Parlem de Sarrià 123

sumari

AJUNTAMENT Inver tir avui per construir el Sarrià de Ter del futur Sarrià Net 25 de novembre: compromís col lectiu per un Sarrià de Ter lliure de violències

ENTITTAT S. Comerciants Sarrià de Ter: Fira de Nadal

Comissió veïnal cavalcada de reis: Quan Sarrià de Ter espera els Reis d’Orient

Associació Veïns La Rasa: Quina per la Marató

Associació Veïns del Pla de l’Hor ta: T ió Pla de l’Hor ta Associació Veïnal Sarrià de Baix: Tothom per Sarrià de Baix!

Sarriar t: Concer t de Nadal

Cantaires de Sarrià: Cantem amb alegria

Esplai PL: Activitats de Nadal

Associació Veïns del Pla de l’Hor ta: 50 anys fent barri

Associació cultural Ona Sarrià: Ràdio Sarrià: Projectes de futur

CULTURA Biblioteca Emília Xargay XV anys de la Biblioteca Emília Xargay “Que et fessis vella tu / sí que em faria escopir sang” Cia La Fonte

Sala Dolors Xabé Exposició “Empremtes” de Mauri Rodriguez

Llibres “Qué diem els catalans” d’Enric Gomà Mosàic Literari “Pa d’ocell”

Presentació del núm 122 de la revista “Parlem de Sarrià” Sarrià Sardanista. Sardana i cobla

Accessoris de pastor

El mite dels tres reis d’orient, ros, blanc i negre

ESPAI 2.0. Els riscos de compar tir fotos dels nostres fills i filles a la xar xa

QUADERN D'APUNT S

DOSSIER D’HISTÒRIA Melcior Grau Amagat Milicià

L'ENTREVISTA Fina Patiño Masó

ACTUALITAT Relleu a les parròquies de Sarrià de Ter IN MEMORIAM Jaume Vilà

L’ULL DEL PONT. Pla de barris Pont Major OPINIÓ. ERC. Un any de comiats Narcís Farroni. Pressupostos i aquella mirada llarga. ESPAI ESCOL AR. Confetti. A l’escola Bressol fem matemàtiques Escola Montserrat Experiència Erasmus Festival de Nadal 2025 Institut T i[k]eris “Llengües i metacognició”

ESPORT S UES

FC Sarrià de Ter THE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Hi col laboren: Isaac Ramió, Quim Rodríguez, Marta Bussó, David Fernández, AV La Rasa, AV Pla de l’Horta, AV Sarrià de Baix, Sarriart, Ernest Penalba, Esplai PL, Ona Sarrià, Anna Sala, Presen Serrano, Joaquim Vilar, KunsepMJ, Angel Canyigueral, Maties Martí, Roger Torrent, Narcís Farroni, ERC, Mònica Holguin, Escola Montserrat, Àlex Lièvana, Aida Ivars, FC Sarrià

Portada: Taller de tions a la Fira de Nadal Foto Josep Ma Sansalvador

Disseny i maquetació: Mercè Soler

Impressió: Impremta Aubert

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1 400 exemplars

e-mail: parlemdesarria@gmail com

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades

LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www issuu com/parlemdesarria

Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter

En un recent llibre del periodista i editor gironí Quim Curbet, Apunts de saviesa prescindible, (2026), en un dels articles que conté, intitulat: “El millor poble del món”, podem llegir que, “La vida no és una comptabilitat creativa entre un deure i un haver que sempre han de quadrar, ni una mena de currículum que anem vivint cada dia amb més o menys entusiasme i fantasia artística Bàsicament, la vida és la suma de tot allò que fem, experiències i sensacions, ferides mal curades i il·lusions extraviades La vida consisteix a anar teixint vida, acumulant records viscuts i algunes engrunes de saviesa que recollim pel camí.” Doncs bé, enllà del text de Curbet, pels qui col laborem en les pàgines de Parlem de Sarrià, Sarrià de Ter, deu ser el “millor poble del món” En aquestes pàgines del present número 123, no hi ha una quadratura del deure i l’haver Diríem que els continguts que hi trobareu en l’exemplar que teniu a les mans és novament un teixit de vida, una suma de tot allò que conjuntament som capaços de generar i fer, empesos tothora per l’entusiame, la crònica dels fets sarrianencs viscuts i la creació artística Parlem de Sarrià, una vegada més esdevé un reflex del que som i tal vegada -com diu Curbet- pot ser també el que no som i del que col lectivament ens agradaria ser

Des de l’Ajuntament de Sarrià, se’ns apunten projectes plausibles de futur pel municipi i obres que ja són una realitat. Tot sigui benvingut! També hi trobareu uns articles que esdevenen un bon resum del que han estat els dies de Nadal al poble, amb la tradicional fira i l’enfilall d’activitats que l’han impulsat La celebració ja dels 50 anys de l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta, ha estat tota una fita feliç -ens complau de dir- en l’associacionisme del relleu geogràfic del poble. Les activitats de la biblioteca, els llibres, la ràdio, el teatre, les exposicions, el món de les cobles i de les sardanes, formarien part d’aquesta comptabilitat creativa i artística de la que parlàvem Més que engrunes de saviesa, diríem que la continuació de l’article sobre els accessoris de la vida dels pastors, el del mite dels tres reis d’Orient, que ben bé enllaça amb la nostra tradició nadalenca, com l’article d’història sobre el milicià Melcior Grau Amagat, esdevenen certeses de la història que ens toquen de prop A més d’altres varietats del calidoscopi de la vida sarrianenca, com en cada número de la nostra i vostra revista, no hi podia faltar l’entrevista de rigor, en aquesta avinentesa a la Fina Patiño i Masó docent de la carrera d’Infermeria

També hi trobareu alguna glosa dels qui varen teixir vida a Sarrià i avui malauradament ens han deixat, a més dels qui irremissiblement han de predre relleu I en definitiva, la revista en cadascuna de les seves pàgines us anirà desgranant experiències docents, de cultura, i el ventall de les activitats esportives amb les quals el poble excel·leix

Des de la redacció de Parlem de Sarrià desitgem que el nostre magazín us segueixi cridant la curiositat, us interessi i us sigui vàlid per passar una bona estona de lectura i de lleure Seguim compromesos amb la tasca i amb la il lusió de confeccionar cada nombre per a totes i tots vosaltres, sarrianencs de pro Gràcies pel vostre suport! AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep brugada@gmail com

InvertIr avuI per construIr el sarrIà de ter del futur

Isaac Ramió Lafuente Alcalde de Sarrià de Ter

Com a alcalde de Sarrià de Ter, crec fermament que una de les principals responsabilitats d’un gover n

m u n i c i p a l é s p e n s a r e l p re s e n t a m b m i r a d a d e f u t u r. G o v e r n a r n o é s només gestionar el dia a dia, sinó també prendre d e c i s i o n s q u e p e r m e t i n que el nostre poble continuï avançant, millorant els s e u s s e r v e i s , e l s s e u s espais i la qualitat de vida de tots els veïns i veïnes.

Aquesta visió es tradueix en un projecte ben planificat, sense improvisacions i amb continuïtat en el temps Si el 2025 ja vam fer un pas endavant amb un capítol d’inversions de més d’1,2 milions d’euros, aquest any refermem el nostre compromís amb una nova previsió d’inversions de més d’1 milió d’euros

Aquestes xifres responen a una estratègia molt clara: posar les persones al centre, reforçar la cohesió social i preparar Sarrià de Ter per als reptes dels propers anys Són inversions pensades, treballades i planificades; projectes que esdevenen realitat gràcies a la tasca dels tècnics municipals, que han sabut captar subvencions d’ens supramunicipals per finançar actuacions que, d’una altra manera, serien molt difícils d’assumir per al nostre municipi

Aquest 2026 el projecte de futur que tenim per al municipi s’articula amb quatre grans eixos

que ens permetran seguir avançant cap al Sarrià de Ter que volem

RECUPERACIÓ DEL TEATRE

MUNICIPAL: EL RETORN D'UN REFERENT

Fem una aposta clara per la cultura avançant en la reobertura del teatre municipal Hi invertirem 450 000 euros en una primera fase, destinada a reforçar l’estructura de l’edifici i a executar les obres i obertures necessàries, que comptarà amb una subvenció de 200 000 euros de la Diputació de Girona El teatre no és només un edifici; és un espai de trobada, de creació, d’expressió i de vida comunitària Recuperar-lo és recuperar una part important del patrimoni cultural i social de Sarrià de Ter, i és un pas imprescindible per tornar a disposar d’un equipament cultural de referència al poble

MODERNITZACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS PER A UNA PRÀCTICA ESPORTIVA DE QUALITAT

Apostem decididament per la pràctica esportiva i els equipaments municipals Destinem prop de 300 000 euros en la modernització d’equipaments esportius, amb el pavelló municipal com a eix principal Gràcies a una subvenció de 160 000 euros del Pla de Xoc d’Equipaments Esportius de la Generalitat de Catalunya, se’n millorarà la coberta, es realitzarà el canvi del paviment i es farà la compra d’una lona protec-

tora Aquesta darrera inversió ens permetrà continuar utilitzant el pavelló com a espai cobert polivalent, no només per a l’esport, sinó també per a festes, actes i esdeveniments És una manera de garantir espais dignes, segurs i funcionals que fomentin tant l’activitat física com la participació ciutadana

PLA D'ACCESSIBILITAT 20262029: CONNECTANT BARRIS I PERSONES

Incidim en la millora de l’accessibilitat i la mobilitat quotidiana Desplegarem el Pla d’accessibilitat 2026-2029, amb una inversió total de 600 000 euros durant quatre anys (amb una subvenció del 75% del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya) Aquest pla té tres objectius molt clars: crear itineraris accessibles que connectin barris, unir equipaments clau tant municipals com centres mèdics i centres educatius i garantir actuacions a tots els barris del municipi, posant especial atenció a les zones més transitades Parlem d’un projecte que busca fer un poble més amable, més inclusiu i pensat per a tothom, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda, la gent gran i les famílies

VORERES SEGURES I SENSE

BARRERES: UN COMPROMÍS AMB LA MOBILITAT A PEU

Prioritzem la millora de les voreres, un element que sovint passa desapercebut però que és clau en

el dia a dia Voreres en bon estat, accessibles i segures són sinònim de qualitat de vida, de seguretat i de dignitat de l’espai públic Aquesta millora és transversal i complementa tant el Pla d’accessibilitat com la voluntat de fer un poble més amable per caminar

EL NOSTRE OBJECTIU: CONSOLIDAR UN MUNICIPI ACTIU I PREPARAT PER ALS NOUS REPTES

Totes aquestes inversions no són improvisades Responen a una visió clara de futur i a la convicció que invertir en cultura, esport i accessibilitat és invertir en benestar, cohesió social i oportunitats Sarrià de Ter ha de continuar sent un poble viu, actiu i preparat per créixer de manera ordenada i sostenible

Continuarem treballant amb responsabilitat, amb rigor i amb ambició, escoltant la ciutadania i buscant els recursos necessaris per tirar endavant projectes que millorin el nostre poble Perquè el Sarrià de Ter del futur es construeix amb les decisions que prenem avui. n

“sarrIà net”

feM-Ho Junts , feM-Ho BÉ

Isaac Ramió Lafuente Alcalde de Sarrià de Ter Quim Rodríguez Vidal. Regidor d’Educació i Medi Ambient

Amb la recuperació democràtica dels Ajuntaments (1979), s’in i c i à u n p e r í o d e que es va caracteritzar pel seu dinamisme en la recuperació de l’espai públic, la memòria col·lectiva i l’inici d’una estructura de serveis municipals per resoldre els greus problemes de l’espai urbà i les

c o n s e q ü è n c i e s d e q u a r a n t a anys d’autoritarisme.

Des del Consell Municipal de Sarrià, la feina altruista però professional dels consellers es va veure multiplicada (planificació, recursos, consens i seguiment de les tasques), i en aquest àmbit, el de la neteja, en Lluís Palahí en va fer una aposta ferma amb la participació de les entitats i associacions del poble, posant l’accent en l’educació ciutadana, l’escola i les famílies

Des d’aleshores, la gestió municipal dels serveis públics és segurament l’activitat més regulada i analitzada, mitjançant les normes sectorials respectives i les ordenances municipals.

La campanya Sarrià Net! no és una iniciativa nova, sinó que recupera l’esperit de la campanya homònima realitzada l’any 1981 Aquesta nova campanya posa en valor la feina realitzada al llarg dels anys per diferents generacions de veïns, tècnics i polítics, reconeixent el compromís sostingut del municipi amb la neteja pública

Es tracta d’un projecte de gestió integral amb l'objectiu principal de garantir l'eficàcia dels

serveis de neteja viària i de recollida de residus al municipi La iniciativa busca reforçar la coordinació tècnica i fomentar la corresponsabilitat ciutadana per assegurar un entorn net i saludable

ELS OBJECTIUS DE LA CAMPANYA

La campanya es fonamenta en la interacció de quatre eixos principals: la gestió de la recollida porta a porta, la coordinació i optimització tècnica de les empreses de neteja viària, el control ambiental de l’activitat industrial i la sensibilització de la ciutadania

GESTIÓ DE LA RECOLLIDA PORTA A PORTA A SARRIÀ DE TER

Es treballa per continuar millorant les dades de recollida selectiva i l’eficàcia del servei en coordinació amb el Consell Comarcal del Gironès A més, es posa èmfasi en la sensibilització de la ciutadania, especialment a les zones on la recollida presenta més incidències

El sistema de recollida Porta a Porta (PàP), gestionat pel Consell Comarcal del Gironès, es va implantar a Sarrià de Ter el maig de 2022 El PàP va comportar

Recuperant l’esperit de la campanya Sarrià Net! de 1981.

una millora immediata, passant d'un índex de recollida selectiva del 43,43% el 2021 (contenidors oberts) a un 83,13% el 2022 Aquesta xifra s'ha mantingut de manera estable al voltant del 80% des de la seva implementació i situa el municipi molt per sobre del 55% d'objectiu mínim marcat per la Llei de Residus per a l'any 2025

A més, el percentatge mitjà d’impropis presents a la fracció orgànica és de només l’1,96% (dades de 2025), cosa que demostra l'alta qualitat del material recollit I, des de l'entrada en vigor del PàP, el nombre de visites a la deixalleria ha experimentat un increment notable, passant de 3.987 el 2021 a 5.579 el 2025. Aquest fet indica una major conscienciació en la gestió dels residus que requereixen un tractament específic.

COORDINACIÓ I OPTIMITZACIÓ TÈCNICA DE LES EMPRESES DE NETEJA VIÀRIA

L'Ajuntament ha dut a terme un treball conjunt amb totes les empreses implicades en el manteniment i la neteja viària del municipi per coordinar el servei Això ha permès optimitzar la freqüència i el recorregut de les rutes assignades a cadascun dels implicats: Urbaser, la Fundació Els Joncs, la Fundació Ramon Noguera i la Brigada Municipal A més, s’han millorat els canals de comuni-

cació interna per aconseguir una neteja més eficient i resoldre qualsevol incidència ràpidament

CONTROL AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

Des de l’Ajuntament s’està treballant conjuntament amb les tres grans empreses del municipi: Novafeed, Recuperacions Auladell i Hinojosa Paper, S L L'objectiu és reduir l'impacte acústic i ambiental i fomentar el compliment de la normativa, establint una col laboració que vagi més enllà de l'exigència legal

Hinojosa Paper, S L : L'empresa se centra en el Pla de Gestió d’Olors. Les accions en curs el 2025 inclouen la neteja de grans dipòsits de la

depuradora i el manteniment exhaustiu dels reactors anaeròbics Es manté el sonòmetre connectat en línia per a la consulta en temps real dels nivells de soroll per part de l'Ajuntament

Recuperacions Auladell, S A : L'acció més imminent és la millora i adequació total dels tancaments de la nau de triatge per minimitzar l'afectació veïnal A més, continuen la substitució de maquinària dièsel per maquinària elèctrica més silenciosa

Agroporc, SL: Després de la inversió de més de 255 000 € en insonorització i reducció de pols, l'empresa es compromet a dur a terme futures actuacions correctores basades en l'informe d’enginyeria acústica especialitzada que estan a l'espera de rebre Les accions inclouen l'augment de l'alçada de les plaques acústiques, la instal lació de plaques addicionals sobre la teulada de la caldera i el tapat dels capçals dels elevadors.

SENSIBILITZACIÓ DE LA CIUTADANIA

Sarrià Net! és un projecte que vol que tots els sarrianencs i sarrianenques en siguin protagonistes Es vol promoure el valor del civisme i el voluntariat, transmetent que la neteja és una responsabilitat compartida entre l'Ajuntament i la ciutadania

Sarrià de Ter, 19 de novembre de 2025 Presentació de la campanya Sarrià Net! D’esquerra a dreta: Albert Rubies, Josep Maria Medina, Isaac Ramió, Quim Rodríguez, Josep Maria Lopez i Daniel Rafart.

Col locació de plaques fotovoltaiques a La Cooperativa per donar subministrament elèctric als diferents edificis municipals

Les accions que es realitzaran volen fomentar el civisme i el respecte pels espais públics, aconseguir que tothom conegui i compleixi les ordenances municipals sobre residus i neteja, i reduir els comportaments incívics més comuns, com llençar deixalles al carrer, abandonar voluminosos o no recollir els excrements de les mascotes

Per aconseguir-ho, es treballa amb els centres educatius i les entitats locals, organitzant jornades de voluntariat, enquestes i debats També s’ha donat inici a un nou concurs d’il lustracions per escollir la nova imatge de la campanya i s’ha obert una línia d’ajuts per pintar façanes

El següent recull d’imatges mostra algunes de les inversions en Medi Ambient que s’han realitzat el 2025. n

locació de plaques fotovoltaiques al Pavelló Municipal per a la creació de la Comunitat Energètica de Sarrià de Ter

Col locació de 3 nous radars pedagògics a l’Avinguda de França

Sarrià de Ter busca la imatge de la nova campanya “Sarrià Net!” mitjançant un concurs d’il·lustracions

Per aquest motiu, i seguint l’estela de la iniciativa homònima realitzada l’any 1981, des de la regidoria de Medi Ambient es convoca un concurs d’il lustracions obert a tothom L’objectiu és seleccionar la imatge que servirà de referent visual per transmetre valors com la reducció de residus, el reciclatge, el bon ús de l'espai públic amb els animals de companyia i la correcta utilització de serveis com la deixalleria o la recollida de voluminosos

Com participar-hi?

El concurs és de participació lliure i cada autor pot presentar una sola obra. Les il lustracions, que s’han de realitzar en format DIN A3 vertical, han d’incloure obligatòriament la frase “Sarrià Net!”, un lema propi, i la menció a “Medi Ambient” S’admet qualsevol estil o tècnica (dibuix, pintura, disseny gràfic o fotografia) que permeti la seva impressió posterior

El termini per lliurar les propostes finalitza el 27 d’abril de 2026 Les obres es

poden presentar de dues maneres:

Físicament: a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament

Digitalment: enviant un correu electrònic a l’adreça comunicacio@sarriadeter cat

Reconeixement a la creativitat local

Un jurat format per membres dels grups municipals, representants del Consell d’Educació Municipal i artistes locals avaluarà la creativitat i l’impacte del missatge de cada proposta

S’atorgaran dos premis consistents en vals de compra per utilitzar en el comerç local de Sarrià de Ter: un primer premi de 100 euros i un segon de 50 euros A més, l’obra guanyadora es convertirà en la imatge oficial de la campanya durant tot l'any 2026

El veredicte es farà públic el 12 de maig i el lliurament oficial tindrà lloc el 9 de juny, en el marc del Consell d’Educació Municipal Des de la regidoria de Medi Ambient, convidem tots els veïns i veïnes a participar-hi

Col

Millora de la xarxa d'aigua potable de Sarrià de Ter Actuacions al carrer Firal i a l'entorn del carrer Paulí i Torras

Noves marquesines per millorar l’espera del bus a l’Avinguda de França.

Noves marquesines per millorar l’espera del bus a l’Avinguda de França

25 de noveMBre: coMproMís col·lectIu per un sarrIà de ter llIure de vIolèncIes

Marta Bussó Puig Regidora d’Igualtat i Feminisme

El passat 25 de novembre, Dia Inter nacional per a l'Elim i n a c i ó d e l a Vi o l è n c i a envers les Dones, Sarrià de Ter va tor nar a expressar de manera clara i participativa el seu rebuig a les violències masclistes i el seu compromís amb la igualtat.

Des de la regidoria d'Igualtat i Feminisme, es van organitzar diverses activitats amb l'objectiu de sensibilitzar, generar consciència i implicar la ciutadania en aquesta lluita que ens interpel la com a poble.

La jornada del dimarts 25 va començar a les 17 30 h amb la cantada dels Cantaires de Sarrià, que van omplir la Biblioteca Emília Xargay de música i emoció Tot seguit, a les 18 00 h, es va fer la lectura del manifest del 25N, a càrrec de membres voluntaris dels mateixos Cantaires, un gest que posa en valor la implicació de la societat civil i la importància de fer sentir la veu col lectiva

contra qualsevol forma de violència envers les dones.

A les 18 15 h es va inaugurar l'exposició sensorial Veus compartides, d’Art Crea, un projecte artístic comunitari d'una gran força simbòlica i emocional L'exposició, creada per un grup de dones i joves, i coordinada per l’artista Raquel Moron, presenta unes casetes sonores inspirades en enregistraments de veus de dones que han viscut violència de gènere Aquests testimonis valents comparteixen les seves històries com una forma de reconèixer-nos en les vivències d'altres dones, des de la complicitat i la credibilitat, lluny del silenci i la vergonya L'exposició va estar disponible a la biblioteca del 25 de novembre fins al 18 de desembre, permetent que moltes persones hi poguessin accedir i dedicar un temps a l'escolta i la reflexió

Les activitats del 25N es van completar el dissabte 29 de novembre amb una proposta familiar i comunitària: una Escape City, una gimcana digital pensada i gaudida per a famílies i grups d'amistat d'en-

tre 4 i 6 persones Mitjançant una aplicació mòbil, els equips van recórrer els carrers de Sarrià de Ter resolent preguntes que els apareixien a l'aplicació i superant proves, al jardinet del LECTA, a Sarrià de Dalt Aquesta activitat va permetre treballar valors i conèixer la història de la igualtat, el respecte i el feminisme, d'una manera lúdica i participativa Més enllà del 25 de novembre, des de la regidoria d'Igualtat i Feminisme es continua treballant al llarg de tot l'any per reforçar el concepte d'igualtat com a base fonamental per prevenir qualsevol tipus de violència En aquest sentit, s'han instal lat pancartes als equipaments esportius del municipi Les regidories d'Educació i Esports, han presentat 3 pancartes que promouen valors de respecte i convivència, que interpel·len a totes les persones que conviuen als equipaments esportius. Aquesta acció s'ha complementat amb una pancarta impulsada des de la regidoria d'Igualtat amb el lema: "Juguem en igualtat, guanyem en diversitat"

Moments de l'Escape City del 29 de novembre

Els Cantaires de Sarrià van donar el tret de sortida a les activitats del 25N amb una actuació a la Biblioteca Emília Xargay

Aquestes actuacions, tot i no adreçar-se directament a la violència envers les dones, s’emmarquen en una convicció compartida: la igualtat és la base per combatre totes les violències Visibilitzar-la, fomentar-la i educar-hi des de tots els àmbits és essencial per construir una societat més justa, respectuosa i lliure de violències

Sarrià de Ter avança quan ho fa de manera col lectiva, amb el compromís de la ciutadania, les entitats i les institucions Des de la regidoria d'Igualtat i Feminisme, continuarem treballant perquè aquest compromís sigui present cada dia de l'any.n

Exposició sensorial “Veus compartides”, d’Art Crea, coordinada per l’artista Raquel Moron

DE PAPER, FERRALL A I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA

Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER

Tel. i Fax 972 17 15 57

t i t a t s fIra de nadal

Fotos Assumpció Vila

Quan sarrIà de ter espera ses

MaJestats els reIs d’orIent

David Fernández Regidor de festes

Els dies 4 i 5 de gener, Sarrià de Ter va tor nar a demostrar que el Campament Reial i la Cavalcada no són només dues activitats del calendari, sinó un dels moments més especials de l’any. Any rere any, aquestes jor nades s’han convertit en un autèntic referent al poble, i també més enllà, i enguany ho van tor nar a confirmar amb una gran participació durant tot el cap de setmana.

