Page 1


EDITORIAL

sumari TEMA PORTADA . El Ter a través dels mapes La resclosa d’en Vinyals FESTA MAJOR. Lluís Palahí i els romans 1a Fira de la joguina La participació de la ciutadania Les competències i els recursos municipals Pulpopop VI baixada de carretons... Festa de l’escuma Festa Major Trobada gegantera Crònica de setembre OPINIÓ. Finançament local Final d’estiu Brigada cívica ENTITATS. AA.VV. Sarrià de Baix Associació de Comerciants de Sarrià de Ter Ràdio Sarrià 30 anys d’ajuntaments democràtics OPINIÓ. El Passeig del riu DOSSIER D’HISTÒRIA. Conferència 11 de setembre CULTURA Àrea de cultura: Espectacles i Exposicions “Quim Pradas, fusta d’artista” Centre cívic “La Cooperativa” Falsos herois “Anatomia de un instante” Javier Cercas ACTUALITAT. Europa QUADERN D’APUNTS ESPAI ESCOLAR CEIP Montserrat Escola Bressol Ampa Ceip Montserrat VIATGES. Cabrera NATURA Pica d’Estats ESPORTS. NEWS

4 8 15 17 19 20 21 22 24 26 28 29 30 32 33 34 35 36 37 40 41 45 46 47 48 50 51 55 56 58 59 60 63 66 70

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona Han col·laborat en aquest número: Anna Ribas, AAVV Sarrià de Baix, Raimon Cros, Josep M.Viñals, AAVV Sarrià de Dalt, Amics del Col·leccionisme, Jordi Paretas, Amics Gegants, AAVV Pla Vinyers, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Esther Ferrero, Esther Portilla, Neus Mercader, Jordi Costa, Javier Antón, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Antoni Roura,Montse Xandrich, Mònica Singla, Montse López, Loli Fernández, Elisabet Sau, Xavier Font, Guillem Mallolà, F.C.Sarrià. Disseny i maquetació: Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154 Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

P

arlem de Sarrià ha estat sempre una revista plural i oberta a totes les opinions, també a les dels partits polítics. Només cal donar un cop d'ull a l'hemeroteca. En els darrers 20 números s'han publicat 57 escrits dels diferents partits que conformen el teixit polític de Sarrià. No tindria, doncs, cap sentit plantejar a aquestes alçades que a la revista no hi tenen cabuda aquestes opinions quan hi han estat sempre, i sempre han contribuït a la respectuosa confrontació d'idees, el debat i la informació, un dels dos trets que ens han definit sempre: Revista de cultura i informació local. Pel que fa a la desafortunada afirmació que el 90% dels membres del Consell de Redacció som socialistes, no mereix cap comentari més enllà de categòric desmentit. No deixa de ser significatiu, però, que s'hagi dit com un exabrupte o una desqualificació. Com si ser d'un partit polític (d'un altre partit polític) fos un demèrit. Però deixem aquestes anàlisis i consideracions per als sociòlegs, que a nosaltres no ens toca fer-ho.

El Ter, un gran treballador

L

a descripció que Josep Pla va fer del riu Ter continua essent vigent, tot i que amb matisos. Temps enrere, el riu Ter donava vida a multitud de pobles i la seva aigua es derivava pel reg de camps i conreus i per turbinar. Des que es varen construir els pantans de Sau i Susqueda, amb l’ànim de controlar les avingudes del riu, aquest ja va perdre part de la seva riquesa al disminuir els sediments que les riuades arrossegaven, però el que li està sent letal és l’espoli continuat de l’aigua que es fa des dels pantans, derivant-la cap a l’àrea metropolitana de Barcelona amb la connexió Ter-Llobregat. En aquest número veureu en els mapes i en les fotos com ha evolucionat el riu, disminuint el seu espai natural, els meandres i la llera. També amb l’article sobre la resclosa de can Vinyals podreu observar l’ús continuat que se’n fa, sobretot per regar, ja que el poc cabal que porta (en algunes ocasions menys dels 3m3/s que ens corresponen per llei) no permet utilitzar-lo per produir energia. El riu, en moltes ocasions no passa per la llera, sinó que ho fa per les sèquies i els recs i aquestes construccions tenen també el seu interès biològic i etnològic. No deixa de ser una paradoxa, però com en els temps anteriors a la revolució industrial, on passa l’aigua del riu, és on hi ha activitat agrícola. Encara que esquifit i amansit, el riu Ter, continua sent un gran treballador.

Portada: El riu Ter, el desembre del 2008, al seu pas per Sarrià. Foto: Assumpció Vila LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

pDS_3


TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

EL TER A TRAVÉS DELS MAPES Anna Ribas Palom

Mapa 1711. «El riu Ter l'any 1710, segons el mapa realitzat per l'enginyer geògraf francès Pennier» Reproduït de: CASTELLS, R.; CATLLAR, B.; RIERA, J. (1992), Atlas Girona ciutat, Girona, Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Ajuntament de Girona, p.87.

E

ls recursos que ofereixen els rius, com l'aigua, els sòls fèrtils o les facilitats per a la comunicació i la urbanització, han atret poblacions a les seves ribes des dels temps més reculats. La societat participa activament en els canvis de traçat i morfologia que experimenta el riu a través d'accions com per exemple la tala dels boscos de ribera, els canvis en els usos del sòl que es produeixen a les seves ribes o l'estabilització del seu recorregut amb la construcció d'obres hidràuliques com serien embassaments, rescloses o canalitzacions. Però també aquesta societat riberenca pateix les conseqüències dels esdeveniments naturals extrems propis dels rius, com són les inundacions o els llargs períodes d'estiatge. No és estrany, doncs, que els rius hagin tingut sempre un paper destacat en els mapes.

4_pDS

La cartografia és una disciplina dedicada a prendre la mida al territori i, en aquest sentit, conèixer el lloc que ocupen els rius en els mapes antics i moderns ens permet descobrir quines són les relacions societat-riu en cada un dels moments de la seva història. En aquest article ens plantegem analitzar la història de les relacions entre el riu Ter i la seva societat riberenca en els aproximadament darrers 300 anys, concretament en el tram fluvial que transcorre des de la ciutat de Girona i fins a Sant Jordi Desvalls - Flaçà. Ho farem a partir de quatre mapes que hem pogut localitzar per aquest tram i per a diferents moments d'aquest llarg període de temps. El primer mapa és de l'any 1711 i fou realitzat per l'enginyer francès Pennier. Ens indica el sistema de defensa de la ciutat de Girona, tant del recinte i les fortificacions que la


TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

Alguns veïns de Sarrià de Ter disposaven de barques per la pesca i el lleure al riu. Foto cedida per Josep Garriga.

excepció de la “ciutat dels quatre rius”(encaixada a la confluència de l'Onyar, el Güell i el Galligans amb el riu Ter) la resta de nuclis de població (Salt, Santa Eugènia de Ter, Pont Major, Sarrià de Ter, Campdorà, Sant Julià de Ramis) es mantenen prudentment allunyats del curs canviant i perillós que és el riu Ter. Aigualeixos, boscos de ribera, deveses, hortes i camps de conreu, són els usos exclusius d'aquests espais fluvials altament inundables. El mapa destaca també, molt clarament, els altres cursos menors d'aigua tributaris del Ter. Pel seu marge esquerra, la riera Bullidors, el torrent de can Guilana, la riera d'en Xuncla i el rec de la Garriga. Pel seu marge dret, la sèquia Monar i les rieres i torrents del Congost. També ens crida l'atenció l'important xarxa de camins que, ja a inicis del segle XVIII, transcorren paral·lels al curs del riu o el creuen (especialment en el Pla de Salt) i, sobretot, el gran nexe de comunicació entre les dues ribes i principal punt d'entrada a la ciutat de Girona que exerceix durant molts segles i fins avui dia el Pont de l'Aigua (Pont Major en el mapa). Però noves activitats econòmiques s'aniran instal·lant durant els segles XVIII i XIX al llarg de les ribes del riu Ter i en transformaran els usos dels sòl en aquests ambients fluvials. Per exemple, la construcció de la resclosa i la sèquia Vinyals que inicial-

ment abastia els molins de Campdorà i Bordils i, posteriorment i fins a l'actualitat, comportarà el reg d'unes vuitcentes hectàrees de conreu situades entre Celrà i Flaçà. També el procés d'industrialització i de transformacions manufactures, especialment marcada en aquest tram pels forns de rajols i la reconeguda indústria paperera i cimentera, comporten la construcció de rescloses, canals i salts d'aigua en el riu i la instal·lació de fàbriques a les seves ribes. El Ter esdevindrà a còpia d'anys, i també en aquest tram gironí, et “gran treballador” a què feia referència Josep Pla l'any 1968 en el seu llibre De l'Empordanet a Perpinyà: “El Ter és un gran treballador, un riu modèlic que els pares podrien presentar a les seves criatures perquè en prenguessin exemple. Com el fan treballar, Déu meu! Si tots els rius del món produïssin tant de rendiment i fossin tan aprofitats el benestar econòmic general -que és el primer grau de la felicitat en aquest món incertpujaria molt amunt i agafaria molt l'increment. […] Si al món existís l'agraïment, ja faria anys que el Ter hauria estat condecorat amb una medalla al treball, a la paciència i a la constància” (pàg. 453). Tot i així, fins a mitjans del segle passat, els canvis en la dinàmica natural del riu són mínims. Com podem veure en el mapa de l'any 1951, el Ter continua essent aquell riu actiu, d'ai-

protegeixen com de la situació de la ciutat en el seu entorn natural. Fou elaborat durant el període de la Guerra de Successió i en concret fa referència al setge de la ciutat de Girona de desembre de 1710. Aquest bell dibuix fet a ploma que guarda el Ministeri de Defensa francès al Château de Vicennes també ens parla de l'estat del riu Ter des de Girona i fins al Congost. Hi veiem un riu Ter meandriforme, amb multitud de braços actius i illes fluvials, amb convexitats i concavitats que se succeeixen al llarg del seu recorregut, resultat d'un procés natural de caràcter secular però també reflex dels episodis de fortes crescudes que se succeixen periòdicament en aquest indret. Els terrenys d'al·luvió, freqüentment inundables, limiten clarament el procés d'urbanizació en tot aquest tram, i així es pot observar gràfiMapa 1901. «Mapa dels canvis de curs del Ter a la zona del Congost, gener de 1901» cament en el mapa on, a Font: Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2/1.

pDS_5


TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

gualeixos, illes i braços fluvials que incorporats als terrenys guanyats amb municipis que en constitueixen la seva entren en funcionament amb cada finalitats agrícoles. Aquest procés és àrea urbana. Des de llavors, el Ter nova crescuda. Una petita mostra d'a- fàcilment observable en aquesta àrea aigües avall dels embassaments ha questa gran activitat hidrològica la tro- en el mapa de l'any 1951 que s'acom- esdevingut un riu meticulosament bem en el mapa de l'any 1901 que es panya o, si teniu ocasió de consultar- regulat, on el transport sòlid de sediconserva a l'Arxiu Històric de Girona la, a la fotografia aèria del vol americà ments i sorres queda en la seva major (Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de dels anys 1956-57. part frenat per la regulació hidrològica Ramis, 2/1), on es veu clarament com Però no hem d'oblidar que el riu dels embassaments i la canalització el divagar del riu Ter a la zona del con- és també fins a mitjans del segle pas- del llit fluvial en algun dels seus trams, gost, concretament al Pla de can Font, sat un espai de trobada, destí d'excur- de tal manera que la seva aportació enfrontava propietaris d'una i altra riba sions i berenades amb familiars i sòlida anual, si no hi ha cap crescuda cada vegada que el riu obria nous bra- amics (com el “merendero” de la font remarcable, podríem dir que és míniços o es menjava el terreny d'un de Campdorà), una petita frontera ma. Els efectes d'aquest gran canvi marge i el donava a l'altre. Un mapa entre els pobles d'una riba i l'altra que en la dinàmica fluvial del riu queden que ens parla, doncs, de l'acció erosi- se salva a través dels pocs ponts exis- perfectament reflexats en la cartograva i de sedimentació que exerceixen tents fins aleshores i les encara prou fia. A la imatge aèria actual que s'ales aigües del Ter a principis del segle nombroses barques de llibant. El Ter companya podem observar-ne el seu XX en els seus meandres al·luvials. conserva, doncs, i fins entrada la traçat lineal, quasi sense braços ni Mentre els marges interns dels mean- segona meitat del segle XX, uns ele- illes fluvials, amb un bosc de ribera dres són espais de deposició de sedi- vats valors ecològics, econòmics, cul- reduït a la mínima expressió o inexisments, que en redueixen la profundi- turals i vivencials per la població que tent. Els antics meandres abandonats tat, els marges externs o convexes viu a les seves ribes. del tram Celrà-Sant Jordi Desvalls han dels meandres són espais d'erosió El gran canvi en la dinàmica del riu quedat fosilitzats en el parcel·lari. Els lateral, la profunditat i la turbulència Ter s'esdevé a partir de la segona mei- camps de conreu i les arbredes de són normalment majors i representen tat del segle passat amb l'entrada en pollances i plàtans arriben quasi al els principals punts de ruptura en cas funcionament del complex d'embassa- mateix llit del riu, de la mateixa maned'avingudes. Per tant, és en aquests ments de Sau-Susqueda-el Pasteral i, ra que apareixen plantes extractores darrers sectors on s'han localitzat his- amb ells, el transvasament d'aigua del d'àrids en els espais de deposició de tòricament els majors problemes Ter cap a Barcelona i la seva regió sediments i graves. A tot plegat cal durant les crescudes del Ter, tant pels metropolitana, i posteriorment també sumar-hi un procés de contaminació danys econòmics que suposava l'ane- cap a la Costa Brava centre i cap a la de les seves aigües que arriba als gament de terres de conreu, cases de mateixa ciutat de Girona i part dels seus màxims històrics a la dècada de pagès o nuclis de població, com pels problemes derivats de la reorganització de les propietats i, fins hi tot, dels límits entre termes municipals com Sant Julià de Ramis i Celrà. Una de les demostracions més clares de la mobilitat dels meandres, però, la trobem en el tram que va de Celrà fins a Sant Jordi Desvalls i Flaçà, on a més de processos de migració lateral dels meandres del Ter es donen fins i tot fenòmens d'estrangulament o tall per desbordament. Aquest fet es produeix quan el riu obre un nou curs rectilini aillant antics meandres, els quals queden colmatats Mapa 1951.«Mapa del tram del riu Ter comprés entre Girona i Flaçà, any 1951” per noves avingudes o Reproduït de: Full 296 (“Verges”) de l'Instituto Geográfico Nacional.

6_pDS


TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

Ortofotomapa 2005.“Mapa del riu Ter a l'actualitat” Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

1980 i que només la construcció del sistema de sanejament de fàbriques, pobles i ciutats aigües avall dels pantans ha aconseguit millorar sensiblement. De la qualitat dels rius depèn la qualitat de vida de les persones. Els rius bruts, degradats, són reflex d'una mala salut de les relacions entre la població i els seus rius. Al contrari, els rius d'elevada qualitat ens ofereixen sensacions agradables, estètiques, sensorials, emotives, són paisatges identitaris, amb els quals fins i tot arribem a establir vincles de caràcter atàvic. Els paisatges fluvials són reflex d'estils de vida passats, de la nostra història, per la qual cosa han de ser considerats com a patrimoni. Els mapes ens han demostrat ser un excel·lent indicador dels canvis en la percepció dels rius i el seu entorn, dels seus problemes i les seves oportunitats, en cada moment de la història. En el cas del Ter, en aquest tram

mig que hem analitzat, reflecteixen molt clarament tant el canvi ens els usos del sòl i activitats que s'han donat a la seva riba com la reducció radical en l'extensió de l'àmbit d'influència fluvial (el que en diríem “els terrenys del riu”) i de la seva mobilitat. Però un riu no és només història sinó també canvi. Això ens permet preguntar-nos sobre quin riu volem i intentar intervenir en les seves tendències. El futur del Ter és, per tant, una qüestió de cultura i acció cultural. Serem capaços, els qui hi vivim a les seves ribes, de valoritzar-ne tots els seus atributs naturals, econòmics i culturals?. Jo sóc de les que pensen que sí, que això és possible. De fet, hi ha indicis prou clars que estem tornant, a poc a poc, a viure de cares al Ter. A nivell municipal, la majoria de pobles riberencs han endegat o estan endegant actuacions de recuperació i potenciació dels

Vista panoràmica del Congost. Foto: V. Fargnoli

espais fluvials (el passeig del Riu, a Sarrià; l'illa dels Salzes, a Celrà; el futur Parc Fluvial del Ter, a Sant Julià) i fins i tot s'han dut a terme iniciatives supralocals, com el Consorci Alba-Ter, que impulsa actuacions de preservació i dinamització del territori fluvial del Ter (com la recentment creada Ruta del Ter). Ara bé, la clau de volta d'aquest redescobriment i recuperació del Ter passa, inel·ludiblement, per la recuperació del seu cabal. I això ja no només depèn dels municipis i la població riberenca sinó de l'enfocament general de la política d'aigües a Catalunya. Segons el calendari previst pel govern de la Generalitat de Catalunya la reducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera progressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 la xifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap de dos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015 es poguessin transvasar tan sols 115 hm3. Però això ja donaria peu a un altre article. Deixem-ho aquí. ■

pDS_7


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

Una imatge poc comuna del riu Ter, la de la llevantada de Sant Esteve del 2008, amb l'aigua passant per sobre la resclosa d'en Vinyals. Fotos: Assumpció Vila

LA RESCLOSA D'EN VINYALS LA UTILITZACIÓ DE L'AIGUA DEL TER Assumpció Vila www.avilasimon.blogspot.com EL MARGE DRET. DE LA RESCLOSA DE SARRIÀ DE TER A FLAÇÀ

A

l llarg del segle XIX, l'aigua és un dels pocs recursos existents per poder iniciar projectes agrícoles i fabrils, ja que fins a finals de segle no s'estendrà l'electricitat i el vapor. El més interessant d'aquesta època és el canvi de detentors del dret d'ús de l'aigua, passant d'un sistema feudal, on només tenien dret a utilitzar l'aigua els senyors i antics propietaris terratinents, a una nova classe de capitalistes i empresaris. La cursa per obtenir un permís, associat a l'obligació de construir una presa i una instal·lació productiva, es dóna en totes les conques fluvials de Catalunya. Un exemple clar és el cas de la resclosa de can Mitjans, construïda el 1868 per Felip Flores. Per contra, la construcció de la resclosa d'en Vinyals a finals del segle

8_pDS

XVIII, és la perpetuació del sistema antic. El permís de 1748, permet construir una nova presa al riu Ter a un hisendat que ja gaudeix d'uns drets antics i se li permet el trasllat d'un molí, és a dir, una instal·lació productiva. En aquest cas, el permís no afavoreix l'entrada d'un nou industrial. De la resclosa d'en Vinyals no es coneix la data de construcció, però sí la data de l'establiment o concessió d'aigües del Reial Patrimoni al propietari de Flaçà, Mateu Vinyals, l'any 1748. En el llibre de Celrà, de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, el Taller d'Història esmenta que a Celrà l'any 1763 es va construir Can Verdera per beneficiar-se de l'aigua de la sèquia (1). “En 21 de mayo de 1748 el Sr. Intendente General otorgó establecimiento a Don Mateo Viñals, labrador de Flassá, de las facultades de mudar la resclosa y acequia del molino harine-

ro que tiene en el término de dicho lugar al parage nombrado “Llano de Campdurá” y a hora y media de distancia a poca diferencia de los lindes al antiguo concedidos a dicho molino tomando para el curso y uso de éstos límites, la agua del río Ter con la ampliación y facultad de poder hacer y fabricar otro molino paperero, harinero sito en el distrito de dicha acequia...”(2) El molí de Flaçà es troba situat al camí de Sobrànigues i data de l'any 1728. D'aquest document es desprèn que Mateu Vinyals pretenia traslladar el molí a un altre emplaçament. A la mateixa finca es troba la Central Elèctrica Vinyals, la qual funciona amb aigua derivada del riu Ter, però no de la mateixa sèquia que s'inicia a Sarrià de Ter. La resclosa i la sèquia Vinyals, del marge dret del riu Ter, es varen construir juntament amb els molins de Campdorà i el de Bordils, situats ambdós sobre la sèquia.


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

La sèquia Vinyals pren l'aigua del Ter des d'aquesta caseta de captació

En el mateix document registral, es declara, l'any 1890 que “Don José de Viñals y de Pont (3) le corresponde primero, la posesión y propiedad de presa de toma de aguas del río Ter, situada en el término de Campdurá, distrito municipal de Celrá de la acequia general que conduce dichas aguas por los términos de Celrá y Bordils desde aquella presa hasta la riera de San Martivell así como de las acequias secundarias o rechs mestres con sus compuertas y demás accesorios que sirven para el servicio general del riego en el modo y forma que los venia poseyendo la casa Viñals de la cual es aquel sucesor. (…) La presa y acequia que tienen por objeto recoger las aguas del río Ter que mueven los dos molinos propiedad del Sr. Viñals de Campdurá y de Bordils y que riegan parte de los términos municipales de Celrá y Bordils, puede considerarse divididos en dos tramos de una longitud total de once kilómetros aproximadamente”. La resclosa de Sarrià de Ter i Campdorà, inicialment era de fàbrica de pedra i formigó, una construcció

senzilla similar a l'actual de can Mitjans. La seva fesomia actual data d'una reforma de l'any 1934. “La presa de mampostería y piedra está situada en el río Ter a unos cuatrocientos metros aguas abajo del puente que une el barrio del Puente Mayor con el pueblo de Sarrià, en la carretera de Madrid a La Junquera. Des de la presa comienza la acequia y hasta el molino de Campdurá puede considerase el primer tramo de unos dos kilómetros de longitud que sigue por el Sud, derecho del rio Ter. La primera sección de unos quinientos metros, a contar desde la presa, de acequia o canal cubierto que sigue por el mismo cauce del río en dirección Sud a Norte. La segunda que toma la dirección de Poniente a Oriente, de unos setecientos metros de longitud de acequia subterránea. La tercera que sigue unos quinientos metros de longitud de acequia a canal descubierto, y finalmente la cuarta en la indicada dirección, de acequia cubierta subterránea que termina en el molino de Campdurá.”

Des de la gasolinera del Pont Major, tot seguint el marge dret del riu Ter, s'arriba a la caseta on es prenen les aigües de la sèquia. Per aquest camí es troben alguns bagants i sobreeixidors i en alguns trams, la sèquia circula a cel obert. Es passa per darrera la incineradora, per darrera la depuradora i s'arriba al pla de la farinera de Campdorà. El molí de Campdorà, un edifici de planta baixa i dos pisos, ja no existeix. En el seu lloc es va construir la farinera. Tot i que la propietat del molí i de la farinera sempre han estat de la família Vinyals, els arrendaments sembla que es varen succeir freqüentment. Tenim notícia que ja devia funcionar l'any 1893, quan la societat col·lectiva Vilaplana, Ensesa i Teixidor, de Sarrià de Ter, varen arrendar-la: “tomaran los socios señores Vilaplana y Ensesa en arriendo un molino harinero de elaboración por cilindros, sis-

(1) Celrà. Col·lecció Quaderns Revista de Girona. núm. 113. Taller d'Història de Celrà. (2) Finca 1847 Celrà i finca 899 de Bordils. Registre de la Propietat Girona. (3) Jose de Viñals y de Pont és el successor de la casa Vinyals, del seu pare Buenaventura de Viñals y de Boria, mor el 1877. L'any 1917 va succeir a José Viñals, Buenaventura de Viñals y de Font i, a la mort d'aquest sense descendència, el seu germà Luís de Viñals y de Font, el 1973. El darrer propietari de la família Vinyals ha estat Jose Luís de Viñals y Gomes, el qual va heretar en morir el seu pare l'any 1975. L'any 1985, Jose Luis de Viñals i la seva mare Irene Gomes varen vendre la propietat i l'usdefruit de la sèquia Vinyals a la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals. Dades registrals: Finca 3.746 de Celrà

pDS_9


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

A dalt, la farinera de Campdorà es troba en un estat d'absoluta ruïna. A la dreta, un bell tram de la sèquia al seu pas per Campdorà

tema Ganz Austro-Hungaro, movido por fuerza de agua y situado en Campdorá, término municipal de Celrá, según contrato de subarriendo firmado entre los dichos Vilaplana y Ensesa con el arrendatario Don Ginés Puigdollers el 28 de julio próximo finido, en cuyo contrato intervino su propietario Don Josep de Viñals” (4) La farinera de Campdorà es troba en un estat absolutament ruïnós. El 28 de març de 1989 s'efectuà la compravenda atorgada per Dña. Irene Gomes Barbosa i D. José Luis de Viñals Gomes, a favor de Don Manuel Olivas Teixidor, Don Lorenzo Olivas Teixidor i Dña. Ana Maria Veray Batlle. La sèquia continua prop del riu, fins al Congost. En aquest tram passa soterrada sota la línia de ferrocarril. En el llibre de Celrà, s'esmenta l'anècdota que, quan s'havia de netejar la sèquia, el senyor de Vinyals s'hi havia passejat dins damunt d'un cavall. El rec subterrani està construït en volta de pedra per evitar les crescudes del riu. El ferrocarril es va construir a partir de 1875. Cal suposar que en el tram on passa la línia per damunt la sèquia es va haver de reforçar.

