Page 1

SARRIA_ 74

13/12/10

17:19

Pรกgina 1


SARRIA_ 74

13/12/10

17:19

Pรกgina 2


SARRIA_ 74

14/12/10

08:54

Página 3

sumari TEMA DE PORTADA Festa Major AJUNTAMENT. Critèrium L’aprenentatge Mijac ENTITATS Ràdio Sarrià OPINIÓ. La gespa artificial, al nou camp de fútbol La sentència del TC CULTURA La biblioteca Emília Xargay Exposició col·lectiva d’artistes locals Exposició: Els reflexos de la realitat Emergent El tai-txí Txuan “El Benefici” Amin Maalouf Afers exteriors L’spotify, la nova manera d’escoltar música Espais de memòria: una proposta DOSSIER D’HISTÒRIA Un segle de transformacions El transport a Sarrià de Ter ENTREVISTA Jaume Hom Tarrats QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti AMPA CEIP Montserrat CEIP Montserrat VIATGES Camí Inca al Machupichu SALUT Dispèpsia ESPORTS. UES THE SARRIÀ NEWS

4 14 16 18 20 21 24 27 28 29 30 31 32 33 35 36 38 40 43 48 50 51 52 53 55 60 62 63

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Raimon Cros, AAVV Sarrià de Dalt, AAVV La Rasa, AAVV Sarrià de Baix, Amics Gegants Sarrià de Ter, Jordi Paretas, Lluís Aymerich, Esplai PL, Ràdio Sarrià, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna Sala, Enric Saguer, Xavier Maluquer, Mònica Sala i Mònica Singla, Ampa CEIP Montserrat, Montse Asencio, Marc Tarradas, Emili Marco, Guillem Mallola. Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Anna M. Fornells. Foto de Quim Llunell LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

EDITORIAL

Anna M, Fornells

A

quest estiu ha estat ben rar. Primer varen començar a desaparèixer llibres per ser emmagatzemats a l’edifici Rafel Masó. Després varen encapsar els ordinadors i un dia, ja ens vàrem trobar la biblioteca tancada i sense les prestatgeries. Han deixat les taules, les cadires i el taulell, rere el qual, l’Anna M. Fornells ens ha atès els darrers vint anys. De tan ben acostumats que estàvem que no ens adonàrem que també tancava el nostre punt de reunió i que l’Anna Maria, el nexe dels lectors de la revista, persona afable que recollia encàrrecs i suggeriments, també s’acomiadava amb una ben merescuda jubilació. Fins que la nova biblioteca rutlli, fins que ens hàgim adequat als horaris i sapiguem trobar les novetats en el nou espai, aquest esllanguiment se’ns està fent etern. De tots els vessants de la professió de bibliotecària que en Josep M. Sansalvador s’atreveix a definir, “cal estar al corrent de les novetats, conèixer a fons la col·lecció, fer de consellera personal, cangur d’infants, psicòloga, especialista en manualitats, amfitriona de convidats, presentadora d’actes, constructora de pessebres, editora de contes infantils, senyoreta de repàs, informàtica circumstancial, confident, bona amiga” professions que l’Anna M, ha realitzat amb animositat i bona disposició, hi podríem afegir el de formigueta de la col·lecció local. Cada dia al matí, l’Anna donava un repàs als diaris i a les revistes que li arribaven a la recerca de la notícia publicada sobre Sarrià de Ter. I així, desant, arxivant, ha aconseguit tenir un bon dossier de la vida del poble dels darrers anys. Per molts, la nova biblioteca era un somni, sobretot un equipament generós d’espai, on es podria encabir tot el que l’Anna M. anava comprant, adequant el fons a les necessitats dels lectors i del poble, esgarrapant euros d’ací i d’allà. Hem gaudit d’un espai acollidor i d’una persona que ha fet, d’aquest racó, un reducte íntim i generós, però google i el twitter estan arraconant, a velocitats supersòniques, hàbits que fins ara crèiem indestructibles: abans d’estrenar-se, la nova Enciclopèdia Catalana que l’Anna M. servava com un tresor per a la nova biblioteca ha quedat obsoleta, víctima de la viquipèdia. Aquests dies estem vivint uns moments d’incertesa. Tanca una etapa, un espai del carrer Major, obert fins ben tard, que l’Anna M. sabia omplir amb molt carisma, posant-nos al dia de les novetats literàries, de les notícies, de la vida local, i n’obre un altre amb una perspectiva més àmplia, segurament prou atractiva per a un públic més global. La iniciativa de l’Ajuntament que l’Anna M. Fornells fos la pregonera de la Festa Major ha estat molt ben rebuda i celebrada per tos els que vàrem gaudir del pregó d’una “bibliotecària de poble” com té a bé definir-se. Ara, quan ja fa un temps d’aquell dia joiós, volem recordar l’Anna M. i fer-li el nostre particular homenatge amb la foto de la portada a qui ha estat l’ànima de la vida local de Sarrià de Ter, amb la seva presència i la seva professionalitat davant d’una humil biblioteca.

p DS_3


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 4

TEMA DE PORTADA [Festa Major

“ELS LLIBRES SEGUIRAN FORMANT PART DE MI” Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

S

i repassem la història de la biblioteca de Sarrià, els darrers de contes infantils, de senyoreta de dels pregons i pregoners vint, à càrrec de l'Anna Maria, han repàs, d'informàtica circumstancial, de la Festa Major de recollit l'arribada de canvis que s'han de confident i de bona amiga… És allò Sarrià de Ter, no crec succeït a una velocitat impensable. de fer de bibliotecària o de ser biblioque sigui possible trobar-ne d'altre L'ofici basat en l'ordre, el rigor, la sis- tecària que tan bé expressava el que hagi passat tantes i tantes vega- tematització, la bona recomanació, l'o- pregó. La professió té una forta càrredes per sota el balcó de l'Ajuntament rientació amb bon criteri, sempre serà ga vocacional, de compromís social. com l'Anna Maria Fornells, la nostra deutor d'aquests fonaments. S'actuaTots els que estàvem reunits bibliotecària, la nostra pregonera d' litza el contingut i canvien les eines i a aquell vespre festiu del 3 de setembre enguany. El dia 3 de setembre, al ves- l'Anna Maria li ha tocat viure el pas al carrer Major i vam escoltar les pre, el balcó municipal estava guarnit “del Capitán Trueno a Harry Potter”, seves paraules, entre ballades de de gala i a l'Anna gegants i cremat i Maria només li va falhavaneres, som constar salvar l'escàs descients, donem fe que nivell que separa la l'Anna Maria Fornells balconada del lloc on ha estat la bibliotecàha estat al peu del ria de referència de canó, cada dia, durant tot Sarrià de Ter. Que els últims vint anys. el seu taulell farcit de Feia un mes i mig que material de lectura als l'Alcalde li havia caubaixos de l'Ajuntasat un sobresalt trement ha estat un mend amb l'encàrrec focus de cultura, d'idel pregó. Tot encaixadees, un fer-se conviva: la biblioteca Emília dar a créixer de la mà Xargay es traslladava de la lletra impresa. a la nova ubicació, a “Els llibres seguiran l'Anna Maria li arribava Anna M. Fornells, pregonera de la Festa Major d’enguany. Foto: Quim Llunell formant part de mi”, el moment de deixar les obligacions laborals, i es necessita- de veure com les fitxes bibliogràfiques fins i tot després de la jubilació, asseva una figura que s'adrecés al poble i les targes de préstec es convertien gura. Les sarrianenques i sarrianencs en clau íntima per donar inici als actes en matèria primera per a les bases de seguirem fent ús de la nova biblioteca de la Festa del 2010. Com a les bones dades dels ordinadors, i de constatar i dels nous serveis que oferirà i frisem novel·les que ella ha recomanat, pres- com els personalíssims i artístics ex pel moment de la inauguració. Creuatat i cuidat durant tants anys, els cer- libris es transformaven en codis de rem l'autovia, vindrem de qualsevol cles es tanquen. barres asèptics i freds. Signes dels barri i accedirem a un edifici equipat Tot pregó té un component ele- temps. amb les instal·lacions més modernes i vat de sentiments, d'emocions i de En un poble com Sarrià de Ter, la dotat de material editorial de primera. records: “Recordar és tornar a viure”. plaça de bibliotecària marxa de les Però en passar pel carrer Major, és Va evocar aquelles festes majors de fa funcions habituals de la professió. És possible que ens creuem amb una cinquanta anys, les de l'ofici solemne, necessita un perfil polièdric: cal estar senyora que passeja els néts. I la saluels entremesos i el rostit, de ballades al corrent de les novetats i conèixer el darem amb afecte. I explicarem a qui de sardanes i feixines a la Font de Can fons de la col·lecció, però també cal ens acompanyi que aquella senyora és Nadal. Va recordar els seus anteces- fer de consellera personal, de cangur l'Anna Maria, que un dia va fer el pregó sors a la tasca bibliotecària: el senyor d'infants, de psicòloga, d'especialista de la Festa Major, però que per Sala i la Rosa Dachs; i va desgranar en manualitats, d'amfitriona de convidamunt de tot ha estat la nostra bibliouna mínima porció d'anècdotes viscu- dats, de presentadora d'actes, de tecària de capçalera. ■ des. Dels cinquanta-cinc anys de vida constructora de pessebres, d'editora

4_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 5

TEMA DE PORTADA [Festa Major

BIBLIOTECÀRIA DE POBLE Roger Torrent Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

U

n no sap mai quins seran els escenaris importants en la seva vida. Desconeixem, a priori, allò que ens marcarà per sempre. Els que creuen en l'atzar diran que això és qüestió de sort. Per contra, els que són més partidaris del destí, afirmaran que tot està escrit. Que res no passa per casualitat. Sigui fruit de l'atzar, sigui conseqüència del destí, el que és clar és que el dia que l'Anna Maria Fornells va entrar per primera vegada a la Biblioteca Emília Xargay, la seva vida va canviar. Llavors no sabia que no en sortiria fins vint anys després. Estic convençut que en aquell precís instant desconeixia que aquell espai i aquella feina la marcarien per a la resta dels seus dies. Però la història, la petita història de la nostra biblioteca, ha anat així. Durant dues dècades l'Anna Maria ha estat la nostra bibliotecària. Ha estat la cara, la veu, les mans amables que hi havia darrera el taulell d'aquest racó de l'ajuntament. Fent préstecs, recomanant llibres, impulsant tallers per a la mainada, creant una atmosfera pròpia al carrer Major, 71. Ha fet de tot, com correspon a una bibliotecària de poble (així es defineix). Però no hi ha estat mai sola, evidentment. Encara que passessin moments sense usuaris de carn i ossos, tenia la sort de ser companya de feina de Shakespeare, Tabucchi, Pla, Martí i Pol o fins i tot d'en Teo. Vist així, jo m'ho imagino com la casa d'en Sisa. Benvinguts, passeu, passeu. Hi entràvem i sempre hi érem ben rebuts. Tots els usuaris, què dic!, tots els veïns en tenim experiències, de la Biblioteca. Hi hem estudiat, hi hem fet treballs (quan recórrer a l'Enciclopèdia era una obligació), ens hem posat vermells quan ens renyaven per xerrar o, ja de més grans, hem descobert novel·les d'escriptors d'altres països

L’Anna M. signa en el llibre d’honor de l’Ajuntament esguardada per l’alcalde Roger Torrent. Foto: Quim Llunell

amb narracions que ens transportaven. Apropar-se als llibres sempre té avantatges. El gest d'obrir les tapes d'un exemplar que fa l'olor del paper vell hipnotitza. La lectura esbiaixada d'una contraportada flamant ens desperta l'excitació pel nou volum. Exaltats amb el nou, enamorats del vell. Llegir sempre és una experiència captivadora. Un ritual romàntic que té una litúrgia pròpia. I és clar, uns santuaris: les biblioteques. És en aquest espai, on els i les bibliotecàries s'entreveuen com a mestres de cerimònia, suggerint, facilitant, evocant, transmetent les millors lectures al conjunt dels mortals. Una feina, certament, enriquidora en si mateixa. Apropar la cultura i el coneixement a tothom ha de ser un luxe. Tant és així, que la mateixa Anna M. ens deia en el seu pregó de la Festa Major d'enguany: “el màxim plaer que pot sentir algú que, com jo, ha treballat envoltada de cultura és saber que has contribuït a posar-la a l'abast de tothom”. I més fer-ho en un poble com el nostre on coneix tots els usuaris. A aquell li agradarà més aquella d'intriga, a aquella altra, per contra, preferirà aquesta nova entrega històrica. Afirma Fornells que tots els serveis són importants. Però que tenir una biblioteca a la nostra mà és un privilegi. Un privilegi històric. La cultura i el coneixement ordenat i sistematitzat

en aquests petits artefactes fets de paper és probablement la prova més clara de civilització. Com no pot ser d'altra manera, des de l'antiga Alexandria al modern Sarrià de Ter, les biblioteques s'han associat a les societats avançades. Llegir ens fa savis, ens fa lliures. En aquest ordre de coses, doncs, les bibliotecàries són (podríem dir-ho així) com una espècie de baluard del coneixement i la raó. Per tant, són imprescindibles. Com ho són les biblioteques. La televisió havia de matar la ràdio, el cinema les novel·les, internet els diaris i la modernitat a tot plegat. I ves per on que tot es troba en les biblioteques, que s'han anat adaptant als nous temps. Ara, obrim un nou període. L'Anna Maria ens ha ajudat a preparar-la. S'ha esforçat amb il·lusió per engegarla. Ella, però, tanca una etapa. És un plaer haver conviscut -de diferents maneres- amb ella aquests vint anys. Tots tindrem records de la Biblioteca Municipal Emília Xargay, i en molts d'aquests (gairebé en tots) hi haurà el somriure de la bibliotecària. Fornells afirma que ella és bibliotecària de professió, però també per devoció. Aquesta etiqueta no l'abandonarà mai. Esperem que no. Que sempre sigui la nostra bibliotecària, part de la nostra petita història. Anna Maria: per molts anys i molta sort. ■

pDS_5


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 6

TEMA DE PORTADA [Festa Major

Festa

Festa de l’escuma del Pla de l’Horta. Foto: Raimon Cros

MAJOR 2010 A Raimon Cros.

ra que tinc el moment d'escriure aquestes ratlles sobre la Festa Major, de sobte, em venen al cap un munt de flaixos d'aquesta passada edició, però que evidentment miraré d'ordenar amb cura, això si, si m'ho permeteu, ho faré amb el grau emocional que implica tornar a viure els records de la nostra festa major. Tot va començar el divendres dia tres de setembre amb la inauguració de les exposicions, primer la col·lectiva d'artistes de Sarrià de ter i seguidament l'exposició de pintura “els reflexes de la realitat”de l'artista sarrianenc Miquel Angel Cros Arribades les nou, va començar el pregó, un pregó que no va deixar indiferents als assistents, la protagonista és una persona tan entranyable com coneguda per la majoria dels veïns i veïnes del nostre poble Anna Maria Fornells, L'Anna Maria se'ns jubila i ens va fer un recull de moltes vivències, va recordar els anys de dedicació amb anècdotes inclosos dels bons moments que ha passat treballant a la biblioteca de Sarrià. Acabat el pregó van començar a sonar les havaneres, interpretades pel grup Terra Endins, tot això com no podia ser d'una altra manera acompanyat d'un bon cremat, cremat preparat per en Domingo Infantes i en Jordi Pujadas que en qüestió de cremats són tota una garantia d'èxit. Mentrestant al pavelló ja sonava el concert jove i les barraques obrien les portes.

6_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 7

TEMA DE PORTADA [Festa Major

Cercavila gegantera pels carrers de Sarrià de Ter. Foto: A.Vila Pere Sala i Ramon Corominas, autors del grup d’espantaocells que commemora els gegants del poble. Foto: Raimon Cros Sardanes al Passeig del Riu. Foto: A.Vila

El dissabte dia quatre a les vuit del matí puntualment sonaven les matinades, per anunciar que a arribat la Festa Major. A primera hora de la tarda ja començaven els preparatius de la segona Fira de la joguina de segona mà al Passeig del Riu, l'associació organitzadora començava a col·locar les taules per fer les paradetes que servirien com a aparador per poder triar i remenar entre un bon assortiment de joguines. A les set puntuals començaven les sardanes, que enguany aprofitant que la fira tenia lloc al Passeig del Riu van concentrar-hi molts veïns i veïnes. El diumenge era el dia amb l'oferta d'actes mes gran, des del concurs de pesca a primera hora del matí, passant per la passejada amb bicicleta i l'arrossada de Sarrià de dalt i per tancar la tarda la 23ena trobada de gegants que van enfilar el recorregut des de la Plaça Renaixença fins a la Plaça dels Gegants de Sarrià de baix.. Aquest any la Festa Major també ha coincidit amb dos caps de setmana, donat que les dates certament s'hi avenien, el segon cap de setmana de la festa, el dissabte dia onze, diada nacional de Catalunya, tot començava al matí amb l'esmorzar popular de la diada, i la ballada de sardanes, després a les dotze hores començava l'acte institucional de la diada, que tenia lloc al remodelat pati del Patronat, amb la intervenció de l'Enric Saguer, tan-

cava l'acte una magnifica interpretació dels cantaires de Sarrià, amb un matí esplèndid tan pel que fa al temps com a la qualitat dels actes. A la tarda la baixada de carretons tornava a triomfar amb una participació rècord, i mes tard, al vespre el sopar espectacle i el ball de nit, tancaven el penúltim dia de Festa Major. El diumenge va començar amb la festa de l'escuma que degut a les altes temperatures semblava un acte fet a mida per refrescar al personal i passar-ho pipa amb el grup d'animació. A les cinc de la tarda amb les sardanes a la Plaça de l'Obra i el concert de Festa Major interpretat per la orquestra Empòrium de Girona, seguidament el ball de nit donava per acabats els actes de la festa major 2010. Podem assegurar que tots els actes organitzats per les entitats han estat un gran èxit de participació, això ens reafirma en la intenció de seguir en aquesta línea, perquè les iniciatives aportades per les entitats

del municipi són indispensables per poder garantir, primer la qualitat dels actes i després la participació dels veïns i veïnes del poble, tenim exemples com la iniciativa del trenet, la dels espantaocells, la fira de la joguina i molt d'altres. Vull aprofitar per agrair a totes les associacions i entitats organitzadores i col·laboradores que han fet possible la Festa Major de Sarrià de Ter. ■

pDS_7


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 8

TEMA DE PORTADA [Festa Major

BAIXADA DE CARRETONS CONCURS ESPANTAOCELLS I ARROSSADA DE FESTA MAJOR AAVV Sarrià de Dalt

I

magineu per un moment que heu de preparar un arròs per vint. Segurament no tindríeu a casa la paella de la mida adequada, hi posaríeu més sofregit del que cal, el costelló i el calamar justejarien, sobrarien musclos i no acabaríeu de trobar el punt d’aigua i us sortiria caldós. Per sort, de l’arrossada de la Festa Major se n’encarrega una empresa especialitzada, però quan els vàrem comentar que seríem 600 encara els sentim xiular. I va ser un èxit de públic i de gana. La gran paella va quedar ben escurada, senyal que devia agradar. De la resta, d’engalanar el parc de la Cooperativa amb els tendals per evitar la insolació, de parar les taules i cadires, ens n’encarreguem els de l’associació, veïns i veïnes i entitats com Dones més que mai.L’arrossada és, ara per ara, l’acte que aplega més gent de tota la Festa Major i no val a quedar malament! Els espantaocells alegren els carrers de tot Sarrià. Cal dir que la festiva iniciativa ha quallat i de molts balcons en pengen ninots. Uns quants carrers es varen posar d’acord, per fer un mateix espantaocells, fantasmagòric, però si hem de destacar un ninot que hauríem d’indultar, aquest és el d’en Pere Sala i en Ramon Corominas, una rèplica dels gegants de Sarrià, en Cinto, la Maria i en Quimet, que enguany fan deu anys. En Pere i en Ramon els han construït, tête à tête, esmerçant-t’hi moltes hores tot l’any i posant l’enginy en un giny mecànic que els feia girar. Tota una meravella! El trenet va voltar tot el diumenge 5 de setembre per tots els carrers del poble, de manera que tothom va poder gaudir d’un viatge ben entretingut i observar els més de 70 espantaocells, de motius ben diversos, festius i reivindicatius, que lluïen als balcons. Ara que, riure, riure de debò, ho

