Page 1

SARRIA 79:Maquetaci贸n 1

15/3/12

00:19

P谩gina 1


SARRIA 79:Maquetaci贸n 1

15/3/12

00:19

P谩gina 2


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 3

sumari AJUNTAMENT XIII Fira del paper Parlem de Sarrià i la memòria històrica Nou sistema de recollida de deixalles 25 de novembre una data per recordar ENTITATS Els reptes de l’esplai en la societat actual 6a Fira Comercial 10 anys de cantaires Els Pastorets de Sarrià Ratafiaires de Sarrià, 10 anys de vida Gegants: de la Festa Major fins Nadal El Tió del Pla de l’Horta La nit de Reis DOSSIER D'HISTÒRIA La fàbrica del Terri OPINIÓ Amb la cordialitat deguda, faltaria més Per una política fiscal de Sarrià de Ter més justa El rumb de la Unió Europea CULTURA Concert OCE Centre Cívic La Cooperativa Els premis “Isidre Macau” Com explicar aquest país als estrangers, Matthew Tree Vinoteca: Maridatges entre literatura i el vi Acte lliurament premis “Isidre Macau” Memòria Musical Fusions musicals, un nou estil de música Llibres. “Habitacions tancades” Care Santos LLibres. “Reinventar-se” Dr. Mario Alonso Puig Espai 2.0. El Parlem de Sarrià en línia Homenatge als xics de Sarrià de Ter En record de la Victòria Les classes de mecanografia de la Sra. Victòria QUADERN D'APUNTS ESPAI ESCOLAR Escola Bressol Confetti Ampa EMB Confetti Escola Montserrat Ampa Escola Montserrat SALUT Malaltia de l’Alzheimer NATURA Excursió del Pessebre al Massís del Montgrí VIATGES Khajuraho ESPORTS. UES, WOLVES, Club Ciclista THE SARRIÀ NEWS

4 6 7 9 10 12 13 14 16 18 20 21 22 27 28 29 31 32 33 34 35 36 37 39 40 41 42 43 44 46 48 49 50 51 53 55 56 58 61 67

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Esther Portilla, Esther Ferrero, Roger Torrent, Raimon Cros, Lourdes Gelada, Jordi Paretas, Gemma Simon, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Pesen Serrano, Anna Sala, Lluís Aymerich. Esplai PL, Mireia Canyigueral, Imma Oliveras, Fidel Rincón, Amics dels Gegants, Mònica Sala, Maria Robles, Rosa Isern, Imma Amorós, Mireia Bergara, Susanna Poch, Jordina Claravalls, Engràcia Bramon, Ampa EB Confetti, Montse Lladó, Emili Marco, Grup Muntanya Sarrià, Bet Sau, Joan Pórtulas, Xavi Rodríguez, Enric Sucarrats, Marcel Muñoz. Foto portada: Fira del Paper per en Quim Llunell Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

EDITORIAL

ELS CRÈDITS

U

na assídua lectora de la revista ens comentava temps enrere que sempre hi trobava alguna notícia d’interès, o una referència a persones a qui havia conegut però feia temps no veia. Ens passa sovint, anem tan atrafegats que difícilment ens trobem i en comptades ocasions coincidim. Quan repasseu la revista que teniu entre mans, veureu com hi ha gent que fa possible que s’organitzin coses, que tinguin continuïtat i que siguin el nostre punt de reunió o de nexe: L’Esteve Pineda ha celebrat 80 anys dalt l’escenari i fins i tot va sortir a TV3. La malaurada Victòria Padrosa, procurava ajudar-lo en les representacions dels Pastorets i del grup Cafè, Copa i Puro, però també va fer una feinada ensenyant mecanografia a nens i nenes. En Salvador Muñoz va ensenyar tota una generació a cantar i a tocar la guitarra i va tenir un merescut homenatge envoltat de més de 250 persones, xics, familiars i amics. Però hi ha molt més: quantes persones col·laboren perquè es faci la cavalcada de reis, la quina de Nadal, el pessebre vivent de l’escola Montserrat, l’arrossada per la Marató de TV3, el concert de cant coral? Quanta gent hi ha darrera cada activitat que s’organitza per a gaudi de tothom? Doncs molta i a ella li devem els crèdits, a qui podem posar el nom i el cognom i al col·lectiu que els engloba. Tingueuho present, sense la gent desinteressada que dedica tantes hores als altres, res seria possible. Les retallades I si ja és difícil portar a terme una activitat, encara ho serà més enguany fer-ho amb poc pressupost. Totes les entitats del municipi han vist com se’ls ha retallat l’aportació del consistori i per tant, o bé es rasquen la butxaca o bé busquen patrocinadors, o bé reduiran l’activitat. En el cas de la revista, la retallada ha estat molt severa al nostre entendre (el pressupost d’edició s’ha reduït a la meitat) i ens obligarà a buscar nous socis i nous anunciants. Per aquest 2012, podem garantir els quatre números anuals, però no per l’any vinent, ja que haurem exhaurit els estalvis. De moment, gaudiu d’aquest número i assaboriu els més de 40 articles, elaborats per 45 persones. ■

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 4

AJUNTAMENT [XIII fira del paper

XIII Fira del paper Esther Portilla i Benito. 1a. tinent d’alcalde i regidora de promoció econòmica Esther Ferrero. Tècnica de promoció econòmica

Diumenge 2 d’octubre, amb les primeres llums del matí, s’inicia el tràfec a munt i avall del carrer Major per a donar la benvinguda als firaires i ajudar com cada any a que se sentin com a casa, perquè el cert és que la majoria d’ells ja fa més de deu anys que fan possible que la FIRA del PAPER esdevingui un èxit. Quan el sol ja escalfa, s’afegeix com un més a l’equip organitzador, fent fàcil que els visitants visquin la Fira sense pressa, lentament, observant el que té per mostrar-los, participant de les temptacions que els tallers els posen a les mans, sorprenent-se de com, després de tants anys, el paper i els seus mil matisos encara els poden seduir.

L

a XIII Fira del Paper es va inaugurar amb un espectacle intimista de titelles per adults “Ros Melógamo Mínimo” de la companyia “Angélico Musgo”, que amb molta sensibilitat va omplir la foscor del pati del Patronat d’un silenci expectant, on tots els assistents vàrem anar seguint les

4_pDS

aventures i desventures d’un viatger peculiar. Com diu el seu autor, “Ros, és la historia d’un petit viatge, del que queda i del que se’n va. D’una maleta on hi cap l’impossible per a desaparèixer, l’esforç d’un personatge per a ubicarse, un gest tan mínim com el que realment importa, perquè quan tot sembla perdut, quan

ens sentim sols, sempre hi ha una sortida en el nostre interior que ens fa volar”. Un dels actes més emblemàtics de la Fira i que en aquesta edició va ser motiu d’un especial orgull, va ser el passi de vestits de paper. Les “Dones del Coro” varen ser les grans protagonistes, ja que gràcies al seu treball de tot


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 5

AJUNTAMENT [XIII fira del paper

l’any i a no poques dificultats, han aconseguit mostrar-nos un ventall fantàstic de vestits fets íntegrament en paper i, alhora, la posada en escena al cim de l’escenari no va deixar a ningú indiferent per la gràcia i desimboltura de totes i tots els models que van lluir els vestits. A ningú se li escapa, però, que les Jornades del Paper també s’han vist afectades per la fràgil situació econòmica en què ens veiem immersos com a país. Ha estat un repte per l’ajuntament mantenir l’essència i el nivell qualitatiu dels actes, tot i que s’és conscient que s’ha hagut de renunciar a alguns dels actes que eren tradicionals i que formaven part de les Jornades del Paper, com ara les jornades tècniques, i que alhora, s’ha hagut de disminuir la quantitat, no pas la qualitat, de les exposicions que també formen part essencial de les nostres jornades. ■ Fotos Quim Llunell

pDS_5


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 6

AJUNTAMENT [parlem de sarrià i la memòria històrica

PARLEM DE SARRIÀ I LA MEMÒRIA HISTÒRICA Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter

Els darrers anys s'ha desenvolupat un corrent teòric -amb la corresponent plasmació pràctica- al voltant de la defensa de la memòria històrica. En democràcies més adultes que la nostra, aquesta idea ha servit per recordar episodis històrics no massa (o gens) lloables. I encara més, ha estat una eina per intentar reparar les víctimes de moments negres de la història recent. Roger Torrent, Salvador Muñoz, Jaume Teixidor, Carme Roura i Alba Martínez, per l’Homenatge als Xics de Sarrià de Dalt. Foto: Quim Llunell

S

igui com sigui, el cert és que aquesta tendència ha estat una prova de maduresa. I ha servit, en termes generals i menys polititzats, per despertar la consciència col·lectiva que ens cal aprofundir en la nostra història. A hores d'ara pocs discutiran que per conèixer el present i resoldre dubtes de futur ens cal saber del passat. Això, pensarem, no és nou. Fa temps que des de la historiografia acadèmica i amateur s'ha reivindicat (i no pas de forma gremialista) la posada en valor del nostre patrimoni històric. Els instruments i les plataformes són múltiples. Els temes d'estudi, també. En el nostre àmbit local, Sarrià de Ter, és la revista "Parlem de Sarrià" qui ha fet aquesta funció. La revista ha servit per deixar testimoni escrit del que contemporàniament va succeint al nostre entorn, a l'estil d'un cronista oficial. Amb les dècades, llegir què es fa avui en un club esportiu, quin tema preocupa a una associació o què planteja l'ajuntament seran elements

6_pDS

valuosíssims per a investigadors i tafaners de la història, com un servidor. Però a més hi ha una altra funció també essencial: "Parlem de Sarrià" ha fet una labor fonamental en la recuperació d'episodis històrics. D'alguna manera, aquesta publicació s'ha constituït en el recordatori actiu del nostre llegat. Exemples en trobaríem uns quants. Iniciatives que han servit per posar en valor moments i esdeveniments que estaven a punt de passar a la carpeta dels oblits socials. Han fet que no descuidéssim el que hem sigut. Però també han insuflat l'autoestima del que sap que el seu també és un passat digne de ser recordat. El darrer exercici ha estat l'homenatge als "Xics" de Sarrià de Dalt i al seu promotor, en Salvador Muñoz. Un delicat i deliciós acte que va servir perquè els excomponents de la coral es retrobessin i tornessin a cantar. Homes i dones, que també van ser nens i nenes (les fotos ho certificaven) van tornar a trepitjar l'escenari. Al

davant, en Salvador -guitarra en màdirigia el grup. Un emotiu retorn als anys setanta i vuitanta, però sobretot un necessari exercici de retrobament amb el nostre passat recent. El fet, l'invent i la trajectòria s'ho mereixien. La tasca social que van fer els Xics, s'ho valia. I és per això que en nom de la música, l'alegria i el poble calia aquest homenatge. Tal i com calen tots els actes que ens ajuden a saber d'on venim. A recordar les persones que han fet gestos per millorar la seva societat. Per millorar el nostre poble. Res pot quedar en l'oblit. Perquè la gent passa, els fets no. És per descriure precisament això que a mi m'agrada parlar del fil roig de la nostra petita gran història. El fil que connecta avis amb néts. Generació amb generació. Per la bona salut social és important garantir aquesta connexió. I és més que evident que "Parlem de Sarrià" ha tingut una paper molt important en el fet que a Sarrià de Ter aquest fil segueixi viu. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 7

AJUNTAMENT [nou sistema de recollida de deixalles

NOU SISTEMA DE RECOLLIDA DE DEIXALLES: MÉS PRÀCTIC, MÉS ECONÒMIC Raimon Cros i Farrerós Regidor de Governació

A partir del primer de maig, Sarrià de Ter, tindrà un nou sistema de recollida de deixalles. Aquest nou sistema és el resultat de setmanes de negociació entre l’Ajuntament i l’actual empresa concessionària que, de fet, serà qui continuarà fent aquest servei. Ara bé, malgrat que l’empresa que presta aquesta activitat bàsica continuï essent la mateixa, el cert és que el nou contracte comportarà millores notables.

NOUS CONTENIDORS En primer lloc, cal dir que aquest canvi suposarà la substitució de tots els contenidors del municipi. Els actuals seran canviats per uns de nous de més capacitat. Així, si actualment la capacitat total del municipi és de 700 m3 ara passarà a ser de 729 m3. Això és perquè els nous contenidors són més grossos, en concret més del triple que els que tenim avui. A més a més, amb la substitució aconseguim millorar l’accessibilitat. Els nous contenidors seran accionats amb pedal, cosa que fa que siguin molt més pràctics i alhora que evitem les disfuncions que en l’actualitat generen els recipients que funcionen amb botons. Cal esmentar aquí, també, que aquests nous contenidors seran fixos (sense rodes), de manera que s’evitaran els desplaçaments no desitjats. En aquest àmbit, cal dir també que l’estètica també serà un dels elements que sortirà beneficiat de la renovació. I és que els nous contenidors tindran

únicament es necessita el conductor del vehicle per fer tota la feina (sense operari com fins ara). Evidentment, això suposa una reducció de la mà d’obra necessària per fer la mateixa tasca i per tant també, un estalvi econòmic interessant. RACIONALITZACIÓ DE LES ILLES

tots la mateixa forma i el mateix color (a excepció de la tapa, de cada un dels colors corresponents a cada fracció). Això donarà una visió més uniforme al conjunt de contenidors i millorarà la imatge del carrer. NOU SISTEMA DE RECOLLIDA El canvi de contenidors es deu, és clar, al canvi de sistema de recollida. De la recollida amb càrrega posterior passarem a la càrrega lateral. Què vol dir això? Doncs que el contingut dels contenidors s’abocarà pel costat dret del camió. Aquest fet és significatiu perquè permet implantar nous camions en els quals el procés està tot informatitzat i

Ho hem comentat, la càrrega lateral implica que tots contenidors han d’estar en el sentit dret de la circulació. En aquests moments no en tots els carrers i en totes les bateries de contenidors es produeix aquest fet. És per això que la implantació del nou sistema suposarà també haver de racionalitzar totes les illes de contenidors del municipi. Posant-los tots en el costat que pertoca, però també aprofitant per racionalitzar-ne la ubicació. Hem fet un estudi acurat per determinar localitzacions, radis i usos de cadascun dels contenidors de Sarrià de Ter. De l’anàlisi es conclou que hi ha certa dispersió (amb llocs on falten contenidors i altres on n’hi ha de més) i que també es detecten duplicitats: zones on les

pDS_7


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 8

AJUNTAMENT [nou sistema de recollida de deixalles

illes de contenidors se solapen amb d’altres a pocs metres. Sigui com sigui, aprofitarem la necessitat de recol·locar contenidors (per exigències del sistema) per racionalitzar les illes. Procurant compactar i dotar de totes les fraccions a totes les illes. Establint llocs de referència més marcats que ara i, fins i tot, anul·lant illes de contenidors molestos –en diferents sentits. FREQÜÈNCIES I HORARIS ACTUALITZATS El mateix estudi que ens ha servit per regular millor la ubicació dels contenidors ens ha servit, també, per determinar-ne la utilització. D’aquesta manera s’han revisat totes les freqüències intentant ajustar-les més a l’ús real que els sarrianencs i sarrianenques fem d’aquests. Amb l’objectiu de donar un servei més acurat i alhora intentar abaratir costos. Es precisament amb aquesta voluntat que s’han actualitzat i ajustat les freqüències, que queden així: Rebuig: 4 dies a la setmana (fins ara eren 5) Envasos: 2 dies setmanals (ara són 1) Vidre: 2 cop al mes (mateixa freqüència actual) Paper: 2 vegades al mes (com fins ara) A més, cal afegir el fet que es passaria de fer la recollida en horari nocturn per fer-se en horari diürn. Amb

8_pDS

això estalviem el plus de nocturnitat, cosa que, és clar, contribueix a reduir el muntant total. NETEJA VIÀRIA El nou contracte de recollida de deixalles no és l’únic que s’ha replantejat. El servei de neteja viària (ofert també per la mateixa concessionària que fa la recollida) tindrà una important millora. En aquest cas, amb un reforçament clar gràcies a la incorporació de nova maquinària. En concret, s’afegirà un nou vehicle (camió) escombrador d’aspiració. Aquest nou vehicle és més adequat per a netejar carrers i àrees més àmplies i se sumarà al vehicle que actualment té l’ajuntament d’1,5 m3, més adient per a les zones de més difícil maniobrar. Pel que fa a les freqüències, en aquest cas, cal dir que s’estableix un servei diari durant 5 dies a la setmana amb les mateixes rutes bàsiques desenvolupades fins ara. ESTALVI ECONÒMIC IMPORTANT En definitiva, en els moments en què ens trobem a l’Ajuntament li pertoca buscar alternatives per intentar alleugerir la càrrega econòmica als pressupostos municipals. És important buscar estalvis determinants. I és amb aquesta clara determinació que vam

encetar aquest procés de replantejament d’aquests dos contractes. Al final, la solució aplicada en ambdós casos suposa, com hem vist, una millora tècnica clara i un pas més en el servei. Però més enllà d’això, la renegociació del contracte havia de servir també (o sobretot) per una altra cosa: rebaixar-ne el cost. Al final s’ha aconseguit un avenç fonamental en aquest sentit. La renovació del contracte suposarà pel municipi de Sarrià de Ter un estalvi anual d’uns 44.709 euros en el cas de la recollida de deixalles (això suposa una reducció del 20% respecte al que s’ha pagat el 2011) i de 22.317 euros pel que fa a la neteja viària (un 16% menys). Amb tot, la rebaixa serà de 67.000 euros per aquest any 2012 i el mateix per al 2013. En conclusió i tal i com hem expressat més d’una vegada, en aquest temps de dificultats econòmiques els esforços per abaratir els preus dels serveis són imprescindibles. I això ha de ser compatible amb el manteniment d’una qualitat mínima. Hem de ser capaços d’assegurar els serveis bàsics tal i com els hem gaudit fins ara, però havent-hi de destinar menys diners. Aquesta ha estat sempre la voluntat del govern de Sarrià. Amb aquest nou contracte complim la màxima que ens plantejàvem per aquest mandat: fer el mateix amb menys recursos. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:19

Página 9

AJUNTAMENT [25 de novembre, una data per recordar

25 DE NOVEMBRE, UNA DATA PER RECORDAR! Lourdes Gelada Regidora de la Dona

E

l passat 25 de novembre vam celebrar el dia contra la violència de gènere. Vam fer una concentració davant de l’Ajuntament, on vam llegir el manifest en rebuig a la violència masclista. També vam fer la ja tradicional encesa d’espelmes en record a les víctimes i un minut de silenci. Tot seguit ens vam desplaçar cap a l’edifici del Coro, on es va fer un cinefòrum amb la pel·lícula “Te doy mis ojos” de Fernando Amenábar. I després vam fer un petit col·loqui sobre l’esmentada pel·lícula.. ■

pDS_9


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 10

ENTITATS [esplai PL-Mijac

ELS REPTES DE L’ESPLAI EN LA SOCIETAT ACTUAL Monitors i monitores Esplai PL-Mijac CREAR ESPAIS DE COHESIÓ SOCIAL, COMBATRE L’INDIVIDUALISME I RETORNAR ALS NENS EL DRET A EMPIPAR ELS ADULTS Societat postmoderna, societat del risc, societat líquida… són alguns dels noms amb què els acadèmics han batejat la societat occidental de les últimes dècades. Una societat marcada per haver-se convertit en una societat de consumidors, en lloc d’una societat de productors, com érem fins a mitjans del s. XX. Marcada per una globalització on les fronteres han perdut el sentit i tot està relacionat: les polítiques agràries de la UE fan passar gana als pagesos de Nicaragua, la guerra civil del Sudan provoca que a nosaltres en surti més car omplir el dipòsit, les decisions d’una assessoria nord-americana fan que se’ns pugi la hipoteca, i mil exemples més. Una societat marcada també pel triomf de les polítiques neoliberals que han sotmès la política a la dictadura dels mercats. osaltres, els monitors i monitores no restem al marge d’aquests canvis, ens hem d’adaptar i respondre a les noves necessitats que presenten els nens i nenes actuals i continuar encaparrats a buscar la manera de col·laborar, des de l’educació en el lleure, per fer d’aquest un món més agradable per viure-hi. Per

N 10_pDS

això cal un replantejament de l’esplai, pensat per a la societat moderna clàssica, no per aquesta nova societat líquida. Ens hem d’adaptar sense perdre el contingut, la base que ens dóna sentit: educar els nens i joves per fer possible un món millor per a totes i tots. Però quins són els nous reptes que ens depara la societat líquida? La globalització ha provocat un augment de

les desigualtats econòmiques degut a que les empreses ja no depenen dels seus treballadors (poden relocalitzar-se on vulguin), això ha permès la proliferació del treball precari i de l’elevat atur que sofrim actualment. L’augment de les desigualtats, sumat a un augment de la diversitat cultural a les nostres comarques està fent trontollar la cohesió social. L’esplai, en aquest sentit, ha


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 11

ENTITATS [mijac

d’oferir un espai de convivència, on el poder adquisitiu o l’origen cultural quedin en segon terme davant de l’experiència de compartir un projecte plegats, cal que l’esplai vetlli per crear un sentiment de fraternitat entre els infants i joves per tal que aquests puguin deixar de banda les diferències i començar a comprendre el que tenim en comú com a membres d’una mateixa espècie. Per altra banda, la proliferació de la societat de consum, recolzada per les noves tecnologies, ha provocat un augment de l’individualisme, la lògica del consum és individual i les noves tecnologies han permès substituir les relacions veïnals per relacions a la xarxa, molt menys vinculants. Un dels mals de la situació actual és precisament aquest individualisme, on poca gent està disposada a renunciar als privile-

gis privats per al bé comú. Des de l’esplai hem de treballar per crear comunitat, cal que els nens aprenguin a compartir, a crear vincles emocionals que vagin més enllà d’acceptar als altres com a “amics” a les xarxes socials. Hem de generar escenaris de convivència on els nens i joves puguin jugar plegats, recuperar la vella idea de “fer pinya”, tan necessària actualment. I per això, no hi ha res com la vivència d’unes colònies o uns campaments. Finalment, les polítiques neoliberals han mercantilitzat els espais d’oci i educatius. Han entès els nens com una càrrega que cal tenir ocupada com més hores millor. Els nens estan acostumats a estar amb adults que estan amb ells per “obligació” (mestres, monitors de menjador, extraescolars, etc.), estar amb els nens s’ha convertit

en una professió. Alhora, aquests adults que treballen amb els nens tendeixen a generar relacions verticals, on l’adult mana i el nen fa, hi ha un programa establert i s’ha de seguir. L’esplai, on els monitors fan voluntariat, ofereix un espai on nens i adults comparteixen el seu temps lliure, no hi ha una relació professional interposant-se entre ells, els nens copsen que aquells monitors i monitores estan allà perquè volen i que poden marxar quan vulguin, es crea una relació horitzontal entre l’infant i l’adult. Els monitors i monitores dels esplais tenim la important tasca de deixar que els nens i les nenes ens empipin, perquè els nens i les nenes tenen dret a empipar els adults, ho necessiten, i a nosaltres, monitors i monitores, ens apassiona ser empipats pels nens i les nenes! ■

III ARROSSADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3 empre és bon moment per col·laborar amb causes justes i amb qui més ho necessita, però fer-ho per la Marató comença a formar part d’una bonica tradició, i no parlo només a nivell local sinó que aquest sentiment es pot estendre arreu del territori català. Aquest és el tercer any que des de l’esplai PL organitzem l’arrossada solidària per la MARATÓ de TV3. Els dies abans i després de

S

l’esdeveniment, l’equip de monitors i els nens i nenes de l’esplai anem ben atrafegats: demanar taules i cadires, difondre l’esdeveniment, vendre tiquets, comprar el menjar, etc.; però com ja hem dit en altres ocasions, ho fem de bon grat perquè sabem que el resultat de tot plegat és molt positiu. Concretament aquest any hem recaptat uns 1.500 € nets, que hem enviat a la Fundació de la Marató de TV3, i això és gràcies a tots!!!