“Desde el molino de Campdurà al molino de Bordils es el segundo tramo de una extensión longitudinal de unos cinco kilómetros y medio. En este segundo tramo pueden distinguirse dos secciones. La primera sección de acequia subterránea que sigue dirección de Poniente a Oriente, de extensión de un kilómetro aproximadamente, parte del molino de Campdurá y se introduce en el parage del Congost cruzando por debajo de la línea férrea de Barcelona a Francia para seguir a la derecha de la vía pasando por debajo de la carretera de Girona a Palamós, hasta que a la salida del Congost se aparta de la carretera que queda a su derecha y cruza de nuevo por debajo de la vía férrea que queda también a la derecha del canal. La segunda sección es de canal o acequia descubierto y tiene unos cuatro kilómetros y medio de longitud; desde la salida del Congost entra en el llano de Celrá al riego de una gran parte de dicho término sirve y siguiendo en línea recta orientada a levante dejando a su derecha la carretera antedicha la vía férrea citada y el pueblo de Celrá, atraviesa todo el llano de este pueblo entra en el término

y llano de Bordils hasta el molino de este pueblo, a poca distancia del linde de Occidental del término de dicho pueblo.” Una vegada hem deixat el Congost, la sèquia es pot veure bé al costat del polígon industrial de Celrà. Hi ha un itinerari força ben indicat que segueix la sèquia fins a Bordils i va senyalant els llocs d'interès. Si abans els terrenys eren conreus de regadiu, ara i adés trobem vivers i arbres ornamentals. Pel camí, hi ha el rentador, l'accés al que havia estat el camp d'aviació i l'esmentat molí de Bordils, el qual conserva a l'interior les dues moles principals i els mecanismes per fer-lo funcionar. Aquest va ser adquirit el 27 de juliol de 1995 per la compravenda atorgada per José Luis de Viñals Gomes a favor de Francisco Javier Matamala Serra, i després el 23 de juliol de 1999 aquest el va vendre a Salvador Bramón Vilarnau, administrador d'Excavaciones y Pinturas, SA. (EPSA) Diversos ponts creuen la sèquia al llarg del seu recorregut, els quals accedeixen a diversos paratges on s'ha desviat un altre rec mestre: pont dels Molins, pont d'Orriols, pont del Safareig, pont de cal Ras, pont d'en Clots, pont d'aviació, pont d'en Prat i pont d'Aumet. Des del molí de Bordils, el camí passa prop dels camps, fins que entra en el nucli urbà de Bordils. De can Riera, segueix direcció a Sant Joan de Mollet, convertit en rec, deixant la sèquia oberta com hem trobat fins ara. “Desde el molino de Bordils al desagüe, es el tercer tramo de unos tres kilómetros y medio de longitud, que se pueden considerar en una sola sección. En la misma dirección indicada anteriormente para la acequia por debajo de la riera de Palagret a unos trescientos metros aguas abajo del puente de la carretera de Gerona a Palamós

(4) Helena Benito. La família Ensesa. Pàg. 23. Cita un document de l'A.H.G. F.F.L.M. doc. 1845/7

10_pDS


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

De dalt a baix i de esquerra a dreta: La Sèquia al seu pas per Celrà./ Un dels recs majors que alimenten els camps de conreu des de la sèquia Vinyals. / Salt d'aigua de can Riera, a Bordils, abans no desemboca a la riera de Sant Martivell. / El molí de Bordils, un bonic exemple de molí fariner que conserva les moles i els elements per fer-la funcionar

que pasa sobre dicha riera; continua atravesando el llano de Bordils, sirviendo el riego de una gran parte de dicho término, en el cual es cruzado la acequia por el camino vecinal de Bordils a Madremaña, mediante un puente; y un kilómetro después, luego de formar dos saltos cerca la casa llamada can Riera de aquel pueblo, desemboca en término del mismo en la riera de san Martivell junto al vecindario de Rissech, a unos ochocientos metros antes desembocar la mencionada riera en el río Ter, por el cauce de la cual vuelven en definitiva, al citado río, las aguas sobrantes de la acequia descrita.” La sèquia, segons diu l'escriptura, acabava a uns 800 metres passat can Riera, on es pot veure un espectacular salt d'aigua per salvar el desnivell i desguassa en la seva major part a la riera de Sant Martivell, el barri de Rissec de Bordils. En una petita part, segueix un canal de rec, fet de rajols, en part soterrat i en part descobert, que travessa els termes municipals de Sant Joan de Mollet i Flaçà, anant a morir, després de voltar la fàbrica Aconda Paper, al riu Ter, ben a prop d'on neix el nou canal que deriva les aigües per la Central Elèctrica Vinyals. La continuació del rec i el dret d'aprofitament de les aigües fins Sant Joan de Mollet i Flaçà es del 17 de març de 1932. Per ordre ministerial del govern de la II República es va autoritzar a Bonaventura de Vinyals i de Font, derivar del riu Ter, 200 litres més d'aigua per segon per regar altres 285 ha de terreny en els termes municipals de Sant Joan de Mollet i Flaçà. Cal esmentar que aquesta concessió s'afegeix a la primera (expedient de l'any 1927), de derivar 3.507,4 litres per

segon per reg propi i usos industrials en els termes de Celrà i Bordils. En total, segons s'esmenta en el llibre de Celrà, es reguen 800 ha, de les quals 190 ha corresponen a Celrà i pertanyen a 120 propietaris diferents. Una altre derivació del canal Vinyals i la seva zona de regadiu per elevació, es troba al TM de Juià, que se li va concedir la concessió el 28 de gener de 1959. Al costat del moli de Bordils, hi ha una caseta o cen-

tral elevadora de les aigües, que mitjançant unes conduccions subterrànies, travessa els ponts de Riar (al costat de la gasolinera) fins arribar al dipòsit regulador i distribuïdor d'aigües, situat a la masia de Can Taberner (Massot) de Juià. De Sarrià de Ter a Flaçà, la sèquia té cap a 13 quilòmetres, una obra d'enginyeria notable, tot tenint en compte els mitjans de construcció dels segles XVIII i XIX.

Treballs de la sèquia Vinyals del 1931. Foto: llibre de Celrà

pDS_11


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

LA REFORMA DE LA RESCLOSA. PROJECTE DE 1931 En data 6 d'agost de 1931, la Divisió Hidràulica del Pirineu Oriental del Ministeri d'Obres Públiques del Govern de la II República va aprovar un projecte conjunt per un millor aprofitament de l'aigua dels propietaris Bonaventura Vinyals i els hereus de la vídua Pérez, Francisca Javiera Pahisa. Els hereus de la Sra. Fca. Javiera Pahisa, vídua Pérez, eren els propietaris de la fàbrica de ciment coneguda com a can Pérez, popularment can Rentell, a Sant Julià de Ramis. La fàbrica disposava dels drets de derivació d'aigua d'una presa a tocar la fàbrica i d'un canal de 142 metres que arribava a una petita caseta on es trobava instal·lada la turbina. D'aquesta empresa queda dempeus una petita nau al costat de la carretera N-II i la caseta de la maquinària. El projecte comú preveia una nova resclosa sobre el riu Ter on es trobava la de Bonaventura Vinyals, amb dos canals de sortida: el del marge dret per alimentar la sèquia i els tres salts (farinera de Campdorà, molí de Bordils i salt de Bordils), i el del marge esquerre per alimentar una turbina per a usos industrials a can Pérez. En total es derivaven 10.000 litres d'aigua per segon, uns 6.500 l/s

pel canal de can Pérez, els quals produirien, amb un salt de més de 2 metres, una potencia de 471,47 c.v. amb una instal·lació prevista de tres turbines, i els altres 3.500 l/s per la sèquia Vinyals. El dret d'aigua de què disposava fins aquell moment Bonaventura Vinyals era de 3.507,4 l/s. D'aquestos es consumien 6 l/s per reg als camps de Campdorà i arribaven 3.501,4 l/s a la farinera de Campdorà i, amb un salt de 2,295 m, s'obtenia una potència de 107,88 c.v. De la farinera al molí de Bordils s'utilitzaven 412,5 l/s per reg, quedaven lliures 3.088,9 l/s pel molí de Bordils, el qual amb un salt de 2,465 metres podia obtenir una potència de 114,8 c.v. En el mateix document de sol·licitud de construcció de la nova resclosa es demana poder aprofitar el salt n. 3 a Bordils, quan el canal desguassa a la riera de San Martivell. En aquest punt hi arribaven 2.900 l/s i es podia obtenir una potència de 309,30c.v. La suma de totes les potències dels salts del marge dret i esquerra, sumaven 1.002,9 c.v. El detall d'aquestes dades dóna una idea de la necessitat i de la importància de produir energia hidràulica, aprofitant al màxim totes les minicentrals dels rius. La presa es preveia construir en formigó “ciclopi” amb una comporta Stoney accionada automàticament,

que podria arribar a desguassar 8 vegades el cabal de 10.000 l/s que sol·liciten, és a dir, de 10 m3/s. La comporta hauria d'evitar un possible aterrament de la presa. Aquest projecte, redactat per l'enginyer Joan Teixidó, va ser impugnat en el període d'exposició pública per la propietària del salt d'aigües amunt, Anita Mitjans, la qual al·legava que la nova presa envairia un metre del seu salt. Al final, el projecte es va aprovar tal com s'havia presentat inicialment. La concessió era per 75 anys, a comptar des de l'any 1931. La concessió de poder derivar 10m3 per segon, era també molt utòpica, ja que o bé hi havia molta aigua o hi havia sequera. Ara per exemple, en el riu no hi passen ni els 3m3/s que ens corresponen per llei. Tot i així, el 17 de febrer de 1934, mentre s'estava construint la presa, els propietaris varen demanar ampliar l'aprofitament, ja que havien estimat que la major part del temps el cabal era de 13.500 l/s, per la qual cosa varen sol·licitar que el canal del marge esquerre, el dels germans Pérez Pahisa, passés de 6.500 l/s a 10.000 l/s. La potència teòrica d'aquest cabal d'aigua era de 698,7 cv. El projecte i plànol de l'ampliació va ser redactat pel mateix enginyer industrial Joan Teixidó. (5)

(5) Documentació arxiu Agència Catalana de l'Aigua. Expedient Ter-25 de 1931.I expedient 381 de 1932.

12_pDS


TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

EL CANAL DEL MARGE ESQUERRE En el document i plànol de l'any 1934, se sol·licitava un cabal de 10m3/s per fer funcionar les tres turbines de la fàbrica de ciment dels germans Pérez Pahisa. En un document posterior de 1939, els germans sol·liciten poder refer el canal, però per un cabal de només 3.500 l/s, en lloc dels 10.000 l/s concedits en l'ordre ministerial de 2 de març de 1936. Durant la Guerra Civil, la fàbrica de ciment havia estat confiscada pel Sindicat de l'Edificació de Girona i s'havia continuat construint el canal procedent de la nova resclosa, però s'havia

modificat el traçat original, en particular el tram final que havia d'enllaçar amb el de l'antic canal. La presa més antiga, situada aigües avall de la de can Vinyals, havia quedat inservible per diverses riuades i el cost de la reparació es considerava massa alt. Davant la urgència de tornar a posar en funcionament la fàbrica de ciment, es va demanar finalitzar el canal projectat, però deixant-lo a mitges, sense acabar la solera (en alguns trams hi havia roca compacta i margues), amb la qual cosa podia transportar, de moment, 3,5m3/s. En aquesta inspecció

s'observà que la presa estava totalment acabada, tret de la solera i del refinament dels caixons existents, i també es va comprovar que les comportes d'entrada al canal del marge esquerre estaven totalment finalitzades. El canal del marge esquerre s’inicia a la mateixa resclosa, tot i que en moltes ocasions no s’hi pot derivar aigua.

Després de Bordils, la sèquia esdevé rec i passa pels municipis de Sant Joan de Mollet i Flaçà, entre hortes i fàbriques.

pDS_13


D’esquerra a dreta: Central Elèctrica de Salvador Serra, a Sant Julià de Ramis, abans central de la fàbrica de ciment dels germans Pérez Pahisa./ La Central Elèctrica Vinyals, a Flaçà obra de Rafael Masó.

A sobre: comportes de la sèquia del Ter que condueix a la Central Elèctrica Vinyals. A la dreta: El Molí Vinyals a Flaçà, de 1728.

L'any 1935, Paulí Torras Domènech va construir a Sant Julià de Ramis la màquina de paper, coneguda com la núm.1. Com a força motriu utilitzava electricitat de l'elèctrica Casas i durant l'impasse de la Guerra Civil la fàbrica va estar col·lectivitzada. En la retirada s'incendià, però acabada la Guerra, Paulí Torras la va reconstruir. L'any 1944, per poder disposar d'energia elèctrica constant, adquireix la central elèctrica dels germans Pérez Pahisa i acaba refent en la seva totalitat el canal i la maquinària, de manera que hi puguin circular els 10.000 l/s autoritzats. En un document de la delegació d'indústria, es presenta el plànol del canal, la casa de màquines i la línia de baixa tensió que ha de conduir el corrent elèctric produït per les turbines fins a la fàbrica de paper. (6) LA CENTRAL ELÈCTRICA VINYALS DE FLAÇÀ En el terme municipal de Flaçà, a la cruïlla de Sobrànigues, un canal deriva

novament aigües del riu Ter per conduir-les cap a una Central Elèctrica. L'edifici fou construït per Rafael Masó, cunyat de Carme Vinyals, arquitecte que també va ser encarregat de la reforma del Mas Vinyals, al mateix terme, en direcció a Sant Llorenç de les Arenes. El projecte de la central és de l'any 1923, ja que la concessió per a l'aprofitament hidràulic és per R.O. de 27 de novembre de 1922 i li permet derivar 10.000 l/s directament del riu Ter. La finca on se situa la Central Elèctrica és la mateixa finca del molí que l'any 1748, Mateu Vinyals n'havia sol·licitat el trasllat a Campdorà. Situació actual El 20 d'agost de 1981, la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals va adquirir l'aprofitament a José Luis Viñals i Gomes i l'usdefruit a Irene Gomes i, des d'aleshores, és l'entitat que vetlla pel funcionament de la resclosa, pel manteniment de la sèquia i dels recs i per la distribució de l'aigua

entre els regants. De les 804 ha de regadiu, 224 corresponen a Celrà, 305 a Bordils, 90 a Sant Joan de Mollet, 75 a Flaçà i 110 a Juià, camps d'arbres fruiters, de jardineria, hortes i altres cultius. El canal del marge esquerre continua derivant aigua cap a les turbines de la minicentral, ara propietat de SALVADOR SERRA, SA, però al contrari del marge dret, pateix sovint restriccions d'aigua ja que el riu no porta el cabal mínim que ens pertoca per llei, ni el biològic. La resclosa d'en Vinyals és un exemple pràctic de com l'aigua del riu Ter deixa de passar pel seu llit natural i acaba mig perdut entre camps i hortes, potenciant cultius i activitats fabrils allunyades del seu curs. L'explotació del riu no ve d'aquest aprofitament per regadiu, ni de l'aprofitament hidràulic de les recloses de can Mitjans i d'en Vinyals, sinó de l'espoli que pateix a Susqueda per alimentar tota l'àrea metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona i el Baix Empordà. ■

(6) A.H.G. Fons Delegació d'Indústria. Administració de l'Estat. Exp. 3 de 1944. Pauli Torras Domènech.

14_pDS


FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans

LLUÍS PALAHÍ I ELS ROMANS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

El pregoner Lluís Palahí, dalt el balcó de l'ajuntament, observat pel Conseller de Presidència Jordi Ausàs. Foto: Quim Llunell

L

luís Palahí Grimal, any amunt any avall, va néixer a Sarrià a finals dels seixanta del segle XX (escrit així, amb xifres romanes). Com a membre de la mateixa generació, em jugaria un pèsol que l'arqueòleg i historiador que ha estat el pregoner de la Festa Major del 2009, en la seva infància va tenir un dubte: Astèrix o Tintín? O tots dos? Aquesta era una de les primeres -i escasses- possibilitats d'escollir que se'ns presentava als que ara rondem o superem els quaranta. Si es va decantar per Tintín, a còpia de llegir àlbums ambientats a Egipte, a l'Amèrica dels Inques, a Oceania … és possible que descobrís l'interès per les antigues civilitzacions. Si es decidí per Astèrix, tal vegada va veure que l'imperi que perseguia els gals, fora de la caricatura, va ser una

potència cultural, política, militar i econòmica d'una importància històrica fonamental. Lluís Palahí, que dirigeix les excavacions de la vil·la romana del Pla de l'Horta, va revelar-nos la seva orientació cap a l'arquelogia en base a la curiositat i la tafaneria, dos dels ingredients principals de què consisteix el Manual del Bon Arqueòleg, un virtual document que es lliura en sortir de la facultat. L'exercici professional de l'arqueologia, com a modus vivendi, deu ser complicat en una època com l'actual, quan els resultats són exigits al comptat i en temps real. Estudiar el passat? Hi ha qui pensa que el que cal fer és tocar el present i pensar en el futur, sense entendre, sense voler entendre que el coneixement de la història és bàsic per digerir i assimilar què hem estat, qui som i cap a on hem d'anar.

pDS_15


FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans

L’inici de la Festa Major va coincidir amb la inauguració de la reforma de la façana de la Casa Consistorial. Foto: Quim Llunell

El pregó d'aquest any, lluny de ser un relat de vivències i records personals i familiars, lligats a una comunitat, va ser una magistral classe d'història. Hi va haver convit a la gresca, naturalment. No hauria pogut ser d'altra manera, tractant-se del pòrtic d'una festa major. Va fer-ho cap al final, amb una entonació mesurada, romana, sàviament llatina. Carpe diem: aprofita el dia. El pregoner va saber aprofitar que se li brindés el balcó de la façana municipal rejovenida per transmetre'ns ofici, coneixement i passió. Com si d'una extensió universitària es tractés, Lluís Palahí va fer-nos una crònica sobre com era el Sarrià de dos mil anys enrere. Que, si fa no fa, tampoc ha canviat tant. Hi havia el riu, que es podia creuar per un pas important, per un pont de pedra ideat per

enginyers romans. Hi havia una important via de comunicació que enllaçava amb la capital de l'imperi i que canalitzava el trànsit a peu, a cavall i rodat de persones i mercaderies. Des del cim de la veïna muntanya dels actuals Sants Metges, punt estratègic definitiu, quedava ben coberta la funció defensiva i militar. En aquella època, la veïna Gerunda ja estava consolidada i ja s'hi devia patir una certa asfíxia urbana. Molt lluny encara de la bombolla immobiliària, algun ric i poderós personatge romà ja va especular amb la possibilitat d'establir-se a la nostra plana i fer-s'hi construir una vil·la d'alt standing amb finalitat residencial i recreativa, però també productiva. Segurament, aquest prohom romà va ser un precursor en tota regla, el primer de tots aquells que vivim a Sarrià però hem d'anar a treballar a Girona.

Els fonaments del poble es van plantar, doncs, fa vint segles: la mirada actual ens indica que poca cosa ha canviat en essència. Continuem estant a la vora d'una ciutat gran, encara en som un pulmó urbanístic, seguim excel·lentment comunicats i essent un punt de pas important. Si ja fa dos mil anys que en aquest territori s'hi pot viure de manera plàcida i pròspera, no hi ha cap element que pugui fer pensar que no anem pel bon camí. Si fa vint segles que Sarrià funciona, vol venir a dir que els fundadors tenien un criteri i una visió de futur extraordinària. Jo no sé pas si Lluís Palahí, aquell infant sarrianenc, als anys setanta es va decidir pels gals o pel belga, però tinc el convenciment que també ha arribat a la conclusió que Astèrix i Obèlix s'equivocaven de mig a mig: aquells antics romans, de bojos no en tenien ni un pèl.■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

16_pDS

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es


FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina

1a FIRA DE LA JOGUINA DE SEGONA MÀ AA.VV. Sarrià de Baix

L

a proposta d'organitzar la Fira de la Joguina de 2a Mà va néixer en una de les primeres reunions de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix. La nostra intenció era celebrar-la pels voltants de novembre, però per una sèrie de contingències no ens va ser possible. Aquest any, quan des de l'ajuntament ens van plantejar fer alguna activitat per la Festa Major, vam tenir molt clar que la nostra aportació seria la de celebrar la 1a Fira de la Joguina de 2a Mà, i ens vam posar a treballar per fer-la el dissabte 5 de setembre, de 5 a 8 de la tarda, a la zona

enjardinada de la Cooperativa, aprofitant que coincidia amb el tancament de la temporada d'estiu de la Piscina Municipal. El propòsit d'aquesta fira ha sigut el de donar en alguns casos una segona vida a les joguines que els nens i nenes al llarg dels anys han anat acumulant, i que segurament moltes estaven oblidades o abandonades dins d'algun armari, alguna habitació...o simplement guardades en caixes en el traster de casa. Els preus de venda de les joguines, els posaven la mainada de cada una de les parades, de manera que era divertit passejar pel mig de la fira i poder observar

pDS_17


Foto Quim Llunell

FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina

Foto Quim Llunell

alguns joguets iguals amb preus diferents, però el més divertit de tot va ser veure la il·lusió amb què la mainada comprava i venia aquelles joguines, moltes d'elles encarà en els seus embalatges originals i algunes fins i tot precintades. Amb el transcórrer de les hores la mainada va començar a fer les típiques ofertes d'última hora, trobant veritables gangues, i es què ningú volia tornar a portar les joguines de nou cap a casa.... Durant les tres hores de la Fira de la Joguina de 2a Mà i amb la col·laboració del grup de l'Esplai PL-Mijac, la mainada va poder gaudir de tallers i jocs infantils. La lectura que en fem des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, segons la resposta obtinguda en la 1a Fira, on hem pogut comptar amb 35 parades, dels diferents

18_pDS

Foto Quim Llunell

municipis de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona i Montagut, i veient com s'ha desenvolupat, no pot ser més que molt positiva. Aprofitem l'avinentesa per comunicarvos que ja estem treballant per preparar la 2a Fira de la Joguina de 2a Mà. Esteu tots convidats a muntar la vostra parada! ■


FESTA MAJOR [La participació de la ciutadania

LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL CONTEXT DE LA NOSTRA FESTA MAJOR Raimon Cros Regidor de participació ciutadana i barris.

