Parlem_de_Sarria_57

Entre les dues fotos del collage de la portada han transcorregut més de 80 anys. El que fou local d’ús social, per gaudi dels socis de l’Orfeó Joventut ha passat, després de moltes vicissituds, a ser d’ús públic i a local per la gent gran. Un nou equipament situat en un lloc emblemàtic, la que fou en el seu dia Plaça de la República, que ha de servir per aglutinar diverses activitats culturals, lúdiques i socials per tothom. Com el centre cívic La Cooperativa, situat a Sarrià de Dalt i que dóna servei a tot el poble, l’edifici del Coro ha de ser d’utilitat per la gent de tots els barris.

A la planta baixa hi ha l’Oficina d’atenció a les persones grans, atesa per l’entitat Jubilus Gerentologia i la CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA IMPRESSIÓ AGRAÏMENTS HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

PORTADA

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:

www.sarriadeter.cat

Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Gregori Montgé, Josep Rodeja, Assumpció Vila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154 Toni Ruscalleda. Consorci per a la Normalització Lingüística de Salt Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Nicolás Pichardo, Ángel Mesas, Roger Torrent, Lluís Aymerich, Centre Cultural Parroquial, Prese Serrano, Josep Serrano, Ramon Riera, Josep M. Sansalvador, EMG, Montse López i Agnès Vila, Emili Marco, Quim Valentí.

10 € 1.500 exemplars. revista@sarriadeter.cat

~

Sumari Tema de portada Ajuntament Entitats Àlbum de fotos Opinió Dossier d’història Cultura Espai escolar Biblioteca Salut Natura News

4 6 18 21 22 26 40 53 57 58 60 62

Inauguració del “Coro”: Pepa Celaya, Miquel Perdiguer, Nicolàs Pichardo, Carme Figueras, Roger Casero, Xavier Soy i Pia Bosch. Foto Quim Llunell.

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t de PAPELERA LA CONFIANZA SA. Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

El consell de redacció de PARLEM DE SARRIÀ no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

3

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

sobre el que va significar, què es va aconseguir i quina ha estat la repercussió social i ideològica d’aquell període tan intens, malgrat que breu. L’edifici del Coro no va ser-ne aliè a aquest brogit. Convertit en escola Francesc Macià de la Generalitat, del C.E.N.U (Comitè de l’Escola Nova Unificada), envoltat d’una extensa zona esportiva, aquest edifici va demostrar tenir un ús polivalent que, en paraules de l’arquitecte del projecte de rehabilitació, Quim Bover, n’és un dels seus principals atractius.

Com sempre, els projectes són de llarga durada.

Parlem de Sarrià ~ 57

E-MAIL

seu social de l’Esplai de Sarrià de Ter; en el pis superior s’hi poden trobar les dependències dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. També a la planta noble del primer pis s’hi poden celebrar tota mena d’activitats, des del ball dels festius, que aplega a gairebé 100 persones, fins a xerrades, trobades, exposicions, en fi, tot el que es vulgui programar. Queda per resoldre la concessió del bar de la planta baixa.

Enguany s’ha celebrat el 75è aniversari de la proclamació de la República. En aquest número, al dossier d’història, hi ha un extens treball de Ramon Riera

Aquest fou gestat i iniciat per l’equip de govern liderat per l’alcalde Josep Turbau l’any 2000, després d’uns articles d’aquesta revista reivindicant l’obra de Rafel Masó. Ha estat l’alcalde Nicolás Pichardo i un altre equip de govern qui l’ha acabat i inaugurat i, coincidint en el temps, en la celebració de l’any Masó, l’arquitecte que treballà per les famílies d’origen sarrianenc, Ensesa i Teixidor.

Contràriament a l’associació d’idees que suggereix el títol, “Un brindis pel Coro” no significa un brindis al sol.

“El Coro” ja és una realitat tangible, un equipament útil, amb un enorme potencial. Els sarrianencs estem de festa! Enhorabona!.

editorial ~

TIRATGE

Un brindis pel “Coro”

Inauguració de l’edifici del “Coro” Assumpció Vila

4

Parlem de Sarrià ~ 57

~ tema de portada

A la primera planta s’esposaven fotografies que expliquen l’evolució de l’edifici i els seu ús polivalent al llarg dels anys. En primer terme, l’estandard de la Coral Joventut, cedit per Joaquim Ramió. Foto Quim Llunell

L’aire portava l’aroma de les diades especials i hom s’havia vestit per a l’ocasió. Des de primera hora es notava el brogit dels preparatius de la festa, muntant l’escenari, netejant els voltants, disposant les taules del càtering, deixant les cadires ara i adés per tota la plaça, provant el so i els instruments.... Alguns petits participaven de la moguda estrenant el nou tobogan, expectants davant de tant moviment.

El dia clar, fresc, s’endevinava calorós i els responsables del protocol frisaven per completar les agendes.

Alguns dels convidats començaren a arribar. Tot el consistori sarrianenc, equip de govern i regidors, els arquitectes Joaquim Bover i Lluís Bayona, així com la tècnic municipal M. Àngels Roura, responsables de la reconstrucció de l’edifici del “Coro”; el director de l’oficina a Sarrià de Caixa Catalunya, Moisès Casals, amb la directora de zona, Carolina Sànchez; el director de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Sr. Miquel Perdiguer; el Sr. Xavier Soy, sotspresident de la Diputació de Girona; regidors i alcaldes de municipis veïns, Quart i Sant Julià de Ramis, esperaven l’arribada de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueres, acompanyada de la delegada de la Generalitat, Pia Bosch, i de la directora dels serveis territorials, Pepa Celaya.

Tan bon punt la consellera va arribar, s’adreçà a un grup d’avis i els etzibà, quantes parelles es van conèixer en aquella sala de ball?. La Teresa Coll portava les fotos del

seu casament amb l’Eduard Berloso celebrat en el cafè quan el menava la família Sirvent i entre uns i altres recordaven temps passats.

Amb una mica de retard, tot i que amenitzat per un grup musical la comitiva oficial va donar un tomb per l’edifici bo i atenent les explicacions de l’arquitecte Quim Bover i de l’alcalde Nicolás Pichardo quant al disseny i distribució de l’espai. L’arquitecte va esmentar la importància de la recuperació d’un edifici històric, que havia estat Ateneu Popular els anys 20, seu de l’Orfeó Joventut i més tard de la companyia de teatre Foc Nou, reformat per l’arquitecte modernista Rafel Masó. Alguns dels elements arquitectònics s’han salvaguardat, com les façanes sud i oest, tot i que modificant l’alçada de l’edifici annex per lligar-lo amb l’edifici principal, els revoltons i les columnes de fosa de la planta baixa, les columnes de fals marbre de la planta primera, així com part del paviment hidràulic original. Com a nota curiosa, esmentà el fet que els flequers, darrers propietaris de l’edifici, van instal·lar el forn a la planta baixa envoltant una de les columnes de fosa que sostenen l’estructura, amb la qual cosa es demostra que la protecció va ser efectiva ja que no s’esfondrà.

Per altra banda, l’alcalde va explicar les diverses funcions que tindrà el nou edifici, seu dels serveis socials de l’Ajuntament, de l’empresa Jubilus, i de l’Esplai de la gent gran de Sarrià.

A la planta primera una exposició de fotografies, organitzada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament , resseguia un viatge al llarg de100 anys, des del naixement de la Coral Joventut l’any 1906, com així ho testimonia l’estendard cedit per Joaquim Ramió, als anys de la República, quan es convertí en escola del CENU (Comitè Escola Nova Unificada), fins als anys de la postguerra, com a cafè i sala de ball.

Com a mostra del treball dels darrers inquilins n’ha quedat una pastera de fusta, recuperada per vitrina.

L’arquitecte Joaquim Bover va fer la presentació de l’edifici a les autoritats, la consellera de benestar i família, Carme Figueras i la delegada del govern, Pia Bosch.

Després d’aquest recorregut, vingueren els parlaments. El sol donava de ple i tota la roba els era sobrera. Tots els representants de les institucions que han col·laborat econòmicament van tenir les seves paraules d’elogi per la recuperació de l’edifici i pel seu proper ús, com a Club Sant Jordi per a la gent gran.

~

5

La consellera Carme Figueras conversant amb la gent gran que es va aplegar a la placeta de la font.

Fotos: Quim llunell

tema de portada ~

La comitiva restà una estona a la placeta amb una copa a la mà.

Mentrestant, la gent s’apressava a visitar l’edifici, a passejar per les estances ben moblades, s’entretenien a llegir els murals de l’exposició i gaudien en veure com havia quedat de bonic. Els comentaris eren d’elogi per la qualitat dels materials i de l’obra. Alguns deien que es notava que l’arquitecte havia fruit amb l’encàrrec, i és cert, ja que s’observa en múltiples detalls, com les mateixes lletres “el Coro”, extretes d’una fotografia antiga .

Parlem de Sarrià ~ 57

L’antiga pastera de l’Associació de Flequers es va restaurar i va servir per exposar alguns documents de la societat.

L’ Ajuntament de Sarrià de Ter desplega el Pla d’inversions i millores aprovades per aquest any Nicolás Pichardo Delgado Alcalde

L’Ajuntament de Sarrià de Ter està portant a terme tot un seguit d’obres de millores en els diferents sectors del poble, dintre del pla de millores aprovat per al present any, i el desplegament d’aquest paquet d’actuacions té un abast molt ampli i afecta quasi totes les àrees.

6

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

Així doncs, en Serveis Públics s’ha millorat l’asfaltat del carrer Josep Pallach, la plaça Vila Romana, el carrer Rafael Casanova, el passatge de la Font i la cruïlla dels carrers Firal i Ripollet, a més dels nous aparcaments de la Rasa i la plaça Emília Xargay, que vénen a millorar la mobilitat en aquests sectors.

L’arranjament dels parcs infantils al Pla de Horta, la Rasa, plaça Emília Xargay, plaça Salvador Genis i Bech i el de la placeta de la Font, ha permès, a més de millorar la seva imatge, adaptar-se a la nova reglamentació en matèria de seguretat en els parcs infantils. Cal dir que també es preveu continuar amb aquest tipus d’actuació en els sectors de Sarrià de Dalt i del Pla dels Vinyers.

Les excavacions que es porten a terme a la rambla Mossèn Jacint Verdaguer han permès posar al descobert una formidable necròpolis amb més de 79 enterraments distribuïts en dos sectors, un de 20 tombes d'època romana situat al nordoest de la zona excavada i la resta d’enterraments de l'època visigoda.

Dins de l’Àrea d’Urbanisme s’han començat les obres d’urbanització del Polígon P A de “Cobega”, un projecte amb una tramitació molt complexa l’aprovació del qual ha trigat més de sis anys, però que comportarà la cre-

Vista aèria de Sarrià de Dalt, i perspectiva de l’AP-7.

ació de nous equipaments, com una nova biblioteca, un auditori i una sala exposicions.

També estan en fase de licitació les obres dels carrers Josep Flores, Pere Calders i el passatge Principat, una vegada actualitzat els respectius projectes constructius.

El Pla de sanejament de l’àrea urbana de Girona és un altre projecte on l’Ajuntament de Sarrià de Ter com a municipi afectat participa i cofinança amb altres ajuntaments de la zona.

Aquest projecte de vital importància que es troba en fase de redacció, contempla l’ampliació i modificació dels antics col·lectors en alta del sistema de sanejament que daten dels

La nova àrea infantil de la placeta de la font.

anys 70 i que aporten les aigües residuals a la depuradora de Campdorà. El pla contempla la creació de nous col·lectors interceptors en alta, que vindran a reforçar l’actual xarxa de sanejament, totalment insuficient per a donar servei al fort creixement urbanístic que està experimentant l’àrea urbana de Girona i els municipis que l’envolten.

També les fortes inversions en la depuradora de Campdorà, la dotaran d’una capacitat de tractament de fins a 55.000 m3/dia.

El projecte d’urbanització del sector Xuncla II està definitivament aprovat i és en aquest sector on s’ubicarà la futura deixalleria d’àmbit comarcal, que amb un pressupost de 318.000 € , finançat per la Junta de Residus, començarà passat l’estiu i millorarà així la gestió de residus del municipi.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha encarregat a l’arquitecte Josep San Andreu la redacció d’un projecte sobre l’ampliació a 8 carrils de l’AP 7, complementari als estudis d’afectacions i soroll ja fets i que recollirà totes les recomanacions que des de l’Ajuntament, a través de l’equip tècnic i jurídic, s’ha realitzat, igualment s’incorporaran a l’expedient tots els suggeriments i inquietuds que des dels veïns afectats, Plataforma 8 carrils i altres entitats s’han fet, a través de les

reunions informatives, i que s’incorporaran a la resta de documentació tècnica i jurídica que l’Ajuntament presentarà al Ministeri de Foment, Generalitat, Acesa i l’empresa concessionària, així com administracions i empreses implicades.

Respecte al TGV, l’Ajuntament està fent gestions perquè el tram entre la pujada al Golf de Sant Julià de Ramis, futura sortida a la superfície del tren, i el sector de Montagut també a Sant Julià de Ramis, sigui soterrat, ja que el tram és molt curt i els estudis tant econòmics com de rasants aconsellen el seu soterrament. Un dels arguments fonamentals és que es desplaça el problema que creava les sortides i entrades de túnels a molt curta distancia, al sector d’en Xuncla i la riera Guilana en aquest punt.

~

FERRETERIA DECOFER ■ ■ ■ ■

PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMÈSTIC MATERIAL ELÈCTRIC… TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS” TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI!!

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIA

7

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

Parlem de Sarrià ~ 57

FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS

ajuntament ~

■ ■ ■ ■

Casals, casalet i activitats d’estiu Angel Mesas Mesas Regidor Delegat d’Esports

Quan arriba l’estiu tot és diferent, vestim diferent, mengem diferent i fins i tot fa la sensació que som diferents.

També quan arriba l’estiu l’àrea d’esports es transforma i organitza activitats diferents, i fidels com cada any els casals, casalet i les activitats d’estiu són els eixos de la nostra actuació. I alhora, posem fil a l’agulla per anar preparant la propera temporada esportiva.

8

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

Casals i casalet Any rere any el nostre objectiu és dur a terme unes activitats que, plenament consolidades, responguin a les necessitats dels nostres usuaris. D’aquesta manera aquest any allarguem els diferents casals tant a l’inici com al final, ja que comencem just quan s’acaba l’escola i acabem just quan torna a començar.

També hem afegit de manera gratuïta un horari de guarderia de 8 a 9 hores per als qui ho necessiten. Entenent que aquests nous plantejaments han de donar solució als problemes que tenen molts pares, sobre què han de fer amb els seus fills aquests dies i hores que fins ara quedaven penjats. Som conscients que no podem solucionar tots els problemes, però intentem solucionar-ne el major nombre possible.

Els nostres objectius fonamentals són: donar un bon servei amb el mínim cost possible i fer activitats del gust de la mainada fins al punt que quan detectem que l’activitat no agrada, es canvia per una altra.

A nivell d’estructura cal dir que fem activitats adaptades a les edats dels nens i que dintre dels mateixos casals es fan distribucions de la mainada en funció de la seva edat i de les seves capacitats. Aquesta política ens permet integrar els nens d’una manera més dinàmica i eficient, alhora que els fem més participatius en les activitats. Cal dir també que és per a nosaltres fonamental el control de la mainada, en aquest sentit i en funció de l’activitat a realitzar hi ha reforços especials amb més monitors.

A la Cooperativa es realitzen moltes de les activitats d’interior del casal d’estiu.

Aquagym i curset de natació Són aquestes dues activitats que es duen a terme ja fa uns quants anys. Activitats que han tingut sempre molta acceptació, anant en augment any rere any. Creiem que són dues activitats necessàries, ja que és una altra manera de fer esport, que a l’estiu es te una mica oblidat. L’aquagym és una activitat oberta a tothom, però especialment estudiada per a la gent gran, ja que ajuda a estar en forma sense esforços molt considerables.

També el curset de natació és obert a tothom, però aquest és més adequat a la mainada petita que vol aprendre a nedar. Es lògic pensar que la majoria de gent adulta ja en sap.

Piscina municipal No hi ha cap dubte que amb aquesta calor res és més refrescant que un bon bany a la piscina. La piscina municipal és probablement l’espai que ens comporta més dubtes, perquè generalment mai és al gust de tothom: la gespa està alta o està baixa, hi ha molta ombra o n’hi ha poca, hi ha massa gent o n’hi ha poca, l’aigua és molt transparent o no ho és tant......., i així entrem en un món de petits detalls que sembla que no s’acaben mai. Bé, hi ha molts paràmetres en els que ens podem moure i pensem que això és la salsa de l’estiu. Bé, fer content a tothom és pràcticament impossible, però treballant amb il·lusió i ganes aconseguim fer contents una gran majoria, en qualsevol cas sí que tothom ha de tenir clar que ens movem dins els paràmetres que exigeix la reglamentació d’ús de les piscines públiques per tal de donar un servei acurat .

~

Pla d’equipaments culturals 2005-2007 En el conveni amb el promotors del sector Cobega hi figura la cessió d’uns baixos i planta per equipament públic de 2.208m2. Des que es varen iniciar les converses ja es va veure la necessitat de destinar-ho a centre cultural, bàsicament per incloure la Biblioteca. En el transcurs d’aquests anys, s’han anat perfilant algunes de les mancances en temes culturals del nostre municipi i per tant aquest espai s’ha anat omplint de dessitjos i voluntats.

L’equip redactor del projecte, Martín & Busó, va dibuixar el que seria la sala d’actes de la Biblioteca en pendent, és a dir un petit auditori i al costat la sala d’exposicions que també hauria de tenir un ús polivalent.

La presentació del Pla d’equipaments culturals es va fer a Barcelona. En la pantalla de la sala d’actes del palau de Santa Mònica, hi dominava el que ha estat l’eslògan d’aquesta campanya del Departament: “cap municipi sense equipament cultural”. Després es tancava el cercle amb dos eslògans més de capital importància, “cap equipament sense activitat” i “cap activitat sense públic”. Per tal que existeixi la creació cultural fan falta espais adients, que també permetin la distribució dels productes, que el seu consum pugui arribar al major nombre de públic i que aquest, a ser possible, sigui proper.

9

~

Parlem de Sarrià ~ 57

No n’hi ha prou amb què Barcelona i Girona tinguin bons espais per al teatre i la música. La xarxa s’ha d’estendre a tots els pobles per tal que la cultura s’estengui a tots els nivells. Sempre hem cregut que la nostra proximitat amb la capital ens ha penalitzat en l’aspecte cultural, però si els deixem els espectacles de més pressupost i envergadura queden un bon nombre d’actes de petit format que es poden fer a Sarrià de Ter i que es complementen amb l’oferta de la ciutat. Hem apostat fermament per la formació cultural, com s’ha pogut veure amb l’escola de música o el taller d’arts plàstiques. Un auditori com el que es projecta, de 150 places, ens permetrà oferir molts actes que no precisen d’un gran escenari, sinó de bones condicions acústiques i de comfort. Pensem per exemple amb el cicle de concerts de Nadal, amb l’hora del conte, amb les xerrades literàries, en les presentacions de llibres, passes de documentals, cinema-fòrum, debats i totes les activitats de petit format que es plantegin. El seu emplaçament privilegiat, la seva excel·lent bona comunicació, generarà una dinàmica que ara ens costa d’imaginar. Serà per tots un gran repte.

ajuntament ~

Quan el Departament de Cultura de la Generalitat va publicar les bases del Pla d’equipaments culturals, vàrem veure que tant l’auditori com la sala d’exposicions podia adaptarse a la convocatòria de sales polivalents prevista per als municipis de menys de 15.000 habitants. I així es va fer. El 26 de juny el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ens comunicava que aquest projecte es subvencionava amb 357.000€ és a dir un 35% del seu pressupost. Amb aquesta subvenció, amén del que està obligat el promotor a cedir, (ha d’entregar l’equipament amb la paleteria grossa inclosa), ja garantíem una part molt important del finançament. Per altra banda, la Biblioteca compta amb una subvenció del PUOSC de 317.000€ , també amb la cessió del promotor de l’obra fins a la paleteria grossa i amb el finançament del 25% del pressupost per la Diputació de Girona. Per tant, el projecte s’encarrila amb un gran suport econòmic, i pràcticament resolta la Biblioteca i la planta baixa de l’equipament . La segona planta, quedarà per una tercera fase i es preveu una sala definitiva per encabir-hi les troballes arqueològiques i els Fons Emília Xargay, així com l’arxiu històric de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Assumpció Vila Regidora de Cultura

Pla Dona a l’ Acció

10

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 2006-2008

“És tan reaccionari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l’espècie.”

(Isabel Clara Simó a la contraportada del seu llibre Dones. Columna Edicions, 1997)

Roger Casero Gumbau, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

fomenta la igualtat i que denuncia les injustícies, desigualtats i maltractaments a què la dona, les dones, estan massa sovint sotmeses.

Dones Més que Mai és una entitat de Sarrià de Ter que fa una feina sovint poc visible, però d’una importància social de primer ordre. Dones Més que Mai és una entitat de dones que treballa amb i per a les dones fent una tasca assistencial i social amb un col·lectiu doblement desfavorit: les dones grans; doblement per la seva condició de persones grans i per la seva condició de dones. Dones Més que Mai compleix per un costat una tasca comunitària, però també ha actuat com una entitat de sensibilització i denúncia vers les problemàtiques de les dones, exercint a més una funció primordial: la interpel·lació a l’Ajuntament de Sarrià de Ter en la seva implicació i compromís vers la seva activitat, vers les dones. Algunes de les activitats que fa Dones Més que Mai les fa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, com d’altres entitats. Dones Més que Mai va iniciar fa uns anys la celebració d’un sopar de dones el dia de la Dona Treballadora; aquesta activitat ha esdevingut la llavor del que, des de fa quatre anys, s’ha esdevingut les Jornades de la Dona Treballadora, de les quals es va publicar al darrer número del Parlem de Sarrià un article sobre la quarta edició d’aquestes jornades celebrades a principis de març d’enguany.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter, l’equip de govern, sensible a aquesta qüestió ja fa temps va decidir implicar-se més en les Jornades de la Dona Treballadora, aportant-hi recursos econòmics, recursos humans i gestió en la seva organització, alhora que desenvolupant polítiques en clau de gènere; algunes molt definides en clau de dona, d’altres en el marc de l’atenció comunitària. D’aquesta manera des de l’any 2004 a nivell intern es destinen unes quantitats del pressupost a fomentar les polítiques de dona. El servei d’Escola Bressol, així com la creació dels Serveis Socials municipals permeten fomentar polítiques d’igualtat. Cal tenir present que la majoria de les ajudes, en serveis i en prestacions, que es donen des dels Serveis Socials municipals, estan destinades sobretot a famílies i a les dones, i que les dones (dones grans i dones de família) són un dels col·lectius més demandants dels Serveis Socials. Fent polítiques de suport a la família, encara que no només, és una manera de fomentar la igualtat, donant més oportunitats a les dones a formar-se i a incorporar-se al món laboral.

