Page 1


EDITORIAL

sumari FESTA MAJOR Patronat Pregoner Els Montgrins a Sarrià Passejada en bici Festa de l'escuma Festa Major, tradició i cultura ENTITAS MIJAC. Casal d'estiu La via catalana Amics dels gegants. Estiu geganter Ràdio Sarrià. 30 anys de ràdio Coral els cantaires de Sarrià CULTURA Festival Emergent 2013 Exposició Maria Melgarejo Exposició col·lectiva de Sarrià de Ter Taller familiar amb iPADS a la biblioteca Llibres. "Cuando amar demasiado es depender Literatura. “D'una vella i encerclada terra espai 2.0. L'internet de les coses L'ENTREVISTA Àngel Ponsatí Climent DOSSIER D’HISTÒRIA Ferran VII i Sarrià Ratpenats de les Balears QUADERN D'APUNTS OPINIÓ Qui té por de la democràcia PDC. Fem via, però cap a on... ESPAI ESCOLAR Golf a l’escola Montserrat II Fòrum de la Xesc Confetti SALUT Hipoglucèmia NATURA Via Ferrada de la Cala del Molí ESPORTS WOLVES Critèrium UES Futbol 24 hores Pista THE SARRIÀ NEWS

4 6 7 9 10 13 14 16 17 19 20 21 22 23 24 26 28 29 32 34 36 37 41 43 46 48 50 51 54 58 60 66 67

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: A.V. La Rasa, A.V. Pla de l’Horta, Alba Martínez, Mijac, ANC Narcís Fajula, Amics dels Gegants, Neus Mercader, Toni Nuñez, Sergi torrentà, Crsitina vicedo, Anna Sala, Eduard Juanmartí. Francesc Ramió, Sebastià Toledo, Dolors Carandell, Montse Asencio, Emili Marco, Marc Tarradas, Enric Sucarrats, Jordi Paretas, Xavi Rodríguez, Joan Pórtulas, FC Sarrià. Portada: Fotografia de la Via Catalana a Sarrià de Ter per Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

ÉS LA VIA CATALANA UNA VIA FERRADA? uan varem veure les espectaculars fotos de la Via ferrada Cala del molí que ens ha fet arribar el Grup Muntanya Sarrià varem creure que es mereixien una portada. Ara bé, també volíem una portada amb les també espectaculars fotos de la diada i de la Via Catalana que passà pel poble. Difícil decisió. Al final, la clàssica a la portada i a dins les fotos per fer dentetes dels muntanyencs enfilats pels cingles sobre el mar. Però la polèmica sobre el títol estava servida. Tot i que els valents comenten que la de Sant Feliu de Guíxols és una via fàcil, la sensació de vertigen hi és ben present. Com en la Via Catalana. La de la diada va ser festiva, ben organitzada per l’ANC, un revulsiu per la societat catalana que va posar nom, cognoms i DNI a milers de persones que es varen manifestar per la independència. I l’alegria creixia a mesura que saludaves a tants amics, coneguts i veïns. Una tarda inoblidable de setembre pel record, copsada per les càmeres i enllaçades en la gigafoto. La millor diada en molts anys i a tocar de casa. A mesura que passen els dies, la sensació de vertigen augmenta. Hem triat bé el camí? Tenim arnès? Qui ens pot rescatar? Hem avaluat bé els perills? És tanta la força de la població i de l’onada, de la voluntat de poder votar i de poder decidir, que les informacions objectives o subjectives s’entrecreuen. Les balances fiscals, per exemple, són un de les potes en que se sustenta el sobiranisme. Les han d’elaborar persones objectives, sense “cuiners” interessats. Però només disposem de les oficials del 2005. Doncs volem una sèrie d’almenys 10 anys, supervisades per tècnics de la UE, per poder avaluar tècnicament si una Catalunya independent és viable, tot i que molts economistes són del parer que justet, però si. Per exemple el autors del llibre “Com Àustria o Dinamarca, la Catalunya possible” , Modest Guinjoan i Miquel Puig, diuen que l’èxit d’aquests petits països “descansa en pràctiques, institucions i regulacions que fomenten el consens i la coresponsabilització dels agents socials al voltant de dos objectius àmpliament compartits per la societat: la prosperitat i l’equitat, produir molt i repartir molt. Aquests països tenen vigent un sòlid “contracte social”. “Construir aquest compromís seria doncs, el repte fonamental del nou Estat. Un país millor es possible, però, construir-lo dependria de la qualitat política de l’Estat i els seus dirigents”. Estem davant d’un llarg camí. Però hi ha coses que podem començar a fer sense esperar la independència, dins de les nostres institucions actuals (Generalitat, Ajuntaments, Consells comarcals, Diputacions, Organismes propis, etc): més transparència, més participació, més consens, tot plegat fer més bona política i que els nostres governants siguin apreciats per la feina ben feta i ben explicada. I en quant a l’economia, hem d’aconseguir que sigui més exportadora, per tant menys depenent del mercat interior espanyol, més competitiva, que generi llocs de treball més ben remunerats. Si fem aquest camí, segur que com a comunitat ens sentirem molt més forts i , al final, desapareixerà el vertigen. ■

Q

pDS_3


FESTA MAJOR [patronat pregoner

PATRONAT PREGONER Josep M. Sansalvador

Durant una bona colla d’anys, l’acte del pregó de la festa major va ser motiu de preocupació per part de l’ajuntament en general i de la brigada municipal en particular. Plouria o no plouria? Muntaven l’entarimat i les cadires plegables al carrer Major, sota la balustrada del balcó o bé ho anaven a instal·lar directament al pavelló, sota teulada? Definit i nomenat el pregoner, la qüestió climatològica era la que marcava el ritme de la preparació de l’acte.

L

a tria del pregoner - amb molt d’encert- fa anys que s’encamina cap a entitats, associacions i col·lectius arrelats al poble, que hi han donat vida i han treballat de valent a favor de la cultura, de l’oci o de l’esport; de l’entramat social i cívic. La festa major del 2013 ha tingut com a pregoners els membres d’una entitat que ha complert cinquanta anys, que ha fet una feina excel·lent quant a

4_pDS

l’educació en el lleure dels nostres infants i joves i que, a més a més, també ha aguantat molts ruixats i aiguats a l’aire lliure i sota tendes de campanya: el Patronat de Pares de Família. El divendres 6 de setembre, els monitors i components del Patronat han encetat la festa fent un repàs d’aquests cinquanta anys d’activitat: des d’aquells primers campaments i aquelles rudimentàries projeccions de

cinema sobre un llençol a la Sala Polivalent, fins a la consolidació de la casa de colònies a la rectoria de Granollers de Rocacorba, als casals d’estiu i a l’esplai d’hivern. Els del Patronat, els del Mijac, els de l’Esplai (diguem-ne com vulguem, que tots coneixem la seva vocació i la seva feina) fa mig segle que, de la mà de la parròquia, omplen una imaginària motxilla amb valors que hi donen coherència. Es tracta d’una motxilla plena de ganes


FESTA MAJOR [patronat pregoner

de canviar el món, de pedagogia, de generositat i de compromís, de voluntariat, de convivència i d’esforç. És una feinada de formigueta, de tenacitat i perseverança però que es veu recompensada amb la gran satisfacció d’aconseguir els objectius proposats. “Ser monitor és un estil de vida” és una de les màximes que acompanyen l’entitat des de ja fa diverses generacions. Tota aquesta exposició i declaració d’intencions ha anat acompanyada de la part pràctica: hem vist muntar tendes de campanya en un obrir i tancar d’ulls, hem vist baixar estris d’excursionisme des de les alçades

del balcó per mitjà d’una corriola i hem contemplat la projecció d’imatges fotogràfiques de totes les èpoques. Si algú no els tenia prou apamats, ha tingut a l’abast prou arguments per poder-se convèncer de la profunditat de la seva proposta entre el jovent de Sarrià de Ter. L’ambient del carrer Major ha estat el dels grans vespres de festa: entre

gegants, cremats i havaneres hi ha lluït un Patronat de Pares de Família, un Esplai. Una entitat treballadora i valenta que fa anys que desafia quatre gotes que puguin caure. Que el dia del pregó no han caigut, però que sí que marcaran –en forma de pluja torrencial, ai las!- bona part de les activitats de la Festa. ■ Fotos Ràdio Sarrià

pDS_5


FESTA MAJOR [els montgrins a sarrià

ELS MONTGRINS A SARRIÀ Isabel Vidal

Un any més, l’orquestra Els Montgrins va oferir als sarrianencs i veïns d’aquestes contrades el concert de festa major d’un parell d’hores de durada, que enguany es va fer el diumenge 8 de setembre al pavelló d’esports.

C

omençaren amb una petita selecció de sardanes molt nostrades (L’Empordà, La Santa Espina, …) ,seguint amb algunes cançons de l’estimat Joan Manuel Serrat i i férem un viatge en el túnel del temps amb un bloc dedicat a algunes cançons dels anys 60 (“Yellow Submarine, “La,la ,la,”Tengo tu amor”, entre altres). Per descomptat, hi va haver un repertori dedicat a la música catalana, combinant peces instrumentals com les sardanes “L’encís de l’estany” ( interpretada per una meravellosa tenora solista) i “Les fulles seques” i peces cantades com ”Se’n va anar” i “El poble de tots”, i acabant amb la interpretació de “Em dónes forces” i la molt reclamada i ovacionada pel públic “Girona m’enamora”..■ Fotos Ràdio Sarrià

6_pDS


FESTA MAJOR [passejada en bici 2013

PASSEJADA EN BICI 2013 AV. La Rasa

A Sarrià, dins de la festa major s’inclou un acte totalment lúdic que incorpora fer salut i esport. Es tracta de la passejada en bicicleta. I enguany, com cada any, des de l’Associació de Veïns de la Rasa s’ha tornat a organitzar.

E

s tracta d’un acte de caire molt familiar i que aplega gent vinguda de tots els racons del nostre poble. L’èxit de la convocatòria recau en la senzillesa de l’acte en si. Els sarrianencs i sarrianenques preparen les seves bicicletes i vénen al barri de la Rasa (que és el punt de sortida de la passejada) disposats a passar una bona estona. Vénen famílies senceres amb ganes de gaudir d’un sortida familiar tranquil·la perquè els

carrers estan tallats a la circulació d’altres vehicles a motor. És una bona excusa perquè els petits de la casa puguin anar en bicicleta i els seus parents no hagin de patir perquè els pugui passar alguna cosa. La passejada passa pels diferents barris que configuren el nostre poble. Així doncs, qui més qui menys acaba passant pel costat de casa seva o d’algun parent o conegut que sempre fa il·lusió. I serveix per descobrir alguna nova botiga o senzillament per veure algun dels espantaocells que

esquitxen els nostres carrers en aquestes dates. A l’inici de la passejada, la gent que vol pot apuntar-s’hi i així rep un petit obsequi i un número que li permet participar en el sorteig d’un val regal. Aquest any el regal ha sigut una gorra. I al final sempre espera a tots els participants un petit refrigeri per recuperar forces desprès de l’esforç físic. Es tracta d’un petit piscolabis amb begudes ben fresques que serveixen com a excusa per reagrupar tots els participants i perquè així es puguin compartir

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_7


FESTA MAJOR [passejada en bici 2013

les petites anècdotes que es van produint al llarg del recorregut. L’organització de la passejada en bici d’aquesta darrera festa major que hem passat va estar pendent d’un fil. El mal temps i uns núvols negres feien preveure el pitjor i semblava que aquest any les bicicletes no podrien sortir. Però la fortuna ens va acompanyar i els nostres conciutadans van poder gaudir de la visita rodada al nostre poble. Des de l’Associació de Veïns de la Rasa volem agrair a tots els participants la seva presència i només ens queda animar tothom a participar en aquesta diada tan especial; a compartir la passejada amb familiars, amics i veïns; a descobrir potser algun nou racó del nostre poble ... Us hi esperem el proper any !!! ■ Fotos Jordi Paretas

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

8_pDS


FESTA MAJOR [festa de l’escuma

FESTA DE L’ESCUMA Av Pla de l’Horta

El dissabte 7 de setembre, a dos quarts de dotze, es va celebrar a la pista del Pla de l’Horta la Festa de l’Escuma.

L

a companyia ¾ de 15 va dur a terme un magnífic espectacle. Al llarg de l’actuació van començar a expandir-se bombolles de sabó, escuma que emplenava tota la pista, una refrescant aigua que arribava a tota la mainada... una activitat que feia ballar a tothom que s’havia apropat a gaudir de l’escuma. Ara bé, no és una escuma qualsevol.... calia estar a l’aguait en tot moment del que deien els dos pallassos que “controlaven” els potents canons d’escuma. Adés calia cantar, adés ballar, o bé cridar... tot era bo per-

què l’escuma comences a brollar i deixés tot ben de bombolles màgiques de color –verd, vermell, blau.. I tan grans com petits es submergien a aquesta nova piscina d’escuma que s’havia creat al mig de la pista. Encara diria més, crec que vaig veure més d’un nen i nena que desapareixen per una banda de la pista, tot nedant a través de l’escuma, i apareixien a l’altra punta de la pista amb una rialla d’orella a orella. I els pares i mares, avis i àvies, tiets i tietes, mirant on s’havia ficat aquell trapella que no parava de córrer amunt i avall, cantant i ballant al ritme de les bombolles de sabó.

Com és un espectacle pels nens petits... i grans, papes i mames també es van sumar a la “ballaruca” i es van deixar contagiar de la disbauxa i la gresca dels menuts. Mica en mica, van començar a posar ara una mà, ara un peu a l’escuma i, com aquell que no vol la cosa, ja es trobaven ben envoltats i plens d’escuma. És cert, la Festa Major és per viurela, per gaudir-la, per absorbir-la i per fer-la nostra. És així, és la NOSTRA festa i participem, col·laborem i convidem a familiars i amics a que ens acompanyin i la tastin, la respirin. Visca la Festa Major! ■ Fotos Ràdio Sarrià

pDS_9


FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

LA FESTA MAJOR TRADICIÓ I CULTURA DEL NOSTRE POBLE Alba Martinez Lladó

La Festa Major és un dels actes que més commemora la tradició, la unió del nostre poble al voltant d'uns entorns comuns i unes activitats que ens afirmen com a vilatans d'un poble on ens sentim arrelats, ja siguem nouvinguts o bé veïns i veïnes de tota la vida.

P

er això, l'Ajuntament ja fa temps que treballa perquè totes aquestes activitats es desenvolupin al voltant de les entitats, associacions i clubs que formen part del nostre entorn. És en aquest sentit que les associacions de veïns, per exemple, segueixen treballant per fer activitats que acullen nombroses persones com la botifarrada que organitzen l'Associació de Veïns del Pla de Vinyers, enguany amb unes 400 persones, la Fira de la Joguina, a través de AVV de Sarrià de Baix, l'Arrossada Popular a càrrec de l'AVV de Sarrià de Dalt, la Festa de l'Escuma de l'AVV del Pla de l'Horta o la Bicicletada que organitza l'Associació de Veïns de la Rasa. Totes elles, mouen una quantitat de gent important i és per això que seguim apostant perquè siguin aquestes entitats, i la resta qui ens ajudin a fer d'aquesta festa major, una festa encara més gran i participativa. I més enllà, entitats culturals com els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, ensenyen els carrers del nostre poble als amics de les colles convidades, aquest any amb les colles de Flaçà, Fornells, Vilaür, Bescanó i la Fal·lera Gironina; i els mostren la generositat dels veïns i comerços que ofereixen un picapica durant tot el recorregut. També així, la Festa Major, ens

10_pDS

ajuda a obrir-nos i ha donar-nos a conèixer com a poble. La nostra festa Major, sempre comença però amb un dels actes més solemnes i que en la mateixa línia, l'hem volgut fer de les entitats. Per això, enguany, Patronat de Pares de Família - Esplai PL, coincidint amb el seu 50è i 40è aniversari respectivament, ens van oferir un pregó carregat de les emocions viscudes pels infants, molts d'ells ja pares, en aquest mateix entorn de Sarrià de Ter. Imatges i un desplegament important que ens van traslladar a tota una història d'una entitat que ha acollit els nens i les nenes de Sarrià de Ter i que els ha vist créixer. Acompanyant aquesta primera nit, els Amics dels Gegants, les tradicionals havaneres i el cremat que ens ofereix cada any l'Associació de Veïns de la Rasa amb l'ajuda d'en Domingo, ens prepara per la festa que després i gràcies a l'Associació Cultural Apaga la Tele tindrem primer amb el correaigua, que només amb dos anys ja arrossega una multitud de jovent envejable, i després amb la nit jove, que aquest any ha seguit apostant perquè grups locals es puguin donar a conèixer. El dissabte, malgrat la pluja, el dediquem als més petits, començant per les matinades que ens desperten amb la xocolatada que ens preparen l'Associació de Veïns


FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

Els populars espantaocells varen tornar a sortir als carrers

de Pla de Vinyers, la festa de l'escuma a migdia, la fira de la joguina, i la cercavila amb els Gegants. La nit, segueix ben activa aquest any amb un grup de versions, The Patillas, i s'allarga amb el DJ's fins ben passades les 3. En aquesta Festa Major, el diumenge va començar amb la Jornada d'Orientació que ens va fer córrer pel municipi. I com cada any els oficis ens acosten al migdia. També encarem el dia amb els petits passejant amb bicicleta per Sarrià de Ter i amb la festa infantil que es fa al pavelló. Després del dinar a recer del pavelló, per la pluja, on quasi 400 persones vam gaudir de l'arròs i el pollastre, ens van acompanyar les Sardanes i vam tancar la tarda amb el Concert a càrrec dels Montgrins, on vam compartir pavelló al voltant de 700 persones. Tot i que aquesta festa major ens va mullar les places i els carrers de Sarrià, la

De dalt a baix: Cap a acompanyar els pregoners. Els ingredients del cremat, a punt L’orquestra Els Montgrins Fotos: Ràdio Sarrià

pDS_11


FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

bona organització del pavelló va permetre gaudir de tots els actes, a cobert i acompanyats de tots aquells que formem any rere any, aquesta festa major tan activa. Des de l'Ajuntament, agraïm doncs a totes les entitats, col·lectius, clubs, associacions i persones a títol individual que han fet possible aquesta Festa Major, cada any més lluïda. Però sobretot convidem a fer-la encara més participativa i oberta a tots els veïns, veïnes, amics i amigues perquè l'any vinent sigui encara més festiva..■