E

l fet que m'ha motivat a fer aquest article no és altre que analitzar i argumentar el canvi de model de festa major iniciat l'any 2007. Sempre des del punt de vista de la participació ciutadana, evidenciant un fet indiscutible, els ciutadans de Sarrià de Ter participen d'una manera molt activa en la nostra festa. En altres paraules i perquè ens entenguem, ens la sentim més nostra i que consti que aquesta és una frase que no és d'un servidor, sinó de veïns que fa anys que reivindicaven el retorn de la festa als nostres barris. De fet les dades de participació ens diuen que amb aquest model, els veïns i veïnes de Sarrià participen més amb la festa major. Sarrià, ja des de l'any 2007 amb el canvi de govern, va posar en pràctica el nou model de festa major, que consisteix amb el retorn de molts dels actes que s'organitzen als diferents barris de tot en municipi. Recordem que fins l'any 2006 inclòs, la festa quedava centralitzada al pavelló municipal, el fet de centralitzar la festa al pavelló deixava al descobert les limitacions que oferia el model anterior, limitacions que la mateixa comissió organitzadora feia evidents, amb pocs efectius i suportant tot el pes de la festa, amb el corresponent resultat, centralització, que amb municipis com Sarrià de Ter, on els barris tenen una identitat molt marcada, és l'equivalent a baixa participació. És molt evident que el pavelló sempre ha de ser un recurs per si els actes no es poden realitzar a l'aire lliure per causes del temps, però mai com a un referent de tota l'organització. Aprofitar la riquesa associativa

del municipi amb les cinc associacions de veïns com a baluard indiscutible per a l'organització de la festa als diferents barris. Configurar aquest consell d'entitats actual, en què

A dalt jornada castellera dins del pavelló, sota el sopar espectacle. Fotos Jordi Paretas

la totalitat de les associacions de veïns i algunes de les entitats del municipi hi són representades, no pretén altre cosa que fer realitat el fet de repartir la festa arreu del nostre poble: Sarrià de Baix, Sarrià de Dalt, Pla de l'Horta, la Rasa, Pla dels Vinyers. Tots i cadascun dels barris amb la seva iniciativa a l'hora d'organitzar els actes, actes que faran viure d'una manera més propera la nostra festa. Precisament serà el paper que hi jugaran les associacions i les entitats del municipi les que finalment faran possible la participació dels ciutadans en els actes i activitats de la nostra festa. Aquesta edició ens ha tornat a deixar clar que els veïns de Sarrià volen gaudir de la festa tal i com l'entenem i com ens agrada que sigui. No han decebut ni els actes ni la participació dels veïns i veïnes de Sarrià, sinó tot el contrari, s'han aconseguit com en les dues edicions anteriors unes dades de participació excel·lents, des

del pregó del dia 3 que donava el tret de sortida, fins a la diada castellera i el ball del dia 13, aquest any amb dos caps de setmana, ja que les dates eren molt favorables, amb la majoria dels actes molt participatius. També hem de dir que ens ha alegrat especialment la participació de veïns i veïnes nouvinguts i això ens anima encara més en aquesta tasca, perquè evidentment també la festa és una bona eina integradora per als qui han escollit el nostre poble per arrelar-hi. Entendre la participació des del punt de vista estratègic, orientant-la per promoure i potenciar al màxim la incidència i la implicació de la ciutadania en tots els actes de la nostra festa, és sens cap mena de dubte l'objectiu que perseguim. Un objectiu que ens diu que anem pel bon camí, evidentment sempre amb una clara voluntat de millorar, fent que predomini l'esperit constructiu de tots i cadascun dels ciutadans que participen d'una manera o altra en la nostra festa. Amb aquesta finalitat de millorar-la constantment. ■

pDS_19


ACTIVITAT MUNICIPAL [Les competències i els recursos municipals

Foto Quim Llunell

CONCERT DE FESTA MAJOR PER L'ORQUESTRA EMPORIUM SARRIÀ DE TER 12 DE SETEMBRE Josep Ma Vinyals questa cançó, si la canten bé es ,molt maca”, vaig sentir a prop meu en veu baixa quan el director va anunciar “La mare” de J. Costa/M. Sugrañes. Era l'expressió continguda de qui seguia el concert amb entusiasme i esperit crític i desitjava que a aquella peça s'hi posés l'ànima que es mereixia. Dels vocalistes (Agnès, Marina, Santi i Jack Carmelo), a mi particularment em va agradar en Jack Carmelo. Com a espectacle, el concert va discorre dintre una correcta senzillesa, sense l'espectacularitat de l'any passat. El volum dels altaveus aquest any l'han cuidat adequadament, així com encertada ha estat la situació de l'orquestra, més centrada en l'escenari. Llàstima de les fallades tècniques

“A

20_pDS

de piles o connexions (un bon tros d'una peça la vàrem suportar sense el violí), que donen la sensació de poca professionalitat. S'ha d'evitar. Et pot quedar el regust d'una bona orquestra pel ball, però que faltaria quelcom per una bona audició. Un repertori suficientment popular, ben escollit i seqüenciat (òpera, musicals i les d'aquí) varen suplir les petites mancances i feren que en acabar marxéssim, en general, discretament satisfets. Aquest és el repertori que vàrem escoltar:

Hungaria. Czardas hongareses. Violí solista

Va pensiero. Nabuco. G. Verdi Memory. Cats. A. Ll. Weber No sé com estimar-lo. JesusChrist Superstar. A. Ll. Weber My way. Standard americà. F. Brott/C. François/P. Anka Sel. Brindisi. La Traviata. G. Verdi

Res a dir d'aquest repertori, molt correcte al meu gust. L'orquestra, tot i ser coneguda, no va atraure tant de públic com l'any passat (va faltar gent de la comarca?). Però els que hi érem vàrem poder marxar discretament satisfets. Fins l'any vinent! ■

La Gavina. Havanera. O. Monasterio La mare. J. Costa / M. Sugrañes Paraules d'amor. J. M. Serrat Que tinguem sort. Ll. Llach La Moreneta. Sardana El Pistric. Vals jota Per tu ploro/ Santa Espina. Sardanes. P. Ventura / E. Morera-A. Guimerà Segadors/Senyera F. Alió - E. Guanyavents / Ll. Millet - J. Maragall


FESTA MAJOR [Pulpopop

PULPOPOP “Els dies i els temps tenen els temps i els dies comptats” Assumpció Vila

N

L’Edgar Massegú i en Pau Boigues, assajant al seu local de Sarrià. Foto: A.Vila

o et deixen indiferent les lletres del nou grup de pop, conegut per ara com Pulpopop, el qual vàrem tenir l'oportunitat de sentir, per la Festa Major. Sòlid, amb la base musical dels dos components i amics, en Pau Boïgues (1985) de la Cellera de Ter i l'Edgar Massegú (1986) de Sarrià de Ter, estudiants al taller de músics de Barcelona i també components del grup Rom Candela, el nou grup es mostra trencador amb unes lletres que et fan parar l'orella. L'Edgar ha rescatat alguns poemes de quan treballava a la llibreria 22 i que en Ponç Puigdevall va animar a publicar. No li ha fet cas, però s'ha posat a cantar-les, amb la seva peculiar veu esquerdada. Els primers assajos ha recuperat les lletres del calaix, però amb el temps, ha anat escrivint lletres per a la formació, sempre perfilades per en Pau, seguint el seu ritme musical. Defineixen el seu estil com pop d'autor i hi ha qui li troba un aire a l'Adrià Puntí. Ara són un duet, un format anticrisi. En Pau toca la guitarra, l'Edgar la bateria i s'ajuden amb una loop station, que dóna més consistència al conjunt. Han actuat en sales petit format, com el cercle de Girona i al cafè Voila de Manresa. Tenen previst participar en el festival de poesia eròtica de can Ninetes, presentant dues cançons, una, La figuera de la saliva, la vàrem escoltar al concert de Sarrià de Ter i es troba en la maqueta del seu primer disc, Cuit, ben cuit. Tenen lletres transgressores, eròtiques, d'altres per sordmuts, o del càncer de mare ( de mama), però també fan alguna versió dels Beatles, la cançó octopus garden de Ringo Star, que han rebatejat com pulpopop garden. “Les cançons i la gent et porten a un lloc inesperat i t'has de deixar portar” . A l'escenari vesteixen un look militar, guerrera, ulleres fosques, barrejat amb una samarreta naïf que ens indica la seva voluntat de mantenir-se joves. Assagen en una habitació dins d'un garatge, aïllats de l'exterior, concentrats només amb el ritme de la música. Al local hi penja un quadre de l'Edgar, de quan pintava, o de quan s'expressava amb la pintura. La relació amb l'art no l'han perdut, ara la mantenen amb la música, també amb l'escenografia o el teatre que fan dalt l'escenari: Música + Art. Al sortir em fixo en un cartell: “Es pot ignorar el públic, però si estàs espiritualment connectat (mentre toques) amb la pròpia ànima i la dels músics conjunts, aleshores estàs amb la gent, amb el públic”. El text és de l'Edgar i en Pau el subscriu i es posa a tocar....Faran parlar aquest parell. ■

pDS_21


FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

ACTIVITATS DE LA FESTA MAJOR ORGANITZADES PER L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SARRIÀ DE DALT

C

om en els últims anys, per la festa major d'enguany l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt ha participat activament en l'organització d'activitats: VII exposició d'espantaocells, VI baixada de carretons, arrossada popular de festa major i avituallament a la zona de Sarrià de Dalt en la passejada en bicicleta. Per la Festa Major d'engany, 77 veïns de Sarrià han muntat el seu espantaocells. Les temàtiques com en els anys anteriors han estat molt variades. El diumenge 6 de setembre, coincidint amb la cele-

22_pDS


FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

bració de l'arrossada popular, s'ha disposat d'un “trenet” amb el qual grans i petits han pogut recórrer els carrers de Sarrià per veure pràcticament tots els espantaocells. Aquest “trenet” es va omplir en tots els viatges. L'arrossada de la Festa Major del diumenge 6 de setembre va aplegar 498 persones al voltant de les taules parades en el parc de la Cooperativa. L'onze de setembre a la tarda organitzàrem la baixada de carretons. Amb el mateix bon ambient que en anys anteriors, 18 carretons van baixar diverses vegades, o almenys ho van intentar, pels carrers de Sarrià de Dalt. Com a novetat aquest any es va donar l'oportunitat que els carretons poguessin baixar del Pi de la bateria. La majoria de participants així ho van fer donant més emoció i divertiment a la festa Podeu visitar la web de l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt per veure fotografies de l'exposició d'espantaocells i de la baixada de carretons: http://www.avsarriadedalt.org ■ Fotos Quim Llunell

pDS_23


FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

FESTA DE L'ESCUMA 2009 AA.VV. Pla de l’Horta - MIJAC

espiritual on la il·lusió i l'efervescent alegria tenen un referent emèrit, la Festa Major de Sarrià. Tot el conjunt d'activitats i d'espectacles porten a la gent al carrer a compartir, a participar, a il·lusionar-se o a absorbir i a besPer participar en la festa de l’escuma no es requereix cap habilitat específicanviar. En definica, només cal tenir cura de no encongir-se. Foto. Jordi Paretas tiva, a degustar la dolçor que reprena de les dates que s'han senta la Festa Major en el més prod'assenyalar en vermell, fund paladar del sentiment sarrianenc. fluorescent o amb llums Un dels actes que s'adrecen a la de colors en el calendari mainada i a tota la resta de la família, que tenim a les nostres acompanyants i a tota persona amb llars és la Festa Major de Sarrià de Ter. ganes de passar-s'ho d'allò més bé és És un remei ben conegut per tots els la Festa de l'Escuma. No es requereix especialistes i seguidors de la gresca i cap habilitat específica, només cal tenir la diversió, que l'inici del mes de cura de no encongir-se amb l'aigua! setembre té un component màgic i Sense cap mena de dubte, els

U

més petits esdevenen un dels grans valors d'aquest memorable esdeveniment. La mainada, de manera espontània, ens mostra tots els beneficis de saltar, ballar, cantar, riure o agrair. Tampoc resulta del tot necessari esplaiarse del següent pas: el contagi a tots els adults dels símptomes que presenten els més petits. D'aquesta manera, ens trobem amb els infants i els adults enmig dels canons d'escuma, ballant i cantant les cançons que els pallassos entonaven. En aquest sentit, no ens podem estar de dir-ho, que alguns pares i mares van superar amb nota els requisits per entrar a “Operación Triunfo”. Trobar un moment d'harmonia en què petits i grans es troben en el mateix nivell, no té cabuda en cap diccionari ni existeixen cap ulleres per veure-ho més a prop. Una situació que pertany a la proliferació de rialles i de joia comuna; una fotografia ideal per la magnífica Festa Major que us desitgem a tothom. ■

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51 24_pDS


FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

TROBADA D'INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA 2009 Amics del Col·leccionisme de Plaques de Cava

P

er cinquena vegada, els Amics del Col·leccionisme de Plaques de Cava hem celebrat la trobada de la Festa Major. En aquesta ocasió hem variat el dia, deixant el dissabte acostumat i duent-la a diumenge per fer-ho coincidir amb l'Arrossada de Sarrià de Dalt. Novament, amb la col·laboració del Centre Cívic La Cooperativa, que ens ha deixat l'espai, i la de l'ajuntament, que ens ha ofert suport, hem pogut rebre els col·leccionistes vinguts d'arreu de les comarques. El matí ha estat entretingut, entre novetats, operacions d'intercanvi i negociació. Com en d'altres edicions hem aconseguit embotellar una tirada d'ampolles de cava amb placa exclusiva, editada en primícia, que anava acompanyada de dues xapes commemoratives. Sens dubte, aquestes tres peces ja formen part de les millors col·leccions. Gràcies a tothom i fins l'any vinent. Txin, txin! ■

Fotos Quim Llunell

pDS_25


FESTA MAJOR

D’esquerra a dreta: Fira de la joguina de segona mà al parc de la cooperativa de Sarrià de Dalt. / Bicicletada pels carrers de Sarrià. Fotos: Jordi Paretas

FESTA MAJOR Jordi Paretas i Falgàs Regidor de Festes

T

ot i que encara cada vegada hi hagi més oferta lúdica i cultural, està clar que, entrats de ple al s.XXI, la Festa Major continua essent la festa per excel·lència. En un any en que recordem il·lustres sarrianencs que l'han tirat endavant moltes vegades, es una satisfacció i una gran responsabilitat ser el coordinador d'aquest esdeveniment. I més probablement en moments com aquest en que la situació econòmica no és la més propicia per a la Festa. La del 2009 es presentava, ja des de bon inici, complicada. Ja se sap que indubtablement en moments de crisi el que primer se'n ressenteix (lògicament) és l'apartat de festes. És per això que la tasca que se'ns presentava enguany era complicada, però a la vegada tremendament encoratjadora, perquè és en moments complicats on la gent del poble sempre ha estat present i implicada. Aquesta era una nova prova de foc. Només finalitzar la Festa Major 2008 ja vam començar a planificar la següent. De fet, es pot pensar que la feina de fer una Festa Major són quatre dies, però no és així, treballem

26_pDS

d'un any per l'altre. Bé, el primer que vam voler fer va ser convocar totes les entitats del poble per valorar la festa que acabàvem de passar i planificar, entre tots, la següent. La valoració de la Festa del 2008 va ser molt positiva, per això vam decidir seguir amb el mateix model (amb totes les modificacions introduïdes el 2007 i reforçades el 2008). El canvi més important que vam decidir amb els representants de totes les entitats va ser la de passar a dos caps de setmana ja que semblava que amb un anàvem massa plens d'activitats i és difícil compaginar-les totes. Un cop pressa aquesta decisió era qüestió de planificar tota una nova festa on tots ens hi impliquéssim i col·laboréssim, ja que com he dit abans era moment de retallar el cost de la Festa i passar d'un a dos caps de setmana podia suposar no poder rebaixar la despesa. L'esforç fet per les entitats per fer-se seva la Festa Major va ser més important que mai. D'aquestes en va sorgir noves iniciatives i la voluntat de col·laborar en les ja consolidades. Totes són destacables, cap per sobre l'altra. Però deixeu-me que esmenti la incorporació de l'Associació de Sarrià

de Baix que ens va fer una especial il·lusió. Era la primera vegada que s'hi afegien i ho van fer amb un acte també molt nou, la primera Fira de la Joguina de Segona Mà. Una iniciativa que feia temps que anaven madurant i que va ser molt lluïda. Els sarrianencs ens hi vam bolcar amb una gran participació. Una altra de les iniciatives que a mi particularment em satisfeia molt es la recuperació i tornada als orígens de la marxa dels 15 Km. El Grup de Muntanya de Sarrià va organitzar la caminada popular de festa major. Una caminada que suposava tornar als orígens, fer-la popular i accessible entrava dins de la nostra filosofia de festa major. Va ser un èxit i espero que el principi d'una nova etapa. A part de les novetats que ens van brindar les entitats, des de l'organització vam seguir amb altres iniciatives innovadores. Una d'important va ser la Primera Diada Castellera que s'esqueia perfectament amb la nostra voluntat de difondre i popularitzar la cultura del nostre país. El temps ens la va deslluir una mica ja que es va haver de fer al Pavelló Municipal. Però, tot i això, va ser tot un èxit! Precisament els castellers havien de fer la seva actuació davant d'un


FESTA MAJOR

Baixada de carretons a Sarrià de Dalt.

escenari renovat. I és que una de les altres novetats va ser la remodelació de la façana de l'Ajuntament que, el dia del pregó, vam poder lluir amb orgull, després que el Conseller de Governació el Sr. Jordi Ausàs la inaugurés instants abans. El pregoner, Lluis Palahí, va donar per iniciada la festa major amb un positiu i engrescador: “Carpe Diem!” des del balcó remodelat. Una festa major que es va

iniciar amb la ja tradicional cantada de Havaneres que aquest any vam gaudir amb el grup Terra Endins. A partir d'aquí un seguit d'actes tradicionals de la nostra Festa Major, la inauguració de les exposicions dels artistes tots sarrianencs, la nit jove, la nit a la fresca, concurs de pesca, trobada de gegants, ofici solemne, partit de solters contra casats, trobada d'intercanvi de plaques de cava, arrossada,

exposició d'espantaocells, sardanes, baixada de carretons, sopar espectacle, matinades, festa de l'escuma, concert de Festa Major, ball per grans i joves, passejada en bicicleta, espectacle infantil i ball de fi de festa. Tot un seguit d'actes que ens fa sentir molt orgullosos de ser sarrianencs i de participar de la vida social festiva que durant aquest dos caps de setmana impregna el poble. Així ho varem demostrar entre tots participant, col·laborant i acudint als diferents actes de la nostra Festa Major. Tot plegat ens ha portat a la Festa Major més participada dels últims anys. Una notícia bona per la Festa en sí mateixa. Però extremadament positiva en moments en que les dificultats personals i col·lectives són clares. Sembla que vam fer cas a l'arqueòleg Palahí i vam “gaudir del moment”. El present però també el futur. Ja hem tornat a començar a treballar per la propera i ja us avanço que serà molt més complicada que aquesta. Però que amb treball i constància per part de tots tornarem a fer lluir el nostre poble i ens en sentirem orgullosos una vegada mes. ■

pDS_27


FESTA MAJOR [Trobada gegantera

TROBADA GEGANTERA DE LA FESTA MAJOR Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L

Cercavila de gegants pels carrers de Sarrià de Baix. Fotos Quim Llunell

28_pDS

a trobada gegantera d'enguany es va fer al matí del diumenge 6 de setembre, tot rebent als geganters amb un esmorzar. A la Plaça dels Gegants es va fer la plantada, amb les colles geganteres de La Fal·lera de Girona, el Drac de Vilaür, la Colla de l'Estartit, els Gegants de Cardedeu, la colla gegantera de Ruidellots i la nostra, els amfitrions, Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. Des de la plaça vàrem iniciar la cercavila pels carrers de Sarrià de Baix, el carrer Firal i el carrer Major. Val a dir que la cercavila no la va seguir molta gent, tot i que al final es reservava una sorpresa, amb el bateig del nou nan, l' Escupi. Escupi és la forma carinyosa d'anomenar aquest nan, però el nom sencer és Marquès de Coupigní, un personatge francès. Es pot dir que quan mires al nan ja li veus uns aires dels francesos de l'època dels setges a Girona. Aquest Marquès té història ja que la seva família va ser exiliada de França a l'època de la Revolució Francesa i per tant, ell va ser General de l'exèrcit espanyol encarregat d'alliberar Girona. També podem trobar que va estar al capdavant del cinquè exèrcit de Catalunya. De fet, el nom verdader d'aquest Marquès és Antoine Mallet. Varem acabar la trobada amb un ball conjunt acompanyat d'un pica-pica per a tothom. També com és de suposar es va donar un obsequi a les colles participants.■


FESTA MAJOR [Crònica de setembre

CRÒNICA DE SETEMBRE A.V. Pla dels Vinyers

D

es de fa 3 anys, en el marc de la festa major es commemora la Diada de Catalunya al Pla dels Vinyers. Aquest any, com els anteriors, molts sarrianencs van venir el matí de l'Onze de Setembre a la plaça de Salvador Genís, més coneguda com la plaça de l'Iglú. Allà van poder escoltar i ballar sardanes, i després hi va haver esmorzar per a tothom, consistent en pa amb tomata i botifarres. Mentre es repartia l'esmorzar, els trabucaires de la Costa Roja ens van oferir una eixordadora demostració que va omplir la plaça amb el fum i so de la pólvora. L'acte va ser organitzat per l'associació de veïns, amb la col·laboració de l'ajuntament i de les nombroses persones que van ajudar en la preparació i recollida. Des d'aquí aprofitem l'ocasió per donar-los les gràcies a tots. L'endemà, el dia 12 a les 9 del matí, els grallers es trobaven a la plaça dels Vinyers per preparar la cercavila. Allà hi era també la nostra associació per oferir-los xocolata calenta i melindros per esmorzar. La parada va estar oberta a tothom, com van poder comprovar tots els veïns que es van acostar a tastar la xocolata. El 27 de setembre, també amb la col·laboració de l'associació de veïns, es va celebrar la festa del carrer Autopista, amb dinar, ball, concursos etc. Les persones interessades a posar-se en contacte amb l'associació de veïns, ho poden fer directament a través dels membres de la junta o per correu electrònic a l'adreça: avvplavinyers@sarriadeter.cat ■ De datl a baix i d’esquerra a dreta: Matinades dels grallers a la Plaça dels Vinyers, acompanyades de xocolata i melindros. Foto: Albert Pijoan / Celebració de la Diada amb sardanes a la plaça Salvador Genís. Foto: Jordi Paretas. / La Diada va comptar amb la participació dels trabucaires de la Costa Roja. Foto: Quim Llunell

pDS_29


AJUNTAMENT [Finançament local

FINANÇAMENT LOCAL I LES OBRES DE SARRIÀ (A BON RITME) Roger Torrent i Ramió Alcalde de Sarrià de Ter

Reunió del President de la Generalitat amb la Comissió Municipalista de Catalunya.

M

ig seriosament mig en broma, diem que si una cosa té bona la crisi econòmica pels ajuntaments és que aguditza l'enginy. Ens fa estar més atents, més imaginatius i ens fa fer amb la major força de què som capaços allò que ens toca per definició: buscar diners fora. Això és: els regidors hem de saber aprofitar cada oportunitat que se'ns obre davant del nas. Truquem totes les portes i fins i tot quan no existeix la porta ens l'inventem. Ho hem fet més que mai. En cap altre moment s'havien aconseguit tants recursos provinents de fora. Alguns (Fons Estatal d'Inversió Local), extraordinaris però estipulats i d'altres

30_pDS

(Pla Únic d'Obres i Serveis) regulats però amb més aportació que en cap altra legislatura, ens han permès tenir un 2009 amb el poble ple d'obres. Però aquí hi podem afegir tot el seguit de subvencions provinents de les administracions superiors que ens permetran anar acabant els grans projectes i les tasques del dia a dia. Ha estat, podríem dir-ho així, un suma i segueix. OBRES ACABADES, PROJECTES A BON RITME Hem acabat ja les obres d'urbanització de les zones de la plaça Vila Romana i Flor de Neu, la reforma del mur del cementiri i la façana de l'Ajuntament. Finalitzada també la reforma del carrer

Mercè Rodoreda, el clavegueram del carrer Isidre Molar i la millora en la ruta dels molins. Però a més, paral·lelament hem iniciat les millores al Centre Cívic, el pati del Patronat, la pista de Sarrià de Dalt, els despatxos per als clubs esportius al Pavelló Municipal i estem encarant ja la construcció definitiva de la rotonda de la Via Augusta i la Biblioteca Municipal. Tenim el poble “potes enlaire”. Amb obres quotidianes i més petites fins a projectes més importants i ambiciosos que s'han anat fent gràcies a l'esforç de l'ajuntament i a les injeccions de diners de l'Estat, Generalitat, Diputació i Consell. Construccions noves o millores que, és clar, milloraran el nostre entorn i els nostres equipaments. És a


AJUNTAMENT [Finançament local

dir, els nostres serveis. I això és importantíssim en aquests moments. Sempre ho és, òbviament, però en aquesta etapa dura, econòmicament parlant, correm el risc de centrar-nos única i exclusivament en el dia a dia i deixar per més endavant la planificació de futur. Seria un error de gruix. Un error perquè sempre hem de pensar més enllà, només així sortirem reforçats d'aquesta època. PER ECONOMIA I CONSCIÈNCIA SOCIAL: ELS IMPOSTOS CONGELATS Ara bé, no és senzill. No ho és perquè l'avui mana. I molt. Ens està tocant viure uns anys complicats. La crisi és més que un fet. És un clar condicionant. I en som plenament conscients. Precisament per això, aquest mes de setembre vam decidir allargar un any més la congelació dels impostos i les taxes municipals. Ja ho vam fer el 2008 i ara (que la situació general continua en la mateixa línia), calia repetirho. Per no agreujar encara més les situacions econòmiques familiars. L'oposició demanava un increment. No en som partidaris. I no en som perquè

davant de circumstàncies excepcionals, mesures extraordinàries. I avui, la millor ajuda per als sarrianencs era no agreujar la seva situació.