Feia fred. D’aquell fred que es nota a les mans i a la punta del nas Però ni les baixes temperatures ni el mal temps van frenar les ganes de sortir al carrer El Campament Reial va estar ple des del primer moment, amb cues constants i un ambient viu, de gom a gom; famílies senceres esperaven pacientment, abrigades fins a les orelles, mentre els infants recorrien el campament amb els ulls ben oberts, sense voler-se perdre cap detall

El Campament va ser possible, un any més, gràcies a la implicació de moltes persones i col lectius del poble Les associacions veïnals hi van tenir un paper destacat, dinamitzant tallers de cistelleria i la tradicional xocolatada, mentre que l’entitat juvenil J A S es va encarregar del servei de bar durant els dos dies També, cal remarcar la col·laboració de l’alumnat de l’institut, que va donar un cop de mà en tasques de muntatge, vigilància i suport, demostrant responsabilitat i ganes de participar, fins i tot quan el temps no hi acompanyava

3.000 persones de tot arreu van venir a veure el Campament

El Mag i la Maga Magí, els carboners, la fada dels desitjos, els tamponers, els llibreters reials i en Fumera (que tot ho veu i tot ho xerra) van rebre els infants un per un, escoltant cartes, secrets i desitjos dits fluixet La il lusió dels nens era palpable: cares serioses abans d’entrar, nervis continguts, somriures tímids i aquella sensació que tot el que passava allà dins era important Per a molts, era el primer cop que parlaven directament amb algú tan proper als Reis Per a d’altres, un ritual que es repeteix cada any, però que no perd mai la màgia

La tarda del dia 5, tot el poble de Sarrià de Ter va sortir al carrer per rebre Ses Majestats els Reis d’Orient. Abans que arribessin, els fanalets tornaven a encendre’s i, entre la gentada, començaven a sentir-se els cants de la cançó dels Tres Reis, entonada per grans i petits Era un d’aquells moments que no cal explicar gaire: només cal ser-hi Els carrers plens, els infants esperant amb impaciència i les carrosses avançant entre riuades de caramels

El taller de maquillatge.

La fada dels Xumets i en Fumera Fotos Ajuntament de Sarrià de Ter

La Cavalcada, on hi participen totes les entitats veïnals i s’acompanyen de la música de Sarriart, va omplir tot el recorregut amb un ambient familiar i molt participatiu Tot i la gran quantitat de gent, la desfilada es va desenvolupar amb normalitat gràcies a la feina constant dels patges i dels responsables de carrossa, sempre atents als infants que s’acostaven per recollir caramels

Darrere de tota la festivitat, però, hi ha una feina que els infants no veuen Una feina discreta i constant que comença dies abans i s’allarga fins que tot s’ha recollit Persones que munten, decoren, coordinen, vigilen i resolen imprevistos perquè, quan arriba el moment, es creï la màgia. És aquesta feina “secreta” la que fa possible que els infants només s’hagin de preocupar d’una cosa: confiar que s’han portat bé i esperar rebre tot allò que han desitjat

Quan la Cavalcada s’acaba i els carrers tornen a la calma, queda aquella sensació compartida d’haver viscut alguna cosa especial El Campament Reial i la Cavalcada continuen sent, any rere any, una cita imprescindible a Sarrià de Ter, un foc al voltant del qual el poble es retroba, on la tradició es manté viva i on la il lusió passa de generació en generació, malgrat el fred, malgrat el temps, i gràcies a molta gent que hi posa hores, ganes i cor n

QuIna per la Marató

Associació Veïns La Rasa

El passat 14 de desembre des de l’Associació de Veïns de la Rasa es va organitzar una Quina solidària per recollir fons per la Marató de TV3.

Enguany la Marató ha estat dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca del càncer Va coincidir el dia d’emissió de la programació especial amb el mateix dia que es va fer la Quina

És el segon any que s’organitza aquesta activitat, que va acollir una cinquantena de persones i va recollir 915 euros

Volem agrair molt la col laboració dels comerços de Sarrià que ens cedeixen productes per elaborar les paneres que se sortegen Sense la seva ajuda no seria possible portar a terme aquest acte.

Aquestes activitats ens mostren que els veïns i veïnes de Sarrià són solidaris i que cal implicar-nos com a societat per ajudar, dins les nostres possibilitats, en les causes que ens afecten directa o indirectament en la nostra vida És important recordar que, gràcies a la recerca que es porta a terme per les donacions que reben, les malalties que ens afecten cada vegada tenen tractaments més efectius i amb molt bons resultats

Esperem que el proper any puguem organitzar la tercera edició d’aquesta activitat Aprofitem per convidar-vos a tots a marcar a les vostres agendes la data de la Marató, i animar-vos que vingueu al local social de la Rasa a participar-hi Sereu benvinguts!n

El Campament abans d'obrir les seves portes

Els Tres Reis i el mag i la maga Magi

Foto Mercè Astor

tIó pla de l'Horta

Associació Veïns Pla de l’Horta

L'Associació de Veïns del Pla de l'Horta organitza, any rere any, la tradicional festa del Tió de Nadal, una celebració p ro f u n d a m e n t a r re l a d a a l nostre poble i vinculada a una antiga tradició popular pròpia de les terres catalanes. El Tió, símbol de la llar, de l'abundància i de la convivència familiar, era antigament un tronc que es guardava a casa durant l'hiver n i que, amb el pas del temps, es va convertir en un element central de les celebracions nadalenques dedicades especialment als més menuts.

Seguint aquesta tradició, durant els dies previs al Nadal tota la mainada del poble alimenta el Tió amb il lusió i alegria, fins arribar al moment tan esperat de fer-lo cagar, una festa plena de música, rialles i emoció compartida Al llarg dels anys, aquest costum s'ha mantingut viu gràcies a l'esforç i la implicació del veïnat, convertint-se en una cita imprescindible del calendari nadalenc

El Tió del Pla de l'Horta recorre any rere any els diferents barris del municipi fins arribar al nostre barri, acostant la festa a totes les famílies i fent partícip a tot el poble d'aquesta celebració tan especial Aquesta itinerància reforça el sentiment de comunitat i permet que la tradició arribi a cada racó, sense excepció

Les tradicions populars formen part del nostre patrimoni cultural i de la nostra identitat col lectiva Malgrat que els temps canvien, és fonamental preservar-les i transmetre-les a les noves generacions, perquè coneguin d'on venim i els valors que ens defineixen Les nits màgiques del Nadal omplen els carrers i els cors de calidesa, il lusió i germanor, i ens recorden la importància de compartir, conviure i sentir-nos poble n

totHoM per sarrIà de BaIX!

Associació Veïnal Sarrià de Baix

La nostra associació procura ser a peu de carrer en totes les ocasions en què el barri té protagonisme. Mirem de facilitar entreteniment per a totes les e d a t s i i n t e n t e m d i n a m i t z a r aquest sector de Sarrià. Durant e l q u a d r i m e s t re q u e o c u p a aquesta edició de Parlem de Sarrià, hem sortit al carrer i hem organitzat activitats per fer sentir la veu festiva dels nostres associats i, alhora, fer-ne partícips a tot el poble.

Durant la Festa Major, en paral lel a la convocatòria del festival Cantauntròs, vam ser presents al carrer Josep Pallach i vam oferir cava i coca dolça a tot el públic Igualment, amb motiu del concurs de Botifarra, vam cuidar-nos de l’organització i distribució del dinar d’aquell dissabte festiu.

La festa anual de l’associació va tenir lloc a finals de novembre i ocupà la jornada dominical en horari de matí, migdia i tarda. Tot de jocs gegants i tradicionals per a la mainada, la presentació en societat de les competicions de Beyblade, (la versió moderna de les baldufes) i, a la tarda, teatre a la sala gran del Coro, a càrrec del Grup de Dones de Corçà

Pocs dies després tornàvem al carrer en ocasió de la Fira de Nadal de l’Associació de Comerciants El nostre taller de tions ja és una de les atraccions més esperades!

I també hem sortit de les fronteres de Sarrià de Baix per arribar fins al campament reial i participar-hi amb un altre clàssic: el taller de cistellets

Volem agrair a tothom que ha col laborat, participat i ens ha fet costat en totes aquestes activitats Moltes gràcies pel vostre suport I, encara que no sigui pròpiament una iniciativa d’aquesta AVSB, no podem evitar deixar constància de la nova col laboració del nostre associat i veí més veterà, el pessebrista Jordi Dalmau, qui, un any més, ha cedit al Coro un diorama de la seva creació que ha contribuït a il luminar amb cultura popular nadalenca el nostre barri n

Festival Cantauntròs

Jocs per petits i grans al carrer Josep Pallach

Fotos Josep Ma Sansalvador/Rosa Bagudanch

cal flequer FLECA-PASTISSERIA

Des de 1896

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert cada dia

Av. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer com

Pessebre de Jordi Dalmau

Fira de Nadal

Taller Campament Reial

concert de nadal

Equip directiu Sarriart

E l C o n c e r t d e N a d a l d e Sarriart sempre és una data molt esperada. Primer de tot pel concert i segon per totes les sorpreses que ens trobarem aquella jor nada. I és que no només és un dia on els alumnes toquem i les famílies poden escoltar la feina tan ben feta que han fan els seus fills i filles, sinó que també és un dia de convivència per tots i totes, un dia on la prima línia que separa la direcció de l’escola, del professorat, dels alumnes i de les famílies es difumina per a compartir una bona estona plena de música i experiències.

Òbviament l’activitat per excel lència del Concert de Nadal a Sarriart és el propi concert Aquell dia podem escoltar tots els grups de l’escola: més de 4 combos, la batucada, la coral i la big band de l’escola; tot això format per nens i nenes des de 7 anys fins a combos com el Jubi-jazz format per jubilats de 65 i 70 anys d’edat.

El repertori és molt i molt variat Podem escoltar des de cançons infantils, fins a cançons rock, pop, jazz, funk i, perquè la data ho demana, també escoltarem alguna nadala Però això no és tot, també hi ha sorpreses entre cançons i cançons. I és que quan organitzem el concert, òbviament pensem en els nens, les nenes i les famílies, però també pensem en tot l’equip docent que vol formar part i gaudir en primera persona del concert. Entre cançó i cançó potser podem veure com dos

patges reials entren a escena per queixar-se de les condicions laborals que tenen aquests dies de nadal; o podem ser testimoni d’una conversa entre el caganer i el tió parlant de per què la “feina” no flueix; o veurem el dimoni refredat i queixant-se que a l’infern no poden pagar la factura del gas Petites sorpreses que fan que més que un concert sigui un show.

Resum i paraules d’algunes famílies: “M’ha encantat com han tocat tots els nens, no sabia que sonaria tan bé”. “No he pogut parar de riure veient els profes fent de caganer i tió” “He vist molts concert de Nadal d’altres escoles, però com el de Sarriart cap” Però això no és tot Després del concert retirem totes les cadires de l’auditori, posem taules, les estovalles i obrim el moment de l’Escudellada Popular Sarriart. L’escola organitza l’escudellada per a totes les famílies i usua-

ris de l’escola i també per qualsevol persona del poble que vulgui afegirs’hi. L’escola posa a la venda els tiquets setmanes abans; el tiquet inclou l’escudella, el pa, l’aigua i el vi (per majors d’edat). Aquest anys vam ser més de 80 persones, tot un èxit! A part, també tenim servei de barra amb d’altres begudes variades, pastissos, coques i cafès Havent dinat és el moment de la Quina Musical Sarriart. Tenim quatre paneres i els “Carafukis” per amenitzar la quina “Carafukis” és una banda formada per alumnes de l’escola que ja caminen sols i soles, i aquest any volien fer-se càrrec de la quina musical posant-hi les seves veus per cantar els números i les seves cançons per celebrar cada quina i línia. Amb tot això les rialles i els bons moments estan assegurats. El Concert de Nadal de Sarriart no només és un concert, és una gran oportunitat per compartir el moment, celebrar junts, escoltar junts, riure junts, plorar junts, si hem de definir l’autèntic esperit del Nadal, potser aquesta és la millor manera n

canteM aMB aleGrIa

D e s p r é s d e l c a l o r ó s e s t i u que hem passat, arriba el setembre, on la calor ja va de baixa. El setembre és el mes que dediquem als concerts de festa major, primer el de Sarrià, el segueix Sant Julià i finalment Medinyà. Entremig hi posem el concert de la diada de l’Onze de Setembre, és un començament sobtat d e s p r é s d e l e s v a c a n c e s d’estiu, però això ens serveix per començar amb empenta i no anar distrets.

Ja al mes de novembre i després d’uns quants assajos, vam cantar a Banyoles, al teatre de l’Ateneu La coral amfitriona va ser “Les Veus de l’Estany,” dirigits per Carme Cornellà També ens hi varen acompanyar “l’Orfeó de l’Empordà i “l’Orfeó Jonquerenc”, ambdós dirigits per Quim Mandado L’Orfeó Jonquerenc és una entitat amb setanta-set anys d’història, va ser fundada l’any 1950 pel rector de la Jonquera mossèn Joan Serra i per Lluís Mandado, el qual també n’era el director. Per la seva història i el seu nombre de components, és una coral de referència a l’Alt Empordà. També al novembre i amb motiu de la jornada contra la violència masclista, vàrem acompanyar un seguit de parlaments i testimonis d’aquesta xacra que no para Va ser un acte molt emotiu Tant de bo no s’haguessin de fer mai més aquestes jornades

I com qui no vol la cosa ens plantem al desembre, i això vol dir que

s’acosta Nadal El primer concert del periple nadalenc va ser el dia cinc, el vam fer al geriàtric de Sarrià, on els avis ens varen acompanyar cantant i recordant nadales i altres cançons També vam acompanyar els actes de la 3a fira de Nadal que es va celebrar a la placeta i al carrer Major Vàrem aprofitar la festa per fer l’encesa de l’enllumenat de Nadal Va haver-hi una gran afluència de públic i també, s’ha de dir, una xocolata desfeta molt bona Si us deia que havíem estat cantant al geriàtric, ara toca el torn de les escoles bressol Primer va ser la del Cau de les Goges, de Sant Julià, i al cap d’uns dies la llar d’infants Confeti de Sarrià, dos llocs on els més petits de la casa s'ho van passar d’allò més bé escoltant nadales i menjant coca i xocolata desfeta

I com cada any pels volts de Nadal, Els cantaires oferim el clàssic concert de Nadal, que, a l’espera que s’arrangi el teatre del centre parroquial, el fem al pavelló d’esports

Ernest Penalba

Cant comú a Banyoles amb més de vuitanta cantaires Foto J Duch

Enguany ens hi van acompanyar la coral “Escàlem” de Palamós, dirigida per Carles Casanovas, i la coral “Harmonia Antoniense” de Sant Antoni de Calonge, amb direcció d’Adam Torres Si abans us deia que la coral Orfeó Jonquerenc tenia setanta-set anys d’història, la coral Harmonia Antoniense es va fundar l’any 1904, per tant té cent vint-i-un anys d’història Va ser un concert on es van barrejar nadales catalanes com El petit vailet o la Pastora Caterina amb els clàssics de Nadal, com Joia en el món o Verbum Caro Factum

Est Aquesta última és una peça anònima del cançoner D’Uppsala

Passa Nadal i Sant Esteve, però abans d’acabar l’any tenim una feina pendent, el concert al centre penitenciari del Puig de les Basses Ja és el quart any que hi anem Quatre anys que ens acostem a fer companyia i donar escalf, i un any més Els cantaires de Sarrià ens proposem fer passar una estona distreta amb els interns del Puig de les Basses Si més no, aquesta és la nostra intenció, i crec que ho aconseguim I ho aconseguim fent el que millor sabem fer, que és cantar. Vam fer un petit concert al teatre del centre, un concert farcit de nadales clàssiques, com Adeste fideles o Joia en el món També ens vàrem atrevir amb Alilo, una nadala de Geòrgia cantada en la pròpia llengua Però el moment més esperat, és clar, va ser quan va arribar el torn de les nadales i villancicos de sempre, les que hem cantat des de petits a casa i no poden faltar a cap àpat de Nadal Des d’El desembre congelat o Fum, fum, fum, fins a arribar a La marimorena, Los peces en el rio o la mundialment coneguda Santa nit, un clàssic alemany traduït en moltes llengües Tothom que ens va voler acompanyar ho va fer, ja que entre els assistents vàrem repartir una “xuleta” amb les lletres de les cançons més populars Cal destacar l’agraïment que va fer un intern des de dalt de l’escenari donant les gràcies als cantaires i donant gràcies a Déu per aquelles estones

També és un clàssic la cantada de nadales que fem per als assistents al taller de fanalets que cada any es fa a la biblioteca Vàrem passar una bona estona en companyia d’uns nens i nenes molt engrescats i sobretot molt il lusionats esperant la nit més màgica de l’any I l’últim concert d’aquesta marató cantaire va ser a la festa petita de Sant Júlia de Ramis en honor als patrons Sant Julià i Santa Basilissa, on els assistents, a més de la missa i del concert, varen poder gaudir de la dotzena exposició de pessebres

Per acabar, us hem preparat un repte, un petit jeroglífic musical Com a pista cal dir-vos que està escrit en clau de Sol La resposta la podeu veure en el següent dibuix. Si tombeu la revista endavant llegireu la solució. Salut i música n

Concert de Nadal al pavelló de Sarrià. Foto J Duch

Davant del centre penitenciari Puig de les Basses

Encesa de llums per Nadal a Sarrià Foto J Duch

SOLUCIÓ: ANEM A LA PLATJA:

actIvItats de nadal

Monitors Esplai PL

Aquest Nadal, les colònies de l’Esplai PL es van convertir en una experiència única plena de creativitat, joc i misteri. La casa de colònies on vam dormir dues nits es va transformar en un gran museu, on els infants van esdevenir artistes i petits

Investigadors Des del primer dia, van crear obres d’art lliurement, experimentant amb pintura, estructures i materials diversos, mentre el museu es preparava amb sistemes de seguretat molt especials

Quan tot semblava tranquil, el museu es va veure sacsejat per un succés inesperat: algú havia robat una obra d’art! A través d’una super gimcana tipus Cluedo, els nens i nenes van haver d’interrogar personatges, superar proves i descartar sospitosos per resoldre el misteri

Entre jocs de dia, activitats cooperatives, jocs de nit i moments de convivència, les colònies van fomentar la imaginació, el treball en equip i la reflexió, fent d’aquests dies una experiència inoblidable!n

50 anYs fent BarrI

Associació Veïns Pla de l’Horta

Cinquanta anys de vida de l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta, cinquanta anys de compromís, de participació ciutadana i de t re b a l l c o n s t a n t p e r m i l l o r a r e l n o s t re entor n i la qualitat de vida del veïnat.

Fa mig segle, un grup de veïnes i veïns va decidir organitzar-se amb un objectiu clar: fer barri. Defensar els interessos col lectius, reivindicar millores, crear espais de convivència i construir una comunitat més unida Aquella iniciativa, nascuda de la il lusió i l'esforç compartit, és hui una entitat consolidada i referent del nostre poble

Al llarg d'aquests 50 anys, l'AAVV Pla de l'Horta ha sigut molt més que una associació Ha sigut un punt de trobada, una veu activa i un motor de cohesió social. Pla de l'Horta ha treballat incansablement per acostar les persones, impulsar activitats culturals i festives, i mantenir vives les tradicions que formen part de la nostra identitat col lectiva

Entre aquestes tradicions, destaca la tasca de preservar i transmetre costums tan estimats com les celebracions nadalenques, que any rere any omplen els nostres carrers d'il lusió, especialment per als més menuts Mantenir vives aquestes tradicions és també una manera d'educar en valors, de recordar d'on venim i de reforçar el sentiment de pertinença

Aquest aniversari és també un moment per a donar les gràcies Gràcies a totes les persones que han for-

mat part de l'associació al llarg d'aquests anys: juntes directives, col laboradors, voluntariat i veïnat en general Sense el vostre esforç, dedicació i estima pel barri, res d'això hauria sigut possible Mirar enrere és motiu d'orgull, però mirar endavant és un compromís Els temps canvien, els reptes són nous, però l'esperit de fer barri continua sent el mateix Continuar treballant junts, escoltant-nos i participant activament serà clau per afrontar el futur amb força i esperança.

Enhorabona a l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta pels seus 50 anys d'història Que aquest sigui un punt i seguit per continuar construint, entre totes i tots, un barri viu, solidari i ple de vida n

ràdIo sarrIà: proJectes de futur

Per Roger Casero Gumbau President de l’Associació Cultural Ona Sarrià

Durant uns anys, malauradament, a l'Associació Cultural Ona Sarrià vam deixar de parlar de Ràdio Sarrià en clau de p re s e n t p e r p a r l a r- n e e n temps passat, amb un trist sentiment de pèrdua, de nostàlgia i fins i tot d'indignació.

Fa aproximadament tres anys, però, vam fer un canvi de xip Vam despertar l'entitat de la llarga hibernació i, sobretot, vam començar a parlar de Ràdio Sarrià en clau de present, del present immediat, i a mobilitzar-nos amb un objectiu molt clar: reactivar Ràdio Sarrià i fer-ho, sobretot, amb i per al poble

Aquests darrers dos anys han estat molt intensos i ens han permès, gràcies al compromís de l'Ajuntament i al treball conjunt amb Ona Sarrià, fer les millores tècniques necessàries per garantir un bon servei de ràdio. Alhora, hem pogut confeccionar i consolidar una programació diversa, amb tota mena de continguts elaborats amb un equip de persones col laboradores voluntàries

que hi posen, a cada minut de ràdio, coneixements, hores i passió És innegable que sense l'empenta i l'energia de totes aquestes persones, sense el compromís i les inversions de l'Ajuntament, no hauríem pogut revitalitzar Ràdio Sarrià i tornar-la a fer present a les ones hertzianes, amb una programació feta des de Sarrià de Ter i pensant en Sarrià de Ter

En paral lel a aquest treball més visible i audible, també s'ha treballat per estabilitzar el projecte dotant l'emissora d'una direcció, d'un reglament, d'un consell assessor i d'un model de col laboració D'aquesta manera s'ha bastit l'estructura jurídica i administrativa necessària per assegurar-ne la bona gestió

DEL PRESENT AL FUTUR

Arribats a aquest punt hom podria pensar que hem arribat a la meta, a destí Res més lluny de la realitat Després d'haver parlat de Ràdio Sarrià en clau de passat i en clau de present, ara comencem a parlar-ne en clau de futur, del futur immediat i del que és un xic més llunyà,

també Perquè només projectant, avui, la ràdio municipal del futur, podrem fer-la realitat quan aquest futur arribi

I com ens imaginem, projectem i dibuixem, des d'Ona Sarrià, aquest futur per a Ràdio Sarrià? Aquestes són algunes idees, algunes propostes que ja hem compartit amb l'Ajuntament i que naturalment també volem compartir amb totes i tots vosaltres

L'ESTUDI 1, A PEU DE CARRER

Aquest és, possiblement, el més gran i important dels reptes i el que millor representa, físicament i simbòlicament, la ràdio que volem Des que Ràdio Sarrià es va instal lar al carrer Firal a principis dels anys noranta del segle passat, l'estudi 1 ha estat sempre al primer pis; és un estudi ampli i confortable i ara, de nou, molt ben equipat.

No obstant això, no és, per a nosaltres, el millor emplaçament per a l'estudi principal. Entre altres qüestions, i aquesta és certament rellevant, no és un estudi accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Nosaltres somiem amb un estudi 1 a peu de carrer, a la planta baixa; no només per a fer-lo accessible a les persones amb mobilitat reduïda i a tothom, sinó també per a fer més visible, des del carrer, la cuina on es couen i servim els programes, la sala de màquines principal de l'emissora municipal

L'edifici de Ràdio Sarrià té una entrada amb uns grans finestrals i ens agradaria molt que, amb l'estudi 1 a peu de carrer, els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, a banda d'escoltar-nos, també ens poguéssiu veure fer ràdio

Sabem que aquest no és un repte que es pugui fer d'avui per a demà, que requereix pressupost d'inversions i que caldrà afrontarlo per fases Però també sabem que tard o d'hora es farà realitat i que, aleshores, Ràdio Sarrià tindrà molt més que les dues finestres del primer pis obertes al carrer, al poble, al món: hi tindrà la porta principal i tot un finestral

PRESÈNCIA DIGITAL RENOVADA

Un altre repte important és la recuperació del domini web històric de l'emissora, radiosarria cat, una qüestió que resulta certament incomprensible que avui dia encara no s'hagi resolt Però sobretot, volem crear un web actualitzat i posat al dia que ens permeti, emissora endins, allotjar-hi tots els programes en format pòdcast i, emissora enfora, facilitar-ne l'accés

Som conscients que avui la ràdio no només s'escolta en directe, sinó que molta gent l'escolta de forma asincrònica, quan vol i des d'on vol, a través dels pòdcasts. De fet, sabem que, a banda de fer-ho en directe a través de l'FM o en línia a través del web, molta gent escolta Ràdio Sarrià d'aquesta manera, a través dels programes que tenim penjats a Internet

El darrer quadrimestre de l'any, els diferents programes de Ràdio Sarrià han tingut més de dues mil escoltes a través dels diferents pòdcasts que publiquem. Aquest fet, més enllà de la xifra, és una mostra tangible que tenim una audiència cada vegada més fidel Són moltes més les idees i els reptes que tenim, però aquests dos, l'estudi a peu de carrer i la presència digital renovada, representen els espais físic i digital de l'emissora I aquests espais, ambdós, els volem més accessibles i al vostre abast

Des de l'Associació Cultural Ona Sarrià continuarem treballant per fer millor la ràdio d'avui, la del nostre dia a dia, i per a projectar i fer realitat la ràdio del demà n

cultura

XV ANYS DE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Anna Sala Xargay

Directora de la biblioteca E Xargay

Aquest any serà un any especial per a tots nosaltres, ja que celebrem els 15 anys de la Biblioteca Emília Xargay.