8_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 9

TEMA DE PORTADA [Festa Major

vàrem fer amb els carretons. Això ja es tota una altra litúrgia. Els pares solen engrescar la mainada i la mainada solen demanar als pares invents del tipus Ferrari per poder pilotar com l’Alonso, però aquí entrem amb allò dels coneixements de mecànica, dels elements disponibles, de les ganes de cadascú i al final hi ha de tot: bicicletes, motos, sofàs, biscuters, invents que roden, giren i fins i tot frenen! Vàrem tenir 25 participants i entre ells, el camió d’Anglès, i un grup de Bescanó que escenificaven uns lladres i serenos, amb el cotxe dels mossos d’esquadra empaitant una parella d’autoestopistes. Espectacle dins l’espectacle, fer riure, entretenir-nos, passarnos-ho bé, és Festa Major! ■

Baixada de carretons. AAVV Sarrià de Dalt i Quim Llunell

pDS_9


SARRIA_ 74

13/12/10

17:20

Página 10

TEMA DE PORTADA [Festa Major

PEDALEM A SARRIÀ PER LA FESTA MAJOR AAVV La Rasa

L

a passejada en bicicleta de la Festa Major de Sarrià de Ter és una tradició molt arrelada. Una mostra molt clara d'aquest fet és que enguany ha celebrat la seva majoria d'edat. Efectivament, 18 edicions de bicicletes omplint els carrers del nostre poble i donant un caire festiu a un matí de diumenge al setembre. Són moltes edicions visitant els diferents barris que conformen Sarrià, i que amb els anys s'ha anat modificant el recorregut per incorporar els nous carrers que han anat sortint a mida que creixia el poble. La passejada fa que moltes famílies s'animin a agafar les bicicletes i a sortir junts. Es pot aprofitar els carrers

10_pDS

sense cotxes per circular amb tranquil·litat i sense haver de patir pels més menuts de la casa. El ritme és lent i això fa possible que tothom el pugui seguir sense problemes. És un goig veure tantes bicis omplint els carrers i veure tantes cadiretes de nens petits que seran els futurs participants. Tothom s'ho passa d'allò més bé i aprofita per fer una mica de salut. Aquest any el detall que s'ha donat als 290 participants inscrits ha estat un mocador amb dos dels colors del nostre poble: el groc i el blau. Aquestes persones han pagat per poder participar en el sorteig d'un xec regal que serveix per poder comprar qualsevol cosa a Motos Llach. El guanyador sempre està molt content i fa un bon ús d'aquests diners. Totes les edicions han transcorregut sense incidents remarcables, però

aquest any vam tenir un petit problema. Vam tenir una sortida falsa !!! El policia que encapçalava la passejada va sortir abans que ningú per veure el recorregut. Com que ja era l'hora prevista de la sortida i la policia sempre va la primera, els participants que ja estaven en formació van començar a pedalar i a seguir el policia. Quan ell se'n va adonar, va intentar que tornessin enrere i una gent sí que va tornar i altra gent va continuar endavant. Això va provocar un petit caos i que la gent no sabia ben bé què fer. Però gràcies a tots els que ajudaven en l'organització i anaven en bicicleta, van poder reorganitzar la gent i que tots es trobessin altra vegada. Una anècdota per explicar més en aquesta llarga tradició de bicicletades pel nostre poble. Donem les gràcies a tots els participant per haver vingut i per la seva paciència enguany amb la sortida “falsa”. A tothom que ens dóna un cop de mà en l'organització. A l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt, que ens organitzen molt eficientment l'avituallament que ens serveix de punt de reorganització de totes les bicicletes. I enguany, al Club Ciclista Sarrià, que ens va ajudar en el moment de tallar carrers i “controlar” que no es perdés ningú. Ells també van participar en la passejada i es van donar a conèixer com a nova entitat en el nostre poble. Finalment volem animar tothom perquè vingui a pedalar. És una activitat molt divertida, es pot compartir amb tothom i és una manera de conèixer els diferents racons del poble i de descobrirne de nous. Us hi esperem l'any que ve! ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 11

TEMA DE PORTADA [Festa Major

Imatges de la Fira de la Joguina que es va celebrar al Passeig del Riu. Fotos: A.Vila

II FIRA DE LA JOGUINA Daniel Coll i Muñoz President de l’AAVV Sarrià de Baix

A

quest estiu, des de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix hem tornat a organitzar el “Sopar del Soci” repetint, per segon any, emplaçament al Passeig del Riu, on els veïns del nostre barri i tots aquells que varen voler ajuntar-s’hi varem poder gaudir d’un sopar- ball a la fresca a finals del mes d’agost. Aquesta és una activitat que ja hem consolidat i que ens permet retrobar-nos i comentar les inquietuds

que afecten als nostres veïns més propers. Volem expressar la nostra satisfacció ja que hem consolidat aquesta activitat ajuntant al voltant de la taula vora 200 veïns. En segon lloc i no menys important, hem realitzat la segona edició de la Fira de la Joguina usada, acte que s’incardinava dins els actes de la Festa Major. Les nostres pretensions i expectatives s’han vist clarament superades amb escreix, no solament per l’elevat nombre de participants,

sinó per que aquests provenien de tots el barris del nostre poble, cosa que entenem com un agermanament entre els barris que el conformen. Enguany varem traslladar la Fira al Passeig del Riu a l’efecte de que els veïns d’altres barris poguessin tenir un contacte amb aquest indret, convidant-los a gaudir-lo. Aprofitem l’avinentesa per posarnos a disposició dels veïns del nostre barri per tot el que necessitin. ■

pDS_11


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 12

TEMA DE PORTADA [Festa Major

Trobada Gegantera a Vic. Foto: Amics dels Gegants

ESTIU GEGANTER Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

E

ls mesos de juliol, agost i setembre són els que concentren una major activitat gegantera arreu de les comarques, ja que en aquestes dates se celebren la major part de festes majors, celebracions i fires diverses. La nostra temporada d'estiu ha estat molt activa i us farem un petit resum de les sortides que els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter hem fet, passejant els nostres gegants i capgrossos pel món i animant les cercaviles amb el ritme dels nostres timbals i gralles. El mes de juliol ens van convidar a dues activitats. La primera va ser la trobada de gegants de Flaçà (11 de juliol), on vam participar jun-

12_pDS

tament amb moltes altres colles habituals en aquestes celebracions. A Flaçà, població a la qual ens uneix el Ter i la indústria paperera, sempre hi som molt ben tractats. El 23 de juliol, en vigílies de Sant Jaume, vam poder participar altra vegada a la trobada de Vilaür, que té la particularitat de ser nocturna i desfilar pels característics carrers d'aquell poblet amb tanta personalitat. La colla de Vilaür, ben coneguda a Sarrià per participar a la nostra trobada i a les matinades, disposa d'un dragó gegantí, batejat en aquesta ocasió, i compta amb el suport dels grallers i timbalers de Palau de Santa Eulàlia. Durant el mes d'agost, l'activitat va centrar-se en la sortida gegan-

tera al Port de la Selva, a la qual vam poder anar col·lectivament en autocar (7 d'agost). Els gegants es van plantar arran d'aigua i la cercavila va discórrer pels carrers del poble i pel passeig marítim, enmig dels meravellats estiuejants. També durant el mes d'agost vam ser convidats des de Cervià de Ter a la seva festa major, on vam animar la cercavila sortint de l'ofici i ens van oferir un esplèndid esmorzar. L'agenda del mes de setembre va ser ocupada per la festa major de Sarrià: vam organitzar les matinades del dissabte dia 4, amb les quals es va poder despertar musicalment la població. Volem agrair la participació de les colles de grallers i timbalers que ens van ajudar, així com


SARRIA_ 74

14/12/10

09:04

Página 13

TEMA DE PORTADA [Festa Major

la dels veïns, particulars i comerciants que tan amablement ens van proveir de begudes i delicadeses durant el recorregut. L'endemà, diumenge 5, tingué lloc la trobada de gegants de la festa, amb la participació de múltiples colles vingudes de diferents punts. Vam fer la tradicional cercavila pels carrers del poble, sortint de la Cooperativa, i vam concloure amb el sopar de germanor a l'exterior del pavelló esportiu. L'activitat de la festa major va allargar-se fins a la Diada Nacional de Catalunya, on també vam ser presents a l'acte institucional.

A propòsit de la Festa Major de Sarrià de Ter, hem deixar Gegants i grallers a Vic i pels carrers de Sarrià de Ter. constància del propòFotos: Amics dels Gegants sit que ens havíem fer de muntar barraca al de Vilablareix (26 de setembre), on ja pavelló durant els dies festius. Una hem acudit en d'altres ocasions. En pèssima gestió de l'empresa proveïdo- aquelles dates sempre solem tenir ra de begudes, que ens havia de facili- algun ensurt meteorològic. Aquest tar les neveres i taulells, va impossibi- any, l'amenaça molt fonamentada de litar aquesta iniciativa contra la volun- pluja ens van fer retirar precipitadatat dels Amics dels Gegants. Un altre ment d'una plaça plena a vessar de any serà… públic i participants. Coses del mal El mes de setembre es va cloure temps…La tardor comença i encarem amb una nova visita a la Fira de Tardor la recta final de la temporada. ■

pDS_13


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 14

AJUNTAMENT [Criterium

Imatges de l’entrega de premis del Critèrium Esportiu i de l’espectacle presentat pel Club Gimnàstica Sarrià.

CRITÈRIUM ESPORTIU Jordi Paretas i Falgàs Regidor d'esports

S

arrià de Ter, el Critèrium Esportiu marca l'inici de temporada dels nostres clubs. Ja fa onze anys que aquest esdeveniment és el tret de sortida d'un nou curs i alhora esdevé el reconeixement a la tasca feta en els anteriors. En aquesta edició, però, hi ha hagut novetats importants. I és en aquest sentit que cal destacar el fet que per primera vegada hi han participat onze entitats esportives del nostre municipi. Onze entitats que treballen per i en pro de l'esport de base. Onze entitats que estan representades en el nostre Consell Esportiu Municipal i que des d'allà van aportar totes les idees per fer un Critèrium una mica diferent, amb novetats com la desfilada de la nostra bandera portada per un esportista de cada entitat o també l'espectacle visual. Ara bé, el més important en aquest critèrium és que presentàvem tres noves enti-

14_pDS

tats esportives, com són els Wolves de Sarrià, el Club Ciclista Sarrià o el Funky Sarrià. Tres nous clubs que corresponen, també, a tres noves modalitats esportives: flag football, ciclisme i la dansa i que se sumen a les altres entitats que ja formaven part de la rica i potent vida esportiva sarrianenca. Ho solem dir però no és un tòpic, és una realitat: pocs pobles tenen el privilegi de ser tan esportistes com Sarrià de Ter. Les dades ens recolzen, més d'un deu per cent de la població practica esport federat. Xifra que fa que no sigui gens estrany saber que, amb els nous, ja som onze clubs. En aquests darrers anys, doncs, el pes de l'esport ha anat creixent quantitativament i qualitativa, perquè no només som més sinó que presentem més èxits. I això és mèrit del treball de base i, per tant, de l'esforç fet i demostrat pels clubs al llarg de totes aquestes temporades.

En definitiva, hem crescut, hem evolucionat. I ho hem fet, també, en un altre aspecte per mi molt important: la feminització de la gestió esportiva. Mai fins ara a Sarrià el 50% de les Juntes estaven presidides per dones. Un fet determinant, un exemple més que ens demostra que estem -en aquest sentit- en una bona línia. De fet, una d'aquestes entitats amb forta presència femenina són les Dones Més que Mai, que per primera vegada va desfilar amb tots i totes les esportistes. Aquesta entitat està fent una tasca importantíssima en l'esport per a la gent gran i ens feia molta il·lusió veure el gran nombre d'esportistes que mobilitzen. Perquè, evidentment, l'esport no és només cosa d'homes com tampoc no ho és un àmbit exclusiu de les edats més joves. L'esport és (i ha de ser) per a tothom. Amb tot, com a regidor, donar la benvinguda a les entitats esporti-


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 15

ves de nova creació em fa especial il·lusió, però també demanar el treball, l'empenta, l'esperit,...que any rere any hi posen totes les entitats esportives de Sarrià i que han marcat un camí a seguir digne d'admirar. Construint salut i construint millors persones. Amb totes aquestes premisses, doncs, no serem agosarats si diem que l'esport a Sarrià gaudeix d'una salut de ferro, una salut que entre tots hem de cuidar, mimar i defensar. L'esport és l'eina integradora més important del nostre municipi ,però també és la principal eina d'exportació de Sarrià de Ter arreu del nostre país, i és per això que l'hem de portar amb esportivitat i respecte als altres. I com cada any, tenim el plaer de distingir una trajectòria en l'esport sarrianenc. Una vida dedicada a fer

“esport i ciutadania”, a fer de Sarrià de Ter un poble millor. I aquest any, no podia ser d'altra manera ja que es “jubilava” com a president, el reconeixement a la tasca feta dins l'esport Sarrianenc ha estat pel Sr. Andreu Gómez. Una persona del món del futbol, una persona estretament vinculada al FC Sarrià, però deixeu-m'ho dir, una persona de casa, que ha treballat per l'esport i pel poble, que no ha escatimat temps ni recursos pel club de la seva vida, el FC Sarrià. Un amic. Aquestes ratlles són per donar les gràcies a l'Andreu des de l'Àrea d'esports per la seva col·laboració. Bé, i com fem sempre al final de cada critèrium: només em queda desitjar als nostres esportistes, aquesta vegada més esportistes que mai, una bona temporada a tots plena d'èxits. ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 16

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

L'APRENENTATGE DE PETITS I GRANS Lluís Aymerich Viñals Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

É

s important tenir clar que l'aprenentatge no és només una cosa de petits, és una circumstància que ha d'acompanyar la persona al llarg de tota la vida. Ja he esmentat moltes vegades les paraules d'un vell conegut professor que diu: “ens resta per viure, tant com ens resta per saber” . Certament és una frase plena de contingut, però també és cert, malgrat que alguns homes de ciència ho vulguin desmentir, que no som immortals i per tant, aquesta frase, sempre acaba sense complir-se; no obstant això, ens convida a mantenir la inquietud d'estar en constant aprenentatge mentre vivim. APRENENTATGE AL LLARG DE TOTA LA VIDA Sarrià de Ter és un municipi amb gran tradició en l'educació d'adults i n'és la Rosa Maria Falgàs la seva principal artífex, però no només en la formació d'adults a Sarrià, sinó en tot el nostre país; ella va ser la fundadora de l'Associació catalana per a l'educació, la formació i la recerca (ACEFIR) de gran prestigi en tot Europa, havent participat i organitzat infinitat d'activitats i jornades en tota la geografia europea. La Rosa Maria Falgàs és també autora d'un mètode d'aprenentatge del català per adults que amb el títol de “EL NOSTRE MÓN”, és i ha estat una important eina per a totes i tots els mestres que, per vocació, porten a terme aquesta preeminent tasca d'alfabetització de persones immigrants. Enguany, com una activitat més de tantes com ens tenen acostumats, es comprometeren a organitzar unes jornades europees amb l'objectiu principal d'oferir als responsables municipals una visió àmplia de què s'entén

16_pDS

per formació d'adults a diferents indrets de la Unió Europea. ACEFIR, com a organitzadora de les jornades i comptant amb la promoció de la consultoria cultural “COCU”, es posà en contacte amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el qual s'oferí incondicionalment per acollir aquestes jornades, i efectivament “El Coro” era l'equipament municipal adequat per a l'esdeveniment. Durant les sessions dels dies 9, 13 i 14 de juliol, expertes en Formació d'Adults de Catalunya, Regne Unit i Holanda desenvoluparen les següents ponències: · La Formació d'Adults a Europa, Rosa Maria Falgàs · La Formació d'Adults al Regne Unit, Margaret Davey · La Formació d'Adults a Holanda, Lidwien Vos de Wael

· La responsabilitat municipal en els programes de formació d'adults. Què és un Pla Local d'Aprenentatge? Anna Ferri, de la Diputació de Barcelona. Tot i que l'assistència en nombre de persones no va ser elevada, sí que va existir una respectable representació dels nostres municipis (Vidreres, Castelló d'Empúries, Figueres, Riudellots de la Selva, Bescanó, Girona i Sarrià de Ter) i d'altres representants d'entitats i Centres relacionats amb la formació d'adults. Va ser una gran experiència i vam gaudir de les exposicions de persones expertes i coneixedores de la realitat del nostre país i d'Europa, havent aconseguit el que jo sempre dic que han d'aconseguir unes jornades com aquestes: crear preocupacions i inquietuds i desvetllar interès per millorar l'statu quo. En aquest sentit


SARRIA_ 74

14/12/10

08:56

Página 17

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

s'han recollit idees i possibilitats perfectament aplicables en els nostres municipis, malgrat les dificultats de finançament, tot i poder constatar que en el nostre poble estem anant pel bon camí en aquests temes.

el taller de vestits de paper organitzat per l'Associació de les Dones del Coro i els cursos de Sardanes. ESCOLA DE MARES I PARES

EDUCACIÓ D'ADULTS A SARRIÀ DE TER: CURSOS I TALLERS Per un costat i pel que fa a la formació d'adults en sentit estricte, tenim els cursos organitzats al Centre Cívic La Cooperativa, on s'imparteixen classes pels coneixements bàsics de llengua, matemàtiques, història, geografia, introducció a la informàtica i altres com els grups de conversa adreçats a persones no catalanoparlants o els cursos de diferents nivells d'anglès, tast de vins, cuina des de diferents vessants, pintura, i tallers de ceràmica. També comptem amb el desenvolupament de tallers, com els de fotografia

digital, feltre, tall i confecció, astronomia infantil, maquillatge, informàtica a diferents nivells, Internet, fotoshop, i altres activitats destinades al manteniment de la persona, tant en l'aspecte físic com mental. A tot això cal afegirhi les activitats organitzades per a la gent gran en l'edifici “El Coro” i també

El curs passat es varen organitzar set sessions de l'Escola de Mares i Pares, un programa que coordinat amb el de tertúlies pedagògiques de l'IES Narcís Xifra, varen tenir un èxit satisfactori. Com a conseqüència, la regidoria d'educació ja ha començat a fer les gestions necessàries per poder oferir una continuïtat per aquest curs. En definitiva, creiem important que, sigui en la faceta que sigui, l'aprenentatge d'una persona no és només en una determinada franja d'edat, sinó que és al llarg de tota la vida i és per això que l'ajuntament ofereix possibilitats a totes aquelles persones que vulguin satisfer qualsevol de les seves sanes inquietuds.■

FERRETERIA DECOFER n n n n

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

n n n n

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_17


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 18

ENTITATS [MIJAC

L’ESTIU DE L’ESPLAI

Monitors de l’Esplai PL.

A

quest estiu ens ho hem passat genial! Tant els monitors com els nens i nenes de l'esplai hem tingut l'oportunitat de fer un munt d'activitats molt divertides i variades. Com?, que no t'ho creus? Doncs continua llegint, que us ho explicaré CASAL D'ESTIU Quina il·lusió! Per fi aquest any ens han acceptat el projecte de Casal d' Estiu. El nostre propi casal! Els monitors d'esplai PL, els mateixos que fem diverses activitats durant l'any amb els nens i nenes del poble com ara esplai

18_pDS

Colònies a Granollers de Rocacorba. Foto: Monitors Esplai.

d'hivern, Casal de Nadal, colònies de Setmana Santa, etc., érem els que tiraríem endavant aquest projecte. Va ser tota una feinada, però tant els monitors com els directors ens vam posar les piles i vam decidir que aquell casal havia de funcionar, que els nens i nenes s'ho havien de passar d'allò més bé. De fet, ho hem aconseguit, n' estem molt orgullosos i amb ganes de tornar-hi a ser l'any que ve. A part del casal d'estiu, que va durar de finals de juny a principi de setembre, els monitors i les monitores havien preparat colònies, campaments, camp de treball i ruta per tots aquells nens i nenes que hi volguessin participar.