L’arrossada solidària es va celebrar al pavelló de la UES. Foto: Txell Pla

GRATITUDS: Des de l’esplai PL voldríem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, de la Unió Esportiva Sarrià, Can Llausàs, Frit Ravitch i, en definitiva, a totes aquelles persones que voluntàriament i anònima van portar coques i cafè per compartir entre tots. La Marató diu molt de tots vosaltres! Gràcies!!! ■

pDS_11


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 12

ENTITATS [associació comerciants de sarrià

Fotos: Ràdio Sarrià

6a FIRA COMERCIAL

Imma Oliveras i Caixas, Presidenta de l’Associació de comerciants de Sarrià de Ter

El temps passa amb una gran rapidesa i ja podem dir que sense quasi adonar-nos-en hem fet la sisena edició de la fira comercial de Sarrià de Ter. Sis anys treballant per donar a conèixer el comerç del nostre municipi, intentant apropar els nostres comerços, productes i serveis a la gent.

T

ot i que corren temps difícils i que darrerament ens envolta la inseguretat, la crisi econòmica, l’atur,... encara pensem que és millor seguir treballant pels nostres comerços i per la nostra gent, la nostra prioritat sempre són els clients. Tot el dia va estar ple d’activitats per a petits i grans, degustació de productes (coques, embotits, olives,

12_pDS

torrons,...), berenar per a tots els assistents. Tothom que va aprofitar la fira per fer alguna compra el van obsequiar amb uns papers que els podia omplir i entrar dins els diferents sorteigs d’obsequis cedits gratuïtament pels comerciants i per l’Associació de comerciants. Volem agrair a l’Ajuntament de Sarrià des de l’àrea de desenvolupament comercial el seu suport econò-

mic i logístic i a tota la gent col·laboradora de Radio Sarrià que fan que tota la jornada sigui molt més divertida. Volem donar les gràcies per la seva col·laboració a les puntaires que com cada any ens fan una demostració dels seus treballs, i a les Dones del Coro, que van desfilar amb vestits de paper fets per elles. Us hi esperem a tots el proper any. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 13

ENTITATS [cantaires de sarrià

10 ANYS DE CANTAIRES Isabel Vidal Solà

Qui signa aquest article és exmembre dels «Cantaires de Sarrià». Em vaig quedar ben sorpresa (i ben il·lusionada) quan, fa uns mesos, em van convidar a participar en el concert del desè aniversari de la coral del nostre poble; estava programat pel dia 19 de novembre a les 19.00h al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt. No em semblava pas que havien passat tots aquests anys…

Q

uan es va engegar aquest projecte, teníem com a directora Esther Castelló i més tard n’agafà el relleu Núria Gibrat. Els primers assajos els fèiem al local social de “La Caixa” al carrer petit de Sarrià; més endavant ens vam traslladar a una de les aules de «La Cooperativa» de Sarrià de Dalt. Veïns de Sarrià de Baix, Sarrià de Dalt i Sant Julià de Ramis ens reuníem (i ho continuen fent) un cop a la setmana per passar-nos-ho bé cantant, interpretant cançons populars i d’aquí i d’arreu i oferir allò que bonament sabí-

em fer a diferents contrades gironines. Estar a dalt d’un escenari és una gran experiència però, això sí, al darrere de cada cançó hi ha un gran esforç i dedicació per part de tots nosaltres i la directora. El concert es va dividir en dues parts, i a la pausa es van proyectar un video amb fotografies de concerts, trobades de corals, acompanyaments de misses de festa major… També hi hagué un emotiu record per en Joan Güell, un dels primers components dels Cantaires que morí fa uns anys.

A més de peces com “Signore delle Cime”, “Samba Lelé”, “Vell Pescador” o “El rossinyol” (cant conjunt entre cantaires i excantaires), es van estrenar dues obres sorpresa, ben diferent l’una de l’altra: la primera, titulada “En cantarem una altra”, composta per Pau Canyigueral en commemoració de l’aniversari de la coral i la segona, una petita sardana coral composta també per aquesta ocasió per Esther Castelló. ■

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_13


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 14

ENTITATS [ccp sarrià de dalt

ELS PASTORETS DE SARRIÀ UN ESPECTACLE TOTAL, PERFECTIBLE, INTERACTIU, SOLIDARI ... Fidel Rincón Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt

Els Pastorets pertanyen a la més vella tradició filosòfica clàssica, recollida fidelment pel cristianisme, sobre el bé i el mal com a valors no contraposats dins de la mateixa persona. En un exercici de pedagogia, cada un d’aquests paràmetres té una representació personal maniqueista que reconforta les consciències. Plató diu que el bé és la idea suprema i que el mal és la ignorància. Més tard, Sant Pau i Sant Agustí van arribar a la mateixa conclusió: el mal no existeix. És senzillament l’absència del bé. Sant Tomàs ens va deixar escrit que el mal existeix en raó de la llibertat amb què Deu va crear l’home.

I

Esteve Pineda, pastor peculiar. Foto: Ràdio Sarrià

14_pDS

al servei de tot això, l’Esteve Pineda porta 80 anys corrent pels escenaris fugint del dimoni gros, encarnat en aquests últims anys a Sarrià per Paco Fitó. Aparentment dos persones al servei d’una idea. Dos persones que, en realitat, són la mateixa. En efecte, corria l’any 1931 quan un nen de 7 anys , l’Esteve, es va enfilar a una corda que el passejava pel mig de l’escenari a manera d’angelet. Més tard, va baixar a la terra i de pastor eixerit s’ha passat dècades, a excepció dels anys de la guerra en què bufaven mals vents per tot el que olorava a sotana. Aquesta última edició dels Pastorets al nostre poble ha significat un substancial canvi cap a la consolidació d’un espectacle total que s’hauria de desenvolupar en el futur sota un nom ben característic,

“Els Pastorets de Sarrià”. Aquesta denominació no és innocent; ben al contrari, vol remarcar que els elements que conformen la representació són propis de la nostra aportació d’anys i panys: textos, afegits, aportacions dels diferents directors... Aquest any s’ha escurçat la durada al servei d’un major ritme i les escenes eren el fil conductor de la narració bíblica i la millor tradició cristiana. Cal destacar la plàstica aparició dels romans i el seu pregó, i l’aportació, en directe, dels Cantaires de Sarrià. En un altre ordre de coses, s’ha volgut donar un caire solidari i interactiu a la representació: els espectadors es podien afegir a l’obra en el moment de l’adoració només amb la condició de portar productes que després van ser lliurats al Banc d’Aliments. Els Pastorets, tot cercant una major complicitat amb la gent, han sortit del marc del Centre Cultural Parroquial sota dues formes: per un costat, el 24 de desembre a la tarda, es va fer un pregó anunciador a càrrec dels romans, en tres places diferents del poble: Pla de l’Horta, Pla de la Rasa i carrer Major. També, reforçant l’esperit de solidaritat proposat, els cinc supermercats de Sarrià van disposar caixes, perquè la gent pogués dipositar-hi aliments. En total, es van recaptar fins a 350 kg. Les novetats no van acabar aquí. Va haver-hi una altra aportació artística que va conferir pedigrí intel·lectual: en Lluís Bosch Martí i en Llorenç Carreras, els Plis Plas, es varen encarregar del cartell anunciador.


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 15

ENTITATS [ccp sarrià de dalt

Fidel Rincón, directors dels Pastorets d’enguany

A Sarrià, a més, es dóna una circumstància que parla dels orígens del teatre modern, a l’edat mitjana, després de l’època clàssica grega i romana. El teatre va renéixer dins de les esglésies i, de mica en mica, va passar als atris i a les places públiques. Al nostre poble, el Centre Parroquial ha estat, de sempre, impulsor de l’activitat teatral. Inclús, el mateix origen del Centre es deu a la necessitat de disposar d’una adient instal·lació per poder representar. Els Pastorets troben així una coherència històrica i ideològica, com a icona de la fe cristiana. Tot plegat obliga a atorgar continuïtat a la inèrcia creada. Prop de 60

Els nous manaies de Sarrià

Pere Puigderrajols, company de l’Esteve Pineda

actors, tècnics, directors i el legítim orgull de la gent, que ha fet seu l’espectacle, no ha de tenir aturador. Només manca per decidir un enigma al

voltant dels Pastorets: Sarrià és un poble d’àngels o de dimonis? A tenor dels desitjos dels joves actors no hi ha dubte: tots volien ser dimonis. Va costar trobar àngels. Tornem a l’argument del principi: el bé i el mal. Algú em va dir que Sarrià és un poble d’àngels que actuen com a dimonis, perquè de sempre han hagut de defensar la seva identitat davant el gegant veí; i això comporta marcar territori amb la forca cultural a la mà. Bé, de moment, ni àngels, ni dimonis, sinó pastors...Els Pastorets de Sarrià. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_15


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 16

ENTITATS [dones més que mai

RATAFIAIRES DE SARRIÀ, DEU ANYS DE VIDA Dones més que mai

Sembla que era ahir i ja portem deu anys fent camí entre herbes remeieres que aniran a parar a la garrafa de “sol i serena”. Sarrià sempre ha sigut un poble elaborador de ratafia, eren moltes les cases que acostumaven a fer aquest digestiu tan català, però es feia de portes endins a nivell familiar, sense massa ressò.

16_pDS

N

osaltres mirem enrere i recordem aquelles xerrades de plantes medicinals i aquells dinars a l’aire lliure a la “Planta del Clasclar” (Sant Martí de Llémena) o bé als Àngels, en què algunes d’aquestes dones del nostre grup varen tenir la pensada de portar la seva Ratafia per convidar.....i òndia, vàrem trobar-hi gust, aquests varen ser els trets de sortida, i vinga, ja som a començaments del 2002, a fer les primeres trobades de ratafiaires expertes i experts

i a la primavera el primer taller de Ratafia i tot seguit als herbolaris ratafiaires se’ls va girar feina amb la passejada per donar-les a conèixer. Aquell 2002, flaires al poble de noves ratafies (no moltes encara) i a la tardor el primer tast al porxo de Can Nadal de 10 ratafies veteranes i 8 de noves. És llavors que ens adonem que en sabem un niu de fer aquest beuratge i mig en broma mig seriosament decidim presentar-nos al concurs de Santa Coloma de Farners, més per fer saber


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 17

ENTITATS [dones més que mai

sobre els premis del Concurs de Ratafia de Santa Coloma de Farners de 2011.

que Sarrià també és un poble on comptem amb bons i bones ratafiaires, que no pas pensant en un possible premi. Hi participem per primera vegada amb 6 ratafies. Sorpresa: primer i tercer premi a dues ratafies de Sarrià. Al llarg d’aquets deu anys no s’ha parat. Tallers, passejades per conèixer les plantes, tast de ratafies locals, sopars de ratafiaires al Porxo... Arribem a l’any 2011 i demostrem el nostre saber col·lectiu en aconseguir en el concurs de Ratafia de Santa. Coloma els tres premis a les millors Ratafies de les comarques gironines. Sabem que fem bones ratafies (amb 10 anys hem tingut 17 premis) i el jurat de Santa. Coloma ens ho ha reconegut. Estem contentes pels èxits assolits, pel clima del nostre grup i perquè ara al poble de Sarrià se’l coneix a bastament en el món ratafiaire. Un altre dels nostres objectius: “vetllar i mantenir les tradicions i la cultura senzilla del poble”, creiem que també s’està aconseguint. Nosaltres hem plantat les llavors, els que vinguin al nostra darrere caldrà que les mantinguin. Tot seguit veiem diverses notícies

NOTÍCIES APAREGUDES A LA WEB DE LA FESTA DE LA RATAFIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS: http://www.ratafia.cat/: Les 10 ratafies finalistes del 30è Concurs Ratafia. 10 novembre-2011 Aquestes són les 10 ratafies que passaran a la gran final de demà divendres 11 de novembre de 2011: • Ratafia núm. 8, Joaquim Carreras Barnés (Campllong) • Ratafia núm. 17, Glòria Fita Nierga (Santa Coloma de Farners) • Ratafia núm. 23, Empar Vinyoles (Vulpellac) • Ratafia núm. 35, Dolors Planas (Sarrià de Dalt) • Ratafia núm. 47, Teresa Salip (Sarrià de Ter) • Ratafia núm. 56, Engràcia Formiga (Sarrià de Ter) • Ratafia núm.63, Damià de Aguirre (Sarrià de Dalt) • Ratafia núm.66, Assumpció Grimal (Sarrià de Dalt) • Ratafia núm.100, Jordi Barbé Salarich (Santa Coloma de Farners) • Ratafia núm.142, Joan González (Palafolls) Molta sort a totes 10! Domini absolut de les ratafies de Sarrià. 12 novembre-2011 El veredicte del jurat del 30è Con-

curs de la Ratafia va ser implacable, 3 dels podis ocupats per les ratafies de Sarrià: 1.-Teresa Salip, Sarrià de Ter 2.- Engràcia Formiga, Sarrià de Ter 3.- Assumpció Grimal, Sarrià de Dalt I és que entre les 10 finalistes, 5 ja eren de Sarrià, això demostra i reconeix una feina impecable d’un col·lectiu d’aficionades a la ratafia d’aquest poble que fa la ratafia amb un amor incondicional. Felicitats a totes elles. NOTÍCIA PUBLICADA A: EL PUNT AVUI. COMARQUES GIRONINES 13-11-2011. Pàgina 10 El concurs de ratafia, per a Teresa Salip. Joan Puntí. Santa Coloma de Farners. La ratafia de la sarrianenca Teresa Salip rebrà el premi a la millor ratafia del concurs de Santa Coloma de Farners. El jurat va escollir la seva com la millor de les 157 que s’hi van presentar. També van rebre el reconeixement del jurat la d'Engràcia Formiga, que el jurat va distingir com la segona, i la d'Assumpció Grimal, la tercera. Totes dues són covilatanes de la vencedora. El lliurament de premis tindrà lloc avui al migdia i la tria de les vencedores, d'entre les deu millors, es va celebrar dissabte al vespre en un sopar. Durant l'acte, la festa de la Ratafia, que té tres dècades d'història, va rebre el premi de La Falç a la projecció exterior de Santa Coloma de Farners. Darrera actualització (Diumenge, 13 de novembre del 2011 02:00) ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_17


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 18

ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

Els gegants de Sarrià de Ter obren l’acte de la Fira Comercial

GEGANTS: DE LA FESTA MAJOR FINS A NADAL Amics dels Gegants de Sarrià de Ter Si en el número anterior d’aquesta revista sortia una crònica succinta –pel cim, pel cim…- de l’activitat gegantera a la festa major, aquest número entra de ple a la tardor i a l’hivern. I tal com diem cada any per aquesta època, en els mesos més freds de l’any també hi ha vida gegantera.

E

l primer cap de setmana de tardor Vilablareix celebra la seva fira tradicional i ja és clàssic que ens hi convidin. És la darrera cita (amb un xic de sort) on podem anar en màniga curta i és a prop de casa i ens tracten fantàsticament. Sempre és un plaer assistir-hi, malgrat que convindria una major participació musical. Parlant de fira, a la Fira del Paper de Sarrià tampoc hi fallem mai. D’una manera o altra som presents a la inauguració, durant el desenllaç o a la clausura i els nostres gegants, capgrossos i músics fan ambient de festa al carrer Major. Si a la trobada de Vilablareix a vegades hem

18_pDS

hagut de marxar per cames per risc de pluja, a la gran trobada anual de Fires de Girona, que organitza la Fal·lera Gironina, en aquesta ocasió no hem aconseguit ni presentar-nos-hi. L’aiguat caigut va provocar l’anul·lació de la convocatòria i dotzenes de colles i centenars de geganters i músics vam quedar amb un pam de nas. L’any vinent segur que no plou, pensem tots, i conservem el record de la matinal prèvia –la setmana anterior- de les matinades pel centre històric de Girona: vet aquí una altra activitat relativament nova però que ha arrelat amb molta força i que no ens perdem mai. El mes de novembre, entre fulles

d’arbre caigudes i castanyes torrades, és l’època de dues activitats que no fallen mai: la Fira Comercial a Sarrià i l’Assemblea anual. A la Fira hi assistim per obrir l’acte. Amb les gralles i els gegants es fa festa i es contribueix a fer la mostra més lluïda. A l’assemblea de socis, aquest any celebrada al pavelló municipal, tocava renovar la junta. A falta de candidatures noves, la junta segueix al peu del canó i es reforça i amplia amb nous membres i col·laboradors. Estarem dos anys més al vostre servei i esperem els vostres comentaris, suggeriments i ajuda. Hi ha una activitat que és invisible però que té una importància fonamen-


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 19

ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

tal. S’organitzen sessions d’assaig i aprenentatge per a músics que són bàsiques per la formació i bona interpretació del repertori. Si algú està interessat a ser-hi present, només ha de fer-nos-ho saber. Les sessions i trobades d’assaig solen tenir lloc els dissabtes a la tarda-vespre i són la garantia més sòlida a l’hora d’enfrontar-se amb un instrument.

Amb les gralles i els gegants es fa festa i es contribueix a fer la mostra més lluïda. Fotos: Amics dels Gegants

L’any s’acaba amb la participació als actes propis de Nadal a Sarrià. Som presents tocant la gralla i els timbals a l’arribada del carter Reial, al Pla dels Vinyers, i som part activa a la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. És el punt que marca la fi de la temporada, a partir del qual s’anirà dibuixant la següent, que arribarà carregada de noves trobades, activitats i il·lusió.■

pDS_19


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 20

ENTITATS [aa.vv. pla de l’horta

EL TIÓ DEL PLA DE L’HORTA Text i fotos: Gemma Simón

I

amb les preparacions va arribar el Tió!! Vam tornar a atipar-lo amb tota mena d’aliments desitjant que el dia del “Caga Tió” portés regals per tots els nens i nenes que vinguessin a cantar-li i fer-lo cagar. Sembla increïble reunir tanta mainada, mares, pares, àvies, avis... En definitiva, tota aquella gent que volia acollir i gaudir de les primeres sorpreses que depara el Nadal. Observar les cares d’alegria de les diferents famílies per descobrir la sorpresa que el Tió els té reservada any rere any, esdevé tot un regal per les persones que l’organitzem... gràcies per rebre el Tió amb tanta energia i entusiasme. En els preàmbuls, hem de pensar en la bondat o les trapelleries que els infants han realitzat durant l’últim any.... Acte seguit, comencem a preparar el Tió perquè prepari per buidar el seu estómac: el té ben ple de regals! Per ajudar a què el Tió estigui pre-

20_pDS

Ja hem avançat un altre any!! Tornem a acollir amb molta il·lusió el Nadal d’enguany; malgrat la difícil situació que viu el país (i el món, en general), sempre tenim la família i la gent del cercle d’amistats per trobar-nos i gaudir dels bons moments. Ras i curt: Carpe Diem.

parat per cagar els regals que porta la seva immensa panxa, donem un bon volt pel barri amb tota la mainada tot cantant la cançó del “caga tió”. Cal preparar les cordes vocals per quan ens toqui cantar davant del Gran protagonista. Així sí, s’ha de mirar afinar la veu d’allò més, fer-ho el millor possible i així ens cagarà, ben agraït, un bon regal! Una vegada hem demanat al Tió mentalment que ens porti molts regals –una acció bàsica que s’ha de fer abans de pujar les escales, els nens i nenes van pujant a la tarima que presideix el nostre estimat Tió. L’espera es fa eterna, la mainada es mira el Tió intensament: li miren els

ulls, la boca, el nas, el barret, la pipa, la manta... En efecte, és una connexió màgica i única, li estan demanant directament al Tió el desitjat regal. Col·locats en filera, ordenadament, cada infant puja a l’escenari i inicia el “pica que pica” amb bones bastonades al Tió, alhora que va cantant la seva cançó. D’aquesta manera, tots esperarem que el Tió ens porti una bona colla de regals. Una vegada es deixa de picar amb el bastó i de cantar, s’agafa aire i s’aixeca la manta que abriga el Tió; llavors, tothom evidencia que la màgia existeix al veure la cara dels més petits esperant al·lucinats el regal que el Tió els ha cagat. No hi ha paraules per explicar aquesta imatge i com els més petits agafen el seu regal i se l’ensenyen, amb la boca ben oberta, als seus pares. Així és, són moments en què tots tornem a ser petits i gaudim de la màgia, la compartim, ens la transmetem i l’engrandim... perquè és nostre i ens pertany... Per aquest motiu, l’hem d’aplicar, mantenir-la, perpetuar-la i, evidentment, gaudir-la. En efecte, tots tornem a ser petits i ens sentim ufanosos d’aquesta màgia. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 21

ENTITATS [

LA NIT DE REIS Jordi Paretas i Falgàs Regidor de Reis

No hi pot haver res més maco que la il·lusió i la innocència dels nens. I és per això que hi ha una nit on aquesta il·lusió ens arriba a tots, petits i grans, i ens fa tornar a reviure la màgia de la nit de Reis.