H a n p a s s a t j a u n s q u a n t s anys i la valoració de tot el que ha estat i el que ha significat la biblioteca per a Sarrià de Ter és cada dia més positiv a . E s t e m m o l t c o n t e n t s i satisfets de la bona acollida que hem tingut, de la confiança que sempre ens heu fet i de les ganes amb què heu acollit les nostres propostes. Hem intentat convertir la biblioteca no només en un lloc on podeu trobar llibres, sinó en un centre de vida, de cultura i de comunitat.

Durant aquests anys, aquesta biblioteca ha estat testimoni de moltes d’històries, les que hem llegit, les que hem compartit i les que hem viscut plegats Hem crescut junts, adaptant-nos als nous temps però mantenint-ne l’essència: l’accés lliure i sense límits al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació

Voldria donar les gràcies a totes les persones que, amb el seu esforç i estimació, han fet possible aquest projecte: personal bibliotecari, usuaris i usuàries, voluntaris, entitats, regidors i regidores, sense tots ells aquesta biblioteca no seria el que és, un espai obert, inclusiu i dinàmic que ens convida a descobrir, créixer i compartir

Que aquest aniversari sigui una mirada enrere amb orgull i una empenta cap endavant amb la mateixa il·lusió de fa 15 anys

Per molts anys més de lectures, activitats, trobades i cultura compartida! n

“Que et fessis vella tu .../ sí que em faria escopir sang” de la Cia. La Fonte

I ja en van 15! Quinze anys des d’aquell 12 de desembre de 2010 que es va inaugurar la biblioteca Emília Xargay a la seva ubicació actual. I com sabeu i per celebrar-ho cada any organitzem una vetllada literària que té com a protagonistes els llibres i la literatura.

L’activitat d’aquest any formava part del projecte

Balla’m un llibre. Un cicle de coreografies curtes creades a partir de textos literaris per ser interpretats a les sales de lectura dels equipaments bibliotecaris d’arreu del territori i que té com a objectiu la difusió de la dansa contemporània des de les biblioteques públiques És una iniciativa de col laboració entre l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les biblioteques

Balla'm un llibre ofereix una cartera de llibres ballats ja creats en les edicions anteriors i aposta també per la creació de noves peces que s'incorporen en aquest catàleg d'obres ballades

La peça de dansa que van ballar a la biblioteca Emília Xargay va ser “Que et fessis vella tu /sí que em faria escopir sang” de la Cia La Fonte a partir de l’obra de Gabriel Ferrater Aquesta peça va ser guanyadora del 3r Premi Òrbita 2023 dirigida per Clio Van Kerm i interpretada i ideada per Clio Van Kerm i Laura Matamorros Tal com diuen elles mateixes: “Aquest duet neix d'un repte: el de traspassar una obra literària complexa, rica i dissident al llenguatge de la dansa ”

L’edició del 2025, que entrava ja en la seva onzena edició, incorporava com a novetat destacable l’acompanyament en totes les sessions d’una introducció a la dansa en forma de conferència ballada a càrrec d’Explica Dansa: llegir el moviment A la biblioteca Emília Xargay ens va acompanyar Toni Jodar, que d’una manera amena i pedagògica ens va ajudar a entendre la dansa moderna i contemporània i la relació de la peça ballada amb la dansa i la literatura

Vam cloure la sessió amb un diàleg post-funció entre el públic assistent i la companyia de dansa, moderat per Explica Dansa per poder fer un intercanvi d’impressions i poder conèixer de primera mà com treballen I com cada any vam

acabar la celebració amb un petit piscolabis i una copa de cava per a tots els assistents i així brindar tots junts per a la Biblioteca i pel Nadal. Us deixo unes quantes fotografies de l’activitat perquè us en pugueu fer una idea i perquè us animeu a acompanyar-nos en properes edicions n

EXPOSICIÓ “EMPREMTES”

Mauri Rodríguez

Presen Serrano Rivas

Responsable de la sala d’exposicions

Dolors Xabé

La sala Dolors Xabé va acollir del 7 de novembre al 18 de desembre d e 2 0 2 5 l ’ e x p o s i c i ó “Empremtes” de l’artista s a r r i a n e n c a M a u r i Rodríguez. Una mostra que convida al públic a d e s c o b r i r t r a c e s q u e l ’ a r t i s t a h a d e i x a t e n cadascuna de les seves obres.

L’exposició proposa un viatge que explora les formes i els colors, alhora que interpel la els visitants, convidant-los a reflexionar i a fer-se preguntes L’art de l’artista Mauri Rodríguez estableix un diàleg viu amb qui observa, oferint múltiples lectures i interpretacions

Cada peça transmet moments, estats d’ànim i situacions que queden reflectits en les formes, els contorns més marcats i les composicions Els colors alegres evoquen instants de vitalitat i celebració, mentre que el blau intents i silenciós de certs dibuixos de certs quadres transmet introspecció i melancolia

A través de formes netes i equilibrades, la sala es converteix en un espai de calma aparent. Els tons suaus conviden a una mirada pausada, a una lectura introspectiva que apropa el visitant a l’essència de l’obra

Empremtes és, en definitiva, un recorregut que mostra com l’art pot deixar empremta tant en el paper com en qui el contempla n

Mauri Rodríguez explica què ha suposat exposar a la Sala Dolors Xabé:

“Aprofito aquesta oportunitat que em dona la Sala Dolors Xabé per agrair efusivament a la seva organitzadora , la Presen, i en Husen per organitzar l’exposició que vaig fer el mes de novembre i desembre del 2025; va ser la darrera exposició del cicle “Rastres d’inspiració”

Vull felicitar els pares que vam portar els seus nens i nenes a la inauguració És emocionant veure com els nens i nenes pregunten i com gaudeixen mirant els dibuixos que per a ells són nous.

Tanmateix, agraeixo a les persones que per primera vegada les vaig veure en una exposició de Sarrià de Ter, em va commoure perquè no sabien què veurien, però que em van venir a acompanyar durant la inauguració de la meva exposició

Va ser especialment emotiu veure persones de tots els barris del municipi, tots compartint la sorpresa de descobrir els meus dibuixos i, alhora, veure com l’art, la cultura o qualsevol expressió artística reuneix les persones

Us voldria encoratjar a visitar la sala d’exposicions Dolors Xabé i veure les exposicions mensuals que s’organitzen durant tot l’any

Ben segur que us commourà i sorprendrà, podeu provar de mirar, podeu provar de visitar-la per contemplar pausadament les obres exposades i com això pot commoure el teu interior

La contemplació de les diferents formes d’art també ajuda a desfer barreres i prejudicis

Aprofitem la sort que tenim de gaudir d’una sala d’exposicions a Sarrià de Ter Creixem junts, tot fent poble!!!” n

Josep M Sansalvador josepmsansalvador@gmail com

“QUÈ DIEM ELS CATALANS”

Enric Gomà

(ED)

En els llunyans anys setanta van tenir certa fortuna editorial un parell d’antologies de disbarats recollits en exàmens d’alumnes de batxiller a t . E s c u i d a v a d ’ a p l e g a r re s p o s t e s i m a g i n a t i v e s , errades garrafals i barbaritats sorprenents un professor d’institut que es deia Luís Díez Jiménez i eren editats per Studium. Eren veritablement hilarants i tenien un valor afegit: eren anònimes, indeliberades i generades per protagonistes involuntaris.

El sentit de l’humor és un concepte mutant, que canvia amb el temps, i literatura suposadament humorística de fa quaranta anys potser no seria ara prou ben rebuda Igualment, cada terra fa sa guerra i l’humor d’aquí no és exacte que l’humor anglès, per exemple, o que l’afganès, si és que n’hi ha Però, igual que passava fa mig segle amb aquells aplecs de disbarats, hi ha textos que no han perdut ni un gram de frescor, d’espontaneïtat o de capacitat de fer-nos somriure O de riure obertament S’ha publicat recentment Què diem els catalans (La Campana), la tercera recopilació a càrrec de l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà de la feina continuada d’una coalició de més de vuit-cents informants o corresponsals, reunits sota el paraigua de la xarxa Al carrer Al carrer és una xarxa social avant la lettre, que es dedica a recollir converses alienes, frases caçades al vol,

exclamacions surrealistes, pronunciades en llocs públics per desconeguts.

El receptor-coordinador és el mateix Gomà, que cada dia feiner des de 1999 envia un missatge de correu a tots els informants amb un parell d’alcarrers seleccionats També circulen per aquesta xarxa rètols inversemblants, plaques informatives sorprenents i tot tipus d’imatges fora de context, en aquesta línia A banda de l’efecte humorístic immediat que solen provocar, són la mesura de l’evolució de la societat i de la metamorfosi en la parla quotidiana de la gent corrent a peu de carrer

Amb el material que Enric Gomà ha anat emmagatzemant al llarg d’anys, ha confegit un recull sensacional de facècies escoltades, recollides i consignades arreu del país que ara es presenta empaquetat i publicat en forma de llibre Temàti-

ques diverses: família, feina, carrer, salut, menjar i beure… Tota conversa sorprenent i captada a l’atzar, sense cap ni peus, és aprofitable Aquí sí, estem davant d’un tipus d’humor mancat de data de caducitat perquè és la pura essència i testimoni de la societat on vivim o ens movem

Entre els centenars d’informants, és clar, n’hi ha que són o han passat per Sarrià I d’Alcarrers sarrianencs també n’apareixen al recull Vet aquí un parell:

A l’autobús de Sarrià de Ter, una dona diu a una altra: –Yo no deseo la muerte a nadie, ¡cuánto más viven, más sufren!

A la deixalleria de Sarrià de Ter, fent cua, una dona explica pel mòbil: –Yo soy más joven que mi madre

Tot el que apareix a Què diem els catalans són peces brevíssimes de textos transcrits Per qüestió d’edició no ha estat possible incloure-hi imatges Però consta que el dia de la presentació, en una llibreria de Barcelona, hi havia una pantalla on es projectaven rètols, grafítis, marques i documents gràfics sorprenents Un dels més celebrats (per incomprensible i exòtic) va ser una clàssica pintada sarrianenca -encara visibleque manifesta categòricament que “la vainilla està caducada” n

Prosa: Jordi Duch | Poema: Joaquim Vilar | Dibuix: KunsepMJ

Pa d’ocell

Ala Catalunya del Nord, hom coneix

l’expressió “Pa d’Ocell”, referint-se al pa que, segons deien, havia agafat gust de sarró: quan el pare o l’avi que anaven tot el dia a treballar al tros o a la vinya, tornaven a casa al capvespre, els nens i les nenes corrien a buscar les restes del pa sobrant que quedava al sarró de l’àpat del migdia Aquell pa, que en deien pa d’ocell, tornava de les muntanyes ple dels refilets d’ocells i també de tot l’amor d’un home treballador, honrat i estimat

El cantautor Jordi Barre expressava aquest sentiment en el text de la cançó: “pa d’ocell, amb quin desig, jo t’esperava, cap a la nit, sus del pedrís, amb l’àvia que m’embolcava a sota el seu davantal gris”

Aquesta il lusió dels petits ens suggereix el moviment de la terra quan passa primer per l’afeli (el període en què es troba més lluny del sol) i sembla que tot s’alenteixi, com l’instant en què el nen espera amb paciència que arribi quelcom especial I després, en el periheli (el planeta s’acosta al sol) fa l’efecte que tot s’accelera És com l’esclat d’emoció que senten quan, finalment, arriba el moment esperat: l’aniversari, els reis, una sorpresa o un petit esdeveniment quotidià

Així, l’espera i l’esclat, la natura i la mirada dels nens comparteixen el mateix ritme: el de la màgia que s’acosta i s’allunya, però que sempre

torna. La capacitat que tenen els nens de meravellar-se, que és cíclica, com la natura mateixa, no es perd mai del tot i ens transmet una idea d’esperança i continuïtat: esperar sense pressa i viure intensament l’instant quan arriba

La il lusió, amb la claror de la maduresa, marcada per l’experiència, dona un tomb, un canvi de perspectiva que acompanya el pas del temps on els extrems s’esvaeixen, els contrastos s’equilibren i es troba una serenor que integra dia i nit, llum i foscor, proximitat i distància L’essència de la celebració es transforma: ja no és l’expectativa del regal, sinó el gaudi de veure la il lusió als ulls dels petits

En aquest sentit, la metàfora del pa d’ocell ens convida a entrar en territori propi, en un espai on l’experiència personal configura la seqüencia de l’esdeveniment, una evocació lírica del passat que ens transmet la força emocional dels records d’infantesa, però també ens situa davant la perspectiva del canvi que es produeix quan ens fem grans: una etapa més avançada de la vida, que vol dir haver viscut prou per entendre els ritmes i les ambivalències de l’existència

El crostó, les engrunes, menja senzilla, un pa carregat de significat emocional que situa el record en un espai segur, íntim i afectuós a ulls de l’infant i un símbol de tendresa i transmissió afectiva dels grans cap a ells n M O S A I C

de recursos literaris diferents

“Ja ha arribat el tord amb tres granets de blat dins el bec

Un és per la terra, l’altre pels ocells i l’últim per a fer pa la bona gent”

-Pep Divins “La cultura del blat”

Periheli

“De petit penses que esperes els Reis i de gran t’adones que celebres els nens”

–Montserrat Dameson

Pica el tió, engalana l’arbre i espera els Tres Reis, la canalla innocent

I nosaltres li repiquem la joia amb crits molt alts de festa i el sol cluc que ni escalfa, tornem claror d’estiu

El sol del periheli passa ben alt i escalfa, se’ns transforma aquests dies: celebra, el sol, els nens

Ja grans, que tot ho saben, ajustem sol i vida i esdevenim contrada de sol sempre en afeli, de nit tota crepuscle, de sol de mitjanit.

PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 122 DE LA REVISTA PARLEM DE SARRIÀ

JB Consell de Redacció

El proppassat dimecres dia 3 de desembre al vespre, a la sala d’actes de la Biblioteca Emília Xargay va tenir lloc la presentació de la Revista número 122 de Parlem de Sarrià. Amb la intenció d’anar tancant capítols de la història del nostre poble, l’explicació del dossier estrella de les seves pàgines va anar a càrrec d’Assumpció Vila i Simon, qui aquesta vegada ens ha presentat una recerca important d’una de les factories de fabricació de paper que hi havia hagut al carrer Major del nostre poble: La fàbrica Butiñà, “Can Butinyà”, que era el nom amb què es coneixia popularment la petita fàbrica.

Gràcies a les troballes de documents en els mesos abans que s’enderroquessin les naus per fer-hi pisos, l’Assumpció Vila va recollir i conservar una sèrie de documents que, en l’actualitat, han servit per a reconstruir la història de la fàbrica de paper, segurament la quarta societat en importància que ha existit a Sarrià de Ter al llarg del segle XX Altres factories de fabricació i manipulació de paper -com tothom sap- foren la Torras Hostench, SA , Vila Tarradell, Manipulats del Ter, “Can Pons” i Can Butiñà Juntament amb la documentació que ens aportà en Carles Serrat, fill de l’encarregat de la fàbrica -present en la presentació del monogràfic- Assumpció Vila, en el seu paper d’historiadora, ha pogut reconstruir fil per randa la trajectòria d’aquesta empresa familiar afincada a Sarrià

En la sessió de presentació, l’Assumpció va fer una exposició a base de fotografies antigues per a mostrar-nos als assistents quina era la maquinària de Can Butiñà, quin era el tipus de paper que s’hi fabricava, quins van ser els proveïdors de l’empresa, amb quines matèries primeres es treballava, qui s’ocupava dels transports, del manteniment, quines sarrianenques i sarrianencs hi van treballar, quins eren els clients de la fàbrica; així com també convé destacar del dossier, les entrevistes de les persones que van treballar-hi, en Pedro Flores i en Carles Serrat, entre d’altres Amb aquest dossier, la revista Parlem de Sarrià ha vingut a tancar un altre dels capítols sobre la industrialització al poble Val a dir que encara en queden més, els quals -si tot va bé- els anirem treballant en futures revistes

En altres apartats, en l’acte de presentació, el nostre redactor Jordi Duch va fer una exposició de les darreres activitats sardanístiques, de les novetats editorials que s’han desenvolupat al poble i ens va fer també una glosa de l’entrevista que

va fer al Dr Àlex Padilla, metge que viu a Sarrià Vam comptar també amb la presència d’Àngel Canyigueral, el qual ens va il lustrar i explicar fil per randa el perquè i el com de molts estris i eines que utilitzen i han emprat els pastors de les nostres muntanyes i del Pirineu; un dossier excel·lent i ben interessant per a comprendre l’antropologia vital d’una activitat, la dels pastors, que ha perviscut al llarg dels temps i que per fortuna –en molts aspectes– molt escadusserament encara sobreviu

Com en moltes de les sessions de presentació de la nostra (i vostra!!), revista Parlem de Sarrià, es va establir després un col loqui sobre els temes tractats a la revista entre el públic nostrat Vam fer un repàs de l’activisme cultural i social de les entitats noves i velles del poble -en aquest darrer quatrimestre- que han quedat reflectides en les pàgines d’aquesta revista Vam comptar en l’acte de presentació també amb la presència de l’alcalde, dels regidors i regidores de l’Ajuntament i amb el suport de Roger Casero, ànima també de la revista i de Ràdio Sarrià n

Jordi Duch

L a s a rd a n a é s l a m ú s i c a p o p u l a r i t r a d i c i o n a l q u e m i l l o r re p re s e n t a e l n o s t re país. Un dansa que cal promoure, protegir i preservar tant per l’interès de les seves m e l o d i e s c o m p e l f e t q u e sovint s’ha identificat com un dels símbols de la catalanitat i resistència cultural.

La nostra dansa ha passat per diversos moments al llarg de la seva història amb alts i baixos; a principis de segle passat representava alegria i festa i el jovent s’aplegava per ballar-ne a plaça, fou ball de moda a la segona meitat del segle XIX

En època de dictadures fou tolerada com a ball folklòric amb l’excepció d’algunes peces com “La Santa Espina”, considerada un himne patriòtic Tot i això, en època del darrer dictador s’escoltaven sardanes molt sovint a les ràdios i televisions, formant part de les seves programacions i anunciants

A finals de segle passat i principis d’aquest podem dir que hi ha hagut una davallada popular progressiva Se li ha volgut treure el protagonisme que indiscutiblement tenia i ho podem veure en diferents contextos. Ja fa una bona colla d’anys que només trobem programes sardanístics en emissores locals com és el cas de “Fem colla” a ràdio Sarrià i a d’altres pobles, dedicats al món de la sardana i la cobla En emissores de caràcter nacional se n’emeten alguns, molt pocs, i sempre en horaris de difícil audiència. A la televisió és pràcticament inexistent

Aquesta sensació pessimista de cap on va la nostra dansa, contrasta amb el fet que hi ha molt bons compositors i músics joves de cobla Es com-

Sarrià Sardanista

SARDANA

I COBLA

ponen sardanes cada any i es fan moltes audicions i ballades arreu del país Això passa fonamentalment perquè hi ha al darrera una formació musical, la cobla, que ha mantingut viva la sardana i que ha sobreviscut més de 150 anys al que en fou el seu creador (Pep Ventura) en la seva formació actual d’onze músics i 8 instruments (tible, tenora, trompeta, trombó, fiscorn, contrabaix, flabiol, tamborí )

Com a formació instrumental pròpia de Catalunya (actualment n’hi ha al voltant de 120) interpreta, a part de la sardana, música d’arrel popular i tradicional (danses populars, músiques festives, balls de saló, cercaviles) i també música sòbria en concerts, oficis, actes commemoratius Tot i que la cobla bàsicament s’ha dedicat i es dedica a fer la seva feina com a part de la tradició sardanista de casa nostra, és a dir les audicions, ballades i concerts, les cobles més punteres del país han anat progressant en el seu repertori, afegint-hi altres gèneres i estils, mostrant així la seva capacitat i flexibilitat

En aquest sentit, els darrers anys la cobla ha anat incorporant nous registres: música contemporània com jazz, pop-rock, música simfònica i la fusió de diversos estils d’arreu, mostrant així les múltiples possibilitats

que té aquesta formació única al món

La cobla, una de les riqueses musicals i culturals que té Catalunya, ha estat i és present als nostres pobles La majoria dels compositors catalans del segle passat i l’actual l’han utilitzat per escriure tot tipus d’obres musicals, moltes d’elles de gran qualitat. Molts d’aquests compositors (Enric Morera, Eduard Toldrà, Pau Casals, Juli Garreta, Manel Saderra, Albert Guinovart, Joan Lluís Moraleda per citar-ne només alguns) han tingut el reconeixement dels estaments més alts de la música

La cobla és un bé preuat que tots tenim, que ens fa gaudir amb les seves interpretacions i ens singularitza i representa La continuïtat de la cobla garanteix la supervivència de la sardana

Actualment, moltes escoles de música tenen la seva secció d’instruments de cobla Això fa que el seu futur estigui assegurat. Avui parlem amb un jove estudiant d’instrument de cobla, de tible. El tible és un instrument de la família de les xeremies, com la gralla, l’oboè o el fagot, ja que es toca fent vibrar una llengüeta doble El seu so és punyent i agut Escoltar una sardana obligada de tible pot arribar a ser una experiència i sensació molt especials.

Cobla Principal de Porqueres,

ALEIX PINEDA LLACH. Instrumentista de cobla

L’Aleix és un noi de quinze anys, estudiant de quart d’ESO, amb vincles familiars a Sarrià Toca el tible amb la cobla Principal de Porqueres La seva mare és la Lluïsa Llach, filla de Sarrià, que treballa al taller familiar “Motos Llach” El seu pare, en Josep Pineda, és músic professional (trompeta i teclats) a la cobla-orquestra Selvatana i professor de l’escola municipal de música d’Olot i la de Santa Coloma

Quan vas començar a estudiar música?

Vaig començar a estudiar música a cinc anys L’any anterior havia fet futbito i no em va agradar i vaig demanar als meus pares que m’apuntessin a fer música, començant a l’escola municipal de música de Girona Un cop acabat el grau elemental, vaig fer la prova d’accés al conservatori, on actualment estic fent el quart curs de grau professional amb l’oboè com a primer instrument, i el tible com a segon instrument La meva intenció és fer les proves de tible per cursar un doble grau

Com va ser que escollissis instruments de vent?

Al començament dels estudis musicals es fa una roda d’instruments i vaig provar trompeta, clarinet, oboè i aquest és el que em va agradar més pel seu so Fa dos anys vaig iniciarme en el segon instrument; el meu pare em va acompanyar a provar tenora i tible amb el seu company de cobla, en Josep Farràs, i em vaig decidir pel tible

Amb quins professors estàs estudiant?

Faig oboè amb en Pau Roca i el tible amb Oriol Oller, músic de la cobla Principal de Llobregat, que és professor del Conservatori

Quant de temps dediques als estudis musicals?

Són moltes hores de classe al conservatori, entre divuit i vint hores per setmana A més, toco l’oboè en una banda (la Girona Banda Band) i a

l’Orquestra Jove de la Selva Al Conservatori hi ha una cobla, formada per estudiants i dirigida per Francesc Cassú, a la que també hi participo

Combines bé els estudis musicals amb l’Institut?

De moment ho porto bé. Em trec els estudis sense dificultat

Penses dedicar-te professionalment a la música?

Sí, és una idea que he tingut sempre, des de petit, i encara la mantinc Però continuaré fent batxillerat i selectivitat per tenir més opcions si cal

Dintre del teu grup d’amics, n’hi ha d’altres que també estudiïn música?

Sí, som dos o tres, un que estudia bombardí o tuba i una noia que toca el fagot

El tible t’ha donat l’oportunitat de tocar en una cobla T’agrada el món de la cobla?