COLÒNIES Els més petits van anar 9 dies de colònies a la Casa de Granollers de Rocacorba, com cada estiu - és que ens agrada tant...-, i allà van començar les aventures. Com cada any, hi havia un centre d'interès que s'anava desencadenant al llarg dels nou dies; aquest concretament s'anomenava “La Festa Major de Santa Tuf d'Alquímia”. I com a tota Festa Major no hi va faltar el pregó, les fires, l'arrossada popular, paradetes, el concurs d'engalanar balcons - o habitacions en aquest cas- el triatge de la pubilla i l'hereu, les obres de teatre dels ciutadans i el Ball de Fi de Festa, entre d'altres moltes activi-


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 19

ENTITATS [MIJAC

El porxo de la casa de Granollers és un dels llocs preferits per preparar activitats de lleure. Foto: Monitors Esplai.

tats. A part, no ens vam oblidar de fer una samarreta de record molt xula i la pista americana en la qual vam aprofitar per embrutar-nos d'allò més! CAMPAMENTS Aquest any els de campaments hem anat a les Lloses, Ripoll. El camp on vam acampar era força gros i al costat hi havia unes gorgues magnífiques. Durant els dies que vam estar-hi feia molt de sol al matí i plovia durant la tarda. Tot i això ens ho vam passar molt bé, ja que el grup de nens i els monitors vam connectar molt. Per nosaltres els campaments són molt importants, ja que són un seguiment de l'esplai i del voluntariat.

CAMP DE TREBALL I RUTA Camp de treball Des de ja fa uns anys, també duem a terme camps de treball i ruta, per tal de continuar amb el projecte d'educar els més grans. Aquesta activitat tracta de reconstruir, de conservar, o de millorar la casa del castell de Granollers de Rocacorba. La feina més dura, que és la de treballar, la fèiem als matins - sense perdre el punt de diversió! - i a les tardes, realitzàvem dinàmiques, jocs, etc, en els quals els nois i noies haguessin de trencar-se una mica el cap fomentant així la reflexió sobre determinats temes. I per últim, a la nit tranquil·litat i relaxació fent jocs o mirant una pel·lícula que també els fes pensar una miqueta...

El camp de treball i ruta és una activitat que uneix els joves del poble i que veuen que gràcies al seu esforç i dedicació, poden arribar a fer coses molt maques i molt profitoses!!! Ruta Aquests joves també realitzen una ruta per Setmana Santa, una proposta que va sorgir d'ells i que es va dur a terme per primera vegada l'any passat, fent la ruta Olot - Sarrià de Ter passant per la serralada de Finestres. Aquesta és una altra activitat que fa que els nois i noies creïn, entre ells, bones relacions o fins i tot fortes amistats, ja que en aquestes activitats se sol crear un ambient inigualable per fomentar les relacions humanes. ■

pDS_19


SARRIA_ 74

13/12/10

17:23

Página 20

ENTITATS [Ràdio Sarrià

FESTA DE LA RÀDIO

A

quest any trobarem a faltar una incansable col·laboradora d'aquesta festa, que va estar sempre al peu del canó, fins que va poder. Per aquest motiu volem dedicar un petit homenatge amb un fort aplaudiment per la Rosa Viella Massegur. PREMI Qui ho havia de dir, va conèixer al qui seria el seu marit, l'Andrés, en motiu de la inauguració del nou pont de Sarrià (el 4 de febrer de 1940). Segurament seria un auguri del que esdevindria poc temps més tard: amb motiu del concurs de trasllats de mestres, el seu marit va obtenir la plaça de mestre a Sarrià i des d'aleshores ella hi ha viscut i no vol marxar-hi de cap manera, malgrat molts oferiments dels seus fills i filles. Ella diu que és de Sarrià, només faltaria, però li agrada recordar que va néixer a Rupià i que va viure a Aiguaviva amb estades a Girona quan era joveneta. Durant molts anys va participar en activitats diverses lligades a la vida parroquial i educativa. Va col·laborar amb l'escola, amb el coro parroquial, era de la Junta parroquial, participà en l'inici de l'handbol a Sarrià, va formar part de la junta del Patronat de Pares de Família, fou presidenta de la mesa de Sarrià per recaptar fons per la lluita contra el càncer, va ser cuinera durant anys a les colònies d'estiu de Granollers de Rocacorba, va formar part de la junta de l'Associació de Veïns de Sarrià durant els anys de l'annexió amb Girona lluitant per la independència de Sarrià i s'ha compromès en la vida social i política del poble. Sempre la trobareu a primera fila dels actes electorals i dels esdeveniments polítics i culturals a Sarrià. Mai deixa d'informar la seva família dels esdeveniments sarrianencs: ella sap que s'estimen el poble com ella ho fa i si voleu saber quin caràcter té, pregunteu-ho a les seves companyes quan van a caminar cada dia. Té un esperit de lluita i una voluntat que ens ha d'esperonar a tots. ■ RÀDIO SARRIÀ ATORGA EL PREMI AL MÈRIT CULTURAL I SOCIAL 2010 A LA SRA. CONXITA VIDAL I GRAU

La Sra. Conxita Vidal, emocionada, va rebre el premi al Mèrit Cultural i Social que aquest 2010 es va entregar el 10 de juliol.

20_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 21

OPINIÓ

Camp de futbol de La Rasa. Foto: Roger Casero

LA GESPA ARTIFICIAL, AL NOU CAMP DE FUTBOL Roger Casero Gumbau Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter www.rogercasero.cat

S

arrià de Ter necessita un camp de futbol amb gespa artificial. Aquesta és una afirmació que avui, penso, ningú posa ni pot posar en dubte. Aquesta necessitat no és exclusiva del barri de la Rasa ni del FC Sarrià, tot i que, especialment per al FC Sarrià, amb una activitat molt vinculada a la vida del barri de la Rasa, disposar d'un camp de gespa artificial ha esdevingut, aquestes darreres temporades, una qüestió vital! EL PSC RESPECTE LA GESPA DEL CAMP DE FUTBOL La posició del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter respecte a la gespa artificial del camp de futbol municipal de la Rasa ha estat i és la mateixa tan al govern com a l'oposició: la gespa artificial s'ha de fer en un camp nou, no en el camp actual. Aquesta posició, aquest plantejament, fa que les accions que des del nostre punt de vista s'haurien d'haver fet difereixen de les accions i plantejaments que aquests darrers tres anys s'han fet des del govern.

pDS_21


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 22

OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol

Orientar i prioritzar les inversions municipals (Fons Estatal i altres subvencions de la Generalitat i la Diputació) en inversions per a la construcció del nou camp de gespa artificial.

ELS ERRORS DEL GOVERN RESPECTE A LA GESPA DEL CAMP DE FUTBOL

Futbol Flag al camp de la Rasa.

Aquest posicionament (la gespa artificial s'ha de fer en un camp nou, no en el camp actual) l'hem fet sempre basat en dos arguments principals: 1. L'ajuntament no és propietari de la totalitat del terreny de l'actual camp de futbol, per la qual cosa hi ha una dificultat afegida de caràcter urbanístic que afegeix complexitat a la gestió d'inversions. És cert que els darrers mesos el govern ha mantingut converses amb la propietat de part del terreny per pactar una cessió d'ús per a garantir futures inversions, però cal valorar també quina és o serà la contrapartida de la cessió. 2. El camp de futbol actual no compleix les mides reglamentàries i en el seu emplaçament actual no es podria remodelar el camp de futbol en un futur segons els estàndards de construcció actuals (mides reglamentàries, seguretat...). Aquest segon argument reforça el primer en el sentit que, més enllà de la possibilitat de posar gespa artificial al camp de futbol actual, la necessària remodelació d'aquesta instal·lació

22_pDS

esportiva no es podrà fer en aquest mateix espai, sinó que, tal i com hem defensat des del PSC de Sarrià de Ter, el nou camp de futbol s'ha de fer a la nova zona esportiva que ha de néixer al sector del Pla de Dalt, encara per definir i desenvolupar. La posició del PSC respecte al camp de futbol és i ha estat sempre molt clara: la inversió de la gespa artificial del camp de futbol cal fer-la en el nou camp que s'ha de construir al sector del Pla de Dalt. I és en aquesta línia que des del nostre grup, en cas d'haver governat durant aquest mandat, hauríem avançat: Accelerant la redacció i aprovació del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal), definint al Pla de Dalt la creació d'una nova zona d'equipaments esportius amb el nou camp de futbol, de gespa artificial, entre ells (també una pista coberta). ● Paral·lelament a la tramitació del POUM, disposar, via conveni amb la propietat, del solar destinat a equipaments públics al sector més proper a la Rasa del Pla de Dalt per a la construcció del nou camp de futbol, aquest sí, amb gespa artificial. ●

El posicionament i, per tant, les accions del govern no han anat en aquesta línia. El govern municipal va situar la gespa artificial a l'agenda política d'aquest mandat amb la incorporació al Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) d'aquesta acció: “pavimentació amb gespa artificial de l'actual camp de futbol de la Rasa” El MIEM, recordem-ho, es va elaborar a finals del 2008 i es va aprovar l'any 2009. Pel que fa a aquesta acció, el MIEM la definia amb aquests termes: El MIEM quantificava la inversió per pavimentar de gespa artificial l'actual camp de futbol, finançada al 100% per l'ajuntament, en 474.150 €, i en preveia la seva execució durant el mateix any 2009. És a dir, a l'any 2009 el govern municipal prenia el compromís, no només davant el F.C. Sarrià, el prenia davant els veïns i veïnes a través de la proposta i aprovació del MIEM, de pavimentar amb gespa artificial el camp actual. Però curiosament, al mateix temps que el govern proposava incloure aquesta acció i, per tant, previsió d'inversió, al MIEM, també es plantejava quines havien de ser les inversions prioritàries per a presentar als Fons d'Inversió Estatal del 2009, dotat a Sarrià de Ter amb poc més de 733.000 €, però en la d'inversió del govern la pavimentació del camp de gespa no es va considerar prioritària. L'argument del govern va ser que davant la inversió per la gespa artificial del camp de futbol actual prioritzava la construcció de la nova rotonda de la Via Augusta i aquí penso que el govern va cometre un error. I l'error no va ser construir la rotonda, l'error va ser fer-la amb la


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 23

OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol

inversió del Fons Estatal, quan a criteri nostre penso que s'hauria d'haver seguit amb la via de negociació que el PSC havíem obert amb Abertis, el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya, perquè fossin ells qui paguessin la nova rotonda com a compensació de l'ampliació a 8 carrils de l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter. Però aquesta va ser una via de negociació política que l'actual govern va tallar, tot i el nostre oferiment per seguir-la i mantenir-la viva. Alliberant la inversió de la rotonda del Fons Estatal del 2009, el govern hauria pogut destinar inversió per la pavimentació del camp de futbol amb gespa artificial. Em sembla que aquí el govern va cometre un error estratègic: va situar a l'agenda política la gespa artificial del camp de futbol, però no va saber jugar bé, a criteri nostre, les cartes. I l'oportunitat, si volia i la treballava políticament, hi era. Malgrat deixar passar aquesta oportunitat, el govern ha seguit dirigint les seves energies a pavimentar amb gespa el camp de futbol actual: per un costat en la recerca de finançament (previsió de 100.000 € als pressupostos de l'Estat per al 2011, acords verbals amb la Generalitat) i per l'altra, com ja he indicat abans, per la resolució urbanística de la propietat d'un tros del terreny de l'actual camp de futbol. Des del meu punt de vista, des del punt de vista del PSC de Sarrià de Ter, penso que on caldria destinar energies, temps i gestió política és, coincidint en la necessitat de cercar finançament, en establir un acord

urbanístic al sector del Pla de Dalt per avançar, donat el retard en la tramitació del POUM, en la cessió de l'espai destinat a equipaments públics. I és que una altra de les dificultats afegides ha estat la demora del govern en la tramitació del POUM, instrument urbanístic que ha de definir la creació d'aquesta nova zona esportiva del Pla de Dalt amb el nou emplaçament del camp de futbol. Al final, si el govern continua amb la voluntat de fer inversió al camp actual, hom podria tenir la percepció que estem invertint en un camp de futbol que no tindrà futur. EL PRESENT ÉS INCERT; COM SERÀ EL FUTUR? La meva percepció és que si realment el govern ho hagués volgut, avui la pavimentació amb gespa artificial del camp de futbol de la Rasa seria una realitat. Va situar a l'agenda política aquesta necessitat però no hi va posar els mitjans per executar-la. La realitat és, com he comentat a l'inici, que per al FC Sarrià disposar d'un camp de gespa artificial és una qüestió vital. Són els actuals moments crítics, molt crítics per al FC Sarrià. Al voltant del nostre poble (Girona, Fornells, Quart...) s'han anat fent camps de gespa artificial, quedant-nos, Sarrià de Ter i especialment el FC Sarrià, en una situació de desavantatge respecte d'altres municipis i els respectius clubs de futbol. La sagnia de baixa de jugadors en les diverses categories del FC Sarrià és, d'un temps ençà, imparable. Però el camp de gespa artificial no

és només una necessitat del FC Sarrià; a dia d'avui també és una demanda del futbol flag (Wolves Sarrià de Ter), una nova modalitat esportiva que aquests darrers anys està arrelant amb força i amb èxit al nostre poble i que necessiten també disposar d'un camp de gespa, artificial en aquest cas. Aquesta situació crítica del FC Sarrià, aquesta necessitat dels Wolves Sarrià de Ter, es veu agreujada, a més, amb el context de crisi econòmica que afecta directament a la capacitat d'inversió municipal, així com també de les altres administracions. I cal fer-nos aquesta pregunta: prioritzarà encara la Generalitat les inversions per a pavimentar camps de gespa artificial en el proper mandat, després de la despesa feta els darrers anys (on realment ha estat una prioritat) i davant altres necessitats d'inversió que pugui prioritzar? Sense possibilitat,a dia d'avui, de respondre a aquesta pregunta, sí que em sembla, que ens sembla des del PSC de Sarrià de Ter, que cal treballar, des d'ara i sobretot en el proper mandat municipal, per a fer realitat la nova zona esportiva del Pla de Dalt i començant pel nou camp de gespa artificial. Em sembla que és aquí on hem de dirigir totes les nostres energies i esforços. Seran majors els esforços que haurem de fer per fer realitat el desig de disposar, a Sarrià de Ter, del camp de futbol que ens mereixem. El PSC de Sarrià de Ter estem i estarem disposats a fer sempre aquest esforç, a treballar intensament, des de la política, des de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, per tenir la gespa artificial al nou camp de futbol. ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

pDS_23


SARRIA_ 74

14/12/10

09:13

Página 24

ENTITATS la tardor OPINIÓ [La[Gegants sentènciaa del TC

Els Magistrats del Constitucional als toros.

CATALUNYA JA NO SERÀ NI RICA NI PLENA Josep Brugada Professor de llengua i literatura catalanes

L

a sentència del Tribunal Constitucional (juny 2010) contra alguns articles de l'Estatut de Catalunya aprovat per majoria parlamentària del respectable Parlament de Catalunya el 12 de setembre de 2006, em sembla l'atemptat polític més greu a la democràcia catalana d'ençà de la recuperació de la soi disant democràcia a l'àmbit de la pell de brau. Davant d'aquesta sublim anormalitat, he de significar-vos una petita anècdota: durant l'any 2006 en què hom debatia en ponència l'articulat del nou Estatut i ja estava quasi enllestit, un amic de Barcelona em deia bastant seriós: “el president Maragall s'equivoca amb les seves cuites per tirar endavant i aprovar el nou Estatut”. Jo li deia a l'amic: “–Vols dir?, Ara no t'entenc?” “Doncs sí, -em deia ell-

24_pDS

Davant d'un projecte de tanta envergadura algú hauria d'haver pensat què passava, què havia de passar si l'operació estatutària fracassava.

també l'any 2004 l'aprovació del Tractat per a una Constitució Europea. Recordo que en uns cursos d'estiu sobre formació europea a la vila aragonesa de Jaca, algú va apuntar que el projecte de Constitució Europea si no el ratificaven tots els països que aleshores formaven la Unió Europea podia fer aigües. Jo en aquells temps pensava, no pot ser que fracassi un projecte legislatiu de tanta importància i ambició, del qual se n'ha fet tant de proselitisme i del qual s'ha parlat tant perquè és un marc legislatiu que convé als països de la Unió. No pot ser, no és creïble que no l'aprovin tots els països. I així va ser... de la Constitució Europea no se n'ha cantat mai més ni gall ni gallina.

S'ha frustrat una vegada més una il·lusió col·lectiva, com es va frustrar

No sabeu pas el greu que em sap rellegir les paraules que el presi-

abans d'aprovar l'Estatut s'hauria de maldar i fer tots els esforços possibles per reformar la Constitució Espanyola. Si no és així, estem perduts.” –Per què em deia això, l'amic? Doncs perquè veia amb gran clarividència que si tots plegats no érem capaços de reformar la Constitució Espanyola de 1978 podria sortir algú que ens tombés el nostre entusiasme i la nostra il·lusió col·lectiva i tot se n'anés a mal borràs -com així ha estat. És lògic.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 25

OPINIÓ [La sentència del TC

dent de la Generalitat, l'honorable Sr. Pasqual Maragall, escrivia al pròleg de l'Estatut de 2006 –m'imagino que a vostès lectors també–:

“L'Estatut del 2006 és una obra col·lectiva. Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat. Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història.” Estic convençut que hi va haver ments que ja varen preveure que la cosa podria topar amb murs infranquejables, potser el mateix president de la Generalitat i tot, però tots ens en vam refiar. No hi havia pla B. Les pàgines de la nostra pròpia història, la història que les catalanes i els catalans més recentment hem volgut debatre, escriure i votar, malauradament han acabat essent paper mullat. Ningú va preveure seriosament les possibilitats que el projecte quedés esguerrat. Penso per mi que en tot moment, quan hom emprèn un projecte, de la naturalesa que sigui, major, menor, ha de saber valorar les possibilitats que té de perdre. Tothom s'hauria de preguntar, i bé, què pot passar si no ens surt bé? Estem preparats per si algú ens esmena la plana? I amb l'Estatut de 2006 havíem d'haver intuït que podíem perdre el que se'n diu bous i esquella. Irremissiblement hem perdut una ocasió, la qual a curt termini serà irrepetible. Costarà molt poder ampliar de nou el marc competencial, legislatiu, necessari per al desenvolupament de tot ordre de Catalunya i d'Espanya. La veritat és que jo, momentàniament, no vaig caure en la qüestió de la prèvia reforma de la Constitució Espanyola i, aleshores, em semblava magnífic que al Parlament de Catalunya, els grups polítics de més denominador comú catalanista estiguessin discutint l'articulat de la nova norma i acabessin per posar-se d'acord. Em semblava magnífic que a la fi s'arribés a un consens general entre les forces

polítiques catalanes catalanistes per la reforma de l'Estatut gairebé trenta anys després de l'Estatut de 1979. Em va semblar plausible i l'escenificació del setembre de 2005 quelcom d'engrescador, quelcom per donar-nos ànims col·lectivament com a país i albirar així un futur amb optimisme. Tal vegada per aquelles dates es va insistir molt també socialment, davant la ciutadania, perquè tothom impulsés una renovació de l'Estatut i el votés a favor. Fins i tot em semblava massa insistent el proselitisme estatutari. Veia massa eufòria, ja us ho dic. En fi, tot va bé si acaba bé. Però no ha estat així. Ningú va preveure que podrien sorgir de sota les pedres escurçons negres, repel·lents i perillosíssims, elements conspiradors que conduïssin el carro pel pedregar, i van ser els “impresentables” del Partido Popular els causants de la frustració política col·lectiva més gran que en democràcia hagi patit el poble català. Ja m'excusaran la meva vehemència, però he d'expressar-me amb aquests termes. He d'expressar-me -com moltes catalanes i catalans- amb total indignació davant el recurs que els membres del Partido Popular van presentar als no menys impresentables senyora i senyors del Tribunal Constitucional Español. Ja s'ha dit que els membres del Tribunal Constitucional (entre els quals hi havia un català “progressista”, ai las!), han donat la més lamentable mostra de mercenarisme i de vilesa; primera per estar grillejant i potinejant durant quatre anys amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006, aprovat per àmplia majoria pel respectable i teòricament sobirà Parlament de Catalunya. En segon terme, els membres d'aquest Tribunal Constitucional no mereixen cap respecte ni per la forma ni per l'estètica amb la qual han procedit i s'han presentat davant del mateix poble espanyol, davant del poble català i davant de la concurrència europea.

tes “cutres” de televisió de baixa estofa com “Los Morancos”. En quin país d'Europa uns magistrats de la més alta instància de l'Estat donarien una imatge pública com aquesta? On s'és vist que membres de la més alta magistratura de l'Estat -després de dictar una sentència d'aquesta categoria- s'atreveixin a mostrar-se públicament i davant de la societat de manera tan poc “estètica”? Això no passaria mai en un país com la Gran Bretanya, o Alemanya, França o els Estats Units, on d'antuvi la magistratura ha estat sempre alguna cosa molt seriosa i presentable. Això només pot passar a l'Espanya tronada i retrògrada que pretén si us plau per força el Partido Popular. Que ningú se m'esquinci les vestidures! Com els milers de catalanes i catalans que el dia 10 de juliol ens vam manifestar pacíficament a Barcelona, vull parlar clar. M'agradaria pensar que a Catalunya, a Espanya i a Europa existeixen opcions polítiques de tall conservador; penso en alguns respectables conservadors britànics i alguns conservadors de la pròpia història d'Espanya. Gran respecte! Però a dia d'avui, no puc qualificar de conservadors els membres del Partido Popular, no m'ho semblen gens ni mica de conservadors, en tot cas el conservadorisme el veig com una ideologia més intel·ligent; per contra l'ideari i els membres del Partido Popular, els veig essencialment desvalguts intel·lectualment i sobretot vils i de baixa esto-

No ens poden merèixer cap deferència uns senyors que es deixaren retratar a la plaça La Maestranza de Sevilla en una “corrida de toros”, fumant puros i al cantó d'humorisLos Morancos

pDS_25


SARRIA_ 74

14/12/10

09:14

Página 26

OPINIÓ [La sentència del TC

Senyera de Catalunya desplegada durant la manifestació

fets i pensats des d’una nació històrica com Catalunya?) Hi ha hagut uns temps per a la il·lusió. Ara -jo crecque no n'hi ha. Si durant aquests trenta anys ens havíem fet a la idea que malgrat tots els esculls i tots els entrebancs Catalunya anava progressant i Espanya mica en mica ens anava entenent, ara com ara, tinc la sensació que tornem estar -des del punt de vista de la psicologia política, des del punt de vista progrés legislatiu que es pot donar i s'ha de donar en tot país civilitzat- com a finals del franquisme.