Dones Més que Mai és una de les entitats que participa de la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter, una comissió de treball de la qual l’Ajuntament forma part, juntament amb una sèrie d’entitats més del poble. La Comissió de la Dona organitza les Jornades de la Dona Treballadora i ha estat precisament el fet que aquesta comissió estigui formada per diferents entitats diverses el que ha anat enriquint i millorant, any rere any, el contingut i la programació de les Jormades de la Dona Treballadora. Dones Més que Mai i una sèrie d’altres entitats treballen conjuntament des de la perspectiva de la dona per fer del nostre poble, Sarrià de Ter, un poble amb sensibilitat de gènere, un poble que

A partir del treball fet aquests anys per Dones Més que Mai i per la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter, des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, des de la regidoria de Serveis Socials, veiem una doble necessitat a la qual cal fer front: per un costat la necessitat de destinar majors recursos econòmics al desenvolupament de les polítiques de gènere, per l’altre la necessitat de planificar la tasca que ja estem fent i emmarcar-la amb la planificació més general i estratègica de les polítiques de dona del Govern de la Generalitat. Així doncs, durant la preparació de les darreres Jornades de la Dona Treballadora, i davant l’oportunitat que com a Ajuntament ens poguéssim presentar a una convocatòria de l’Institut Català de les Dones, vam elaborar el Pla Dona a l’Acció, el Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter.

Les dones cada vegada estan més presents en treballs de la indústria. Antònia Díaz i M. Àngels Ortiz en les instal·lacions de Paperera de Girona.

El Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 20062008, en la seva introducció planteja la seva finalitat: eradicar les desigualtats que pateixen les dones i aconseguir així, la igualtat d’oportunitats real de dones i d’homes dins el nostre municipi.

A partir d’aquesta voluntat política, es desenvolupa el Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 2006-2008, emmarcat dins el V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya per concretar els compromisos del Pacte del Tinell per aplicar polítiques de dones.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter pren el compromís polític i institucional de realitzar polítiques de dones amb les dones i per a les dones, partint d’un instrument que actua com a marc facilitador, que és el Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter. El Pla Dona a l’Acció segueix els 6 eixos directrius que marca el V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007: Eix 1: Polítiques que donin exemple de la transversalitat tant en el disseny com en el desenvolupament de les accions • Promoure la transversalitat dins les diverses àrees de l’Ajuntament, tant en l’acció com en els recursos Eix 2: Polítiques que incrementin la presència i la participació de les dones en tots els àmbits de la vida social, tenint en compte la seva diversitat • Fomentar la participació democràtica i l’associacionisme de les dones • Promoure i facilitar la participació social i laboral de les dones immigrades

11

Eix 3: Polítiques de construcció d’una cultura per a un nou contracte social • Crear mecanismes per fer emergir la cultura de les dones • Promoure la formació i sensibilització en la perspectiva de gènere per al personal tècnic i polític

ajuntament ~

Des de les diferents àrees de l’Ajuntament s’han anat copsant les inquietuds i necessitats dels diferents col·lectius i agents socials del poble, s’han anat identificant les problemàtiques que més afecten les dones en tots el àmbits: cultural, urbanístic, social, econòmic, laboral, etc. En clau de gènere es treballa des de les àrees de Joventut, Salut i Gent Gran, però cal treballar-hi des d’altres àrees, en especial des d’urbanisme a través de l’accés als habitatges de promoció oficial, un ele-

El Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 2006-2008 planteja, d’una banda, ordenar i assentar les bases de totes aquelles accions que ja es porten a terme al municipi en matèria de dona i, d’altra banda, ampliar dites accions partint de la diagnosi realitzada i de la detecció de buits, a través de la definició de diferents eixos concretats en objectius i mesures. En resum, recollir tot el que es fa i ampliar els horitzons de les polítiques de gènere.

Parlem de Sarrià ~ 57

Durant els darrers anys, s’han estat portant a terme, des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, accions de polítiques de dones que responen als criteris de transversalitat i de participació activa. Paral·lelament, s’ha dedicat aquesta primera etapa a l’observació i recollida de dades, és a dir, la fase de diagnosi. Val a dir que la meitat de la població de Sarrià de Ter són dones, amb una important feminització de la població de gent gran, majors de 65 anys. D’altra banda el percentatge més elevat de població femenina és el comprès entre els 25 i 35 anys, és a dir, en plena edat d’incorporació al món laboral i en edat reproductiva. També és destacable que d’entre la població immigrada entre 15 i 29 anys, el percentatge de dones immigrades és del 71,43% enfront del 28,57% dels homes. Noves necessitats emergents i nous models de família plantegen la necessitat que les administracions siguem capaces d’articular els instruments de cohesió social necessaris per tal de fer-hi front.

ment sobre el qual des de fa mesos estem treballant.

Eix 4: Polítiques de reorganització dels temps i dels treballs per tal de fer la vida quotidiana un eix vertebrador de les polítiques • Promoure accions que fomentin la corresponsabilitat en la llar i en l’atenció, cura i educació de fills i filles i del nucli familiar • Fomentar programes que incideixin en l’accés de les dones a l’ocupació de qualitat i/o d’inserció laboral per a col·lectius provinents de sectors decadents Eix 5: Polítiques que abordin de manera integral les violències contra les dones • Promoure programes que realitzin un abordatge integral de les diferents manifestacions de la violència masclista Eix 6: Polítiques que ofereixin una atenció integral davant les necessitats de les dones • Promoure els serveis d’informació i assessorament i recursos per a les dones El Pla Dona a l’Acció conté, com hem vist, una part de diagnosi i una part d’objectius, però no tindria sentit si no contemplés una sèrie de mesures a portar a terme, ja que l’acció ha de ser el principal motor d’aquest Pla. Algunes de les accions que el Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 2006-2008 contempla són:

• Creació de partides pressupostàries (major visualització) • Creació de la regidoria de dones o igualtat d’oportunitats • Potenciar les xarxes de dones • Suport a iniciatives de les entitats i associacions de dones, o que realitzin accions per i amb les dones • Planificar l’oferta cultural pública tenint en compte les necessitats i inquietuds de les dones • Oferir formació en perspectiva de gènere i corresponsabilitat al personal tècnic i polític • Pla de prevenció municipal contra la violència de gènere Pla Dona a l’Acció és el nom del Pla Local de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter; el nom vol transmetre la realitat del nostre municipi pel que fa a les dones; les nostres dones són actives, participen del teixit associatiu i l’enriqueixen; moltes entitats han estat presidides o estan presidides en l’actualitat per dones, moltes dones han format part o estan formant part de les juntes d’entitats del nostre poble. A l’Ajuntament hi ha tres regidores, dues de l’equip de govern i una de l’oposició, xifra que mai s’havia assolit però que encara segurament és insuficient. Però les polítiques de gènere, l’eradicació de les desigualtats, no és una tasca només de les dones, és una tasca comuna entre els homes i les dones, entre totes les persones.

12

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

Mes de la Salut, + Salut La transversalitat és un dels grans objectius de les polítiques de gènere; si bé és important la tasca de desenvolupar polítiques i accions directament adreçades a les dones, és molt important anar incorporant la perspectiva de gènere en les polítiques i accions de caràcter més general i comunitari. Aquest ha estat un dels objectius de la proposta d’enguany del Mes de la Salut. D’aquesta manera hem incorporat en una programació de caràcter general la perspectiva ja no només de gènere, sinó també la d’altres variables: a part de la de la dona, la dels joves, la gent gran i les famílies. Al llarg del mes de maig, doncs, s’han fet tallers i xerrades oberts a tothom, però adreçats d’una manera especial a aquests grups de població.

Nascut com a prova pilot l’any passat, el Mes de la Salut ha fet aquest any un salt quantitatiu i qualitatiu important. A partir d’un plantejament senzill: la importància d’aprendre a cuidar-se, de tenir consciència del propi cos i de la nostra salut, per a poder assolir una vida saludable tant a nivell personal com a nivell social, promovent uns estils de vida que portin en si una definició de salut, no com absència de malaltia, sinó com un estat de benestar físic, mental i social, el Mes de la Salut ofereix, a través dels tallers i les xerrades, un intercanvi de coneixements per tal potenciar actituds positives que ens portin a unes condicions saludables i, per tant, a una millora de la nostra qualitat de vida.

La prova del salt quantitaiu i qualitatiu es percep en el programa d’aquest any, en què hem diversificat més les

activitats i en què la cartera de col·laboradors s’ha ampliat considerablement. Organitzat per l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, han col·laborat en l’edició d’enguany l’Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el Centre Cívic la Cooperativa, la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias), la Secretaria General de Joventut, el Consell Comarcal del Gironès, l’Associació Comunitària AntiSida de Girona, el Departament de Benestar i Família, Jubilus Gerontologia, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, l’Associació Cultural Apaga la Tele (ATV), l’Ateneu Infantil i l’Ateneu Jove, el CEIP Montserrat i l’AMPA CEIP Montserrat, l’Escola Bressol Municipal Confetti, la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter, el CAP Sarrià de Ter, Identitats SC, i l’Aula de Cuina Nuri Lladó.

Les activitats pogramades han estat les següents: Activitat: Taller Xerrada Xerrada - Taller Xerrada Xerrada - taller Xerrada - taller Xerrada Taller Taller Xerrada Exposició

Títol: La constitució de les relacions afectives, primeres relacions.

Inauguració del Mes de la Salut.

Prevenció de la incontinència d’orina.

El canvi: garantia de futur.

Eines per a la gestió del canvi.

Dones i Salut: espais de participació.

Les drogues i conductes de risc.

Cuina saludable.

Sucs saludables.

La prevenció dels transtorns alimentaris: un repte per tothom.

Hàbits saludables.

Espai:

A càrrec de:

Adreçat a:

Local ATV

Identitats sc

joves (15-18)

Cooperativa

Ateneu Jove i Amics dels Gegants Mercè Lladó, llevadora del CAP de Sarrià de Ter Jubilius Gerontologia Jubilius Gerontologia

tothom

Cooperativa Sala Patronat Sala Patronat Cooperativa Cooperativa CEIP Montserrat Cooperativa Cooperativa Cooperativa

l’Institut Català de les Dones Joan Fernández Núria Lladó Ateneu Infantil ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia) Ateneu Infantil

dones gent gran gent gran dones mares i pares tothom joves mares i pares

tothom

El Mes de la Salut, + Salut és un esdeveniment consolidat en el calendari d’activitats de Sarrià de Ter; el plantegem com un servei municipal de salut comunitària. Ha estat una idea sobre la qual d’altres municipis i administracions s’han interessat i que poc a poc ve tenint una resposta satisfactòria en la població de Sarrià de Ter. A partir d’aquesta experiència des de l’Àrea de Serveis Socials estem treballant amb el CAP per aprofundir en el treball comunitari de salut al nostre municipi.

Parlem de Sarrià ~ 57

13

~

ajuntament ~

L’Ajuntament de Sarrià de Ter està fent una important tasca de planificació i desenvolupament de polítiques adreçades a les persones: el Pla Local de Joventut, el Pla Integral de la Gent Gran, el Pla Dona a l’Acció, el Mes de la Salut i d’altres iniciatives són la plasmació del nostre compromís, com a Equip de Govern, de treballar amb i per a les persones, responent a les seves necessitats i demandes, destinant-hi temps, recursos humans i econòmics per millorar la qualitat de vida dels qui vivim a Sarrià de Ter.

Esports temporada Àngel Mesas Mesas Regidor Delegat d'Esports

2005-2006 Entitats esportives i ajuntament Un any més, una vegada acabada la temporada esportiva, cal fer la reflexió: de quina manera s’ajuda a les entitats esportives?

La política de l’àrea d’esports en matèria esportiva considera que és en l’esport base on s’han de fer la majoria dels esforços. Tampoc deixar de banda l’esport sènior, però és el base el que s’ha de potenciar. De fet entenem que formar part d’un equip sènior és el resultat de l’aprenentatge dels anys anteriors.

14

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

Al llarg d’aquests anys, hem parlat amb les entitats de les maneres que des de l’Ajuntament creiem que s’ha de conduir l’esport per tal d’assegurar una continuïtat i aquí entenem que tots hi hem de participar. Les entitats, posant tècnics esportius i entrenadors realment preparats, i l’Ajuntament, dotant de subvencions i d’instal·lacions per tal

de poder dur a terme les activitats esportives amb uns mínims de qualitat.

En aquest sentit l’Ajuntament ha incrementat la partida pressupostària d’esports en aproximadament un 33%, diners que seran repartits d’una manera equitativa entre totes les entitats esportives que formen el Consell d’Esports, tenint com a objecte fonamental en aquest repartiment, el nombre d’esportistes de l’esport base de cada entitat.

També s’ha de clarificar la diferència entre la tasca de les entitats i la tasca municipal, ja que les entitats tenen objectius més concrets que l’Ajuntament. Per les entitats és fonamental un aprenentatge de qualitat, amb molta tecnificació per tal de garantir una formació adequada en categories superiors; per l’Ajuntament, aquesta tecnificació passa a un segon grau, el que és important és la pràctica esportiva.

Esport i dona Queda pendent un tema que afecta tot el país i també al nostre poble. La incorporació total de la dona al món de l’esport. Fins als 13 o 14 anys, sembla que hi ha força participació, però a partir d’aquí la participació tendeix a baixar. Si sempre mantenim que l’esport és bo per a tothom i en totes les edats, cal preguntar-se el perquè d’aquesta tendència a la baixa a partir de certes edats. Sens dubte hi ha molts factors socials de molts anys –probablement i en termes esportius “fora de joc”-, que hi influeixen i que cal canviar. Potser aquest tema va més enllà d’aquest article, però s’ha de dir clar i alt que l’esport és per a tothom i la dona té ple dret a participar-hi en les mateixes condicions i garanties, tant en edats d’esport base com en edat sènior.

Esport i vellesa Cal prendre consciència que l’esport és bo tota la vida, la pràctica esportiva ens manté més àgils, millor preparats físicament i fins i tot més joves. És un error creure que perquè ens fem grans hem d’abandonar-lo, potser sí que s’ha de canviar el plantejament del tipus d’activitat esportiva o la intensitat amb què ha de realitzar-se, però el que és innegable és que ha de fer-se.

Dedicar-hi una estona diària és bo i el cos ho agrairà.

Des d’aquestes ratlles vull animar la gent gran a fer-ho.

Una bona passejada, uns simples exercicis ens ajudaran a portar el dia millor. També cal dir que en aquestes edats és molt important –sempre ho és - comptar amb l’opinió del metge, ell ens coneix i per tant ens pot indicar el tipus d’activitat esportiva que podem realitzar.

~

EUGÈNIA AV. de França, 13 17481 SANT JULIÀ DE RAMIS

15

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

RESTAURANT

34è homenatge a la vellesa La gent gran, un gran actiu de Sarrià de Ter Roger Casero Gumbau primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

(...)

Ara és temps de placidesa, de viure el present serenament.

Compte! Però, no desertéssim, hem d’ajudar a fer un món millor. (fragment del poema Tardor de la Vida, de Dolors Xabé)

16

Parlem de Sarrià ~ 57

~ ajuntament

L’Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter d’enguany l’hem celebrat en un aiguabarreig d’emocions: la tristesa pel traspàs d’en Martí Ballada, l’emocionat record de l’Eduard Carlos i l’alegria per la inauguració d’El Coro. En tots els que vam assistirhi, aquesta emotivitat hi era present, amb tanta força com la ferma voluntat de tots de, malgrat les dificultats, seguir endavant amb les nostres vides i projectes. La Dolors Xabé va posar veu a les nostres emocions i sentiments, encomanant-nos la seva serenitat i encoratjant-nos a mantenir viva la il·lusió i el compromís.

Organitzat pel Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt, l’Esplai de Sarrià de Ter i l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la col·laboració dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, els Cantaires de Sarrià, la Caixa d’Estalvis i Pensions de BCN, “la Caixa”, Flors Emília Cristina i l’Estanc de Sarrià de Ter, l’Homenatge a la Vellesa, celebrat el diumenge 4 de juny, va seguir la mateixa estructura establerta els darrers anys. Els parlaments van anar a càrrec del Sr. Pere Coll i del Sr. Josep Aymerich, presidents de l’Esplai de Sarrià de Ter i del Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas de Sarrià de Dalt respectivament, del Sr. Lluís Torner i Callicó, de la Sra. Dolors Xabé, autora del cartell i del poema Tardor de la Vida que acompanyava el programa, i del Sr. Nicolás Pichardo, alcalde de Sarrià de Ter. Enguany els obsequis per als homenatjats van ser unes escultures de fusta tallades per les mans d’en Quim Pradas, unes mans que més que tallar la fusta l’acaronen, fent de petits trossos de fusta delicades obres d’art.

Parlament de Pere Coll, president de l’esplai de Sarrià de Ter. Sentats, Nicolàs Pichardo, Dolors Xabé, Josep Aymerich, Roger Casero i Lluís Torner.

Fotos: Serveis Socials

Els homenatjats d’aquest any van ser: Homenatge a la persona més gran del municipi, que també és la dona més gran assistent en el 34è Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter: Sra. Francisca Torroella Teixidor, nascuda el 10 de desembre de 1905.

Homenatge a l’home més gran assistent en el 34è Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter: Sr. Joaquim Ramírez de Cartagena i Vila, nascut el 17 de setembre de l’any 1909.

Homenatge a una persona proposada pel Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas: Sra. Maria Teresa Cos, per la seva col·laboració en l’organització de l’Homenatge a la Vellesa des de la primera edició i per la seva activitat, juntament amb el seu difunt marit, com a col·laboradors del Centre Parroquial.

Homenatge a una persona proposada per l’Esplai de Sarrià de Ter: Sra. Dolors Xabé, per la seva dedicació al poble al llarg de tants anys, el cine a les escoles, en

Els cantaires de Sarrià, varen oferir algunes peces del seu repertori abans de fer l’entrega dels premis als homenatjats.

De dalt a baix: Nicolás Pichardo, Alcalde, felicita la dona més gran assistent al 34è Homenatge a la Vellesa, Francisca Toroella, que és també la persona més gran de Sarrià de Ter amb 100 anys complerts.

Joaquim Ramírez de Cartagena, l’home més gran assistent al 34è Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter, amb Nicolás Pichardo.

Maria Teresa Cos, homenatjada a proposta del Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas, acompanyada de l’Alcalde, Nicolás Pichardo.

la continuïtat de la Sala Patronat i a la Casa de Colònies amb el Patronat de Pares, col·laborant a Ràdio Sarrià i a la revista Parlem de Sarrià, per haver format part de la Junta de l’Esplai, per al seu activisme cultural i per la seva tasca de foment de la lectura.

Dolors Xabé, homenatjada a proposta de l’Esplai de Sarrià de Ter, acompanyada de Nicolás Pichardo, Alcalde, i Roger Casero, regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

A part dels homenatges que es fan cada any, la comissió organitzadora va decidir, aquest any, atorgar una menció especial en record de l’enyorat i estimat amic i company Jordi Carlos Mampel, que va ser president de l’Esplai de Sarrià de Ter. Recordant el seu testimoniatge vam fer entrega a la família d’una placa en agraïment pòstum per la seva dedicació a Sarrià de Ter. L’Ajuntament potencia les polítiques adreçades a la Gent Gran

ajuntament ~ 17

~

Parlem de Sarrià ~ 57

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat recentment diu en el seu article 18, sobre els Drets de les persones grans: les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Aquests darrers dos anys les polítiques d’atenció a la gent gran han estat una prioritat de l’Ajuntament, potenciant els serveis d’atenció a domicili, agilitzant les tramitacions, ampliant les activitats adreçades a la gent gran i creant un nou punt de referència, un nou equipament per a les persones grans, el Club Sant Jordi “El Coro”, on s’ubicarà l’Oficina Municipal Gerontològica i els Serveis Socials Municipals.

Al llarg del primer semestre d’aquest any, des de l’Àrea de Gent Gran de l’Ajuntament de Sarrià de Ter s’han organitzat, juntament amb Jubilus, sessions de diferents nivells dels Tallers de Manteniment de la Memòria i dels tallers de Grups de Suport d’Atenció a Familiars; també s’han organitzat tallers de Relaxació i Salut i xerrades sobre Menjar Sa, Malalties de l’Edat i Demències, amb la col·laboració del Centre Cívic la Cooperativa, els Serveis Socials municipals i el Centre d’Atenció Primària de Sarrià de Ter. A l’estiu s’ha organitzat un taller de Musicoteràpia, adreçat també a la Gent Gran.

Com ja es va explicar en el darrer número del Parlem de Sarrià en un article de Jubilus, Sarrià de Ter disposa ja d’un Pla Integral d’Atenció a la Gent Gran. L’Ajuntament de Sarrià de Ter ampliarà la seva cartera de serveis amb el desenvolupament d’aquest Pla Integral d’Atenció a la Gent Gran, inspirat en un principi: el Municipi no pot eludir la diversitat, complexitat i els diferents nivells de dependència del col·lectiu de gent gran.

Festa del Roser Centre Cultural Parroquial

18

Parlem de Sarrià ~ 57

~ entitats

Exposició de puntes de coixí a la seu del Centre Parroquial. Fotos Quim Llunell

El Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas i Ramada de Sarrià de Dalt va organitzar, com cada any, la festa en honor a la verge del Roser, els dies 22 i 23 d’abril, amb els actes que es detallen: El dissabte dia 22 a les 5 de la tarda, les autoritats del poble van inaugurar l’exposició de puntes de coixí del grup puntaires de Sarrià de Dalt. Tot seguit es va repartir un abundant pica-pica a tots els assistents.

Al vespre, a 2/4 d’onze, la cobla Ciutat de Girona ens va delectar amb un gran concert de sardanes i música catalana que va fer les delícies del públic assistent, que els va acomiadar amb llarguíssims aplaudiments.

El diumenge dia 23 a les 10 del matí, el Sr. Rector va celebrar a la Parròquia de Sant Pau una missa en honor a la verge del Roser.

A les 2 de la tarda, gran quantitat de socis del Centre, veïns del poble i forasters amics ens vàrem reunir en un dinar de germanor, amb el següent menú confeccionat per l’equip de cuiners del Centre: entreteniments, tradicional arròs a la cassola, botifarra a la brasa amb guarniment, postres, aigües, vi, cava, cafè i licors.

Finalment, a les 5 de la tarda, en el teatre del Centre, la companyia “Es Grata” de Bordils va posar en escena la divertida comèdia “Stop al matrimoni”. Durant la representació teatral se sortejà un quadre obsequi del grup de puntaires de Sarrià de Dalt al nostre Centre.

Va ser una festa molt agradable que va deixar molt satisfets a tots els que hi varen assistir.

~

Prese Serrano

Festa del Pla de l’ Horta

El dia 7 de maig es va celebrar el XXV aniversari de l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta. És tota un fita arribar a l’existència del quart de segle d’una associació que va sorgir com a moviment reivindicatiu d’uns serveis públics precaris i, tot i haver aconseguit les inqüestionables millores en el barri (tant en termes quantitatius com qualitatius), continua treballant per millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen en el barri i, per extensió, la dels sarrianencs i sarrianenques.