DES DEL MUNICIPALISME LLUITEM PER TENIR MÉS RECURSOS L'ajuntament és sensible a les dificultats dels seus ciutadans. La resta d'administracions també ho han de ser. No només amb les subvencions de què parlàvem abans. Cal, per un costat, una ajuda puntual per superar la crisi, però de l'altra, sense cap mena de dubte, cal una reforma definitiva. Els ajuntaments necessitem millorar el nostre finançament. Perquè si no és així, un cop passada la crisi econòmica, tornarem a caure en els mateixos errors. Amb aquesta premissa, he participat aquest darrer mes en la negociació del món local amb la Generalitat per aconseguir més recursos per als ajuntaments. Com a alcalde em pertoca, ho dèiem, recercar finançament arreu. I com a membre de la Comissió Municipalista de Catalunya, la meva feina és defensar els interessos de

tots els ajuntaments del país i per tant, també el nostre. Hem aconseguit coses. No tot el que caldria perquè del que es tracta és de fer una reforma estructural. De moment, però, el president de la Generalitat se'ns va comprometre a un increment del 3% per al proper any. TORNANT A SARRIÀ: 2010, LA RECTA FINAL DELS PROJECTES Ens aniran bé. Igual que el nou FEIL i el que resta del PUOSC. Això, a més d'altres iniciatives de les quals anirem parlant més endavant, ens permetran acabar la legislatura finalitzant els projectes començats. Anirem acabant aquelles obres que tenim iniciades. El 2010 serà la recta final de molts d'aquests. Esperem que sigui el darrer any en el qual ens toqui parlar de crisi. En qualsevol cas, serà un nou any en què -com aquest 2009- haurem pogut prestar tota la nostra atenció en un dia a dia socialment complex, però al mateix temps haurem pogut encarrilar la reforma o construcció dels equipaments municipals de demà. Heus aquí la síntesi del que hauria de ser una legislatura.■

AUTOESCOLA GIRONÈS GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

pDS_31


AJUNTAMENT [Final d’estiu

FINAL D'ESTIU Lluís Aymerich i Viñals Primer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

Q

uan hom escolta les paraules “Festa Major”, automàticament l'envolta un sentiment festiu, de despreocupada alegria i de vacança estival. Però, com tots tenim molt present, a Sarrià de Ter la Festa Major la celebrem dins el mes de setembre, que és un mes que sempre i a tot arreu és un bon moment per fer balanç de la vida social d'un poble, per reincorporar-se a les tasques habituals de cadascú. Quan arriba el setembre, sembla que la vida torna a la normalitat i certament estem a l'acabament de l'estiu; però no és cert, com molta gent diu, que el mes d'agost és com si no existís perquè la gent s'inhibeix de les preocupacions habituals de la feina. Em sembla perfecte i celebro que molta gent pugui desconnectar totalment de les seves preocupacions durant els mesos d'estiu, però no és menys cert que malgrat això la vida continua i les preocupacions i problemes habituals de les persones subsisteixen i algú hi ha d'haver que se'n preocupi. És per això que des d'aquí aprofito per agrair i felicitar totes aquelles persones que vetllen per a tots nosaltres mentre estem gaudint d'uns dies de merescudes vacances. LA FONT DEL MOLÍ DE'N XUNCLA Tot plegat ve a compte perquè durant aquest passat estiu ens hem trobat amb alguns esdeveniments gens agradables per als sarrianencs i sarrianenques. Em refereixo al trist estroncament de la Font del Molí de'n Xuncla i a la secada d'algunes branques dels pins de Sarrià de Dalt. Malauradament els fets són coneguts de tothom i en realitat són el que més importa. No obstant, donada la situació d'obres actual, no negarem que tots estem pensant en les causes

32_pDS

que poden haver provocat aquestes situacions, tot i que Antoni Font va fer entrega d’una col·lecció de butlletins de Torras sabem que el que Hostench a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. A la foto, amb l’alcalde Roger Torrent i amb el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich. més interessa són les solucions. Pel que fa a la gui: cantada d'havaneres, fires, balls, Font, independentment de les causes concerts, sardanes, castellers, cercaque han provocat l'estroncament, que viles i plantada de gegants, caminada de ben segur tots coincidim, podem popular, passejada en bicicleta, sopar assegurar que la solució està en espectacle, arrossada, baixada de marxa i esperem que en breu temps carretons, concurs de pesca, festivals veurem brollar novament la font. infantils, exhibició d'espantaocells...). ALGUNS PINS S'HAN ASSECAT Un altre tema completament diferent, però que efectivament ens mostra la fragilitat de la natura -com deia algú en el passat número d'aquesta revista- és la secada d'algunes capçades dels nostres pins. En aquest cas la causa és prou clara, és degut a la pedregada del mes de juliol (una causa natural, tant se val), però que segons ens asseguren tots els tècnics, no hi tenen res a veure els moviments de terres que s'estan efectuant per a la construcció de la línia d'AV. Caldrà esperar ja ben entrada la tardor per veure quins pins moriran (els quals s'hauran de tallar) i quins podran sobreviure, estant atents a les indicacions del Departament de Medi Ambient per evitar possibles afeccions dels arbres més tocats. TAMBÉ HI HA TEMPS PER GAUDIR Un cop passades aquestes i potser altres convulsions, i encara dins del mes d'agost, tan l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix com el grup municipal de CiU poguérem aprofitar l'agonia de l'estiu per reivindicar l'estimat i poc utilitzat passeig del Riu. Però ja en el mes de setembre ens disposem a celebrar la nostra Festa Major amb tot un seguit d'actes per gaudir-ne fins on hom pugui o vul-

També queda temps per poder participar en altres actes més culturals o patriòtics, com el pregó, la inauguració de la Façana de la Casa de la Vila, exposicions, la conferència històrica de Catalunya i la proclamació de la Diada Nacional de Catalunya. ... I LA VIDA CONTINUA És un tòpic, però, entre alts i baixos i camins agrestos i planers, la vida continua tot i la crisi, que el govern estatal no sap ben bé com plantar-hi cara, abaixant uns impostos directes (que es paguen sobre els ingressos) i apujant-ne uns d'indirectes (que els paga tothom sobre el consum); no afrontant el tema del finançament de les entitats locals i tapant forats amb polítiques de subsidi. La vida continua i amb decisions de veïns que fan donació a l'ajuntament perquè perduri la seva obra (la del Dr. Garriga, amb el seu fons de composicions de sardanes, que properament celebrarem) o la seva tenaç pulcritud (la de l'Antoni Font amb la seva col·lecció de butlletins de Torras Hostench). Amb tot això i amb les molèsties i maldecaps que comporta la construcció de la rotonda de la Via Augusta que aviat veurem feta realitat, arribem al mes d'octubre i a la ja consolidada Fira del Paper, que podrem parlar-ne a bastament en el proper número d'aquesta revista. ■


AJUNTAMENT [Brigada cívica

BRIGADA CÍVICA A SARRIÀ DE TER Esther Ferrero i Bosch Agent de Desenvolupament Local

D

es de fa anys, l'Ajuntament de Sarrià de Ter està fent un esforç considerable en el desplegament de serveis dirigits a la millora de la convivència cívica i a la preservació dels espais comuns. Aquest desplegament ha consistit en l'ampliació dels serveis destinats, per una banda, a tot el relacionat amb els residus, com ara la recollida de la fracció orgànica, la poda, ampliació de freqüències i de punts de recollida selectiva, etc, així com en campanyes de sensibilització i educació en matèries com ara la reducció de residus, d'aigua i de publicitat. També en àmbits com la tinença d'animals, el soroll, la conservació i cura de parcs, places i espais naturals, conductes poc respectuoses amb el veïnatge, entre molts d'altres. Les accions que s'han portat a terme han tingut diferents públics objectius, algunes han anat destinades a la població en general, d'altres s'han centrat en persones de la tercera edat, infants, joves, famílies, etc. També cal dir que sovint s'ha comptat amb la complicitat de comerciants, entitats socials del municipi o institucions com ara el CAP de Salut o el CEIP Montserrat. Totes aquestes mesures han anat acompanyades de la reglamentació corresponent a nivell d'ordenances municipals, però sempre s'ha pensat que la informació i l'educació cívica és molt més efectiva que la sanció o la coacció. Per aquests motius, es va veure com una molt bona oportunitat, per aprofundir en els objectius que fins ara s'han portat a terme, la creació d'una “BRIGADA CÍVICA”, que prèvia una formació específica a càrrec de tècnics municipals, permetés el contacte continuat amb els ciutadans informant-los i orientant-los “in situ” sobre les bones pràctiques, així com recuperant espais malmesos a partir dels quals també es treballen el seu ús correcte i respec-

tuós des de la mateixa comunitat. En el marc dels Plans d'Ocupació 2009 del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l'Àrea de Desenvolupament Local de l'Ajuntament va presentar un projecte de creació d'una Brigada Cívica. Els objectius dels Plans d'Ocupació, com a projectes de desenvolupament de polítiques actives d'ocupació, són fonamentalment augmentar les possibilitats de trobar feina de persones desocupades, a partir de la capacitació formativa i laboral. Aquest projecte, que està cofinançat pel Departament de Treball i el Fons Social Europeu, va ser aprovat el proppassat mes d'agost i iniciat en el mes d'octubre, amb la contractació per a sis mesos a mitja jornada, de quatre agents cívics. Les funcions que porten a terme aquests treballadors municipals són: ·Realitzar una exploració del municipi detectant els punts claus d'atenció especial en els quals s'haurà d'incidir. ·Elaborar una planificació d'actuació setmanal, així com un informe diari de les tasques desenvolupades. ·Desenvolupar les campanyes d'informació i educació cívica dissenyades des de l'ajuntament. ·Informar i orientar els ciutadans en les bones pràctiques cíviques (residus, gossos, sorolls, vialitat, etc). ·Proposar noves actuacions a partir de les realitats detectades. ·Arranjar espais malmesos d'ús comunitari. ·Informar a l'ajuntament de les incidències detectades. ·Participar activament en les mesu-

Tomás, Purificación, Saikou i Daniel, membres de la Brigada Cívica

res de sensibilització per a la cohesió social que es portin a terme. Per tant, podem dir que són funcions de caire informatiu, educatiu, inspector i reparador en els àmbits del medi ambient, el civisme i els serveis públics, mitjançant el treball de camp en el municipi, el tracte directe amb els sarrianencs i el registre d'incidents que es puguin anar detectant. Entenem que aquest projecte ha de tenir una repercussió d'abast general a partir de la sensibilització i educació de la ciutadania, evitant l'aplicació de mesures coercitives, i sobretot promovent un efecte dominó de les accions que vetllin pel sentit de pertinença de l'entorn com a garantia del respecte entre les persones i el medi. A més d'aquestes funcions, els agents cívics assisteixen a cursos de formació específica en funció de les necessitats de cada un d'ells, com ara formació per a adults, informàtica, conversa en català per a estrangers, entre altres. ■

pDS_33


ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

I SOPAR BALL DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX AA.VV. Sarrià de Baix

Imatges del sopar ball al Passeig del Riu. Foto AAVV Sarrià de Baix

A

ctualment, la vida ens fa anar a tots escopetejats, amb presses i amb un ritme que el més habitual és veure'ns i creuar-nos amb veïns amunt i avall del carrer, però mai no trobem el temps necessari per res més que no sigui una freda salutació amb un simple moviment de cap. Per això des de l'associació vam creure necessari fer-hi alguna cosa perquè els socis, veïns i amics poguéssim tenir una estona de pausa on poder trobar-se i fer la xerrada amb una mica de tranquil·litat. Amb aquest pensament i la

voluntat de poder agrair al soci que sempre ens ha fet costat, ens vàrem posar a treballar i finalment el proppassat 28 d'agost, al passeig del Riu, va tenir lloc el I Sopar Ball de l'Associació de Sarrià de Baix. El sopar va ser obert a tothom que va voler acompanyar-nos, però molt especialment al nostre Soci, que hi van ser convidats tots i cada un d'ells, l'únic requisit que se'ls demanava era el de passar pel nostre local als baixos de l'edifici Rafael Masó i una vegada allà se'ls feia entrega d'un tiquet gratuït per al sopar. Amb aquesta fórmula vàrem ser

capaços de reunir 212 persones, 67 de les quals eren socis. El sopar va constar d'una amanida, un entremès i un gelat, i fins i tot alguns van aprofitar per poder marcar-se uns balls, però per a nosaltres el més important d'aquest sopar va ser que vam ser capaços de fer que veïns, socis i amics paressin, sopessin i xerressin, sense preses... Recordar-vos una vegada més que l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià de Baix està a la vostra disposició als baixos de l'edifici Rafael Masó o al correu electrònic avsarriadebaix@sarriadeter.cat. ■

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

34_pDS


ENTITATS [Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

EL COMERÇ DE SARRIÀ OMPLE EL TEU CISTELL Esther Portilla i Benito Presidenta de l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

S

arrià de Ter, un municipi petit però amb un comerç fort i proper. Cada any des de l'associació de comerciants treballem per fer que aquest sigui l'objectiu de tots els botiguers. Marquem objectius i posem il·lusió perquè els nostres clients se sentin escoltats i trobin en el nostre comerç tot el que poden necessitar. Un cop més el comerç de Sarrià va fer la campanya OMPLE EL TEU CISTELL, per valor de 1.000 €. El sorteig va tenir lloc a ràdio Sarrià on, com cada any, les mans innocents van ser les tertulianes dels dimarts i el nº guanyador el 5.997.

Aquest cop va tenir la sort de donar el premi Aluminis Sarrià, situat al c/ Major, 30. La Rosa i en Melcior, els seus propietaris, van estar contentíssims de ser els afortunats, en fer entrega d'aquets 1.000 €. El guanyador va ser un veí de Sarrià conegut per molta gent, Àngel Segura, i com ja és habitual després d'uns dies de pensar en què gastarlos i on, va anar de compres per les botigues del nostre municipi. Des de l'associació volem agrair un cop més l'esforç fet per tots els comerços que han participat, a Ràdio Sarrià i la seva gent, que sempre son al nostre costat, i sobretot al Sr. Àngel Segura. ■

El premi de la campanya Omple el teu cistell el va donar l’establiment Aluminis Sarrià i l’afortunat fou l’Àngel Segura.

pDS_35


ENTITATS [Ràdio Sarrià

PREMIAT 2009 DE RÀDIO SARRIÀ Neus Mercader

C

om cada any, Ràdio Sarrià vol destacar un personatge que ha treballat i molt pel nostre poble. Fill de Sarrià, va néixer el 12 de maig del 1939. Ha estat durant molts anys, del grup de teatre del Centre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt. Entre molts dels papers que va interpretar, va ser actor principal amb l'obra “Dos llençols i un gat negre“ juntament amb la Rosa Robirola. En una altra obra “Per no entendre el castellà”, feia de “Tinent” i quin Tinent més eixerit! Durant 20 anys ens va fer riure en els pastorets amb els papers que va interpretar, com ara en “grillat” amb el seu company d'escenari en “Ferruc” encarnat per l' aquí present, Joan Costa. Juntament amb l'Emília Pi, van arranjar i organitzar tot el vestuari dels pastorets. Durant molts d'anys va col·laborar estretament amb el mossèn Domingo Casanellas amb els arranjaments de la Parròquia de Sarrià de Dalt. També ha fet ràdio, ens ha delectat setmanalment amb les explicacions sobre el Sarrià d'abans a “Coses de Sarrià”. Per si encara no sabeu qui és, us direm que és conegut pel seu títol noble “el Marquès” i a més una de les seves grans aficions és el col·leccionisme d'antiguitats. Casa seva és com un Museu i, per cert, molt ben cuidat. També ha demostrat ser un bon amic dels seus amics! tenint cura de qui ho ha necessitat. El nostre personatge no és altre que en Josep Casas i Serrahinat, “el Marqués” (de Sarrià). Ràdio Sarrià li fa entrega del Trofeu al Mèrit Cultural i Social de Ràdio Sarrià d'aquest 2009. Degut a una indisposició, recull el premi en nom d'en Josep en Joan Costa.■

Imatges del sopar i la festa de la ràdio a la plaça Emília Xargay de l’11 de juliol. Fotos: Ràdio Sarrià

36_pDS


OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics

30 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS DEL CONSELL MUNICIPAL A LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA Roger Casero Gumbau Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. http://rogercasero.blogspot.com

La candidatura del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 2007

A

l llarg d'aquest any 2009 han estat molts, però no tots, els municipis que han celebrat el 30è aniversari de les primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d'abril de 1979. Aquesta ha estat una efemèride que també han celebrat altres institucions i alguns partits polítics, entre ells naturalment, el PSC, partit de base essencialment municipalista. A Sarrià de Ter, com en d'altres municipis com Salt, aquest any no hem celebrat els 30 anys d'ajuntament democràtic perquè, si bé l'ajuntament que l'any 1979 ens governava era plenament democràtic, no era com bé és sabut

el del nostre poble, sinó el de Girona. Però des del PSC de Sarrià de Ter pensem que, si bé a nosaltres ens correspondrà celebrar el 30è aniversari del nostre ajuntament democràtic l'any 2013, no podem oblidar que va ser precisament gràcies a l'entrada de la democràcia als ajuntaments, i en el nostre cas en el de Girona a l'any 1979, que a Sarrià de Ter vam poder recuperar, quatre anys més tard, la nostra independència recuperant també la nostra principal institució, l'ajuntament. Allò que la dictadura franquista ens havia pres, la democràcia ens ho va retornar: la nostra llibertat, la nostra independència, la nostra capacitat d'autogovernar-nos, el nostre ajuntament!.

pDS_37


quests antics ajuntaments la resolució dels problemes que com a comunitats municipals tenen plantejats. Política a llarg termini: Ara bé, ens sembla que aquesta proposta a curt termini és insuficient i insatisfactòria i que cal contemplar el cas de Salt i Sarrià de Ter dins el marc de l'ordenació territorial de Catalunya. La nostra perspectiva per a la solució progressista i justa que reclamen Salt i Sarrià és la Llei Municipal que haurà d'elaborar el Parlament de Catalunya un cop aprovat l'Estatut. La El 3 d'abril de 1979 els nostra proposta és que veïns i veïnes de Sarrià de aquesta Llei tingui caràcter Ter vam exercir el nostre prioritari, respecti la persodret a vot, participant a les nalitat històrica i municipal eleccions municipals com a d'aquests pobles, i abordi part integrada a la ciutat de la solució dels problemes Girona i per tant prenent comuns a través de la subcom a referència els procomarca. grames electorals dels parEl nostre objectiu és tits que es van presentar que dins de la Llei Municipal El Dissabte Roig a Sarrià de Ter. El PSC de Sarrià de Ter també va participar en aquelles eleccions sigui possible assegurar a municipals. La qüestió de Salt i Sarrià un reconeixeSalt i Sarrià de Ter era ben present al personalitat específica de Salt i Sarrià ment polític i una vida política pròpia programa electoral del PSC, que en forjada al llarg de la història, fins a for- amb capacitat d'execució i decisió. I motiu de la commemoració dels 30 mar una comunitat humana amb finalment nosaltres creiem que aquesta anys d'ajuntaments democràtics he característiques pròpies que cal salvar, independència política no ha d'estar rentingut ocasió de llegir. A tall d'introduc- defensar i potenciar. Cal doncs reco- yida amb la concentració i coordinació ció al capítol 3, dedicat a la descentra- nèixer a Salt i Sarrià la seva personali- dels serveis a nivell de la subcomarca. lització i per tant a les propostes que tat com a pobles. En segon lloc és molt clar per feia el PSC respecte Salt i Sarrià de És cert que les primeres elecnosaltres que l'annexió de Salt i Sarrià Ter, el programa electoral socialista cions democràtiques no ens van donar deia :"(...) Girona té avui plantejats en al municipi de Girona va ser feta sense la independència, però sí que el seu aquest aspecte uns problemes apre- consultar els habitants d'aquests dos resultat va permetre marcar el camí miats sorgits de l'època anterior i que pobles i per mitjans no democràtics. En tercer lloc els socialistes reco- cap a la recuperació del nostre ajuntacal afrontar amb solucions valentes i ment, camí que va marcar d'una espeprogressives: és el cas de Salt i neixem que avui Salt i Sarrià formen cial manera la constitució, passades un continuum urbà amb Girona, no Sarrià". les eleccions, del Consell Municipal de A partir d'aquesta introducció s'i- tenen un creixement autònom i s'ins- Sarrià de Ter. El Consell Municipal de nicia el capítol 3.1. Salt i Sarrià del pro- criuen dins una àrea urbana amb pro- Sarrià de Ter va ser aprovat per unanigrama electoral del PSC de Girona de blemes comuns. Ateses totes aquestes considera- mitat per l'ajuntament de Girona a mitl'any 1979, on es defineixen els comjans del mes de maig de 1979, poc promisos del PSC vers els municipis cions nosaltres proposem un conjunt més d'un mes després de celebrar-se annexats des de l'any 1976, on es de mesures realistes i realitzables que les eleccions, la composició del qual defineixen unes mesures urgents i garanteixin a Salt i Sarrià de Ter la seva es decidiria a partir de la representació personalitat com a poble. una política a llarg termini: proporcional als vots obtinguts als Mesures urgents: Davant la vigència encara d'una col·legis electorals de Sarrià de Ter a Dins el conjunt de planejament les eleccions del 3 d'abril de 1979, de descentralització els socialistes legislació antiquada i conflictiva, els quedant així la seva representació: 5 volem abordar en profunditat els pro- socialistes proposem de dotar a Salt i consellers nomenats pel PSC (inclòs Sarrià de Ter d'uns Consells Municipals blemes d'aquests dos pobles. el regidor delegat i el president), 3 En primer lloc els socialistes que retornin als antics Ajuntaments el nomenats per CiU, 2 nomenats per reconeixem i valorem fortament la major nombre possible de funcions i UCD i 1 nomenat pel PSUC. tendeixin a centrar en els edificis d'a-

38_pDS


OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics

Els sarrianencs i sarianenques el 3 d'abril de 1979 no només van votar per decidir el consistori gironí, sinó que els seus vots van determinar també la composició del Consell Municipal de Sarrià de Ter. Finalment, el dia 1 de juny de 1979, dos mesos de les primeres eleccions democràtiques municipals després de la dictadura franquista, es constituïa a Sarrià de Ter el Consell Municipal de Sarrià de Ter, presidit pel regidor delegat de Girona i president del Consell Municipal, Just Manuel Casero Madrid i format per Jordi Cañigueral i Viñals, Joaquim Rodríguez i Vidal, Jordi Mercader i Farrés i Joan Vila i Simon (PSC); Jordi Juanola i Ribas, Josep Llunell i Torrent i Jordi Batllori i Nouvilas (CiU); Ernest Mach Bancells i Carles Gumà Costa, que renunciaria en favor de Francesc Sala i Guardiola (UCD) i Francesc Mera i Bermejo (PSUC). Just Casero, primer president del Consell Municipal, va cloure la primera sessió d'aquell primer de juny de l'any 1979 amb aquestes paraules: Des d'ara, quan passeu per davant de l'Ajuntament de Sarrià, sapigueu que no hi ha únicament en Vicens, la Raimunda o el servei de Correus. Ara ens hi trobareu a nosaltres, el Consell Municipal. I, el que és més important, hi sou vosaltres mateixos a través de la nostra representació. Moltes gràcies. Visca Sarrià de Ter. Visca Girona A partir d'aquelles primeres eleccions democràtiques de l'any 1979 Sarrià de Ter va començar a recuperar la seva capacitat de govern, a través

del Consell Municipal, que va servir d'embrió del nostre ajuntament, que vam recuperar plenament l'any 1983, deixant enrere així la trista data de finals de l'any 1976 en què l'acalde Martí Ballada va haver de cedir la vara d'alcalde al batlle de Girona, Ignasi de Ribot, en un dels moments més humiliants del nostre poble. Des del PSC de Sarrià de Ter volem fer amb aquest escrit un reconeixement a totes les persones que van contribuir d'una manera decisiva, a partir de l'any 1979, a la recuperació democràtica del nostre poble, del nostre ajuntament. I especialment des del PSC de Sarrià de Ter volem fer un emotiu agraïment a tots els veïns i veïnes que al llarg d'aquests 30 anys, en el cas de Sarrià de Ter des del 1983, han format part de les llistes electorals del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003 i 2007, aportant totes i tots molt més que el seu nom, aportant tots i cadascun d'ells i elles, aquests més de seixanta veïns i veïnes compromesos, els valors de la democràcia, la participació, la justícia i la igualtat: Ma. Àngels Artigas Clavet, Mercè Astor Causa, Sebastià Aymerich Bosch, Manuel Barea Carballo, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, Jaume Busquet Roget, Daniel Cañigueral Viñals, Jordi Cañigueral Viñals, Joan Capella Molas, Joan Casassa Ametller, Narcís Casassa Font, Roger Casero Gumbau, Ricard Castaño Gimeno, Francisco Castro Carrillo, Pere Coll Tayeda, José Cordones Ruiz, Robert Creixans Franquesa, Ramon Delgado