La manifestació del 10 de juliol, en rebuig de la sentència del TC.

pa. Com ha dit recentment el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresident del govern, en relació a les desafortunades declaracions de l'alcalde de Valladolid, hi ha quelcom que “rechina” o sigui que “grinyola” en la mentalitat dels senyors del PP. No hi puc fer res, els veig així també. Per tant, ha de saber tothom a Catalunya -una vegada més- que els causants de la frustració del desenvolupament legislatiu, polític i nacional de Catalunya, els qui han trencat la il·lusió personal i col·lectiva de Catalunya, han estat les dones i els homes del Partido Popular. Han estat ells, únicament ells, els qui han barrat el pas al desenvolupament legislatiu i polític de la nostra nació i a la il·lusió col·lectiva catalana. Fixeu-vos què us dic: “il·lusió col·lectiva”. Crec que això és molt seriós. Si un país no té il·lusió col·lectiva és un país en via morta. Que ho sàpiga tothom, que no se n'oblidi ningú i menys davant d'uns nous comicis electorals que se'ns aproximen. Qui ha menyspreat la sobirania de les institucions catalanes, la llengua pròpia de les catalanes i els catalans, la figura dels presidents de la nostra Generalitat, han estat els seqüaços del Partido Popular. Ho dic i ho escric ben alt i sense cap complex, i si no els agrada el que escric que facin el que tinguin per pertinent (tampoc els donaré idees ara jo, que vagin al botavant!). De moment, i si no canvien les coses, Catalunya doncs, ja no serà ni més rica ni més plena perquè als

26_pDS

Josep Brugada, present a la manifestació.

conspicus del Partido Popular, absolutament tots, no els va donar la gana de rectificar ni de retirar el seu maleït recurs al Tribunal. No va sorgir cap veu discrepant, absolutament cap, del Partido Popular que maldés per retirar i/o annul·lar el recurs. Altrament, per vergonya del mateix Tribunal Constitucional Español, mentre varen estar marejant la perdiu durant quatre anys!, ni Catalunya ni en general els espanyols sensats van tenir grans problemes amb l'encaix polític que des de l'any 1979 hem vingut desenvolupant, ho ha escrit magníficament el professor Javier Pérez-Royo des d'Andalusia en diverses ocasions. En la relació Catalunya/Espanya, han estat, doncs, quasi trenta anys amb llums i ombres, és veritat, però també és cert que en el seu conjunt Espanya s'ha desenvolupat, ha crescut i s'ha modernitzat i també naturalment ha progressat Catalunya (o és que Espanya no s'ha desenvolupat també gràcies a Catalunya?) (Tindrien autonomia i determinades competències polítiques comunitats com Madrid, Andalusia, Castilla-La Manxa, Múrcia, Canàries, per exemple si no hagués estat pels passos endavant

No cal que hi donem més voltes, el Partido Popular i altres retrògrades el nom dels quals silenciaré són els causants de la frustració nacional catalana i de retruc els qui han frustrat la idea d'una Espanya plural, moderna, sanejada, airosa, federal i de progrés. Llavors, que no es queixin si no ens sentim o no ens dóna la gana de sentir-nos espanyols en el sentit modern de la paraula. Em sentiré espanyol en el sentit modern de la paraula el dia que hi hagi algú que deixi de posar traves a la modernitat, a l'esparpillament i amb una idea d'Espanya federal en ambdues direccions: Catalunya/Espanya, Espanya/Catalunya, en una Europa Unida sanejada i vivaç i de progrés. Que no comptin amb mi per “cutrades” de país com han fet amb el contingut polític del País Valencià, amb la seva llengua i amb la seva cultura per exemple. No voldria per res del món que el meu país, la meva nació acabés sociològicament i culturalment com el País Valencià. Sapigueu que essencialment són autèntics enemics de Catalunya de la seva llengua i de la seva cultura la gent vinculada al Partido Popular o gent vinculada a mixtures estranyes com Ciudadanos i altres carallotades que m'estalviaré d'esmentar, que entre altres incongruències pretenen intervenir en llengua castellana a la Tribuna del Parlament de Catalunya. Fins aquí podríem arribar! ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 27

cultura ÀREA DE CULTURA: EXPOSICIONS, BIBLIOTECA, “EMERGENT”, CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Dani Barco, Centre Cívic La Cooperativa / Anna Sala, Biblioteca Emília Xargay

La biblioteca Emília Xargay

L

a biblioteca Emília Xargay ja fa uns mesos que està preparant el trasllat a la nova biblioteca, que està situada a l'avinguda de França. Un trasllat és una tasca que cal fer de manera molt acurada i que sovint necessita l'ajuda i l'assessorament d'experts en la matèria, en el nostre cas, la Central de Biblioteques de Girona. El pas previ a la realització d'un trasllat comença amb l'esporgada de llibres, tasca tan necessària com difícil de fer en qualsevol biblioteca. Esporgar consisteix, d'una banda, a triar els llibres que han de continuar formant part de la nostra col·lecció i també de tots aquells als que cal cercar una nova ubicació. Aquesta tasca ens ha de permetre tenir més espai per a noves adquisicions i que la col·lecció mantingui una homogeneïtat i interès més enllà de la simple acumulació de llibres i més llibres. Aquesta tasca es va realitzar amb l'ajuda, col·laboració i assessorament tècnic de l'equip de bibliotecaris de la Central de Biblioteques de Girona. Ells van encarregar-se d'esporgar aquell fons que es considerava vell, inadequat, deteriorat i obsolet. Nosaltres ens encarregarem de distribuir-lo entre les entitats, escoles, associacions, ... del poble. De fet, el fons infantil ja fa dies que està al CEIP Montserrat per tal que mestres i educadors decideixin quin ús volen donar a aquests llibres. Una vegada seleccionat el fons es va procedir a recatalogar-lo, pre-

Biblioteca, així com visites guiades per a grups: escoles, llars d'infants, escola d'adults, ... però també individuals. SERVEI DE CONSULTA A SALA La biblioteca disposarà de més 90 títols de revistes de diverses temàtiques, subscripció a 5 diaris La nova Biblioteca Emília Xargay. Foto: A.Vila generals, locals i esportius, CD, DVD, CD-ROMS i parar-lo per a l'automatització, incorporar-hi les noves adquisi- més de 10.000 llibres sobre temes cions i distribuir-lo en les dues plan- diversos, enciclopèdies, diccionaris, atles, novel·les, poesia, viatges, llites del nou edifici. El nou edifici ocupa una super- bres científics i tècnics, contes fície total de 840,54 m2 i es distri- infantils, novel·les juvenils, ... Tots bueix en dos espais: un destinat al aquests materials es podran consulpúblic adult, i l'altre als infants i als tar lliurement a la biblioteca i també es podran endur en préstec. adults que els acompanyen. La Biblioteca posarà al vostre abast un ampli fons disciplinari de SERVEI DE PRÉSTEC més de 13.000 documents en diferents suports (llibres, revistes, diaris, Per accedir a aquest servei només cal mapes, CD, DVD i CD-ROM) adequats tenir el carnet de la biblioteca, que es per a totes les edats. I oferirà un ampli gratuït i es farà al moment només ventall de serveis de tot tipus d'entre presentant el DNI o passaport. El servei de préstec ens permetrà endurels que cal destacar els següents: nos a casa un total de 30 documents per un període de 30 dies distribuïts SERVEI D'INFORMACIÓ de la següent manera: · 15 llibres La Biblioteca posa a disposició dels · 5 DVD usuaris un equip de professionals · 5 CD per atendre de forma personalitza· 5 revistes da o a través de telèfon o de correu Podreu continuar gaudint del electrònic les vostres consultes. Consultes que poden anar des d'in- servei de préstec interbibliotecari. formació general i local, recerques És a dir, demanar documents d'albibliogràfiques, orientació sobre el tres biblioteques . I oferirem condicions de préstec especials i més flefuncionament de la Biblioteca, ... També s'oferiran sessions for- xibles per a escoles, entitats, assomatives sobre l'ús de recursos de la ciacions, ... del poble.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 28

CULTURA [exposicions

La vella Biblioteca s’ha anat buidant paulatinament de llibres i ordinadors per omplir el nou equipament. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

SERVEI MULTIMÈDIA La Biblioteca oferirà als usuaris 14 ordinadors per accedir a la informació a través de les noves tecnologies. En aquests ordinadors es podrà consultar el catàleg, accedir a Internet, accedir a bases de dades en línia, utilitzar el paquet office, ... El servei d'Internet serà de lliure accés i gratuït per a tothom. L'objectiu del servei és garantir la possibilitat d'accés a Internet de tota la població i potenciar-ne la utilització i el coneixement. També es disposarà de servei Wi-

fi a totes les instal·lacions perquè els usuaris es puguin connectar lliurement a Internet des del seu propi portàtil. La biblioteca també posarà a disposició dels usuaris que ho vulguin aparells per reproduir DVD i CD. ACTIVITATS

La Biblioteca promourà i acollirà activitats culturals i de foment de la lectura per a totes les edats i obertes a tothom amb l'objectiu d'incentivar la lectura, el diàleg social i la participació ciutadana. Us convidem a participar a les nostres: · Tertúlies literàries · Hores del conte · Audicions musicals · Conferències · Exposicions · Concursos

ALTRES SERVEIS A la Biblioteca també podreu reproduir documents mitjançant fotocopiadora, impressora i escàner. La Biblioteca disposarà de web pròpia des de la qual podreu consultar les novetats que es vagin adquirint, podreu reservar ordinadors, podreu consultar el catàleg de la biblioteca, conèixer les activitats que es faran, ... en definitiva estar al dia del funcionament diari de la Biblioteca. La Biblioteca també disposarà d'una aula d'estudi i/o d'activitats en grup que posarà a disposició dels usuaris que ho necessitin i ho demanin. La Biblioteca espera ser un referent cultural, educatiu, social pel poble de Sarrià de Ter. És per això que des de la Biblioteca us animem a venir a conèixer-nos, a visitar les noves instal·lacions, a utilitzar els nostres serveis i a participar en les nostres activitats. ■

Exposició col·lectiva d’artistes locals

U

na nova edició de l'exposició col·lectiva dels artistes de Sarrià de Ter. Una cita que cada any, per la Festa Major, tothom espera. En ella podem veure com els artistes van avançant en la seva tècnica. Com van millorant dia a dia. Però també com evolucionen, en alguns casos abandonant temes i endinsant-se per nous objectes, situacions i paisatges. Es tracta d'una exposició on, en un mateix espai, conviuen estils ben diversos però en tot cas amb un objectiu comú. Tothom vol donar a conèixer i compartir amb els altres allò en què hi ha esmursat tanta il·lusió, dedicació i energia. Ja sigui una pintura a l'oli, una complicadíssima feina de ganxet, una delicada reproducció en guix o una aquarel·la. Tant se val, la importància radica en la superació personal, la constància, en perseguir un

28_pDS

ideal i donar-li forma. I després, el millor de tot, voler-ho compartir i gaudir-ne amb tot el poble en aquesta exposició col·lectiva. Segur que tots ells ja estan treballant per l'exposició de l'any que ve. Que sàpiguen que ja ho esperem. ■

Exposició col·lectiva a la sala de La Caixa. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 29

CULTURA [exposicions

Exposició “Els reflexos de la realitat”

E

n Miquel Àngel Cros va sorprendre gratament els visitants de la seva exposició “Els reflexos de la realitat”. Els comentaris més escoltats eren els que incidien en la meravellosa sensació de realitat que desprenen els seus quadres. Tothom afirmava sentir-se transportat a aquells jardins, o integrar-se en aquells paisatges. Entre el públic de l'exposició hi havia gent que ha fet les seves incursions en la pintura, però també persones que només admiren l'art. Tots, però, coincidien a intuir la gran tècnica desenvolupada per en Miquel A. Cros. Les hores i hores passades darrera de cada obra. Hores d'observació de la realitat que l'envolta i de com el pas de la llum incideix en cada un dels objectes. Temps per captar els mínusculs detalls que després es traslladaran a la tela i atorgaran vida, llum i color a tot allò que observa l'ull avesat de l'artista. Temps també d'estudi dels efec-

tes i l'aplicació dels pigments per aconseguir allò desitjat. No és per casualitat, doncs, que en Miquel A. Cros aconsegueix captar tots els matisos colorístics de les cases de l'Onyar, ni els seus reflexos a l'aigua del riu. Ni la immensitat de verds que ofereixen els jardins de Santa Clotilde a la primavera. L'aplicació del color, matisada suaument en funció de la llum que rep, ens transporta a l'observació d'un indret de manera que, fins i tot, podríem assegurar rellotge en mà en quin moment del matí o la tarda ho fem. Evidentment hi intervenen més factors, però és sempre la mà de l'artista amb el seu domini de la perspectiva, la que fa que quan un admira l'obra d'en Miquel Àngel se senti com si for-

Miquel Àngel Cros, davant un dels seus quadres. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.

més part del quadre, com si personalment es passegés pels carrers empedrats de Peratallada o pugés escales a munt per la pujada de Sant Domènec. L'exposició ha estat un èxit de visitants que s'han endut un bon record d'aquesta pintura i aquest bon fer de Miquel Àngel Cros, a qui encoratgem a seguir investigant, treballant i reflectint la seva, la nostra, realitat. ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_29


SARRIA_ 74

13/12/10

17:26

Página 30

CULTURA [espectacles

Emergent 2010

Fotos: Quim Llunell

n any més vam acollir el Festival d'Arts Escèniques Emergent organitzat conjuntament amb el Consell Comarcal, l'associació Fringe i els diferents Ajuntaments que hi participem, en aquest cas el de Sarrià de Ter. Aquest any, però, vam optar per un canvi de dia i d'ubicació. Parlant amb els programadors vam decidir anar a un emplaçament més gros i canviar-lo de data i passar-lo a la nit. Per tant vam decidir de fer-ho del carrer Major davant l'ajuntament a ferho a l'entrada del parc del centre cívic de Sarrià de Dalt I realment va funcionar, ja que vam doblar l'assistència d'altres anys, i amb una programació de luxe, La nit va començar amb Most, els guanyadors del concurs intro , seguidament vam tenir el grup Llunatics, grup sorgit de l'escola de teatre d'El galliner i les danses orientals d'una alumna de la prestigiosa escola de Munique Neith. A continuació vam tenir la prime-

U

30_pDS

ra gran actuació de la nit amb la música de Litus, alt nivell musical, vam tenir el plaer d'escoltar un dels músics més prestigiosos que tenim al país, i mes prestigiosos no perquè se'l coneix com a músic sinó com a compositor. Litus és un dels compositors que la cantant Beth ha fet servir per posa temes al seu primer disc en català i la primera sorpresa de la nit és quan Litus va invitar a Beth a cantar un dels seus temes i la primera gran ovació de la nit. Després vam riure amb el gran Clown el Loco Brusca i per acabar la nit una de les poques actuacions de Beth a les comarques gironines, on va sorpren-

dre tots els assistents amb un deliciós i romàntic concert acústic. Una vetllada formidable per una de les nits d'estiu i que esperem que el proper any puguem repetir. ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:27

Página 31

CULTURA

El Tai-txí Txuan

E

l Tai-txí Txuan (Taijiquan) va néixer a Xina ara fa 300 anys, un país que vivia anys convulsos, envaït per potències estrangeres i amb sublevacions dels camperols. En aquest context, el taitxí es va estendre com una nova forma de boxa entre la gent del poble. Inicialment, aquesta boxa era coneguda com “Boxa de les tretze formes” perquè es composava de vuit postures bàsiques de les mans i cinc variants principals. Al llarg dels anys el Tai-txí va anar evolucionant. A finals del s. XVIII un dels grans Mestres de les Arts Marcials, Wang Zongyue, va fer un resum sistemàtic del nou estil i el va relacionar amb la filosofia xinesa clàssica del Yin i el Yang. D'ell arranca formalment el nom de Tai-txí Txuan. Hi ha diverses escoles i maneres de practicar-lo, però totes comparteixen unes característiques comunes. En tots els casos, la postura del tronc ha de mantenir la verticalitat ben recte, cal moure'l amb naturalitat i agilitat. El cos s'estira i relaxa de manera natural, perseguint sempre la seva flexibilitat. Els moviments han de ser àgils i lleugers, evitant que la musculatura

s'endureixi o es quedi rígida. No s'ha de confondre tot això amb la feblesa, ans al contrari, cal combinar a la perfecció els moviments vigorosos amb la suavitat de la seva execució. Però a l'hora de practicar el Tai-txí també és fundamental el paper de la ment. Tots els moviments han de ser efectuats conscientment, amb una perfecta combinació d'entrenament físic, mental i respiratori. Si es practica totalment concentrat, els moviments seran més segurs, produint-se així un major efecte fisiològic. Finalment destacarem la importància de la coordinació dels moviments. En el Tai-txí els punts principals del recolzament són la cintura i les cames. De manera que les mans, els ulls, el cos i els membres es mouen com un tot, tenint les cames com a base i la cintura com a eix. El Tai-txí coneix una gran popularitat en l'actualitat, donats els seus

importants beneficis per a la salut de les persones. Potser una bona manera de resumir aquesta pràctica seria utilitzant la descripció que en van fer els classics xinesos: “En donar un pas llarg, cal comportar-se amb la mateixa tranquil.litat que un gat, i quan la força s'exerceix cap a endavant cal fer-la amb tanta suavitat que ha de ser similar a quan es treu la seda del capoll” ■