L’

Ajuntament de Sarrià de Ter sap que esperem que els Reis passin per totes les cases del nostre poble, i que al matí quan ens llevem, esperem també que a totes aquestes cases no hi falti un somriure. Per aquest motiu, cada any fem tots els preparatius per posar-nos en contacte amb el Mag Magí, perquè vingui a buscar les nostres cartes, perquè es puguin fer realitat tots els nostres somnis. El Mag Magí és el carter Reial i un any més va muntar el seu campament al Pla de Vinyers, on l’Associació de veïns del Pla de Vinyers va fer d’amfitriona amb una boníssima xocolatada. Aprofitant el matí, també es varen donar els premis de l’engalanada de balcons. La Comissió de Reis i l’Ajuntament de Sarrià de Ter hem posat tots els mitjans perquè petits i gran gaudeixin de l’arribada dels Reis Mags d’Orient, que fan com cada any un recorregut pels carrers de Sarrià de Ter repartint caramels

per a tots els nens i acaben amb una recepció al pavelló municipal, on enguany l’Esteve Pineda, juntament amb l’Alcalde, el Sr. Roger Torrent, donaren la benvinguda als tres Reis Mags, i ompliren les nostres cases de màgia i alegria. Petits i grans, ompliu els vostres cors d’aquesta màgia i que l’estrella que guia els tres Reis us guiï durant tot l’any... ■ Fotos Josep M. Sansalvador

pDS_21


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 22

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

La fàbrica del Terri Assumpció Vila

Aspecte actual de la fàbrica del Terri, Tartáricos Sarasa,

El lloc industrial situat al peu de la Costa Roja, al costat del riu Terri i de l’antiga carretera nacional de Madrid a França, és conegut com els Tartàrics Sarasa o la fàbrica del Terri. L’origen de l’activitat industrial s’ha de situar en un antic molí fariner propietat del marquès de Medinyà, senyor de Xatmar, casa que més endavant esdevé marquesat de La Torre, títol que ostenta la família Fonsdeviela.

22_pDS

U

na de les referències més antigues d’aquest lloc industrial és la làpida que es troba a l’església de Sants Metges de l’any 1611 dedicada al moliner Galseran Coll “DOM/ ASI IAU GALSERAN COLL/ MOLINER DE FARINA DE/ LA COSTA ROGA FOU SEP/ ULTAT ASIS DEL MES DE/ NOVEMBRE ANII DE/ NOSTRE SEÑOR/1611/ LO QUAL DIGUNT INSTI/ TUI IMPERPETUUM LA MIS/ SA MATINAL PER CADA/ DIUMENGI CELEBRADORA/ DE SOS BEN EN LO ALT/ AR DEN S DEL ROSER

La descripció de l’antic molí la trobem en el registre de la propietat de Sant Julià de Ramis, amb dades des del 1856: “casa molino señalada con el n.9 con entrada por poniente, compuesta de planta baja y un piso, con dos muelas y un blanqueador, huerto contiguo, balsa, cauce, presa y otras dependencias, de cabida en junto cincuenta y cuatro áreas sesenta y ocho centiáreas, o dos vesanas con cincuenta cts. Linda: al Este, con el río Alterri y la carretera real de Girona; al Sur, con el mismo río y Narciso Font; al Oeste, con Narciso Font y José Garriga; y al Norte, con Esteban Mestres y la carretera de Girona. Dicho molino goza del derecho de agua y de motor para el mismo”. En els padrons de la contribució industrial de l’Ajuntament de Sant Julià


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 23

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

Farinera de la Costa Roja , amb el Marqués Eduard Fonsdeviela, Francesc Pla i Pere Vila. Fotos cedides per Damià Aguirre Pla

de Ramis, es poden trobar dades des de 1866, tot i que amb alguna referència anterior, com un inventari de 1825, on consta el Marqués de la Torre, “dueño de un molino de dos piedras que trabaja consecutivamente”. Des de 1866 a 1881, el moliner que consta en la contribució industrial és Juan Gimbernat i, de 1881 a 1889, Ramon Pagès. La finca pertany encara actualment a la família Fonsdeviela, tot i haver passat per diferents usos industrials. L’any 1881, en escriptura de capitulacions matrimonials, la finca passà de José Fonsdeviela Huguet al seu fill Narcís Fonsdeviela de Xatmar i de Setmenat, marquès de la Torre. Tot i que en la contribució industrial trobem a Ramon Pagès moliner de la Costa Roja, en les escriptures consta l’arrendament del molí a “ Josep Culubret i Turrós, veí del Pont Major l’any 1882, per 20 anys, amb un lloguer de 683 pta./any a pagar el 24 de juny i el 25 de desembre, més un porc crescut a entregar per carnestoltes, més gallines i ous segons ponen”. En aquell temps, els arrendaments tenien reminiscències

DS_23


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:20

Página 24

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

viela y de Díaz quan l’antic molí es transformà en la Farinera de La Costa Roja també coneguda com Farinera La Pilar. Ens en dóna una pista el fet que el 1899 es va cancel·lar l’anterior contracte de subarrendament amb Pere Dalmau, essent present Francesc Auguet Farró, hereu del seu oncle Narcís Farró. En el registre de la contribució industrial des de 1905 a 1909, qui paga l’impost és el Marquès de la Torre. El mes d’agost de 1909, ja trobem en el registre industrial els socis Pla, Avellana i Raurich, com a contribuents per una fàbrica de farina de sistema austrohongarès, de 20 dm de longitud, treballant amb salt d’aigua i turbina per Francesc Pla, al pati de casa seva del carrer Major de fer electricitat pròpia de 3Kw. Sarrià de Ter. Foto cedida per Damià Aguirre Pla El Pla fundador de la societat és Esteve Pla Raset, besavi de Damià Aguirre Pla. La societat va patir alguna dels arrendaments de masoveria, ja que les instal·lacions industrials convivien modificació i l’any 1917 es troba que amb habitatges i horts que permetien els contribuents són Pla, Vila i Raurich. Qui va entrar a formar part de la sociel’engreix i cria dels animals. Josep Culubret el va subarrendar tat era Pere Vila, conegut com en Pere l’any 1883 a Narcís Farró i Albert, veí del Vicens, de la fleca Vila, ara pastisseria Pont Major per 500 pta./any més el llo- Llausàs de Sarrià de Ter. guer que s’havia de pagar al marquès i aquest, a la seva vegada, el va subarrendar a Pere Dalmau i Barceló, moliner veí de Sant Julià de Ramis el 1889 per 1.500 pta./any. Aquí sí que sembla que les dades tornen a quadrar, ja que Pere Dalmau és contribuent de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis des de 1889 pel molí de la Costa Roja. L’any 1893, el marquès el va arrendar directament a Pere Dalmau i Barceló per 10 anys pel preu de 773 pta./any, més un porc de més de 112 carnisseres o sigui 134,4 Kg per carnestoltes, set parells de gallines i quatre dotzenes d’ous d’un valor de 150 pta. Narcís Fonsdeviela va morir el 1894 i el molí passà al seu fill Eduardo de Fonsdeviela y de Díaz. Malgrat que de la informació registral no es pot seguir la conversió del molí en farinera, fou durant el mandat d’Eduardo Fonsde- Un carro travessa el passallís del Terri

24_pDS

Amb l’Esteve Pla hi treballava el seu fill Francesc Pla Dalmau (1891-1973). Les fotos cedides per Damià Aguirre així ho testimonien. Al passallís del Terri, es pot veure en primer terme, el marquès Eduard Fonsdeviela amb Pere Vila, Francesc Pla i d’altres. També el 1917 a la farinera de la Costa Roja hi va néixer Carme Pla Cots, filla de Francesc Pla i Encarnació Cots. Des de 1922, la farinera va ser menada només per la família Pla, segons consta en el contracte d’arrendament d’abril de 1922 celebrat amb el marquès Eduard Fonsdeviela. Primer n’és contribuent Esteve Pla Raset i, des de 1924 fins l’any 1932, el seu fill Francesc Pla Dalmau. A partir d’aquest any, Francesc Pla se’n va a la farinera de Campdorà, rescindint el contracte amb el marquès, el qual adquireix alguns elements inherents a la turbina, com la comporta de neteja, la reixa del canal o la comporta de desaiguar, que no li convé extreure’ls. També s’instal·len definitivament a la casa Ensesa del carrer Major de Sarrià de Ter, ara enderrocada, on hi ha el carrer Josep Pallach. Eduard Fondesviela y de Díaz va morir el 1931, passant la finca al seu fill Carles de Fonsdeviela, hereu gravat de substitució del seu avi Narcís.


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 25

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

Antic laboratori de Tartàrics Sarasa

El passallís del Terri que passava a tocar la fàbrica es va substituir el 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera per un pont de pedra. L’any 1932 es va constituir la societat Hidroquímica del Terri, amb un capital de 251.256 pta., amb seu a la fàbrica del Terri, per fer àcid tartàric. Els propietaris de l’empresa eren els Srs. Baralto i Alberch de Girona, aquests coneguts industrials gironins propietaris de la foneria Fco. Alberch SA. La societat va acumular pèrdues importants fins a desaparèixer tot el capital inicial i el maig de 1935 va fer suspensió de pagaments. En els llibres de comptabilitat dipositats a l’arxiu històric de Girona, trobem que des de 1939 el gironí Manuel Sarasa Cantenys (Girona 18961995) té la propietat de l’empresa, treballant sota la marca comercial Productos Tartáricos Sarasa. Manuel Sarasa, conegut empresari del sector metal·lúrgic, la va adquirir en compensació de deutes mercantils i la va mantenir com empresari particular dins del conjunt de Talleres Sarasa de Girona. El 1991, es va crear l’empresa Distribuciones Tartáricos Sarasa SA,

Manuel Sarasa, en un comiat per jubilació d’un treballador.

essent-ne soci Jordi Sarasa, fill de Manuel Sarasa. Aquesta societat es va dissoldre un any més tard i el negoci de l’àcid tartàric, no la fàbrica, la qual continua essent propietat de la família Fonsdeviela, actualment de Pilar Fonsdeviela Abulí, va ser adquirit l’any 1993 per Alfonso Moreno Marín. En el primer balanç d’agost de 1939, es troba una relació de la maquinària per seccions: caldera i calefacció, bomba alimentació, secció envasat, secció cal, secció molta tàrtar, secció trasllat tàrtars, secció tàrtar de cal, secció elevació líquids, secció serveis d’aigua, secció de concentrar, secció de granular, secció cristal·lització, secció dipòAparell de concentrar

pDS_25


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 26

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

Aiguat del 1962 a la fàbrica del Terri

sits àcids, secció aire comprimit, secció assecador, secció mòlta, secció laboratori i secció electricitat. Algunes de les fotos que es troben a l’arxiu són d’aquella època, com l’aparell de concentrar, una màquina que, fent el buit, concentra les solucions tartàriques en cristalls. “Un aparell de concentrar de coure plomat amb tuberies d’aspiració i injector aspirador. Una bomba centrífuga per l’injector amb tuberia d’aspiració i impulsió, una caixa de desaigua, armaris de sostén i cadiretes. Un embarrat de 4 m amb 3 coixinets, 3 cadiretes, 2 corretges i 2 politges. Una contramarxa composta d’eix, 2 coixinets, 2 cadiretes i 3 politges.” La presència de l’embarrat és comú en totes les fàbriques antigues. L’electricitat, produïda per la turbina situada prop del canal d’aigua que travessa la fàbrica, es transmet a totes les màquines mitjançant les corretges i el sistema d’embarrat. Per altra banda, amb la caldera de combustible es crea el vapor necessari per assecar l’àcid tartàric.

26_pDS

L’àcid tartàric s’obté del residu vinícola (la pinyolada), després d’haver estat tractat a les destil·leries per treure’n alcohol. El procés consisteix a transformar les sals tartàriques naturals en un medi àcid per poder separar les solucions tartàriques impures i, una vegada purificades, es concentren fins obtenir cristalls blancs. Després s’assequen, es tamisen i se seleccionen en diferents tipus per la seva posterior venda. L’àcid tartàric s’empra en la mateixa indústria vitivinícola per corregir l’acidesa del vi, en la indústria alimentària, com estabilitzador i conservant natural, en la indústria farmacopea, la química i també en la construcció. En el balanç de 1950 podem veure un detall dels clients a qui es venia l’àcid tartàric: als laboratoris Dr. Andreu de Barcelona, l’empresa d’alimentació Gallina Blanca, Extractos Curtientes, González y Maillo de Valladolid, La Enológica Sevillana de Sevilla, per citar alguns dels clients amb comptes més importants. Per les inundacions del Pilar d’octubre de 1962, la fàbrica va patir

un fort aiguat, entrant l’aigua a les instal·lacions. També els dos ponts sobre el riu Terri, l’antic i el nou de la carretera N-II es varen esfondrar. No va ser fins l’any 1966 quan es va reparar el nou pont sobre el riu Terri i es va enderrocar el vell pont que havia substituït l’antic passallís sobre el Terri. La fàbrica era menada pel químic José Herrero, gendre de Manel Sarasa. En el llibre “Cent anys d’economia a les comarques gironines” de la Cambra de Comerç de Girona, l’any 1985 l’empresa Productos Tartáricos Sarasa declarava tenir 29 treballadors i facturar 228 milions de pessetes. L’any 1993 l’empresari Alfonso Moreno Marín va adquirir l’empresa i creà la societat Comercial Química Sarasa SL, la qual comercialitza els productes de la fàbrica del Terri , Tartáricos Sarasa SL, amb una capacitat de 1.200 t. i els de TYDSA, (Tartáricos y derivados de Fuentidueña del Tajo). En conjunt, la producció és de 12.000 t., essent la primera empresa productora mundial d’àcid tartàric natural. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 27

OPINIÓ[amb la cordialitat deguda

AMB LA CORDIALITAT DEGUDA, FALTARIA MÉS! Lluís Aymerich Viñals

Em sento afalagat en veure el meu nom escrit en lletres grosses a tall de títol i nomenant-me en cinc ocasions en tot el contingut de l’article signat pel senyor Josep Brugada en el passat número 78 d’aquesta revista. Penso que no em mereixo tanta atenció.

A

graeixo a l’autor de l’escrit que manifesti el seu acord amb el meu criteri que, “enfront de la crisi econòmica més dura dels temps de la democràcia, els polítics de torn puguin exigir als funcionaris més productivitat, competitivitat i més eficàcia”. En efecte, em vaig sorprendre llegint el núm. 78 d’aquesta revista, al veure una resposta al meu article de la núm. 77. Em semblava impossible que s’interpretés el meu escrit com una crítica als funcionaris quan, efectivament, així com el senyor Brugada és funcionari del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ho era també la meva esposa Maria Lluïsa Martínez (ara ja jubilada) i ho són també el meu fill Jordi (professor de la UB) i la meva filla Irene (actualment en el Col·legi Montserrat). La primera impressió fou que no es va saber llegir el meu escrit, però en una segona lectura vaig comprovar que, efectivament (ho confesso), hi havia una errada en la utilització del gènere d’un article gramatical. El paràgraf en qüestió havia de dir: “És curiós que les persones que més protesten pel sou i la feina dels funcionaris, ara són les que protesten perquè se’ls exigeix més feina pel mateix sou”. L’error estava en la utilització de l’article “els” pel que és correcte “les”. Això va donar peu a aquesta res-

posta i per tant em veig en la necessitat de deixar clara la meva opinió tant al meu comunicant com a la resta de lectors. Malgrat tot i vista la irritació que va causar aquesta errada involuntària, penso que la paraula “funcionari” desvetlla més un complex que pateixen algunes persones al servei de l’administració pública que no pas la provocació d’urticària en alguns ciutadans. Des d’aquí el meu reconeixement a totes aquelles persones que treballen en la funció pública o en l’empresa privada, però que fan la seva feina amb vocació, honradesa, eficàcia i responsabilitat. Aquests són els autèntics valors dels funcionaris i funcionàries. Aquestes persones són les que ens fan sentir orgullosos de la seva existència i no pas pel fet de tenir una feina estable sense poder-los exigir la remoció; d’haver superat unes oposicions amb més de 100 temes o d’haver voltat la Seca i la Meca. Qui més qui menys té la seva història respecte als esforços que ha hagut de fer per assolir el seu lloc en la societat i tothom ha de sentir-se orgullós d’allò que ha aconseguit amb el seu treball honrat. Tal com deia en el meu escrit, si som conscients d’aquesta situació de crisi tan generalitzada i ens en volem sortir, en comptes de fer-ne responsables els altres, el que hem de fer és

estar disposats a col·laborar amb allò que ens pertoqui segons la nostra situació en la societat. Per alguns serà pagar més impostos i per a tots ser més eficients en les nostres respectives tasques i més eficaços en l’obtenció dels resultats. Així doncs, estic d’acord amb les manifestacions del senyor Brugada, amb el qual no estem tan distanciats en les nostres idees i li recordo que si vol ho pot comprovar llegint els meus escrits publicats en aquesta mateixa revista o en el meu blog (http://lluisaymerich.blogspot.com/). Si ho fa així, s’adonarà que exigir més impostos als que més tenen és la teoria del meu convenciment, la qual ja fa temps que vinc denunciant i no només ara, que segons les seves pròpies manifestacions li comença a pujar la mosca al nas. Ara bé, tot i que penso haver aclarit el sentit del meu escrit i comprovar que estem bastant d’acord amb el meu comunicant, hi ha certes paraules o expressions que haurien de ser un xic més mesurades, per exemple la paraula “factòtum”. Quin sentit té aquest mot? Potser si l’analitzéssim tindríem més cura en utilitzar-la lleugerament, no fos cas que aquells que en parlen precipitadament fossin així considerats per altres persones. Amb la cordialitat deguda i amb l’ànim de deixar els conceptes clars, moltes gràcies. ■

pDS_27


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 28

OPINIO[PSC

PER UNA POLÍTICA FISCAL DE SARRIÀ DE TER MÉS JUSTA Roger Casero Gumbau. Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

La política fiscal del govern de Sarrià de Ter els darrers anys, també aquest, s’ha caracteritzat per la congelació de la majoria d’impostos i taxes municipals; la situació de crisi econòmica global, que afecta naturalment també a les famílies, n’ha estat el principal argument, en el sentit de no agreujar més la minvada renda familiar.

L

a congelació d’impostos, però, no sempre és justa amb tothom, sobretot si s’aplica de manera generalitzada, ja que la crisi econòmica, si és l’argument dirimit pel govern, no afecta a tots els contribuents de la mateixa manera. Realment tots els contribuents de Sarrià de Ter han vist minvats els seus ingressos aquests anys? I quan parlo de contribuents no em refereixo només a persones físiques, també a persones jurídiques, com empreses. En aquest sentit em sembla que la política fiscal de l’Ajuntament requeriria d’una major cirurgia, d’una major precisió. Aquests darrers anys des del PSC hem defensat una política fiscal basada en dos conceptes molt bàsics: augments moderats i ampliació de les bonificacions fiscals per motius de renda i com a incentiu de bones pràctiques mediambientals.

28_pDS

Al seu dia, i amb una situació de bonança econòmica, l’Ajuntament de Sarrià de Ter ja va congelar, durant anys, alguns impostos; aleshores l’Ajuntament tenia moltes altres fonts d’ingressos; però quan aquests ingressos van minvar va caldre posar al dia la política fiscal, i aleshores l’actualització va ser doblement doloper rosa: pels contribuents, l’increment, i pel govern, pel desgast polític. Generalment, congelar impostos i taxes és sinònim de pèrdua de poder adquisitiu per part de l’Ajuntament; amb la situació actual, en què altres fons d’ingressos han minvat o quasi desaparegut, i d’altres, com les transferències d’altres administracions (Estat i Generalitat) es reben amb molt retard, congelar impostos és encara més perjudicial pels serveis i prestacions municipals. Des del grup municipal del PSC a

l’Ajuntament de Sarrià de Ter veiem un cert canvi de rumb del nou govern municipal pel que fa a la política fiscal; malgrat la lletra ens diu que per al 2012 s’han congelat la majoria d’impostos i taxes, la música sona a que possiblement caldria aplicar un xic més de justícia, cirurgia, a la política fiscal municipal. És per aquest motiu, més per la música que per la lletra, que en l'aprovació de les ordenances fiscals (impostos i taxes) per al 2012 el grup municipal del PSC vam votar a favor de la proposta del govern. Els impostos són un bon sistema de redistribució de la riquesa i és amb aquesta finalitat que cal aplicar-los: contribueix més qui més te, contribueix menys qui menys té. És això el què demanem des del PSC de Sarrià de Ter. Congelant els impostos a tots els contribuents també els congelem a qui podria contribuir més, en justa proporció a la riquesa que genera. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 29

El rumb

de la Unió Europa Josep Brugada Malgrat els rius de tinta que ha fet córrer l’actual situació de la Unió Europea, creiem que no tenim més remei que ser optimistes quant al futur que ens espera. No pot ser que una construcció de països cohesionats per diversos denominadors comuns, culturals, polítics i econòmics, després de més d’una dècada de funcionament i arribats a un perillós punt d’inflexió, hagin de desvincular-se o tirar per la borda el que durant una pila d’anys ha costat tants esforços construir i relligar.