Sí, sí, molt En general m’agrada força l’ambient, la música, el so De fet ho he viscut tota la vida, ja que el meu pare toca en una cobla (tot i que prefereixo la música clàssica) Actualment toco a la Principal de Porqueres com a segon tible, però la temporada que ve ja faré de primer Tots som músics joves, ens ho passem molt bé

i aprenem molt perquè no tenim la pressió de les cobles més consolidades Per aquesta cobla han passat músics que ara són reconeguts.

Assageu molt amb la cobla?

La veritat és que no, ja que tots tenim moltes obligacions Fem alguns assajos, però en general toquem a vista Només fem audicions de sardanes, triades per l’Àngel Pellicer, que és qui porta la cobla. En canvi amb la cobla del conservatori fem tot tipus de música Ara estem fent un projecte d’acompanyar amb la cobla músics solistes de tot tipus, també de veu

Feu moltes audicions amb la Principal de Porqueres?

En fem unes seixanta a l’any, sobretot pel Pla de l’Estany, Gironès i Garrotxa Audicions de festa major o petites festes locals

Entre una temporada i una altra sempre sol haver-hi algun canvi d’instrumentistes Durant la temporada, només en el cas que algú no pugui venir, se’l substitueix

E t p o s e s m o l t n e r v i ó s p e r t o c a r e n públic?

No, normalment estic molt tranquil També és veritat que tocar en grup no és el mateix que tocar tot sol Digue’m alguna cosa especial que estiguis fent ara.

Ara estic tocant un tema molt maco, de Rimski-Kórsakov, un tema amb variacions per oboè i orquestra d’harmonia, un entremig entre simfònic i banda, que es fa molt a França

Com et veus d’aquí uns anys?

Pot ser que estigui formant part d’una orquestra simfònica amb l’oboè, crec que això m’agradaria

Doncs et desitgem que acompleixis els teus desitjos i que ens acompanyis amb la teva música n

L'Aleix esudiant amb el seu tible.

Àngel Canyigueral

ACCESSORIS DE PASTOR

El bestiar de llana (ovelles) era necessari per alimentar la població a través dels carnissers, però també com a g r a n p ro d u c t o r d e f e m s necessaris per adobar els camps, per la llet i els seus derivats (mantega o formatge), per la llana per confeccionar roba o farcir matalassos o coixins, i per les pells, que un cop adobades tenien d i v e r s e s f i n a l i t a t s . D e l e s cabres també era preuada la pell per fer bots, i les banyes per fer mànecs de ganivets.

Els pastors eren els encarregats de conduir i cuidar aquest bestiar de llana A finals de primavera, quan l'aigua i l'herba començaven a escassejar en les terres baixes, començava la transhumància per traslladar els ramats a l'alta muntanya, que és on hi havia herba, amb una organització complexa Per tot plegat sortia millor ajuntar diversos ramats, prenent aleshores el nom de ramada

Els amos o ramaders compraven als propietaris de la muntanya el dret a estar-hi i l'herba que es menjava el bestiar. La compra de les herbes, el lloguer dels pastors i les enteses de l'organització pastoral es feia a les fires, de paraula Habitualment l'amo de les herbes havia de mantenir les barraques per l'estada dels pastors, i també solia ser l'encarregat de les pletes o tancats per a guardar el bestiar durant la nit

Totes les depeses del transport de les robes i petits estris que formen el bagatge del pastor en la seva vida transhumant solia pagar-les l'amo, i solien ser també de la seva propietat els atuells culinaris gros-

sos, com marmites, calderes, llanterna, barral, bot per al vi , que no eren d'ús pròpiament individual del pastor Els pastors solien ser mantinguts per l'amo, que també els donava casa Els pastors, vestits amb la llana que treien del seu bestiar i calçats amb esclops, xipelles o avarques que ells mateixos es feien, necessitaven pocs diners en metàl lic, que d'altra banda podien aconseguir amb el que treien fustejant (fent utensilis en fusta), buscant herbes remeieres, bolets o, com els rossellonesos, fent cistells Ja en marxa cap a muntanya, darrera la ramada seguien un o més animals de bast (mules o ruquets anomenats robassers perquè duien la roba, o cabaners en d'altres llocs), carregats amb el reduït bagatge que els pastors necessitaven mentre eren a muntanya, tot ben plegat i ficat en sacs A part de la roba individual de cadascun, que es limitava a una o dues mudes, duien els llits especials de pastor (el burro o pastera), les pells que feien de jaç i d'abrigall, la cabra de ferro per a suspendre la caldera damunt del foc dins de la barraca (tot i que sempre que podien cuinaven a l’exterior), els atuells per a cuinar, la vaixella individual i també la dels gossos, una destraleta, una pedra d'esmolar, una gratussa per a buidar la fusta i d'altres eines per a fustejar en temps lliures, la llanterna per la barraca, els estris d'afaitar i poca cosa més Malgrat fos en que ple estiu, els pastors no oblidaven d'emportar-se la capa

Al mateix dia d'arribar les ramades a muntanya, els amos o bé els arrendadors de l'herba se solien cuidar que hi arribessin també els queviures dels pastors, des d'algun poble o casa veïna, cada setmana

Calçat de pastors (sabates ferrades, espardenyes, xipelles, avarques, esclops tancats amb cuir...)

Trencapinyons fet per un pastor

Bast amb rabasta, d’animal de peu rodó

Estris d’afaitar d’un pastor, amb la funda, i sabó

ROBA I COMPLEMENTS DE DUR A

SOBRE

Pel fet de viure bona part de l'any a fora, el pastor havia d'anar prou equipat per protegir-se de fred i pluja. La seva indumentària ha anat canviant amb el temps Fa una centúria solia ser: calces, brusa, armilla de drap o de vellut ratllat, gec i barretina vermella Sota la brusa solien dur una camisa de cànem Més endavant en comptes de barretina es duia gorra, vestien amb roba fosca gastada, i en dies de festa vestit negre de vellut. S'havien calçat amb sabates ferrades, o botes, o espardenyes, o xipelles, o avarques (més cap al pirineu occidental), o esclops tancats, amb una part de cuir botonada o cordada, o esclops normals I contra la mullena es podien cobrir amb botins. En cas de pluja o fred, duien una gran capa en tela de lona proveïda d'una caputxa i folrada de drap a l'interior; el majoral (pastor en cap) es cargolava a dins per dormir sota les estrelles al costat del ramat Per abrigar-se també podien utilitzar un tipus de manta que escopia l'aigua, o un tapaboques per protegir-se el cap del fred.

No se separaven mai del seu paraigua; aquest no duia armadura metàl·lica per no atreure els llamps quan es trobava a la muntanya; les barnilles eren de fusta o similar Tant servia per la pluja com pel fort sol El solien dur dins d'una funda, sovint feta pel mateix pastor En cas de transitar entre vegetació atapeïda, el mànec amb ganxo podia enganxar-se a les plantes, raó per la qual preferien els mànecs rectes En temps passats, el majoral en duia un de color vermell, a diferència dels altres pastors, de color blau o negre

Els pastors duien el típic tirapeu o bastó de ganxo; és un bastó amb un ganxo de ferro a la punta que servia per agafar les ovelles per les cuixes (o pel coll si eren petits) Un altre bastó és el fet tot en una peça de fusta amb el mànec en forma de

ganxo. També s'havia utilitzat el fuet o xurriaques, un mànec de fusta proveït d'una corretja de cuir, per a frenar al davant les bèsties que anaven massa ràpid I en alguns llocs, molt més anteriorment, la bassetja o fona, una trena de llana, espart o cànem, per engegar una pedrada a les ovelles i tornar-les a lloc quan s'esgarriaven.

Com a recipients per a dur i conservar l'aigua del dia, primerament s'havia utilitzat molt la carbassa, lligada per la part del coll, i més tard alguns dels nous recipients, en terrissa, en metall o en vidre amb protecció, varen copiar la seva forma Les formes preferides eren les planes, per dur-les amb més comoditat. Els càntirs plans de terrissa també s'anomenen de carro Com a recipients per dur aigua o vi utilitzats per pastors podríem anomenar els següents: barral, botija, carretell (petita bota de fusta), pitxell, bota de vi o tirotella (feta sovint per ells en pell d'ovella), o cantimplores (en coure, ferro, estany, llauna o alumini).

El sarró és la bossa que utilitzen els pastors per a portar-hi el menjar i els objectes d'ús més immediat i comú Podien ser fets de pell d'ovella sense esquilar, o de cuir, o també de lona

DINS DEL SARRÓ

Dins el sarró hi duien el que més necessitaven, el que havien de tenir més a mà A part del tiberi, hi podien

dur un ganivet (normalment plegable), unes pinces, cordill, un llapis gras marcador (per marcar puntualment ovelles), alicates, filferro, punxó, obrellaunes, medicaments i remeis diversos per ells i per a les ovelles, xeringa per a injectables, pinta, llanterna, petaca i pipa, flabiol, cullera i forquilla, plat, sal i oli per amanir, vi

Capa de lona

Paraigües de pastor

Diferents tipus de tirapeu o gaiato, i de bastó

Recipients utilitzats per pastors per a dur aigua

Sarrons de pastor

Coses que podien dur els pastors en el sarró

Fins a finals de la vida tradicional dels pastors, i a causa d'una arrelada aversió, es resistien a utilitzar llumins. Generalment feien foc amb dues pedres fogueres o amb una i un bocí de ferro exprés, qualificat de picafoc o foguer, o bé amb l'esquena de la fulla del ganivet Amb les espurnes encenien un ble de cotó o una metxa que els servia per a propagar el foc a un grapat de fenc o altra herba seca Va ser molt popular l'encenedor de metxa, molt adequat per fer-ne ús a l'aire lliure, i més tard varen arribar l'encenedor de ble (amb gasolina) i l'encenedor de gas

BARRACA

Les barraques on vivien els pastors quan eren a muntanya solien ser de planta circular o quadrada, de pedra (de paret seca) amb teulat de troncs o en forma de volta de forn, i cobert de fem d'ovella per impermeabilitzar-lo A l'interior hi havia, al costat de la llar de foc, la cabra de ferro (un peu de ferro vertical amb un travesser amb osques per a suspendre la caldera per cuinar) La cabra era molt important en l'estada dels pastors a muntanya En alguns llocs, quan els pastors arribaven al paratge on havien d'estiuar, clavaven la cabra a terra com a acte de presa de possessió, i acabada la temporada desclavaven la cabra, i el ramat es posava en marxa cap a terra baixa. Guardaven els estris en ganxos de paret, fets de branques, o en forats a les parets que anomenaven armaris Per il·luminar la barraca, al llarg del temps s'han anat succeint llums d'oli, llanternes amb espelmes o amb petroli, llums de carbur i finalment llanternes amb piles elèctriques. Abans hi tenien també una grossa banya de bou d'oli per amanir, substituït més tard per un càntir de llauna Dins la barraca guardaven recipients per guardar líquids (bots, barrals, carretells o pitxells) També hi guardaven la vaixella (de terrissa, o feta en fusta per ells mateixos, i més endavant en metall); un tupí de terrissa per a cuinar el menjar, paella, cassola,

olla, paella amb peus, una tassa petita amb ansa per beure anomenada casseta, una escudella grossa que feien servir de plat anomenada pitança, un ansat, un plat molt gran per menjar en comú anomenat ribella, així com els coberts (forquilles, culleres, cullerots o espàtules) El jaç per dormir consistia en unes quantes pells d'ovella que les embolcallaven amb una o més cobertes blanques de drap gruixut A la part de fora de la barraca hi havia alguns utensilis penjats a la paret en unes estaques que hi havia clavades expressament; el tirapeu, la banya d'oli de ginebre, l'esquella de la pega i l'esquellam tapat amb una coberta A fora, però a pocs passos de la barraca, hi havia el jaç del pastor principal (el majoral), que havia d'estar prop del ramat per si passava alguna cosa d'anormal

Un dels pastors, anomenat la mestressa, es quedava a la barraca cuidant-se d'arreplegar llenya i aigua, cuinar i vigilar que ningú se n'emportés res Pel tiberi hi podia haver pa rodó, patates, embotits, figues seques... El menjar, quan calia, el guardaven en una fresquera per evitar mosques i ratolins Per atiar el foc bufant-lo, en algunes parts utilitzaven un bufador que feien buidant una branca, normalment d'avet

Les esquelles són campanes que es penjaven al coll d'ovelles per a evitar que es perdessin, per a dirigir el ramat, perquè els xais reconeguessin pel so a la seva mare Segons la mida que tenien prenien diferents noms Arribades les ramades a muntanya, les desesquellaven, ja que per a pasturar pels cims no calien les esquelles

A algunes d'aquestes barraques de muntanya se les ha anomenat orris, però (tot i que és un terme confús i amb diferències segons l’indret) un orri era el lloc, normalment format per vàries barraques, on es munyien les ovelles i les cabres a muntanya i on es feien els formatges Per munyir es duien les ovelles a una de les barraques, anomenada aprest Hi havia una barraca on dormir els pastors, i la barraca més gran era destinada espe-

Dos models de picafoc o foguer, i diversos encenedors

Cabra (o gausin) per a penjar la perola

Il luminació de la barraca

Contenidors d’oli per amanir

Recipients per a guardar líquids a la barraca

Elements de vaixella del pastor

cialment a fer el formatge i guardar la llet Es munyien les ovelles lleteres dues vegades al dia: al matí abans d'engegar i al vespre en tancar A muntanya el consum de llet era petit i la llet es conservava poc temps; per aquesta raó amb ella en feien mantega o, sobretot, formatge.

També era normal que, quan una ramada passava per cases o viles, alguns dels seus habitants munyien algunes ovelles o cabres, cosa necessària perquè la llet no se'ls tornés dolenta De fet hi havia l'anomenada munyida de pas: dret que tenen els pobles per on passen els ramats, quan pugen o baixen de muntanya, d'anar a munyir les femelles de cria si el ramat s'atura dintre del terme

PROTEGIR-SE DELS LLOPS

El pastor era secundat, per a conduir el seu ramat, per un o dos gossos Cal distingir, segons la seva funció, els gossos de guiatge, anomenats gossos d'atura, i els gossos de defensa, anomenats gossos ramaders En les nostres contrades, els gossos de defensa es varen utilitzar fins a finals del segle XIX, per a protegir els ramats dels llops i d'altres depredadors Aquests gossos duien pesats collars destinats a protegir-los dels llops, ja que aquests ataquen sovint als seus adversaris al coll Els collars més antics, fabricats pel ferrer del poble, estaven compostos de peces de ferro forjat articulades Per a no ferir el gos, entre el collar i el coll s'intercalava un tros de pell d'ovella amb llana Més endavant, aquests foren substituïts per d'altres en cuir i armats amb claus

En temps de llops, els pastors també havien utilitzat llanternes de llauna (normalment amb espelma), amb molts de forats; sembla ser que tal quantitat de petites llums en moviment els espantava

Fins a finals del segle XIX, alguns pastors duien una mena de forqueta per a defensar-se dels llops i defensar el ramat, sobretot per desplaçaments arriscats o anant sols

També hi havia pastors que col·locaven trampes per desempallegar-se dels llops, i n'hi havia que duien escopeta, ja sigui per defensar el ramat o per a caçar algun animal per a menjar

Els pastors més moderns han utilitzat armes de foc, trampes i verins per a matar els depredadors

ESQUILAR I CURAR

Arribat el bon temps, la protecció de llana del bestiar era prou gran, i havia arribat el moment d'esquilar o tondre les ovelles per aprofitar-ne la llana

Aquesta feina la podia fer el pastor o el propietari, però normalment la feien colles especials d'esquiladors que es desplaçaven on fes falta Esquilar és tallar la llana arran; les cabres no s'esquilen, ja que tenen pèl, que muda cada primavera El pastor ajudava en l'esquilada, preparant els animals i plegant després la llana Des de l'antiguitat, l'esquilada de les ovelles es feia amb forces Les tisores per esquilar amb ulls no varen aparèixer fins a principis del segle XIX Tenen els ulls folrats (de llana, roba, cuir o fusta) per fer de millor agafar i evitar que es facin mal als dits Més endavant varen aparèixer màquines d'esquilar manuals També s'havien utilitzat màquines d'esquilar accionades amb maneta Actualment, on hi ha electricitat, s'utilitza la màquina d'esquilar elèctrica

Pocs dies després d'esquilar-les (dues o tres setmanes si s'havia esquilat a màquina), les marcaven (amb la marca específica de cada casa) amb un marcador amb pega que escalfaven en una paella o en un calder Es marcaven per poder-les reconèixer en transhumància en ser barrejades amb les d'altres ramats Avui en dia les marques es fan amb pintura Complementaven aquesta marca amb un tall diferencial a l'orella, fet amb ganivet o amb pinces especials. Actualment porten una numeració que facilita els controls sanitaris, mitjançant tatuatge o amb marca de plàstic o de metall ficada per perforació a l'orella

Formatgeres, i morter utilitzat per un pastor del Pirineu a l’orri per a fabricar formatge (es molia un tros d'intestí sec per a quallar la llet per fer formatge)

Útils per a cuinar

Fresquera o carnera per a guardar menjar

Bufadors per atiar el foc

Esquelles diverses

Munyidores per a cabres o ovelles

Mantegadores de diferent factura

El dia d'esquilar, també es tallaven les banyes que convingués Es tallaven per malformacions molestes per l'animal, per evitar baralles de marrans Per fer-ho, utilitzaven un cable metàl·lic amb un mànec a cada banda o bé una serra de dents fines

El pastor era l'encarregat de tenir cura dels animals, i d'ajudar les ovelles a parir si era necessari; també coneixia les herbes medicinals i els seus usos El veterinari tan sols era requerit per a les vacunacions

Una de les feines a fer era tallar la cua al bestiar oví com a prevenció de la miasi cutània, causada sobretot per mosques; es feia quan eren petits Es creu que l’amputació de la cua redueix el risc de miasi cutània en prevenir l’acumulació de material fecal a la cua i els darrers quarts Es feia amb unes pinces talla-cues, actualment es fa amb unes gomes

Quan un marrà (mascle de l'ovella) o un boc (mascle de la cabra) no dona bona descendència o es preveu que així sigui, el pastor el capa o sana, i el marrà esdevé moltó i el boc, cabró Ho fa mitjançant unes pinces o estenalles de capar (una eina que pressiona sense tallar) Abans es feia amb un cordill, o amb unes peces de fusta o amb les mans; els veterinaris utilitzen altres sistemes. La castració evita el sabor desagradable que és característic de la carn d’alguns mascles sencers (no castrats) quan arriben a la pubertat El control de la reproducció i del comportament agressiu són altres motius pels quals es fa la castració.

Quan una ovella es trencava una pota, primer s'untava un drap amb pega, i amb dos trossos de canya o de fusta, i els ossos ben col·locats, es lligava ben lligat

El particular aparell digestiu dels remugants també exposa les ovelles a malalties com la meteorització (una acumulació excessiva de gas a l'estómac) Canvis sobtats en la dieta d'una ovella poden causar la meteorització, o menjar herbes massa tendres i molles o molta userda o trèvol; a vegades amb risc de mort En aquest cas, és necessari foradar la panxa esquerra amb un ganivet punxegut o amb un trocar proveït d'una cànula per alliberar el gas n

Collar doble per a parell de cabres molt mogudes (el de baix), i collar especial de marrà per evitar-li moviments

Collars anti-llop

Llanterna també utilitzada per a espantar llops

Forquetes per a foragitar llops

Trampa per llops i escopeta

Forces (a l’esquerra), pedra d’afinar i d’altres estris per esquilar ovelles

Màquina d’esquilar accionada amb maneta

Pinces marcadores d’orelles i serra de dents fines per a tallar banyes (feta pel mateix pastor)

Pinces talla-ungles (les del mig), i dos estris per a capar o sanar

Tribó o triba o trocar (pels gasos), eines de veterinari i pinces talla-cues

Marcadors de pega (en fusta o en ferro) i recipient per escalfar la pega fet a partir d’una esquella

Josep Brugada

EL MITE DELS TRES REIS D’ORIENT, ROS, BLANC I NEGRE

En els dies previs a les festes de Nadal 2025 s’ha suscitat o més exactament revifat la polèmica de la desfilada pública del rei mag Baltasar pintat de negre i des d’algunes associacions ciutadanes s’ha demanat que, en el cas de qui fa o representa la figura del tradicional rei negre, sigui i desenvolupi aquest paper una persona de raça negra. Membres del col·lectiu Cacau i Negritud van entrar a l’Ajuntament de Girona un centenar de firmes, més d’altres d’altres ciutadans, a l’Oficina de No

Discriminació per tal de demanar que amb la finalitat de la tradicional cavalcada dels Reis del vespre 5 de gener no es pintin persones per a tal representació.

Sota el lema “Ni pintats ni silenciats” aquest col·lectiu, des de fa ja dos anys, ha reivindicat aquest fet És a dir, es fa una protesta sobre el que se’n diu Blakface El portaveu d’aquest col lectiu, Aliu Diallo, ha remarcat que és una "pràctica arrelada en la burla, l'estigmatització i la deshumanització de les persones negres" Diallo ha manifestat que l'objectiu de la recollida de firmes és "prevenir el racisme" perquè "famílies d'origen estranger o afrodescendents se senten orfes de cavalcada", ja que és anar a "veure com es ridiculitza la negritud" "No és una disfressa", ha destacat, afegint que no volen "persones pintades de negre, que les pintin d'unicorns o del que vulguin"

La polèmica sobre la desfilada de persones embatumades de negre per tan assenyalada i màgica festa ha tocat també al poble de Sarrià de Ter, com ben segur en altres pobles del país

Qui signa aquest article no creu que, pel fet que desfilin persones embatumades de negre en les rues de la festa cristiana de l’Epifania, sigui o pretengui ser ni una burla ni l’estigmatització ni la deshumanització de persones que viuen entre nosaltres i són de pell negra, o sigui immigrants que viuen, treballen i s’adapten a la nostra societat Pensem per exemple que un personatge de les tragèdies de William Shakespeare (1564-1616), Otel lo, es tracta d’un robust personatge que representa que és de raça negra, per tant, no seria fins a principis del segle XX que, per representar la tragèdia, es trobaren actors negres per tal d’interpretar el paper A fi i efecte de demostrar que el teatre no pretenia ser de cap de les maneres racista, en alguna interpretació de l ’Otel lo shakesperià als Estats Units, als actors negres se’ls pintava de blanc Tanmateix, en l’òpera Otel·lo de Giuseppe Verdi

El somni dels reis mags en un capitell del segle XII de la catedral de Sant Llàtzer, Autun, França

(1813-1901), el tenor espanyol Plàcido Domingo apareix a l’escenari amb la cara pintada de negre ¿És això racisme? Sigui com sigui, i davant de l’alarma que s’ha generat convé fer pedagogia En primer lloc cal dir que si per dur a terme la cavalcada dels reis, en els darrers trenta o quaranta anys, s’ha hagut de recórrer a pintar de negre la cara d’algunes persones, en l’ànim dels organitzadors -des del meu punt de vista- no hi ha hagut mai cap mala intencionalitat racista, sinó que s’ha obeït a uns quants anys i tal vegada segles de tradició Muntar una cavalcada de Reis en molts pobles, suposa i ha suposat una gran càrrega de treball, d’organització i de mobilització de recursos humans costosa i de gran càrrega de voluntarisme, amb la finalitat -mitjançant la tradició religiosa- de fer feliços per una nit els infants Per tal de templar susceptibilitats potser, algun any, en la cavalcada dels reis mags, el rei

Gaspar o el rei Melcior, els podrien protagonitzar persones de pell negra blanquejades o pintades de ros i potser així acabaríem amb aquesta cantarella d’un racisme -crec per aquest esdeveniment- infonamentat

Estic en allò cert que, a mesura que han passat els anys i els segles, les tradicions (i més les religioses) han anat evolucionant molt històricament. Si ens remetem als seus orígens, la festa cristiana de de l’Epifania1 ens va venir informada per l’Evangeli canònic El nom de Jesús, Josuè (en hebreu), significa “salvació del Senyor”, per tant, la figura de Jesús com el fill de Déu pels cristians va néixer a la ciutat de Betlem de Judea, però Josep i Maria eren i venien de Natzaret L’infant Jesús, com tot cristià sap, va néixer en un pessebre a Betlem després que els seus “pares” haguessin de fugir de Natzaret en direcció a Egipte per la persecució d’Herodes en temps de l’emperador romà Octavi August entre el 29 aC i el 14 dC. Maria i Josep van haver de recórrer en quatre dies una distància de 90 milles o sigui uns 150 kilòmetres de distància entre Natzaret i Betlem, indret on naixeria el Messies En l’Evangeli de Mateu, del Nou Testament, que és l’escrit més fiable que tenim per poder saber dades de la vida de Jesucrist, es diu que: “Després que Jesús naixés a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient”, per tant, no queda clar quina mena de personatges van ser els qui van acudir a adorar l’infant Jesús; eren “uns savis” ¿Es tractava tal vegada d’uns savis astròlegs vinguts de Babilònia o de Pèrsia? L’Evangeli no diu que fossin pròpiament reis de cap lloc, malgrat que les presentalles que oferiren a Maria i a Josep fossin mercaderies molt preuades, això és: or, encens i mirra Seguidament, en el text de

Mateu es diu que aquest “savis” van venir d’Orient i van preguntar: “On és el rei dels Jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo” Per tant, doncs, del cert, respecte a l’adoració dels mags tampoc es diu en la Sagrada Escriptura que fossin ni tres ni dos ni quatre; eren “uns savis” Van a adorar Jesús, sí, i hi van acudir guiats per un estel En l’Evangeli segons Sant Lluc es diu que els primers en saber la bona nova del naixement del Messies van ser “uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat” (Lluc, 2) Després que un àngel els anunciés la bona nova, anaren a Betlem a veure el que havia passat i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora” (Lluc, 2) però Lluc no parla per res de l’adoració dels mags

EL COMETA HALLEY

Històricament sí que és provat que en les dates que Jesús de Judea va néixer a Betlem, el cometa Halley va aparèixer al cel de Galilea l’any 12 aC; l’estel va ser la conjunció del planeta Júpiter amb Saturn en la constel·lació de Piscis, que es repetiria tres vegades (maig-juny, setembreoctubre i desembre en el decurs de l’any 7 aC). Per tant, com a versem-

blant quant al naixement de Jesús només tenim la constatació dels astròlegs que el cometa Halley, que entra en l’òrbita del Sol cada 74 o 76 anys, certament s’aparegué en aquelles dates L’Evangeli de Marc no diu res del naixement de Jesús I en aquest sentit també, que Jesús va néixer la matinada del 24 al 25 de desembre esdevé un altre dels convencionalismes de la història del cristianisme. El dia i l’hora exactes del naixement del Messies no se sap, no es pot saber, de manera que la tradició cristiana situa la commemoració en una data del solstici d’hivern en què el sol torna a aparèixer i il lumina més temps Tot plegat es basa, doncs, en les festes paganes d’aquest solstici que en època de l’emperador Cèsar August s’anomenaven les “Saturnàlia”

L’APARICIÓ HISTÒRICA DELS TRES REIS

En la tradició dels estudis bíblics va descobrir-se una mena d’Evangeli molt antic Evangeli apòcrif (no reconegut com a canònic), dit de Tomàs o Evangeli copte, perquè va ser redactat al segle I dC en aquesta llengua2 En un dels textos, on s’especifiquen algunes anècdotes de la vida de Jesús, apareix per primera

1Epifania: en grec significa ‘ aparença ’ , ’fet miraculós’, celebra el fet que Jesús pren forma humana a la terra, és a dir, que es dona a conèixer, evidencia la seva divinitat

2Els Manuscrits de Nag Hammadi són una col·lecció de texts gnòstics dels primers cristians descoberts per uns pagesos de Nag Hammadi (Egipte) l'any 1945. La troballa comprenia 13 còdexs de papir folrats en cuir i enterrats en gerres segellades.