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_31


SARRIA_ 74

13/12/10

17:27

Página 32

CULTURA [lectura

“EL BENEFICI” d'Àlex Rovira i Georges Escribano Eva Martínez i Escobosa

lex Rovira i ·Baix rendiment del perGeorges sonal, de la producció i de Escribano les vendes ens presen·Rumors ten un mèto·Retards importants a les de per millorar el clima laboentregues ral de les organitzacions. ·Problemes de control de El llibre narra la història qualitat en els productes o del seu protagonista, en Vícserveis tor, que és el director geneÀlex Rovira Georges Escribano ·Descontent dels clients ral de l'empresa “Innova ·Angoixa generalitzada del Business Corporation”. Es Es fa una anàlisi de tots els tipus personal: pessimisme, bloquejos i troba en una situació molt delicada en de personalitat per poder-les gestionar conflictes en les relacions què està a punt de presentar la seva a través de la Psicosocioeconomia, ·Baixes laborals per angoixa, estrès, dimissió degut al mal clima laboral que que és la teoria de la personalitat i de assetjament i diverses malalties viu diàriament a la feina. Mentre les organitzacions basada en el vincle ·Increment dels comportaments d'eredacta la seva dimissió, li ve recança entre la psicologia humana i l'econo- vasions: absentar-se de la feina, critiperquè està renunciant al somni de la mia i és un mètode d'intervenció per car per criticar, oblits importants per seva vida i li arriba un mail d'una noia aquelles organitzacions que volen deixadesa o descuit… que es diu Ariadna. A partir d'aquí, implantar canvis i el creixement. La solució a tot aquest laberint és comença a rebre correus electrònics S'arriba a la conclusió que hi ha acomiadar els dos directius que origid'aquesta persona que li dóna instruc- un virus entre dos directius i això com- nen el mal ambient laboral, fer canvis cions per salvar l'empresa. porta els següents símptomes: dins de l'empresa i donar més responL'empresa està formada pel consabilitat a la resta de personal per seller delegat, director general, direcmotivar-los. tor financer, director de màrqueting, Finalment, en Víctor és nomenat director d'I+D, directora de RRHH, nou conseller delegat passats sis directora comercial i l'antic director mesos de la seva incorporació. El que encara assisteix a les reunions del benefici és guanyar i afecta a l'empreConsell, el Sr. George Caplan. sa, empleats, clients, proveïdors, Com que hi ha un mal ambient accionistes, societat i medi ambient. laboral, els treballadors/es tenen por, La conclusió és que una empresa pateixen estrès i angoixa. Si se'ls o organització amb un bon ambient de donés més confiança, treballarien treball dóna un millor rendiment dels amb més entusiasme, humor, creativitreballadors i augment de la productat i il·lusió. ció, i els treballadors reben un reconeiEs distingeix entre el significat de xement a la seva feina i treballen més virus i anticossos. El virus és la por motivats, amb més il·lusió i entusiasque es reflecteix amb l'estrès, patolome i, per tant, donen el millor de si gia i pèrdua. I en canvi, els anticossos, mateixos. signifiquen confiança, compromís, Us felicito pel vostre llibre, que qualitat, reconeixement a les persom'ha fet entendre els comportaments nes, atrauen talents i recursos i el humans i crec que algunes empreses benefici és comú a tots els nivells: s'haurien de conscienciar de tenir un econòmic, psicològic, social i ecològic. bon clima laboral. ■

À

32_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:27

Página 33

CULTURA [lectura

AMIN MAALOUF Premi Príncep d'Astúries 2010 Àngel Garcia

À

quest any el premi Príncep d'Astúries de les Lletres ha estat atorgat a l'escriptor Amin Maalouf de 61 anys. Autor d'origen francolibanès, ha estat guardonat per tractar en la seva obra la complexitat de la condició humana i perquè en la seva forma d'escriure transmet una voluntat de reconciliació en el marc de la interculturalitat que suposa la zona mediterrània. A l'acta de lliurament del premi, el jurat va argumentar la seva candidatura amb aquestes paraules: “Amb un llenguatge intens i suggerent, Maalouf ens situa en el gran mosaic mediterrani de llengües, cultures i religions per a construir un espai simbòlic de trobada i enteniment”. Amin Maalouf va néixer el 1949 al Líban en una família d'origen cristià. Després d'acabar els estudis i seguint la tradició paterna, va fer de periodista i va viatjar per diversos països com l'Índia, Bangladesh, Etiòpia, Somàlia, Kènia, Iemen o Algèria, treballant en ocasions com a corresponsal de guerra. Poc després de començar la guerra civil al Líban, s'instal·là a París, ciutat on continua vivint. A partir del 1985, Maalouf es dedica plena i exclusivament a l'escriptura. Nombroses de les seves novel·les parlen de l'Orient Mitjà, l'Àfrica i la Mediterrània sempre amb un denominador comú: la lluita per la coexistència i la tolerància de les diferents cultures. Ha rebut el premi Mediterrani 2004 per “Orígens”, el Premi Goncourt 1993, un dels premis literaris més importants de França, per la seva obra “La Roca de Tanios”, i el premi Maison de la Presse 1988 per “Samarcanda”. Fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili l'any 2006.

Una de les seves obres més personals és Orígens, una extraordinària història familiar seguint el fil de les persones, dels costums i de les idees d'un territori molt mal conegut. A Orígens, Amin Maalouf, autor també de Lleó l'africà i Samarcanda entre d'altres, explica els orígens de la seva família en un llibre extens on allò més important és, no ja la història dels seus, sinó les vicissituds dels seu poble. Tal i com diu al principi: “Algú que no fos jo hauria parlat d'arrels. No

és el meu vocabulari. La paraula arrels no m'agrada i la imatge encara menys. Les arrels s'enfonsen a terra, es retorcen dins el fang, es propaguen en les tenebres; mantenen l'arbre captiu des que neix i l'alimenten a canvi d'un xantatge: Si t'alliberes, et moriràs!” Rebuscant en l'arxiu familiar, troba documents i cartes dels seus avantpassats, -els uns emigrats a Cuba i d'altres com el seu avi Botros, fundador al propi país de l'Escola Universal, una escola progressista i integradora, avançadíssima pel seu

pDS_33


SARRIA_ 74

13/12/10

17:27

Página 34

CULTURA [lectura

novel·la ni és tampoc una biografia: és una història familiar amb personatges singulars fora del comú, és un retrat d'una zona del món molt poc coneguda, és segurament la recerca dels orígens del mateix autor i amb ells els del seu poble. Samarcanda és el segon llibre de la trilogia sobre el Pròxim Orient que comença amb Lleó l'africà i acaba amb Els jardins de llum. La ciutat, que fou punt neuràlgic de la Ruta de la Seda, està situada a l'actual Uzbequistan, va ser conquerida per Alexandre el Gran al segle II a.C. i a partir del segle VIII, ja sota domini dels àrabs, va viure èpoques de gran rellevància i prosperitat.

temps- a través de les quals va reconstruint el seu arbre genealògic i la història de la seva família; en definitiva la història del seu país. Els seus avantpassats es defineixen com a libanesos, sirians i turcs. I explica que si bé l'estat turc tal i com el coneixem actualment va néixer després de la Primera Guerra Mundial sobre la ruïnes de l'imperi Otomà, ja feia temps que es coneixia comunament com a Turquia. Així indistintament es definien com a otomans libanesos o sirians. Segons el seu esquema mental, pertanyien a l'estat de Turquia, la llengua era l'àrab, vivien a la província de Síria i la seva pàtria era el Líban. Hi havia una certa fluïdesa en les denominacions i fronteres que es va perdre amb l'ascens dels nacionalismes. “Fa cent anys escassos, els cristians del Líban deien que eren sirians; els sirians buscaven un rei a la Meca; els jueus de Terra Santa es proclamaven palestins i el meu avi es considerava otomà. Encara no existien els estats de l'actual Pròxim Orient i el nom d'aquesta zona encara no s'havia inventat: es parlava de la Turquia d'Àsia. Des d'aleshores, molta gent ha mort per pàtries pretesament eternes; i molta més en morirà demà.” Una alliçonadora i valenta reflexió que potser haurien de fer més d'un. Orígens no és ben bé una

34_pDS

A finals del segle XIX, un estudiós nord-americà ressegueix el fil perdut d'un manuscrit emblemàtic del segle XI, l'autor del qual és Omar Khayyam, un poeta, filòsof i astrònom que s'instal·la a Samarcanda i que viu l'època convulsa de l'expansió de l'imperi persa en lluita contra l'imperi turc i fins la invasió dels mongols. L'autor ens narra la vida d'aquest home de pau que es nega a servir cap dels diferents governants amb qui té relació, relatant-nos també les lluites de les diferents faccions i la implantació d'un règim de terror, el de la secta dels "assassins", similar al dels talibans i altres fanàtics integristes actuals: és la

realitat escruixidora d'aquelles terres i d'aquella època. A Lleó l'africà Amin Maalouf ens presenta la història d'un personatge nascut a la Granada de l'any 1488, musulmà errant, instruït i prudent, que juga un important paper en els afers diplomàtics del seu temps. Home creient però no fanàtic, és capaç de fer d'intermediari entre Roma, l'Imperi Otomà, el rei de França i els soldanats del Magrib. En canvi a Samarcanda l'autor repassa, amb una prosa extraordinària, rica i suggerent, la història antiga de Pèrsia a través de la persona de Omar Khayyam i la itinerant possessió del seu manuscrit en mans de diferents personatges de l'època, i a la darrera part del llibre, explica la història no menys convulsa de principis del segle XX, on la dependència dels russos i dels britànics hipotecava el futur i l'autonomia de l'actual Iran. Ambdós llibres són un retrat de la història de tota aquella zona, però a més són, sobre tot, un cant a l'esperança i en contra de qualsevol dogmatisme a l'hora de resoldre els conflictes, que lliga amb la tradició de l'autor de presentar-nos sempre una posició de diàleg en les històriques i interminables lluites en aquest convuls territori.■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 35

AFERS EXTERIORS:

un èxit! L

a crida feta en el número 72 d'aquesta revista ha rebut una considerable resposta per part dels lectors. Moltes gràcies a tothom: han estat molts els que han afegit un exemplar de Parlem de Sarrià al seu equipatge de vacances, s'han fet una fotografia en un escenari representatiu i ens l'ha fet arribar de tornada. Us presentem una selecció d'imatges que demostren que la nostra revista no té fronteres. Parlem de Sarrià: cap a l'infinit i més enllà!

Berta Mitjans, des del Pantocràtor de Taüll

Amade u dels Alp Serra visità le s valls s suïsso s.

nacional.

inte motorista centració n o c : a st Jordi Co to (Itàlia) Monferra Celler de

b PdS, al Louvre: am Virgínia Pueyo s. le ab és suport les cues són m

Trobada d'enigmistes a la Pineda Fosca (Cassà de la Selva)

a oadas v ador i B de fades. lv a s n a tes ília S a de con La fam i es deix a in fe per

Mamen i M.Mercè a l'Arc de Triomf, sota els noms de Roses i Girona

Des de Lisboa, Assumpció Vila no es deixa perdre la seva revista preferida

Josep Brugada amb la Lali a Florència

cillas, a peu de Anna i Jordi Torre l. romànic, a Taül

pDS_35


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 36

CULTURA

L'SPOTIFY, una nova manera d'escoltar música Roger Casero Gumbau www.rogercasero.cat

À

ulls de les meves filles, de 4, 8 i 11 anys respectivament, que jo escolti música amb el tocadiscs, amb un disc de vinil, és un anacronisme; i més ho és, paradoxalment, que ho faci amb una cinta de casset. Al cap i a la fi els discs de vinils són encara presents en el món i la indústria de la música, bé com a raresa, amb la publicació encara d'elapés (Long Play) d'edició limitada, bé com a un dels elements bàsics de l'scratching dels discjòqueis (DJ). Les cintes de casset han passat a la història, que no vol dir que hagin desaparegut, però és molt simptomàtic l'anunci de l'empresa Sony de deixar de fabricar walkmans, la versió arcaica de l'mp3 actual... La tecnologia ha estat clau en aquest procés de transformació del suport dels continguts musicals, passant del vinil a la cinta magnetofònica (casset) i sobretot amb la digitalització dels arxius musicals a partir de l'aparició de disc compacte (CD), el qual malgrat la seva joventut respecte als seus predecessors, sembla tenir, segons alguns, els dies comptats. Però la tecnologia no ha canviat només el suport dels continguts d'àudio, sobretot els musicals, la tecnologia també ha transformat els nostres hàbits de consumir aquests continguts: com els escoltem i, sobretot, com els adquirim. Qui s'havia d'imaginar pocs anys enrere, per exemple, que el telèfon mòbil (o potser ara hauríem de par-

36_pDS

lar del dispositiu mòbil) seria un dels aparells on s'escolta més música? La revolució digital dels darrers anys, amb l'eclosió d'internet i el procés de democratització i accés a les noves tecnologies, han transformat, ja no els suports i els hàbits de consum, sinó fins i tot la indústria musical (i també l'audiovisual). Des de la perspectiva de la indústria, la pirateria és l'enemic a batre. Els arxius informàtics d'àudio (musicals) es poden copiar i reproduir fàcilment, i la seva comercialització privada, més enllà de ser un fet delictiu, deixa a la indústria de la música (autors, productors, discogràfiques, comerços i empreses secundàries) en una situació realment crítica, necessitant (exigint) en ocasions l'empara de l'administració en forma, per exemple, del polèmic cànon digital. Les discoteques, els nostres particulars arxius de música, han passat d'estar composades per discs de vinil a cintes de casset, per passar posteriorment al disc compacte. Però d'un temps ençà les discoteques no ocupen un espai físic en un racó de les nostres llars, al costat de l'equip de música, sinó que són carpetes informàtiques que contenen arxius musicals que desem al disc dur de l'ordinador o en discs durs externs. Canvia el

format però al cap i a la fi fem el mateix: recopilar i apilar arxius de música que, si bé no ocupen un espai físic a les nostres llars, sí que ocupen espai (bytes) de la memòria dels nostres ordinadors. I si abans, també ara, compràvem música, ara el que és habitual és descarregar-se-la, sigui legalment, fins i tot pagant, o de manera il·legal. Però de la mateixa manera que l'espai destinat a les nostres llars és limitat, també és limitada la capacitat dels nostres dispositius, de la memòria dels nostres dispositius (discs durs, terminals mòbils, reproductors de música...) d'emmagatzemar arxius musicals. I arribats a aquest punt hom es pot preguntar: cal seguir necessàriament col·leccionant arxius musicals que, d'una manera o altra, ocupen espai? Té sentit tenir al disc dur de l'ordinador mil, dos mil o trenta mil cançons?


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 37

CULTURA

o per discs i el seu accés és gratuït en la seva versió bàsica, encara que la gratuïtat té per peatge la inserció de falques publicitàries. A més, a l'Spotify pots elaborar les teves pròpies llistes de reproducció. Mesos enrere l'Spotify va variar la seva carta de serveis i actualment ofereix aquestes tres opcions: Si la resposta és no, la solució és l'streaming. L'streaming és una tecnologia que permet la distribució de continguts d'àudio (també de vídeo) a través d'internet sense necessitat de descarregar-los prèviament; és a dir, ens permet escoltar música, a través d'internet, sense necessitat de descarregar-nos l'arxiu musical. És a dir, em permet la possibilitat d'escoltar la música que jo vull quan jo vull, però sense necessitat de descarregar-mela, de manera que no m'ocupa espai de memòria del meu dispositiu (pc, iphone...). Malgrat que aquesta tecnologia és present ja des de mitjans dels anys noranta del segle passat, qui l'està revolucionant i s'està posicionant d'un temps ençà com a líder a nivell musical és l'Spotify. L'Spotify és una aplicació informàtica que permet, via streaming, escoltar música. A l'Spotify la música es pot trobar per autors, per cançons

Spotify Open: accés directe (sense invitació) a la música, amb una limitació de 20 hores al mes i, naturalment, amb les falques publicitàries. Spotify Unlimited: música sense limitació de temps i sense publicitat per 5 € al mes Spotify Premium: música sense limitacions de temps i sense publicitat, mode offline per les llistes de reproducció, Spotify al mòbil i una major qualitat del so entre d'altres, per 9,99 € al mes. Es manté encara l'Spotify Free, que era la versió gratuïta, via invitació, que ofereix música sense limitacions amb falques publicitàries i, com les altres dues de pagament, ràdio. Spotify no és l'únic servei d'streaming de música disponible, però sí que és dels millors posicionats, comp-

tant amb més de 10 milions de cançons. A més l'Spotify ha esdevingut més social, permetent, entre d'altres, la connexió d'Spotify amb Facebook, de manera que es poden veure, a través de l'Spotify, la biblioteca pública de música que tenen els teus amics de Facebook. Per utilitzar l'Spotify només cal accedir al seu web (www.spotify.com) i descarregar l'aplicació al teu ordinador. Però més que aquesta aplicació en concret, el més rellevant és el canvi en els hàbits de consum de música. Possiblement les meves filles no tindran a les seves llars un espai físic en un racó de casa seva destinat a la seva particular discoteca; possiblement tampoc aniran comprant més i més discs durs per desar i arxivar multitud d'arxius musicals (i de vídeo, i documents, etc)... La vida serà, de fet ja pot ser-ho ara, on line, amb la possibilitat de disposar de discs durs on line o, simplement, de consumir i compartir via streaming i a través de les xarxes socials, diversitat de continguts. La qüestió de fons és que no serà, que no és necessari tenir en propietat i anar acumulant música, la qüestió és poder-ne consumir sense necessitat d'emmagatzemar-la, i sobretot consumir-la a través de diferents dispositius connectats a internet: l'ordinador, el telèfon, la televisió, el cotxe i, si s'escau, per què no, la nevera! ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_37


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 38

CULTURA

Plafó situat prop del pont de Torroella de Montgri que creua el riu Ter. Foto: A.Vila

ESPAIS DE MEMÒRIA: UNA PROPOSTA Assumpció Vila www.avilasimon.blogspot.com l pont de Torroella de Montgrí sobre el Ter s'hi ha instal·lat un plafó, amb fotos i textos que expliquen que fou reconstruït el 1940 per soldats republicans presoners de la Guerra Civil. El tipus de plafó s'inscriu en la línia que promou el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, dins la xarxa d'espais de memòria que s'està estenent per tot el país en els llocs on ocorregueren fets rellevants de la Guerra Civil. El Pont de l'Aigua que uneix Sarrià de Ter amb el Pont Major fou enderrocat pels soldats republicans en la seva retirada i, en el seu lloc, s'hi reconstruí l'actual, erigit per presoners de guerra, excombatents republicans. Aquesta història, la nostra història volguda o no, es pot explicar i exposar en el lloc on ara hi campen uns contenidors que donen una pèssima imatge de l'entrada al poble. Els

A

38_pDS

contenidors bé es poden situar en un dels laterals de la Via Augusta i deixar lliure aquest espai per usos més lúdics i formatius. Del material fotogràfic de què disposem s'hi ha d'afegir dues noves imatges de l'agència Magnum, obtingudes per Robert Capa durant la retirada dels soldats republicans, i dues del Pont de l'Aigua que prevenen d'un particular de Palafrugell. Totes ens han estat facilitades per Joan Cos. En un plafó, situat a la placeta es podrien reproduir aquestes imatges, amb text explicatiu de la voladura del Pont de l'Aigua pels soldats republicans i de la seva reconstrucció. El pont es va inaugurar el 4 de febrer de 1940, un any després de ser volat. 1. Entrada a Sarrià de Ter amb un cartell de França, just on ara hi ha la placeta, amb les vies del tren i l'edifici que es cremà quan l'incendi del Carrilet el 1938. Robert Capa Agència Màgnum.