L’emblemàtica celebració va comptar amb els següents actes: • 10.30 h: Rua amb els Gegants de Sarrià de Ter • 12.00 h: Espectacle infantil amb el grup “La Lluna” • 14.00 h: Botifarrada popular • 15.30 h: Espectacle de màgia amb el “Mag Raül” • 16.30 h: Balls de saló amb la “Companyia Víctor” • 17.30 h: Espectacle musical amb la Disco-mòbil “Pepe” Gràcies al bon clima, tant meteorològic com social, tota la celebració va estar caracteritzada per un ambient de festa i de germanor, on tothom va col·laborar perquè l’esdeveniment resultés tot un èxit.

Espectacle de màgia a càrrec del mag Raül per la festa del pla de l’Horta.

En el moment de realitzar els diferents actes de celebració, es va tenir present el fet que, de manera global, totes les persones tinguessin un espectacle a la seva mida. Així doncs, es van celebrar actes específics per a la mainada i també per als més grans, amb l’objectiu de fer gaudir tothom.

Esperem que així hagi estat.

Des de l’AV del Pla de l’Horta ens agradaria recordar, felicitar i agrair tota la tasca que han desenvolupat totes les persones que han format part d’aquesta memorable entitat; començant pels presidents i acabant pels vocals. Així mateix, no ens podem oblidar de totes les persones

19

17840 SARRIÀ de TER

entitats ~

~

Parlem de Sarrià ~ 57

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48

que de manera desinteressada i amb una il·lusió envejable han ofert el seu temps, esforç i expectatives: les més sinceres felicitacions i agraïments a tots vosaltres!

Tots plegats hem aconseguit crear un teixit associatiu i un sentiment de pertinença en el barri; on cada dia la gent es relaciona, l’acull i l’explora. No cal oblidar que el pilar primordial on busquem la nostra felicitat és terrenal, d’aquí rau la recerca d’obtenir un barri amb uns serveis públics i privats excel·lents. És inqüestionable que al Pla de l’Horta i, per extensió, a Sarrià de Ter, tenim un poble magnífic.

Estirar la corda, jugar a amagar, una proposta per recordar els jocs de la infantesa dels més grans.

Els jocs tradicionals

20

Parlem de Sarrià ~ 57

~ entitats

El passat dia 1 de juliol va tenir lloc la celebració dels “I Jocs tradicionals” del barri del Pla de l’Horta.

La iniciativa va sorgir, com moltes idees, d’una conversa informal amb vàries persones del barri que havien passat la seva infància per les seves places i carrers. Tot parlant amb vàries persones nascudes entre els anys 60 i 70, va sorgir la proposta esporàdica (i no per això, menys viable) de realitzar per part de l’associació de veïns del barri una jornada dels jocs que es realitzaven durant la infància dels nens i nenes que avui en dia tenen entre 40 i 30 anys.

Com diu el conte, temps era temps, però no per això hem d’oblidar que tots em estat infants i em necessitat (i necessitem) el joc com el menjar i el beure. Amb aquesta mentalitat els membres de la junta vàrem començar a treure la “pols mental” d’aquells jocs que teníem amagats a la nostra memòria: el beli-bel, a matar, a estirar la corda, a amagar... entre molts d’altres.

Josep Serrano

En un principi, va semblar que el poder de convocatòria seria limitat, hi havia poca gent esperant per participar en les activitats. Tanmateix, poc a poc, com aquell nen que es desperta d’un llarg son, van començar a arribar participants que van gaudir d’aquelles activitats que feia temps que no es veien als nostres carrers.

El somriure i les inquietuds d’infants i joves per veure aquells nous jocs, va ser la nota predominant durant tota la tarda. Per finalitzar, un refrigeri per a tots els participants, que s’ho havien treballat de valent després d’haver corregut per guanyar a matar, estirar la corda...

Segurament, més d’un dels participants va dormir aquella nit somiant amb Barrio Sésamo o Comando G. És una veritat universal, tots tenim un nen en el nostre interior, i aquell dia va quedar demostrat amb escreix .

~

Telèfon 972 17 11 51

Festa de l’ AV de Sarrià de Dalt.

àlbum de fotos Parlem de Sarrià ~ 57

àlbum de fotos ~

La Bibliopiscina, un nou atractiu per passar una estona de lleure aquest estiu, amb en Gerard Puigmal. Fotos A.Vila

21

Bondat i perills del planejament urbanístic Lluís Aymerich i Viñals Regidor portaveu del Grup municipal de C i U.

Ja s’ha dit en altres ocasions i des d’aquestes pàgines que, ens agradi o no, Sarrià de Ter forma part d’aquesta anomenada àrea urbana de Girona. No només no neguem formar-ne part, sinó que ho volem i n’estem contents. El que passa és que volem ser-ne amb totes les conseqüències que això comporta, des de les més dolentes, que desgraciadament sense buscar-les ja ens toquen, fins a les més bones, que si no les reclamem nosaltres, ningú ens les oferirà.

El vigent text refós de la Llei d’urbanisme i el recentment aprovat Reglament que la desenvolupa, regulen un sèrie de figures de planejament urbanístic necessàries per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, entre les quals tenim els “PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS” (PDU) d’abast supramunicipal i els ja coneguts “PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL” (POUM).

22

Parlem de Sarrià ~57

~ opinió

Pel que fa al PDU, la Comissió de Política Territorial del govern de la Generalitat va acordar autoritzar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la contractació de l’elaboració de l’estudi “Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona”. Ja només per la situació geogràfica perifèrica de Sarrià, ens posa en alerta el fet que l’elaboració d’aquest pla es justifiqui en la pròpia dinàmica endògena de l’àrea urbana de Girona.

Vagi, però, per endavant, que el PDU (Pla Director Urbanístic) del sistema urbà de Girona no és dolent en si mateix; ans al contrari, cal i és bo que es treballi en la seva redacció, però també cal que els municipis que la conformen participin en la seva elaboració. Ho han de fer amb visió de futur i en l’àmbit d’una realitat superior a la municipal, però sense oblidar la del municipi, que és a la que ens devem els càrrecs electes municipals.

Els acords presos pel Govern de la Generalitat disposen que el PDU de Girona “ordenarà el futur dels creixements urbans i els espais oberts, potenciarà la interrelació entre els municipis que la integra i contribuirà a organitzar la xarxa d’infraestructures i serveis, que no queden coberts per la planificació d’àmbit municipal” Ja en una breu anàlisi d’una primera lectura del que s’ha transcrit, comencen les preocupacions d’una

comunitat municipal amb la nostra situació geogràfica; d’una banda per excessiu dirigisme i, de l’altra, per alguna mancança: • “ordenarà el futur dels creixements urbans i els espais oberts...”: el Pla Director Urbanístic s’erigeix com a protagonista en l’ordenació del territori, amb un inquietant oblit de la iniciativa municipal.

• “...potenciarà la interrelació entre els municipis que la integra...”: cal aquesta interrelació, mitjançant la potenciació de la constitució de mancomunitats i altres figures jurídiques que ajudin els municipis a optimitzar els recursos i a l’intercanvi de serveis i instal·lacions.

• “...i contribuirà a organitzar la xarxa d’infraestructures i serveis, que no queden coberts per la planificació d’àmbit municipal”: en la creació d’una bona xarxa d’infraestructures entre els municipis que formen l’àrea urbana és on es veu més idònia i necessària l’elaboració del PDU. No obstant això, cal estar molt atent a com s’utilitzarà aquesta eina per a la planificació i creació de serveis d’àmbit supramunicipal, com ara els de caràcter cultural, esportiu, social, etc.

En un segon nivell, també com a figura de planejament urbanístic tenim el PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), que és l’instrument al servei dels municipis per planificar el seu sistema urbanístic i que, sense contravenir les directrius del PDU, ha de definir el model d’implantació urbana i l’estructura general de l’ordenació del territori.

Recentment hem vist com els nostres veïns de Sant Julià han hagut de manifestar-se en contra del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL per la previsió que fa de la construcció de gran quantitat d’habitatges de protecció oficial sense la prèvia redacció d’un pla d’habitatge per a joves i veïns del poble.

A Sarrià de Ter, tot i que sembla decidit també a l’aprovació del POUM, els regidors de l’oposició no hem tingut més informació que la que ha tingut qualsevol veí i per tant no hem pogut participar en cap de les propostes que finalment puguin ser presentades per l’equip de govern municipal. Això ens provoca certa preocupació per veure com s’estructura finalment el nostre municipi i si les polítiques que inspiren el pla seran les lliurement assumides i sense pressions

Font: Oficina de Comunicació del Govern, Generalitat de Catalunya.

externes, o si, al contrari, es deixarà entreveure el dirigisme que, com he dit abans, traspua. Per tant, hem d’estar vigilants al model de creixement del nostre poble aplicant adequadament uns principis irrenunciables que ja relacionava en el meu article SARRIÀ: HABITAT O HABITABLE...? (no SARRIÀ: HABITAT O HABITACLE...?, com erròniament es va transcriure), del número 55 d’aquesta revista.

23

~

Parlem de Sarrià ~ 57

En definitiva, hem d’estar a l’aguait perquè aquest PDU no serveixi als municipis i administracions amb més poder, per planificar el nostre territori a fi de proveir l’àrea urbana d’habitatges (de protecció oficial o no) i, en canvi, ens hàgim de quedar mancats de serveis i instal·lacions que puguin donar beneficis

L’àrea urbana ha de ser quelcom més que integrar uns municipis perifèrics per aprofitar els seus espais en servei de les mancances del centre de la ciutat.

Com ja he escrit en altres ocasions, entenc que l’àrea urbana ha de ser aquella zona que, amb una determinada distribució geogràfica, aglutini i diversifiqui tot el conjunt d’instal·lacions, usos, serveis, activitats i tasques necessàries per a satisfer els interessos diversos dels seus habitants. Així doncs, cal pensar en aquesta àrea urbana on els nostres municipis ofereixin a tot el territori urbà qualsevol mena de servei, no només carreteres, habitatges de protecció oficial i deixalleries, sinó també instal·lacions culturals, ludicoesportives, de l’ensenyament i del saber..., totes elles amb projecció comarcal o superior.

opinió ~

A part del nostre model de creixement, també hem d’estar atents a les grans infraestructures que han de donar servei a aquesta àrea urbana i que Sarrià i Sant Julià en som els principals perjudicats. És per això que no entenem com des del govern municipal de Sant Julià de Ramis es dóna suport al projecte d’ampliació de l’autopista AP-7 a vuit carrils, donant-li la condició d’A-2 (antiga N-II).

socials i també econòmics a aquesta tan volguda àrea urbana de Girona. També en les infraestructures viàries de llarg recorregut hem d’estar atents als plans estatals i autonòmics que amb l’interès de donar servei a la capital n’hàgim de sortir perjudicats els de la perifèria.

necessitat de recordar per mirar endavant.

La

Roger Torrent i Ramió Regidor Portaveu d’ERC esquerra@sarriadeter.com

Lluís Companys i altres membres del govern, empresonats

24

Parlem de Sarrià ~57

~ opinió

En els darrers mesos hem sentit a parlar- i molt - del concepte de la memòria històrica. Parlem de memòria històrica com un procés que ens apropa a aquells fets o persones que han estat decisius en el devenir del nostre poble o del nostre país.

Perquè la nostra identitat com a poble es basa en bona part en la nostra memòria. De la mateixa manera que el fonament d’una família és el record dels seus avantpassats.

La història, però, també ha estat utilitzada pels règims polítics en funció de les seves conveniències: ja sigui per legitimar els seus projectes polítics o per neutralitzar el dels adversaris. Així per exemple, ens hem passat quaranta anys, els de la dictadura franquista, amb una única i interessada visió del que va suposar la República. Allò que va acabar amb l’aixecament militar es va reinterpretar amb la Dictadura amb la voluntat clara d’autolegitimar-se. Pel règim franquista, la història gairebé començava després del 18 de juliol de 1936. Com ho recorden les actes del ple de Sarrià, per exemple en els que apareix un “tercer año triunfal” en comptes del 39.

La transició, tan modèlica per a uns, va fonamentar-se amb l’oblit. D’alguna manera es va voler confondre la reconciliació nacional amb el perdó. I en aquest perdó s’hi van barrejar els que van lluitar contra el franquisme amb el propi aparell franquista, el culpable de quaranta anys de repressió de les llibertats democràtiques, de les reivindicacions nacionals i també de tota aquella gent que lluitava pel retorn de les llibertats. La transició va deixar impune el que va suposar la dictadura fran-

quista. Mentre a Itàlia o a Alemanya es van condemnar, i es condemnen, obertament els règims feixistes, a l’estat espanyol s’ha imposat el silenci o una certa condescendència cap al que va suposar la dictadura feixista de Franco.

La desmemòria que va imposar la transició ha generat dos efectes perversos. El primer és suavitzar el que va ser el franquisme. La desmemòria interessada ha ocultat, fins avui, els capítols més negres de la dictadura: els camps de concentració, els batallons de treballadors, la magnitud de l’exili, els judicis sumaris o les fosses comunes. L’altre efecte ha estat l’oblit de les víctimes del franquisme. No hi ha hagut, fins avui, les reparacions morals i econòmiques que les víctimes i els seus familiars mereixen després d’haver patit 40 anys de persecució.

Malgrat tot, un intens moviment cultural, social i també polític ha fet de la necessitat de recordar l’eina més important perquè episodis com el de la dictadura no es tornin a produir mai més. I és que transcorreguts gairebé trenta anys del final de la dictadura franquista sembla que el nostre país comença a ser prou madur com per començar a afrontar el seu passat. I aquesta no és pas una qüestió menor, sinó una obligació higiènica. La majoria de societats avançades han estat capaces de mirar enrera i revisitar el seus episodis històrics més recents. No pas amb voluntat de reobrir disputes. No pas amb la idea de recuperar debats. Sinó precisament amb la pretensió de superar-los.

Ara celebrem els 75 anys de la proclamació de la República, un moment de la nostra història col·lectiva del que, des qualsevol punt de vista, ens n’hauríem de sentir orgullosos. Va ser l’any 31 en que Catalunya (conjuntament amb la resta de l’estat espanyol) es va posar a l’alçada de les democràcies europees. Per primer vegada, la democràcia i la igualtat s’imposaven com a valors socials. La República va retornar a Catalunya part de la seva sobirania, va fer una passa endavant cap a la igualtat entre homes i dones i va intentar reformes en matèries com l’educació o l’agricultura.

El franquisme, però, va esforçar-se en presentar la República com una forma de govern perversa i nefasta pels interessos de la ciutadania. Però s’ha de dir que a banda dels elements positius i avançats que va tenir la II República, pel que va suposar de democràcia plena i també d’impuls a la modernit-

zació de l’estat, cal afegir que la república és un sistema de govern que, a diferència de la dictadura, no és pervers en si mateix, tot al contrari: és el més democràtic de tots perquè no basa el govern en els privilegis de la sang ni en l’autoritat nascuda de la força.

A casa nostra també va ser un període ric i productiu. No només per l’impuls de la vida cultural i social que es va viure durant aquells anys, sinó perquè en l’àmbit polític municipal es van emprendre iniciatives i obres que van contribuir a millorar en gran mesura les condicions de vida dels sarrianencs i sarrianenques. Avui, el treball fet per en Ramon Riera (que podeu llegir en aquest número) així com els que l’han precedit, s’encarrega de repassar el que van suposar els anys republicans per a Sarrià de Ter. Revisar l’episodi de la República ens ha de permetre saber més de com era el nostre poble i de com a canviat. De quins problemes tenia la gent i de com s’afrontaven. I probablement també ens ha de servir per saber què cal aprendre del que ja ha estat fet i que cal evitar en el futur. En definitiva, la mirada històrica ens ha de permetre conèixer-nos una mica més. És per això que hem de fer l’esforç de recordar aquell període. En primer terme perquè ens ajudarà a afrontar el futur. I en segon lloc, per reivindicar els valors culturals i polítics d’una forma de govern que creu en els velles, però no caducades, aspiracions de la igualtat, la llibertat i la fraternitat.

~

Oh! Paper Papereria i Ofimàtica

opinió ~ 25

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TER Telèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83 a/e: ohpaper@wanadoo.es

Parlem de Sarrià ~ 57

Complements i màquines d’oficina Material d’arxiu material de dibuix Material d’escriptura i correcció Material d’informàtica Material escolar Papers i manipulats Articles i objectes de regal Llaminadures

L’ajuntament republicà a Sarrià de Ter 75è aniversari de la proclamació.

Ramon Riera historiador

1 . R e c up e r a r la M e m ò r i a

26

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història

Enguany se celebra el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquesta fita, tan recent i tan llunyana a l’hora, és clau per explicar molt bona part del que ha passat al nostre país durant la segona meitat de segle XX i fins avui. Els moments històrics que es van viure durant les primeries dels anys trenta i que malauradament van desembocar en la Guerra Civil, han marcat profundament la vida política, social i cultural fins als nostres dies.

Precisament aquest és el valor de la lectura històrica: el d’ajudar-nos a interpretar el nostre present. Aquesta funció explicativa de l’avui n’és el factor més interessant, segurament perquè de retruc, també ens pot donar pistes sobre el futur. Deu ser per això que en la majoria de règims no democràtics la història “s’ha oblidat” o en el pitjor dels casos s’ha reinterpretat. Aquest sol fet ja ens demostra la seva importància i explica per què durant més de quaranta anys en aquest país no vam poder ni vam voler revisitar el nostre passat.

La major part d’interpretacions que ens han arribat d’aquells anys han estat passades pel sedàs del franquisme, i això ha suposat silencis quan no falses acusacions que s’han donat per bones fins i tot sense haver estat mai demostrades. Una de les principals obres culturals del sistema dictatorial del franquisme fou el procés continuat i insistent d’estigmatitzar i criminalitzar la memòria de tota una sèrie de persones i projectes polítics que tenien l’objectiu de portar la societat catalana i espanyola a un major nivell de desenvolupament i benestar. Es va associar, interessadament, la República a la guerra subsegüent, amb els crims, el avalots i el descontrol generalitzat.

Ja fa una colla d’anys, però, que estem en disposició de recordar la nostra història. Podem analitzar tot el que va suposar el període de la Segona República, amb els seus encerts i els seus errors, amb els seus conflictes i les seves ferides. Avui podem estudiar què van suposar pel nostre país, per als nostres ajuntaments i per Sarrià de Ter els dies republicans. Amb els seus protagonistes, les

seves idees i els seus projectes. Uns projectes que representaven unes aspiracions i unes esperances que l’aixecament militar va frustrar. Això és el que pretenem amb aquestes línies, estudiar bàsicament l’obra dels diferents consistoris escollits democràticament entre l’abril de 1931 i el juliol de 1936. Com veurem, hem obviat els darrers anys del període republicà, ja durant la Guerra Civil, perquè són dos períodes històrics diferents, i sobretot amb actors i protagonistes distints.

En definitiva, entenem que rellegir el passat és gairebé una necessitat vital. És per això que hem de ser valents de recuperar la nostra memòria històrica, amb tot el que hi hagi de positiu i tot el que hi hagi de negatiu. Aquest és el camí que han de recórrer els països democràtics.

Perquè tal com deia Ciceró, “el que no coneix la seva història, tota la seva vida serà un nen”.

2 . S a r r i à d e T e r a l s a ny s t r e n t a .

A l’entrada dels anys trenta del segle XX, a Sarrià de Ter hi vivien 1.176 sarrianencs i sarrianenques. És a dir, una quarta part dels que som avui. D’aquests, 982 vivien a Sarrià de Baix amb els habitatges concentrats al llarg del Carrer Major (carretera principal de comunicació amb França) i 194 a Sarrià de Dalt, en la dotzena de masies que s’aixecaven entorn l’Església de Sant Pau. Aquests eren els dos únics nuclis assentats llavors. L’agricultura era la principal activitat econòmica i es desenvolupava bàsicament en les 178 hectàrees de secà que comprenien el que avui és Sarrià de Dalt, el Pla de l’Horta, Pla de Vinyers i Pla de Baix. El mateix Ajuntament ens explica l’estructura socioeconòmica de l’època : “Todo y poseer un fábrica de cementos y otra de papel, la riqueza del pueblo es la agricultura. No cuenta con grandes terratinientes, sinó que los vecinos del mismo pueblo son pequeños propietarios, cuyo medio de vida son las cosechas”1. De fet, com recorden encara alguns veïns, les cases del que avui és el Carrer Major tenien habilitada l’entrada com a cort per al bestiar i al fons s’hi trobaven les dependències de la família. La paperera de can Mitjans que donava feina a 15 empleats, mentre que la Cimentera Omedes comptava amb 5 treballadors.

Plànol de Sarrià de Ter de 1937

3 . E l C en t r e R e p u b li c à F ed e r al d e S ar r i à d e T er i l’ ar r i b ad a d e l a R ep ú b l i ca .

A Sarrià de Ter, aquesta funció la va complir el Centre Republicà Federal. En aquells dies el nostre poble tenia

27

En aquest nivell la Dictadura de Primo de Rivera (1923) va generar una forta repressió a tots els moviments socials i obrers arreu de l’estat. Es va liquidar la Mancomunitat de

Aquests indrets eren espais d’expressió lúdica, cultural i política que exercien de punt de trobada per als ciutadans que compartien inquietuds. S’hi oferia des de cursos d’alfabetització, a teatre, des de publicacions fins a festes, essent veritables catalitzadors de la vida ciutadana.

Aquests Centres van jugar un paper polític molt important com a nuclis d’oposició al règim vigent i finalment com a base per a la implantació territorial d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual es van adherir la majoria d’aquestes institucions, amb la fundació d’aquest el març del 1931.

Parlem de Sarrià ~ 57

Tot plegat mil i un tipus de tasques i feinetes que es complementaven per a donar uns mínims que permetessin la supervivència de les famílies. Cal dir que a l’època estudiada Catalunya tenia una estructura social caracteritzada per unes fortes desigualtats econòmiques; i encara més: la crisi econòmica mundial, coneguda com el Crack del 29, havia incidit en l’economia de l’Estat espanyol i encara tenia greus influències polítiques i socials al nostre país3. Els forts nivells de desocupació s’arrossegaven des de dècades enrera, mentre que la situació al camp català en general, amb una important concentració patrimonial, dificultava el desenvolupament de la figura dels jornalers i masovers. Aquestes dures condicions socials, sense cap mena de dubte van condicionar l’evolució de Catalunya també a nivell polític.