Frontal d’altar de Santa Maria d’Avià ca 1200

vegada la citació d’unes legions que venien de Pèrsia, Babilònia i d’Àsia de manera que els cabdills d’aquests exèrcits eren anomenats reis i d’aquesta aparició en anys de la vida de Crist podria provenir la tradició dels reis mags que ulteriorment la tradició cristiana incorporaria a les llegendes de la Vita Christi No és fins al segle VIII que el monjo benedictí anglès, Beda el Venerable (ca 672-735), quan va escriure Expositio in Evangelium S. Matthaei, referit als mags que adoraren Jesús al pessebre, diu que eren tres, i tot descrivint-los deia que, l’un era Melcior, que duia or com a ofrena i era un ancià de llargs cabells i barba llarga: “primus fuisse dicitur Melchior, senex et canus, barba prolixa et capillis”, i anava proveït amb una túnica de color violat, tunica hyacinthina El segon, Gaspar, que duia encens com a ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta: “Secundum, nomine Caspar, juvenis imberbis, rubicundus, mylenica tunica, sago rubeo, calceamentis hyacinthinis vestitus” I el tercer, Baltasar, que duia mirra com a ofrena, era de raça negra amb barba, amb un abric vermell i blanc: “Tertius, fuscus, integre barbatus, Balthasar nomine, habens tunicam rubeam, albo vario” L’explicació de Beda Venerable seria, doncs, la primera vegada que apareixerien les referències per escrit d'imatges dels tres reis, els quals suposadament van adorar Jesús, Maria i Josep al pessebre de Betlem. I a partir d’aquí és quan comença a aparèixer en la iconografia, sobretot en la pintura, la imatge del rei negre Alguns investigadors suposen que la referència que un dels reis fos d’origen persa, l’altre d’origen babilònic i l’altre asiàtic al ludien als territoris geogràfics que al segle VIII es coneixien El més probable és que un dels mags que adoraren Jesús al pessebre no fos ben bé negre, sinó tal vegada d’origen etíop, més que de pell negra, emmorenit.

La creació iconogràfica dels tres reis mags va desenvolupar-se amb molta intensitat a partir dels primers segles de l’edat mitjana

En temps moderns, en la poesia popular catalana, l’aparició dels tres reis mags d’Orient els podríem concretitzar -entre altres autors- en l’imaginari surrealista del poema de Josep Vicenç Foix (1893-1987), “Si l’altra nit jo cavalcava al ras”, del llibre Onze Nadals i un Cap d’any, on apareixen:

Dels cims nevats i els clots vegeu quin cas, Vénen alats el persa, de domàs, l’Hindú i l’Anglès enllà de la querella; Balla que tunc tant tunc que ballaràs, el rus i els seus amb la gorra i l’estrella Venen, alats, el Persa, de domàs.

A la catedral alemanya de Colònia s’hi conserva des de l’any 1200 un relicari en el qual es diu que hi reposen les restes dels tres reis mags n

Frontal d’altar del poble de Mosoll, representa les figures dels tres reis d’Orient Primer terç del segle XIII Museu d’Art de Catalunya

Els tres reis d’Orient cap a l’adoració d l’infant Jesús, mosaic a l’esglesia bizantina de San Apollinar Novo a la ciutat italiana de Ravenna, mitjans del segle VI

Absis de Santa Maria de Taüll, Santa Maria amb el nen i l’Epifania, l’adoració dels mags d’Orient, pintura italo-bizantina del segle XII. Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC

espai2.0

E L S R I S C O S D E C O M P A R T I R F O T O S D E L S N O S T R E S

F I L L S I F I L L E S A L E S X A R X E S

Roger Casero Gumbau, blocaire

És possible que, si sou de la generació dels «baby-boomers», de la «generació X» i fins i tot de la dels «mil·lennials», hàgiu viscut aquesta escena o us hi hàgiu reconegut quan l'heu vista en alguna pel·lícula. L'escena és aquella de l'adolescent que porta a casa la nova parella i els pares, o especialment la mare, treuen l'àlbum de fotos familiar, d'aquells d'anelles on s'hi anaven enganxant les fotos de la família, perquè la parella vegi les fotos de l'adolescent quan era un nadó, mentre aquest es mor de vergonya.

Ja fa anys que aquesta escena pràcticament no es produeix, i no només perquè amb prou feines es fan àlbums de fotos físics, sinó perquè és possible que avui una parella d'adolescents ja hagi vist les fotos de petit de l'altre a les xarxes socials dels pares i mares, si no a la seva Bé, les fotos de nadó i de totes les seves etapes

Tornant a l'escena, tot i que la situació podia ser vergonyosa, fins i tot incòmoda, aquelles fotos íntimes i familiars es mantenien als àlbums físics de casa i no en sortien. Aquelles fotos en paper, també els seus negatius, restaven sota el control i la custòdia de la família dins de casa i, excepte algunes fotos de celebracions com ara bateigs, aniversaris o comunions, no es compartien ni amb familiars llunyans i, encara menys, amb estranys

Amb la digitalització de la fotografia, d'una banda, i l'eclosió de les eines digitals i les xarxes socials, de l'altra, tot això ha canviat Avui els àlbums de fotos són sobretot digitals, amb quantitats ingents d'imatges desades a casa d'altri, com Google, Apple, Meta i companyia, i amb una compartició i propagació de moltes d'aquestes fotos i vídeos de caràcter familiar, fins i tot íntim, a les xarxes socials

La nova necessitat creada per les xarxes socials de compartir gairebé tota la nostra vida a través de la seva xarxa, de la seva teranyina, no és immune a moments tan especials i intensos com la maternitat i la paternitat. Avui dia ja no ens estranya gens veure com molts pares i mares comparteixen, i gairebé retransmeten, a les xarxes socials el dia a dia de la gestació, del naixement i de la criança dels seus fills i filles, exposant-los també a ells i a elles

D'aquesta pràctica de publicar de manera recurrent imatges i vídeos dels fills i filles a les xarxes socials i eines digitals com Instagram, TikTok, Facebook, X, YouTube o WhatsApp se'n diu «sharenting», un neologisme anglès nascut de la unió de «share» (compartir) i «parenting» (criança)

Aquesta sobreexposició digital dels infants, sovint feta amb la millor de les intencions, no és ni innòcua ni neutra, i quan es publiquen de manera reiterada imatges i vídeos de nens i nenes, se'ls està dotant d'una identitat digital prèvia, construïda per tercers, els seus propis pares i mares, de la qual no són

conscients ni poden opinar Abans fins i tot de saber llegir o escriure, alguns infants ja tenen una petjada digital profunda i extensa, amb imatges, hàbits, expressions, gustos, moments íntims i escenes quotidianes (a vegades amb plors i enrabiades) que quedaran associades al seu nom, al seu rostre, a la seva identitat, condicionant i afectant així el seu futur

Els riscos d'aquesta exposició són presents i futurs. A curt termini poden aparèixer situacions de burla, d'ús inadequat de les imatges o de vulneració de la intimitat. A mitjà i llarg termini aquestes imatges poden reaparèixer en el futur fora de context, condicionar la seva reputació digital, afectar processos educatius o laborals, o simplement esdevenir una font de vergonya o malestar quan l'infant ja és adolescent o adult i descobreix que la seva vida ha estat àmpliament documentada i exhibida sense haver-ho escollit Ja n'hem vist exemples, i més que ens en trobarem

A tot plegat, en la compartició de les imatges dels fills i filles a les xarxes, s'hi suma un element clau: la pèrdua de control Un cop una imatge surt de l'àmbit privat, encara que sigui compartida en un grup aparentment tancat o de confiança, el control real, en aquest cas per part dels pares i mares, desapareix Les fotos poden ser reenviades, copiades, descarregades o emmagatzemades en dispositius i servidors dels quals ja no en sabem res ni en tenim cap control Allò que inicialment es comparteix per satisfer familiars, amics,

coneguts o saludats, pot acabar circulant en espais completament aliens i fins i tot en mans de xarxes de pornografia infantil o de persones amb intencions delictives, que sovint s'alimenten d'imatges aparentment innocents extretes de xarxes socials i xats familiars

Aquest escenari, incòmode però real, ha obert també un debat ètic sobre la monetització de la infància, dels fills i filles Cada cop són més visibles els casos de pares i mares que converteixen el dia a dia dels seus fills i filles en contingut per a les xarxes socials, en audiència i, en definitiva, en negoci: infants que protagonitzen canals de YouTube, perfils d'Instagram o vídeos de TikTok amb milers o milions de visualitzacions, sense que quedi clar fins a quin punt hi ha consentiment, protecció o retorn real per a ells Infants que es converteixen en productes. La pregunta és tan necessària com inevitable: on acaba la criança i on comença l'explotació?

Tot això ens obliga, un cop més, a una reflexió més àmplia sobre la necessitat desmesurada de fer visible la nostra vida a les xarxes socials, sobre aquesta pulsió gairebé automàtica (i malaltissa?) de compartir-ho tot: el que mengem, el que sentim, el que vivim i, quan som pares i mares (avis i àvies), també el que viuen els nostres fills i filles (nets i netes) Potser cal preguntarnos si aquesta exposició constant respon realment a una voluntat de compartir, o més aviat a una dinàmica imposada per empreses i plataformes digitals que viuen de la nostra atenció (del nostre temps), de les nostres dades i del nostre contingut Davant d'aquest context no hem de perdre mai de vista que sempre hauria de prevaldre l'interès superior

https://www pexels com/es-es/foto/mujer-procesode-llevar-nino-en-portador-mientras-posicion-al-lado-nina-2701596/

dels infants, que hauria d'estar per damunt de qualsevol altra consideració Alguns països ja han començat a legislar per limitar, regular o fins i tot prohibir la publicació d'imatges de menors a les xarxes socials, especialment quan hi ha una explotació reiterada o comercial I amb això no es tracta de criminalitzar les famílies, sinó de posar uns límits clars en un entorn digital que ha demostrat ser molt més agressiu, persistent i opac del que ens pensem i percebem És en aquest context que s'entén perfectament que avui hi hagi mares i pares que, conscients d'aquests riscos, decideixin no compartir cap imatge dels seus fills i filles, ni tan sols amb la família més propera, a través de xats o xarxes socials No ho

fan pas per desconfiança, sinó per una voluntat conscient de no perdre el control sobre aquestes imatges, de protegir la seva intimitat i de preservar-los, als seus fills i filles, d’un dret que, paradoxalment, abans era gairebé automàtic: el dret a créixer sense ser observats, arxivats i etiquetats constantment Un dret que, d'alguna manera, s'assemblava molt al que teníem quan les fotos familiars, les de la nostra infantesa, simplement dormien dins d'un àlbum de paper, guardat en un calaix de casa n

Foto de Josh Willink:

Quadern d’apunts

Josep M Sansalvador | josepmsansalvador@gmail com

Dues hores al caixer

Ap r i m e r s d ’ o c t u b r e l a premsa local gironina informava que un jove es va passar dues llargues hores tancat en un caixer automàtic del Pla de l’Horta. Dues hores! La porta de l’establiment havia quedat bloquejada i va caldre la intervenció dels bombers per poder-lo rescatar. La situació fa patir: té un aire de José Luis López Vázquez dins de la cabina de la pel·lícula. Què devia fer per passar el temps? Segurament duria un mòbil, amb tot de jocs i aplicacions. Segur que va demanar auxili telefònicament o per missatgeria, però com és que l’alliberament va durar dues hores? Jo vaig conèixer un senyor que passava moltes tardes als caixers consultant les cotitzacions de totes i casdascuna de les accions del mercat continu, però no crec pas que fos el cas d’aquest noi. El jovent ja no té massa interès per la inversió en renda variable.n

Un tresor poc conegut

Sense marxar del Pla de l’Horta, a finals d’octubre una delegació dels Amics de la UNESCO de Girona va tenir l’ocasió de gaudir d’una visita guiada a la v i l · l a r o m a n a . A m b l a col·laboració de l’ajuntament, la directora del jaciment, Ana Costa, exercí d’amfitriona ideal i va dur a terme una classe magistral sobre la importància del lloc i de les darreres troballes

arqueològiques. Fins i tot entre visitants -admiratsdel món de l’ensenyament i de la cultura de les nostres pròpies comarques és significatiu descobrir que la nostra vil·la és una gran desconeguda. Calen tots els esforços possibles per situar-la en el lloc que li correspon.n

Més arqueologia

Se n s e d e i x a r a q u e s t a branca de la investigació i de la història, vet aquí una altra connexió sarrianenca amb el món de les excavacions i la recerca. Al monestir romànic de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, hi ha una sala polivalent dedicada a Isidre Macau i Teixidor. El mestre Macau, pedagog, n a t u r a l i s t a i a r q u e ò l e g , exercí el magisteri a Sarrià de Ter durant molts cursos. Una de les seves passions era l’arqueologia i les seves aportacions han estat reconegudes amb el bateig d’aquella sala amb el seu nom.

També duen el seu nom un carrer del Pla dels Vinyers i aquella beca de foment de la investigació entre estudiants d’institut, que caldria recuperar més aviat que tard n

Tornen les gimcanes?

Feia temps que no ens passava i ens va fer una il·lusió enorme. A mitjans del mes de novembre, un dissabte a la tarda, van picar a la porta de casa. Era un grup de mainada de l’Esplai que participaven en una gimcana i havien de superar una sèrie de proves Ens van demanar una agulla d’estendre roba que els vam facilitar amb molta complicitat Era una escena que feia anys que no v i v í e m : e l s n o s t r e s

fills, en època infantil-adolescent, eren assidus de les gimcanes

És bon senyal: representa que hi ha activitat social, de formació en el lleure, de participació i de col·laboració, d’abandonar per unes hores les pantalletes i espavilar-se. Per molts anys!n

Granollers de Rocacorba, en el record

Apropòsit de l’educació en el lleure (Esplai, casal, colònies, campaments…) tan arrelada històricament a Sarrià de Ter, aquest darrer trimestre de 2025 ha representat un final d’època per a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, per on han passat tantes i tantes fornades de nens i joves del p o b l e . L ’ a n t i g a r e c t o r i a , redreçada pel Patronat de Pares de Família i darrerament sota la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils, patia –cosa de l’edat- de certes p a t o l o g i e s e s t r u c t u r a l s i requeria d’inversions impossibles d’assumir. Ha estat recuperada pel Bisbat i haurà deixat de tenir la finalitat a què s’havia destinat durant les últimes dècades. Agafar de baixada la carretera que porta cap a Sant Martí de Llémena, aturar el vehicle al revolt i dirigir la mirada amunt per contemplar aquella mole de pedra evocarà sempre més molts records a diverses generacions.n

MelcIor Grau aMaGat

MIlIcIà

Assumpció Vila Simon

En els primers dies de la rebel·lió militar del 18, 19 i 20 de juliol de 1936, després que a Catalunya els militars revoltats fossin obligats a marxar o fossin empresonats, el govern de la Generalitat, per controlar els múltiples comitès antifeixistes creats en barris i municipis, va constituir, el 21 de juliol, el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes. Formaven part del Comitè les organitzacions CNT, FAI, ERC, ACR, UR, UGT, USC i POUM1 .

Tot i que a Catalunya s’havia controlat la rebel lió militar, no va ser així a Saragossa ni a les illes Balears El govern va autoritzar les organitzacions del Comitè a obrir centres d’allistament per reclutar i equipar milicians per a les columnes de voluntaris que anirien als fronts d’Aragó i de les Balears

Les milícies antifeixistes s’estructuraren en grups de deu milicians i un cap Cada deu grups formaven una centúria, comandada per un centurió A ser possible, les centúries s’havien de constituir amb milicians d’una sola organització, per tal d’evitar conflictes

1Confederació Nacional del Treball (CNT), Federació Anarquista Ibèrica (FAI), Republicana de Catalunya (ERC), Acció Catalana Republicana (ACR), Unió de Rabassaires (UR), Unió General de Treballadors (UGT), Unió Socialista de Catalunya (USC) i Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Sortida dels milicians de Barcelona. Foto Agustí Centelles

El 23 de juliol ja van sortir les primeres columnes de combatents cap a l’Aragó. Segons documenta l’historiador Gonzalo Berger2, hi va haver 151 columnes que van tenir un màxim de 45.000 voluntaris el mes de novembre de 1936, aportats per unes 12 organitzacions En paral·lel, la Generalitat de Catalunya va començar a treballar en l’Exèrcit

Popular de Catalunya i en transformar la indústria catalana en una indústria de guerra

A la rereguarda, els comitès locals recollien diners per al manteniment dels milicians, ja que aquests cobraven un subsidi per les seves despeses de manutenció i per a les seves famílies, privades de l’ingrés del milicià S’organitzaven col lectes i festivals per recollir diners per sostenir la guerra, però el més comú van ser les extorsions als contribuents considerats més benestants En els rebuts del Comitè Antifeixista de Sarrià de Ter, el motiu que s’exposava era “per atendre les despeses que ocasionen les actuals circumstàncies”

En aquesta primera etapa, s’hi van afegir europeus, que van anar al front d’Aragó com a brigadistes

seu avi i les seves germanes Els trobem registrats a Sarrià de Ter, al padró de 1924, amb el seu pare, Miquel Grau Palomer (1879), jornaler de Besalú; la seva mare, Rosalia Amagat (1879), d’Esponellà; el seu avi, Narcís Grau (1848), de Sans (Barcelona); i les seves germanes: Dolors Grau Amagat (1905), nascuda a la Cellera, Agnès Grau Amagat (1911), nascuda a Serinyà i Rosa Grau Amagat (1914), nascuda a Canyelles, veïnat de Navata

La família havia sortit de la Cellera després del naixement d’Àngela Grau, el 1907, per anar a viure a Serinyà i després a Navata, abans de quedarse definitivament a Sarrià de Ter.

També dels primers mesos comptem amb nombroses fotos de fotoperiodistes El misticisme de la lluita antifeixista va atraure molts joves europeus i una munió de joves catalans Melcior Grau Amagat, solter, va néixer al carrer Torrent de la Cellera del Ter el 19 de febrer de 1907 i vivia a Sarrià de Ter amb els seus pares, el

Al cens de 1930, el pare i el fill declaraven ser jornalers i viure al carrer Abajo, número 111 Al de 1936, el pare era un treballador de la fàbrica de ciment Omedes, mentre que Melcior era agricultor a sou d’en Felip d’Osor Vivien al número 87 del carrer Fermí Galan (avui, carrer Major) La Dolors Grau ja no vivia amb ells, atès que s’havia casat amb en Joan Solà l’any 1924

Melcior era jornaler i, potser com el seu pare, cimentaire En Jordi Duch va trobar, entre la documentació del mossèn Josep Casassa Tasis, un enfarfegament explicat pel mateix Melcior Grau, cimentaire de Sarrià de Ter, que deia així: “Un soldat rus que era ros s’estava al ras sense fer res.”

El mes de setembre de 1936, Melcior Grau es va enrolar amb la columna Carlos Marx. El PSUC i la

2 L’historiador Gonzalo Berger Mulattieri ha estudiat la composició de les columnes de milícies antifeixistes a la seva tesi doctoral: “Les milícies antifeixistes de Catalunya (21 de juliol–31 de desembre de 1936)” , Universitat de Barcelona, maig, 2017

Milicians sortint de l’estació de França Foto Agustí Centelles

Cartell de propaganda del PSU i de la UGT.

UGT controlaven la caserna Jaume I de la Ciutadella, anomenada caserna Karl Marx (avui, seu de la Universitat Pompeu Fabra) Segons la informació que ens proporciona Gonzalo Berger a la seva tesi, la columna Carlos Marx havia sortit de Barcelona cap a les Balears el 3 d’agost, coneguda com a centúria Tchapaiev, i incloïa molts combatents internacionals Va tornar de Mallorca el 7 de setembre, i alguns dels seus membres van anar a Girona

El diari gironí “L’Autonomista”, el 8 de setembre de 1936, es feia ressò de la sortida de la columna Carlos Marx del PSUC cap a Barcelona: “Ahir a la tarda va sortir cap a Barcelona la centúria Karl Marx, que havia vingut a Girona a descansar uns dies després de la seva brillant campanya per terres de Mallorca La centúria del Partit Socialista Unificat ha estat fortament reforçada per un gran contingent de milicians d’aquesta ciutat i de les comarques, que s’hi han enrolat emportats pel renom aconseguit per la seva magnífica actuació al front de Mallorca La seva desfilada pels carrers de la ciutat va constituir una imponent manifestació de simpatia envers els braus milicians, que eren victorejats amb entusiasme arreu on passaven Amb el reforç que ha rebut, la centúria del Partit Socialista Unificat i de la UGT de Girona es convertirà en una columna, ja que a Barcelona s’hi enrolaran prop de dos-cents milicians de la CNT i marítims, que ja van lluitar al costat de la nostra centúria a l’illa mallorquina Per tal que l’actuació de la centúria Karl Marx respongués en tot moment a les exigències de la guerra i hi imperés una bona harmonia, el Comitè Executiu del Partit Socialista Unificat, en reunió celebrada el dimarts, va acordar nomenar el company Pau Vidal cap militar de l’expedició; Amador Flores i Teopist Perich, caps de centúria Havent-se engruixit l’antiga centúria Tchapaiev, es va convenir canviar-li el nom i posar-li

el de Karl Marx. No cal dir que Girona espera amb delit poder saludar els seus braus milicians, defensors de la llibertat i de la justícia, sense dubtar que sabran repetir les heroiques gestes portades a terme a Mallorca ”

A “L’Autonomista”, l’11 de setembre, la crònica de R Estartús es feia ressò de la sortida de la columna Carlos Marx des de Barcelona, engruixida pels milicians gironins: “A primeres hores del matí, l’animació a la Caserna Carles Marx és extraordinària Centenars de milicians van afluint contínuament i, amb el major ordre i disciplina, es reintegren a les seves respectives centúries El pati de la caserna és un rusc; als tocs de comandament, es formen els grups, que, amb música i banderes, desfilen marcialment fins a ajuntar-se amb les diferents centúries i, amb la forja pública i els cossos armats, es dirigeixen a desfilar davant l’estàtua de Rafael de Casanova. Al front de les centúries de Girona, que formen un batalló imponent, hi va el company Otero com a cap polític del batalló. Aquest batalló està compost per les centúries 18, 29, 52 i 53 Els oficials que comanden aquestes centúries són els com-

panys Amador Flores i Teopist Perich, que s’han fet guanyar l’apreci dels companys per la seva energia, tant a la caserna com al front ” “Remarquem, com a aclariment a aquesta crònica, que el company Pau Vidal ha estat nomenat comandant militar del batalló ”

A la caserna Carlos Marx de la Ciutadella, els nous reclutes van rebre una lleu instrucció i poc equipament, i van sortir d’immediat, el dia 18 de setembre, cap al front d’Aragó, enmig d’un ambient de gran exaltació

Melcior Grau pertanyia a la lleva del 1928 i havia fet la mili, com a voluntari, al Regiment d’Infanteria de San Quintín, número 47, de Figueres. A la fitxa de la lleva que es conserva a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, hi consta que Melcior Grau mesurava 1,57 m, tenia una lleugera bronquitis i no sabia ni llegir ni escriure Tot i així, el van declarar útil Quan va marxar al front, tenia 29 anys.

