Page 1

SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:37

P谩gina 1


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:37

P谩gina 2


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:37

Página 3

EDITORIAL

sumari TEMA DE PORTADA L’artista , l’obra i l’oportunitat Via Augusta, una fita d’en Fita per Sarrià AJUNTAMENT Homenatge a la Vellesa Mes de la salut Mercat del vi del formatge ENTITAS Dones més que mai. De Sarrià vers el Rosselló i l’Alt Empordà Amics dels gegants. De gener a juny, gegants a punt ERC. Sisena Festa d’esquerra de Sarrià de Ter Cantaires. Cantaires de Sarrià, música... i teatre? CULTURA El Coro. Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter 2013 Biblioteca Emiliia Xargay. Llibrets parlats La Cooperativa. Agricultura ecològica a la Cooperativa Teatre. Maldecaps sense pausa ni entreacte Lectura. “Victus” Albert Sánchez Piñol Josep Carner “Príncep dels poetes” Llibres. “Donde tus sueños te lleven” del Javier Iriondo espai 2.0. Micro-vídeos a internet: Vine o Instagram vídeo? OPINIÓ PSC. Participació ciutadana Les rebequeries DOSSIER D’HISTÒRIA La presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter QUADERN D'APUNTS ESPAI ESCOLAR Confetti. Les bosses tafaneres de la curiositat a la possibilitat Festa 10 anys de l’escola bressol municipal Confetti Escola Montserrat. Concurs literari infantil Sant Jordi 2013 Jubilació. Engràcia Bramon Ayats Hem reobert la biblioteca de l’escola Montserrat SALUT Què és la malaltia coronària NATURA Recordant en Xevi ESPORTS UES WOLVES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 14 15 17 18 19 21 22 23 25 26 31 32 34 36 42 50 51 53 54 59 61 63 65 67 71 74

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Joaquim Bover, Imma Oliveras, Esther Portilla, Dones més que mai. Amics dels Gegants, ERC, Cantaires de Sarrià, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna Sala, Presen Serrano, Francesc Ramió, Mònica Sala, Aïda Masdemont, Mònica Garcia, Lourdes Gelada, Montse Asencio, Montse Xandrich, Jordina Claravalls, Emili Marco, Josep Turbau, Xevi Rodriguez, Joan Pòrtulas, Enric Sucarrats. Portada: Fotografia de l’escultura Via Augusta per Quim Llunell. Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

UNA NOVA ESCULTURA AL CARRER an caldre tres convocatòries per a poder inaugurar l’escultura de la Via Augusta. El risc de pluja va ser present fins el mateix trenta ú de maig quan, coberts amb paravents i paraigües, guaitant el cel de reüll sota un lleuger plugim, vàrem escoltar un emocionat Domènec Fita recordant els orígens de Sarrià de Ter, des d’aquella llunyana Via Augusta dels romans, un poble que ha vist transcórrer la història pels seus carrers i que ell ha interpretat en una escultura lluminosa, en diàleg permanent amb l’església de la Mare de Déu de Misericòrdia. Un nou mil·liari modern, emplaçat ben a prop d’ on es trobà el mil·liari romà, sense assenyalar cap distància, sinó donant la benvinguda al poble. Els qui ens aplegàvem al seu costat, vàrem copsar l’estima que manté pels coneguts, veïns d’un temps de can Nadal a Sarrià de Dalt i l’estima que ens té a tots els sarrianencs. Com, doncs, hem de qualificar el què ens llega? Donar, no és propi de qui estima? Tot plegat té un valor incalculable: el seu geni artístic, la direcció de l’obra, el treball conjunt amb l’arquitecte Joaquim Bover per trobar els recursos econòmics per portar-la a terme... També cal agrair la constància del que havia estat regidor en l’anterior mandat, en Lluís Aymerich i la de l’alcalde, Roger Torrent, perquè finalment van trobar el mecenes, l’empresa Àrids Vilanna. Han estat moltes les voluntats per fer-la possible però sobretot, la més important, la tossuderia de Domènec Fita per veure acabada la seva escultura . No és la primera obra de l’artista a Sarrià. En tenim presència a l’església de Sarrià de Dalt, amb l’altar i l’ambó de formigó. També al veí barri del Pont Major, els vitralls de l’església de les Dominiques i a Girona, a la Catedral i a l’església de Sant Lluc o la columna de la història de Pedret. De Domènec Fita existeixen molts vitralls, més de 200, situats per tota la geografia catalana, tal com es pot comprovar en l’exposició itinerant “Llum i color, els vitralls de Fita (1956-2911)”, fins el 10 de novembre al Museu dels Sants d’Olot, exposició que recomanem a fi de poder entendre la profunditat i l’extensió de la seva obra. Dels vitralls i les escultures, a les escultures lluminoses, tot un recorregut amb materials ben diversos, acompanyat d’artesans que transformen la pedra, el formigó, el vidre, el corten i els leds en el que ha estat el somni de Fita, prèviament ideat i dibuixat. L’escultura Via Augusta, una nova escultura al carrer, per a gaudi de tothom.

V

pDS_3


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 4

TEMA DE PORTADA [l’artista, l’obra i l’oportunitat

L’ARTISTA, L’OBRA I L’OPORTUNITAT UNA ESCULTURA DE DOMÈNEC FITA A SARRIÀ Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

tenir-hi una escultura. El nostre poble ha sabut trobar sempre l’espai i l’oportunitat perquè els artistes locals poguessin mostrar la seva obra. Hem tingut clar que el patrimoni artístic és també memòria col·lectiva. I que, per tant, embellir l’espai públic amb obres escultòriques és també consolidar la nostra comunitat. I en Fita no deixa de ser un sarrianenc adoptiu. Va col·laborar de seguida. Il·lusionat ens deia que sí. Confesso que vaig pensar que es tractava d’una proposta a llarg termini. Una d’aquelles coses que es gesten amb temps i paciència. Que van madurant però que s’allarguen. Tanmateix, molt pocs dies Els artífexs de l’escultura de l’artista Domènec Fita, el dia de la inauguració, divendres 31 de maig: Roger després de la conversa Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, treballadors i representants de l’empresa Àrids Vilanna, Lluís Aymerich, (símptoma inequívoc de les ex regidor de Sarrià de Ter, Joaquim Bover, arquitecte i , al centre, Domènec Fita. Foto: Quim Llunell ganes que en tenia) rebo una trucada: “Ja està! Tinc Vull començar aquest article recordant un procés. D’alguna maneuna proposta per vosaltres”. ra, recordar és també agrair. Procuro fer un relat no només amb Dibuixos, esquemes i fins i tot una ànim descriptiu sinó, sobretot, amb voluntat de reconeixement. Fa maqueta. Un monòlit amb vidres treuns anys ja, amb en Lluís Aymerich, visitàvem Domènec Fita a ballats i cos metàl·lic. casa seva. Considerava en Lluís, amb raó, que seria interessant “Il·luminat, és clar, amb LEDs que el reconegut artista pogués tenir una obra pública a Sarrià de d’aquests d’ara...”. Una peça que representa l’empremta que totes les civilitzaTer. No perquè sí, sinó perquè la seva vinculació amb el nostre cions han anat deixant al nostre municimunicipi era estreta i venia de lluny. No en va, en Fita ha viscut pi. El pas de la història i de la gent. Petcatorze anys de la seva vida al nostre poble. Concretament a jades que, com els elements, marquen Sarrià de Dalt, a Can Nadal. De fet, com diu ell, si no hagués estat el caràcter d’un poble. En Domènec per les obres de construcció de l’autopista, encara hi viuria. Fita cedia una obra al nostre municipi. Ho feia de manera gratuïta, amb l’única amb Sarrià. També una part transcen- voluntat de veure-la dempeus. FITA, UN ESCULTOR TAMBÉ “SARRIANENC” dental de la seva obra. “El Crist Jacent de la Catedral de Girona és fet a OPORTUNITAT: UNA ESCULTURA o em pertoca saber-ho, Sarrià”, recorda amb barreja d’emoció i SENSE COST PER A L’AJUNTAMENT perquè això pertany a enigmàtic orgull. les vivències íntimes, El lligam amb el nostre petit territori Però, com en gairebé tot a la vida, el però una part important és important. D’estimació. I per això problema era econòmic. No podíem dels records vitals més vam entendre que tant Sarrià com destinar els diners necessaris per marcats d’en Fita estan relacionats l’artista ens mereixíem mútuament construir i instal·lar aquesta obra al

N

4_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 5

TEMA DE PORTADA [l’artista, l’obra i l’oportunitat

nostre poble. Perquè no els tenim. Així doncs, quedava al calaix, esperant temps millors. Però algun any després, ja al 2011, Àrids Vilanna, l’empresa que faria les obres del carrer Major, ens proposava –com a millora d’aquest projecte- fer l’escultura assumint-ne els costos. Això suposava que podríem tenir-la, gaudir-la, veure-la construïda sense haver de fer cap despesa municipal. Una d’aquestes oportunitats que es donen quan es donen i que cal aprofitar. Dit d’una altra manera, si no hagués estat perquè es va oferir l’empresa constructora per fer-ho: maqueta, dibuixos i plànols encara esperarien. Així, les obres del carrer Major començaven a mitjan 2012. Les de l’escultura es farien durant el primer semestre del 13. Vam entendre que calia aprofitar aquesta oportunitat. L’oportunitat de tenir una escultura d’un artista reputat, amic de Sarrià, sense cost directe per a l’Ajuntament. I ens ho vam preguntar: Era ara, un bon moment? Calia fer-ho? I vam comprendre que sí. Que havíem d’aprofitar la proposta d’Àrids Vilanna i instal·lar aquesta magnífica obra al nostre poble. No només perquè no sabem quan tornaríem a tenir finançament per poder-ho fer, sinó perquè segurament –i malgrat pugui semblar paradoxal- ara convé més que mai. MANTENIR, MALGRAT TOT, ELS VALORS Vivim una crisi econòmica duríssima. Però segurament no és només una crisi econòmica. És també una crisi de valors. Debatem sobre què és primordial i què no i això a la llarga ens ha de

Espectacular imatge de l’escultura encesa contrastant amb la clàssica visió sarrianenca de l’església de Sarrià de Ter. Domènec Fita descobreix el monòlit en corten on apareixen els avaladors de l’escultura. Fotos: Quim Llunell

fer millors. Però en aquest procés abandonem alguns referents . Parlem de prioritats i ens centrem en les qüestions materials (és normal, és el que toca). Però correm el risc de perdre conquestes. No ens hem d’esforçar per fer allò que avui no podem fer. Però tampoc podem oblidar la cultura. No podem oblidar tot allò que ens manté com a societat civilitzada. Cal fer, cuidar, estimar la cultura. Ara més que mai. Perquè precisament correm el risc de per-

dre valors i certeses que ens han dut fins on hem arribat. Hem de procurar mantenir tot allò que ens enriqueix culturalment. I si ens hi ajuden, com és aquest cas, els privats, cal aprofitar-ho. En definitiva, avui gràcies a la idea de Lluís Aymerich, l’aportació d’en Domènec Fita, el finançament d’Àrids Vilanna i la direcció d’en Kim Bover podem gaudir d’una gran peça en un espai emblemàtic del poble (hem de reconèixer que és una gran ubicació). Una obra preciosa i alhora contundent. Que marca allò que som i allò que volem ser. Una nova fita al poble (perdoneu, no he pogut resistir el joc de paraules) que ens ensenya al món i ens enriqueix, perquè com deia l’Emília Xargay: “Els espais públics amb obra artística s’enriqueixen espiritualment”.. ■

pDS_5


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 6

TEMA DE PORTADA [Via Augusta, una fita d’en Fita per a Sarrià

VIA AUGUSTA, UNA FITA D’EN FITA PER SARRIÀ Joaquim Bover i Busquet Amic dels Fita i arquitecte per a Sarrià de les obres: del carrer Major, del Coro, Pavelló d’esports i monòlit “Via Augusta” de Domènec Fita.

El primer referent d’en Fita vinculat amb Sarrià el trobarem a l’any 1939 quan es refà el pont de l’aigua que enllaça el Pont Major amb Sarrià. Fita estant acollit a l’Hospici (Casa de Misericòrdia) ajuda al qui desprès va ser el seu mestre i tutor Joan Carrera, a modelar les escultures de relleu que hi ha a la barana del pont.

Domènec fita, fotografiat per Quim Llunell

E

n aquell moment s’interessa pel que serà en el futur una obsessió: l’art integrat. En el procés d’execució dels relleus, constata que a través d’un gran artesà, Pedres artificials Sagrera, es pot fabricar per un procés de electròlisi una pedra artificial amb l’aparença de bronze. A pocs metres del pont de l’aigua recentment s’ha col·locat un monòlit de base quadrangular i 12,80 metres d’alçada, una nova escultura d’en Fita, obra feta a base de perfils i xapes d’acer corten i vitralls a base de sorrejat, calats i trencadís, sobre vidre laminar. Amb una transferència lateral de llum a base de leds que van canviant de tonalitat, a partir de les ombres del captard, es configura la singularitat de la peça.

6_pDS

Domènec Fita ha acumulat al llarg del camí professional i humà un gran capital, permeteu-me aquesta llicència, no és un capital monetari ni de bens, el seu gran capital és l’obra executada i l’afecte amb els qui l’han conegut. Gracies a la seva tenacitat, quasi febril, de buscar nous horitzons avui trobem la seva obra estesa en forma de peces úniques a gran part del territori Català i Andorra. La seva constant ha estat la insubmissió als arquetips i fórmules establertes, sempre ha fugit de ser una peça subsidiària de la modernitat instaurada, de les modes del mercat, el que en podríem dir “la modernor mercantil”. És un artista activista que irradia amb la seva obra com fer emergir tot el que ve a nou en la forma i el seu contingut, innovant i creant constantment, busca i investiga amb l’aplicació de noves tecnologies, sense perdre l’academicisme, el rigor, la interiorització, la seguretat, la formació monolítica que, un dia el va consagrar com artista amb tots els valors que va aprendre en les seves primeres passes. Durant l’estada a Sarrià, en Fita es consagra com escultor, amb obres molt emblemàtiques: a la Catedral de

Girona, el Crist jacent, situat en la capella de la girola, Sant Joan i Sant Narcís a la façana (1958/ 1960). A l’Església de Sant Lluc de Girona, per la Confraria dels Manaies, l'Ecce Homo (1959). Al monestir de Montserrat, Sant Benet (1962). A Banyoles el mural a la façana de la clínica Salus Infirmorum (1964). A Sarià de Dalt en Fita inicia el seu treball de ceramista conjuntament amb Lluís Pell de Monells. A l’any 1957 comença a obrar la seva pròpia ceràmica i el 1960 fins el 1963 instal·la un taller estudi a la plaça de la Font, a Sarrià de Baix. El Srs. Torres li encarreguen una creu d’esmalts per la parròquia de Sarrià de Dalt i uns anys més tard Mn. Joan li encarrega l’altar i l’ambó, obra feta a base d’emmotllats de formigó. Durant aquell període en Fita va ser nomenat pel Bisbe Jubany, membre de la comissió d’Art Sacra del Bisbat de Girona. La relació de Fita amb la ciutadania és molt amplia i extensa, la seva casa de Sarrià és oberta a tothom, personalitats de la vida industrial de Catalunya, polítics. Personalitats de l’església com l’Abat Escarré que hi va fer estada, poc abans de ser desterrat a Bibaldone, Milà, un convent de Benedictines, que va demanar als Fita, poder passar una estona de descans a casa seva. El més significatiu son les partides d’escacs que feia amb els veïns, fins al punt que 44 any més tard, el dia de d’inauguració del monòlit Via Augusta, un dels companys contrin-


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 7

TEMA DE PORTADA [Via Augusta, una fita d’en Fita per a Sarrià

cants de les partides d’escacs li recordava les bones vivències que havien gaudit. La vida dels Fita ha estat un comú compartir vivències amb tothom, a la casa de Sarrià de Dalt sovintejava la mainada, dibuixant, fent de l’art un joc més de la vida. L’any que li varen encarregar el disseny del programa de la festa Major en Fita el va fe fer al nens que venien per casa seva. Ara em diu que la proposta no va agradar perquè volien un dibuix seu, no el de la mainada del barri. La relació amb el veïnatge tant l’Àngela com en Fita la recorden amb molta estima i molt propera fins al punt que els hi era molt fàcil poder accedir als productes de les cases de pagès de les rodalies. En aquest cúmul de bones vivències destaquen l’honor que els hi va concedir fa uns anys l’ajuntament de Sarrià de ser el pregoner de la festa Major. Avui es mostren molt satisfets de haver regalat al poble de Sarrià de Ter el disseny de l’escultura Via Augusta que gràcies al mecenatge de Àrids Vilanna i la bona empatia amb l’Ajuntament ha estat possible la seva realització.■

Domènec Fita va seguir de prop l’erecció del monòlit escultural. Foto: Joaquim Bover

El dia de la inauguració, Domènec Fita va estar acompanyat per molts sarrianencs i alguns ex-veïns de Sarrià de Dalt.

pDS_7


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 8

AJUNTAMENT [homenatge a la vellesa

HOMENATGE A LA VELLESA Imma Oliveras

Dedicar cada any un homenatge a la vellesa és una mostra d’agraïment a totes aquelles persones que al llarg de la seva vida ens han ensenyat uns valors, una estima per la vida i un respecte per les persones que ens envolten que actualment s’han anat perdent. És amb els nostres avis,tant els de casa com els de l’entorn, que hem de fixar-nos i aprendre d’ells, és la millor herència que podem tenir.

Anna Verdaguer, sarrianenca de més edat de Sarrià de Ter.

E

l 41è Homenatge va ser el dia 2 de juny, es va iniciar amb una missa a la Parròquia de Nostra Senyora de Misericòrdia, on els Cantaires de Sarrià ens varen fer una gran actuació, seguidament els Amics dels Gegants de Sarrià ens varen acompanyar en Cercavila fins al Pavelló, on es van aplegar 450 persones. Per continuar amb l’Homenatge, l’Esteve Pineda del CCP Mossèn Domingo Casanellas va presentar l’acte amb la intervenció de l’alcalde Roger Torrent, on es van homenatjar tots els avis de Sarrià i en especial el sarrianenc i sarrianenca més grans del poble, en Bernardino Castro Padilla i l’Anna Verdaguer Dorca, a qui es va lliurar unes plaques commemoratives. El dinar, molt ben organitzat, el van servir els Amics dels Gegants, a continuació es van fer sardanes i, per acabar, ball. Cal destacar la regidoria de Servei a les Persones i les entitats que hi han col·laborat, l’Esplai de la Gent Gran, el CCP Mossèn Domingo Casanellas, les Dones del Coro i les Dones més que mai, sense les quals no hauria estat possible. I gràcies a totes les persones que hi van assistir, ja que ells són els autèntics protagonistes d’aquest dia. ■ Fotos: Serveis Socials

450 comensals per celebrar el dia de la Vellesa

Ajuntament de Sarrià de Ter

Sardanes al pavelló

8_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 9

AJUNTAMENT [homenatge a la vellesa

Bernardino Castro, l’home de més edat de Sarrià de Ter

Els Amics dels Gegants varen acompanyar la gent gran en cercavila des de l’església fins al pavelló.

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

pDS_9


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 10

AJUNTAMENT [mes de la salut

MES DE LA SALUT Imma Oliveras

Un any mes, el Maig a Sarrià es dedica al mes de la salut. Des de l`Ajuntament i diferents entitats del poble s’han organitzat diversos actes, des de xerrades a la Cooperativa, Coro, Bibblioteca, així com a l’escola Montserrat.

T

Sortida pels volts de l’escola amb l’Ampa de l’escola Montserrat i el Grup Muntanya Sarrià. Foto: Ampa escola Montserrat

10_pDS

ambé s’hi van sumar l’escola bressol Confetti, els Joncs,les Dones més que mai, Jubilus amb actes al Coro. L’Ampa del l’escola Montserrat, juntament amb el Grup de Muntanya, van organitzar una sortida un diumenge al mati amb esmorzar saludable pa + fuet + poma. L’Associació de comerciants hi van participar amb una caminada familiar per l’entorn i un sopar popular. Els serveis sanitaris DYA i els Bombers de la Generalitat ens van fer una actuació al parc de la Cooperativa. La Biblioteca ens va posar al nostre abast llibres sobre salut, alimentació i esport. El CAP i l’Oncolliga varen ser presents els dimecres de mercat setmanal. Les farmàcies també s’hi van afegir amb xerrades o mesurant la pressió arterial i el sucre. Estem oberts per als propers anys amb noves idees o necessitats que pugueu tenir. Cal recordar que la salut és cosa de tot l`any, no només d’un mes. Fem salut i esport tot l’any, val la pena. ■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 11

AJUNTAMENT [mes de la salut

Actuació al Parc de la Cooperativa dels serveis sanitaris DYM

Diferents imatges de la sortida dels nens i nenes de l’escola Montserrat pels voltants. Fotos: Ampa escola Montserrat

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com

pDS_11


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 12

AJUNTAMENT [mercat del vi i del formatge

MERCAT DEL VI I DEL FORMATGE

Esther Portilla Regidora de Desenvolupament Local

El proppassat 20 d’abril es va portar a terme la primera edició del Mercat del Vi i del Formatge a Sarrià de Ter.

A

quest mercat, organitzat per “eixmedia” amb la col·laboració de l’àrea de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Sarrià, malgrat ser el primer cop que aterrava a Sarrià de Ter, ja comptava amb una llarga trajectòria en molts municipis catalans. El seu principal objectiu era acostar a la població vins provinents de l’Empordà, el Penedès i el Pla de Bages, així com els millors formatges d’elaboració artesana, divulgant així no només la seva qualitat, sinó també el bon saber fer dels seus productors. El mercat es va obrir a les deu del

12_pDS

matí i es va allargar durant tot el dia amb un gran èxit de participació i on tots els assistents van poder descobrirne tots els aromes i sabors a través de diferents tastos i degustacions, com per exemple amb vins de la DO Empordà de la mà del celler Vinya Canyal, que va portar vins de la seva marca pròpia i també Sinols, de la Cooperativa Empordàlia, així com diversos vins generosos en bóta. També hi va haver vins de la DO Penedès, de la DO Pla de Bages, de la DO Priorat i de la DO Montsant.