Catalunya, els partits i les institucions representatives, al mateix temps que es prohibia el català i els símbols nacionals. Malgrat aquest context, els moviments socials i polítics contraris al règim es van anar generalitzant, perfeccionant els seus programes i la seva organització. Les tendències republicanes, federalistes i els sectors progressistes van anar agafant força i presència social, paral·lelament a l’anarquisme i el sindicalisme. Moltes vegades aquests grups s’expressaven a través d’institucions privades en forma d’ateneus, centres, associacions, etc. que van proliferar durant la dècada dels vint i la dels trenta4.

dossier d’història ~

L’altra àrea principal era la dels serveis, sobretot a Sarrià de Baix, materialitzada en tota una sèrie de comerços que giraven al voltant dels carros, les tartanes i els transports que travessaven Sarrià cap a Ciutat, cap a Girona. Com avui dia, el Carrer Major era un important centre de comerç, però amb una fesomia ben diferent: fondes, carreters, magatzems (com el de can Valentí o els dels Ensesa), ferrers, fusters, basters; i a un nivell més intern del poble els cafès (Xargay, Coro, Centre Republicà) i els forns de pa (Llausàs, Fornells, Remei, Gumà)2.

Sarrià de Ter. La divisió electoral que es vivia a Sarrià de Ter, entre progressisme i conservadorisme, entre República i Monarquia, entre catalanisme i regionalisme no era més que el reflex del que es va viure a Catalunya i a tot l’estat.

Aquelles eleccions municipals van significar el triomf de les candidatures republicanes enfront la coalició monàrquica a la major part de ciutats i pobles arreu de les nostres comarques. Els candidats republicans propugnaven quelcom més que la participació en els afers públics del seu municipi. Compartien la voluntat d’un canvi de règim polític a Catalunya i a l’Estat. És per aquest fet que els del 12 d’abril del 31 van ser uns comicis que tot i ser municipals, van sacsejar totalment el panorama polític: es van convertir en un plebiscit a la monarquia. Fruit d’aquesta victòria, Francesc Macià, el 14 d’abril proclamava des de la plaça Sant Jaume, la República Catalana, que, després d’intenses negociacions amb el govern provisional de la Segona República Espanyola, esdevé la Generalitat de Catalunya.

28

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història

“Can Murguela” carrer del Riu. Foto: Assumpció Vila

una rica vida associativa, amb centres polítics, grups corals i grups de teatre, entre d’altres. De fet, el Centre Republicà Federal ja existia abans de l’arribada de la República, però no va ser fins el 2 de setembre de 1933 que es va estrenar l’edifici situat davant de l’Ajuntament, al Carrer Major. Miquel Santaló, exalcalde de Girona i diputat a Madrid d’ERC va ser l’encarregat d’inaugurar aquell edifici. En el seu parlament Santaló recordava “un altre a acte de propaganda política a Sarrià de Ter [el 1931] en un lloc que no reunia ni la més mínima condició” i destacava que “en observar el canvi, tan esplèndit, no pot menys que felicitar als socis del Centre per la millora aconseguida en tots els aspectes: comoditat, capacitat i fins i tot, luxe” 5. Aquell es va convertir en un espai dedicat a l’oci i a l’activitat cultural, ja que a més del cafè (situat a l’entrada del Carrer Major) tenia un gran espai posterior on s’hi projectaven pel·lícules de cinema i s’hi celebraven balls.

La participació política evidentment també es trobava entre els objectius principals del Centre Republicà Federal de Sarrià de Ter. Tan és així que davant de la convocatòria de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, el Centre, presidit llavors per Jaume Rodeja, va crear una candidatura municipal, sota el nom de Partit Federal Republicà, adherit a ERC, formada per membres de l’entitat. Una altra candidatura, aquesta organitzada per la Lliga Catalana, competia també per l’alcaldia de

Es passava, així, del sistema monàrquic i el govern de la dictadura del militar Primo de Rivera (iniciada el 1923) a la República Constitucional. Conseqüentment, tots els nivells polítics i administratius van haver d’adaptar-se al nou escenari polític i institucional. També els ajuntaments (precisament on s’havia iniciat la República) substituint els consistoris del període anterior, de caire caciquil, fruit del sistema polític de la Restauració. Així ho reflectia el Secretari de la corporació a la primera acta de ple de l’Ajuntament republicà: “Y como resuelto que habiendose constituido el Gobierno provisional de la República en España deben reformarse los ayuntamientos”6.

I és que al nostre poble, els resultats van ser molt favorables als candidats del Centre Republicà Federal, ja que els nou regidors entrants (tots els del consistori) formaven part de la llista adherida a ERC. Aquelles primeres eleccions mantenien encara l’estructura del Règim anterior, en les que l’elecció era oberta i nominal. És a dir, els ciutadans sarrianencs, majors de 23 anys i homes (les dones encara no tenien dret a vot) podien mostrar l’ordre de preferència de les persones que es presentaven. Així per exemple, el candidat més votat fou Domènec Brugué i Ciurana amb 172 vots, seguit de la resta de membres del Centre Republicà, que van quedar per davant de tots els candidats de la Lliga Catalana.

4 . E l p r im er A ju n t a men t R ep u b l i cà .

C aràc ter, obj ec tiu s i obra de govern .

Amb aquests resultats doncs, el 16 d’abril de 1931 es va constituir el nou ajuntament republicà. El consistori l’encapçalaria Pere Clusells i Castañer, de 49 anys i barber de professió que va ser escollit Alcalde pels seus companys.

Per la seva banda, la resta de regidors eren Josep Carbonell, Josep Carreras, Joaquim Mitjà, Martirià Puig, Casimir Mas, Joan Costa, Domènec Brugué i Jaume Rodeja. La majoria dels nous regidors eren comerciants (com el mateix alcalde), treballadors industrials o treballadors del camp. Així a tall d’exemple, Carreras era pagès,

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep Comas MOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

29

SARRIÀ DE TER Girona

dossier d’història ~

De seguida es comprova que aquest ajuntament sembla empeltat de la mateixa energia que la vida associativa del poble en aquells anys, que ja hem referit, del “Foc Nou”7 que donava nom al grup de teatre del poble d’aleshores.

Sarrià era un poble que des d’inicis del segle comença a veure arribar el progrés, tant a nivell industrial, com amb l’arribada del “tren pinxo” o la construcció de les Escoles Nacionals8. En consonància amb tot això es constitueix un ajuntament per davant de tot actiu, un ajuntament que recolzat pel govern de la Generalitat republicana emprèn tot un seguit d’obres de modernització del poble i racionalització del seu govern i administració; trencant així, el fil de continuïtat amb els ajuntaments anteriors i marcant

Parlem de Sarrià ~ 57

Mitjà es dedicava a la venta d’aus, Costa era botiguer de queviures o Mas, comercial. En qualsevol cas, cal destacar que en conjunt es tracta d’un amalgama que engloba gairebé tots els sectors del municipi i alhora representen les classes populars que fins llavors no havien tingut accés a la política activa. L’arribada de la República va suposar també l’entrada a la política municipal de ciutadans que fins llavors no l’havien pogut protagonitzar.

L’arribada de la democràcia i conseqüentment la igualtat d’oportunitats per a tothom, va fer que els “nous” polítics republicans representessin majoritàriament les classes socials mitges, i en casos comptats arribant fins i tot als obrers i als camperols de la societat catalana. Uns ciutadans que mai abans havien tingut accés a l’educació ni als afers públics, reservats fins llavors als membres de les famílies amb més poder econòmic. Així ho reconeix el mateix Alcalde Clusells quan assegurava que “si ens falta instrucció per a poder resoldre assumptes un bon xic compromesos, ens sobra valentia i honradesa per a portar-los a terme” referint-se als seus companys de consistori.

El president del Govern de la República, Manuel Azaña, presideix, amb Francesc Macià i Miquel Santaló, l’acte de culminació de l’enderroc de la muralla. 19 de desembre de 1931

30

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història

El president de la Generalitat, Francesc Macià, al balcó de l’Ajuntament de Girona el dia 21 de juny de 1931. 19 de desembre de 1931

d’una manera important la feina dels consistoris posteriors. A nivell anecdòtic, però molt significatiu, destaquen els desplaçaments de l'Ajuntament en ple, prou sovintejats, tant per a comprovar in situ els avenços en les obres o els projectes empresos, com per a fer les valoracions necessàries per als informes o simplement per a fer presència institucional. Creiem que això és un indicatiu molt positiu en quant a la voluntat de fer feina d'aquell nou consistori, que no té mandra i sobretot no té "el cul enganxat a la cadira".

quantitats per motiu de repetides negligències i sobretot per la falta de cura en la recaptació dels impostos, fos per relacions d’amiguisme o simplement per incompetència.

Al juny de 1934, per exemple, quan un altre dels antics recaptadors, el senyor Ramon Gelada, reclama unes quantitats que ell personalment havia avançat de la recaptació, s’acorda de tornar-li...”sempre i quant procedeixi a l’”apremi” i l’embarg dels deutors pendents encara de l’època en què ostentà aquest càrrec” (entre els anys 1924 i 1931).

A banda d’això el procés de substitució al capdavant de l’Ajuntament no fou, precisament, un episodi plàcid. Cal tenir en compte que el canvi de govern coincidia amb el canvi de règim i per tant va suposar un cert trasbals de la política local de Sarrià de Ter. Tal i com es reconeixia llavors “no s’ha fet mai un canvi de règim que no porti els naturals trastorns”9. Precisament, l’alcalde del període anterior, Josep Agustí tot i “desearles [als nous regidors] feliz acierto en su gestión administrativa”10, no va poder deixar de protestar per les acusacions de mala gestió i fins i tot corrupció que els membres del nou consistori venien fent respecte el govern municipal anterior. De fet, una de les grans preocupacions en els primers temps de l’ajuntament republicà fou la d’auditar els comptes i despeses de l’ajuntament precedent. L’objectiu perseguit era “el sanejament econòmic” del consistori.

En resum, la corrupció i la mala gestió del consistori de l'època caciquil fan que l'Ajuntament carregui un deute seriós amb els organismes superiors (en època Republicana concretament amb l'Oficina d’Intervenció de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona) que serà una rèmora constant en els diferents ajuntaments fins que al 1934 es va aconseguir, sota unes dures condicions, un ajornament per un període de deu anys.

4 . 1. - S a n e j a m e n t e co n ò m i c d e l ’A j u nt a m e nt , p r i m e r a p r i o r i t a t .

Per aquest motiu s’emprèn la fiscalització dels consistoris anteriors, a través d’una comissió investigadora encapçalada pel regidor Josep Carreras, que arriba a conclusions poc galdoses, sobretot pels antics alcaldes d’època de la dictadura, Paladi Casadevall i Josep Agustí, així com el secretari Antoni Bielsa i l’antic dipositari (comptablerecaptador), Antoni Sala; als quals -després de diverses auditories- s’arriba a reclamar la devolució de certes

Més enllà de la voluntat de normalitzar econòmicament el consistori, el govern municipal republicà tenia dos grans objectius: la millora de les infraestructures públiques i l’educació dels veïns de menor edat. Començant per aquesta darrera, val a dir que era una de les prioritats de les institucions republicanes en general i també un objectiu fonamental a Sarrià. L’ideal social republicà tenia en l’educació (o la instrucció pública, en llenguatge de l’època), un dels fonaments per a la igualtat de les persones, ja que la ignorància bàsicament porta misèria. Aquesta havia estat clarament l’assignatura pendent en els períodes polítics anteriors. Per això, per al nou règim es va convertir en un objectiu fonamental acostar l’educació a tots els infants. La voluntat dels governs republicans era per un costat l’extensió de l’ensenyament públic a tota la població però també la millora dels mètodes pedagògics que fins llavors havien imperat.

Parlem de Sarrià ~ 57

Respecte a l’Escola l’altra gran atribució de l’Ajuntament era el mante-

niment de l’espai físic. Com passa avui, la cura del aspectes materials de l’Escola eren una competència municipal. Les escoles estaven situades a l’edifici de Rafel Masó (avui al Carrer Major, 59), un edifici inaugurat el 1910. Evidentment, el desgast de vint anys es manifestava en l’estat de l’Escola i aquesta qüestió es va convertir en una font de conflicte entre el consistori i la família propietària de l’edifici. L’Ajuntament sol·licitava a la família Cots les millores pertinents ja que entenien que era la seva responsabilitat tal i com

31

Amb el primer Ajuntament republicà, Martirià Puig i Figueras va ser nomenat regidor responsable de la instrucció pública. Puig, era l’encarregat de vetllar perquè els nous plantejaments i ordres provinents del govern republicà es materialitzessin a les Escoles Nacionals de Sarrià de Ter. Els canvis en els continguts, la substitució de la iconografia religiosa per la laica i especialment l’ús del català com a llengua

vehicular van ser qüestions que l’ajuntament s’encarregava de vigilar.

En aquest sentit, però, és imprescindible afegir la tasca del mestre Isidre Macau i Teixidor, que va començar a exercir de mestre a l’Escola de Nens a Sarrià de Ter el 1927, i que ja formava part de la tradició de mestres reformadors procedents dels moviments de renovació pedagògica que amb la República va tenir la seva màxima extensió.

dossier d’història ~

4 . 2 .- L a i n s t r uc ci ó p úb l i c a , un o b j e c t i u re p u b li c à .

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història 32

ho demostra el següent document extret de l’acta del Ple de 26 de gener de 1934: “...comunicar a la Sra. Viuda de Miquel Cots, propietària del local de les Escoles Nacionals, la necessitat de l’arrenjament dels wàters de les mateixes en caràcter urgent, tota vegada que afecta a l’higene de l’escola i per tant a la salut dels infants, fent-li avinent que si el proper dijous, a més tardar, no han sigut arrenjades, l’Ajuntament ho empendrà per el seu compte a càrrec de la propietària”.

Precisament el mal estat de conservació de l’edifici de les Escoles Nacionals, combinat amb el creixement del municipi expliquen que ben aviat es considerés la necessitat de fer una escola nova. Així el 6 de desembre de 1932 els regidors aprovaven: “facultar al Sr. Alcalde perquè, en cas de que les condicions siguin corrents, que firmi escriptura de compra en nom de l’Ajuntament, dels terrenys propietat del Sr. Francesc Auguet, situats en front del passatge conegut per carrer d’en Ramon (paleta), a fi de posar-lo en condicions per oferir-lo a l’Estat per a construcció de les Escoles”. En els pressupostos del següent exercici, el 1933, ja hi apareixia una partida de 1.500 pessetes destinades a la compra d’aquests terrenys. D’aquesta manera ho recollia la premsa “L’Ajuntament ha comprat uns terrenys per a la construcció d’unes Escoles Municipals .

Ha causat molt bona impressió el veure que el nou Ajuntament d’Esquerra Republicana, es preocupa en esmerçar cabals del poble per l’ensenyament dels seus fills...”11. Malgrat aquests primers passos, no va ser fins el 1936 que es va acabar decidint condicionar l’edifici del

Coro (a la Plaça de la República), incautat pel Comitè Antifeixista, per usar-lo com a Escola de la Generalitat.

D’aquesta manera, va ser ja en plena Guerra Civil, el 1938, quan es va inaugurar l’Escola del CENU “Francesc Macià”.

Una altra de les de les principals preocupacions de Puig i de la resta de consistori va ser l’assistència a l’Escola. Ja que malgrat els esforços per al manteniment de les instal·lacions, l’alt absentisme escolar va ser una constant durant tot el període. Cal tenir en compte que, com ja s’ha comentat, la principal activitat econòmica a Sarrià era l’agricultura i precisament la dedicació a les feines del camp per part de molts nens i nenes feia que les absències a classe fossin molt elevades. Doncs bé, en nombroses ocasions l’Ajuntament, a través de l’alcalde directament, es posava en contacte amb els pares per recordar-los la importància de l’educació dels seus fills. En la mateixa direcció cal situar l’experiència impulsada per l’Ajuntament (ja en temps de Guerra) per la qual l’assistència regular a l’Escola era premiada amb un “panet” per cada alumne aplicat.

4 .3 . - I n f r as t r u c t u r es p e r mi ll o r a r le s co n d i ci o n s d e t r e b al l i d e vi d a.

L’Ajuntament republicà va heretar una administració local molt poc intervencionista, amb més mentalitat de garant de l’ordre públic que de catalitzador de la vida econòmica

Edifici Orfeó Joventut amb les banderes.

Placeta de la Font. A.J.A.S.

sas t per Josep Ca Document cedi

ANUNCI “TOT COLOR” REV. 51 pAG 65

que el Ayuntamiento se ha trazado para el mejoramiento del pueblo, ocupa el lugar de preferencia la construcción de un canal para riego (...) que convierta en zona regable buena parte de los terrenos”12.

A grans trets, la pretensió municipal era “agafar aigua de la Riera Rimau (coneguda com a Riera de Xuncla) i convertir en zona regable el que avui és secà”, per això es preveia recollir 60 litres per segon des de la presa ubicada al Molí d’en Xuncla i canalitzar-les al llarg dels més de 2 quilòmetres de rec per tal d’alimentar

dossier d’història ~

En aquest sentit, a més de la construcció de la nova escola, l’altre gran objectiu municipal de l’època republicana (si més no, des d’un punt de vista econòmic) és sense cap mena de dubte el projecte del “Canal de Regadiu i Aprofitament d’Aigües de la Riera d’en Xuncla”. De fet, aquesta ambiciosa obra es projecta i s’aprova el juny del 1937 (any que ens queda fora del període analitzat) però el seu procés de gestació va ser molt anterior i en qualsevol cas, forma part de l’obra municipal republicana. Tal i com ho expressava el mateix projecte “...del plan de obras

Parlem de Sarrià ~ 57

i social dels municipis, per la qual cosa l’establiment o millora dels serveis públics no estava entre les prioritats municipals. A més cal tenir en compte que la dictadura de Primo de Rivera no va permetre que la primitiva política d’obres públiques de la Mancomunitat de Catalunya comencés a donar fruits. Sigui com sigui, per compensar el resultat de dècades amb unes mancances en inversió pública, el nou Ajuntament es va fixar com a prioritat la construcció i modernització de les infrastructures necessàries per al desenvolupament local.

33

unes 160 hectàrees “contigües a la carretera de Sarrià a Girona”13. El projecte signat per l’enginyer Gabriel Andreu, tenia un cost de 82.434,93 pessetes i comptava amb el permís de la família Tor propietària del Molí, que cedia els drets reals d’usdefruit de l’aigua de la riera al poble. Finalment, però, la Guerra Civil va frenar el projecte.

34

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història

En el camp de les comunicacions, destaquen dues vies, una d'elles la principal comunicació entre Sarrià de Baix i Sarrià de Dalt i el que s'anomenava el Camí Llarg. La carretera entre els dos nuclis es va impulsar durant aquesta època. En concret, va ser un projecte executat finalment per l’Ajuntament constituït l’octubre del 193614. Mentre que la segona via era un antic camí que sortia dels quatre camins cap al collet de Montagut i que servia per comunicar amb l’espai parcel·lat d'horts que hi havia a Sarrià de Dalt. El problema principal era que per tal d'evitar les propietats privades el recorregut era -precisament- massa llarg, i segons un informe elaborat pel consistori per endegar el projecte de reformar-lo, calia actuar fermament amb una expropiació de tots els trams del nou recorregut proposat pel consistori, donat que els productes obtinguts de l'hort eren un complement vital al migrat sou dels treballadors propietaris o llogaters dels horts. Tanmateix, les dificultats pròpies de l’obra com sobretot els fets polítics posteriors a l’octubre del 36 van paralitzar definitivament el projecte.

A més de les obres empreses pel propi consistori cal esmentar també una constant en la vida sarrianenca: les infrastructures forànies. Als anys trenta, com a finals del segle XX i com a principis del XXI, els problemes derivats del pas de les sistemes de transport generals eren continus. Nombroses són les reclamacions que l’Ajuntament va fer a la companyia dels Ferrocarrils per a que “s’arreglin les vies del tren (Carrilet) que passen pel poble que són causa de infinitat d’accidents”15.

Recordem que aquests rails transcorrien pel mateix Carrer Major i que malgrat els avisos, malauradament, el 7 de setembre de 1938 es produïa el conegut accident del Carrilet que va causar sis víctimes sarrianenques i unes quantes més de fora. Menys conflictiva, suposem, però igualment constant és la relació que el consistori manté amb la Companyia d’Autobusos a qui per exemple, se li comunica “que veuria

amb gust que es fessin en el carrer d’Abaix (sic) les quatre parades següents: Al començament del carrer (Major), Frente al Café Xargay, Frente al Centre Republicà Federal i a la Plaça de la República” 16.

En un altre ordre de coses hi ha situacions que sembla que no canviïn al llarg de la història i qüestions que per als successius ajuntaments esdevenen motiu de preocupació. Un d’aquests: els cementiris. Com avui, en temps de la República, la gestió del cementiri també era una de les noves competències municipals. Com anècdota podem dir que és un dels temes més continuats en els llibres de Plens durant aquells anys. Casimir Mas, va ser el regidor més temps encarregat d’aquest servei i cal destacar que la seva tasca es va centrar bàsicament a reordenar tot el caos administratiu i estètic que feia que el cementiri hagués arribat a ser gairebé un abocador ple de runes.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Tot i el caràcter intervencionista, proactiu d’aquest ajuntament, també cal esmentar la seva important faceta reglamentista. No cal obviar, doncs, que ben aviat (a l'abril de 1931) es reglamenta la necessitat d'obtenir llicències d’Obra per a la construcció de nous habitatges o la modificació dels existents, mesura amb la qual s'evitava el caos de la construcció privada descontrolada. O com es prenen mesures de reglamentació per l’Escorxador Municipal endegades pel regidor Josep Carbonell Salart, en el què s’augmenten les taxes, alhora que es pren especial cura que s’apliquin mesures d’Higiene; s’obliga a uniformar-se i anar nets als treballadors (els matadors): “ordenar als matadors de porcs que es proveiexin de bruses de kaki que deuran portar sempre netes i sobretot al efectuar la matança dels porcs sacrificats en el domicili dels seus propietaris” 17 i per últim, fent cas de les protestes i queixes del Veterinari municipal (Sr. Enric Lluch) s’obliga a revisar tots els animals abans de la seva matança, especialment els porcs, fos a l’escorxador o a les cases particulars18. En una època on la major part de carn consumida en les llars catalanes provenia de la pròpia cria feta a casa, esdevé una mesura preventiva clau per a la salut dels ciutadans.

4.4.- Valors republicans, catalanistes i progressistes.