5a Fira de la Joguina que organitza la AV Sarrià de Baix, enguany dins del pavelló a causa de la plujaL’audició de sardanes, amb el grup Els Rossinyolets, també dins del pavelló Fotos A. Vila

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

12_pDS

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com


ENTITATS [MIJAC

CASAL D’ESTIU MIJAC ESPLAI PL

N

Quan llegiu aquestes línies ja farà mesos que hem deixat enrere l’última setmana del Casal d’Estiu, però no per això els monitors i les monitores de l’Esplai PL-MIJAC ens hem oblidat de totes les experiències viscudes durant aquests últims mesos.

o us penseu que nosaltres, els monitors i les monitores, comencem el Casal el mateix dia que els nens i les nenes; no,no. Setmanes abans el nostre equip escalfa motors fent reunions, xerrades i preparant les activitats, tallers i excursions que anirem fent al llarg dels calorosos mesos de final de juny, juliol, agost i principis de setembre ( ostres noi, es diu ràpid, però estem parlant de tot un trimestre!). Ens agrada que tot estigui a punt abans de començar i veure que el treball i l’esforç d’aquelles

últimes setmanes de primavera donen el seu fruit, un fruit que es materialitza en el Casal amb els somriures dels nens, el bon rotllo entre els monitors, la tranquil·litat dels pares, etc. I tot i que els nens puguin aprendre dels monitors, o millor dit, de les activitats, jocs, contes o gimcanes que preparem, els que també ens enduem a casa una part d’aprenentatge molt important som nosaltres, els monis. Podríem afirmar que aquest any hem vist i hem comprovat que no hi ha res més engrescador per a un nen o una nena que plantejar-li un projecte

motivador que hagi de realitzar amb el seu propi esforç i amb l’ajuda dels seus companys o companyes. Projectes emocionants com per exemple muntar amb les seves pròpies mans una cabana; organitzar una cercavila amb capgrossos pel poble o fins i tot una cursa de vaixells fets per ells mateixos! Ens agrada comprovar que els nens i les nenes, lluny de les maquinetes i els ordinadors, continuen jugant amb pals, amb fulles i que només amb això poden crear un món que ni nosaltres mateixos ens imaginem.■ Fotos: MIJAC

pDS_13


LA VIA CATALANA

ENTITATS [la via catalana

ESDEVÉ UN CLAM MASSIU PER LA INDEPENDÈNCIA I SUPERA LA MOBILITZACIÓ DE LA PASSADA DIADA Narcís Fajula, ANC

Èxit rotund de la Via Catalana cap a la Independència. La cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha recorregut ininterrompudament els 400 quilòmetres que enllaçaven del Pertús a Alcanar en una mobilització que ha desbordat totes les previsions i ha superat en nombre la manifestació de la Diada del 2012, quan un milió i mig de persones –segons la Guàrdia Urbana- va omplir els carrers de Barcelona.

L

a massiva cadena humana s’ha convertit en la mobilització més multitudinària de la història de Catalunya; i ha estat un clam massiu per la independència del país. La mobilització ha estat una nova demostració de força per tal que el referèndum d’autodeterminació es dugui a terme el 2014. L’enorme repte logístic que suposava la Via ha culminat amb èxit i s’ha desenvolupat de manera totalment cívica, pacífica i festiva. La mobilització ha demostrat la capacitat d’organització del país i la voluntat d’emprendre el camí cap a l’Estat independent. Ara i aquí l’Assemblea reitera el seu compromís de treballar sense defallir fins que el Principat sigui un nou estat d’Europa, també volem la llibertat, volem exercir el nostre dret a l’autodeterminació.

14_pDS

Hem instat els representants polítics a convocar la consulta sobre la independència el pròxim any. No volem ni podem esperar més, i si no és possible la celebració de la consulta, cal que els representants electes duguin a terme les accions necessàries perquè Catalunya esdevingui un Estat lliure i sobirà. Sarrià de Ter, amb el seu gra de sorra, ha contribuït enèrgicament a realitzar la cadena. Dins el poble teníem cinc trams, del 606 fins al 610. Una enorme marea groga va inundar la vila ja des de primeres hores del matí. Durant tot el dia la gent va anar situant-se als seus llocs, fent pícnics improvisats, arrossades, costellades o simples entrepans per fer passar la gana. L’organització va estar magnifica, tots els caps de tram, ajudants, fotògraf i resta de col·laboradors van respondre al repte, una fita que semblava impossible.

A primera hora ja teníem tots els companys reunits al pavelló municipal, unes trenta persones, ultimant els preparatius, carregant el camionet amb tot el necessari i coordinant cada tram. A l’hora de dinar estaven tots els punts d’informació instal·lats i els col·laboradors amb les armilles identificatives enfundades a punt de desenvolupar les seves tasques. Les disset i catorze, moment del clímax més alt, tots cridant independència, tots saltant, tots amb màxima tensió; ja està fet. Unes tres mil persones van estar al poble, tota aquesta gent va donar una lliçó de civisme, de democràcia, de saber fer, que costarà molt d’oblidar. Sempre més tindrem aquest record a la memòria, sabrem que vàrem empènyer, que amb la força de tots els ciutadans ajudarem Catalunya a ser nació Visca Catalunya Lliure.■. Fotos Quim Llunell


ENTITATS [la via catalana

pDS_15


ENTITATS [amics dels gegants

ESTIU GEGANTER Amics dels Gegants

Al llarg dels tres mesos d’estiu, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter hem participat en diverses trobades geganteres i hem contribuït a animar les festes d’aquestes poblacions. Vet aquí que el 6 de juliol vam participar a la trobada de Flaçà, on vam ser testimonis del bateig d’en Tut, un gegantó industriós. El divendres 19 de juliol no vam fallar a la festa major de Vilaür, a la seva tradicional cercavila nocturna. I el 27 ens vam desplaçar fins a Salt, que també estava en plena festa.

E

l mes d’agost (el dia 11) vam poder ser a Bescanó, un altre poble amb el qual el Ter ens agermana. I per la Mare de Déu d’Agost vam viatjar fins a Roses. A peu de platja i al recés de les muralles de la Ciutadella vam participar en una cercavila molt concorreguda. Problemes de l’organització ens van impedir ser a la trobada de Palau de Santa Eulàlia, que també teníem a l’agenda. El mes de setembre va ser de gran moviment: és la temporada de la nostra festa major. Com sempre, vam ser presents al pregó, vam celebrar les matinades el dissabte al migdia, i vam organitzar la trobada anual. Després d’un estiu llarg, sec i calorós, la pluja ens va aigualir la festa. No vam poder celebrar la cercavila, però el mal temps

16_pDS

no ens va impedir acollir les colles convidades i celebrar (ni que fos de manera simbòlica) uns balls geganters al pavelló. Tampoc ens vam saltar l’àpat: no va faltar un sopar amb totes les de la llei. També vam ser presents a l’acte institucional de la Diada de Catalunya i

vam culminar el mes amb la participació a la Fira de Tardor de Vilablareix. I com que una imatge val més que mil paraules, us deixem una representació gràfica d’aquest intens estiu geganter. .■ Fotos Ràdio Sarrià


ENTITATS [ràdio sarrià

E 30 ANYS RÀDIO SARRIÀ Neus Mercader

El passat mes de juliol, Ràdio Sarrià va celebrar el seu 30è aniversari, amb una nit Chill-Out a la piscina, una exposició “30 anys fent ràdio”, sopar i ball i el lliurament del Trofeu al Mèrit Cultural i Social de Ràdio Sarrià. CHILL-OUT A LA PISCINA El dijous 4 de juliol, més de 200 persones van gaudir del primer Chill-Out a la piscina municipal de Sarrià, per celebrar l’aniversari de la ràdio municipal, amb la música de “Buena Onda”, una calor intensa i gent de totes les edats que es van banyar, relaxar i escoltar bona música.

SOPAR, BALL I LLIURAMENT DEL PREMI AL MÈRIT CULTURAL I SOCIAL DE RÀDIO SARRIÀ

Trofeu al Mèrit Cultural i Social que aquest any ha recaigut en la persona de Josep M. Palomeras.

Com ja va sent tradicional, una nit de dissabte a la fresca en el marc de l’acollidora plaça d’Emília Xargay se celebrà el sopar del 30è aniversari, aquest any amenitzat pel conjunt musical “Notes d’Or”, i el lliurament del

INAUGURACIÓ D’UNA EXPOSICIÓ: “30 ANYS FENT RÀDIO” A la Sala del carrer Petit, es va inaugurar una exposició amb la simulació de l’estudi de Ràdio Sarrià i un munt de records d’aquests 30 anys fent Ràdio.

30 ANYS DE RÀDIO SARRIÀ Ràdio Sarrià arriba en aquest 30è aniversari amb una aposta clara de futur, proximitat i compromís de país, amb una programació musical 100% feta a Catalunya. La seva gran riquesa humana esdevé un factor essencial per al seu èxit, i per això compta amb més de trenta col·laboradors permanents que representen un gran ventall de tendències, estils i sobretot represenJosep Ma Viladomat i Jordi Paretas en la presentació de l’exposició sobre la ràdio.

pDS_17


ENTITATS [ràdio sarrià

zar les noves tecnologies, posant-se al dia tècnicament, deixant endarrere els cassets, la revox, els giradiscs i passant al minidisc, i als ordinadors que han permès emetre les 24 hores del dia. Aquesta incorporació de les noves tecnologies ha comportat, per exemple, l’emissió per Internet, que permet arribar a tot el món i no només a Josep Ma Palomeras agraeix el premi al Mèrit Cultural i Social, entregat en el sopar del 30è aniversari. l'entorn local. La ràdio ha participat tativitat generacional, ja que hi podem l'Horta, que van cedir els baixos d’un al llarg de tots aquests trobar des dels més joves fins a edats local on antigament hi havia hagut les anys en moltes activitats del poble, més avançades. escoles, i sobretot, gràcies a l’ajuda de com la Festa Major, les 24 h de Futbol Un dels grans èxits d'aquesta molta gent voluntària per arranjar el Pista, la Cavalcada de Reis, retransmisemissora municipal el trobem en la local, Ràdio Sarrià va poder disposar de sions de partits d’handbol, de patinatseva capacitat d'adaptar-se i obrir-se la seva primera seu oficial. ge, de futbol o de futbol americà, … i als nous canals de comunicació i Aquests espais i l'empenta de la amb la unitat mòbil al carrer s'han sobretot a les xarxes socials, on la seva gent van possibilitar el creixement cobert i participat en actes com les seva presència i actualització és cons- constant de l'emissora, fet que va pro- fires del Dibuix i la Pintura, les fires del tant, així doncs podem trobar Ràdio piciar que l'any 1989, tot just després Paper, Comercial, debats i tertúlies, Sarrià al twitter, al facebook i aprofitant de sis anys, es pogués inaugurar el que exposicions, a més d'organitzar tallers les darreres tecnologies 2.0, sense avui són els estudis oficials de de ràdio per a nens i nenes, joves i limitacions com la de potència de sin- l'emissora, ubicats al carrer Firal, amb gent gran. tonització dels 87.6FM, superada grà- unes instal·lacions modernes i equipaRàdio Sarrià ha contribuït i segueix cies a l’emissió per Internet. des amb les infraestructures necessà- contribuint a difondre i potenciar les Fent un breu repàs per la trajectò- ries per a convertir Ràdio Sarrià en una activitats sarrianenques, alhora que no ria d'aquests 30 anys, ens adonem emissora competitiva i puntera. hi ha dubte que és un referent informaque des del seu naixement l'any 1983, Així doncs, el que va començar tiu important, tant en l'àmbit local com fruit de les inquietuds d’uns joves amb amb un petit emissor l'any 83, ha aca- més enllà de Sarrià de Ter. ■ Fotos Ràdio Sarrià empenta, amb ganes d’experimentar, bat avançant notablement fins a utilitcomunicar i de fer poble amb la creació d'una emissora de radio FM com a projecte engrescador, gairebé sense adonar-se varen crear una eina de comunicació i participació local útil i integradora per a tots els veïns i veïnes del poble. Les seves primeres instal·lacions es trobaven ubicades en un pis particular i comptava només amb aparells rudimentaris i amb molta il·lusió. I més tard, gràcies a l'ajuntament, que va donar suport econòmic i legal, a l'associació de veïns del Pla de

18_pDS

Josep Ma Palomeras agraeix el premi al Mèrit Cultural i Social, entregat en el sopar del 30è aniversari.


ENTITATS [cantaires

CORAL ELS CANTAIRES DE SARRIÀ Toni Nuñez

Com ja ressenyàrem en l’anterior revista, l’activitat dels cantaires ha seguit al mateix ritme que ens proposàrem a l’inici de l’any, informantvos de les actuacions un cop passada la festa major del poble i els actes institucionals.

Segon acte institucional per la diada, dins de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

• El dia 6 d’octubre, missa i concert de festa major a Medinyà. • El 20 d’octubre durant tot el dia, dins la Trobada de Corals de Tardor, taller de cançons i danses de la mediterrània al Centre Cívic de Medinyà. • El 30 de novembre a les 12 del matí, concert en benefici del Banc de Sang, a la plaça Constitució de GIRONA.

Acte institucional al pavelló de sarrià de ter l’11 de setembre del 2013 (suspès a l’exterior degut al mal temps).

• El 14 de desembre, interpretació de l’obra teatro-musical a les 21h en pro de la Marató deTV3 a la Casa de Cultura de Riudellots de la Selva. • El 15 de desembre a les 18h, trobada de corals a Llançà. • El 21 de desembre a les 19h concert de Nadal al teatre del Centre Parroquial Mn. Domingo Casanellas a Sarrià de Ter. Amb els grups seguents: Coral “LA BUTXACA” DE BESALÚ Coral “MALAGARIDA” D’OLOT Grup “NIT DE MENTIDES” DE PALAMÓS Coral “ELS CANTAIRES DE SARRIÀ” DE SARRIÀ DE TER • El 29 de desembre a les 12 del matí, missa i concert de Nadal a SANT JULIÀ DE RAMIS.

pDS_19


cultura [cantaires ENTITATS TEMA DE [esplai PORTADA PL [felicitats ràdio sarrià ENTITATS

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay.

ESPECTACLES

FESTIVAL EMERGENT 2013 Una vegada més, el parc del centre cívic La Cooperativa va acollir el passat 11 de juliol el Festival d’Arts Escèniques Emergent, on més de 300 persones van poder gaudir d’un cartell de qualitat i refrescant amb les actuacions de: Xarim Aresté, música. Ramiro (malabars). Cia. Toons (improvisació). Biel Ballester Trio (música). Boni (humor). Pattin Lindy (música) i David Julià (foto-sketch).

La nit va començar amb l'actuació de Xarim Aresté, cantant de Very Pomelo, que debuta en solitari i que va presentar a Sarrià el seu potent disc "Lladregots". Biel Ballester Trio va continuar la improvisació de la Cia Tooms. Seguit del jazz "Manouche" de qualitat de Biel Ballester Trio. A continuació, humor del clown Boni, que combina dalt l'escenari la música, els malabars i el monocicle fent participar el públic. I tot seguit un número de malabars amb Ramiro. Finalment l'actuació més esperada de la nit, la d'en Gerard Quintana substituint Pattin Lindy (el seu pseudònim) . El músic gironí va recordar el seu lligam amb Sarrià de Ter, la seva àvia i la seva mare, filles de Sarrià de Ter. Quintana va començar la seva actuació, amb un tema de Sopa de Cabra, "Jo només vull un món diferent", i interpretant alguns dels temes que integraran la

E

20_pDS

seva nova gira d'aquest estiu "Només és Rock and Roll", que inclouen temes d'en Gerard en solitari i amb Sopa de Cabra fins a temes actuals. Va fer esclatar els aplaudiments amb el tema "Ara o mai" quan va afirmar que era "una cançó molt oportuna pels temps que corren" i va fer vibrar el públic amb cançons mítiques i tan conegudes com "Camins". Va tancar una gran nit en David Julià amb les "fotoSketch", que capta imatges durant les actuacions i del públic. ■


EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ MARIA MELGAREJO Sala la Caixa La Maria Melgarejo pinta amb el cor. L’elecció dels temes que decideix recrear són aquells que l’emocionen per una raó o una altra. Ella els tradueix aleshores en una explosió de color en els seus capvespres vora el mar o en les suaus tonalitats dels carrers de ciutat. a començar a pintar fa uns quants anys de la mà de professores com l’Anna Vallmajor o l’Anna Agustí, que van fer una gran tasca per mitjà de l’antiga Escola d’Adults de Sarrià de Ter. Elles van saber veure el potencial creatiu de la Maria i la van encoratjar a deixar-se anar, primer amb el llapis i el carbonet, i de seguida amb els tubs de pintura a l’oli. I és amb aquesta tècnica, que no canvia per cap altra, que ha trobat els canals adequats per expressar allò que sent quan contempla un paisatge, un oliverar o un mar solcat de veles. En aquesta exposició es va poder admirar una mostra de l’artista sarrianenca, que alterna pintures marcadament realistes en les quals la natura i el paisatge, ja sigui rural o urbà, es reflecteixen de manera ben viva i dinàmica, amb d’altres obres on dóna més llibertat a la seva interpretació personal de la realitat. En aquestes, els detalls són a penes apuntats amb el traç i és l’aplicació del color la que defineix els motius centrals que l’han inspirat. Una cosa distingeix la Maria Mel-

V

garejo d’altres artistes, però. Un cop dóna per acabada una de les seves obres, li agrada regalar-la. No s’obstina a conservar les seves obres com una mare que sent recança per deixar anar els seus fills estimats. Generosa, li agrada compartir la seva pintura. Així, com ella diu, els seus quadres pengen de les parets d’infinitat d’amics i familiars. Ells han aportat la majoria de les obres que han configurat l’exposició que es va poder veure, amb gran èxit de públic, a la sala la Caixa del 6 al 30 de setembre, en el transcurs de la Festa Major de Sarrià de Ter. ■ Fotos Ràdio Sarrià

pDS_21


EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA D’ARTISTES DE SARRIÀ DE TER Sala Gran del Coro

També amb motiu de la Festa Major, es va organitzar aquest setembre una nova exposició col·lectiva que reuneix les diferents obres que els artistes de Sarrià de Ter han anat fent al llarg de l’any. Perquè tot i que no és una norma escrita, i es poden tornar a mostrar peces ja exposades anteriorment, els mateixos artistes insisteixen a no repetir i prefereixen oferir al públic de Sarrià obres inèdites, de vegades amb la pintura gairebé humida encara. 22_pDS

ot i que l’aquarel·la hi és representada, els olis guanyen clarament la partida i aquesta és la tècnica més utilitzada. Val a dir també que molts dels participants en l’exposició segueixen assíduament les classes del curs de pintura a l’oli que es porta a terme al centre cívic La Cooperativa. El públic que visita l’exposició ja està avesat a aquesta cita col·lectiva amb l’art i ha après a identificar amb ull expert els artistes amb més maduresa i experiència, d’aquells que tot just s’inicien en l’aplicació del color amb pinzell o espàtula.