Rebut del Comitè Antifeixista de Sarrià de Ter

Enfarfegament trobat entre els papers de Mn Josep Casassa Tasis

La columna Carlos Marx es va unir a la columna del Barrio, que ja es trobava al front d’Aragó des del 26 de juliol El 28 de juliol, la columna del Barrio va arribar al municipi de Tardienta, a la comarca dels Monegros

Estava comandada per José del Barrio Navarro, secretari general de la UGT de Catalunya, i per Manuel Trueba Mirones, secretari general de la FOSIG (Federació Obrera dels Sindicats de la Indústria Gastronòmica), vinculada a la UGT Va incloure una centúria formada per estrangers

Al front d’Aragó, es trobaven altres columnes: Macià-Companys, Ascaso, Lenin, Uribe, Mera, de Ferro, Durruti, Ortiz o Sud-Ebre, entre d’altres Al nord, cap a Osca, per sobre de la Carlos Marx, es trobava la columna Garcia Oliver; i, pel sud, la Macià-Companys

La zona d’acció de la columna

Carlos Marx, davant la impossibilitat d’arribar a Zuera, es va situar als voltants de Tardienta-Robres-Alcubierre L’àrea central del front de la columna incloïa les serres de Robres

i Torralba; de la mateixa manera, Almudèvar i l’ermita de Santa Quitèria eren un punt essencial de comunicacions entre Osca i Saragossa

Els rebels van ocupar l’ermita de Santa Quitèria i, des d’allà, dominaven la carretera de Tardienta a Almudèvar, amb la qual cosa no va ser possible l’avanç per part dels republicans El front es va estabilitzar en aquesta zona de la serra de Robres, a la comarca dels Monegros.

El mes d’octubre de 1936, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va informar sobre els milicians que es trobaven al front d’Aragó, al sector de Barbastre, com consta en un document trobat a l’arxiu municipal:

• Àngel Costa i Frigolé: Fill de Joan i Catalina, de 20 anys, solter i jornaler (En llapis: Columna Tchapaiev, centúria 18, grup 2 )

• Francesc Frigolé Ventura: Fill de Josep i Joaquima, de 21 anys, solter i

Milicians de la Carlos Marx arribant a Tardienta Foto: Agustí Centelles

jornaler (de Cal Carboner) Va marxar conjuntament amb en Jaume Ribas Pagès

• Bernat Soler Santaló: Fill de Lluís i Enrica, de 35 anys, casat i xofer

• Joan Carbó Bach: Fill de Josep i Carmen, de 16 anys, solter i jornaler

• Melcior Grau Amagat: Fill de Miquel i Rosa, de 29 anys, solter i jornaler (En llapis: Batalló Carlos Marx, centúria 18, grup 4 )

• Joan Sala i Puig: Fill de Josep i Consol, de 21 anys, solter i jornaler

• Jaume Ribas Pagès: Fill de Pere i Dolors, de 15 anys, solter i jornaler (Germà gran de Salvador Ribas Pagès.)3

L’Ajuntament de Sarrià de Ter i els familiars sempre van creure que Melcior Grau no s’havia mogut de la zona de la serra de Robres

Cap al novembre de 1936, com que la línia Alcubierre-Almudèvar es trobava estable i no hi havia cap avenç, es van enviar algunes centúries de milicians de les columnes

Carlos Marx i Victòria Roja al front de Madrid, per reforçar la columna Libertad, que portava des de setembre combatent allà

La columna Libertad, també coneguda com a López Tienda (pel capità Rafael López Tienda, que la comandava), es trobava al front de Madrid des del setembre de 1936 El mes d’octubre, tenia més de 5 000 efectius del PSUC, la UGT, membres d’altres columnes i brigadistes internacionals Després de defensar Brunete, va ser desplegada a la Ciutat Universitària, on se’ls van afegir els milicians procedents de l’Aragó Madrid es trobava assetjada per les tropes rebels des de l’octubre de 1936 La ciutat era bombardejada durament per l’aviació alemanya i italiana i per un exèrcit de només 20 000 homes, comandat pel general rebel Varela Les milícies, sense experiència, s’estructuraven sota el comandament de José Miaja, president de la Junta de Madrid, i del cap de l’Estat Major, Vicente Rojo

3Vegeu la revista Parlem de Sarrià, núm 66 (juliol–setembre 2008), entrevista a Salvador Ribas Pagès

Procedent del front de l’Aragó, a banda de la columna Carlos Marx, va arribar Bonaventura Durruti amb una columna formada per més de 3 000 anarquistes i va convèncer el general Miaja que podien defensar la Casa de Campo El 15 de novembre, davant l’atac de les metralladores

Situació de les milícies al Front d’Aragó Atles de la Guerra Civil a Catalunya

Trinxeres de la serra de Robres i Santa Quitèria

marroquines, del III Tabor d’Alhucemas i del III Tabor de Tetuán, la columna de Durruti va deixar el flanc obert Això ho va aprofitar la columna del militar rebel Asensio per creuar el riu Manzanares i, entre el pont dels Francesos i el pont de Castella, establir un cap de pont sota el Palau de la Moncloa Així, els rebels van tenir el camí lliure cap a la Ciutat Universitària, a la qual es van afegir les columnes de Delgado

Serrano i Barron La columna d’Asensio va ocupar l’escola d’Arquitectura, i l’endemà, la Casa de Velázquez i la facultat d’Agrònoms El punt màxim d’aquest cap de pont va ser l’Hospital Clínic, que els rebels van aconseguir el dia 17 de novembre, i que va romandre sense cap variació fins al final de la guerra.

La batalla a la Ciutat Universitària, per part dels republicans, va ser cruenta. Els brigadistes estrangers de la XI Brigada Mixta Kébler, composta per diversos batallons, es van repartir per la zona: el batalló d’alemanys Thaelmann defensava l’Hospital Clínic; el batalló de polonesos Dumbrowsky, la Casa de Velázquez; el batalló d’hongaresos, l’escola d’Arquitectura; i el batalló de francesos i belgues, de la columna Garibaldi, defensava l’escola de Medicina

Van morir molts dels brigadistes, i el 20 de novembre, Durruti va caure mort defensant l’Hospital Clínic, molt a prop d’on es trobava la columna López Tienda, comandada aleshores per Eduardo Martín González

Cap al 23 de novembre, tres quartes parts de la Ciutat Universitària es trobaven sota el control del general Mola El general Franco va renunciar, a partir d’aquell dia, a continuar atacant Madrid, però va mantenir un setge que l’envoltava

El govern espanyol ja havia marxat de Madrid per instal lar-se a València.

Document de l'arxiu de l'Ajuntament de Sarrià de Ter AHG

La Ciutat universitària, abans de la guerra

El Puente de los Franceses

El milicià Melcior Grau Amagat també va caure mort, probablement al mateix temps que Durruti i a la mateixa zona Mentre que Durruti va ser retornat a Barcelona, on se li va retre un sepeli amb l’assistència de més de 200 000 persones, de Melcior Grau no en sabem res: si el van enterrar prop de la presó Model, al parc de l’Oest, o si va resultar ferit i va ser ingressat en algun hospital de sang

En una missiva de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, adreçada al comandament de la Divisió Carlos Marx a Almuniente, del 19 de desembre de 1936, es comenta que Melcior Grau ha mort a la serra de Robres i demanen que se’ls comuniqui oficialment, ja que la família pateix també per la manca d’ingressos que els remetia el fill Des del quarter general de la Divisió Carlos Marx a Almuniente, no en saben res: ni on és, ni si és mort

L’historiador Gonzalo Berger Mulattieri, que ha estudiat la documentació de les casernes, certifica que Melcior Grau figura com a difunt a la batalla de la Ciutat Universitària, el novembre de 1936

El 28 d’octubre de 1936, la Generalitat va militaritzar les Milícies Antifeixistes, i el 6 de desembre d’aquell any va crear l’Exèrcit de Catalunya

La militarització va implicar canvis en l’organització i la denominació de les unitats: les agrupacions i columnes van passar a formar part de les divisions, regiments, batallons, seccions i escamots de l’Exèrcit Català. Així, la columna Carlos Marx va passar a anomenar-se Divisió Carlos Marx, tal com figura en el document trobat a l’arxiu de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Més endavant, amb la creació de l’Exèrcit Popular, l’abril de 1937, l’Exèrcit de Catalunya va passar a ser l’Exèrcit de l’Est I, arran dels Fets de Maig de 1937, amb la pèrdua de competències de la Generalitat en matèria de defensa, l’Exèrcit de l’Est va passar a dependre directament del govern de la República Per a Melcior Grau, la seva història va acabar a la Ciutat Universitària de Madrid El que havia de ser la zona uni-

Plànol de l’atac a la ciutat universitària Atlas de la Guerra Civil a Catalunya

Hospital clínico Ciutat Universitaria Foto Robert Capa

versitària més moderna d’Espanya va quedar totalment enrunada. Si en algun lloc hi va haver una tomba o una fossa comuna, segurament el règim franquista va procurar que les restes anessin a parar al Valle de los Caídos

La família no en va saber mai res més Recordava que Melcior Grau havia anat com a voluntari al front d’Aragó, amb la il lusió encomanadissa dels milicians que van partir per defensar la República en un moment en què no hi havia exèrcit, ni armes, ni comandament, ni aviació Tot i això, aquells milicians, agrupats com a membres del PSUC i de la UGT, van lluitar de valent, seguint ordres i amb disciplina, defensant la República.

És el trist comiat d’aquells que van donar la vida i segueixen en l’anonimat D’ell no tenim ni una sola foto Només en tenim de la seva germana, la Dolors, que va formar una família a Sarrià de Ter amb en Joan Solà

A la Ciutat Universitària de Madrid, on ara hi ha la Universitat Complutense (UCM), queden poques restes de la batalla: l’Arc de la Victòria (que encara conserva el nom franquista), el monument als brigadistes internacionals (sovint vandalitzat) i algunes restes de búnquers i trinxeres que s’han excavat

A la serra de Robres, la memòria històrica hi és més present El centre d’interpretació del poble de Robres, encara que humil, serveix per explicar la guerra en aquella zona i mostrar les troballes A més, hi ha una zona de trinxeres al turó de Santa Quitèria, on els rebels controlaven el pas de Tardienta, i una zona denominada Ruta Orwell, en honor de l’escriptor Eric Blair, que hi va ser com a brigadista internacional 4 n

4Al poble de Robres hi ha un petit centre d’interpretació amb plafons i material de guerra trobat a la zona, amb mapes que mostren la situació de cada columna. També s’hi explica la història de George Orwell (Eric Arthur Blair), autor del llibre “Homenatge a Catalunya” , que va arribar al front d’Aragó, a la serra d’Alcubierre, el 26 de desembre de 1936 En honor seu, una de les trinxeres de la serra de Robres s’ha denominat “la ruta Orwell”

Ciutat Universitaria Brigades Internacionals

Ranxo a la Ciutat Universitaria de Brigadistes Foto Robert Capa

Ciutat Universitaria Madrid

Cartell Durruti

Dolors Grau Amagat amb el seu marit Joan Solà Al darrera, Miquel Solà Grau i la seva esposa, Rosa Albarracín. Fotos cedides per Montse Solà Albarracín.

Arc de la Victòria a Moncloa Monòlit dedicat a les Brigades Internacionals Ciutat Universitària

Dolors Grau Amagat amb el seu marit Joan Solà

fIna patIÑo Masó

professora de la facultat d’InferMerIa udG

“La infermeria té un paper central i insubstituïble en la humanització i la cura de les persones”

La Fina va néixer a Sarrià, al carrer Major, primer va viure al número 123, al costat de la placeta, i des dels dotze anys a “can Tano” (al pis de sobre dels seu avis), on s’hi va estar amb els seus pares Carme i Pau i la seva germana Montse fins que es va casar i va anar a viure a la Bisbal. Ara viu a Riudellots amb en Josep, el seu marit. Té dos fills, l’Eduard i l’Adrià, una nora, l’Imma i un net, l’Arnau.

Jordi Duch

Actualment treballa com a professora titular d’Universitat a la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, on imparteix l’àrea d’infermeria clínica matern infantil en el Grau d’Infermeria i psicologia de la salut, en el Màster de Promoció de la Salut És Doctora per la UdG, Llicenciada en Psicologia i Diplomada en Infermeria especialitzada en Pediatria

La seva carrera professional l’ha exercit en el camp de la Infermeria des de la vessant assistencial als primers anys, a la Clínica Girona i a l’Hospital Trueta, i la major part, com a docent a la Universitat

De d’aquesta perspectiva hem tingut una conversa amb la Fina sobre aspectes de la professió, tant des del punt de vista assistencial com docent

Què et va motivar a estudiar infermeria i posteriorment dedicar-te a la docència?

Des de petita sempre em va rondar pel cap aquesta idea M’agrada ajudar els altres; també el fet que es podia estudiar aquí, a Girona, va fer que em decidís per aquests estudis

La docència va venir després, sense esperar-m’ho En aquell moment estava treballant a l’hospital i em va arribar la proposta de treballar a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Diputació de Girona (ubicada a Pedret), que en aquells moments estava adscrita a la UAB Vaig començar com a monitora de pràctiques clíniques. Es tractava d’anar a l’hospital i cuidar-me de la docència de pràctiques dels estudiants

Quines responsabilitats has assumit al llarg de la teva carrera professional?

A més d’exercir com a infermera, he tingut moltes i diferents responsabilitats en l’àmbit universitari, ja que he ocupat càrrecs diversos de gestió. He estat delegada del Rector per als centres adscrits, degana de la Facultat d’Infermeria, responsable del suport a la docència de l’Institut de Ciències de l’Educació, secretària de

Impartint classe en un seminari de formacio

l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida i, actualment, des de l’any 2016, soc vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Infermeria Pediàtrica

Quines són les principals responsabilitats d’una infermera en el seu àmbit professional?

En l’àmbit assistencial, atenció i cura de les persones, administració de medicació i tractaments, control i seguiment de l’estat de salut, promoció i prevenció de la salut, suport emocional i acompanyament, entre d’altres

En l’àmbit docent, formació en salut de persones, famílies i comunitat, formació d’estudiants i actualització contínua de coneixements

També tenim responsabilitats en recerca i gestió, participant en estudis i projectes, avaluació de resultats de salut, gestió dels temps i dels recursos materials i garantir la qualitat i seguretat de les cures

Quines habilitats i característiques pers o n a l s c o n s i d e r e s f o n a m e n t a l s p e r exercir la infermeria?

En primer lloc, cal ser responsable i tenir un compromís professional

També pensament crític i capacitat per prendre decisions En la pràctica són necessaris tant els coneixements com les habilitats tècniques i disposar de les actituds necessàries per poder-se adaptar, tenir paciència i autocontrol en l’atenció directa als pacients. Finalment, s‘ha de tenir ètica professional, respecte i confidencialitat

Quins reptes afronten actualment els professionals d’infermeria?

Actualment hi ha escassetat de professionals i desequilibris de plantilles, la distribució entre països és molt desigual, per exemple a l’Estat espanyol hi ha 6,2 – 6,3 infermeres/ 1 000 habitants; a Europa n’hi ha entre 8,4 i 8,8 i als països nòrdics, entre 13 i 17

Un altre repte és la pressió assistencial elevada, amb exigència física i emocional que contribueixen a l’esgotament i estrès crònic que experimenten alguns professionals

Captar i retenir el talent també és important, per evitar que els bons professionals optin per marxar del país o abandonar la professió.

Cal continuar en la línia de for-

mació continuada i especialització, que requereix molts recursos Actualment hi ha sis especialitats: llevadora, comunitària, salut mental, geriàtrica, pediàtrica i del treball En aquest sentit es necessita la creació de llocs de treball per a infermeres especialistes D’altra banda, la figura de la infermera de pràctica avançada és avui en dia determinant en la cura de la salut de les persones

En general, és necessari un major reconeixement polític i social de la professió i un paper més decisiu dels/les professionals infermers/es en la presa de decisions de polítiques sanitàries i gestió dins del sistema de salut.

Quins canvis importants ha experimentat la professió en els darrers anys?

La nostra professió es troba en fase de transformació profunda, amb el desenvolupament de nous rols i responsabilitats professionals, i l’adquisició d’una major autonomia Un exemple d’això es el cas de la infermeria de pràctica avançada, que inclou àmbits com la gestió i coordinació de persones amb malalties cròniques, la prescripció de medica-

ments i l’atenció especialitzada, entre d’altres funcions específiques

Per altra banda, la integració de tecnologia i intel ligència artificial ajuden a la presa de decisions clíniques, consultes virtuals, monitoratge remot, suport continu a pacients a distància, especialment zones rurals o pacients crònics, hospitalització a domicili

També hem de tenir en compte que des de fa un temps, la tendència és l’allunyament del model hospital centrista orientant-nos cap a un model de cura integral centrat en la persona A més, l’envelliment de la població impulsa la necessitat de formació en rols específics.

Finalment, s’està posant molt d’èmfasi a la formació continuada, al desenvolupament de competències en lideratge i a l’accés al doctorat i a la recerca infermera

Com prepareu els estudiants d’infermeria per afrontar la pressió emocional i l’estrès en l’àmbit clínic?

A part d’adquirir coneixements a l’aula, s’utilitzen metodologies docents actives on els estudiants s’entrenen en habilitats, soft skills, com ara: empatia, assertivitat, habilitats de comunicació, comunicació terapèutica, treball en equip, pensament crític, resolució de conflictes, gestió de l’estrès Aquestes habilitats permeten treballar millor amb altres persones, afrontar l’estrès i els canvis i oferir una atenció més segura i humana.

També es treballa amb simulació clínica amb maniquins de baixa i d’alta fidelitat o actors, que permet

afrontar situacions complexes (urgències, conflictes, situacions de final de vida, etc ), practicar sense risc real i normalitzar l’error com a part de l’aprenentatge

Un altre aspecte important de la formació són les pràctiques clíniques tutelades, on els alumnes compten amb infermeres tutores i professors clínics, reben orientació sobre com actuar davant situacions emocionalment dures i tenen espais on poden expressar pors, inseguretat o frustracions En aquest sentit, el paper del tutor és clau per modelar estratègies d’afrontament saludables A més a més, en aquest context, també adquireixen coneixements i habilitats pràctiques

Quin paper té la infermeria en la humanització de la cura dels pacients?

La infermeria té un paper central i insubstituïble en la humanització i la cura de les persones, perquè és la professió que manté un contacte més continu, proper i quotidià amb les persones ateses Humanitzar la cura vol dir veure la persona de manera integral, no només com un diagnòstic, i aquí la infermeria és clau

Les infermeres són el pont entre el sistema sanitari i el pacient,

Membre comite organitzador de la Exposicio a Girona Infermeres en la Memoria La forca d'una professio 2022 Participant al 46th Paediatric Nursing Association of Europe Luxembourg 2025

acompanyen en moments de vulnerabilitat, dolor, por o incertesa, detecten necessitats físiques, emocionals i socials que no sempre apareixen a la història clínica, tenen cura de la salut de les persones de forma integral i li donen continuïtat, presència i seguretat

La humanització de la cura no és un afegit, sinó l’essència de la infermeria: inclou proximitat i seguiment, comunicació clara i respectuosa, empatia i comprensió i una relació terapèutica de confiança amb les persones ateses

Sense comunicació i empatia, la cura esdevé tècnica; amb elles, la cura esdevé realment humana

Q u i n e s i d e e s e q u i v o c a d e s o m i t e s sobre la professió són més comuns, segons la teva experiència?

Et diré unes quantes afirmacions que es diuen i que crec que no s’ajusten a la realitat:

“Les infermeres només segueixen les ordres del metge” Les infermeres tenen criteri propi, autonomia en moltes decisions, valoren la persona, planifiquen cures, avaluen contínuament el resultat de les cures que apliquen i detecten canvis clau abans que ningú No és una professió subordinada, sinó complementària

“Només és una carrera fàcil” Al contrari, és una carrera exigent, amb alta càrrega teòrica i pràctica Sovint cal prendre decisions sota pressió, gestionar situacions límit i assumir una gran responsabilitat

“És una professió femenina”. Històricament feminitzada, sí, però no és exclusiva de dones Aquest mite contribueix a la infravaloració salarial i social

“No investiguen ni innoven” Les infermeres fan recerca, lideren projectes, desenvolupen protocols, innoven en cures, seguretat del pacient i en salut

“S’hi acostumen i no els afecta

emocionalment” El contacte continu amb el patiment impacta molt El que passa és que aquestes professionals es formen contínuament i desenvolupen estratègies per cuidarse i seguir cuidant, no vol dir que “no sentin”

“Sempre tenen feina estable i ben pagada”. Hi ha temporalitat, torns durs, sous desiguals i precarietat, especialment en els primers anys

Trencar aquests mites és clau per revalorar la professió, millorar les condicions i atraure nous professionals

Quins consells donaries als estudiants que estan considerant estudiar infermeria?

El primer que els diria és que preguntin a d’altres infermeres, que els expliquin què fan i com viuen la seva professió També que assisteixin a les Jornades de Portes Obertes que fan les Universitats per veure amb què es trobaran

És important que siguin conscients que són uns estudis exigents que combinen teoria i pràctica al 50% i que això els portarà moltes hores de dedicació

Cal explicar també que en aquesta professió hi haurà dies de tot ajudar persones no ho fa tot bonic

Què és el més gratificant i el més difícil d’aquesta professió?

Des del punt de vista com a infermera, es fa difícil acompanyar pacients

en situacions límit (malalties greus, dolor intens, final de vida), donar males notícies, acompanyar famílies amb dol i gestionar l’estrès i l’impacte emocional

Per altra banda és molt gratificant ser part de moments importants en la salut de les persones, com ara un naixement, la recuperació d’un pacient, donar suport en un moment difícil , poder acompanyar i ajudar

En el meu cas, com a docent i investigadora, diria que el més gratificant és veure el progrés dels alumnes des que comencen a primer fins que acaben quart, el seu creixement com a persones i com a professionals. Poder-los acompanyar en la construcció d’una professió tremendament exigent però molt valuosa

La graduació dels estudiants, viure aquest moment simbòlic i emocional que marca la transició d’universitari a professional i que reuneix estudiants, professors, famílies , i recorda la responsabilitat i el compromís que comporta tenir cura de la salut de les persones

També, però com en tot, hi ha moments que no t’agraden, com quan veus que hi ha estudiants que abandonen els estudis per dificultats personals o quan estàs explicant algun tema i t’adones que no arribes a l’alumne o per exemple quan has posat molt d’esforç per aconseguir un projecte i no ho aconsegueixes i cal tornar-ho a intentar n

Amb un grup classe a la Facultat

c t u a l i t a t

arelleu a les parròQuIes de sarrIà de ter

Maties Martí

El passat novembre de 2025, una notificació del Bisbat de Girona esmentava que durant les darreres setmanes, el Bisbe de Girona -fra Octavi Vilà i Mayo-havia signat diversos nomenaments i jubilacions canòniques de rector, en aquest cas passant a ser Rectors Emèrits. Entre aquestes jubilacions hi havia la de Mossèn Ricard Sarrà i Padrosa (Salt, 1941), fins llavors (des del 2007), rector de Campdorà, El Pont Major i les Parròquies de Sant Pau a Sarrià de Dalt i la Mare de Déu de Misericòrdia a Sarrià de Baix. Juntament amb la Jubilació de Mn. Ricard, s’anunciava també la de Mn. Josep M. Garcia, fins aleshores rector de Bordils, Madremanya i St. Martí Vell. Precisament, el diumenge 9 de novembre, el Bisbe va presidir, a l’església parroquial de St. Esteve de Bordils, una missa amb motiu de la seva jubilació.

