Page 1

SARRIA 77

14/9/11

16:10

Pรกgina 1


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Pรกgina 2


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 3

EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT Un gran aval per seguir treballant Primavera electoral a Sarrià de Ter Mirem el futur en positiu Homenatge a la vellesa El primer desfibril·lador a Sarrià de Ter ENTITATS Gegants: a la taula i al brogit al primer crit! Arrossada del primer de maig Dones més que mai Colònies de Setmana Santa i festa final d’esplai CULTURA Exposicions Biblioteca Activitats del club de lectura Emília Xargay “Inés y la alegria” Polseres vermelles Pájaro sunrise Joan Maragall a Sarrià de la mà de Jordi Llovet Santiago Sobrequés i Vidal Espai 2.0 ESTREVISTA La terra ja no és tan baixa OPNIÓ El moviment “15M” Les crisis económico financera, política i de la societat QUANDERN D’APUNTS ENRICVINALLES ESPAI ESCOLAR Escola Bressol Confetti CEIP Montserrat NATURA La Pica d’Estats COOPERACIÓ Col·legi Abya Yala VIATGES De Badoc per la Xina SALUT Intoxicació alimentària ESPORTS UES i FC Sarrià SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 14 16 17 18 19 20 21 23 25 26 27 28 36 39 41 43 45 48 49 50 52 54 58 62 63 67

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Marc Marquès, Sergi Torrentà, Susanna Vila, Esther Ferrero, Amics Gegants, AV La Rasa, Dones més que mai, Meritxell Pla, Anna Sala, Cristina Vicedo, Rosa Dachs, Mireia Canyigueral, Lluís Aymerich, Enric Sansalvador, Mònica Garcia, Elena Batllori, Montserrat Xandrich, David Saulina, Pau Fornells, Francesc Ramió, Emili Marco, Joan Pòrtulas, Xavi Rodríguez, F.C.Sarrià. Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Nous pilars s'aixequen al viaducte de la riera Xuncla. Foto: Quim LLunell LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

SARRIÀ DE TER, EVOLUCIÓ I CANVIS CONSTANTS

E

l territori de Sarrià de Ter ha estat afectat durant els darrers trenta anys per molts canvis urbanístics, de construccions, de vialitats, de modificacions industrials, d'infraestructures en un fer i desfer (a vegades mal fer) que han llegat un territori excessivament ferit i desguitarrat. Tot i que els diversos consistoris -com ha de serhan fet totes les apostes possibles per a obtenir una bona cohesió social entre els diversos nuclis de població, les xacres de la planificació d'infraestructures, que majorment ha vingut imposada des de dalt, de moment ens ofereixen un panorama urbanístic de desgavell. El consistori actual haurà de fer mans i mànigues per recosir i adobar el terme municipal. Quan les obres de l'ampliació dels carrils de l'autopista s'hagin acabat, algú haurà de maldar de valent, amb molt coratge perquè les compensacions administratives que s'hagin d'exigir es compensin i siguin una realitat. Pantalles acústiques ben resoltes a banda... que ningú després de les obres se'n vagi sense restaurar el que s'ha malmès i afectat en el territori. En aquest sentit el consistori sarrianenc no pot badar. Quan les obres de l'AVE hagin acabat s'hauran de restituir els esbornacs que s'han fet a la totalitat del territori de Sarrià de Ter. Tots els terrenys que han tingut les seves servituds, sigui ramals de sortida de l'autopista, sigui boscos, fonts i terrenys urbans malmenats per l'ampliació de l'autopista, o els terrenys que ha ocupat l'ADIF per resoldre els túnels de l'AVE, tot això s'haurà de restituir al territori i als habitants de Sarrià de Ter pesi a qui pesi i s'ha de fer bé i de manera satisfactòria. I no només per als habitants de Sarrià de Ter, maldem per la decència general, per recuperar en aquest sentit la dignitat de tothom començant, naturalment, pels propis habitants del terme. El nou consistori, que ha obtingut una majoria folgada i ben legítima, ara ja li cal començar a fer molta més pressió i seguiment a qui correspongui perquè tant territori trinxat i deixat estar de la mà pugui gaudir en uns anys propers de la dignitat i l'estètica que li pertany i que és de dret. I Sarrià té encara moltes restes de nyaps d'èpoques anteriors que també cal restaurar, ben cert, i van dels resultats de les macro obres a les micro, des de les que afecten la més alta de les administracions o les grans concessionàries al propi ajuntament. Queda molt per fer en un territori massa malmès. És de decència tenir una Plaça de l'Obra i entorns en un estat com el que estan? El carrer Josep Pallach clama al cel. L'acabament del carrer Major és un altre dels acabaments que convé fer. Tanmateix, l'esboranc etern davant de l'entrada del poble després del Pont Major s'ha d'eternitzar? I dels entorns de la Font de Can Nadal què n'hem de dir? I dels terrenys del Pla dels Vinyers? Hi ha molt a reivindicar. Des de la Revista Parlem de Sarrià no abaixarem la guàrdia. Vagi per endavant! ■

p DS_3


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 4

AJUNTAMENT [eleccions

UN GRAN AVAL PER SEGUIR TREBALLANT Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter

E

l 2007, els d’Esble el nostre entorn. L’urbà querra ens prei el natural. Hem construït sentàvem a les nous parcs infantils, noves eleccions amb fonts i nous equipaments. una idea molt definida i un A cada barri, una reforma: compromís clar. Érem la Vil·la Romana, via Augusta, generació d’homes i dones pla de Vinyers, Flor de Neu, preparats, il·lusionats i carrer Paulí Torras, plaça de resolts a agafar les regnes l’Obra, etc. I ja hem aprodel poble. El nostre era un vat els projectes del carrer compromís de i cap al muniMajor, Garcia Lorca i carrer cipi: Primer, Sarrià de Ter. I Francesc Cambó. I hem prometíem que aquest proaconseguit la cessió del jecte tindria un durada de camp de futbol i els diners vuit anys. necessaris per arreglar-lo. Els resultats ens van De la mateixa manera que permetre governar amb un hem treballat constantpacte amb el grup de CiU. ment per aminorar els Aquests darrers quatre anys impactes de les grans hem format govern de coaliobres (TGV i AP-7), alhora ció per primera vegada a que consolidàvem el que Sarrià de Ter i això ens ha ha de ser el Sarrià de Ter permès desenvolupar una del futur amb la inauguraacció de govern concisa i ció del Centre de Visitants productiva fruit de l’esforç i o l’acord amb la Generalitat la dedicació de tots els set i la UdG per portar la uniJordi Paretas, segon tinent d'alcalde i Roger Torrent, alcalde regidors i regidora que en versitat al poble. vam formar part. Els resulEn definitiva, el còmtats d’aquest mandat passat put és molt positiu i això, tats aI Montserrat. El jovent ha pogut han estat evidents i no només en el estrenar Biblioteca Municipal, gaudir repeteixo, ha estat gràcies a la feina terreny concret sinó també en la d’instal·lacions esportives noves i d’al- feta per tots els regidors que érem al forma com hem arribat a aquests tres de renovades i de connexions a govern. Els que formen part del meu objectius. internet arreu. Tenim nous cicles de grup i els que formaven part del grup Amb tot, el balanç de la legislatu- teatre i de música. Nous espais pels de Convergència i Unió. A tots els haig ra passada és més que notable. Mal- creadors del poble i més oferta que d’agrair la seva tasca. I això es el que grat que hagin estat moments econò- mai en activitats culturals. Avui, el bus vam ressaltar durant la campanya micament complicats, hem estat té més freqüències i més parades i els electoral. Vam fer balanç dels quatre capaços de fer passos de gegant per nostres avis hi poden anar gratuïta- anys que acabàvem però també vam millorar la qualitat de vida de la nostra ment. Avis que tenen un espai, el insistir en la nostra voluntat de no gent. Hem consolidat serveis i creat Coro, farcit d’activitats. La gent que parar. Per nosaltres les eleccions eren nous instruments per viure millor. ho necessita té més i millor atenció a un punt i seguit a un projecte, que Avui, les famílies tenen més places domicili. I a cada barri hi ha un espai com esmentava a l’inici, té un recorred’Escola Bressol i de primària. Els perquè la gent s’hi pugui sentir acom- gut que va més enllà d’unes eleccions nens i nenes de Sarrià tenen una panyada i acollida. o un mandat. escola amb pissarres electròniques a Tot allò que s’ha anat fent entre Al mateix temps hem renovat cada aula, més classes i més comodi- carrers i places. Hem fet més agrada- 2007 i 2011, doncs, era un argument

4_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 5

AJUNTAMENT [eleccions

Debat a Ràdio Sarrià, amb els candidats Roger Casero (PSC), Marc Marquès (CiU), Antonio Marin (PP), Roger Torrent (ERC) i Neus Mercader, moderadora. Foto Ràdio Sarrià.

important per nosaltres. Però més enllà de l’obra de govern hi ha la manera com hem actuat aquests anys. Hem procurat en tot moment ser un ajuntament proper i dialogant. A peu de carrer, escoltant a tothom i procurant esdevenir una ajuda, un aliat al ciutadà i no un fre o un obstacle. Els resultats electorals del passat 22 de maig han avalat aquesta feina. Els ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter han optat majoritàriament pel nostre grup. Hem de tornar a agrair que ens hagin fet massivament confiança. Un suport homogeni a tots els col·legis electorals i per tant, de tots els barris. I això encara ens satisfà més. Els resultats són clars i diàfans i, per tant, no admeten massa interpretacions. Ara bé, que un 71% dels elec-

tors sarrianencs hagin apostat per nosaltres per seguir estant al capdavant de l’ajuntament en uns moments tan complicats com els que vivim, és un orgull però també i sobretot una gran responsabilitat. Hem sortit reforçats electoralment però també humanament, perquè al grup que ja tenia l’experiència acumulada de legislatures anteriors hi hem sumat noves sensibilitats i més coneixements. Ens trobem davant d’un repte històric. Davant d’un moment crucial com a poble, com a ajuntament i com a govern. Estic convençut que estarem a l’alçada. I prendrem les decisions oportunes per assegurar el creixement de Sarrià de Ter i donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans. I ho farem amb el mateix esperit que ens ha

ICIPALS 2011

RESULTATS MUN

dut fins aquí. El 1999 teníem un regidor, avui en som 9. Tant llavors com ara hem procurat actuar sempre de la mateixa manera i amb el mateix esperit. Perquè tal i com diu Fabià Estapé: ”Tenir majoria absoluta no vol dir tenir la veritat absoluta”. I per això seguirem procurant fer-nos mereixedors de la mateixa confiança que ens ha atorgat el poble de Sarrià de Ter durant aquest mandat que comença.

Cartipàs del

ERC

CIU

PP

VOTS ÚTILS

PATRONAT

TAULA 1 TAULA 2

248 243

32 51

52 52

1 4

333 350

COOPERATIVA

TAULA 1 TAULA 2

354 309

58 59

34 47

29 21

475 436

87

35

24

LA RASA

402

548

TAULA

220

79

2.142

13,40 10,27

3,69

1.556 72,64

% VOTS CENS PARTICIPACIÓ ABSTENCIÓ

3.576 62,11 37,89

287

nou consisto

ri

Roger Torren t. Alcalde. Res ponsable de Territori que l’àrea de inclou Urban isme, Medi A Esther Portill m bi ent. a. Primera Ti nent d’alcald de Promoció e, regidora Local (Promoc ió Econòmica, Comerç i Turi Treball, sme), regidora de Festes. Jordi Paretas . Segon tinen t d’alcalde, re ports i Lleure gidor d’Esi de Noves te cn ologies. Raimon Cros. Terc Governació, am er tinent d’alcalde, regido r de b responsabi litat de la Pol cipal, Serveis icia MuniPúblics, Barri s i Inversions ques. PúbliLourdes Gelad a. Regidora d’ Ensenyamen Dona. t i de la Sergi Torren ta. Regidor de Cultura. Josep M.Vilad omat. Regidor d’Hisenda i A tració. (Hisen dminisda, Personal i Administrac Alba Martinez ió) . Regidora de l’àrea dels Ser les Persones veis a , amb respon sa bi litat a Serveis i Sanitat, i re gidora de Com Socials unicació. Meritxell Pla . Regidora de Joventut i Coo peració.

PSC

TOTAL

Acabo amb un fragment d’una carta rebuda just després de les eleccions (espero que l’autora em perdoni la gosadia). Deia així: intenta que ningú de l'equip se senti massa fort pel fet de tenir aquesta majoria absoluta. Que aquesta només es visqui com un premi a la bona feina, i com un recolzament de la gent per continuar treballant en la mateixa direcció que fins ara. Farem tot el que convingui perquè sigui així. ■

VOTS NULS

33

VOTS AN BL CS

46

TOTAL VOTS

2.221

pDS_5


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 6

AJUNTAMENT [eleccions

PRIMAVERA ELECTORAL A SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau. regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

Candidatura municipal del PSC

H

a estat moguda, la primavera, i la d’enguany ens ha portat molts i importants canvis a Sarrià de Ter en matèria municipal, a nivell de política municipal. Les eleccions del 22 de maig passat han permès al grup d’Esquerra disposar d’una amplíssima i històrica majoria, amb 9 dels 11 càrrecs electes del ple municipal, essent els dos restants un per al grup de CiU i un per al grup del PSC. El ple municipal d’enguany presenta unes grans diferències de pes específic dels tres grups municipals representants, després que en el darrer mandat (2007-2011) s’equilibressin les forces (4 ERC, 4 PSC i 3 CiU). El resultat, inapel·lable, és fruit de la voluntat del poble i així l’hem d’encai-

6_pDS

xar, així l’hem encaixat des del PSC de Sarrià de Ter: rares vegades en poble s’equivoca quan va a votar... Al capdavall el resultat electoral sempre és fruit del mèrit d’uns i el demèrit dels altres, com si de vasos comunicants es tractés. Des de la perspectiva del PSC de Sarrià de Ter, opció política que represento, essent-ne l’únic regidor a l’Ajuntament, els resultats no han estat els esperats, ben cert, i naturalment conviden, també amb la perspectiva dels obtinguts al 2007, a una profunda reflexió i autocrítica. L’hem fet, l’anem fent, a nivell intern. Reflexió sobre les formes, els lideratges, els cicles... Causes internes i causes externes de tots i cadascun dels partits que ens vam presentar a les eleccions municipals d’enguany han influït, sens

dubte, en el resultat, però personalment penso que al final el resultat electoral s’explica d’una manera molt més senzilla i planera: a la gran majoria de la població ja els anava bé l’alcalde que es presentava a la reelecció, amb independència del partit i l’equip que l’acompanyava, i fins i tot del programa electoral. Des del PSC de Sarrià de Ter vam encaixar esportivament la severa derrota; jo personalment vaig anar a felicitar el candidat a la reelecció, el senyor Roger Torrent, la mateixa nit electoral. Per dolorosa que fos la derrota el guanyador es mereixia, penso jo, la meva felicitació. I ell i el seu grup van correspondre amb un emotiu aplaudiment. Saber perdre és acceptar el resul-


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 7

AJUNTAMENT [eleccions

Roger Casero al debat a la Ràdio. Foto Ràdio Sarrià

Parada al mercat municipal de Sarrià de Ter.

El PSC de Sarrià de Ter és un grup municipal més de l’Ajuntament i com a tal la nostra responsabilitat, i meva com a regidor, és defensar les nostres polítiques i Roger Casero va felicitar al candidat a la reelecció, prioritats per Sarrià de Ter, partint Roger Torrent, la mateixa nit electoral. d’un full de ruta, el programa elecFoto Ràdio Sarrià. toral amb què ens hem presentat tat i reconèixer la victòria de qui ha a les eleccions municipals. Naturalguanyat; saber perdre també és poder ment tenim a l’horitzó les eleccions trobar l’espai i el temps per refer-se municipals del 2015, però que ningú es anímicament, personal i col·lectiva- pensi que des del PSC de Sarrià de Ter ment i, sobretot, no defallir i mantenir- donem aquest mandat per perdut. se ferm amb el compromís i responsa- Mantindrem la mà estesa al govern per bilitats atorgades pels veïns i veïnes. aportar els nostres projectes, punts de Les eleccions municipals d’en- vista i prioritats, però també serem críguany han reduït de 4 a 1 regidor la tics amb la seva acció quan considerepresentació del PSC a l’Ajuntament de rem, com sempre hem fet, que aquesSarrià de Ter; amb l’amplíssima majoria ta acció va en detriment del què nosaldel grup d’Esquerra hom podria tenir la tres volem per Sarrià de Ter. percepció que no hi ha grups d’oposició Aquest no serà un mandat senal govern a l’Ajuntament de Sarrià de zill; són moltes les necessitats que Ter. Per bé que amb una minsa repre- tenim, són moltes les necessitats que sentació, la que tenim CiU i el PSC és teniu, i pocs els recursos dels què dismés que suficient per seguir fent sentir, posem i disposarem; els ajustaments si més no des del PSC, a qui represento pressupostaris, optimitzar les polítial ple municipal, la nostra veu. ques i les inversions, mancomunar

serveis i no desatendre les vostres necessitats han de ser les prioritats de l’acció política de l’Ajuntament. Ho expressava al final del meu discurs de presa de possessió de regidor a l’Ajuntament i voldria expressarho, ara, amb les mateixes paraules per cloure aquest article: Assumeixo per quatre anys més, amb responsabilitat i il·lusió, la feina de regidor del meu poble; més enllà i per sobre de la satisfacció personal, que hi és i és imprescindible per a poder exercir aquest càrrec, voldria manifestar-vos avui el meu compromís per aquests quatre anys en sumar; és i serà la meva voluntat aportar el punt de vista del projecte que represento a l'Ajuntament a tots els afers municipals, amb voluntat d'entesa i de consens, sempre que sigui possible. Però sobretot la meva voluntat i actitud serà la d'escoltar, la d'escoltar el govern, la d'escoltar l'alcalde i l'altre grup de l'oposició, però sobretot i també, escoltar-vos a vosaltres, veïns i veïnes de Sarrià de Ter. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_7


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 8

AJUNTAMENT [eleccions

MIREM EL FUTUR EN POSITIU Marc Marquès i Castañer. Regidor de CiU a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Candidatura municipal de CIU

E

l passat dia 22 de maig es van celebrar les eleccions municipals per escollir els representants del nostre poble a l’ajuntament. Fa quatre anys, a les anteriors eleccions, el grup municipal de CiU va optar per fer pacte de govern amb la força més votada, que és la que ha tingut l’alcaldia durant aquests darrers quatre anys. Ja en l’últim any de legislatura, el cap de llista del nostre grup municipal, Lluís Aymerich, va començar a valorar l’opció de no presentar-se altra vegada, essent fidel així a la seva paraula de dedicar vuit anys molt intensos de la seva vida a una de les seves màximes il·lusions: treballar pel seu poble. Partint d’aquest punt, el grup municipal de CiU va començar a treballar per consensuar un nou cap de llista. No era un moment fàcil fer aquest canvi i potser tampoc el millor

8_pDS

moment, però sempre hem estat honestos i sincers amb les nostres paraules i actes. Havíem d’encarar una campanya complicada amb poc temps per preparar-la i poder arribar a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter. A més, era el moment de fer arribar tota la feina a l’ombra però efectiva que durant els últims quatre anys s’havien fet des del govern, com he dit anteriorment juntament amb la força amb més suport que va assolir l’alcaldia. Aquest va ser el primer objectiu que ens vam marcar des de CiU a Sarrià de Ter. La nostra manera de fer va ser dir les coses clares, tal i com les pensàvem i no perdre’ns en un voler i no poder. Imagino que per aquest motiu se’ns va acusar de no tenir miraments. Érem conscients que se’ns retrauria el fet de fer-ho públic a finals de legislatura i no al llarg dels quatre anys. Cal dir, com ho vam fer durant la

campanya, que en el moment de signar el pacte de govern preníem la responsabilitat de ser fidels i de no desestabilitzar el futur del nostre poble. Creiem que ara era el moment de fer arribar als veïns i veïnes que el govern d’aquest quatre anys l’han format dos grups municipals amb maneres de fer i pensar diferents. Amb aquest factors afrontàvem les últimes eleccions municipals, conscients que podíem retrocedir en els resultats, i així i tot, ens vam disposar a fer la millor campanya possible amb la col·laboració de tota la gent que forma part del nostre grup municipal de CiU. No obstant això, vam esforçarnos a afrontar una campanya en què van visitar-nos el secretari general adjunt i diputat al Parlament, Sr. Oriol Pujol, els diputats al congrés Sra. Montse Surroca i Sr. Jordi Xuclà i la vicepresidenta de la Generalitat Sra.


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 9

AJUNTAMENT [eleccions

Lluís Aymerich va donar suport a la candidatura de Marc Marqués.

Joana Ortega. Queda clar doncs, que al suport de la nostra secció local s’hi afegia el convenciment de Convergència i Unió que presentàvem un equip capacitat per dirigir el futur del nostre poble. El dia 22 de maig, el nostre grup va obtenir uns resultats inesperats quedant-nos amb un únic representant a l’ajuntament. Som conscients que part de la responsabilitat d’aquests resultats rau en errors que vam cometre i que hem analitzat per millorar-los. Però també creiem que s’hi van afegir altres factors que no podíem controlar i pel que sembla van ser determinants quan els veïns i veïnes de Sarrià van exercir el seu dret a vot. Amb els resultats a les mans hem de continuar treballant, encara més del que s’ha fet, per tornar a tenir la confiança dels nostres veïns i veïnes. Continuarem apostant pel diàleg i les bones maneres que sempre ens han

Marc Marquès al debat de la Ràdio. Foto Ràdio Sarrià caracteritzat, com no pot ser d’altra manera. Hem tot el que sigui positiu pel nostre apostat per un projecte de llarg reco- poble. Els sarrianencs i sarrianenques rregut amb cares noves que tenim han decidit que hi hagi una força majomoltes ganes d’aprendre. També ritària i esperem i desitgem que prencomptem amb la gent de CiU que guin les decisions més encertades. porta molts anys als costat dels veïns També esperem que sempre estiguin i veïnes de Sarrià. Per tant, ens posem oberts a escoltar les impressions de a la seva disposició per tot el que sigui l’oposició. Com he dit, no és moment necessari. Igualment ens posem al de perdre’ns en debats estèrils i mirarcostat del nou equip de govern per nos al mirall. Es hora de fer pinya i afrontar tots junts els moments difícils pensar només en les necessitats i que ens esperen. Això no vol dir que millores que reclama el nostre poble. estiguem d’acord amb tot, tindrem les Aquests han de ser els objectius de nostres divergències i les farem públi- tots els regidors de l’ajuntament, forques, i procurarem aportar sempre les min o no part de l’equip de govern. opinions que nosaltres creiem més Des d’aquí vull fer públic el nospositives pel nostre poble. tre compromís envers Sarrià de Ter i Serà una legislatura complicada, fer arribar a tots els veïns i veïnes que on els passos que es facin siguin ens posem a la seva disposició per ferms i amb uns objectius clars, i esta- qualsevol tema que creguin converem al costat de l’equip de govern en nient. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

pDS_9


SARRIA 77

14/9/11

16:10

Página 10

AJUNTAMENT [39è homenatge a la vellesa

L'alcalde Roger Torrent felicita al Sr. Bernardino Castro Padilla, la persona de més edat assistent a l'Homenatge a la Vellesa.

HOMENATGE A LA VELLESA Sergi Torrentà i Susanna Vila

Q

uatre anys compartint anècdotes, històries, cursets... quatre anys que invito a qualsevol a col·laborar amb el col·lectiu de la gent gran, quatre anys que et serveixen per entendre millor el que ets quan et fas gran, han sigut quatre anys que la meva persona s’ha emplenat d’il·lusió de tirar endavant, de saber què vull i el que no vull quan sigui gran. Durant aquests anys he tingut el plaer d’ajudar a preparar l’homenatge, a portar la batuta de la jornada que juntament amb la Susanna Vila fa que tot sigui molt més fàcil. Ja havia tingut l’oportunitat fa molts anys, quan hi havia dues festes i jo era un marrec, ajudant els meus pares a servir, amb en Baquero a remenar les cassoles del dinar, o amb en Ramon Font, que agafava la batuta

10_pDS

i feia que tot anés rodó, i després amb el Gas Boig, que era una colla de nois joves que feien coses al poble, fèiem una mena de representació teatral imitant músiques del moment. Aquest passat 5 de juny de 2011 a Sarrià es va celebrar la festa d’Homenatge a la Vellesa, que en aquesta ocasió ja ha arribat a la 39a edició. És una jornada festiva molt esperada en què es convoquen tots els veïns i veïnes de 65 anys en endavant, per convidar-los a totes les activitats que s’organitzen per celebrar aquesta diada. Com cada any ha comptat amb la participació de les entitats de Gent Gran del municipi: l’Esplai dels Jubilats de Sarrià de Ter, el C.C.P. Domingo Casanelles, i la col·laboració de l’oficina de la Gent Gran de Sarrià, dinamitzada per Jubilus Gerontologia, i l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de

Sarrià de Ter. Els actes de la programació de l’Homenatge a la Vellesa 2011, seguint el mateix model de cada any, van començar de bon matí a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Misericòrdia, amb la celebració d’una missa, seguida de l’actuació dels Cantaires de Sarrià de Ter, que van oferir un magnífic concert a tots els assistents. A continuació els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter acompanyaren a tothom fins al pavelló Municipal, on es va realitzar l’acte d’Homenatge a la Vellesa. En aquest acte hi van intervenir el Sr. Pere Coll Tayeda, president de l’Esplai de Sarrià de Ter; el Sr. Esteve Pineda, president del C.C.P. Domingo Casanellas; el Sr. Lluís Torner, convidat especial; la Sra. Dolors Xabé, autora del cartell de la festa i el Sr. Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, presentat pel


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 11

AJUNTAMENT [39è homenatge a la vellesa

El pavelló ben parat per la celebració

Sr. Sergi Torrentà, regidor de Serveis Socials i de la Gent Gran. Seguidament es va fer el dinar de Germanor, que un cop més Els Amics dels Gegants ens van repartir a tots els comensals . Un cop acabat, va actuar la Cobla la Principal d’Olot i seguidament el grup Notes d’Or.