35

En el terreny de l’ensenyament, per exemple, ja hem comentat com els laïcisme i els nous mètodes pedagògics s’imposen als dels anys anteriors. També cal destacar els enormes esforços fets en el camp lingüístic. Les “Escuelas Nacionales” passen a ser les “Escoles Nacionals” un exemple de com l’ús del català es normalitzava i s’estenia. Aquesta preocupació per la llengua, també es trasllada al mateix Ajuntament on les actes del Ple, per primera vegada, passen a escriure’s en la llengua pròpia del país. El catalanisme, és clar, és un valor compartit per totes les institucions republicanes catalanes (i en el cas sarrianenc encara més, si tenim en compte que els dos partits absolutament majoritaris eren ERC i la Lliga Catalana). Com també la defensa i promoció de la democràcia i la participació ciutadana, que per altra banda són principis inherents a la pròpia concepció republicana de la vida política. A nivell municipal això es tradueix, entre moltes d’altres coses, en la decisió de publicar els comptes municipals, que es porten a la impremta per fer-ne cinc-cents exemplars, per a repartir entre els contribuents.

dossier d’història ~

També, ja l'any 1933, es compra un nou cotxe de morts, del qual podem resseguir en els diferents plens, gairebé mensualment les seves diferents peripècies: des de quan fou construït per Gaieta Massó (can Tano); quan fou dissenyat i pintat: "(...) amb les condicions de passar-hi quatre capes de pintura i barnís (sic) assegurat per al lavatche i sol i serena, pintant-hi a més dels filets daurats, un escut de Catalunya, també daurat, a cada costat del cotxe (...)”; quan es va començar a preparar un recer per guardar-lo (aquí cal destacar el ràpid acord arribat amb el rector de la parròquia per tal de recolzar el cobert als murs de l'Església, cosa que ens fa pensar que, contra el tòpic habitual de l'època, les relacions entre el prevere i el consistori eren normals i fluïdes); quan es va reglamentar la manera de transportar el difunt (segons la categoria del difunt i el grau de sumptuositat desitjat per la família es podien posar diferents decoracions i més d'un cavall); fins quan es va posar a concurs la concessió per a fer de carreter (literalment “transportador de difunts”), guanyat per en Vicenç Pueyo Mirambell, al març de 1934.

Com acabem de comprovar, la millora de tots els aspectes materials i reglamentaris són un element bàsic en l’acció política republicana. No hem d’oblidar, però, que en qualsevol canvi de règim les qüestions més simbòliques són igualment fonamentals. En aquest cas, el nou règim crea el seu propi sistema de valors i fins i tot, la seva pròpia iconografia que trasllada a la tasca política i administrativa diària. Evidentment, l’afiliació ideològica dels regidors del govern republicà de Sarrià de Ter en determina la seva actuació en gairebé tots els aspectes. Els valors catalanistes, progressistes i republicans propis del Partit Republicà Federal Nacionalista i de l’Esquerra Republicana impregnen tota l’activitat municipal i es posen de manifest tan amb qüestions merament quotidianes com en els moments que marquen l’esdevenidor de la República.

Parlem de Sarrià ~ 57

Per tal de rendibilitzar els nínxols buits i abandonats la primera mesura a aplicar fou la confiscació de tots aquelles propietats que encara devien taxes retardades si no els satisfeien en un termini concret. Això va servir perquè l'Ajuntament els pogués revendre a la gent que encara no en tenia i estava pendent, que al seu torn s'espavilava a restaurar-los i tornar-los la dignitat. D'altra banda, també en el sentit estètic, durant el període republicà es van aplicant petites mesures destinades a l'ajardinament i embelliment de les instal·lacions, sufragades amb els beneficis obtinguts amb la venda d'una bona part dels xiprers, que havien crescut indiscriminadament.

Des d’aquest mateix punt de vista de la participació ciutadana podem parlar aquí de la Festa Major. Una de les fites més importants de la vida social i cultural del municipi i bon exemple de la vitalitat de la vida associativa de Sarrià en aquella època. Al 1934 es va celebrar els dies 9 i 10 de setembre, amb un proJosep Carreras, escollit nou Alcalde, grama prou senzill en el Ple Extraordinari del 27 d’octubre de 1933 però complet. Les diferents associacions s’encarregaven de llogar –cadascuna per la seva banda- les famoses orquestres-cobla que tan de moda estaven en aquella època. Al matí cada cobla tocava davant del local de l’entitat que l’havia contractat. A la tarda, a les 16:30 es feia una ballada de sardanes a la Plaça Francesc Macià (avui de l’Església). Un cop acabades les sardanes, un quart d’hora després començava el Ball de Tarda.

36

Parlem de Sarrià ~ 57

~ dossier d’història

A la nit, a les 22:00, davant de l’Ajuntament totes les orquestres-cobla feien una “serenata” davant de l’Ajuntament, i un cop acabat, també un quart d’hora després, començava el Ball de Nit. Com podem veure era una festa prou complerta, en què tenien importància tant els actes individuals de cada associació com els actes unitaris. És de suposar que el fet de dur una millor orquestra, o més original, era important per al prestigi de cada associació –sobretot les que competien, com per exemple les de caire polític- cosa que, al capdavall, repercutia en una festa millor per a tots.

D’altra banda, i dintre dels elements més simbòlics podríem ubicar-hi també les qüestions referents a l’ordre públic i el civisme, que es va convertir en una preocupació dels regidors.

Com ho demostra el fet que s’avisi a l’agutzil municipal que faci complir la prohibició de jugar a pilota a la plaça de l’Obra (a partir del 34, Plaça Francesc Macià) o que el Ple “a proposta del Sr. Rodeja s’acordà fer observar i complir les disposicions que regeixen sobre moralitat, per les persones que es banyen en el Riu” 19. Ignorem com es devien banyar aquests sarrianencs, però de totes maneres, s’observa la voluntat de manteniment de les regles de convivència mínimes.

La iconografia republicana també té el seu protagonisme. Així, per exemple, el 30 de maig de 193420 es decideix canviar els noms d’alguns carrers per adequar-los al nous temps.

D’aquesta manera el carrer “Entre el Pont del Ter i seguint la carretera de la Barca” passava a dir-se carrer de Fermí Galán (avui c/ Josep Flores), “Desde el dit pont fins a la plaça de la República” (la Placeta) es canviava per Avinguda del 14 d’abril (enguany el carrer Major). Igualment, “Desde la plaça de la república seguint per la carretera de França hasta el terme de Sant Julià de Ramis” carrer de Figueres (enguany c/ Major (tram final)).“Al tros de carrer comprés dins la carretera de Banyoles” carrer García Hernández (avui c/ Carrilet). “A la plaça de l’Iglesia, que hasta avui s’ha anomenat Plaça de

l’Obra” plaça Francesc Macià (enguany Plaça de l'Església). “carrer que des de l’Avinguda del 14 d’abril condueix al Riu Ter” carrer del Ter (enguany c/ del Riu). “Al passatge existent a la part dreta de l’esmentada Avinguda” Passatge Particular. “Al carrer existent a la plaça de la República i que passa per la part dreta de la façana de l’Orfeó” carrer del Pervindre (enguany part del carrer Firal).

5. La dimissió de l’Alcalde Clusells i les segones eleccions republicanes.

Passats els primers mesos de la República, concretament el dia 10 d’octubre de 1933 l’Alcalde, Pere Clusells, llegia una carta en el Ple en la que presentava la “dimissió del seu càrrec amb caràcter irrevocable fundant la dimissió en que les seves obligacions particulars li impedeixen atendre la Secretaria com és el seu anhel”. La renúncia de l’alcalde va ser acceptada per unanimitat de tots els regidors, que al mateix temps van encarregar l’alcaldia de manera accidental al primer tinent d’Alcalde, Josep Carbonell i Salart. Pocs dies més tard, però, en un Ple Extraordinari21 s’escollia (també per unanimitat) a Josep Carreras i Portas, pagès de professió i anteriorment regidor de policia urbana (el que avui seria urbanisme) i responsable de la comissió que va auditar els anteriors consistoris, com a nou Alcalde. Un cop estudiat el període podem dir clarament que Carreras serà qui durà la major responsabilitat als moments més convulsos i delicats de l’època republicana, fins i tot havent de patir presó en certs moments per raó del seu càrrec.

S’ha de dir que aquest canvi i la situació de provisionalitat que va generar va ser per poc temps, ja que el 14 de gener de l’any següent, el 1934, es van tornar a celebrar eleccions municipals, on Carreras fou reelegit. Per aquelles eleccions es canviava el sistema de vot i sobretot, tingueren una altra novetat transcendental: per primera vegada, votaven les dones. A més, donat el creixement del cens que suposava l’extensió del dret a vot a les sarrianenques, al nostre municipi es van crear dues seccions electorals (Sarrià de Baix i Sarrià de Dalt).

El Centre Republicà Federal (ERC) tornà a vèncer a Sarrià de Ter, altre cop amb majoria absoluta. Tot i que aquesta vegada, els resultats van ser més ajustats que els anteriors. A Sarrià de Baix, la candidatura del Centre Republicà va obtenir 232 vots, mentre que la llista de la Lliga, 202. A Sarrià de Dalt, els republicans en treien 57 per 30 dels regionalistes. Aquests resultats van suposar que la llista associada a Esquerra obtingués cinc regidors (els mateixos del 1931 exceptuant Clusells, Mitjà, Costa i Puig) i per altra banda, l’entrada de dos nous regidors procedents de la candidatura de la Lliga Catalana (Patrici Tixis i Gascons i Joan Aymerich i Tixis).

Es pot dir que l’entrada dels dos nous regidors respon a la tendència general expressada ja amb les eleccions generals del 1933 que marquen un viratge a la dreta a tot l’estat.

Aquelles eleccions són guanyades per la coalició formada pel Partit Republicà Radical, de Lerroux, i a la dretana i antirepublicana CEDA. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. A Catalunya, continuava governant ERC però amb un pes més important de la Lliga a l’oposició. El mateix que succeïa a Sarrià de Ter.

6. Els fets d’octubre del 34 i la repressió militar.

Com hem anat veient, durant els anys de vigència de la República, tots els nivells d’activitat política estaven profundament marcats pel que succeïa a la Generalitat i el govern de l’estat. No en va, s’estava produint un canvi de règim i construint-se una nova democràcia parlamentària al mateix temps que es vivien episodis convulsos que, és clar, afectaven l’àmbit local. I així va succeir també amb els anomenats “fets d’octubre de 1934”.

L’antirepublicanisme del govern de Madrid xocava frontalment amb les aspiracions del Govern de la Generalitat encapçalat per Lluís Companys. Precisament, en aquest context, la Generalitat de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu. Propietaris i homes de la Lliga Regionalista es van oposar a la llei i van aconseguir que el Tribunal Constitucional espanyol la denegués, al·legant la manca de competències de la Generalitat. Coincidint amb aquestes actuacions, van entrar al govern de la República tres ministres de la CEDA. Aleshores, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va reaccionar proclamant “l'Estat Català” dins la “República Federal Espanyola”. Paral·lelament, arreu de l'estat es va proclamar la vaga general pel 6 d’octubre i a Astúries, hi va haver una insurrecció obrera.

Com era de suposar pocs dies després de l’elecció altre cop es produeix la intervenció militar en la vida política sarrianenca. El Delegat Governatiu28 i la Guardia Civil convoquen una sessió extraordinària del Ple en la que es procedeix “a la destitución total de los concejales que quedaban en el Ayuntamiento“ 29. I seguint les mateixes directrius governatives vuit veïns del poble són cridats per a que d’entre ells escullin un Alcalde gestor, que serà el senyor Joan Carré i Planeras, que administrarà assistit pels sis majors contribuents del poble, que substituiran els regidors cessats. D’aquesta manera, Ramon Hugas i Trias, Francesc Mitjans i Garcia, Emili Llausàs i Ripoll i Joan Oliu i Soler es veuen obligats a entrar a formar part de l’Ajuntament. Aquest ball de regidors i alcaldes s’allarga fins el maig del 1935 quan el govern decideix que tota la llista presentada per la Lliga Catalana a les eleccions municipals del 1934 conformi el nou plenari municipal.

37

Com veiem, en aquest període l’Exèrcit i la Guardia Civil van prendre el protagonisme no només com a executors de la repressió a les forces d’esquerres i sindicats impulsada pel nou govern, sinó també a nivell polític. A tall anecdòtic però

Un cop pres aquest acord, i ja al final de la sessió, Rodeja dimiteix de tots els càrrecs de què se l’havia investit, tots de caire econòmic i fiscal (Dipositari de Comptes, President de la Comissió de Finances i President de la Junta de Repartiment), considerant que els companys de consistori li han “retirat la confiança” 26. A la següent sessió, de 29 de gener, es produeix una nova discussió, en què la majoria republicana s’oposa a la dimissió presentada per Rodeja a l’anterior ple, cosa que l’Alcalde es nega a acceptar, proposant al regidor Joan Aymerich per ocupar els càrrecs vacants. En la subsegüent votació la proposició fracassa estrepitosament i es reelegeix Jaume Rodeja, per la qual cosa a la següent sessió (de 8 de febrer) Tixis amenaça de presentar també la dimissió, cosa que acabarà portant a terme al dia següent, manifestant que considerava que “s’havia fet política en lloc d’administració” 27.

En la mateixa sessió s’elegirà un fugaç nou Alcalde en la persona del propi Jaume Rodeja Martí, principal instigador de la resposta a la imposició militar.

dossier d’història ~

Un cop tancat l’alcalde elegit a les urnes “en prisiones militares y a disposición del Sr. Juez Instructor Militar de esta Plaza” i “con arreglo al párrafo 2º de las instrucciones del Excmo. Sr. General de la 4ª División”24 en nom del govern central, s’imposa el nomenament de nous alcaldes arreu de l’Estat i especialment a Catalunya, decretant necessària la unanimitat en l’elecció d’aquests (de sotamà també s’exigia que fossin membres de partits conservadors, en el nostre cas concretament de la Lliga). Així a Sarrià els regidors procedeixen a elegir un nou alcalde en la persona de Patrici Tixis. Amb el nou Alcalde i el número de regidors mermat, s’emprenen poques actuacions fins a finalitzar l’any i començar el següent.

De fet, durant els mesos que dura l’estat d’excepció, qualsevol element de la vida quotidiana municipal encén un debat polític que amaga un conflicte latent que va molt més enllà de les qüestions locals. Així, el regidor Jaume Rodeja –que des de novembre del 34 fins a gener del 35 havia estat absent de totes les sessions, potser amagat compareix de nou i proposa apujar el sou, no només al Sr. Agutzil sinó augmentar la mateixa quantia a tota la plantilla de funcionaris municipals.

Sense cap mena de dubte, es tracta d’un pols a l’alcalde Tixis.

Evidentment, davant d’això “s’entaula una animada discussió sobre el contingut de l’anterior proposició sense que es posin d’acord els Srs. Consellers i posada a votació la mateixa, fou desestimada per dos vots a favor i tres en contra” 25.

Parlem de Sarrià ~ 57

A Sarrià, l’endemà de la vaga general, el 7 d’octubre estava prevista la Fira del Pont. L’alcalde Carreras va reunir-se amb tots els comerciants i “secretaris de les societats” per aconseguir una jornada de vaga tranquil·la i per posposar la Fira pel diumenge següent. Finalment, aquell cap de setmana que a la resta del país és conflictiu, a Sarrià de Ter s’aconsegueix viure sense incidents greus, i així ho reconeix el Ple de l’Ajuntament quan aprova per unanimitat22 “donar un vot de gràcies a l’Alcalde per la seva actitud observada durant la nit de dissabte darrer en pro de l’ordre”23. No obstant això, el 28 de novembre, la Guardia Civil deté l’Alcalde Carreras per ordre de l’Autoritat militar i és reclòs a la presó. De fet, aquesta va ser la tònica dominant ja que la repressió que va seguir als fets d’octubre va suposar l'arrest del govern de la Generalitat i la supressió de l'Estatut i com en el nostre cas la suspensió d’Ajuntaments i l’empresonament de molts Alcaldes.

prou il·lustratiu, cal esmentar que durant els mesos que segueixen als fets d’octubre i a la suspensió de l’ajuntament democràtic, es decideix carregar als pressupostos municipals totes les medecines de la Guardia Civil de l’any anterior (200,45 pts.) i les despeses de les obres de reforma fetes al quarter... un possible exemple de fins a quin punt “condicionaven” les decisions polítiques municipals. Al mateix temps, s’aprova també apujar el sou de l’Algutzir, Sr. Narcís Busquets, que realitzava el manteniment de l’enllumenat de Sarrià de Baix i es decideix també encomanar-li el de Sarrià de Dalt.

Una decisió, aquesta darrera, que desencadenarà la reacció a la repressió dels fets d’octubre.

El nous regidors eren Gaspar Viader i Figueres (Alcalde segon i cultura), Joan Aymerich i Tixis (Alcalde tercer), Rossend Despuig i Pusso (finances), Blai Fornells i Bonet (policia urbana i rural i cementiri), Miquel Martí i Borrell (escorxador). Així per tant, la llista perdedora a les eleccions és l’encarregada de governar el darrer període del nostre estudi. El nou consistori escull Patrici Tixis que torna a ser nomenat alcalde, fins que mor de malaltia pocs mesos després. Gaspar Viader el relleva. Durant els deu mesos que governarà la Lliga Catalana a Sarrià de Ter podem dir que bàsicament es va dedicar a una tasca més administrativa que política, continuant amb bona part dels projectes que s'havien iniciat al període anterior, i aparcant-ne d'altres.

La situació d’excepcionalitat es va allargar tot l’any 35 i no va ser fins a les eleccions del febrer del 1936, amb el triomf de la coalició d’esquerres que es va amnistiar el Govern de la Generalitat i en el nostre cas, es va alliberar l’alcalde Carreras.

Com hem pogut veure, aquests fets i les posteriors repercussions marquen l’esdevenir de la República i sobretot marquen el camí (que ja no tenia aturador) de l’aixecament militar i la Guerra Civil. El 10 el febrer es restitueix l’Ajuntament sorgit democràticament de les urnes el 34, que governarà fins l'octubre del mateix any, quan arrel de l'alçament militar és substituït pel Comitè Antifeixista, si bé l’últim ple que celebrarà serà el del dia 26 de juny del 1936.

7. Cloenda del Període. Darreres reflexions.

38

Parlem de Sarrià ~ 52

~ dossier d’història

El primer Ple amb el Comitè, -acte que tanca el període d’aquest estudi-, es va fer el 20 d’octubre del 1936, convocat pel Jutge Popular, Joaquim Mitjà i Serramitjana, a partir del Decret de la Generalitat del 9 d’octubre que obligava que a

1 Extret de la Memòria Explicativa que acompanyava el “Projecte de Canal de Regadiu i Aprofitament d’Aigües de la Riera d’en Xuncla” signat el 17 de juny de 1937.

2 Informació extreta de les dades de Contribució Industrial del 1931.

3 Ferrer, F., “Els moviments socials a les comarques gironines”, Diputació de Girona, Girona, 1998.

4 DDAA., “Història del Gironès, dins de la col·lecció “Història de les comarques Gironines” Diputació de Girona, Girona, 2002.

5 Extret d’“Acció Ciutadana” setmanari del Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines, núm. 54, de 7 de setembre de 1933.

6 Acte del Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter de 16 d’abril de 1931, dos dies després de la proclamació de la República.

7 Grup de teatre local, que té la seva principal época d’activitat des de 1918, assajant als locals de l’edifici del “Coro”, construït per l’arquitecte Rafael Masó a l’any 1924.

8 A l’any 1910, obra de l’arquitecte Sr. Masó.

9 Discurs de Miquel Santaló, diputat a Corts per ERC (02/09/1931).

10 Extret de l’Acta del primer Ple de l’Ajuntament republicà, el 16 d’abril de 1931.

11 “Acció Ciutadana”, núm. 54 de 8 de setembre de 1933 12 “Projecte de Canal de Regadiu i Aprofitament d’Aigües de la Riera d’en Xuncla” 17/06/1937.

13 Extret de la carta que l’alcalde de Sarrià de Ter, Esteve Almoyner, envia al Ministre de Foment a la seu del Govern que ja s’ha exiliat a València a causa de l’alçament militar. Agost del 38.

cada consistori hi haguessin representats una determinat nombre de partits i sindicats, augmentats en nombre i ara anomenats “consellers”, en proporció directa a la seva representació parlamentària i dins la societat, cosa que junt als antics protagonistes fa entrar noms nous dins els Ajuntaments. A Sarrià de Ter foren representants d’ERC Carles Puig i Teixidor, Josep Fàbrega i Tixis i Jaume Rodeja i Martí (novament regidor de finances i economia); de la CNT Enric Marcé i March, Josep Anglada i Bonet (conseller d’obres públiques) i Josep Mirambell i Palomera (conseller de proveïments); del PSUC Esteve Almoyner i Casadesús (escollit alcalde, en la nova nomenclatura “Conseller en Cap”) i Agustí Mitjà i Dalmases (conseller de seguretat i defensa); d’AC Gaspar Comas i Teixidor (conseller de cultura) i de la Unió de Rabassaires Domènec Brugué i Ciurana (conseller d’agricutura), mentre la conselleria corresponent al POUM va restar vacant, cosa que ens indica el poc arrelament del partit dins la població, en comparació per exemple a ERC, quan veiem que al propi Conseller en Cap Esteve Almoyner, acaba militan-t’hi.

La Guerra Civil va ser el tràgic final d’un període que es va obrir amb la il·lusió pel canvi renovador i moltes esperances en la millora de les condicions de vida dels ciutadans del nostre poble i del nostre país30.

En el terreny municipal la voluntat transformadora va materialitzar-se tan en el tarannà diari del consistori com en els grans projectes públics, alguns dels quals executats finalment i altres que no van tenir temps de veure la llum. En qualsevol cas, tot i tenir llums i ombres (com en qualsevol altre període històric), queda clar que el temps de la República a Sarrià de Ter va suposar un breu parèntesi de democràcia, de construcció nacional, de modernitat i de progrés que no havia tingut equivalent fins llavors i que no es va tornar a donar fins a la tornada de la democràcia, al 1977.

~

14 Saguer, E., “Sarrià en la reraguarda de la Guerra Civil”. Parlem de Sarrià.

Sarrià de Ter. 15 Una de les diferents cartes que els diferents alcaldes dirigeixen a la companyia dels F.E.E. Aquesta, del 8 de maig de 1936.

16 Sol·licitud feta pel Ple a la Companyia d’Autobusos el 25 de maig del 1934.

17 Acta del Ple del 4 de març de 1934.

18 Val la pena destacar que aquests desplaçaments del veterinari eren gratuïts per als usuaris particulars, abonats per la municipalitat.

19 Acta del Ple de 7 de juliol de 1931.

20 Acta del Ple de 30 de maig de 1934.

21 27 d’octubre de 1933 22 És a dir amb el vot favorable també dels dos regidors de la Lliga.

23 Extret de l’Acta del Ple de 12 d’octubre de 1934 24 Declaració del Sergent de la Guardia Civil, Sr. Pastor llegida al Ple de l’Ajuntament.

25 Acta del Ple de 29 de gener del 1935.

26 Idem.

27 Discurs de dimissió de Patrici Tixis 20 de febrer de 1935.

28 Salvador Campillo Ballester 29 Acta de la sessió del Ple Extraordinari convocat pel Delegat Governatiu.

30 Respecte aquesta valoració és important fer esment que no ens en parlen només els textos de l’època i els estudis posteriors, sinó també els testimonis de moltes persones i els silencis de moltes d'altres que -quan desaproven la Segona República- només saben remetre'ns als horrors de la Guerra Civil, sense presentar cap argument sobre el període polític. Com hem insistit al principi, precisament són etapes històriques que cal diferenciar per no caure en relativismes.