T

La sala del Coro fa molt goig durant aquesta exposició, on no només s’hi mostren pintures, sinó que tothom que disposa d’obres creades a partir de les seves mans i la imaginació hi té cabuda. Ja fa uns anys que l’exposició es va obrir a altres treballs com els de ganxet, collage o manualitats diverses. Això contribueix al gran índex de participació de molts sarrianencs i també a l’èxit de públic que fa d’aquesta exposició col·lectiva una cita obligada durant la Festa Major. ■ Fotos Ràdio Sarrià


CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

TALLER FAMILIAR AMB IPADS A LA BIBLIOTECA A principis d’estiu la biblioteca Emília Xargay va organitzar un taller familiar amb IPADS anomenat qpertinteca. Aquest era un taller per a pares, mares i nens/nenes que tenia com a objectiu donar a conèixer les apps més educatives que hi ha al mercat per a dispositius tablets/smartphones.

l taller va anar a càrrec de l’empresa QPERTIN, cultura interactiva, fundada pels sarrianencs Yolanda Hernández i Daniel Rodríguez i el seu equip especialitzat en temes educatius i tecnològics. Aquest taller es va dur a terme a la biblioteca Emília Xargay amb gran èxit d’assistència. Es varen fer tres grups de 6 famílies cada grup i en tres horaris diferents i amb edats també diferents perquè tothom tingués oportunitat de participar d’aquesta activitat interactiva. En aquest taller vam poder veure com podem crear i veure la nostra pròpia història interactiva; vam descobrir quan els contes prenen vida a través d’apps digitals; vam poder tocar tablets; jugar amb jocs, ... i finalment ens van proporcionar un tríptic molt elaborat que ens permet conèixer les

E

millors apps educatives del mercat aptes per a apple i android i el seu preu i la valoració que l’equip qpertin fa de cada una d’aquestes aplicacions interactives. Un taller molt adequat tant per a nens com per a pares. Els nens van poder veure i jugar amb aplicacions educatives de qualitat i els pares vam poder conèixer de primera mà i de mà d’uns professionals altament qualificats les millors aplicacions que podem posar als nostres fills. Esperem poder repetir ben aviat aquesta qpertinteca que l’equip qpertin ha dissenyat expressament per a les biblioteques i que sé que ha viatjat i està viatjant per moltes biblioteques gironines amb un èxit més que notable a totes elles. I la biblioteca Emília Xargay, camp de proves d’aquesta empresa amb seu a Sarrià de Ter, no pot deixar de treballar i de promoure

les noves tecnologies, sobretot si són de gent de la nostra població. Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarr ia-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu notícies nostres. Us deixem aquí un parell d’imatges del dia del taller i us animem a participar en la pròxima qpertinteca que durem a terme al llarg del proper 2014. ■ Fotos Biblioteca Emília Xargay

pDS_23


CULTURA

LLIBRES

“Cuando amar demasiado es depender” SÍLVIA CONGOST Eva Martínez Escobosa

Sílvia Congost és psicòloga i terapeuta, especialista en autoestima i dependència emocional. Va estudiar un Màster en Coaching i Rebirthing (procés de transformació personal) i un postgrau en teràpia de parella. També va estudiar Programació Neurolingüística (PNL) i es va formar en mans d’escriptors com Jorge Bucay i Walter Riso. n l’actualitat exerceix com a psicòloga en la seva consulta privada a Girona amb adolescents i adults i també fa sessions per Skype i per telèfon. Fa xerrades sobre autoestima i dependència emocional i condueix grups d’autoestima i creixement personal. La seva plana web és: www.silviacongost.com, on trobareu informació del seu llibre, testimonis,

E 24_pDS

vídeos, sala de premsa i el seu blog. Vaig descobrir la Sílvia en una de les seves xerrades sobre autoestima al Punt d’Igualtat de Santa Cristina d’Aro a l’abril de l’any 2011 i vaig continuar amb la xerrada de Dependència emocional a la Bonbonnière de Ninon a Girona el maig del mateix any. Des de llavors, he seguit fidelment el seu blog que es titula “Rumbo al éxito” i que té més de mil visites diàries i

molts seguidors arreu del món. Abans d’escriure el llibre “Cuando amar demasiado es depender”, va escriure un “Manual de dependencia emocional afectiva” de tretze planes on feia una introducció, parlava dels símptomes i de com vèncer la dependència emocional. “Cuando amar demasiado es depender” comença amb el pròleg del Dr. Domènec Luengo, una introducció on explica la seva experiència personal i sis capítols on tracta de la relació de parella, símptomes i causes de la dependència emocional, fases de la seva superació, recomanacions finals i tres qüestionaris de dependència emocional, autoestima i la por a quedar-se sol. És un manual pràctic, clar i concís, fàcil d’entendre, basat en molts dels casos de persones que han acudit a la seva consulta per combatre la dependència emocional. Sílvia Congost defineix la recepta de l’amor amb la combinació dels següents elements: desig, amistat, propòsit comú, valors, compromís i transparència. És molt important una acceptació total de la parella, tenir una bona autoestima i si no escollim la persona adequada, millor deixar la relació i continuar sols endavant. La dependència emocional és la incapacitat de posar fi a una relació de parella encara que sigui necessari ferho. És una addicció que genera una necessitat sense mesura de l’altra persona, en la qual perdem la nostra llibertat i no som feliços.


CULTURA

És necessari abandonar a una relació de parella tòxica en els següents casos: 1. Si la parella no ens estima. 2. Si hem de renunciar a nosaltres mateixos 3. Si els nostres valors no coincideixen. Si no mirem cap a la mateixa direcció i no tenim un projecte en comú i no avancem. 4. Si hi ha maltractament psicològic: humiliació, faltes de respecte, menyspreu, manipulació, control excessiu… En aquest supòsit, cal demanar ajuda psicològica. Els símptomes de la dependència emocional són la falta d’autoestima i una gran inseguretat. Les seves causes són una baixa autoestima i la por a quedar-nos sols. Per enfortir l’autoestima és convenient assistir a un grup de creixement personal per veure’ns reflectits en els altres i poder entendre millor les seves decisions, els seus actes i els seus sentiments, o bé fer un procés terapèutic individual per curar les ferides, per aprendre, per créixer i desenvolupar-nos d’una manera sana i equilibrada i potenciar les nostres capaci-

tats. També és aconsellable llegir llibres d’autoajuda o creixement personal que t’ajudin a pensar i analitzar la teva situació. Durant el decurs de la superació de la dependència emocional, podem experimentar diferents etapes: síndrome d’abstinència, necessitat de l’altre i la por a quedar-nos sols. Primer, cal prendre consciència, acceptar que la nostra relació no funciona i que s’ha d’acabar, i després voler ser víctima o protagonista. La víctima es resigna a una relació que no funciona i la protagonista accepta que la relació no fun-

ciona i passa a l’acció. És en aquest moment quan arribem a l’alliberació personal en què connectem amb la vida que volem viure. També és de gran ajuda el “contacte zero”: eliminar el contacte de les xarxes socials i el mòbil, no tenir contacte físic i deixar de parlar amb ell. És millor recolzar-se amb els amics i aprendre a estar sols per retrobar-nos, recuperar la nostra dignitat, fer-nos respectar i posar límits. Després d’una experiència de dependència emocional, es recomana fer exercici físic i cuidar-nos. És un llibre alliçonador i molt amè. M’han encisat les cites de diferents autors/es com: Jorge Bucay (plana 25 i 36), Virginia Sapir (plana 28), Erich Fromm (plana 35), Walter Riso (plana 57, 60 i 127) i José Luis Borges (plana 187). Em quedo amb la cita d’Erich Fromm” Recibes tanto como das” com un exemple d’amor sa. Felicitats Sílvia per la teva bona feina i per ajudar tantes persones que no saben trobar el camí per sortir del tot de les relacions destructives que no arriben enlloc! Et desitjo molts d’èxits amb el teu llibre! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_25


CULTURA

LITERATURA

“D’una vella i encerclada terra” DE SALVADOR ESPRIU Eduard Juanmartí

D’una vella i encerclada terra és un text d’encàrrec, que no vol dir menor, resultat d’un doble compromís, d’una banda, amb el músic i amic Manuel Vall, “Nani”, que li havia demanat col·laboració, a finals dels anys seixanta, en el seu projecte de compondre una obra coral dedicada al complex món dels Països Catalans des d’un punt de vista no només geogràfic, sinó, sobretot, cultural i històric, i, d’altra banda, amb el Centre Excursionista de Catalunya en l’escaiença del primer centenari de l’entitat el 1976. questa cantata amb text d’Espriu és datada a Barcelona els anys 19731976, s’estrena al Palau de la Música Catalana el 29 d’octubre de 1979, amb la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell, i els músics de Diabolu in Musica, amb la col·laboració d’Ovidi Montllor en el paper de rodamón que va recorrent els diferents punts dels Països Catalans. L’obra es publica el 1980 (editorial Àmbit), amb dibuixos de Josep Maria Subirachs: 226 exemplars en paper de fil i 3.000 en paper offset.

A

26_pDS

Posteriorment es va tornar a representar en una versió reduïda al final de l’any 1985, al Palau, a les esglésies d’Arenys i Ripoll i a la catedral de Girona, aquest cop amb Salvador Alsius en el paper de rodamón. La cantata és un passeig pels Països Catalans, en deu etapes, dues de les quals de fet surten del domini lingüístic estricte. Aquest itinerari el va fent un rodamón que, combinant prosa i vers i en diàleg amb altres personatges, ens va explicant el que veu. És un passeig per la geografia i també per la història. El recorregut comença a Barcelona, presentada com a cap i

casal dels comtes-reis d’Aragó, però també com la inhòspita ciutat en obres. El rodamón continua el seu camí per la vila del Voló, a l’Alt Empordà, on assisteix al casament d’un home ric de setanta anys amb una noia de vint sense dot. A Montpeller, primera sortida per tant del domini lingüístic català, el rodamón i l’erudit pedant Pulcre Trompel·li, que també apareix en altres obres d’Espriu, debaten sobre la figura de Jaume I el Conqueridor. Continuem, per mar, cap a les Illes Balears, on s’evoca la figura del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel a través del seu poema “A Mallorca durant la guerra civil”. Passem a les Pitiüses, on és del poeta eivissenc Marià Villangómez que Espriu manlleva ara els versos. Arribem a la llum i brillantor de València, la ciutat monumental, del Tribunal de les Aigües, i també del mercat esclatant de la taronja, on el tòpic esdevé lluïment lingüístic i literari. L’itinerari continua per terres del País Valencià i de la Catalunya Nova, aquest cop amb l’acompanyament de versos d’Ausiàs March i del mateix Espriu, que d’alguna manera s’inclou així en la tradició que ell considera més noble de la poesia catalana, juntament amb Rosselló i Villangómez. Terres endins, el rodamón s’acosta al monestir de Sixe-


CULTURA

na, a l’Aragó, on una monja li fa avinent la decadència de l’establiment. Camí de llevant, cal entendre que arriba a Verges, al Baix Empordà, perquè assisteix a la representació de la Dansa de la Mort. Finalment, mar enllà, el rodamón traça un pont amb la ciutat de l’Alguer i els pescadors, i s’acomiada dels que l’han seguit en el seu periple. D’una vella i encerclada terra s’articula al voltant de diferents idees clau que ens ajuden a configurar un Espriu no contradictori sinó complementari al que solem identificar a partir de La pell de brau i els poemes musicats per Raimon. És l’Espriu dels setanta i dels vuitanta, el d’aquesta obra però també del poemari “Per a la bona gent” (1984) i fins i tot “Les roques i el mar”, el blau (1981). La primera d’aquestes idees força és la identificació de la pàtria amb la llengua, que l’insereix de ple en la línia que la Renaixença inaugura amb l’Oda a la pàtria de B. Carles Aribau (1833). La declaració d’intencions de la presentació del mateix Espriu és clara: “Aquesta obra va ser ideada com un

explícit homenatge a la nostra entitat lingüística i nacional, complexa i alhora en essència unitària. En la funció, un rodamón recorre tots els Països Catalans...” I, quan al final del text, el rodamón albira l’Alguer, diu: “mireu com s’endevina, en Eduard Juanmartí i Josep Brugada, el 27 de setembre a la la ratlla de l’horitzó, a Biblioteca Emília Xargay, acte en homenatge a Salvador Espriu. llevant, una ciutat. Foto: Roger Casero Tot el nostre tros de mar ens hi uneix i una col·laboració amb el món de la ens hi duu. Blanca, polida, sota una música, les arts plàstiques i les entialtra sobirania, però als llavis i al senti- tats culturals representatives. Hi ha, a ment la mateixa parla. El nostre mar més, una reivindicació del paisatge i és sovint trist, emmalaltit per contraris de la seva preservació, en una línia vents i per xafogoses calitges. que no qualificaríem d’ecologista però D’aquesta a l’altra riba el pontarem sí que mostra una sensibilitat espriuaamb una mateixa i única llengua. Apre- na poc posada de relleu per la crítica i neu-la bé, no l’oblideu.” poc coneguda pels lectors en general. D’una vella i encerclada terra Aquesta sensibilitat es concreta tant representa també una síntesi de dife- en la crítica al desgavell urbanístic de rents gèneres i diferents arts. La peça Barcelona i a la destrucció de la costa té un plantejament teatral, a l’interior tot al llarg dels Països Catalans, vista del qual hi ha prosa i vers, i constitueix la qual demana una reflexió.■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

pDS_27


espai 2.0 CULTURA

L'internet de les coses Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter www.rogercasero.cat

Us imagineu un rellotge que, a banda de donar-nos l'hora, ens notifica que tenim un nou correu electrònic o un avís nou en una xarxa social? Us imagineu unes ulleres que ens permeten afegir informació addicional, gràcies a la realitat augmentada, a tot allò que veiem amb els nostres ulls? Us imagineu una nevera que ens envia un missatge al nostre correu electrònic amb un esborrany de llista de compra? Us imagineu un calçat esportiu que us avisa, per mitjà d'una lleugera vibració a la sabata dreta o esquerra, quina direcció hem de seguir per arribar al nostre destí? Us imagineu rebre un correu electrònic que ens avisi que a les nostres plantes els manca aigua i, per tant, les hem de regar?

otes aquestes coses que ens imaginem són, avui, una realitat! Tots aquests ginys i aplicacions són només alguns exemples del que d'un temps ençà s'anomena “l'internet de les coses”. És cert que alguns d'aquests exemples són avui prototips, però els avenços tecnològics van a tal velocitat que molts ens semblaran tan quotidians com ens ho sembla avui connectar-nos a internet a través del telèfon mòbil. Al llarg d'aquests anys hem anat connectant a internet diferents dispositius: l'ordinador, el telèfon, la televisió, la tauleta tàctil, la càmera de fotos... Quants dispositius més connectarem a internet? El proper dispositiu connectat a internet que es vol popularitzar és el rellotge intel·ligent, l'anomenat “smartwatch”, ja present al mercat. Internet va arribar no només per a quedar-se, sinó per a conquerir tots els racons del nostre món! El futur que avui la nostra societat dibuixa és un futur connectat: ciutats intel·ligents

T

28_pDS

(“smart cities”), cases intel·ligents... A les ciutats la gestió de residus, de la mobilitat o de l'energia es planifiquen ja avui amb dispositius i sensors connectats a internet. A les llars també es desenvolupen noves eines, vinculades a la seguretat i a la domòtica, connectades a internet. Es parla també de ciutadania intel·ligent; les cases i les ciutats intel·ligents exigeixen, sembla, ciutadans intel·ligents, però caldrà veure si els ciutadans sabem estar a l'alçada, caldrà veure si ens mereixem l'adjectiu! En tot cas, davant tanta innovació tecnològica jo sempre em pregunto el mateix: a qui deixarà enrere tanta suposada “intel·ligència”? La fractura digital existeix i a la velocitat dels canvis que la revolució tecnològica d'internet avança, més difícil és que tothom i arreu li segueixi el ritme. I una altra qüestió que tampoc és menor: quina repercussió tindrà disposar de tants dispositius i elements quotidians connectats a internet sobre

la nostra ja discutida privacitat? Avui ja sabem que tot el que internet sap de nosaltres (qui som, què fem, què compartim, què ens agrada, què comprem, quines imatges publiquem, què pensem...) serveix perquè empreses i administracions en facin ús en base al seu interès, i no el nostre. Què pot arribar a revelar de nosaltres la nostra nevera connectada a internet? Els propers anys veurem com l'internet de les coses se'ns fa quotidià, com hi haurà coses, aparells, ginys que ens deixaran de sorprendre i, com avui el tefèfon mòbil, seran un apèndix més, un accessori més que portarem arreu. Però caldrà evitar que les “llums” de l'internet de les coses, tot allò de positiu que ens pugui aportar, no ens enlluernin excessivament; i caldrà posar llum, alhora, a les “ombres” que, com tot, l'internet de les coses també té i tindrà! ■ www.rogercasero.cat www.twitter.com/rogercasero www.facebook.com/rogercaseo


L’ENTREVISTA

ÀNGEL PONSATÍ CLIMENT Assumpció Vila

Àngel Ponsatí, pescant a la bassa de can Murbey del Golf Girona. Foto A. Vila

L’Àngel em cita a la bassa de can Murbey, al Golf Girona, on s’organitza el concurs de pesca infantil del GEiEG de Fires de Girona. Des de fa més de 40 anys que l’Àngel s’encarrega del concurs de pesca de la Festa Major de Sarrià de Ter i des d’en fa dos o tres, el lloc ja no és l’emblemàtic riu Ter sinó les basses del Golf. Amb la mainada, pares i avis que els ensinistren, l’ambient és d’autèntica festa.