Persones homenatjades En aquesta edició cal destacar les persones homenatjades, que van ser: El Sr. Josep Garriga Mach, com la persona més gran del poble. Abans d’assistir a la missa, l’alcalde de Sarrià, Roger Torrent, va anar a fer el present homenatge. La Sra. Anna Verdaguer

Dorca i el S r. Bernardino Castro P a d i l l a, com les persones més grans que van assistir a la celebració. I es va fer el reconeixement públic al Sr. Joan Masdemont Soler i a la Sra. Concepció Escura Saguer, ambdós per la seva trajectòria personal i la seva vinculació i contribució inestimable a la vida social del poble. Pel que fa a la participació en l’acte, hi van assistir un total de 477 persones, 364 de les quals eren persones de més de 65 anys.

Ja per anar acabant, nomes recordar que un cop més els detalls de l’homenatge i la part més solidària eren unes papallones i uns bols de paper que venien d’uns tallers d’Aguacatan portats per GERDS. ■ Fotos: Ajuntament de Sarrià

CENTRE VETERINARI SARRIÀ C/ Federico García Lorca, 7 (darrera metge al costat de “La Caixa”) SARRIÀ DE TER

Tel. 972 173 327 mòbil 636 335 037 veterinarisarria@gmail. com

pDS_11


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 12

AJUNTAMENT [desfibrilador

EL PRIMER DESFIBRIL·LADOR A SARRIÀ DE TER Esther Ferrero

La demarcació de Girona es converteix en el territori cardioprotegit més gran del món i Sarrià de Ter ja disposa del seu primer desfibril·lador dels tres que tindrà en el mes de setembre

A

Catalunya, cada any perden la vida entre 3.000 i 4.000 persones per mort sobtada cardíaca, és a dir, després que el cor –per un problema elèctric- deixi de bombejar sang. Afecta persones de totes les edats i sexes i és imprevisible. L’única manera de salvar qui la pateix és intervenint amb un desfibril·lador. Un aparell que dóna una descarrega elèctrica per tal que el cor torni a bategar normalment. Per recuperar la víctima sense seqüeles és vital utilitzar el desfibril·lador en els primers minuts de l’aturada. Fins ara, però, aquests aparells només estaven disponibles en espais molt concrets. Per posar-los ben a l’abast i facilitar la ràpida intervenció en casos de mort sobtada cardíaca, Dipsalut impulsa, amb la col·laboració dels municipis, el programa “Girona, territori cardioprotegit”. Consisteix a implantar una xarxa de fins a 650 desfibril·ladors automàtics d’ús públic a, de moment, 214 dels 221 municipis de la demarcació de Girona. N’hi ha de fixos –situats dins de columnes- que s’instal·len a places, carrers, façanes d’equipaments...De mòbils, que aniran amb els vehicles de les policies locals, vigilants municipals, protecció civil i altres equips d’emergències. I de lliures, que se cediran puntualment per cobrir activitats com ara curses espor-

12_pDS

tives o grans esdeveniments. El model de desfibril·lador que Dipsalut cedeix als municipis és automàtic, del tot segur i molt senzill d’utilitzar, de manera que el pot fer servir qualsevol persona encara que no tingui cap tipus de formació mèdica. Només amb l’obertura de la tapa, el desfibril·lador comença a donar unes instruccions molt clares per a la col·locació dels elèctrodes, analitza les constants vitals del pacient i, en cas que s’hagi d’efectuar una descàrrega, ho fa tot sol, sense que l’usuari hagi de realitzar cap maniobra complementà-

ria, ni tan sols prémer un botó. Ramon Brugada - director científic del Programa i de l’estudi que n’avaluarà l’impacte, el “Girona Vital” assegura que “l’aparell és d’una gran simplicitat. Fins i tot un nen el sabria utilitzar. I no hi ha cap perill d’ocasionar cap mal a la víctima per fer-lo servir, ja que el desfibril·lador mai emet la descarrega si no és necessari. És un aparell intel·ligent”. A més, la cabina que alberga els desfibril·ladors fixos està connectada al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que rep una alerta en el mateix


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 13

AJUNTAMENT

Tot això s’explica en els cursos de formació gratuïts que Dipsalut ofereix a aquelles persones de cada ajuntament que tenen més probabilitats d’haver d’usar els desfibril·ladors, com ara policies locals, conserges de poliesportius... L’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona també ha editat un vídeo-tutorial on s’ensenya què cal fer i que està disponible al web www.dipsalut.cat i ha previst xerrades i demostracions per a fer arribar aquesta informació als ciutadans de tots els municipis que disposaran de desfibril·ladors. Dipsalut ha iniciat la implantació dels desfibril·ladors fixos aquest mes de juny a una catorzena de municipis i ja ha lliurat els mòbils a cinquanta-tres ajuntaments més. Es preveu instal·lar

Presentació del desfribil·lador, a la població de Besalú.

moment en què algú agafa el desfibril·lador. Gràcies a un sistema de posicionament, el SEM sap exactament quin desfibril·lador s’ha activat i envia una ambulància al lloc dels fets. La mateixa alerta arriba als gestors de la xarxa de desfibril·ladors per tal que puguin substituir l’aparell ràpidament per un de nou. Tal i com explica Àlex Morales, tècnic de Dipsalut i coordinador del programa “Girona, territori cardioprotegit”: La columna també té una càmera integrada que fotografia la per sona que agafa el desfibril·lador. És una mesura preventiva per poder iden tificar-la en cas que es produís algun acte vandàlic. Morales dóna les indica cions bàsiques a seguir davant un cas de mort sobtada: Cal respectar els pas sos de la cadena de supervivència, que també vénen indicats a la columna del

Curs DEAGi per mostrar el funcionament del desfibril·lador.

desfibril·lador. Primer cal veure si la persona que ha caigut al terra té o no té consciència. Si no està conscient cal trucar al 112. Mentrestant ens hem de dirigir al desfibril·lador més proper, agafar-lo, portar-lo fins a la víctima i obrir-lo. Després només cal seguir les instruccions que dóna l’aparell i, final ment, esperar que arribi la policia o els serveis mèdics.

el gruix d’aparells fixos a partir del setembre i completar el desplegament de la xarxa a finals d’any. Amb aquesta iniciativa, es preveu passar d’un 5% de persones que sobreviuen a una mort sobtada cardíaca extrahospitalària a un 20% . Gràcies al “Girona, territori cardioprotegit”, la demarcació passarà a ser el territori cardioprotegit més gran del món. ■

pDS_13


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 14

ENTITATS [amics dels gegants

GEGANTS: a la taula

i al brogit al primer crit!

Amics del Gegants de Sarrià de Ter.

A

la primavera, amb l’arribada del bon temps tot brota i l’activitat gegantera, adormida durant l’hivern, també es reprèn amb gust i ganes. Amb el Cinto, la Maria, en Quimet i els nans sortits del taller de restauració, nets, polis i planxats, tal com informàvem en el darrer número de Parlem de Sarrià, hem pogut començar la temporada fent molt de goig. El mes d’abril ha ocupat la nostra agenda amb cites molt destacables: la Trobada de Gegants de Cassà de la

Selva, població d’una enorme tradició gegantera on feia anys que no acudíem i vam ser rebuts de meravella. Va ser una sortida de dissabte a la tarda, amb participació de multitud de colles de totes les comarques, que va acabar amb un sopar de germanor al pavelló polivalent de la vila. Pocs dies després vam acudir a un altre esdeveniment important. La quasi veïna població de Cornellà del Terri es vestia de gala per donar acollida a l’edició 2011 de la Vila Gegantera Gironina. Aquesta reunió va ser multitudinària i es va

celebrar entre dissabte a la tarda (reservada a capgrossos i músics) i diumenge, amb totes les colles en pes, acompanyant tot el potencial geganter. La presència de colles, tractant-se d’una convocatòria d’aquesta magnitud, va ser elevadíssima i l’ambient de festa que es va donar a la població del Pla de l’Estany va ser excel·lent. A Cornellà sempre ens tracten molt bé: vam sopar-hi el dissabte a base de carn a la brasa, vam esmorzar-hi de forquilla el diumenge i vam acabar la festa amb una arrossada monumental per als


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 15

ENTITATS [amics dels gegants

Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter es varen encarregar de rebre la Flama del Canigó a l'Ajuntament i repartir el foc a diferents entitats del poble. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

més de cinc-cents geganters. Ja ho veieu: en el món geganter la manduca és un tema de primer ordre i no hi ha trobada o activitat que no vagi acompanyada de bona vianda. A primers de juny, com ja és tradició anual, vam col·laborar en l’Homenatge a la Vellesa a Sarrià. La nostra participació inclou l’acompanyament dels convidats fins al pavelló després de l’ofici religiós a la parròquia, amb els gegants i els grallers i timbalers, reforçant l’ambient de festa que el poble viu en aquella jornada, i la feina activa en la pròpia organització del dinar d’homenatge. Ja el dissabte vam dedicar-nos a parar taules i disposar la infraestructura per a l’endemà i el diumenge vam ser els encarregats de servir l’àpat als avis i

convidats. Del dinar se n’ocupen les mans professionals d’una empresa de càtering, però el servei és cosa nostra. Una vegada més ens trobem entre les faldilles dels gegants i les tovalles i les vaixelles d’unes taules ben parades! Seguint la temporada, també els mes de juny hem estat els encarregats de rebre la Flama del Canigó, que una vegada més ha baixat de les muntanyes amb bicicleta. Una vegada en seu municipal, s’ha fet el repartiment del foc santjoanenc a diferents entitats del poble i hem estat els encarregats de dur-la a Cornellà del Terri, per poder encendre d’una manera extraordinàriament emotiva el foc de la revetlla que la colla gegantera d’allí organitza i a la qual hem estat

convidats. Sopar, ball, foguera de Sant Joan i petards a dojo: acollits per una colla amb qui ens sentim especialment agermanats. El mes de juny s’ha tancat amb la participació a la Trobada Gegantera de Montagut, una altra convocatòria a la qual no fallem mai. El poble garrotxí es vesteix de festa grossa en aquella ocasió i totes les colles som benvingudes de manera esplèndida: no hi falten els convits pel carrer per part de veïns i comerciants, que són d’una generositat i amabilitat extraordinàries. Ningú hi pateix gana ni set! I ja tindrem els peus a l’estiu. Els mesos de juliol, agost i setembre també vindran carregats d’activitats geganteres, de les quals en tindreu puntual informació en el número pròxim. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 16

ENTITATS [AV La Rasa

ARROSSADA DEL PRIMER DE MAIG AV. La Rasa

Q

uan mires el calendari t’adones que hi ha dates que són importants i que les tens assenyalades per algun motiu. Això passa amb el dia 1 de maig. Aquest dia en el nostre poble és dia de menjar arròs. I no un plat de qualsevol d’arròs, no, un impressionant plat de deliciosa paella preparada des de molt aviat al matí pel Sr. Pedro Martínez. Molt aviat, els membres de l’associació de veïns es reuneixen per organitzar la feina. Tallar la ceba, trinxar els alls, netejar gambes, filetejar la sèpia, … Perquè un bon dinar es mereix els millors ingredients. I òbviament, hi ha molta feina a fer perquè tothom pugui gaudir del dinar. Durant el matí molts veïns venen a donar un cop de mà a posar taules i cadires. La feina és feixuga i cansada però repartida entre molta gent amb ganes de treballar, xerrar i compartir una estona fa que la tasca sigui més amena. I en un obrir i tancar d’ulls el que era una plaça davant del local social de la Rasa es converteix en un menjador per a moltíssimes persones. El cuiner arriba aviat vestit per a l’ocasió. Agafa els estris de cuina i es dirigeix a l’enorme paella que té per cuinar. No es feina fàcil i necessita un rem per a poder remenar el menjar. Cou els aliments mica en mica, es pren el seu temps. Ja se sap que a la cuina no es pot tenir mai pressa. Va afegint ingredients poc a poc i al cap d’una estona es comença a sentir per tot el barri una increïble bona olor. És el dolç aroma de l’arròs. La flaire deliciosa que fa que tothom tingui gana. Però no cal patir, sempre hi ha arròs per a tots i si fa falta en queda sempre

16_pDS

una miqueta per als més menjadors que puguin anar a repetir. L’associació de veïns ofereix amb el preu del tiquet: un generós plat d’arròs, pa, vi, aigua i postres. Cada participant s’ha de portar si desitja veure alguna cosa diferent de les abans esmentades. I tothom es porta un pica-pica per esperar l’arròs. A les diferents taules fa goig veure amanides, truites, olives, fruits secs, patates, formatge, … I quan ja tothom ha dinat les postres també mereixen un esment a part. L’associació ofereix als assistents un gelat però tothom es porta unes galetes, coques, bunyols, … Tota una delícia per a satisfer als més golafres i llaminers. Quan ja arriba l’hora de fer el cafè i sobretaula. Tothom es relaxa però sempre hi ha qui té ganes de gresca. L’associació de veïns compta sempre amb la presencia de l’Edu Arribas que posa música a la tarda. Ell toca i canta i anima a tothom a ballar i passar-s’ho bé. Hi ha gent que de seguida s’aixeca i es posa a ballar, altres prefereixen mirar i fer petar la xerrada, altres mouen els peus, … però tots coincideixen en què s’ho estan passant molt i molt bé. A la mitja part del ball hi ha un petit sorteig d’un parell de detalls per a la llar. Que sempre són molt benvinguts per als afortunats que els toquen. La resta els miren amb enveja sana i pensen que potser l’any que ve seran ells els premiats.

Quan ja es ben entrat el vespre i tothom està molt cansat però molt content. És el moment de recollir. Entre tots és ràpid. Les deixalles llençades, les taules i cadires desapareixen ràpidament i es guarden dins del local, s’escombra una mica la plaça de davant del local. I ja està. No queden sinó petits rastres del que ha passat. Que el vent ja acabarà d’emportar-se. Tothom marxa content. Tothom s’ho ha passat bé, ha menjat bé i ha compartit un dia amb veïns d’escala, de barri i de poble. També amb gent de fora que tenen ganes de passar un dia agradable a l’aire lliure gaudint de la bona companyia dels sarrianencs i sarrianenques. Des de l’Associació de veïns de la Rasa només ens queda donar les gràcies a tots els que venen a donar un cop de mà treballant. Un especial agraïment al Sr. Pedro Martinez pel seu fantàstic arròs. I a tothom que ve a compartir aquesta diada tan especial al nostre barri. Tots hi sou benvinguts. I esperem que l’any que ve repetiu altra vegada ! I als que no han vingut mai convidar-los a venir que menjaran molt bé i es divertiran molt. I recordeu marcar al calendari: dia 1 de maig Arrossada a la Rasa. Us hi esperem !!! ■


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 17

ENTITATS [dones més que mai

Sortida del grup al Conflent i la Cerdanya amb el tren groc.

Dones més que mai

A

cabem el curs 2010-11 . Dones més que Mai seguim amb les nostres activitats de sempre. Activitats que s'han vist molt incrementades de participació, cosa que ens plau , ens anima a seguir i ens motiva a buscar noves formes i maneres de fer les coses. Durant aquest temps hem fet moltes sortides culturals, entre d'altres recordem amb molt de carinyo el Món Sant Benet, amb la Casa Rocamora i la Fundació Alícia. També vàrem gaudir de les Fonts del Llobregat i tot sigui dit estaven esplèndides, amb una abundor d'aigua que feia temps que no es veia. També Poblet i Montblanc. Últimament hem passejat pel Conflent i la Cerdanya amb el tren groc i tot i el fred que feia, és un plaer aquest recorregut que ens recrea la vista i eixampla el cor als que valorem i estimem la natura. Per començar el curs estem preparant una sortida a la Sagrada Família i al MNAC. És una manera d'enriquirse culturalment al temps que disfrutem plegats. La part esportiva és un luxe de participació pel magnífic personal mixt que la forma, som dos grups amb un total de 85 persones, amb moltes ganes de treballar, però sense deixar de gaudir de la bona harmonia i ganes de passar-s’ho bé. Aquest any participarem per segona vegada en la desfilada del “Critèrium Esportiu”del nostre poble. Ens enorgulleix formar part de la família dels esportistes de Sarrià i demostrar que l'esport no és nomes cosa de joves. La Ratafia es una altra activitat

BREUS PINZELLADES amb molta empenta. El grup que començà a caminar tot just fa nou anys s'ha consolidat en número, en activitat i en qualitat. Les passejades per donar a conèixer les plantes i recollir-les, els tallers de Ratafia per aportar els nostres coneixements i animar a d'altres persones a fer-ne la seva elaboració, nombrosos premis en el concurs de Aspecte de la parada de la ratafia per la Fira Comercial Sta. Coloma al llarg d'aquests anys, ens han portat a la satisfacció de poder tenir en un poble no massa gran com el nostre un grup de 36 ratafiaires en actiu. Al llarg de la passada fira comercial de Sarrià es pogueren degustar 34 ratafies diferents d'aquests nostres ratafiaires i en la Festa de Primavera El tren groc enllaça Vilafranca del Conflent amb la Tor de Querol. Fotos: Dones més que mai. de la AAVV de Sarrià de Dalt la nostra Han participat en diverses exposiRatafia col·lectiva fou molt reconeguda bo i acompanyant la coca de postres. cions i ens sentim molt orgulloses del D'altra banda i potser el que més ens grup d'artistes mixt que tenim i l'anisatisfà és l'ambient d'amistat i ajuda mem a seguir endavant. També tenim unes grans artistes mútua que es respira en totes les nosde l'agulla i el didal. A totes i a tots us tres trobades i activitats. diem endavant, estem obertes a Un punt i a part mereix el taller de tothom. pintura a l'oli. Ha sigut tota una revelaAl mateix temps aprofitem l'avició, fins i tot pels mateixos participants del taller; Molts, gairebé cap, conei- nentesa per donar la benvinguda a tots xien el seu potencial artístic, tot un els que ens acompanyaran en el nou curs que anem a començar. ■ descobriment.

pDS_17


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 18

ENTITATS [Mijac

COLÒNIES SETMANA SANTA I FESTA FINAL D’ESPLAI Meritxell Pla. Mijac

transformar la casa en el rusc AGU i cada monitor tenia un paper dins la comunitat: l’abella reina, els obrers, els mascles,... i els nens i nenes s’havien d’integrar i decidir quin rol adoptaven dins el rusc. A més a més, a principis de maig, va tenir lloc la festa de cloenda de l’esplai. Aquesta jornada estava preparada a la plaça de l’ iglú però malauradament, degut a fenòmens meteorològics, ens vam traslladar dins la sala polivalent de la Cooperativa. Allà, es van organitzar L'equip de monitors a la casa de colònies de Santa Eugènia d'Agullana. Foto: Cristina Capell diverses activitats obertes per a tothom, així com berequesta vegada, Setma- casa de Santa Eugènia d’Agullana, nar per tots els participants. na Santa ha caigut al situada a l’Alt Empordà. Actualment, estem realitzant el A tall d’anècdota, vam haver de nostre segon any al capdavant del mes d’abril i, com cada any, per aquesta època, caminar 2 quilòmetres ja que l’autobús casal d’estiu a Sarrià de Ter on espel’esplai organitza una no arribava a la casa, però van ser uns rem superar l’èxit de l’any passat. sortida de tres dies amb els nens i kilòmetres molt entretinguts i lleugers Amb aquestes activitats i moltes nenes de l’entitat, però també oberta ja que teníem un cotxe que ens porta- més, esperem engrescar-vos i us conva les maletes. Coses que passen ! als nens i nenes del poble i rodalies. videm a apuntar-vos a l’esplai de tarDurant aquests tres dies, vam des a partir de l’octubre. ■ Les colònies es varen fer a la

A

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

18_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 19

cultura ÀREA DE CULTURA: TRADICIONS, TEATRE I NOVETATS LITERÀRIES Sergi Torrentà, Regidor de Cultura Anna Sala, Biblioteca Emília Xargay

LA FLAMA DEL CANIGÓ UNA TRADICIÓ SOBRE RODES

U

n any més Sarrià de Ter rep La Flama del Canigó, amb la col·laboració dels Amics dels Gegants de Sarrià. El recorregut de la flama comença a peu del Canigó, on el Club Excursionista de Banyoles agafa

la flama i la baixa a peu fins a Sadernes on es troben amb la Lourdes Gelada, en Joan Cardenas i en Gerard Pulido, membres dels Amics dels Gegants, els quals fan 51 km. amb 2h i mitja en bicicleta per portar-la fins a Serinyà on la deixen al Club d'Atletisme de Banyoles. Finalitzen

el recorregut a Sarrià de Ter amb l'entrada conjunta amb tots els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, davant l'Ajuntament. L'alcalde Roger Torrent , el regidor de Cultura Sergi Torrentà i membres del nou equip de govern finalitzen l'acte amb la lectura del mani-

fest d'Òmnium Cultural i la cantada dels Segadors. Totes les entitats i persones que hi eren presents també van recollir la flama per donar llum i sort a les seves llars. Com a novetat d’aquest any, la flama va quedar encesa a l’entrada de l’Ajuntament tot el cap de setmana. ■

LES NITS DEL CORO

B

aixades les persianes del primer cicle de cafè teatre que des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de Sarrià de Ter hem organitzat juntament amb l’AGT (Assoaciació Gironina de teatre). El primer cicle d’aquesta modalitat teatral que s’ha programat a les comarques gironines i que s’ha aconseguit un èxit total. Mes de 1000 persones en 17 espectacles de petit format han passat dijous rere dijous i de octubre a juny per la cafeteria del Coro, la meravellosa arquitectura de Rafael Masó i la genialitat escenogràfica d’en Pablo Paz han fet que la cafeteria del Coro es respirés en cada ocasió de una atmosfera especial. Capa i Espasa, La

Manofactoria, Carlo Mo & Mr Di, El Ultimo Comboio entre altres son grans companyies que juntament amb actors com Pere Hosta, Quim Noguera, David Planes, Fèlix Brunet... entre altres han passat per l’escenari del teatret, portant monòlegs, clown, titelles, màgia, entre altres... on també actors i públic ens han sorprès el matx d’improvisació o la sorprenent proposta del Cabaret de Coro que va servir per acabar el cicle de la millor manera possible. Satisfets de la resposta de la gent i dient amb veu alta que em consolidat el cicle, les parts implicades al projecte i sense perdre els seus objectius fixats al principi ( un lloc on es puguin veure de forma distesa espectacles per adults de


SARRIA 77

14/9/11

16:19

Página 20

CULTURA [àrea de cultura

petit format , propostes en procés o companyies que es vulguin donar a conèixer i que no els sigui difícil d’accedir a les companyies interessades) ja estem preparant el proper cicle, un projecte en que tenim clares les dates del cicle i la periodicitat, que es mantindrà com el fet fins ara. Ja per finalitzar agrair a les persones que han fet pos-

sible aquest primer cicle Diputació de Girona, Consell Comarcal del Gironès amb la col·laboració del cicle Escenaris, el Conca. la Fundació Sergi amb l’ intercanvi de la setmana cultural, i les empreses privades que han apostat amb el projecte La Caixa, Moska, Llogater, Girodrinks, pastisseria Llausàs, Frit Ravich, i agrair també als membres de l’àrea de Cultu-

ra de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, com els membres de l’AGT i molt sincerament a la gran família de voluntaris que s’ha format al voltant de Les Nits del Coro perquè tot fos mes senzill Pilar, Joan, Dani, Pablo, David, Roger, Jordi, Esther... donar l les gràcies al Teatre a les Fosques Santi, Rosa, Quim ja que sense la fitxa tècnica res hagués sigut possible, també les gràcies a

tot l’equip de les brigades municipals i un agraïment sincer a la gent que ha contribuït en la difusió del projecte: a la Neus de Radio Sarrià, en Dani de El Punt, TV3 comarques o Diari de Girona. Gràcies a tots. I sobretot donar les gràcies a tots els sarrianencs que han sigut fidels a la cita dels dijous. En tornem a parlar el proper octubre. ■

LES GUIES DE NOVETATS I DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA

A

quest mes voldríem parlar-vos i pres e n t a r- v o s les guies de novetats i de lectura que habitualment elabora i edita la biblioteca. Cada mes la biblioteca elabora una guia amb les últimes novetats adquirides per la biblioteca. És una guia d’estil casolà feta pel personal de la biblioteca en les quals hi posem les nostres novetats més destacades i més recomanades. Aquestes guies pretenen difondre i donar a conèixer a tots els usuaris el fons que puntualment anem adquirint. Hem fet guies per a dos tipus d’usuaris diferents. Per una banda, les guies de novetats per a adults, en les quals s’hi pot trobar des de les últimes novetats en narrativa fins als llibres d’art, filosofia, història, salut, autoajuda, ... que hem anat comprant. I per l’altra les guies de novetats infantils, que si bé no mensualment si amb una periodicitat habitual també

20_pDS

hem anat editant. Aquestes guies pretenen posar a l’abast de pares, mares i educadors/es les novetats editorials més recomanades pels seus fills/es. El nostre objectiu és elaborar i editar una guia d’adults mensual i una d’infantil bimensual. De manera que tots els públics puguin trobar el seu espai i les seves lectures a la nostra biblioteca. A part de les guies de novetats al llarg d’aquests mesos també hem realitzat i

elaborat guies de lectura. Aquest tipus de guia es centren en donar a conèixer una part determinada del nostre propi fons fent-ne una petita exposició posant-la a la vista dels nostres usuaris amb l’objectiu de difondre llibres d’una temàtica determinada. En aquests últims mesos hem fet guies molt diverses i variades i destinades també a públics molt diversos i variats. Hem fet una guia de lectura de còmics d’adults, aprofitant que n’havíem comprat de nous i així donàvem a conèixer el món del còmic adult. L’arribada de l’estiu també ens ha portat a fer una guia de viatges per animar i donar a conèixer les noves adquisicions sobre aquesta temàtica. Sota el títol: Viatja amb la biblioteca, hem fet una petita exposició sobre guies de viatge i la seva guia corresponent. A l’agost vam fer una guia de lectures fresques per adults i per a infants per animar a joves i a adults aprofitar els moments de vacances per llegir.