Pel que fa als formatges, hi varen ser presents la Formatgeria RouraSoler de la Vall de Camprodon; la Formatgeria Herbacol de Queralbs; la Formatgeria Montbrú de Moià, que presentà en exclusiva diversos formatges del centre de França, a banda dels seus productes habituals com el formatge de llet de búfala; la Formatgeria Artefor del Maresme; els formatges de cabra malaguenya, de Cabrama; i formatges de cabra de Canàries, entre d’altres. Tots els venedors eren persones


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 13

AJUNTAMENT [mercat del vi i del formatge

Les parades de vi, formatge i artesania es situaren al passeig Capellades i durant tot el dia va anar i venir gent encuriosida. Fotos: Ràdio Sarrià

expertes que van resoldre dubtes i curiositats de tots els visitants. El dia es va arrodonir amb altres productes artesans com ara embotits, productes amb nous, mel, galetes, pa d’espècies i coques, alhora que va comptar amb uns plafons informatius en els quals

s’explicava la importància dels elements que intervenen en el procés d’elaboració del formatge, i també del vi, des del roure utilitzat per a les bótes fins als taps de suro que han de deixar respirar el vi, així com la vinya i el raïm, en les seves diferents tipologies.■

BAR - RESTAURANT ESMORZARS D’OFERTA

MINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 € MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTS

ENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 € VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 € PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

pDS_13


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 14

ENTITATS [dones més que mai

DE SARRIÀ VERS EL ROSSELLÓ I L’ALT EMPORDÀ HISTÒRIA, CULTURA I ESBARJO

A

questa primavera vàrem fer un petit recorregut per la història. En primer lloc visitàrem la fortalesa de Salses, que és avui Museu d’Història i es troba situat al nord de la vila del mateix nom, al peu de les Corberes, vigilant la plana del Rosselló i l’antic camí que anava de Perpinyà a Narbona. Representa el límit històric, l’antiga frontera entre el reialme de França i el d’Aragó, abans de l’annexió consegüent al “Tractat dels Pirineus” A continuació ens dirigim a la “Maternitat d’Elna”. Un puntet de llum en mig de la foscor dels camps de refugiats a França, l’exili dels republicans catalans i espanyols. Aquí hi trobem l’esperit d’una dona jove de 26 anys, idealista i lluitadora, l’Elisabeth Eidenbenz. Va ser la mare de 597

14_pDS

Totes les excursions que preparem, busquem que tinguin un interès sobretot cultural, tradicional, paisatgístic i, per què no, gastronòmic, que ens desperti a tots interès. infants a qui va ajudar a néixer en unes condicions humanes en la maternitat que ella va crear. Fidel als seus ideals de pau i solidaritat, creà un racó d’esperança enmig de la destrucció humana i moral de la guerra. Ens passaren un audiovisual veritablement molt impactant. La tristesa que reflexaven els rostres d’aquells exiliats... Una barreja de por i d’impotència. Persones a qui se’ls hi ha arrabassat tot i no poden esperar gairebé res... Ens n’emportàrem un record agredolç i una gran admiració per les persones que en situacions tan adverses estan disposades a arriscar-se per ajudar els altres. A la tarda després d’un bon dinar vàrem fer una visita guiada a la Canòni-

El grup Dones més que Mai va visitar la Maternitat d’Elna.

ca de Vilabertran, magnífic conjunt romànic datat del segle XII i XIII. Retorn a casa un xic cansats però un xic mes savis i animats per fer-ne d’altres. Volem acabar amb unes paraules de l’Elisabeth extretes del llibre de l’Assumpta Montellà “Mes enllà de la Maternitat d’Elna” Continuo reivindicant les mateixes coses que l’any 1937, que ningú sigui jutjat ni pel seu origen, ni pel color de la seva pell, ni per la seva llengua, ni pels seus ideals... que els recursos del món es reparteixin equitativament, perquè a ningú no li falti el menjar, perquè les religions no siguin barreres, perquè a ningú li trepitgin la dignitat. A tot això no hi he renunciat ni hi renunciaré mai, seguiré defensant-ho fins al dia que em mori. Aquest és el meu catecisme vital.■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 15

ENTITATS [amics dels gegants

DE GENER A JUNY, GEGANTS A PUNT

Plantada de Gegants al Pla dels Vinyers pel Giroestany. Fotos: Amics dels Gegants.

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

TROBADA GIROESTANY L’agrupació Giroestany la forma el conjunt de colles geganteres de les comarques del Gironès i del Pla de l’Estany i anualment se celebra una reunió en una població de l’entorn. Aquest 2013 ens ha tocat a nosaltres cuidar-nos de l’organització. Banyoles, seu de la trobada l’any anterior, ens va passar el relleu, que vam acceptar amb molta il·lusió. Hem de recordar que a Sarrià de Ter hi tenim experiència: vam ser vila gegantera gironina fa anys i que comptem – no tothom pot dir-ho!- amb una plaça dedicada als gegants, als nostres Cinto i Maria i, per extensió, al moviment geganter en general. La cercavila va iniciar-se al Pla dels Vinyers i van ser-hi presents les colles de Salt, Fornells, la Fal·lera Gironina, Bescanó, Flaçà, Celrà, Banyoles, Cornellà del Terri i Serinyà, a banda dels Amics dels Gegants locals en paper d’amfitrions. Vam recórrer carrers i pla-

La cercavila, al seu pas pel pla de l’Horta

ces dels Vinyers i de l’Horta fins arribar a Sarrià de Dalt, a la Cooperativa, on vam fer el ball final (assajat pels balladors fins a l’extenuació) i vam lliurar els records, entre parlaments d’autoritats municipals i geganteres. El relleu es va lliurar a la colla de Fornells de la Selva, que es cuidarà de posar-ho en solfa de cara a l’any vinent. En perfecta fusió

amb l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt, vam celebrar un dinar de germanor amb la presència de les colles participants, aprofitant la Festa de Primavera a sota l’arbrat del parc. Però l’activitat del semestre no s’ha limitat a aquesta trobada, sinó que hi ha hagut molt i molt moviment més. Fem-ne un ràpid repàs?

pDS_15


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 16

ENTITATS [amics dels gegants

comptaven per dotzenes, vinguts d’arreu del país. Es van organitzar dues llargues i concorregudes cercaviles, dues, i els turistes no donaven crèdit als seus ulls. Realment, va ser una diada molt especial i celebrada. FLAMA DE SANT JOAN

Ball final dels gegants a la plaça de La Cooperativa. Fotos: Amics dels Gegants.

CAVALCADA DE REIS Com cada any hem participat a la recepció de Ses Majestats d’Orient, acompanyant les carrosses i aportant el nostre savoir faire musical en una nit que és màgica de debò. És la millor manera de començar l’any.

es pot dir que va ser un èxit de públic i vam contribuir a crear ambient festiu al voltant dels punts més significats del recorregut. HOMENATGE A LA VELLESA A SARRIÀ

La rua carnavalesca també compta amb la nostra participació. Si bé en aquesta ocasió la música és enllaunada, els Amics dels Gegants no hi fallem mai. I cal agrair especialment la participació de colles, carrosses i comparses –fins i tot vingudes de lluny- per donar-hi color i marxa.

Com cada primer de juny, al pavelló municipal ja compten amb nosaltres per ambientar festivament aquesta celebració tradicional i per servir el dinar. Les persones de més edat del poble conviuen festivament amb els gegants. Posats a celebrar un homenatge d’aquest tipus, tal vegada allò més indicat seria fer sortir els gegants vells: en Baldiri i la Carmeta, no us sembla?

FESTA DEL MERCADAL

LLORET DE MAR, VILA GEGANTERA

El barri gironí va celebrar la seva festa i va requerir els nostres serveis per orquestrar una cercavila que va anar del carrer Nou fins al carrer de les Hortes. Com que era un dissabte a migdia,

Si la trobada Giroestany era un festival geganter en petit, la trobada celebrada a Lloret va ser la gran festa major del moviment geganter. Al passeig marítim de la turística vila els gegants s’hi

RUA DE CARNESTOLTES

Malgrat la suspensió oficial dels actes de rebuda de la Flama a causa de la inseguretat atmosfèrica, els Amics dels Gegants vam recollir el foc sagrat baixat del Canigó i vam poder-lo transportar fins a Cornellà del Terri, on els nostres quasi veïns i companys geganters ens esperaven per encendre la foguera de la revetlla. La tradició i el compromís manen. MONTAGUT La delicada població garrotxina ens espera cada any a les portes de l’estiu i ens fa participar en una trobada gegantera entranyable, on ens sentim molt ben acollits i millor alimentats. És una cita ineludible del calendari geganter, de les més veteranes en el nostre historial. I anar fent. Com sempre, esteu convidats a seguir-nos i a fer-vos socis i simpatitzants. La quota anual és d’un preu anticrisi! L’estiu també es presenta mogut: hi ha cites i convocatòries a Flaçà, a Bàscara, a Vilaür, a Salt, al Concert per la Llibertat de Girona, a Bescanó i moltes més, però això ja serà material per al pròxim número.■

EMPRESA CONSTRUCTORA Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65 batcor@corominas.info - www.corbat.cat

16_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 17

ENTITATS [ERC

SISENA FESTA D'ESQUERRA DE SARRIÀ DE TER DEL 15 DE JUNY DE 2013 Narcís Fajula i Aulet Secció local de Sarrià de Ter

La calor ja es fa sentir, l'estiu és aquí, fa dies que el sol ens allarga les jornades i tots volem començar a fer activitats a l'aire lliure.

C

om cada any, ja en portem sis, la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Sarrià de Ter organitza un sopar popular per a tots aquells que vulguin passar una bona estona. La sardinada ja s'ha fet amb un lloc d'interès en el calendari de festes i actes del nostre poble, una setmana amunt una setmana avall, al juny hi ha manduca i ball. Aquesta jornada comença amb un dinar al parc de la cooperativa que organitza l'ampa de la Confetti i tot seguit ens posem a muntar la nostra xerinola particular. Uns a posar taules, uns altres a sucar pa, altres a posar plats i gots i uns quants a cuinar sardines, el pro-

tagonista principal del nostre sopar. La gent va arribant i xerrant; unes cent cinquanta persones es van col·locant a taula, i la plata d'embotits i el beure esperaven pacients els comensals. Tot seguit fan acte de presència les sardines, totes tapadetes per no perdre aquell sabor i aroma tan característics, vinga som-hi tots. Mentre el grup Damings Group ja entona les primeres proves de so, es reparteix la coca a tots i qui vol va a buscar una mica de cava per fer camí. Els músics toquen alt i fort les cançons que fan ballar joves i grans i, de mica en mica, el temps va passant i la gent es comença a retirar. Gran dia el d'avui. Visca Catalunya Lliure.me vital.■

pDS_17


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 18

ENTITATS [cantaires

CANTAIRES DE SARRIÀ, MÚSICA… I TEATRE? Els Cantaires de Sarrià a l’església de Sant Julià de Ramis. Foto: Lourdes Sais

Ens retrobem novament per parlar de música i també de teatre dels Cantaires de Sarrià.

F

ent un pas endavant, han estrenat l’obra “Els Maldecaps d’un Senyor Qualsevol”, es tracta d’una versió de teatre musicada, escrita i dirigida per Lluis Aymerich (gran aficionat al teatre i engrescador, ho diem per experiència); música composada per Esther Castelló; direcció coral de Núria Gibrat; direcció coreògrafa de Mónica Labian; regidoria, Mª Lluïsa Martínez; veu en off, Mateu Saiz; il·luminació i efectes, Jordi Frigolé; maquillatge i perruqueria, Glòria Boix, i vestuari (immillorable) “Les Dones del Coro”. Com es pot apreciar en el repartiment, hi actuen tots els membres de la “Coral”i amb la no menys estimada intervenció d’en Manel Riera (com a IRPF) i la Palmira Del Rio (com a Srta. Neuri). Aprofitem també l’avinentesa per donar les gràcies al “Centre Parroquial” per la cessió del teatre, sense el qual no s’hauria pogut portar a terme

18_pDS

l’obra, i a l’Ajuntament de Sarrià pel seu suport. L’actuació s’ha portat a un nivell gens menyspreable i n’han fet 2 interpretacions, amb un ventall de possibilitats de fer-ne més en breu. Tot i això, no s’han oblidat dels compromisos com a coral, que s’han portat a terme paral·lelament als assajos de teatre, cant i coreografia. • El 13 de gener, missa i concert a St. Julià de Ramis • 19 de maig, missa i concert Homenatge a la Vellesa a Medinyà • 2 de juny, concert Homenatge a la Vellesa a Sarrià de Ter • 7 de juny, assaig general de l’obra de teatre • 8 de juny, estrena de l’obra “Els maldecaps del Sr. Qualsevol” • 9 de juny, missa i concert Homenatge a la Vellesa a St. Julià de Ramis • 15 de juny, 2ª posada en escena de

l’obra de teatre • 28 d’agost, represa d’assajos • 8 de setembre, missa i concert de festa major a Sarrià de Ter • 11 de setembre, cants de la Diada a Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis • 27 de setembre, posada en escena de l’obra de teatre a St. Julià de Ramis • 29 de setembre, missa i concert de festa major a St. Julià de Ramis A partir de l’octubre ja s’anirà informant. Aquest mes de juny, la nostra directora, Núria Gibrat, s’ha pres uns mesos per maternitat, de la qual cosa en fem ressò, ja que ha donat a llum un vailet molt maco, l’Arnau, i ha pres el relleu en la direcció de la coral l’anterior directora i compositora de les cançons del teatre, Esther Castelló. Enhorabona, Núria!!! Benvinguda Esther!!! Salut, música i teatre, que no ens hi manqui mai.■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 19

cultura ENTITATS TEMA DE [esplai PORTADA PL [felicitats ràdio sarrià

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay. Presen Serrano, coordinadora centre cívic La Cooperativa

EL CORO

PREMIS SANT JORDI DE SARRIÀ DE TER 2013 L’Ajuntament de Sarrià de Ter va convocar un any més el concurs literari de Sant Jordi. La participació va ser considerable, excepte en les modalitats juvenils, en què el concurs segueix “punxant”, potser perquè els nois i noies estan molt enfeinats amb les noves tecnologies i la literatura més tradicional no aconsegueix enganxar-los prou. Però això ja són altres consideracions.

Montserrat Jiménez, guanyadora del premi Sant Jordi, categoria poesia, seguida atentament per Josep M. Sansalvador, conductor de l‘acte d’entrega dels premis, i Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter. Foto: A.Vila

l Premi Sant Jordi en la seva 33a edició en la categoria de Narrativa/adults es va declarar desert. No així el de Poesia/Adults, que va ser guanyat per la sarrianenca Montserrat Jiménez Sureda, amb l’obra “Geografies humanes”. Un exquisit recull de poemes que traspuen sensibilitat i bellesa. Comproveu-ho vosaltres mateixos i llegiu-los a continuació. En transcrivim una selecció.

E

Vinya aspra, eixuta i erma, cada cep és una arrel que em lliga més a la terra. La meva casa de l’Escala, cas meva, vella, dolça, tan acostumada estic a la teva estructura, pedra, calç, ciment, tota blanca, i els postigons de blau cel, com la meva mar tan blava. .../... No hi ha dofins ni corall, ni petellides encastades als esculls que sobresurten del mar que arriba a l’Escala, ahir tan ric i tan ple. Crepuscles rojos de foc cremaven la torxa de l’aigua i dins la panxa bullia tot un món de vida i alga. Pobres assassins funestos, maleïda raça humana, que de bocí a bocí,

occeix poc a poc la mare, bressol de tantes cultures que a pobles sencers agermana, amb la remor de les ones, bessones a tantes platges. .../... Carrer de Ballesteries a les quatre de la matinada tan desert, fosc i tranquil. Com ressonen les meves passes sobre l’empedrat humit i fred, quina ànsia em fa tornar a casa! El claustre de la Catedral humit puix ha plogut, i no fa gaire, tombes al terra i als murs, ossos de gent inhumada. Ossos, potser ja sou pols, d’una època ja passada,

vosaltres resteu aquí, i aquí seguireu quan me’n vaja, quan se’n vagi la gent tota que les vostres tombes guaita, aquí restareu adormits sense elms, arcs ni cuirassa. .../... Els ceps ploren quan s’amaga el sol,l l’avi Peret planta tòries per a reproduir els ceps, part de vinya se l’ha menjada el bosc i en tota l’altra ja hi sura l’herbei, però hi ha teresetes i llagostes i hi canten els grills i la pau reposa en aquest racó, on no hi ha edificis, ni gent, ni brogit, on restem sols el meu avi i jo.

pDS_19


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:38

Página 20

El grup Eybec amb la cantant Elisabet Vilà va actuar prèviament a l’entrega dels Premis Sant Jordi 2013.

La mateixa autora va llegir un fragment de la seva obra al públic assistent a l’acte de lliurament dels premis, celebrat el dia 28 d’abril, en el que fou l’antiga biblioteca de Sarrià de Ter, i que en un silenci còmplice va seguir atentament la cadència dels versos de Montserrat Jiménez. Els premis foren presentats pel sarrianenc Josep M. Sansalvador, el regidor de Cultura Sergi Torrentà i l’alcalde de Sarrià de Ter Roger Torrent.

Prèviament, va actuar Eybec, grup musical gironí nascut l’any 2007 a la vall del Montseny, integrat per la cantant i lletrista d’Arbúcies Elisabet Vilà i el compositor, productor i multiinstrumentista badaloní Bernat Compte. En aquesta ocasió van ser acompanyats també pel violinista gironí Sergi Ruiz i el multiinstrumentista i escriptor d’orígens sarrianencs Enric Teruel a la guitarra elèctrica i al baix. Van presentar el seu espectacle musical i poètic

“Espurnes” que inclou en el repertori cançons de sonoritats molt diferents amb l' eclèctica veu d'arrel mediterrània de la cantant Elisabet Vilà i la sonoritat acústica de la guitarra i el violí. Una veu emocionant que ha begut principalment de la música celta, el fado, la música ambiental i la fusió ètnica. En el transcurs de la seva actuació també hi va haver un espai per a la poesia recitada i musicada amb una adaptació de textos de la literatura catalana medieval i contemporània de poetes com Ausiàs March, Pere Ribot, Joan Maragall i del poeta i escriptor Rafael Vilà Barnils, tiet de la cantant. Els premis Sant Jordi, en la seva versió infantil, van celebrar el dia abans a la biblioteca Emília Xargay la seva pròpia festa de lliurament dels premis als nens i nenes guanyadors de les diferents categories, que en presència de les seves famílies i professors de l’escola van assistir ben orgullosos a la recollida dels regals que havien merescut per les seves obres guanyadores. ■

5% dte.*

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables... * Presentant aquesta publicitat

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com 20_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 21

CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

LLIBRES PARLATS: 30 anys de presentacions de llibres

Durant el mes de maig i fins a mitjans de juny la biblioteca Emília Xargay va acollir l’exposició “Llibres parlats: 30 anys de presentacions de llibres”, que recull 30 anys de presentacions literàries de la llibreria 22 de Girona. L’exposició partia de les gravacions que al llarg d’aquests anys el llibreter Guillem Terribas, ànima i cos Joaquim Nadal, Narcís- Jordi Aragó i Guillem Terribas a la xerrada-tertúlia per parlar de d’aquesta llibreria, les presentacions de la llibreria 22, el dilluns 3 de juny a la Biblioteca Emília Xargay. ha anat enregistrant. Segons la seva coordinadora, Cristina Masanés, aquests documents audiovisuals de 5 o 6 minuts cadascun pretenen ser “un homenatge a la lectura i l’escriptura”. m a activitat complementària a aquesta exposició, la biblioteca Emília Xargay va acollir una xerrada-tertúlia amb Guillem Terribas, Joaquim Nadal i Narcís-Jordi Aragó per parlar de l’art de les presentacions amb dos grans infatigables i incansables presentadors de llibres de la 22. I és que, com va quedar clar en aquesta tertúlia, fer presentacions de llibres és tot un art que requereix una preparació i un ritual molt acurat. Ens van donar una sèrie de pistes i recursos que tot bon presentador ha de tenir en compte al moment d’acceptar ser el mestre de cerimònies en la presentació d’un llibre. La presentació d’un llibre –aquest gènere literari oral, com el va definir Aragó- no ha de ser mai una crítica del propi llibre sinó més aviat una relectura i/o comentari de part del seu contingut, on pots evocar les emocions i/o sensacions que t’han despertat la seva lectura o la interpreta-

C

ció del que ha volgut dir l’autor en certs moments, ... De presentadors i de presentacions n’hi ha moltes i de molts tipus i per la 22 se n’han fet tantes que s’han fet servir totes i cada una de les fórmules hagudes i per haver. I és que, com ens va explicar Guillem Terribas, la 22 es considera per molts autors la catedral de les presentacions i hi ha un any de cua per poder fer presentacions a aquesta popular llibreria gironina.

pDS_21


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 22

CULTURA La revetlla de Sant Jordi, novetat d’enguany a la Biblioteca Emília Xargay amb contes per adults. Foto: Ràdio Sarrià

Va ser una vetllada farcida d’anècdotes, xafarderies, acudits i històries tan variades com diverses amb tres personatges de luxe que ens van fer passar una estona tant divertida com excepcional. Aquesta exposició que va ser inaugurada inicialment a la Casa de Cultu-

ra de Girona ara itinerarà per les biblioteques catalanes. Si en teniu ocasió no us la perdeu, perquè és una bona oportunitat per veure imatges úniques i irrepetibles de personatges il·lustres de la cultura catalana i no només catalana que ja ens han deixat. Parlem de noms tan destacats com: Porcel,

Montserrat Roig, Emili Teixidor, Jaime Gil de Biedma, ... En definitiva ens permet veure una evolució històrica i cultural de la Girona dels últims anys i així com també dels mateixos autors. Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/ sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu notícies nostres. Us deixo aquí un parell d’imatges del dia de la presentació, així com també alguna de l’exposició perquè us en pugueu fer una idea sinó la vau poder visitar. ■