Àngel va néixer el 1945 a les Serres, veïnat de Sant Martí de Llémena. Fill de Pere Ponsatí Corominas i Àngela Climent Frigolé, té dos germans, en Dionís i en Josep. Quan tenia 14 anys la família Ponsatí Climent va marxar a Constantins, veïnat de Sant Gregori, prop de Bonmatí.

L’

pDS_29


L’ENTREVISTA [Àngel Ponsatí Climent

Primer concurs de pesca, per la festa major d’Anglés, amb una carpa de 6,2 Kg

A l’escola de Sant Martí de Llèmana

Amb la seva dona i els filla Davi i Adam, a la casa del Pla dels Vinyers

Fent la mili a Marina

Fotos cedides per la família Ponsatí Bonadona

Devies començar a treballar de ben jove.... La primera feina va ser a la fàbrica tèxtil Armengol de Bonmatí, feina que vaig compaginar durant tres anys fent de flequer al poble. Per correspondència vaig estudiar de mestre soldador i el 1963 vaig entrar a treballar al pantà de Susqueda fins al 1967, quan me’n vaig anar a Cartagena a fer la mili a Marina, dins del destructor “Almirante Miranda”, on feia de fogoner. Aquell vaixell surt a la pel·lícula “Cruzando el mar” i mira que fèiem maniobres, però en cap moment surto en escena... I quan tornes et cases... Quan torno em caso amb Carme Bonadona Torrent el 1969. Vam anar a

pDS_30

El dia del casament amb Carme Bonadona

viure a la Creueta, on han nascut els meus dos fills, l’Adam (1969) i en David (1970). Entro a l’empresa Estructuras Metálicas Gerundenses de Quart. Quan inicies el teu propi negoci? A Estructuras Metálicas, el 1975 vàrem començar a fer calderes i el 1981, juntament amb el delineant i el comptable, fundem TECNIVAP, en una nau del carrer Montagut de Sarrià de Ter, on ara hi ha Toldos Mallol. Ja des de 1972 vivim al carrer Autopista, del Pla dels Vinyers. La nau se’ns fa petita i ens traslladem a Sant Julià de Ramis, on ara tenim l’empresa Aïllaments Tecnivap, però el 2005 ens n’anem a Celrà, en les instal·lacions actuals de Attsuvap. Actualment som dos socis,

en Francesc Joher, que havia estat comptable de Estructuras Metálicas, i jo. A Aïllaments, que dirigeix el meu fill David, hi treballen 15 persones i a Attsuvap som 45. Venem a tot el món i l’Adam viatja pertot arreu fent tasques de manteniment i servei. Fem tot tipus de calderes, pirotubulars, oli tèrmic, per biomassa, autoclaus i per tota mena d’indústries. A Sarrià, tothom et coneix per la teva intensa vida social... Ja en arribar vaig començar a col·laborar amb el Patronat, el PPF, i com que teníem els nens petits, entro a l’AMPA de l’escola Montserrat on col·laboro amb l’esport escolar, ajudo en la reconstrucció de la casa de colò-


L’ENTREVISTA [Àngel Ponsatí Climent

Instal·lacions de AttsuVap a Celrà. Fotos de Adam Ponsatí.

nies de Granollers de Rocacorba i també sóc delegat dels campionats de piscina descoberta, amb en Salvador Tixis. Amb en Ramon Font entro a la Comissió de Festes i des de llavors que organitzo el concurs de pesca de la Festa Major, primer amb l’associació La Canya i ara amb el GEiEG. Tants anys sense un duro, anant a manllevar diner pertot arreu, fent cobrar entrada per tot i quan la Festa passa a l’Ajuntament, tot són facilitats... De fet, la gent t’identifica amb l’Associació de Veïns del Pla dels Vinyers Des que es va crear l’associació que en sóc el president. Ara tenim una junta renovada i organitzem moltes activitats per dinamitzar el barri: la revetlla de Sant Joan, la botifarrada popular el mes de juliol, la festa del carrer Autopista, l’engalanada de carrers per Nadal, l’esmorzar popular de la diada, el cinema a la fresca a l’estiu.... El barri ha crescut i totes les activitats tenen més ressò. Com a associació de veïns participem a la Cavalcada de Reis, on he fet de rei negre. Amb els amics de les Serres organitzem l’aplec de Santa Cecília, que té lloc el 24 de novembre, i quan puc també organitzo excursions pels veïns. I toco la bateria, estic estudiant per saber-ne més.

Concurs de pesca de Sarrià.

L’Àngel és d’aquella mena de persones extrovertides, que fan per molts. A la bassa de can Murbey ajuda els néts a tirar la canya i alhora està pendent de l’organització, d’aconseguir els premis i de repartir la coca. Al concurs de pesca de Sarrià, em comenta, ve més gent des que en lloc d’una copa regalen un pernil. D’això se’n diu tirar l’ham.■

pDS_31


DOSSIER D’HISTÒRIA [Ferran VII i Sarrià

Ferran VII i Sarrià Francesc Ramió Vila

Dibuix del pas de la comitiva reial pel Fluvià a Bàscara

El proper 24 de març de 2014 farà 200 anys del pas del rei Ferran VII per Sarrià.

F

erran VII de Borbó va néixer a l’Escorial el 14 d’octubre de 1784 i va morir el 29 de setembre de 1833 a Madrid. Fill i successor de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma. Ja essent rei desprès d’haver fet caure el seu pare Carles IV en el motí d’Aranjuez, i de tota una sèrie de trames politiques orquestrades per Napoleó, va acabar a Baiona, on va ser obligat a abdicar, cosa que ell i els seus partidaris ja havien obligat a fer al seu pare Carles IV poc abans de l’ocupació francesa, i va passar tota la guerra de la Independència pres a Valençay. Mentrestant, el seu lloc va ser ocupat per Josep, germà de Napoleó, conegut per “Pepe Botella” De Valençay no en va sortir fins que Napoleó, després de diverses derrotes, tot veient que necessitava tropes a França per mantenir-se al poder i defensar-se dels atacs de prussians, austríacs i russos, va proposar un pacte.

32_pDS

Per cert, que hi ha una anècdota molt simpàtica de l’estada de l’exèrcit rus a França, intentant derrotar Napoleó. Resulta que va arribar l’exèrcit a la propietat vinícola de la champagne de Veuve Clicquot. Els treballadors varen anar corrents esverats a buscar la mestressa: madame! madame! els russos ens roben el xampany i se l’estan bevent tot. I la madame amb tranquil·litat els va respondre: no us preocupeu que beguin, d’aquí a poc temps seran uns grans clients. I així va ser, la Rússia imperial va arribar a ser una gran consumidora de xampany. Per la necessitat, Napoleó va fer un nou pacte amb Ferran VII, el qual trencava l’anterior signat pels governs provisionals que regien Espanya en mig de tot aquell batibull, entre Anglaterra, Portugal i Espanya. Remarcant que deixaria tornar les tropes franceses establertes a Espanya, uns 20 o 30.000 soldats, al seu país i ell podia tornar al país a ocupar el seu tro. Aquests varen ser els grans trets del pacte, entre altres coses.

L’exèrcit francès va acompanyar el rei per entregar-lo directament al seu exèrcit, però quedant-se com a hostatge l’Infant Carles a Perpinyà, fins que no haguessin tornat tots els soldats francesos al seu país i es comencessin a posar en marxa els nous pactes. En arribar a Bàscara, es va fer la cerimònia de lliurament del rei, per part de les tropes franceses a les tropes espanyoles. Això es va fer en una extensa zona plana dedicada al cultiu del cereal, a la riba nord del Fluvià. Feta la cerimònia sota el so de la Marsellesa, el rei va creuar el riu, que venia molt crescut per les pluges i la neu que es fonia, amb una barcassa que hi havia en aquest punt, de peatge, ja que no hi havia pont. Els que es cuidaven de la barcassa eren la família que residia en l’anomenat Hostal de la Barca, just al costat del riu. Un cop creuat el riu, les tropes d’aquí varen retre els honors al rei, per cert molt mal guarnits i esquinçats, en comparació de les tropes franceses en perfecte estat de revista, sota la musica de la marxa de Granaders. Havia a arribat al país Ferran VII EL DESITJAT. La comitiva va continuar el camí cap a Girona, on s’havia muntat tota una cerimònia per rebre el Desitjat. Les autoritats havien situat un vigia al campanar de la catedral, segurament amb molt bona vista, ja que tan bon punt la comitiva va posar el peu al pont, just davant d’on ara hi ha l’hotel Girona Nord, varen posar-se a repicar les campanes de Girona fins que el rei no va arribar a la catedral, on se’l va rebre amb un solemne Tedèum.


DOSSIER D’HISTÒRIA [Ferran VII i Sarrià

Aquest tedèum va ser compost per Rafael Compta, i té la curiosa particularitat que les primeres notes són les mateixes de la coneguda cançó Napoleó tenia cent soldats, etc. Aquesta música ha estat editada pels Amics de Música Antiga de Girona, els quals sota la direcció del Sr. Jaume Pinyol, estan fent una labor tan important com és recollir, digitalitzar, donar a conèixer i divulgar la música barroca que hi ha en els fons de Girona. El CD es diu Girona i Napoleó, editat gràcies al patrocini de la Generalitat, Diputació de Girona i Ajuntament de Girona. La veritat és que del pas de la comitiva per Sarrià no en sabem pas gaire cosa, només el que podem intuir, que tothom va sortir a rebre el rei i a celebrar-ho, bàsicament perquè s’havien acabat sis anys de guerra, amb tot el patiments que això comporta, i es recuperava la tranquil·litat. Després del tedèum i les cerimònies de benvinguda, el rei va rebre les persones principals que havien anat a rebre’l, intercanviant consells de com havia de ser el seu futur regnat. Hem de tenir en compte que entre-

mig hi havia hagut l’aprovació de LA PEPA, la constitució lliberal de les Corts de Cadis de 1812. La veritat és que els va escoltar a tots, però no en va fer cas a cap. Va abolirho tot i va passar a l’absolutisme més cruel. Tant es així que va entrar com el DESITJAT i va acabar com el rei “FELÓN”. Per als súbdits va ser considerat un rei sense escrúpols, venjatiu i traïdor. I per la història, el pitjor rei que havia tingut el país. Com que venia de França, va portar costums afrancesats. L’estil decoratiu que es portava era l’estil Imperi, sorgit de l’imperi napoleònic i de les seves campanyes arreu d’Europa, fins i tot a Egipte. La influència fou tan gran que el primer palau decorat totalment en aquest estil era la residència de Josefina, exdona de Napoleó, anomenada La Malmaison, als afores de Paris. Doncs bé, el rei Ferran el va imposar aquí, i es coneixia com estil fernandí, que en

morir ell i succeir-lo la seva filla, la reina Isabel, va continuar el mateix estil, més evolucionat, amb el nom d’estil Isabelí. Però també van començar les guerres carlines, però això ja és un altre capítol. ■

parlemDESARRIÀ

Si voleu rebre la revista parlemDESARRIÀ a casa vostra, us hi podeu SUBSCRIURE omplint la butlleta que trobareu en la nostra web

www.parlemdesarria.org pDS_33


DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

Ratpenats de les Balears Assumpció Vila

Al pati de l’Arxiu Històric de Girona, també conegut com Arxiu del convent de Sant Josep, s’hi han exposat uns plafons explicatius sobre els bombardejos al camp d’aviació de Celrà durant la Guerra Civil. Un d’aquestos feia referència al bombardeig de Sarrià de Ter la matinada del 30 de juny de 1937, del qual coneixíem l’efecte, és a dir, les víctimes i els danys, però en desconeixíem la causa i els autors materials. El grup el Taller d’Història de Celrà aporta el document clau per confirmar els autors de la desfeta, el registre de vol de la 252ª esquadrilla del XXV Grup de Bombardeig nocturn “Pipistrelli delle Balleari”, ratpenats de les Balears.

E

l camp d’aviació de Celrà es va crear el novembre de 1936 i començà a rebre avions el febrer de 1937. Al llarg de la Guerra Civil va ser l’objectiu de 10 bombardejos, però el de Sarrià de Ter en tenia un altre: el pont del ferrocarril entre Flaçà i Sant Jordi Desvalls. Segons el registre de vol de l’avió S.81 n.8 del bombardeig nocturn del node de comunicacions pont de Sant Jordi, l’avió portava la següent tripulació: com a pilots el capità Corini , sotstinent Strazzeri i el sergent major Castelli i a l’equipatge el mecànic Picazzi, el responsable d’armament Turziani i el responsable de la ràdio Baroncini. Es va enlairar de l’aeroport de Son San Joan de Palma de Mallorca a les 01.10h i va aterrar a les 04.4h, volant a una cota de 500m.

Bombardamento notturno dei node de comunicazione ponte di San Jordi (30-6-1037) S.81 n.8 Pilota: Cap. Corini s.ten. Strazzeri serg m.Castelli Equipaggio: Picazzi, meccanico Turziani, armaioolo Baroncini, radio Partenza: 01,10h, aterragio: 04,40h. Quota: 500m.

Imatge del S-81 extreta del llibre “Aviones Españoles desde 1910. Aena. Jaime Velarde Silió. 1995.

34_pDS

Segons el registre de vol de l’avió S.81 n.9, responsable també del bombardeig del dia 30 de juny de 1937, el pilotaven el Tinent Fasolo, tinent Favilli, sergent Neretti i a l’equipatge hi anaven el mecànic Arcieri , el responsable de la ràdio Garelli, i l’encarregat de l’armament Pandezzi ,


DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

Va partir de Son San Joan a les 01.10h i va aterrar a les 04.55h, havent-se enlairat a una cota de 1.000m. Els dos bombarders varen llençar 8 bombes de 100kg i 8 de 50Kg.

S.81 n. 9 Pilota: ten.Fasolo Ten. Favilli Seg. Neretti Equipaggio: Arcieri meccanico Garelli radio Pandezzi armaiolo Partenza: 01, 10H aterraggio: 04,55h Quota: 1.000m. Explosivo lanciato: 8 bomba de 100 Kg e 8 de 50Kg.

Els S.81 eren els avions Savoia Marchetti que pertanyien al XXV Grup de bombarders amb dos esquadrilles, la 251ª i la 252ª, destinades als bombardeigs nocturns. En total, Mussolini va enviar a Franco 70 avions S.81, model que ja s’havia provat a la guerra d’Abissínia. Amb aquest document es tanca per fi una de les incògnites del bombardeig, quin era l’objectiu i si realment havien estat els avions italians. Els membres del Taller de Celrà han fet un exhaustiu buidatge de l’arxiu militar italià (Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare, fons OMS, de Roma) i han pogut documentar, també amb fotos, tots els bombardeigs que va patir el seu municipi pel fet de tenir el camp d’aviació republicà en el seu terme. De sempre, el bombardeig de Sarrià sobtava, ja que es tractava del primer que afectà directament la població civil gironina. A causa de les bombes varen morir cinc persones, Maria Verdaguer Masó i el seu nét Francesc Lladó Comajuana, Joaquima Roura Planas, Ramon Comalada Sala i Joan Jordà Julià, varen enrunar diverses cases i varen resultar ferides 14 persones més. L’objectiu doncs es va errar, no va afectar al pont de Sant Jordi Desvalls, sinó que la càrrega va caure sobre Sarrià de Ter, els Salesians i, ja de retorn, també es va bombardejar el camp d’aviació. El suport de l’aviació italiana als feixistes va ser cabdal per guanyar la guerra, però hem de recordar que Itàlia no estava en guerra amb Espanya, per la qual cosa aquests bombardejos, igual que els de Barcelona, foren totalment il·legals. Itàlia mai ha demanat perdó per la seva intervenció en la Guerra Civil espanyola.■

Vegeu l’article: “ El Bombardeig “ al llibre “Sarrià de Ter, el Paper de la Història”. Pàg-331 o l’article de la revista Parlem de Sarrià n. 22

pDS_35


QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Cacera major Sembla que la població de porcs senglars és tan i tan gran que s’està convertint en un veritable maldecap per a la pagesia. Entren als sembrats i als conreus i fan destrossa assegurada. Com que bona part del terme municipal limita amb zones boscoses, és habitual tenir notícia de la seva presència a Sarrià de Dalt, per exemple. Aquest final d’estiu s’ha tingut constància del seu pas pel passeig del Riu, camí d’anada o de tornada del Ter, amb incursió en algun hort urbà de la

zona. Una solució puntual que s’aplica en altres bandes és organitzar una batuda i mirar d’abatre’n algun. Però a Sarrià no em consta que hi hagi cap colla senglanera. A pobles de les comarques sí que n’hi ha, amb noms tan suggerents com Els Vikingus i Els Astronautes, de Cassà de la Selva; La Perfecta de Vidreres o la colla d’en Panxo de St.Benet, de Santa Cristina d’Aro. Algú s’hi engresca?

Imatges del Pont de l’Aigua El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) és un organisme que es cuida de recuperar, conservar i donar a conèixer imatges històriques de les comarques gironines i la ciutat de Girona. El seu fons compta amb milers de fotografies i moltes hores de pel·lícula cinematogràfica amb material que es remunta a ben reculat el segle XX, entre el qual hi figura un documental filmat l’any 1940 pel cineasta gironí Antoni Varés, que testimonia la inauguració del Pont de l’Aigua, el Pont Major, una vegada reconstruït després de la guerra. S’hi pot veure l’actualitat del moment i hi apareixen les grans autoritats militars i eclesiàstiques protagonistes d’aquell dia. El Museu del Cinema oferirà per Fires de Sant Narcís diverses projeccions d’aquestes imatges, però pel seu valor històric convindria que una còpia figurés (si no hi és ja) entre les peces més destacades de l’arxiu municipal.