Ajuntament fruit de les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931

Segon Ajuntament Republicà sorgit de les eleccions del 14 de gener de 1937

Ajuntament imposat després dels fets d’octubre

Parlem de Sarrià ~ 52

Els alcaldes del període republicà

dossier d’història ~

Ajuntament restituït el 18 de febrer de 1936

39

Maria Barbal a Sarrià Josep M. Sansalvador i Provensal jsansalvador@sarriadeter.com

40

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

L’escriptora Maria Barbal va parlar de l’obra Solitud de Caterina Albert i del recull de tota la seva obra.

En el marc del cicle de xerrades Men ú de l’escriptor 2006, organitzat pel Sistema de Lectura Pública de Catalunya a Girona, l’escriptora Maria Barbal va visitar la biblioteca Emília Xargay el dia 6 d’abril. La xerrada que ens va oferir formava part d’una sèrie iniciada dos mesos abans i que es tancava amb aquesta sessió, després d’haverse’n celebrat set a les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià, a càrrec de diferents autors del panorama literari català. Maria Barbal, una autora del Pallars establerta a Barcelona, és autora de peces narratives tan conegudes com Pedra de Tartera(1989), Mel i Metzines (1990), Carrer Bolívia (1999), País Íntim (2005), entre tantes d’altres, obres on recrea la seva comarca d’origen, presenta visions molt íntimes de personatges i sovint hi fa figurar referències històriques a la Guerra Civil, sota una prosa molt acurada i minuciosa, i amb un estudi lèxic molt elaborat.

En aquestes xerrades cada autor tria parlar sobre un llibre especialment estimat i valorat, que hagi significat quelcom en la seva carrera. En la visita a Sarrià, la senyora Barbal ens va oferir una excel·lent classe magistral sobre l’obra Solitud, de Caterina

El cicle el menú de l’escriptor és seguit per molta gent de tota la zona urbana de Girona. Fotos. A.Vila

Albert, una de les més fonamentals de la nostra narrativa i de la qual s’ha complert el centenari. Va fer un exhaustiu estudi de l’obra, dels diferents capítols, dels personatges que hi apareixen, dels símbols que hi intervenen i que s’hi evoquen, situantho tot plegat en el context històric en el qual es va escriure tan memorable novel·la modernista i glossant la figura de l’escalenca Caterina Albert i

Paradís. En aquesta ocasió, el públic força nombrós venia ben preparat i qui ho va desitjar va poder preguntar sobre aspectes concrets de l’obra, que van ser aclarits i explicats per Maria Barbal. Per a qui no hagués llegit Solitud, la sessió va ser una invitació definitiva a fer-ho, ja que el drama rural que presenta aquesta novel·la té una intensitat tan elevada, els personatges hi estan dibuixats amb tan extraordinària precisió i les rondalles que s’hi inclouen són tan absolutament delicioses, que ni el pas d’un segle ha aconseguit esborrar-ne gens ni mica d’atractiu.

Per als de la meva generació, Solitud forma part d’aquelles obres que ens feien llegir a l’Institut. Mentre redacto aquesta crònica, he recuperat el volum de la biblioteca de casa i el tinc davant: és un d’aquells toms de cobertes groguenques que editaven Edicions 62 i la Caixa de Pensions, sota la col·lecció Les millors obres de la literatura catalana. Jo vaig llegir-la el 1983. Feia COU nocturn i tenia una Vespa amb un kit 125. Mare de Déu, Mare de Déu…quants records

~

Un grup de Misericòrdies, misis i còrdies posen davant de la imatge de la mare de Déu de la Parròquia de Sarrià de Ter, una escultura de l’artista sarrianenca Emília Xargay. En la foto petita, l’alcalde Nicolás Pichardo fa entrega d’una litografia de Quim Corominas a la representant de l’associació en l’acte institucional de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Fotos : A.Vila

Les Misericòrdies de Reus Assumpció Vila

Cada any viatgen a un poble per fer l’ofrena a la Mare de Déu. Com és el seu costum, varen parlar amb el rector de la parròquia, mossèn Francesc Planella, per la missa del diumenge i per venerar la Verge. Va ser una missa molt alegre, ja que va coincidir amb dos batejos i a més les dues intèrprets, Rosa Isern Romeu i Anna Radresa Bosch, ens varen acompanyar durant la missa i ens oferiren un parell de peces al final. Després les representants de l’associació deixaren un gram ram de flors als peus de la Verge, una escultura feta de planxa

L’Alcalde de Sarrià de Ter, Nicolàs Pichardo va fer els honors a la sala de plens, donant-los la benvinguda al poble i fent entrega d’una litografia de Quim Corominas, i com que era el dia de Sant Jordi, d’una rosa i un punt de llibre per cadascun.

La diada es va arrodonir amb un dinar a l’Hotel Nord Gironí i una visita guiada amb el carrilet per la ciutat de Girona i després, per acabar el seu periple per les terres gironines, fins a Peratallada.

~

41

de ferro, obra de l’artista sarrianenca Emília Xargay.

Parlem de Sarrià ~ 57

Per contra a Sarrià de Ter no hi ha ningú que porti el nom de la patrona.

cultura ~

Tinc una amiga que es diu Misi i és de Reus. Per ella coneixia l’advocació d’aquest poble a la seva patrona, la Ntra. Sra. de Misericòrdia, i la tradició d’aquesta important ciutat tarragonina a posar aquest nom a les noies. La meva sorpresa però va ser quan una associació de dones que es diuen Misericòrdia va trucar a l’Ajuntament de Sarrià de Ter per visitar el nostre poble i fer un homenatge a la Mare de Déu de la Parròquia. Des del 23 d’abril, ara conec que les Còrdia, Coia i Coris, són també diminutius de Misericòrdia que molt orgullosament porten aquest grup de dones, 350 de les quals pertanyen a l’associació, tot i que a Reus se’n troben cap a 600.

Premis literaris Sant Jordi 2006 Josep M. Sansalvador i Provensal

Si durant la primavera hi ha alguna celebració que n’és especialment característica, aquesta és la diada de Sant Jordi. Els dies s’han allargat, sol fer bonança, el paisatge verdeja, les sangs bullen i carrers i places de tot el país s’omplen de roses i literatura. No sóc pas el primer de ferne esment; veus molt més autoritzades que jo ja ho han demanat amb anterioritat: la Diada Nacional de Catalunya s’hauria de traslladar al 23 d’abril, que és quan se celebra una festa realment popular consolidada i la ciutadania la viu amb emoció. L’onze de setembre, penso, tothom encara és a la platja i sol fer massa calor, amb la mandra que hi és accessòria. I al meu entendre, no hem acabat de prendre la consciència col·lectiva necessària per poder commemorar el que s’hi commemora. Tal vegada només és qüestió d’acostumar-s’hi, però tinc la impressió que el comú dels catalans no ha acabat de pair aquesta festa nacional i ho veu com una celebració políticament artificiosa.

Sant Jordi és diferent: el costum de regalar roses i llibres ja fa molts anys que ha arrelat bé i fins i tot s’ha exportat. És una festa plena de color i alegria, se surt al carrer, es regalen roses, es dediquen llibres i tot plegat representa un

esclat primaveral, una aquarel·la per als sentits. A Sarrià, des de fa vint-i-sis anys vivim la festivitat de Sant Jordi, o els seus dies immediats, amb la cerimònia de lliurament de premis del concurs literari que anualment s’hi convoca.

Vint-i-sis edicions ja és un número que fa goig, i ja fa un parell d’anys que aquesta festa d’entrega de guardons literaris s’il·lustra amb alguna actuació que subratlla la importància del premi i de la festivitat. En aquesta ocasió, l’ Orquestra Fireluche (que recentment ha enregistrat un disc) ens ha ofert un extens repertori de les seves obres.

Entre els músics de la Fireluche i altres artistes col·laboradors, ens han proposat un espectacle musical, de dansa i audiovisual realment vistós, amb expressives coreografies que posaven imatge a les composicions interpretades amb instruments de joguina. Impressiona certament el resultat sonor que es pot obtenir d’uns instruments inicialment pensats com a eines per jugar. L’actuació, duta a terme al teatre del Centre Cultural Parroquial, ha comptat amb l’assistència d’un públic més o menys fidel, però no excessivament abundant. És complicat treure la gent de casa i és una llàstima que la participació d’espectadors no sigui superior...

Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter, entrega el Primer Premi de poesia de la categoria grans a Jaume Casals.

Engràcia Bramon, Cap d'Estudis del CEIP Montserrat, entrega el Segon Premi de poesia de la categoria grans a Naomi Mayoral.

42

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

Fotos: Toni Martínez

L’espectacle de l’orquestra Fireluche va ser tota una sorpresa per la seva originalitat i posada en escena. Fotos: A.Vila

Com és habitual en les bases d’aquest concurs, hi ha un apartat infantil on participen a bastament els alumnes del CEIP Montserrat. Cal agrair l’esforç d’aquests nois i noies, així com l’interès que l’equip directiu posa en aquesta participació.

Per a aquesta edició dels premis, podien presentar-se obres sobre dos temes: Mozart (en ocasió de l’aniversari que s’ha commemorat) o el món dels contes. A continuació, reproduïm el quadre de guanyadors en aquest apartat :

Categoria Mitjans Pros a: Primer Segon Tercer Accèssits:

Primer Accèssit

A Wolfgang Amadeus Mozart Wolfgang Amadeus Mozart

Categoria grans Pros a: Primer Segon Tercer Poes ia: Primer Segon Tercer

Rubén González Natàlia Infantes Ariadna Resplandis

La fantasia de l’Amadeus La selva dels somnis En Mozart i les seves desgràcies

Jaume Casals Naomi Mayoral Laia Pujolràs

La fantasia màgica dels contes Mozart Mozart

43

Mireia Cros Pérez Enric Fernàndez Bartrina

Poes ia:

cultura ~

Les quatre effes Stuart guanya al drac Carta a Narnel La princesa del mirall El gat de pèls blancs i el grill En Mozart toca instruments La taula màgica El món dels contes

Parlem de Sarrià ~ 57

Sara Ramió Lafuente Enric Sansalvador Boadas Mohamed Ghozali Paula Vargas Jiménez Aina Membrive Rivero Emma Pujolràs Moreno Jordi Martínez Ballada Ivan Talavera Màrquez

En la categoria juvenil, per a autors de 12 a 17 anys, el jurat va considerar convenient declarar deserta la convocatòria, i en la categoria d’adults (majors de 18 anys) en la modalitat de poesia, amb presència de 21 obres, el premi fou per a Jordi Boladeras i Sancho, amb l’obra Rèptils de carn i amor. Pel que fa a la modalitat de prosa (amb un total de 16 obres inscrites), el jurat va atorgar el premi a l’autor del País Valencià Josep Valor i Gadea, membre d’una nissaga literària (nebot d’ Enric Valor), per l’obra amb rerefons històric titulada Gent d’ordre. Com a representant del jurat, el professor Brugada comentava que, sovint, en els concursos literaris, és fàcil triar el gra de la palla, i que les obres amb potencial d’excel·lir brillen amb llum pròpia, tal és el cas de les seleccionades enguany. La vetllada es va cloure amb l’entrega dels premis als guanyadors, que van acudir personalment a recollir-los i amb la felicitació i aplaudiment per part de tots els presents.

44

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

Anys endarrere, l’ Ajuntament promovia l’edició d’un volum amb el recull de les obres guanyadores en l’ anterior edició, però aquesta és una característica que també ha evolucionat. L’any passat es va publicar un recull d’obres premiades i finalistes en l’apartat de poesia i en aquesta ocasió se’ns ha fet la promesa d’editar, properament, un altre recull d’obres destacades en la modalitat de prosa. És un detall per agrair, ja que d’altra manera no resulta possible la lectura i coneixement de les obres guardonades.

Tocarà esperar, doncs, a la publicació d’aquesta selecció, per poder-ne gaudir tal i com correspon a la qualitat de les peces escollides.

Roger Casero, primer tinent d'alcalde, entrega un Accèssit de prosa de la categoria mitjans a Paula Vargas.

D’aquesta manera tindrem un al·licient afegit mentre arriba la següent diada de Sant Jordi. I com que (entre nosaltres, que tothom és de confiança), no és gens probable que es dugui a terme el canvi de diada nacional, sempre ens quedarà el consol de poder celebrar, cada 23 d’abril, la festa de la rosa i el llibre amb les nostres mitges taronges. Qualsevol celebri el “dia dels enamorats”, per Sant Valentí!

Allò sí que és una martingala mercantil difícilment presentable ...

~

L’escriptor valencià, Josep Valor, va ser el guanyador del premi a la modalitat de prosa d’enguany.

Fotos: Toni Martínez

L’Escola de Música del Gironès EMG - www.girones.org

Els més menuts varen representar la cantata “El follet valent”, amb una original coreografia.

L’EMG és una escola de música que vol arribar als pobles del Gironès per difondre, especialment, ensenyaments musicals de Grau Elemental.

L’escola té aules a Bescanó, Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Fornells de la Selva, Llagostera, Medinyà, Quart, Salt, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i, des del curs 2005-2006, a Sarrià de Ter.

d’interès per aprendre la pràctica d’un instrument.

45

El propvinent curs continua creixent el nombre d’alumnes que volen adquirir formació musical al conjunt

Aprofitem aquesta nova oportunitat que ens ofereix la revista “Parlem de Sarrià” per agrair als ciutadans i a les ciutadanes de Sarrià de Ter l’acollida obtinguda a l’Escola de Música del Gironès.

cultura ~

L’EMG al final de cada curs programa dos concerts, un pels cursos avançats i un pels cursos bàsics que aquest any s’han dut a terme al Teatre Parroquial de Sarrià de Ter amb una gran afluència de públic. L’alumnat va representar una Cantata (El follet valent) i a més va haver-hi l’actuació del conjunt de guitarres i de l’orquestra de corda.

d’aules de l’EMG, arribant a la xifra de 615 alumnes. Pel que fa a l’aula de Sarrià actualment hi ha 23 alumnes matriculats per al curs 2006-2007. El local social “La Cooperativa” és el lloc on es realitzen les classes de música a Sarrià de Ter i en aquest centre es disposa d’una aula pel llenguatge musical i de dues per les classes d’instrument.

Parlem de Sarrià ~ 57

Enguany, l’escola de música a Sarrià de Ter enceta el seu segon any de vida amb dos grups de llenguatge musical: iniciació on a part dels continguts bàsics de treball auditiu, rítmic, cançó... s’inicia la roda d’instruments, a través de la qual els alumnes prenen contacte amb els instruments que es poden estudiar a l’EMG, i el primer curs d’aprenentatge avançat on es comença el nivell d’aprofundiment.

Aquest curs s’ha pogut veure com l’alumnat comença a tocar instruments com la flauta travessera, el clarinet, el violoncel, la guitarra, el piano, el violí; alguns s’han incorporat a l’orquestra de corda, al grup de guitarres o han treballat en petites agrupacions instrumentals. També a Sarrià s’han matriculat joves i adults amb molt

Més sobre l’ agonia de nació catalana

la

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

46

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

Jorge M. Reverte LA CAÍDA DE CATALUÑA Editorial Crítica, 2006, Barcelona Jorge M. Reverte ha aportat recentment per al coneixement i estudi de la guerra civil espanyola, tres assajos profunds, renovadors, concisos que vénen a esclarir molts aspectes del conflicte que generaren Franco i els seus conspiradors des del Marroc. La batalla de Madrid, (2004), La batalla del Ebro (2003) i la Caída de Cataluña (2006), són tres imprescindibles recopilacions de tres esdeveniments fonamentals del que va ser el tràgic desenllaç de la guerra civil espanyola.

La caída de Cataluña, com els altres dos llibres del mateix autor que esmento, no deixen de ser tres lectures absolutament angoixants, com angoixant i dramàtica esdevingué la Batalla de l’Ebre, on la força republicana plantà cara als feixistes i provocà un revés seriós en les files franquistes. El cercle bèl·lic de Madrid esdevé, juntament amb la progressiva pressió que exerciren els franquistes sobre Catalunya, un conjunt d’episodis tremends dels darrers mesos de la guerra, sobretot tenint en compte les repercussions que sobre la vida civil va tenir tot plegat.

La caída de Catalunya abraça la totalitat d’informes i fets de guerra des de la perspectiva dels dos bàndols entre les dates del 23 de desembre de 1938 al 13 de febrer de l’any 1939. Cada capítol del llibre ofereix el corresponent informe republicà i franquista, de manera que el lector pot apreciar perfectament l’òptica amb la qual s’observaven i s’analitzaven els darrers mesos de la guerra des de cada bàndol. El llibre, a més d’informes i tota mena de bibliografia, és compilat sobretot a partir de múltiples memòries personals, entrevistes en directe de protagonistes i supervivents que el periodista madrileny Jorge M. Reverte de manera ingent per a tots tres volums va procurar-se. Cal dir que el nombre de catalans -sobretot de les files republicanes- hi són correctament representats. Les àmplies informacions d’aquest llibre del periodista madrileny no parteixen lògicament de zero, estira molt dels estudis que sobre la guerra civil s’han editat a Catalunya; més concretament, Reverte fa un reconeixement al Diari de la Caiguda de Catalunya que en el seu dia va escriure el periodista Josep Pernau, crònica periodística que li serveix tanmateix d’essencial punt d’arrencada per a explicar amb tota mena de detalls, militars i polítics, el que va ser l’ensulsiada de Catalunya.

Segons el meu parer, La caída de Catalunya va més enllà de la crònica periodística, i té altres nivells de lectura, però essencialment pot llegir-se colpidorament com un llibre en el qual es narra, es descriu al detall el que va ser el darrer

mig any del conflicte, la brutal repressió franquista contra els republicans.

D’una manera absolutament impactant ens trobem davant d’un text que descriu una Catalunya aclaparada pel pessimisme, la desesperació, immersa en una gran sensació de soledat abans de l’assalt definitiu de les tropes de Franco. Tanmateix en aquest llibre, en diversos capítols i episodis, enllà d’apreciar-se la discrecionalitat de la força militar alemanya i italiana que van fer costat a Franco, hom podrà resseguir el nul compromís del govern de Neville Chamberlain, per part anglesa, i la poca traça del govern francès per tal de cuitar a ajudar la força militar republicana enllà dels Pirineus. Tot plegat desolador. L’odi de Franco contra Catalunya va ser molt superior que el d’altres regions d’Espanya per les raons que tothom pot intuir: les raons de costums, de cultura, de llengua, d’història liberal, etc. Els informes descrits ho palesen a bastament... El cercle i els bombardejos de Barcelona, Lleida, Granollers, Sarrià de Ter també, per citar uns mínims exemples, foren alguns dels exponents més sagnants d’aquest odi que reduí la capital catalana plena de refugiats i una població civil catalana durant molts mesos desorientada.

Comptat i debatut, aquest llibre, també absolutament impressionant de Jorge M. Reverte, esdevé una minuciosa crònica del dia a dia dels darrers mesos de la guerra; més de quatre mesos en què el defalliment i la desorientació política i militar del bàndol republicà no foren res més que la mort anunciada d’una nació, Catalunya, la qual fins quasi setanta anys després no ha reparat els danys d’una guerra cruenta que al cap i la fi ens va ser imposada des de l’exterior.

En el llibre hi trobareu els detalls de la desorientació militar i política en la qual malauradament es veieren els comandaments republicans en els darrers temps, la tibantor entre diverses personalitats polítiques republicanes, el paper d’Anglaterra, de França, del Vaticà, dels dirigents nacionalistes catalans, de periodistes com Josep Pla i Carles Sentís.

Un llarg etcètera que a més de posar pell de gallina i explicar fil per randa alguna veritat, algun tarannà inconegut, desplega sobre el paper l’agonia catalana; impressionant memorial per als qui deixaren la seva vida al front, però també imprescindible recordança per al conjunt de la població civil que patí les conseqüències aclaparadores de la impia venjança feixista. Jorge M. Reverte, investiga a fons molts detalls de l’acabament estratègic de la guerra civil espanyola a Catalunya, de l’exili, amb la distància de qui escriu des de fora, per tant, amb una visió –em semblaforça o prou objectiva sobre alguns comportaments polítics i nacionalistes.

~

Els artistes Franx i Emili Pérez a la sala de La Cooperativa on va tenir la lloc l’exposició. Foto: A.Vila.

Fills de la decadència Prese Serrano

Fills de la decadència és l’exposició que es va fer al Centre Cívic la Cooperativa el mes de maig de 2006. Es va inaugurar el 4 de maig amb un acte diferent dels habituals, perquè l’exposició era una combinació de pintura i escultura juntament amb un video-art. L’obra i el vídeo ens van fer gaudir d’una exposició impregnada d’originalitat i de reclamació social per part dels dos joves artistes.

47

L´artista Franx, pseudònim amb el qual s´identifica Francis Pérez Llamas, nascut a Sta. Cruz de Tenerife l´any 1980, viu a Girona des del 1981 i a Sarrià des del 1998. Ha cursat estudis de Dret a la UDG, i d´Informàtica i Psicologia a la UNED.

Parlem de Sarrià ~ 57

L’artista Emili Pérez Llamas va néixer a Sta. Cruz de Tenerife l’any 1977. Ha viscut a Girona des de l’any 1981 i es traslladà a Sarrià de Ter el 1998. Actualment està finalitzant a la UNED la carrera de Ciències Polítiques. Al Centre Cultural “La Mercè” és on ha assolit la seva formació artística des de molt jove, ja que ingressa a l’Escola d’Art als catorze anys i cursa diverses disciplines com dibuix, pintura, escultura amb Quim Corominas, Vicente Huedo,

En aquest moment col·labora amb el seu germà Franx, aportant obres que serveixen d’icona conceptual per uns “video-art”, ja que ambdós artistes tenen una visió molt parella d’art combatiu contra els excessos de la societat actual. Una societat que, malgrat el seu esplendor material i de béns de consum, és discriminatòria i viu en una decadència de valors humanistes i culturals. Tots dos germans es posicionen en un corrent d’artistes decadents contemporanis.

cultura ~

Vaig conèixer l’Emili Pérez a partir de la seva col·laboració a la revista “Parlem de Sarrià” . Es va creure encertat que un artista del poble ens fes gaudir de la seva obra.

Quan el vaig convidar per donar-la a conèixer en el Centre Cívic, la seva resposta va ser afirmativa i em va parlar del treball conjunt que feia amb el seu germà Franx. Des de desembre, després de diverses trobades vam creure convenient presentar l’obra al mes de maig. Amb aquest objectiu hem estat en contacte per tal d’oferir la visió artística de l’Emili Pérez, que queda constatat amb el resultat final de l’exposició.

Montserrat Costa i Josep M. Simon.

Ha exposat a diverses galeries artístiques a la província de Girona, principalment en exposicions col·lectives: Stacatto, el Museu del Cinema, Girona Pipa Club i altres institucions, aportant-hi il·lustracions diverses.