LA COOPERATIVA CENTRE CÍVIC

AGRICULTURA ECOLÒGICA A LA COOPERATIVA Des del centre cívic La Cooperativa sempre estem receptius a les noves tendències i a noves activitats que puguem oferir al poble. Per aquest motiu, enguany proposem el curs basat en els principis de l’agricultura denominada “ecològica”. Aquest curs combinarà la teoria i la pràctica, ambdós aspectes ajudaran a orientar i assessorar les persones interessades en aquesta agricultura, una alternativa a l’agricultura tradicional. agricultura ecològica neix als anys setanta com a reacció d’un sector de la població en aparèixer certs efectes derivats de les pràctiques agroalimentàries intensives, com la contaminació del medi ambient, una major resistència a les plagues, la pèrdua de la biodiversitat, erosió del sòl, l’augment de residus químics en els aliments, etc. Aquesta agricultura capgira el funcionament de l’agricultura convencional. La cistella ecològica té només productes de temporada, però molt diversos. Aquesta gran varietat és deguda al fet que l’agricultura ecològica divideix el camp en petites parcel·les en què es conreen una gran

L’

22_pDS

varietat de productes diferents. No s’utilitzen adobs químics per fertilitzar el sòl. Només s’apliquen adobs orgànics, el més similar a la fullaraca del bosc. Un dels adobs orgànics més valorat és el compost. Es pot produir industrialment a les plantes de compostatge, per exemple a partir de la fracció orgànica de les escombraries i de les restes vegetals procedents de la jardineria, similar al que té lloc a la natura, però accelerat i controlat. Seguidament, s’afegeix aquest compost al camp i els bacteris l’acaben de transformar i n’alliberen els nutrients, que seran aprofitats pels conreus. Per tant, el compost no alimenta directament les plantes sinó tot l’ecosistema subterrani. No és una fertilització instantània

com l’adob químic, sinó a llarg termini. En els darrers anys, a Catalunya el paisatge urbà ha sofert una profunda transformació: s’han renovat els teixits urbans i s’ha millorat de manera generalitzada la qualitat de l’espai públic. En aquest paisatge trobem la presència dels horts urbans i periurbans. Aquests són la resposta espontània al dèficit d’espais verds i a la manca de contacte directe amb la natura. S’entén per hort urbà i periurbà els espais agrícoles vinculats als nuclis urbans que combinen funcions productives associades al consum familiar amb finalitats socials i ambientals. En aquestes petites parcel·les es conreen hortalisses i verdures, i també plantes aromàtiques i de flor de temporada. ■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 23

CULTURA

Els cantaires de Sarrià varen estrenar la seva opera prima amb un gran èxit de públic. Fotos: Enric Penalba

TEATRE

MALDECAPS SENSE PAUSA NI ENTREACTE Josep M. Sansalvador

Una recepta així per força ha de ser un èxit. Prenem els següents ingredients: un dramaturg amb més de cinquanta anys sobre els escenaris actuant, escrivint i dirigint; una compositora capaç de crear el llibret d’un musical partint de zero; una coral popular amb moltes hores de vol; una coreògrafa disposada a dur les regnes de l’apartat de dansa. Posi’s tot plegat a la cassola d’un poble amb dilatada tradició teatral i que compta amb equipaments d’abillament raonable i deixi’s fer el xup-xup a base de llargues sessions d’assaig, de poliment i de perfecció. Un polsim de sal i pebre a base d’una impecable factura tècnica i unes eficients il·luminacions i efectes musicals; una pinzellada d’espècies: un vestuari ad-hoc, perruqueria i maquillatge, veus en off, regidoria i una coordinació general d’alta precisió. eia temps que, a la cuina, el foc era encès. Les aromes del guisat es flairaven però no va ser fins a primers de juny que no es va tirar l’aigua a l’arròs, que es va fer arrencar el bull i que es serví a una taula que esperava el banquet amb expectació i avidesa considerables . En efecte, el dissabte 8 de juny s’havia programat una primera i única funció d’Els maldecaps del senyor Qualsevol, un text de Lluís Aymerich, amb música d’Esther Castelló i interpretació a càrrec d’uns Cantaires de Sarrià doblats en actors i actrius, en ballarines i en coristes de Broadway. A tall d’assaig general amb foc real, el

F

dia anterior es va oferir una representació a cercles de familiars i amics. Premsa i ràdio locals també vam ser instats a assistir-hi. El resultat d’aquesta prova prèvia ja apuntava molt amunt: el boca-orella va córrer i el dia de la funció oficial el teatre del Centre Parroquial presentava un ple fins a galliner, absolut. Estalviem-los la modèstia: no cal aplicar el vell tòpic de “l’èxit que sorprengué a la pròpia empresa”, perquè estava cantat que farien curt de butaques i que caldria repetir la vetllada, tal i com va passar. Fent els comptes de la vella podríem quantificar que l’obra ha estat vista per un número d’espectadors

que deu rondar entre els sis-cents i els set-cents, incloent-hi algun repetidor. Com que aquesta xifra no arriba ni a un vint per cent de la població de Sarrià de Ter susceptible d’anar-la a veure, voldria ser especialment curós a l’hora de no revelar cap detall que em pugui portar a ser titllat d’spoiler, d’aixafador de guitarres argumentals. Només convé apuntar que el musical gira al voltant d’un tema per dissort massa habitual en els temps que corren: els problemes de la vida quotidiana d’una persona corrent i la lluita que hi mantenen els seus mecanismes mentals per presentar-hi batalla i fer-hi front per recuperar la placidesa.

pDS_23


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 24

Dificultats familiars, problemes de salut, maldecaps patrimonials, financers i fins i tot fiscals són combatuts per neurones fortes com l’acer. Els canvis de quadres i d’escena són continus i trepidants; i les interpretacions musicals –de solistes o corals- així com les grans coreografies són presents al llarg de l’obra, però amb un perfecte encadenament i precís encaix (els musicals, de vegades, ja se sap…). Sense pausa ni entreacte, les bones dues hores de l’obra ni es noten, mercès al ritme, al sentit de l’humor que el text destil·la i al voltatge i a la fluïdesa amb què l’argument discorre. Per a un públic local com és el cas, s’hi afegeix el plus de veure un escenari ple de cares conegudes, que fan dir sí senyor a l’hora d’avaluar la feina feta i el brillant resultat aconse-

guit. Els maldecaps… representen una referència singular en el món del teatre local de perfil amateur. No hi ha hagut drecera a l’hora de pujar a l’escenari sinó que s’ha seguit un camí tan llarg, amb tant pendent i exposat a tants perills i inclemències com pugui ser un musical…creat del no res! “Els maldecaps del senyor Qualsevol”, volent ser una comèdia musical, és cosa molt sèria. És un projecte que ha engrescat més de quaranta persones (cap de professional), que els ha motivat a assajar amb perseverança durant llargs mesos, que els ha reptat a enfrontar-se a una tasca formidable i que, amb resultat d’un espectacle celebrat i digníssim, els ha per-

mès ser obsequiats amb el reconeixement i els aplaudiments del públic en només tres ocasions. A la data de redacció d’aquesta crònica se sap que l’artefacte funciona a nivell ultralocal i que tenen requesta, amb bolos emparaulats a Sant Julià de Ramis, a Riudellots de la Selva, a Flaçà, a Medinyà, a Fornells de la Selva i a d’altres sales de les comarques. I que hi ha el projecte de dur l’obra a participar al FITAG, un certamen teatral de referència. No podem fer altra cosa que desitjar-los el major dels èxits a tot arreu on estrenin l’obra: molta, molta merda, amics! ■ Fotos: Enric Penalba

PÀRQUING.NET NETEJA DE PÀRQUINGS Josep Chacón Sánchez c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30

www.parquingnet.cat 24_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 25

CULTURA

LECTURA

“VICTUS” Albert Sánchez Piñol Àngel Garcia

Quan des de fa mesos, el leitmotiv de la política catalana i el tema de conversa de moltes tertúlies familiars (per sobre de les retallades) és el procés sobiranista, el dret a decidir o la independència, i a tocar de la commemoració del III Centenari, surt oportunament, i suposo que no per casualitat, aquesta ingent obra sobre el setge de 1714.

na esplèndida i llarga novel·la (quasi 600 pàgines) que explica la Guerra de Successió per la corona espanyola entre borbons i austriacistes a principis del segle XVIII, qualificant-la, molt encertadament, de Guerra Mundial amb la participació d'Espanya, França, Anglaterra, Àustria, i en menor mesura, d'alemanys, portuguesos, italians i fins i tot danesos. Estructurada en tres parts Veni, Vidi i Victus, és la història del setge de 1714 a Barcelona però és també la història de Martí Zuviría, un jove barceloní que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. A la primera part, Veni, el jove Martí viatja fins a Bazoches on, com a alumne avantatjat de l'expert en enginyeria militar el mariscal Vauban, coneixerà els secrets de l'ofici. Una amena i divertida lliçó de murs, bastions i altres defenses pròpies de l'època. Després de participar dins l'exèrcit francès en la batalla d'Almansa, es desplaça a Tortosa on participa com a enginyer en la defensa de la ciutat. A la segona part, Vidi, Zuviría torna a Barcelona, allistant-se a l'exèrcit aliat i lluitant (o més aviat no lluitant) en diverses ciutats d'Espanya. De retorn a Barcelona i ja en la tercera part, Victus, es posa sota les ordres del general Villarroel per defensar la ciutat. El personatge de Martí Zuviría és un dels grans encerts de la novel·la. Narrador impertinent, pocavergonya i vividor (recorda un personatge propi de la picaresca com ara El lazarillo de Tormes), va desgranant, ja des de la

U

vellesa, els seus records sobre els tràgics fets, desdramatitzant els esdeveniments i fent-se estimar pel lector. Sense ell tot aquest munt d’història que se’ns explica no ens seria ni tan amè ni tan proper. Victus podria semblar un llibre de lectura feixuga, però el cert és que resulta fàcil de llegir: en Martí ho fa planer, fent còmplice al lector de les seves aventures, de les seves opinions i de les seves decisions. I també, per què no dir-ho, de les seves malifetes. De fet Victus (Vençuts) és un devessall d'informació històrica al servei d'un relat àgil i poderós que ens fa viatjar de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa, Mataró o Almansa, tot acostant-nos a l'esperat final: el setge de Barcelona. Un setge que es va perllongar durant tretze mesos i on es van llançar més de trenta mil projectils. La novel·la cedeix la paraula als

autèntics protagonistes de la història, civils i soldats anònims de totes les nacions que lluitaven a un i altre costat de les muralles, destacant la immensa figura del general Villarroel, autèntic heroi (i no pas Casanova) d'aquells fets. L'autor no se n'està de sacsejar les elits barcelonines del moment, els anomenats “felpudos rojos”, fent-los responsables de la situació de desgovern, i més interessats a salvar el propi cul que a salvar la ciutat. Una sensacional novel·la històrica on Sánchez Piñol deixa en evidència els dos bàndols, honorant els veritables herois: el poble, la gent normal i corrent que pren les armes i resisteix durant tretze mesos en un combat ferotge i desigual. A la contraportada s'hi diu: “Lo contaré todo! Cómo jodieron al general Villarroel, cómo derrotaron nuestras victorias. Porque, hasta ahora, de aquella guerra solo he oído las versiones que vienen de arriba o del enemigo”. Una obra èpica i magistral de lectura imprescindible. Albert Sánchez Piñol va néixer a Barcelona l'any 1965. És antropòleg i entre les seves obres destaquen l'esplèndida La pell freda, Pandora al Congo o Tretze tristos tràngols de narracions breus. També ha conreat l'assaig amb Pallassos i monstres, una aproximació als grans dictadors africans. Pel que fa a la tria de l'idioma original en castellà de Victus, sembla que fou un repte del mateix autor. Després de més de cent pàgines escrites en català, va optar finalment pel castellà. La versió catalana ha estat traduïda per Xavier Pàmies.■

pDS_25


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 26

CULTURA [Josep Carner, “príncep dels poetes”

JOSEP CARNER “PRÍNCEP DELS POETES” Josep Brugada

Josep Carner ha estat el poeta català més important del segle XX. No podem pas dir que hagi estat un creador literari massa conegut ni divulgat popularment, almenys com hauríem volgut i com s’hauria escaigut en una cultura normalitzada.

o ha tingut el ressò popular ni mediàtic ni va poder exercir un paper d’home compromès com ho van ser poetes més contemporanis els quals van viure a l’interior del país atrapats en la teranyina de la postguerra i el franquisme. Ens referim a Miquel Martí i Pol o Salvador Espriu per exemple (del qual celebren el centenari del seu naixement el 2013), escriptors que van mantenir tothora un pols ideològic, poètic i literari contra la sordidesa del règim. Carner en tot cas ho va fer des del forçat exili. Josep Carner va ser un català, com molts, exiliat de la seva terra. En aquest sentit s’ha de dir que hi ha les vivències i la poesia del Carner d’abans de la guerra i les de després. Cal veure així la seva vida i també la seva obra literària. Val a dir que a l’anomenat “príncep dels poetes” l’hem de situar en la línia dels escriptors que, en el seu temps, van tenir un extraordinari domini de la llengua catalana; escriptors de riquesa lingüística com Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Josep Pous i Pagès o el baleàric Salvador Galmès, per dir només alguns noms rellevants de la nostra cultura. Aquests escriptors han aportat un cabal lingüístic de primer ordre a la llengua catalana bo i superant amb escreix fins i tot el que Pompeu Fabra va acotar en l’obra del seu Diccionari General de la Llengua Catalana. Els autors citats aporten al català un canemàs incommensurable. A Josep Carner el trobem en aquesta tessitura.

N

26_pDS

La capacitat que va tenir d’incorporar paraules “noves” o que havien quedat en desús a la creació literària li va atorgar la categoria de creador excepcional. Sí, diem, bé, creador excepcional, perquè rica és la seva poesia, riques són les seves narracions i també úniques les diverses traduccions d’autors clàssics que va realitzar de la llengua anglesa o de la llengua francesa. De “prodigiós desplegament d’energia lingüística” qualifica el crític literari Jordi Llovet les traduccions de Charles Dickens del mestre barceloní. Josep Carner va ser un mag Merlí de les paraules, va crear o posar en circulació amb tota naturalitat paraules com: ‘joguineig’, ‘ensopegall’, ‘matollar’, ‘bombollam’, ‘bergantalla’, ‘glaçor’, ‘novençania’, ‘llogarric’, ‘sotall’, ’ventís’, ‘penjívol, ‘botzinar’, ‘fogallejar’, ‘perdurança’, ‘estalvialles’, ‘cossiró’, ‘tardania’ i moltes altres de tota mena que seria llarg d’esmentar. Com bé afirmava Salvador Oliva, Carner “inventa paraules i inventa sentits nous a paraules velles”.

Abans de la guerra i en els anys de la seva joventut, Carner havia exercit la carrera diplomàtica. L’any 1921 va viure a Gènova on exercí el càrrec de vicecònsol. Després va passar per les ambaixades de San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París on va desenvolupar la carrera consular. Josep Carner, per la seva precisió, per la riquesa expressiva amb la qual escrivia no va tenir ni té el ressò popular que hauríem volgut. ¿Per què va passar això i ha passat això amb la poètica, el periodisme, i les traduccions de Josep Carner? Doncs precisament perquè tots plegats el català no acostumem a parlar-lo bé, no estem avesats a parlar o a referir-nos a les coses amb la propietat que s’escauria. La interferència amb la llengua castellana ha introduït en el català expressions, frases fetes i lèxic que no són adients i poc a poc el català ha perdut allò que en podríem dir “genuïnitat”. Aquest és un dels mals dels quals pateix avui la nostra llengua i és per això, que autors com els citats, ens poden resultar alambinats o difícils. Va ser i és també el cas de la llengua de Josep Carner. Més enllà d’aquest aspecte, Carner és un poeta excepcional per moltes raons. En primer terme com a poeta barceloní i com a home bressolat com aquell qui diu en les aigües del Mediterrani. Barcelona és una capital mediterrània envoltada de prodigiosos i rics indrets de mar.


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 27

CULTURA [Josep Carner, “príncep dels poetes”

per a entendre l’estètica i els moments d’inspiració poètica de Josep Carner.

Fotografies de la joventut de Josep Carner

La fascinació pel paisatge, en primer terme barceloní, i en segon terme mediterrani, van fer que Eugeni d’Ors el gran ideòleg de l’estètica “noucentista”- incorporés de seguida la personalitat de Josep Carner als seus plantejaments. Si subratllem que el “noucentisme” va ser un moviment, una estètica que pretenia superar l’excés de barroquisme del “modernisme”, els seus escriptors van voler ser molt més curosos i elegants amb la llengua catalana. Van pretendre uns plantejaments estètics que vinculaven Catalunya amb la mar Mediterrània i la seva història, amb el classicisme grec que provenia de les excavacions de l’antiga ciutat d’Empúries o el renovellament del classicisme romà que ens venia i ens ve de Tarragona. L’obra literària de Josep Carner va ajustar-se progressivament a aquests temes ‘mediterranis’ i ‘classicistes’. Així, doncs, la seva poesia sorgeix de Barcelona; o sia que ‘barceloneja’, esdevé “civilista” que en diria Eugeni d’Ors. Fanal d’un carreró de cases amb jardins, fanal damunt la tàpia on dansen gessamins, tu neixes quan, obscures, les quietuds s’apleguen i encara hi ha una mica d’or moll en els confins.1 Temps era, bells arbres, temps era que dúiem en festa devora la llar, oh honor de la Rambla, l’antiga riera de totes les viles que miren la mar. Palmera, ací veïna de la mar i la trompeteria militar, palmera daurada, empolsegada; com una mà de músic, ta branca, tota dits, polsa les cordes de la marinada.2 Seguidament cal dir que la poesia de Carner és de clara inspiració Mediterrània i per tant, de formes perfectament clàssiques perquè bona part dels catalans som clàssics perquè som i vivim a prop del Mediterrani o dit altrament, som Mediterranis perquè la nostra vella cultura prové dels grecs (Empòrium) o dels romans que van fundar la majoria de les nostres ciutats i viles. Aquestes són doncs, les claus

VORA LA MAR ÉS NADA Vora la mar és nada l’estimada i és olorosa de ruixim marí; té els canvis de la mar en la mirada i lliure es gronxa per un blau camí. Compta les veles a la matinada, veu a la tarda el cuejant botí, d’un so de mar és a la nit bressada; i el meu plany no li vaga de sentir. Amor, ensenya’m una veu novella de prou virtut: no pas la cantarella de l’aigua al vent o damnejant esculls: que al bon recer de l’oblidada quilla em valgui el so difós de la conquilla quan serem sols i aclucarem els ulls. Com afirmàvem suara, hem d’assenyalar que Josep Carner va ser important i conegut en la Catalunya de preguerra, en cap cas podríem sostenir que fos un poeta popular, tal vegada ho va ser molt més com a poeta Josep Mª de Sagarra (que triomfà a més a més àmpliament en el camp del teatre) o el propi Jacint Verdaguer que havia estat el poeta del poble del finals del segle XIX. LA GUERRA CIVIL I L’EXILI El conflicte de la Guerra Civil espanyola i el consegüent exili de Josep Carner a Mèxic i ulteriorment també a Bèlgica, van fer que l’anomenat “príncep dels poetes”, estel preciós de la llengua catalana, deixés precisament la seva estimada terra nadiua. Durant els anys de la dictadura de Franco, les obres de Carner no es trobaven i la joventut restà òrfena, doncs, d’un referent important de la cultura catalana. Com matisava Marià Manent, el biògraf i amic del poeta, Carner en aquella època funesta del franquisme s’havia convertit en “una gloriosa i inassequible llegenda”. Carner després de l’altre desastre que seguí, el de la II Guerra Mundial, s’instal·là definitivament a la ciutat de Brussel·les, concretament el setembre de 1945 pocs mesos després que s’acabés el conflicte. Allí hi havia conegut la seva segona muller, Émile Noulet, perquè la primera, la xilena Carmen de Ossa –de la qual es declarà d’antuvi bojament enamorat- va morir a la tardor de 1935 quan ell era cònsol a Beirut. Instal·lat a Brussel·les, Dibuix del perfil clàssic del poeta concretament des de l’onze de noucentista Josep Carner amb la setembre del 1945, el poeta no seva pipa de broquet recte que li donaria una imatge típica.

