Creació d'un miniskech

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ D’UN SKETCH D’ANIMACIÓ

Paquita Ribas Tur PAC 2 - Animació UOC

index

LA IDEA

3

CREACIÓ DELS PERSONATGES

4

L’ANIMACIÓ DEL FANTASMA

5

L’ANIMACIÓ DE L’ESCARABAT

7

LÍNIA DE TEMPS

7

PRINCIPIS DE L’ANIMACIÓ UTILITZATS EN L’SKETCH

8

2

La idea En primer lloc he pensat en la idea que volia representar. Com que estem en vespres de la nit de Halloween el meu personatge havia de ser un monstre o similar. Volia practicar amb l’eina de “Esquelet” perquè em fa falta per a la pràctica. Per això he pensat que un fantasma era el personatge ideal.

Volia crear una petita història graciosa, per això, he fet que el fantasma és l’espantat, i no el que espanta. De seguida en va venir a la ment la imatge d’un escarabat, que personalment els considero repulsius.

3

Creació dels personatges El primer que vaig fer va ser omplir un full d’esbossos, amb la forma que podria adoptar el fantasma i les seves expressions facials. Havia d’exagerar les faccions perquè el donés d’un aspecte graciós. L’espectador havia de tenir molt clar que el fantasma estava realment espantat.

En segon lloc, vaig escanejar els dibuixos i els vaig importar a un document d’Illustrator. Des d’aquest programa, amb l’eina de la ploma i el pinzell vaig donar forma i color als dos personatges

4

L’animació del fantasma Vaig importar el fantasma al document de flash i vaig començar a experimentar amb els seus moviments.

El cos del fantasma havia de ser tou, fluix com un llençol, per tant l’eina de “Esquelet” em va venir molt bé per a recrear els seus moviments. Vaig dividir el moviment en dos fases ja necessitava que el punt de pivot de l’esquelet estigués situat al cap del personatge quan vola i als peus del personatge quan cau. Aquesta eina em va facilitar la creació dels moviments de frenada i retrocés i el de caiguda amb rebot.

5

L’animació del fantasma Per a la recreació dels moviments dels ulls, vaig utilitzar tres símbols diferents. Com volia que el canvi entre ulls fos brusc i ràpid, no vaig emprar ningun tipus d’interpolació entre símbols.

Tampoc vaig utilitzar interpolacions amb l’efecte del canvi de boca, ni amb la caiguda del cor. Vaig incloure els fotogrames modificats dintre de la línia de temps.

Finalment, el símbol del fantasma quedava dividit en les següents parts: -El seu cos quan avança amb la capa d’esquelet vinculada -El seu cos quan cau amb la capa d’esquelet vinculada -Els ulls -La boca -El cor -Els traços que indiquen sorpresa

6

L’animació de l’escarabat Amb l’escarabat, vaig utilitzar la interpolació de moviment en les quatre potes i en les dues antenes., i l’eina d’esquelet per a animar part del seu cos.

Com que l’animació no té só, em va semblar graciós afegir les onomatopeies de: Uuhh, el so del fantasma (o de l’escarabat?) i Arg, el crit del fantasma quan veu la bestiola.

Línia de temps Finalment, la línia de temps del meu sketch consta de les següents capes: -La capa de fons que va del negre al gris. El canvi és per a facilitar la visualització de l’escarabat.

-La capa del text “Quina por...”, que, amb una interpolació clàssica fa moure les lletres d’esquerra a dreta fins que desapareixen.

-La capa de “Uuhh” sense interpolacions.

-La capa de “arg” amb una interpolació clàssica de petit a gran.

-La capa de la cuca, amb vàries interpolacions per a definir els seus moviments errants.

-La capa del fantasma, també amb vàries interpolacions per animar els seus moviments.

7

Principis de l’animació utilitzats en l sketch

veu el que és, el fantasma frena en sec i com a conseqüència, els seus peus volen cap endavant.

El segon instant és quan cau a terra i produeix un efecte de rebot.

Estirar i encongir

Personalitat

En els ulls del fantasma s’ha abusat d’aquest principi per a obtindré comicitat de la situació en què es troba el personatge.

Anticipació

Timming El fet que el fantasma es pari en l’aire i miri cap a l’esquerra de la pantalla, proporciona emoció a l’espectador, que espera que ocorri alguna cosa.

El nostre personatge, encara que popularment hauria de tenir un aspecte feroç, se li ha donat una aparença “amable”, perquè l’espectador reconegui en ell que és el “bo de la pel•lícula”.

El fantasma s’atura un moment abans d’entrar l’escarabat a escena. Ha vist alguna cosa però encara no sap que és. L’espectador espera a veure que passa.

Exageració S’aplica sobre tot el fantasma quan es troba amb l’escarabat: els ulls són desproporcionats, el cos es torna rígid (tots sabem que tradicionalment, el cos d’un fantasma no és rígid), i el cor li surt disparat.

Acció secundària S’aplica en dos instants concrets. El primer és quan el personatge retrocedeix lleugerament a la vegada que l’escarabat s’hi acosta. Quan ja

8

Paquita Ribas Tur - 2011 Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0