2. Imatge del Pont de l'Aigua dels anys 30. 3. Pont de l'Aigua enderrocat. Vista des del Pont Major. Foto cedida per Joan Cos. 4. Soldats presoners que varen reconstruir el Pont de l'Aigua. Foto cedida per Damià Aguirre. Les altres dues fotos podrien ferse en plafons individuals i situar-se a prop d'on estan preses: 5. Soldats republicans dalt d'un camió durant la retirada, al carrer Major de Sarrià de Ter. Robert Capa. Agència Màgnum El 30 de juny de 1937, avions feixistes provinents de la base de Mallorca varen bombardejar Sarrià de Ter, provocant la mort de 5 civils i enrunant 3 cases. 6. Casa enrunada pel bombardeig al carrer de l'Església. Revista Estel. ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 39

CULTURA

1 2

3

4

5

Casa enrunada pel bombardeig al carrer de l’Església. Revista Estel

6

pDS_39


SARRIA_ 74

13/12/10

17:28

Página 40

DOSSIER D’HISTÒRIA

UN SEGLE DE TRANSFORMACIONS SOCIALS EN EL CAMP CATALÀ (1880-1980) Enric Saguer Hom

E

ntre la dècada de 1880 i l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (1986), es varen produir una gran quantitat de transformacions de signe divers que varen modificar enormement les condicions de vida, les formes de treball i les relacions socials al món rural. Es va passar d'una agricultura on produir per l'autosubsistència tenia un pes important, a una agricultura mercantil que produeix per vendre i que necessita comprar per produir. La terra, que havia estat el factor determinant de la desigualtat i de l'estratificació social, va anar perdent aquest paper i ha acabat tenint una importància secundària com a factor de producció. Els hereus de les nissagues terratinents que havien senyorejat en tots els pobles de pagès varen anar evolucionat cap altres formes de rendisme que res tenen a veure amb el món rural i en alguns casos varen deixar de comportar-se com una classe ociosa per convertir-se en empresaris agrícoles o directament en agricultors. Les transformacions del segle XX han estat radicals a nivell demogràfic, econòmic, tecnològic i social. Vist en perspectiva històrica, es va tractar d'un període de fortes convul-

40_pDS

sions, que va començar amb un seguit de crisis agràries, que va tenir el seu punt culminant durant la segona República amb tot el debat sobre la reforma agrària i, en l'àmbit català, amb les discussions entorn la Llei de contractes de conreu (1934), i que, després de la pau forçada del primer franquisme, aquestes convulsions varen tendir a dissoldre's a través de l'èxode rural i l'abandonament de l'activitat agrària que va començar a ser important a partir les dècades de 1950 i 1960. Durant la dècada de 1880 va esclatar una successió de crisis que varen afectar els principals cultius mediterranis i que, globalment, es coneixen amb la denominació de crisi agrària finisecular. De fet, no es va tractar d'una sola crisi, sinó d'unes quantes que varen coincidir en el temps. La viticultura, el motor més dinàmic de l'agricultura catalana, va entrar en crisi a causa de la fil·loxera. L'olivera va haver de competir amb a l'aparició de greixos sintètics que substituïen l'oli com a lubricant natural o com a combustible per a la il·luminació. Els cultius cerealícoles, principalment el blat, varen patir una altra crisi provocada per la globalització dels mercats, un fenomen que sembla molt actual, però que té el seu primer capí-

tol a finals del segle XIX quan la revolució en els transports, primer ferroviaris i després marítims, va fer possible l'arribada de cereal barat als ports europeus procedent de països com Austràlia, Argentina o els Estats Units. La rellevància d'aquest episodi de crisis sobreposades és que va ser el primer capítol d'una nova situació per a l'agricultura, una situació marcada per una tendència persistent a la baixa dels preus, que amb alts i baixos, es va perllongar durant bona part del segle XX. Tot i que aquesta baixa dels preus agraris va tenir el seu vessant positiu, perquè va permetre augmentar el nivell de vida al conjunt de la població, també va tenir un preu i aquest el varen pagar els diferents agents implicats en la producció agrària: propietaris, masovers, petits pagesos, jornalers agraris,... A tots ells els va caldre córrer molt tan sols per quedar-se en el mateix lloc on estaven. Córrer molt implicava diverses coses: canviar els cultius, especialitzar-se, augmentar el rendiment de la terra, millorar la productivitat del treball, controlar la comercialització de la producció,... Tot plegat sembla senzill, però va ser un procés llarg i costós que, en algunes ocasions es va afrontar en solitari, però que sovint va cal-


SARRIA_ 74

14/12/10

09:02

Página 41

DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions

El professor d’Història Econòmica de la UdG, Dr. Enric Saguer Hom, membre del grup d’història de les societats rurals, va ser l’encarregat de donar contingut a l’acte institucional que cada any es celebra per la diada de Catalunya al pati del Patronat, amb una conferència sobre la masoveria catalana. Foto: Ràdio Sarrià

dre agrupar-se. El primer terç del segle XX va ser un període d'esclat de l'associacionisme agrari. A l'abric de la llei de sindicats de 1906 varen aparèixer moltes iniciatives locals de caràcter associatiu i cooperatiu. Al darrera d'aquestes associacions no només hi havia la voluntat de resoldre problemes de caràcter econòmic. Una part important d'elles, especialment les impulsades pels grans propietaris agraris, buscaven enquadrar ideològicament els petits pagesos, rabassaires i masovers per frenar l'expansió de les associacions de classe. Des de finals del segle XIX, els propietaris estaven perdent capacitat de control social, i alguns varen reaccionar impulsant la creació de cambres, sindicats i cooperatives que alhora que atreien els pagesos amb l'oferta d'un seguit de serveis cooperatius, també pretenien neutralitzar el conflicte social i reforçar els lligams clientelars. I en la recerca d'aquesta pau social a través d'organitzacions interclassistes, els propietaris varen coincidir amb alguns sectors de l'església catòlica. Les transformacions del món rural varen ser especialment impor-

tants en tres àmbits: en la demografia, en l'estratificació social i en l'organització social de la producció agrària. En la demografia un dels principals canvis va ser la urbanització de la població. En el decurs del segle XX la població es va desruralitzar. El 1880 la població rural equivalia a les 4/5 parts de tota la població catalana, mentre que un segle més tard només era 1/5 part. Viure a pagès cada vegada volia dir menys que un feia de pagès. A finals del segle XIX, més de la meitat de la població treballava en el sector agrari, mentre que el 1980 ja només era el 5,5%. Aquesta disminució dels actius agraris en una etapa en què, simultàniament, estava creixent la població total implica que la productivitat dels treballadors agraris va créixer molt ràpid i que el seu grau de mercantilització, de vinculació dels pagesos amb el mercat, va créixer en consonància. Es va passar d'una agricultura on la producció per l'autoconsum era important, a un model d'agricultura comercial, orientada al mercat. L'estructura social del camp també va transformar-se en diversos sentits. En termes generals, va simpli-

ficar-se i les desigualtats a l'interior del món rural varen reduir-se. El pes dels assalariats rurals (mossos o jornalers) cada vegada va ser menor, especialment després de la I Guerra Mundial, quan els salaris varen créixer molt pel damunt del preu dels cereals. A partir d'aquell moment es va reforçar més el model d'agricultura familiar que ja caracteritzava l'agricultura catalana. La mecanització de les feines agràries va acabar-ho de sentenciar i després de 1950 la presència de mossos als masos va quedar com un fet residual. Una de les conseqüències importants de la caiguda tendencial dels preus agraris va ser l'ensorrament de les bases econòmiques que sustentaven als propietaris rurals. Davant el declivi de la renda i davant les oportunitats obertes en altres sectors econòmics, molts hisendats varen tendir a diversificar les seves inversions i a adquirir de forma creixent actius industrials, financers i urbans. En una primera fase, fins les dècades de 1950-1960, la renda de la terra va tendir a caure degut a la pèrdua de valor de les rendes fixes que es cobraven en moneda (com els censos emfitèu-

pDS_41


SARRIA_ 74

13/12/10

17:29

Página 42

DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions

tics) a causa dels processos inflacionaris, a la baixada relativa dels preus dels productes que percebien de les finques que tenien cedides en règim de parceria i també de la seva poca implicació en tot el procés de transformació agrària, fet que comportava que tampoc poguessin recollir part dels guanys que els seus arrendataris i masovers varen aconseguir. Durant aquest període, molts hisendats ja varen començar a ser conscients que el seu món s'estava acabant i varen reaccionar de maneres diverses. Una d'elles fou donar carrera universitària al fill hereu -fins aleshores havia estat cosa dels fills segons, que havien de tenir un ofici per guanyar-se la vida al marge del patrimoni familiar. En una segona fase, des de finals dels anys cinquanta, comencen a tenir problemes per trobar masovers i moltes masoveries s'abandonen i es tanquen. Poc després s'hi afegeix un altre fet que dóna el cop de gràcia: l'arribada del butà, que substitueix el carbó com a combustible domèstic i que elimina una de les produccions importants dels seus boscos. La renda de la terra, els ingressos dels propietaris, aleshores entren en una fase de forta caiguda. En aquest context, l'hàbit de viure sense treballar va fer-se cada vegada menys viable. Els hereus dels grans patrimonis varen començar a treballar, en alguns casos fora de la seves finques i en altres convertint-se en agricultors, en ramaders o, si es vol, en empresaris agraris. La decadència dels propietaris rendistes va propiciar alguns canvis en

la distribució de la propietat de la terra. Un bon nombre de propietaris va posar en venda parts del seu patrimoni i en aquesta ocasió els compradors ja no varen ser altres propietaris rendistes o inversors urbans, sinó que pagesos i, amb una certa freqüència, els propis masovers que havien cultivat fins aleshores les terres. Josep Pla, el 1952, donava fe que s'estava produint aquest fenomen i el qualificava de “permanent, callada, positiva revolució”. La imatge que ens transmet Pla, però, és en part enganyosa, ja que aquesta pretesa revolució va tenir uns efectes limitats. En l'àmbit de l'organització de la producció, es varen produir grans canvis en la masoveria, la institució agrària que havia articulat i organitzat la societat rural a Catalunya des del segle XVI. Durant el segle XX, es van produir canvis substancials en la fórmula de parceria al terç que havia dominat històricament en el camp gironí. Poc a poc, la masoveria parciària va anar convertintse en un arrendament, en bona mesura per la demanda i la pressió dels masovers, que buscaven uns tractes que els deixessin més lliures per respondre a les noves condicions posteriors a les crisis agràries de finals del XIX. En aquells masos on varen continuar els tractes de parceria, les coses també varen canviar, especialment algunes regles bàsiques sobre com es distribuïen els costos d'explotació. En general, els propietaris van estar disposats a compartir, en proporció a la renda, la despesa que comportaven els canvis que repercutien directament

sobre un augment de la collita _adobs, pesticides,..._, tot i que es van mostrar molt més reacis a sufragar altres costos que van anar fent-se cada vegada més importants, i especialment varen rebutjar les despeses associades a la mecanització del treball agrari, La crisi en l'oferta de masovers oberta a finals dels anys 50 va accentuar encara més la tendència a suavitzar les obligacions exigides als masovers: el pes de la renda va tendir a reduir-se; molts pagaments monetaris es varen fossilitzar o varen evolucionar per sota de la inflació que els desvaloritzava; moltes obligacions que tenien un component servil -des del lliurament anual d'un porc o de volateria, fins a determinats serveis en favor del propietari- varen desaparèixer. En algunes àrees, especialment en zones boscoses o de muntanya, es va permetre als masovers de residir fora del mas, a la vila. Molts masovers, sense deixar de menar el mas, varen comprar cases al poble i acabaren visquent-hi de forma permanent. El corol·lari final d'aquest procés, tanmateix, ha estat la pràctica desaparició de la masoveria i dels masovers. Avui ja no queden masovers i els pocs que encara reben aquest qualificatiu tenen poc a veure amb el treball agrari i molt amb el servei domèstic. Després d'un segle de córrer molt, després d'un segle de profundes transformacions tant en l'àmbit productiu com en l'àmbit social, els problemes del sector agrari no semblen haver-se resolt i més que mai el futur de l'agricultura està en qüestió. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

42_pDS


SARRIA_ 74

14/12/10

08:43

Página 43

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Tera

Carret -tartana petita- de Can Rosari fotografiat a la plaça d'en Nadal, al costat de la Font de Can Nadal, a Sarrià de Dalt, amb capacitat per a 4 places més el tartaner, dos per cada banda; al darrera hi ha el primer camió comprat per Transports Oliveras, un International

EL TRANSPORT A SARRIÀ DE TER: la història de la família Oliveras, “can Rosari” Xavier Maluquer http://historiatransportcat:blogspot.com

A

companyat d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, vaig conèixer al senyor Martí Oliveras, llur muller i llur fill Joan. En Martí Oliveras és un transportista jubilat del municipi de Sarrià de Ter, amb adreça al carrer Major de Sarrià 69, conegut popularment com "can Rosari". En Martí Oliveras representa la tercera generació de transportistes iniciada per llur avi Josep Oliveras i Ventura l'any 1880, qui cobria la línia regular de viatgers entre Sarrià de Ter i Girona amb tartana i també duia els treballadors de la fàbrica tèxtil Sociedad Anónima Grober SA, empresa centenària de Bescanó (Gironès).

pDS_43


SARRIA_ 74

13/12/10

17:29

Página 44

Dolors Oliveras damunt del camió Chevrolet.

Josep Oliveras amb la seva dona. Maria Peracaula i la seva fills Dolors, al carrer Major de Sarrià i el camió Chevrolet al darrera.

L'any 1925 el succeeix al capdavant de l'empresa llur fill, Emili Oliveras i Ventura, qui continua prestant el servei regular amb tartana entre Sarrià de Ter i la Girona. En aquells anys també inicia el servei de paqueteria amb carro. Durant els anys 1930 i 1940 es continua el servei de paqueteria amb carro i cavall. Cap a l'any 1953 s'incorporen al negoci els dos fills de l'Emili, en Josep i en Martí Oliveras Teixidor, un cop varen tornar del servei militar. Es decideix abandonar la línia regular entre Sarrià de Ter i Girona i centrar-se en el transport de paqueteria i fàbriques. Amb la incorporació dels dos fills al negoci s'adquireixen els primers camions, un International i un Chevrolet. Sarrià de Ter tenia una important indústria paperera centrada

44_pDS

en tres empreses principals: can Butiñà, avui dia desapareguda; Manipulados del Ter SA, coneguda com a can Pons, avui dia propietat del grup italià Fedrigoni, i Emília Vila, S.C., que l'any 1976 va esdevenir Vila Tarradell S.A., amb dues fàbriques, a Besalú (Garrotxa) coneguda com Papelera La Confianza SA, i l'altra fàbrica a Sarrià de Ter. Aquestes tres empreses i els tallers auxiliars que hi treballaven al seu redós van generar una important activitat econòmica. L'any 1953, un cop retornat en Martí Oliveras del servei militar, es va comprar un International amb matrícula B-45132, desti-

Dolors Oliveras davant el camió International, matricula B-45132, al carrer Firal


SARRIA_ 74

13/12/10

17:29

Página 45

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

La tartana de l'Emili Carreras (can Rossa), al carrer Ballesteries de Girona, una tartana com la que tenien a can Rosari per al transport de persones i el repartiment de paqueteria.

nant-lo al servei de paqueteria entre Girona i Sarrià de Ter. Aquest camió el conduïa en Martí Oliveras i fou adquirit a l'empresa Transports Vilaró de Vilablareix. En aquells anys el repartiment dels paquets pel nucli urbà de Sarrià de Ter era amb carro i cavall. L'any 1955 es va comprar a l'empresa Transports Domingo Peraferrer un camió Chevrolet destinat al servei de fàbriques, principalment les indústries papereres de Sarrià de Ter i pobles de l'entorn com Can Vila, Can Butiñà i Manipulados de Ter SA. Aquest camió

era un autocar que es va transformar en camió aprofitant la part davantera per a construir la cabina. La seva matrícula era GI-5119, i equipava un motor diesel Perkins. Amb el temps, se li va canviar la cabina per la d'un International. Aquest camió era conduït per en Josep Oliveras i Teixidor. L'any 1967 es va comprar un Pegaso Comet nou al concessionari oficial Autoremolcs Girona SA, La caixa de fusta que muntava fou aprofitada d'un altre camió. Va substituir el camió Nazar A i treballava per a l'empresa paperera

Emília Vila, SA. Aquest Pegaso Comet el conduïa en Josep Oliveras. Per a substituir el Chevrolet es va adquirir un Ebro B-45 en una subhasta publica convocada pel Ministeri d'Obres Públiques per a alienar els vehicles de la base de Vidreres. Aquest Ebro muntava un bolquet sobre el qual se li va instal·lar una vela. Se li va assignar una nova matrícula GI-77607 que reemplaçava la del Ministeri d'Obres Públiques. Fou conduit per en Martí Oliveras i es dedicava a paqueteria. L'any 1974 es va estrenar un

pDS_45


SARRIA_ 74

13/12/10

17:29

Página 46

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

Fotografia del carrer Major de Sarrià, en aquells anys Avinguda José Antonio, amb la via del "Tren pinxo" que enllaçava el barri de Pedret a Girona i es bifurcava en dues línies fins a Banyoles (Pla de l'Estany) i fins a Palamós (Baix Empordà)

Josep Oliveras, Maria Peracaula, Dolors i Margarita Oliveras poden davant el camió Nazar

El camió Ebro B-45 amb el bolquet del M.O.P. cobert per una vela al carrer Firal.

Pegaso 1065 "Europa" al concessionari oficial de Girona, Autoremolcs Girona SA, amb matrícula GI-6985-E. Muntava una caixa de poliester fabricada pel carrosser Terradas de Riudarenes. Treballava per la fàbriques papereres. L'Ebro B45 procedent del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) fou substituït l'any 1980 per un altre EBRO E90, comprat a l'empresa Pedra Amer SA. Va donar un resultat excel·lent i fou conduït per en Martí Oliveras per a cobrir el servei de paqueteria. Llur matrícula era GI-0208-G.

46_pDS

L'any 1988 es va comprar un Pegaso Tecno 1331-26 al concessionari oficial Autoremolcs Girona SA, amb matrícula GI-2118-AH. Muntava un bolquet fabricat pel carrosser Terradas de Riudarenes i treballava per l'empresa Papelera la Confianza SA de Besalú (Garrotxa). Fou conduit per en Josep Oliveras i Peracaula, representant de la quarta i darrera generació, nebot d'en Martí. El darrer camió d'aquesta empresa centenària fou aquest Pegaso Mider 260, de 2 eixos, amb matrícula

GI-3175-AL. Va substituir el Pegaso 1065 "Europa" i fou conduït per en Josep Oliveras i Teixidor fins a llur jubilació. Avui dia la família Oliveres conserva una tartana curosament restaurada que participa en les jornades del paper de Sarrià de Ter, i ferramentes usades pels carros i les tartanes que el senyor Martí Oliveras ha recollit i restaurat, en una mostra de l'estima que té per llur ofici. Gràcies a l'amabilitat de la família Oliveras i d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, hem pogut redactar la història d'aquesta empresa familiar centenària de transports del Gironès, la qual constitueix també la petita història d'aquest país, i que permet de capir les causes perquè Catalunya va protagonitzar una revolució industrial i avui dia encara manté un important teixit industrial de petites i mitjanes empreses malgrat les dificultats de tota mena que ha hagut de superar. ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:30

Página 47

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

Martí Oliveras, al pati de casa seva.

El camió Ebro E90 estacionat a Sarrià de Ter

El Pegaso Europa amb en Josep Oliveras Peracaula, al carrer Firal

Pegaso Tecno

Josep Oliveras i llur muller davant del Pegaso Mider a Sarrià de Ter

pDS_47


SARRIA_ 74

13/12/10

17:30

Página 48

ENTREVISTA

Jaume Hom Tarrats BRUC, BRUGUÉ, BRUGUERA, BRIAR

Jaume Hom amb un escalaborn de bruc, al seu taller.

Assumpció Vila www.avilasimon.blogspot.com

A

bans de començar l'entrevista, en Jaume em va adreçar a la seva web, www.briarblocks.com. Tants anys de veïnatge i no en sabia res de res de com en Jaume “de les pipes” feia la seva feina, i això que la web és molt il·lustrativa. A la pàgina hi ha penjat un anunci d'una villa a Bali, una casa que el seu fill, també Jaume Hom, casat amb una noia balinesa, lloga tot l'any tret de l'agost. A Internet res et sorprèn, ni que la pàgina només estigui en anglès,.... Des que el seu fill va preparar aquesta senzilla però pràctica web, el negoci ha tornat a remuntar. “Vaig tenir una dècada molt difícil, del 1985 al 1995, vaig anar d'un costat a l'altre, vaig inventar la “mini-grill”, una barbacoa d'un sol ús que es venia a les boti-

48_pDS

gues de pesca, a les ferreteries, a Sarrià la podies trobar a ca la M. Lluïsa Vidal, que les comercialitzava als mercats; vaig muntar l'empresa de disseny gràfic, vaig ser venedor de taps de suro d'una empresa de Cassà de la Selva... al final m'he dedicat al que més sé fer, al que em va ensenyar el meu pare”. El seu pare, en Martí Hom Padrosa, fill de Santa Coloma de Farners, casat amb la Carme Tarrats de Susqueda, tenia un dret d'aigua en aquest poble, ara sota el pantà, que li permetia fer corrent contínua per alimentar una serradora, on tallava la rabassa de bruc i el boix. El bruc és un arbust que només creix al Mediterrani, se'n troba a Itàlia, Grècia, Espanya, Marroc i Algèria. La

rabassa s'aprofita per les pipes i de les branques, se'n fa, encara, escombres o feixines. La fusta és apreciada per cremar, però per contra, la peculiaritat d'aquesta fusta és que la pipa no s'encén, crema el tabac, però el foc no agafa la pipa de bruc. L'aiguat de l'any 40 els va inundar les instal·lacions i es varen traslladar al poble del Pasteral. El 30 de novembre de 1946 neix en Jaume Hom Tarrats, el fill tercer, després de la Conxita i la Montserrat. Amb el temps, la família es traslladarà al Pont Major, tot seguint la Conxita que havia muntat una perruqueria. Cap a 1970


SARRIA_ 74

13/12/10

17:30

Página 49

ENTREVISTA [Jaume Hom Tarrats

Companys de feina, treballadors de la rabassa.