1 2

Poema, Fanal de Sarrià. Poema, Flora urbana, del recull Arbres (1957)

pDS_27


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 28

CULTURA [Josep Carner, “príncep dels poetes”

tornà més a Catalunya fins la primavera de l’any 1970 per insistència d’un grup d’amics que sobrevivien a l’interior de Catalunya. El seu retorn també va ser poc reeixit, les coses al país no estaven en aquests moments ni per a homenatges ni per reconeixements, encara calia esperar més temps per a una El poeta Josep Carner i uns amics en el seu exili a ciutat de Mèxic (1941) ‘normalitat’ de la cultura catalana; la rancior franquista corsecava tota mostra de catalanitat. RETORN A CATALUNYA Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi Oh gent que per les feixes daurades feu camí! em sobta com un vi la força tota vella i humil que ens agermana. (És viu com la ginesta i com el blau marí el teu escarafall, oh noia catalana.) Com somrieu en hores del vespre, masos blancs, entre pallers de bona companyia, i cada mas ateny en curta rodalia bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs. Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades dir tes llaors, oh terra de salut! enmig de coses fosques i vides oblidades com aquest grill que canta dins un camí perdut. El poeta, després de donar-hi moltes voltes va decidir de venir a Catalunya malgrat que s’havia fet el propòsit de no tornar a la terra fins que el dictador hagués mort. Ell tanmateix pressentia que havia de tornar. En treves del retorn però, es sentia ja vell, tenia 86 anys. Amb tots els fets històrics que s’esdevingueren, la guerra i la cruel postguerra, la seva imatge i la seva obra s’havia quasi esborrat de Catalunya. Ulteriorment esdevingué un poeta que necessàriament era conegut en alguns manuals de literatura catalana, conegut per alguns intel·lectuals i poca cosa més. Tot i que va ser proposat l’any 1962 per al Premi Nobel, (des de Catalunya es va crear un Patronat pro Premi Nobel de Literatura a Josep Carner) l’intent d’elevar de nou un escriptor català a tan alta i universal distinció, va fracassar. Des de les universitats europees i americanes molts professors es sumarien al guardó, però pel fet que Carner - per molt poc temps- s’havia compromès com a conseller amb el govern de la Generalitat a l’exili, cosa que implicava als ulls internacionals de dretes, un compromís

3

El poeta Josep Carner a la seva arribada el dia 3 d’abril de 1970. El poeta feia més de trenta anys que no trepitjava terra catalana. La seva muller Émilie Noulet no hi havia estat mai.

amb la República, des de l’interior d’Espanya es van fer mans i mànegues per denunciar aquest fet al comitè del Nobel a Suècia. Des de Suècia van respondre que veien clarament que la candidatura al Nobel per a La professora Emilie Noulet, que va Josep Carner, es tenia ser la segona muller del poeta. més com un premi per a reconèixer universalment la llengua catalana que l’acció per a premiar pròpiament un poeta. Des de Suècia, ai las! –comparació certament odiosa!- creien que des del punt de vista literari era molt més reconegut fora d’Espanya l’escriptor gironí rematadament franquista José Mª Gironella que el poeta noucentista. Res a veure l’un amb l’altre. Tal vegada era veritat, tanmateix Carner era, és (i serà!) un poeta molt bo. Malauradament però no va ser tan conegut. El premi Nobel de 1963 va anar a parar a mans del nordamericà John Steinbeck.3 POETA DEL NOUCENTISME I DE L’AMOR Oh bes que hauries pogut ésser, desig que s’immola, oh bes al fons de ma gola com un sanglot contingut! Com hem dit en començar aquesta exposició, hi ha el Josep Carner d’abans de la guerra i el de després, o el que és el mateix, el Carner jove, feliç i faceciós i el Carner madur i profundament tocat pels fets trepidants del desori europeu i patriòtic; el poeta afectat en un mateix any (1935), per la mort del pare i per la malaurada mort durant la tardor d’aquest mateix any de la seva muller, Carmen de Ossa, pel trasbals de veure’s –poc després- necessàriament exiliat i amb els dos fills també allunyats d’ell. Com molts poetes, Josep Carner també és el poeta de l’amor. Dels seus més de mil dos-cents versos, els d’amor es poden agrupar en molts cicles, des dels poemes d’adolescència, als de la fugacitat, els de la ruptura, als poe-

Vegeu SUBIRANA, Jaume, Josep Carner: l’exili del mite (1945-1970), Barcelona, 2000.

28_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 29

CULTURA [Josep Carner, “príncep dels poetes”

mes de la maduresa. El moment més esplendorós de la seva obra -pel que fa a poemes de temàtica amorosa- recau entre els anys de 1904 a 1935, dates que coincideixen, està clar, amb el període d’adolescència i joventut del poeta. Després d’aquestes dates -ja ho hem anunciat- es produeix una autèntica ensulsiada en la vida de Carner, si més no aquella arcàdia de felicitat de les primeres dècades del segle va acabar-se. Ja ho hem dit, la guerra, l’exili, la mort. En qüestions d’amor, però, en Carner hi podem trobar de tot. Carner va ser certament un poeta enamoradís que tirava floretes a les noies i s’enamoriscava un xic de cadascuna: L’amiga blanca m’ha encisat, també la bruna; jo so una mica enamorat de cadascuna”. Estimo l’una, oh gai atzar! Estimo l’altra, oh meravella! Bella com l’una no m’apar, fora de l’altra, cap donzella.4 Es diu que el poeta, en els anys de la seva primera joventut es va enamorar perdudament d’una de les filles de l’arquitecte Puig i Cadafalch i que li tirava amoretes però es veu que la noia veia el jove massa immadur, enjogassat, bromista i papallona. AMOR, NAT EN AQUESTA PRIMAVERA Amor –nat en aquesta primavera, amor finat entre un revolt de fulles de la tardor, pels davallants de l’ombra-, vas néixer del caient d’unes pestanyes, d’un mot suau o d’un tremolor de seda. Tan a pleret, tan cautament venies, que tot just t’endevino quan t’allunyes, incapaç de retret com d’esperança, inaudible sospir i trànsit d’ombra. Tu fores com el vers que flota lliure sens caure en el filat de les esparses, i ara que et morts, inútilment t’enyoro: vana em fas judicar ma poesia. Jo aniré aquest hivern en tardes clares a la vora del riu, sota les nues branques d’argent, en cerca de violes, per a dur-les a aquella recolzada on en polsina d’or te m’esvaïres.

4

Portada del llibre biogràfic que l’escriptor Pere Calders va escriure sobre el poeta.

CANÇÓ VOLUBLE Solament d’ahir desclosa, galegeu ací i allà; mai la rosa no reposa al bell aire del matí. Decanteu-vos com la rosa, ara a un altre i ara a mi. El gran amor de Josep Carner, el que vindria a omplir totalment la seva vida va ser l’amor que professà a la xilena Carmen de Ossa, filla d’un diplomàtic i que el poeta va conèixer de manera fugaç a Barcelona l’any 1915. Tanmateix el poeta de seguida, amb migrats recursos econòmics s’embarcà rumb a Amèrica per tal d’anar a demanar la mà de la xilena. Sabem que el viatge que va fer el poeta i la petició de mà van ser un fets absolutament rocambolescos –segons que ens conta la seva néta Françoise Carner- però el poeta, que ja tenia 31 anys, va reeixir en expressar el seu amor per Carme de Ossa la qual certament va correspondre-li. Devia encaterinar-la de tal manera que ni la noia ni la seva família van tenir inconvenient que s’instal·lessin a Barcelona, en aquella ciutat mediterrània i noucentista que feia les delícies del poeta. La parella va instal·lar-se en una bella torre al barri de Sarrià de Barcelona, al carrer de Pomaret on la família Carner amb els seus dos fills Anna Maria i Josep, culminaren una època de gran felicitat fins que a les envistes de l’any 1935 la vida per al poeta canvià extraordinàriament. Els fets de l’enamorament de Carner per la xilena Carme de Ossa, segons explica Françoise Carner, van anar més o menys com segueix:

Dedicatòria de Josep Carner al president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, en un dels llibres de poemes més significatius del Noucentisme català, els Fruits Saborosos, de 1906.

Cançó d’un doble amor, del recull La inútil ofrena, (Barcelona, Editorial Catalana, 1924).

pDS_29


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 30

CULTURA [Josep Carner, “príncep dels poetes”

Narració Un dia, a missa, veu una noia que li crida molt l’atenció. Després la torna a trobar al Passeig de Gràcia. Diu que té ulls tropicals i una bellesa gairebé excessiva. Es diu Carmen de Ossa i és xilena. El poeta no dubta a travessar l’Atlàntic per convertir-la en la seva esposa. Françoise Carner Entonces averiguó quién era y le dijeron que era o hermana o cuñada del cónsul de Chile. Se había regresado a su país. Entonces mi abuelo me dice: ”Bueno, yo lo pensé 48 horas y entonces me empecé a mover. Le fui a ver al obispo de Barcelona, le pedí una carta, que era gente de buen vivir, para el Obispo de Santiago de Chile y, bueno, pues tomé un barco y me fui a buscarla, ¿no?” Y no crean, se tomó el barco, se fue toda la vuelta, pasando por Buenos Aires, etcétera, y llegó a Santiago de Chile. Bueno, la abuela era de una familia de relevancia, ¿eh?, chilena, ¿no? Y le dijo al señor: “Señor, me vengo a casar con su hija.” “Y qué dice mi hija?” “Pues no sé, nunca he hablado con ella.” “Entonces, no seria conveniente que hablara con ella?” “Pues si usted me da permiso le preguntaré.” Y entonces la abuela, por lo visto, dijo que sí, y dijo: “Bueno, nos tenemos que casar relativamente pronto porque se va el barco, ¿no?”

Escultura-monument a la ciutat de Brusel·les al poeta Josep Carner

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

30_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 31

CULTURA

LLIBRES

“DONDE TUS SUEÑOS TE LLEVEN” de Javier Iriondo Eva Martinez Escobosa

Javier Iriondo va néixer a Zaldivar, municipi de la província de Biscaia, l’any 1966. Va ser esportista d’èlit als EEUU del 1987 al 1990 i es va especialitzar en màrqueting, coaching i formació. Imparteix conferències per tot el món sobre inspiració, motivació, màrqueting i transformació personal. onde tus sueños te lleven és un llibre d’autoajuda i una novel·la autobiogràfica alhora. És un llibre motivador, inspirador, de superació personal i molt humà. Ens dóna eines per posar a la pràctica i ens aporta uns valors: bondat, harmonia, felicitat, plenitud, amor, respecte… per trobar un sentit a la nostra vida. Segons paraules de l’autor: “Es un recordatorio y una demostración de la capacidad del ser humano para superar la adversidad”. Actualment se n’ha editat l’11ª edició i n’ha venut més de 10.000 exemplars. És un llibre fàcil de llegir, amb 272 planes, i que t’enriqueix de coneixements. El pròleg està escrit per Pablo Motos, periodista i director del programa “El hormiguero 3.0” d’Antena 3, que va quedar captivat amb el seu llibre. Parteix del subtítol “Tu pasado no determina tu futuro”. El nostre destí no està escrit. Nosaltres som responsables del nostre futur i, per tant, hem d’estar en constant evolució i creixement i haurem de lluitar per aconseguir els nostres somnis. Està dedicat als seus fills: la Kelly, en Kevin, la Kimmy i en Keith. Narra la història d’en David i en Michael, dos escaladors experts que fan un viatge a

D

Eva Martínez amb Javier Iriondo

l’Himàlaia. Ambdós pateixen un fatídic accident. En Michael mor durant el trajecte. En David torna a casa desolat i s’endinsa en una depressió perquè l’envaeix un sentiment de culpabilitat

per no haver pogut salvar el seu amic. Coneix en Joshua, un mestre i guia espiritual que farà que en David s’alliberi de les seves pors i del seu patiment i que, finalment, torni a ser ell mateix. Per aquest motiu, el porta al lloc on va succeir l’accident. El llibre se’l considera d’èxit com “El vendedor de sueños” d’Augusto Curey i “Déjame que te cuente “ de Jorge Bucay. Us recomano aquest llibre tan profund que connecta amb el nostre interior i que dóna molta força i esperança per continuar endavant i que, personalment, m’ha canviat la vida. Gràcies per il·luminar el meu camí i enhorabona pel teu llibre, Javier Iriondo!■

pDS_31


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 32

espai 2.0 CULTURA

Micro-vídeos a internet: Vine o Instagram vídeo? Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter / www.rogercasero.cat

El resultat final de sumar els termes “vídeo” i “internet” és, en la majoria de casos, YouTube, el principal servei de publicació de vídeos a Internet. YouTube no és, però, l'única eina que permet publicar i compartir vídeos a internet; Dailymotion i Vimeo, tot i no ser tan populars ni posicionar tan bé, ofereixen també, si fa o no fa, el mateix servei que YouTube, amb algunes particularitats diferents que ara tampoc vénen al cas.

YouTube, també a Dailymotion o a Vimeo, solem veure-hi vídeos d'entre 1 a 10 minuts, la majoria entre 3 i 5 minuts, però en aquest article voldria parlar-vos d'un altre tipus de vídeos, dels micro-vídeos, un producte diferent al dels vídeos. Si tradicionalment associem els vídeos amb les càmeres de vídeo, fins i tot amb la funció de vídeo de les càmeres fotogràfiques digitals, els micro-vídeos els hem d'associar als telèfons intel·ligents (“smartphones”), que a banda de fer fotos permeten també, i cada vegada amb una major qualitat, enregistrar vídeo. Ara que ja hem après a fer fotos i compartir-les a internet amb el nostre telèfon mòbil intel·ligent, gràcies a la càmera, a la connexió a internet i a les aplicacions que ens hi podem descarregar (Facebook, Twitter, Instagram, etc), hem fet un pas més i, a banda de compartir instants captats per una imatge, captem instants, breus instants, microvídeos d'entre 6 a 15 segons, captats

A

32_pDS

també amb el telèfon mòbil i compartits a través d'aplicacions creades amb aquesta finalitat. És cert que des del telèfon mòbil, també des de la tauleta tàctil (“tablet”), podem gravar i publicar vídeos directament a YouTube, però rarament a YouTube hi trobarem micro-vídeos de menys de 20 segons, el que sol durar un anunci. Si dels blogs (blogging) se'n van derivar les eines de “micro-blogging”, com Twitter, i dels relats els “microrelats”, dels vídeos se n'han derivat, en aquesta època on allò “micro” i/o “nano” està a l'alça, els “micro-vídeos”. Els micro-vídeos estan de moda i bona prova d'això són les aplicacions mòbils (“apps”) que aquest any 2013 s'han llençat, entre les que destaquen, i destaquem Vine i Instagram Vídeo. Vine, propietat de Twitter, tot i que funciona independentment d'aquest servei de micro-blogging (veure article sobre Twitter al número 73 de la revista Parlem de Sarrià), permet enregistrar vídeos de fins a 6 segons, creant efec-

tes semblants a les imatges animades “GIF”. Vine, aplicació creada a mitjans de 2012 i comprada mesos després per Twitter, es va llençar al mercat de les aplicacions per iPhone i iPad a principis de 2013 i per a dispositius Android a partir del juny de 2013. Els micro-vídeos creats a través de Vine, més minimalistes, es poden compartir a Twitter, naturalment, i també a Facebook. Si Vine està vinculada a Twitter, la seva principal competidora, Instagram Vídeo, està vinculada a Facebook, quan la xarxa social va comprar Instagram a la primavera de l'any 2012. La resposta de Facebook al Vine de Twitter no es va fer esperar i al mateix mes de juny d'enguany Instagram (veure article sobre aquesta aplicació al número 81 de la revista Parlem de Sarrià) va actualitzar la seva aplicació permetent la publicació de micro-vídeos de fins a 15 segons, permetent també, com ho fa amb les imatges, aplicar filtres “vintage” als vídeos abans de publicar-los. Els micro-vídeos creats a través


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 33

CULTURA

d'Instagram Vídeo es poden compartir, com els de Vine, a Twitter i Facebook, però també a d'altres xarxes socials com Foursquare (veure article al número 80 de la revista Parlem de Sarrià), Tumblr o Flickr. Vine i Instagram Video responen a una mateixa necessitat: enregistrar, publicar i compartir breus fragments de la nostra vida; l'un i l'altre es miren de reüll i, com ja han fet recentment, s'aniran actualitzant per oferir una millor experiència als usuaris. La darrera millora d'Instagram Vídeo ha estat, per exemple, la possibilitat d'incrustar els micro-videos (també les imatges que s'hi publiquen) a blogs i pàgines web, com des de sempre ha permès Vine. Instagram Vídeo, funció que es troba a la mateixa aplicació d'Instagram com una opció més, disposa, això sí,

d'una major base social d'usuaris registrats, pel que com a xarxa social (es calcula que uns 130 milions d'usuaris registrats) és més potent que la de Vine, amb uns 40 milions d'usuaris registrats. Però no tot l'univers dels microvídeos comença i acaba amb Vine i Instagram Vídeo, com amb altres funcionalitats són més les aplicacions disponibles que ens permeten enregistrar, publicar i, sobretot, compartir “microvídeos”, com per exemple l'aplicació Keek (fins a 36 segons), MixBit (aplica-

ció creada pels fundadors de YouTube) o l'aplicació Unda (video-missatgeria). Tota aquesta moda “micro” d'internet no només respon a una necessitat d'economitzar paraules i segons, sobretot respon a la necessitat d'adaptar-se al consum de continguts que fem a internet, sobretot a través de dispositius mòbils: tex tos i vídeos curts, a mode de “piulada”. Afortunadament en aquesta revista encara no ens han imposat ·micro-articles”! Qui sap, potser només és qüestió de temps!■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_33


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 34

OPINIÓ [PSC

Reunió de l’equip de govern amb les entitats per presentar el reglament de participacio i de subvencions, el 27 de maig. Foto: Ràdio Sarrià.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA L'EINA PER FER POSSIBLE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

“Des de l’equip de govern, amb l’aprovació d’aquest reglament, volem potenciar la participació ciutadana, la participació de les entitats i les persones en les qüestions municipals. Amb l’objectiu de promoure la democràcia participativa per tal que, complementàriament amb la democràcia representativa, el govern del nostre poble, Sarrià de Ter, sigui més compartit. Aquest reglament és la base a partir de la qual s’organitza la participació ciutadana i expressa d’una manera clara un compromís polític: potenciar la participació ciutadana a partir d’un marc i una eina que permet desenvolupar-la.”

quest paràgraf forma part d'un article, “Acció de govern, govern en acció”, que vaig publicar al número 56 d'aquesta mateixa revista, corresponent al Parlem de Sarrià dels mesos de gener, febrer i març de 2006. En aquell article feia un repàs de l'acció de govern

A

pDS_34

corresponent a aquell trimestre, destacant-ne l'aprovació del pressupost d'aleshores, de l'any 2006, el canvi del manteniment i gestió dels cementiris, l'aprovació del Pla Local de Joventut i l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana. El paràgraf que he transcrit al principi d'aquest article condensava la voluntat del govern d'aleshores, del

PSC, de potenciar la participació ciutadana com una eina de major vinculació de la ciutadania, dels veïns i veïnes i de les entitats en els afers de competència i gestió municipal. Aquell primer reglament de participació ciutadana preveia la constitució d'un Consell d'Entitats, un Consell Territorial, un Consell Sectorial i un Consell d'Infants i comptava, natu-


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 35

OPINIÓ [PSC

ralment, amb la participació en aquests consells dels ja aleshores existents, així com amb la participació de les entitats del poble. El canvi de govern que es va produir fruit de les eleccions municipals de l'any 2007 no va fer possible desenvolupar aquest reglament de participació ciutadana, quedant desat en un calaix. Sis anys i dos governs més tard, al juliol de 2012, l'equip de govern actual va presentar una proposta de reglament de participació ciutadana, semblant a l'aprovada aleshores, a la qual des del PSC no només ens hi vam sumar, sinó que a més vam fer-hi aportacions de millora. Aquest any 2013 s'han començat a activar nous consells de participació, com el de Comunicació, sumant-se als que tradicionalment ja funcionen de fa anys. Aquest any 2013, per dir-ho en altres paraules, el reglament de participació ciutadana finalment s'ha començat a desenvolupar. La participació ciutadana segueix essent avui en dia un dels reptes més importants per l'administració local en general, i l'Ajuntament de Sarrià de Ter en particular, un element imprescindible en l'agenda política. Sense alterar els mecanismes de representació i decisió política que fins avui regeixen els ajuntaments, també el de Sarrià de Ter, la participació ciutadana ha d'esdevenir l'eina que permeti, com deia fa sis anys, passar de la democràcia representativa, votar cada quatre anys i que els polítics decideixin sols, a la democràcia participativa, implicarnos com a ciutadans i entitats en el debat i presa de decisions de l'acció política del nostre ajuntament, del nostre poble. El Reglament de Participació facilita espais i canals de participació a través dels consells, dels ja existents i dels de nova creació, però la veritable

clau de la participació és l'accés a la informació; sense informació no hi ha participació. Fomentar la participació ciutadana és molt més que aprovar un reglament i estructurar uns consells de participació, és sobretot posar a l'abast la informació necessària per a poder debatre, primer, i prendre decisions, després, sobre els diversos aspectes de l'acció política local. És aquí on, penso jo, cal que des del govern, també des dels grups de l'oposició, es faci un major esforç. És per això que l'èxit o el fracàs de la participació ciutadana no depèn del nombre de vegades que es reuneixi un consell, sinó de la qualitat de la informació, del debat i de les decisions que finalment s'acabin prenent. La democràcia representativa se'ns ha fet insuficient, la maduresa democràtica de la nostra societat, també la immaduresa democràtica d'alguns polítics, fan necessari de fa temps que es faci un pas més, que virem vers la democràcia participativa; en alguns sectors de l'administració local i autonòmica s'han fet en aquesta línia experiències prou reeixides i Sarrià de Ter no n'ha de restar al marge. La responsabilitat és de tothom, dels veïns i veïnes, ciutadania, entitats i agents econòmics, i també i sobretot dels representants públics, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, especialment dels qui tenen responsabilitats de govern. El compromís del PSC de Sarrià és avui el mateix que el que

vaig expressar l'any 2006: “fent camí plegats en l’aprofundiment i potenciació de la participació ciutadana i la democràcia participativa.” ■

pDS_35


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 36

OPINIÓ [les rebequeries

LES REBEQUERIES Francesc Ramió

Tots sabem què són, n’hem fet i n’hem vist de petits i de grans fer-ne també. Sembla ser que és més o menys normal ens els nens, i que és un sistema de demanar coses, sobretot quan no tenen gaires arguments, i intentar aconseguir-les d’una manera ràpida o immediata. a cosa no és greu, perquè amb paciència, amor i educació es van adreçant els mals costums i poc a pocs es va perden l’hàbit de ferne; també és veritat que en créixer els nens tenen més seny i saben raonar, per tant tenen més arguments per convèncer, i poden deixar de banda el sistema de la rebequeria . Lo realment perillós és quan ningú posa ordre a aquest costum i la gent es va fent gran, i el converteixen en el seu únic i veritable sistema d’aconseguir coses, demanar-les o exigir-les. Segurament és més fàcil i immediat practicar la rebequeria sistemàtica, porta menys feina i fa més soroll, però no és bon sistema perquè normalment la gent no suporta aquest sistema de negociar. Però hi ha maneres de demanar, aconseguir les coses i negociar-les, més intel·ligents, però requereixen molt més esforç, constància, feina continuada i no solen tenir tant de ressò en els mitjans de comunicació. També és veritat que hi ha