Fernández, Consol Duran Vila, José Felipe Gil, Loli Fernández Herrera, César Fernández Morcillo, Assumpció Grimal Puig, Iolanda Jiménez Martínez, Laura Jiménez Martínez, Josep Marcos Rodríguez, Maties Martí Carabús, Bernabé Martínez Osso. Joan Masdemont Solé, Joaquim Massegú Funosas, Ángel Mesas Mesas, Francisca Montgé Sala, Artur Mutos Riqué, Antonio Nicolás García, Pere Olivers Pradas, Lluís Palahí Cassú, Josep Ramon Palau Poch, Josep Ma. Palomeras Garriga, Emili Pérez Llamas. Julián Pérez Zamora, Climent Peruga Abenoza, Nicolás Pichardo Delgado, Jordi Pujadas Moret, Joan Quesada Sánchez, Miquel Resplandis Pineda, Eugeni Resplandis Segovia, Agustí Riu Surina, Antono Rivas Ruiz, Joaquim Rodríguez Vidal, Joanna Rosdevall Manresa, Buenaventura Roura Carreras, Cristóbal Ruiz Martín, Pere Salvatella Pla, Jordi Sassanedas Oliveras, Josep Serrano Rivas, Gemma Simón Millán, Josefina Sirvent Garcia, Concepció Terradas Riera, Pedro Teruel García, Josep Turbau Serrat. Concepció Vidal Grau, Josep Viella Massegú, Assumpció Vila Simon. Tots vosaltres, juntament amb els qui van formar part del Consell Municipal de Sarrià de Ter, més tots els integrants de les llistes dels altres partits polítics que han concorregut a les successives eleccions municipals de Sarrià de Ter sou part de la gran història de la democràcia municipal del nostre poble. Els vostres noms són la nostra memòria. En nom del PSC de Sarrià de Ter, moltíssimes gràcies!■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

pDS_39


OPINIÓ [El Passeig del riu

EL PASSEIG DEL RIU Jordi Costa i Serra Delegat local de CDC

E

l passat dissabte 29 d'agost, el grup de Convergència i Unió de Sarrià vàrem organitzar un sopar en el passeig del riu; hi havia dos motius: el primer era passar comptes de la gestió de govern i el segon reivindicar el passeig del riu. Quant a la gestió de govern, feia pocs dies que havien passat dos anys que estem governant juntament amb els companys d'Esquerra i la voluntat del nostre grup era explicar les accions que han dut a terme els nostres regidors en cadascuna de les seves àrees; en Lluís Aymerich, com a primer tinent d'alcalde, porta les àrees de seguretat, ensenyament, promoció econòmica; jo mateix, l'àrea d'hisenda com a tercer tinent d'alcalde, i la Dolly com a regidora de salut, de la dona i cooperació. El sopar va constar d'una amanida, mongetes amb botifarra i gelat, i després del repàs de la feina feta i dels objectius per a la resta de legislatura, vàrem gaudir d'una sessió de ball. Entenem que aquests actes propiciaren una agradable vetllada en el passeig, la reivindicació del qual era el segon objectiu. Agraïm la presència de tots els veïns que ens varen acompanyar, tant dels companys del nostre grup i simpatitzants com dels que volgueren

Foto: Jordi Costa

gaudir d'una nit a la fresca, deixant de costat la ideologia política. Precisament el vespre abans, l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix havia fet un altre sopar amb ball en el mateix passeig; com que l'estiu és temps de sortir fora del poble, vàrem coincidir en el cap de setmana i el lloc per fer els nostres sopars. Tot i que podia semblar un inconvenient, aquest fet ens va ajudar a superar inconvenients com per exemple el subministrament de llum i alhora ens va permetre col.laborar en la logística. Fa també uns dies, amb motiu d'una sortida en moto a Manlleu per visitar el museu industrial del Ter, vàrem tenir l'ocasió de gaudir del mateix riu, peró això sí, amb un passeig fantàstic que acompanya les

aigües del Ter i fins i tot tenen la possibitat de llogar barques en un embarcador; sembla mentida que el mateix riu pugui embellir tant una població i uns quilòmetres més avall, per bé que ja ha superat l'espoli del transvassament, sigui un paratge enherbat i amb un riu amb el cabal escàs que algú ha decidit deixar-hi. Dins el nostre petit municipi hi han obres de grans infraestructures per donar servei a viatgers tant de vehicles com de trens que no podem evitar, perquè, com ens recorden els historiadors, som terra de pas, peró sí que voldria pensar que podem recuperar el riu pel nostre passeig i precisament amb l'esperit dels actes que vàrem fer l'agost: col·laboració i voluntat de gaudir dels espais que ens ofereix el riu. ■

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

40_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

La conferència de la diada va anar a càrrec de l’ historiador Javier Antón Pelayo, a la sala del Coro.

SARRIÀ, UN LLOC DE PAS I D'ESTADA DELS EXÈRCITS (1652-1714) Javier Antón Pelayo. Universitat Autònoma de Barcelona

S

r. alcalde, regidors i regidores, senyores i senyors: Vull agrair a l'Ajuntament de Sarrià de Ter la invitació que m'ha fet per participar en els actes institucionals de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. La meva intervenció serà breu i tindrà un caràcter històric. Atès que avui, paradoxalment, commemorem una derrota militar, la de l'11 de setembre de 1714, quan la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques, parlaré dels exèrcits de la segona meitat del segle XVII i de les petjades que deixaven en poblacions petites com ara Sarrià (encara no Sarrià de Ter). Per cert, Ambrosio Borsano, l'enginyer major i mestre de camp de l'exèrcit de Sa Majestat a Catalunya, considerava que a l'entorn de Girona hi havia bons territoris per acampar. 1. SARRIÀ FA 350 ANYS Al voltant de 1650, la Universitat de Sarrià (és a dir, el municipi de Sarrià) tenia entre 100 i 150 habitants. Bona part d'aquesta població estava concentrada a Sarrià de Dalt, és a dir, als masos propers a l'església de Sant Pau i al barri de Sant Sebastià (prop de l'actual carrer de Sant Ferriol). Hi havia algunes cases al carrer Major (el qual, aleshores, era conegut com el Pont Major de Sarrià), però no hi hauria més de 10 o 12 edificis.


Javier Anton va centrar la seva exposició en la despesa que causava l’exèrcit quan s’hostatjava en cases particulars dels pobles en els períodes entre guerres. Fotos: Quim Llunell

El carrer Major estava radicat en un lloc estratègic: en el camí reial que anava de Madrid fins a la frontera amb França i al costat d'un pas obligat per creuar amb seguretat el riu Ter: l'actual Pont de l'Aigua, abans anomenat Pont Major. Entre Ripoll i el mar no hi havia cap altre pont que garantís un pas còmode. Sarrià, per tant, era un lloc de pas per excel·lència i les cases que es van erigir a banda i banda del carrer estaven habitades per revenedors, botiguers, sastres, hostalers, fusters i ferrers, és a dir, persones que vivien del trànsit de viatgers. Fa tres o quatre segles, pel pont i pel carrer Major de Sarrià passava gent molt diversa: pagesos, comerciants, eclesiàstics, menestrals, estudiants, ambaixadors, carters, emissaris, peregrins… i un llarg etc, però el pas més sorollós i espectacular, el més temut per uns i el més desitjat per altres, es produïa quan passava un exèrcit format per centenars o per milers d'homes. 2. EL PAS DE GENT DE GUERRA PER SARRIÀ El pas d'exèrcits per Sarrià entre 1652 i 1714 fou relativament freqüent, atès que, com a mitjana, un any de cada dos hi hagué guerra declarada amb França. Des que l'any 1635 la França de Lluís XIII i el cardenal Richelieu va declarar la guerra a la Monarquia Hispànica de Felip IV i el comte-duc d'Olivares, els exèrcits hispànics es van traslladar a la frontera catalana per lluitar contra els francesos. Les malifetes dels soldats -els tercios- sobre la població van ser una de les principals causes de la revolta camperola de 1640, la qual va provocar aixecaments populars a Girona, Vic i, sobretot, a Barcelona durant la jornada del Corpus

42_pDS

de Sang del 7 de juny, en què fou mort el virrei. La ruptura amb la cort de Madrid va empènyer Catalunya a entregar-se a França. Des de finals de 1640 fins el 1652, el Principat va obeir primer Lluís XIII i, després, Lluís XIV de França. El 1652, Barcelona capitulà davant les tropes hispàniques que dirigia Joan Josep d'Àustria, però el conflicte amb França va continuar de manera intermitent i la presència de tropes gal·les al Principat va esdevenir habitual fins al 1714. Malgrat que Girona, ja a l'estiu de 1653, va ser assetjada pels francesos, durant els anys successius es va obrir un període de relativa calma que va quedar certificat per la Pau dels Pirineus de 1659. Per a la Monarquia Hispànica (i per al Principat) la pau va suposar la pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya. Aquest fet va implicar que la línia de defensa espanyola, que abans estava situada a Salses, Perpinyà, Millars, Rodés i Vilafranca de Conflent, es traslladés més al sud, és a dir, a Puigcerdà, Camprodon, Castellfollit de la Roca, Girona i Roses. Sarrià, per tant, va quedar més exposada als atacs dels exèrcits francesos i va viure amb més intensitat el pas de tropes. Des de la Pau dels Pirineus fins al 1700, Catalunya va patir els efectes de la política imperialista de Lluís XIV en quatre ocasions: 1. Guerra de Devolució (16671668): sense conseqüències directes sobre Girona i Sarrià, tot i que els exèrcits van anar amunt i avall per anar o tornar del front.

2. Guerra d'Holanda (16731678): la ciutat de Girona va ser assetjada l'any 1675 per 13.000 soldats i 4.000 cavallers francesos. 3. Conflicte de Reunions o Guerra de Luxemburg (1683-1684): la ciutat de Girona va ser assetjada l'any 1684 per 16.000 soldats francesos. 4. Guerra dels Nou Anys (16891697): la ciutat de Girona va ser assetjada l'any 1694 i ocupada el juny d'aquell any. Entre 1694 i 1698 l'exèrcit francès va ocupar la meitat nord de Catalunya. Els francesos es mantingueren al territori conquerit alimentant les seves tropes mitjançant el pillatge i, a més, imposant unes contribucions que la Generalitat deixava de cobrar. 3. LES FORMES DE LA “GUERRA ANTIGA” i les conseqüències dels conflictes bèl·lics entre la població Les comarques nord-orientals de Catalunya foren les més durament afectades per la guerra durant aquest període. Aquest fet, fatalment determinat per la geografia, es veia agreujat per una pràctica militar que descarregava les seves cròniques carències en la població civil. En el curs del segle XVII els exèrcits eren cada vegada més grans. Al front català, a finals del segle XVII, entre 11.000 i 22.300 homes estaven al servei de l'exèrcit hispànic. D'altra banda, l'exèrcit francès mantingué entre 9.300 i 25.000 efectius. La població que més s'acostava a aquestes xifres humanes era la ciutat de Girona, que tenia una població de


DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

6.000 habitants. Mantenir un exèrcit d'aquestes característiques demanava una intendència i una logística que no sempre estava a l'alçada de les demandes dels soldats. La manca de diners era endèmica. a) El pa de munició: segons els estudis logístics fets per a conflictes dels segles XVII i XVIII, es requerien 1,5 racions de pa diari per a cada soldat d'un exèrcit, encara que aquestes racions eren distribuïdes de manera no uniforme (els sotsoficials i els oficials rebien més aliment que no pas els soldats). Així, per a una guarnició de 5.000 soldats, es necessitaven 7.500 racions diàries. La ració normal perquè una persona pugui sobreviure és, aproximadament, de 600 grams de pa al dia. Per tant, una guarnició de 5.000 soldats necessitava 4.500 kg. de pa diari, i una campanya amb una durada de quaranta dies suposava coure 180 tones de pa. El cas de Girona és molt significatiu: per alimentar durant quatre dies la guarnició que s'estava a la plaça, els forns de la ciutat i de les poblacions dels voltants havien de treballar durant sis dies en la fabricació de pa. Es treballava dia i nit, però, sovint, el pa es feia malbé. Aleshores s'havia d'alimentar la tropa amb bizcocho o torta, una mena de galeta tan dura que únicament es podia menjar si es remullava amb aigua, sobretot perquè la major part de les boques dels soldats no tenia dents i els soldats no podien rosegar aquesta galeta dura. D'altra banda, la llenya per coure el pa venia de Ripoll i, per traginar-la, es necessitava l'equivalent a 1.200 jornals de treball de rucs o de mules. En aquest context de gran demanda, els preus dels cereals pujaven. Així, mentre la majoria de la població passava ànsia per menjar, alguns comerciants s'enriquien abastint les tropes. b) Les pagues dels soldats sempre arribaven amb retard: per causa de les carències econòmiques de la Reial Hisenda, els soldats eren pagats amb molt retard i no estaven gaire ben assistits. Aquesta manca de cabals provocava la misèria de la milícia, la qual es veia abocada a la deserció o a la rapinya entre la població civil.

c) Els allotjaments dels soldats: la guerra al segle XVII només es feia des del març-abril fins a l'octubrenovembre. Durant els mesos d'estiu, els soldats s'estaven al front de guerra; durant els mesos d'hivern, els soldats, atès que no existia un bon sistema de casernes militars, s'havien d'estar en cases particulars. La convivència entre la soldadesca i la població provocava multitud d'excessos per part dels militars en forma de furts, violències i humiliacions. D'altra banda, els allotjaments no es repartien d'una forma equitativa: la noblesa i el clergat (les classes privilegiades) estaven exempts d'aquesta càrrega. Per tant, era la pagesia l'obligada a hostatjar els militars i, de vegades, hi havia famílies que tenien a casa fins a 8 o 10 militars. A més, alguns militars (sobretot els oficials), viatjaven amb les seves dones, els seus fills i els seus criats. d) L'augment de les contribucions: un escenari de guerra comportava la imposició als pobles de contribucions extraordinàries per mantenir els militars i les seves cavalcadures o per aixecar un terç, és a dir, per finançar un batalló de 400, 500 o 700 soldats. També la població estava obligada a prestar altres serveis a l'exèrcit: deixar bestiar per al transport, carros, farratge per als animals, etc. e) Lleves forçoses: era freqüent que diversos pares presentessin queixes davant la Diputació del General perquè els seus fills havien estat reclutats amb enganys o per força per servir a les galeres del rei. El pitjor de tot era que, en moments de pau, la situació no millorava gaire. En principi, les poblacions confiaven en un alleujament de les contribucions i dels allotjaments quan s'havien aturat les hostilitats amb França, però la realitat era molt diferent. A la cort espanyola, les intencions de França no inspiraven gaire

confiança (tampoc l'actitud de les institucions catalanes). Per aquesta raó, un contingent important de tropes continuava allotjat al Principat (aproximadament uns 5.000 soldats). A més, en temps de pau, els soldats no marxaven al front i, per tant, s'estaven allotjats a les cases dels particulars, disposant de més temps per turmentar la població. Els habitants que vivien entre la ciutat de Girona i la frontera havien hagut d'habituar-se a les exaccions, els robatoris, les extorsions, les talles, les taxes i violències diverses. Aquesta situació va provocar avalots i revoltes pageses (com la revolta dels Gorretes el 1689) contra els militars, els quals, de vegades, s'havien de defensar dels naturals tant com dels enemics francesos. 4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Amb aquests precedents, l'any 1700, quan esclatà la Guerra de Successió a la corona d'Espanya, atès que Carles II havia mort sense descendència, els sentiments i les actituds dels naturals eren: En primer lloc, de francofòbia, com a conseqüència de la mutilació de Catalunya pel tractat dels Pirineus (1659) i de l'actuació de les tropes franceses al país durant la segona meitat del segle XVII. En segon lloc, de castellanofòbia, entesa com una malfiança cap als ministres reials i els oficials de l'exèrcit. En tercer lloc, d'admiració cap a les potències de la mar del Nord, en especial cap als Països Baixos, que eren vistos com un model a seguir per la burgesia barcelonina. Felip V va passar el 1701 dos cops pel carrer de Sarrià: la primera, per anar a Barcelona a jurar les Constitucions del Principat (el 4 d'octubre); la segona, per tornar a Figueres, on, el


DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

Fotos antigues de Sarrià de Ter. El pont de l’aigua i el carrer Major.

2 de novembre, va rebre la seva promesa, Maria Lluïsa de Saboia, amb qui es casà tot seguit. Aquestes bones maneres duraren poc i, sabudes les intencions absolutistes del nou monarca, el partit austriacista va anar madurant fins que, el 1705, la major part dels catalans s'entregà a la causa de l'arxiduc Carles i s'enfrontà al Borbó. S'inicià una nova guerra que va durar fins al 1714. En aquest nou context bèl·lic, el pas de tropes i la presència de grans exèrcits va condicionar la vida dels habitants de Sarrià. L'estiu de 1709 les tropes franceses van ocupar tot el territori entre el riu Ter i la frontera. Per evitar el pas de l'exèrcit francès, l'arxiduc Carles d'Àustria va ordenar la voladura de dos dels arcs del Pont de l'Aigua. Malgrat això, la ciutat de Girona va caure en mans franceses el gener de 1711 (18.000 soldats francesos contra 2.000 soldats que formaven la guarnició de Girona afecta a la causa austriacista; la major part d'aquest 18.000 soldats estava acampada a la plana de Sarrià). Una vegada ocupada la ciutat de Girona, la guarnició francesa que es va quedar era de 10.000 soldats, els quals es van allotjar en cases particulars de Girona i dels pobles del voltant. L'abril de 1712 s'inicià un setge de la ciutat gironina per part de les tro-

pes austriacistes en un intent de recuperar la ciutat. El setge va durar un any. Finalment, el gener de 1713, hi acudí un reforç francès de 25.000 homes, que provocà la partida de les tropes austriacistes cap a Barcelona. És fàcil imaginar que, davant aquesta situació, tots els habitants de Sarrià havien fugit del poble. Un coetani d'aquells fets, Francesc Gelat, escrivia: “alrededor de Gerona no an quedat casas senseras. La gent fugian que era una llàstima vèurar, al mix de l'ivern, fugint la gent ab las carretas i animals carregats i bastiars”. En resum, les conseqüències de la guerra sobre els territoris que les patien eren diverses i profundes: A nivell econòmic: despoblament de viles i pagesies, fugides de la població, introducció de contagis i malalties epidèmiques, caresties i brusques alces dels preus, endeutament dels ajuntaments, destrucció de les economies productives, depressió del comerç. A nivell polític i social: esclat de revoltes i motins antimilitars i antifiscals, desfermament de fortes tensions internes en el si de les comunitats per raó dels privilegis, exempcions i desigualtats davant les contri-

bucions i els allotjaments. A nivell emocional i psicològic: sentiment de temor i d'humiliació i, alhora, fort odi i animadversió envers els agressors forans. A més de la simptomatologia que les guerres tenen entre la població, després de la presa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per les tropes borbòniques, la societat catalana respirava abatiment per llibertats perdudes i temor i sofriment per la duresa de la repressió borbònica. Joan Esteve Llandrich, un pagès de Santa Coloma de Farners, es referia als anys finals de la guerra i a la caiguda de Barcelona com “la conquesta de Cataluña” i amb un sentiment patriòtic expressava: “la ciutat de Barcelona estigué asitiada 14 mesos sens tenir ajuda de ningú, antes no se volgué donar, y después se agué de entregar, y se romperen tots los privilegis de Cataluña, de aon ploram y plorarem, nosaltres y nostres desendens, agué grandíssimas contribusions, que tots los pobles se agueren de empeñar”. ■

BIBLIOGRAFIA - Antón Pelayo, Javier: Sarrià de Ter, Diputació de Girona-Fundació Caixa Girona (Quaderns de la Revista de Girona, núm. 131), Girona, 2007. - Espino López, Antonio: Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Universitat Autònoma de Barcelona (Monografies Manuscrits, núm. 5), Bellaterra, 1999. - Rubio Campillo, Xavier, “Teoria de jocs aplicada a la història de la guerra moderna. De Balaguer a Almenar, 1710”, Manuscrits, Revista d'Història Moderna, 27 (2009). En premsa. - Simon Tarrés, Antoni, “Catalunya Moderna” a Albert Balcells (dir.), Història de Catalunya, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2004, pp. 337-585 (especialment els capítols 30, 31 i 32; pp. 476-525)

44_pDS


cultura

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

CULTURA

ÀREA DE CULTURA: FESTIVAL EMERGENT, EXPOSICIONS, CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serrano, Centre Cívic La Cooperativa

ESPECTACLES “Emergent” festival d'arts escèniques del gironès

No Se Beatbox (música)

Andrea Zayas (Teatre “el Galliner”)

Bikimel (música)

n any mes (i ja es el segon) vam poder gaudir al nostre poble d'aquest cada vegada més conegut festival. Una proposta que ens acosta al poble el plaer de gaudir d'una programació d'arts escèniques de caire alternatiu, dinàmica i molt propera. Una proposta que constantment ens sorprèn amb una ràpida succesió d'actuacions de diversos gèneres, en què es mesclen i s'impulsen artistes emergents amb altres de més renom. Aquest any a Sarrià vam tenir l'actuació del gran clown Jango Edwars (un dels millors i afincat per sort a Barcelona) on va presentar una petita selecció Del Cabaret

U

Cia. Sebas (malabars)

Joan Masdeu (Música)

Jango Edwards (clown-cabaret)

Cabrón i que l'únic propòsit que té és crear una tropa de bufons per lluitar en aquest món injust, desigual i corrupte, en el qual els clowns són més necessaris que mai, perquè riure és un acte de rebelia. Una altra de les actuacions que vam poder tastar el diumenge a la tarda va ser la de Joan Masdeu (cantant del grup ja desaperegut Whiskyn's) que ens presentava per primer cop una tria de cançons únicament amb la guitarra i la seva veu. Un seguit d'actuacions de malabars, teatre i altres espectacles musicals acompanyaven el format del festival. Aquesta va ser la programació que es va poder veure i escoltar enguany a Sarrià. ■

EXPOSICIONS Exposició Col.lectiva d'Artistes de Sarrià de Ter mb motiu de la Festa Major, tota la gent del municipi que al llarg dels anys ha treballat alguna faceta artística està convidat per l'Ajuntament de Sarrià a donar a conèixer els seus treballs i les dates de la festa del poble, amb els convidats i familiars, resulten molt escaients. La sala La Caixa va acollir un any més l'exposició COL.LECTIVA D'ARTISTES LOCALS. La inauguració, que tradicionalment coincideix amb el tret de sortida de la festa major amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i altres actes, va tenir lloc el 3 de setembre i hi van assistir nombroses persones. Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de l'Àrea de Cultura, va ser l'encarregat de presentar l'exposició i va voler subratllar la gran participació i ganes de col.laborar de tots els artistes allà representats.

A

I és que realment cal destacar i agrair l'esforç que fan tots ells per col.laborar i que l'exposició quedi d'allò més lluïda. Aporten les seves darreres obres, en el cas d'artistes que ja fa anys que s'hi dediquen, i les acabades de realitzar per artistes més novells que assisteixen als cursos de pintura. En tots els cassos, els artistes hi posen el coll per tenir les obres acabades i a punt per la inauguració. ■

Un detall de l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la sala del carrer Petit.


cultura DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

EXPOSICIONS Exposició “Quim Pradas, fusta d'artista”

El regidor de cultura Sergi Torrentà i l’alcalde Roger Torrent, juntament amb la família de Quim Prades. Fotos: Quim Llunell

a segona exposició programada per l'Àrea de Cultura estava dedicada recordar la figura i l'obra de Quim Pradas. L'exposició “Quim Pradas, fusta d'artista” va ser inaugurada també el dia 3 de setembre a la Sala Patronat. En el transcurs de la inauguració, a la que van assistir nombrosos membres de la seva família, tant el Regidor de Cultura com l'Alcalde de Sarrià, Roger Torrent, van esmentar els profunds vincles d'en Quim Pradas amb el poble de Sarrià de Ter, com així ho demostren la quantitat d'actes i exposicións en què va participar. Com a mostra, val a dir que va ser juntament amb Joan Casassa un dels principals impulsors de les exposicions d'artistes de Sarrià de Ter.