L'encarregat, Jaume Anglada, amb una rabassa de bruc.

varen comprar el solar del carrer Ripollet a Sarrià de Jaume Hom i el seu pare Martí, amb l'holandès Ter i varen fer el taller i la Erik Nörding i un intèrpret, davant casa seva del casa, en un barri sense sercarrer Ripollet. 1971 veis, amb fang als carrers. En Jaume va estudiar ya. Quan en té una determinada quanperitatge mercantil i va entrar a treba- titat, les bull dins de xarxes, ja separallar a Correus i Telègrafs on va apren- des segons la qualitat del bruc. El prodre Morse. S'hi quedà uns tres anys i cés d'ebullició li extreu el taní, el que es el 1975 va començar a treballar amb el quedava abans l'empresa Pagans per seu pare al taller. Es va casar amb la fer el tint. Després s'assequen a l'aire, Rosa Mulà i tenen tres fills, en Jaume, fins que s'envien al client. l'Olga, la Laura, i una neta. Amb Internet, s'han obert noves En aquells anys, havien tingut finestres: hi ha el client de bricolatge, a fins a una dotzena de persones al qui ven unes quantes peces selecciotaller i una brigada al bosc de deu per- nades i que pot triar des de la pàgina sones amb un capatàs a la recerca de web, peces no acabades del tot amb les rabasses. No totes les peces són una part d'escorça per tal que qui fa les aptes pel bloc. Com bé es descriu a la pipes les deixi amb un voraviu rústic; hi web, si en una zona no surten bones, ha el client de peces de gamma alta s'ha de canviar de lloc. La rabassa, (Europa, Rússia) que demana les fins que no l'has oberta no saps què et millors peces i el client de gamma mitpot donar, si serà un bloc d'alta o de jana i baixa a qui ven els lots en palets baixa qualitat. Aquesta feina l'han feta (Mèxic, Xina). La venda a l'estranger li sempre bosquetans i gent de pagès ha permès a en Jaume conèixer Euroque hi entén. En Jaume augura la fi de pa, voltar amb la Rosa, per països que la recollida una vegada ell plegui, tot i d'altra manera li hauria costat d'anar. que encara queden algunes empreA en Jaume li agrada el mar, anar ses, en Soler d'Amer, una a València i a Llançà i sortir amb la barca a tirar la una altra a Andalusia que es fan les canya. A l'estiu el bruc es deixa repopipes i també el bloc del bruc. sar, “no es va al bosc quan la planta fa Quan el bruc arriba al taller, el saba”, de juny a octubre, no s'extreu manté humit fins a tallar-lo. De la peça la rabassa. Això li permet poder desen treu el tros més valuós on es mos- cansar dos mesos sencers, fins que tren les vetes més fines i el cor. Només torna a tenir la rabassa al taller. I quan se n' aprofita un 20% i d'alguna peça, torna a Sarrià, o és al taller o volta en ben res. Les restes serveixen per llen- bicicleta per desestressar-se. ■

Imatges de les rabasses, naturals i cuites i de les peces ja tallades.

pDS_49


SARRIA_ 74

13/12/10

17:30

Página 50

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

Una caseta a Sarrià de Dalt Moltes coincidències que anys enrere s'atribuïen a la casualitat ara tenen la seva raó de ser en les noves tecnologies, la societat de la informació i la quantitat de mitjans que hi ha a disposició de qui té temps i ganes de navegar digitalment. M'escriu una noia que ara viu molt lluny d'aquí, però que ens coneixem de coincidir en una xarxa social. Estirant fils electrònics ha descobert aquesta revista i em consta que en llegeix les edicions en pdf, amén de disposar dels últims números en paper, que m'he cuidat de fer-li arribar. Quin interès pot tenir una persona que viu al Pirineu en qüestions tan locals com les que plantegem a Parlem de Sarrià? M'escriu un breu i entranyable relat on m'explica que la seva família havia tingut una caseta a Sarrià de Dalt a finals dels setanta/ primers vuitanta. Vivien al Poblenou barceloní i buscaven un lloc per passar els caps de setmana en contacte amb la natura. Van comprar una finca passat Sarrià de Dalt, camí de la Mota, i van edificar-hi una caseta que els acollia en caps de setmana i èpoques de lleure. Recorda passar per davant de l'església de Sant Pau, que no tenien electricitat i ho feien anar tot amb butà, que s'anaven a banyar a la piscina de Sarrià de Dalt i a comprar a la Cooperativa, que visitaven un mas proper per proveir-se d'ous, i l'omnipresent fum de la fàbrica Torras d'aleshores. En ocasions anaven a dinar a can Xifra de Cartellà i al mercat de la Devesa a Girona: imatges

50_pDS

d'infantesa i primera adolescència. “Tinc molts bons records d'aquella època….”, em diu. La parcel·la feia pendent: anava d'un turonet fins a un torrent on es mullaven els peus. Recorda el nom del venedor del terreny: un tal senyor Raimon; i el d'uns veïns propers: els de can Ferinelli. Sembla que l'actual propietari hi té cavalls... Algú sabria acompanyar-m'hi? La trobarem, Berta, la trobarem...

Crònica negra A mitjans de setembre, un parell de notícies aparegudes a la premsa -a les pàgines de successos!- posaven el nom de Sarrià de Ter a la primera línia de l'actualitat. L'onze de setembre (“el dia de la diada”), el Diari de Girona publicava la detenció de quatre nois de Salt per recollir plantes de marihuana al Pla d'en Xuncla. Sembla que tenien la plantació en alguna zona recòndita propera a la riera i havia arribat hora de collir. No sembla pas que es pogués al·legar allò del consum propi, ja que, tal com informava el diari, en portaven un Renault Espace ple... Qui sap si a la vora de la riera d'en Xuncla hi ha un microclima que afavoreix segons quin conreu... Uns dies més tard, el 14 de setembre, els diaris feien ressò de la troballa de les restes mortals d'un home a la llera del Ter, sota el Pont de l'Aigua. Uns veïns del Pont Major que passejaven un gos van protagonitzar la macabra descoberta. Les gestions judicials d'aixecament del cadàver

i els treballs de recuperació del cos van ser presents a tots els mitjans d'informació.

Institut mediàtic Aquesta nota ens toca i no ens toca. De fet no tocaria, ja que és fora del terme, però com que dotzenes d'estudiants sarrianencs hi van cada dia, ens la fem nostra. L' Institut Narcís Xifra, del Pont Major, també ha sortit a tots els mitjans escrits, radiats i televisats del país i de l'estat. Aquest inici de curs han instal·lat un sistema de control d'accés electrònic, amb lectors de targes magnètiques i barreres com les del metro. Totes les televisions del món hi van enviar corresponsals a fer cròniques sobre l'entrada i la sortida de l'alumnat. Tot molt tecnològic i molt automatitzat però podem dir -oficiosament- que a la data de redacció d'aquesta gasetilla la cosa encara no funciona, que no està operativa, i que no acaba de pitar. Però que ja funcionarà.

Escocells És possible que aquest estiu algú hagi sentit o llegit aquesta paraula per primera vegada: escocells. No té res a veure amb l'ornitologia, ni amb la cacera de ploma ni és cap gentilici d'Escòcia. Es tracta dels clots que hi ha al voltant de la soca dels arbres, que es deixen sense pavimentar a fi que la planta retingui l'aigua necessària. L'Ajuntament ha destinat una partida a adequar-los i a millorar-los. És una paraula elegant i sonora. En castellà encara és més estranya. En diuen alcorques.■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 51

ESPAI ESCOLAR [Confetti

LA IMPORTÀNCIA DEL CANVI DE BOLQUERS EN ELS NADONS Per Mònica Sala i Mònica Singla Educadores de l'aula dels nadons

L’

infant necessita estar net per sentir-se bé. Un bon canvi de bolquers no significa només tenir la tovallola, el bolquer i les tovalloletes a punt. És el moment idoni per establir una relació individual amb cada infant. El canvi de bolquer és cert que es tracta d'un acte rutinari, però cal donar a les rutines la categoria que es mereixen. És important que adquireixin importància perquè es repeteixen diverses vegades durant el dia i durant tots els anys que l'infant porta bolquer. En el canvi de bolquer establim una relació individual, íntima entre l'educadora i l' infant. Les educadores ens adaptem al ritme i als inicis de moviment de l' infant, que es belluga mentre el canviem. Abans d'agafar l'infant, preparem l'espai on farem el canvi: posem la tovallola (que les famílies han portat de casa seva), el bolquer i les tovalloletes en un costat. Llavors anem a buscar l'infant que s'ha de canviar. Cada vegada que canviem un nen/a només estem per ell, si durant el canvi necessitem una muda neta, no ens movem, li demanem a l'educadora de l'aula que ens doni la bossa amb la muda. Ens comuniquem amb els infants a través de la paraula, del gest i de la mirada. Posem paraules al que fem perquè no es trobin sorpresos per cap acció nostra inesperada. La verbalització permet que l'infant interioritzi uns fets que més tard pot representar i anticipar. Parlem de les seves sensacions: “ja estàs net, pots anar a jugar”, a poc a poc el nen/a entén el que li estem dient.

Meritxell, traiem el bolquer.

El canvi de bolquer constitueix un dels moments on l'educadora té un paper més actiu, però el protagonista n'és l' infant.

Abans de canviar el bolquer avisem l'infant pel seu nom, ens adrecem de manera que ens pugui veure i l'agafem suaument. El primer que posem en arribar a la taula de canvi és el còccix, per assegurar que no perdi l'equilibri. A continuació li anirem deixant la columna fins arribar al cap, que l'acompanyarem amb una mà. Un cop estirat li traiem els pantalons, descordem el ”body” i el bolquer, demanem la seva participació per aixecar les cames, i no li agafem els dos peus. Si s'ha embrutat l'esquena i cal netejar-lo més amunt, li demanem que es posi de costat. Les variacions sobre el canvi de bolquer les hem anat introduint a poc a poc, basant-nos sempre en el respecte cap a l' infant, un dels objectius principals d'Emmi Pikler. ■

Mariona, posem els pantalons.

Guillem, cordem el bolquer mentre ell està dret.

Naia, recolz

ant el cos a

la taula de

canvi.

pDS_51


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 52

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

L'AMPA 2.0 DE L'ESCOLA MONTSERRAT PRESENT I REPTES DE FUTUR Comissió de comunicació de la Junta de l'AMPA de l'Escola Montserrat ampaceipmontserrat.blogspot.com

A

principis de l'any 2009 la junta directiva de l'AMPA de l'Escola Montserrat vam decidir millorar la comunicació amb les famílies de l'escola fent ús de diverses eines web disponibles de manera gratuïta a internet. L'eix principal i vertebrador de la nostra acció comunicativa a través d'internet va ser la creació de la pàgina web, en format bloc, “El bloc de l'AMPA”, entès com un espai de participació, comunicació i difusió de les activitats de l'AMPA i de l'escola. I precisament al voltant del bloc, i per tal de reforçant-ne els seus continguts, vam fer servir altres eines web: ● El canal de vídeos de Youtube de l'AMPA per a la publicació de vídeos. ● Els àlbums de fotos de Picasa de l'AMPA per a la publicació de fotografies ● L’aplicació Scribd de l'AMPA per a la publicació dels menús, de la

52_pDS

revista “El Saberut”, de comunicats i altres informacions d'interès ● El Google Docs de l'AMPA per a la publicació de material descarregable com “El Saberut” o els menús del menjador. Totes aquestes eines web ens permeten publicar continguts d'interès per a les famílies i la comunitat educativa, com notes informatives, els menús del menjador o la revista “El Saberut”. Però a més el seu caràcter 2.0 ens permet interactuar amb els pares i mares de l'escola, recollint els seus dubtes, les seves peticions de millora i, en la mesura que podem, donar-hi resposta. És amb aquesta voluntat de servei, per exemple, que el Bloc de l'AMPA va ser una de les pàgines web de referència per les famílies durant la nevada del passat 8 de març per estar al corrent de les diferents incidències que va generar.: desallotjament de l'escola, aturada de les classes, etc.

Des que a principis de l'any 2009, quan vam començar la nostra aventura a la xarxa amb el bloc i la resta d'eines web, fins ara a internet han passat i canviat moltes coses, entre elles i possiblement la més destacada ha estat l'eclosió i gran creixement de les xarxes socials, espacialment Facebook però també, els darrers mesos, Twitter. Aquest serà, segurament, el proper repte que la Junta de l'AMPA de l'Escola Montserrat haurà d'afrontar, com ja han fet altres entitats del poble, traslladant la nostra voluntat de comunicació i d'interacció amb les famílies a les xarxes socials. Al cap i a la fi, si els pares i mares fan ús i són presents en aquestes xarxes socials, perquè no l'AMPA? I sobretot, que els espais de comunicació de l'AMPA també serveixin per a promoure un ús segur i responsable de les eines web 2.0 i les xarxes socials. Ens hi acompanyeu? ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 53

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

1, 2, 3... SHOOT! Montse Asencio Coordinadora del PELE. Escola Montserrat

E

l curs 2010-2011 hem engegat un nou Pla Experimental de Llengües Estrangeres a l'Escola Montserrat, continuant l'experiència posada en pràctica amb el projecte “Let's Start!”, gràcies al qual vàrem introduir l'anglès a partir de P4. El projecte es diu “1, 2, 3... SHOOT!” i està basat en la metodologia AICLE: Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Anglesa. Es tracta d'impartir una matèria no lingüística en llengua anglesa a Cicle Superior, amb una dedicació d'una hora setmanal. Aquest projecte ofereix als alumnes la possibilitat d'entendre la llengua anglesa des de diferents àmbits i fora del context de la mateixa classe d'anglès, que principalment se centra en aspectes més formals com la gramàtica, vocabulari. En el cas del nostre projecte, l'assignatura triada ha estat l'Educació Visual, Artística i Plàstica, ja que considerem que aquesta assignatura dóna moltes possibilitats a l'hora de treballar la llengua anglesa. Realitzant l'activitat de plàstica en anglès, els alumnes no només treballen el vocabulari necessari per desenvolupar les activitats en anglès, sinó que també aprenen noves estructures i reforcen les que han après a classe. En definitiva, es creen situacions de comunicació que permetran millorar la seva competència lingüística. El projecte té una durada de tres anys, en els quals es pretén estimular l'ús de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació a l'aula i augmentar la competència lingüística dels alumnes en llengua anglesa, incrementant el seu contacte amb la llengua, tot realitzant, a més de les sessions en anglès, una hora setmanal de Plàstica en anglès. El Projecte “1, 2, 3... SHOOT!” treballa l'educació Artística, Visual i

Jocs, treballs manuals i conversa amb l’Àlvaro, l’auxiliar d’anglès. Fotos: CEIP Montserrat

Plàstica en tots els seus aspectes: tant el dibuix, com la pintura o els treballs manuals, i la realització de fotografies i petites representacions audiovisuals, alhora que treballa els aspectes més importants de la llengua anglesa a Cicle Superior emmarcats dintre d'un context. Es treballa per projectes, que van lligats amb els temes estudiats en d'altres assignatures per tal que els aprenentatges siguin més significatius. Per exemple, en relació al Coneixement de l'Entorn, hem treballat els arbres del pati de l'escola, hem conegut els seus noms, les seves parts i els hem dibuixat al natural. Referent a la utilització de les noves tecnologies, les pissarres digitals interactives juguen un paper molt important a les classes, ja que proporcionen molts recursos per a l'aprenentatge de l'anglès: suport visual, activitats interactives, accés a internet i aplicacions en línia, ... A més, des de la comissió d'anglès de l'escola, s'ha posat en marxa un bloc d'anglès per a potenciar la comprensió i l'expressió escrita en llengua anglesa, de tal manera que els alumnes, especialment els de Cicle

Superior, vagin fent petites aportacions en llengua anglesa i pengin imatges dels treballs realitzats a classe. http://escolamontserratenglish.blo gspot.com/ L'AUXILIAR DE CONVERSA Aquest curs 2010-2011, també tenim la sort de disposar d'un auxiliar de conversa, un recurs que ens ofereix el Departament d'Educació per a la realització del Pla Experimental de Llengües Estrangeres. L'auxiliar de conversa no és un mestre, sinó una persona nativa que ajuda el mestre especialista d'anglès en les seves classes, potenciant l'ús oral de la llengua anglesa i dedicant part de les classes a la conversa i l'expressió oral. S'encarrega de reforçar el que els alumnes treballen a les classes d'anglès però d'una manera oral i en petit grup, a través de jocs, activitats orals, presentacions en Power Point ... L'auxiliar de conversa de la nostra escola és l'Alvaro, un noi de Califòrnia (Estats Units) que ha vingut a Catalunya per a millorar el seu coneixement

pDS_53


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 54

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

d'espanyol i, de pas, aprendre també el català. Treballa un total de 12 hores a l'escola, les quals van dedicades, en la seva majoria, a reforçar els coneixements dels alumnes de Cicle Superior. Els continguts generals es treballen en gran grup amb la mestra d'anglès, de tal manera que quan disposem de l'auxiliar de conversa, l'Alvaro, és ell qui es dedica a treballar la part oral de la llengua en petits grups, i les mestres d'anglès poden dedicar més atenció a

54_pDS

aspectes tan importants com la comprensió i l'expressió escrita en grups més reduïts. L'auxiliar de conversa és, a més, un bon referent a l'hora d'ensenyar als alumnes aspectes de la cultura anglesa (en el seu cas americana) tals com festes i tradicions que no celebrem a Catalunya (Halloween, Thanksgiving, ...). L'Alvaro no parla castellà ni català, amb la qual cosa els alumnes han de fer un esforç per intentar comunicar-se amb ell en anglès. Aquest fet resulta més difícil amb l'especialista d'anglès, ja que sovint han d'impartir més assignatures que no pas l'anglès i

els alumnes saben que parla i entén perfectament el català, per això de vegades s'acomoden i no intenten parlar en anglès. L'auxiliar de conversa ha suposat un canvi radical en l'actitud dels alumnes cap a la llengua anglesa parlada. Els primers dies la majoria tenien algunes dificultats per comunicar-se, però poc a poc han anat adquirint més estratègies per a comunicar-se en anglès i gairebé sense adonar-se'n han anat convertint la llengua anglesa en el vehicle principal de comunicació en les classes de llengua anglesa, que era un dels objectius principals proposats amb aquest projecte. D'aquesta manera també han pogut veure la utilitat del que treballen a classe, ja que han d'aplicar els coneixements adquirits per a poder comunicar-se amb d'altres persones en anglès. L'experiència, tant de realitzar la Plàstica en anglès com de disposar d'un auxiliar de conversa, ha estat molt ben acceptada tant per l'escola en general com per part dels alumnes, que estan molt motivats amb el projecte. ■


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 55

VIATGES [Camí Inca al Machupichu

Camí Inca al Machupichu Marc Tarradas Riera

L’

any que ve, el 2011, farà 100 anys que un nord-americà anomenat Hiram Bingham descobrí les runes d'una antiga ciutat abandonada dalt d'una muntanya dels Andes Peruans, es tractava de la ciutat del MachuPichu, que restà oculta al món durant més de 400 anys, fins i tot passant desapercebuda de la vista dels Espanyols durant la conquesta del Perú l’anys 1530. De fet, quedà desapareguda pel món, però no pas per la gent local, habitants d'aquelles muntanyes que seguien cultivant les feixes Inques de la ciutat i que el

1911 guiaren a Hiram fins a les runes absorbides per la vegetació de la selva. Però sí que va ser el nord-americà el que es va encarregar d'estudiar, publicar i difondre a la resta del món que allò estava allà, i especialment d'aconseguir que el món li donés la importància històrica que es mereixia. Cent anys després ens trobem que les runes han estat totalment recuperades, estudiades, catalogades, restaurades i... més que mai, explotades en favor de la indústria turística del Perú. osaltres, amants dels viatges per lliure, del caminar, del pai-

p

DS_55 Cami Inca amb muntanyes nevades de més de 5000 m al fons.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 56

Paisatge durant el segon dia de caminada, encara sense selva, a 4200 m d'alçada

N

Durant el tercer dia, envoltats de selva.