L

36_pDS

Imatges de l’enderroc dels antics accessos de l’AP-7 a Sarrià de Ter. Fotos: A.Vila

cops que la rebequeria és l’única sortida que et deixen, esgotats tots els raonaments i negociacions, però per arribar a aquest punt cal esta ben segur d’haver treballat el suficient, i tenir present si tu has fet tot el possible per aconseguir el que desitges. Quan volem obtenir una cosa, i que el fet d’aconseguir-ho repercuteix en els altres, també cal tenir molt en compte si el que ens sembla bo per a nosaltres, ho és per a la majoria, i si el que volem és l’única solució possible, o n’hi han de millors o menys costoses i traumàtiques. Tot plegat ve que en el seu temps es va reivindicar la supressió de l’enllaç de la N-II amb l’autopista AP7. Es va fer tot en el sistema “reivindicatiu-folklòric-rebequeria”, va tenir els seus resultats, es va suprimir, però en cap moment es va fer cap estudi de la repercussió econòmica i social del moment ni del futur. Tampoc si hi havia alternatives menys agressives i més pràctiques. És veritat que es va aconseguir, i va ser un èxit polític de prime-

ra magnitud. Però a la llarga què hi ha de tot plegat, ...poca cosa. El poble continua dividit per l’autovia, abans amb passos elevats, ara amb semàfors; una paret vegetal, igual que ara però amb alzines, etc. El poble va perdre valor, una sortida d’autopista és un valor afegit a tenir en compte, i si no mirem Sant Gregori, com utilitza la nova sortida com argument de creixement. Doncs això en ho vàrem perdre, i per què?, doncs per no saber pensar i buscar alternatives. Mireu, si s’hagués suprimit l’enllaç i l’haguéssim substituït per una rotonda, la mateixa d’ara, doncs com a molts altres punts que tenen la mateixa solució, la sortida donaria a la rotonda, hauríem suprimit tota la nosa, tindríem la mateixa mobilitat i conservaríem la sortida. Com a resultat continuaríem amb un poble més dinàmic, i no hauríem caigut en un ensopiment, que barrejat amb la crisi actual, ja em podeu explicar el meravellós panorama d’activitat vertiginosa de la que gaudim, ben poca


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:39

P谩gina 37


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:39

P谩gina 38


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:39

P谩gina 39


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:39

P谩gina 40


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 41

OPINIÓ [les rebequeries

cosa per dir-ho amb poques paraules. Ens agradi o no ens agradi, ha tingut repercussió econòmica a tot el poble. Mirem el panorama del carrer Major, trist, aguanta una mica el dinamisme del comerç, però si fem un petit estudi, veurem que en pocs anys poca cosa en quedarà. Mirem quantes empreses han vingut noves, quantes aguanten encara? i Déu faci que no desparegui la Torras, com ho ompliríem tot allò? Això sí, vàrem celebrar la tancada de la sortida amb capgrossos i cava. Es va pensar en aquell moment en les persones que sortien perjudicades?, es va tenir la sensibilitat de parlar amb ells?, que es treballaria per ajudar-los i fer el que es pogués per ells?, doncs no, seria massa sensibilitat, a part dels pocs vots que aporten. Penso que eren les mateixes persones que poc temps abans havien dit que els de Sarrià naixíem amb uns gens

que no notàvem la pudor de la Torras. El que he dit abans, en el seu moment es va escollir l’estil rebequeria. I entre altres coses, jo, en aquest moment, estic pagant part de la manera de fer coses al seu moment d’aquesta manera tan barroera. No tota la culpa la té la supressió de la sortida, però sí que és part importat del principi del final. També és evident que ningú no pot parar el pas dels temps, però les coses podien haver estat d’una altra manera. Només demano estudiar les coses

amb més profunditat, estudiar bé les repercussions i més capacitat d’enraonament ( intercanvi de raons) amb totes les parts afectades. Com ja he dit altres cops, el polítics són els interins, i el veïns el fixos, que pateixen les actuacions precipitades dels interins la resta de la seva vida. Aprofito l’avinentesa per agrair-vos la vostra amistat, fidelitat i suport al llarg de 40 anys, que sapigueu que resto a la vostra disposició, com he mirat de fer sempre.. I que sempre, estigui allà on estigui, jo sóc de Sarrià. ■ Fotos: A.Vila

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es pDS_41


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 42

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

La presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter Assumpció Vila

La doctora en Història d’Art Gemma Domènech està treballant en la recerca dels arquitectes que varen patir l’exili i, en molts casos, l’oblit, per haver estat fidels a la legalitat republicana. Així, en el seu llibre 1 sobre l’arquitecte Emili Blanch Roig (1897-1996) ha donat visibilitat a la seva obra i sobretot s’ha centrat a explicar-nos la trajectòria vital d’una persona que, tot i ser capdavantera en el seu temps, va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya, es va exiliar a Mèxic i quan va poder tornar, l’any 1948, no va ser rehabilitat per exercir la seva professió fins anys més tard.

nia), grup que liderarà juntament amb Josep Lluís Sert. Els primers anys de professió va seguir els cànons del noucentisme, però més endavant, influenciat pels corrents europeus, s’apuntà al racionalisme, una arquitectura basada en el funcionalisme dels edificis i traient-los la decoració supèrflua. Amb mili Blanch va néixer a Girona. A l’Escola d’Arquitectura coinci- la proclamació de la República, els La Pera i es va formar a dí amb arquitectes que formaran el joves arquitectes promouen habitatBarcelona, fins al 1925 col·lectiu renovador GATCPAC (Grup ges dignes, equipaments públics per quan va obtenir el títol d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel ús social i la protecció del patrimoni. d’arquitecte i s’instal·là a Progrés de l’Arquitectura Contemporà- Emili Blanch és nomenat Arquitecte Director de la Secció d’Edificis Públics de la Comissaria Delegada de Girona, càrrec des del qual podrà continuar amb la tasca de projectar escoles públiques, ja iniciada en la seva etapa com a arquitecte de la Diputació de Girona. Intervé en el Sanatori Martí Julià de Salt, en l’Hospital Santa Caterina de Girona i projecta algun edifici notable com l’escola d’Arts i Oficis i Biblioteca Pública de Palafrugell, el qual ha estat fins fa ben poc antic Museu del Suro. En el vessant professional construeix la seva casa al carrer Bernat Boades (casa Blanch) i la casa Reig. Destaca en aquesta època l’esperit de l’arquitectura racionalista, la simplicitat decorativa, cobertes plaEl Coro, abans de la darrera rehabilitació, amb el sòcol ceràmic que va fer instal·lar Emili Blanch per

E

adequar l’escola Francesc Macià. Foto A. Vila

1

Emili Blanch Roig (1897-1996), Arquitectura, patrimoni, compromís. Autora: Gemma Domènech Casadevall. Edita: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

42_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 43

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

El pati de l’escola Francesc Macià amb la torre de l’aigua modificada. Arxiu Imatges Ajuntament Sarrià de Ter

nes, baranes metàl·liques de barrots horitzontals, finestres en franges, aspectes que denoten modernitat. Amb l’inici de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya continua amb la seva política de dotar d’equipaments escolars les poblacions catalanes. Diu Gemma Domènech, sobre l’escola de Sarrià de Ter: “L’empenta constructiva en matèria escolar de la república continua tot i la situació bèl·lica que viu el país. L’any 1936, després de la incautació per part del Comitè Antifeixista de l’edifici d’El Coro de Sarrià de Ter, la Generalitat, a través del Consell de l’Escola Nova Unificada, de la qual és vocal Blanch, li encarrega la reforma de l’immoble per ubicar-hi l’Escola Francesc Macià. En el projecte intenta adaptar els interiors als requeriments pedagògics de la Nova Escola i per completar l’educació dels infants en l’esport i l’aire lliure, preveu la construcció d’una piscina i un camp de futbol, equipats amb vestidors i dutxes, en el camp d’esbarjo del costat de l’escola. Del projecte únicament es realitzaren les reformes interiors de l’edifici preexistent i els dipòsit de

l’aigua que havia d’abastir la piscina. Cal assenyalar que l’Escola Francesc Macià, per a 274 alumnes, va funcionar amb una certa normalitat durant l’any 1938. Amb la victòria militar del general Franco, fou tancada i condemnada a l’oblit. Sarrià no va tenir escola pública graduada fins l’any 1977”. D’aquesta reforma de l’edifici del Coro en va quedar durant anys el sòcol de ceràmica blava, fins que en la darrera intervenció feta per l’estudi d’arquitectes KGB, s’ha retornat l’aspecte original de l’edifici amb els finestrals del centre social, tal com els havia concebut Rafel Masó. Encara queda la torre del pou d’aigua, igual com quedà després de la reforma per abastir una piscina que mai es va arribar a construir. Un altre edifici que consta com a projectat per Emili Blanch és l’Ajuntament de Sarrià de Ter, tal com es detalla en el catàleg de protecció: “Edifici de planta baixa i 2 plantes pis amb tres eixos de composició vertical. Construït l’any 1937 per Lluís Camps sota la direcció de l’arquitecte Emili Blanch. Balcó corregut amb balustra-

des en planta pis 1 i balcons independents amb balustrades a la planta segona. Acroteri i motllures en coronament de façana”. El gener de 1939, Emili Blanch pren el camí de l’exili amb l’allau de refugiats que creuaran la frontera per Port Bou. Amb dificultats troba feina a

pDS_43


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 44

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

de projectà fins a 40 edificis, cases i fàbriques, molts d’ells seguint el criteri racionalista europeu. EL RETORN. RELACIÓ D’EDIFICIS Emili Blanch va retornar el 4 de març de 1948 i es troba amb la seva casa del carrer Ramon Turró confiscada. S’instal·len a La Pera i més endavant als baixos del que havia estat la seva casa de Girona fins que aconsegueixen recuperar-la. “Però la societat que el rep li impedeix tornar a gaudir del prestigi social i arquitectònic que havia tingut abans de la guerra. En el seu retorn a l’arquitectura L’Ajuntament de Sarrià de Ter. Foto: A.Vila construeix petits habitatges als nous eixamples que s’estan creant a Girona i a Montpeller, però ja té la determinació 2 de marxar cap a Mèxic, on arribarà el moltes viles del seu entorn.” La major part de les cases que es maig de 1942. Cal recordar que el president de Mèxic, Lorenzo Cárdenas, va construeixen a Sarrià de Ter són senzioferir refugi a 60.000 republicans en lles, de planta baixa i de protecció ofiun Mèxic en creixement que va acollir cial. Hi ha algunes excepcions, cases de bon grat els professionals espanyols. de dues plantes on l’arquitecte es va A Mèxic, Emili Blanch treballà per una poder esplaiar. No es poden consideconstructora i obrí un despatx propi. rar obres de caire racionalista, atesa S’hi està fins al 1948 i en aquest perío- les necessitats i mancances de

1954, juliol. Casa de pagès per a Joan Gelada. Casa aïllada, al Pla de la Rasa, amb baixos per quadres i planta pis. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 90-136 AHG. Va ser construïda per For-Bru. 2

44_pDS

Gemma Domènech. Opus c. pàg. 3

l’època, però sí que va intentar aplicar els seus coneixements amb una bona distribució dels espais i bona ventilació. Els constructors de referència a Sarrià de Ter en aquells anys era l’empresa For-Bru, que treballava amb l’aparellador Ricard Danés i el seu fill Josep. En algunes de les seves construccions s’observa un sòcol de trencadís de pedra o bé un pilar al porxo de l’entrada també amb el trencadís. Moltes de les construccions s’han refet i, en la seva majoria, s’hi ha aixecat una planta pis. A partir de les dades del llibre de Gemma Domènech i dels expedients de llicència d’obres de l’Ajuntament de Sarrià de Ter he pogut fer una relació més o menys completa de la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter.

Emili Blanch es va mantenir actiu fins a la seva mort l’any 1996, dedicant els darrers anys a la rehabilitació del Mas Blanch de La Pera per convertir-lo en una residència geriàtrica. Va cedir el seu fons bibliogràfic a l’Ajuntament de Girona, la qual cosa ha permès a l’autora del llibre resseguir la seva trajectòria i obra. En una entrevista de Mireia Costa –Pau, Emili Blanch resumia la seva idea en la següent frase: “la feina de l’arquitecte és distribuir bé l’espai perquè la vida hi sigui fàcil”. ■

1955, febrer. Casa de pagès per a Joan Planas. Exp. 90145 AHG. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Situada al carrer Carrilet. Construïda per For-Bru.


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 45

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

1957, febrer. Casa per Narcís Fajula. Antic camí del pont de la Barca a la riera Xuncla. Arxiu ajuntament de Sarrià de Ter. Exp 89-5 AHG. Narcís Marcè al porxo de la seva casa, ara enderrocada. Arxiu revista Parlem de Sarrià. 1955, maig. Dibuix de les alineacions a la ctra. de Banyoles al seu pas per Sarrià de Ter. Curiosament es projecta el retranqueig del carrer Carrilet per deixar espai al tren petit, la qual cosa fa que la casa projectada per a Joan Planas hagi d’anar enrere.

1957, abril. Casa per a Miquel Resplandis al carrer Firal.

1955, agost. Casa de pagès per a Francesc Cornellà. Construïda per For-Bru. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 90-144 AHG. Situada en un carreró particular del carrer Carrilet.

1958, març. Casa per a Lluís Viella Oriol. Carrer Trueta. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp, 89-27 AHG.

1955, octubre. Casa per a Joaquim Ramírez de Cartagena. Carrer del Pont de la Barca a Sarrià, ara Avinguda de França. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 90-139 AHG. Aquesta casa encara té una presència 1958, agost. Casa per a Felip Sala Llobet. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-22 AHG carrer Trueta.

pDS_45


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:39

Página 46

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

1959, maig. Edifici de vuit habitatges per a Pau Fornells i Delfí Brunsoms (For-Bru). Carrer Trueta. Fou el primer edifici de pisos construït al poble. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-61 AHG. (Edifici For-Bru en construcció. Foto cedida per Delfí Brunsoms)

1962, maig. Casa per a Joan Llusén i Pilar Pagès. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 91-20 AHG. Carrer Principat.

1959, maig. Magatzem i habitatge per a Josep Oliveras. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 89-60 AHG. Carrer Firal.

1959, novembre. Casa per a Pere Vilar. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-57 AHG. Camí del Veïnat de Sant Julià.

46_pDS

1962, juny. Casa per a Vicenç Turró. Pla de l’Horta.


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 47

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

1962 agost. Casa per a Carme Brugué Costa. Sarrià de Dalt. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 93-17 AHG.

1964, febrer. Casa per a Manuel Escobosa. Carreró carrer Firal. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 92-24 AHG.

1962, novembre. Casa per a Josep Ribas Terrades. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 93-7 AHG. Carrer Lloses.

1964, setembre. Edifici d’habitatges per a Joan Oliveras. Av. de França.

1963, setembre. Edifici d’habitatges per a Joan Ferrés Mach. Carrer Germans Ensesa. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 93-49 AHG.

1963, desembre, i abril 1964. Magatzem i habitatge per a Joan Sirvent. Av. de França. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 92-1 i 92-36. AHG.

1964, octubre. Reforma casa Josep Fàbregas Tixis. (carrer Trueta, abans Balmes). Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 95-82 AHG. No es va arribar a acabar de construir

pDS_47


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 48

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

1965, febrer. Magatzem i habitatge per a Dolors Manuel Planas. Pla dels Vinyers. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 96-26 AHG.

1967, febrer. Bar restaurant i habitatge per a Joan Bosch i Lluís Geli. Bar la Pista. Carrer Firal. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 94-19 AHG.

ALTRES PROJECTES NO RELACIONATS EN EL LLIBRE, PERÒ QUE CONSTEN A L’ARXIU DE L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER

1956, gener. Casa per a Martí Viella Oriol. Carrer Trueta. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-82 AHG.

1961, abril. Projecte de pista de Balonmano pel Grupo Deportivo Ntra. Sra. de Montserrat. Carrer Germans Ensesa. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 91-18 AHG.

1959, febrer. Casa per a Josep Coll Boix. Carrer Trueta. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-59 AHG. 1960, juny. Casa per a Baudilio Talleda Masó i Dolors Fernández Guix. Camí de les Vinyes, camí de la Mota. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 89-78 AHG.

48_pDS

1962, juliol. Casa i taller Jacint Brunet i Maria Font. Carrer Firal. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 91-22 AHG.


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 49

DOSSIER D’HISTÒRIA [la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

1964, abril. Casa per a Amadeu Ametller Teixidor. Carrer Firal. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 92-24 AHG. 1963, juny. Casa per a Josep Llenas i Àngela Torrent. Carrer Firal. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 93-25 AHG.

1964, abril. Casa per a Dionisio Pérez Torado i Dolores Martín. Carrer Ripollet. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 92-27 AHG.

1963, juny. Casa per a Virgilio Fernández Villoria i Rufina Rubio. Carrer Ripollet. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp- 93-28 AHG.

1963, juny. Casa per a Valentín Costa Burset i Carmen Cervià Mestres. Pla dels Vinyers. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 93-34. AHG.

1964, juny. Fàbrica per a Emilia Vila SC. Carrer Josep Flores. Aparellador Ricard Danés Gayolà. Construïda per ForBru. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 02-38. AHG.

1964, gener. Casa per a Miquel Marcè Fajula. Carrer Germans Ensesa. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp. 92-4 AHG.

1964, octubre. Garatge per a Francisco Barnardas SA. Arxiu Ajuntament Sarrià de Ter. Exp 95-74 AHG.

pDS_49


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 50

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Televisiu Pueyo Aquesta primavera hem tingut ocasió de veure per la pantalla del televisor un sarrianenc, en Josep Pueyo, participant al concurs de TV3 El gran dictat. Va fer-hi un bon paper: va superar amb èxit les eliminatòries de la primera emissió i va quedar descavalcat –amb molta dignitat- a la segona. En un dels espais se’l podia veure perfectament equipat amb una samarreta de l’Esplai PL, amb el qual col·labora de manera molt

50_pDS

activa i hi fa funcions de chef a colònies i campaments. El pas per un programa de televisió ha de ser una gran experiència: quantes interioritats de la tele ens podria arribar a explicar en Pueyo!

Si veus (escultures) no condueixis Fins que l’escultura de Domènec Fita no va agafar forma definitiva no vaig adonar-me de la seva presència a l’emplaçament de la rotonda de la Via Augusta. Més ben dit: vaig haver de fixar-m’hi perquè els de casa em van avisar dels treballs d’instal·lació. Normalment vaig en moto i accedeixo a aquella confluència pel carrer Firal. En aquell punt cal tenir la cua d’un ull posada en els vehicles que puguin venir del Pont de l’Aigua i la de l’altre en els que ja estiguin circulant pel giratori. Només d’incorporar-te a la rotonda cal vigilar que no hi hagi qui hi irrompi per l’accés del carrer de les Lloses i, pocs metres més endavant, s’ha de seguir amb atenció que no hi entri ningú des de l’accés de l’avinguda de França. Tant si pretens seguir recte cap a la prolongació del carrer Firal i cap al sector industrial paperer com si has de fer tres quarts de volta i anar cap al pont, la maniobra requereix atenció. No s’hi val a badar: el que hi hagi al centre del rond point passa per alt. M’hauria pogut passar setmanes senceres fent aquest recorregut sense veure que allí al mig hi podia haver un menhir megalític, la Victòria de Samotràcia o un mòbil d’Alexander Calder. Millor perspectiva hi ha

arribant-hi pels altres tres accessos: des de l’avinguda de França (des de l’autovia), des del pont o des del sector paperer. En especial quan es va fent fosc i els leds de coloraines s’il·luminen. Arribat aquest punt, arribada aquesta hora, el més prudent que es pot fer per la contemplació del monument és aturar el vehicle en alguna de les zones del voltant i, de peus a terra, admirar amb calma com va canviant de colors. Que no hi prengui mal ningú.

Finals de curs, finals de cicle Ja fa anys que l’Ajuntament de Girona organitza al final del curs escolar una cerimònia de reconeixement públic als alumnes d’ESO de la ciutat que han acabat aquesta etapa obligatòria amb millors notes. De tots els centres docents gironins, són seleccionats la quinzena de nois i noies que han acabat el curs amb un bagatge més excel·lent. Hi ha una recepció oficial a la casa gran gironina, se’ls lliura un record i s’acaba la vetllada amb unes interpretacions musicals, també a càrrec d’estudiants companys dels guardonats. És una bona manera de recompensar-los per quatre cursos de colzes damunt la taula i per moltes neurones esgotades. El mes de setembre començaran el batxillerat amb una empenta suplementària. A Sarrià de Ter no hi ha –de momentcentres docents que imparteixin ni ESO ni batxillerat i l’alumnat, acabat l’ensenyament bàsic, es dispersa per instituts, centres concertats o institucions privades de la ciutat veïna. En aquest sentit, queden (quedem) un xic desemparats. Ja és tradició que, en acabar sisè de primària, a l’Escola Montserrat se celebri una festa de graduació com a cloenda del cicle. Tot esperant que algun dia puguin cursar l’ESO o el que hi hagi en marxa en aquell moment sense moure’s de Sarrià…¿seria molt costós o complicat organitzar alguna coseta fent importació descarada del model gironí? ■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 51

ESPAI ESCOLAR [Confetti

LES BOSSES TAFANERES, DE LA CURIOSITAT A LA POSSIBILITAT Mònica Sala, Aïda Masdemont, Mònica Garcia Educadores aula 2-3 anys.

Les bosses tafaneres són una proposta d’activitat que l’hem començat a oferir aquest curs 2012-2013. Intenta donar resposta al fet innat de la curiositat i a les ganes de “tafanejar” que tenen els infants. L’activitat va dirigida als infants de dos a tres anys i consisteix a oferir-los unes bosses plenes d’objectes reals que s’utilitzen en la vida quotidiana. Aquesta proposta és un pas entre el joc heurístic i el joc simbòlic.