L

a unió política dels 27 països que actualment formen la Unió Europea (amb la inclusió imminent de Croàcia) és una realitat diversa la qual cal cohesionar i esperonar avui més que mai. Segurament des del punt de vista de les garanties democràtiques tots els països gaudeixen del denominador comú d’uns funcionaments polítics certament democràtics, constitucionals i/o legislatius els quals respecten les llibertats individuals i col·lectives en el marc general de la Declaració Universal dels Drets Humans, (tot i que fa pocs dies hem sabut que Hongria és un país en alerta quant a les seves garanties constitucionals). Malgrat alguns contratemps que han de resoldre els propis països i pels quals les institucions de la UE vetllen, per la via de la correcta construcció política, la UE hauria de seguir el seu curs de tal manera que els principis de solidaritat i cohesió interterritorials han de seguir funcionant i de fet fins ara han funcionat. Des del punt de vista econòmic tothom sap que els països de la Unió monetària, els països que

tenim com a moneda comuna l’euro, hem fet uns esforços titànics per salvaguardar els dèficits econòmics nacionals (començant per Catalunya per descomptat!) i a més hem fet esforços per amparar i vetllar perquè economies nacionals –com la irlandesa, la grega, l’espanyola, la portuguesa o la italiana- no periclitessin. Segur que en aquesta direcció el tàndem Alemanya/ França, el que hom entén pel Merkozy, juntament amb el Banc Central Europeu, han fet mans i mànegues perquè cap país de la Unió Monetària s’enfonsés. Aquests darrers anys els equilibris han estat enormes i a tenor dels índexs de desocupació (certament alarmants!) s’haurà de seguir remant a contracorrent amb grandíssima força. S’ha arribar molt a prop de la fallida financera, és cert, del trencament econòmic i monetari. De moment però, malgrat els problemes, cap país de la UE ha de deixar l’euro. Podem preguntar-nos però, ¿Què ha passat per què una moneda, una economia com la de la UE ha estat i potser està tan a prop de la fallida quan l’euro (2002) va començar mantenint una quasi paritat

amb el dòlar i s’ha mantingut en molts exercicis a l’alça respecte la moneda americana? Avui (gener de 2012) l’euro ha baixat considerablement de manera que en aquesta data, 1 euro val 1,126 dòlars, el nivell més baix de cotització en aquests deu anys. Evidentment no es tracta només d’un problema de monedes. Els problemes de recessió econòmica tant pels EEUU com per la UE –com tothom sap- s’han donat pels extraordinaris canvis que ha suposat per a totes les nacions la globalització, l’economia globalitzada, el tot s’hi val en matèria de producció, fabricació/exportació. Aquest “Tot s’hi val” ha estat el virus que en els darrers temps ha afectat l’economia productiva de la UE. Un virus potent, imparable certament, va afectar-nos i com tots els virus ens va atrapar per sorpresa. La UE, creiem, no estava preparada per a la globalització. Tampoc ho estaven els EEUU. Potser ho estaven més els països asiàtics, productors de tota mena de complements i fabricants i investigadors de tecnologies punta i avançades. Així, països com la Xina, Corea, Singapur, Japó van envair els mercats occidentals de productes i subproductes –molt sovint calcats de royaltys occidentals- els quals exportaven tal vegada amb molta menys qualitat però a uns

pDS_29


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 30

OPINIÓ [el rumb de la unió europea

preus ultracompetitius per raons òbvies, la seva mà d’obra era quasi el doble més barata que la dels països occidentals. Quan els americans van deixar entrar en els seus mercats una marca automobilística com TOYOTA, van adonar-se de la magnitud de la seva tragèdia. ¿Per què una marca japonesa quan ells tenien l’imperi de la General Motors? ¿Per què, doncs, en la pròpia UE, en el mercat de l’automòbil, per treure a col·lació uns exemples, hi han de primar avui marques japoneses com, MAZDA, DAIHATSU, LEXUS, SUBARU, ISUZU, HONDA, MITSUBISHI, TOYOTA, SUSUKI, o NISSAN o coreanes com DAEWOO, KIA, HYUNDAI, SSANG YONG, tanmateix. ¿Per què en l’àmbit de les noves tecnologies han aconseguit un protagonisme marques com SANYO, SAMSUNG, PANASÒNIC, etc.? Tot aquest desembarcament de marques asiàtiques va ser conseqüència de la globalització dels mercats, el “Tot s’hi val” que dèiem suara. Aquest “Tot s’hi val” ha actuat com una immensa peülla d’elefant que ha acabat per trepitjar els royaltys que havien estat d’antuvi cent per cent europeus; llegeixi’s WOLKSWAGEN, RENAULT, CITRÖEN, ROVER, FIAT, PEUGEOT, VOLVO, etc. Va arribar un moment, doncs, que les pròpies marques europees no van poder resistir la competència de la indústria de complements que venia i s’oferia d’arreu dels països asiàtics o d’altres zones del planeta, i mica en mica, les plantes europees van cedir posicions (o no) respecte de la relació qualitat/preu en l’oferta asiàtica de la fabricació de complements. Això fou així quan un automòbil FIAT o WOLKSWAGEN portaven (i de fet porten) complements fabricats a la Xina o fins i tot al Marroc. Un automòbil està fabricat a peces i en l’actualitat per més europea que sigui la marca, el cotxe en qüestió pot dur –posem per cas– els plàstics o les tapiceries manufacturades al Marroc per exemple o en qualsevol altre país del nord d’Àfrica. I això s’ha esdevingut en el si de les grans indústries europees. Tots pensàvem que IKEA que ofereix uns preus molt competitius en els sectors de complements de la llar i en mobiliari, pensàvem que els dissenys i els productes venien de Suècia però avui resulta que un tant per cent dels seus productes són dissenyats a Suècia, sí, però fabricats a la Xina. Aquests exem-

30_pDS

ples que he posat podrien multiplicar-se per cent o per dos-cents. Ho sabem perfectament els economistes. Comptat i debatut és per subratllar una vegada més que aquesta interacció industrial ha estat producte de l’obertura a la globalització. També és cert que la fabricació automobilística de SEAT a les plantes catalanes han començat a exportar models de cotxes a la Xina. I ben segur que podríem adduir molt plausiblement indústries gironines / catalanes / espanyoles els mercats principals de les quals són els orientals. Hem globalitzat la producció industrial la qual ha donat també possibilitats a les indústries europees a obrir-se mercats arreu del món. Això és cert, però també val a dir que el món ha entrat quasi de cop a casa nostra, la UE, un territori que no és tan gran ni tan potent com podíem pensar. Què s’ha de fer doncs? ¿Què s’hauria d’haver fet davant d’aquest immens tsunami que ens venia al damunt? Doncs, creiem que hauríem d’haver procurat una política econòmica de profundes arrels nacionalistes europees. Maldar a tota ultrança per un proteccionisme industrial europeu. Hauríem d’haver promocionat amb molt de zel des de la Unió Europees polítiques de protecció del que es fabrica, es manufactura i es produeix en els països de la unió. En el nostre parer encara estem a temps de salvar molt els mobles, si tots plegats som capaços d’aconduir unes polítiques que en primera instància protegeixin la fabricació i els consum diguem-ne “intersticials” de la Unió Europea; producció i consum en cercles concèntrics, de menor a major, o si es vol des del nivell més local al més europeu. Què vol dir això? Doncs que si volem salvar i protegir la nostra economia ens hauríem de fer el ferm propòsit de consumir productes de fabricació local i això al primer nivell ja ho fem bé, perquè hi ha molts pobles que promocionen les seves indústries, els seus tallers, els seus comerços, les seves fires artesanals, oli, vi, formatges, embotits, galetes, fruites, làctics, productes manufacturats, teixits, complements, etc. I cooperatives que fan una excel·lent producció i promoció dels seus productes alimentaris,

(podríem posar com a exemple la Mostra de vins de denominació d’Origen Empordà que es desenvolupa amb gran èxit a Figueres o la que es fa des de fa molts anys a Barcelona, o les Fires específiques que des de Fira de Girona es promocionen a la ciutat dels quatre rius). Així doncs, donant suport i consumint tota mena de productes, fabricats, manufacturats, elaborats de casa, contribuïm a aquest primer cercle o substrat de l’economia europea. ¿Per què comprar una nevera, una rentadora, un televisor, un cotxe, de fabricació asiàtica? No poden ser de fabricació europea? ¿Per què no fomentar més i millor el turisme de les nostres comarques, el que ofereix en la seva totalitat el Regne d’Espanya o el gran ventall que ofereix el turisme europeu? ¿Ens hem proposat recolzar l’economia grega per exemple, gaudint de l’extraordinària oferta turística a les costes o a les illes gregues i poder gaudir d’una gastronomia molt a l’abast en uns paisatges i en un clima prodigiosos? És clar i evident que el que proposem en un món ja completament globalitzat no deixa de ser una gran utopia. Avui hi ha ofertes de viatges que ens traslladen a territoris orientals en un tres i no res i a uns preus ben assequibles, si es vol. Però a la Unió Europea hi ha destins i ofertes de molta qualitat que tal vegada no tenen la força de l’exotisme però en canvi tenen la profunditat de la cultura, les cultures gastronòmiques, socials i culturals que a la fi i al cap ens són més properes. Ja ho hem dit. Vivim en un món globalitzat de manera que com que en teoria som éssers lliures, amb més / menys poder adquisitiu, podem anar a raure allà on ens plagui. Sigui com sigui hi ha exemples per donar i per vendre, així mateix un equip de futbol ben nostre el qual ens ha projectat al món, en comptes de promocionar alguna indústria catalana, fa propaganda, ai las! d’un país dels Emirats Àrabs com Qatar, el país que disposa del PIB més elevat del món i al darrera és patrocinador d’un organisme benèfic en pro de la infantesa com la UNICEF. Veuen com “Tot s’hi val”?. Un servidor, però, es queda de moment amb el suau i sedantívol gronxament del balancí de la vella Europa. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 31

cultura TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

TEMA DE PORTADA [felicitats ENTITATS ràdio [GERDS sarrià

ÀREA DE CULTURA: CONCERT OCE, PREMIS ISIDRE MACAU, CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY Sergi Torrentà, regidor de Cultura Cristina Vicedo, Presentacion Serrano, Anna Sala

CONCERT VALSOS I POLQUES DE VIENA I L’EMPORDÀ DE L’ORQUESTRA DE CAMBRA DE L’EMPORDÀ El centre cívic La Cooperativa és un equipament sociocultural pròxim al ciutadà i ciutadanes, de titularitat municipal i adscrit a la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Sarrià de Ter.

L’

Orquestra de Cambra de l’Empordà és una formació estable i professional fundada l’any 1989 a Figueres, i compta amb el suport de diverses institucions, com la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Girona, i també amb el patrocini d’empreses privades com Fecsa Endesa, Fundació de Caixa Penedès, entre d’altres. En el seu repertori, que abraça des de la música barroca a la contemporània, presta una especial atenció a les obres de compositors catalans. Ha enregistrat gravacions per a RNE, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i per a TV3. D’ençà de la seva presentació, ha actuat als principals festivals de música i ha dut a terme diverses gires per l’estranger que l’han portat a actuar a 42 països dels cinc continents i a realitzar més de 2.500 concerts. El concert de Sarrià de Ter va oferir un repertori que, potser per la temàtica de valsos i polques, es podria considerar un clàssic de les èpoques nadalenques; tot i així, el

Fotos OCE: Ràdio Sarrià

fet d’incloure algunes peces de compositors catalans més desconeguts per al públic en general li va aportar un toc especial. Amb detalls com aquests hom s’adona de la gran tasca divulgadora i pedagògica que porta a terme l’OCE, al capdavant de la qual s’hi troba des de fa molts anys el seu director titular Carles Coll. En d’altres ocasions la formació ha estat dirigida per perstigiosos directors com Daniel Tosi, Lazlo Heltay o Bruce Polay. L’orquestra obrí el concert amb el “Vals de l’Emperador” de Johann Strauss, del qual va interpretar també “Trisch Tratsch Polca”, “El bell Danubi Blau” i la “Pizzicato Polca”. Però la novetat fou potser aproximar-nos una mica a la música vuitcentista catalana. Com per exemple les peces “Assaig d’embolics Polca” i “El Pantano” d’Albert Coto i Fita, nascut a Figue-

res el 13 de febrer de 1852, intèrpret de piano, director d’orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles. Albert Cotó, després de rebre les primeres lliçons de música del seu oncle, que era compositor i feia d’organista a Figueres, es traslladà a Barcelona on passà a dirigir diverses orquestres. Molt vinculat al món del teatre, va arribar a ser força conegut per les seves peces de ball com els valsos i també per les seves comèdies escèniques. De Josep Blanch i Reynalt, nascut l’any 1888 a Castelló d’Empúries, eren les peces “Eròtic vals” i “El domador”. A més de músic, Blanch era compositor de sardanes i director de cobla. De fet, les seves arrels eren sardanístiques i ja als disset anys tocava el fiscorn a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s'hi estigué deu anys.

pDS_31


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 32

CULTURA

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA, un espai a mida dels sarrianencs El centre cívic La Cooperativa és un equipament sociocultural pròxim al ciutadà i ciutadanes, de titularitat municipal i adscrit a la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Sarrià de Ter. També va ser director de la cobla de Peralada durant molts anys. La seva tasca com a president del Sindicat de Músics de Girona i de regidor a l'Ajuntament de Castelló per la Lliga Regionalista (1936), li va comportar molts problemes en acabar la guerra, fins i tot va ser reclòs al castell de Figueres. Va seguir vinculat al món de les sardanes, però es va anar centrant en la composició i l’ensenyament musical. És autor d'unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d'orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. I finalment, en el concert de Sarrià de Ter es va interpretar “Júpiter vals” de Josep Serra i Bonal, nascut a Peralada el 23 de setembre de 1874. Serra, també músic i compositor, va ser un autèntic renovador de la sardana. Juntament amb el seu germà Miquel, varen fundar la cobla La Principal de Peralada, i de tothom és sabut el prestigi que durant els anys ha acompanyat aquesta formació, de fet el gran mestre Enric Morera volia que només aquesta cobla estrenés les seves sardanes. La seva tasca compositora se centrà doncs en la música per a cobla, en l'escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l'adaptació de balls vuitcentistes i en l'escriptura de música de tema lliure per a cobla. ■

32_pDS

stà destinat a l´ús públic, amb la finalitat d´aconseguir la descentralització de determinats serveis municipals als barris o zones de Sarrià i prestar serveis per impulsar la realització d´activitats que tinguin com a objecte el desenvolupament social i cultural, en definitiva de promoure la participació ciutadana en general. Des d´aquesta perspectiva, la concepció de centre cívic és d´un espai físic polivalent on es materialitza tot un seguit d´accions, tant d´iniciativa municipal com col·lectiva o individual, que tenen per denominador comú el fet d´estar directament adreçat, de forma prioritària, als sarrianecs i sarrianenques. El centre cívic La Cooperativa podem dir que és un equipament municipal plenament consolidat i amb una projecció destacada cap al poble de Sarrià des de fa 7 anys. Disposa d´una variada i extensa programació, destinada a cobrir necessitats en els àmbits de l´aprenentatge, del lleure i la creació. En el mes de setembre es va presentar la nova temporada dels cursos i tallers 2011-2012. Un any més, hem programat cursos i tallers amb la il·lusió de poder oferir nous continguts i noves activitats, de manera que tothom trobi el seu espai per poder posar en pràctica els seus interessos o les seves aficions. Com a cursos consolidats tenim: anglès per adults, pintura, tall i confecció, informàtica, ioga, dansa del ventre, pilates, curs de conversa, cursos de cuina per adults, curs de cuina per nens i formació d´adults . Aquests cursos tenen una trajectòria des de fa uns

E

quants anys i amb un nombre d´alumnes molt considerable. Alhora, també s´han ofertat nous cursos per poder arribar als interessos de tots els sarrianecs i sarrianenques. Aquests són: maridatge de vins i formatge, maridatge de caves i fumats, tast de cerveses, curs de Bollywood, curs d´speaking d´anglès, curs de francès, taller de plantes remeires. Destacarem, com a plenament arrelada en el municipi, l´Escola de Música del Gironès (EMG) que desenvolupa la seva activitat al centre cívic. Una activitat que es va iniciar amb unes tímides classes de música que s´han consolidat amb unes sòlides classes que es porten a terme de dilluns a divendres. El centre cívic també ha anat innovant en les seves instal·lacions, fa dos anys que disposa de zona wifi. I des del curs 2010-2011 La Cooperativa pertany a la Xarxa Punt TIC, creada per la Generalitat amb l’objectiu de fomentar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en tots els àmbits de la societat, i equiparar-nos així al nivell europeu. Els punt TIC són espais on la gent pot fer servir ordinadors, connectar-se a Internet i on pugui trobar el suport d’un professional –el dinamitzador– que els ajudi a fer aquestes primeres passes en la nova societat del coneixement. Així doncs, recordeu que al centre cívic disposeu d’un espai dotat amb 8 ordinadors amb accés a internet i ajuda personalitzada d'un dinamitzador i des d’on podreu realitzar una cerca a Internet, o disposar d'un servei de correu electrònic, fer servir equips informàtics, rebre formació sobre l'ús d'un ordinador, cercar informacions, realitzar tràmits administratius i consultar el compte corrent, entre altres coses.■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 33

CULTURA

Els premis “ISIDRE MACAU” L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha establert uns nous premis destinats a fomentar la investigació i la recerca, centrats en l’àmbit del propi municipi. Els premis van adreçats als joves que cursen batxillerat i que en els seus plans d’estudis tenen inclosa la realització d’un treball de recerca.

S’

atorguen doncs al millor treball de recerca que afecti, totalment o parcialment, el terme municipal de Sarrià de Ter en l’àmbit de les Humanitats o de les Ciències i que hagi estat elaborat pels alumnes de segon de batxillerat. A més d’una dotació econòmica per al guanyador, el premi inclou l’edició del seu treball. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Sarrià de Ter inicia una petita col·lecció que, sota el nom genèric de “Quaderns Isidre Macau”, es destinarà a la divulgació cultural i científica de tots aquells temes que tinguin a veure amb el municipi. En l’atorgament d’aquests guardons, l’Ajuntament ha comptat amb el suport i l’assessorament de l’I.E.S. Narcís Xifra i Masmitjà, amb el qual va signar l’any 2009 un conveni de col·laboració per aquesta iniciativa. I es va triar precisament aquest institut perquè, per proximitat, és el que dóna servei a la majoria de nois i noies de Sarrià de Ter que hi cursen els seus estudis secundaris. El passat 18 d’octubre de 2011 es va lliurar el primer dels Premis Isidre Macau en un acte celebrat al Coro. Mariona Carretero Molina va ser-ne la guanyadora pel seu treball de recerca “La dona durant l’Antic Règim”, realitzat mentre cursava els seus estudis de batxillerat a l’IES Narcís Xifra i Masmitjà. La Mariona explicà que la seva relació amb Sarrià de Ter li ve perquè el seu pare n’és fill i part de la seva família encara hi viu, aquest fet va fer que centrés el seu treball sobre la situació legal

La guanyadora del premi, Mariona Carretero. Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

de les dones en l’època coneguda històricament com l’Antic Règim, prenent com a referents alguns documents relatius a dones de Sarrià de Ter. En paraules de la Mariona: “Per situar l’Antic Règim en el temps, anirem de finals segle XV (caiguda de Constantinoble, invenció de la impremta, difusió de l’Humanisme i el Renaixement, descobriment d’Amèrica), moment que implica un gir social, i acabarem a finals del segle XVIII o mitjan XIX, per a la finalització del nostre període, donat que el ritme d’abolició de l’Antic Règim és divers segons els països europeus. Efectivament, Espanya fou un país que tardà a modernitzar-se a diferència d’alguns països d’Europa occidental, cosa que donà lloc que la revolució industrial a la península fos més tardana que en altres indrets d’Europa, així com també propicià l’endarreriment del feminisme espanyol. Les dificultats de la dona i tota la seva trajectòria no són problemes resolts, però fou a la meitat del segle XIX que es plantejaren amb major intensitat; abans, però, també havien sorgit algunes veus, però foren insignificants i no tingueren ressò. Des de mig segle XIX podem parlar ja de l’existència d’un moviment feminista, aspecte que propicià un progressiu gir en la situació social de la dona.” Aquest és, doncs, el marc; i per desenvolupar el seu treball l’autora pren

com a punt de partida els documents de dret civil trobats a l’Arxiu Diocesà i també a l’Arxiu de Sant Josep, on és dipositat en guarda i custòdia l’arxiu administratiu de Sarrià de Ter. A partir de documents tan quotidians com per exemple els testaments, els registres de compres i vendes o els testimonis de les causes pies, es pot comprovar la precarietat en què vivien immerses les dones d’aquella època. La recerca no oblida, però, els aspectes socials i els culturals, i analitza la situació de la dona en els àmbits privats i els públics observant el paper que tant el teatre com la literatura li han reservat al llarg d’una època històrica concreta, la de l’Antic Règim, en què “les dones en la major part dels països no podien disposar dels béns familiars sense l’autorització del marit, ja que segons la norma, un cop casats, el marit passava a dominar les propietats de la seva dona, a menys que un document prematrimonial establís el contrari (YALOM, 2003). Els acords concertats abans de les núpcies permetien a les dones tenir el control del seu patrimoni previ al matrimoni, però només alguns dels poderosos ho formalitzaven, ja que no eren propis en aquell moment. Amb tot, hem trobat el cas d’una dona, Montserrat Sunyer, que domina per sobre del seu marit. Suposem que la potència econòmica i social de la família de la dona ho justifica. (Mariona Carretero “La dona durant l’Antic Règim)

pDS_33


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 34

CULTURA

Montserrat Sunyer, esposa de Francesc Pou, àlies Sunyer, de Taialà, i filla de Jaume Sunyer, capbreva a Bartomeu Geroni, canonge i paborde de Xungla de Sant Feliu de Girona, el mas Jordi de Sarrià. Original en llatí. Arxiu Diocesà de Girona (dels arxius provinents de la Pia Almoina de Girona, amb data de 5-XI-1577, f-003-02737) En l’acte de lliurament del premi que va presentar el regidor de l’Àrea de Cultura, Sergi Torrentà, hi van intervenir tant l’autora del treball com també qui ha estat el seu tutor durant la recerca i la realització de l’estudi, el professor de l’IES Narcís Xifra Sr. Joan Manel Barceló, que va destacar la forta personalitat i la rigorositat que caracteritzen la Mariona Carretero, i també la gran aportació humana i pedagògica que poden fer les institucions públiques com l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb premis com aquest que esperonen i encoratgen els joves estudiants. També hi assistiren diversos membres de la família Macau que varen venir des de Barcelona on resideixen, entre ells la Sra. Antònia Macau, filla del mestre. Una de les seves nétes, la Sra. Imma Amorós, va prendre la paraula per expressar als assistents l’agraïment de la seva família a Sarrià de Ter per actes com aquell, que honoraven la figura del seu avi. Isidre Macau i Teixidor, nascut a Palau-saverdera l’any 1882 va ser mestre de Sarrià de Ter entre els anys 1927 i 1933 i deixà una important empremta en tots aquells nens i nenes que van passar per les seves mans. Gran pedagog i també naturalista era, com va recordar la seva néta, d’aquella mena de mestres amb vocació que creia en l’educació integral a partir de les iniciatives dels alumnes i el treball de camp. Roger Torrent va referir-se, en les seves paraules, a la voluntat de l’Ajuntament de contribuir, igual que feia el mestre Macau, a difondre els coneixements relacionats amb el nostre poble. I aquests premis són una bona manera d’ajudar a aprofundir en els coneixements del patrimoni i incentivar que els estudiants facin recerca sobre el municipi. En definitiva, tal com escriu Roger Torrent en el pròleg del llibre, des de l’Ajuntament s’ha ajudat a allò que reclama la Mariona Carretero en el seu treball: “Crec que les dones es mereixen que parlin d’elles”. ■

Com explicar aquest país als estrangers MATTHEW TREE

34_pDS

Els estrangers que vivim aquí amb coneixement de causa sabem molt bé que és més difícil explicar Catalunya (i no parlem dels Països Catalans) als nostres compatriotes que fer que un camell passi per l’ull d’una agulla”. Així comença el pròleg del llibre Com explicar aquest país als estrangers, de Matthew Tree. Matthew Tree escriptor anglès afincat a Catalunya des de 1984 va passar per la biblioteca Emília Xargay el passat dimecres 9 de novembre per presentar-nos el seu darrer llibre: Com explicar aquest país als estrangers. Aquest llibre és un recull d'articles que Tree ha anat publicant al llarg dels últims deu anys a diversos mitjans de comunicació estrangers, majoritàriament anglesos, intentant explicar als de fora l'existència de Catalunya “com alguna cosa més que una regió indefinida, que és com se la sol presentar als mitjans de comunicació de la resta del món”. Durant la presentació Matthew Tree va fer un breu repàs de com havien anat sorgint dels articles que apareixen publicats en el llibre: uns com a simples anècdotes, d’altres extrets de vivències personals o fets actuals i històrics dels darrers deu anys. La majoria d'aquests articles han estat publicats a la revista anglesa Catalonia Today però també n'hi ha alguns que pertanyen al The Times, concretament el primer, que fa referència a la literatura catalana o una conferència impactant que Tree va donar a la London School of Economics a finals de 2008 sota el títol “La vida a la banda del rebre” presentada per l'historiador Paul Preston i que com explica Matthew va tenir força ressò mediàtic perquè un dels assistents va escriure de manera anònima a la Fundació Cañada Blanch, de València, Fotos: Quim Llunell

suggerint que eliminessin les subvencions que els hi donaven perquè s'hi havia fet un acte a favor de l'independentisme català. La presentació va combinar l'explicació de com havien anat sorgint aquests articles amb la lectura, per part de l'autor, de breus fragments d'alguns dels articles més remarcables, més destacats o més emblemàtics i que ens van deixar als assistents les ganes de continuar amb la lectura de la resta d'articles que engruixeixen el llibre. La presentació va acabar amb un torn obert de preguntes entre els assistents, una trentena, que ens van acompanyar en aquesta presentació. Alguns d'ells, van aprofitar per donar les gràcies a Matthew Tree per dedicar-se durant tant de temps a explicar als estrangers d’una manera tan clara i tan didàctica el fet diferencial català. M'agradaria acabar amb una frase d'una entrevista que el març de l'any van fer a Matthew Tree a la revista digital el Economista.es i que resumeix molt bé el sentit del llibre i la presentació que ens en va fer: “l'únic que farà que Catalunya quedi ben explicada als estrangers és la independència”. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 35

CULTURA

VINOTECA: Maridatges entre la literatura i el vi El passat 12 de desembre va fer un any que es va inaugurar la biblioteca Emília Xargay a la seva ubicació actual, és a dir, a la pl. Catalunya, 1, de Sarrià de Ter. Volíem celebrar el nostre primer aniversari amb un acte especial i diferent i en vam trobar un que s’adequava a la perfecció a les nostres demandes i necessitats.