Totes aquestes guies les podeu trobar en format paper a la biblioteca però també en format digital a la nostra pàgina web. Una pàgina web on hi trobareu tota la informació referent a la biblioteca: horaris, notícies, agenda d’activitats, guies de novetats, guies de lectura, .... També podreu consultar el nostre catàleg, renovar els vostres préstecs i reservar els nostres ordinadors entre altres serveis que també hi podreu trobar. Us animo a donar-hi una ullada i a consultar-la normalment ja que us permetrà estar al dia del que passa no només a la vostra biblioteca sinó també a les biblioteques del nostre entorn més proper així com conèixer el que passa al món de la cultura en general. La nostra pàgina web és http://www.bibgirona.cat/b i b l i o t e c a / s a r r i a - d e - t e r. També estem al facebook i al twitter (trobareu l’enllaç a la nostra pàgina web) perquè ens pugueu seguir també des de la xarxa social. ■

pDS_20


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 21

CULTURA [club de lectura

RESUM D’ACTIVITATS DEL CLUB DE LECTURA DE LA BIBLIOTECA EMILIA XARGAY Rosa Dachs l temps passa, vola. Els mesos s’encavalquen un sobre l’altre, la majoria de nosaltres amb una agenda atapeïda de propostes, compromisos, feina,... però per endavant, ja sabem que el darrer dimecres de cada mes tenim una cita amb el club de lectura de la Biblioteca Emilia Xargay. Si era el desembre de l’any passat quan fèiem la presentació, ara que estem a l’estiu ja s’han fet sis tertúlies i s’han organitzat diverses activitats culturals relacionades amb els llibres que hem anat llegint, sempre obertes a tothom qui s’hi vulgui apuntar. Per tant, ja es pot plantejar una primera valoració inicial d’aquesta activitat, que de mica en mica va adquirint el seu espai propi i es va consolidant com una proposta cultural més, a tenir en compte en el conjunt de la programació de tot el municipi. Sis clubs, significa la lectura de sis novel·les, cada una d’elles escollida valorant diferents factors, en especial amb el propòsit que siguin lectures variades, que agradin, que cada un de nosaltres passi una bona estona, fer una lectura desinhibida, deixar-nos seduir per la personalitat dels protagonistes i amararnos de la seva sensibilitat, ser capaços de percebre aquells sentiments que desitja transmetre’ns l’au-

E

tor, entendrir-nos en el relat dels esdeveniments, bategar a cada paràgraf a cada pàgina i transportarnos a espais més o menys propers, algunes vegades completament desconegut o fer un viatge en el temps. Posteriorment posar aquest gavadal de sensacions en comú i descobrir detalls que ens havien passat per alt. El més agradable de tot és l’ambient planer, afable, de confraternitat i respecte en què s’han desenvolupat aquestes trobades, i això no és mèrit de les persones que condueixen el club, es deu únicament a cada un dels membres que acudeixen a aquesta activitat, que vénen amb il·lusió, amb ganes de dialogar sense entrebancs, de forma senzilla dir-hi la seva i que els altres els escoltin, d’aquesta manera es produeix un intercanvi de parers amb certes coincidències o divergències referent a l’obra llegida, però sempre amb respecte. Així, d’aquesta manera, és tal i com inicialment s’havien plantejat aquestes tertúlies, un grup obert a tothom, en el si del qual tothom hi fos benvingut. Una enumeració ràpida de les variades activitats paral·leles que s’han programat: A l’abril vàrem acudir a veure l’obra de teatre “Pedra de tartera” al teatre municipal de Girona. Al maig una visita guia-

Visita al campanari de la catedral de Girona, on s'ambienta “Josafat” de Prudenci Bertrana.

da a la Catedral de Girona, a les estances on fictíciament va estar ambientada la novel·la de Prudenci Bertrana “Josafat”. A final de juny, una visita guiada a la magnifica exposició de Caixa Forum de Girona “La febre d’Or”. Totes i cada una d’aquestes activitats han estat diferents, especials, molt il·lustratives i gratificants, es tracta, en part també, de captivar-nos del ric entorn cultural que ens envolta i de

les múltiples oportunitats que tenim i que en repetides ocasions no valorem. Tot això com a rerefons de les novel·les que hem llegit, perquè com a fonament on es recolzen els mons imaginaris que ens il·lustren els autors, darrera els personatges de ficció que trobem a cada obra, hi ha un component cultural o instructiu que abraça diferents branques del coneixement i ens permet de manera involuntària assolir un bagatge cultural.

pDS_21


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 22

CULTURA [club de lectura

Sí, la seva presència ens va deixar a tots embadalits i satisfets. De la seva mà ens vàrem deixar guiar per un recorregut en el món de la creació literària, vàrem escoltar una gran lliçó pedagògica

formular aquelles preguntes que ens voltaven pel cap; ella les responia d’una forma planera i agradable. Us animem a participar en aquesta activitat. Després d’un parèntesi, durant

de l’esforç que requereix la feina ben feta, del treball de recerca que precedeix escriure una novel·la històrica. Tot seguit vàrem poder dialogar, exposar els diferents parers i

el mesos d’estiu, es tornarà a reiniciar el club de lectura, amb la proposta d’altres novel·les, buscant activitats paral·leles i engrescadores. Us hi esperem. ■

Núria Esponellà, autora de la novel·la “Rere els murs” convidada a la tertúlia del club de lectura.

La darrera tertúlia del club de lectura de la biblioteca va ser diferent a totes les anteriors, ja que l’autora de la novel·la que havíem llegit ens hi acompanyava. Va ser un plaer comptar amb la presència de la Núria Esponellà, autora de la novel·la “Rere els murs”. Va estar amb tots nosaltres, amb la seva senzillesa, proximitat, amb el seu bon fer,

amb la seva gran capacitat de transmetre l’entusiasme per la bona literatura, l’amor pels llibres, amb la seva humanitat, amb la seva capacitat per crear un món imaginari, fonamentat darrera d’un treball de recerca i investigació que avala l’èxit de la seva novel·la.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

22_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 23

CULTURA [llibres

“INÉS Y LA ALEGRÍA” “DONDE NADIE TE ENCUENTRE” Àngel Garcia

D

os llibres diferents amb un petit, o potser no tan petit, nexe d’unió. El primer, Inés y la ale gría, d’Almudena Grandes. L’autora aborda en aquest llarg, intens i apassionant llibre, un petit fragment oblidat de la història d’Espanya: l’intent d’invasió a la Vall d’Aran d’un grup de militars republicans l’any 1944 (acció en la qual hi va participar Paco Mera, marit de l’Anna Verdaguer, tal i com ens ho explicava ella mateixa en la interessant entrevista que li va fer l’Assumpció Vila en el nº 72 de Parlem de Sarrià). El llibre forma part d’un projecte de sis volums denominat “Episodios de una guerra interminable” en clara referència als “Episodios Nacionales” de Benito Pérez Galdós de qui l’autora es confessa una fervent seguidora. La pretensió és explicar no ja grans batalles com Trafalgar o Bailén, sinó històries igual d’heroiques però molt més petites, moments significatius de la resistència antifranquista que integren una epopeia modesta en aparença, gegantina si es relaciona amb la seva durada i en les condicions en què es va desenvolupar, segons paraules de

l’autora. “Una determinació ferma sense la qual mai no hauria estat possible l’Espanya avorrida i democràtica des de la que jo puc permetre’m el luxe d’evocar-la”. Explicada des del sentiment i el reconeixement, però potser amb un deix de tristesa, la història d’Inés i Galán compartint un somni històric i col·lectiu, és l’eix d’un relat coral on les petites històries de cada personatge conformen el vitrall d’aquells moments difícils on la voluntat pesava bastant més que la realitat. Situada l’acció al poble de Bossost, a la Vall d’Aran, ens narra la temptativa d’establir un govern republicà a Viella, inserint en la crònica d’un fet històric, el relat d’una obra de ficció. La novel·la està escrita amb tres narradors. Dos d’ells, Inés i Galán, són personatges ficticis; l’altre, en tercera persona, és la pròpia autora. Els freqüents flash back donen dinamisme a la narració i permeten relligar tot el relat, però allò que més destaca és la humanitat, el coratge, la valentia i la tendresa que desprèn el personatge central de la Inés. Una història emocionant per la singularitat dels fets que relata, pels amors i desamors en el si del PCE, amb guerres fratricides i càstigs exempla-

ritzants moguts per la necessitat de supervivència i l’organització clandestina (l’obscur personatge de Jesús Monzón—del qual se’n va fer un documental fa poc a TV3—n’és un clar exemple), però sobretot per la magistral construcció d’uns personatges que ens enamoren i ens commouen, que ens fan riure o plorar amb els seus sentiments quotidians, que ens fan viure les seves vides com a pròpies. Una nota de l’autora, que tanca el llibre diu: “Inés y la alegría es una novela sobre la invasión del valle de Arán, escrita desde el punto de vista de los hombres que, en el mes de octubre de 1944, cruzaron los Pirineos para liberar a su país de una dictadura fascista. No sabían qué intereses, qué cálculos y ambiciones personales se entrecruzaban con su destino, pero nunca dudaron de cual era su objetivo”. Una grandiosa novel·la que recomano amb entusiasme. El segon, “Donde nadie te encuentre”, d’Alícia Giménez Bartlett, és la història de Teresa Pla Meseguer, un maquis de sexualitat confusa que s’amagava i operava per les terres del Maestrat. L’any 1956 un psiquiatre i professor de la Sorbonne s’interessa per

pDS_23


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 24

CULTURA [llibres

un article publicat a La Vanguardia sobre l’existència d’un maquis anomenat La Pastora, descrit com un ésser cruel i despietat i acusat de vint-i-nou assassinats. Per tal d’argumentar la seva tesi sobre la personalitat psicopatològica dels delinqüents, el doctor proposa al periodista autor de l’article viatjar al Maestrat per indagar i, si és possible, entrevistar-se amb La Pastora. A banda de l’atzarosa vida de la Teresa, repudiada i escarnida per tothom fins que abraça la idea del maquis i esdevé un més, en Florenci àlies “Durruti”, la novel·la ens explica les dificultats per a obtenir petites informacions de la seva trajectòria que arriben sempre amb comptagotes i sota la sinistra mirada de la Guàrdia Civil. Però allò que fa més apassionant aquest llibre és la lenta

transformació dels dos personatges. El psiquiatre, un burgès idealista i benestant, una mica llepafils, fill d’un país civilitzat que “ha passat una guerra, sí, però allà l’enemic era estranger”, com argumenta amb orgull, xoca amb un territori agrest i empobrit, ple “de salvatges”, d’odis, malfiances, rancúnies i traïcions, i que de mica en mica va enamorant-se d’aquell escenari fins a obsessionar-se pel personatge i tot el que l’envolta. Paral·lelament el periodista, un cínic vividor i descregut, decebut de tot i que l’única motivació que l’empeny són els diners, comença a implicar-se cada cop més en l’extravagant i perillosa aventura de trobar pistes sobre La Pastora. En el relat s’alternen els apassionants capítols de la recerca amb les declaracions de la mateixa

Pastora que ens narra la seva fosca i tèrbola vida amb paraules colpidores i d’una forta càrrega emocional, fent la trama més interessant encara. Un inesperat gir argumental a última hora, remata la feina amb destresa. Una nota final remet tota la documentació utilitzada en el llibre a La Pastora. Del monte al mito, un exhaustiu estudi fet pel periodista José Calvo, i inclou una breu nota biogràfica dels últims dies de La Pastora. Els fets relatats en un i altre llibre no tenen cap connexió ni en el temps ni en els mètodes, però sí que dibuixen, cadascun a la seva manera, un país vençut on encara pervivien certes formes de resistència. Potser certes formes d’esperança, que la realitat i el pas del temps van acabar esclafant. ■

SOBRE LES AUTORES Alícia Giménez Bartlett, nascuda a Almansa i guanyadora del premi Nadal amb aquesta novel·la, ha tingut altres guardons anteriorment, com el Premio Femenino Singular 1997, el Grinzane Cavour a Itàlia i el Raymond Chandler a Suïssa. És autora entre altres obres de l’exitosa sèrie policíaca protagonitzada per la inspectora Petra Delicado. Almudena Grandes, filla de Madrid, es va donar a conèixer l’any 1989 amb “Las edades de Lulú” guanyadora del XI premi La Sonrisa Vertical. Ha guanyat també el premi de la Fundación Lara, el premi dels Llibreters de Madrid i Sevilla, el Rapallo Carige i el Prix Méditerraneé. Entre la seva obra figuren títols tan destacats com “Malena es un nombre de tango” o “El corazón helado”.

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

24_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 25

CULTURA

POLSERES VERMELLES Eva Martínez Escobosa

E

s una sèrie creada i guiada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas. L’Albert ha escrit alguns llibres com: “El món groc” (2008), “Tot el que podríem haver sigut si tu i jo no fóssim tu i jo” (2010) i l’últim “Si tu em dius vine, ho deixo tot…però diga’m vine” (2011) i que va ser el llibre més venut del Sant Jordi d’enguany. També ha estat guionista de la pel.lícula “Planta 4ª” (2003), “Tu vida en 65” i “Va a ser que nadie es perfecto” (2006) i director cinematogràfic “No me pidas que te bese, porque te besaré” i també ha estat actor, autor i director de teatre a l’obra “Idaho y Utah” (nanas para nenes malitos-2007). Es compon de 13 capítols de 45 minuts de durada. Es va començar a emetre el dia 24 de gener de 2011 i l’últim capítol va acabar el 2 de maig d’enguany. Els protagonistes són cinc nois i una noia d’entre 10 i 15 anys, que coincideixen en un hospital infantil amb diferents malalties. Els protagonistes són: en Lleó (Àlex Monner), en Jordi (Igor Szpakowski), la Cristina (Joana Vilapuig), l’Ignasi (Miquel Iglesias), en Roc (Nil Cardoner) i en Toni (Marc Balaguer). La sèrie Polseres vermelles reflecteix l’experiència de l’Albert Espinosa en el món hospitalari. Va passar deu anys de la seva adolescència ingressat en hospitals i fa cinc anys que fa conferències a hospitals de tot el país. Empra un to vitalista, tendresa i el sentit de l’humor, que caracteritzen tots els seus treballs. És una sèrie adreçada a tots els públics, de gran intensitat emocional, on es barregen tot tipus d’emocions: la ira, la ràbia, la por… i on sorgeix també l’amor. Té com a connexió de la història les ganes de viure i l’afany de superació dels seus protagonistes. El capítol que més m’ha captivat ha estat el 13. Tots els “polse-

D’esquerra a dreta: Mikel Iglesias, Àlex Monner, Joana Vilapuig, Marc Balaguer, Igor Szpakowski y Nil Cardoner. Albert Espinosa

res” s’arrisquen: en Roc lluita fins al final per despertar-se, en Lleó lluita contra els seus sentiments, en Jordi lluita perquè ha de sortir al carrer i ha de tornar a la vida real, en Toni li dóna la cadira a en Roc i és que sempre l’ha protegit i l’ha ajudat. La frase que més m’ha agradat de tots els capítols de la sèrie ha estat “Les pèrdues poden ser guanys…” L’últim capítol de la sèrie es va projectar als Cines Filmax Granvia de l’Hospitalet de Llobregat el dia 2 de maig d’enguany a les 20 hores i amb 800 persones. A les 5 de la tarda els protagonistes de Polseres vermelles van pujar a l’escenari per cantar amb tots els fans (aproximadament uns 2.500) “Sense tu”, un tema del grup Teràpia de shock i que s’ha convertit en l’himne dels “Polseres”. La sèrie ha aconseguit un gran èxit d’audiència a Catalunya, una mitjana de 656.000 espectadors i una quota de pantalla del 20,6%. Ha estat tot un fenomen social molt viscut a les xarxes socials. Té 76.000 seguidors al Facebook i molt d’èxit al Twitter. El director de “Polseres vermelles”, en Pau Freixas, es va presentar a la conferència mundial de televisions públiques a l’Inut de Seül que es va celebrar del 9 al 12 de maig d’enguany. Alguns dels assistents al debat s’han interessat per la sèrie “Polseres vermelles” perquè genera

Pau Feixa

emocions i empatia entre els espectadors. Diverses televisions d’arreu han mostrat el seu interès per adaptar o adquirir la sèrie creada per l’Albert Espinosa. Com a resultat, la sèrie ha estat nominada en dos categories en els Seoul Drama Award com a millor sèrie i millor guionista l’Albert Espinosa. És una sèrie amb molt de sentiment i que arriba al cor de tots els públics. M’ha servit per posar-me al lloc de les persones que estan malaltes i entendre el seu món, les seves preocupacions, les seves pors i la seva manera d’enfrontar la malaltia. Per tant, he arribat a la conclusió que la vida s’ha de viure intensament. Enhorabona Albert per crear una sèrie que ens ha captivat a tothom i que ha tingut tant d’èxit a tot arreu! Felicitats als polseres i al seu director, en Pau Freixas, per fer tan bona feina! Us informo que la 2ª temporada serà el setembre del 2012 i que serà de 15 capítols i desitjo que tingui el mateix èxit que la primera. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 26

CULTURA [espai musical

PÁJARO SUNRISE, EL QUÈ HEM FET I EL QUÈ ESTÀ PER FER Mireia Canyigueral Vila http://lallibretapetita.wordpress.com/

Yuri Mendez, de Pajaro Sunrise

“S

ense música, la vida seria un error”. Possiblement aquesta frases de Nietzcshe és la que resumeix millor la meva visió sobre la música. La meva afició i l’afany constant de descobrir grups musicals d’aquí o d’allà, ha fet que em decideixi a compartit amb vosaltres tot allò que em sembli interessant i que us pugui fer gaudir. La meva intenció és encetar aquesta secció de la revista i també donar a conèixer grups i cançons poc coneguts però especialment interessants. Per començar, m’agradaria parlarvos d’un descobriment molt recent que he fet. Són els Pajaro Sunrise (www.pajarosunrise.com), un grup de pop-folk nascut a Jaen i liderat per el cantant Yuri Méndez. Les seves fresques i melancòliques cançons són el millor ingredient per acompanyar una

26_pDS

tarda calorosa d’estiu. Pajaro Sunrise (2007), Done/Undone (2009) i Old Goodbyes (2011), són els tres discos que han tret des de la seva creació i tots ells gravats amb diferents formacions. Cada un, té un encant diferent en el que la veu rotunda i tendre de Yuri Méndez acompanyada de la seva guitarra acústica, hi té una gran importància. En els tres discos hi podem distingir acordions, violins i varies percussions. Com ja he dit, Pajaro Sunrise ha tingut diverses formacions, va començar en format de trio al primer disc, després a duet al segon i finalment, al tercer disc, Yuri Méndez es presenta en solitari. Personalment, m’agradaria destacar el segon disc, Done/Undone (2009). És un disc molt fresc que conté 22 cançons on es parla sobre tot allò que hem fet i esgotat (Done) i

tot allò que no hem fet i que està per fer (Undone). Una de les cançons d‘aquest segon disc, “Kinda fantastic”, surt a la campanya publicitària de McDonalds. Us recomano molt sincerament escoltar aquest grup i a gaudir amb les seves amables i senzilles melodies. ■

I per acabar, una llista de reproducció amb cançons fresques i tranquil·les: 1) 1,2,3 – Camille 2) Japanese Girl – Bedroom 3) Brother Sparrow – Agnes Obel 4) Always Sun – FM [New Popular Music] 5) Theme – John Brion 6) Landslide – Smashing Pumpkins 7) Heart of Gold – Neil Young 8) In my dreams – Eels 9) I Am the Spring – Morcheeba 10)Last Dance – The Raveonettes


SARRIA 77

14/9/11

16:31

Página 27

JOAN MARAGALL A SARRIÀ DE LA MÀ DE

JORDI LLOVET Josep M. Sansalvador

ent valer el nostre propòsit de difusió cultural, des del grup editor d’aquesta revista havíem preparat pel dissabte 2 d’abril –a la sala gran d’El Coro- una conferència a càrrec del professor Jordi Llovet (Barcelona, 1947) sobre el tema Joan Maragall, poeta i ciutadà, emmarcada en els actes del centenari de la mort del poeta. I mira tu que s’havia procurat fer-ne difusió amb bombo i plateret (tríptics, premsa, blocs…) però la participació de públic no va passar d’allò que se’n podria dir, eufemísticament, mitja entrada. Ja se sap que costa fer sortir la gent de casa, en especial un dissabte a la tarda, però l’ocasió valia la pena. Casualitat i qüestió de dos dies, el dilluns 4 d’abril La Vanguardia publicava a tota pàgina, obrint la secció cultural, una entrevista amb el nostre ponent, per presentar la publicació del seu llibre “Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats” (Galàxia Gutenberg), que versa sobre el desprestigi actual de la formació humanística, la desacreditació del fet de posseïr una cultura i la pèrdua de pes d’aquests valors en la societat actual. “Llovet és tota una joia, i el seu nou llibre, un d’aquests rars llibres que dignifiquen un país i una cultura”, afirmava Joan de Sagarra en un article a les mateixes pàgines impreses dies més tard. Aquestes planes de diari, publicades a temps (o bé la nostra conferència programada més tard) és segur que ens haurien donat una empenta estimable quant a afluència de parroquians. L’acte va ser prologat per Josep

F

El professor Jordi Llovet ens va oferir una lliçó magistral sobre Joan Maragall, ciutadà.

Brugada, també professor i antic alumne de Llovet, que va oferir-nos una mostra poètica de Maragall de manera oral i també escrita, per mitjà d’un full que recollia quatre de les seves composicions més populars: El cant de la senyera, L’empordà, La vaca cega i el Cant Espiritual. Enllestida la faceta “poeta”, el professor Llovet es va centrar en l’aspecte “ciutadà”, i va situar l’autor en el marc de la Barcelona i de la Catalunya del seu temps i dibuixà l’escenari social, cultural i polític sobre el qual el poeta bastí la seva obra. En efecte, a Joan Maragall (1860-1911), membre d’una nissaga industrial i dipositari d’una sòlida formació clàssica, li van tocar viure anys fonamentals en el devenir de Barcelona. Anys brillants per una banda, amb el desenvolupament urbanístic, social, econòmic i cultural del país i la ciutat (Renaixença, creixement industrial i auge de la burgesia, Wagnerisme barceloní, avantguardes artístiques, Modernisme, creació de l’Eixample…) i anys convulsos, amb esdeveniments polítics, bèl·lics, nacionals i internacionals d’una fonamental i decisiva transcendència per a la Història. La primera Exposició Universal, les bombes del Liceu, la pèrdua de les

colònies de Cuba i Filipines, les campanyes militars al Rif, la Setmana Tràgica… Totes aquestes circumstàncies tenen el corresponent reflex a l’obra literària de Maragall, així com a la seva extensa producció periodística a diferents mitjans de l’època, des d’on exposava opinió, creava tendència i era seguit per gran part d’una societat que es nodria dels comuns valors humanístics, cristians, benpensants i catalanistes. Tota una referència per a un país i una capital en una època especialment rica i emergent. En la capacitat comunicativa del professor Llovet, engrescador, divertit, ha d’haver-hi per força un component innat arrodonit amb tants anys d’ofici docent a les aules. No és estrany, doncs, que a una figura amb la seva trajectòria i el seu currículum li dolgui assistir en directe a l’enfonsament acadèmic del món de les humanitats. Una punta d’optimisme hauria d’haver-hi en una personalitat tan renaixentista com la de Llovet. Potser no està tot perdut de manera irremissible: l’exposició La febre d’or. Escenes de la nova burgesia, que té una estreta relació temporal amb el temps de Maragall, ha estat programada al CaixaFòrum de Girona (la Fontana d’Or de tota la vida) per l’Obra Social de “la Caixa” entre primavera i estiu, amb gran èxit de crítica i visitants. Potser no tot està perdut: així sia. ■

pDS_27


SARRIA 77

14/9/11

16:32

Página 28

CULTURA

1911-2011 Centenari del naixement de

SANTIAGO SOBREQUÉS I VIDAL Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Màster de Recerca en Humanitats, professor de llengua i literatura catalanes.

28_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:32

Página 29

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

L’any passat en les pàgines de la nostra revista Parlem de Sarrià, publicació mai prou valorada i divulgada segons el nostre modest parer, vam dedicar l’any 2010 un ampli dossier a la figura de l‘historiador gironí Jaume Vicens Vives. Vam escriure en aquella avinentesa que la trajectòria i la vida dels dos il·lustres gironins Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés podrien qualificar-se de quasi paral·leles. Tant Vicens Vives com Santiago Sobrequés sempre m’han semblat dos personatges absolutament complementaris. Això és cert quant a les biografies i a l’obra d’investigació històrica. Quan he pretès de tractar algun tema de la història medieval de Catalunya sempre he hagut de remetre’m a les obres excepcionals d’aquests dos grans mestres.