La primera bossa que hem elaborat és la bossa de la mare. Què hi han trobat els infants?: • Un moneder amb targes • Un necesser amb: ombra d’ulls, pintallavis, una brotxa i una llima d’ungles • Un ventall • Una pinta • Un mirall

• Una muntura d’ulleres • Una agenda • Un bolígraf • Una caixa de tiretes • Un paquet de mocadors de paper • Unes claus • Una capsa de caramels • Unes ulleres de sol

pDS_51


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 52

ESPAI ESCOLAR [confetti

EN QUÈ CONSISTEIX? La proposta es realitza amb un grup petit de sis infants. L’activitat s’inicia quan l’educadora ofereix la bossa als infants. Ells, lliurement, exploren i manipulen els objectes que treuen de la bossa. El paper de l’educadora és observar què fan els infants i fer una valoració del coneixement que tenen els infants dels diferents objectes que troben. Per tal de valorar el procés de la proposta, s’ofereix la mateixa bossa en diverses sessions. En aquesta activitat també és important el moment de la recollida, ja que implica classificar i associar els diferents objectes. Una imatge val més que mil paraules!!!■

52_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 53

ESPAI ESCOLAR [confetti

FESTA 10 ANYS DE L´ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL CONFETTI

Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Lourdes Gelada regidora d’ensenyament, Mònica Singla, directora de l’EB Confetti, Aïda Masdemont, educadores i treballadores de l’escola bressol Confetti, per la celebració dels 10 anys de l’escola. Fotos: Ràdio Sarrià

Lourdes Gelada Astor Regidora d´Ensenyament i Dona

L´any 2002-2003 es va inaugurar l´escola bressol municipal Confetti. Inicialment el curs va començar a les instal·lacions de la cooperativa. Però passades les festes de Nadal es va traslladar en la ubicació actual. quest curs 2012-2013 hem pogut celebrar els 10 anys de l´escola bressol. Aquesta festa la vam fer coincidint amb l´últim dia d´escola, tot primer celebrant la “graduació” dels nens de P-2 que acaben la seva primera etapa escolar i seguidament a la plaça Isidre Macau vam fer aquesta esperada celebració amb tots els nens i nenes, educadores i treballadores de l´escola i tots els regidors d´ensenyament i alcaldes que han passat per aquests 10 anys de funcionament. En aquesta festa també hi va participar activament l´ampa, ocupant-se, juntament amb les mestres de

A

l´escola, de la decoració de la plaça. Tothom, petits i grans, vam poder disfrutar de la festa, que a part dels parlaments fent un resum ràpid de la trajectòria de l´escola durant aquest 10 anys, ens va acompanyar tota la vetlla-

da una actuació infantil, que va posar un punt i final al curs escolar. Esperem començar el nou curs escolar encetant ja una nova dècada... La qual esperem celebrar amb la mateixa il·lusió que la primera.■

pDS_53


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 54

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

CONCURS LITERARI INFANTIL SANT JORDI 2013 Montse Asencio Duran Cap d’estudis de l’Escola Montserrat

A la nostra escola ens agrada treballar i donar a conèixer cada any els esdeveniments que se celebren internacionalment, en especial tots aquells que estan relacionats amb el medi ambient.

nguany, any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua, hem volgut aprofitar l’ocasió per potenciar tot el treball que fem com a escola verda i conscienciar els alumnes de la importància de l’aigua en la vida de tots els éssers vius. A més, hem donat molta importància al concepte de l’aigua com un recurs escàs i limitat, les dificultats d’accés a aquest recurs en alguns països i la necessitat de prendre consciència i adoptar bons hàbits per tal de fer-ne un ús racional. Durant tot el curs hem anat fent activitats relacionades amb l’aigua: hem treballat el cicle de l’aigua, la contaminació i la depuració de l’aigua, l’estalvi de

E

54_pDS

l’aigua, experiments amb aigua a l’aula de ciències, ... així com estratègies i consells per a fer-ne un bon ús i no malgastar aquest bé tan necessari. Per aquest motiu, a l’hora de triar un tema per al concurs literari infantil, no vàrem tenir massa dubtes. Amb el tema de l’aigua els alumnes de seguida van posar a treballar la seva imaginació, i d’això en van sortir moltes històries i poemes sobre mars, rius, fades i fins i tot màquines per estalviar aigua. La participació dels nens i nenes de l’escola va ser molt important, i els textos que van sorgir, a més de ser molt originals, intenten conscienciar-nos de la importància de l’aigua en la vida dels éssers vius i de com ho hem de fer per no malgastar-la.

ELS TEXTOS GUANYADORS VAN SER: CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial) 1r premi: Mar Pradas Pellicer 2n premi: Angy Estrada Rodríguez 3r premi: Georgina Fernández Collell Accèssit: Marina Castro Serrano CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà) 1r premi: Xènia Serrano Caballero 2n premi: Claudia Turró Costabella 3r premi: Natàlia Parés Rodríguez Accèssit: Martí Nieto Padrosa CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) Modalitat poesia 1r premi: Irina Casero Canyigueral 2n premi: Pol Ramírez Serret 3r premi: Sara Serra Boix CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) Modalitat prosa 1r premi: Andrea Solís Fernández


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 55

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial) L’AIGUA Mar Pradas Pellicer 1r premi categoria petits (cicle inicial) ls temps antics de Brasil dos germans es van perdre en el bosc. Van trobar un estany sense aigua. Es van preguntar: “Però per què?” I una granota els va dir: “Un dia un poble molt ric es va quedar sense aigua i van agafar tota l’aigua d’aquí”. “I com ho farem?”, es van preguntar els dos germans, i van estar una bona estona rumiant. La granota va dir: “Ja està, anirem a la fada de l’aigua que viu en aquella muntanya!” Van travessar rius, muntanyes i cascades fins que van arribar a la muntanya. La fada era molt bonica, tenia els ulls blaus com el mar, els seus llavis vermells com la sang, la seva cara blanca com la neu i els seus cabells d’or eren brillants com una perla d’or. La fada d’aigua els va dir: “Teniu!” Els nens i la granota van preguntar què era i la fada els va dir que era una màquina d’aigua. “I com funciona?” van dir els nens. La fada els va dir que si li deien el que desitjaven es concedien els seus desigs. Quan van arribar a l’estany van agafar la màquina i van dir: “Si us plau, que aquest estany torni a ser com abans!” I el seu desig es va fer realitat. I conte contat, ja s’ha acabat, i el d’avui... és veritat!

A

EL PEIX TAQUES Angy Estrada Rodríguez 2n premi categoria petits (cicle inicial) n conte us explicaré, tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà... Hi havia una vegada un peix molt bonic, que es deia Taques, que vivia molt content amb els seus pares en un riu d’un país molt llunyà. Però un dia van arribar uns pescadors que el

U

van pescar i el van portar molt lluny. El van vendre a un aquari, i allà, el peix Taques estava molt trist perquè no tenia els seus pares ni els seus amics, perquè era d’una espècie molt rara i no n’hi havia cap com ell. Un bon dia va arribar una inspecció a l’aquari i van trobar moltes coses malament, per això van obligar els directors de l’aquari a tancar i a tornar tots els peixos al seu hàbitat. Quan en Taques va tornar al seu riu i va trobar la seva família es va posar molt content. Rondalla explicada, rondalla acabada. ONA LA INVENTORA Georgina Fernández Collell 3r premi categoria petits (cicle inicial) a qui sap quants anys, una nena que es deia Ona era una gran inventora. A casa seva tenien un problema: gastaven molta aigua. Així que va inventar una màquina per estalviar aigua. Aquesta era una màquina que parlava i deia: - Millor dutxar-se que banyar-se. - Quan t’ensabonis i et rentis les dents, tanca l’aixeta. - Aprofita l’aigua de la pluja per regar... Gràcies a aquesta màquina xerraire, varen estalviar molta aigua. I això és tan veritat com que el conte ja s’ha acabat!

F

EL PEIX PEIXET QUE TROBA UN AMIGUET Marina Castro Serrano Accèssit categoria petits (cicle inicial) et aquí que una vegada un peixet tranquil nedant i nedant pel mar fins que... patapam! Un nen cau a l’aigua i el peix s’espanta en veure’l caure. Se’n va a buscar-lo i el troba nedant, i pensa: “I si s’està ofegant?” El peixet el va rescatar i el va treure de l’aigua, i li va dir: “Jo no puc venir amb tu, m’haig de quedar al mar! Però, com que sóc màgic, et puc donar una mica de poder perquè puguis estar a l’aigua amb mi, així

V

podrem fer-nos amics. Tu hi estàs d’acord? I com et dius?” va preguntar el peixet. “Em dic Aleix” va dir el nen. Un, dos, tres, aquest conte ja s’ha après!

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà) MIL AVENTURES SOTA L’AIGUA Xènia Serrano Caballero 1r premi categoria mitjans (cicle mitjà) a molt de temps, quan el gos va començar a empaitar el gat... potser no tant de temps, que al mar va néixer un noi que els seus pares li van posar Neptú. Quan es va fer més gran els seus pares li van cedir el tro perquè els seus pares eren els reis del mar. En Neptú vivia en un palau fet de pedra i ple d’algues, perquè es va construir a l’època dels romans. Abans aquell terreny era pla i no hi havia aigua, però ara és ple de tortugues, peixos... Hi ha cases i temples molt antics, també moltes algues i coralls. En el palau els cavallets de mar són en Plash i en Flash i fan de dissenyadors. Els dofins Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si i en Dodo són els vehicles per desplaçar-se. La presentadora es l’estrella de mar Lola. I els taurons són els guardaespatlles en Quexica, en Ploraner, en Rialletes i en Pessimista. En Neptú se sent molt ben atès. En Neptú té una mascota, un pop i es diu Alfons perquè li agrada nedar pel fons del mar. Uns quants quilòmetres més amunt hi ha el Pol Nord, allà hi ha un grup d’investigadors que examinen els animals. Un dels homes troba un pingüí congelat sota l’aigua i en uns 10 minuts ja està a la superfície. El pobre pingüí surt corrents cap a l’oest i entra en un tub de gel i arriba a una sala on hi ha tot tipus d’animals. És una agencia d’animals, es l’agència ASASM: A d’associació S de secreta A d’animals S de salvadors M del món.

F

pDS_55


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 56

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Aquesta agència esta connectada per tot el món: Xina, Mèxic, Londres, Amèrica del Nord, Austràlia, Àsia, Frankfurt, Nova Jessi, Africa,... Llavors a la pantalla gran va sortir un punt de color negre i van clicar i va sortir... INFORMACIÓ Un grup de 15 lladres s’ha escapat de la presó i volen agafar l’aigua de tot el món i dipositar-la en un gran dipòsit d’aigua sota el mar. Des de llavors no hi haurà mar i tot serà terra. Vendran l’aigua a un preu astronòmic, tots els éssers vius marins moriran i sobretot Neptú. També agafaran la flor del riu Nil. Tots els animals es van reunir a la sala d’emergències sota el mar, així els animals marins també poden ajudar a la missió. El primer que va parlar va ser el conill. - Ens hem reunit per... - Talla el rotllo i comença a parlar!!!- va dir el tauró Shink. - Sí, això!- va dir el seu fan Nº1. - Tu ja pots fer silenci – va dir la pantera de les neus. - Tu, tauró dolent, dolent,...- cantava en Sirus l’esquirol. I van començar a barallar-se. - Què és aixòòòòòò`?!!- va dir en Neptú - Res ! Que he començat el discurs i el tau...-va dir el conill. - No és veritat, jo no he fet res.-va protestar el tauró. - Això ell no ho ha fet – va dir el seu fan Nº1. El tauró va donar un copet de colze al seu fan Nº1. Llavors el conill va dir: - Ara ens dividirem en 2 grups. - Per què?- va preguntar el ratolí. - Apa, que no has escoltat.- va dir en Xurro, el camaleó. - Ja ho explico –va dir l’ós. - L’ordinador ha dit que hi ha dos missions: salvar la flor del riu Nil i impedir que s’emportin l’aigua de tot el món. - D’acord!!!!!- va dir el ratolí. Després es van dividir en dos grups en el quals hi ha espionatge aeri, marítim i terrestre. EGIPTE, RIU NIL: 9:30 DE LA NIT. Els lladres volien agafar la flor del riu Nil perquè no té pol·len sinó un diamant d’1.000.000 de dòlars. Els lladres estaven entrant i els micos en un tres i no res ja havien arribat. Llavors van fer un combat d’arts marcials, però els nostres estimats micos van perdre i es van emportar la flor. ITÀLIA, ROMA:11:30 DEL MIGDIA. La flor la volien vendre al mercat negre juntament amb altres peces de mòmies, fòssils, etc. Van pujar en un avió i els animals del grup B també. Va començar l’enlairament el vol, van agafar les coses i les van tirar de l’avió i van activar els paracaigudes. En l’altra missió ja havien localitzat els dolents, estaven emmagatzemant l’aigua i quan el gos Quisso va agafar les ulleres làsers va trencar el ferro i l’aigua va sortir. En Neptú els va donar unes medalles petites on hi havia unes inscripcions que reconeixien el que havia fet cadascú: - Valor. - Treball en equip. - Astúcia. - Intel·ligència. - Valentia.

56_pDS

EL SECRET DELS NÚVOLS Claudia Turró Costabella 2n premi categoria mitjans (cicle mitjà) a molts i molts anys, quan els animals parlaven i els Merlins feien màgia, a l’aigua del riu Amazones hi havia unes gotes jugant .N’hi havia moltíssimes: unes eren alegres, les altres eren divertides, inclús n’ hi havia de tots colors! Un dia es van evaporar. Anaven pujant fins que ja només es veia la Gran Muralla Xinesa. A la fi van aterrar sobre cotó de sucre . Les cases eren creps, els arbres piruletes, els llacs eren de xocolata desfeta …; fins que van descobrir que eren damunt d’ un núvol. El núvol va obrir la boca i va dir : Escolteu-me gotes! Esteu formant un gran i poderós núvol i vull que guardeu aquest secret. Sí, és clar que sí. Van respondre elles. El núvol, de tan ple de gotes d’aigua, va començar a deixar-les caure. Va ploure. I a partir d’aquell dia les gotes feien sempre el mateix recorregut “el cicle de l’aigua” , el que dóna vida al planeta Terra. I si no és mentida serà veritat.

F

EL DOFÍ I LA LOLA Natàlia Parés Rodríguez 3r premi categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada una nena que es deia Lola. La Lola tenia el cabell blau i uns ulls verds molt petitons. La Lola tenia un dofí que es deia Xini, era de color blau, era el dofí més increïble del món. La Lola tenia un secret i era que s’imaginava ser sirena. Un dia els seus pares van dir-li la veritat: - Ets una sirena. Es va quedar bocabadada! No s’ho creia, però el dofí també ho sabia i mai deia mentides. La Lola li va preguntar al dofí : - Dofí, tu que pots parlar amb les persones, és veritat que jo sóc una sirena? - Sí, és veritat . - De veritat? - Sí! Que no saps que jo no dic mai mentides? - És veritat, no dius mai mentides. La Lola si tocava el fons del mar es convertia en sirena amb estrelles blaves al cabell .El cabell va canviar, es va tornar de color lila. També li va aparèixer un collaret de perles, que era molt rar, els ulls se li van tornar liles,i també se li van posar unes petxines de mar a una ungla, així podia respirar sota l’aigua. Aleshores va tornar a casa i li va desaparèixer tota la cua de sirena, el cabell lila, ... tot, fins i tot el collaret de perles.

H


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 57

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Després d’una estona va tornar al fons del mar. I va tornar tot! Llavors va conèixer una noia igual que ella però tenia el cabell verd i també tenia els ulls blaus. I era sirena com la Lola. Es deia Sara. Més tard, van quedar a sopar perquè les dues tenien el mateix encant, eren unes sirenes precioses. Va ser el dia més divertit! Era la primera vegada que la Lola i la seva nova amiga Sara sortien a la nit i s’ho varen passar pipa!! Conte acabat, conte explicat. LA SEQUERA Martí Nieto Padrosa Accèssit categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada fa molts i molts anys a l’Àfrica una sabana molt gran on hi vivien molts animals: elefants, zebres, girafes, gaseles, lleons, guepards… etc. Vivien tots molt a prop del Congo, i cada dia hi anaven per beure. Però un dia quan els animals van anar al riu es van quedar parats, resulta que al llac no quedava aigua. Els animals, molt desesperats, no sabien què fer. Llavors l’elefant més vell de la sabana va pensar que si no bevien aigua durant uns dies potser plouria durant uns dies i el riu és tornaria a emplenar d’aigua. Però els altres animals van pensar que si no bevien es moririen. Els animals van decidir que podrien reunir-se tots l’endemà i que mentrestant podien anar pensant idees perquè el riu es tornés a emplenar. L’endemà els animals es van reunir per parlar de com solucionar el problema, de sobte un nen es va aixecar sobre la multitud i va dir que si feien la dansa de la pluja , potser els esperits farien que plogués. Es van dir moltes coses per com poder solucionar el problema de l’aigua i com fer que el riu s’emplenés d’aigua, però al final el que va sortir guanyant va ser el de la dansa de la pluja. Ja us ho imagineu, l’endemà al matí tota la sabana ballant la dansa de la pluja. Els animals cada dia anaven a practicar la coreografia de la dansa de la pluja. Fins que un dia a tots els animals la coreografia els hi va sortir perfecte. Llavors els animals van anar a provar de fer el ball de la dansa de la pluja. Els animals anaven cada dia al costat del Congo per ballar la dansa de la pluja i cada dia plovia una mica fins que el riu es va emplenar del tot. El nen quan es va fer gran es va convertir en el rei de la sabana i si algun cop els hi tornava a passar el mateix, ja sabien què fer.

H

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) MODALITAT POESIA L’AIGUA JA HA ARRIBAT Irina Casero Canyigueral 1r premi categoria grans (cicle superior)

L’

aigua al món va arribar, va ser tota una celebració. La vida ens va donar a més d’una generació. Abans la Terra era un trencaclosques sense acabar, li faltaven peces importants, ara que l’aigua ha arribat, tothom és feliç perquè s’ha completat. L’aigua baixa per les muntanyes i arriba al mar, després s’evapora, plou, i tot torna a començar. És el cicle de l’aigua, sense principi ni fi i sempre així ha de seguir. Ja sigui per refrescar-nos, o per prendre una infusió, cal que fem servir l’aigua, amb molta moderació. AIXÍ ÉS L’AIGUA Pol Ramírez Serret 2n premi categoria grans (cicle superior)

L’

aigua no té color. Ens proporciona neteja, satisfacció i calor.

L’aigua pot ser freda, tèbia i calenta i quan nosaltres volem ens renta. Als rius, llacs i mars amb ella ens podem banyar I sota l’aigua, vistes contemplar. Podem bussejar i observar què hi ha sota el mar, però els peixos els hem de cuidar i no maltractar. Un bon ús hem de fer, per no malgastar-la ni fer-la malbé. Si l’aigua voleu cuidar, aquest pacte haureu de respectar. L’aigua és la font del món...

pDS_57


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 58

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

L’AIGUA ÉS BONA PER TOTHOM Sara Serra Boix 3r premi categoria grans (cicle superior)

L’

aigua em dóna vida. Avui cau aigua de la cascada. I jo m’hi banyaré. Gràcies a l’aigua podem viure bé. Una aigua dolça i l’altra salada. Aquest element essencial per a la vida. És bona per a tots els éssers vius. S’acosta amb cada onada. Vull que no s’acabi mai! I qui viu sense aigua? De vegades se n’abusa sense necessitat. Alguns la fan servir per regar i els peixos la fan servir per respirar.

TREBALL GUANYADOR DE LA CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) MODALITAT PROSA EL REI DELS MARS Andrea Solís Fernández Primer premi prosa categoria grans (cicle superior) es de la vora del mar, vaig escoltar un petit sorollet. En aquell moment no sabia si espantar-me o buscar d’on venia aquell soroll ple d’harmonia. Al final vaig decidir buscar-lo, però, per moltes hores que m’hi passés buscant, mai trobaria d’on venia. Vaig optar per preguntar a la gent si sabia d’on venia. Al preguntar a la primera persona em va mirar amb una cara estranya, com si pensés que estava boja i així amb totes les persones que anava preguntant... Al cap d’unes hores vaig preguntar a un home vell, amb un barret color marró, una camisa bruta i uns pantalons llargs fins als peus. Ell em va contestar: -Aquest sorollet ve d’un lloc molt profund, immens, ple de silenci i a la vegada ple d’enrenou. Viu aquí, a la vora de la sorra i el soroll que escoltes són els seus braços acariciant tot el que se li apropa. Després d’escoltar les seves paraules, vaig anar fins al lloc on m’havia dit l’home. On vivia el sorollet que escoltava. Quan hi vaig arribar vaig veure un terreny ple d’aigua. Tenia molta curiositat per saber on s’acabava aquest terreny immens. Vaig endinsar-me dins de l’aigua i vaig nedar hores i hores... Estava cansada; de sobte vaig notar que el sorollet amb harmonia havia desaparegut i en el seu lloc hi havia un soroll mogut i greu. Vaig començar a tenir por i vaig nedar el més ràpid que podia per tornar a la vora. Però, quan menys m’ho esperava, el rei dels mars va caure a sobre meu. No podia moure’m, ni respirar i per molt que intentés escapar el rei dels mars no em deixava. En aquell moment vaig adonar-me que allò era el meu càstig per allunyarme i buscar un horitzó que no existia. Vaig aprendre que, a vegades, les coses que creus que mai et faran mal et poden trair en qualsevol moment.

D

Entrega dels premis Sant Jordi, concurs infantil, a la Biblioteca Emília Xargay. Fotos: Ràdio Sarrià.