D

es del Servei de biblioteques de la Diputació de Girona s’havia impulsat uns mesos enrere un projecte original i innovador d’animació i promoció de la lectura que es va oferir entre les biblioteques gironines. L’objectiu d’aquest activitat és difondre coneixement sobre enologia i literatura de manera original en un ambient acollidor com pot ser el d’una biblioteca. Es tracta d’una trobada en què els participants gaudeixen d’una degustació de vins maridats amb textos, de manera que vi i literatura evoquin sensacions similars i es potenciïn mútuament. Així doncs per dur a terme la vinoteca es comptà amb la presència d’un escriptor, Miquel Martín –de qui va partir la idea original d’aquesta activitatque va dur a terme una acurada selecció dels textos i que el dia de la sessió

Foto: Biblioteca Sarrià de Ter

és qui els comenta; d’una actriu, Olga Cercós, encarregada de recitar els fragments literaris amb el vi com a protagonista, i d’un sommelier, en el nostre cas, Eduard Carlos, que s’encarrega del maridatge i el tast dels vins. A la vinoteca de la biblioteca Emília Xargay van participar-hi 26 persones que van poder gaudir del bon vi i d’una bona selecció de fragments literaris. Van poder entendre com literatura i vi casen en moltes ocasions i com alguns vins s’adeqüen a la perfecció amb certs textos literaris. La gent que va assistirhi va quedar enormement satisfeta d’aquesta sessió i molts ja ens demanaven que n’organitzéssim una altra. Va ser una bona manera de celebrar l’aniversari de la nostra biblioteca. Esperem que aquest sigui el primer

de molts i que ho puguem celebrar amb activitats tan originals, divertides, participatives i entretingudes com aquesta. Des de la biblioteca Emília Xargay, us animem a participar en aquestes activitats que mensualment organitzem, ja siguin xerrades, clubs de lectura, taules rodones, tallers infantils, hores del conte, ... Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/ sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu les nostres notícies. ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_35


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 36

CULTURA

Acte de lliurament dels premis “Isidre Macau”

Imma Amorós, neta d'Isidre Macau, durant el seu parlament

18 d’octubre de 2011

PARLAMENT DE LA SRA. IMMACULADA AMORÓS I MACAU Il·lustríssim Senyor Roger Torrent de Ramió, autoritats i poble de Sarrià de Ter,

Em sento molt honorada en prendre la paraula en aquest Ajuntament. Sóc Immaculada Amorós i Macau, la més gran dels nou néts del Sr. Isidre Macau, i he estat delegada per la persona a qui correspondria parlar, la Sra. Maria Antònia Macau, la quarta de les filles del recordat Sr. Macau, molt afectada pel recent traspàs de la seva germana Pepita, i a qui agraeixo la deferència. Com ja saben vostès, el motiu que ens aplega avui és l’atorgament del premi que porta el nom del meu avi. Vull lloar la iniciativa i la sensibilitat d’aquest Ajuntament envers l’educació dels joves i la recerca. Creiem que l’escola és la clau de l’avenç d’un país, en aquest cas, del nostre, per al qual volem, en tot, l’excel·lència. Vostè ja sap, Alcalde, amb quina alegria varen rebre les meves tietes Pepita (al cel sia), Rosa i Maria Antònia, així com els néts, la nova que l’Ajuntament de Sarriá de Ter donava el nom d’Isidre Macau al millor treball de recerca que presentessin els alumnes, sobre “L’estudi i difusió del poble de Sarrià de Ter”. Aquest poble demostra que és amant de la cultura i recorda les persones que l’han sabut comprendre i valorar, formant part ja de la seva història. El nom d’Isidre Macau i Teixidor en un dels carrers de la vila és l’agraïment del poble a la seva tasca a l’escola. Emprava una pedagogia que va ser avançada a la seva època, ja que formava part de l’Escola Activa Catalana. Persona polifacètica, va desplegar la seva activitat científica en aspectes com la botànica, l’estudi dels fòssils, la numismàtica i l’arqueologia. Justament, exercint el magisteri a Sarrià de Ter, l’any 1931, Isidre Macau va descobrir l’Abric Neolític de la Cova de can Simon, a la barriada del Pont Major (Girona). Aquesta troballa fou molt important; en les excavacions aparegué una gran quantitat de ceràmica, restes humanes i variats objectes. Sabem que en les seves sortides s’enduia els alumnes perquè col·laboréssin amb ell. Com a membre de la Institució Catalana d’Història Natural, aquesta va editar el llibre “Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà i l’Abric Neolític de la Cova de can Simon”. La seva activitat científica va ser valorada i premiada des d’altes instàncies i en publicacions. El Museu Arqueològic de Girona a Sant Pere de Galligans, Sala Isidre Macau, conserva el seu important llegat d’arqueologia, numismàtica, mineralogia i malecologia cedit per les quatre filles. Abans d’acabar, voldria mencionar la tercera faceta important del meu avi: la seva vida familiar, que ell tant valorava i cuidava. En aquest aspecte entrava l’àvia Paquita: tots creiem que Isidre Macau pogué dedicar-se amb tant d’entusiarme a la labor pedagògica i d’investigació científica perquè ella, que era una persona molt culta, va encoratjar-lo i li donà comprensió i amor. Les quatre filles: Carme, la meva mare, i Pepita (que en pau reposin), així com la Rosa i la Maria Antònia, feliçment entre nosaltres, foren mestres de professió i en exercici. Entre els néts i besnéts són molts els dedicats a la docència: a l’escola, a l’institut o a la universitat. Vet aquí l’estela que ha deixat el Sr. Macau en els seus descendents. L’exemple del nostre avi, en l’ambient pedagògic i humà, com en el científic i social, tant de bo que sigui una llavor fructífera per a les noves generacions. Permetin-me ara un record personal. Quan jo era petitona passava temporades a casa dels meus avis, a Barcelona. Ell, llavors, exercia el seu magisteri al Grup Escolar Ramon Llull (la darrera escola on va treballar). Jo anava al parvulari de la mateixa escola. Diagonal avall, caminava al seu costat, i encara em sembla sentir l’escalfor de la seva mà que agafava la meva maneta; des del balcó de casa, l’àvia ens feia adéu… adéu… La persona del senyor Macau inspirava respecte i afecte a la vegada. Per finalitzar, diré semblants paraules a les que pronuncià la meva mare a Sarrià de Ter el 20 de gener de 2001, en l’homenatge al mestre Sr. Macau, organitzat pel Sr. Josep Turbau, llavors alcalde d’aquesta vila: “Senyor alcalde, senyors del consistori, ciutadans: nosaltres, igual que els nostres pares i avis, portem Sarrià de Ter al nostre cor.” Moltes gràcies.

36_pDS


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 37

CULTURA

MEMÒRIA MUSICAL Rosa Isern i Romeu. Membre de TACA, Associació d’artistes de les comarques gironines

Diu la cançó que “en la distancia está el olvido”, però amb les noves tecnologies això ja no és tan cert, ja que la possibilitat de llegir la premsa, fins i tot la local, a internet i moure’s en les xarxes socials (twitter, facebook, entre d’altres aplicacions molt populars entre joves i no tan joves) han permès, per exemple, que gent de Sarrià que estem a l’exili per motius laborals puguem estar una mica més al corrent del que es cou al nostre poble.

A

ixí, a l’edició digital del Punt Avui del dia 28 de gener, llegia que Sarrià de Ter va inaugurar un nou centre cultural i musical, SARRIART, “pensat per a tots aquells que volen aprendre a tocar un instrument o el llenguatge musical d'una manera diferent, enfocant totes les edats (extraescolars per a nens, joves i adults), a preus populars”. Llegia també a l’actiu compte de twitter del nostre alcalde, l’Il·lm. Sr. Roger Torrent, que ”El Patronat, que ha vist cinema, exposicions i debats, ara serà un potent motor musical gràcies a #Sarriart. #sarriadeter poble de músics”. Al facebook, finalment (pàgina “Sarriart”), s’hi veuen unes bones fotos dels locals condicionats, amb cabines insonoritzades i instruments.

Fotos: Taca

Fins i tot un piano vertical de debò. En aquests temps de retallades i d’imposada austeritat en les polítiques públiques ha de ser especialment benvinguda qualsevol nova aposta per la cultura, i especialment la formació i sensibilització musical, demostradament beneficiosa per a l’aprenentatge i el creixement personal. Mentre no es desencalla -¿?-, el tema de l’Auditori, és una bona notícia que al local del

carrer del Firal i a la Sala Patronat es potenciï l’activitat musical sarrianenca, especialment –i esperem que no exclusivament- entre la gent jove. Tanmateix, si fem una mica de memòria, no és una novetat absoluta ni una activitat inèdita l’impuls de la música a Sarrià. Al Patronat, a més de l’històric cinema que havíem gaudit de petits, i les exposicions i els debats que s’hi han programat durant una

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_37


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 38

CULTURA

bona colla d’anys, també s’hi han fet concerts, durant una bona colla d’anys. Durant set Nadals, de l’any 2001 al 2007, l’associació d’artistes TACA va organitzar, amb el suport de l’Ajuntament de Sarrià, una sèrie de concerts de temàtica clàssica, amb voluntat de fer-ne protagonistes els talents joves de les nostres comarques. Assenyaladament, els Cantaires de Sarrià, amb la seva primera directora l’Ester Castelló, i després la Núria Gibrat, sempre van tenir un lloc en aquests concerts, convidant altres corals de l’entorn i potenciant el coneixement i el treball conjunt entre grups, dos factors que són grans valors de les agrupacions corals. Dintre una certa però no estricta temàtica clàssica i tradicional, vam poder gaudir a la Sala Patronat, al Teatre del Centre Parroquial Mossèn Casanellas i en la darrera edició, a la sala d’actes de l’edifici “El Coro”, d’un seguit de formacions vocals (Nàiades, Sixters, Tritó, Xàntica...) i instrumentals (grups de música tradicional, conjunts de cambra de vent i corda, instruments com la viola da gamba o el

38_pDS

trombó...). La gent de Sarrià que hi va assistir segur que guarda a la seva memòria musical molts moments brillants protagonitzats per aquestes joves veus i instruments, tot amenitzant unes festes que tradicionalment s’acompanyen amb cants d’alegria. El nostre propòsit com a TACA sempre va ser el mateix: oferir una mostra, modesta però rigorosa, del talent musical jove de Sarrià i de les comarques gironines. Durant les esmentades set edicions vam comptar amb el suport de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, a través de la Regidoria de Cultura, però en la darrera edició, a les portes de la situació econòmica actual, el nou regidor de Cultura va comunicar-nos que la situació econòmica dificultava el compromís municipal de fer front a noves edicions d’aquests Cicles de música de Nadal, i aquí es va quedar aquest projecte fins a la data. Potser algú pensa que els concerts de temàtica clàssica només poden interessar a una minoria, però la nostra intenció va ser programar intèrprets de qualitat i talent, sovint amb un punt d’originalitat i establint ponts

amb els llenguatges més moderns, com el jazz, els ritmes tropicals, els ritmes més pop. D’altra banda, no es pot oblidar que el llenguatge musical clàssic és la base de bona part de les músiques que es fan i s’escolten avui dia. Per citar un exemple, Rufus Wainwright, el músic de qui parlava la Mireia Canyigueral a l’anterior número de la revista, (músic del qual també sóc molt fan): tot el que compon i interpreta té una gran base clàssica, simfònica i operística. També es van organitzar, els estius dels anys 2003, 2004 i 2005, tres edicions de les Mostres de músics locals, al pati de les antigues Escoles, que van ser un èxit de participació i de públic, deixant ben clar que Sarrià ha estat, és i serà un poble de músics. Des de la TACA, que va néixer precisament a Sarrià de Ter l’any 2000, fem memòria d’aquests actes, i no voldríem pensar que s’han esborrat de la memòria musical del poble. Animem els promotors d’aquesta nova etapa d’activitats musicals al nostre poble a portar-les a terme amb empenta i rigor, per tal que no pari la música! ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 39

CULTURA

FUSIONS MUSICALS, UN NOU ESTIL DE MÚSICA

Pink Martini, Matt Bianco i Caro Emerald Per Mireia Canyigueral Vila http://lallibretapetita.wordpress.com/

Últimament em criden molt l’atenció tots aquells grups que fusionen estils de música totalment diferents. Un clar exemple seria Pink Martini o Matt Bianco.

P

ink Martini són una petita orquestra de Portland que fusiona diferents gèneres musicals com ara música llatina, música clàssica, pop o jazz. Canten en francès, espanyol, castellà, italià i molts altres idiomes. Són com un circ ambulant on tots els seus component aporten alguna cosa del seu país formant així una fusió fresca, diferent i captivadora. Un dels seus singles amb més èxit va ser Sympathique (1997). China Forbes és la glamurosa cantant del grup. La seva veu dóna un aire especial a la música que fan, té la capacitat de cantar en qualsevol idioma i qualsevol estil, però sempre donant-hi un aire especial i diferent. Per altra banda, Matt Bianco i la seva formació britànica han aconseguit crear un estil semblant, també molt encertat, al de Pink Martini. L’única diferència és que aquests sonen més jazz i fan molta música llatina, cosa que els hi dóna un aire més lleuger i més discret que l’altre grup. La formació musical és més reduïda, incloent només veu, contrabaix, percussió, piano, i alguns vents. El seu tema més reconegut és el “Half a Minute” (1985), on es nota una clara influència de la música salsa, la Bossa Nova i el Jazz.

Finalment, m’agradaria parlar d’un descobriment recent que he fet que m’ha cridat molt l’atenció i que m’agradaria molt compartir amb vosaltres. Es diu Caro Emerald (Amsterdan, 1981). És una cantant de jazz holandesa que va començar la seva carrera musical amb el grup holandès “Les Elles”. Ha estat membre del jurat del programa musical X-Factor i actualment és professora de música d’una Acadèmia. El salt a la fama el va fer el juliol de l’any 2009 al treure el seu primer single “Back it Up” i posteriorment “A night like this”, banda sonora d’un anunci de Martini. Tots aquest temes i molts d’altres de la mateixa qualitat es reuneixen en un disc anomenat “Deleted scenes from the cutting room floor”. Caro Emerard, per compondre, s’inspira ens les pel·lícules dels anys 40 i 50; intenta copsar l’essència d’aquells anys tot reflectint l’elegància en la seva música. Com he dit, el jazz està molt present en les seves composicions, però també hi juguen un paper molt important els tangos, el Soul, música electrònica i el Pop. La crítica musical ja ha etiquetat el seu estil com Jazzy Pop i la relacionen sovint amb els dos grups citats anterior-

ment, Pink Martini i Matt Bianco. En els seus directes hi participen un guitarrista, un saxofonista, un bateria i la cantant; tot i que en el disc hi participa una gran orquestra semblant a la de Pink Martini. Entre les seves influències hi trobem grups d’estil molt diferents (d’aquí sorgeix aquesta mescla musical) com ara: Michael Jackson, Amy Winehouse, Prince, Aretha Franklin o Eva Cassidy. L’any 2012 va tenir molt d’èxit a Estats Units i actualment ja comença a sonar a les ràdios espanyoles. Estic segura que la qualitat musical de Caro Emerald, la farà arribar tan o més lluny que els grans creadors d’aquest nou estil. Llarga vida a Caro Emerald! ■ Més sobre: Pink Martini: http://pinkmartini.com/home/ Matt Bianco: http://www.mattbianco.com Caro Emerald a http://www.caroemerald.com/

pDS_39


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 40

CULTURA

LLIBRES

“Habitacions tancades” CARE SANTOS Àngel Garcia

A

questa esplèndida novel·la de Care Santos planteja una qüestió interessant: què en sabem de la vida dels nostres rebesavis? O dit en passiva, què en sabran de nosaltres d’aquí a tres o quatre generacions? I no es tracta ja només, com és el cas de la història que ens presenta, de deixar-ne un llegat físic; la qüestió és molt més subtil: es tracta d’un llegat humà, de vivències i actituds, d’experiències i sentiments, de comportaments i compromisos davant la vida, un llegat d’humanitat en definitiva. Quina constància en tindran els fills del nostres besnéts de la nostra exis-

40_pDS

tència? De per qui hem viscut, a qui hem estimat, a qui hem plorat, què ens ha motivat a la vida i com ens hem comportat? En el marc d’una apassionant novel·la subjau de fons aquesta qüestió. La Violeta Lax, galerista i experta en art a Chicago, és una gran coneixedora de l’obra del seu avi Amadeu Lax, membre d’una nissaga de la gran burgesia catalana, potser la més gran experta, però ho desconeix absolutament tot de la seva vida. Serà a través de la gestió d’un llegat pictòric seu i d’algunes troballes inesperades que començarà a gratar en el passat de la seva família, assolint finalment tot l’altre llegat: el llegat humà. En el llibre s’ i n t e r c a l e n amb magistral destresa ressenyes tècniques de les pintures d’Amadeu Lax, correus electrònics, notes de premsa i, naturalment, el relat esplèndid de l’acció, amb un dibuix acurat de la gran burgesia catalana, o per ser més estrictes, barcelonina. L’estil narratiu d’anar fent salts en el temps (tan en boga darrerament) dificulta la lectura lineal de la història, però té l’atractiu d’actuar com un trencaclosques: això va aquí, això encara no sé on va, formant una mena de trencadís que al final donarà sentit al conjunt de l’obra. Convé destacar, en positiu, els canvis de registre en cada època que es descriu i en cada context: així, no parla igual la senyora Maria del Roser que la dida Conxita a les primeries del segle XX, o la Violeta en un email o l’arquitecte que parla pel mòbil amb un funcionari de la Generalitat cent anys després. En certs moments el narrador

es converteix en espectador (Però retornem a l’assolellat matí on érem, en què havien començat els dolors de part ... En la nostra llibertat de moviments, podríem triar el costat que els tafaners no poden veure. Però, com que un part no és un espectacle que a aquestes altures hagi de sorprendre ningú, triarem l’altra banda, amb permís. Pàg. 449-451), implicant-nos quasi físicament en la història i satisfent la nostra curiositat de voyeurs. En aquest sentit, molt ben documentat, amb una gran profusió de detalls i amb un finíssim sentit de l’humor, el capítol sobre la visita del rei Alfons XIII a Barcelona és memorable. La història dels grans magatzems El Siglo de Barcelona, desapareguts en un paorós incendi la nit de Nadal de l’any 1932 forma part també, de manera destacada, de l’argument da la narració. Les vicissituds d’una gran família al llarg de tres o quatre generacions, les ànsies de poder, la vida paral·lela del servei sempre a l’ombra dels senyors, les misèries d’uns i altres, el misteri d’alguns fets obscurs desconeguts i/o amagats i, al darrere de tot, el dubte ja explicitat al principi del llibre en la dedicatòria “Per als fills, néts i besnéts dels meus fills, que no sabran qui vaig ser”. Ara que es parla tant de la Memòria Històrica, serem capaços de transmetre a futures generacions aquesta petita memòria amb minúscules? Quan una habitació tancada s’obre, mai no saps què hi pots trobar al darrere. Quins objectes, records, vivències, sorpreses o estímuls s’hi amaguen. Això i molt més és el que ens planteja Habitacions tancades. El desenllaç, imprevisible i magnífic, arrodoneix encara més aquesta gran novel·la de més de 500 pàgines, una extraordinària novel·la que recomano amb passió. Care Santos, filla de Mataró, va estudiar Dret i Filologia Hispànica i té una extensa producció sobretot en literatura infantil i juvenil. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 41

CULTURA

LLIBRES

Reinventar-se. La teva segona oportunitat DR. MARIO ALONSO PUIG Eva Martínez Escobosa

ario Alonso és metge especialista en Cirugia General i de l’Aparell Digestiu. Es va formar en el camp de la Intel·ligència Humana amb el Dr. Howard Gardner i el Dr. David Perkins a la Facultat Superior d’Educació de la Universitat de Harvard. Va fer un màster en Direcció Hospitalària per l’IESE de Madrid. Es va certificar en coaching per Leadership and Professional Developement pel Tavistock Institute de Londres. Actualment imparteix conferències i cursos sobre Lideratge, Creativitat, Comunicació i Gestió de l’Estrès en l’àmbit nacional i internacional per múltiples empreses i institucions. És autor també dels llibres “Madera de líder” (2004), “Vivir es un asunto urgente” (2008) i “Ahora yo” (2011). Aquest llibre és un viatge cap a l’interior que ens demostra que tots tenim recursos per enfrontar-nos als reptes que ens brinda la vida i que estan dins nostre. És un procés de canvi, d’autodescobriment i que només ho podem aconseguir mitjançant la motivació.