L’estil de la seva obra és figuratiu i realista, i la temàtica que aporta és la denúncia social a causa de les seves inquietuds i motivacions polítiques, amb certs tints i imatges surrealistes. També ha treballat el paisatge intimista del barri vell de Girona i paratges com a evasió emocional. S’ha inspirat en autors com Francisco de Goya, Salvador Dalí, Eduard Munich, Eagon Schielle…

És a la música on troba inicialment el seu espai per reivindicar el descontent d´una part del sector juvenil.

Forma, amb altres amics, un grup de música anomenat LALAW (La ley de los Ángeles) inspirant-se tots ells en un estil de música propera al moviment punk. Franx és el cantant i compositor de les lletres de les cançons.

Han actuat amb el mític grup Barricada. L’aportació artística de Franx no es redueix en el grup LALAW. En una etapa més intimista, introspectiva i reflexiva fusiona la música electrònica amb reminiscències del Punk, gestant allò que ell anomena música Junk.

Posteriorment a la música electrònica hi incorpora filmacions, fent el seu primer curtmetratge: “Sueños de obrero”, on les imatges oníriques es combinen amb la música Junk. Una obra englobada dins el corrent “video-art”, al qual denúncia els excessos, els drames i les contradiccions d´una societat convulsa. I reflexiona amb conceptes com el moviment, paratges o aspectes i actituds inherents a la biologia humana i animal.

Tenim dos joves artistes sarrianencs que ens sorprenen amb la seva obra. El seu objectiu no és la venda de quadres, escultures o vídeo, sinó la reivindicació social.

Amb aquesta exposició hem gaudit d´uns bons quadres, d´unes bones escultures i d´un video-art que ens han fet viure l´art, i, alhora, ens ha fet reflexionar sobre tot allò que ens envolta, i que potser hauríem de ser més crítics amb moltes circumstàncies del dia a dia, per poder intentar millorar la nostra societat.

~

Un maó de vidre amb dibuix de l’artista Emili Pérez.

48

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 57 17841 SARRIÀ DE TER

“ La cena secreta” (Més Da Vinci) Àngel Garcia

L’exitosa novel·la de Dan Brown El codi Da Vinci portada al cinema recentment ha generat, a més d’una polèmica absurda amb l’Església (es tracta només d’una novel·la), una llarguíssima seqüela de llibres a l’entorn de la figura i l’obra del genial artista del Renaixement. La cena secreta, que avui us proposo, no se’n pot considerar un més. Tot i ser publicat un any després que El codi... l’autor Javier Sierra havia dedicat tres anys a la tasca d’investigació i documentació, essent aquest el seu setè llibre, finalista del III Premio de Novela de Torrevieja 2004.

Parlem de Sarrià ~ 57

49

~

cultura ~

L’any 1497, amb el Papa Borja al Vaticà, i regnant a Milà Ludovic Sforza El Moro, un membre de la Santa Inquisició és enviat des de Roma a Milà per investigar i supervisar l’obra que el mestre Leonardo da Vinci està pintant per encàrrec d’El Moro a l’església de Santa Maria delle Grazie.

L’artista toscà és amic dels De Medici i poc apreciat per la Cúria, que el considera un mal cristià. La pintura en qüestió és L’últim Sopar (Il Cenacolo) on segons unes denúncies anònimes, s’hi amaguen certs missatges xifrats heretges i discordants per tant amb l’Església oficial. Es diu també en aquestes denúncies que l’art pot ser una arma i es parla dels nombres, de la força de la geometria i de màgia. En una de les cartes s’hi amaga, sota un joc de paraules, la clau que l’inquisidor intentarà esbri-

nar per treure’n l’entrellat.

Les primeres observacions que fa l’enviat dominic en veure el mural, són que els Apòstols no tenen l’halo de santedat preceptiu i que Jesús no està celebrant l’Eucaristia ni té el Calze (el Sant Grial) entre les mans. Amb el temps anirà copsant altres trets característics: la distribució dels Apòstols en grups de tres; l’original perspectiva i l’atípica il·luminació; l’estranya disposició d’alguns comensals que semblen donar l’esquena a Jesús, la presència del mateix Leonardo i altres personatges heterodoxes de l’època; el nus en una cantonada de les tovalles, el peculiar (i femení?) rostre de Joan o la daga que sosté Pere, són alguns dels molts misteris que s’amaguen en aquella genial obra.

La mort d’alguns frares en estranyes circumstàncies només farà que complicar-li les coses a l’inquisidor, alhora que donarà noves pistes per anar descobrint l’autoria dels anònims i poder desxifrar finalment el suposat missatge encriptat que s’amaga en el mural. És, al meu parer, un excel·lent llibre molt ben documentat, amb un índex final on es consignen tots els personatges reals que apareixen a l’obra, la majoria, que es llegeix amb passió per la trama mig policíaca que té i que ens ofereix un retrat de les intrigues del poder i l’esplendor del Renaixement i del seu màxim exponent. Harmoniosa i ordenadament en aquesta “novel·la d’investigació” com el mateix autor l’anomena, s’hi barregen les ensenyances de Plató, els orígens egipcis, el paper dels càtars, les manies de Da Vinci (escrivia sempre a l’inrevés, de tal manera que per llegir-lo calia un mirall) i algunes coses més que no desvetllaré. Amb un ritme trepidant, la novel·la apunta quines podrien ser les fonts d’on va beure el genial artista per pintar l’obra sacra més coneguda de la cristiandat.

Si esteu prou atents, el text ofereix suficients claus com per resoldre l’enigma poc abans d’acabar-se la novel·la. Si no, tant se val; el que és segur és que, com diu l’autor, després de llegir aquesta novel·la ja no tornareu a veure L’últim Sopar amb els mateixos ulls.

Cristina Vicedo

exposicions

“Ens divertim”

Sala Patronat, del 7 al 30 d’abril Durant el mes d’abril, la sala Patronat va exposar els treballs realitzats pels alumnes del curs de Plàstica Infantil del Centre Cívic la Cooperativa. Sota la direcció de la seva professora, Finucha Prats, graduada en Arts Aplicades per l’Escola Massana, els nens van experimentar al llarg del curs diferents tècniques artístiques que els permeten desenvolupar la creativitat i la destresa manual.

En aquesta mostra hi havia representada una bona selecció del que han anat treballant a les seves classes. Els mòbils, per exemple, en què interactuen el joc de volums i materials diversos com el paper maixé, la fusta i el paper. L’escultura, també treballada a partir del paper maixé i les benes de guix, acolorida de manera divertida i que es transformava en gallines, serps i altres animalons.

La pintura ocupava un espai important de l’exposició. Bàsicament sobre suport de paper, però també sobre cartró de diferents gruixos, aconseguint uns efectes realment sorprenents quant a les combinacions de colors i textures. Una mica allò que de vegades els adults artísticament inquiets volem fer i no ho aconseguim; mentre que un nen de 6 anys amb una aquarel·la i una cartolina negra ens realitza en 30 segons. Si conjuntem l’instint creatiu amb el coneixement de certes tècniques, podem obtenir uns magnífics resultats, com es podia comprovar a l’exposició.

Una selecció de collages venia a completar aquesta divertida exposició i en ells es resumia potser la filosofia del curs.

Petxines, cordills, pedretes de riu... Tot és vàlid, qualsevol coseta ens pot servir per pintar, dibuixar o construir en una aproximació a allò que ens proposen els cinc sentits.

“Joan Puig i Ferrater” Sala Patronat, del 27 de juny a l’11 de juliol

En el 50è aniversari de la mort de Joan Puig i Ferreter (1882-1956), el Teatre Nacional de Catalunya ha produït aquesta exposició sobre l'autor d'Aigües encantades que es va poder veure a la Sala Patronat del 27 de juny al l’11 de juliol de 2006.

50

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

Joan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill natural d'un terratinent ric, va passar la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el va reconèixer mai.

A Reus, va estudiar el batxillerat i va integrar-se en el cercle literari de J. Aladern. Es va traslladar a Barcelona el 1901, on va iniciar estudis de farmàcia, que va abandonar, i va exercir diversos oficis, alhora que s'introduïa en el sector més anarquitzant del modernisme. .A partir de la proclamació de la Segona República, el nostre personatge va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot Catalunya com a conferenciant i propagandista. Des del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54). Morí a París l'any 1956, i la seva obra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX" L’exposició de la sala Patronat constituïa un repàs a la biografia d’aquest escriptor tan representatiu de tota una època, i s’acompanyava de primeres edicions de les seves obres, la ploma de l'autor i una completa documentació gràfica.

~

“El metall impur”, sordidesa i literatura Josep Brugada

Parlem de Sarrià ~ 57

51

aquest, el de la investigació de la mort d’un treballador “per culpa del cap de fàbrica”. Per tal de fer avançar el present, Julià de Jòdar, va posant en els antecedents pretèrits els lectors, per la qual cosa l’autor ens fa una composició de lloc de manera que l’ambient se situa enmig de carrers sense urbanitzar, “retícula suburbana sense asfalt ni clavegueres ni aigua corrent”, tanques d’horts, descampats, magatzems desballestats i amb sostres precaris d’uralita. El decorat de l’acció és aquest que podria haver estat, doncs, qualsevol àrea suburbial i industrial del país.

Pel Metall impur hi desfilen tota una sèrie de personatges i d’ambients que ens transporten a uns reportatges en blanc i negre de la Barcelona suburbial i proletària dels anys de la postguerra; per dir-ho amb paraules de l’autor, l’època en què el franquisme donà a mort a Quico Sabater.

Uns ambients de bars i tasques que esdevingueren el cultiu de la immigració que vingué a Catalunya des de tots els indrets d’Espanya, especialment del sud. Bars amb cambreres “vingudes de qui sap on, filles d’algun hospici”. Les escenes i els tipus esdevenen d’allò més variat, amb personatges com Antonio el Patata, els germans del Chelín, el Porfirio, el Boni, l’Angústias, el Chuli, el Belarmino Peña (dit el Llimac), el Chato, l’Ángel Cucharicas (el Cáscaras), el

cultura ~

Aquells llibres que han estat creats com a part d’una trilogia tenen algun perill, a saber, el lector hauria d’haver llegit per anar bé les altres dues parts. El metall impur, que va guanyar el premi Sant Jordi de l’any 2005, és una novel·la de l’escriptor badaloní Julià de Jòdar que forma part de “L’atzar i les ombres”, formada per L’àngel de la segona mort (1997) i pel Trànsit de les fades (2001). Afirmo –com així corrobora també l’autor- que no passa res si hom es proposa llegir aquest text independentment, sense tenir en compte per res els altres dos. El metall impur és una extraordinària novel·la que funciona amb absoluta autonomia. Per a comentar aquest llibre em caldrien a dia d’avui pocs adjectius.

Crec que és una novel·la superior. Per què dic això de El metall impur? En primer lloc perquè ha passat pel sedàs d’un jurat al meu entendre de gran prestigi intel·lectual i literari, cosa que a vegades no esdevé la conditio sine qua non. En aquest cas sí. A més, li ha estat atorgat el Sant Jordi de novel·la 2005, que no és cosa per a fer fàstics. Segonament es tracta d’un text molt ben escrit, de frases llargues i sintàcticament molt ben travades, i en darrer terme em sembla superior perquè l’autor ha sabut mostrar un retaule formidable de la vida aspra i polsegosa d’un barri en decadència industrial de la zona metropolitana de Barcelona, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, als anys seixanta, encara a finals del règim franquista. ¿Poden aquests ambients suburbials esdevenir matèria literària? I tant que sí. El metall impur n’és un exemple. Pere Gimferrer la qualificà d’epopeia urbana. Sí, això pot ser exacte.

La història aparentment és ben senzilla. Amb la tècnica literària del flash back, és a dir, d’anar endavant i endarrera en el temps, l’autor ens va presentant uns quadres prosaics on s’expliquen –des d’una perspectiva actual- els múltiples entrebancs d’un personatge, el senyor Lotari, que investiga la mort accidental de Marià Castells, proletari de la foneria La Farga. Factoria desballestada i sinistra que estava situada als anys seixanta en els terrenys on es van desenvolupar fa poc temps els esdeveniments del Fòrum2004. La motivació o el pretext de la novel·la, doncs, és

52

Parlem de Sarrià ~ 57

~ cultura

Cigonya, etc. Amb aquesta semàntica ja poden imaginarse l’ambient. Tot amb tot, tal i com s’esdevingué la mixtura proletària d’aquells anys a Catalunya, la convivència entre catalans, andalusos, gallecs, murcians, formaren els diversos i resignats escamots de treballadors a torns partits les vint-i-quatre hores del dia de les fàbriques i dels proletaris de la Farga que ens descriu Julià de Jòdar. Foneria que es descriu com una baluerna, axfixiant, feixuga, tràgica, quasi concentracionària, enllà del teixit i les miasmes industrials del Poblenou, vora les platges suburbanes del Camp de la Bóta, aspectes que l’autor no té cap reticència a posar sobre el paper, el nivell de baixesa al qual van poder i poden arribar els humans per efecte de la degradació de les condicions de treball.

L’excusa descriptiva, leit motiv de tota la novel·la és doncs, la desesperada investigació de la mort accidental del pobre Marià Castells, la història i destí del qual no apareixen ben bé fins passada la lectura d’una seixantena de pàgines de la patètica epopeia suburbial. …“la colada, la fosa del metall en la gran cullera”, esdevenen el desencadenant del desastre. En el fons, real o imaginari, l’autor ens ve a mostrar com era de banal, d’anònima la vida d’un treballador en aquells temps grisos i degradats del tardofranquisme, concretament l’any 1960.

En un altre ordre d’aspectes que tenen evidentment el seu susbtrat inequívocament històric i que es destaca també en el text d’aquesta novel·la d’apreciació realista o impacte realista, són els efectes de les riuades que també

de manera tràgica i dramàtica afectaren tants territoris de Catalunya l’any 1962. ¿Poden imaginar-se què s’esdevingué a la desembocadura del Besòs en aquells anys? Les conseqüències formen part també del rerefons novel·lesc del Metall impur. La novel·la té contrastos que caricaturitzen les reaccions de les ¿autoritats? Franquistes, entre elles la intervenció d’un sinistre inspector de treball, anomenat Francisco Casca, per més inri, vingut expressament de Màlaga per fer-se càrrec de les diligències del cas.

El Metall impur, esdevé una novel·la riquíssima de sentències moralitzants, existencials i filosòfiques que al meu entendre prenen partit amb la finalitat de retre –literàriament parlant- un homenatge a tants treballadors i proletaris, catalans, i persones gairebé anònimes vingudes d’arreu de la geografia espanyola que no tingueren més remei en les seves vides que conformar-se a ser autèntica carn de canó de l’explotació industrial del moment. Gent això sí carregada de deures, que lluità durament per la seva subsistència, però sense absolutament cap dret, ni cap horitzó d’esperança. Com expressa un dels treballadors de la foneria interrogat pel sinistre Francisco Cascas, “Després d’Auschwitz, després dels crims de Stalin, reconeguts pels seus mateixos successors, després de la bomba atòmica, i amb el terror damunt dels nostres caps, ¿quina creu vostè, que ha de ser la causa per la qual lluitar, en aquests temps d’angoixa, si no és per la persona i per la pau, com l’Albert Luthuli?”

REPARACIONS ELECTRODOMÈSTICS INSTAL·LACIONS CLIMATITZACIÓ

✆ 972 17 04 24 Carrer Escoles, 5

SARRIÀ DE TER

~

Fi de curs a l’EBM Confetti Montse López i Agnès Vila Educadores de l’EBM Confetti

Festa de fi de curs de l’EBM Confetti. Foto Roger Casero

~

53

A la festa de fi de curs hi participem tots; les famílies col·laboren amb el berenar-sopar portant: patates, begudes, coques... ; l´escola: entrepans i gelats..., i l’AMPA: amb un detall per a cada infant, aquest any una carmanyola, un mocador amb el logotip de l’escola i contractant un pallasso que feia bombolles de sabó.

Tots plegats gaudim d’aquesta festa tan emotiva perquè és un bon espai per intercanviar experiències viscudes. També donem la benvinguda a les noves famílies que arriben i ens acomiadem d’aquells infants que se’n van a P-3. Esperem que cada any es pugui celebrar aquest dia amb alegria i compartir bons moments. Gràcies a totes les famílies per la vostra col·laboració i presència.

Parlem de Sarrià ~ 57

estem tots davant la porta a punt per saltar, córrer, cridar i compartir bons moments. En el Parc Infantil hi podem trobar diferents espais. Els més petits juguen en una zona protegida on trobem: una piscina de pilotes, casetes, gronxadors i un pop inflable per saltar. Els més grans es poden moure per tot l’espai on també troben més piscines amb pilotes, circuits, tobogans i espais per enfilar-se.

Al cap d’una hora ens preparem per marxar, ens posem les sabates, bevem aigua i ens torna l’emoció de pujar a l’autobús. Un cop a l’escola ens espera un bon dinar amb picapica, arròs tres delícies, mandonguilles... ah! i un gelat. Després d’un matí tan mogut, què millor que una migdiada per agafar forces per la festa de la tarda.

espai escolar ~

Un curs més ha passat! Des del mes de setembre hem recorregut un llarg camí, passant per l’adaptació, gaudint de les diferents festes tradicionals i els infants han adquirit uns bons hàbits que han après i han practicat amb la família i l’escola. Els nens/es han manipulat, han descobert i han experimentat . Les educadores els hem acompanyat sense interferir en el seu joc. Sense adonar-nos ja hem arribat a final de curs. Aquest últim dia està ple d’emocions, ens espera una excursió al PIG, un bon dinar fet per la Ramona i la gran festa de fi de curs.

L’últim dia de curs tots els infants de l’Escola Bressol Municipal Confetti esperen amb molta emoció poder pujar a l’autobús per anar al PIG ( Parc Infantil de Girona). A les 10 del matí ja

Des de dalt del Castell de Sant Julià s’albira el Pla de Camdorà i Sarrià de Ter

Sortida al Castell de Sant Julià

54

Parlem de Sarrià ~ 57

~ espai escolar

AMPA CEIP MONTSERRAT Josep M. Sansalvador

Passa sovint que les famílies que formem part de la comunitat educativa de la nostra escola ens coneixem de vista, però no tenim massa ocasions per relacionar-nos socialment. Fa un parell d'anys que des de la junta de l'AMPA es promou una sortida primaveral amb aquesta finalitat. Es tracta de passar unes hores tots plegats, de compartir un matí de diumenge fent una excursió assequible a tothom que ens permeti conèixer el nostre entorn natural més immediat, alhora que serveixi de vehicle de comunicació social i veïnal. A final de la caminada, oferim als participants un dinar com a cloenda de la jornada, que se celebra a les instal·lacions del centre, i que acaba d'arrodonir l'èxit de la festa.

Si l'any anterior vam fer un recorregut per la riera d'en Xuncla, visitant-ne elements ben característics, aquest any hem tingut l'ocasió de visitar el Castell-Fortí de Sant Julià.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, hem pogut conèixer i recórrer aquesta fortalesa militar, actualment en mans privades, a la qual no resulta fàcil poder accedir. L'ocasió que se'ns ha brindat era per no deixar-la escapar. Pensat com a enclavament militar de

defensa, ha tingut al llarg dels anys usos tan diversos com dipòsit de municions i fins i tot s'hi ha conreat el xampinyó.

Properament, sembla que la propietat l'orientarà a un ús turístic, hostaler i cultural. Està enfilat en una muntanya que, a més a més, encara conté elements tan valuosos com l'ermita dels Sants Metges, el poblat ibèric i el Castellum Fractum, a banda de masies, coves i altres atractius naturals. Si aquestes sortides dominicals van tenint continuïtat disposarem, doncs, de material suficient per a moltes edicions més.

Com que el grup era prou nombrós, ens vam dividir en dues colles. La visita va ser guiada per uns acompanyants d'excepció: el Sr. Pòrtulas, un dels darrers soldats de lleva que hi van fer el servei militar, coneixedor fins al darrer detall de les instal·lacions, ens ha conduït per uns passadissos, muralles i baluards que perfectament podrien servir de decorat a qualsevol pel·lícula d'Indiana Jones. Ens va explicar anècdotes i vivències des del punt de vista humà, del veí que coneix bé el territori i del "recluta" que hi ha servit i n'ha vist de l'alçada d'un campanar. El regidor senyor Pere Pujolràs ens va explicar aspectes històrics, militars

La sortida va ser tot un èxit.

tocar, eren l'aperitiu perfecte per obrir-nos definitivament la gana . Arribats a l'escola, ens les vam veure amb l'esplèndid àpat preparat per a l'ocasió. De la ja tradicional fideuada no en va quedar ni les engrunes, i la sobretaula va ser llarga.

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀ Tel. 972 21 70 43

55

RESTAURANT MAS NOU MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Bon senyal: això demostra que una jornada que combina l'excursionisme, la cultura i un bon dinar és un èxit assegurat !

~

Parlem de Sarrià ~ 57

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS BANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

espai escolar ~

i constructius de l'establiment, així com de la seva importància estratègica i rellevant situació geogràfica. La també regidora Sra. Anna Ribas va esmentar un fet històric poc conegut: durant els primers mesos de la Guerra Civil, hi van tenir lloc afusellaments de militars alçats en contra de la República. Al voltant d'un monòlit que s'hi conserva, va resseguir la crònica escrita d'aquells difícils dies, dels quals ara se'n compleixen setanta anys.

Mes enllà del valor històric i arquitectònic del conjunt, la caminada fins a aquell indret queda de sobres compensada pel paisatge. Les vistes sobre el Congost i el Ter, els primers contraforts de les Gavarres, les planes de Campdorà, Sarrià i Girona i la diàfana extensió de l'Empordà fins a les Medes i el Montgrí, en un dia assolellat i clar com el que ens va

Sortida del curs de primer d’ educació primària de l’ Escola Montserrat

56

Les mares i pares i la mainada que van assistir a la sortida. Foto Roger Casero

Parlem de Sarrià ~ 57

~ espai escolar

Prese Serrano

L’onze de juny d’enguany els pares i mares de primer vam fer una sortida, organitzada pels ells mateixos. Des de fa 3 anys aquest curs ha intentat reunir el màxim de famílies per poder-se conèixer entre elles i, al mateix temps, enfortir les relacions entre els seus fills i filles fora de l’àmbit escolar.

El diumenge 11 vam anar a la masia de colònies “Mas Batllori”, un paratge natural, idíl·lic. A les 10.30 h ens vam trobar al pavelló d’esports de Sarrià, per més tard marxar cap a la casa de colònies. Quan hi vam arribar, primer de tot vam anar a la piscina, els nens i nenes volien anar a l’aigua, i era comprensible perquè la calor acompanyava a poder banyar-te. Els adults, a part de vigilar els nens i banyar-nos, també vam establir el primer contacte del dia parlant sobre com havia anat el curs, com havien portat els pares i mares el canvi del nou curs i com vèiem que els infants es feien grans.

Aproximadament a les 13.30 h vam anar a dinar. El menú, el vam triar nosaltres, i hem de dir que va ser molt casolà i molt bo. A la sobretaula vam arribar a la conclusió que aquestes minicolònies, encara que són d’un dia, no les hem de deixar de fer perquè tant als nens com als pares i mares ens agrada compartir aquests moments en els quals intentem que siguin d’allò més agradables i divertits, ja que el lloc escollit en plena natura ajuda a que la convivència ens faci establir unes relacions on s’impregnen de valors com la solidaritat, l’amistat … tant a nivell dels infants com a nivell dels adults.