58_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 59

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JUBILACIÓ ENGRÀCIA BRAMON AYATS Montserrat Xandrich i Francisco Directora Escola Montserrat

L’Engràcia va arribar a la nostra escola el curs 79-80 i en aquests més de 30 anys hi ha deixat petjada. El dia 10 de maig li vàrem retre homenatge amb un sopar al restaurant Siloc i hi varen assistir companys i amics que l’havien acompanyat en la seva carrera professional. També hi varen assistir diferents autoritats del poble de Sarrià de Ter.

a seva primera escola va ser l’Estonac de Calella de la costa, on ensenyava a nens de primer, i al segon mes de ser-hi ja li varen demanar que la seva classe fos aula d’observació per als mestres estrangers que visitaven l’escola. Quan va començar a la “pública” va ser a Sant Joan les Fonts. Allà va tenir 56 alumnes a l’aula, on n’hi havia uns quants de 3 i 4 anys, fills de mestres, una majoria de 5 anys i 15 que eren de primer en una classe que alhora servia de menjador, a la tarda trobava menjar pertot arreu, fins i tot al mig dels llibres. A final de curs va aconseguir que tots llegissin i que es veiés el color de les rajoles de l’aula. Després va estar a Sils, al “Groc”, i finalment a l’Escola Montserrat. No va ser fàcil, va arribar just el curs que la nostra escola va demanar de ser escola catalana i en l’enquesta

L

que es va fer als pares de l’escola, a la seva classe de 48 alumnes de preparatori, 30 van demanar fer l’ensenyament en català i 18 en castellà. Uns seguien el programa “Lletra per lletra” i els altres el “Letra por letra”. Fins i tot a l’hora del pati havia d’aprofitar per fer llegir individualment als alumnes. En aquells anys no hi havia suport de cap mena. Al curs 1981-1982 va passar a Primària, uns 10 anys a cicle inicial, uns 10 a cicle mitjà i finalment a cicle superior. Però si alguna cosa de l’Engràcia destaca sobre una altra és la seva empenta i agradable tarannà, sempre impulsant projectes, programes i activitats, sempre atenta a les oportunitats, sempre preocupada per la formació, per estar al dia, per aprendre i aportar als nens i a l’escola. Va formar part durant molts anys d’un grup de mestres de diverses

escoles que varen constituir un seminari de treball d’hàbits. Durant sis anys també va compaginar la feina del dia a dia amb la formació als mestres novells, transmetent la seva experiència i estratègies d’aula. Ja fa molts anys, TV3 va venir a gravar els contes que elaborava amb els seus alumnes de cicle mitjà. També els anava a gravar a la ràdio. Més endavant va començar a formar part de l’equip directiu, primer com a secretària i després, 13 anys, com a cap d’estudis. I més d’un càrrec alhora, perquè també hi va compaginar el càrrec de coordinadora d’informàtica, impulsora d’Escola Verda, ... Com a coordinadora d’informàtica, va muntar, passant ella mateixa els fils, la primera xarxa informàtica de l’escola. I la primera pàgina web la vàrem elaborar aprofitant les vacances de Setmana Santa.

pDS_59


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 60

Una jove Engràcia a l’escola de Sant Joan les Fonts

A Port Aventura el curs 95-96

Festa de comiat al restaurant Siloc, amb l’alcalde Roger torrent i la regidora d’ensenyament Lourdes Gelada.

Gravació d’un conte a Ràdio Sarrià el curs 95-96

Dia de les Llengües 2010

També va col·laborar en la implantació dels plans estratègics: Pla Estratègic de Centre, Pla d’Autonomia de Centre i Acord de Coresponsabilitat. Aquests plans en tenien inclosos d’altres com Escola Verda, Itineraris de l’entorn, Educació per a la salut, Educació per a la ciutadania, Biblioteca Puntedu, Jocs Florals, Aula de cièn-

60_pDS

cies, PELE, ... i l’Engràcia sempre vetllava perquè les activitats, sortides i colònies, festes i celebracions hi estiguessin interrelacionades. Sempre va cuidar la relació amb l’entorn immediat impulsant amb l’Ajuntament d’altres projectes i activitats com Apadrinem Escultures, Educació Viària, Educació per a la democràcia

i el Concurs literari de Sant Jordi. L’Engràcia sempre ha estat disposada a col·laborar amb el poble, entitats i institucions. És una persona optimista, positiva i alegre, ferma, justa, responsable, molt treballadora, despresa i col·laboradora, que ha estimat i ha fet sentir-se estimat; que ha treballat a l’escola, per l’escola i per fer escola; ha sabut encoratjar els seus companys per anar sempre més enllà i ha sabut transmetre, amb amor i respecte, als seus alumnes el desig d’aprendre i millorar. Personalment estic orgullosa d’haver treballat amb ella i també de la seva amistat. L’escola Montserrat i crec no equivocar-me si dic el poble de Sarrià agraeix la teva dedicació i professionalitat. Pel teu saber ser, saber fer i saber estar; per tot, moltes gràcies Engràcia ■


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 61

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

HEM REOBERT LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA MONTSERRAT

Petit homenatge a l’alcalde Martí Ballada, impulsor de l’escola Montserrat a Sarrià de Dalt. Jordina Claravalls Teuler Encarregada de la biblioteca

El passat 23 d’abril, aprofitant la festivitat de la Diada de Sant Jordi, l’escola va reobrir la biblioteca en una nova ubicació. Ara ocupa un espai molt més gran i lluminós, al costat de l’entrada de l’escola. l matí vàrem fer un acte d’inauguració on els alumnes de Cicle Superior varen mostrar uns cartells explicant, mitjançant rodolins, les normes de la biblioteca. Els alumnes de Cicle mitjà varen recitar uns rodolins amb el que es pot fer a la biblioteca. Els alumnes de Cicle inicial varen llegir uns rodolins informant de la reobertura de la biblioteca en un dia tan especial com és Sant Jordi. En aquest mateix acte, els alumnes d’Educació Infantil, amb unes lletres molt vistoses, varen mostrar el nom de Marti Ballada, l’alcalde que va fer que l’escola es construís en aquest entorn immillorable. En aquest moment la directora va explicar perquè es feia aquest homenatge a Martí Ballada. Aquest alcalde va haver de lluitar per construir una nova escola i per preservar la salut dels nens i nenes de Sarrià

A

La nova Biblioteca ha canviat l’emplaçament a una aula més espaiosa i ha estrenat mobiliari. Fotos: Escola Montserrat

pDS_61


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 62

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

de Ter de la contaminació que provocava el fum de les fàbriques del poble. També va parlar dels motius del canvi d’ubicació, el més important dels quals és l’augment del nombre d’alumnes. Finalment va donar les gràcies al Departament d’Ensenyament, a l’Ajuntament i a l’AMPA per l’aportació econòmica que va permetre l’adquisició de nou mobiliari, que possibilita la biblioteca com a aula polivalent. El Sr. Roger Torrent, alcalde del poble, va felicitar l’escola per la nova reobertura, com també ho va fer la presidenta de l’AMPA, la Sra. Montserrat Lladó, i la Senyoreta Engràcia Bramon, que també va assistir a l’acte. ■

La biblioteca de l’escola és també una aula polivalent. Fotos: Escola Montserrat

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

62_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 63

SALUT [què és la malaltia coronaria

Què és la malaltia coronària? Emili Marco

Com funciona el meu cor? El cor és un òrgan vital que es troba al centre del pit i té com a funció principal impulsar la sang perquè circuli per tot el cos. El cor actua com una bomba que es contrau i es relaxa (fases de sístole i diàstole) i envia la sang oxigenada que li arriba dels pulmons cap a la resta de teixits i òrgans perquè aquests puguin realitzar la seva funció. La sang surt del cor per l’artèria aorta, que és el vas principal de tot el cos, subministra oxigen als diferents òrgans i torna per les venes fins a la circulació pulmonar i, un cop s’han oxigenat els pulmons, arriba de nou al cor perquè comenci un nou cicle. Per a què serveixen les artèries i les venes del cor? Les artèries coronàries són els vasos sanguinis (canonades plenes de sang) que porten sang al cor, rica en oxigen perquè aquest pugui realitzar la seva funció, és a dir, perquè pugui bategar i impulsar la sang per mitjà de l’artèria aorta a la resta de teixits. Les venes del cor són les canonades que recullen la sang pobre en oxigen que ja ha estat utilitzada pel cor després de passar per les cèl·lules musculars i la tornen a la circulació general. Què és una angina de pit? I un infart agut de miocardi? Per què es produeixen? Una angina de pit és un dolor toràcic que es produeix quan no arriba al cor suficient quantitat de sang, situació que es coneix com a isquèmia miocàrdica (falta de sang al múscul del cor). Si aquesta isquèmia miocàrdica dura molt es pot produir una necrosi miocàrdica (mort d’algunes cèl·lules del cor) i aquest fenomen es coneix com a infart agut de miocardi. La causa més freqüent d’angina de pit i dels infarts és l’arteriosclerosi, que és la malaltia que afecta les parets de les artèries coronàries fent que es dipositin plaques de greix a l’interior de les parets del vas i obstrueixin de forma parcial o

total la circulació de la sang al seu interior. Aquestes plaques de greix són produïdes per un excés de colesterol. Els anomenats factors de risc coronari són malalties que afavoreixen l’arteriosclerosi, els més importants són la hipercolesterolèmia (tenir el colesterol alt), la diabetis, la hipertensió arterial i el tabaquisme. L’arteriosclerosi pot afectar també altres artèries de l’organisme, com les del cervell (i causar un ictus) o les de les cames. Com puc reconèixer que tinc una angina de pit o un infart de miocardi? L’angina de pit i l’infart de miocardi poden manifestar-se de formes diverses, però el símptoma més típic és el dolor toràcic. El dolor toràcic causat per angina de pit o infart acostuma a ser dolor opressiu a la part anterior del pit i pot anar cap als braços (sobretot al braç esquerra), el coll i la mandíbula. Algun tipus d’angina o infart, en funció de la part del cor afectada, també pot provocar dolor que sembla dolor d’estómac (a la part alta de l’abdomen). Sovint el dolor s’acompanya de malestar general, sudoració i pal·lidesa cutània, a part d’altres símptomes menys freqüents, com pèrdua de consciència.

tracta d’una angina de pit o un infart. Mentrestant, durant el temps d’espera, us podeu prendre Àcid Acetil Salicílic (Aspirina®) si no teniu al·lèrgia a aquest fàrmac. En cas d’haver patit prèviament un infart o una angina de pit i/o disposar de nitroglicerina, us podeu prendre un comprimit de nitroglicerina sublingual. Quedaré ingressat? Les persones que patiu un infart de miocardi heu d’ingressar sempre a l’hospital per poder rebre el tractament adequat i prevenir les possibles complicacions que poden aparèixer en les primeres hores d’evolució de l’infart. Les persones que patiu una angina de pit moltes vegades heu d’ingressar, igual que les que tenen un infart, però de vegades no és necessari, i després d’unes hores en observació, i si totes les proves (electrocardiograma, analítica, etc.) que us facin són normals, podreu marxar a casa i haureu de seguir controls de forma ambulatòria.

Què he de fer si crec que tinc una angina de pit o un infart? El més important és estar tranquil i telefonar ràpidament al 112, el telèfon d’emergències La persona que us atengui telefònicament us donarà els consells pertinents i s’encarregarà d’enviarvos personal qualificat que confirmarà si es

pDS_63


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 64

SALUT [què és la malaltia coronaria

Quines proves em faran? Un cop arribeu a urgències us atendrà un equip mèdic que us farà un seguit de preguntes sobre el vostre problema de salut (història clínica) i us practicarà una exploració. Us posaran una via venosa per si calgués administrar medicació. També us posaran, en la majoria de casos, uns pegats al pit que van connectats a un monitor en què es registra de forma contínua l’activitat elèctrica del cor. Un cop el metge o metgessa faci una valoració inicial hi ha un seguit de proves que poden ajudar a definir el diagnòstic, el pronòstic i el tractament del vostre problema. 1. L’electrocardiograma consisteix en el registre en paper de l’activitat elèctrica del cor. És una prova que es fa a tots els pacients amb sospita d’un problema coronari i que dóna molta informació sobre quina és la millor opció de tractament i sobre la seva urgència. 2. El cateterisme cardíac consisteix a portar uns petits tubets (catèters) fins al cor. La prova es realitza en un quiròfan. Es fa una petita punció al nivell del canell o de l’engonal (s’utilitza únicament anestèsia local en el lloc de la punxada, atès que no és una prova dolorosa) i es fan arribar uns catèters fins a l’origen de les artèries coronàries, que són les artèries que porten sang al cor perquè pugui treballar adequadament. 3. La coronariografia consisteix en la injecció d’un contrast a l’interior d’aquestes artèries de forma que el metge o metgessa pot detectar la presència d’obstruccions coronàries que estiguin ocasionant un problema. La informació que s’obté amb la corona-

64_pDS

riografia permet triar el tractament més adequat en cada cas. 4. La prova d’esforç serveix per veure quina és la resposta del cor durant l’esforç físic, que és quan el cor ha de treballar més forçat per bombar la sang cap als músculs. La prova d’esforç es pot realitzar sobre una cinta rodant, sobre una bicicleta o, de vegades, provocant que el cor faci l’esforç amb l’administració d’un medicament. Si hi ha alguna artèria del cor més estreta, generalment aquesta prova permet intuir-ho. A més, permet valorar quina és la resposta als medicaments. 5. L’ecocardiografia és una prova similar a la que es fa a les embarassades per veure el fetus, però en aquest cas per veure el cor. Aquesta prova proporciona molta informació sobre el funcionament del cor, la força amb què batega, la mida del cor i com estan les vàlvules cardíaques. I finalment: Quins tractaments em faran? 1.Tractament mèdic amb pastilles En aquest cas no és necessari fer cap intervenció més i el vostre metge o metgessa us recomanarà un tractament per controlar els símptomes i evitar que el problema es reprodueixi. 2. Angioplàstia i stent Quan hi ha una obstrucció coronària important el més freqüent és que es tracti mitjançant la realització d’una angioplàstia i la implantació d’un stent. L’angioplàstia consisteix a introduir uns petits tubets que tenen un globus a la punta dins les artèries del cor. Aquest globus s’infla per engrandir el pas i dis-

minuir el nivell d’obstrucció. En la majoria dels casos, després de fer l’angioplàstia, es posa un stent. Un stent és una pròtesi metàl·lica en forma de molla molt petita que es posa dins l’artèria perquè es mantingui ben oberta i la sang circuli sense problemes. De vegades els stents van recoberts amb un medicament que s’allibera localment a l’artèria i que ajuda a fer que el tractament sigui més eficaç. 3. Cirurgia de bypass coronari En alguns casos les obstruccions no es poden solucionar amb stents i és necessari intervenir quirúrgicament i fer un bypass. La intervenció es realitza en un quiròfan, amb anestèsia general, i consisteix a agafar una artèria del pit (artèria mamària) o bé una vena que es treu de les cames i empalmar-la des de l’artèria aorta fins a l’artèria coronària més enllà de l’obstrucció com si fos un pont. I un cop d’alta de l’hospital què hem de fer? Primer de tot, una dada per a l’optimisme: la majoria de persones que han patit un infart o una angina de pit poden tornar a fer una vida normal. Ara bé, heu d’identificar quins dels vostres hàbits han afavorit que hàgiu sofert aquest problema (tabac, consum de greixos, estrès, sedentarisme), per tal de corregir-los, així com identificar els bons hàbits per potenciar-los encara més. Heu de ser conscients que no es pot canviar de la nit al dia una actitud o un mal hàbit adquirit durant els anys, però no oblideu que totes les coses importants a la vida requereixen esforç per aconseguir-les. Així doncs, endavant! Font: guia del malalt coronari


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 65

NATURA [recordant en Xevi

RECORDANT EN XEVI Josep Turbau President GMS

Fotografia d’en Xevi presa al Porxo, just una setmana abans de sortir al Paquistà.

En l’aspecte esportiu, en Xevi Gómez, amb els seus companys, Albaro i Abel, el diumenge 21 de juliol trepitjava el cim del Hidden Peak, el cim del Pic Amagat, de 8.068 metres d’alçada, al Paquistà. És la cota més gran assolida per un soci de la nostra entitat. Ens sentim contents, i orgullosos d’aquest èxit d’en Xevi, que fem nostre.

n Xevi va arribar al Grup de Muntanya Sarrià l’octubre de 2005, aviat farà vuit anys. Estava interessat en conèixer els detalls d’una expedició feta als Andes pels nostres companys. Amb ell arribaren també una colla de joves agrupats amb el nom de TREPAS. L’any següent, el 2006 trepitjava el cim de l’Aconcagua de 6.962 metres. Després, el 2008 vindria la primera experiència a l’Himalaia, assolint

E

el cim del Mera Peak de 6.461 metres, on companys nostres assolien també el cim del Baruntse de 7.129 metres. El 2010 en Xevi intenta fer un pic de 8.000 metres, el Cho Oyu, de 8.201 metres, que no va aconseguir per què les condicions de la muntanya aquell any no eren les adequades. Al poc temps de tornar, en Xevi es fixava un nou repte, escalar el Hidden Peak, de 8.068 metres. Va estar gairebé tres anys preparant-se fent marxes de llarga durada, escalades en gel i roca, obrint noves vies d’escalada als Pirineus,... entrenant i documentant-se per assolir el seu nou objectiu. Era un repte difícil, tal com ell reconeixia, però a l’hora era el que el motivava. Dissortadament, com ell mateix deia, moltes vegades qui mana és la muntanya. La natura amb la seva força fa que moltes vegades l’home sucumbeixi. Els humans sentim una atracció irresistible cap a la muntanya. No és una activitat fàcil, la de pujar muntan-

yes. Moltes vegades requereix molt d’esforç i sacrifici. Pujar una muntanya és un repte personal de superació pròpia. És una lluita amb un mateix, una carrera d’obstacles que cal anar superant. En Xevi va fer el cim, va superar tots els obstacles i va fer realitat el seu somni. Escalar un dels pics més alts de la terra. El preu que n’ha pagat és molt alt, massa alt, la pròpia vida. I és aquí on ens venen moltes preguntes sense resposta. I és que davant la mort estem davant l’incert, no sabem què fer, ni que dir. El cert és que ell va aconseguir el seu ideal. Va lluitar per el que ell volia i ho va aconseguir. Estem segurs que va lluitar també dalt la muntanya, per tornar amb la seva família, per tornar amb nosaltres. No va poder ser, la muntanya, la natura va ser més forta que ell i se’l va quedar. És va quedar el seu cos per tenir-lo allà, com a valuós tribut, el de un home valerós. En Xevi volia tornar. Tenia projectes empresarials, de feina, compromisos

pDS_65


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 66

NATURA [recordant en Xevi

A l’esquerra, en Xevi posant pel fotògraf a prop del Camp Base. A sota, en Xevi pujant al Camp I, a 5.900m. Al fons el Hidden Peak.

presos abans de sortir, amb la família, amb el GMS, Volia retrobar-se amb els seus, anar de viatge tots plegats, jugar amb els seus petits, gaudir del caliu de casa seva, de la família, dels companys i amics. En Xevi era sociable per naturalesa, a més era un líder nat. Un home de conviccions, de caràcter, de forta voluntat, amb fortalesa d’esperit. Un home desprès que començava per donar la seva amistat a tot aquell que acabava de conèixer. Disposat sempre a donar un cop de mà. Emprenedor. Dic això amb el convenciment que no hi ha ningú que em pugui contradir. Tots els que l’hem conegut sabem de les seves virtuts. Estic convençut que el seu cos descansarà en un dels llocs que millor el pot acollir, la muntanya, la seva muntanya i estic convençut que el seu esperit serà amb nosaltres sempre. En Xevi és d’aquelles persones impossibles d’oblidar.■ En Xevi al Camp Base. Al fons, el Hidden Peak o GasherbrumI, de 8.068m.