M

Consta de 19 capítols, dels quals n’extrec les següents idees: • Si volem reinventar-nos, centremnos en allò que desitgem. És la manera per poder créixer i evolucionar la nostra intel·ligència i la nostra capacitat d’aprenentatge. • Tots/es tenim pors a la vida que ens limiten a l’hora de prendre decisions. Hem de sortir de la nostra manera de pensar per poder descobrir què hi ha al nostre interior. • Tenim unes capacitats que valen molt i ens permeten analitzar i raonar. També tenim talents que podem

potenciar. Hem de practicar episodis de silenci i de reflexió per poder veure les coses amb claredat. • Tenim recursos i fortaleses que no coneixem i que hem d’explorar “el mapa del tresor”. Ens cal un coratge suficient per introduir-nos a l’espai desconegut on descobrirem l’origen de les nostres conductes automàtiques i el nostre potencial inexplorat. Es localitza en forma de saviesa, energia, creativitat, pau, alegria i amor. • Quan alguna cosa ens importa de veritat i sentim la por al buit, hem de confiar en nosaltres mateixos i fer un pas endavant. • La manera com enfoquem la nostra atenció pot ser una font d’equilibri o de desequilibri de les nostres vides. • Necessitem descobrir qui som realment. • Connectarem amb persones que tinguin el mateix estat d’ànim que el nostre. Els estats d’ànim positius són: la il·lusió, la confiança i l’entusiasme, i els negatius són: l’angoixa, el desesper i la frustració. • Cal fer-nos preguntes per explorar coses noves. • Les paraules creen realitats. Cal buscar paraules per ajudar i fer les nostres valoracions. • Hem de tenir cura del nostre cos i de la nostra ment. Hi ha metodologies com el ioga, el tai-txi-txuan i el qi gong que ens ajuden a harmonitzar i a equilibrar la nostra ment del cos. • El control de la respiració és una eina molt útil per mantenir un estat d’equilibri. • Cal exercitar la compassió amb la vostra persona. Cal substituir la vergonya

i la culpa per l’exercici de la responsabilitat. • Aprendre a perdonarse és un pas imprescindible per poder curar les ferides que hi ha a la nostra ànima. • Davant de la resistència a la resignació hi ha l’acceptació i l’agraïment. • Treballem per a actuar sobre la base de les nostres eleccions en llibertat. • La meditació és un camí cap a l’expansió, el creixement i l’evolució personal. • Per experimentar una major energia i vitalitat, hem de tenir present totes les nostres dimensions: la cognitiva, l’emocional, la corporal i l’espiritual perquè totes elles estan interconnectades. • Quan la dimensió de l’Esperit es fa realitat en la nostra consciència, comença a transformar la nostra personalitat i sorgeixen noves possibilitats que alhora creen noves realitats. Un dels fragments que considero més representatiu del llibre és el que us cito a continuació: “La tasca de sobreviure té molt a veure amb la capacitat de resoldre problemes, de prendre decisions, d’afrontar obstacles i aprendre dels errors. La nostra capacitat d’observació i d’anàlisi, combinada amb les facultats de la intel·ligència, la memòria, la imaginació i la creativitat, constitueix el substrat que necessitem per fer front amb eficiència als desafiaments que la vida ens presenta” Felicito en Mario Alonso per fer un llibre tan amè i productiu, que dóna tantes instruccions per aflorar el nostre interior i per donar-nos una segona oportunitat a la vida! ■

pDS_41


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 42

espai 2.0 El Parlem de Sarrià

“en línia” Roger Casero Gumbau. Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

Aquesta revista, la nostra revista, s’edita i es continuarà editant, espero que per molts anys, en paper. Si algú avui per avui tingués la temptació de pensar que es podria fer, només, la versió digital de la revista, hauria de ser conscient que prenent aquesta decisió estaria signant, també, la defunció del parlem de Sarrià, de la nostra revista..

S

i la revista Parlem de Sarrià ha arribat al número 79, si la revista és el què és, amb totes les seves virtuts i defectes, és perquè ha estat i és, avui encara, una revista que es publica en paper, una revista que surt al carrer, que és a les botigues i que vosaltres, lectores i lectors, us emporteu a casa, fullegeu a la perruqueria, al CAP, a la biblioteca o a la sucursal de la caixa d’estalvis. Una revista que molts veïns i veïnes fan arribar a familiars, amics i coneguts que viuen fora de Sarrià de Ter, però que hi mantenen un vincle, que es reforça, ben segur, amb la revista. I és precisament sense renunciar a la publicació en paper, sinó amb la voluntat de complementar-la, que d’un temps ençà la revista Parlem de Sarrià ha anat prenent cos i forma a internet, essent-hi present de diferents maneres. Aquesta és, avui per avui, la presència de la revista Parlem de Sarrià a la xarxa: Web: http://parlemdesarria.org/ El web de la revista el vam crear a finals de l’any 2008 amb una doble finalitat: ser el lloc web de referència on trobar l’actualitat i l’activitat de GERDS de Ter (1) i oferir la possibilitat de descarregarse les revistes en format pdf. Amb la creació del web i, sobretot, amb la possibilitat de descarregar la revista en format pdf vam fer el primer pas per tenir i llegir la revista en un format diferent al format paper. La possi-

42_pDS

bilitat que qualsevol persona des de qualsevol lloc, amb connexió a internet, tingués la possibilitat de llegir la revista. Aquest espai web ben segur que es pot optimitzar, i és una de les tasques que haurem de fer els propers mesos. Issuu: http://issuu.com/parlemdesarriadeter Issuu és una eina web que ens permet “pujar” les revistes en format pdf de manera que es puguin llegir “en línia”, sense necessitat de ser descarregades. Issuu permet passar les pàgines i ampliar-les per a una millor lectura; també permet compartir les revistes a les xarxes socials, així com “incrustar-les” en altres pàgines web. Issuu, com altres eines web com Scribd, és als documents, en aquest cas revistes en format pdf, el què Youtube als vídeos. El darrer número publicat és, de moment, el més consultat a la nostra pàgina d’Issuu, amb més de 230 visites (a la data de redacció d’aquest article). El perfil de la revista a Issuu el vam crear a finals de 2011. Facebook: https://www.facebook.com/parle mdesarria Facebook és, com ja sabeu, la principal, més popular i nombrosa xarxa social. També a finals de 2011 vam crear la pàgina de GERDS de Ter a Facebook, amb la

finalitat que aquells que formeu part d’aquesta gran i popular xarxa social també ens hi trobéssiu. A la pàgina de Facebook també hi publiquem l’activitat i actualitat de GERDS de Ter, així com els enllaços a la revista “en línia” i d’altres enllaços i informacions d’interès. Però la pàgina de Facebook és un espai pensat també per fer comunitat, perquè vosaltres, lectores i lectors que també esteu a Facebook, pugueu dir-hi la vostra. Aquesta és, de moment, la nostra presència a internet, presència que pensem que és, en tot moment, complementària, no substitutiva, a la presència de la revista, en format paper, al carrer. A GERDS de Ter ens exalta el nou i ens enamora el vell. Ens agrada la revista Parlem de Sarrià “online i “offline”, al carrer i a internet! ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 43

CULTURA

HOMENATGE ALS XICS DE SARRIÀ DE DALT Isabel Vidal

El proppassat dissabte 14 de gener, el Centre Parroquial Mn. Domingo Casanellas va acollir, amb una nombrosa assistència de públic, l’acte organitzat pel grup editor d’aquesta revista en homenatge al grup Xics de Sarrià de Dalt,fundat per en Salvador Muñoz l’any 1971.

H

i assistiren bastants excantaires del grup sarrianenc que es retrobaren després de molt de temps, i que al final de l’acte van pujar a l’escenari per interpretar (dirigits per en Salvador amb la seva inseparable guitarra) algunes de les cançons que oferien durant les actuacions que van fer en geriàtrics,hospitals… Durant l’homenatge es va projectar un vídeo en el qual es va recordar la seva trajectòria, amb recopilacions de fotografies que englobaven una etapa important de les vides de tots els components de Els Xics. Molt emocionats, en Salvador i la seva muller Carme van rebre calurosos i merescuts aplaudiments per la tasca feta durant tants anys.

Enmig de tots aquests records, emocions i cants d’un grup musical que forma part del vessant cultural de la història del nostre poble, el grup de folklore garrotxí “Sol i Serena” (que han actuat en diversos festivals d’Europa, l’últim dels quals es va celebrar a Glasgow a finals de gener) va amenitzar la vetllada amb cançons com “Manelic”,”En Tet del vi” o “ A la mar em tiraria” , transmetentnos a tots els que hi érem presents l’energia i entusiasme que desprenien les peces que van interpretar.

En definitiva, vam gaudir i compartir una tarda-vespre amb un grup de veïns del poble que fa un temps van dedicar una part important de la seva vida als altres, encomanant un xic d’alegria allà on anaven amb les seves cançons. ■ Fotos: Quim Llunell

pDS_43


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 44

CULTURA

EN RECORD DE LA VICTÒRIA Homenatge a la Vellesa

Assumpció Vila Aquest Nadal ens ha deixat la Victòria i se’ns ha fet estrany. Després de tants anys d’apuntar el text a l’Esteve Pineda, la Victòria no va anar als Pastorets per fer un repàs a la roba, per posar a punt l’escenari, els decorats. Quanta feina hi ha darrera una activitat, quanta gent com la Victòria queden a l’ombra, entre les bambolines! la Victòria la coneixia tothom: inquieta, tertuliana, col·laboradora tant a la ràdio com a la revista amb la seva secció de flors, animosa assistent a les activitats del poble. La Victòria Padrosa i Massó, nascuda a Girona l’abril de 1937, era filla d’en Josep i la Teresa, però va ser acollida per les seves ties Leonor i Constància quan es va quedar òrfena de mare als 7 anys. Vivia a la pujada de Sant Domènec, al bell mig de la Girona eclesiàstica. El seu pare la va enviar a l’escola Eiximenis on va aprendre mecanografia.

A

44_pDS

Amb en Salvador es varen conèixer per la Festa Major de Celrà, l’any 1953. Es varen casar l’any 1959, quan a en Salvador li concedeixen un habitatge del grup Paulí Torras, al carrer Mn. Josep Poch, la casa familiar on han residit sempre. El 1961 neix en Patrici, que es dirà com el pare d’en Salvador, i el 1967 la Maite, batejada amb el nom de la mare de la Victòria. En Salvador no té les dates molt clares, però recorda que cap a 1963 ja va començar a ensenyar mecanografia a casa seva. Després va llogar uns baixos a can Joan Ferrés i el 1993 va anar a l’antiga escola del grup Torras. Quants nens i nenes de Sarrià de Dalt,

del Pla de l’Horta, la recorden ensenyant-los a picar les tecles sense mirar el teclat de la màquina! A Sarrià de Dalt ha col·laborat en totes les activitats fent costat a en Salvador. A la competició de les 12 hores de natació, per la Festa Major, però sobretot amb mossèn Domingo, amb el grup de teatre del Centre, amb els Pastorets i també amb l’organització dels Homenatges a la Vellesa de Sarrià de Dalt, des dels seus inicis l’any 1972. Una vegada a l’any portava a examinar els seus alumnes a l’acadèmia Pràctica del carrer Pelai de Barcelona. Marxaven a les sis del matí amb el tren, s’examinaven i després desco-


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 45

CULTURA Salvador, Victòria, Patrici i Maite a la plaça pel Corpus

Salvador i Victòria, el dia del seu casament

A Gàmbia, amb tota la família: Sidike Singhateh, Berta Tixis, Maite Tixis, Ganda Singhateh, Victòria Padrosa, Salvador Tixis, Betty Bonshoms, Patrici Tixis, Jula Singhateh, Andreu Tixis i Masere Singhateh. Fotos cedides per la família Tixis Padrosa

brien Barcelona, el Tibidabo, les Rambles, el Corte Ingles! Era l’ocasió perfecta per anar a donar una volta per la capital. Tant a Ràdio Sarrià com a la revista Parlem de Sarrià va col·laborar en la secció de flors. Ens els darrers anys ens havíem acostumat a escoltar-la a la tertúlia dels dimecres, Veus de dona, que compartia amb Rita Planas, Mercè Astor, Lluïsa Martínez i Dolors Xabé. La Victòria era una dona molt fami-

Victòria amb el grup de teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Dalt

liar i no perdia ocasió per estar amb els seus. No va renunciar al viatge familiar a Gàmbia, tot i haver estat operada del fèmur. Amb els seus fills i néts, va fer el viatge de la seva vida, l’agost del 2008, per veure els seus consogres. Va morir el 15 de desembre de 2011, al cap de poc temps d’haver-se-li diagnosticat la malaltia..■

A Gàmbiaa amb la mare de Sidike

pDS_45


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 46

CULTURA

LES CLASSES DE MECANOGRAFIA DE LA SRA. VICTÒRIA Prese Serrano i alumnes mecanografia La fornada de jovent que vam néixer al llarg dels 70 vam viure una meravellosa infància i entrada a l’adolescència, marcada pels inicis d’una televisió en color i d’una música que ha generat bandes sonores de moments inoblidables, entre un munt de revelacions i descobriments. Tampoc no oblidem les tardes en què sortíem al carrer per trobar-nos amb tota la colla de nens i nenes per jugar a “caniques”, amagar, futbol... si no, qui més qui menys, confabulava alguna malifeta. Records entranyables i plens d’alegria!!

Una jove Victòria Padrosa durant una exposició de treballs de mecanografia.

A

quella infància vivia amb el format paper, si més no la seva immensa majoria. M’explico, l’arribada de l’ordinador estava en una fase que podríem dir “embrionària”; algú tenia un commodore, o algun aparell similar. En definitiva, la paraula computadora o ordinador sonava com un nou giny que els americans havien creat per fer front al comunisme soviètic. En efecte, si volíem guardar algun document ho tení-

46_pDS

em ben clar: un arxivador era la solució... Com a molt, paper de carbó per tenir una “còpia de seguretat”!!! Com a contrapartida, els nostres pares i mares veien la mecanografia com una formació que resultava necessària per millorar el nostre futur. Era cert, les màquines d’escriure s’empraven arreu... saber escriure ben ràpid era un valor afegit en la nostra formació. També hi havia les electròniques, eren el no va más!! És en aquest punt, en què recordo la Sra. Victòria, una persona de caràc-

ter afable, protector i amb una paciència extraordinària. Recordo que impartia les seves classes, primer en un local contigu al Col·legi Els Joncs, i, després, en un garatge –amb l’espai adequat i tancat- que es trobava davant de “Patates Sala”. Allà coincidíem un munt de mainada que, cadascú amb la seva màquina d’escriure, anava a aprendre a escriure a màquina... i Déu n’hi do la colla de gent que la Victòria va ensenyar!!! Per fer-nos una idea de la situació, la majoria de nosaltres havíem de por-


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:21

Página 47

CULTURA

tar la màquina amb un petit carretó (tipus del d’anar a mercat), perquè no érem capaços d’arrossegar la màquina d’escriure de casa fins al local... Temps era temps... Fins i tot, recordo que alguna vegada la vaig portar sense el carretó: cada tres passes m’havia de parar a agafar forces.. ufff!!! Quan arribàvem al local, deixàvem els carretons ben alineats en una cantonada per entrar amb la màquina preparada per esperar quin exercici ens tenia la Victòria per fer. Primer de tot, complimentar tot un full amb les lletres de l’abecedari; un full per lletra. Lògicament, amb l’acte repetitiu s’impregna a la memòria la ubicació de les lletres al teclat. Al principi era difícil, però conforme avances lletres i seguies les indicacions que ella atentament et donava, el camí es feia més planer. Acabat l’abecedari ja començàvem a fer alguna frase per després començar a copiar pàgines d’algun llibre. Tot el procés, era seguit ben de prop per la Victòria. Era exigent i volia les coses ben fetes, no volia moltes correccions per pàgina amb aquell “típex” blanc que podies observar a contrallum.

Esquerra: Victòria Padrosa i Salvador Tixis a Empúries Dreta: A Gàmbia amb la mare del seu gendre Sidike

Les tintes de colors eren esplèndides, corrien per tot el local: -ei!! Passa’m la de color verd, que em queda fer el vestit del ratolí.... – espera’t que estic fent les sabates de color vermell!! Ara bé, fer el dibuix al paper fent ús de les indicacions de la mostra per fer punt de creu era una activitat que agradava a tothom. També cal dir que exigia, concentració i precisió, no es podíem cometre errors, calia posarhi tots els sentits!! Quan feia el dibuix ella passava més sovint pel teu lloc, supervisant i mirant que estiguessis concentrat: volia que ho fessis bé. Ella també se sentia orgullosa dels resultats i et felicitava: bona feina!! Sempre optimista i endavant!!! Ara bé, el que tots esperàvem era poder acabar el famós i esperat llibre de mecanografia. Representava el punt àlgid, l’etapa final de la formació. La cirereta era anar a examinar-se a Barcelona, quina aventura. Tota la colla de xiquets cap a la gran ciutat espe-

rant fer la prova. Tot eren nervis i angoixes, per la majoria de nosaltres era el primer gran examen que afrontàvem; evidentment, a banda dels que teníem a l’escola. Després d’aquells moments de tensió, arribava la recompensa: anar al Parc del Tibidabo, allò sí que era un gran premi per tot l’esforç fet! I la Victòria ens portava a tota la colla de xiquets, tota una responsabilitat que sostenia amb una amabilitat exemplar. Així és, darrera d’aquelles ulleres es destil·lava tot un pòsit d’experiència i d’una constància per fer les coses ben fetes que feia arribar a cadascú dels nens i nenes que assistíem a les seves classes. És una vocació, o es té o no es té. Els resultats parlen per si mateixos, qui anava a Barcelona tornava amb un títol sota el braç. Ahh!!, per cert, no ens ha anat tan malament la mecanografia per escriure en aquests aparells que han envaït les nostres llars, els ordinadors. ■

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

pDS_47


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 48

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

La família Macau a Sarrià A mitjans d’octubre, durant l’acte de lliurament del I Premi de Recerca Isidre Macau –que va atorgar-se a la pontenca estudiant de dret Mariona Carretero Molina pel treball “La dona durant l’Antic Règim”- vam poder conèixer part de la família del mestre Macau. Exercí el magisteri a Sarrià abans de la guerra i hi té dedicat un carrer. Van serhi presents tres generacions de descendents del senyor Macau, encapçalades per les senyores Maria Antònia Macau, filla, i Imma Amorós i Macau, néta. Ens van adreçar comentaris molt encoratjadors cap a Parlem de Sarrià, publicació que ja coneixien d’altres estades. Venien expressament des de Barcelona i estaven agraïdíssimes pel manteniment de la memòria del seu pare, avi i besavi, respectivament, en forma de carrer dedicat i de beca a la investigació històrica. La senyora Maria Antònia, de manera ben inusual, va voler complementar de la seva butxaca la dotació econòmica atorgada al treball guanyador, en un gest que posa de manifest la seva gentilesa i generositat. Per molts anys!

Pastorets amb ganxo Per Sant Esteve i per vam poder assistir a úniques funcions dels de Sarrià que s’han

Cap d’Any les dues Pastorets programat

aquesta temporada nadalenca. El format clàssic es consolida però hi ha una sèrie d’elements innovadors, com ara la participació d’una legió romana amb reconegudes timbaleres; la col·laboració dels Cantaires de Sarrià i el cartell anunciador, on hi ha participat l’artista Lluís Bosch Martí. El timó de la direcció el porta amb fermesa Fidel Rincón, una persona que viu intensament tot allò relacionat amb el teatre i que ha volgut donar una pinzellada solidària a les representacions, col·laborant amb el Banc dels Aliments. En efecte, al programa s’anunciava que “Tots els nens fins a 10 anys que portin una bossa amb aliments (oli, sucre pastes, galetes, llegums…) tenen l’entrada gratuïta. Totes les persones que portin aliments podran participar a l’Adoració final, juntament amb els pastors.” Aquest recurs, aquesta crida a la interacció no és nova. Segur que a un home com el senyor Rincón, coneixedor de mil i una històries del teatre a Catalunya, no li passa per alt aquella anècdota protagonitzada pel productor teatral valencià establert a Barcelona Pep Gil. “Lo Chil”, un personatge tremend, era capaç de posar en solfa les campanyes més inversemblants per a la promoció de les obres que es representaven al seu teatre durant el primer quart del segle XX. Explica

cal flequer

Bona Pasqua!

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

48_pDS

el cronista Lluís Permanyer que “per fer més llaminera la presentació de “Gigantes y cabezudos” va publicar aquest anunci: “A todos los niños, así como a todas las niñas, que acudan esta tarde, previa entrega del importe de la localidad, se les dará en la taquilla una vela para que luego la enciendan y desfilen por el escenario, en el tercer cuadro de la obra, durante la solemne procesión del Rosario de la Virgen del Pilar. ¡Ella les bendiga y proteja, así como a sus distinguidas familias!”.

Al peu del canó Recentment ens han arribat mostres de publicacions locals que s’editen en poblacions de comarques veïnes i que tenen certa afinitat, per continguts, per filosofia o per vocació informativa amb aquesta nostra/vostra Parlem de Sarrià. Segurament la degana és la Revista de Banyoles, que fa més de seixanta-cinc anys que surt al carrer, actualment en edició mensual. Mirant cap a Cassà de la Selva trobem una altra capçalera històrica: Llum i guia, també amb una trajectòria oceànica. Nosaltres, al costat de referències així, som una publicació jove. Farem vint anys justos aquest 2012. En altres temps, no arribaríem ni a la majoria d’edat: tenim corda. Arribat el moment, ho haurem de celebrar tal com és degut.■

• TORTELLS • BUNYOLS • MONES DE PASQUA

Obert tots els dies Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 49

ESPAI ESCOLAR [Confetti

QUIN FRED QUE FA! Mònica Sala i Maria Roblas Educadores de l’EBM Confetti

Q

uan vam tornar a l’escola després de les vacances de Nadal, vam començar a treballar diferents propostes sobre l’hivern. Aquest hivern ha estat especialment molt fred, inclús hem vist una petita nevada, això ha fet que hàgim vingut a l’escola tots més abrigats que mai. Els guants, els barrets i les bufandes ens han fet companyia durant molts dies. Les educadores vam pensar que seria interessant oferir una proposta on els infants poguessin percebre la sensació de fred, com si toquessin la neu. EXPERIMENTACIÓ AMB GLAÇONS Espai i materials: L’espai on es va realitzar la proposta va ser a la pica del lavabo de l’aula dels

Ossos Panda (en el mòdul). Vam omplir la pica de glaçons. Vam oferir les culleres i els gots de plàstic. Organització: Els infants entraven en grup petit (3 infants), mentre la resta dels nens i nenes participaven en una altra proposta. Què van fer els infants? Els nens i nenes quan entraven, es trobaven amb la pica plena de glaçons i de seguida van començar a tocar-los amb les mans. Alguns verbalitzaven les seves accions: Són freds! Són molls!... No només van experimentar amb les mans, també se’ls posaven a la boca i els llepaven. Seguidament vam oferir-los els gots de plàstic i les culleres. Durant molta estona omplien i buidaven

els gots amb els glaçons. La concentració i la tranquil·litat van ser presents durant tota la proposta. Alguns dels infants es van adonar que els glaçons es desfeien, perquè ens van dir: Mira, ara són més petits!