C

om sigui que ni per edat ni per formació no vaig poder conèixer òbviament aquests il·lustres ciutadans de Girona, he tingut la sort de tenir almenys mestres, amigues i amics gironins que sí van tenir el privilegi en les darreres èpoques del franquisme de conèixer i freqüentar la personalitat, la saviesa i la investigació històrica dels dos personatges. Si més no, he tractat persones que van poder estudiar amb alguns dels llibres de text que van elaborar els il·lustres historiadors gironins quan aquests esdevingueren professors de l’Institut de Girona. En la meva mitologia personal, l’institut de Girona el vaig recrear abans de conèixer-lo físicament en l’excepcional llibre de Josep Pla Giro na, un llibre de records. Posteriorment l’edifici i l’activitat que s’hi desenvolupà s’ha convertit en una realitat i testimoni del passat de la nostra ciutat gràcies a la recuperació i a les successives i encertades restauracions que en temps de democràcia n’ha fet l’Ajuntament de Girona. Sigui com sigui, per la meva vinculació i per la meva ciutadania gironina en els meus temps universitaris, val a dir que sí vaig tenir ocasió de buscar i llegir textos d’història tant de Sobrequés com de Vicens. Per la meva condició de ciutadà de Girona, doncs, per la meva adscripció eventual justament de professor de Batxillerat a l’Institut Santiago Sobrequés durant tres cursos i per la coneixença d’algun dels familiars del Dr. Sobrequés, sempre havia tingut la idea que calia i convenia elaborar una bona i didàctica biografia de l’historia-

dor Santiago Sobrequés i Vidal perquè considero que és una figura importantíssima de la vida acadèmica, cultural i social de la ciutat de Girona però també de Catalunya. Sabem positivament que això de poder tenir ja una biografia definitiva i a l’abast de la ciutadania de l’activista gironí serà una realitat ben aviat. Com sigui que en els meus estudis he tingut sempre una tirada cap a la història i naturalment per la història de la cultura i del meu país, tant Santiago Sobrequés com Jaume Sobrequés i Callicó, els amics Lluís Mª de Puig o Joaquim Nadal, o historiadors també d’excel·lència com Jordi Nadal, Josep Clara, Joan Boadas, mossèn Gabriel Roura, mossèn Josep Mª Marquès, Anton Mª Espadaler, Rosa Mª Congost, entre d’altres, m’han aportat visions ben aclaridores de com pot o s’ha d’escriure la història. I com afirmava sempre un professor també molt entranyable de la Universitat de Barcelona, el Dr. Martí de Riquer, del qual he llegit amb delectança molts dels seus assajos, tant la història com la història cultural, sempre, sempre, s’ha de documentar. No es pot escriure història sense documentar. Per tant, quan he pogut endinsar-me en algun tema, encara que hagi estat local he procurat documentar perquè per algú que té vel·leïtats d’historiador no hi ha res més engrescador que trobar la perla rara, el document que ens obri el camí i ens esperoni a iniciar una investigació. Per ser historiador s’ha de saber estirar el fil documental i saber sortir del laberint d’Ariadna. Recentment he estat treballant en una recerca sobre dues famílies

nobles gironines, els Terrades i els Escales. Es tracta de dos llinatges gironins d’una tradició la qual abasta pel cap baix des del segle XIII fins més enllà del segle XV. Necessàriament he hagut de recórrer als estudis ben aprofundits que en el seu dia Santiago Sobrequés i Vidal realitzà als arxius gironins. És per dir que qualsevol recerca que tingui com a objectiu la Girona medieval passa per tenir en molta consideració –moltíssima- els

pDS_29


SARRIA 77

14/9/11

16:32

Página 30

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

Però si ens fem el propòsit d’aterrar en una proximitat de la persona de Santiago Sobrequés, el que a mi personalment em va permetre apreciar la grandesa dels dos gironins, va ser la lectura de les cartes que es van intercanviar els dos personatges, Vicens i Sobrequés. Un voluminós epistolari que es va publicar l’any 2000.2 Aquest intercanvi de cartes demostra com era de difícil subsistir amb treball intel·lectual en l’època franquista i com esdevenia dificultós reconstruir, reparar, descobrir i posar en clar la història d’un país i d’una cultura que havia perdut la guerra. Per tant, ambdós gironins com a pedagogs, com a historiadors, com a investigadors del nostre passat nacional, plantaren cara a un treball cultural ingent des de la trinxera. Personalment sempre m’ha fascinat la idea de resseguir unes biografies, la de Sobrequés i la de Vicens Vives, que en la sordidesa i la grisor de l’època franquista van tenir molt clar quin era el país en el qual vivien, quina era la terra que trepitjaven i què convenia fer.

Des del punt de vista de la investigació històrica hi havia molt a fer. Així, doncs, Vicens i Sobrequés, van ser dues ments clarividents que des de la seva més primigènia joventut es posaren a treballar amb molt coratge per tal de rescabalar la història del país; la història d’un país el qual després de la guerra civil se’ls estava negant, que se’ls pretenia amagar o tergiversar el seu passat i ambdós –com altres inte l · lectuals- s’ e n te staren de posar en clar. treballs de Santiago Sobrequés i Vidal. En el meu cas, en les meves recerques sobre la sociologia medieval de Girona i els seus entorns, mai he pogut prescindir d’una font interessant d’articles publicats i revisats posteriorment en forma de llibre que personalment considero de primer ordre i els quals tinc ben presents perquè m’han guiat i m’han proporcionat línies de treball. Són respectivament els llibres: Societat i estructura política a la Girona medieval i El Compromís de Casp i la noblesa catalana.1

30_pDS

Sobrequés i Vicens Vives van entrar a fons en els documents de la història i van aconseguir fer-ne tanmateix el seu modus vivendi amb tots els vents en contra. Aquest és també el gran mèrit de Santiago Sobrequés. De l’activisme de tot ordre que detalla la biografia de Santiago Sobrequés encara hi ha un altra vessant de la seva vida que considero modèlica, i la valoració em serveix per als dos historiadors. És la seva ferrenya i respectiva vocació pedagògica. Tot el que treballaven i

investigaven ho feien també per amor a la pedagogia. En aquest camp de la formació de l’educació secundària excel·lí Sobrequés. Quins temps deurien ser aquells per al mestratge! Per a la relació professor / alumnes i de bo de bo per apassionar els alumnes envers la història nacional i l’amor al país, en l’actualitat tasques que malauradament han esdevingut tan quimèriques! Quina és però la lliçó que hem d’extreure tots plegats del mestratge, de la constància, de l’obra d’investigació històrica, de la projecció social que ens ha llegat a totes les gironines i els gironins la persona del Dr. Santiago Sobrequés i Vidal? En primer lloc i malgrat els entrebancs i les vicissituds que temps rere temps ens vénen determinades des de fora, tots els ciutadans, però ben especialment aquells qui ens dediquem a la formació i a la docència en l’àmbit de la secundària, hem de procurar fer conèixer la personalitat dels qui van investigar, dels qui van furgar en els nostres arxius i ens han fet conèixer la història de la nostra nació, la història antiga i medieval de Catalunya amb gran coneixement de causa. Penso que això és bàsic. Tots els joves que cursen el batxillerat avui haurien de saber i de retenir coneixements de l’obra històrica de Santiago Sobrequés. En la història cultural de Catalunya, no poden passar desapercebuts els noms de les primeres nissagues dels primers comtes catalans, els fundadors de la nació en la qual vivim. Tots plegats hauríem de retre tribut a tots aquells cabdills que fa mil anys van negociar, van pactar i van superar la lluita amb el fort califat de Còrdova i certament maldaren per expansionar els comtats cristians fronteres enllà en uns moments de contrastades tibantors entre les mentalitats religioses. (Recordem que ens trobem a l’edat mitjana entre finals del segle X i el segle XIII). L’època del comte Ramon Borrell, de la comtessa Ermessenda, dels regnats dels Ramon Berenguer I, II i III són períodes d’afirmació en la cultura cristiana en detriment de l’islam. Santiago Sobrequés esdevé avui encara un


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 31

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

important referent per saber com s’estructuraren els comtats catalans d’aquella Catalunya Vella que s’anava formant i progressivament anava guanyant terreny a l’expansió i a l’avenç de les ràtzies musulmanes: el comtat de Besalú, el de Cerdanya, el comtat d’Empúries, el de Rosselló, el d’Urgell, el de Pallars, la formació de les grans cases vescomtals de Barcelona, els vescomtats de Bas, de Rocabertí, de Cardona, de Castellbò, la casa de Cabrera i el casal dels Montcada. Tots aquests escrits sobre els territoris, els comtats, les nissagues i els personatges formen part de la nostra història col·lectiva nacional. El Dr. Santiago Sobrequés i Vidal per encàrrec del seu bon amic Vicens Vives, va dedicar-se a investigar i a estudiar a fi i efecte de completar el cicle de la història medieval catalana des dels orígens fins al segle XV. Ja vam apuntar que els dos historiadors gironins van complementar-se; el que no investigava l’un, ho feia l’altre de tal manera que el tàndem Vicens-Sobrequés aclareix molts punts foscos de la història medieval catalana. Els respectius estudis esdevenen referents fonamentals de l’edat mitjana al nostre país. El treball d’arxiu va permetre a Santiago Sobrequés estudiar la història dels orígens de la Catalunya comtal i vescomtal; en primera instància des de l’any 900 fins l’any 1200. Posteriorment analitzà la decadència d’algunes cases comtals en el període de 12131336 fins altres cases comtals que van perviure en connivència amb la casa reial i comtal de la corona catalanoaragonesa i fins als famosos esdeveniments del Compromís de Casp, fets que es van produir després de la mort sense successió del rei Martí I el 31 de maig de 1410. Són destacables, doncs, els estudis sobre la noblesa catalana i l’anàlisi que Sobrequés fa dels llinatges en la seva posició política urgellista o antiurgellista envers la successió al tron català.

És sabut entre els amants de la història baixmedieval que Jaume d’Urgell tenia aspiracions de ser elegit legítim successor a la corona

El Dr. Sobrequés els anys que va ser professor a Terrassa (1933-1937) (catàleg 2011)

catalanoaragonesa perquè Martí I l'Humà el va nomenar Lloctinent de Catalunya entre els anys de 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el primogènit de Martí I i de Maria de Luna, el monarca va nomenar Jaume d’Urgell procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona catalanoaragonesa. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà, revocà el nomenament

sota pressions del bisbe de Saragossa, així com de la família aragonesa dels Urrea. La cosa certa és que el rei Martí I -cras error! error imperdonable!- va morir sense haver deixat preparada la seva successió. Aspirant a la successió a la mort d'aquest, Jaume d’Urgell no fou escollit successor en el Compromís de Casp, essent escollit en el seu lloc el que esdevindria Ferran I d'Antequera perquè comptat i debatut sota moltes pressions polítiques, els aragonesos, vulguis no vulguis van fer prevaldre els seus drets a la corona. Recordem-ho, era corona catalanoaragonesa.

pDS_31


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 32

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

la seu règia era a més de mil quilòmetres i amb el Mediterrani pel mig? ¿Era possible aconduir les regnes del territori només amb el saber fer de la seva esposa Maria de Castella i els seus consellers? Llavors, a més, el rei Alfons mor també sense descendència, de manera que a partir de 1458, Joan II, germà seu s’ha de fer càrrec dels destins de la corona. Joan II, és a més, rei de Navarra perquè s’havia casat Santiago Sobrequés amb els companys de la dispesa, entre ells el Dr. Joan Gauriga March de Sarrià de Ter amb Blanca de Navarra i des de 1454 és Lloctinent de CatalunLA GUERRA CIVIL CATALANA baronals del país, els Cabrera, els Cruï- ya. Malgrat tot Joan II a Navarra hi té lles, els Rocabertí, etc. A més a més molts problemes de manera que va DEL SEGLE XV Sobrequés recupera encara un tema pesar més i acaparà l’atenció del Santiago Sobrequés, en el decurs de que esdevingué una ferida mal curada monarca el que estava succeint al la seva vida, mentre impartia les en la societat catalana de l’època: l’es- Regne de Navarra que el que estava seves meritòries i apreciades classes tatus i les condicions de vida dels passant realment a les ciutats i als a l’ensenyament secundari, en el pagesos de remença. Una qüestió, la territoris de la corona catalanoaragotemps que li restava va investigar molt dels pagesos de remença, la qual es nesa. A part d’això, el fill de Joan II i en els vells arxius gironins i en els de venia arrossegant de feia massa Blanca de Navarra, Carles de Viana, li Barcelona. Aquesta passió per la temps. Santiago Sobrequés estudia la disputa el tron de Catalunya al seu investigació històrica li va permetre política envers els pagesos de remen- propi pare de manera que això va caud’escriure nombrosos articles en ça en època ja de la nova dinastia de sar molt malestar entre l’oligarquia diverses revistes especialitzades de Trastàmara, en època del rei Alfons El catalana. Tot plegat un desori, un gran tal manera que algunes llacunes de la Magnànim, (Sentències arbitrals de desgovern, un gran brou que feia història catalana del segle XV es troba- 1455, 1457). En ambdós volums els temps bullia de mala manera, el qual ven disperses aquí i allà. Per iniciativa Sobrequés analitzen les causes de la va crispar tant els ànims de la població del seu fill Jaume Sobrequés i Callicó, inestabilitat política al Principat de catalana que irremissiblement va nombrosos d’aquests articles són Catalunya durant tot el període del degenerar en una guerra civil. aplegats i se’ls dóna coherència cro- segle XV. Els problemes van ser la nològica. D’aquesta manera junta- tònica del fer i desfer del segle. En priment amb els articles que hi incorpora mer terme la qüestió de la successió i el fill s’afaiçonen dos volums compac- l’entronització de la nova dinastia, tes per tal que serveixin d’eina d’estu- tema polític que va ser mal paït pel teidi i d’aprofundiment d’una època cer- xit social i per les oligarquies catalatament convulsa de la història dels nes. Fixem-nos que un dels monarcatalans. És el cas, doncs, dels dos ques de Trastàmara, Alfons IV el Magvolums que es refereixen a la guerra nànim, pretenia posar fi als conflictes civil catalana del segle XV.3 La contri- de la corona des del seu Regne de bució investigadora de pare i fill es Nàpols al sud de la península itàlica. complementa de tal manera que obte- Malament rai! ¿Com era possible que nim un retaule històric de l’estratifica- un monarca estigués alerta del que ció social catalana i s’aprofundeix tan- s’esdevenia en els seus regnes i terrimateix en un ventall descriptiu per al toris si no residia on havia de residir? coneixement de les principals cases ¿Com es podia governar bé el país si

32_pDS


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 33

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

LA DINASTIA DE TRASTÀMARA A CATALUNYA Ferran I d’Antequera (1412-1416)

d’Acords de l’actual Arxiu Històric Municipal de la ciutat de Girona, (AHMG). Alfons IV el Magnànim Joan II (1416-1458) (1458-1479) Joan Margarit i Pau, va ser fill de Joan Margarit Ferran II el Catòlic i de Caterina de Pau, va = Isabel de Castella néixer a Girona el 1422 i (1479-1516) esdevingué bisbe de Girona. A l’edat de vint-i-sis anys i per influència del seu oncle Bernat de Pau, L’ÈPOCA TRASTÀMARA Joan Margarit va anar a Roma a estuMalgrat els diversos intents de diar i va ser membre de la Cambra decrets i d’arbitratges reials, (en Apostòlica del papa Nicolau V en una època del rei Alfons el Magnànim, el època de gran esplendor cultural i pregó del lloctinent de 1458, o la Sen- humanístic a la seu Vaticana. A Roma tència arbitral de Guadalupe promul- Joan Margarit va col·laborar amb gada pel rei Ferran II el 21 d’abril de alguns ambaixadors del rei Alfons el 1486) entre pagesos i propietaris dels Magnànim, fins al punt que el rei va masos i terres es trigaria encara anys confiar-li missions intel·ligents i diploa apaivagar els ànims exaltats entre la màtiques prop del pontífex, cosa que el gironí acomplí amb prudència i dilipagesia.4 gència.

LA FIGURA DEL BISBE JOAN MARGARIT D’entre els personatges nobles del segle XV vinculats a les comarques gironines que Sobrequés estudia, a més dels Rocabertí, els Cruïlles, els Cardona, els Sarriera, de la ciutat de Girona Sobrequés no passa per alt la figura i l’estudi de Joan Margarit i Pau. Els Margarit esdevingueren un llinatge el qual ascendí a l’estament nobiliari gràcies a les rendes que els donaren diversos molins que eren de la seva propietat, fins i tot molins situats al rec Monar de Girona. El llinatge dels Margarit es remunta almenys del segle XII amb propietats als territoris de Sant Gregori, on encara avui es pot contemplar -ben esplendorós- el casal restaurat i fortificat que es coneix com el “Castell de Sant Gregori”. El susdit castell va ser propietat dels Margarit ja al segle XIII i la propietat va ser reformada entre els segles XVI i XVII. Joan Margarit i Peguera, pare del qui esdevindria cardenal, posseïa a més del casal de Sant Gregori, casa pròpia a la ciutat de Girona de manera que el llinatge estava vinculat a l’estament nobiliari ciutadà, el qual in extenso estudia Sobrequés mercès de la lectura de pàgines i pàgines dels Manuals

No cal dir que en aquesta època d’opulència pontifícia, el nepotisme era una pràctica freqüent entre aquells que sabien moure’s amb intel·ligència entre les estructures de poder. Sembla que Joan Margarit, per la seva proximitat amb el rei, va aconseguir del monarca el privilegi per a la fundació de la Universitat de Girona l’any de 1446. Per altra banda Marga-

rit va assistir a diversos actes diplomàtics i fastuosos que s’esdevingueren a la Ciutat Eterna. Aquests fets i la seva sòlida formació cultural, van fer del Gerundensis un dels personatges més brillants de la Girona del segle XV, època que en tota la seva extensió estudia Santiago Sobrequés. Pels seus serveis, el papa per sede vacante va nomenar Margarit bisbe de la diòcesi d’Elna, al Rosselló, en virtut d’una butlla que el pontífex rubrica el 23 de març de 1453. Joan Margarit esdevé, doncs, bisbe quan té 31 anys. Una dècada més tard és nomenat bisbe de Girona. Era l’any de 1462. Quan es produeixen els fets de la guerra civil catalana, amb el famós Setge de la Força, el bisbe Margarit es manté sempre en la seva posició reialista, custodi de la reina Joana Enríquez, de Joan II i de l’infant Ferran de manera que transigeix poc a les peticions que els pagesos de remença reivindicaven. Margarit al principi del conflicte es va mostrar implacable amb els qui es mostraven contraris a la Concòrdia especialment amb els pagesos de la muntanya, els quals havien endegat una autèntica guerra contra la monarquia. Com subratlla Santiago Sobrequés, “a la ciutat, com a tot arreu, hi havia reialistes i partidaris de la ruptura amb la dinastia.”5 Llavors Margarit va veure que era necessari arribar a una entesa entre la

Castell dels Margarit a Sant Gregori, casal renovellat ja entre els segles XVI i XVII, però els seus orígens daten del segle XIII.

pDS_33


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 34

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

l’estructura vaticana i a més es forma al costat dels grans humanistes italians de l’època.

Margarit és un home extraordinàriament culte, la seva biblioteca que custodià al recinte de la seu catedralícia gironina degué ser molt considerable, de manera que el bisbe Margarit el podem considerar el màxim exponent del corrent humanista sorgit de les terres gironines.

monarquia i els òrgans de representació del país per tal que regnés la pau i la calma entre les parts en litigi. Després d’aquest mínim excurs per les vicissituds del segle XV podríem preguntar-nos: Quina és la importància de Joan Margarit en la història catalana del segle XV? En primer terme –com hem avançat- ho remarquem perquè Joan Margarit és un personatge de l’estructura noble de Girona que se situa a Roma de molt jove. Pels seus mèrits i pels seus padrins esdevé un personatge apreciat en

A més, Joan Margarit, l’any 1480 és nomenat cardenal pel papa Sixt IV a través de la intervenció del rei Ferran el Catòlic. Margarit viatjà a Nàpols, Venècia i a Roma diverses vegades. Els seus Paralipomenon Hispaniae, obra que ens demostra la seva erudició, constitueix una crònica de la història d’Hispania des dels orígens fins a la caiguda de l’imperi romà. Els Paralipomenon és una obra escrita en llatí humanístic que Margarit no acaba perquè mort a Roma el 21 de novembre de 1484. Tenia 62 anys. Joan Margarit esdevé, doncs, un personatge molt ortodox és clar, fidel en tot moment al llegat pontifici i home de confiança dels reis Joan II i de Ferran el Catòlic. En la guerra civil catalana del segle XV es va mantenir sempre fidel als monarques. Santiago Sobrequés, que ens ofereix diverses panoràmiques de la convulsa història del segle XV, el final de l’edat mitjana, no podia passar per alt l’estudi d’un personatge rellevant de la història de Girona. Hem presentat a grans trets la biografia suscinta del personatge, però com a home d’estudi de les fonts clàssiques, a Joan Margarit se l’ha d’estudiar com un dels grans erudits del període humanista. Va escriure moltíssim en llatí però també en llengua catalana.

gran riquesa expositiva i amb un estil molt entenedor perquè formava part d’una sèrie de conferències que als anys seixanta Sobrequés va pronunciar en diversos cicles. Aquesta magnífica síntesi arranca a partir de la sentència de Casp del juny de 1412, en què la Corona catalanoaragonesa va quedar irremissiblement en poder de la dinastia castellana de Trastàmara. La fita, àmpliament estudiada per Sobrequés en diversos treballs erudits, serveix de punt de partença per a presentar-nos un retaule ben didàctic de la vida catalana en aquest segle que va ser tan convuls. Sobrequés, en un treball que podria fer pensar en alguns llibres de la millor escola dels d’historiadors francesos moderns com Georges Duby, Emmanuel Le Roy Ladurie, Jean Verdon, Jacques Le Goff, amb molta claredat i didactisme es refereix a tots els estrats socials de finals de l’edat mitjana. És a dir, dedica els respectius capitolets al paper dels pagesos, els menestrals, els magnats, els cavallers, els ciutadans, l’Església, les classes mitjanes, etc. Es refereix també a la crisi econòmica de l’època, a l’estructura política, a la figura del rei Alfons el Magnànim, al regnat de Joan II, a la revolta catalana de 1461, a la figura de la reina Joana Enríquez, als aixecaments remences, la guerra civil, a l’actuació del cabdill remença Francesc Verntallat i a l’època de redreçament que a empentes i rodolons va impulsar el rei Ferran II.

CATALUNYA AL SEGLE XV Per tal de commemorar el centenari del naixement del Dr. Santiago Sobrequés, s’ha editat recentment una magnífica síntesi històrica de tot el convuls segle XV. El llibre és d’una Escut dels Margarit a la llinda del Castell de Sant Gregori

34_pDS


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 35

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

CLOENDA En les pàgines d’aquest article hem passat més o menys revista a la trajectòria del Dr. Santiago Sobrequés i Vidal com a investigador de la història medieval de Catalunya. Evidentment, s’ha tractat de fer un repàs, un comentari d’alguns dels punts de recerca de Sobrequés. Naturalment el nostre escrit no té cap pretensió erudita, ans contràriament, més aviat divulgativa de manera que de la feina intel·lectual que va dur a terme l’historiador gironí quedarien encara per comentar moltes altres obres històriques. Hem volgut oferir als lectors només algunes pinzellades de la tasca de divulgació històrica del gironí. La cosa certa però –i ho hem dit en el decurs de la nostra referència- és que l’opus històric de Sobrequés esdevé un referent ineludible per a tots aquells que vulguin saber aspectes del gran retaule de la vida medieval catalana, justament des dels orígens fins al segle XV. No podran saltar-se cap de les obres biliogràfiques d’aquest historiador, mestre d’historiadors i pedagog excepcional que ha deixat gran petja en els annals de la vida cultural i social de Girona.