66_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 67

ues

ESPORTS

Xavi Rodríguez Joan Pòrtulas

Inici de la nova temporada 2013 2014 quest passat més d’agost es va iniciar la temporada 2013/2014 per la Unió Esportiva Sarrià. Els més matiners de tots van ser els cadets, que van estrenar la pretemporada el dia 19 d’agost a les instal·lacions esportives de Sarrià de Dalt; la pista i la piscina. Al llarg de la primera setmana, han estat realitzant sessions matinals combinant diferents treballs físics, entre els que destaquen; una sessió d’AquaGym dirigida per la monitora de l’Ajuntament Alba Sayols, i la pujada al castell de Sant Miquel, on van poder gaudir d’unes vistes meravelloses de Girona i de les Gavarres. Són els primers a començar ja que també seran els que més aviat iniciaran la competició, han de participar en la fase prèvia de classificació per entrar a formar part del Campionat de Catalunya. Per preparar-se, l’últim dissabte d’agost van

A

L’equip juvenil sarrianenc 2013/2014.

participar en un triangular en el pavelló Sarrià I, amb els equips de l’H. Sant Quirze de Barcelona i l’H. Garbí de Palafrugell. Els següents a començar la pretemporada van ser els juvenils, que el 26 d’agost ja van començar les seves sessions. Forces cares noves en un equip que l’any passat va posar el llistó molt alt, les expectatives d’aquest any també són molt amunt. Els juvenils són un grup que si fan les coses ben fetes ens podran fer gaudir molt i amb molt bon handbol. Aquest equip no necessita fer fase prèvia classificatòria pels Campionats de Catalunya ja

que l’any passat al participar en la fase sector dels Campionats d’Espanya, fet que els dona dret a participar directament a la competició més forta. La setmana de la Festa Major de Sarrià de Ter comencen els partits amistosos participant en un torneig, també de Festa Major, a Sabadell. El Club de l’OAR Gràcia de Sabadell ha volgut que en la seva primera edició del torneig de juvenils, tenir un bon cartell i entre aquests hi ha l’amfitrió O.A.R. Gràcia de Sabadell, el F. C. Barcelona, el C. B. Granollers i la U.E. Sarrià. El dia següent, 27 d’agost, ho van fer els equips sèniors masculins. Tan l’equip de 1ª Nacional com el de Lliga Catalana començaven a preparar una temporada que se’ls hi presenta difícil. Els de Lliga Catalana que l’any passat van perdre la categoria però, per la remodelació de les superiors, ha fet que tinguessin dret a recuperar-la. Tenen més o menys la mateixa plantilla però, la categoria torna a ser la mateixa, això sí, ara amb un any més d’experiència. L’equip de 1ª Nacional és el que possiblement té més novetats a l’equip. La retirada d’en Jaume Pòrtulas i en “Pasqui” Gutièrrez, la marxa d’en Pau Canyigueral per estudis i feina

Els cadets de la UES i la monitora Alba Sayols desprès de la sessió d’Aquagym.

pDS_67


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 68

ues

ESPORTS

als E.U.A., les baixes per lesió d’en Guillem Torres que s’ha operat l’espatlla aquest estiu i d’en Josep Iglesias per motius laborals, fan que el grup perdi experiència en determinades posicions. Per suplir aquestes baixes, l’entrenador Josep Espar, compta amb la participació de jugadors que l’any passat militaven en els equips de Lliga Catalana i juvenils. Aquest any seguirem la tònica de l’anterior, on el més important serà la permanència i la formació dels nous jugadors del primer equip. L’equip sènior femení comença el 6 de setembre amb el dubte a hores d’ara de qui serà el preparador. La passada pel quiròfan del jugador del primer equip i entrenador del femení, Guillem Torres, fa que la seva participació sigui tota una incògnita. El temps de convalescència i recuperació són els que el priven d’estar a la pista. Tot i això, el grup segueix quasi igual amb les baixes de l’Aina Rosell, l’esquerrana, que està tot el curs d’Erasmus a Holanda i l’Aurore Villeu, per assumptes familiars. S’incorporen al grup un parell de porteres, la Laura Arroyo pionera d’aquest equip femení, que per diferents motius no va poder seguir; la Madeline Borosescu, germana de la jugadora Mònica Borosescu i la jugadora de pista Anna Bachs, jugadora de Palautordera i que ve a Girona per estudis. A més, hi haurà algunes noies que els primers dies estaran de prova. Esperem que aquesta temporada sigui com l’anterior i si es pot, millorar-la. Aquest grup de noies ens van donar moltes alegries i bons moments. Els infantils el dilluns 2 de setembre i els participants a les competicions de MiniHandbol, alevins i benjamins, el divendres 13 de setembre. ■

Pere Arnau Garcia, campió d’Espanya Cadet amb la selecció de Catalunya

el 24 al 29 de juny es va celebrar a Zamora el XXIV Campionat d’Espanya cadet de Seleccions tan masculines com femenines. Representant a Catalunya hi havia dos jugadors gironins: en Pere Arnau Garcia, sarrianenc i jugador de la U.E.S. i en Sergi Mach Eijo de Sant Julià de Ramis, ex-jugador de base de la U.E.S. que milita actualment a l’H. Bordils. El sorteig feia que Catalunya estigués en el grup Especial B, juntament amb la Comunitat Valenciana, Madrid i Castilla y León. Aquests partits de la primera fase Catalunya els va resoldre amb una certa solvència, contra Madrid el primer partit, 40-28; contra la C. Valenciana, 41-35 i contra Castilla y León, 38-26. Això els hi donava la primera posició del grup sense haver perdut cap partit i el passi a quarts de final. Galícia era el proper rival, el tercer del grup Especial A feia que quedessin emparellats, 42-35 al final del matx. Les semifinals contra Euskadi, la revelació del campionat i que va donar més problemes dels esperats als catalans. Des-

D

prés d’un disputat i emocionant partit que a mitjans de la segona part es van arribar a posar per davant en el marcador però a la fi, Catalunya 42- Euskadi 26. Es plantaven a la final. Aquesta es disputava el dissabte 29 de juny a la 13h. del migdia contra Castilla y León, selecció que ja havien coincidit a la fase prèvia i en què Catalunya els havia guanyat de dotze gols. Les coses no serien igual, els nervis, la pressió,...faria que es veiés un altre partit, si més no que es guanyés amb tanta facilitat. El partit començava molt bé i a la primera mitja hora s’agafava una avantatge de 5 gols, que es veien reduïts a la mitja part a 3, 20-17. A la represa es seguien mantenint les distàncies entre dos i tres gols a favor dels catalans, costava desempallegar-se dels castellans. No va ser fins el minut 16 de la segona part que es feu un parcial de 5 a 0, amb l’aportació d’en Pere Arnau d’una bona defensa i en atac 2 gols, que es passar del 28-26 al 33-26 al minut 19. D’aquí fins a la fi va ser més tranquil, els castellans no podien aguantar el ritme imposat per Catalunya durant tot

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

68_pDS


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 69

ESPORT[ues

Els sarriarencs Guillem Lozano Figuerola i Jordi Ribera Romans al campionat del Món Juvenil 2013 d’Hongria (SUB-19) quest passat més les ciutats hongareses de Budaörs i Erd, entre els dies 10 i 23 d’agost es va disputar el Campionat Mundial juvenil (Sub-19) d’Hongria. Entre els 24 equips participants n’hi havia dos de Sarrià de Ter; el jugador Guillem Lozano, format a les categories de base de l’U.E.S. i que actualment està en l’equip del F.C.Barcelona B que participa a la Divisió d’Honor Plata i en Jordi Ribera Romans, entrenador que actualment està preparant la selecció del Brasil pels propers Jocs Olímpics. Després del sorteig realitzat dies abans, la sort va fer que la selecció d’Espanya i la del Brasil quedessin enquadrades en el mateix grup, el C, juntament amb Croàcia, França, Argentina i Angola. Grup potent que n’haurien de sortir les 4 seleccions que passarien a la següent fase, els vuitens de final. En aquesta primera fase la sorpresa més gran fou la derrota d’Espanya en el primer partit contra el Brasil (24-25). Els demés resultats d’Espanya foren: contra Angola (38-21); contra França (31-25); contra Argentina (34-27); i contra Croàcia (29-28). Un balanç de 4 victòries per 1 derrota contra el Brasil d’en Jordi Ribera, que els hi donava la 1ª posició del grup. Pel que al Brasil , els resultats foren: contra Croàcia (29-30); contra Angola (39-18); contra França (25-26); i amb el gran rival de zona, Argentina (45-25). Un balanç de 3 victòries per 2 derrotes, que permetia a la selecció del Brasil classificar-se en 4ª posició i obtenir el passi a vuitens de final. A la següent Fase, Brasil s’enfrontava amb Alemanya, selecció que seria semifinalista del Campionat Mundial. El resultat fou a favor dels alemanys (35-26) que privà de seguir més amunt en les aspiracions del Brasil de Jordi Ribera i només poder lluitar per la 9ª a la 16ª posició. Aconseguiren la 9ª, però abans van haver d’enfrontar-se contra Egipte (39-33); contra Bielorússia (33-22); i contra Hongria, l’amfitrió (35-29). Pels resultats aconseguits, Brasil hagués pogut aconseguir una millor posició si als vuitens no s’haguessin trobat l’ós dur de rosegar, com era Alemanya. L’Espanya d’en Guillem Lozano a vuitens li tocà l’organitzadora, Hongria. Selecció complicada ja que tenia tota l’afició del seu costat. A la fi del matx un ajustat marcador (25-23) que permetia el passi als quarts de final. El següent encreuament contra una gran selecció i amb molta tradició, Sèrbia. Partit equilibrat i molt igualat que fins els

A

En Pere amb la medalla de campió.

el partit i cedien a la botzina pel resultat de 39-31. Catalunya es proclamava campiona d’Espanya cadet de seleccions territorials. L’aportació d’en Pere Arnau de la U. E. S. a la selecció catalana en els sis partits disputats ha estat de 15 gols, realitzant una mitjana de 2 i 3 gols per partit. En la final en va fer 4, fent de la seva participació fos molt important. Felicitats Pere Arnau! Campió d’Espanya cadet de seleccions! Esperem que això no s’aturi aquí i podem, tota l’afició de la U.E.S. i el poble de Sarrià de Ter, celebrar-ne moltes més participacions amb la selecció catalana i també campionats. Moltes felicitats altre cop i ànims! ■

pDS_69


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:40

Página 70

ues

ESPORTS

últims minuts no es va resoldre, altre cop es va decantar del costat de la selecció espanyola (21-20). A semifinals els esperava una altra gran selecció, Dinamarca, amb ganes de revenja de l’última final del Campionat del Món de seleccions absolutes que es disputà a Barcelona el gener passat i on els danesos sortiren escaldats perdent de 16 gols, una cosa no gaire habitual en una final. Així va ser, els danesos van anar des d’un primer moment al capdavant del lluminós. Els jugadors de pista molt encertats i una porteria que voltava el 50% d’aturades, juntament a una mala selecció de llançaments per part d’Espanya i una porteria que no tenia el dia, la selecció de Dinamarca guanyava amb solvència el partit i relegava a l’equip de Guillem Lozano la disputa de la 3ª i 4ª posició contra Alemanya. Dinamarca acabaria campiona del món juvenil. La disputa de la medalla de bronze contra Alemanya fou molt feixuga. Tota la primera part del partit s’anà per davant amb avantatges no molt amplies, de 2 a 4 gols però, sempre per davant. S’arribava a la mitja part 2 gols per damunt (15-13) jugant bé. A l’inici de la segona, tot seguia igual fins el minut 17, que tot canviava. S’hi arribava amb una avantatge de 4 gols (23-19) però, a partir d’aquest moment semblava com si tot pesés, la pilota, les cames, els braços,... La porteria se’ls feia petita i el porter gran, i en ells el contrari, la porteria gran, els hi entrava tot, i el porter petit que no en pararia cap més fins a la fi del partit. La defensa en aquests moments tampoc hi va ajudar. Dels 4 gols a favor, faltant 13 minuts per acabar el partit, es va passar a 6 en contra, un parcial de 0-10 en poc més de 10 minuts (23-29). L’equip d’en Guillem Lozano es quedava sense metalls però, aconseguia una meritòria 4ª plaça. No tothom pot explicar que ha arribat a unes semifinals d’un Campionat del Món, que està entre els quatre millors equips del món i que s’ha estat fins l’últim moment per aconseguir una medalla. La U.E.S. i Sarrià de Ter està molt orgullós de tu i esperem que segueixis pujant i que aconsegueixis el que et proposis. Saps que el teu poble i sobretot, el “teu club” sempre estarà al teu costat! Felicitats Guillem! Felicitats! Per nosaltres ets un gran campió!■

70_pDS

Joan Saubich i Mir: “Un Somni fet realitat” l sarrianenc Joan Sau- mica d’ombra, per dir alguna cosa, bich Mir ha fet realitat al F.C. Barcelona d’aquesta tempoel seu somni, jugar en rada i aprofita per fer una petita el primer equip de la estada a Qatar. Aquest estiu Albert Divisió d’Honor (Aso- Rocas (F.C. Barcelona) fitxa pel KIF bal) del F.C. Barcelona. La història Kolding Copenhague, on li ofereid’en Joan Saubich molts ja la xen un contracte per 3 anys i és un coneixem, sobretot pel fet de veu- dels equips capdavanters re’l córrer pel parquet del pavelló d’Europa. És una oportunitat que de la U.E.S. a tota hora, ja fos en els entrenaments entre setmana, com els caps de setmana amb els benjamins, alevins, infantils, cadets... i a les mitges parts dels partits dels de 1ª Nacional. Després d’aquí va anar al F.C.Barcelona, a les categories inferiors a, com “ells” diuen i JO no hi estic gens d’acord, formar-se. Per mi, i crec que també parlo per En Joan el dia de la seva presentació. molts altres, en Joan Saubich es va formar a Sarrià de Ter, a la Unió Esportiva Sarrià, i a Barcelo- no pot desaprofitar. Joan Saubich na, al F.C. Barcelona el que han fet rebia una trucada... Xavi Pascual, es polir-lo. Doncs bé, a l F.C. Barce- entrenador del F.C.Barcelona havia lona hi va estar fins l’any 2009 que pensat en ell per ocupar la posició el van cedir al B.M. Huesca, on hi d’extrem dret. El somni que perseestà una temporada jugant a Divi- guia des de ben petit en Joan Sausió d’Honor B. Anteriorment, cap a bich es complia, el somni de molts l’any 2007, ell ja debuta en algun joves jugadors de la U.E.S., arribar partit del primer equip del el més alt i ho has aconseguit! A partir d’ara es canvien els F.C.Barcelona. després de la temporada a Huesca, torna a Barcelo- papers i seràs tu qui serà l’ídol, el na i combina l’equip de la Divisió mirall en qui mirar per les noves d’Honor Plata amb algun partit del generacions de l’handbol de la primer equip. La temporada que U.E.S, del gironí i segurament del començava l’any 2011 torna anar a món. Hi hauran molts nens que Huesca on, en aquesta última tem- quan surtin a la mitja part del partit porada ha fet una gran campanya dels de 1ª Nacional a la pista a quedant el 4rt màxim golejador de jugar a “balonmano” voldran ser la Lliga Asobal, per darrera de tu, en Joan Saubich. Seràs tot un noms com Alex Dusjshebaev o referent i un exemple a seguir pels Kiril Lazarov, actualment company més joves! Moltes i moltes felicitats Joan seu al F.C.Barcelona. El seu equip, Saubich! Moltes felicitats a la famíel B.M. Huesca, quedà en una lia i perquè no, felicitats a la Unió meritòria 8ª posició. A principis Esportiva Sarrià i al poble de Sarrià d’estiu, fitxa pel Naturhouse La de Ter. Per molts anys Joan! !■ Rioja, l’únic equip que pot fer una

E


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:41

Página 71

wolves

ESPORT[wolves

Balanç d’una temporada excel·lent pels Wolves Sarrià de Ter Enric Sucarrats

a Temporada 2012-13 ha estat la de la consolidació i el creixement del club, ja que per primera vegada hem tingut equips de futbol americà en competició al mateix temps que es mantenia el gran nivell de la secció de flag football El club va començar la temporada amb 40 jugadors i l’ha finalitzat amb 113.

L

FLAG SUB11 L’escoleta de Flag s’ha posat en marxa enguany i ha aconseguit reunir un bon nombre de jugadors i jugadores. Tot i no tenir competició oficial van disputar un partit amistós cap a finals de temporada. De cara a la propera temporada, el club els hi prepara un grapat de partits. FLAG SUB13 Per quarta temporada consecutiva l’equip sub13 ha estat a les finals catalanes de flag, amb un gran paper a nivell competitiu però sobretot essent un any més el club amb més jugadors i jugadores en aquesta categoria. Campions de la Copa Catalana i Tercers a la Lliga Catalana en una temporada excel·lent, un cop més, dels petits de la casa. FLAG SUB15 Sotscampions de la Copa Catalana i de la Lliga Catalana, els sub15 s’han quedat sense premi en una gran temporada on han demostrat ser l’equip més regular i consolidat de Catalunya, un gran equip de nois i noies que són ja el futur de les categories superiors.

De dalt a baix: FLAG SUB11, FLAG SUB 13 i FLAG SUB15

pDS_71


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:41

Página 72

wolves

ESPORTS

Futbol americà cadets

FLAG Sènior

FLAG SÈNIOR Amb tres equips en competició els Wolves han estat de llarg el club amb més efectius en aquesta competitiva lliga de flag football, una gran manera de practicar esport al mateix temps que es competeix a nivell català, una tercera posició a la copa catalana i una quarta a la lliga catalana han estat els millors resultats de l’equip absolut dels Wolves.

FUTBOL AMERICÀ FEMENÍ Tot i no tenir un equip format, un grup de noies han descobert el futbol americà i han entrenat la tècnica i l’estratègia del joc, amb l’objectiu de fer créixer el grup i poder formar un equip en competició. El proper repte dels Wolves?

FUTBOL AMERICÀ CADET L’equip ha debutat enguany a la lliga catalana cadet i ho ha fet amb un paper sensacional. En la lliga més competitiva dels últims anys, amb deu equips, els Wolves han quedat cinquens, a un sol pas dels playoff pel títol, a més, amb 18 jugadors, ha estat un dels equips que ha reunit més efectius, tot una declaració d’intencions de cara a les properes temporades.

FUTBOL AMERICÀ SÈNIOR Tot i no competir oficialment, l’equip sènior de futbol americà s’ha preparat a consciència per la primera participació a la Lliga Catalana de Futbol Americà la propera temporada. L’equip ha disputat quatre partits amistosos i ha concentrat una trentena de jugadors. Consolidant la base del que ha de ser un equip potent per a les properes temporades.

Cheerleaders

72_pDS

CHEERLEADERS Durant el primer any l’equip de cheerleaders que està en procés de formació ha entrenat de valent per poder tenir les primeres coreografies, l’objectiu ara es créixer en nombre de noies.


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:41

Página 73

ESPORT[ues

Cadets selecció Futbol americà sènior

Gran participació dels Wolves a les seleccions catalanes Tot i ser el primer any que competíem a futbol americà, els Wolves han tingut un destacat paper a les seleccions catalanes, un total de vuit jugadors, quatre en categoria cadet i quatre en categoria júnior han format part d’aquestes seleccions i han competit a nivell internacional defensant la samarreta de Catalunya. Fins a 12 jugadors sarrianencs van participar a les proves per la selecció cadet que va aplegar més de 120 jugadors d’arreu de Catalunya, finalment 35 van ser els escollits entre els quals els jugadors de Wolves Enric Sansalvador, Jordi Lèrida, Yoshua Filgueira i Roger Villar. Aquests jugadors es van desplaçar a França on van disputar un torneig interna-

L

cional amb equips d’aquest país. Una setmana més tard va ser el torn del júniors, en aquest cas els quatre Wolves van ser Carles Amador, Ruben Balmisa, Franco Suárez i Álex André. Destacar també que Tomàs Feliu i David Jiménez també havien estat seleccionats però no van poder viatjar a França per motius personals. Una excel·lent representació de l’equip en un primer any de futbol americà que ha donat les primeres alegries. DE SARRIÀ DE TER A FLORIDA El final de temporada ens ha donat una altra gran noticia de projecció internacional. El jugador i entrenador dels Wolves Sarrià de Ter Dan Adrover ha estat seleccionat

Juniors selecció

per formar part de l’staff tècnic de l’equip de futbol americà del Northside Christian High School a la ciutat de St. Petersburg de Florida. Durant tres mesos, Adrover serà l’assistant Coach (ajudant d’entrenador) dels Mustangs, l’equip d’aquest institut americà, i tindrà la gran oportunitat d’aprendre directament d’un dels grans jugadors de la NFL, ja que l’entrenador principal de l’equip és Mike Alsttot, exjugador dels Tampa Bay Buccaners i guanyador d’una SuperBowl. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_73


SARRIA 85:Maquetación 1

23/9/13

09:41

Página 74

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint, i per les mateixes raons.

Editorial Estimats lectors (i lectores, que no voldríem ara que se’ns enfadi ningú per un ús sexista i discriminatori de la llengua, sobretot perquè del que volem parlar és d’una altra cosa). Estimades persones que ens llegiu amb assiduïtat i, per què no, amb entusiasme: haureu vist que a l’hora de proposar abreviatures o sigles impossibles som únics, modèstia a part. Però dir-li al català que es parla a la Franja de Ponent LAPAO no se’ns hauria ocorregut mai. I és que com diu la vella dita, la realitat supera sempre la fricció (o alguna cosa així). Sam Enfot, Redactor en Cap.

Ai aquests esquerranosos! Sempre buscant-li la punta a tot! Domènec Rita, TSN, Belles Arts. Política Nazional Darrerament els FATXES (Fills d’Aznar, Trepes, Xoriços, Especuladors i Sectaris) estan molt crescuts. Pontifiquen sobre lingüística imposant idiomes, es passen la filologia pel forro, titllen de nazi tot allò que no els agrada, tornen a penalitzar l’avortament i fins i tot s’atreveixen a fer homenatges a la División Azul. Només els falta dir que tot ho fan Por la Gracia de Dios. Si no els aturem aviat, no trigaran gaire a fer-nos portar la camisa blava i la boina vermella. Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Local Després de l’èxit de la Fira del vi i el formatge, el consistori es planteja la possibilitat de fer la Fira del cava i l’avellana, productes tan o més nostrats que els primers. S’espera que la convocatòria sigui també tot un èxit. Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

Crisi Ningú no ens ho havia dit, però la llum que es veia al final del túnel, sembla que era un tren que venia de cara. Lluís Dewindows, TSN, Economista.

Art Després de la instal·lació de sengles escultures situades en dues rotondes, fonts pròximes a la Casa de la Vila diuen que de moment no pensen posar-ne cap més. Sembla que la raó és perquè no hi ha més rotondes, tot i que si convé se’n podria fer alguna més, segons que ens han informat fonts generalment mal informades. L’oposició ha manifestat que no estan les coses per dilapidar recursos i que més valdria invertir en sanitat o dependència.

Congrés Es dóna a conèixer la notícia que els preus del bar del Congreso estan subvencionats i esclata la polèmica a l’entorn d’aquesta subvenció, enlloc de preguntar-se què hi fan els diputats bevent gin-tònics i cubates. Com és que hi ha alcohol en un lloc de treball? Algú s’imagina un cirurgià pet o un mestre col·locat? Esclar que potser només així s’expliquen algunes de les decisions que prenen ses senyories... Miquel Ebri, TSN, Congrés.

74_pDS

G. Bernard Shaw.

Eslògan Segons que hem sabut de fonts absolutament insolvents, el PP prepara un eslògan força impactant per promocionar internacionalment la Marca Españia. “Spain: One, Big, Free”. One, big, free? No ho sé, sona bé, contundent, curt i modern, però té un nosequè una mica ranci que no m’acaba de fer el pes. No? Pepe Alcalà, TSN, Madrit. Cançó En Millet i en Bárcenas han negat que volguessin crear un grup musical, el Duo Dinàmic. “Mai no hem dit que penséssim cantar”, han declarat. Però tothom sap que en el panorama musical aquestes afirmacions tenen poc valor. Els Amics de Lesart, TSN, Crítics Musicals. La Reivindicació Continuem demanant la retirada de l’aligot feixista del Pont de l’Aigua. La gallina a la cassola! NR Aquest no, perquè no hem tingut temps d’adaptar el corrector ortogràfic, però el proper News el redactarem íntegrament en lapao i el següent en andorrà. S’ho juro.


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:41

P谩gina 75


SARRIA 85:Maquetaci贸n 1

23/9/13

09:41

P谩gina 76

Parlem de Sarrià núm. 85  

Número 85 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de abril, maig i juny de 2013. Edita: GERDS d...

Advertisement