L

46_pDS

Joaquim Pradas

En l'exposició es podien contemplar una bona mostra de les obres que Pradas va realitzar. Escultures perquè era la vessant artística que li permetia comunicar allò que sentia. I en fusta, perquè era el material que ell coneixia d'ofici i en què millor sabia materialitzar el que li rondava per dins. A l'exposició s'incloïen dos dibuixos del Pradas primerenc, que també va experimentar amb el dibuix i la pintura, tot i que, com va resaltar l'Alcalde de Sarrià, no eren tan coneguts com la seva escultura. Destacaven especialment les gairebé dalinianes formes que en Quim donava als seus rellotges, tema que

durant anys el va inspirar. Però també els escuts realitzats per a moltes associacions del municipi i del propi Ajuntament. Bellíssims i delicats relleus arrencats a la fusta i increïbles com suspeses per elles mateixes ens recordaven la figura d'aquest sarrianenc que va entregar al seu poble el millor d'ell mateix. L'exposició es completava amb la creació, expressament per aquesta ocasió, d'unes obres dedicades a la persona d'en Quim per part de Pepita Riera, Carme Panella, Joan Sunyer i Dolors Xabé, que van aportar la seva particular visió artística de l'amic Quim Pradas. ■


CULTURA

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA Novetats en la programació del Centre Cívic La Cooperativa quest nou curs 20092010, La Cooperativa ha presentat una variada oferta de cursos i tallers, més d'una trentena, entre els quals cal destacar els següents

A

PILATES El métode pilates és un sistema d´entrenament físic i mental que uneix el dinamisme i la força muscular amb el control mental, la respiració i la relaxació. Es concreta en el desenvolupament dels músculs i força en la columna vertebral, és utilitzat com a teràpia de rehabilitació, per exemple s´utilitza per prevenir i curar el dolor d´esquena. Aquest curs a causa de l´èxit d´inscripcions, amb 30 alumnes, hem desdoblat en dos grups, un grup comença els dimarts de les 18h a les 20h i l´altre el mateix dimarts de les 20 a les 22h. TALLER DE MAQUILLATGE Aquest taller s´ha fet en col.laboració amb l´Associació de Comerciants de Sarrià de Ter. Aquest any s´ha iniciat aquesta col.laboració, aportant els professionals que formen l´associació els seus coneixements i experiència en el terreny que ell treballen. El taller de maquillatge amb una trentena d´inscripcions, ens ha suposat desdoblar en tres sessions el taller.

TALLER D´SCRAPBOOKING Aquest taller es fa una sessió de dues hores, en la qual s´ensenya la tècnica d´scrapbooking que és l´art de decorar àlbums o records amb materials tan diversos com: paper, botons o blondes. S´ha portat a terme amb la col.laboració de l´Associació de Comerciants de Sarrià de Ter. CURS D´INFORMÀTICA BÀSICA Aquest curs no és una novetat sinó que des dels inicis del centre cívic havia estat ofertat i alhora portat a terme. Aquest curs hem desdoblat en dos grups, per l´increment d´inscripcions. Hem de constatar que en anteriors cursos la gent que el feia era gent gran o de mitjana edat. Aquest any tenim alumnes joves i de mitjana edat això suposa diagnosticar que la gent jove vol actualitzar-se amb les noves tecnologies i no quedar desfasada. CUINA DE TARDOR I CUINA NATURAL El centre cívic porta tres anys ofertant els cursos de cuina i hem de dir que sempre hem obtingut un nombre elevat d´inscripcions, aquest any continua en la mateixa línia amb una vintena d´alumnes inscrits en les cadascuna de les cuines ofertades. CUINA INFANTIL La cuina normalment agrada als més petits de casa, perquè en ella poden experimentar. I això és el fan els quin-

ze nens i nenes que fan aquest curs, experimenten com es fan diferents receptes i com elaborar uns exquisits postres. El curs acull nens i nenes, i podríem especificar que tenim més nois que noies en aquest curs. TALLER D´ASTRONOMIA Aquest taller es va fer una sessió de dues hores, en la qual una quinzena d´alumnes van poder gaudir del món de l´astronomia i alhora també veure la pràctica d´aquest món. El professor va portar un telescopi, en el qual els nens i nenes van veure la lluna i saturn. ANGLÈS PER ADULTS Fa uns anys que es va inicar el boom d´estudiar anglès. La llengua anglesa suposa per molta gent una eina impresincible per viatjar, per ajudar als seus fills amb els deures de l´escola i per altres és una eina imprescindible pel seu treball. Així doncs, estudiar anglès és fa a nivell d´oci, per iniciativa personal o a nivell necessari pel treball. Es porten a terme tres nivells d´anglès: nivell bàsic, II nivell i el de perfeccionament. MANUALITATS DE NADAL Les manualitats de Nadal es fa una sessió de dues hores. En aquest curs els alumnes aprenen a fer elements decoratius per Nadal. Això suposa decorar d´una manera personalitzada la teva llar. ■

LAMPISTERIA JOSEP COMAS Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_47


cultura

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a León

Falsos herois Antoni Roura a temps que es va aprovar la Llei de Memòria Històrica per fer justícia als perseguits i assassinats del bàndol republicà de la Guerra Civil. Després de tants anys, el Govern ha cregut que havia arribat el moment de fer justícia i rehabilitar l'honor de la forma més objectiva possible d'un gran nombre de persones que foren injustament processades, les despulles de moltes d'elles enterrades en fosses comunes Les víctimes innocents de l'altre bàndol, que foren tantes com les del bàndol republicà, hi ha hagut prou temps durant els quaranta anys de la Dictadura per a reivindicar-les. Però en realitat al que vull referirme és la revisió d'una altra índole. Una revisió referida a certs personatges que visqueren en temps passats, que els tenim per herois i heroïnes malgrat que molts d'ells actuaren arbitràriament en l'exercici dels seus càrrecs, abusant del seu poder amb total impunitat i sense cap mena de remordiments de consciència davant del sofriment de les víctimes. I aquests personatges mai foren jutjats pels crims que perpetraren, degut que d'una forma o altra contribuïren a la prosperitat i grandesa de las nacions que serviren i això és, en definitiva, el que compta, desgraciadament Podríem posar molts exemples de personatges que figuren a la Història, que tenim les seves estàtues en els monuments de les nostres ciutats i que hom els té com a grans benefactors de la humanitat i com a models a imitar. Temps enrere el diari “El País” publicava un article sobre Albània que versava sobre el seu passat comunista i sobre l'actualitat del país a la vista del canvi experimentat després de la caiguda del mur de Berlín. Al reportatge hi apareixia “el almacén de la chatarra” on havien anat a parar, enmig de tota mena d'estris obsolets, les estàtues en bronze

F

48_pDS

de Lenin, Stalin i de Hotxa, que havien estat durant molts anys a les cèntriques places de Tirana. Crec que totes les nacions haurien de tenir el seu “magatzem de la xatarra” i que en totes, Catalunya també, es fes la revisió històrica dels herois i heroïnes nacionals aplicant-los les lleis penals de les societats avançades. Ben segur que molts d'ells tenen sobrats “mèrits”per anar a parar al “magatzem de la xatarra” Per començar podríem parlar dels conqueridors extremenys, Pizarro i Almagro, per exemple. Pizarro, passats uns dos anys de la seva irrupció al Perú, va creure arribat el moment d'assolir la glòria. Aprofitant la debilitat de l'Imperi Inca després de l'assassinat de l'emperador Huàscar pel seu germanastre Atahualpa, que es va proclamar emperador, Pizarro va concertar amb ell una entrevista a Cajamarca. Li va parar una emboscada assassinant tot el seguici, les cròniques parlen d'uns set mil, i el va fer presoner. A Pizarro, sense competències jurídiques sobre els inques, la mort de Huàscar li va servir de pretext, en un judici sense cap garantia, per a condemnar a mort Atahualpa. Més tard li va commutar la pena a canvi de pagar un quantiós rescat. El va empresonar en una caseta fins a fer-li omplir-la d'or i de plata. Una vegada obtingut el tresor el va executar. Pizarro va aplicar al Perú la política del terror, tant oposada a la del “protector dels indis” Bartolomé de las Casas. Quan un frare va demanar a Pizarro la col·laboració a favor dels drets dels indis i la seva evangelització, la resposta fou.”Yo no he venido por tales razones, yo he venido aquí a quitarles el oro” Les desavinences amb Almagro, un altre sinistre personatge, els portaren a una guerra encoberta, Pizarro fa assassinar Almagro, més tard el fill

d'Almagro assassina Pizarro. Es va complir la dita popular de “qui a ferro mata a ferro mor”. Pizarro té un magnífic monument, entre d'altres, a la seva ciutat natal de Trujillo. Hom es pregunta: Què hi fa aquest sinistre personatge encimbellat sobre un cavall de bronze quan fa segles que hauria d'haver anat a parar al “magatzem de la xatarra”? Sobre Hernán Cortés, juntament amb Pedro de Alvarado, podríem dir que varen tenir en la conquesta de Mèxic un comportament similar amb Moctezuma i els asteques. A la cultura tant dels inques com dels asteques hi havia pràctiques molt cruels, encara es feien sacrificis humans, però Atahualpa i Moctezuma no foren perseguits per aquestes pràctiques sinó perquè no volien sotmetre's al seu poder arbitrari i entregar els seus tresors. Ja sabem que hom dirà que estem fent judicis fora de context, que per aquell temps hi havia la Inquisició i encara es cremaven els heretges i les “bruixes” i que totes les nacions actuaven de manera semblant, encara no es parlava dels drets humans ni de genocidis ni de crims contra la humanitat i que el Tribunal Penal Internacional de La Haia encara no existia, però malgrat la falta de controls jurídics són conductes que no tenen justificació. Si es revisés el comportament ètic en la vida de molts personatges que figuren a la Història, sens dubte que els militars, els polítics, alguns eclesiàstics i en general els rics i els poderosos són els que en sortirien més malt parats. A casa nostra tenim en Roger de Llúria, orgull de l'armada catalanoaragonesa que va oferir grans serveis a la Corona d'Aragó i al Regne de Sicília. En un programa a TV3, l'historiador Oriol Junqueras explicava que a la batalla naval de les illes Formigues fou capturada una galera francesa amb


CULTURA [Falsos herois

Cajamarca. La caseta on fou empresonat Atahualpa

Monument a Pizarro a la ciutat natal de Trujillo

tota la tripulació de remers. Segons deia el Sr. Junqueras, aleshores era tant o més valuós la tripulació de remers que la galera. Roger de Llúria, per a disposar d'una tripulació ben submisa . . .va fer buidar els ulls de tots el remers amb una cullera! Si aquesta brutalitat és veritat, Roger de Llúria era un criminal i no mereix la seva estàtua al cim del monument del Balcó del Mediterrani a Tarragona ni en cap altre lloc. A Barcelona, a l'entrada de la Via Laietana des del passeig de Colom hi ha la plaça d'Antonio López López, Marquès de Comillas, on hi ha un monument al seu honor. Aquest personatge va marxar a Cuba i partint de res va començar a amassar una fortuna dedicant-se a diversos negocis. Més tard va adquirir un vapor per a destinar-lo al lucratiu transport d'esclaus. Per aquell temps el tracte de negres encara era legal a Cuba, quan a moltes nacions ja estava abolit. El Marquès era membre de la “Liga Nacional” que s'oposava a l'abolicionisme, però ja llavors a les persones de bons sentiments el tracte de negres els repugnava. Aquesta activitat li va permetre augmentar significativament la seva fortuna. Més tard, aquests diners els va invertir en companyies navieres, ferrocarrils, banca i molts altres negocis. Home d'empresa de primera magnitud, les seves inversions contribuïren notablement al desenvolupament de Catalunya i Espanya. Amb fins filantròpics va fundar la Universitat Pontificia de Comillas. La seva labor és inqüestionable però l'origen

criminal de part de la seva fortuna el desqualifica per a tenir un monument. A l'any 1936, l'estàtua va ser enderrocada i més tard fou reconstruïda i reemplaçada al seu lloc. Ja seria hora que es traslladés definitivament al “magatzem de la xatarra.” Ara podem parlar del general Franco, per bé que mereixeria un capítol a part. A la ciutat de Santander hi havia, no sé si encara hi és, una estàtua eqüestre del Dictador. Poc després de morir, al pedestal del monument hi varen col·locar unes plaques de marbre on hi ha gravat el famós testament polític. Crida l'atenció el paràgraf on hi ha escrit.”Pido perdón si he ofendido a alguien que me tuviera por enemigo sin que yo lo tuviera com tal, mis únicos enemigos han sido los de España” Quin sarcasme, déu meu. Hom es pregunta: A qui es refereix? Qui eren per a ell Carrasco i Formiguera, el president Companys i el general Escobar, el primer assassinat al penal de Burgos i els dos últims al Castell de Montjuïc per ordre seva? El judici de la Història hauria estat més benevolent si hagués mostrat més clemència i generositat amb els vençuts. Sobre el general Antonio Escobar, home de profundes conviccions religioses, al final de la guerra, essent Cap de l' Exèrcit d'Extremadura no va voler abandonar la tropa i va fugir a Portugal, com diuen que li proposava el general Yagüe. Era dels que creien que “les guerres s'havien de saber guanyar i també s'havien de saber perdre. En produir-se l'alçament feixista

Monument a Antonio López López a Barcelona

era coronel de la Guàrdia Civil a Barcelona. L'acció conjunta de les forces d'Ordre Públic inclosa la Guàrdia Civil i els anarquistes de Durruti varen fer fracassar el cop feixista. Després li va doldre molt que grups de cruels anarquistes incontrolats es fessin amos del carrer cremant esglésies, assassinant religiosos i tothom que consideraven reaccionari. Més d'una vegada va proposar al president Companys treure la Guàrdia Civil al carrer, però ara per a neutralitzar als incontrolats anarquistes. D'haver-li fet cas, tal vegada els esdeveniments haurien anat d'altra manera. De fet Catalunya i Espanya ja tenen el “magatzem de la xatarra” Allí han anat a parar les plaques de carrer amb els noms dels militars i símbols franquistes, però també podria ser l'últim destí d'altres monuments els materials dels quals podrien sevir per a material de reciclatge. Tanmateix, encara que es retiressin aquests monuments i anessin a parar al “magatzem de la xatarra”, ens en quedarien molts d'altres que fan la mar de goig, dedicats en honor de científics, descobridors, músics, etc. Homes i dones de ciència que han treballat incansablement per a millorar la nostra salut i la qualitat de vida. I per què no, també a militars, polítics i religiosos, persones íntegres que han dedicat la seva vida pel bé de la comunitat. Ja sabem que tots aquests personatges que hem descrit continuaran al lloc de sempre, però per a mi i crec que per molta altra gent no mereixen cap reconeixement. ■

pDS_49


cultura “Anatomía de un instante” Javier Cercas Àngel Garcia http://amicangel.blogspot.com

C

om si es tractés d'un CSI o com en un programa del National Geographic en què simulant una metodologia forense analitzen les causes de la mort d'un animal en plena selva, en Javier Cercas dissecciona el cop d'estat del 23-F amb estilet i bisturí. Potser més que Anatomía el llibre es podria dir Autopsia. El punt de partida és una novel·la. O l'intent d'escriure una novel·la, però segons Cercas la força dels fets és tan poderosa que acaba fent una mescla d'assaig i crònica amb una estructura novel·lesca que atrapa des del primer moment. La primera imatge que ens presenta és la d'Adolfo Suárez assegut impertorbable al seu escó mentre les bales d'en Tejero i els seus acòlits xiulen al seu voltant. Després, la del general Gutiérrez Mellado intentant sense èxit imposar la seva autoritat, i finalment la d'en Carrillo, assegut també al seu escó fumant una cigarreta, mentre la resta dels diputats s'amaguen apressadament sota el seient. La imatge, no cal ni dir-ho, és impactant. A partir d'aquí l'autor estableix curiosos paral·lelismes entre els tres personatges. L'un, ambiciós falangista de províncies trepador i saltataulells, que a base de cops de barret escala els llocs més alts del poder: redecora el franquisme perquè tot continuï igual i acaba defensant la democràcia. L'altre, oficial colpista que l'any 36 s'aixeca contra el govern legítim. Militar de cap a peus, acaba enfrontant-se als que pretenen el mateix que ell va fer. El tercer, polític provinent d'una llarga lluita clandestina, i que en la seva joventut defensà la dictadura del proletariat, espera impertèrrit l'entrada del “cavall de Pavia”. Una interessant teoria del poeta i

assagista alemany Hans Magnus Enzensberger és la de l'heroi de la retirada. Davant l'heroi del triomf i la conquesta, ell contraposa l'heroi de la renúncia i l'enderroc. I es fixa en tres exemples: Gorbatxov, que desmunta el comunisme a la Unió Soviètica. Jaruzelski, que para la invasió soviètica a Polònia i Suárez, que acaba amb el franquisme a Espanya. Tots tres acaben devorats per la seva obra. Devorats i oblidats. Enzensberger diu: “Una cosa, i només una, té garantida l'heroi de la retirada: la ingratitud de la pàtria” També s'analitzen els tres artífexs del cop o, segons la seva teoria, dels cops. Armada: el cop polític; Milans, el cop militar; Tejero, el cop cruent, i quin pes van tenint en el decurs de la llarga nit cadascuna d'aquestes opcions. La possible implicació dels serveis secrets (CSID) també és llargament contemplada, tot i no treure'n conclusions clares. El paper del rei és analitzat sense embuts. Coneixedor de la trama (de les trames), consent, tolera, atorga o calla fins que la que sembla imposarse no només fa trontollar la democrà-

cia sinó també la monarquia: és en aquell moment que ell fa el seu conegut discurs davant les càmeres de televisió per aturar el cop. Amb tot, el personatge més analitzat és en Suárez. Les seves ambicions, la seva valentia en determinats moments (com quan decideix legalitzar el Partit Comunista), la seva soledat al final del mandat i la seva enteresa la nit del cop. Al meu parer potser és una mica massa benigne amb ell, com si tota la seva actitud respongués tan sols a la seva astúcia i no a pressions dels poders fàctics. Però això, esclar, només és la meva opinió. D'ell en fa una interessant analogia amb la pel·lícula “El general de la Rovere” de Rossellini. És la història d'un col·laboracionista dels nazis a qui encarreguen la missió d'infiltrar-se en la resistència fent-se passar pel general de la Rovere, líder dels partisans. L'home anirà imbuint-se del seu paper i creient-se'l fins a morir dignament per la causa. Finalment també s'apunten les conseqüències del frustrat (o potser no tan frustrat) cop d'estat. La retallada de les autonomies (LOAPA), la immediata adhesió d'Espanya a l'OTAN, l'elogi unànime (de dreta a esquerra i de dalt a baix) de la Constitució i la consolidació de la corona com a garantia de la democràcia. Un llibre apassionant pels qui vàrem viure aquell fatídic dilluns de febrer del 81 i que pot semblar una “batalleta” més per als joves a qui tot això els sona a prehistòria. (Al You Tube es poden trobar desenes de vídeos amb les imatges d'aquells fets, però jo recomano escoltar “La dansa del sabre” de La Trinca composta poques setmanes després. Tot i que és en clau d'humor, és potser el millor retrat d'aquella llarga i patètica nit.)■


ACTUALITAT [Europa

EUROPA COM ESTEM I CAP ON HAURÍEM D'ANAR? Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

L

legíem en unes pàgines del New York Times (22 d'octubre) un article del periodista americà Roger Cohen en el qual entre altres coses afirmava que “Europa ha caigut en un desànim perllongat”. Aquesta constatació, que tinc per certa i per provada, feta des de força quilòmetres lluny de la UE, em serveix de punt de partença per reflexionar a l'entorn de la importància que avui donem al fet de ser europeus. Tot en conjunt, vist naturalment des d'una perspectiva catalana. Crec sincerament que en l'actualitat, la consciència d'europeisme per molts motius ha baixat considerablement entre la nostra població. És cert que ens

trobem en l'era global i això, de la mateixa manera que ens despersonalitza una mica a tots plegats, ens agermana i ens interconnecta al mateix temps amb tots els pobles de la terra. Pensar globalment i actuar localment. D'acord. Malgrat tot, és una evidència que moltes persones que han hagut d'immigrar, avui no es senten d'enlloc o tal vegada, es senten de l'indret on han estat ben acollits, ben atesos. Se senten d'allà on han aconseguit treball. Una altra cosa ben diferent és que hagin interioritzat un sentiment europeu o europeista. Hi ha persones que per les raons que sigui no se senten d'enlloc. Simplement es consideren ciutadanes o ciutadans del món ras i curt.

pDS_51


ACTUALITAT [Europa

Moltes persones, per raó de la seva circumstància personal (laboral o cultural) no tenen ara com ara ni una idea del que és allò que molt antropològicament els catalans n'hem dit històricament 'arrelament'. Hi ha persones que ben legítimament no necessiten tenir aquesta sensació d'arrelament o potser no han estat educats per assumir el concepte o no han tingut l'oportunitat de sentir-se'n d'europeus. Per altra banda, els qui vam viure les darreres atzagaiades de la dictadura de Franco a Espanya i consegüentment vam ser educats 'en' i 'per a una' 'consciència nacional', per tenir un sentiment d'arrelament (per descomptat català, antifranquista i aleshores molt poc espanyol per raons òbvies) teníem, i tenim, uns anhels evidents d'apropar-nos a Europa i de contribuir a la seva construcció amb un sentiment d'arrelament de ciutadania bastant epidèrmic. La meva vocació europeista comença evidentment per un sentiment gran de pertànyer, de formar part d'un conglomerat cultural que no és res més que europeu. El que pugui venir després de l'europeisme m'és bastant secundari i no per considerarho secundari no estic dient que em sigui indiferent, deixi de ser interessant o important. Vull dir amb això que per prioritats, em sento culturalment moltíssim més proper al classicisme francès, als gavadals d'història de l'art italià, a les profunditats del romanticisme alemany, o a la tradició cultural russa anem a suposar, que no vinculat

52_pDS

a les creacions estètiques i intel·lectuals que puguin provenir d'altres continents. Sostinc això per reafirmar en una primera instància la meva vinculació a la cultura europea, a un projecte polític i a una realitat econòmica, lingüística i cultural europees. ¿Em tinc pel que s'entendria un 'nacionalista europeu'? Podria ser. És una teoria de cercles concèntrics i em fa l'efecte que per molta gent això és així. I és natural...primer hom es sent català, segonament pot sentir-se (o no espanyol) i terçament hom pot sentirse europeu (o no). Dit això, però, voldria portar l'aigua al meu molí, és a dir, aconduir la meva reflexió a un possible diagnòstic del que està passant avui amb Europa; per ser més precisos amb els països de la Unió. A dir veritat, noto un refredament alarmant entre la ciutadania per la projecció envers la construcció europea. No diré que ja no noti un entusiasme per Europa perquè entre la ciutadania d'aquí i la de molts altres àrees de la UE l'adjectiu no ha estat en cap moment ni rellevant ni ha fet fortuna. Entusiasme per Europa? On? Són comptades les persones que m'han expressat aital sentiment. En certa manera és lògic, oimés quan filem prim i ens centrem en els problemes polítics i de transmissió de comunicació de la Unió. Un polític rellevant amb càrrecs a les institucions d'Estrasburg m'ha reiterat en diverses ocasions que la Unió Europea l'han feta els estats i en molt menor mesura les ciutadanes i els ciutadans o les xarxes cíviques o culturals. Doncs, sí, sembla que aquesta afirmació és veraç. La Unió Europea és una organització dels Estats. D'això se'n ressent penso jo.

Estic convençut que el fet que no hagi quallat més una consciència europeista de la ciutadania és degut que la Unió s'ha institucionalitzat massa. Primera per les pròpies institucions, en segon terme per un envitricoll de personatges, càrrecs i cimeres

que es veuen massa distants de la ciutadania. Sempre he cregut que ha faltat i falta molta més comunicació sobre la Unió que reverteixi directament en els estrats més senzills de la ciutadania. Per què no un canal de televisió amb vocació de servei públic pròpiament europeu respectuós i divulgador de la riquesa lingüística i cultural d'Europa a partir d'un consorci audiovisual única i exclusivament de marca europea? Algú es recorda d'aquelles connexions televisives de l'Eurovisión? Què en queda, doncs, d'una connectivitat audiovisual stricto senso amb voluntat europea i europeista? La resolució i el referèndum sobre la Constitució Europea que havíem d'enllestir el 2006 era una oportunitat d'or que tenien els estats i els ciutadans de la Unió per refermar més i millor els nostres vincles. Va ser una oportunitat perduda per mor de les tensions conservadores, euroescèptiques i “menfotistes” d'algun polítics, d'alguns governs nacionals i d'alguns caps d'estat que no se sap mai a què juguen o a què han jugat; per posar un


ACTUALITAT [Europa

exemple, el cap del govern anglès, tant quan era el senyor Tony Blair ( el qual es va involucrar amb la guerra d'Irak i ara s'ha postulat fins i tot per a liderar la UE!) com l'actual inquilí de Dowling Street el qual per vergonya pròpia i pel ridícul assolit amb el seu gest, va signar tot sol el Tractat de Lisboa un dia després que tots els altres presidents. Tot un detall, sí senyors!, un capteniment exemplar, digne d'europeisme per als seus connacionals els quals precisament de bell antuvi han mantingut la seva equidistància amb el que s'ha cuit al continent.