Sants Metges i doctors Una plaça del sector industrial del pla d’en Xuncla ha estat batejada recentment amb el nom de plaça dels Sants Metges, com a reconeixement a l’ermita dedicada als sants Cosme i Damià que es troba a la veïna muntanya de Sant Julià, en un lloc carregat d’història i panoràmica excel·lent. Una mica més enllà, Gavarres endins, també

36_pDS

hi ha l’antic poble de Sant Cebrià de Lledó, més conegut pel nom d’Els Metges, ja que la seva església igualment fou consagrada a aquell parell de sants. És també un lloc de quietud deliciosa i vista esplèndida, que contrasta amb la nostra plaça acabada de denominar: pobreta, situada en un lloc tan inhòspit, deslligat de l’entramat urbà i desertament industrial. Però el que té gràcia és que hi ha qui es confon (feu la prova, pregunteu) i la situa a l’esplanada on s’alça el CAP de Sarrià. És sabut que estem en mans de grans professionals de la medicina, i ja hi ha qui els ha beatificat.

De les ratafies A l’hora d’escriure aquestes ratlles, hi ha moltes garrafes de ratafia a sol i serena esperant que arribi el moment de la maceració justa i perfecta d’herbes i esperits. A primers de novembre és segur que tornarem a ser notícia al concurs de ratafies de Santa Coloma de Farners i, un any més, s’engrandirà l’anomenada del licor aromàtic, rodó i digestiu elaborat a Sarrià de Ter. L’activitat ratafiaire de qualitat ha arrelat amb molta força, però també salten alarmes. Hi ha elaboradors autodidactes que la fan amb alcohol de 96 graus de farmàcia, del de desinfectar ferides, rebaixat amb aigua i carregat de sucre. Davant l’origen dubtós d’una ratafia, més val seguir el consell del savi mestre Josep Pla, quan parla de segons quins vins: "Tots ens hem trobat amb el bon senyor que mentre ens pica l'ullet confidencialment, amb sentiments d'amistat autèntica, diu: - Ara li presentaré un vinet que hi canten els àngels... Ja veurà quin vinet... Quan sento aquesta frase o alguna expressió semblant, quan apareix el cant dels àngels en aquesta qüestió, tan normal, tracto de cordar-me, dissimuladament, l'americana, i mentalment desaparec, més mort que viu." (Josep Pla. El que hem menjat)


OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

QUI TÉ POR DE LA DEMOCRÀCIA? “Així, doncs, no només s’han de respectar els acords entre particulars, sinó també les lleis públiques que o bé va promulgar el bon príncep amb justícia, o el poble, no oprimit per cap tirania, ni sotmès a cap engany.” Thomas More, Utopia, s. XVI

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

embla que ha arribat l’hora d’aixecar la bandera de la por política en relació a la reivindicació del “dret a decidir” a Catalunya. Després de bastant història i que els catalans hàgim arribat als límits de la nostra paciència fiscal, arribat el moment de plantejar-nos nous i moderns horitzons polítics i econòmics, des de l’Estat espanyol ens arriben els senyals de tota mena de pors. La paciència dels pobles i la de la seva gent té un límit. Sembla evident que les persones i el que representen reaccionem només quan algú sacseja de debò les parets de l’immobilisme, d’allò establert,l’statu quo. Això ja ho hem percebut al llarg de la història; entre la ciutadania de Catalunya, el desencant amb les institucions espanyoles és ja excessiu i insuportable tanmateix. Tothom sap o intueix per què hi ha tant malestar social. Hi ha un substrat de greuges culturals, econòmics i fiscals que planen damunt la relació institucional Espanya-Catalunya. ¿Algú pot dir clarament què és el que correspon des del punt de vista econòmic a Catalunya? ¿Algú pot fer pedagogia clara i sense enganys de les famoses “Balances fiscals?1

S

RESULTAT DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB EL SECTOR PÚBLIC CENTRAL 2010 El resultat del càlcul de la balança fiscal queda recollit principalment per dos percentatges: 1 .El percentatge d’ingressos que Catalunya aporta a l’Administració central. 2. El percentatge de despesa que l’Administració central realitza a Catalunya. Ingressos aportats ( % Catalunya/total): 19,35 Despeses rebudes ( % Catalunya/total): 14,18 Ingressos detrets de Catalunya: 61. 872 Despeses rebudes a Catalunya: 45. 329 Saldo: -16.543 % del PIB català 8,5 %

(en milions d’euros)

• El dèficit fiscal que pateix Catalunya és el resultat d’una aportació als ingressos de l’Administració central molt superior a la territorialització de la despesa que l’Estat fa a Catalunya. • Per cada euro que l’Administració de l’Estat recapta a Catalunya (excloentne la Seguretat Social i l’atur), 43 cèntims no es gasten al territori. Les decisions discrecionals sobre la destinació de la despesa que fa el Govern central són clarament perjudicials per a Catalunya. • Aquesta desproporció entre el pes específic dels ingressos aportats i el de les inversions o despeses destinades a Catalunya es manté invariable, independentment de quin sigui el dèficit o superàvit pressupostari del Govern central. FONT: Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central, any 2010. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya, maig de 2013.

La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a partir de la diferència que hi ha entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. És a dir, és la diferencia entre els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central i les despeses que aquest mateix sector públic destina a Catalunya. 1

pDS_37


OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

Vistos, doncs, els desencantaments, Catalunya, ja cansada de tanta incomprensió i frau, de comèdia monàrquica també, decideix “repensar-se” i per aquesta causa, les ciutadanes i els ciutadans decideixen “poder tenir dret a decidir” amb la finalitat d’assolir una nova autogestió que tregui el país de l’encallament i de l’ofec. Arribats, doncs, a aquest punt, a tort i a dret de l’Estat espanyol comencen a fer onejar les banderes de la por i, pel que sembla, se’ls revolten les tripes quan els catalans prenem alguna iniciativa. Quan Catalunya decideix sortir de l’immobilisme i la incomprensió, modificar l’statu quo, allò de “la puntada de peu endavant” -que havia dit algun il·lustre- sorgeixen les reaccions. Doncs, ja està bé: “a tota acció una reacció”. Quan Catalunya apel·la a la via democràtica per escoltar el poble per veure què s’ha de fer de nou, el que se’n diu una consulta, ara resulta que no hi ha possibilitat legal possible (dintre la sacrosanta legislació espanyola, esclar!) perquè semblant iniciativa democràtica prosperi. S’imposa el que els juristes en diuen “l’imperi de la Llei” (renoi, quina semàntica!). El que dèiem, la paciència s’acaba... Vam pensar i estructurar políticament un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya l’any 2006 amb el consens ampli del nostre Parlament; va passar masegat per les institucions parlamentàries espanyoles i el Tribunal Constitucional Espanyol, a instància del PP, l’any 2010, el va rebotre amb sorna i de males maneres com ja hem comentat. Llavors es demana in extremis un nou Pacte Fiscal perquè la institució de la Generalitat està literalment ofegada, i la resposta ja la sabem. I més d’un milió i mig de catalanes i catalans manifestant-nos de manera multitudinària i donant-nos les mans en senyal de pau i de bones intencions; i de diàleg, de moment res de res, (11 de setembre de 2013). Arribats a aquest punt, davant la reivindicació del poble català per la convocatòria d’un referèn-

dum per al “dret a decidir”, tothom es posa a tremolar i a fer por. I aquests darrers mesos hi ha hagut opinions bastant taxatives, no ja sobre la possibilitat (o no) que Catalunya es manifesti a través de les urnes, a través del vot, de la democràcia al cap i a la fi. Anem a pams si molt convé: senyores i senyors, avui no demanem encara la independència de Catalunya, demanem poder tenir només la possibilitat de decidir “per a veure què fem”, si ens és més factible independitzar-nos de l’Estat espanyol o no. Només demanem això: que ens deixin pronunciar, que pugui escoltar-se la veu democrà2 tica del poble. Això, pel que sembla i per les manifestacions al respecte que s’han succeït i pel diàleg nul que s’ha donat per part del govern espanyol, tampoc sembla que pugui prosperar. Amb l’Estat espanyol, darrerament res prospera.¿On és la democràcia, doncs? Escrivia l’acadèmic italià Giovanni Sartori al respecte:“parlem de democràcia per al·ludir, a grans trets, a una societat lliure, no oprimida per un poder polític discrecional i incontrolable, ni una societat dominada per una oligarquia tancada i restringida”3.Hi ha tantes visions retrospectives que ens ajudarien a comprendre la tenacitat del poble català...i les raons que tenim per a dir prou...! Fixem-nos només amb les tres nominacions per a Premis Nobel de Literatura que hem tingut

històricament a Catalunya d’autors evidentment que van escriure la seva obra en llengua catalana, Àngel Guimerà, Josep Carner i Salvador Espriu, per aquests escriptors res va prosperar perquè per una raó o altra, més feble, més fluixa, més amagada o més palmària, l’Estat espanyol no s’hi va implicar com hauria calgut. Només faltaria, un Premi Nobel per a un escriptor en llengua catalana. Tots tres i algun més van perdre’s de camí cap al reconeixement d’Estocolm. Quan la projecció de la llengua i la cultura catalanes han fet una mica d’ombra a la cultura o a la llengua espanyoles, s’han tallat d’arrel les nostres aspiracions. I així tantes altres coses... Per tant, arribats a aquest punt, la paciència s’ha

Qui signa aquest article, avui ja pensa i creu que la millor solució per a Catalunya és la plena sobirania política, econòmica i cultural del país, o sia la independència plena.Catalunya sí, segregada de l’Estat espanyol i com a nou membre de la Unió Europea. 3 Vegi’s SARTORI, Giovanni, Qué es la democracia, pàg. 43, Editorial Taurus, Madrid, 2003 2

38_pDS


OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

acabat. I curiosament, els qui confonen els termes i els qui amb llurs opinions barren el pas per tal que Catalunya pugui pronunciar-se, només això, solen ser alts funcionaris internacionals, els quals precisament han passat molt primerament pel sedàs de ser funcionaris espanyols, altament espanyols i jacobins fins a la medul·la. Així, un personatge com el Sr. Joaquim Muns, que va assolir la presidència del Fons Monetari Internacional, en un article al diari La Vanguardia (29 de setembre, 2013),escrivia els seus raonaments sobre la impossibilitat que Catalunya pogués tenir el seu encaix en els organismes internacionals. L’article del Sr. Muns reconeix, efectivament, que “la negociació per a l’entrada d’una Catalunya independent a la Unió Europea no hauria de ser llarga ni complicada.” Aquesta opinió ens sembla palmària. ¿Vostès creuen que la Unió vetaria l’entrada a set milions d’habitants amb un potencial territorial, econòmic i cultural com Catalunya, que ja està dintre la Unió? Què podria passar? Que un cop decidida en plebiscit la independència de Catalunya, guanyat per una majoria confortable el referèndum –com assenyala Munsquedaríem automàticament fora de la UE. D’acord, això podria ser així momentàniament. Però...¿Saben quant temps quedaria Catalunya fora de la Unió (i no necessàriament de la Unió monetària)? Doncs, en la nostra opinió, molt poc temps perquè als actuals països de la Unió Europea els interessa d’allò més el capital econòmic, turístic i cultural de Catalunya. ¿Cal que ens posem a fer comparatives entre producció industrial, comerç i renda per càpita respecte d’altres estats/nació de la Unió? En termes econòmics, en termes de PIB, què aporten a la UE, països com Dinamarca, Irlanda, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Txèquia, Romania, Bulgària i Grècia respecte del que avui aporta Catalunya? Aquests polítics jacobins i centralistes que han començat a onejar la bandera de la por com el Sr Felipe González, que va ser terriblement contundent, “La independència de Catalunya com a objectiu és impossi-

ble.” ¿Va donar algun argument sòlid l’expresident espanyol? A nosaltres ens sembla que no. No va justificar res de res. Es va limitar –per la seva antiga autoritat- a ser sectari i prou. ¿Li fa por la democràcia i la veu de tot un poble al Sr. González? El ministre d’exteriors espanyol Sr. García-Margallo va afirmar també, entre altres coses, que “la via catalana no porta enlloc” i l’expresident José Mª Aznar parlava fa uns dies de “desfalco de la soberanía nacional de los nacionalismos”. En termes similars s’expressava el Sr. Joaquin Almúnia, que va sentenciar: “Si un estat se segrega de la Unió, automàticament queda fora de la Unió.” Molt bé, sí, ja ho hem analitzat. Insistim, una vegada més quedaríem per un temps fora de joc, però demanant de nou l’ingrés creuen vostès que ens vetarien o ens deixarien a l’estacada? Estem ben convençuts que no, perquè avui Catalunya és un actiu per a la UE. Per a la UE i pel mateix Estat espanyol. ¿Saben –per exemple- on s’han fabricat la majoria de locomotores per al Tren d’Alta Velocitat i els vagons de metro per a moltes ciutats espanyoles? Doncs a les factories d’ALSTOM de Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Oriental- Catalunya).¿Saben on es fabriquen molts dels motors per als trens regionals i de rodalies d’Espanya, doncs a les factories SIEMENS de Cornellà de Llobregat. Evidentment es tracta d’empreses multinacionals estrangeres, però que han optat per instal·lar-se en el nostre territori, no per casualitat. Quant a això, podríem esgrimir la gens

menyspreable quantitat d’indústries multinacionals que tenen les seves factories o operen a Catalunya. Si de bell antuvi s’havia dit que Catalunya era la fàbrica d’Espanya, en aquests moments –i malgrat la crisi, els expedients reguladors de treball i l’índex d’atur-, Catalunya segueix essent un motor comercial i industrial important per a l’exportació, per tant, que no agitin la bandera de la por, perquè la por l’han de tenir en tot cas aquells territoris que no han apostat històricament pel desenvolupament industrial. Aquesta és la por que plana. Si Catalunya se segrega d’Espanya, els pressupostos es desequilibren i aquells que hem estat contribuents nats amb la nostra fiscalitat, amb l’impuls de la nostra economia, amb el consegüent escanyament del nostre pressupost institucional, hem vingut compensant els territoris i les Comunitats Autònomes que només s’han burocratitzat a costa dels reequilibris fiscals dels altres. (Vegi’s rendibilitats dels aeroports d’AENA, per exemple). Ara, algunes comunitats autònomes veuen, sí, que el seu PIB és insuficient per a mantenir les seves infraestructures, els seus funcionaris i les seves bicoques. Algunes autonomies com la de Madrid, diuen que ja els estaria bé tenir menys competències. Ells rai que mercès al centralisme han estirat dels ministeris que tenien més a mà i més propers. Aquesta és la por que hi ha.Per aquesta i altres raons volen fer-nos por. Sobretot aquells alts funcionaris que van passar pel tamís de funcionaris espanyols que per una

pDS_39


OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

raó o altra van ser catapultats a les institucions europees o internacionals, aquells que han fet carrera a Espanya i a Europa, aquests són els qui ens etziben els discursos més tremends de la por. ¿Quants alts funcionaris europeus són catalans? ¿Quants alts funcionaris hi ha hagut a les altes magistratures de l’Estat espanyol? Doncs ben pocs, perquè pel fet de ser català o catalana això ja esdevenia un problema. Per aquestes barreres, el mateix Sr. Joaquim Muns, que va ser president d’una de les més altes institucions internacionals, el Fons Monetari Internacional, escrivia: “Així per exemple, seria pràcticament impossible que un català d’una futura Catalunya independent, pogués ser, com en la realitat ha ocorregut des de la transició, director executiu del Fons Monetari Internacional (FMI), director general de la UNES-

CO, o membre del Banc Central Europeu.” Si hem de seguir depenent dels qui han de fer carrera funcionarial a l’Estat espanyol perquè llavors assoleixin un paper rellevant a les institucions europees o internacionals i aconseguir a través d’ells futur per a Catalunya, estem apanyats. Els qui han fet carrera a fora l’han feta sempre com a portantveus de l’Estat espanyol, d’Espanya; ben poc unilateralment per Catalunya, excepció feta en aquests temps contemporanis potser del Sr. Antoni Samarach que va impulsar la Barcelona dels Jocs Olímpics, l’any 1992, o del Sr. Mayor Zaragoza, Director General de la Unesco. Comptat i debatut, creiem que no es dóna la circumstància per al joc net, per la transparència. Cada dia que passa assistim a un joc d’interpretacions que més que anàlisis realistes, clars, pretenen i volen imposar-nos la por al cos. ¿Per què no diu clarament el Sr. Mariano Rajoy si l’Estat espanyol està en deute o no amb Catalunya? ¿En quines quantitats? Per què no diu res? És Catalunya un estat, una nació “descompensada fiscalment”? Satisfà l’Estat espanyol el deute que té contret amb la màxima institució de la nostra nació, la Gene-

ralitat de Catalunya? ¿Poden dir-ho clar? S’atreveixen? És evident que no, ja ho sabem de bell antuvi. La relació Espanya/Catalunya és una “filfa”, la qual fa massa temps que dura. (Vegeu l’historial de les balances fiscals des de l’any 1986). I si són capaços de dir que l’Estat no deu res a Catalunya, doncs que ho diguin. A veure qui té el coratge de dir-ho. El problema és que les vies del diàleg estan acabades i si no hi ha diàleg, hi ha monòleg. La culpa ja la sabem, sempre és dels mateixos: els catalans, que som uns megalomaníacs, uns usurers i uns insolidaris. ¿Insolidaris? Algun territori de la pell de brau, excepció feta dels bascos, tenia alguna idea del que era l’autonomia als anys setanta? La ciutadania catalana està cansada de tant d’engany. Enganyen i manipulen molts polítics i molts mitjans de comunicació, als quals hom al·ludeix amb una expressió realment sòrdida, “la caverna mediàtica”. Estem farts de ser rucs de càrrega i que ens enganyi gent maquiavèl·lica, falsa i cavernícola. Ara, des de tot arreu, toca de nou infondre a la ciutadania catalana la por, la por i la sotsobra envers el futur, davant d’un exercici de democràcia. Diàleg, democràcia participativa, transparència, votar? Què és això? Sembla que tornem als principis unilaterals, que només tingui vigència allò de,“Viva España, viva el Rey, viva el orden y la Ley”. Massa que la vam sentir aquesta cantarella... ■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

40_pDS


OPINIÓ [PSC

FEM VIA PERÒ... CAP A ON? Roger Casero Gumbau.

Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

La Via Catalana va ser un èxit, també a Sarrià de Ter. El passat 11 de setembre de 2013, diada nacional de Catalunya, Sarrià de Ter va ser una baula més de la gran cadena humana que va resseguir el nostre país de sud a nord. arrià de Ter milers de persones, veïns i veïnes, però també gent vinguda d'arreu, des de la veïna Girona, des d'altres comarques, fins i tot des d'Andorra, vam formar una cadena humana al llarg de l'autovia en tot el terme municipal distribuïts en diferents trams sota la supervisió i organització dels voluntaris de l'ANC de Sarrià de Ter. Les imatges dels trams de la Via Catalana al seu pas per Sarrià de Ter descriuen prou bé com el poble va viure aquesta important fita! La Via Catalana va ser un èxit no

S

només per l'alta participació que va tenir, sinó sobretot pel civisme que va regnar al llarg de tota una jornada altament reivindicativa! Civisme per part de tots els qui van participar-hi, però també civisme pels qui, sense assistir-hi, van respectar la Via catalana en tant que manifestació lliure, voluntària i cívica. La Via Catalana va ser un acte reivindicatiu, però alhora també festiu! El caràcter familiar i generacional de la cita també hi van contribuir: feia goig veure fins a 3 o fins i tot 4 generacions d'una mateixa família participant a la Via Catalana! A diferència d'altres manifestacions, de tall més clàssic com la de la

diada de l'any passat, el format de la Via Catalana va permetre la participació de moltes persones que, d'altra manera, potser no haurien participat; a més, en el cas de Sarrià de Ter, poble per on passava la cadena humana, aquest fet ho permetia encara més. La Via Catalana, iniciativa per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) amb el propòsit de donar més força al moviment cívic que empeny el país cap la independència, va representar un impuls més, des de la ciutadania, per a la mobilització dels partits polítics vers els nostres horitzons nacionals. Des de la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, manifestació que va motivar les eleccions anticipades, els partits polítics amb representació al Parlament de Catalun-

pDS_41


OPINIÓ [PSC

ya han anat definint, alguns amb més claredat que d'altres, el seu posicionament vers el dret a decidir i la independència. Després de la Via Catalana l'agenda política està marcada quasi exclusivament per la consulta que, previsiblement, caldria convocar l'any vinent, l'any 2014. És aquesta qüestió l'epicentre de l'actualitat, del debat, de l'opinió pública i publicada i és fins i tot aquesta qüestió el principal argument d'altres temes, no menys importants, com les retallades, l'atur o la crisi econòmica que tant ens afecten a tots nivells.

Circula la política del nostre país de manera quasi exclusiva per l'eix nacional, i quan sembla que tímidament es decanta per l'eix més clàssic de "dretaesquerra", de polítiques progressistes vs. conservadores, el debat comença i acaba quasi sempre amb la qüestió nacional. Sembla, doncs, que cal primer resoldre l'atzucac nacional per a poder dirimir, després, totes les altres qüestions. Molt bé, doncs resolem primer aquesta qüestió, fem-ho votant, com s'ha de fer, per a decidir què volem fer amb el nostre país. I és que aquesta és la qüestió, fer-

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

42_pDS

ne via, però... cap a on? Avui per avui es dibuixen dos escenaris molt clars i alguns matisos. Els dos escenaris són que Catalunya esdevingui un estat independent o bé que romangui dins l'Estat espanyol. Aquests escenaris es configuren a partir de les posicions contraposades entre els qui estan a favor de la independència de Catalunya i els qui no. Però aquestes posicions tenen, cadascuna d'elles, alguns matisos, sobretot perceptibles entre els qui diuen no voler la independència de Catalunya. Entre els no independentistes hi ha tant els anomenats “unionistes”, que en essència volen que res, o poc, canviï, com els federalistes, que proposen una alternativa tant a la independència com al manteniment a l'actual “statu quo” en allò que s'ha anomenat “tercera via”. Resten encara molts interrogants per resoldre: hi haurà consulta? En quina data? Amb quina pregunta? Però mentre tots aquests interrogants no es resolen es fa més necessari que mai que fem via, encara que sigui des de la provisionalitat actual, per sortir de la crisi, aturar els desnonaments, reduir l'atur, aturar les retallades en els serveis públics... Hem de voler votar, necessitem exercir el nostre dret a decidir, però no podem esperar la consulta sobre la independència per a decidir quin país volem! ■ Fotos Roger Casero


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

A L’ESCOLA MONTSERRAT TORNEM A FER GOLF

Sebastià Toledo Moragues Mestre especialista d’Educació Física

A l’escola Montserrat de Sarrià de Ter, aquest és el segon any que duem a terme el programa de Golf a les Escoles en el seu nou format. Abans, durant molts anys, amb els cursos de cicle superior anàvem a les instal·lacions del Golf Girona. Ara ens deixen a l’escola una gran quantitat de material.

pDS_43


ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

ls nens i nenes els motiva molt poder utilitzar aquests materials que d’una altra forma segurament no podrien conèixer i fer servir. A més, amb tot els accessoris a l’escola podem treballar ja als cursos més petits i iniciar tots els nens i nenes en aquest esport. La part inicial del nostre treball és que els nens coneguin aquest esport, aprenguin la diferència entre els pals i el seu ús, i sobretot com s’han d’agafar. També repassem el vocabulari bàsic i específic de

A

44_pDS


l’esport i algunes de les seves normes. Tot això es realitza amb un ampli ventall de jocs i activitats molt lúdiques i engrescadores. Hem fet diversitat d’activitats a l’escola: minigolf, laberints, punteria amb cons, saltar tanques amb les pilotes, punteria amb la diana gegant i les pilotes de velcro, també hem jugat a beisbol per aprendre a agafar el pal de golf, ja que el pal i el bat s’agafen igual. També agrada molt als nens i nenes el fet de tenir tots i totes una samarreta igual, ja que els fa sentir com a membres d’un mateix equip. Els nens i les nenes han gaudit molt de totes aquestes activitats i volen repetir els propers cursos, sempre i quan sigui possible.■ Fotos Escola Montserrat


ESPAI ESCOLAR [II fòrum de la xesc

II FÒRUM DE LA XESC Dolors Carandell Rodríguez, coordinadora d’Escola Verda Montse Asencio Duran, cap d’estudis

El passat dijous 14 de novembre es va celebrar el II Fòrum de la XESC (Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya) a la Casa de Cultura de Girona, al qual vàrem assistir les escoles verdes de primària i bressol de Girona. quest fòrum té la finalitat de compartir i conèixer experiències i actuacions mediambientals de les diferents escoles que formen la xarxa. L’escola Montserrat té el distintiu d’Escola Verda dels del curs 20012002, per això no podíem faltar al fòrum! La nostra escola va estar representada per dues mestres i tres alumnes: la Sara Saulina de cinquè i la Irina Casero i la Clàudia Daganzo de sisè. Enguany el Fòrum estava dedicat a les actuacions transformadores del

A

46_pDS

territori que es porten a terme a les escoles. Aquestes són accions de millora de l’entorn proper al centre educatiu que es realitzen a través d’un procés de participació i responen a reptes socioambientals del territori. A més, compten amb la col·laboració d’altres agents implicats i comporten un lligam afectiu amb el territori. Com a escola verda portem a terme moltes accions de millora de l’entorn, sobretot dins de l’escola, però nosaltres vàrem presentar l’apadrinament d’escultures perquè vam pensar que reunia totes les característiques necessàries per ser una bona actuació transformadora del territori. El projecte “Apadrinem escultures”es duu a terme a la nostra escola des del curs 2002-2003 i té els següents objectius:


ESPAI ESCOLAR [II fòrum de la xesc

· Apropar els alumnes a les escultures de Sarrià per tal que les coneguin, estimin i conservin. · Sensibilitzar i responsabilitzar els nens a tenir cura del seu entorn mediambiental i cultural. · Fomentar la seva participació ciutadana i afavorir la relació de l’escola amb el poble. · Que la gent del poble conegui, valori i tingui cura de les escultures del poble. Aquest projecte engloba diferents àrees i àmbits escolars, creant així una dinàmica d’interrelació de tots els alumnes del centre a través d’un treball comú. Durant la jornada vam fer diverses activitats. La primera va ser un intercanvi d’experiències en què els alumnes de diferents escoles explicaven un projecte de la seva escola. Les alumnes representants de la nostra

escola, la Sara, la Clàudia i la Irina, van ser les encarregades de presentar el projecte “Apadrinem Escultures” davant dels alumnes d’altres escoles. Després es va fer una taula rodona on ens van presentar tres projectes portats per entitats i escoles, vàrem consensuar els criteris per tal de portar a terme una bona pràctica transformadora del territori i en acabar vàrem dinar tots junts al parc de la Devesa. Com a cloenda, vàrem fer una acció conjunta que va ser molt maca i molt interessant: vàrem agafar una pala i una aixada i cada escola va plantar un arbre a la riba del riu Ter. Aquesta acció estava emmarcada dins el projecte europeu Riparia-Ter “Recuperem les ribes del Ter plantant arbres al bosc de Can Salvatella”. ■ Fotos Escola Montserrat

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_47


ESPAI ESCOLAR [confetti

LA TARDOR A L’ESCOLA BRESSOL Mònica Sala / Mònica Garcia

Judit i Josep

Durant el mes d’Octubre i Novembre hem treballat la tardor al grup d’1-2 anys de l’Escola Bressol Confetti.

n aquestes edats els infants aprenen a través de les informacions que reben dels sentits. Els agrada molt observar, explorar i manipular els objectes que estan al seu voltant, és la manera que tenen de descobrir el món que

E 48_pDS

els envolta. Per estimular els sentits dels infants i ajudar-los en el desenvolupament de nous aprenentatges hem ofert diferents propostes: A la imatge de la Judit i en Josep i en la de la Valentina podem veure com manipulen i exploren la panera de la tardor. En aquesta panera podem trobar elements naturals propis d’aquesta estació: castanyes, pinyes, garrofes, fulles i carbasses. A través de la manipulació poden descobrir diferents olors, gustos, textures, sorolls, colors... En una altre imatge podem veure


ESPAI ESCOLAR [confetti

Isaac

Daniel i Clàudia

a l’Isaac descobrint les fulles. Vam recollir fulles naturals dels arbres i les varem oferir a l’aula. Els infants les van observar, trepitjar, trencar, llençar... També podem veure con en Daniel i la Clàudia manipulen castanyes amb pots metàl·lics. Els infants van gaudir molt amb aquesta proposta perquè en aquestes edats els agrada molt omplir i buidar. En Joel i l’Adrià manipulen i estripen paper de seda de colors de tardor. Amb la manipulació d’aquest paper hem treballat la psicomotricitat fina i fer la pinça. Un cop els nens i nenes van acabar de manipular els papers els varem enganxar a un mural d’una fulla que decora l’aula. Aquests propostes han estat molt enriquidores pels infants. Cada infant ha fet els seus petits descobriments i aquests l’han ajudat en el seu desenvolupament. ■ Joel i Adrià

pDS_49


SALUT [hipoglucèmia

Hipoglucèmia Emili Marco

Alguns diabètics tractats amb antidiabètics oral o amb insulina, de vegades pateixen episodis de baixades de sucre. Tot diabètic hauria d’aprendre a reconèixer les reaccions abans de patir una hipoglucèmia, perquè quan es trobi en aquesta situació sigui capaç d’identificar-la i tractar-la de forma correcta.

QUÈ ÉS LA HIPOGLUCÈMIA La hipoglucèmia és una situació que correspon a un nivell baix de glucosa en la sang. Generalment diem que hi ha hipoglucèmia quan la glucèmia és menor de 60 md/dl. És una complicació aguda, ja que la hipoglucèmia es produeix de forma sobtada. Quan un diabètic BRUSCAMENT (en pocs minuts) deixa d’estar bé i comença a trobar-se malament, hem de pensar i actuar com si tingués una hipoglucèmia. PER QUÈ ÉS PRODUEIX? Las causes i les circumstàncies són diverses. 1. Massa insulina o antidiabètics. Errors al mesurar la insulina, equívocs en el tipus d’insulina que ens hem d’injectar. 2. Menjar menys del que pertoca i/o alterar els horaris dels àpats. Són important els menjars (a mig matí i a mitja tarda). En cas de dubte, el seu metge o infermera li explicarà com ha de ser l’horari dels menjars en el seu cas particular. 3. Fer més exercici físic de l’habitual. Es cremen abans les reserves de glucosa de la sang. CÓM S’IDENTIFICA? Depèn del grau d’hipoglucèmia i de les condicions particulars de cada persona. Les hipoglucèmies les podem classificar en lleus, moderades i greus. 1. Hipoglucèmies lleus-moderades Són aquelles que el diabètic pot solucionar per si mateix sense ajuda de tercers. Inicialment es poden notar per:

50_pDS

• Sudoració freda • Tremolors • Nerviosisme • Gana • Debilitat • Palpitacions • Formiguejos 2. Hipoglucèmies greus És aquella situació en què el diabètic necessita l’ajuda d’una altra persona, ja siguin els familiars, companys de treball, professionals de la salut, etc. Pot ser deguda al fet que al diabètic no li ha donat temps a reconèixer la baixada de sucre o no ha actuat immediatament a l’inici de la crisi. Pot aparèixer: • Mal de cap • Alteració de la parla (parlar lentament, parlar amb singlot, parlar amb dificultat) • Alteracions del comportament (agressivitat) • Alteracions de la visió ( visió borrosa, doble, etc.) • Convulsions • Pèrdua de consciència (coma) En aquestes circumstàncies el diabètic no sap ben bé ni el que diu ni el que fa. Al principi pot trobar-se confós, lent, neguitós o presentar un comportament agressiu. Poc a poc es va ensopint progressivament. Aquesta fase la podem confondre amb estat d’embriaguesa. QUÈ FER? Primer. Si és possible, mirar el sucre amb un aparell de glicèmia. En cas de dubtes, pensar i actuar com si fos una crisi d’hipoglucèmia. Segon. Abandonar el que s’està fent en aquell moment

Tercer. Menjar de seguida. Inicialment: 1 got de refresc ensucrat o terrossos de sucre o 1 suc de fruita o un got de llet i 3 galetes tipus “maria”. Si als 5-10 minuts la situació no millora. Tornar a repetir. Un cop s’inicia la milloria, pot ser necessari menjar pa, iogurts, etc. o avançar l’àpat si s’acosta l’hora. En el cas de les hipoglucèmies greus, quan el diabètic està desorientat, però sense perdre el coneixement, és necessari donar-li un líquid ensucrat, suc amb sucre sense dir-li que és sucre, perquè no el rebutgi. Si està inconscient no hem de donar alimentació per via oral. Hem de trucar a un servei d’urgències dient que es tracta d’un diabètic. Injectar un preparat que tot diabètic ha de tenir al seu abast que s’anomena “glucagon”. Repetint l’operació si als 10 minuts no s´ha solucionat. Un cop recuperada la consciència, donar-li sucs ensucrats. COM EVITAR-LO? • Regularitat en quantitats i horaris de menjars, insulina i/o antidiabètics orals, d’acord amb el que li han dit al CAP (No hem de retardar ni saltar-nos els menjars). • Prendre suplements de sucres o disminuir la dosi d’insulina, d’acord amb els consells sanitaris abans de realitzar una activitat física extraordinària. • Portar sempre sucre. • Tenir a l’abast el “glucagon”. • Fer autoanàlisi de glicèmia a casa si pren certs antidiabètics orals o insulina. ■


NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

Via Ferrada de la cala del Molí

Paret més complicada de la via, per alçada i extraplom.

Marc Tarradas Riera

Les vies ferrades tenen els orígens en el moviment de tropes militars per zones d’alta muntanya durant la primera guerra mundial, especialment a la zona dels Alps orientals, on es varen lliurar complicades batalles entre Itàlia i Àustria. Són vies que progressen en terreny rocós, complexes i perilloses per la seva alçada i dificultat, però facilitades per elements metàl·lics clavats a la roca, com ara passamans, graons i cables d’acer.

ctualment les vies ferrades tenen només un interès esportiu i lúdic, i se n’instal·len de noves en punts diversos del territori on l’orografia d’un terreny rocós acompanyat d’un bon paisatge natural pugui oferir bons moments d’aventura als seus visitants, que escalaran per parets molt verticals i a vegades extraplomades, passaran penjats de cables que formen els ponts tibetans i sentiran les emocions de l’escalada minimitzant els riscos més importants. Totes van acompanyades d’una “línia de vida” en tot el seu recorregut, que és un cable d’acer on l’escalador hi estarà sempre fixat oferint la màxima seguretat en cas de caiguda. Ningú hauria d’aventurar-se per una via ferrada sense el material adequat, format per un arnés, un joc de progressió per ferrades (que inclou dues vagues amb dos mosquetons i dissipador d’energia), casc i calçat adequat.

A

pDS_51


NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

Descens a la primera zona de la via.

Mirador de les Triadores, punt de sortida de la via ferrada.

Ajuda amb suports de peu i cadena.

52_pDS

La via ferrada de la cala del Molí es troba a la zona de Sant Feliu de Guíxols i té la peculiaritat que és l’única que està instal·lada sobre el mar oferint unes vistes úniques per aquest tipus d’activitat. Ha estat molts anys tancada degut a un desafortunat accident, però aquest any 2013 ha estat reequipada i oberta al públic. El passat 6 d’octubre uns quants membres del Grup Muntanya Sarrià vàrem anar a redescobrirEls escaladors del Grup de Muntanya Sarrià.


NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

Passant per una zona de graons i baranes, sempre lligats a la línia de vida.

la. Partim des del mirador de les Triadores, on ens equipem amb tots els estris, iniciem la via muntanya avall a les 8.30h del matí, sempre lligats a la línia de vida i arribem fins molt a prop de l’aigua, on trobem un primer pont, aquest format per un tauló de fusta. El recorregut, que surt i arriba allà mateix, dura una hora i mitja passant en horitzontal entre 5 i 20 metres per sobre l’aigua, hi trobem diversos ponts tibetans formats únicament per cables que es belluguen al nostre pas, alguns passos que requereixen pensar-s’ho dues vegades i alguns graons i baranes metàl·liques que ajuden però alhora mantenen la tensió provocada per

l’alçada i la por a caure. Un pas a destacar és una paret extraplomada a una alçada ja important, que requereix un esforç de braços suplementari. En tot moment, vistes al mar espectaculars, gaudint de la roca rosada en contrast amb el blau de l’aigua, el paisatge i la fauna marina que ens sobrevola de prop. I un cop sortim de la via, la satisfacció d’haver superat el repte ens abraça i ho celebrem. Tornem a casa amb un bon regust, és una via fàcil per a qualsevol que es vulgui iniciar en el món de les ferrades, però és molt recomanable anar-hi molt d’hora per a no trobar-hi massa gent. ■ Fotos: Marc Tarradas Riera.

pDS_53


wolves

ESPORTS

Dones & Futbol Americà

Noies jugant a futbol americà

Enric Sucarrats

l futbol americà és, a primera vista, un esport molt masculí, però la realitat és que la participació de les dones és important a tots nivells. Des de la versió sense contacte anomenada flag football fins al futbol americà femení, amb uns quants equips a nivell estatal que disputen una lliga pròpia. Avui us en volem donar uns quants exemples.

E

EL FLAG FOOTBALL: UN ESPORT MIXT Entrenadores dels equips de Flag

El Flag football és un dels pocs esports mixtos que existeixen actualment i on homes i dones comparteixen equips i categories, des dels mes petits fins als sèniors. El fet de ser un esport sense contacte el fa encara més apte per ambdós gèneres.

54_pDS

Als Wolves tenim jugadores des dels inicis i actualment trobem noies tant als equips de l’escola en categories sub11, sub13 i sub15 com en l’equip sènior. També cal destacar que quan la

Federació Catalana ha escollit els millors jugadors de les competicions nacionals, tenint en compte tots els nois i noies de tots els equips de Catalunya, en dues ocasions ha escollit dues noies dels Wolves.


ESPORTS

Algunes de les noies a l'escola de flag

Jugadores de Flag senior

SENSE POR AL FUTBOL AMERICÀ Tres noies formen actualment l’equip cadet de futbol americà dels Wolves, precisament en aquesta categoria l’esport també és mixt, i nois i noies participen conjuntament de les competicions, demostrant que no hi ha límitacions per raó de gènere. La Rut, la Berta i la Nani demostren dia a dia que el futbol americà també parla en femení i que en un esport d’estratègia i habilitat hi tenen molt a dir. En categoria sènior no tenim, encara, equip de futbol americà, a Catalunya existeixen actualment quatre equips femenins i esperem en un futur proper poder tenir un equip propi. STAFF TÈCNIC FEMENÍ Però les noies no es queden només en la part esportiva, un esport amb una base estratègica tan gran és una gran oportunitat per a les dones de formar part de l’equip tècnic. Actualment dues noies ja formen part de l’staff tècnic del club i formen la resta de jugadors, la Sara forma part de l’equip d’entrenadors del flag sub13 i la Txell de l’equip del flag open. DONES A LA JUNTA DIRECTIVA La incorporació de les dones al club arriba a tots els nivells i la junta directiva n’és un clar exemple, ja que entre les persones que la formen hi ha quatre dones ocupant càrrecs tan importants com la de secretària o la presidenta del club .■

pDS_55


ESPORTS

Jordi Paretas i Falgàs Regidor d’esports

Critèrium

Aquest any celebrem el 14è Critèrium esportiu de Sarrià de Ter amb novetats, com ja ve sent habitual els últims anys. Dins el Consell esportiu municipal vam decidir donar-li una volta més al format del Critèrium per fer-lo dels esportistes i per als esportistes, l’objectiu era fer-lo més atractiu i entretingut als protagonistes. L’aposta d’aquest any va ser fer-lo més curt i molt dinàmic, sembla que la idea ha sigut encertada i les valoracions posteriors han sigut molt positives.

a desfilada dels esportistes l’hem fet per clubs, 11 entitats esportives de Sarrià, identificant-los cada un amb una música molt més actual i treballada. Entre els més de 700 esportistes que han format part d’aquesta temporada, els premis als millors esportistes de la temporada anterior els vàrem fer per categories, cosa que ha significat tenir els millors esportistes de base i sèniors de

L

56_pDS


Sarrià junts damunt l’escenari. Com sempre, molts esportistes que repeteixen però també cada cop més que, any rere any, s’afegeixen a la família esportiva. Aquest any teníem el repte important de donar un respectuós homenatge al nostre amic i company Xevi Gómez, que ens va deixar practicant l’esport que més li agradava, en Xevi no era Sarrianenc però formava part de la família esportiva de Sarrià des de ja feia anys, per això en Xevi era part de la nostra família. En aquest Critèrium, però, el vam premiar per la seva fita aconseguida, la fita més important mai aconseguida per un esportista del grup de muntanya de Sarrià, fer el cim d’un 8.000, i no oblidem que en Xevi ho va

DS_57


ESPORTS [critèrium

aconseguir! En Xevi, però, no només va ser un esportista destacat del nostre teixit esportiu, en Xevi va ser un activista d’aquest teixit de Sarrià. Vull aprofitar aquestes ratlles per retre-li un homenatge pel seu ímpetu i per la seva implicació amb el poble, i només em queda la satisfacció d’haver-lo pogut ajudar a complir alguns dels seus somnis esportius. El Critèrium és l’inici d’una nova temporada i és per això que vull desitjar molta sort a tots els nostres esportistes, la sort d’aconseguir èxits però sobretot la sort de poder participar i formar-ne part..■ Fotos Ràdio Sarrià

58_pDS


ESPORTS [critèrium

PREMIATS CRITERIUM 2013

TROFEUS 14è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER 13 de Setembre de 2013

6 TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ (tamany mitjà) Nominació de HANDBOL Juvenil Martí Arnau García Nominació de GIMNÀSTICA RÍTMICA Infantil Ariadna Pou Salavedra

Nominació de Flag Football Sènior Dan Adrover Nominació de CICLISME Sènior Carlos Robles Laforet Nominació de Patinatge Sènior Arantxa Sacristan Alvaro

Nominació de CLUB BASQUET SARRIÀ Pre-Infantil Cristina Delgado Delgado Nominació de FUTBOL Cadet Willy Blanco

NOMINACIONS ESPECIALS 6 Plaques referència: Grup de XOU JUVENIL del Club Patinatge Sarrià Pel títol de primer equip al campionat Territorial Gironí

Nominació de Flag Football Sub 15 Pau Iribarne

L’equip Sub 13 del Club Wolves Sarrià Per ser campió de la Copa Catalana 2012-13

Nominació de Patinatge Benjamí Pol Rodriguez Rodriguez

Grup PRE - BENJAMÍ de Funky Sarrià Per ser el Primer Classificat als Campionats Intercomarcals de hip hop

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ (Tamany gran)

Grup CADET de Funky Sarrià Per ser el Primer Classificat al Campionat Intercormacal de hip hop

Nominació de HANDBOL Sènior Jordi Martínez Osso

Equip Pre-mini mixt verd del Club Bàsquet Sarrià Per ser Campió de la lliga

Nominació de BÀSQUET Cadet Judith Kolkman Bes

Xavier Gómez Per haver assolit el cim del Hidden Peak, el cim del Pic Amagat, de 8.068 metres

Nominació de FUTBOL Senior Toni Alcalde

pDS_59


ues

ESPORTS

Xavi Rodríguez Joan Pòrtulas

Inici de la temporada per als equips de la UES BENJAMINS l campionat de Girona benjamí masculí-mixt ja va començar el passat 10 de novembre. Els nostres joves jugadors han jugat dos partits a casa, el primer contra el GEiEG de Girona l’han perdut; i el segon contra l’handbol Empordà Roses 2, per 5 a 11. Queda pendent disputar l’H.Banyoles–UES que s’ha hagut d’aplaçar. De moment els nostres inexperimentats jugadors estan fent les primeres passes en aquest esport, i es nota quan al davant es troben jugadors amb més rodatge i amb unes condicions físiques més avançades. També es nota en aquestes edats però, la feina i les ganes dels nostres petits jugadors que entrenament rera entrenament van notant com millores. Molts d’ànims a aquests joves jugadors i als seus voluntariosos entrenadors!

E

ALEVINS L’equip aleví ha començat la temporada i ja ha disputat 6 jornades. El tercer partit s’ha ajornat ja que molts equips han participat al XVIè Memorial Port, que s’ha celebrat a les instal·lacions de la UES de Sarrià de Ter. En el campionat de Lliga de Girona les coses van bé, cinc jornades jugades i totes guanyades menys una contra els que van primers, l’A.E.Fornells. Amb 8 punts s’està a la segona posició en solitari. El primer partit, jugat a domicili contra el Handbol Empordà Roses 2, s’ha guanyat amb un marcador de 4 a 12. El segon partit, també a fora, va costar més, ja que els palafrugellencs de l’Handbol Garbí “B” han

60_pDS

L’equip dels alevins de la UES.

estat un oponent més difícil de superar, al final victòria sarrianenca per 7 a 9. El tercer partit, a casa, contra el C.H.Calonge i Sant Antoni s’ha aconseguit un resultat de 12 a 4 a favor. El següent es perd al camp dels actuals líders de la categoria per un 12 a 4, i el de moment l’últim partit contra l’H.Garbí “A”, s’ha tornat a guanyar de manera còmode amb un 12 a 4. De moment les coses s’estan fent bé i es pot veure en els resultats aconseguits fins ara. El treball i l’esforç dels jugadors en cada entrenament van donant els seus fruits. Endavant! INFANTILS Els infantils aquest any participen per primer cop a la Lliga Catalana de la categoria. Estan disputant la primera fase, enquadrats en el Grup A. Han d’enfrontar-se contra equips de molta entitat. Després de 7 jornades, l’equip de la UES encara no ha fet cap punt. La primera jornada s’ha disputat a casa contra un rival directe, l’H.Palautordera-Salicru Verd. Després d’haver anat per davant en bona part del partit, al

final s’ha cedit la victòria per la mínima, 20 a 21. La segona s’ha disputat a la pista del gran contrincant a batre per tots, el gegant de la categoria, el F. C. Barcelona. Un nombrós grup d’afeccionats sarrianencs han acompanyat als infantils fins les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí, per veure el debut de l’equip contra un dels grans d’aquest esport. El partit no ha tingut massa història, 56 a 8, però els joves jugadors han gaudit a l’enfrontar-se al club amb més palmarès de l’handbol mundial, on destaquen moltes figures que per aquests joves jugadors són ídols. La tercera jornada disputada, tampoc ha tingut un bon resultat final. L’equip a guanyar és també rival de la zona baixa de la classificació, l’Epic Casino. Al final de l’encontre, UES 25 – Epic 32. El següent partit, a la pista del Poblenou, segon classificat, el resultat ha estat de H. Poblenou 32 – UES 12. La cinquena jornada s’ha tornat a jugar a pista contrària, contra el Sant Martí Voramar “A” i es perd de 10 gols, 30 a 20 i, la penúltima, contra l’H. Sant Quirze “A” a Sarrià de Ter,


ESPORT[ues

Llançament del jugador de la UES després de superar el seu rival.

s’ha encaixat una nova derrota, però tenint contra les cordes durant molta part del partit al rival, que s’ha sobreposat al gran esforç realitzat pels sarrianencs, que a 5 minuts del final no han pogut aguantar les superiors condicions físiques del contrari, 25 a 29. L’últim partit disputat pel moment, a la pista de l’H.Cooperativa Sant Boi, s’ha realitzar una bona primera part, per anar al descans per davant del marcador per la mínima, 12 a 13, però una mala actitud en la segona part ha fet que tota la feina ben feta anteriorment no servís de res, i al final s’ha perdut per un ampli marcador de 31 a 19. El grup d’infantils, de la mà dels seus entrenadors Francesc Palomeras i Jordi Martínez, estan fent un bon treball i així ho corroboren els entrenadors rivals, elogiant el joc realitzat pels joves jugadors sarrianencs. La categoria és nova per ells, i la feina a fer és feixuga. Cal aprendre a jugar millor i a superar-se per un futur pròxim, i al mateix temps, motivar i a educar-los, sobretot, per quan els resultats no són els esperats. Es té molta confiança en aquests joves talents que molt aviat donaran moltes alegries a l’afecció. Ànims! I a seguir treballant...

els de la UES han escombrat el seu rival, l’A.E. Fornells. El partit d’anada de la primera ronda s’ha disputat a Fornells el dissabte i el resultat ha estat de 25 a 48 a favor dels sarrianencs. El partit del dia següent, el diumenge al pavelló de la UES, s’ha aconseguit un bon coixí, 23 gols d’avantatge, que ha fet que les possibles pors a la “no” classificació s’anessin esvaint. UES 48 – A. E. Fornells 19. El diumenge s’ha confirmat el que era un fet, la participació a Lliga Catalana. Situats en el Grup B de la Lliga Catalana en la seva primera fase, ja han disputat 7 jornades i amb un balanç de resultats de 5 victòries i 2 derrotes. La primera, davant del A.E.Vallbona-BMG s’ha guanyat per un ajustadíssim 32 a 30, jugat en terres sarrianenques. La segona jor-

nada, a Sant Joan Despí, contra el primer equip de la població, s’ha guanyat per un contundent 28 a 46. La tercera, jugada al pavelló de la UES, s’ha aconseguit a un resultat més ajustat i guanyant al Juventut Handbol Mataró A per 43 a 36. El quart encontre jugat a la pista dels veïns i rivals, l’H. Bordils, ha estat molt disputat i les diferències al marcador han estat mínimes. Al final la balança s’ha decantat del costat dels de la UES que han estat més encertats de cara porteria, 31 a 33. Les coses s’han posat de cara per visitar altre cop una pista rival, la del F.C. Barcelona, l’equip amb més possibilitats de quedar en la primera posició del grup. Els jugadors han plantat cara al potent rival. A la mitja part el marcador mostra un empat, tot i que en molts moments s’ha anat per davant en el marcador. La segona ha seguit igual que la primera, amb petites avantatges dels sarrianencs que han fet que els blaugranes comencessin a preocupar-se una mica. A partir de la segona meitat de la segona part, la lesió d’algun jugador de la UES i el cansament pel gran esforç realitzat, provoca que el F.C. Barcelona s’emporti els 2 punts del partit, deixant als de la UES amb un regust agredolç però, amb un gran somriure a la boca i, donant una imatge més que bona, 27 a 21 al final. El penúltim partit s’ha disputat al pavelló Sarrià I, contra un altre

CADET Els cadets han començat amb bon peu i amb moltes ganes. A l’eliminatòria prèvia classificatòria per poder participar a Lliga catalana, Jugador de la UES superant la defensa del F.C.Barcelona.

pDS_61


ESPORT[ues

Jugador de la UES superant la defensa del F.C.Barcelona.

gran equip, l’Epic casino, que encara no ha perdut cap partit. Els barcelonins, conscients del partit realitzat contra el F.C.Barcelona, no han deixat que les diferències fossin molt amplies, lligant als locals de curt. A la finalització del partit, els de l’Epic amb un bon joc i treball d’equip s’emporten el partit per la mínima, 27 a 28. L’última jornada contra A.E.Esports 2005, s’aconsegueix una victòria còmode, però treballada des d’un primer moment, que fa que s’arribi a la fi del partit amb un resultat de 29 a 35. De moment s’ocupa la tercera posició per darrera el F.C. Barcelona i L’Epic Casino. El quart classificat està a dos punts però, amb un partit menys. Bon inici per un grup que promet molt, però cal anar pas a pas i anar polint detalls, sobretot defensius. Per anar tercers ens marquen molts gols, més que el 6è classificat, i tenim facilitat en fer-los, en portem 6 menys que el primer classificat. Que aquests petits detalls no puguin dificultar-nos estar més amunt. Bona feina nois! No serà tasca fàcil! JUVENIL L’ equip juvenil ha començat a disputar la primera fase del Grup A de la Lliga Catalana. De moment porten jugades vuit jornades, tota la primera volta i un partit de la segona i van 2ns. Bon inici dels juvenils sarrianencs que de moment segueixen l’estela dels de l’any passat.

La primera jornada es jugava a casa contra un rival directe per aconseguir una plaça per la següent fase. No es va jugar un mal partit però el relaxament final feia que es guanyés per només quatre gols, 24 a 20. El gol “average” molts cops passa factura! La segona, disputada a la pista del Sant Martí Adrianenc, es va jugar un partit molt seriós i amb molt de seny. L’equip va saber sobreposar-se a les adversitats de jugar en pista forana i va portar el ritme del partit fins a l’últim moment. Victòria per la mínima, 30 a 31. Dos punts molt valuosos! La tercera i quarta jornada es van disputar amb només un dia de diferència, divendres i diumenge, i a més en èpoques de Fires de Girona. La primera d’elles es disputava al pavelló de la UES contra la C.E.La Salle Bonanova A. Els dos punts van caure del costat sarrianenc però sense pena ni glòria. Partit que no serà recordat per la seva intensitat ni actitud; 28 a 25. La quarta jornada es jugava el diumenge pel matí, quasi a primera hora, a Sant Esteve de Sesrovires. Partit amb engany contra un rival que havia realitzat uns bons resultats amb equips complicats. Es va tornar amb els dos punts, en un partit que va tenir molts alts i baixos, moments de molta concentració i intensitat i d’altres de relaxament i desconnexió. Al final, els bons moments van superar als no tan bons, 27 a 33. La cinquena, s’anava a la pista del veí

H. Bordils. L’expectació era màxima i el pavelló estava ple per animar al seu equip. La UES sortia una mica adormida però de mica en mica anava despertant i manant en el marcador amb resultats que oscil·laven dels 4 i 5 gols d’avantatge a 1. al final cap i serenitat feien que els de Sarrià de Ter guanyessin el derbi local per 5 gols, 23 a 28. La sisena jornada tornava a casa, contra l’H.Procer Cerdanyola, equip de la part baixa de la taula. Partit com molts dels disputats com a local i que no s’acaben de tancar mai. Les rendes mínimes donen vida al rival que creix i posa més dificultats de les esperades als de la UES, 24 a 20. L’últim partit de la primera volta, a la pista del F.C. Barcelona, es tenia molt a guanyar i poc a perdre. Les ganes i mentalització en què van sortir els sarrianencs provocava que més d’un afeccionat del F.C.B. no ho tingués clar que poguessin tirar-ho endavant. Fins el minut 10 de la segona part es jugava de tu a tu al barça. Alguna exclusió feia que els locals marxessin amb una avantatge màxima de 4 gols que ràpidament era remuntada pels sarrianencs fins a posar-se a 2 gols per sota. El cansament dels últims minuts finals feien que el cap no fos tan precís i es realitzessin errors poc habituals. Resultat final 31 a 27. Els juvenils tornaven amb el cap ben alt cap a Sarrià de Ter. El primer partit de la segona volta, contra l’H.Esplugues, era importantíssim, ja que es començava a intuir a la classificació els possibles candidats per la següent fase i aquest n’era un. Els punts aconseguits amb els rivals directes són importants no només per la classificació sinó, per la següent fase, ja que s’acumulen i es comença amb els màxims aconseguits. Partit amb els seus alts i baixos, que al final el més valuós és l’empat aconseguit al camp del tercer i immediat perseguidor dels de Sarrià de Ter. 24 a 24, un punt que segueix sumant. Bon inici dels juvenils que només estan a mig camí de la


ues

ESPORT[ues

següent fase, a prop i al mateix temps molt lluny. Ho tenen a les seves mans en els propers partits que són claus. En atac tenen moments de joc viu i espectacular que fa fruir a l’afecció però, falta saber rematar al rival quan està ferit i deixar el partit sentenciat quan es porta una avantatge considerable i no donar-l’hi vida, començant per la defensa i acabant per l’atac. Ànims, que el camí es farà molt llarg i segur que amb entrebancs! Les fites amb un bon treball..., s’aconsegueixen!