SÍNTESI BIOGRÀFICA DE SANTIAGO SOBREQUÉS I VIDAL Santiago Sobrequés i Vidal va néixer a Girona el 12 de setembre de l’any 1911, el seu pare era professor de música i la seva mare professora de Geografia i Història a l’escola Normal o de mestres de la ciutat dels quatre rius. Vers l’any 1920 es va donar la feliç coincidència que Santiago Sobrequés va conèixer un altre gironí apassionat per la història, en Jaume Vicens Vives. L’any 1927 Sobrequés va aca-

bar el batxillerat a l’Institut de Girona i llavors va haver de traslladar-se a Barcelona on va estudiar dues carreres, la de Filosofia i Lletres (1927-1939) i la de Dret que acaba l’any 1933. Durant molts anys a la Universitat de Barcelona -que era la universitat catalana de referència- molts estudiants als quals els apassionaven les lletres completaven els seus estudis amb la carrera de Dret. Cal dir que en aquelles èpoques i molt posteriorment, eren molts els estudiants que estudiaven les dues carreres, Filosofia i Lletres i Dret. A Barcelona, Sobrequés va formar part de la dispesa dels gironins situada a la Gran Via on coincidí allí amb Jaume Vicens, amb Alfons Sánchez, amb Josep Mª Llach i amb Josep Garriga, que ha estat durant molts anys metge a Sarrià de Ter. Amb aquests amics va compartir la vida universitària el Dr. Santiago Sobrequés. Quan va acabar les dues carreres va accedir a una selecció del professorat i va ser destinat com a professor de Batxillerat a l’Institut de Terrassa d’on esdevingué també catedràtic (1933-1937). En acostar-se l’aixecament feixista a Espanya que portà la guerra civil, Santiago Sobrequés va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà de manera que va formar part de la tropa a la zona del Segre. Quan els republicans van perdre la guerra Sobrequés va ser internat en un camp d’acollida a Sant Cebrià en terres del Rosselló. Després va intentar entrar en els dominis de l’Espanya de Franco per la zona d’Irun fins que va ser detingut i pres al camp de concentració de Santander. Desposseït de la càtedra d’Institut, Sobrequés és traslladat a Màlaga a un Institut femení. L’any 1940 es va casar amb la palamosina Flor Callicó i Roldós i pel curs 1940-1941 aconseguí ser traslladat a l’Institut de Figueres. El mateix any es presenta de nou a

oposicions a catedràtic perquè –com hem apuntat- el règim franquista el desposseí de la càtedra que havia aconseguit en en el període republicà. L’any 1941 guanya, doncs, de nou la càtedra de Geografia i Història i és traslladat a l’Institut de la Seu d’Urgell. L’any 1942, Sobrequés torna a Girona on per concurs de trasllats, amb trenta-dos anys, opta a la càtedra de l’Institut de Girona, ciutat d’on ja per fortuna no s’allunyaria més. A Girona el Dr. Santiago Sobrequés es va lliurar a la docència i a la investigació del passat medieval de Catalunya. Llavors durant vint cursos acadèmics Santiago Sobrequés, de 1942 fins 1970, exerceix la docència a l’institut de Girona. Santiago Sobrequés i Flor Callicó, van tenir sis fills. El Dr. Santiago Sobrequés i Vidal, que va morir malauradament el 30 d’agost de 1973 amb seixanta-un anys, va implicar-se en nombroses associacions cíviques, esportives i culturals de la ciutat de Girona. Com Jaume Vicens i Vives i tants altres intel·lectuals catalans va haver de lluitar contra vents i marees enmig de la grisor i la sordidesa del règim franquista, en la postguerra i en els anys previs a la mort del dictador per obrir camí per la cultura i el compromís cívic amb el país i amb la ciutat. Així, doncs, al Dr. Santiago Sobrequés, més enllà de la seva activitat com a professor de l’Institut, com a conferenciant i investigador, hem de subratllar que també va ser membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, va promoure el Cercle Artístic de Girona, va ser membre del Casino Gerundense, soci del Gerona Club de Futbol, soci del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, el GEIEG, membre de jurats i premis, impulsor del moviment escolta, entre altres compromisos i col·laboracions ciutadanes. ■

(1) Vegi’s respectivament els llibres de SANTIAGO SOBREQUÉS i VIDAL editats per l’editorial Curial, Barcelona, 1973. (2) SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume; Història d’una amistat. Epistolari de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequés i Vidal (19291960), Ajuntament de Girona i Editorial Vicens Vives, Barcelona, 2000. (3) SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume; La Guerra Civil catalana del segle XV, 2 Vols., 1973, 1978, Barcelona. (4) LLUCH BRAMON, Rosa; Els Remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona, 2005, pàg. 398. (5) SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago; Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’edat mitjana a Catalunya, pàg. 203, Editorial Base, Barcelona, 2006.

pDS_35


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 36

espai 2.0 Trols informàtics, ogres 2.0 Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

E

ls trols són uns personatges fantàstics poc agraciats que es dediquen bàsicament a fer la punyeta. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia, en la seva versió on line (www.diccionari.cat), els defineix així: “En les creences populars escandinaves, gegant o gnom dels boscs, de les muntanyes i dels llocs solitaris, fetiller i guardià de tresors, anàleg a l'ogre dels contes mediterranis”. Però els trols han deixat de ser exclusivament uns personatges fantàstics per passar a ser una nova categoria en el món de les TIC, les xarxes socials i en general el 2.0: en aquest nou entorn de relació i comunicació, molt més proper, molt més directe, els trols han trobat un medi ideal per a seguir fent de les seves, per a seguir fent la punyeta. La revolució tecnològica dels darrers anys ha democratitzat la informació (potser no millorat la seva qualitat, és cert, però aquest és un altre debat), les eines de comunicació 2.0, en especial els blocs, però també el microblogging (Twitter) i les xarxes socials (Facebook), de manera que qualsevol de nosaltres podem ser generadors de continguts a internet. Els nostres gustos, les nostres preferències, les nostres opinions es poden trobar fàcilment a internet si som actius a la xarxa, bé a través de blocs o comentaris a blocs, de participació en fòrums d’opinió, de publicacions a les xarxes socials, etc. A vegades amb un simple clic ens definim, com per exemple clicant el “M’agrada” de

36_pDS

qualsevol pàgina de Facebook o afegint-nos a una causa... Tenir la facilitat d’exposar d’una manera més directa, ràpida i sense dependre necessàriament dels mitjans de comunicació tradicionals les nostres opinions, personals i/o corporatives, és un gran avenç que, com tot, no està exempt dels seus riscos... I no només és possible exposar les preferències i/o opinions, l’entorn 2.0 també permet la generació de debats i converses entre internautes, enriquint així el contingut inicial. Aquest nou entorn d’informació 2.0, de fàcil accés a les nostres preferències i opinions, és un veritable paradís per als trols informàtics, per als ogres 2.0, un entorn on poden retroalimentar-se i satisfer la seva necessitat de seguir fent la punyeta. QUÈ ÉS UN TROL INFORMÀTIC? Un trol informàtic és una persona que es dedica a fer la punyeta en l’entorn 2.0; la seva finalitat no sol ser aportar informació de valor, sinó simplement interrompre la conversa i sobretot ofendre a qui l’ha generat o en forma part. Aquesta actitud del trol no és nova, certament, la novetat és que ha trobat, en el 2.0, un nou medi on fer mal. COM ES DETECTA UN TROL INFORMÀTIC? Un trol, un ogre 2.0, no es detecta tan pel què diu, sinó sobretot per com ho diu. Solen ser despectius i poc dialo-

gants, mostren poc, o nul, respecte per les opinions dels altres i exposen les seves amb prepotència. Fins i tot es mostren insensibles a les crítiques, constructives o no. Els ogres 2.0 solen actuar sota l’anonimat o bé sota pseudònims (“nicknames”) o perfils falsos (“fakes”), rares vegades mostres la seva veritable identitat. L’anonimat esdevé, per als trols, una mena d’impunitat per a dir el què es vulgui i com es vulgui. ON I COM ES MANIFESTEN ELS TROLS INFORMÀTICS? El seu objectiu és desestabilitzar-nos, pel què no estan interessats en debatre sobre les idees, opinions i preferències, sinó simplement atacar-nos, si cal personalment i de manera despectiva. Solen fer comentaris despectius, aprofitant-se fins i tot de tot el què hem publicat, del què hem dit que som a nivell personal i/o professional... Nosaltres som el seu objectiu i les nostres opinions són el mitjà a través del qual ens fa la punyeta.


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 37

CULTURA [espai 2.0

Els comentaris dels blocs i de notícies i els fòrums d’opinió solen ser els seus hàbitats més habituals. Però també són presents a les xarxes socials (Facebook, Youtube...) i en altres eines de comunicació 2.0 com Twitter. De fet els trols campen per la xarxa i actuen allà on volen i sobretot amb qui consideren que són més vulnerables. QUI S’AMAGA RERE UN TROL INFORMÀTIC? Hi ha qui diu que els trols amaguen persones malaltisses, obsessionades, deprimides, enfadades amb el món... No crec que aporti massa valor a aquest article fer un anàlisi psicològic i social dels trols. Jo penso que rere un trol s’amaga simplement una persona que no et vol bé, que et vol fer mal i que no t’aporta cap valor a la teva vida ni a l’activitat que tens a la xarxa. QUÈ CAL FER I NO FER DAVANT UN ATAC DE TROLS INFORMÀTICS? Rebre un comentari anònim fora de to al bloc, o bé rebre una resposta irada d’un perfil no conegut a Twitter no necessàriament ha de ser sinònim de ser víctima d’un trol informàtic, però ens ha de situar en alerta. Davant aquesta primera acció jo recomanaria respondre educadament, sempre educadament, però si el trol persisteix el millor és ignorar-lo. Intentar dialogar amb ells, rebatre les seves opinions, no només és estèril, fins i

es perd immediatesa.

tot és contraproduent, doncs no fem res més que alimentar-los. Com també els alimentem si els responem amb la mateixa moneda: amb manca de respecte i atacs personals (encara que no els coneguem...). Per tant davant un ogre 2.0 el què no hem de fer és alimentar-lo! Ignorar-lo és el què més mal li fa... Si l’ignorem més tard o més d’hora ens deixarà de fer la punyeta. Rebre un atac d’un trol pot arribar a desestabilitzar-nos personalment; qui més qui menys els qui donem les nostres opinions i mostrem les nostres preferències (ideològiques, polítiques), hem rebut atacs de trols. Conscients d’això el què es pot fer és prendre accions preventives que, si bé no els eliminarà del tot, sí que en minimitzarà el seu efecte. Moderació de comentaris: En l’entorn dels blocs en què es permeten els comentaris una bona acció és la moderació d’aquests, de manera que el comentari no es publiqui automàticament quan els escriu qui el fa, sinó que passen prèvia a la seva publicació per l’autorització del gestor del bloc o pàgina web. Això permet al gestor del bloc o pàgina web decidir si aquell comentari es publica o no. Els criteris per a publicar un comentari són molt bàsics i senzills i fins i tot els podem informar prèviament i s’han de basar en ser respectuosos amb les opinions dels altres i amb els altres. Aquí l’anonimat es permet, sempre que el comentari sigui respectuós i, naturalment, aporti valor a la conversa. El contrapunt és que la moderació de comentaris no permet establir una conversa en temps real,

No permetre comentaris anònims: L’anonimat pot convertir-se en allò de “tirar la pedra i amagar la mà”; hi ha blocs i pàgines web que tenen com a requeriment imprescindible per a publicar comentaris el registre personal dels qui volen participar a la conversa. D’aquesta manera els comentaris sempre porten la signatura dels seus autors, persones reals. El registre pot fer-se al propi web o bé també a través de l’autenticació dels perfils a xarxes socials com Facebook i Twitter, sempre que, naturalment, els perfils a aquestes xarxes socials siguin reals. No permetre comentaris anònims pot fer baixar el nombre de comentaris al bloc o web, però minimitzes molt l’atac dels trols. No agregar a les nostres xarxes socials a qui no coneguem: Ja sigui a Facebook, a Youtube, a Twenty, a Linkedin, a Twitter o a Google+ sempre podem no agregar o fernos amics de perfils que no coneixem; cal estar especialment alerta amb els perfils falsos (“fakes”) i sobretot hem

de tenir present que sempre podem eliminar-nos del nostre llistat d’amics i/o seguidors, bloquejar-los i fins i tot denunciar-los marcant-los com a spam. Ja sabem que la xarxa és plena de llops amb pell de xai! Perill: confondre crítics amb trols! Seria un error començar a veure trols en els qui ens fan comentaris crítics; acceptar la crítica és un exercici que hem d’aprendre a fer en el nostre aprenentatge a la xarxa, en la nostra

pDS_37


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 38

CULTURA [espai 2.0

Més informació sobre trols i com combatre'ls descodificant aquest codi QR.

comunicació 2.0; la discrepància sempre ha de ser benvinguda i si fem públiques les nostres opinions i preferències hem d’estar disposats a trobar qui vulgui rebatre-les i confrontar-les. I és que no totes les idees són respectables, ho són, sempre, totes les persones. Les idees es fonamenten amb arguments i raons i aquests sempre poden ser refutats i debatuts. Però el diàleg, la discussió, ha de mantenir-se sempre amb respecte, amb respecte per les altres persones. Setmanes enrere mantenia un diàleg a Twitter precisament sobre aquest tema, diàleg que em va impulsar a parlar sobre aquest tema a la revista. Aquesta és la conversa que vaig mantenir amb @vicboy (Miquel

38_pDS

Serrabassa), a qui vull agrair que “pesqués” la meva piulada al vol i aportés el seu punt de vista: @RogerCasero L'anonimat resta valor a una opinió... no creieu? (mireu apunt i comentaris) http://t.co/waTR2ai @vicboy per tant, un vot no té valor? (Em responc: l'anonimat no resta si l'opinió és interessant i respectuosa, xo sovint anonim=troll) @RogerCasero ok, has afinat més! Gràcies @vicboy això si: en pobles no gaire grans, l'anonimat és un "perill" pk si signes segons q tothom et coneix. En ciutats passa menys. @RogerCasero deu ser això... quina llàstima, però, amagar-se en l'anonimat @vicboy jo fa temps q no en responc si no m'interessen, però si els dones corda és pitjor... @RogerCasero jo també passo, o els torejo, però em sap greu per ella...

@vicboy ja se sap q això passa a tots x desgràcia. Ara s'hi capficarà, xo a la propera ja estarà curada d'espants. Com una vacuna, vaja! @RogerCasero li faré arribar la recepta... gràcies Miquel! Tots els que en formem part tenim la nostra part de responsabilitat per al bon ús de la xarxa i de les seves potencialitats. Aquesta article no pretén alliçonar a ningú, tan sols aportar un xic d’informació i, si és possible, molta reflexió a l’ús que entre tots fem de les tecnologies de la informació i la comunicació. Al capdavall estem sempre en fase d’aprenentatge i part d’aquest aprenentatge passa per fer-ne un bon ús. Trobareu aquest article publicat al meu bloc (www.rogercasero.cat) i, naturalment, us convido a fer-hi comentaris! ■


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 39

ENTREVISTA

Pere Sala ens mostra una mongeta conreada al seu hort alçat. Fotos: Josep M.Sansalvador

LA TERRA JA NO ÉS TAN BAIXA Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat Una tarda de primers de juny vaig a veure el senyor Pere Sala Pueyo a casa seva, al carrer Paulí Torras de Sarrià de Dalt. No és pas la primera vegada que apareix en aquestes pàgines: ni ell ni les seves obres. Cada any, per la festa major, ens fascina amb una instal·lació d’espantaocells que seria digna de figurar en algun museu d’autòmates. Hores d’ara, és segur que amb el seu soci ja tenen enfilada l’agulla de cara al muntatge amb què ens sorprendran a primers de setembre. En Pere Sala ha sortit als diaris i fins i tot l’han telefonat els de TVE per fer-li presentar el seu darrer invent: els horts domèstics de petit format.

M

’explica que durant molts anys havia menat un hort convencional en una parcel·leta de les antigues escoles de Sarrià de Dalt, fins que, per problemes físics d’esquena, va haver d’abandonar el maneig del tràmec i els treballs pesants. Va ser llavors quan se li va ocórrer que podria construir unes jardineres que fessin la funció d’espai de conreu, permetent l’afició per l’horticultura amb un esforç físic mínim. Amb uns bidons de plàstic migpartits (folrats amb una tela que fa possible drenar l’excés d’aigua i

pDS_39


SARRIA 77

16/9/11

09:11

Página 40

Enciams, cebes tendres, alls, el Sr. Pere Sala conrea de tot en les seves instal·lacions alçades, menys les tomates, que precisen de l'encanyissat tradicional.

evitar la pèrdua de la terra bona amb què els ha omplert) i una estructura metàl·lica que proporciona alçada i base ferma, ja tenim l’hort a mà, disponible en qualsevol racó. En funció de les disponibilitats d’espai, les dimensions de l’hort domèstic s’adapten. A casa seva, en un jardí molt ben cuidat que ell mateix va pavimentar amb pedra, decorat amb profusió de parterres, figuretes i nans de pedra artificial, n’hi té diversos. Al fons n’hi ha un amb monocultiu de cebes. Vora l’escala d’accés a l’habitatge, sota les finestres, uns enciams fan molt bona cara. Mes enllà, a la banda del garatge-taller, una tercera instal·lació dóna acollida a les cebes tendres i els alls. No desentonen de l’ambient domèstic. S’ha pogut entretenir a pintar-les, deixar-les ben acabades i embellir-les amb uns sòcols de fusta. Una variant és una estructura feta amb caixes de zinc muntades sobre un xassís amb rodes: quan el temps amenaça, amb una empenta forta l’hort sencer se’n va dins el garatge i les mongeteres de mata baixa ja són a cobert! Una de les peces estrella de tot hort, les tomateres, no són beneficiàries d’aquest original mètode de cultiu. L’alçada que agafen, asprades a les canyes, no permeten que siguin plantades a l’altura de la cintura. El conjunt aniria massa amunt i, amb aquesta limitació, segueix amb les tomateres directes al sòl. Les tomates rai, que a l’hora de collir-les van sortint a diferent alçada i no caldrà blincar l’espinada en excés. “Només falta que plantis alguna cosa a sota el llit!”, es veu que li diuen els

40_pDS

seus fills, admirats de l’esperit d’aprofitament de l’espai del senyor Sala. El sistema es perfecciona amb un seguit de tendals que permeten tancar-ho –com si d’hivernacles es tractés– quan hi ha risc de massa aigua o de pedra. Són els avantatges de treballar horts de petites dimensions dins mateix de casa. És la manera de no quedar fotut. A més a més, em mostra un enginyós sistema de recollida d’aigua pluvial: una sèrie de dipòsits i bidons li permeten atresorar aigua de pluja, que serà la que utilitzarà per regar els hortets. En comptes de les eines tradicionals de l’hortolà, aquest horts minimalistes han de ser treballats amb eines de jardineria fina. O amb una simple forquilla es pot eliminiar la mala herba que hi surti i airejar un xic la terra.I també ha fet una aposta decidida per l’horticultura ecològica: els productes dels seus horts són cent per cent lliures de productes químics, sulfats i adobs:

-No té res a veure un enciam d’aquests amb un de compra. A l’hora de menjar-te’l ho notes prou. Encara que els dies de festa ve la família a veure’ns i, entre fills i néts, se m’enduen la collita –m’explica. Amb tants clients per proveir, moltes vegades fa curt i ha d’acabar baixant a mercat els dimecres per comprar per casa seva. Gràcies al seu enginy, el senyor Sala ha aconseguit guanyar-se les mongetes amb la suor del seu front, això sí; però ha aconseguit una victòria definitiva: que la terra no sigui tan baixa. N’està molt satisfet –se li veu i s’ofereix a mostrar-ho a tothom que hi estigui interessat i a ensenyar-ne la tècnica de construcció– i ho recomana vivament a la gent gran, a tothom que gaudia conreant un hortet però l’edat ja no li permet segons quins esforços, i també a la mainada: d’aquesta manera aprendran a estimar la terra i a valorar en justa mesura l’atàvica i noble activitat agrària. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Página 41

OPINIÓ

EL MOVIMENT “15M”

Àngel Garcia

H

e seguit amb especial interès el moviment anomenat “15M”, dels “acampats” o dels “indignats”. A mitjans de maig, durant la sobretaula d’un habitual dinar entre amics, un parell dels més joves ens van abandonar per anar a una manifestació convocada sota el lema “Democracia Real Ya”. A la tornada ens van explicar amb entusiasme la gran participació d’una convocatòria feta a través de les noves xarxes socials i els eslògans que s’havien corejat: començava el moviment 15M. Amb implantació immediata a Madrid i Barcelona i a la majoria de capitals, després s’anà estenent a ciutats més petites com Figueres, la Bisbal, Olot, etc. i amb tèbies rèpliques davant les ambaixades espanyoles de diverses capitals mundials. A Girona he participat en diverses ocasions en les assemblees de la plaça de Catalunya i en les concentracions a la plaça del Vi. L’esperit de tolerància, de participació i el desig de refundació de la nostra societat són els trets més característics i alhora més engrescadors d’aquest moviment. Organitzats en comissions de treball, el debat és la seva eina principal per aprofundir en les alternati-

ves a aquesta societat consumista i puc certificar que el nivell assolit en algunes d’aquestes comissions és envejable. El debat, la discussió, el consens com a imperatiu (no s’hi val aprovar les coses per majoria simple; cal que tots hi estiguin d’acord, i això vol dir renunciar, rediscutir, repensar, cedir) ens fa veure una gran predisposició i interès d’aquests joves i no tan joves per la Política amb majúscules (veure la Declaració de principis). Vaig assistir també a un parell de xerrades. Una del president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, professor

d’Economia Aplicada de la UAB, que amb discurs incisiu, planer i alhora erudit, desgranà els orígens de la crisi sense estalviar-se repartir llenya a tort i a dret i les moltes raons per estar indignats i va acabar encoratjant els acampats a no defallir. Un discurs impecable que va entusiasmar els assistents. La segona, la del professor d’antropologia de la UB Manuel Delgado. El professor prometia fer preguntes als acampats: aquest era el títol de la xerrada, i en certs moments més que fer preguntes, “qüestionava” els acampats. Delgado no havia anat a donar-los ales, tampoc a retallarles, però potser sí a enfortir-les. Amb un llenguatge molt planer els va fer hereus de les lluites obreres dels seixanta, i davant el malestar d’alguns, els fa hereus d’Espartaco! També els alertà del perill de caure en el “ciutadanisme”, moviment de fort impacte mediàtic davant una injustícia, però efímer, sense solució de continuïtat. Delgado no va anar a dir-los: sou admirables, heu muntat una moguda molt interessant, endavant. Va anar a sacsejar-los per les espatlles i a fer-los reflexionar d’on vénen, qui són, on volen anar i com anar-hi. El temps (havia de ser així) els ha fet desmuntar l’acampada de la

pDS_41


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Página 42

OPINIÓ [el moviment 15M

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

plaça de Catalunya, però no ha escapçat totalment el moviment. Les xerrades obertes i els debats interns continuen fent-se cada setmana. Els qui tenim certa edat recordem alguns dels eslògans del Maig del 68: “Prohibit prohibir” o “Sota les llambordes hi ha la platja”. En aquest cas n’hi ha que també són d’antologia: “Si no ens deixeu somniar no us deixarem dormir” o “No apaguis la tele... podries pensar”. L’estiu i les vacances poden aturar, no sé si definitivament, aquesta impulsió. Es fa difícil dir què en quedarà de tot plegat, però una cosa sí que és segura: per a tots els qui hi han participat d’una o altra manera, ha suposat un enriquiment i un creixement personal que els marcarà per tota la vida. ■

om gent diversa, indignada i descontenta amb el sistema polític i socioeconòmic actual, i que patim les desigualtats que genera el capitalisme. Juntes, amb altres mobilitzacions d’arreu del món, hem decidit unir-nos i organitzar-nos per lluitar per una vida digna. Entenem que l’arrel dels nostres problemes és el capitalisme, un sistema que hem ajudat a perpetuar i que va en contra dels nostres interessos i necessitats, precaritzant les nostres vides. Un model que es basa i promou uns valors que no reconeixem com a propis: individualisme, consumisme, competitivitat, segregació. Un sistema econòmic, que ha ocupat i domina l’espai democràtic, subordinant els poders polític i jurídic. Un sistema que es basa en l’explotació de persones i la sobreexplotació de recursos, per mantenir un creixement il·limitat, insostenible ecològicament. La situació actual de crisi no és casual, és conseqüència directa del capitalisme. Les retallades que estem patint actualment tenen la intenció de

“S

perpetuar el sistema, mentre nosaltres en paguem els plats trencats. No ens sentim representats pels polítics professionals, als quals hem delegat el nostre poder. Ells estan al servei del sistema econòmic i financer, i el defensen a través de l’abús de poder, sovint mitjançant una gestió corrupta. La indiferència ens fa ser esclaus d’un sistema que no volem. Creiem que la societat s’ha d’estructurar a través d’uns altres valors: igualtat, llibertat, cooperació, solidaritat i justícia social. Cal un canvi en els hàbits de consum i producció. Volem organitzar-nos horitzontalment i sense jerarquies. Creiem que tothom ha de poder decidir i ens oposem a la divisió entre persones legals i il·legals. Cal crear estructures populars i autogestionades perquè el poble recuperi el poder de decisió i acció. Apostem i creiem que és possible la superació del capitalisme, construint un sistema socialment just. Fem una crida a la participació i a l’organització. Ja n’hi ha prou! Juntes plantem cara, prenem la paraula, prenem els carrers!”

