CULTURA [any espriu 2013
NARRATIVA D’ESPRIU Narrativa breu Aspectes. Barcelona: Catalònia, 1934. Miratge a Citerea. Barcelona: L.E.D.A., 1935. Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1935. Letízia i altres proses. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937. Anys d'aprenentatge. Barcelona: Selecta, 1952. Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1965; 2005. Les roques i el mar, el blau. Barcelona: El Mall, 1981. Mariàngela l'herbolària i altres narracions. Barcelona:Premsa Catalana, 1989. Les ombres; Proses de "La Rosa Vera"; Altres proses disperses [a cura de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil]. Barcelona: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu - Edicions 62, 2001. Narrativa infantil i juvenil Petites proses blanques; La pluja i altres narracions. Barcelona: Gaya Ciència, 1984. Tereseta que baixava les escales [a cura de Carme Solé Vendrell]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Caixa de Barcelona, 1986. Novel·la El doctor Rip. Barcelona: Catalònia, 1925. Laia. Barcelona:Catalònia,1934.
Salvador Espriu inicià la producció literària en el terreny de la prosa, que conreà, principalment, des dels seus inicis precoços -a quinze anys va escriure en castellà el primer llibre, Israel- fins a l'època immediatament anterior al conflicte bèl·lic amb El doctor Rip (1931). L'impacte de l'obra fou considerable en situar-se l'autor al marge de la influència noucentista, i principalment orsiana (d’Eugeni d’Ors) aleshores preponderant; afirmà, així, la seva independència i una forta originalitat, que la publicació de les obres posteriors no va fer més que confirmar. Ja en la postguerra, Espriu va publicar narracions que no han estat, encara, aplegades en volum -malgrat tenir aquest un títol ja probable. Les Ombres-, algunes de les quals han estat publicades a l'antologia Narracions (1965). I va revisar d'una manera gairebé obsessiva la producció en prosa que havia escrit anteriorment, fet que demostra la seva gran preocupació per l'estil i la llengua de les seves obres. Narracions (1965) és una tria molt representativa de la prosa de Salvador Espriu i una de les mostres més signi-
28_pDS
ficatives i brillants de la narrativa catalana de qualsevol època. La selecció comprèn set proses d’Ariadna al laberint grotesc, la narració Letizia i cinc procedents de Les Ombres. Salvador Espriu és un dels grans noms de la poesia contemporània i dramaturg, és també un prosista extraordinari, com ho demostren les seves novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932); i els llibres de narracions Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia i altres proses (1937), Les roques i el mar, el blau (1981) i l’esmentat recull Les ombres, que l’autor no va poder completar. Les roques i el mar, el blau En un grup de relats de Les roques i el mar, el blau(1981), la prosa esdevé una narració feta de pinzellades com si fos una pintura, de fet són les quaranta-dues proses publicades a Dibuixos. Un bloc d’espiral de la casa Gelabert de Barcelona ens deixa constància dels tràfecs d’Espriu bastint Ocnos de la seva pròpia escriptura. Ocnos, el soguer de l’Hades, que trena una corda d’espart inacabable que una
somera es menja també sense parar. Ocnos o Quel·la, el drapaire brutíssim. És el llibre pòstum d’Espriu que aplega els seus assajos. Constitueixen petites joies enllaçades amb la seva obra de ficció; n’hi ha que són autèntics manifestos que posen en relleu les implicacions morals, socials i polítiques de l’autor. La pluja La pluja (1938) no és un text gaire representatiu en l’obra de l’Espriu. És una narració que consta de quatre proses breus, la més llarga està composta per un centenar de línies i la més curta, disset. Les dues primeres, Pluja d’agost i Pluja de tardor, són les més llargues i són proses de caire al·legòric. Són una reflexió sobre la naturalesa cíclica de les coses i sobre els processos de creació-destrucció inherents a tot cicle, natural o humà. En aquestes proses, primer la pluja i després el sol apareixen com forces motores de la narració. Petites proses blanques És un recull de textos que va escriure entre el 1937 i el 1952. Es tracta d’una mirada preciosista i poètica de la natura i que l’autor va associant a emocions i sentiments humans, transformant-los en mons personificats, que gaudeixen o pateixen el pas del temps, dels capricis de l’oratge, o de la mà decisiva de l’home. Tot i que hi ha una tendresa que amara aquests textos, es parla de destins tràgics o de la mateixa mort; o dels contrastos que ofereix la vida, amb tota la seva càrrega de paradoxes. Letizia (1937) Formada per vint-i-nou paràgrafs separats per ratlles blanques i escrita amb un estil narratiu i paratàctic (frases curtes sense connectors, amb puntuació o una conjunció entre l’una i l’altra). L’acció transcorre en un espai de temps molt curt (de les quatre de la tarda, hora de l’enterrament, a la nit del mateix dia). Es tracta d’una narració que parla sobre les actituds i reaccions davant la mort d’un parent o conegut.