Sènior Femení, 33 a 19. El partit disputat a la sisena jornada, va ser el derbi contra l’H.Banyoles, en terres banyolines. La cosa va anar molt bé, es guanyava per 3 gols, 16 a 19, donant una molt bona imatge de motivació i concentració. L’últim rival ha estat C.H.Sant Esteve de Palautordera al pavelló de Sarrià de Ter. Després d’una primera part desastrosa, es perdia de 7 gols, i s’iniciava la segona amb una remuntada fins a arribar a l’empat, 26 a 26. Mal regust de boca, ja que segurament realitzant un bon inici, el resul-

L’equip femení celebrant la victòria a l’afició.

SÈNIOR FEMENÍ Les noies porten disputades 7 jornades de la 1ª fase del grup E de la Primera Catalana sènior i la cosa no va gens malament. Han anat de menys a més. Encetaven la competició a la pista del C.H.Canovelles amb una contundent derrota, 28 a 14. La segona jornada descansaven i, tornaven a les pistes en la tercera, a casa, contra l’H.Palautordera-Salicrú. S’aconseguia la primera victòria de la temporada per una avantatge de 6 gols, 22 a 16. A la quarta jornada es visitava Cardedeu on s’aconseguia perdre per la mínima, 15 a 14, per tornar a Sarrià de Ter i aconseguir la victòria més àmplia del moment contra l’H.Llavaneres

tat final hagués estat del tot diferent De moment, completada la 1ª volta del campionat, les noies van terceres en solitari, amb el quart classificat el Cardedeu a només un punt i amb un partit disputat menys. Bona feina la que fan cada setmana en els entrenaments que després es veu projectada en els bons resultats realitzats en els partits. Felicitats i a seguir endavant! SÈNIOR MASCULÍ L’equip sènior que participa en la Lliga Catalana sènior “Antonio Lázaro” ja ha aconseguit els primers 2 punts. Un equip molt jove que l’any passat ja militava a la categoria i que no va aconseguir la permanència

però, gràcies a les renuncies d’altres equips d’altres categories va poder recuperar. La present temporada torna a ser un repte i una preparació d’aquests joves jugadors, per posteriors anys i temporades. Al llarg de les 10 jornades disputades hi ha hagut de tot, partits bons i d’altres de no tant. Els encontres més dolents s’han realitzat amb equips de la part alta de la classificació. La primera jornada es perdia a casa contra tot un BM.Granollers C de només 6 gols, 25 a 31. La segona, en terres barcelonines, es perdia contundentment contra l’H.C.Manyanet A, 35 a 15. A la tercera jornada ens visitaven els lleidatans de l’H.Pardinyes-Lleida, que s’emportaven els 2 punts, 30 a 36. La quarta es visitava el pavelló poliesportiu del líder, el Sant Joan Despí “A”,ferm aspirant a pujar de categoria. Aquesta ha estat la derrota més amplia de la temporada, 34 a 19. La cinquena, a Sarrià de Ter contra l’H.La Garriga les coses anaven millor i només es perdia de 3 gols, 29 a 32. A continuació es visitava el pavelló del Bordils que després d’una molt bona primera part, s’acabava cedint per només 3 gols, 29 a 32. Una altra jornada seguida de visitants els portava a Cornellà de Llobregat on es perdia per un ampli marcador de 35 a 26 que es repetia a casa contra l’H.Vilamajor, 19 a 31. La novena jornada es jugava al camp del C.E.La Salle Bonanova “A”, un altre aspirant als primers llocs de la classificació, 35 a 25. La penúltima jornada s’aconseguien els 2 primers punts contra el Sabadell Handbol. Després d’anar amb un ajustat marcador durant tot el partit aquest acabava essent favorable pels sarrianencs i es podia celebrar així els 2 primers punts de la temporada, 29 a 26. La última, jugada a Sant Cugat, tot i jugar bé, s’acabava cedint per 6 gols, 33 a 27. 1ª NACIONAL El primer equip de la Unió Esportiva Sarrià a falta de dues jornades per acabar la primera volta porta 8


ues

ESPORT[ues

punts i està en la 10ª posició de la classificació, a 4 del descens. Les coses no van començar bé, s’encadenaven 4 derrotes consecutives i entre elles contra algun rival directe, que feien pensar el pitjor. Primer contra La Roca a casa, 33 a 36; després a la pista del BM.Granollers, 32 a 25, a Sarrià de Ter contra el Sant Martí Adrianenc, 23 a 26 i l’últim a Gavà per 35 a 30. Algunes d’aquestes derrotes van ser contra els capdavanters de la taula classificatòria i, per pocs gols. Bona imatge dels de Sarrià que donava esperances pel futur, malgrat això les derrotes contra equips de la part baixa de la classificació que no ajudaven a l’equip a pujar amunt. La primera victòria arribava a la cinquena jornada, a Sarrià de Ter, contra La Salle Montcada per 4 gols, 27 a 23. Dos punts d’oxigen, molt necessaris en aquell moment de la lliga, que donaven una certa tranquil·litat a l’equip. Es tornaven a encadenar 3 partits més perduts, que feien que la llum vermella s’encengués, perill! Al camp de l’OAR Gràcia de Sabadell per 5 gols, 43 a 38; a la pista de l’H.Esplugues per un contundent 41 a 27 i a casa, contra un rival directe, el C.H.Palautordera-Salicrú, per 32 a 35. A tot això, si sumaven les lesions, sobretot la dels porters, que precipitaven el retorn a les pistes d’en Jaume Pòrtulas, retirat a la fi de la temporada anterior. El retorn del porter coincidia amb la millor ratxa de l’equip, 3 partits disputats, 3 victòries fins el moment. La primera, a la novena jornada a Sant Esteve Sesrovires on es va guanyar per 7 gols, 22 a 29. La següent, a casa, contra el Joventut Handbol Mataró per 28 a 26 i la última a la pista del Banyoles, en el que era el derbi gironí de la categoria per 19 a 23, en un molt mal partit, on les pèrdues de pilota van ser la nota predominant. Canvi de dinàmica aquest final de la primera volta que ha provocat una escalada de llocs a la classificació, passant de ser cuers a ocupar una “còmode” desena posició. No hi ha res fet i s’ha de seguir treballant per seguir pujant llocs a la taula classificatòria. Un relaxament excessiu pot tornar a fer baixar llocs i patir més del que és necessari. La bona feina dels entrenaments per fi han donat els seus fruits i els joves jugadors de la UES han aconseguit adreçar i mantenir el bon rumb. A seguir així, ànims!

femení, representant l’esport amb més anys d’història a Sarrià de Ter, concretament 58 i molt aviat, el novembre, en farà 59 anys. En aquesta edició la UES va tenir dues mencions: en Martí Arnau com a esportista juvenil destacat la temporada anterior, 2012/2013; i en Jordi Martínez per la seva constància i compromís, com a esportista de categoria sènior. Cal recordar l’emotiu homenatge al desaparegut Xevi Gòmez, del grup de muntanya de Sarrià de Ter després d’haver coronat el Hidden Peak, on la seva dona i els seus fills van recollir una placa mentre tots els esportistes i el públic, aixecats dempeus, aplaudia efusivament.

amistós internacional contra el qadsia sporting club kuwait

l dijous 1 de novembre, el dia de Tot Sants, a les vuit de la tarda, es va disputar en el pavelló de la Unió Esportiva Sarrià un partit amistós internacional entre el primer equip de la UES i el Qadsia Sporting Club Kuwait. Aquest equip pertany a un club, on la secció d’handbol és el segona més important de l’entitat, de la ciutat d’AlKuwait, més concretament al districte de Hawalli. Després de 60 minuts renyits i equilibrats,l’encontre es va resoldre en contra dels sarrianencs que van perdre de 3 gols, 35 a 38. El resultat era el de menys però, sí una bona posada a punt pels nostres jugadors de cara a les noves confrontacions del campionat de Lliga.

E

critèrium esportiu 2013

quest setembre passat el poble de Sarrià de Ter va organitzar el 14ª edició de Critèrium Esportiu, on els esportistes de les diferents disciplines van desfilar davant la mirada atenta dels pares, mares, familiars i amics, i com no, de les autoritats del poble. La Unió Esportiva Sarrià també hi va ser, com cada any, amb tots els seus equips de base i els sèniors tan masculins com

A

64_pDS

UES - Estatal - Al Kuwait


ESPORT[ues

XVIè memorial port l dissabte, 28 d’octubre, els alevins van participar, organitzat a les instal·lacions de la Unió Esportiva Sarrià, del XVIè Memorial Port. Aquest torneig ja fa anys que es va disputant i en diferents llocs de les províncies gironines. Sarrià de Ter no era la primera vegada que l’acollia, en més d’una ocasió ja s’havia encarregat d’organitzar-lo. La present edició va ser un èxit de participació i de públic. La primera fase del torneig consistia en una lligueta amb dos grups de quatre equips cada grup. El grup A estava format per la UES, el C.H.Montgrí, A.E.Fornells i l’H.Empordà Roses 1. el grup B hi jugaven el G.E.iE.G., l’H.Empordà Roses 2, l’H.Bordils i l’H.Banyoles. A la final hi participaven els dos equips que quedaven primer de cada lligueta. Els nostres alevins no hi varen poder arribar, però van gaudir d’una gran matinal on van deixar ben palesa les bones maneres de cara a un futur pròxim.

E

I torneig benjamí unió esportiva sarrià

l passat dissabte 2 de desembre va tenir lloc a les instal·lacions de la Unió esportiva Sarrià el 1r Torneig Benjamí de la U.E. Sarrià amb la participació de 5 equips benjamins de les nostres contrades. Entre els equips participants hi havia h l’H. Banyoles, l’H. Bordils, el GEiEG, la U.E.Sarrià-Escola de Domeny i la UES. Durant tot el matí es va poder gaudir de les futures

E

Joan Saubich amb el jove equip que apadrina i els entrenadors

estrelles de l’handbol gironí en un ambient festiu, remarcant que el més important no era el resultat, ja que aquest no es comptabilitzava, si no la participació i la disputa de partits i minuts en aquest esport que és el que més necessiten en aquesta edat. Bona i divertida estona van passar jugadors, pares i mares i afeccionats, que es van reunir al pavelló de la UES per veure aquests partits amistosos. La nota destacada del torneig va ser la presència i participació activa durant tot el matí de la figura esportiva més destacada de Sarrià de Ter, Joan Saubich, jugador que milita a les files del F.C. Barcelona en la categoria d’ASOBAL i format en els equips base de la Unió Esportiva Sarrià. Es va aprofitar el torneig per fer l’acte de presentació del jugador com a padrí de l’equip benjamí de la UES, on a partir d’aquell moment es passà a anomenar-se UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ – JOAN SAUBICH. ■

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat

pDS_65


fcs ESPORT

Futbol 24 hores Pista

FE D'ERRADES

Bar restaurant i habitatge per Joan Bosch i Lluís Galí. Febrer de 1967 exp 94-10AHG Fons Arxiu Ajuntament de Sarrià de Ter. En el llibre de Gemma Domènech erròneament es fa referència a Lluís Geli, error que vàrem reproduir en l'article sobre la presència de l'arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter. Revista 85, pàg. 48

66_pDS

na any més, i en van 29, el F.C.Sarrià va organitzar les 24 hores de futbol Sala el 6 i 7 de juliol a les instal·lacions municipals del barri de la Rasa. Poques coses noves es podem dir d’aquest esdeveniment esportiu que uneix la gent de tots els barris de Sarrià de Ter. Tothom passa en un moment o un altre a veure aquest espectacle que cada any millora en nivell esportiu i organització. S’ha d’agrair a l’organització l’esforç i la passió que posen per fer unes 24 hores millors que les anteriors. Sense l’esforç de tots ells seria impossible que les 24 hores es poguessin organitzar. El temps, el públic, els equips fan que les 24 hores estiguin considerades

U

les millors de Girona i tothom en parla d’elles. Esportivament van ser un èxit. El guanyador d’aquest any ha estat Queviures Ramona després d’imposar-se a la final al F.C.Sarrià, trencant així l’hegemonia de l’equip de la cafeteria Vichy, guanyador els últims anys. Des del F.C.Sarrià creiem que aquestes 24 hores s’han de continuar fent sempre, ja que formen part de l’ADN del club i del conjunt del poble. Tots hem de fer que això sigui possible i tots hem de recolzar a la gent que desinteressadament organitzen aquest esdeveniment. Esperem i desitgem que l’any vinent siguin com a mínim igual que les d’enguany!■ Fotos: Jordi Paretas


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Envellir és la millor manera que he trobat de no morir jove.

Editorial A tots aquells que s’aferren a la Consti per negar no sé quins drets en nom de la unidad de Españia, potser caldria recordar-los que la mateixa Consti que tant defensen, també reconeix, per exemple, el dret a un habitatge digne o a un lloc de treball remunerat. Ja posats, si estan transgredint la Consti per a unes coses, transgredim-la també per les altres, no? Sam Enfot, Redactor en Cap. Economia S’ha acabat la crisi! Comença la recuperació econòmica com ho demostren tots els indicatius: creix el PIB, cau el dèficit, els bancs dupliquen beneficis i segons els experts (els mateixos que ni la van veure venir) entren al país diners a cabassos. Que a tu t’han tret una paga o t’han retallat el sou? Que un fill teu segueix a l’atur i l’altre no es pot pagar la universitat? Llegeix més els diaris, mira els telenotícies i deixa de ser tan pessimista, home! Cristòfol Montbou, TSN, Expert. Hemeroteca Recull d’algunes frases que no s’haurien d’haver dit mai: -La calle es mia. (Manuel Fraga) -Shon como unosh hilillosh de plashtilina. (Mariano Rajoy) -España va bien. (JM. Aznar) -Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya. (JL. Zapatero) -Per arribar a la presidència de Catalunya, he travessat Catalunya moltes vegades, l’he respirat, l’he

Woody Allen

tocat, podria dir que l’he mamat. (Artur Mas) Laica Grangé, TSN, Arxiu..

Che, Alberto! Que no mos mamem el dit! Ma que tu tamé...! Rita Barrachina, TSN, València.

Decidir Junt amb el dret a decidir sobre la nostra sobirania, des d’aquí reclamem també el dret a decidir sobre les retallades en sanitat, en educació, en justícia o en drets socials. I, ja que hi som, en la baixada dels salaris, l’eliminació d’una paga als funcionaris, la llei Wert, la reforma de la justícia, o el rescat dels bancs. Ep! Només és una idea.... Sílvia Catalana, TSN.CAT.

Internacional Gràcies a filtracions no controlades, ha transcendit a l’opinió pública que hi ha països que espien països. L’afer ha aixecat un gran enrenou, s’han cridat ambaixadors a consulta i tothom s’ha posat les mans al cap. Home! Que a aquestes alçades algú se sorprengui que els espies espien, també és gros, eh? Que no van al cine aquests polítics? Que no han vist mai les penícules del 007? Doncs això. Pierre Padequà, TSN, París.

TV Aquests dies a can TV3 han estrenat un serial que està tenint molt d’èxit. Es tracta d’uns policies que s’excedeixen en les seves atribucions, llancen pilotes de goma i sembla que apallissen ciutadans en ple carrer i a més requisen els vídeos dels veïns que els han filmat. Després hi ha el paper del comissari general que nega els fets, i els d’afers interns que miren de tapar-ho tot. Els jutges intervenen demanant informació i la trama es va embolicant com en les millors sèries americanes. Esperem delerosos el final de la pel·li. Pere Bòlica, TSN, Sarrià del Mig.

La pregunta Volíem fer-vos una pregunta sobre l’aspecte d’aquesta pàgina, però en el Consell de Redacció no hem estat capaços de posar-nos d’acord en quina era la pregunta ni en com formular-la. O sigui que ho deixarem per a més endavant, a veure si ens podem aclarir primer nosaltres. Nolasc A. Gat, TSN, becari.

Més TV A València els de la tele tanquen la paradeta. Però no com els de Filiprim, no: aquests la tanquen de debò. El més divertit de tot és sentir el president de la Cheneralitat dient que ho fa per salvar la sanitat i l’ensenyament.

La Reivindicació A alguns els podria semblar una rebequeria nostra, una tossuderia sense solta ni volta, però nosaltres seguim convençuts que l’àguila franquista del Pont de l’Aigua hauria de desaparèixer. I per això continuarem clamant: La gallina a la cassola! (Avui amb imatge nova, perquè quedi ben clar). 67_pDS


Parlem de Sarrià núm. 86  

Número 86 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de juliol, agost i setembre de 2013. Edita: G...

Advertisement