FERRETERIA DECOFER n n n n

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

n n n n

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

42_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Página 43

OPINIÓ [les crisis economico-financera, política i de la societat

LES CRISIS ECONOMICO FINANCERA, POLÍTICA I DE LA SOCIETAT Lluís Aymerich i Viñals

T

othom sap que estem immersos en una forta crisi economicofinancera de difícil solució i que per més que vulguis escoltar i llegir experts en macroeconomia, les opinions són diverses, a vegades contradictòries i en qualsevol dels casos mai la solució definitiva a tan greu situació. Com deia el professor Fabià Estapé, els cicles econòmics s’han de complir inexorablement i no calen altres grans teories macroeconòmiques per redreçar el que puntualment sembla una catarsi insuperable. Però mentre dura aquest estat que tots desitgem i pensem conjuntural, hi ha moltes persones i empreses que el pateixen i que malgrat tot hauran de deixar enrera una determinada posició econòmica o de benestar que, si potser mai havien somiat, un cop assolida és molt difícil tornar a situarse en una postura que ja donàvem per oblidada. I és que mentrestant, ni els polítics ni la societat en general volem acceptar aquesta posició circumstancial i no som capaços de preparar-nos per un futur més esperançador, buscant altres horitzons que si bé diferents, potser tan o més plaents o satisfactoris que les posicions de les que procedim o gaudim actualment. Aquesta cultura de la nostra societat actual, segons la qual la culpa és sempre de l’Estat, de l’Administració en general, dels polítics, de la societat, en definitiva, nosaltres mai en som els responsables, sinó que en són els altres, ens porta a la confusió de dos termes tan antagònics com el

conformisme i l’activisme. És a resultes d’aquesta crisi que ens afecta que ha nascut el (per a mi, mal dit) moviment dels indignats, però tots ens preguntem: • Qui és que no està indignat? • Què reclamen? • Què proposen? • Contra qui protesten? I finalment • Manifestar-se només per dir que estàs indignat, però sense estar disposat a col·laborar en mesures pal·liatives, és ser activista o conformista? Semblaria, per definició, que tota aquella persona que es manifesta en contra d’una situació determinada i que en protesta de forma activa, deixa de ser conformista per passar a ser activista. Doncs bé, tot i la complexitat del tema, jo no titllaré pas de conformistes aquelles persones adherides al Moviment dels Indignats del 15M, però tampoc podem considerarlos activistes o salvadors de la greu situació en la qual estem immersos tots (els que s’han manifestat i els que no). Penso que una actitud positiva davant d’aquests fets seria intentar col·laborar en les solucions que es proposin i actuar activament en propostes clares. Si realment les persones que es manifesten com indignades estiguessin disposades a col·laborar per sortirse’n de la crisi, potser farien una feina més positiva en aquesta lluita, a la qual hauríem d’estar-hi tots abocats. Tothom és capaç d’entendre que per superar les dificultats econòmiques

no hi ha més remei que aplicar aquella dita de “no estirar més el braç que la màniga”. Doncs això és el que s’està aplicant amb les mal anomenades “retallades” i amb les darreres propostes de treballar més, cobrant el mateix, totes elles, mesures per pal·liar aquests efectes perversos de la crisi. És curiós que les persones que més protesten pel sou i la feina dels funcionaris, ara són els que protesten perquè se’ls exigeix més feina pel mateix sou. Per altra banda els polítics tampoc ajuden a prendre consciència de la difícil situació i sembla que les seves actuacions van més encaminades a aconseguir bons resultats en les eleccions que no pas a donar solu-

pDS_43


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Página 44

OPINIÓ [les crisis economico-financera, política i de la societat

Alfredo Pèrez Rubalcaba

cions als problemes de la societat que ens toca viure, sigui del municipi, del país o de l’Estat. Podríem donar mostres properes del que dic, però em limitaré a posar un exemple de les recents manifestacions fetes pel senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, persona que lidera el partit que actualment governa l’Estat i que amb l’intent de girar la tendència de les estadístiques, el nou candidat afegeix eslògans electorals anunciant, per exemple, de tornar a posar l’Impost sobre el Patrimoni que, segons diu, només el pagaran els rics, considerant que això serà l’aplicació de les polítiques redistributives necessàries per equilibrar la carga tributària. Per tenir clar que són manifestacions d’una gran càrrega de demagògia, només cal recordar algunes decisions en l’ordre tributari i que ens ajudaran a arribar a aquesta conclusió: • Precisament fou en aquest govern socialista que s’eliminà l’Impost sobre el Patrimoni i que ara diuen voler tornar implantar per les raons ja dites. • Les rendes del capital, incloses les dels especuladors, són molt menys gravades que les rendes de treball i això fou també legislat sota el govern del PSOE. És doncs evident que el que més els interessa és gravar les rendes més generalitzades que són els dels treballadors i no pas les de les persones especuladores, que són les que més tenen o guanyen. No estic pas parlant de l’impost sobre el Patrimoni, que és un impost estàtic de la mera tinença de béns, sinó que

44_pDS

estic parlant de rendes elevades produïdes pels grans especuladors i de les rendibilitats de llurs capitals. • Sense anar més lluny i obviant ja moltes altres raons que podríem trobar, una tercera raó del que dic seria la pujada de l’IVA. Qui fou, sinó, el govern socialista que elevà els tipus al 18% i 8% actuals, essent aquest un impost indirecte i que per tant paguem tots els consumidors, sense distinció?

Muriel Casals

És evident que la política fiscal és l’eina bàsica de la política general, entesa com les directrius dictades per provocar un determinat comportament de la societat. Essent així doncs, per què un govern dit d’esquerres legisla de forma tan avantatjosa pels grans capitals i en contra de les rendes de treball? Evidentment també és complexa la resposta, però cal tenir present que estem en un context internacional on els capitals es mouen en funció de la seva fiscalitat i els governs no s’atreveixen amb normatives que poguessin provocar les fuites de capitals propis. Estic d’acord que des d’aquesta perspectiva cal fer alguna cosa i és comprensible sumar-se al moviment dels indignats El que penso és que tots plegats hem de ser suficientment intel·ligents com per no creure’ns a ulls clucs les manifestacions fetes a primeres de canvi, entre altres coses, perquè per més que es prometi, donat el sistema en què estem immersos, hi ha determinades qüestions que no es poden dur a terme . En efecte, els casos que acabem d’exposar en són exemples paradigmàtics, però desgraciadament

no són els únics. N’hi ha d’altres amb propostes que amb més o menys gràcia i encert, són també més o menys alabades o seguides. Una de les que darrerament hem pogut veure, escoltar i llegir és la d’Òmnium Cultural que com a conseqüència de la celebració del seu cinquantenari ens crida a la rebel·lió fiscal. Òmnium Cultural a través de la seva presidenta Muriel Casals, fa una proposta agosarada que com a idea no costaria gaire subscriure. Es tracta de l’objecció fiscal instrumentada en la creació d’una caixa on s’ingressessin tots els impostos dels catalans fins a resoldre el greuge amb l’Estat. És simplement una mesura de pressió per aconseguir el pacte fiscal o concert econòmic. Pot ser molt atractiva aquesta idea i jo animaria a tothom que s’hi adherís, però mentre no es tingui el suport del Govern de la Generalitat, dels Partits Polítics, dels empresaris i de tots els catalans en general, no serà més que això: una idea; la qual, desgraciadament, si el ja prou castigat contribuent no té l’absoluta garantia de no suposar-li cap cost addicional, és molt difícil que sigui àmpliament recolzada, motiu pel qual tenim la desesperança de no veure viable la iniciativa. Tot plegat, des de les promeses dels polítics espanyols d’aplicar impostos que reequilibrin les rendes, fins a les amenaces dels catalans de no liquidar els impostos a l’Estat per forçar el pacte fiscal, no són més que eslògans electorals en el primer cas o accions gestuals en el segon, per guanyar-se el crèdit de la societat. Estem doncs immersos en crisis economicofinancera, política i de la societat en general que siguin o no provocades per les entitats bancàries, la política o els polítics, ens fan trontollar les nostres conviccions més arrelades, fins a veure un futur no gens esperançador. Per tan, lluny de limitarnos a deixar constància del nostre comprensible malestar, el que cal és sobreposar-nos a aquesta situació i adoptar una actitud positiva davant els esdeveniments contradictoris en els quals ens anem trobant. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Página 45

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

Kaixers kaskats Una matinada de finals d’abril van aparèixer les pantalles dels caixers automàtics de les entitats financeres del carrer Major fora de servei, destrossades per actes violents que es van atribuir a grups antisistema i vinculats al moviment okupa. El perjudici per a les oficines era evident i els danys col·laterals per als clients que haurien necessitat disposar d’aquest servei, també. Els fets motivadors d’aquesta acció directa “anticapitalista” no tenen res a veure ni amb Sarrià de Ter, ni amb la banca ni amb l’Ajuntament, que també va ser blanc de les ires dels incívics. Això passava dies abans del 15 de maig, la data emblemàtica del moviment dels indignats, que també aboca prou virulència contra el sector financer. Decididament, s’està forjant la imatge que bancs i caixes són els dolents de la pel·lícula, els causants de qualsevol mal del món actual. Jo, a títol particular, preferia aquella època en què la culpa de tot la tenia Madrid. Voleu dir que tot això no s’ha muntat des de Madrid per dissimular?

Dos Camins de Sant Jaume Els Amics de la Unesco de Girona acaben d’editar en DVD un reportatge interessantíssim sobre la ruta catalana del Camí de Sant Jaume de Galícia. El guió és obra de Jordi Dalmau i les fotografies són a càrrec de Joan Cots, Dolors Reig, Agustí Simon i el mateix Dalmau. La selecció musical és de Salvador

París i hi han posat les veus Mateu Ciurana i Mima Garriga. Ja n’hem parlat altres vegades en aquests papers i és ben conegut que un bon tram d’aquest itinerari passa pel nostre entramat urbà. Concretament, el carrer Major és de pas obligat per caminants i pelegrins. En el DVD s’hi recull el trànsit per les comarques gironines d’aquest traçat. S’hi recorre el camí fent parada paisatgística, monumental i literària a cada punt destacat. Sarrià de Ter, tal com correspon, també hi apareix i s’hi mostren imatges actuals i una bella vista de l’antic Pont de l’Aigua, el de pedra, el de debò, el d’abans de la Guerra, que va ser proveïda pel fons d’imatges de Parlem de Sarrià. Per poder celebrar el solstici d’estiu d’una manera inoblidable i la revetlla de Sant Joan de forma original, una colla de motoristes entre els quals n’hi havia força de sarrianencs i de vinculats al poble es van plantejar un repte fenomenal, una

veritable fita aventurera. Van sortir, a trenc d’alba, del punt més a l’est de la península, del Cap de Creus, el primer lloc on es pot veure sortir el sol, i van anar a veure’n la posta al punt més oriental de la mateixa pell de brau: ni més ni menys que a Fisterra. Tot això en temps real, seguint l’horari solar i d’una sola tacada. Posem-hi mil cinc-cents quilòmetres recorreguts en unes setze hores de carretera i de llum solar. Girona, Barcelona, Lleida, Saragossa, Logronyo, Burgos, León, … van anar quedant enrere, fins arribar a l’Atlàntic, a mesura que el sol també seguia el seu itinerari. És la versió més ràpida del Camí de Sant Jaume que es coneix i té gran mèrit: es necessita ser valent, disposar d’una motocicleta fiable i, per descomptat, tenir el cul de ferro… La tornada la van fer amb més calma, però Déu n’hi do. Toti, Eugeni, Carles, Ramona, Serafí, Paco…: ens traiem el casc en senyal d’admiració. ■

pDS_45


SARRIA 77

14/9/11

16:38

Pรกgina 46

TEMA DE PORTADA [Viaducte Xuncla i Guilana

VIADUCTE XUNCLA Fotos: Quim Llunell

46_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Pรกgina 47

VIADUCTE GUILANA Fotos: Quim Llunell

pDS_47


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Página 48

Enric Sansalvador i Boadas Després d’uns quants números sense activitat, les enricvinalles tornen sent més internacionals però amb el sistema de sempre. Citant internacionals em refereixo que estan dedicades a les nostres estimades llengües veïnes, ja que en la gran majoria d’elles haureu de conèixer llengües estrangeres per encertar-les. Bé deixem-nos estar de rotllos i passem al que ens interessa, les enricvinalles. Són les següents: 1) La marca de mòbils que prohibeix aquesta escuderia automobilística, de 5 lletres. (Nokia) 2) Els SMS que comencen la celebració eucarística, de 9 lletres. (Missatges) 3) Poden ser físics o telefònics, de 9 lletres. (Contactes) 4) Nom de noia que conté la nota menys econòmica, de 5 lletres. (Carla) 5) Imperi precolombí més gastronòmic, de 6 lletres. (Asteca) 6) Prop d’un espanyol quan tot just encara l’està buscant, de 5 lletres. (Cerca) 7) Vehicle anglès que per a nosaltres no és gens barat, de 3 lletres. (Car) 8) Licor adequat per prendre en companyia de sis romans, de 2 lletres. (Vi) 9) Anglès cansat de tirar-se pets, de 4 lletres. (Fart)

10) S’hi queda quan veu una desfilada britànica. (Parada)

48_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Página 49

ESPAI ESCOLAR [Confetti

EXCURSIÓ A LA GRANJA CAN PAU Mònica Garcia i Elena Batllori. Educadores de l’Escola Bressol Confetti

E

l dia 15 de juny, els infants de 2-3 anys (Aula de les Granotes, els Lleons i les Titelles) van fer la seva primera excursió a la granja de Can Pau a Peratallada. A les 9.30 l’autobús ens esperava fora de l’escola, vam agafar les motxilles i amb la corda vam sortir de l’aula per pujar a l’autobús. Els pares i mares estaven tan emocionats que ens esperaven per dir-nos adéu. En aquesta sortida ens acompanyava la Carla (noia en pràctiques a l’aula de les Granotes) i dues famílies que acompanyaven els seus fills diagnosticats amb TEA (Transtorn Espectre Autista). Un cop a l’autobús ens cordem el cinturó i comencem el nostre viatge. Quan vam arribar a la granja ens van rebre els monitors i tots junts vam esmorzar. Llavors ens vam dividir en dos grups i acompanyats amb un monitor vam anar descobrint la granja i els seus animals. El nostre recorregut va ser: • Anar a veure els ànecs al petit estany i donar-los pa per menjar. • Acompanyar el gall d’indi fins a la seva caseta. • Passejar al costat dels ànecs, gallines i oques. Els hi vam oferir blat de moro per menjar. • Veure diferents classes de coloms. • Visitar unes cabanes on hi havia una ovella, una cabra i oques que estaven incubant els ous. La cabra ens va venir a veure perquè els nens/es la toquessin. • Ruixar el porc i la truja amb la mànega. Havíem d’anar amb compte de no tocar-los i per això posàvem les mans al darrera. • Tocar els conills. Vam fer una rotllana i el monitor va posar un conill al mig perquè el poguéssim acariciar. A tots/es ens va agradar molt el tacte suau del seu pèl.

• Veure uns pollets acabats de néixer sota l’escalfor d’una llum i una màquina d’incubar ous. Vam tenir la gran sort de veure un pollet sortint de l’ou. • Entrar al tancat de les cabres i tocar-les. • Donar menjar a la vaca i el seu vedell. • Raspallar, acariciar i tocar el cavall. Quan vam acabar els tallers amb els monitors ens vam preparar per anar a dinar al menjador. Vam menjar macarrons, hamburguesa amb patates fregides i iogurt begut. El dinar ens va agradar però no tant com el de la nostra cuinera Ramona. Després vam anar a rentar cara i mans, a fer pipí i vam jugar una mica mentre esperàvem que arribés l’autobús. Al camí de tornada alguns infants estaven tan cansats que van aprofitar per fer una migdiada. Vam arribar a l’escola a les 15 h, vam jugar una mica més al pati i cap a berenar! ■ Fotos: EB Confetti

pDS_49


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Página 50

ESPAI ESCOLAR [Ceip Montserrat

ACTIVITATS AUDIOVISUALS A L’ESCOLA MONTSERRAT Montserrat Xandrich

E

n la societat actual, el llenguatge audiovisual és cada vegada més present. És per això que l’escola no pot restar al marge d’aquest fet i el currículum ens incideix en la Competència comunicativa audiovisual. Què volem potenciar quan parlem de competència comunicativa audiovisual? Què han fet els nostres alumnes aquest curs escolar d’aquesta competència? La competència comunicativa audiovisual és important potenciar-la per tal que el nostre alumnat sigui capaç de: • Comprendre i analitzar críticament els missatges audiovisuals. Per què?, doncs perquè la influència dels mitjans de comunicació és una realitat que condiciona i modela contundentment el pensament, la identitat i el comportament individual i social de les persones, incrementant-se notablement en els infants, adolescents i joves, sector social potencialment més feble, per estar en ple procés de formació. • Expressar-se amb facilitat utilitzant els mitjans audiovisuals. Així doncs, l’alumnat ha d’entendre, analitzar i poder comunicar audiovisualment el que veu i vol expressar. Aquesta és la base de totes les competències que marca el currículum amb l’objectiu que els nostres infants s’integrin en la societat actual, l’entenguin, adoptin una visió crítica i siguin capaços de fer-la evolucionar. Partint d’aquesta premissa, a l’Escola Montserrat hem treballat diferents activitats audiovisuals que es troben recollides en la següent adreça: https://sites.google.com/site/audi ovisuals2011/ Des de fa una colla d’anys es porten a terme aquestes activitats, i en diverses ocasions s’han guanyat concursos. L’últim va ser el curs passat en LA MOSTRA:

50_pDS

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/l amostra/010/treballs.php?fitxa=323 Les activitats realitzades durant aquest curs escola han sigut les següents: • A l’Educació Infantil, a partir del projecte de l’alimentació (les fruites), s’han iniciat en la utilització de la càmera fotogràfica. I ja els de P5 han utilitzat eines per modificar la imatge (Pizap), així com comprovar les diferències entre un pla general i un pla detall. • A Cicle Inicial, a partir del projecte de la dona treballadora (La dona i l’esport), els alumnes han treballat l’anunci publicitari (imatge fixa). Han treballat els diferents plans i punts de vista, però sobretot la intenció comunicativa de la imatge. El seu treball va quedar exposat en l’exposició de la Cooperativa, on el dia de la inauguració hi havia un canó i la projecció de tot el treball realitzat. • Cicle Mitjà, a partir de l’activitat de Sant Jordi, van treballar el Còmic i les seves característiques. A partir dels contes realitzats pels Jocs Florals, en varen elaborar Còmics. Per fer això els va caldre fer fotografies aprofundint en diferents plans i angulacions,

pensar molt bé la intenció comunicativa de la imatge. A part d’utilitzar correctament la càmera digital, també varen aprofundir en les eines que ofereix la pissarra digital interactiva per poder realitzar els còmics. • Cicle superior. Aquest cicle va treballar la imatge en moviment: el vídeo. El grup de cinquè va treballar des de l’àrea d’educació artística, va realitzar vídeos on es mostra com elaborar figures de plastilina pas a pas (text instructiu). I el grup de sisè, des de l’Educació per la Salut, va realitzar vídeos sobre la conscienciació que fumar perjudica la salut. Aquests anuncis publicitaris es varen veure per TV Girona. Per realitzar aquestes activitats els va caldre aprofundir en les característiques que regeixen la imatge en moviment i el so. Varen treballar a partir del Movie Maker i l’Audacity. Totes aquestes activitats varen ser dutes a terme pels tutors i tutores de cada curs, juntament amb mestres de suport i diferents especialistes. La coordinació i recolzament tècnic per dur a terme aquestes activitats la dóna la comissió de noves tecnologies i audiovisuals. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Página 51

ESPAI ESCOLAR

UNS ANYS INOBLIDABLES A L'ESCOLA MONTSERRAT Clàudia Casero Canyigueral

Q

ueda molt lluny el nostre primer dia d'escola, al setembre de l'any 2002, i són molts els dies, mesos i anys que hem passat a l'escola Montserrat. Aquests anys que he passat a l'escola Montserrat m'han agradat molt i em porten molts records, sobretot dels dies especials: les castanyades, el carnestoltes, la diada de Sant Jordi, els pastorets... A l'escola hem après moltes coses, hem après a llegir i escriure, a sumar, restar, multiplicar i dividir, hem après història, hem conegut les escultures de l'escola, hem après ciències, a reciclar, hem après música i també hem fet molt esport Però a més a més de les classes sobretot recordaré les hores viscudes al pati, les excursions i les colònies. Els moments fora de l'aula són moments importants i especials, és quan millor pots conèixer els companys i companyes i fer amics, jugar i, a més, aprendre moltes coses. Des de P-3 fins a 6è ens ho hem

passat molt bé i mai oblidarem aquests bons moments. Tots els cursos tenen la seva importància, però el 6è de primària és diferent: som els grans de l'escola i, sobretot, sabem que serà l'últim curs i que deixarem enrere aquesta etapa. Llei de vida, que diuen els grans. Aquest darrer curs ha estat molt especial. Les colònies d'aquest any han sigut molt divertides. Vam anar a Lloret de Mar a una casa de colònies molt gran i les professores ens van fer una mica de “mares”. Vam fer activitats aquàtiques molt xules i entretingudes i ens ho vam passar molt i molt bé. Però de tots els dies d'aquest darrer curs el més especial va ser l'últim. Les professores i professors ens van preparar uns jocs molt divertits i, després de l'hora del pati, vam anar cap a l'escenari, on sempre havíem vist marxar els alumnes de sisè. I a dalt de l'escenari aquest any, aquell dia, hi érem nosaltres, i ens va fer molta pena haver-hi de pujar perquè sabíem que volia dir que marxàvem, que era el nostre comiat i que no tornaríem a fer classes a la nostra esco-

la Montserrat. Vam preparar balls molt diversos i divertits. Ens ho vam passar molt bé preparant-los i em sembla que tots els nens i nenes, també les mestres i els mestres i els pares i mares, avis i àvies que van venir a la festa van riure molt. Va ser molt emocionant! Després de ballar i cantar vam anar a les classes perquè ens donessin els informes i ens vam acomiadar de les mestres i de les monitores i monitors del menjador. Aquell dia ens vam acomiadar de l'escola, però no amb un adéu, sinó amb un “a reveure”! Ha estat una part molt important de la nostra vida formar part de l'escola Montserrat, doncs hi hem passat molts dies i moltes hores durant tots aquests anys. Ara anirem a l'institut, ara comencem una nova etapa, i estic segura que trobarem a faltar l'escola, els i les professores, els i les alumnes dels altres cursos, les monitores, les cuineres i el menjar de l'Isabel... Però ja som, per sempre més, part d'aquesta escola tan fantàstica , i sempre en guardarem un gran record. ■

pDS_51


SARRIA 77

14/9/11

16:39

Página 52

NATURA [La Pica d’Estats

El G.M.Sarrià dalt la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya

La Pica d’Estats David Saulina. Grup Muntanya Sarrià Per tercer any consecutiu, des del Grup de Muntanya Sarrià hem organitzat la pujada a la Pica d’Estats, aquest cop per la cara sud, és a dir pel refugi de la Vallferrera (1.940 m). Després de l’abandonament quasi massiu de l’excursió de l’any passat, en què només dos excursionistes van arribar a fer el cim degut a les dificultats metereològiques, aquest any es presentava com a definitiu, havíem de pujar sí o sí (alguns de nosaltres encara no havíem fet mai el cim) i per això des del mes d’abril vam preparar un calendari de sortides que ens ajudessin a agafar la forma per poder arribar al mes de juliol amb l’energia i l’estat de forma necessària per a fer el cim mes alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 m).