Heu notat en algun moment una gran voluntat europeista a Anglaterra malgrat alguna cimera dels caps d'estat desenvolupada en el seu territori o en algun dels seus castells històrics? Naturalment els anglesos sempre especials i tot al revés. Per no ser, no són ni a la moneda única. D'acord, és la seva llibertat. Però ara que estant bufant forts vents de crisi econòmica, alguns governs nacionals com els Islandesos, han corregut a demanar cuita corrents l'empara de la moneda única. Alguns articulistes, davant la crisi econòmica que encara estem patint, han apuntat que Anglaterra al final no li quedarà més remei que afegir-se al carro de l'euro i abandonar la seva divisa donat que també l'economia americana (els seus aliats naturals) ara amb la presidència de Barak Obama ja molt més racionalment europeista, pacifista, socialitzador, amb una moneda, el dòlar, el qual es cotitza (octubre 2009) a 1'5041 per sota de l'euro, val a dir que s'apropa molt més als plantejaments europeus que alguns partits polítics britànics per

exemple, David Cameron líder del partit conservador. Val a dir, doncs, que la crisi econòmica, industrial i financera, ha afectat i està afectant de molt també els territoris anglesos. Recordem com la Royal Bank of Scotland i HBOS, el grup bancari i d'assegurances Halifax, l'octubre de 2008, van estar al fil de la bancarrota. S'esdevé el mateix amb les fusions bancàries, amb els grup immobiliaris, amb les marques automobilístiques o de motocicletes típicament angleses com Rover, Morris, Austin, Aston Martin, Rolls Royce, Vauxall (del grup de general Motors), Norton, han desaparegut o han estat absorbides necessàriament per indústries alemanyes (Vés per on!), o marques com Campbell, Reebok, Marks and Spencer, Olay. Han hagut d'espavilar-se per tal de sobreviure a les competències o integrar-se en altres grups empresarials. Val a dir que al continent ha passat i està passant el mateix. Ningú, per tal de perviure econòmicament, està exempt de les fusions, però països com França, Espanya, Itàlia, Holanda, etc. estem dintre la Unió Monetària i som capaços de fer pinya i constituir xarxes. En el cas anglès, que ara com ara es situa també a la cua del G7, ja se sap, han jugat tothora a treure el cap de sota l'ala només quan els ha convingut. Veurem què s'esdevé amb la lliura esterlina. De moment a les poblacions de Totnes, Lewes i altres del sud d'Anglaterra ja han creat un sistema monetari local per si de cas.

(Vostès s'imaginen que ciutats com Manlleu o Girona -per posar exemplesdecidisin fer circular en el seu territori un sistema alternatiu de moneda, altra, que no fos l'euro?)

Em sembla que s'han acabat les èpoques dels orgulls nacionals, les autocomplaences i els imperis colonials i paternalistes. O ens federem seriosament i forta amb tot allò que puguem o, com va dir en una ocasió José Mª Arzallus, “nos vamos todos al garete”. (Esperem que no!). He percebut amb els meus propis ulls la quantitat de comerços i locals comercials buits en moltes ciutats del Regne Unit. Moltes marques angleses que havien gaudit d'un prestigi extraordinari han desaparegut o es troben avui al llindar de la fallida. I pensin que no hi ha res més descoratjador que veure carrers amb cents de locals en venda o en lloguer per fallida de l'empresa. Absolutament colpidor, sí.

pDS_53


ACTUALITAT [Europa

Val a dir, però que els problemes identitaris de la Unió no venen del Regne Unit; allà ells si segueixen amb la seva dèria de despenjar-se de tot i de tothom començant -com apuntavapel seu entotsolament en el seu sistema monetari i veure els europeus purament com a 'continentals'. Quan hagin de surar de la seva endogàmica economia, bé que s'agafaran al surador monetari de la Unió. Els problemes d'afermament de la Unió venen de l'excessiu protagonisme que tenen i hi juguen els caps d'estat que s'han mogut en un complicat equilibri d'interessos moltes vegades centrípets i de volada curta (cas dels conservadors Kaczynski per Polònia, Vaclav Klaus, president de la República Txeca o de Silvio Berlusconi per Itàlia) per exemple, amb poca visió de futur i entusiasme quant a la cohesió de la Unió. Avui la UE té -com altres- el repte de rebobinar l'economia interior per tal de sortir de l'espiral de la crisi, fer front als reptes mundials i progressar a passes lentes però segures envers el futur. Què convé fer, però? En la meva opinió, la UE, els 27 països que la integren, el que han de fer en un futur immediat, és no precipitar-se en la qüestió de les noves incorporacions. Podem treballar, preparar el terreny per veure què s'ha de fer amb Croàcia i Macedònia, què s'ha de fer amb Turquia, i els altres països que han sol·licitat l'adhesió. Fins que no resolguem un horitzó industrial, productiu, competitiu més segur per a tots els països que ja formem part de la UE, jo no procuraria passos en fals perquè avui

54_pDS

tenim més que en cap altre moment, vegin de nou decebudes amb fracasel gran repte de solucionar els alts sos malaurats com el de la Constitució índex d'atur que s'han generat a dintre europea que segur van desinflar els els països de la Unió (sense obviar el anhels i les expectatives que hom d'Espanya que és un dels més alts i s'havia fet respecte al funcionament preocupants de la UE, el 18,9 %). No cívic de la Unió. En l'àmbit econòmic, podem ser incauts. Tots els països convé fer bé els deures perquè la unitenen bosses de nouvinguts, de famí- ficació de l'euro, moneda única eurolies de tota condició que estant vivint pea, es pugui desenvolupar a la totalitat dramàticament situacions d'atur, de dels 27 i de cara a fora segueixi essent tancament d'empreses, de deslocalit- una divisa forta respecte el sistema zacions, en definitiva de precarietat monetari mundial. Hem d'afermar laboral i econòmica, per tant, obrir la millor la nostra economia i tots plegats porta de la Unió a un país com Turquia hauríem de desenvolupar més el sentiamb 71 milions d'habitants i un índex ment de pertanyença europea. Per actual d'atur del 13,2 %, ara per ara tant, a partir del principi que constava seria fer internament més gran el pro- en el document constitucional europeu blema. Tota manera els esculls més que establia la llibertat humana com un gran d'assumir per a la integració total valor fonamental, totes les europees i de Turquia, com tothom sap, són la els europeus, a tall d'exemple, a més qüestió religiosa, el respecte dels de constituir xarxes de cooperació intedrets humans, el reconeixement de reuropees de tota índole, hauríem de Xipre i la qüestió dels vots i els escons ser capaços de fer-nos el propòsit de dintre del propi Parlament europeu, donar prioritat al consum de productes (els turcs sols tindrien dret a quasi el amb marca de la Unió. Aquest podria doble d'escons i de vots del que ser un bon rellançament per tal d'afersumen països com França i Anglaterra mar més i millor la nostra seguretat, les junts). D'aquí rauen les inèrcies, nostres garanties econòmiques i la doncs. A dia d'avui, (octubre 2009), no nostra identitat. ■ podem anar de pressa. Políticament parlant no crec que ajudés a crear * Dades estadístiques consultades a estabilitat la incorporació de nous EUROSTAT. membres, (això no obsta perquè hom pugui establir tota mena de relacions, fórmules de cooperació i negocis amb països com Turquia, Croàcia, Macedònia o altres ANÈCDOTES EUROESCÈPTIQUES països de l'òrbita de la federació Russa (150 L'agost de 2008, em trobava justament a la petita ciutat milions d'habitants, Ucraïde Lewes (8.000) habitants al sud d'Anglaterra. Vaig na, Bielorússia...etc). comprar unes quantes postals per enviar als meus amics (Una altra cosa és veure catalans. Em diuen que a l'oficina de Turisme, venen si aquests països estan 'stamps', o sigui segells per tal de procedir correctament a en condicions de comprar un enviament pel sistema de correu tradicional. que segurament sí, però Pregunto a la senyora si té segells per enviar unes postals altra cosa és que gaudei- a Europa. xin de provada solvència Em diu: –Per al continent? per a pagar!). Jo li dic: –Sí per Europa. En conclusió, doncs, Ella insisteix: –Per al continent? la UE, ha de repensar la Li dic: –Què vol dir que la Gran Bretanya no és Europa? seva estratègia a fi i efec- I em diu: –No senyor, de cap manera, la Gran Bretanya no te de connectar molt més és Europa. i millor amb la ciutadania. Em va vendre els 'stamps' amb la caràtula de la reina Isabel Assegurar bé les iniciati- d'Anglaterra i em vaig quedar estupefacte. Vaig trobar ves polítiques que pren increïble que tal vegada una funcionària d'una oficina local per tal que les seves ciu- considerés que el Regne Unit no formava part d'Europa. tadanes i ciutadans no es En altres ocasions, per sorpresa nostra, vam veure alguns

cotxes que duien l'adhesiu dels euroescèptics, GB is not Europe


QUADERN D’APUNTS

QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

El passeig del riu Durant un cap de setmana d'aquest estiu, el passeig del Riu ha viscut una activitat inusual. Inusual no és un qualificatiu exacte, ja que d'activitats se n'hi solen dur a terme de diferent categoria i intensitat. Vull dir que en poques ocasions com aquells divendres i dissabtes a la nit s'ha vist ocupat per la ciutadania, la festa i el civisme. L'Associació de Veïns de Sarrià de Baix va organitzar-hi un animat sopar amb ball i l'endemà, el grup municipal de Convergència i Unió també va celebrar-hi un festiu àpat popular amb més música. El passeig del Riu és un espai públic esplèndid, però gairebé invisible i escassament aprofitat. Si s'aconseguís una regularitat en programar-hi activitats, que infants i joves fessin ús de les instal·lacions esportives que l'ajuntament hi ha posat, que els jubilats hi anessin a xerrar i a prendre el sol, que s'aconseguís convertir-lo en lloc habitual de passeig i lleure, assoliria d'una vegada la dignitat amb què fou concebut. I es podria esborrar la mala reputació que injustament arrossega de territori comanxe nocturn. Una mena de Bronx a la riba del Ter.

Jango Edwards a Sarrià Si alguna vegada algú es decideix a emprendre la feinada de fer una llista de noms cèlebres i personalitats destacades que han transitat pel carrer Major al llarg de tants segles d'història, cal que no oblidi que l'estiu de

begudes empordanesa. Es pot trobar en forma de gasosa i, sembla ser, en forma de refresc de llimona. Els membres d'aquesta redacció ja hem tingut ocasió de degustar-ne i, en una mena de brindis informal, hem pogut comprovar que el gas carbònic també és bon lubricant per a la neurona.

Quim Monzó i Can Fums Foto: Roger Casero

2009, en el marc del Festival Emergent, hi ha actuat el gran Jango Edwards. Aquest clown nord-americà, tota una llegenda en la seva especialitat escènica, és una referència internacional, amb molts anys de carrera. Fins i tot El Tricicle li té algun sketch dedicat, en homenatge al showman que els ha estat mestre.

La bebida de España El cotxe de línia que unia Sarrià amb Girona durant els anys seixanta duia publicitat de la Citrània, una beguda refrescant que va marcar època. Prou que ho recorden els sarrianencs -les sarrianenques- de l'època i els més joves o de més recent arribada ho hem pogut conèixer a través de la prosa amiga de Josep Brugada, en els seus articles Els anys de la Citrània, a Parlem de Sarrià i al llibre Sarrià de Ter. El paper de la història. Després de molts anys d'hivernació, la marca comercial Citrània ha renascut, de la mà d'una companyia de distribució de

En una conversa fora de tota oficialitat, un company de redacció plantejava un repte. Si la temporada anterior vam fer venir Màrius Serra, que ens va oferir una xerrada interessantíssima i seguida per molt de públic …¿a qui podríem fer venir aquest any vinent? D'entre els noms que van començar a sonar hi havia els d'altres escriptors catalans de primera fila, encapçalats per Monzó. Quim Monzó té relació de pas amb Sarrià ja que és usuari habitual de les vies de comunicació que travessen el municipi. En moltes ocasions hem pogut llegir-li columnes on es refereix a Girona (les terres de Girona en general) com a Can Fums, expressió irònicodespectiva alimentada per una suposada i llegendària fatxenderia de la gent d'aquests rodals i il·lustrada pels antics fums de l'antiga Torras Hostench que Monzó devia patir en les seves anades i vingudes nord enllà. Si es tractés de fer-lo venir, ara que la xemeneia de Can Torras ja no hi és, sempre se li podria vendre la moto d'acudir a l'epicentre de Can Fums amb tota seguretat. Respiratòria i temperamental. Zero fums.■

pDS_55


ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA Montserrat Xandrich i Francisco Directora Escola Montserrat

L’

u de juny de 2006 varem presentar un avantprojecte al Departament d'Educació per a demanar que ens fos concedit un Projecte d'Autonomia de Centre amb quatre grans línies d'actuació que eren: · Fomentar l'educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures en un marc de diàleg i de convivència i promoure la igualtat d'oportunitats per tal d'evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió social. · Sensibilitzar i fomentar en el centre, l'educació audiovisual per tal de garantir una formació integral i responsable davant, la important presència dels mitjans de comunicació en la societat actual. · Assegurar a tot l'alumnat l'assoliment de les competències bàsiques amb estratègies d'atenció a la diversi-

56_pDS

tat i d'integració. · Ampliar el maquinari per a integrar l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al Projecte Curricular del Centre. Acceptat l'avantprojecte i després d'un curs d'anàlisi i elaboració se'ns va concedir el projecte PAC 2006-2011 que va quedar concretat en dos grans objectius: · Millorar els resultats educatius: Elaboració d'estratègies que permetin millorar el rendiment acadèmic i l'assoliment de les competències bàsiques amb la incorporació de les TIC a les àrees curriculars. · Millorar la cohesió social: Concreció d'activitats i accions per tal de millorar la cohesió social i la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa. Per portar-lo a terme varem demanar recursos humans, de formació, materials i econòmics.

La dotació de recursos econòmics ens ha permès comprar una pissarra digital interactiva, PDI, per cada aula com a eina facilitadora de consecució dels dos objectius; vuit el curs passat i vuit més aquest curs,. Inicialment va caldre un estudi dels tipus i marques de pissarres que hi ha al mercat i fer la primera gran distinció entre pissarra digital i pissarra digital interactiva. Totes dues són un sistema tecnològic que consisteix en un ordinador multimèdia, connectat a Internet, i un videoprojector que projecta ampliat sobre una pantalla o paret allò que es veu al monitor de l'ordinador. A la pissarra digital, però, només es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat, ...; la pissarra digital interactiva, en canvi, té un una pantalla amb un dispositiu de control de punter o de sistema tàctil, que permet


ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

projectar en una superfície interactiva i disposa d'un programari específic per a la gestió del maquinari i per a l'elaboració i visionat de les presentacions i de les seqüències didàctiques que s'hi projecten o es porten a terme in situ; es pot interactuar, a més, directament sobre la superfície de projecció de forma tàctil o amb el suport de punters i altres perifèrics amb connexió directa o inalàmbrica. Més endavant va caldre un estudi de les prestacions de les diferents marques i la seva adaptació al món educatiu. D'entre les pissarres de les marques Interwrite, Smart Board, Mimio i Hitachi, ens varem decantar per la Hitachi perquè en aquell moment, l'estiu del 2008, tenien solucionat la projecció d'ombres que efectua la persona que interactua amb la pissarra i les eines de la pissarra s'adequaven a les necessitats educatives. També des del primer moment, tot el Claustre va començar la formació que enguany encara continuem.

Actualment els alumnes tenen un estil d'aprenentatge kinestèsic degut a la gran quantitat d'estímuls en moviment que reben del mon exterior amb els que interactuen i amb la pissarra digital interactiva pots treballar els tres estils d'aprenentatge: visual, auditiu i kinestèsic, es a dir, veure, escoltar i actuar, accentuant la comprensió, l'assimilació i la retenció. Per això, tot el Claustre valora molt positivament l'ús de la pissarra digital interactiva perquè permet: · Classes més motivadores, completes, àgils i interactives que reforcen la relació entre el professorat i l'alumnat. · Construir, professorat i alumnat, conjuntament el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera activa. · A l'alumne interactuar i així mantenir més fàcilment la concentració durant la classe. · Seguir una classe que es fa en un altre lloc, mitjançant la videoconferència · Utilitzar, moltes vegades, una

mateixa classe preparada, afegir-hi al moment noves coses, canviar-la i arnarla construint segons cada necessitat. · Desenvolupar continguts propis. · Fer-hi atractives presentacions. · La memorització i l'associació d'idees més fàcilment. · Tenir els llibres de text digitalitzats facilitant a la diversitat de l'alumnat seguir el treball conjunt, la correcció, ... · L'accés a la informació ràpidament, connectant a Internet amb els cercadors, diccionaris i enciclopèdies. · Preparar activitats facilitadores de l'aprenentatge llenguatge, lectoescriptura, matemàtiques, medi natural i social, ... amb les eines pròpies de la PDI com el focus, el teclat virtual, les plantilles, les galeries d'imatges, la captura de pantalles, l'enregistrador i el reproductor . Com a cloenda, volem destacar, que unànimement sentim una gran satisfacció amb l'ús de la PDI, perquè l'alumnat manifesta un grau major d'atenció, interactivitat i participació. ■

pDS_57


ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol

Jan Mazarico, Thiago B.Comba i Pedro Flores

L'ADAPTACIÓ

Pedro Flores

Mònica Singla i Montse López Equip directiu de l'EBM CONFETTI

U

s proposem que imagineu un viatge a un país desconegut... Què us emportaríeu de casa vostra? Un objecte personal, el mòbil, una fotografia, un bloc de notes... Què us agradaria trobar un cop haguéssiu arribat al país? Un guia simpàtic que us oferís excursions, bon menjar, un espai adequat i confortable... I com us agradaria que us tractessin? Amb simpatia, educació, respecte, amabilitat, tranquil·litat... L' infant, quan comença a l'escola bressol, també fa un viatge a un lloc desconegut. Què necessita per aquest viatge?

En la seva motxilla potser li farà falta el xumet, un nino, el “trapi”... algun objecte que li recordi casa seva. Un cop es troba a l'aula què li agradaria trobar? Un ambient acollidor, tranquil, un espai adequat a la seva edat amb propostes de joc que despertin la seva curiositat i sense perills. I com li agradaria que el tractessin? Li agradaria trobar una educadora que el comprengués, que l'acollís en moments de desconsol, que tingués paciència, que li donés carinyo, que es comuniqués amb ell a través de les mirades i somriures, que li transmetés seguretat i confiança, que parlés amb un to suau i tranquil. Les educadores de l'escola bressol estem preparades per rebre i acollir

els infants en aquest nou viatge, sabem que és un període que l' infant ha de passar i l'ha de viure. Amb la col·laboració de les famílies es porta a terme aquest període, i a poc a poc aquells plors de l' inici de curs es van convertint en rialles. Quan l' infant està adaptat, pot començar a gaudir de les propostes d'activitats de l'aula i pot començar a compartir el joc amb els seus companys. Durant el curs adquirirà diferents destreses motrius, es podrà relacionar millor amb els seus companys i adquirirà uns hàbits d'autonomia. Les educadores treballem per aconseguir el benestar dels nens i nenes a l'escola bressol. ■

flors Emília Cristina A Sarrià des de 1970 Gràcies per la seva confiança Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

58_pDS


ESPAI ESCOLAR [Ampa Ceip Montserrat

A l’estiu, membres de l’AMPA condicionen i folren els llibres de text que formen part del projecte de socialització. Foto: Agustín Jaime

UN NOU CURS AMB PROJECTES CONSOLIDATS I NOUS REPTES Loli Fernández Herrera, presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat http://ampaceipmontserrat.blogspot.com

Acaba un curs més i, com sempre, aprofitem aquesta parada escolar estiuenca per reformar i adequar les instal·lacions de la cuina i menjador. No s'ha pogut fer tot però durant les properes vacances de Nadal mirarem d'enllestir-ho. És també durant aquesta parada que les mares i pares voluntaris, a qui adrecem els nostres agraïments, hem estat condicionant, etiquetant i folrant llibres per poder-nos beneficiar un any mes de la socialització de tots els llibres de text i rebaixar la càrrega econòmica que cada curs suportem les famílies i introduir, d'una manera pràctica en l'educació dels nens i nenes, valors com el saber compartir, la solidaritat, la igualtat, el respecte i la responsabilitat davant els materials comunitaris. El 31 de juliol i l'1 d'agost vam dur a terme la venda de llibres, bates i xandalls a l'escola. Per mirar de rebaixar aquesta càrrega econòmica hem buscat altres proveïdors, fet que

ha possibilitat una rebaixa dels preus dels xandalls i les bates. Durant els últims anys les diferents juntes de l'AMPA hem apostat per portar a terme la gestió directe del menjador escolar així com de les activitats extraescolars. Aquest curs hem renovat novament el contracte de col·laboració entre l'AMPA i el Consell Comarcal del Gironès per gestionar el servei de menjador a l'escola. El fet de contractar directament el personal, amb 23 persones contractades actualment, el fet de tractar directament amb els proveïdors, buscant sempre formules per abaratir costos, sense deixar de banda ni baixar la qualitat dels productes, i sobretot gràcies a la feina desinteressada per part d' algunes mares i pares, totes aquestes qüestions fan possible que puguem oferir aquest servei per un preu relativament baix mantenint la qualitat dels productes per elaborar els menús i la qualitat en els altres serveis i activitats

que s'ofereixen des de l'AMPA. Ja hem començat els preparatius pel nou curs escolar 2009-10. Els temes que han marcat aquest inici de curs són per una banda el desplegament de la recentment aprovada Llei d'Educació de Catalunya (LEC) del qual estarem atents al seu desplegament i per l'atra de l'impacte de la Grip Nova o Grip A sobre la marxa del curs escolar. L'opinió majoritària, pel que fa a la Grip A, és que s'ha d'evitar crear alarmisme sobre una malaltia on tot apunta que té un impacte semblant o més reduït que la grip de cada any, tot i que naturalment cal prendre totes les mesures preventives d'higiene i seguretat, especialment les orientades als centres escolars i a la població infantil. La vida escolar es torna a posar en marxa, amb el nou curs, amb l'enyorança dels que han marxat cap a la ESO, amb el retrobament dels companys i companyes i amb la novetat i emoció dels nous alumnes de P3. ■

pDS_59


VIATGES [Cabrera

UN DIA AL PARC NACIONAL

DE CABRERA Elisabet Sau

E

l petit arxipèlag de Cabrera està situat a pocs quilòmetres de la costa sud de l'illa de Mallorca, i a una hora en vaixell. L'any 1991, el conjunt de dinou illes i illots va ser declarat parc nacional i això vol dir que se li va atorgar el nivell de protecció més alt que la legislació espanyola preveu per a un espai natural. La seva consideració com a parc va ser fruit, entre altres, d'una extensa campanya per part de la societat mallorquina que va aconseguir que els valors naturals de l'illa fossin considerats més importants que les maniobres militars de l'exèrcit espanyol. El reconeixement com a parc inclou dos àmbits: el terrestre, que afecta la flora, la fauna i la geologia de la part emergida de les illes així com les restes arquitectòniques, i, particularment, el marítim que afecta la flora i la fauna que viu als fons dels mars de Cabrera.