Per al pròxim curs 2006-2007 volem fer una sortida d’un cap de setmana, és a dir, repetirem l’experiència, però de dos dies, en una casa de colònies triada per tots.

Com a cloenda d’aquesta jornada de diumenge podem fer-ne una valoració positiva, fins i tot la volem repetir per poder compartir més hores i enfortir les relacions que fa uns quants anys vam començar com a pares, mares i alumnes. I en conseqüència com a bons amics.

~

El conte de l’Emília Anna M. Fornells

Foto de "família" dels autors del conte. Foto: Agustin Jaime.

La idea d’escriure un conte, va sorgir una tarda, que parlant a la biblioteca amb la Dolors Fernández, la Loli per a molts de vosaltres, presidenta actual de l’AMPA, sobre els nens i les tardes dels divendres que no tenien l’hora del conte, amb quina altra activitat podríem emplenar aquesta hora.

Faltaven els ingredients i ja teníem la Loli amb el davantal i l’olla ben grossa d’on sortirien: imaginació, paraules, fantasia, il·lusió...

Per acabar amb un grapat d’il·lustracions, molt difícils d’escollir.

I així gràcies sobretot a la Loli Fernández, la Mònica Singla, en Roger Casero i la Dolors Xabé, als pares i a les mares que tots els divendres van ajudar a fer el conte més dolç amb els seus pastissos, i en especial, als nens i nenes.

I després d’estar un temps “al forn”, per fi el conte s’ha cuit i ha donat llum i podreu llegir-lo i dir-nos què us ha semblat.

57

El primer pas va ser apuntar tot allò que als nens i nenes se’ls passava pel cap, idees, personatges, tema, etc...

Després el “nus”, la història de tot el que els està passant als personatges. I finalment el desenllaç i el final feliç.

biblioteca ~

És clar que, com es fa un conte?

Com que diuen que això d’escriure un conte és com fer un bon pastís.... vam començar per comprovar si tenim tots els estris necessaris i tots els ingredients.

El tercer pas: el protagonista i el seu nom. Va ser una nena i es diu Emília.

També tots els altres personatges que de mica en mica van anar apareixent: la rata, la bruixa, el dimoni, etc...

Parlem de Sarrià ~ 57

Per què no els fem escriure un conte? i dit i fet, vam posar fil a l’agulla i vam començar a pensar de quina manera podríem engrescar els nens perquè s’entussiasmessin amb aquesta idea.

El segon pas va ser triar el tema del conte: de bruixes, de màgia, d’aventures...

Què és la grip aviària?

58

Parlem de Sarrià ~ 57

~ salut

Dr. Emili Marco

Quins animals poden patir la grip aviària?

Totes les aus, tant les salvatges com les de corral. Els ànecs són més resistents que altres aus a la infecció i per això poden transportar el virus durant les migracions i infectar altres aus sobretot les domèstiques per ser més susceptibles . Amb menor freqüència poden infectar-se els porcs i els éssers humans.

L’anomenada grip aviària és una infecció molt comuna entre les aus, especialment les domèstiques o de corral (pollastres, gallines, gall dindi) i les aquàtiques (ànecs, oques, cignes). Hi ha molts tipus de virus virals que afecten les aus, que classifiquem segons la patogènia.

L’actual epidèmia que s’està estenent en molts països arreu del món és deguda a una soca del virus gripal aviar A H5N1, d’alta patogenitat. Les aus s’infecten en el seu tracte respiratori i digestiu i pateixen diferents complicacions neurològiques i pulmonars. La mortalitat és del 90-95%.

Els casos descrits fins ara comparteixen dues característiques bàsiques.

Estan localitzades en països del sud-est d’Àsia ( Vietnam, Cambodja, Indonèsia, Tailàndia i Xina) i de l’est d’Europa i Orient Mitjà (Turquia, Iraq).

Han afectat persones en contacte estret i directe amb les aus infectades.

La via probable de transmissió ha estat la inhalació de partícules víriques pel contacte amb les aus (plomes, secrecions, deposicions). Aquesta transmissió és poc freqüent i poc eficaç.

Fins ara, la transmissió del virus de persona a persona no s’ha pogut demostrar, tot i que s’ha considerat probable.

Com sabem que la pateix un au?

Els símptomes inclouen pèrdua de plomes, disminució de la posta d’ous, diarrea, congestió, descoordinació en els moviment i cresta flàccida. La varietat més agressiva pot produir la mort en poques hores.

Com és possible que la grip aviària pugui matar persones?

Malgrat que la seva agressivitat és petita i el cos reacciona davant la destrucció de les cèl·lules humanes pel virus, sense que provoqui malaltia, hi ha casos que la immunitat humana està malmesa i llavors és quan el virus pot més que el cos humà i produeix la infecció que fa que mati el pacient.

Què ens ha de preocupar?

Actualment la grip aviària és un problema de caire veterinari. Seria preocupant si hi hagués una mutació a l’home infectant milions de persones. Perquè això succeeixi s’han donar tres condicions: Que sorgeixi una nova varietat del virus.

Que sigui capaç d’infectar les persones.

Que és contagiï fàcilment entre els homes.

És una malaltia nova?

La grip aviària és va identificar per primer cop a Itàlia el 1978. El primer cas de contagi a l’home és va produir a Hong Kong el 1997. L’actual brot neix al desembre de 2003 a Corea del Sud. A partir d’aquí s’ha estès fins arribar a Europa.

Quina diferència hi ha entre la grip humana i l’aviària?

Els símptomes són molt semblants, però els de la grip comuna sols afecten a vies respiratòries (pulmó, tràquea i coll) i els de la grip aviària poden afectar molts òrgans (fetge, budells, cervell). És poden menjar ous i aus?

Sí. No existeixen proves de contagi per consum de carn o ous cuinats. El virus es destrueix a temperatures superiors a 70 graus, que se superen quan cuinem.

Fins ara només es compleixin les dues primeres condicions, però, i això és important, falta que es compleixi la tercera.

Què hauríem de fer si una pandèmia de grip aviària humana arribés al nostre país?

En primer lloc extremar les mesures preventives habituals d’higiene personal i social com rentar-se les mans, esternudar davant un mocador, evitar les multituds i els espais tancats. L’OMS recomana el tancament de les escoles, establir vigilància als afectats, restringir els viatges i extremar les mesures d’higiene. S’aconsella tenir informada la població i potenciar la confiança en les autoritats sanitàries.

Ara, això no és possible perquè la grip aviària no és un problema de salut al nostre país.

Hi ha tractament per als malalts de grip aviària?

Existeixen nombrosos fàrmacs per tractar els símptomes generals de la malaltia (antitèrmics, analgèsics, etc.). El recurs dels antivirals és una opció més específica. Són medicaments que no curen, ni prevenen el contagi, però sí que aconsegueixen atenuar els símptomes i les complicacions secundàries a la infecció. Dels dos medicaments que hi ha al mercat, l’OMS aconsella el TAMIFLU. En tot cas, aquests medicaments han d’estar supervisats per especialistes, ja que poden afavorir l’aparició de resistències.

Catalunya disposa de 300.000 dosis per a la població; aquesta quantitat permetrà atendre, a més, el personal de risc, com ara sanitaris, cossos de seguretat, persones exposades al primer focus d'infecció i l'entorn dels possibles afectats per tal de controlar-ne al màxim l'expansió i donar el temps necessari a la producció de vacunes.

El problema que presenten aquests fàrmacs és que la capacitat de producció és limitada i que tenen un preu prohibitiu per a la majoria de països. La capacitat de manufacturació actual, que s'ha quadruplicat recentment, trigaria una dècada a produir prou fàrmacs per tractar el 20% de la població mundial. La seva producció és complexa i consumeix molt de temps.

Existeixen vacunes contra la grip aviària?

Existeix una vacuna que protegeix les aus enfront la malaltia que ja s’utilitza per impedir l’extensió a les granges avícoles. No n’existeix cap enfront la grip aviària humana, perquè encara és inexistent, però les autoritats sanitàries ho estan investigant.

La vacuna de la grip que ens posem cada any crea controvèrsies. Hi ha experts que opinen que aniria bé perquè el virus de la grip i l’inexistent virus de la grip aviària humana comparteixen elements estructurals i per tant ajudaria el sistema immunitari a combatre el nou virus. Altres pensen que no serveix pel mateix motiu que la vacuna de la grip s’ha de renovar cada any.

Hem de deixar de viatjar als països afectats de grip aviària?

Segons l´OMS i el Ministeri de Sanitat Espanyol, no s’ha de deixar de viatjar als països afectats. Però sí que és recomanable suspendre qualsevol contacte directe amb aus vives i viatjar vacunat contra la grip comuna.

~

AUTOESCOLA GIRONÈS

salut ~

Parlem de Sarrià ~ 57

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

59

El cim del Mont Blanc

Quim Valentí Grup Muntanya Sarrià

60

Parlem de Sarrià ~ 57

~ natura

22/06/06 A les set del matí sortíem cap a França, concretament a Chamonix, tots cinc: tres selvatans (la Pili, en Jordi i l’Enric), una garrotxina (l’Anna) i un sarrianenc (en Quim)…a cavall d’una furgoneta on tot hi tenia cabuda. Vam agafar l’autopista i amb marxa ferma cap amunt tan sols vam parar a menjar un mos en una àrea de servei que precisament tenia un circuit per estirar les cames i fer una mica de gimnàstica, semblant a la que hi ha a la devesa de Girona. Ens va anar molt bé perquè ja vèiem que tots plegats estàvem motivats i valents.

Al voltant de 2/4 de 3 de la tarda arribàvem a Les Houches, un poble a tan sols 5 km de Chamonix. Era aquí on teníem l’hotel encarregat i ja anteriorment d’altres companys hi havien estat i n’estaven molt contents del tracte rebut. I així va ser, la mestressa ens va rebre amablement, amb un to de veu familiar i reconeixent un dels companys, en Jordi, que l’any passat hi va anar. Vam demanar per l’Olga (una gossa enorme, semblant a un Sant Bernardo), carinyosa i tranquil·la. Una vegada ens va ensenyar les habitacions hi vam deixar tot el material. Vam fer un plat de pasta i uns entrepans i cap a Chamonix.

Chamonix és el centre de la vall, la ciutat on la muntanya i tot allò que l’envolta són els protagonistes de cada dia. El primer que se sol fer quan arribes aquí amb l’objectiu de fer algun cim és anar a l’oficina dels guies o de turisme per conèixer el temps que farà els propers dies. Rarament fallen en el pronòstic del temps, i segons el comunicat metereològic ens informaven de sol el divendres i disssabte fins al migdia, i a partir de dissabte a la tarda, tempestes. Estàvem molt animats perquè l’aproximació la faríem amb bon temps i amb una mica de sort la tempesta la podríem evitar.

Després de gaudir d’una passejada i fer un toc tot mirant la muntanya que volíem fer, vam tornar cap a l’Hotel, però abans d’arribar-hi, en Jordi ens va voler

ensenyar un rocòdrom dins d’un pavelló, era magnífic i immens, amb una quantitat de preses i molta varietat de recorreguts, des del més senzill fins a uns sostres amb unes preses minúscules.

Arribàvem a les set a sopar, tots asseguts a taula, érem els únics que ens fèiem sentir, contents per la sortida que anàvem a fer.

Tots hi dèiem la nostra i tant se val que no hi hagués el cremallera que et porta fins al Niu de l’Àliga, estàvem motivats a pujar el que fos.

23/06/06 Ens vam llevar aviat i a les set del matí ja esmorzàvem, teníem les motxilles preparades perquè volíem agafar el segon telefèric que ens pujava a 1.790 metres d’alçada.

Així va ser, carregats agafàvem el telefèric i amb menys de deu minuts ens deixava a l’Hotel Bellevue per començar la nostra ruta.

Vam enfilar-nos pel camí del cremallera “Le Fayet”, seguíem els carrils del cremallera ja que aquest estava en reparacions, el paisatge era verd i ple de flors, el blanc de la neu el teníem sempre davant nostre amb l’espectacular agulla de Bionnassay (4.052m). El camí era dret, després d’una hora i mitja arribàvem a la darrera parada del cremallera, la del Niu de l’Àliga a uns 2.372m. Aquí hi havia força gent, tothom aprofitava a posar-se crema solar, ulleres i sobretot agafar aigua, que més endavant és fa difícil trobar-ne. Un petit descans i arreglarnos perquè feia un dia immillorable, el cel era blau i no hi havia cap núvol, el sol petava de valent a aquestes hores del matí, encara que el trajecte que havíem fet era molt ombrívol.

Ens vam fixar que estaven reconstruint el refugi del Niu de l’Àliga, però el nostre camí seguia per un pedrissar amb alguna congesta de neu. De tant en tant fèiem alguna paradeta per beure un glop d’aigua fins que vam arribar a l’alçada del refugi Tête Rousse (3.167m) i vam decidir dinar-hi, ens apretava la gana a tots plegats. Estàvem a una hora de la bolera i la vèiem, la bolera és un corredor de neu que cal travessar. Des de l’inici de l’excursió en parlàvem, ja que és el lloc més exposat de tota l’excursió. Aquí l’amenaça que existeix és pel despreniment de roques tirades per cordades que pugen o baixen la descomposta aresta que hi ha per damunt, cauen rebotant i malauradament, de vegades, toquen algun muntanyenc que travessa aquest corredor.

La pujada per la neu es va fer agradable i amb un tres i no res ja érem a la bolera. Mentre un company creuava, la resta mirava corredor amunt per avisar-lo dels rocs que podien baixar i malgrat la tensió vam passar tots sense fer-nos mal. Ens quedaven uns 500 metres de desnivell per endavant amb la part final de cable fix.

Finalment, al voltant de les 2/4 de 4 de la tarda arribàvem al refugi Goûter (3.817m), la darrera pujada se les tenia! Els nois dormíem amb tenda i les noies en el refugi si hi havia plaça, per tant, vam preguntar-ho i ens van dir que a partir de les sis de la tarda ens confirmarien lloc per dormir o bé dormir en el menjador. Damunt del refugi hi havia tres tendes i nosaltres vam fer un forat amb una pala de plàstic i sobretot unes parets per aïllar-nos del vent, això sí que va ser dur...ens tornàvem perquè era impossible fer gaires esforços, la pala et deixava sense alè. Quan vam veure el resultat del nostre treball conjunt ens vam felicitar mútuament i orgullosos de la nostra feina vam baixar a sopar amb les companyes. Una sopa de pasta i cap a dormir, que l’endemà ens esperava el cim.

24/06/06

25/06/06

61

~

Parlem de Sarrià ~ 57

A les set del matí ja esmorzàvem, i una vegada recollit tot allò que era nostre decidíem baixar per les congestes de neu tot patinant. Estàvem eufòrics, havíem pujat tots i cap de nosaltres havia pres mal. La baixada era progressiva i començàvem a creuar-nos amb altres muntanyencs. El paisatge es tornava més verd i les flors apareixien cada cop més. Els ocells, la fressa de l’aigua i el poble de Chamonix a la vall.

Arribàvem al telefèric i amb un tres i no res ja érem a baix. El camí de tornada era ple de xerrameca i d’alegria. Vam celebrar i brindar pel nostre èxit en un restaurant a prop de Valence. Al vespre cadascú ja era a casa seva.

natura ~

Vam sentir una remor de gent i de cop i volta vam veure que fèiem tard...eren tres quarts de tres i no vam sentir el rellotge! Ràpidament en Jordi es va llevar i va anar a buscar les companyes, nosaltres ens vam preparar la roba i vam menjar una barreta, llestos. Començàvem la sortida al voltant de les quatre del matí, jo encordat amb l’Enric i l’Anna, la Pili i en Jordi a l’altra cordada. Anàvem plegats fins que pujant al Dôme de Goûter la nostra cordada seguia un ritme i deixava enrera els companys. La pujada era molt bonica perquè feia fred, però no excessivament, el llum de la lot il·luminava les traces del camí i hi havia molt de silenci i tan sols et senties la petjada. Avançàvem a bon ritme i ja érem al Dôme de Goûter (4.304m), ens vam dir que a la plana pararíem per fer un mos i un traguinyol d’aigua. Semblava que vèiem de lluny els nostres companys anant al seu aire, nosaltres vam decidir seguir i amb la sortida del sol passàvem pel costat del refugi de Vallot (4.362m), vèiem com pujaven altres cordades davant nostre.

Les pendents eren suaus, un màxim de 35 graus, i tècnicament no eren difícils, tan sols ens podia trair l’alçada, tot i així la pujada ens la vam prendre a un bon ritme. Una altra paradeta al Mont Blanc de

Courmayeur (4.748m) per agafar aire i veure tot el nostre voltant. Anàvem avançant cordades i finalment arribàvem a 2/4 de nou del matí al Mont Blanc (4.807m), la muntanya més alta dels Alps.

Contents ens vam abraçar, ens emocionàvem i cadascú dedicava aquesta gesta a aquells que per diferents motius no podien ser amb nosaltres. Al cim hi havia un gran bullici de gent, gent que pujava per la ruta italiana, altres que pujaven pel Mont Maudit de la famosa ruta dels 4.000m i la muntanya vessava d’alegria.

Gaudíem del paisatge, vam fer un mos i després de fer-la petar vam decidir baixar.

A dos cents metres del cim ens trobàvem els companys que seguien pujant tot i el cansament, els vam animar perquè eren ben a prop.

Nosaltres vam seguir baixant fins a aturar-nos a fer un altre mos, vam veure com uns parapents s’envolaven des de 4.000 metres.

Arribàvem passat un quart de dotze del migdia, amb una ganassa que ens menjàvem el fuet i el pa com si fossin autèntiques delícies! Ben tips vam decidir fer una becaina...

A principi de la tarda arribaven els companys, cansats i amb gana, van decidir anar a dinar al refugi i nosaltres seguíem mandrosos a dins la tenda. Els va anar d’un pèl perquè començava a pedregar i el temps no pintava gaire bé.

Al voltant de mitja tarda ens avisava en Jordi que si volíem baixar, tots plegats ja baixàvem cap a la Cabana de Roignes. Ens va caure una tempesta de llams i trons que ens va deixar ben molls, per sort abans d’arribar a la cabana sortia el sol i bufava el vent, ens vam assecar com si fóssim corbs marins! Els braços ben oberts perquè s’eixugués la jaqueta.

La cabana era perfecta i actualment l’estan habilitant com a refugi lliure. Vam deixar tota la nostra roba molla estesa i vam preparar un sopar plegats tot comentant la sortida. Entre rialles ens posàvem en els sacs i a dormir.

The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA: Com va dir Van Gogh, d’oïda se’n té o no se’n té.

Billy Wilder.

Editorial Les noves troballes arqueològiques al Pla de l’Horta ens han trasbalsat. No hi ha dret. Quan estàvem convençuts que érem hereus de Roma, el Cèsar, les Centúries i els Manaies, doncs no; ara resulta que potser també som fills dels Visigots, els Nibelungs, els Víkings o vés a saber què.

I ara què farem? Als nens que es diuen Juli o Patrícia els haurem de canviar el nom? Els haurem de dir Roderic o Walkiria? Quin embolic.

No en teníem prou amb l’Estatut i ara a sobre això.

Sam Enfot, Redactor en cap.

62

Parlem de Sarrià ~ 57

~ news

Racó poètic Guantanamera, regira’t guantanamera i no permetis tortures a casa teva.

Guantanamera, regira’t guantanamera i trenca les reixes de la presó estrangera.

Miquel Martí Pal, Poeta local.

Internacional L’emperador Bush II el Guerrer es planteja la possibilitat, ni que sigui remota, de tancar la presó de Guantánamo i retirar progressivament les tropes desplegades a l’Iraq. És que potser ha tingut un atac d’honestedat o s’ha tornat pacifista? No, mainada, no. És que s’acosten les eleccions i com quan ens vénen visites a casa, convé endreçar el piset i amagar les misèries.

Jeims Ailoviu, TSN, Guasington Estatut, eleccions, etc.

Per a uns no s’hi arribava i per d’altres es passava; uns diuen que la culpa és de la foto d’en Mas i els més malpensats diuen que en ZP ha munyit la vaca i s’ha quedat la llet. Això sí: tothom està d’acord que l’enorme simpatia, el carisma desbordant i el natu-

ral gracejo del nou candidat José Moriles, imprimiran un nou aire als propers mesos.

Amadeu Vot, TSN, BCN. Curiositats Sorprenentment, el Pròxim Orient està molt més pròxim del que sembla.

El que passa és que preferim ignorarho.

David Gol i Ath, TSN, Enviat especial.

Gramàtica El nou Estatut incorpora divertits exemples de gramàtica políticament correcta (i absurda): “El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera... El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.” No us ho creieu? Consulteu l’article 69!

(Com que les competències sobre aeroports no s’han aconseguit, enlloc no es regulen les atribucions dels pilots i pilotes d’aviació).

Pau Gimferrer, TSN, lingüista.

Proverbis De tant mirar-nos el melic, ens podem tornar guenyos.

Proverbi molt occidental Desmentits No és cert que causi sorpresa que en Zaplana es vegi involucrat en negocis bruts de totxanes i terres mítiques. Ja ho havia avisat quan va començar: ”Jo m’he ficat en política per forrar-me”, va dir. D’això se’n diu parlar clar. O tenir barra.

Nolasc A. Gat, Becari, TSN Esports El nostre redactor d’esports, que continua negant-se a lliurar cap crònica fins que no tingui un sou semblant al

d’en Ronaldinho, es recupera positivament de l’empatx que ha sofert aquests mesos: la lliga, la Champions, el mundial de futbol, per no parlar del tennis, les motos i els cotxes.

El que us deia: un empatx. Li desitgem una ràpida recuperació.

(Per delegació) Nolasc A. Gat, Becari .

Salut Les autoritats sanitàries adverteixen que treballar tota una vida a la mina pot perjudicar greument la seva salut.

Encara que no fumi.

Marina Pipa, TSN, Departament de Salut (i força).

La reivindicació Hi ha qui pensa que com que això és una pàgina d’humor, tot el que s’hi diu és broma. No us equivoqueu! Les veritats més grans s’han dit sempre amagades sota un somriure. I això és el que passa amb la gallina franquista del pont. Considerem la seva presència de mal gust, poc respectuosa amb els sentiments i fins i tot ofensiva per aquells demòcrates que vàrem patir l’opressió d’aquell règim. Continuarem protestant i si no ens fan cas, potser ens haurem d’adreçar algun dia a les autoritats municipals, supramunicipals o nacionals i recordar-los que es va aprovar una llei que insta a la retirada dels símbols feixistes dels edificis. Que si les lleis hi són per complir-les, aquesta també.

(Això avui potser ens ha quedat una mica massa solemne, no?. Doncs diguem-ho com sempre: la gallina a la cassola!)