T

ot va començar el dia 1 de maig, en què vam pujar al pic del Pedraforca ( 2.506m), una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya i una ascensió que et fa posar en pràctica les diferents disciplines de què es composa l’esport de pujar muntanyes. Primer vam haver de pujar un bon tros caminant i agafant ràpidament alçada, abans d’arribar al cim una bona grimpada i per baixar una fantàstica tartera que ens començaria a acostumar a les pedregoses baixades que ens trobaríem en el Pirineu. En definitiva, una completíssima ascensió que tant

52_pDS

omple per la qualitat de l’ascens com per la simbologia del pic en qüestió. El següent pas també durant el mes de maig va ser la travessia de Vallter a Nuria, fent tots els pics que ens anàvem trobant pel camí. El primer repte d’aquesta travessia era el coll de la Marrana, des d’on vam enfilar directament al pic de Bastiments( 2.800 m), a continuació el pic de Freser ( 2.843m),després el pic de l’Infern ( 2.859 m) i per últim el Noucreus (2.799 m) per arribar fins al coll de Noucreus, des d’on vam encarar la baixada cap Núria (tot lliscant a estones per una gran pala de neu ( allà vam trobar la resta d’expedició que

feien un trajecte familiar), i des de Núria a Fontalba, que és on teníem aparcats els cotxes. En total una “caminadeta” de quasi vuit hores que va resultar meravellosa per les impressionants vistes de les que vam poder gaudir durant tot el viatge i per la bona entesa que hi va haver entre tots els components de l’expedició. El darrer entrenament abans d’encarar la Pica d’ Estats va resultar més dur que l’ascensió a la mateixa pica, es tracta de l’Olla de Núria, una “passejadeta“per a tots els pics que envolten Núria, completant així el que forma l’olla Glaciar de Núria. Un recorregut de més de 25 km, el 70%


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 53

NATURA [La Pica d’Estats

dels quals a més de 2.700 m d’alçada i amb un desnivell acumulat de 3.000 m. Per aquesta sortida, a part dels que veníem essent habitualment, vam tenir la incorporació de quatre companys més, dos del mateix grup de muntanya i un parell d’amics que van venir des de Barcelona. Per tal de poder començar al més aviat possible vam sortir el dissabte per anar a dormir a Fontalba i a les set del matí de diumenge empreníem camí cap al Puigmal (2.909 m), el punt mes alt del recorregut, i a partir d’ aquí anàvem carenant passant pel pic del Segre ( 2.843 m) , el Finestrelles (2.827 m), el coll d’Eina, i arribats a aquest punt els quatre companys que es van incorporar de nou varen decidir acabar aquí la seva excursió (degut a la duresa del recorregut) i els altres set vam continuar endavant, a partir d’aquí vam fer el pic d’Eina ( 2.789m) i el Noufonts (2.861m) després de la duríssima baixada del Noufonts i just abans d’encarar el pic de Noucreus(2.789m), tres més dels components del grup també vam decidir deixar el grup i baixar cap a Núria. En aquests moments portàvem ja entre sis i set hores d’ excursió i ens en quedaven tres més pel cap baix per a tornar fins al cotxe. Els més valents de l’expedició van continuar l’excursió i van coronar el Noucreus (2.789 m) i el Torreneu-

D’esquerra a dreta: En David i en Jorge pujant el Pedraforca. / El Grup de Muntanya Sarrià despres de la Travessa Ull de TerNúria. / Acampats a l’estany de Sotllo. Sota la Pica d’Estats / El darrer cim abans d’arribar a la Pica d’Estats.

les (2.713 m), abans de baixar cap a Núria i tornar fins a Fontalba a buscar el cotxe. Una fantàstica sortida per a la qual vam tenir la sort de gaudir d’un temps molt bo, que tot i el fred i la boira ens va permetre viure uns paisatges i unes emocions que només es poden trobar en l’alta muntanya. I per fi vam arribar a la tan esperada cita, el moment clau, l’hora H, el cap de setmana del nou i deu de juliol ( data prevista per a l’ascensió a la Pica d’Estats). Tot va començar el dissabte a les deu del matí a la Cope, on vam quedar per emprendre les 5 hores de viatge que ens separaven del refugi de Vallferrera que es troba a 1.940 m d’alçada, on vam arribar a les quatre de la tarda després d’haver-nos parat a dinar a Sort. Érem sis els excursionistes que faríem l’ascensió vinguts des de Sarrià, però de cares al vespre s’hi van incorporar quatre companys més vinguts des de Barcelona. Com dèiem, a les quatre passades començàvem l’ascensió que ens havia de portar al cap de dues hores i quart a l’estany de Sotllo, on havíem decidit muntar la tenda i passar la nit per encarar a l’endemà a les set de matí la pujada definitiva. Un cop a l’estany, degut al bon temps que hi feia, vam poder relaxar-nos, descansar i agafar for-

ces entre bromes i acudits. Tal com estava previst, l’endemà a les set del matí preníem rumb cap al cim, però aquesta vegada en lloc de fer-ho per la famosa tartera ho vam fer encarant per la vertent dreta de la muntanya i fent una forta grimpada per encarar la pica pel pic rodó de Canalbona (3.004m), la punta Gabarró (3.105m). Des d’allà vam encarar tot carenant la Pica (3.143 m) i el pic de Verdaguer( 3.129 m), quatre 3.000 d’una sola tacada. Després de l’immensa alegria i les fotos de rigor vam encarar la baixada, ara sí, per la famosa tartera, mentre els més experimentats del grup assolien també el pic del Sotllo (3.072m). Set hores després, una d´elles per dinar i recollir les tendes, ens trobàvem de nou al refugi , des d’on vam emprendre la marxa cap a casa fent una petita parada a Àreu, on els que havíem assolit la pica per primer cop vam convidar a un brindis a la resta de companys. A tot això cal afegir també que vam tenir la sort de tenir un temps excepcional que ens va permetre de gaudir enormement de les meravelloses vistes que ens deparen aquestes alçades. ■ Fotos de Quim Llunell

pDS_53


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 54

COOPERACIÓ

Cerimònies de celebració de la graduació del batxillerat dels alumnes Robinson i Laurentino del col·legi Abya Yala. Fotos: Pau Fornells

Col·legi Abya Yala SUCUMBÍOS (EQUADOR) Pau Fornells, germà marista

E

stimats amics de Sarrià i rodalies: Una forta abraçada des de Sucumbíos (Equador). Sóc en Pau Fornells, germà marista, i la meva pretensió és la de participar-vos com segueix caminant el Col·legi-Internat Intercultural Bilingüe “Abya Yala”, al qual vosaltres havíeu ajudat en els últims anys des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter i també a nivell personal o familiar. A la revista de Sarrià nº 49 de l’any 2004 va aparèixer un llarg article meu per explicar-vos el nostre treball en aquest projecte educatiu que conté

54_pDS

diversos components: un col·legi d’ESO i Batxillerat per a alumnes indígenes de les cinc ètnies de la província de Sucumbíos (kichwes, shuares, cofans, siones i secoies), un internat de 240 places per a tots els alumnes, un centre cultural indígena i un altre de capacitació per a professors indígenes de Primària. El col·legi i l’internat es van inaugurar el setembre del 2005. Enguany és el sisè any i ja tenim el primer grup d’alumnes que es graduarà als primers dies de juliol d’enguany. En aquests moments estan matriculats 198 alumnes en sis cursos:

65 de 1r d’ESO, 33 de 2n d’ESO, 21 de 3r d’ESO, 27 de 4t d’ESO, 26 de 1r de Batxillerat, i 26 de 2n de Batxillerat. L’ètnia majoritària són els kichwes, 124; 33 són cofans; 23, secoies; 9, siones; i 9, shuares, totes elles ètnies minoritàries. Heu de pensar que a la nostra província amazònica hi ha, en total, 18.000 kichwes, 2.000 shuars, 600 cofans, 400 secoies i 400 siones, aproximadament. Per tant, les ètnies minoritàries, i també més pobres i oblidades, tenen una representació excepcional en el col·legi-internat. Heu de pensar que fins ara quasi no tenien ningú amb el títol de batxiller. Aquí, a


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 55

l’amazònia equatoriana i també en d’altres parts del país, la majoria de professors de Primària i també d’ESO només tenen el títol de Batxillerat. D’altra banda, les noies, quasi sempre oblidades tradicionalment per les cultures dins l’àmbit educatiu, tenen una representació, entre nosaltres, del 55%, respecte als nois, un 45%. La convivència entre els dos gèneres és molt bona, així com entre les cinc ètnies, cosa inimaginable, quan quaranta anys enrere encara estaven enemistades i amb guerres entre elles. És bonic veure com els pares dels alumnes també comencen a superar recels ancestrals, animats per l’amistat que s’està teixint entre els seus fills i filles. Com ja sabeu, la llengua vehicular al nostre centre és el castellà (per a les matèries fonamentals), però els alumnes de cada ètnia tenen com a matèries pròpies la seva llengua i cosmovisió vernacles. La majoria de professors i professores són indígenes de les cinc ètnies, però també som un grup de quatre germans maristes, dues germa-

nes carmelites i un grup de nois i noies universitaris voluntaris, els quals s’encarreguen especialment d’ajudes especials en estudis, l’organització del lleure i de l’internat. El camí no ha estat fàcil durant aquests sis primers anys, sobretot perquè no hi ha hagut gairebé recolzament econòmic per part del govern ni del moviment indígena, sempre molt polititzat i amb interessos econòmics dels grans clans familiars. Gràcies a petites ajudes d’organismes governamentals, d’institucions de govern

municipal - com el de Sarrià de Ter – i, sobretot, gràcies a les petites ajudes personals de molta gent, ha estat possible garantir l’alimentació i el pagament d’alguns professors. El grau de deserció als col·legis oficials, on hi participen indígenes amb un grau d’aculturació molt gran, ja que la majoria dels alumnes d’aquests centres són camperols mestissos, és del noranta per cent. És a dir, de cada deu alumnes que entren a 1r d’ESO, només un arriba a acabar el batxillerat, i amb raríssimes excepcions gairebé

pDS_55


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 56

ningú arriba a la universitat. Hi ha alguns indígenes amazònics amb el títol de llicenciat, però aquestes titulacions han estat obtingudes en universitats a distància que nosaltres anomenem “fantasmes”, ningú sap el grau d’exigència de les seves titulacions i estan molt devaluades, fins al punt que molts títols es compren o es regalen, sempre que hi hagi compensacions econòmiques o polítiques. El nostre col·legi està obtenint una quota del cinquanta-cinc per cent de deserció escolar, cosa que pot semblar molt alta a nivell europeu, però que aquí està considerada com un triomf en molts centres mestissos; no diguem, doncs, en els indígenes. Heu de pensar que moltes noies es casen ja als catorze o quinze anys i han de deixar l’escola. Al mes de setembre del 2005, van començar 30 nois i 29 noies el 1r curs d’ESO, i, si tot va bé, dintre d’uns mesos, acabaran el batxillerat 17 nois i 9 noies; en total, 26. Les notes més altes seran les d’una noia secoia, Zaida, que serà la portadora de la bandera nacional: un mèrit molt prestigiós a l’àmbit educatiu llatinoamericà. A tots aquests alumnes els ha costat molt deixar les seves famílies i comunitats indígenes per tal de formar part d’un internat, que, encara que intentem que tingui un rostre totalment indígena, mai serà igual que la calor i les tradicions familiars. El ritme, la qualitat i l’exigència dels estudis no tenen res a veure amb el que ells estaven acostumats. Ens arriben amb dotze anys, sense quasi no saber llegir, ni escriure, ni comptar, malgrat haver passat sis anys a les escoles primàries de

56_pDS

les seves comunitats perdudes enmig de la selva amazònica. Actualment tenim alumnes de cinquanta-quatre comunitats indígenes, d’un total d’un centenar d’existents. Algunes d’elles estan a més d’un dia de viatge per riu, amb canoa amb motor, i també a peu. Les distàncies enormes entre aquestes comunitats fa que l’internat sigui indispensable. No admetem cap estudiant extern, perquè això ens permet un ritme especial per a un col·legi indígena: a dos quarts de set del matí ja tenen la primera hora de classe, abans d’esmorzar; a la tarda, poden tenir moltes activitats complementàries pròpies de les seves cultures; els dissabtes són dies normals de classe. El ritme actual és de tres setmanes seguides de classe i una setmana al mes amb la família (22 dies i 8 dies, respectivament), per tal d’ajudar en les feines agrícoles dels seus pares i no perdre el contacte amb les seves cultures. Els diumenges, els pares de les comunitats més a prop del col·legi, poden venir a passar-los amb els seus fills. El nivell de rendiment acadèmic està essent en aquests moments superior a tots els altres col·legis indígenes del país i també comencen a sobrepassar a molts col·legis de camperols. L’estat equatorià i els mitjans de comunicació estan valorant molt el col·legi, i contínuament és visitat per periodistes de diferents països, fins i tot europeus, però les ajudes no acaben d’arribar, tan necessàries com serien per garantir un projecte tan

complex i ambiciós. Ara mateix, la majoria de professors que ens proporciona el Ministeri d’Educació no són llicenciats i molts d’ells saben menys que els nostres alumnes dels darrers cursos. Gràcies als germans, germanes i voluntaris europeus i llatinoamericans, estem intentant oferir un nivell educatiu impensable en aquests indrets amazònics; però, com podeu imaginar, l’inici de cada any és un calvari per poder confeccionar un quadre de professors suficient i adequat per cobrir les places, sobretot pel que fa a les matemàtiques, la física, la química i l’anglès dels darrers cursos; així com l’alimentació de l’internat i alguns sous, com el de les cuineres, vigilants, etc. La majoria de famílies indígenes té un sou inferior a 100 dòlars al mes. Elles han de pagar 26 dòlars al mes per cadascun dels seus fills; però aquesta quantitat no cobreix ni el 20 % de les despeses mensuals dels seus fills. Si tenim en compte que algunes famílies tenen dos o tres fills en el centre, és impossible que puguin aportar aquesta quantitat mínima mensual. Com ens mantenim, doncs? Cada vegada que ho penso, em sembla un miracle. Hi ha mesos que no podem pagar la llum del col·legi i el tipus de menjar està per sota del nivell de calories i proteïnes. Els nois i noies no es queixen, però nosaltres sabem que per un bon rendiment acadèmic es


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 57

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

necessita una alimentació adequada. Tenim algunes famílies de Catalunya i d’algun altre país que ens ajuden amb petites beques per a estudiants. En aquests moments estem calculant que amb 200 euros podem garantir estudis i alimentació per a un estudiant durant tot un curs. Per això estem molt agraïts als qui fan possible aquest miracle diari. “Aquí es construeix una esperança!”, és un dels lemes del nostre col·legi “Abya Yala”, paraula indígena, presa dels “kunes” de Panamà per anomenar el continent americà abans que arribessin els europeus a aquestes terres. “Abya Yala” vol dir “terra bona”, “terra que produeix bons fruits”, “terra de tots”...

Amb la graduació dels nostres primers alumnes, un nou repte se’ns planteja. Serà possible poder ajudar els millors estudiants a seguir estudis universitaris? Creiem que alguns d’ells estan capacitats per seguir fins i tot carreres de ciències (matemàtiques, física...). Dintre dels objectius del gran Projecte Educatiu Intercultural Bilingüe Abya Yala, elaborat l’any 2004, es contempla la promoció d’un professorat autòcton per a l’Ensenyament Mitjà, cosa que no existeix en aquest moment a les províncies amazòniques equatorianes. A partir de setembre 2011 volem afrontar aquest repte amb tres nois i tres noies a qui volem oferir la possibilitat d’ingressar en una de les Universitats a Distància més prestigioses del país, la Universitat Tècnica de Loja. Això ens costarà 2.000 dòlars per noi/a i any, durant cinc anys; però, al mateix temps, aquests estudiants ja podran donar classes als nostres alumnes d’ESO dels primers tres cursos, i els considerem molt més preparats que els professors indígenes (alguns llicenciats) que hem tingut fins ara. L’objectiu és que ells també comencin a ser

responsables dels internats dels petits i es puguin pagar la seva alimentació, despeses personals i puguin aportar alguna cosa a les seves famílies. Així, el Col·legi Abya Yala anirà tenint més i més rostre indígena, millorant la seva capacitació acadèmica i cultural. Tant de bo que la nostra esperança no defalleixi i que continuem tenint l’ajuda de persones generoses que vulguin ajudar-nos com a voluntaris o ens puguin oferir ajudes institucionals o beques particulars perquè aquests nois i noies, i les seves famílies, puguin tenir un futur millor. Si algú estigués interessat a seguir ajudant-nos o començar per primera vegada aquesta ajuda, es pot connectar amb les meves germanes Imma Fornells a l’e-mail (immafornells@gmail.com) i Carme Fornells, email (garranyapa@gmail.com). En aquests moments, calculem que una beca completa per un estudiant del col·legi està en 100 euros anuals, comptant que les seves famílies puguin aportar els 26 dòlars al mes. Ens comprometem a enviar-vos informació dues vegades a l’any, amb fotografies incloses, sobre el caminar dels alumnes a qui podríeu ajudar. També es pot col·laborar com a voluntari/a per un any com a mínim. Això exigeix una preparació prèvia a Catalunya, a través de l’ONG SED dels Maristes de Catalunya. És necessària una titulació universitària i uns 22 anys com a mínim. Qualsevol informació al respecte, us la puc fer arribar amb molt de gust. Moltes gràcies a tots! Una forta abraçada. ■ 3 de gener de 2011

pDS_57


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 58

VIATGES [De badoc per la Xina 3

DE BADOC PER LA XINA (3) Francesc Ramió

E

El Buda de Leshan medeix 70m. Es es va esculpir a la muntanya al s.VII.

58_pDS

l dia següent, varen ser 8 hores de bus. Fins a mig dia, per ports i carreteres de muntanya, alguns moments nevant, fins arribar cap al tard altre cop a Chengdu al mateix hotel. Les petites parades que vàrem fer durant el trajecte varen ser un vol per la Xina profunda, però la més profunda, prefereixo saltar-me’n els detalls. Només insistiré sobre el problema tibetà, com l’estètica tibetana ven turísticament, totes les cases que fan arran de carretera les fan estil tibetà, però hi viuen xinesos, els tibetans els tenen a segona fila, vivint en cases-barraques per dir-ne d’alguna manera, a tots els nuclis turístics els omplen de banderes, d’oracions tibetanes i “estupes” (edificacions religioses budistes), quan les originals les varen derruir quasi totes, només vaig veure un cartell escrit en tibetà, i segurament hi era perquè l’escriptura tibetana és molt bonica i ven turísticament. També cal remarcar que el Tibet era un país molt gran, i que el que actualment coneixem pel Tibet només és una petita part i, sobretot, coneixem la capital Lhassa, però la resta del país es va repartir en diferents províncies, per tant el que jo he visitat oficialment és la part nord de la província de Sichuan, però no deixa de ser el Tibet i així ho demostra la llengua, costums i l’aspecte de la gent entre altres moltes coses. El més sarcàstic


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 59

de tot és que bona part de la Xina central actual era part del Tibet, i van ara els xinesos i diuen que el Tibet sempre ha estat xinès. Un cop instal·lats a l’hotel de Chengdu, decidírem tornar a sopar al mateix restaurant que havíem anat l’altre cop, igualment un sopar molt bo. Però la sorpresa va ser a els postres, va venir el director i ens va dir que com que havíem tornat un altre cop a sopar, volien fer-nos un obsequi, es varen reunir tots els empleats de menjador davant nostre, i ens cantaren 3 o 4 cançons del folklore tradicional xinès, per cert molt i molt bé. La sorpresa va ser molt gran, no m’imagino una situació igual aquí, és impensable. El preu del sopar, i crec recordar que va ser dels més cars, va rondar els 3 o 4 euros, al canvi entre 24 i 32 “yuans”, la moneda xinesa. En general els xinesos són molt curiosos per saber coses dels forasters i les coses dels seus països, són com molt infantils i no tenen vergonya de preguntar, tampoc tenen el mateix sentit del ridícul que nosaltres, no els és cap problema demanar-te de fer-te una foto amb ells o que ells et facin una foto, en particular a un amic nostre que és molt alt i una foto al seu costat tenia per a ells un gran atractiu, però sempre ens trobem amb el problema de la llengua, vàrem tenir molta sort de portar la Sílvia amb nosaltres, que ens feia d’intèrpret, i així podíem mantenir una mínima conversa. La veritat és que, si no, la cosa acabava amb dues paraules màgiques per aclarir d’on veníem, les paraules no falla, eren

Sistema antic de dics trenats amb bambú, amb pedres a dins, als canals de Dujiangyan

Barça i Mesi, es convertien en la clau per desentrellar el nostre origen i tot seguit eren rialles i cops de cap d’assentiment d’haver pogut comunicar-se amb algun estranger. És clar que això bàsicament ens passava a la Xina profunda, perquè a una gran ciutat com Shanghai ja ningú s’estranya de res ni per res, però quan explico aquest comportament em refereixo evidentment a pobles de l’interior que no estan en cap circuit turístic i menys en circuits internacionals. Alguns llocs semblava, pel seu comportament d’estranyesa i sorpresa, que pocs occidentals havien vist. Una altra cosa és la qüestió dels diners, això són paraules majors, l’avidesa de diners i fer el que calgui per tenir-ne és segurament un dels trets més remarcables del caràcter xinès, per això aquest caràcter comerciant tan remarcable, amb el regateig tradi-

cional, que mai tens la seguretat d’haver comprat a un bon preu o no, i marxes amb la recança que ho podies aconseguir més barat si haguessis insistit més en el regateig. Però no tenen el sentit de fidelització del client, valoren cada operació d’una manera independent, per tant van a treure el màxim de cada transacció, sense pensar que si li fan un bon tracte al client, aquest pot tornar i ser un client per a tota la vida, aquest concepte no existeix, per això passa el que passa amb les compres que es fan a la industria xinesa, que quan arriba la comanda amb els contenidors, el producte que arriba aquí no te res a veure amb el pactat sota contracte, per això sempre hi ha d’haver intermediadors que viuen a la Xina per controlar el procés de

pDS_59


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 60

VIATGES [De badoc per la Xina 3

fabricació i assegurar-se que fan el que està especificat en el contracte. A part que, com que és un país comunista, teòricament no existeix la propietat privada, per tant tampoc la propietat intel·lectual. Aquest fet és el que actualment genera aquest afany de comprar productes de grans marques, a preus baratíssims, són còpies fetes per tots els racons de la Xina, que a dins del país són legals, però no un cop passen les fronteres, perquè a la resta del món sí que existeix la propietat intel·lectual i les marques registrades. D’aquestes còpies n’hi ha de tota mena, unes més aconseguides que altres, però algunes aconsegueixen una perfecció difícil de distingir de les autèntiques. Hi ha una llegenda urbana que diu que les fàbriques que fan les peces autèntiques, en fan més que posen a la venda per circuits no autoritzats i per això es troben còpies tan perfectes i a molt bon preu, entre altres coses perquè no han de suportar el cost d’una comercialització de luxe, ni el cost de tot el disseny, que és precisament la característica que els fa tan desitjats. En resum aquestes còpies són els paràsits de les grans marques, perquè sense invertir res treuen un rendiment del treball d’altres. Segurament aquesta llegenda en alguns casos no és tan descabellada . Tenim un exemple clar amb l’exempresa espanyola “Chupa Chups”, va anar a fabricar a la Xina i al cap d’un mes tot el món estava inundat de “Chupa Chups” xinesos a baix cost i això va causar la ruïna d’aquesta empresa. També tenim l’exemple de

Sistema actual de comportes als canals de Dujiangyan

l’empresa “Milan” de gomes d’esborrar, el que els hi costa combatre les còpies xineses, de querelles, judicis i sobretot vigilància constant de veure per on sortiran aquests ara. És un món molt complex, amb uns valors i interessos diferents a nosaltres, però amb un gran avantatge, allà manen uns i tots els altres a obeir, sense perdre el temps i esforços en oposicions ni gent que porti la contrària, i pobre del que es mogui, no surt a la foto segur, però també probablement tampoc sortirà al carrer. Bé, d’exemples d’empreses que han tingut problemes en trobaríem molts i molts, però no es tracta aquí de fer un estudi a fons, sinó il·lustrar la manera de fer del caràcter xinès actual.

L’afany de diners també queda palès en l’afició pel joc del poble xinès, la quantitat de jocs on poden apostar, tant és així que vaig veure una botiga que venia grills vius, i quan vaig descobrir per què eren, resulta que servien per fer baralles de grills amb apostes. Penso que en anar augmentant les mesures dels animals, imagineu quina quantitat de baralles poden organitzar abans no arribin als elefants, bé això només és il·lustratiu de l’afany de joc. L’endemà vàrem dedicar el dia al tema de l’aigua. Hem de pensar que a la zona central del riu Yangze, que travessa grans planúries molt i molt fèrtils, estan totes creuades per cursos i cursos d’aigua, l’aigua és present en totes les activitats que fem. Vàrem

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

60_pDS


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 61

SALUT [Els paràsits dels peixos

visitar el buda de Leshan. Aquest buda té una alçada de 70 m i es va esculpir a la muntanya el segle VII, per calmar les aigües de la confluència dels rius Ming Jiang i Quingyi, que en les riuades ho malmetien tot al seu pas. Per poder preservar el buda es va construir tot un sistema de drenatges i dics que el protegien de l’aigua, gràcies a això i a la quantitat de pedra treta de la muntanya, varen modificar el riu i sembla ser que en les crescudes la zona no va patir mai més les destrosses tan importants que històricament havia patit. El buda va ser declarat patrimoni de la Humanitat l’any 1996. Després ens vàrem dirigir a Dujiangyan, bé és molt difícil explicar sense plànols el que realment anàvem a visitar. Es tracta d’un sistema de comportes i canals, que el governador

Li Bing i el seu fill Er Lang varen construir al segle III a. de C., per tal d’evitar les importants inundacions que el riu Min provocava a la ciutat. El sistema consisteix en tot un seguit de canals a un nivell més alt que el riu, que quan aquest puja, s’obren unes comportes que desvien l’aigua per aquests canals i si puja més aquests canals desvien l’aigua a uns altres canals, a un nivell una mica més alt, per tant la quantitat perillosa d’aigua és desviada i no afecta la ciutat. Aquests canals escampaven l’aigua per la plana i, entre que arribava sense força i que l’extensió era enorme, la riuada no provocava tragèdies. Però el nivell de perfecció és tal que perquè la llera dels canals no s’omplís de fang i pedres, feien uns dics d’un trenat de bambú, amb pedres a dins i aquesta peça feia de fil-

tre, que deixava passar l’aigua però retenia les pedres, i quan baixava el nivell de l’aigua es netejaven els canals, però el riu no feia falta, primer perquè el corrent s’emportava els fangs, però no hi havia pedres que quedaven retingudes, i segon perquè hauria estat molt difícil netejar el riu perquè porta sempre aigua. Per fer els canals es va haver de creuar una muntanya tota de pedra. Per trencar la pedra es va fer servir la tècnica d’escalfament i refredament continuat de les pedres i amb les dilatacions i contraccions s’esbardellaven soles. Aquest sistema ha funcionat continuadament des de la seva construcció fa 2.300 anys. Evidentment les comportes ara són de ferro i es mouen amb sistemes automàtics, però utilitzen el mateixos canals. Aquest sistema ha estat visitat per tots el mandataris i enginyers del ram imaginables de tot el món. L’endemà, després d’un vol intern, vàrem tornar a Shanghai per passar-hi la nit, i el dia següent marxar a la muntanya de Huangshan ( la muntanya groga) amb autobús, per una autopista de peatge paral·lela a un recorregut d’un TGV .■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_61


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 62

SALUT [Els paràsits dels peixos

INTOXICACIÓ ALIMENTÀRIA Emili Marco

É

s el resultat del consum d’organismes o toxines en aliments contaminats i que la majoria dels casos esta produïda per bacteris comuns com l’estafilococ o E. coli. CAUSES, INCIDÈNCIA I FACTORS DE RISC La intoxicació alimentaria pot afectar a una persona o pot presentar-se com un brot en un grup de persones que van menjar el mateix aliment contaminat. La intoxicació alimentaria és més freqüent a les excursions al camp, cafeteries, escoles i a grans esdeveniment socials, situacions en les que es poden deixar aliments sense refrigerar durant períodes de temps llargs o a que les tècniques de preparació d’aquests no son higièniques. La intoxicació sovint és produeix pel consum de carns mal cuinades, productes làctics o aliments que contenguin maionesa, que han estat a l’aire lliure durant molt de temps. Els nens i les persones grans tenen el major risc d’intoxicació per aliments. D’igual manera, és pot estar en alt risc si la persona te una afecció mèdica seria, com malaltia renal o diabetis o amb un sistema immunitari debilitat. Les dones embarassades i lactants han de tenir cures especials. SÍMPTOMES La intoxicació alimentaria comença moltes vegades amb símptomes com nàusees, vòmits, diarrea o febre. D’aquesta manera molta gent no se’n ha dona que la malaltia és causada por

62_pDS

bacteris u altres organismes patògens presents en els aliments. Els símptomes dels tipus d’intoxicació alimentaria més comuna generalment comença en un període de 2 a 6 hores després d’ingerir el aliment responsable. Aquest temps pot ser major (inclús molts dies) o més curt, depenent de la toxina o de l’organisme responsable de la intoxicació. Els símptomes poden incloure: • Nàusees i vòmits • Còlics abdominals • Diarrea (pot ser sanguinolenta) • Febre i esgarrifances • Debilitat (pot ser greu i portar a una aturada cardiorespiratòria en el cas del botulisme) • Mal de cap El botulisme, que pot esdevenir de l’envasat domèstic inadequat, és una forma molt seriosa d’intoxicació alimentaria que pot ser mortal.

sees i /o els vòmits), es possible que requereixi atenció mèdica especialment els nens. Per la majoria de les causes comunes d’intoxicació per aliments, el seu metge no prescriu antibiòtics, ja que aquests realment poden prolongar la diarrea i mantenir l’organisme en el cos per més temps. Si la persona ha ingerit toxines provinents de fongs o marisc, cal que l’ examini un metge immediatament.