56_pDS

satge i sempre intentant trobar la part més autèntica i salvatge de les coses, ens trobàrem amb la dificultat de seguir les nostres filosofies quan planificàvem aquesta part del viatge pel Perú. Volíem accedir al Machupichu caminant a través de les muntanyes, per l'anomenat Camí Inca, però això al Perú està prohibidíssim fer-ho per lliure, és obligació contractar una agència amb guia local, és més, està restringida l'entrada al Camí Inca a un màxim de 500 persones al dia, pel que, al ser mundialment famós, aquesta xifra es queda molt curta. Cal reservar el trècking amb tres mesos d'antelació. Això... o no anar-hi. Finalment claudicàrem a les normes del país i ens acollírem a la gran oferta de packs turístics per visitar la muntanya, buscant l'oferta que més ens convingués, consistint a arribar al Machupichu caminant des del Valle Sagrado per l'antic Camí Inca, quatre dies de caminada i tres nits de tenda. Decidim passar pel tub i contractem el trècking amb entrada al Machupichu a través d'una agència de viat-

ges de Girona, més tard sabríem que ens hauria sortit gairebé per la meitat de preu si ho haguéssim fet directament a una agència del Perú. En aquest cas els intermediaris varen ser realment abusius, no tant per l'agència de Girona sinó més per altres intermediaris del Perú que vàrem saber més tard de la seva existència i que es dedicaven a passar-se els clients els uns als altres, tot retenint-ne una comissió. 99 anys després de la troballa del nord-americà, i després de passar per Lima, Paracas, Illes Ballestas, Ica, oasis de Huacachicca, Arequipa, trècking pel Cañon del Colca, Puno, illa Amantaní al llac Titicaca i Cusco, ens plantem un grup de 12 persones format per anglesos, uruguaians, espanyols, francesos, canadencs i catalans al Valle Sagrado, disposats a recórrer els 42Km que ens separen de la ciutat perduda ascendint a la cota màxima de 4.200m del Abra de Warmi Wañusca o Cuello de la Mujer Muerta el segon dia i Qochapata de 3.900m el tercer dia. Portem 2 guies, un cuiner i 8 portejadors que portaran les tendes, la cuina, el menjador amb les taules i cadires, el menjar i tot el necessari per passar les tres nits a la


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 57

Runes Inques, una de tantes que ens trobem durant el cami.

muntanya. Ens sembla exagerat, però és el que hi ha, no es pot fer d'altra manera, tothom ha de viure i quan arriba el turista “Mr. Dolar” tothom en vol sucar, consolem-nos en que tot aquest servei rebut es paga amb uns diners que ajudaran a tirar endavant un país amb moltes diferències socials i econòmiques. Oblidem-nos dels prejudicis! És hora de caminar, gaudir del paisatge i de les riques explicacions dels guies. El Camino Inca és fantàstic, ple de diversitat vegetal, començant per una zona poc boscosa del riu Urubamba arribant a una zona gairebé selvàtica i molt humida. Passem per paisatges

verds de pel·lícula entre muntanyes enormes sempre recobertes de vegetació i en alguns moments podem divisar a la llunyania muntanyes nevades encara més altes. No trobem massa gent, cosa que agraïm molt i ens recordem positivament de la limitació d'accés al parc. Les caminades es fan agradables, combinades amb les visites a les restes Inques que trobem al llarg del camí, llocs on només és possible arribar-hi a peu, es tracta de petites ciutats, feixes de cultiu i centres de control del camí, tots deshabitats i en prou bon estat com per ser visitats. Els guies ens expliquen les històries que

hi ha darrera cada troballa i ens és fàcil viatjar en el temps per imaginar-nos com vivia aquella antiga civilització tan avançada en certes coses i tan endarrerida en d'altres, ja que es comenta que disposaven d'un gran coneixement dels astres i de les tècniques de cultiu i millora de les espècies vegetals mitjançant barreges genètiques, però per contra no coneixien la roda, però potser tampoc la necessitaven perquè trobem que el camí és sovint molt dret i ple d'escales de pedra. Un clima humit, que algunes estones ens porta una pluja lleugera, i la boira, ajuden a ambientar el paisatge natural, a reforçar la vida vegetal i a fer-

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_57


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 58

Vista de la ciutat del Machupichu amb la muntanya Wainapichu al fons.

nos sentir part d'ella. De tant en tant un colibrí, de tant en tant una orquídea salvatge o unes llames pasturant a la llunyania són sempre bones excuses per fer una parada i respirar a fons, ja que la pujada i l'alçada són considerables i la falta d'oxigen es fa notar. Quan es fa fosc, l'escassa llum de les llanternes, l'aire fred, sopars abundants i rialles d'un grup ben avingut fan dels vespres unes situacions entranyables de bon recordar. Matinades fresques dins les tendes, ens desperten amb un te calent a les mans, i al treure el cap fora la tenda, unes vistes increïbles a punt per ser admirades. L'últim dia ens llevem més d'hora, fosc encara, però disposats per caminar les últimes dues hores fins a la Puer-

58_pDS

ta del Sol, punt on hem de divisar a la llunyania la ciutat, però no, en lloc de veure la ciutat, una gran paret blanca d'espessa boira s'aixecava davant nostre. Esperem una mica, però res, decidim baixar pel camí que porta a la ciutat del MachuPichu, i al cap d'una estona el vent comença a separar la boira i es comença a divisar primer el cim del Waynapichu, la muntanya que acompanya la ciutat en totes les fotos, i finalment apareixen les estructures quadrangulars que forment part de la ciutat, poc falta per poder fer la foto que tantes i tantes vegades hem vist caracteritzant el Perú. L'arribada a la ciutat és meravellosa, per fi trobem la ciutat perduda, després de quatre dies caminant l'esforç es veu recompensat. Urbanit-

Una llama i dues alpaques pasturant les feixes de conreu del Machupichu.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 59

VIATGES [Camí Inca al Machupichu

zació Inca, temples i monuments d'adoració, el misteri de l'antic, la il·lusió d'una gran troballa, el paisatge, la fauna amb les seves llames, els elements únics i propis d'aquesta civilització tan diferent a com era la nostra en el mateix moment de la història, i moltes altres coses són raons que per si soles justifiquen la visita. La ciutat es troba dalt d'un altiplà entre dues valls molt profundes i entre dues muntanyes, una és el MachuPichu (Muntanya vella) i l'altre el WaynaPichu (muntanya jove), tot aquest entorn li dóna un encant especial, des d'allà tens paisatge a tot el voltant, mirant amunt a les muntanyes i mirant avall a les valls. Intentem pujar al Waynapichu, però un control d'accés restringit a 200 persones/dia no ens ho permet fer, doncs, o et plantes molt d'hora a l'entrada i ets un dels 200 afortunats, o hauràs d'esperar un altre dia. Som massa conscients del que ens perdem al no poder pujar-hi, el temple de la Lluna i unes vistes

magnifiques de la ciutat, res a ferhi, el control és massa dur, un altre dia serà. Tenim tot el dia per visitar les restes de la ciutat, som conscients que el 80% ha estat restaurat, però no perd l'encant, tampoc la multitud turística que ha vingut amb autobús ens molesta, ja que poca és la gent que viatja al Perú i no visita Machupichu. La tornada la fem tal com l'ha programat l'agència, amb bus de baixada fins al poble d'Aguas Calientes, creat únicament a raó de l'èxit turístic de les runes, i amb tren fins a Cusco, antiga capital Inca, aquesta sí que fou descoberta pels espanyols, també espoliada i víctima del que ells anomenen “extirpación cultural”, on hi havia una vivenda Inca ara hi ha un cortijo Andaluz, i on hi havia un temple Inca ara hi ha una església catòlica. En determinats moments ens sentim orgullosos de ser Catalans i que no ens haguessin deixat anar a les Amèriques a fer tal destrossa. ■

RECOMANACIONS PER SI VOLEU ANAR AL MACHUPICHU Contacteu amb una agència del Perú amb referències, les trobareu a Internet, i feu-ho amb més de tres mesos d'antelació al vostre viatge. ● Per poc que pugueu i si esteu en forma, lleveu-vos d'hora i aneu directament a pujar el Waynapichu. ● Si us ve de gust caminar i teniu temps contracteu el Camí Inca, val tant la pena com la ciutat en si. ● Pel camí Inca, si no porteu sac de dormir, llogueu-lo a la mateixa agència un cop estigueu al Perú, us sortirà més econòmic. ● Deixeu tot l'equipatge que no necessitareu durant el camí a l'Hotel, ells us el guardaran sense problema, porteu a sobre l'únic indispensable. ● Durant el camí Inca, cadascú s'ha de portar el propi equipatge, però si ho desitgeu podeu llogar un portejador, aquest serà més econòmic si el llogueu un cop allà als guies, i el primer i últim dia no és necessari si porteu poc equipatge. ● Escolteu les explicacions dels guies, solen ser molt interessants. ●

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_59


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 60

SALUT [Dispèpsia

QUÈ ÉS LA DISPÈPSIA? Emili Marco Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

L

a dispèpsia es tracta d'un dolor o molèstia localitzada en la part central i superior de l'abdomen. Hi ha dos tipus de dispèpsia: 1. Dispèpsia orgànica, quan és deguda a alguna lesió de l'aparell digestiu, que origina els símptomes (gastritis, reflux, llaga, presa de medicaments...) 2. Dispèpsia funcional, quan no existeixen causes orgàniques que justifiquin els símptomes. Sempre que parlem de dispèpsia, ens referirem a aquest tipus. Es tracta d'una malaltia molt freqüent, però absolutament benigne; no constitueix un problema greu per la vida, però altera la qualitat de vida de les persones. QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE LA DISPÈPSIA? El símptoma principal és el malestar en la part superior de l'abdomen, que es pot calmar o no amb els menjars o amb algun medicament (antiàcids o antise-

altres malalties digestives, com poden ser les llagues d'estómac. QUINA ÉS LA CAUSA?

cretors); aquests símptomes poden despertar la persona durant la nit. Es poden associar a ● Sensació de plenitud o sacietat precoç amb els àpats. ● Nàusees. ● Distensió abdominal. (“inflor”al ventre) ● Eructes, acidesa, regurgitacions i vòmits Els símptomes poden ser continus o intermitents, s'assemblen a

Les causes de la dispèpsia no estan ben identificades. Es pensa que és produeix per diversos mecanismes: ● Trastorns de la motilitat gastrointestinal. Hi ha un desordre dels moviments peristàltics o un buidament gàstric lent. ● Trastorns de la secreció gàstrica. ● Trastorns Psicosomàtics. Existeix una forta relació entre les situacions d'estrès i l'agudització dels símptomes (la tensió, l'esgotament, el cansament i l'angoixa inhibeixen la motilitat gastrointestinal). En general, es pensa que els pacients amb dispèpsia tenen augmentada la sensibilitat del tub digestiu (esòfag, estómac i duodè). COM ES DIAGNOSTICA? El diagnòstic de la dispèpsia funcional és un diagnòstic per exclusió, s'ex-

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

60_pDS


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 61

SALUT [Dispèpsia

clouen la presència d'altres malalties digestives que poden produir aquests símptomes. Per tant, és important fer una bona història clínica, així com alguns exàmens complementaris (analítica de sang, radiologia d'abdomen i si s'escau ecografia i endoscòpia).

Actualment no existeix un tractament que sigui eficaç en tots els casos de dispèpsia funcional, degut a l'escàs coneixement de les seves causes. El tractament a seguir ha de ser individualitzat, en funció dels símptomes que presenta el pacient. La clau està a millorar la qualitat de vida, perquè la dispèpsia és una malaltia crònica, Generalment utilitzem dues línies de tractament:

exercici físic moderat ● Evitar menjar xiclets, que són responsables de la ingesta d'aire (aerofàgia) ● Deixar de fumar ● Disminuir el sobrepès ● Menjar a poc a poc, mastegant bé els aliments. Ingerir poc líquid durant els àpats ● Eliminar de la dieta els aliments que ens produeixen desconfort: llet, greixos, picants, etc. ● Evitar menjars abundants. Menjar amb freqüència i en petites quantitats afavoreix el buidament gàstric ● Evitar les situacions d'estrès pot ajudar a millorar els símptomes ● Evitar automedicarse i sense prescripció mèdica de fàrmacs que poden produir molèsties o lesions digestives

1. Mesures generals o tractament no farmacològic. ● Evitar l'alcohol

2. Tractament farmacològic (mèdic) El metge prescriptor decidirà el medicament més adient, dependent de la

QUIN ÉS EL TRACTAMENT?

● Fer

simptomatologia del pacient. Procinètics: en aquelles persones en què predominen les nàusees, sensació de plenitud o pesadesa. / ex. Cidine® Inhibidors de la bomba de protons: si predominen molèsties similars a les de la llaga d'estómac.. /ex. Omeprazol®. Tractament erradicador de l'Helicobacter pylori en funció de criteri mèdic (bacteri que es troba a la mucosa gàstrica).

pDS_61


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 62

ESPORTS [UES

I TORNEIG CRITÈRIUM SARRIÀ DE TER Guillem Mallola

E

ls passats 18 i 19 de setembre es va celebrar el I Torneig Critèrium Sarrià de Ter, aquest torneig el va organitzar la Unió Esportiva Sarrià amb la col·laboració de l'Institut Balmes i l'Ajuntament de Sarrià de Ter i està emmarcat dins la política de la UES de potenciar l'handbol base. Durant tot el dissabte es va disputar el torneig infantil al pavelló municipal de Sarrià de Ter amb la participació del FC Barcelona, KH7 BM Granollers i CH Esplais, juntament amb l'equip amfitrió l'Institut Balmes U.E. Sarrià. Al pavelló Sarrià I va tenir lloc el torneig en categoria cadet amb el FC

Barcelona, KH7 BM Granollers, BM la Roca i l'Institut Balmes U.E. Sarrià. Tots els equips participants i acompanyants va fer un dinar de germanor al parc de la Cooperativa amb una assistència de més de 300 persones. Durant el diumenge al matí es va jugar el torneig en categoria juvenil amb la participació del KH7 BM Granollers, CH Banyoles i l'Institut Balmes U.E. Sarrià. L'èxit del torneig ja ens fa pensar en properes edicions i s'està pensant de fer-lo créixer i fer-lo extensiu a

Instant d'un partit del torneig.

equips de fora de Catalunya. Voldríem aprofitar l'ocasió per donar les gràcies a tots els que han col·laborat en l'organització d'aquest torneig.

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA 160 esportistes, 25 entrenadors, 12 equips, ... Comença una temporada amb il·lusió, amb rècord d'equips i esportistes. S'han doblat les categories benjamí i aleví, l'equip infantil i l'e-

quip cadet disputant la màxima categoria, el juvenil ha aconseguit pujar a la Primera Catalana i els tres sèniors parteixen com a clars aspirants a les posicions capdavanteres de les seves res-

pectives categories. Des d'aquestes línies volem donar ànims a tots els jugadors, pares, entrenadors, ... de cara a aquesta nova temporada que ens espera.

Dos moments de la presentació del equips de la UES de la temporada 2010/2011.

NOVA ESTRUCTURA TÈCNICA DE BASE Gràcies a l'acord de patrocini amb l'Institut Balmes, la Unió Esportiva Sarrià ha pogut dotar al club d'una estructura tècnica més potent, s'ha introduït la figura del coordinador, que és l'encarregat de coordinar el treball de base, d'ajudar els entrenadors del club i de fer el treball de tecnificació amb els jugadors. Els entrenadors reben material didàctic i esportiu per poder desenvolu-

62_pDS

par de la millor manera possible el seu treball, i s'han establert unes vies de comunicació clares entre l'equip tècnic i la junta directiva amb la creació de la sotspresidència esportiva. Tot això ha de servir perquè l'handbol de base de la UES sigui la clara referència de l'handbol gironí i dotar al primer equip de jugadors formats a Sarrià. ■

Els benjamins de la UES temporada 2010/2011.


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 63

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Els avantatges del nudisme salten a la vista.

Editorial Fer un editorial no és fàcil (fer una editorial és encara més difícil: produir i distribuir llibres, llegir manuscrits, fer campanyes de difusió, contactar amb llibreters...) Però tornem allà on érem. No és fàcil perquè cal buscar un tema de més o menys actualitat, debatre'l en el si del Consell de Redacció valorantne pros i contres, i expressar-ne després la nostra mesurada opinió. I ja ens agradaria, però com molt bé sabeu, nosaltres, pobres, d'opinió no en tenim. I menys, mesurada. Sam Enfot, Redactor sense cap, TSN. Actualitat Després de l'èxit aclaparador del cicle de cafè-teatre “Les Nits del Coro”, ja es prepara el cicle de carajillo-teatre “Les Matinades del Coro” amb actuacions dels coneguts grups Darrera l'Últim no hi ha Ningú i Bufa Tu que Jo no Puc. S'espera un èxit similar al de les edicions anteriors. O més. Laica Grangé, TSN, Sarrià de Baix. De banyes i bous Vagi per endavant que no sóc taurí. Tampoc sóc antitaurí. Però l'espectacle del parlament prohibint les corrides de toros i exaltant els correbous m'ha recordat una d'aquelles xarlotades que es feien a les grans places de toros. Com ho saben ses senyories que el bou no pateix? Els han posat mai unes boles enceses de quitrà a les banyes (amb perdó) per afirmar-ho amb tanta rotunditat? Els han lligat mai a una estaca i estirat per la cua? Per què no s'ocupen de coses serioses i deixen aquestes collonades per quan tot vagi planer? Hi ha moments que em sento foraster a casa meva... Josep Tomàs, TSN, Plaça de bous.

Més sobre toros Seguint amb el tema. Un cop presa la decisió, el Parlament és sobirà i allò que aprova va a missa (amb permís dels capellans). El PP (Partit Provocador) treu tota l'artilleria i intenta frenar la iniciativa presentant un recurs d'inconstitucionalitat i declarant-la festa d'interès cultural o alguna cosa així. Curiosament l'any 1991 es van prohibir a la Comunitat Canària i no hi va haver cap rebombori. Potser perquè el promotor de la norma fou el senyor Miguel Cabrera, del PP!! Ai! aquests PePeros! Com se'ls veu el llautó. Jaume Martí El Viti, TSN, La Monumental. Eleccions Totes les enquestes vaticinen, aquí i allà, nous governs amb majories absolutes. No sabem si amb aquests nous governs sortirem de la crisi, lligarem els gossos amb llonganisses i no plourà més del compte. Però el que sí és clar és que si alguna cosa no fan bé (cosa que no dubtem a posar en dubte, valgui la redundància) no serà per desavinences amb els socis de govern ni per culpa de guirigalls i tripartits antinatura. La culpa serà d'ells solets. És el que té un govern monocolor: que no es poden repartir culpes i te les has d'engaltar totes. Amadeu Vot, TSN, analista. Immigrants Le Président de la République, el senyor Nicolau Sarkozy, expulsa els immigrants gitanos romanesos i la presidenta del PePé català passeja una ministra gal·la per barris amb forta implantació d'immigrants a Badalona, acusant-los de tots els mals. Un fantasma recorre Europa, deien Marx i Engels l'any 1848. Avui és un

Woody Allen

altre fantasma: el de les polítiques d'ultradreta, la intolerància i la xenofòbia. I d'altra banda, el de la indiferència per part de la població. Brecht deia en un conegut poema: “Primer es van endur els jueus, però com que jo no era jueu, no em va importar”. Si no ens espavilem, aviat faran fora els pèl-rojos i d'ulls blaus . Sort que jo no sóc pèl-roig ni tinc els ulls blaus. Pierre Padequà, TSN, París. Ben estar Europa, precursora (inventora?) de l'estat del benestar i sumida ara en una profunda crisi, comença a desmuntar-lo. La rebaixa dels sous i l'augment de l'edat de jubilació en són els primers passos. Qui sap si després vindrà l'augment de les hores de treball i la privatització de les pensions. Potser alguns de vosaltres sou de la generació que ha vist néixer i morir l'estat del benestar, però què esperàveu? Viure en el paradís eternament? No, vailets. Anem de baixada i ara toca el purgatori. Sort en tindrem de no arribar a l'infern. Marc Franc, TSN, Analista. La reivindicació Recuperem la icona de la gallina perquè ja ens comença a fer mandra haver de repetir que no la volem al Pont i que el seu millor destí és la cassola. Però ja ho hem tornat a dir. Si és que no tenim remei... ■

samenfot.blogspot.com

pDS_63


SARRIA_ 74

13/12/10

17:31

Página 64

BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

p

Parlem_de_Sarria_74  

p DS_3 parlem DESARRIÀ EDITORIAL Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll ·Tel.972 220 154 Impressió:Impremta Pagès Subs...

Advertisement