60_pDS

El petit arxipèlag de Cabrera forma part de l'horitzó de gairebé totes les platges del sud de l'illa de Mallorca, però és especialment recomanable la seva visió des del cap de Ses Salines, al capvespre, quan les siluetes emergides es tornen blavoses amb la llum de la tarda. UN DIA A CABRERA.... Si no es disposa de vaixell propi, l'única forma d'accedir a Cabrera és contractar un viatge en barca amb alguna de les empreses autoritzades que operen des de la Colònia Sant Jordi (municipi de Ses Salines) o Porto Petro (Santanyí). Un cop amarres al petit embarcador del Port de Cabrera els vigilants del parc et vénen a rebre i fixen les excursions que pots fer aquell dia per compte propi. En general es permet accedir al Castell, anar fins a les platges de sa Platgeta i s'Espalmador, al mateix Port de Cabrera,

seguir l'itinerari del far d'Ensiola i arribar fins al museu del Celler i el monument als francesos. L'oficina del parc a Cabrera és, l'any 2009, només un lloc on trobar uns pocs llibres i recollir l'autorització que necessitis per a fer alguna de les excursions proposades. L'excursió en barca també inclou la visita a sa Cova Blava, una cova excavada pel mar en un bloc de materials calcaris amb una volta arrodonida que s'engrandeix des de l'entrada cap a l'interior i on la combinació de la llum del sol i els fons nets de les aigües transformen aquestes en mil i un tons de blau. Si bé l'estiu és un bon moment per banyar-se a les dues platges autoritzades del Port de Cabrera, en canvi no és massa bon moment per a caminar ja que l'arribada dels vaixells és ben entrat el matí, quan el sol reverbera en el blanc de la roca calcària i s'intensifica la lluminositat i la sensació de calor. Prop de les platges hi ha unes àrees de picnic ombrejades amb


VIATGES [Cabrera

Vista aèria de l’arxipèlag de Cabrera

frondoses figueres, però la vegetació que predomina a Cabrera, que és la màquia baixa, no afavoreix gens caminar protegit del sol. LA RODALIA DEL PORT, LLOC PER BANYAR-SE I CONÈIXER ELS HABITACLES DE LA POBLACIÓ DE L'ILLA Si vols combinar la platja amb el coneixement de l'ocupació de l'home a l'illa no cal caminar massa, ja que gairebé tots els vestigis d'aquesta ocupació es troben al voltant del Port de Cabrera. En aquest Port, que és com una gran piscina gairebé rodona i natural pràcticament tancada pels penya-segats calcaris de sa Creueta i el cap de Llebeig que el separen i protegeixen del mar obert, es troben les dues platges més accessibles de l'illa, s'Espalmador i sa Platgeta, d'aigües netíssimes i claríssimes pel fet que no queden enterbolides per les aportacions sedimentàries d'aigües superficials, ja que no n'hi ha cap. El material calcari de l'i-

Sa platgeta

lla absorbeix com una esponja les poques precipitacions plujoses i no es formen ni rierols ni torrents, i menys amb cursos continuats. Segons el plànol del Parc, el bany només és permès en aquestes dues platges de tota l'illa. El Castell es troba sobre les cases del Port i sobre l'embarcador i la seva silueta es confon amb el rocam calcari de l'illa. És l'edifici més antic (segle XIV) i més interessant i es va construir per defensar l'illa i el Port de l'atac dels pirates. Si estàs interessat a visitar-lo, és aconsellable pujar-hi de seguida que arribes a Cabrera, ja que la resta d' itineraris t'allunyen d'aquest entorn. En l'itinerari que va entre les cases del Port i les dues platges et trobes, entre altres, Ca's Pages, que és el lloc on ha viscut històricament la família d'agricultors de l'illa; els antics barracons perfectament conservats i tancats on havia viscut l'exèrcit espanyol mentre Cabrera era emprada per efectuar maniobres militars, o sa Casa des Governador que, de fet, era l'antiga

capella de Cabrera però que amb un canvi d'ús és l'edifici que allotja els càrrecs de l'exèrcit quan visiten l'illa encara ara. Al sector de ses Figueretes, entre Ca's Pagès i el camí del Celler, es troben les restes de les construccions de pedra que van aixecar els mariners dels exercits francesos que van ser fets presoners a la Batalla de Bailèn (1809) durant la guerra de la Independència. Pel que sembla aquests homes van ser confinats a l'illa i van tenir dificultats de supervivència, ja que aquest territori ofereix molts pocs recursos alimentaris i d'aigua. La seva estada es va perllongar fins al 1814, quan es va signar la pau amb França i dels 9.000 soldats que hi van arribar, només en van sobreviure uns 4.000. Prop del Celler, en el que ara és un relatiu frondós bosc de pi blanc, s'aixeca un monòlit (1847) que recorda els presoners morts. Un dels camins que surten des de sa Platgeta porta fins al Celler, un edifici inacabat que va fer construir l'última família propietària de l'illa, els Feliu (1890-1913), i que havia d'acollir la producció de vi de l'illa. Actualment és un museu etnogràfic estructurat en tres àrees: la de la naturalesa, la de les activitats econòmiques i la de les persones que han viscut a l'illa. A més, del Celler estant es pot observar una casa aïllada propera que era la residència de la família Feliu a l'illa, Vil·la Cristina. I aquestes són les construccions de l'illa....Hi ha qui diu que el fet que fos expropiada per a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial i que durant molts anys hagués estat un camp de maniobres a l'aire lliure (1973-1986), la van preservar de la transformació urbanística. Es possible, però no deixa de ser cert que l'aridesa del territori, amb uns nivells de pluja anuals significativament baixos (300-400mm/anuals) i la conseqüent manca d'aigua haurien dificultat l'abastiment i assentament de qualsevol població.

pDS_61


VIATGES [Cabrera

L'any 2009 a Cabrera, hi viuen unes 15 persones a l'hivern, que bàsicament són els treballadors del parc, ja sigui del Departament de Medi Ambient del Govern d'Espanya o de les empreses que fan les tasques de manteniment i conservació de l'entorn natural, i també la família del pagès. La declaració de parc nacional ha prohibit les poques activitats agropecuàries que històricament s'havien fet a l'illa, fet que ha obligat a l'abandonament dels conreus i a la cria de bestiar, activitat força peculiar ja que històricament la transhumància dels ramats s'efectuava entre els illots de l'arxipèlag, que actuaven a l'hora de prat de pastura i de devesa sense filats . De fet, el Pla rector del Parc només admet la pesca com a activitat primària i practicada en condicions molt artesanals i només per a professionals, activitat a la qual es dedica el nét de l'única família que viu de forma fixa a Cabrera. Segons alguns, la vida a l'hivern a Cabrera no és fàcil; els treballadors del parc estan set dies seguits a l'illa i des-

prés el mateix període de temps a Mallorca, però a vegades les condicions per navegar entre la Colònia Sant Jordi i el Port no són favorables i l'aïllament es pot allargar més d'una setmana... EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA COLÒNIA SANT JORDI El Ministeri de Medi Ambient i el Govern Balear han construït un Centre d'interpretació de l'Illa de Cabrera, al final del passeig de la Colònia, que es va inaugurar l'any 2008. Aquest edifici és com una mena de torre, amb una part soterrada on hi ha 8 aquaris, i una part aèria. La visita és interessant per a tots aquells que no practiquin el submarinisme, ja que els aquaris contenen prop de 4.000 exemplars de les 150 espècies que viuen protegides a Cabrera, una de les quals és la posidònia, una planta superior (no pas una alga) endèmica del Mediterrani, que és una de les grans riqueses dels mars de Cabrera perquè els prats submarins que formen oxigenen l'aigua i permeten la vida a un munt d'espècies animals.

Un cop acabat el recorregut “submarí”, amb dos ascensors de vidre ascendeixes cap a l'exterior, on el muntatge és menys espectacular que la part submergida perquè en aquest cas només pots pujar per una rampa fins a un mirador que hi ha al cim de la torre des d'on pots avistar l'arxipèlag, passejar per uns parterres amb vegetació autòctona i animals de mentida, a més de veure un reportatge sobre l'entorn físic i humà de l'illa. Diuen que el recorregut pel Centre és autoguiat.....però de fet no hi ha cap explicació relacionada amb el que veus ni tampoc et donen cap audioguia......En tot cas, pots visitar el centre al teu aire. L'entrada és gratuïta i la visita pot completar l'excursió terrestre a l'illa. ■ Fitxa del parc nacional Superfície: 10.021ha Extensió marítima: 8.703ha Extensió terrestre: 1.318ha Web: www.mma.es/parques Es el primer parc nacional, marítim i terrestre

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

62_pDS


NATURA [Pica d’Estats

IMPOSSIBLE OBLIDAR LA

PICA D'ESTATS Xavier Font Espuña Grup de Muntanya Sarrià

Agustín Jaime

U

na de les tradicionals sortides que realitza el Grup de Muntanya Sarrià és l'ascensió anual a la Pica d'Estats, que aquest any va caure pel pont del Pilar. La Pica està ubicada a la zona del Pallars Sobirà i té una alçada de 3.143m. Vàrem arribar amb cotxe fins a l'aparcament del Pla de Boet. Un cop allà, ens vàrem organitzar i,

motxilla a l'esquena, vàrem anar fent camí fins al refugi de Vall Ferrera, a 1.940m. Fins aquí el camí era més o menys pla, però a partir del refugi, el traçat és va anar convertint en una pujada constant i, en pocs metres, havíem guanyar molta alçada. En arribar al Pla de Canalbona varem aprofitar per fer-hi una parada per descansar del pes que cadascú de nosaltres carregava.

pDS_63


Xavier Font, Nuri Castanyer, David Saurina i J. Gálvez. Fotos Agustin Jaime

A partir d'aquest punt, el desnivell de pujada del camí ja no ens va abandonar, però el que veiem -salts d'aigua i espectaculars paisatges- feia que oblidéssim per un instant l'esforç i el cansament que anàvem acumulant. D'aquesta manera vàrem arribar fins on muntaríem les tendes per passar la nit, el llac Sotlló.

64_pDS

Cal dir que el temps no ens va ajudar gens; durant la meitat del recorregut no va parar de plovinejar i així, d'aquesta manera, vàrem haver d'acampar i passar la nit. Va ser una de les nits més llargues de les que recordo. No va parar de ploure, de fer vent i fred. Per sort, amb els companys de tenda,


NATURA [La ruta dels Molins Fariners

vàrem intentar passar-ho el millor possible. Vàrem parlar i riure molt. També vàrem cuinar… encara recordo ara aquella sopa calenta que es va convertir en el millor àpat del món. Una mica d'escalfor que el cos va agrair. Per fi va arribar l'hora de llevar-se i de començar de nou a fer via. Eren les 7 del matí. Per sort havia parat de ploure, però continuava fent força fred. Amb la motxilla altra cop a l'esquena, però sense el pes de les tendes, vàrem començar a pujar fins a l'estany d'Estats. Ja sumàvem els 2.460m. Des d'aquí veiem l'anomenada Tartera: una pujada constant i molt enfiladissa. Un cop assolida, vàrem fer un petit descans. Ens tornem a posar en marxa, ja falta menys per conquerir la Pica, els camins es tornen molt més sinuosos, desnivells sobtats, dreceres estretes, i el temps que se'ns torna a complicar; molta boira i més gel. L'ascensió sembla interminable, et venien ganes d'abandonar, però l'esforç que ja havíem fet i que semblava que ja érem a tocar, et feia treure forces d'allà on ja no en quedaven.

Per sort, ja veia la creu que corona la Pica… I a partir d'aquí, el paisatge tot gelat -la fred ens envaïa el cos- fins a dalt del cim. Per fi vam poder arribar. Estàvem a 3.143m. I com a prova, les fotografies que vàrem fer-nos. Allà no vam poder quedar-nos massa estona degut al fred que feia i a la poca visió que provocava la densa boira. I, tot seguit, camí de tornada... Ara tot era molt més fàcil, hi anaves més tranquil, perquè havies pogut complir el teu propòsit amb èxit. Tot i que alguns companys no el varen poder assolir. Em va saber greu. Sé que ho tornaran a provar una altra vegada i aquest cop ho aconseguirem tots junts. Personalment, després d'haver coronat el cim i tenint en compte les dificultats meteorològiques, us puc dir que va ser una experiència molt positiva. I aquesta aventura va ser

possible, gracies al Grup de Muntanya Sarrià , ja que hi formo part des de l'any passat. El Grup de Muntanya som una colla d'amics que realitzem excursions familiars, un cop al mes, i altres activitats de lleure, on ens ho passem d'allò més bé. Animo a la gent a formarne part. ■

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_65


ESPORTS

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ Guillem Mallolà

REFORMES AL PAVELLÓ profitant la parada d'estiu es van fer una sèrie de reformes al pavelló, que van afectar a la pista, lavabos, bar i vestidors. Volem agrair la col·laboració de tota la gent que ha ajudat a rentar la cara al nostre pavelló perquè estigui preparat per a la nova temporada.

A

PSICOMOTRICITAT 2009/2010 na any més hem engegat una nova temporada de l'activitat de psicomotricitat, adreçada a nens i nenes de 3 a 5 anys i que permet fer una activitat esportiva abans de poder començar a practicar el nostre esport: l'handbol. Els objectius d'aquesta activitat són clars: es pretén oferir elements materials per al descobriment del seu propi cos i de les seves possibilitats motrius. El grup que aquest any porten l'Albert i en Martí està format per 14 nens i nenes, que cada dimecres i divendres passen una bona estona al nostre pavelló jugant junts. Aquesta activitat és oberta a tothom qui vulgui participar-hi i no cal ser soci del club. Si algú està interessat a apuntar-s'hi, només s'ha de posar en contacte amb qualsevol membre del club.

U

VOLEIBOL FEMENÍ er segon any consecutiu la Unió Esportiva Sarrià compta amb un equip de voleibol femení sènior. Aquesta secció del nostre club pretén fer un pas endavant participant en algun torneig per començar a introduir-se en el món de la competició. S'està sospesant la possibilitat de crear equips de base de cara a la temporada vinent, per poder introduir l'esport femení en el nostre club.

P

FASES CLASSIFICATÒRIES CADET I JUVENIL ins de la nova política del club d'acostar l'handbol al nostre poble, la UES va organitzar la fase classificatòria juvenil masculina i les dues fases classificatòries cadets masculines. L'equip juvenil es va enfrontar amb el H. Sant Joan Despí, el C.H. Sant Esteve de Palautordera i el CH Terrassa sense gaire sort, ja que va perdre els tres partits. I això fa que l'equip dirigit per Marc Marquès, Sergi Coll i Pau Reixach hagi de disputar el campionat de Segona Catalana Juvenil Masculina. Per altra banda, els cadets van disputar una primera fase contra el H.

D 66_pDS

Cadets


ESPORTS [UES

Sant Cugat A, el FC Barcelona B i el CH Terrassa, on la UES va oferir una molt bona imatge tot i que només va poder aconseguir la victòria davant el CH Terrassa, cosa que va fer que passés a la següent fase amb dos punts. En la segona fase la UES es va enfrontar a la Salle Montcada i el CH Palautordera, contra els primers es va aconseguir un valuós empat i contra el CH Palautordera es va aconseguir la victòria. Aquests resultats han portat l'equip cadet a classificar-se brillantment per disputar la Primera Catalana Cadet Masculina. Tot un èxit de l'equip dirigit per David Mercader i Pascual Gutiérrez. Voldria aprofitar aquest escrit per donar les gràcies a tothom que ha col·laborat en l'organització d'aquestes fases, que han sigut tot un èxit tal i com ens ho han reconegut els equips participants i la Federació Catalana d'Handbol.

Juvenil

COMENÇA UN NOVA TEMPORADA omencem una nova temporada amb les piles carregades, amb un total de 128 jugadors i 22 entrenadors repartits en els 9 equips del club (1 benjamí, 2 alevins, 1 infantil, 1 cadet, 1 juvenil i 3 sèniors), a més del grup de psicomotricitat i l'equip de voleibol sènior femení. Tots els equips han sigut inscrits a categoria catalana, un fet que considerem bàsic per a la formació dels jugadors. Des de d'aquestes pàgines volem desitjar sort a tots els jugadors i entrenadors en aquesta nova temporada que iniciem. ■

C

Benjamins

Alevins

pDS_67


ESPORTS

CRITÈRIUM ESPORTIU Jordi Paretas i Falgàs Regidor d'Esports

Fotos: Quim llunell

arlar de Critèrium es parlar de l'esport amb majúscules a Sarrià de Ter. El nostre Critèrium ha fet deu anys, deu anys dedicats a fer el reconeixement a totes aquelles persones que formen part del teixit esportiu de Sarrià de Ter. Deu anys on han anat passant un munt d'esportistes per la desfilada del divendres, gent que ha desfilat un any, dos, tres i així fins als que han desfilat els deu anys seguits, per nosaltres tots els esportistes de Sarrià tenen un mèrit inqüestionable, i representen la filosofia del nostre poble. Un poble esportiu amb un gran nombre de participants, m'atreveixo a dir que el poble

P

68_pDS

de Catalunya amb el percentatge d'esportistes mes gran, on l'esport es el motor integrador del nostre poble, on l'esport dona cohesió al sentiment de poble i on l'esport ens fa créixer com a persones. El desè Critèrium va començar el divendres amb la desfilada d'esportistes i això sempre ens deixa bocabadats per la gran quantitat de mainada que els clubs van aconseguint engrescar, fa molt de goig veure la pista plena d'esportistes i que tots els esports del poble hi siguin representats. Vull des d'aquí fer una menció especial a un nou esport que mica en mica va fent camí al nostre poble, el Flag Football (futbol americà sense contacte), un

esport que de la mà d'en Manel Iribarne ha començat a fer esport a l'escola i ja es fa el primer torneig. Però des d'aquí no em voldria deixar cap dels esports que formen part del nostre teixit esportiu, handbol, futbol, patinatge, muntanya, basquet, gimnàstica, judo, gimnàstica de manteniment per adults i voleibol, tots ells son peça clau pel nostre poble. No voldria deixar de donar una empenta a tota aquella gent que no estan federada en cap dels nostres clubs vol fer esport, es per nosaltres un dels nostres objectius potenciar l'esport lliure de tots els sarrianencs, ja hem començat a fer-ho ficant nous equipaments a l'aire lliure i de accés públic.


ESPORTS

Aquest any vam fer el reconeixement als següents esportistes: Unió Esportiva Sarrià Millor esportista en categoria Infantil per Guillem Bartra Millor esportista en categoria Sènior per Jaume Pòrtulas i Felip Club Gimnàstica Sarrià Millor esportista en categoria Infantil per Ariadna Delgado i Bermudez Club Basquet Sarrià de Ter Millor esportista en categoria Infantil per Pau Torrent i Duran Millor esportista en categoria Sènior per Iolanda Jiménez i Martínez Futbol Club Sarrià Millor esportista en categoria Infantil per Eduard Berloso i Haro

Millor esportista en categoria Sènior per Álvaro Morcillo Sanchez Grup Muntanya Sarrià Millor esportista en categoria Infantil per Nil Quintana i López Escola de Judo Sarrià Millor esportista en categoria Infantil per Òscar Ruíz i Aranda Mencions especials als equips següents per haver quedat campions en alguna de les competicions en les quals participen: Equip Aleví, equip Infantil, equip Juvenil, equip de 3era Catalana i equip de 1a nacional de la Unió Esportiva Sarrià. Grup de Xou del Club Patinatge Artístic Sarrià.

Als membres del Grup Muntanya Sarrià que van fer el cim del Mera Peak (6.476 m.) i a en Gerard Sunyer i l'Estel Turbau que varen fer el cim del Baruntse (7.129 m.) I la menció especial en reconeixement a la seva tasca en el mon esportiu sarrianenc fou per Cèsar Fernández i Morcillo. Just quan acabàvem el desè parlant amb en Nicolas Pichardo, ideòleg i impulsor d'aquest Critèrium, ens posàvem d'acord en creure que ara el que necessita aquest Critèrium es un nou impuls de cares a la seva onzena edició, i en això estem treballant conjuntament amb els clubs i esportistes per fer-lo si cal, molt mes atractiu. ■

TORNEIG 24 HORES DE FUTBOL PISTA ls dies 4 i 5 de juliol es varen disputar les 24 Hores de Futbol Pista, al camp de futbol sala que hi ha a les instal·lacions esportives del F.C. Sarrià a la Rasa. Després de molts anys, les pluges varen aparèixer fent que alguns dels primers partits es traslladessin al pavelló municipal. La pluja que va anar disminuint a mida que avançava la tarda, no va impedir que l'afluència d'espectadors fos menor que en anys anteriors. La major particularitat d'aquestes 24 Hores és que després de 28 edicions l'equip que juga amb el nom del F.C. Sarrià, i que ha disputat totes les edicions, aconseguís guanyar per primera vegada el Torneig. Com cada any aquest esdeveniment esportiu ha sigut un èxit, tant en la part esportiva, en què s'ha de remarcar que no hi va haver cap problema ni cap lesió, com en l'afluència de gent que va fer que com sempre FC. Sarrià, campions de les 24 hores del 2009 aquestes 24 Hores siguin diferents i més atractives que altres que es disputen a diferents indrets. F.C. Sarrià C. Flor de Neu s/n Per finalitzar, voldríem agrair a tota la persona o enti17840 - Sarrià de Ter tat que en un nivell o altre ha ajudat en l'organització d'aTel. 972 170 353 Fax 972 170 353 quest esdeveniment esportiu, que sense l'ajuda de tots fcsarria@sarriadeter.com no s'hauria pogut realitzar. Moltes gràcies. ■ www.fcsarria.sarriadeter.com

E

pDS_69


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: És millor callar i semblar tonto, que parlar i dissipar els dubtes definitivament. Groucho Marx

Editorial He sentit a la ràdio que el regidor de Cultura del meu poble diu que el 90% dels redactors de la revista Parlem de Sarrià són socialistes. Jo, Sam Enfot, com a redactor en Cap del The Sarrià News no en sóc i he proclamat en més d'una ocasió la meva filiació i la de tot el meu equip: som marxistes (marxistes-grouchistes, per a més detalls) i ni les opinions d'un ni les pressions d'altres no ens faran renunciar-hi. És més, seguirem proclamant als quatre vents la nostra independència absolutament im-prescindible. Queda dit. Sam Enfot, TSN, Redactor en Cap. Infraestructures A la sortida de les obres del TGV hi ha una piscina (un rentapeus) perquè els camions s'hi rentin les rodes i no facin pols. Però ai las!, la meitat dels dies no hi ha aigua i els camions passegen un bonic núvol de pols poble amunt, poble avall. Fonts generalment mal informades ens han dit que és culpa de la sequera, que cal estalviar aigua i minimitzar la despesa de recursos i que per una mica de boira no passa res. Home, mirat així potser tenen raó. Total, si s'ha de tossir una miqueta, tossim i ja està. Que és que ens queixem de tot, eh? Josep Casc, TSN, A peu d'obra. Vacances idíl·liques Un company, a qui malgrat això aprecio, m'ha explicat les seves vacances. A uns 20 costeruts minuts de la platgeta plena de tovalloles i para-sols,

70_pDS

hi ha el càmping que té, això sí, unes boniques vistes sobre els apartaments de primera línia i sobre el mar. Les interminables partides de cartes amanides amb una interessant conversa sobre el preu de les llaunes d'olives al caprabo, omplen de contingut les sufocants tardes sota l'ombra de dues moreres unides per un tendal. A les nits diu que els rantells no molesten gaire, i l'endemà, tornem a començar. El que ell em deia: una delícia! Miquel Camp Pi, TSN, St. Esteve de la Costa. La crisi (altre cop) La crisi va per barris. Si bé han baixat les vendes, en canvi diuen que han augmentat les reparacions. Un altre sector que no la nota és la industria farmacèutica. Tinc un amic que diu que això de la grip nova (per cert quan n'hi hagi una altra com n'hi diran: grip súper nova? Grip actual? És com el que va posar nom a l'Edat Contemporània. La següent com es dirà: Edat Postmoderna? Edat Recontemporània?). Però no ens disgreguem. Tornem a l'amic. Diu que això de la grip nova és un invent de la indústria farmacèutica per fabricar vacunes i fer-se les barbes d'or. És clar que el meu amic és un pèl singular i també diu que al darrera de tot sempre hi ha la Caixa. A casa ja m'ho diuen: ¿com tries els amics, tu? Marc Franc, TSN, Analista. Actualitat Després de l'èxit aclaparador del referèndum d'Arenys, es multipliquen les propostes de plebiscits al territori. Aquestes són algunes de les que n'hem tingut notícia: -Voldria vostè que el poble de St.

Martí de Bufanúvols es convertís en capital de la nova comarca El Bufanuvolès? -Estaria d'acord que el carrer St. Ramon s'escindís del Barri Nou quan aquest aconsegueixi la independència de St. Joan de Gratacós? I finalment, la millor: -Votaria vostè a favor de la independència d'Espanya (i que ens deixin tranquils d'una vegada)? Valentin Dependent, TSN, St. Joan de Gratacós. Ciència Les emissions de CO2 es reduiran aquest any com no ho han fet en els últims 40 anys. Fonts científiques d'absoluta solvència afirmen que això pot retardar l'escalfament global del planeta i ho atribueixen a la crisi econòmica. No, si encara haurem de donar les gràcies als quatre xoriços que la van provocar... Isaac Niuton, TSN, Facultat de ciències. La reivindicació Quina mandra! Tornar a explicar que no volem la gallina al pont de l'Aigua, que ens ofèn cada cop que la veiem i que voldríem que la tanquessin al museu! El guardonat poeta Joan Margarit va dir en els actes de celebració de l'Onze de Setembre a la Ciutadella, que la gallina hauria de tornar al corral. No està malament Joan, però havíem quedat que diries que la fiquessin a la cassola! NOTA: Per manca d'espai, no pas de ganes, ens hem deixat al tinter el cas Gürtel, el cas Millet, l'espionatge a can Barça, els informes de la Generalitat, el cas Núñez i el cas Berlusconi. Un altre dia hi entrarem.


Sarrià de Ter el paper de la història

Aquest Nadal regala el llibre de Sarria de Ter! Preu: 25 euros El trobareu a: Estanc de Sarrià Av. de França 242 / Paper-Viu Av. de França, 183


BOTIGUES A: c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

Parlem_de_Sarria_70  

parlem DESARRIÀ p DS_3 EDITORIAL Subscripció anual:10 euros Tiratge:1.500 exemplars. e-mail:revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you