Azolla , emergència al Ter Ivan Bustamante i Galera
A uns quants naturalistes ens havia cridat l’atenció, ja a l’estiu de 2004, la presència d’unes taques vermelloses a les ribes del Ter. Les vèiem de lluny i vam pensar que devien ser poblacions d’algues entremig de llenties d’aigua, sense fer-ne gaire cas. A l’hivern, però, tot realitzant el seguiment de les llúdries que viuen a la zona, em vaig topar amb la protagonista d’aquestes línies, una petita falguera flotant, d’uns tres centímetres que creixia fent masses denses entre les balques i els créixens de la riba del riu. Es tracta de la falguera Azolla, de la qual en aquell moment no sabíem gaire res, però ja vam intuir que aquell fet era important. Estudiant-la amb més deteniment al Laboratori de Botànica de la Universitat de Girona, amb l’ajuda d’una lupa binocular i un microscopi, ens ho vam mirar amb en Lluís Vilar i en Joan Font i es va completar el nom de la planta: d’Azolla filiculoides, feia anys citada a casa nostra a Pals i als deltes del Llobregat i de l’Ebre. Ens va sorprendre comprovar que s’estava reproduint, vegetativament, tot i les fortes glaçades d’aquells dies.
55
Les plantes autòctones que arrelen al fons i estan sempre submergides, els milfulles i volantins, tenen ara un para-sol desagradable que els amarga l’existència. Si aquestes
Parlem de Sarrià ~ 54
Enriqueix els arrossars perquè a les fulles hi viu en simbiosi el cianobacteri Anabaena azollae, el qual té la propietat de fixar el nitrogen atmosfèric i la planta acaba incorporant nitrogen útil als camps d’arròs on viu. Aquest no és doncs un nutrient limitant pel creixement de la planta, malgrat tot, a l’aigua del Ter no li falta nitrogen degut als abocaments que s’hi fan i, per tant, sense aquesta simbiosi l’Azolla també hi viuria la mar de bé.
I això què importa ? En aigües encalmades, i sobretot amb la calor de l’estiu, l’Azolla ha format unes catifes flotants de grans dimensions, a la resclosa de Fontajau ha arribat a cobrir pràcticament el riu de riba a riba. D’una banda aquesta capa fa que la llum no arribi al fons, o ho faci amb menys intensitat; d’una altra, dificulta el contacte entre l’aigua i l’aire, reduint així l’intercanvi d’oxigen, a banda de l’important aport de matèria orgànica, la qual en podrir-se provoca problemes d’anòxia.
natura ~
La falguera és originària de la costa oest americana i s’utilitza com a adob verd en arrossars, fet que l’ha escampat, entre altres països, per Israel, Egipte, Irlanda, Austràlia, Alemanya, Nova Zelanda, Txèquia, Madagascar, Índia, Xina, Finlàndia, Senegal, Filipines... És, doncs, un bon exemple d’una planta que ha globalitzat la seva àrea de distribució aprofitant la globalització econòmica de la humanitat.
Com ha arribat aquí és una incògnita, és clar que una planta flotant ho té difícil per remuntar el riu sola, no se sap, per tant, si podria haver pujat des de Pals, o haver vingut d’altres conques, a cavall d’algun animal. Per aquí dalt no hi ha arrossars on s’hagi volgut utilitzar, però creiem que podria haver arribat barrejada amb les plantes aquàtiques que es venen als centres de jardineria, per exemple. Serà difícil de saber, el cas és que hi és.