TRACTAMENT

La deshidratació és la complicació més comuna i que es pot presentar a partir de qualsevol de les causes d’intoxicació alimentària. Les complicacions menys comunes, però molt més greus poden ser: • Incapacitat respiratòria (botulisme) • Problemes renals (Shigel·la, E. coli) • Trastorns hemorràgics (E. coli i altres) • Artritis (Yersinia y Salmonel·la) • Trastorns del sistema nerviós (botulisme, Campylobacter) • Pericarditis (Salmonel·la)

Les persones usualment es recuperen dels tipus més comú d’intoxicació alimentària en un parell de dies. La meta es fer que la persona millori i evitar la deshidratació i, per aconseguir-ho, s’han de consumir líquids (excepte llet o begudes amb cafeïna) per reemplaçar els líquids perduts a causa de la diarrea i el vòmit. Als nens se’ls ha de subministrar una solució oral d’electròlits. No s’haurien de consumir aliments sòlids fins que la diarrea estigui guarida i s’han d’evitar els productes làctics que poden empitjorar-la. Si la persona presenta diarrea i es incapaç de ingerir líquids (per exemple, a conseqüència de les nàu-

PRONÒSTIC La recuperació complerta de la majoria dels tipus comuns d’intoxicació alimentàries es presenta generalment en les 12 a 48 hores següents. Tanmateix, es poden originar complicacions greus amb certs tipus d’intoxicació alimentària. COMPLICACIONS

PREVENCIÓ Per prevenir la intoxicació alimentaria s’aconsella prendre les següents mesures al preparar els aliments:


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 63

ESPORTS [UES

UNA TEMPORADA PER EMMARCAR. ELS TRES EQUIPS SÈNIORS DE LA UES PUGEN DE CATEGORIA Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez • Rentar amb cura les mans i netejar plats i altres estris. • Cuinar carn de vaca al menys 71º, carn d’aus al menys 82º C i peix al menys 60º C. • NO s’ha de col·locar carn ni peix cuits en el mateix plat o recipient on estava de forma crua, a menys que el recipient s’hagi rentat molt bé. • Refrigerar ràpidament qualsevol aliment que no s’hagi de consumir de forma immediata. NO s’han d’utilitzar aliments vells, aliments amb el segell trencat ni llaunes que tinguin protuberàncies o en facin sospitar. • NO s’han de consumir aliments que facin olors inusuals o tinguin mal gust. • Si s’envasen aliments a casa, s‘ha estar ben segur de seguir les tècniques d’envasat apropiades per prevenir el botulisme. • Al viatjar a llocs on sigui probable la contaminació, s’han de consumir únicament aliments cuits i frescos, beure aigua sols si ha estat bullida i NO consumir vegetals crus sense pelar. • Mantingui els menjars cuits calents a 62ºC o a una temperatura més alta. • Quant escalfi els menjars ja cuinats, hem d’escalfar-los fins que tinguin una temperatura de 75ºC. Si una persona resulta malalta per consumir un aliment i altres han consumit aquest mateix aliment, se’ls ha de vigilar i posar-los en coneixement de la situació. Tanmateix, si es creu que l’aliment estava contaminat en el moment de comprar-lo en la botiga o el restaurant, ho hem de comentar al personal de l’establiment. ■

es grans fites costen d’aconseguir, i aquest any la Unió Esportiva Sarrià ha aconseguit assolir-ne una de molt gran. Els tres equips sèniors de l’entitat han pujat de categoria, i això és difícil de veure i emocionant de viure. Cal felicitar una junta, uns equips tècnics i uns jugadors, que sobreposantse a les dificultats han fet de la feina ben feta la seva bandera, i una manera d’aconseguir bons resultats. Dues setmanes abans d’acabar el campionat de lliga, el primer equip d’handbol de la Unió Esportiva Sarrià s’assegurava un lloc per disputar la fase d’ascens a la Divisió d’Honor Plata, antigament anomenada Divisió d’Honor B. Això no era tot. En aquell moment de la lliga, les opcions per aconseguir el títol de campió de 1ª Divisió Nacional del Grup C, eren màximes. La UES, que ocupava la primera posició, sentia la pressió dels seus perseguidors i no podia permetre’s perdre cap punt. No va ser fins la darrera jornada, que en la difícil pista de la Roca el nostre equip va aconseguir el campionat, en els últims moments del partit. La UES guanyava d’1, en l’últim sospir. Després de la botzina final, tot eren corredisses; jugadors, cos tècnic, directiva i afició, saltava al camp per cele-

L

brar la proesa realitzada. No era per menys, després de 33 anys (temporada 77/78) el primer equip de la Unió Esportiva Sarrià tornava a quedar campió de lliga de la 1ª Nacional. La notícia s’escampà ràpidament. Ràdio Sarrià havia retransmès el partit en directe i els seguidors que es van desplaçar fins la Roca del Vallès no paraven de trucar als que no hi havien pogut anar, que no van tardar gaire a preparar la rebuda dels campions. La celebració a l’ajuntament va ser festiva, els cants i l’alegria de la gent de la UES van continuar després al pavelló Sarrià-I. La festa va ser sonada. Passats 2 o 3 dies, no era qüestió d’allargar-ho més, calia preparar els partits de la Fase d’Ascens. La primera fase ja s’havia sortejat i les dues destinacions possibles eren Segòvia o Gijón. A la UES li tocava la primera opció. En aquest grup hi havia l’amfitrió, el Nava-Caja Segòvia que havia quedat segon classificat del grup B; l’Ángel Ximenez-Puente Genil, primer del grup D; i el Calvo Xíria, segon del grup A. Els partits es disputaren a Segòvia capital, en el pavelló Pedro Delgado, ja que el terreny de joc del Nava-Caja Segòvia (el pavelló del poble de Nava de Asunción) no reunia els requisits mínims exigits per la Federació per disputar aquest campionat. ■

FASE D’ASCENS A SEGÒVIA l dijous 28 d’abril al matí, la plantilla de la UES es concentrava davant del Pavelló Sarrià-I juntament amb un nombrós grup d’aficionats que els acompanyarien i donarien suport en aquesta primera fase de campionat. Molts d’altres, els que pogueren demanar festa a la feina, o estudiants que es van saltar alguna classe, hi anaren amb diferents mitjans de transport; avió, tren, cotxes particulars... ja que no es volien perdre aquest gran fita. En total en deurien ser un centenar! El divendres 29 d’abril l’afició del Sarrià es concentrava a les portes del Pedro Delgado. Els colors grocs i blaus es

E

barrejaven a mesura que s’acostava l’hora del partit. Les apostes sobre el resultat i els comentaris sobre el partit disputat anteriorment servien per fer passar els nervis del debut a la fase. L’Ángel Ximenez-Puente Genil havia derrotat el Calvo Xíria per 3 gols, el partit havia estat sofert i malgrat que l’equip guanyador era favorit, no va tenir fàcil la victòria. A les 8 del vespre sonava el xiulet inicial del partit entre el Nava-Caja Segòvia i el Sarrià. A les grades, els seguidors de l’equip local quintuplicaven els nostres, però la il·lusió i passió dels sarrianencs eren tan grans que s’equilibraven les forces. A la

pDS_63


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 64

ESPORTS [UES

pista les coses no van començar gens malament pel Sarrià. La concentració dels jugadors i el seriós plantejament del partit van fer que durant la primera part i part de la segona, l’equip guanyés de fins a set gols de diferència. Al final però, algunes decisions arbitrals discutibles i el factor pista van fer decantar la balança a favor per l’equip de casa. Els nostres jugadors, semblaven descentrats per aquest gir en l’esdevenidor del partit i, per un moment, va semblar que el NavaCaja Segòvia ens podia guanyar. En l’últim alè, l’equip es va saber sobreposar a les dificultats, aconseguint un empat, que malgrat deixar un regust agredolç mantenia les aspiracions sarrianenques. El dissabte al matí va servir per visitar la històrica ciutat de Segòvia. Els jugadors acompanyats dels aficionats van passejar-se contemplant els magnífics monuments descarregant la tensió que s’havia de viure en el proper partit. Un cop els jugadors es van concentrar a l’hotel, l’afició aprofità per degustar l’a-

preciada gastronomia local. El partit contra el Ángel Ximénez-Puente Genil no va tenir massa història. La UES va aguantar la primera part, però en la segona es va fer palesa la superioritat de l’equip andalús. Finalment el nostre equip va perdre de sis gols, cosa que dificultava el pas a la següent fase, ja que el Nava-Caja Segòvia guanyava el seu partit de 3 gols. La següent jornada es presentava complicada, el Sarrià havia de guanyar el seu partit i esperar que el Nava-Caja Segòvia, l’equip local, perdés i no fos afavorit pel gol average. El partit de diumenge, s’havia de guanyar per força. El nombre de gols a favor era important i aquest fet afegia pressió als jugadors, que van començar el partit amb nervis i un joc imprecís. Les cames corrien més que el cap, però finalment es va guanyar l’enfrontament de 5 gols. La victòria va ser justa, però els jugadors i l’afició sabien que la classificació ja no depenia d’ells. El Nava-Caja Segòvia havia de perdre el seu partit de més de 7

gols per no classificar-se i, tenint en compte la seva condició de local i el fet que el seu rival, l’Ángel Ximénez-Puente Genil, ja tingués la feina feta, feien preveure que la UES es quedaria fora de la segona fase. Els jugadors van començar a carregar les maletes per refer el camí cap a Sarrià amb autobús, amb la idea que la classificació era molt lluny. Un petit grup de seguidors van quedar-se a veure l’últim partit de la fase i només de començar el partit van adonar-se sorpresos que el miracle era possible. L’Ángel XiménezPuente Genil feia un joc espectacular i a mesura que els minuts passaven la diferència al marcador s’engrandia. Finalment es va consumar l’impossible, el NavaCaja Segòvia perdia de catorze gols, la UES estava classificada per la fase final. La noticia va arribar al bus dels jugadors quan faltaven pocs minuts per acabar el partit. L’esclat d’alegria va fer embogir els integrants de l’equip de primera que van fer parar l’autocar per celebrar la classificació al bell mig de l’autopista. ■

FASE D’ASCENS A PALAU-SACOSTA a setmana següent va ser de vertigen pels membres de la directiva, que havien fet ja els primers contactes a fi de poder realitzar la segona fase a Sarrià. La classificació de l’handbol Bordils per aquesta fase va fer que els dos clubs es posessin en contacte i demanessin conjuntament encarregar-se de l’organització de l’acte. Això suposava un estalvi de costos totalment imprevistos pels dos clubs. L’ajuda de les institucions fou clau en el terreny econòmic i d’infraestructures, i la federació espanyola va concedir el privilegi d’organitzar la fase final als dos clubs gironins. La seu triada fou l’històric pavelló de Palau-Sacosta. Els dies 14 i 15 de maig seran recordats a Girona per l’atmosfera d’handbol viscuda. Els equips participants a la fase final; Ángel Ximénez-Puente Genil, Mediocentro Gijon, Handbol Bordils i Unió Esportiva Sarrià, s’havien de disputar tres places per pujar de categoria. Només un equip en quedava fora! El Bordils i el Puente Genil van disputar la primera semifinal. Els bordilencs no van poder fer res davant el joc des-

L

64_pDS

plegat pels andalusos, que els guanyaren al final del partit d’onze gols. La segona semifinal, enfrontava l’equip sarrianenc amb el Mediocentro Gijon. Aquesta es preveia més ajustada i les previsions es van fer bones, ja que la UES va imposar-se en un partit èpic al Gijon. Dos pròrrogues i llançaments de set metres van fer que les 1.500 persones gaudissin d’un partit d’infart. Al final, l’eufòria es va desfermar, quan el darrer llançament de penal sarrianenc va tocar el fons de la xarxa del rival. L’afició blau i groga va celebrar a peu de pista amb els seus jugadors l’ascens a la Divisió d’Honor Plata. L’equip dirigit per Toti Congost aconseguia després d’una llarga temporada arribar al màxim de les seves aspiracions. Només quedava posar la cirera al pastís, jugar la final i quedar campió d’Espanya. Diumenge el Bordils es jugava pujar de categoria. L’equip va mostrar bona actitud, però finalment la sort es va decantar pels de Gijon, que amb el tercer lloc s’asseguraven l’ascens a la Divisió d’Honor Plata. La final, que va enfrontar els dos millors equips de la categoria, va comen-

L’equip de la UES després de proclamar-se sotscampió d’Espanya.

çar com un pur tràmit, ja que els dos tenien l’ascens a la butxaca, però a mesura que avançaven els minuts, les diferències al marcador eren mínimes i això va posar emoció al partit. A pocs minuts del final, la UES es posava a un sol gol del seu rival. L’equip esperonat per l’afició que no va parar d’animar en els dos dies, va voler quedar campió d’Espanya, però al final no va poder ser i l’equip andalús es va imposar amb un marge de 3 gols. Tot i la derrota a la final, el premi de l’ascens va ser excel·lent per a un equip i una afició que durant tota la temporada va lluitar de forma extraordinària. ■


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 65

ESPORTS [UES

ASCENS A TERCERA PREFERENT I LLIGA CATALANA equip de 1a Catalana va començar la lligueta d’ascens acumulant, de la fase regular, 14 punts dels 16 possibles. Els cinc millors equips de cada grup es disputaven les places d’ascens a lliga Catalana. La regularitat mostrada durant la fase prèvia va continuar a la d’ascens, i els homes entrenats per Sergi Esparraguera aconseguien a l’últim moment del partit contra la Garriga un valuós empat, ja que aquest era equip de lliga Catalana a l’ultima jornada de la primera volta. L’empat a casa contra el Sant

L’

Vicenç, a tres jornades pel final, donava als sarrianencs els punts necessaris per aconseguir l’ascens matemàtic. Al final, la Garriga, la UES, el Vilamajor i el Llagostera foren els equips que aconseguiren el premi de l’ascens. Cal felicitar els jugadors, que van mostrar durant tota la temporada una progressió que els donarà seguretat per afrontar els reptes de la propera. L’equip de 3a Catalana va entrar a les eliminatòries per l’ascens a 3a Preferent com a millor tercer dels tres grups de la fase regular. El seu rival havia de ser el Gavà, que s’havia classificat pri-

mer del seu grup, i partia a priori com a favorit. Els homes d’en Joan Torrentà van fer a casa un partit excel·lent, guanyant de 12 gols al seu rival. Aquest coixí fou suficient per encarar el partit de tornada. Malgrat perdre de 8 gols, el resultat aconseguit a domicili va servir per fer dels sarrianencs equip de 3a preferent, i a més donava a la UES la possibilitat de jugar la final a quatre de Vic, que només havia de decidir la posició dels quatre millors. Aquest resultat va desfermar l’eufòria entre els jugadors i aficionats, que van veure recompensat l’esforç fet durant tota la temporada. ■

CAMPIONS DE COPA CATALUNYA últim títol a disputar de l’any era la Copa Catalunya. Els equips de lliga catalana i els catalans de primera nacional optaven a aquest trofeu, que cada any clou la temporada d’handbol. El format del torneig, eliminatòries a un enfrontament, oferia l’atractiu de veure com joves jugadors van entrant poc a poc als primers equips de cada club. La Unió Esportiva Sarrià s’incorporà a aquest torneig a quarts de final, ja que les fases d’ascens els atorgaven aquest privilegi. El primer enfrontament, contra

L’

l’OAR Gràcia de Sabadell a Sarrià fou igualat fins als inicis de la segona part, quan els encerts a la porteria del jove Bartra van donar a la resta de companys la seguretat necessària per dominar el partit. Aquesta incòmoda victòria servia per passar a les semifinals de la competició, on l’atzar va voler que el contrincant tornés a ser l’handbol Bordils. El derbi es va jugar a pista sarrianenca, i aquest cop el Sarrià va dominar en tots els aspectes del joc. L’ajustat resultat final no reflexava el que havia passat a la pista. El Sarrià ja era a la final.

El club verd i blanc commemorava el seu cinquantè aniversari, per això el pavelló bordilenc fou l’escenari triat per la federació per jugar el partit que decidiria el títol de la Copa Catalunya. El rival del Sarrià en aquesta final era el Sant Martí Adrianenc, equip que havia eliminat a rivals d’entitat en les eliminatòries prèvies. Finalment, la Unió Esportiva Sarrià s’endugué merescudament el títol, posant el punt final a una de les millors temporades del club. ■

SOPAR FI DE TEMPORADA a mateixa nit de la final de copa, la massa social del club celebrà amb tècnics, directius i jugadors el sopar de fi de temporada. Unes cinc-centes persones ompliren la pista. L’ambient festiu i de celebració van dominar la nit i es féu evident que la Unió Esportiva Sarrià és més que un club. Jugadors de base i dels equips superiors, pares i aficionats, directius i tècnics, es barrejaven, xerraven, reien i rebien el merescut homenatge per la feina feta. Les projeccions de vídeos i fotografies de tota la temporada van acompan-

L

yar una vetllada en la qual es van repartir premis i obsequis als jugadors i tècnics del club. La festa va continuar després de la sobretaula amb un animat ball que va cloure la temporada d’handbol a Sarrià. ■

pDS_65


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 66

ESPORTS [F.C.Sarrià

F.C. SARRIÀ

Juvenils

Infantils

Aleví

Prebenjamí 2004

Escoleta

La Junta Directiva

66_pDS

a temporada 2010-2011 que ha finalitzat fa poc ha estat una temporada complicada. Per començar, ens vàrem trobar amb l'adéu de l'Andreu Gómez que desprès de molts anys lligat al F.C. Sarrià va decidir que era el moment de deixar-ho. És difícil descriure la figura de l'Andreu al F.C. Sarrià. Hem de dir que era una persona que des dels inicis va ser-hi, com a entrenador, coordinador, secretari i en l'última etapa com a president. És estrany entrar a la oficina del club i no trobar l'Andreu fent gestions en benefici del F. C. Sarrià. És estrany, perquè des de jugadors, entrenadors... fins arribar als pares dels nois sabien qui era l'Andreu, i sabien que si alguna vegada algú tenia un problema ell mirava de solucionar-lo. Per un altre costat, quan diem que es una temporada difícil, ho diem també pel tan comentat camp de futbol. Aquest any particularment ha costat molt retenir als jugadors al nostre club, ja que molts marxen a un altre club de la mateixa categoria simplement perquè tenen unes instal·lacions millors. Tot i això, estem contents, ja que tot i la marxa d'alguns jugadors a altres equips, hem aconseguit inscriure a les competicions: escoleta, prebenjamí, aleví, infantil, juvenil i l'equip de 3ª Regional, fins i tot aconseguint una lliga en la categoria infantil. La principal tasca del nostre club i de qualsevol altre en la disciplina que sigui, es la de donar una servei extraescolar als nois que volen practicar esport i educar-los en l'esportivitat, el companyerisme, l'esforç i

L

en tot una sèrie de valors que serveixen tant per l'esport com per la seva vida diària, encara que no ens oblidem de que tothom, començant pels mateixos esportistes ens agrada guanyar i això no s'aconsegueix sense un bon equip, i això es difícil quan no es pot oferir un camp de gespa como els altres clubs tenen. A part d'això el club es un eix d'unió entre el barri de la Rasa i la resta del poble, i hem d'aconseguir que aquest lligam no es trenqui mai, ja que si no el barri es quedaria aïllat del dia a dia del poble. El futur esdevé esperançador, ja que el nostre "esperat" camp de gespa es construirà si tot va bé per la temporada 20112012, segons se’ns ha estat informant durant tota la temporada. Amb això aconseguirem que els nostres jugadors no marxin a altres clubs, i poder tenir equips en totes les categories. A part d'això altres esportistes voldran venir al nostre club amb el que podrem assegurar les bases per un futur. Per començar hem d'estabilitzarnos i mirar de tenir sempre totes les categories. Una vegada estabilitzats la nostra idea de futur es anar creixent tant en equips, mirant de tenir si es pot 2 equips per categoria i mica en mica anar pujant de categoria. Des de la junta directiva pensem que el futur immediat del club es esperançador i esperem que el F. C. Sarrià sigui una part important del nostre poble en els pròxims anys. Voldríem agrair a l'equip de govern Sarrià de Ter l'esforç i les ganes que posen per que el F.C. Sarrià pugui tirar endavant. ■ Fotos: FC Sarrià


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 67

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: El secret de l’èxit és l’honestedat. Si pots evitar-la, és clar.

Editorial La meitat de les propostes esgrimides pels acampats són nostres: les hem proclamat aquí nombroses vegades. L’altra meitat les vam cedir generosament al FMI. I és que quan no saps qui guanyarà, el millor és estar bé amb tothom. Alguns, d’això n’hi diuen ser uns barruts. Nosaltres preferim dir-ne pragmatisme. I és que aquests són els nostres principis, però si no us agraden, podem canviar-los, (Grouxo dixit). Sam Enfot, Redactor en cap. Indignats Després de l’impressionant moviment promogut arran del 15M i que ha mobilitzat milers de joves, comença a consolidar-se un nou moviment: el dels indiferents, que propugnen acampades en càmpings de la costa, paelles als xiringuitos i cerveseta amb olives a mitja tarda. La massiva participació que s’espera no farà trontollar els fonaments de res, però s’ho passaran d’allò més bé. No es descarta una tercera opció, la dels despistats, que vulguin fer l’assemblea a la platja i la cerveseta a l’acampada, però no recorden quin dia van quedar per discutir-ho. Ens esperen temps apassionants. Miquel Poca Solta, TSN, Platja d’Aro. Diners -Al capdavant del BCE hi posen un vicepresident del banc que va falsejar els comptes de Grècia. -Les agències de qualificació responsables de la crisi financera, emeten certificats de solvència. -Els presidents de caixes i bancs rescatats amb diner públic es fixen sous astronòmics. -Els “mercats” diuen què cal fer i quan

els governs ho fan aplaudeixen i diuen que anem pel bon camí. Tiren de tisora però només per baix. Ens estem tornant boixos? Marc Franc, TSN, Analista. Noms i malnoms L’anterior govern que es va definir com el Govern d’Entesa va quedar en un discret “el Tripartit”. L’actual, que pretenia ser el Govern dels Millors s’ha quedat amb el Govern de les Retallades. I és que el poble, savi per naturalesa, sap dir les coses pel seu nom. Si el proper govern d’Espanya cau en mans d’en Rajoy (el poble no ho vulgui), com es faran dir? El Gobienno de las Soluciones? I en què quedarà? En el Gobienno de las Privatizaciones? Que Déu o Alà o qui sigui ens agafi confessats. Nem Pabé, TSN, Politòleg. Nomenclator Davant de l’original nom triat per la Caixa de Catalunya (CatalunyaCaixa) després de la seva reestructuració, no es descarta que La Caixa passi a dir-se Caixa-la, sobretot si tenim en compte la “caixalada” que li ha clavat a la de Girona. Altres entitats financeres estan estudiant canvis similars: Terrassa de Caixa, Minnu, Cridòria, AVBB, però no els acaba d’agradar. Fet i fet, com diu la dita “aunque la mona se vista de seda...” Tom Peu Fabra, TSN, Lingüista. Viatges Amant com sóc de les emocions fortes, aquest estiu m’he apuntat al turisme d’aventura. Viatjar amb l’AVE de la Manxa, quatre o cinc viatgers per tot un tren; visitar

Groucho Marx.

l’aeroport privat de Ciudad Real, amb tres vols setmanals o esperar inútilment un avió al flamant a l’aeroport de Castelló de la Plana que no té llicència de vol. Per acabar penso anar des de Girona fins a Barcelona per la NII. Això sí que és aventura i risc i la resta són punyetes! Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig. Desmentits No és cert que al fals túnel sobre l’AP7 hi vulguin posar una platja artificial amb para-sols i patins de pedals. Ni tan sols no hi posaran una piscina. I això que de lloc n’hi ha. No és cert que, seguint la tendència estiuenca de fer a tots els pobles les nits de cinema a la fresca, a Sarrià s’hagi proposat fer les nits de tele a la fresca, on cada veí baixaria al carrer amb una cadira i una tele. “L’embolic seria massa gran” ha dit un portaveu no autoritzat. Nolasc A. Gat TSN, becari. La reivindicació Senyors que manen: ara que han agafat la tisora grossa i posats a retallar, els faria res retallar un trosset del pont?. Res, només on hi ha la gallina. Alguns els quedaríem eternament agraïts. Bé, tant potser no, però bastant agraïts sí. Atentament.

samenfot.blogspot.com

pDS_67


SARRIA 77

14/9/11

16:40

Página 68

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

Parlem_de_Sarria_77  

parlem DESARRIÀ Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll ·Tel.972 220 154 Impressió:Impremta Pagès Subscripció anual:10...

Advertisement