Quan vàrem acabar la proposta vam sortir al pati i els glaçons els vam deixar a la pica. La seva sorpresa va ser quan vàrem tornar a l’aula i els glaçons ja no hi eren. Només quedava aigua a la pica. Experimentar amb glaçons va ser una proposta molt divertida i enriquidora per a tots/es. ■

pDS_49


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 50

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

UN NOU CURS A L’EBM CONFETTI! Ampa Ebm Confetti d’arrodonir la festa la Ramona ens va endolcir una mica més la tarda amb la seva fantàstica xocolata! I la festa més recent... EL CARNESTOLTES El rei carnestoltes ens va encarregar molta xerinola per aquella setmana, ens havíem de pintar la cara, d’esvalotar els cabells, de portar mocadors i corbata i sobretot de disfressar-nos! I per aquesta tasca les educadores se la van ben pensar. “Anirem tots de pallasso” van transmetre als pares, així que des de l’AMPA vàrem voler ajudar-les demanant la col·laboració de tots els assistents a la festa........ I la proposta va ser tot un èxit. Els infants amb les cares pintades i lluint barrets, “pajarites” i samarretes dissenyades per les seves educadores; protagonitzaven una cercavila acompanyats per un gran conjunt de pares disfressats de pallasso i com no de les seves educadores! Cercavila que varem finalitzar gaudint d’un bon berenar! Els Amics dels Gegants junt amb en Quimet, que ens havia acompanyat durant tota la setmana, ens van amenitzar la festa fent d’aquella una gran tarda de Carnestoltes! També volem destacar una altra feina que s’està portant a terme des d’aquest curs a l’AMPA de l’EBM Confetti; La realització d’un mural amb fotos sobre les festes que exposem al centre cívic La Cooperativa. Aprofitem per agrair un cop més la col·laboració de tots els pares i mares, la predisposició de les educadores i demés personal de l’escola perquè es puguin portar a terme aquestes festes i com no, als Amics dels Gegants per acompanyarnos un any més en aquesta cercavila!. ■

La Festa de Nadal

Carnestoltes

V

a arribar el setembre i amb ell un nou curs a l’escola bressol Confetti! Les aules es van tornar a omplir d’infants que es retrobaven amb amiguets i d’altres que es separaven dels pares, durant unes hores, per primera vegada! Amb ells l’AMPA, junt amb les educadores i la resta de personal de l’escola començaven un projecte consistent en donar suport i organitzar tot un seguit d’actes que es portarien a terme al llarg de l’any! Aquí us deixem una petita mostra del que s’ha anat fent durant aquests primers mesos.... LA CASTANYADA

A les aules s’olorava l’arribada de la tardor.... Els infants junt amb les educadores van guarnir l’escola amb diferents elements de la natura, van preparar les seves paperines i van començar a escoltar i aprendre la cançó de la Castanyera! Així, que el dia 11 de novembre els pares i mares de l’escola Confetti varem torrar castanyes i dues castanyeres molt ben guarnides amb la seva camisa, la faldilla i els esclops van repartir castanyes al pati mentre sonaven les cançons! Les educadores van compartir aquesta festa amb els infants i agafantlos de les mans van fer una rotllana i van cantar i ballar la cançó: “Quan és temps

50_pDS

La Castanyada

de collir castanyes, la castanyera, la castanyera... ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat!....” I la Ramona i la Pepi ens van oferir sucs i melindros per berenar!!! Un mes després un altre esdeveniment important es duria a terme a la Confetti.... LA FESTA DE NADAL El dia 22 de desembre, els patges de SSMM els Reis d’Orient ens van visitar a l’escola bressol! Es van presentar una mica carregats, ja que duien un regal per a cada nen de la llar i els infants els esperaven preparats amb les seves cartes. Als de P2 els hi van portar llapis de colors perquè comencessin a crear els seus primers dibuixos, als de P1 pales i rasclets per jugar amb la sorra i als nadons joguines toves que els ajudessin a explorar amb els sentits. Però les sorpreses no van acabar aquí, unes quantes famílies afortunades van marxar carregades amb les paneres que es van sortejar, que gràcies a la col·laboració de tots els pares van poder ser moltes! I per acabar


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 51

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

L’IMPULS DE LA LECTURA A L’ESCOLA Mireia Begara, Susanna Poch, Conxita Salvatella, Jordina Claravalls i Engràcia Bramon. Comissió de biblioteca Fotos: CEIP Montserrat

L

legir és un procés ACTIU, és comprendre un text, és una interacció entre el lector i el text, és un acte de raonament, és la construcció d’una interpretació del missatge escrit, més que no pas un simple fet mecànic de desxifrar uns signes gràfics. Per tant, podem dir que la lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i, juntament amb altres processos intel∙lectuals com són escriure, parlar i escoltar, facilita el desenvolupament personal i l’adquisició dels aprenentatges, imprescindible per aconseguir èxit escolar. És un aprenentatge que generalment es realitza a l’escola però que implica tota la comunitat educativa. La nostra escola, sempre oberta als nous impulsos pels aprenentatges dels seus alumnes, treballem per potenciar la lectura. Ja durant el curs 2007- 2008, amb l’entrada del nou currículum de primària, vam iniciar un Pla Lector de centre

que anem revisant i actualitzant any rere any. Es basa en els tres eixos fonamentals de la lectura: Competència lectora.- Saber llegir, comprendre i interpretar textos Competència informacional.Llegir per aprendre El gust per llegir.- Desenvolupament de l’hàbit lector. SABER LLEGIR L’aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos.

L’assoliment de les habilitats bàsiques de la lectura, encara que s’inicia a educació infantil, correspon al cicle inicial de primària i als cicles posteriors els correspon continuar el treball d’estratègies lectores, adaptades a les necessitats de cada moment.

pDS_51


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 52

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

LLEGIR PER APRENDRE Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en l’aprenentatge i tenir la capacitat d’utilitzar la lectura com a eina per a l’accés a la informació, la descoberta i ampliació de coneixements. EL GUST PER LLEGIR El gust per llegir s’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar i sabentho compartir. Des de la comissió de la biblioteca s’impulsa tot aquest treball que es porta a la pràctica diària amb un ampli vental d’activitats: • Lectura diària de 30 minuts a totes les aules de primària. • Una hora setmanal per a cada nivell de P3 a sisè destinada a la biblioteca d’escola. • Les maletes viatgeres que en aquests moments ja es fan fins a 4t. • El conte viatger, actualment fins a 2n. • El racó de la biblioteca d’aula a totes les classes. • Carnets lectors i lectòmetres a cicle mitjà i superior. • Lectura d’un llibre amb visita de l’autor per poder-lo entevistar a tots els cursos de primària. • Servei de biblioteca cada dia durant les hores de pati i tres dies a la setmana en horari de migdia com a activitat extraescolar. • Bibliopati cada dijous. • Ambientació de la biblioteca amb diferents temàtiques segons el

52_pDS

moment, prestatge de novetats, llibres recomanats... Altres actuacions més puntuals són: • Participació al concurs literari de Sant Jordi organitzat per l’Ajuntament. • Jocs florals escolars. • Visites i tallers a la biblioteca municipal, Emilia Xargay. • L’hora del conte. • Padrins de lectura. Proposta que es durà a terme durant la setmana de Sant Jordi. És important que tot aquest treball es comparteixi i es complementi amb la família, ja que aconseguir que els vostres fills obtinguin l'hàbit de lectura depèn, en gran mesura, de la vostra tasca. L'escola té un paper molt important en l'aprenentatge i el foment de la lectura dels vostres fills, però el gust per llegir va més enllà i no es podrà aconseguir plenament sense la vostra col·laboració. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament ha iniciat un Pla d'Impuls a la lectura amb l'objectiu de fomentar l'hàbit lector fent una sèrie de recomanacions per aconseguir que els vostres fills trobin el gust per la lectura. Aquí en teniu algunes que us poden ajudar: • Intenteu que us vegin llegir a casa. Aquest és el primer pas que heu de fer com a pares: el contagi més eficaç és l'exemple. Quan els pares coneixen el plaer de la lectura, és molt difícil que no el comparteixin amb els fills. • Llegiu en veu alta als vostres fills quan són petits. D'aquesta manera associarà els llibres amb una experiència de benestar. També és bo que els pares

inventeu històries a partir de les imatges d'un llibre; d'aquesta manera despertareu en els vostres fills, a més d'una gran quantitat d'emocions, l'interès d'acostar-se al món dels llibres. • Practiqueu la lectura de deu a vint minuts cada dia amb ells. És més beneficiós llegir un temps curt cada dia que no pas llegir molta estona seguida un cop a la setmana. A més d'ajudarlos a desenvolupar l'hàbit lector, els vostres fills us agrairan aquesta estona de dedicació i acompanyament diari. • Interesseu-vos per les seves lectures de classe i compartiu-les amb tanta naturalitat com pugueu, sense convertir-les únicament en un deure escolar. És molt positiu que aprofiteu moments distesos per poder parlar-ne. • Regaleu llibres pels aniversaris i celebracions, d'aquesta manera aprendran a valorar-los i a associar-los com una font de plaer. També podeu trobar recursos facilment aplicables des de casa en aquesta adreça: http://blocs.xtec.cat/clectora/2011/ 01/11/recursos-per-treballar-la-lectura-eficac/ Esperem que sigui del vostre interès i recordeu que és important fomentar la lectura en els nens i les nenes des dels primers mesos de vida i acompanyar-los en tot el procés. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 53

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

EL “PESSEBRE VIVENT” DE L’ESCOLA MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER REVIU EL NADAL Montse Lladó. Comissió de Festes de l’AMPA de l’Escola Montserrat Fotos: David González

A

questa darrera edició del “Pessebre vivent” de l’Escola Montserrat, dins dels actes festius del passat Nadal, es va celebrar el dijous 22 de desembre, des de 2/4 de 7 de la tarda, quan s’obrien les portes del Pavelló municipal de Sarrià de Ter. Així s’iniciava el recorregut per tots els “espais” creats especialment per al “Pessebre vivent” d’enguany. Totes les activitats paral·leles i el mateix “Pessebre vivent” estaven organitzades conjuntament per l’Escola Montserrat i l’AMPA del centre. Els decorats imprescindibles varen ser confeccionats pels alumnes i professors, amb la col·laboració dels pares i mares que varen fer mans i mànigues per obtenir els diversos materials i les diferents disfresses que arrodonien la posta en escena per arropar els nens i les nenes de l’escola amb el caliu del Nadal. Tot plegat va quedar molt vistós,

amb els diversos “escenaris” típics de la tradició nadalenca. Per temes es podia visitar el Naixement, el seguici de SSMM el Reis Mags i els patges reials, els humils pastorets, els sorprenents caga-tions. Per oficis, ens trobàvem els laboriosos flequers, els agradables venedors, els necessaris afiladors, els salats pescadors, els amables fusters. I, com no, els angelicals àngels blancs i els vermells dimonis amb forca i banyes, uns a tocar dels altres, fent un contrast d’allò més atractiu. La màgia la posava un especial Patge reial que oferia un obsequi a

tots els nens i nenes: una llibreta on poder escriure o dibuixar tots els records d’aquest Nadal inoblidable. El recorregut que feien els pares i mares, tot caminat, visitant tots els

pDS_53


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 54

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

“espais” i els figurants esmentats servia per parar-se, felicitar els alumnes, fer les corresponents fotos (una selecció de les quals es poden veure en el bloc de l’AMPA), gaudir de les carones dels més petits, emocionar-se, etc., etc. Així mateix, es va muntar una paradeta de venda de coques i pastissos

54_pDS

(ummm!) i de números per a la rifa d’una magnífica panera que, un cop finalitzat el “Pessebre vivent”, es va sortejar entre els que varen adquirir butlletes. La recaptació que es va obtenir d’aquesta parada es destina íntegrament a subvencionar les colònies del cicle superior de l’Escola Montserrat.

Volem acabar aquesta crònica agraint -des de la Comissió de Festes de l’AMPA- la feina invertida de tothom que va col·laborar en el muntatge, desmuntatge i organització d’aquesta edició 2011 del “Pessebre vivent”: professors/es, pares i mares, alumnes, institucions... Gràcies! ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 55

SALUT

MALALTIA DE L’ALZHEIMER Emili Marco L’Alzheimer és una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona. Produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.

A

questa malaltia no afecta exclusivament el pacient que la pateix sinó que també repercuteix directament en tots els membres de la seva família, en el cuidador principal. Una vegada s’ha donat el diagnòstic cal informar la família sobre la naturalesa, l’evolució i les complicacions del procés de la malaltia, així com ensenyar al curador a tenir cura del pacient i d’ell mateix. El curador principal pot patir el que s’anomena la síndrome del curador. Aquesta patologia es caracteritza per la presència de depressió, ansietat, insomni, frustració, sentiments de culpa, alteracions conductuals i/o alteracions psicosomàtiques, entre altres. Els cuidadors professionals coneixen bé les dificultats que suposen les cures dels pacients amb demència i per això poden ajudar a que les famílies aprenguin a tenir cura, coneguin els aspectes més importants en el manteniment de la salut i no caiguin en situacions freqüents de sobreprotecció i esgotament. Per tot això, és important donar una sèrie de consells útils per a "cuidar al cuidador" amb l'objectiu que la seva qualitat de vida no es deteriori: CONSELLS PER AL CUIDADOR

1. És molt important que el cuidador del pacient sàpiga reconèixer que necessita ajuda, i que això no el distraurà de la seva tasca de tenir cura sinó que ho farà més eficaç.

2. Cal acceptar que les reaccions d'esgotament són freqüents i fins i tot previsibles en un cuidador. Són reaccions normals davant una situació "límit", però que necessiten suport. Si es detecten aquests signes / reaccions, no ocultar-ho per no voler assumir que "s'està al límit de les seves forces", ni tampoc per por de no ser un cuidador excel·lent. 3. S'ha de aprendre a sol·licitar ajuda: 3.1 Sol·licitar ajuda a membres de la família. Ser capaç de delegar tasques a altres familiars quan no es pot arribar a tot. 3.2 Sol·licitar ajudes socials o externes. No témer acudir a un professional (psiquiatre o psicòleg) i / o grups d'autoajuda d'associacions d'afectats per la malaltia d'Alzheimer, que resulten ser molt eficaços. 4. Sol·licitar informació i formació adequada sobre aspectes mèdics de la malaltia: evolució futura, possibles complicacions, medicació, coneixements pràctics per afrontar els problemes derivats, tals com nutrició, higiene, adaptació de la llar, mobilitzacions del pacient, etc. Tot això afavoreix la sensació de control i d'eficàcia personal. 5. Marcar-se objectius reals i factibles a curt termini en les tasques de les cures del malalt. No mantenir expectatives irreals (exemple: "El malalt no empitjorarà més del que està"), ni tampoc idees omnipotents sobre un mateix (exemple: "Vaig a solucionar tots els problemes jo, només").

6. Mantenir-se motivat. Autoreforçament en els èxits, felicitant-se un mateix per totes les coses bones que va fent. No fixar-se només en les deficiències i errors que es tingui. 7. No oblidar-se d'un mateix i tenir cura de la seva salut. Intentar tenir espais de descans, dormir les hores suficients i mantenir una alimentació adequada. Permetre’s un merescut descans diari o setmanal, fora del contacte directe amb el malalt. 8. Evitar l'aïllament de les seves relacions socials habituals. Obligar-se a mantenir el contacte amb amics, familiars i gent del seu entorn. Sortir de casa amb altres persones, no quedar-se tancat. Els vincles afectius càlids amorteixen l'estrès. 9. Saber posar límit a les demandes excessives del pacient. Cal saber dir "no", sense sentir-se’n culpable. 10. Planificar les activitats de la setmana i del dia. Establir prioritats en les tasques, diferenciant l'urgent de l'important. Decidir quines coses no podrà realitzar amb bastant probabilitat. La manca de temps és una de les primeres causes de preocupació. 11. Fomentar la independència del pacient. Deixar que el malalt d'Alzheimer mantingui totes les activitats que pot fer per si mateix, encara que ho faci lent o malament. 12. Fer ús de centres de dia, residències per a ingressos temporals, o personal contractat d'assistència domiciliària o per a tasques de la llar si la situació ho requereix. ■

pDS_55


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 56

NATURA

EXCURSIÓ DEL PESSEBRE AL MASSÍS DEL MONTGRÍ Grup Muntanya Sarrià L’excursió del pessebre és una tradició dels centres excursionistes catalans, en què pels volts de Nadal es puja un petit pessebre al cim d’una muntanya. Com cada any, i ja en fa més de 35, la gent del Grup de Muntanya a finals d’any vam organitzar aquesta excursió.

56_pDS

E

l dia 18 de desembre, una trentena de persones vam sortir, enfredolits, de Sarrià cap a Torroella de Montgrí. Vam vorejar la muntanya del Montgrí fins al coll de Garrigars, on vam veure l’imponent castell al cim. Vam carenar fins al Montplà, vam passar per l’ermita de Santa Caterina i vam pujar per la font dels Apòstols al coll de Santa Caterina per arribar al castell de Montgrí.


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 57

NATURA [sortida a la Vall den Xuncla

ALPINISME D’ALÇADA

T

La diferència principal aquest any va ser que el pessebre es va fer entre tots els nens i nenes, ja que es va fer amb plastilina, just abans, per col·locar-lo a dins d’un forat de les muralles del castell del Montgrí. La mainada, que ja estan acostumats a les caminades, van gaudir fent el pessebre i fent cagar el tió, que darrerament ens acompanya també a l’excursió del Pessebre. ■ Fotos: Quim Llunell

ot i que ja fa temps que des de Sarrià s’estan fent projectes interessants de muntanya, és en aquest moment quan s’estan portant a terme activitats de més alçada. No fa gaires anys s’anava per primera vegada als Andes i s’assolien alçades superiors als 5.000 i 6.000 metres. Poc després s’aconseguiren més muntanyes que ja sobrepassaven la cota 7.000 a l’Himalaya. I allò que semblava tan inimaginable, ara ja no queda fora de les nostres possibilitats i les expedicions d’alçada ja formen part dels projectes de la gent del grup. Darrerament s’ha presentat a Sarrià la projecció de diapositives del que va ser l’Expedició al Cho Oyu, de 8.201 metres, de la mà d’en Xevi Gòmez. Va ser una bona oportunitat per donar a conèixer la seva experiència i agrair a tots aquells que van donar el seu suport per portar a terme l’aventura. La Sala del Coro era repleta de companys, amics, familiars, alpinistes i escaladors d’altres entitats i veïns del poble. Tothom va escoltar amb atenció les explicacions de l’himalaista, que des d’un punt de vista molt personal, ens va detallar com va ser la convivència amb els altres expedicionaris i les adversitats meteorològiques que van perjudicar la seva ascensió al cim. En Xevi i altres companys, aquesta vegada amb un xic més d’experiència i novament amb tot el seu entusiasme, ja estan gestant una nova aventura, de cares al 2013. Aquesta vegada el Pakistan i el Hidden Peak, de 8.068 metres, és la muntanya escollida. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_57


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 58

VIATGES [khajuraho

L’aigua corrent no arriba a les cases i els pous i les fonts és on s’efectuen bona part de les activitats quotidianes.

Khajuraho LA SEGONA DESTINACIÓ TURÍSTICA DE L’ÍNDIA Elisabet Sau i Raventós A l’estat de Madhya Pradesh, a 600 km al sud de Delhi, es troba el petit municipi de Khajuraho, que es destaca per un conjunt de temples religiosos la vàlua dels quals ha estat reconeguda per la UNESCO, ja que l’any 1986 els va declarar Patrimoni de la Humanitat.

A

quest conjunt monumental es troba en un municipi que, per les dimensions de les àrees urbanes de l’Índia, es pot considerar petit (8.000 habitants segons el Cens del 2001, 15.000 habitants segons els guies turístics locals l’any 2010), molt net, força calorós

58_pDS

abans dels monsons (més de 45ºC de dia entre el març i el maig), que s’ha convertit en la segona destinació turística de l’Índia després del Taj Mahal (Agra) i que compta amb una bona oferta hotelera i de restauració. A Khajuraho s’hi arriba per carretera o per avió, ja que disposa d’un aeroport que bàsicament l’enllaça amb la ciutat índia de Varanasi. Khajuraho va ser el centre religiós i espiritual d’una dinastia, la Chandella,

que va governar una part del territori de l’Índia central entre els segles X i XII. En origen sembla que es van construir uns 80 temples entre els anys 950 i 1050, però només 22 s’han conservat fins als nostres dies. La història va voler que l’acabament dels temples coincidís amb el declivi dels Chandella, i que els territoris controlats per aquella dinastia s’incorporessin al sultanat de Delhi. En el moment de declivi, diferents ètnies de religió musulmana que provenien d’Àsia Central començaven a envair l’Índia i a dominar les monarquies locals, que seguien pràcti-


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 59

VIATGES [khajuraho

ques diferents a les dels invasors. Entre els segles XIII i XIX els mogols, nous conqueridors de l’Índia que majoritàriament provenien de l’actual Afganistan i que també eren de religió musulmana, van controlar bona part del país i tot i que es van dedicar a destruir els vestigis arquitectònics de les antigues cultures hinduistes mai van destruir Khajuraho, perquè el lloc no era massa accessible i, quan va quedar abandonat de tot, la vegetació va anar amagant tots els temples i així van romandre fins que el 1838 els va trobar un enginyer de l’exèrcit britànic.

jangha i que està cobert per una sèrie de torres amb contorns curvilinis conegudes com a sikharas. Cada temple queda elevat en relació a l’entorn i està aïllat, la qual cosa permet que es deambuli al seu voltant. Les torres que cobreixen els edificis són de diferents alçades i la més alta indica que a sota es troba el sanctum, on es hi ha la divinitat del temple. Per accedir al recinte sagrat de cadascun dels temples s’han de pujar unes escales força empinades i estretes que porten a una entrada porticada (ardhamandapa) a través de la qual

Temple actiu del centre urbà antic de Khajuraho

LA SORPRESA ERÒTICA DELS TEMPLES Els temples de Khajuraho es van aixecar per honorar els deus del panteó hinduista i jainista, dues de les tradicions religioses de l’Índia que han arribat fins als nostres dies. Els 22 edificis que es poden visitar es distribueixen en tres grups: els de l’oest (17), els de l’est (3) i els del sud (2). Tots els temples tenen una estructura comuna: una plataforma (jagati) sobre la qual s’aixeca el cos d’un edifici profusament decorat amb escultures i bandes o sanefes de pedra que s’anomena

accedeixes a una sala (mandapa), prèvia al santuari, que generalment es pot deambular. La major part de les construccions són de granit i gres de color marronós o vermellós. La riquesa de Khajuraho rau en la profusió d’escultures que decoren tant l’exterior com l’interior de cadascun dels edificis. Hi ha 5 tipus d’escultures: els dibuixos geomètrics i florals utilitzats bàsicament en els sostres, motllures i decoració de columnes; les figures que representen la vida a la cort i que desenvolupen activitats com la dansa o la música o la higiene personal; el dels animals; el dels déus i les deesses i el de les figures femenines i

parelles amatòries. Ningú sap explicar massa bé perquè els temples van ser decorats amb tanta profusió d’imatges eròtiques o sexuals: hi ha qui els atribueix finalitats educatives; altres afirmen que il·lustren el Kamasutra; altres pensen que són un homenatge als déus hindús Shiva i Parvati. El predomini de la figura humana en el conjunt de les escultures porta a pensar, segons els estudiosos, que els artistes de Khajuraho eren uns admiradors del cos humà i la imatgeria eròtica s’associa a una època de la societat índia amb pocs tabús i inhibicions socials en relació al sexe. En tot cas no deixa de ser interessant posar en relació tant la temàtica com la perfecta tècnica d’elaboració de la imatgeria d’aquests temples indis amb els temes i tècniques escultòrics que predominaven a la Catalunya dels segles IX i X i una conclusió que es pot treure és que el refinament i sentit de la vida d’aquets segles en aquesta part de l’Índia tenien poc a veure amb els preceptes que guiaven la societat occidental,als inicis de l’època medieval, amb una iconografia pictòrica i escultòrica força allunyada d’expressions eròtiques. La UNESCO va declarar tot el conjunt edificat patrimoni de la humanitat perquè compleixen dos criteris de selecció: es consideren una obra mestra i són un testimoni excepcional d’una cultura o tradició que ha desaparegut. El Servei Arqueològic de l’Índia afirma que el conjunt de Khajuraho és el millor exemple constructiu i escultòric de l’època medieval índia en aquesta part del país. EL REFLEX DE LES CASTES EN L’ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT A Khajuraho hi ha el poble antic l’organització urbana del qual s’organitza seguint el sistema de castes. Cada casta viu, té un pou i un temple propi, en el seu barri, excepte els intocables que tenen 2 pous perquè en cas de sequera no podrien anar a buscar aigua a cap altra pou, ja que no poden tocar cap objecte que pertanyi a les altres castes. Si bé totes les cases

pDS_59


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 60

VIATGES [khajuraho

Potser per això parlen de la tolerància de la societat d’aquella època...

