Més sobre l’ agonia de nació catalana
la
Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
46
Parlem de Sarrià ~ 57
~ cultura
Jorge M. Reverte LA CAÍDA DE CATALUÑA Editorial Crítica, 2006, Barcelona Jorge M. Reverte ha aportat recentment per al coneixement i estudi de la guerra civil espanyola, tres assajos profunds, renovadors, concisos que vénen a esclarir molts aspectes del conflicte que generaren Franco i els seus conspiradors des del Marroc. La batalla de Madrid, (2004), La batalla del Ebro (2003) i la Caída de Cataluña (2006), són tres imprescindibles recopilacions de tres esdeveniments fonamentals del que va ser el tràgic desenllaç de la guerra civil espanyola. La caída de Cataluña, com els altres dos llibres del mateix autor que esmento, no deixen de ser tres lectures absolutament angoixants, com angoixant i dramàtica esdevingué la Batalla de l’Ebre, on la força republicana plantà cara als feixistes i provocà un revés seriós en les files franquistes. El cercle bèl·lic de Madrid esdevé, juntament amb la progressiva pressió que exerciren els franquistes sobre Catalunya, un conjunt d’episodis tremends dels darrers mesos de la guerra, sobretot tenint en compte les repercussions que sobre la vida civil va tenir tot plegat. La caída de Catalunya abraça la totalitat d’informes i fets de guerra des de la perspectiva dels dos bàndols entre les dates del 23 de desembre de 1938 al 13 de febrer de l’any 1939. Cada capítol del llibre ofereix el corresponent informe republicà i franquista, de manera que el lector pot apreciar perfectament l’òptica amb la qual s’observaven i s’analitzaven els darrers mesos de la guerra des de cada bàndol. El llibre, a més d’informes i tota mena de bibliografia, és compilat sobretot a partir de múltiples memòries personals, entrevistes en directe de protagonistes i supervivents que el periodista madrileny Jorge M. Reverte de manera ingent per a tots tres volums va procurar-se. Cal dir que el nombre de catalans -sobretot de les files republicanes- hi són correctament representats. Les àmplies informacions d’aquest llibre del periodista madrileny no parteixen lògicament de zero, estira molt dels estudis que sobre la guerra civil s’han editat a Catalunya; més concretament, Reverte fa un reconeixement al Diari de la Caiguda de Catalunya que en el seu dia va escriure el periodista Josep Pernau, crònica periodística que li serveix tanmateix d’essencial punt d’arrencada per a explicar amb tota mena de detalls, militars i polítics, el que va ser l’ensulsiada de Catalunya. Segons el meu parer, La caída de Catalunya va més enllà de la crònica periodística, i té altres nivells de lectura, però essencialment pot llegir-se colpidorament com un llibre en el qual es narra, es descriu al detall el que va ser el darrer
mig any del conflicte, la brutal repressió franquista contra els republicans. D’una manera absolutament impactant ens trobem davant d’un text que descriu una Catalunya aclaparada pel pessimisme, la desesperació, immersa en una gran sensació de soledat abans de l’assalt definitiu de les tropes de Franco. Tanmateix en aquest llibre, en diversos capítols i episodis, enllà d’apreciar-se la discrecionalitat de la força militar alemanya i italiana que van fer costat a Franco, hom podrà resseguir el nul compromís del govern de Neville Chamberlain, per part anglesa, i la poca traça del govern francès per tal de cuitar a ajudar la força militar republicana enllà dels Pirineus. Tot plegat desolador. L’odi de Franco contra Catalunya va ser molt superior que el d’altres regions d’Espanya per les raons que tothom pot intuir: les raons de costums, de cultura, de llengua, d’història liberal, etc. Els informes descrits ho palesen a bastament... El cercle i els bombardejos de Barcelona, Lleida, Granollers, Sarrià de Ter també, per citar uns mínims exemples, foren alguns dels exponents més sagnants d’aquest odi que reduí la capital catalana plena de refugiats i una població civil catalana durant molts mesos desorientada. Comptat i debatut, aquest llibre, també absolutament impressionant de Jorge M. Reverte, esdevé una minuciosa crònica del dia a dia dels darrers mesos de la guerra; més de quatre mesos en què el defalliment i la desorientació política i militar del bàndol republicà no foren res més que la mort anunciada d’una nació, Catalunya, la qual fins quasi setanta anys després no ha reparat els danys d’una guerra cruenta que al cap i la fi ens va ser imposada des de l’exterior. En el llibre hi trobareu els detalls de la desorientació militar i política en la qual malauradament es veieren els comandaments republicans en els darrers temps, la tibantor entre diverses personalitats polítiques republicanes, el paper d’Anglaterra, de França, del Vaticà, dels dirigents nacionalistes catalans, de periodistes com Josep Pla i Carles Sentís. Un llarg etcètera que a més de posar pell de gallina i explicar fil per randa alguna veritat, algun tarannà inconegut, desplega sobre el paper l’agonia catalana; impressionant memorial per als qui deixaren la seva vida al front, però també imprescindible recordança per al conjunt de la població civil que patí les conseqüències aclaparadores de la impia venjança feixista. Jorge M. Reverte, investiga a fons molts detalls de l’acabament estratègic de la guerra civil espanyola a Catalunya, de l’exili, amb la distància de qui escriu des de fora, per tant, amb una visió –em semblaforça o prou objectiva sobre alguns comportaments polítics i nacionalistes.
~