Tanmateix, la previsió també era, allà pel diumenge 23 de novembre de 2025, durant la missa del diumenge a Sarrià de Ter, ferli un reconeixement a Mossèn Ricard, per tots aquests anys que ha estat veí de Sarrià de Ter, regentant les dues Parròquies del municipi Però una indisposició a mitjans de novembre, i una posterior caiguda, van fer que Mn Ricard hagués d’absentar-se sobtadament, ingressant al Trueta i iniciant la seva recuperació a la Residència Bisbe Sivilla, per a preveres de la Diòcesi. Aleshores, queda pendent aquesta celebració -sense data, a finals de gener, un cop estigui una mica més

recuperat de forces i de salut Podem constatar que la millora va sent positiva

En aquesta revista Parlem de Sarrià, en dues ocasions hem fet esment de Mn Ricard, la primera fou el 2015, núm 93, amb motiu dels seus cinquanta anys de capellà -Noces d’Or Sacerdotals- i, la segona, en el núm 113, de 2022, quan en Jordi Duch li va fer una acurada entrevista En tots dos casos, Mossèn Ricard sempre ha mostrat la seva enyorança de la seva experiència com a Missioner a Xile, que va tenir lloc en dues etapes. Segons manifestava a l’entrevista, ”la millor etapa de la meva vida com a capellà, ha estat la que vaig dedicar a les Missions,

i concretament a Xile”(1) Preguntat per què preferia estar allà, deia “per què hi havia un pla pastoral que ens reunia cada cert temps amb els capellans d’altres parròquies i de països diferents Això ens mantenia vius i units en la fe”(1) Situació que aquí no es dona A més, allà s'apliquen les consignes del Concili Vaticà II, (1962-1965), convocat per Joan XXIII i clausurat per Pau VI, i amb la Teologia de l’Alliberament diu que allà hom no se sentia tan “lligat” a unes normes estrictes, sinó a aplicar l’evangeli a la realitat del territori Mn Ricard diu que sí que eren importants els actes de culte o les reunions comunitàries, però era més important fomentar la convivència i procurar abastir el poble de les necessitats bàsiques, com els menjadors comunitaris, amb l’ajuda de Càritas Internacional, o ensenyar a fer vestits o robes per a la llar, gràcies a unes màquines de cosir, via col lectes de Mans Unides Es valorava, dife-

Mossèn Ricard Sarrà

Mossén Ivan Rouco

rentment aquí, la solidaritat i la senzillesa de la gent

Tot i que allà li va tocar viure els difícils anys del Cop d’Estat d’Augusto Pinochet, el setembre de 1973, la mort del President electe, Salvador Allende, i l’afusellament ignominiós del seu millor amic missioner, que eren del mateix curs al Seminari, Mn. Joan Alsina (Castelló d’Empúries 1942Xile 1973) En una recent visita a la Residència Bisbe Sivilla, Mn Ricard ens recorda que és l’únic missioner d’aquella fornada que segueix en vida

Ordenat capellà el 1965, el seu primer destí fou Canet de Mar (19651967). I ja va venir la primera estada a Xile (1968-1983), on va patir alguns problemes de salut, que no li varen deixar exercir de forma continuada la seva tasca com hauria desitjat Del 1983 al 1985, va regentar la parròquia de Vila-roja, amb necessitats semblants a les que s’havia trobat a Xile; però el “cuquet missioner” va poder més i va tornar a Xile en una segona etapa (1985-1990) I ja abans d’arribar a Sarrià, passa per Blanes, Celrà i Verges Al 2007, arriba a Sarrià i fins aquest novembre de 2025 Han estat 60 anys de Rector i Missioner, fins a la seva jubilació canònica, als 84 anys. D’aquests, els darrers 23 anys, exercint com a Delegat de Missions a la Diòcesi de Girona, amb tota la feinada que això comporta, ens comenta

Mossèn Ricard en principi es mostra una mica distant, però en la conversa mostra un gran coneixement teològic i una profunda cultura religiosa. I és el que troba a faltar en l’educació actual No cal ser creient, ni ser practicant religiós -ens comenta-, perquè a l’escola i a la família es contemplin coneixements d’art religiós, local i universal A l’entrevista comentava: ”m’interessa la catequesi familiar, formar als pares, ja que són ells els qui han de formar rels fills L’Església dona els ele-

ments perquè els pares puguin educar els fills en la religió En l’educació s’ha exclòs en bona part el coneixement religiós”( ) ”Els adolescents, quan hagin d’estudiar Art, no entendran l’Art religiós, perquè no saben què signifiquen els seus símbols”1

Per acabar, ens diu que se sent una mica decebut , una mica com “el Pago de Chile”, per la manera com s’ha produït el seu comiat de les Parròquies, i que hauria preferit arribar a la Residència d’una altra manera Mostra el seu agraïment a tota la gent de Sarrià (Pont Major i Campdorà), i espera poder-se acomiadar en persona. A l’hora de redactar aquestes lletres, finals de gener 26, podem donar fe que la seva recuperació és evident i destacada MOLTES GRÀCIES MOSSÈN RICARD!

Curiosament, en la mateixa notificació del Bisbat, es nomenava el substitut de Mn Ricard Es tracta de Mn. Ivan Roco Véliz, nascut a Xile. I heus ací la coincidència d’un català missioner que va anar a Xile, ara un xilè ve a desenvolupar la seva Missió de capellà a Catalunya, a Girona i concretament a Sarrià de Ter En la seva carta de presentació ens diu:

“Mi querida ciudad de Sarrià de Ter, con mucha alegría doy gracias a Dios por permitirme compartir con Ustedes y acompañar pastoralmente a las Parroquias de Sarrià de Ter, Sarrià de Dalt, i también Pont Major i Campdorà”

“Mi nombre es Ramón Ivan Roco Véliz, soy un sacerdote chileno y he sido llamado a servir en esta Comunidad, para compartir la misericordia y el amor de Dios Quisiera conocerles y escuchar sus necesidades y caminar juntos en la fe, y que me enseñen poco a poco a hablar esta linda lengua catalana. Eso me ayudará a escuchar, conocerlos y caminar juntos en la fe”.

Un abrazo en Cristo Ivan Roco Véliz, sacerdote

Creiem que és un fet insòlit, que és una persona amb un tarannà diferent, del que tots ens en podem sentir enriquits Porta vuit mesos a Catalunya, i està aprenent i fent veritables esforços per entendre i parlar català. Ens recorda l’horari de les Misses, els diumenges a Sarrià de Dalt i de Ter, i els dissabtes a Campdorà i el Pont Major, i a tothom qui ho desitgi, participar en les activitats parroquials

BENVINGUT MN IVAN n

1De Parlem de Sarrià, nº113,l’Entrevista d’en Jordi Duch.

Església Sarrià de Baix

Església Sarrià de Dalt

a m

JauMe, el cosIdor

Roger Torrent i Ramió

“Què, nen, com vas?” i seguia, “m’han dit que allà passa allò ” o “he vist que allò altre no funciona massa bé ” , fins i tot podia posar-se seriós: “vigileu amb la qüestió aquella, que no va ” La diferència d’edat li atorgava una certa autoritat Un posat que, sempre entre somriures, el feia creïble L’escoltàvem També hi ajudava el seu exemple, no li feia cap mandra sortir a repartir butlletins, embustiar propaganda o posar cadires als actes Ja sé que és un dels tòpics més repetits quan es parla d’algú que, de mica en mica, acaba fent-se imprescindible, però en

“Què, nen, com vas?”

Quan acabava la reunió, ell sortia dels primers. L’excusa era el tabac, aquells petits purets que fumava tot sovint. La veritat, però, és que era el moment en què podia ser més ell: una broma, un comentari seriós i sentit, alguna pregunta. Sortia dels primers i anava de l’un a l’altre. Amb una mena d’actitud paternal, o de tutor. La qüestió es que volia saber com estàvem. Mainada!, deixava anar de tant en tant.

aquest cas no en podem fer servir cap altre: en Jaume no fallava mai I dir mai és dir molt En aquest cas és des que vam començar el projecte d’ERC a Sarrià de Ter fins que, amb el temps, va considerar que ja havia complert el seu deure I tant si el va complir!

Era una d’aquelles figures que, sense cap mena de pretensió, segurament fins i tot sense saber-ho, feia grup I d’aquest manera feia poble Fent equip feia col lectiu Això pot sonar esbiaixat, certament La seva mirada, la nostra mirada, és parcial. Subjectiva. Però en el fons, estic convençut que en Jaume sabia que més enllà de sigles,

projectes o colors, la seva contribució era ajudar a madurar un grup de nois i noies (aquí ell m’hauria rectificat: de criatures!) per poder assumir el lideratge generacional de Sarrià de Ter S’estimava el seu entorn, la seva comunitat

Era treballador del paper, i potser era aquesta vessant industrial la que el feia ser políticament incorrecte Deia el que pensava sempre, sense excepcions Això el feia genuí i útil Perquè feia tocar de peus a terra Ajudava a confrontar tal i com es fa en un municipi, amb les coses del dia a dia. D’allò petit a les grans lliçons Ens posava davant del mirall En fi,

exercia de veí, ciutadà i amic incondicional Per l’ordre que convingués en cada moment Ja s’encarregava ell de valorar-ho I ho feia a la perfecció Que per això els anys i la vida et donen perspectiva Ell era nosaltres i nosaltres ens hi reflectíem Tossut amb les seves idees però de conversa honesta: “sí, tens raó, tens raó” li sento dir al meu cap

He tingut l’oportunitat de representar el meu país des de càrrecs polítics que exigien el màxim Posicions de dedicació absoluta i entorns professionalitzats En tots aquests moments, em solia obligar a mi mateix a pensar què és la política? O millor dit: què ha de ser? Per no despistar-me I quan ho feia, automàticament em venia al cap persones com en Jaume Que potser l’endemà anava de matins però malgrat robar-se hores de son o de família o de mil coses a fer abans que allò, venia a totes les reunions I participava com el que més També abans del puret S’hi esforçava sense més recompensa que saber que estava aportant la seva part Aquesta és la veritat de la política La política de debò, és la dels Jaumes

Amb les seves coses –que ja se sap que la perfecció és un mite literari- però amb la capacitat innata de

cosir Els lligams que deixa en Jaume no es trenquen Si de cas, es renoven Ja no ho podrà fer ell Ha marxat i els que el vam tenir de company ara hem passat el relleu a d’altres Tanmateix, l’esperit comunitari, com tota energia, no es crea ni es destrueix S’hauria de transformar En nous rostres i mirades, perfils rejovenits i idees canviants Això sí, mantenint un mateix fonament: la implicació i el compromís per al bé comú Ho he fet el millor que he pogut He triat les paraules que m’han semblat més oportunes i precises, no pas per descriure en Jaume (hi ha qui ho farà molt millor i encara amb més coneixement de causa), però sí per explicar què representava per a nosaltres. Potser no me n’he sortit prou bé, heus aquí el pànic permanent de l’escriptor Per si de cas, per si no he transmès prou acuradament tot el que volia dir, acabaré amb un passatge que des del meu punt de vista el descrivia a la perfecció En una de les nostres primeres campanyes electorals, vam sortir de nit a enganxar cartells Era un moment en què encara hi havia els antics accessos a l’Ap-7 i allà, en aquelles parets de formigó, tothom hi posava el seu reclam Nosaltres no havíem de ser menys Les campanyes analògiques

feien olor de tinta i cola Per poder clavar el pòster ben amunt, em vaig enfilar a les espatlles d’un company Amb tanta mala sort que aquest company cau i jo darrera amb ell I una fatalitat còmica va fer que un servidor anés a petar just sobre (per no dir a dins directament) de la galleda on hi teníem el líquid enganxós preparat per tota la jornada En Jaume ho va veure tot i, sigui on sigui, encara deu riure En canvi, jo, ben ofès i amb l’orgull ferit a més no poder, intentava espolsar-me la cola remugant En Jaume, és clar, em va acollonar però també em va ajudar a posar-me dret tot dient-me: “No et posis així, que guanyarem” Aquella vegada no vam guanyar Però al cap d’uns anys, sí. Jo crec que ell ja sabia que la història aniria d’aquesta manera De fet, sospito que per ell, guanyar no tenia res a veure amb els vots i els resultats

Amb els cartells per terra o governant amb majoria absoluta, ell no va canviar Ni va deixar que ho féssim

Vull creure que, malgrat tot, ha marxat tranquil Mentrestant, nosaltres, quan enfilem el carrer Major i passem per davant de Can Sopes, ens vindrà a la ment una barba blanca, una rialla sorneguera i una frase: “Què, nen, com vas?”n

JauMe vIlà l’aMIc “sopa”

Josep Brugada

En Jaume ens va proporcionar als nois la possibilitat de muntar també un club o cau a casa seva La veritat és que la cosa no va prosperar perquè havíem d’entrar a casa seva i el seu pare, que treballava de nits a la fàbrica Torras, havia de dormir de dies, la qual cosa per a tots nosaltres era un inconvenient perquè de barrila en fèiem Vam fer alguna reunió a casa seva però al final vam decidir que havíem de fer un tracte amb les noies i ajuntarnos tots plegats Va sorgir la idea de parlar amb Mossèn Gabriel Roura, que aleshores era el rector de la parròquia, i ell, amb gran bona voluntat, ens va proporcionar la possibilitat de trobar-nos en un local a les dependències parroquials Ens hi vam avenir tots, noies i nois, i així va ser com vam fundar el grup de

MOINSA de Sarrià, que tots rondàvem entre els 15 i 17 anys

En el grup, noies i nois, tots teníem un motiu o altre, en Tirón, en Masde, en Jony, en Jan, en Piru, en Duart, en Rius, en Sardi, de manera que en Jaume Vilà va ser per tots nosaltres en “Sopa”, els orígens del qual eren del poble de Sant Medir Ell estava sempre cofoi dels seus orígens no s’amagava pas de ser familiar de “Can Sopa”, per tant, per a tots nosaltres sempre va ser en “Jaume Sopa ”

En Jaume sempre el vam tractar com un jove desenfadat, divertit, sorneguer, amant de tot tipus de broma Amb ell, a més de les gatzares i trapelleries que muntàvem al poble, que foren moltes i sonades, vam compartir el muntatge dels Pastorets, el cine al Patronat, el pessebre de la parròquia, també

El passat dia 20 de setembre ens va deixar el nostre veí i amatent lector de la nostra revista Parlem de Sarrià, en Jaume Vilà i Soler. Escrivim unes ratlles en record de la seva persona perquè en Jaume havia format part del grup de joves que en dèiem de MOINSA (Moviment Infantil de Sarrià), des dels seus orígens, a finals dels anys seixanta, quan encara vivia el dictador. En certa ocasió, un grup de jovencells de Sarrià, ens vam assabentar que un aplec de noies del poble i de la nostra edat volien formar un grup, fundar un cau per trobar-se i fer activitats.

moltes excursions que vam fer tot el grup, aconduïts per alguns dels joves que ens havien fet de monitors a les Colònies de Sarrià Recordarem en “Sopa” com un amic sempre entranyable ben sarrianenc, de quan era jove, de quan uns quants, amb ell, ens en vam anar a treballar a Can Callís dels pollastres de Borgonyà, de quan vam treballar a la fàbrica de paper En fi, tot suma un conjunt de bons records amb la companyia d’en Jaume de Can Sopa que sempre va ser un bon lector, home d’inquietuds, crític amb les situacions polítiques i un jove amb criteri.

Volem que aquestes ratlles serveixin de petit homenatge a la seva simpàtica persona, veí de Sarrià, amb qui el grup sarrianenc vam compartir aventures, excursions i xerrades serioses i desenfadades.

E P D n

Joan Ramió, Josep Brugada, Miquel Busquets, Jaume Vilà, Eduard Serrano, Josep Ma Brugada, Narcís Badosa Joan Masdemont i Xavier Besalú, en una sortida al Comanegre de 1972

Foto Joan Vila

pla de BarrIs pont MaJor

Roger Casero Gumbau Veí del Pont Major

La notícia, finalment, va saltar a finals de desembre: el barri de Pont Major de Girona va ser seleccionat per la Generalitat de Catalunya per rebre un Pla de Barris que comportarà una inversió de 25 milions d'euros durant els pròxims cinc anys. Una notícia rebuda amb satisfacció per un barri que arrossega, des de fa dècades, mancances urbanístiques, d'equipaments i de serveis que, és evident, li han fet perdre pistonada.

Imatge del Pla de Barris Pont Major, una interpretació del barri inspirada en les rajoles, encara conservades, originals de Can Regàs, obra de l’arquitecte Enric Catà, de l’any 1908 Font: Ajuntament de Girona

Aquest Pla de Barris representa una gran oportunitat per afrontar aquestes mancances històriques i per repensar, col lectivament, el present i el futur de Pont Major La inversió permetrà actuar en zones urbanísticament degradades, millorar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, dotar el barri de nous espais públics i serveis, preservar el patrimoni natural que l'envolta i reforçar la cohesió social i el sentiment de pertinença.

La selecció del barri de Pont Major s'emmarca dins la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 20252029, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 412 milions d'euros per als 20 municipis catalans seleccionats El programa aspira a transformar els barris amb més necessitats mitjançant una intervenció integral que combina la rehabilitació urbanística, la transició energètica i l'acció comunitària

L'aprovació del Pla de Barris per a Pont Major va ser possible gràcies a la decisió de l'Ajuntament de Girona d'apostar pel barri, projectant i definint una proposta treballada pels serveis tècnics municipals amb la participació i col laboració del Pla Comunitari Construïm Ponts, el Centre Cívic

Pont Major i el teixit associatiu del barri El Pla de Barris Pont Major s'articula, tal com defineix la convocatòria, al voltant de tres eixos: l'urbanístic, el de transició energètica i el sociocomunitari

En l'àmbit urbanístic, es preveu actuar en les zones més degradades, millorant l'espai públic, creant noves àrees d'esbarjo i garantint una millor accessibilitat, per exemple reparant i millorant les voreres, una llarga reivindicació del barri També es reforçarà la dotació d'equipaments i serveis públics, històricament insuficients.

Pel que fa a la transició energètica, es treballarà per impulsar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, contribuint a la sostenibilitat i suposant un estalvi econòmic per a les famílies A més, es preservarà i potenciarà el patrimoni natural del barri

Finalment, pel que fa a la dimensió social i comunitària, es busca enfortir la cohesió social, teixir vincles entre veïns i veïnes, consolidar el sentiment de pertinença i fer de Pont Major un barri més amable i cohesionat

El Pla de Barris Pont Major hauria de ser un punt de partida per escriure un nou capítol, s'espera que de millores i de prosperitat, en la història del barri de Pont Major. n

u’ l l d e l p o n

t

opinió

un anY de coMIats

Grup ERC

2025, UN ANY DE COMIATS

L’any 2025 no ha estat un gran any per a les companyes i companys de la secció d’Esquerra Republicana de Sarrià de Ter I ho dic amb el cor, no amb el cap. Perquè les associacions, els grups i qualsevol iniciativa neixen de les persones, de les seves virtuts, de les seves motivacions i del seu compromís

Ha estat un any trist per a la secció El recordarem amb la il·lusió que sempre aporten les trobades, el compartir, el fer camí plegats però sobretot amb el record de dues persones que aquest 2025 ens han deixat per motius de salut Dues persones importants que ja no ens podran acompanyar

La tristesa de saber que no podrem compartir més moments amb en Jaume i en Marc, dos sarrianencs joves, col laboradors, compromesos i plens de vida, ens deixa un buit difícil d’omplir

EN JAUME VILA I SOLER

En Jaume Vila i Soler, conegut per tothom com en “Sopa” o “el de Can Sopa” de Sarrià de Baix, era una persona propera, de conversa pacient i llarga, sempre amb un somriure, un comentari o fins i tot algun retret a fer, però sempre des del respecte i l’estimació

El vaig conèixer en arribar a Sarrià de Ter com a tresorera de la secció d’ERC Al cap de poc temps vaig entendre que era una persona constant: no es perdia ni una reunió, ni una trobada, ni una penjada de cartells Tenia en compte tots els petits detalls i, fins i tot en moments ja complicats per a ell, encara ens feia veure errors, aportava idees i ens ajudava a millorar Intel ligent,

observador i gran coneixedor del poble i de la seva gent

La Dolors, la seva parella actual, ens ha atès i ens ha parlat d’ell amb els ulls brillants, amb un record entranyable i ple d’amor Ens explicava, amb un somriure, que en realitat no li agradava gens la sopa cosa que ens va sorprendre molt, tenint en compte el seu sobrenom Era part de la seva ironia? Encara no n’hem tret l’entrellat

Nascut a Sarrià de Ter, va fer allò que s’esperava en la seva època: seguir els passos del seu pare, que treballava a Torraspapel. De ben jove també va entrar a la fàbrica, en el seu cas als laboratoris, i hi va passar bona part de la seva vida fins al tancament definitiu de Torraspapel l’any 2014 Tota una vida dedicada al món del paper

Veí de Sarrià de Baix, persona de poble, hi va viure sempre Pare d’un fill i una filla, exjugador de la Unió Esportiva Sarrià i posteriorment aficionat fidel En Jaume era també un apassionat dels llibres i de la lectura, tant que fins i tot la seva família havia tingut una llibreria al carrer Major

Crític i transparent, amb una manera de parlar clara i intensa, es feia escoltar en qualsevol debat Amb veu ferma, sentit de l’humor i arguments sòlids, l’escoltaves, el valoraves, et feia reflexionar i te l’estimaves Una d’aquelles persones que deixen petjada i un buit que molta gent trobarà a faltar

EN MARC CARGOL CARBÓ

El proppassat 17 d’abril de 2025, setze dies després de celebrar els 50 anys i mig any després que li detectessin un tumor, ens va deixar en Marc Cargol Carbó Arribat de Sant Feliu de Guíxols, fill adoptiu de Sarrià

de Ter des de feia uns vuit anys Una persona que, només arribar al poble, ja es va voler integrar al grup municipal, participant, ajudant i aportant En Marc era un esportista fins al límit, sempre plantejant-se nous reptes: havia fet moltes curses, mitges maratons i tot tipus de desafiaments personals

Sovint el veia passar corrent davant de casa Si anava just de temps em deia: “Tinc poca estona, l’he d’aprofitar!”, i seguia amb el seu ritme alegre Si tornava, s’aturava i xerràvem: d’esport, del poble, de la família, de les coses que ens feien feliços.

Tenia tanta passió per córrer que va engrescar la Dolors, la seva dona, i també la seva filla El recordo sempre amb un somriure, amb una expressió alegre, un comentari divertit, i després una reflexió més assenyada i profunda Sempre entrava a qualsevol conversa amb humor, escoltava atentament i després aportava una mirada serena Si hagués de definir-lo amb una paraula, seria paciència Molta paciència amb les persones I sobretot positivisme: sempre buscant la part plena del got Veí del Pla dels Vinyers, d’aquells que veies pel barri i saludaves, d’aquells que formaven part del paisatge humà del poble Un veí que trobarem molt a faltar Una abraçada allà on siguis, Marc

UN RECORD COMPARTIT

Fent aquest article, em venia un tret comú d’en Jaume i en Marc: siguin on siguin, tinc clar que no deixaran de somiar amb la independència del nostre país

Descanseu en pau, companys Aquí heu deixat petjada Us recordarem sempre n

pressupostos I aQuella MIrada llarGa

Narcís Farroni Regidor no adscrit

Al principi d’aquest mandat molestava l’hemeroteca, tot seguit es giraven els fets quan se’n feia referència i després, amb tota la supèrbia existent, era igual el que s’hagués dit o reclamat.

Aquella mirada llarga que es pregonava abans, s’ha anat esvaint al girar la primera cantonada.