Les parelles amatòries són un dels motius escultòrics més comuns a Kajurhao Aspecte general d’un temple del sector oest.

tenen llum, cap d’elles té aigua corrent i per això els pous són importants i les clavegueres són rases al carrer tapades amb lloses de pedra que també actuen com a embornals en l’època de pluges. El barri dels Brahmans o dels sacerdots és el més ben organitzat de tots. En aquest barri hi viu una família que atén i dirimeix els conflictes de tot el poble i només si no s’està d’acord amb la decisió que prengui el cap de família sobre el conflicte es va a la policia o a un altre tipus d’autoritat administrativa. El segon barri és el dels Guerrers (Chatrias), després hi ha el dels Comerciants (Vaishias) on, tal com indica el nom de la casta, només en els carrers d’aquesta part del poble hi ha els pocs comerços locals, que tant poden ser una botiga de queviures, com una dona que amb una màquina de cosir fa de modista o un moliner de gra que té un petit molí als baixos de casa seva. Segons ens van explicar, bona part dels intercanvis comercials encara es fan amb troc. I, discretament allunyat, hi ha barri dels Intocables (Dalits) que segons la tradició índia es dediquen a feines impures o feines que les altres castes

60_pDS

no poden fer, com la neteja dels hotels o traginar amb animals. El dia que hi vam passejar vam poder observar que les dones emblanquinaven les cases perquè el 5 de novembre a l’Índia se celebrava la festa del Divali, l’entrada de l’any nou hindú. La tradició demana que les cases estiguin netes i aquell dia s’il·luminin amb espelmes i llànties d’oli i es guarneixin amb flors per aconseguir la bondat dels déus, especialment la de la deessa Lakshimi, la dona de Visnhú, que és la que regeix aquesta festa. A més d’emblanquinar, també tenen el costum d’agafar els excrements dels animals i escampar-los per la part baixa de les parets externes de la casa per evitar que els mosquits entrin a l’interior. A la passejada també vam poder observar com, igual que en altres parts de l’Índia, les fonts són el lloc on qualsevol persona del poble s’hi pot estar fent des de la higiene personal, rentar la roba o els atuells de menjar.... Aquesta part antiga, laberíntica i tranquil·la on no entren els cotxes perquè l’amplada dels carrers no ho per-

met, no té res a veure amb la zona nova de Khajuraho, una zona que s’ha construït al voltant dels temples i on, segons diuen els guies, les castes ja no segueixen la segregació urbana de la part antiga. És en aquesta zona nova on turistes i locals conviuen entre restaurants, hotels i comerços més adaptats als gustos dels visitants no indis. La visita de Khajuraho es pot completar amb una sessió al Kairali Ayurvedic Massage, un centre de tractament que segueix les tècniques de l’Ayurveda. L’Ayurveda, o coneixement de la ciència de la vida, és l’antic sistema de medicina índia i treballa per eliminar les causes de les malalties i restablir el balanç entre les tres parts que componen l’ésser humà: el cos, la ment i l’ànima. Els massatges són una part de les tècniques de curació ayurvèdiques i generalment combinen els olis essencials amb diferents tècniques manuals. En el nostre cas, el tractament va combinar els olis calents amb un massatge integral per tot el cos que ens va alleugerir del cansament acumulat al llarg del viatge. ■


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 61

ESPORTS [UES

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

LA QUINA DE NADAL

Un moment de la quina d’aquest any.

a ja tradicional Quina de Nadal, organitzada per la Unió Esportiva Sarrià, és sens dubte un dels esdeveniments més singulars del final d'any a Sarrià de Ter. Petits i grans ens reunim amb alegria esperant que els Reis d'Orient ens passin abans d'hora en forma de magnífiques pane-

L

res i regals. Volem agrair des del Club a tots els qui heu participat en aquesta activitat, tant jugant a tapar números, com parant i desparant les taules o cantant les diferents Quines. Sense tots vosaltres això no hauria estat un èxit. Cal també destacar la gran afluència de públic a les diferents jornades

(25 i 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 de gener) -algun dia es van superat les 400 persones- i la primera edició de la Quina Nocturna (el dia 23 de desembre a les 22.00 h), que de ben segur tindrà continuïtat en d'altres edicions. ■

RESUM DE LA PRIMERA PART DE LA TEMPORADA al destacar en aquest inici de temporada el gran treball que s'està portant a terme a la base del nostre club. Els dos equips benjamins estan disputant el campionat gironí amb més o menys fortuna, però suant la samarreta per millorar dia a dia. Els equips alevins han superat totes les expectatives. Si bé és veritat que no va sorprendre la classificació de l'equip de segon any per la segona fase del campionat de Girona de nivell A, també és veritat que cal felicitar els jugadors de primer any, que també van aconseguir classificar-se per a la mateixa fase.

C

En aquesta fase de nivell A, l'equip de segon any està lluitant per mantenir la primera posició, mentre que l'equip de primer any n'obtindrà una bona experiència per afrontar reptes futurs. Els dos equips infantils estan jugant al campionat català. Els de primer any, després d'obtenir una magnífica segona posició a la fase classificatòria del grup gironí, estan jugant ara, en aquest segona fase, a la primera catalana, on ocupen una meritòria segona posició. Els de segon any s'enfronten cada cap de setmana als millors equips de la seva categoria. Per aconseguir-ho van haver de guanyar la

primera fase, i ara ocupen les posicions d'honor de la lliga catalana infantil, en aquesta segona fase. L'equip cadet, està lluitant a la màxima competició de la seva categoria per obtenir una plaça per a la fase final. En aquests moments estan situats a la part alta de la classificació, barallant-se amb equips de la talla del F. C. Barcelona i el BM. Granollers. L'equip juvenil, també juga la Lliga Catalana. La seva classificació va ser molt treballada, i ara els jugadors estan gaudint dels enfrontaments amb els millors equips de la seva categoria. Actualment ocupen una meritòria quar-

pDS_61


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 62

ESPORTS [UES

SELECCIONS

El Benjamí B 2011/2012 de la UES.

ta posició, que els dóna la possibilitat de classificar-se per a la fase següent. Tant els infantils com els cadets i com els juvenils tenen possibilitats reals de classificar-se pels campionats d'Espanya. L'equip de tercera catalana preferent està fent una competició irregular. Alguns resultats són bons i d'altres no tant, però l'esforç dels nostres jugadors de ben segur que tindrà el seu fruit amb la defensa d'aquesta categoria. L'equip sènior de Lliga Catalana, després d'assolir l'ascens la passada temporada, està intentant consolidar la nova categoria, i sembla que ho està aconseguint, ja que ocupa posicions de mitja taula, que malgrat no donen una tranquil·litat absoluta, permeten confiar que la categoria no es perdrà. L'aportació de jugadors juvenils a l'equip és molt positiva, i serveix perquè aquestes joves promeses del nostre handbol comencin a agafar rodatge. L'equip sènior de primera nacional està quallant una temporada més que acceptable després de les múltiples baixes de la temporada passada. Ara mateix, la novena posició no fa justícia al treball de Josep Espar i els seus homes. Les incorporacions de joves jugadors del planter sarrianenc estan donant a l'equip saba nova, que servirà en un futur proper per arribar a cotes més importants. Sembla que la conservació de la categoria està ben encarrilada, però encara falten moltes jornades i no és bo adormir-se, ja que tots els equips voldran assolir el mateix objectiu que nosaltres, la permanència.

62_pDS

La primera setmana de gener se celebraren a Múrcia els campionats d'Espanya de seleccions autonòmiques infantils i cadets. Pel que fa als infantils, en David Mach i l'Albert Diaz del nostre club assoliren el sotscampionat defensant els colors de Catalunya. Va costar poc arribar a la final, però en l'últim enfrontament, la selecció andalusa fou superior, imposant-se als catalans per un ajustat 24 a 26 en un partit marcat per una molt mala primera part dels catalans, que fou compensada per una segona part que gairebé dóna el títol als nostres jugadors. La selecció catalana cadet compta amb molts jugadors fets a casa nostra. L'Adrià Serrano i en Sergi Mach de la UES i en Pere Arnau que actualment juga amb el Barça, formen part d'aquest equip entrenat per un altre sarrianenc, en Jesús Mach. Aquests joves jugadors es van proclamar campions d'Espanya després d'un intens partit de quarts de final contra la selecció Valenciana, on van haver de superar una pròrroga, i derrotar a la final l'equip de València. La selecció juvenil també compta amb un sarrianenc a les seves files, en Guillem Lozano. Aquest jugador, format al club, juga des de fa uns anys amb el Barça i és una de les promeses d'aquest esport. No va poder proclamar-se campió d'Espanya per ben poc, ja que a la tanda de penals la selecció de CastellaLleó es va imposar.

A més a més, tant en Pere Arnau com en Guillem Lozano formen part també de la selecció estatal de les seves categories. En Pere, amb els cadets, va participar en un torneig a Suïssa, guanyant les seleccions d'Holanda i Suïssa. I en Guillem ha participat en la preselecció que ha de disputar els novens campionats del Mediterrani que s'han de celebrar a Portugal. Nou web de la UES web: Ja tenim nou espai http://www.unioesportivasarria.com/ . Podreu trobar-hi molta informació del club, en un ampli ventall de seccions, entre les quals cal destacar la botiga oficial de la UES i els blogs dels aficionats al nostre equip. Cal felicitar en “Valen” per la feina feta, la veritat és que fa molta patxoca. ■

El sarrianenc Pere Arnau amb la selecció espanyola.

Sergi Mach i Pere Arnau amb la selecció catalana.

Adrià Serrano amb la selecció catalana.


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 63

ESPORTS [WOLVES

Enric Sucarrats

ELS WOLVES SARRIÀ DE TER, CAMPIONS DE LES COPES CATALANES DE FLAG illor no podien anar les finals de la Copa Catalana de Flag Football per a l’equip de Sarrià. Malgrat un llarg desplaçament fins a Roda de Barà, l’equip dels Wolves va tornar a casa amb dos títols a nivell català! Els dos equips base del club sarrianenc es van imposar a les finals a la resta d’equips i van demostrar la gran feina feta els darrers dos anys. De bon matí, un autobús ple de jugadors, pares, mares i entrenadors van sortir cap a Roda de Barà a disputar les finals de la copa. Amb 18 jugadors, el club de casa nostra és de llarg el que arrossega més jugadors i pares a les competicions. L’equip sub15 va haver de treballar i de valent per superar les diferents rondes de classificació, als quarts de finals va derrotar l’equip dels Pere Vives d’Igualada per 38-6, a les semifinals ens va tocar contra els Reds de Terrassa, equip invicte a la temporada regular i clars favorits al títol. Els Wolves havien preparat la defensa a consciència per jugar contra els egarencs i l’atac va funcionar des de bon principi. Els sarrianencs es van endur un contundent 25 a 6. Els Wolves donaven la gran sorpresa de la jornada. La final es va disputar contra els locals, els Trojans de Roda de Barà, el resulta final de 33-18 donava el primer títol sub15 als Wolves. Paral·lelament, s’havia disputat la final de la copa sub13, on els Wolves jugaven contra els Pere Vives d’Igualada. Malgrat la joventut de la majoria de jugadors sarrianencs, que encara tenen uns quants anys dins aquesta categoria i després d’un partit molt disputat, els Wolves es van endur també el títol de campions en la categoria petita per 31 a 24. L’èxit dels dos equips es va arrodonir amb la designació per part de la Federació Catalana dels millors juga-

M

El més petit de la casa

Semifinals contra Reds

Camila, millor jugadora de catalunya sub13

dors de la competició: Yinet Camila (Wolves), millor jugadora en categoria sub13, i Gerard Quesada, (Wolves) millor jugador en categoria sub15. A l’arribada a Sarrià un grup de pares, amics i simpatitzants de l’equip va esperar l’autobús dels jugadors al carrer Major, els jugadors i entrenadors acompanyats de l’alcalde i el regidor d’esports van celebrar els títols des del balcó de l’ajuntament. Un gran èxit que demostra la bona feina feta aquests dos anys i que situa els Wolves com un club de referència dins el Flag Football a nivell de tot Catalunya. ■

Queada, millor jugador de catalunya e sub 15

Article mundo deportivo

pDS_63


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 64

ESPORTS [WOLVES

PRESENTACIÓ OFICIAL WOLVES SARRIÀ DE TER 2011-2012

partir dels èxits esportius, l’equip de Flag Football de Sarrià de Ter continua progressant en la seva tercera temporada en competicions oficials des de la creació del club. Una de les principals novetats és l’estrena de l’equip en categoria sènior. Així, el primer torneig de Flag Football de Sarrià de Ter va servir el passat 22 de gener per presentar a casa tots els equips del club sarrianenc. El torneig va tenir com a convidats dos equips de primer nivell català, els Mollet Dolphins, actuals campions de la Copa Catalana sènior, i els Gladiators

A

de Caldes de Montbui, que va disputar partits contra els Wolves sènior i els Wolves sub15. L’equip més petit, els Wolves sub13, van disputar un partit entre ells dividits en l’equip groc i l’equip blau. En els partits que es van jugar ininterrompudament des de les 10 del matí fins a quarts de dues del migdia, els Dolphins van demostrar la seva condició de campions de copa catalana guanyant els dos partits, mentre que els Gladiators van guanyar als Wolves sub15, però van perdre contra l’equip sènior sarrianenc amb un ajustat marcador.

El partit dels Wolves sub13 va posar de manifest el gran futur que tenen en el club sarrianenc, ja que disposa d’una gran quantitat de jugadors en la categoria més petita i amb un alt nivell de joc. El torneig va finalitzar amb l’entrega de trofeus per a tots els equips participants. Les activitats del club havien començat el dissabte al vespre, els Wolves havien organitzat un sopar pels jugadors, entrenadors, pares, mares i simpatitzants que va aplegar una setantena de persones al local social de La Rasa. ■

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es 64_pDS


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 65

ESPORTS [Club Ciclista

Marcel Muñoz

CLUB CICLISTA

Tret de sortida a Sarrià de Dalt de la 2a cursa de BTT organitzada pel club Ciclista Sarrià de Ter

omencem pel principi, ara farà uns sis anys El Club ciclista tenia el nom de Bicikrusis, que una colla d’amics vàrem formar al Pont Major. Mica en mica la il·lusió i les ganes de continuar amb el club es varen anar refredant i els socis varen anar marxant, però amb el president del club sempre havíem comentat la idea de reprendre la cursa que es feia anteriorment a Sarrià, i així va ser com l’antic club va desaparèixer per donar pas al Club Ciclista de Sarrià de Ter. Acabats tots el tràmits burocràtics, comencem el club en Josep Sánchez de president, Marcel Muñoz de secretari, la Joana (dona del presi), com a primers socis en Marc Riera, la Judit Sánchez i en Marc Muñoz, els qual havíem format part de l’antic club. Es fa una presentació a la qual vénen l’alcalde, Roger Torrent, i el regidor d’esports, Jordi Paretes, i aquí es fa la primera foto oficial. Preparem una sortida per l’entorn de Sarrià i a partir d’aleshores és quan el club comença a funcionar. La gent del club i simpatitzants anem fent sortides tots els diumenges el matí. Es fa una gimcana per als mes petits, una sortida per als joves... però al final ens decidim i intentem la fita més difícil, la 1ª cursa de BTT organitzada pel Club Ciclista de Sarrià de Ter. El setembre de 2010, amb l’ajut d’amics, familiars i voluntaris es porta a terme. La cursa consta de dos

C

pDS_65


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 66

recorreguts, un de curt de 20 Km i l’altre més dur i més llarg de 35 Km. Després d’un dissabte plujós, el diumenge el matí es despertà amb un sol radiant i la participació va ser de 187 inscrits, tot un èxit. L’any següent, tornem a ser-hi,

però aquest cop som més ambiciosos, s’amplien els recorreguts, el de la curta de 20 Km passem a 23 Km, i la llarga de 35 Km a 45 Km, amb un nivell d’ascens acumulat de 1.260 metres, o sigui, no apta per a cardíacs. Per qüestions de calendari la vàrem haver de

canviar de data, i es va portar a terme el 2 d’octubre de 2011. Ajudats per totes aquelles persones que voluntàriament ens van donar un cop de mà, que des d’aquí voldria agrair-los la seva tasca. En aquesta 2ª edició es va arribar a un total de 248 participants. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

66_pDS


SARRIA 79:Maquetación 1

15/3/12

00:22

Página 67

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Hi ha estudiants que no suporten anar a l’hipòdrom i veure que fins i tot els cavalls acaben la carrera. Woody Allen

Editorial

Diners

Tribunals

Les retallad arriben a totho. A nosaltres tamb. Ara ens veurem obliga a fer = amb menys. O sigui que mirarem d’estalv les paraul per veur si ens hi cabe + cose manteni la mateix quali. Q h f. (Què hi farem).

Les agències de qualificació Estandars amb Pus, Llimacs Brothers i Boody’s han decidit un cop més rebaixar la solvència de bancs i caixes espanyoles. “Que n’aprenguin!” sembla que han dit. Des del Govern de la Genialitat i el Gobienno de la Nasión han tret importància a aquest fet. “És que ens tenen enveja” han afegit.

Paquito el chocolatero, més conegut com Francisco Camps, surt impol·lut de l’intent d’engarjolar-lo per uns vestits. El jurat Popular (quin nom més adient, no?) no hi va veure cap delicte. És el que tenen els Populars: on tothom hi veu corrupció, ells hi veuen honestedat.

Sam Enfot, Redactor en Cap. Xics

Després de l’abassegador èxit del dossier sobre Els Xics de Sarrià de Dalt, no es descarta que l’equip d’investigació del TSN en faci un sobre Els xecs del gendre Ignasi (conegut familiarment com a Iñaki). Tot i no tenir res a veure amb Sarrià, s’hi ha trobat un punt de nexe: a ell també li agrada cantar la cançó “vuela, vuela pajarito” A l’acte de presentació s’ha convidat el grup de música Presuntos Implicados, tot i que no està clar si estaran lliures. Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

Vicenteta Favara, TSN, València.

Marc Franc, TSN, Analista econòmic. Gobienno Curiositats

La tisora catalana, coneguda arreu pel seu esmolat precís i per la seva qualitat, no té punt de comparació amb altres tisores ibèriques. No fa cap estripall i es caracteritza pel seu tall net i polit. Que fa mal? Naturalment: un tall és un tall, però on aneu a comparar! Que no ens vinguin doncs amb imitacions. Si hem de retallar, volem tisores catalanes! Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Justícia Test

El jutge Garzón no para de provocar. A més d’ordenar escoltes telefòniques de presidents corruptes, investigar els crims del franquisme i fer conferències pels puestos, ara s’ha sabut que un dia va prendre un cafè sense deixar propina. El sindicat Mans Brutes, sempre amatent a les injustícies del món, l’ha denunciat per conculcar els drets dels cambrers. “Cap crim sense castigar” han afirmat.

Mireu de contestar de pressa aquestes preguntes. -Quan un metge es posa malalt, qui el cura? -Quan un bomber s’encén, qui l’apaga? -Quan un mestre ha d’aprendre, qui l’ensenya? -Quan un policia protesta, qui el reprimeix? Si heu tret més de tres respostes encertades, sou uns genis.

Jaume Toga, TSN, Ciutat de la Justícia.

Felip Turó, TSN, Gendarme.

El presidente Rajoll i el seu flamant equip, amb el vistiplau del president Artur Plus, ens ataca amb una bateria de mesures que prometen acabar amb l’atur, amb la crisi, amb la inflació, amb la recessió i amb el problema dels peus plans. I és que aquests nois tenen la recepta màgica per a tot. No sé què faríem sense ells! J. A. Duran Duran, TSN, Madrit. La reivindicació

Estem desolats. Passen els dies, els mesos, els anys i aquí seguim, com uns estaquirots, repetint la vella consigna: la gallina a la cassola! Però no defallirem (encara que corrin mals temps i els de Mans Brutes ens puguin denunciar).

samenfot.blogspot.com

pDS_67


SARRIA 79:Maquetaci贸n 1

15/3/12

00:23

P谩gina 68

Parlem_de_Sarria_79  

Número 79 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos de octubre, novembre i desembre de 2011. Edit...

Advertisement