Aquest pacte CUP - PSC, consolidat com a majoria, que quan interessa et truca o t’escriu i quan no, s’amaga rere els tècnics, les lleis (curiós) o decrets sense avisar, vol aprovar uns pressupostos entre tots sense passar-te un esborrany previ,

esperant a veure què ens diuen des de Madrid (visca Catalunya lliure, canten alguns) I a la comissió informativa prèvia al Ple, es tanquen en banda a la primera pregunta o visió diferent d’alguna partida; quina capacitat de negociació, no?, però això és el de menys, aquí, ara per ara, no es tracta de les posicions dels grups o regidores i regidors, es tracta del poble, el poble que quan convé s’omplen la boca, però per darrere només hi ha un poble, el del seus

Dit això i amb una mirada en el present , en el pressupost del 2026, respectant sempre la feina dels tècnics i tècniques que l’han anat construint, continuo sense veure per enlloc aquell decantament de balan-

ces que tant es pregonava, per no dir molts dels punts que porta aquest govern en el seu programa

No n’hi ha prou amb les inversions, això sí, cadascú, totalment lícit i respectable, farà el seu i apostarà per les inversions que cregui oportunes, però estan lluny del que crec que necessitem Animo tothom a seguir els pròxims plens, perquè estic convençut que venen corbes en algunes regidories, que estan més preocupades del servilisme cap al seu partit i els seus interessos, que no pas per la defensa dels interessos de Sarrià de Ter I per qualsevol dubte o problema, ja ho sabeu, ho passem als tècnics, gràcies n

e s p a i e s c o l a r

A L’ESCOLA BRESSOL FEM MATEMÀTIQUES

Mónica Holguín

Educadora

EBM Confetti Infantil 2

El curs passat dues educadores de l’equip Confetti van fer una formació sobre l'aplicació de les matemàtiques a l'escola bressol. Vam aprendre noves eines per ajudar els infants a construir els primers conceptes matemàtics a través del joc i l'exploració.

Quan pensem en les matemàtiques, sovint pensem en números i operacions A l'escola bressol, les matemàtiques són tocar, explorar i descobrir

Els infants de 0 a 3 anys aprenen les matemàtiques tot jugant Quan un infant agafa pilotes, apila cubs o omple i buida recipients, està fent matemàtiques, descobreix quantitats, formes i mides

QUÈ APRENEN ELS INFANTS?

ES TREBALLEN QUATRE GRANS ÀREES:

Qualitats sensorials: Quan classifiquen diverses peces a la taula de llum o recullen joguines segons característiques dels objectes, aprenen a comparar i relacionar

Quantitats: Comprenen "molts", "pocs", "un", "dos" Fan correspondències com posar l'activitat de posar una castanya a cada forat d'una ouera

Formes i posicions: Classifiquen peces per la seva forma, construeixen torres i descobreixen com els objectes canvien de posició

Mesures: Diferencien gran i petit, pesat i lleuger Segueixen seqüències dels passos que s’han de fer per rentar-se les mans

Les educadores acompanyem aquest procés Planifiquem el context i els materials, però no dirigim el joc, respectem l'activitat lliure dels infants Això vol dir que som flexibles i tenim els objectius clars

Aquest aprenentatge té tres moments: primer, la matemàtica intuïtiva (el descobriment espontani); després, la matemàtica emergent (que sorgeix jugant amb l'entorn) i finalment la matemàtica formal (simbòlica) Les dues primeres etapes són la base de la tercera

Les matemàtiques que viuen els infants ara intuïtives i informals són la porta per accedir més endavant a les matemàtiques formals Un infant que ha experimentat amb quantitats, formes i mides construeix uns fonaments sòlids per al seu pensament lògic i creatiu

Les matemàtiques no són una assignatura: són una manera de mirar, tocar i comprendre el món n

L’EXPERIÈNCIA ERASMUS: UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN

El curs passat, l’alumnat de la nostra escola va tor nar a viure una experiència molt especial gràcies al programa Erasmus+, del qual som centre acreditat. Un grup de 15 alumnes de 5è de primària, acompanyats per tres mestres, van participar en una mobilitat educativa a la ciutat d’Eindhoven (Països Baixos), una experiència que de ben segur recordaran tota la vida.

Aquesta mobilitat es va dur a terme després d’un procés de selecció de l’alumnat, tenint en compte diferents criteris educatius i de motivació. L’objectiu principal del viatge era conèixer com funciona una escola d’un altre país europeu, compartir experiències amb alumnat d’una altra cultura i, sobretot, practicar la llengua anglesa en un context real Durant l’estada a Eindhoven, els infants van assistir a classes a l’escola d’acollida, van participar en activitats conjuntes amb l’alumnat holandès i van descobrir maneres diferents d’aprendre i d’organitzar el dia a dia escolar Aquesta convivència va permetre treballar valors com el respecte, l’autonomia, la cooperació i la curiositat per altres cultures

Un dels aspectes més enriquidors de l’experiència va ser la immersió lingüística L’anglès va esdevenir la llengua de comunicació habitual, fet que va ajudar els

infants a guanyar confiança, perdre la por a expressar-se i adonar-se de la importància de les llengües per comunicar-se amb el món

Per al professorat, la mobilitat també va ser una oportunitat de formació i intercanvi de bones pràctiques, observant metodologies diferents i compartint reflexions amb docents d’un altre sistema educatiu

Aquest curs, l’experiència Erasmus té continuïtat: l’alumnat de 5è de primària torna a participar en una mobilitat internacional i, novament, es repetirà l’intercanvi amb la mateixa escola, l’Escola Basisschool 't Slingertouw d’Eindhoven, fet que permet consolidar els vincles creats

ara els Erasmus Days, que ens permeten donar a conèixer aquestes experiències a tota la comunitat educativa i al poble

Un dels moments més significatius d’aquesta difusió ha estat quan l’alumnat de 6è, que el curs passat va viure la mobilitat, ha anat a explicar la seva experiència a l’actual alumnat de 5è, que hi participa aquest curs Aquest intercanvi entre iguals ha estat molt enriquidor, ja que els més grans han pogut compartir vivències, consells i emocions, i els més petits han rebut la informació amb il lusió i motivació.

Des de l’escola valorem molt positivament el programa Erasmus+,

i reforçar el projecte educatiu compartit entre els dos centres

Tal com indica el programa Erasmus+, des de l’escola també apostem per la difusió del projecte i dels seus valors. Al llarg del curs participem en diferents iniciatives, com

que contribueix a obrir la mirada del nostre alumnat, a fer-los sentir ciutadans europeus i a enriquir el projecte educatiu del centre L’Erasmus no és només un viatge, sinó una experiència d’aprenentatge i creixement personal n

FESTIVAL DE NADAL 2025

Un any més, l’escola Montserrat va celebrar el seu trad i c i o n a l F e s t i v a l d e N a d a l l’últim dia d’escola de l’any, una cita molt esperada per infants, famílies i mestres. E n g u a n y, l ’ a c t e v a g i r a r entor n del tema “El valor del Nadal”, un títol que reflecteix p e r f e c t a m e n t l ’ e s p e r i t q u e es va viure damunt l’escenari i entre el públic.

El festival es va iniciar amb els parlaments de la directora del centre, Montse Asencio, l’alcalde de Sarrià de Ter, Isaac Ramió, i una representant de l’AFA, Flora Rodríguez, que van voler felicitar les festes a totes les persones assistents tot posant en valor la feina feta per l’escola durant el primer trimestre

Tot seguit, la música i les emocions van omplir l’espai Cada cançó interpretada per l’alumnat representava un valor: la felicitat, l’amistat, la solidaritat, la gratitud, l’esperança, entre d’altres A través de les seves veus i dels seus balls, els infants van transmetre missatges plens de sensibilitat i il·lusió, recordant-nos què és realment important

La presentació del festival va anar a càrrec de l’alumnat de sisè de primària, que va assumir aquest paper amb molta responsabilitat i emoció Per a ells i elles, aquest festival tenia un significat especial, ja que serà l’últim que viuran com a alumnes de l’escola Sens dubte, un record que guardaran amb molta estima i que va emocionar tot el públic assistent.

Cal fer un agraïment molt espe-

cial a l’AFA de l’escola, que va tenir un paper clau en l’organització del festival. Gràcies al seu esforç, dedicació i implicació, l’acte va ser tot un èxit. A més, enguany es van estrenar nous decorats, que van donar un toc especial a l’escenari i van contribuir a crear una atmosfera nadalenca que va agradar a tothom

El Festival de Nadal va ser, un cop més, una mostra del treball, l’esforç i la il lusió de tota la comunitat educativa, però sobretot una celebració compartida dels valors que donen sentit al Nadal i que volem transmetre als nostres infants cada dia n

Presentadors PRI 6

Presentadors PRI 6

Parlaments Alcalde, AFA i Directora

I3A

I3B

I4A

I4B

I5A

I5B

PRI 1A

PRI 1B

PRI 2A

PRI 2B

PRI 3A

PRI 3B

PRI 4A

PRI 4B

PRI 5A

PRI 5B

PRI 6A

PRI 6B

PRI 6C EQUIP DOCENT

“LLENgüES I METACogNICIó” EL NOU pROjECTE DE CENTRE

qUE ANALITzA COM ApRENEM

Quan parlem de metacognició ens referim a tot allò que ens permet reflexionar sobre el conjunt de p ro c e s s o s m e n t a l s re f e r i t s a l mateix pensament; és a dir, pensar en com pensem. Si extrapolem aquesta mecànica a l’àmbit educatiu, parlem de metacognició quan un alumne pren consciència dels processos mentals que intervenen en el seu aprenentatge i que li permeten autoregular-se. Dit d’una altra manera, pensar en com aprèn i, en conseqüència, aprendre a aprendre.

Més enllà del propi aprenentatge i la reflexió explícita sobre l’aprenentatge, la metacognició a l’aula ens permet dotar d’estratègies per planificar, supervisar i avaluar els aprenentatges; buscant que l’alumnat guanyi autonomia Tot plegat són un seguit d’estratègies que s’emmarquen dins el concepte de la metacognició i l'autoregulació Amb el propòsit d’aprendre i rebre formació sobre aquest àmbit, des de l’Institut Ticeris vam presentar-nos a la 2a edició de la Convocatòria EduCaixa (2024-25) amb el projecte “Llengües i metacognició” Després de passar el procés inicial de selecció, al llarg d’aquests dos cursos hem participat en dues jornades formatives presencials (a Madrid i a Barcelona) i en diverses mentories en línia, que ens han servit per des-

envolupar el nostre projecte A la formació cal sumar-hi una dotació de 5 000 € atorgada per la Fundació la Caixa que ens ha permès actualitzar els materials didàctics que facilitem a l’alumnat

En la fase inicial del projecte, liderada per tres professors de llengua i dues orientadores, el propòsit va ser introduir la reflexió metacognitiva en les assignatures de llengua catalana i castellana de 4t d’ESO Aquesta fase, que va finalitzar el juny passat, ha donat pas a una segona fase en què pretenem expandir progressivament el projecte en altres cursos i matèries De moment, aquest curs s’ha començat a implementar al català de 3r d’ESO i Batxillerat i a les socials de 1r d’ESO, amb la idea d’escampar-ho com un gota d’oli per la resta de matèries i cursos

Per tal d’evitar que projectes d’a-

quest tipus quedin en paper mullat, és molt important trobar evidències que permetin avaluar el projecte i establir punts de millora. El rerefons d’un projecte d’aquesta índole és millorar el rendiment dels estudiants i, conseqüentment, del centre Per comprovar-ho, hem analitzat dos indicadors Per una banda, les proves diagnòstiques que realitzem al nostre alumnat a principi i final de curs. Els resultats són clars: a català, els resultats milloren 1 punt, mentre que a castellà ho fan 1,4 punts al llarg d’aquest període D’altra banda, les proves de Competències bàsiques del darrer curs, de nou ho corroboren: els resultats obtinguts en les dues llengües se situen per sobre la mitjana catalana i per damunt dels obtinguts el curs anterior en el nostre centre (quan encara no s’havia introduït la reflexió metacognitiva a l’aula) n

Àlex Liévana

Sessió grupal al CosmoCaixa de Barcelona, al desembre del 2025

de resultats entre els projectes seleccionats, desembre del 2025 a Barcelona

El grup impulsor a la jornada presencial a Madrid, a l’octubre del 2024

Conferència al CaixaForum de Madrid, a l’octubre de 2024

Dos membres del grup impulsor a les jornades presencials al CosmoCaixa de Barcelona, al desembre del 2025

Presentació

[ U E S

presentacIó del cluB d’HandBol

Aida Ivars Bosch

El passat dia 11 d’octubre es va celebrar la presentació oficial dels equips d e l a U n i ó E s p o r t i v a Sarrià, un acte que va reunir jugadors i jugadores, cos tècnic, socis i famílies per donar el tret de sortida a la nova temporada esportiva.

L’esdeveniment va comptar amb la presència de diverses autoritats, que van voler donar suport al nostre club. Hi van assistir Narcís Casassa, director dels Serveis Territorials d’Esports de la Generalitat a Girona, i Manela Blázquez, representant de la Federació Catalana d’Handbol, que van destacar la importància de l’esport base i el paper clau dels clubs, com la UES, en la formació de joves esportistes A més, Casassa va fer especial incís al creixement dels equips femenins

Durant l’acte es van presentar els diferents equips del club i es va valorar la tasca de tots els

e s p o r t s

entrenadors i entrenadores, així com col·laboradors, que fan possible el funcionament de la Unió Esportiva Sarrià El club compta amb una àmplia representació d’equips en totes les categories Aquesta temporada tenim un petit grup d’esportistes que s’inicien en l’handbol mitjançant la psicomotricitat, els minitaurons; amb dos equips benjamins, un de masculí i un altre de femení i tres equips alevins, dos de masculins, que competeixen a Lliga Catalana i Primera Catalana; i un de femení En l’etapa infantil, l’equip masculí competeix a la Lliga Catalana, mentre que els dos equips femenins ho fan a la Lliga Catalana i a Segona Catalana,

respectivament A la categoria cadet, tant l’equip masculí com el femení participen també a la Lliga Catalana Pel que fa als juvenils, el club disposa d’un equip femení a Primera Catalana i de dos equips masculins, un a Lliga Catalana i l’altre a Primera Catalana Finalment, en categoria sènior, el segon equip masculí i el femení competeixen a la Lliga Catalana Argent, i el primer equip masculí ho fa a Primera Nacional

La presentació va servir també per reforçar el compromís del club amb els valors de l’esport, l’esforç i el treball en equip n

Narcis Casassa, Manela Blazquez, representant de la FCH i David Perales, president UES

Parlaments Narcis Casassa, director Serveis Territorials d'esports a Girona

tres JuGadors del nostre cluB BrIllen al cesa

Aida Ivars Bosch

A principis del mes de gener s’ha celebrat el CESA, el Campionat Estatal de Seleccions Autonòmiques, una de les cites més importants de l’handbol base. La Unió Esportiva Sarrià hi ha estat molt ben representada amb la participació de tres jugadors i jugadores que han defensat els colors de la selecció catalana amb orgull.

En la categoria infantil masculina, Jan Martín ha tingut un paper destacat en el campionat, culminant una gran actuació col lectiva tot aconseguint la medalla d’or Un èxit que premia l’esforç, el treball i la dedicació del jugador i del seu equip

Pel que fa a la categoria infantil femenina, Martina Mallola, que repetia experiència després d’haver participat ja en l’edició de l’any passat, i Zoe Linde han completat un campionat excel·lent, aconseguint una merescuda medalla de plata després d’un recorregut ple de bons partits i emocions

També volem destacar la participació d’una antiga jugadora del nostre club en la categoria juvenil femenina, l’Aina Soler, que tot i fer un bon campionat, aquest cop ella i el seu equip s’han quedat a les portes del podi amb una quarta posició

Des de la UES volem felicitar el nostre jugador i les nostres jugadores, pel seu esforç i pel gran paper que han fet al CESA Sou un orgull per al nostre poble i un exemple per a l’handbol base del nostre club Enhorabona! n

En Jan Martin, la Martina Mallola i la Zoe Linde amb la medalla del CESA

Seleccio Infantil femenina celebrant la medalla de plata

Seleccio infantil masculina celebrant la medalla d'or

Zoe Linde celebrant el titol

Jan Martin

Martina Mallola

QuIna de nadal ues 2025

Aida Ivars Bosch

La quina de Nadal, una tradició de la UES que tor na a omplir el pavelló.

Un any més, la quina de Nadal organitzada per la Unió Esportiva Sarrià ha estat tot un èxit i ha tornat a convertir el pavelló municipal en un punt de trobada imprescindible durant les festes de Nadal Com ja és tradició, el pavelló s’ha omplert de gom a gom, amb veïns i veïnes de totes les edats, de Sarrià i també de pobles veïns, disposats a passar una bona estona

Com sempre s’han celebrat quatre dies de quina: el dia de Nadal, Sant Esteve, l’1 i el 6 de gener Quatre jornades marcades pel bon ambient, les rialles i l’emoció pròpia de cada número cantat No hi han faltat els regals com els lots nadalencs, la pluja de fuets i pernils o d’altres regals més especials i ben esperats Tampoc hi ha faltat la il lusió compartida entre participants, familiars i amics

La quina no és només un joc, sinó també una manera de fer poble, de retrobar-se i de compartir moments especials durant unes dates tan assenyalades També és una de les grans iniciatives del club per recaptar fons per desenvolupar les activitats de la temporada. Des de la UES es valora molt positivament la gran participació i l’acollida que ha tingut, fet que demostra que aquesta cita nadalenca ja està plenament arrelada al calendari festiu de Sarrià

Cal destacar també un moment especial d’aquesta edició de la quina, ja que el cantaire dels números, en Siset, ho ha fet per última vegada Des de la Junta Directiva de la UES volem expressar un agraïment molt sincer per la seva dedicació, disponibilitat i implicació al llarg de tots aquests anys, durant els quals ha estat una peça clau perquè la quina funcionés i mantingués el seu ambient tan característic

Finalment, des de l’organització es vol expressar un agraïment especial a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, pel seu suport i col·laboració, així com a tots els comerços i col laboradors que han aportat regals i han fet possible la celebració de la quina Sense la seva ajuda, aquesta tradició tan estimada no seria possible

Sens dubte, la quina de Nadal ha tornat a complir el seu objectiu: omplir el pavelló, repartir regals i, sobretot, fer passar una molt bona estona a tothom n

Aa r r i à d e T e r

finals d’octubre es va realitzar la presentació oficial dels equips del FC Sarrià de Ter per a la temporada 25-26, amb la presència de l’alcalde, el Sr. Isaac Ramió, i dels regidors Sr Edgar Castellanos i Sra Marta Bussó, així com de tota la Junta Directiva i representants de la Federació Catalana de Futbol

objectiu que fa anys semblava impensable

També volem destacar el 1r Cadet S15 i l’Aleví S12, que es troben en posicions d’honor a la classificació, així com el bon joc que intenten proposar tots els nostres equips de futbol base: des dels prebenjamins del 2019 fins als juvenils, passant pel nostre aleví femení

L’acte, presentat i dinamitzat per Jenny Bermúdez, va ser un èxit tant d’assistència com de participació, i una autèntica festa per a tots els membres del club

Aquesta temporada hem començat amb un total de 18 equips: 8 de futbol 7, 7 de futbol 11, 1 equip de veterans i els equips sèniors, que per primera vegada compten amb un primer equip i un filial

Ara que la temporada ja ha arribat al seu equador, cal destacar la participació del FC Sarrià a Tercera Catalana L’equip, liderat per Kevin Mesa i Javi Palomares, ocupa actualment la tercera posició i manté la mirada posada en el lideratge Un any més, intentarem aconseguir l’ascens, com en les últimes temporades Assolir la Segona Catalana per primera vegada seria un somni fet realitat, un

Durant la Setmana de l’Esport, els nostres entrenadors van tenir l’oportunitat de gaudir i aprendre amb la xerrada d’una de les grans figures de l’handbol, Xesco Espar, al pavelló de la UES, juntament amb la resta d’esportistes i formadors del poble Va ser una experiència

molt enriquidora

Com cada temporada, ja estem preparant el nostre Torneig Solidari, en col·laboració amb AACIC – CORAVANT, en benefici dels nois i noies amb cardiopatia congènita de les nostres comarques. El torneig es disputarà en format de futbol 7, tant masculí com femení Finalment, volem agrair a les famílies del club sense les quals seria impossible tirar endavant cada temporada , als entrenadors per la gran feina que fan, als nostres patrocinadors pel seu suport constant i a l’afició que ens acompanya durant tot l’any, el suport rebut i el que continuaran donant fins al juny de 2026. Som-hi, FC Sarrià! n

Presentació dels equips del club

Primer equip del FC Sarrià

Xesco Espar i els nostres entrenadors

h e S a r r i à N e w s

LA FRASE DEL DIA: “El disset! L’esparrecaconills!” (Siset Aymerich- Quina de la UES)

IMATGE CORPORATIVA

La imatge és el tot I per a un mitjà d e c o m u n i c a c i ó c o m a q u e s t , encara més Fa uns anys ja vam

a c o n s e g u i r c a n v i a r a q u e l l a

t i p o g r a f i a e n l l e t r a g ò t i c a t a n

xarona de la capçalera per una

d e m é s m o d e r n a , v i s u a l i

anglosaxona Ja tor naria a tocar

un canvi: de la mateixa manera que han fet a la competència

audiovisual unificant els logotips de TV3 i Catràdio sota la genèrica

3Cat, a l’empara de la CCMA, nosaltres buscarem la fòr mula per u n i f i c a r a q u e s t a i m a t g e d e marca infor mativa amb la de la p u b l i c a c i ó m a r e q u e l ’ a c u l l .

Pendents de l’aprovació per part d e l ’ a s s e m b l e a d ’ a c c i o n i s t e s i c o m p r o m i s s a r i s , d ’ a q u e s t s u p l e m e n t s e ’ n p o d r i a d i r T S N

Media, filial de PdS Grup que, alhora, albergaria les platafor mes i n f o r m a t i v e s i d ’ e n t r e t e n i m e n t

ParlemdeNews i The Sarrià Press Group

No sé si ens hem explicat bé, però, c o m s e m p r e , l ’ o b j e c t i u é s e l lector Que no sàpiga qui som ni on anem, volem dir. n

Clara Con Cisa

TSN – Editoria

NOVA BALISA V16-S

A escasses setmanes d’arribar a la data d’entrada en vigor de l’obligatorietat de la balisa V16 per senyalitzar vehicles obstaculitzats a la via pública, acaben d’aparèixer al mercat dels accessoris del motor tres variants més d’aquest giny La innovació no ve pas del sector

automobilístic (com seria lògic pensar), sinó que ha estat aportada per un prestigiós pastisser sarrianenc.

La nova balisa V16-S (la S és per Sarrià) es presenta en tres models, segons les proporcions de cada cotxe

La V16-S Mini té les mides d’una rosquilla d’anís i emet els avisos lluminosos de rigor: és apta per cotxes utilitaris i de segment baix.

La V16-S Medium també senyalitza el vehicle amb ràfegues de llum, però té les dimensions d’un dònut És recomanable per a vehicles mitjans i esportius en general.

La V16-S Pro-Max és la indicada per als cotxes de majors dimensions, berlines, familiars i SUV Fa la mida d’un tortell

Totes tres són homologades i comestibles una vegada el cotxe avariat està carregat a la grua Cal evitar la ingesta del xip localitzador, això sí, que vindria a ser com la fava del tortell de Reis. n Cristòfol Capot TSN – Placeta de la Font

EL VERIFACTU

L’endarreriment d’un any en la posada en funcionament del programa Verifactu, de comunicació instantània de la facturació dels negocis cap a l’Agència Tributària, ens crea un desassossec terrible Ja ens agradaria, ja, que cada vegada que emetem una factura a un anunciant o cobrem una subscripció a un abonat és generés un codi QR i una notificació electrònica cap al Ministeri de

Madrid No podrà ser, de moment Ens haurem d’esperar dotze llargs mesos més De moment haurem de continuar com sempre. Poden passar a pagar quan vulguin n Dolors del Calaix TSN – Administració general

NORMALITZACIÓ NAVIDENYA

L’Institut d’Estudis Catalans deixa de ser més papista que el Papa! Després d’anys i panys clamant e n e l d e s e r t , p re d i c a n t p e r l a nor malització i posant espelmes a la memòria de Pompeu Fabra, ha decidit llençar el barret al foc per esgotament La pròxima edició d e l d i c c i o n a r i j a i n c l o u r à n e o l o g i s m e s c o m a r a c a g a t i ó , n i t b o n a , n i t v e l l a , v i l l a n c i c u s i barquillus.

“Hombre, sap malament, però és que no n’hi ha res a pelar!”, ha declarat a aquest suplement un d e l e g a t d e l d e p a r t a m e n t d e lingüística de la institució.n Prudència Bonmot TSN – Raval de BCN

GEOPOLÍTICA EXPRÉS

L a c o s a e s c o m p l i c a A p o c s m i n u t s d e t a n c a r l a p r e s e n t e d i c i ó , e n c a r a n o s a b e m o n enviar el nostre corresponsal de c o n f l i c t e s i n t e r n a c i o n a l s : s i a

Ve n e ç u e l a o a G r o e n l à n d i a Mentre va rumiant si a la maleta hi posa una guaiabera o un anorac d e p l o m e s , v o s t è s , e s t i m a t s l e c t o r s , s e g u e i x i n a t e n t s a l e s seves pantalles n Nicolau Gelada TSN – Camp d’aviació