Llibret Tulell - Avinguda 2017 (Alzira)

11 de FEBRER de 2017 A les 18:00 hores en la sala Rex Natura, PRESENTACIÓ I EXALTACIÓ de la nostra Fallera Major SUSI SOLER I ESCRIBANO i IMPOSSICIÓ DE BANDES a la seua Cort d’Honor.

Després sopar i ball a la Sala Rex Natura.

24 de FEBRER de 2017 A les 20:00 hores a la Casa de la Cultura, inauguració de l’Exposició del Ninot 4 de MARÇ de 2017 A les 18:00 hores missa en memòria dels fallers difunts. A l’acabar, desfilarem cap a l’Ajuntament on des del balcó es farà el lliurament dels premis als millors LLIBRETS de les Comissions falleres i els dos NINOTS INDULTATS de les FALLES 2017.

A continuació, des del mateix balcó, la CRIDA a càrrec de les Falleres Majors d’Alzira.

Finalitzarem la nit amb un sopar i festa a la Sala Rex Natura.

5 de MARÇ de 2017 XXXI Concurs de Paelles de Junta Local Fallera, patrocinat per RICARD. Nosaltres dinarem al nostre Casal, al carrer Xúquer.

11 de MARÇ de 2017 A les 12:00 hores quedarem al Casal per preparar el berenar de la Cavalcada.

A les 14:00 hores dinar sobaquer al casal.

A les 18:00 hores CAVALCADA MULTICOLOR. 12 de MARÇ de 2017 A les 14:00 hores a la Plaça del Regne, globotà i a continuación, dinar en honor a les Falleres Majors i Presidents Infantils de les Comissions d’Alzira i FESTA INFANTIL. 13 de MARÇ de 2017 A les 20:00 hores, a la Casa de la Cultura, cloenda de l’Exposició del Ninot i lliurament de premis del Concurs de Dibuix Infantil de les Falles 2017.

programa Dactes

15 de MARÇ de 2017 A les 8:00 hores ens reunirem al Casal per anar a per FALLA. Comença la PLANTÀ!

A les 11:00 hores Cercavila i visita a les comissions de Secció Especial.

A les 14:00 hores, a la Plaça del Regne, Concurs Nacional de Mascletades i tir de mascletà en honor a les Falleres Majors de les comissions d’Alzira.

16 de MARÇ de 2017 A les 8:00 hores MACRODESPERTÀ POPULAR de totes les comissions falleres d’Alzira.

Al llarg del matí ultimarem detalls a la nostra Carpa.

A les 14:00 hores, Plaça del Regne, Concurs Nacional de Mascletades.

A les 22:00 hores sopar al nostre casal.

17 de MARÇ de 2017 A les 8:00 hores farem la primera despertà per tot el barri amb moltes ganes de fer soroll.

A les 9:30h hores esmorçar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11:00 hores Recollida de la Fallera Major i visita de cortesía a distintes comissions falleres.

A les 14:00 hores Mascletà a la Plaça del Regne.

A les 14:30 hores Dinar al Casal.

A las 17:30 hores Concentració al nostre casal per acudir a l’Aljuntament al LLIURAMENT DE PREMIS dels monuments.

A les 22:00 hores Sopar al nostre casal i continuación actuació i ball amb DISCOMÒVIL CARAN. 18 de MARÇ de 2017 A les 8:00 hores despertà per tot el barri amb moltes ganes de fer soroll fins arreplegar a nostra Fallera Major.

A les 9:30 hores esmorçar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11:00 hores Recollida de la Fallera Major i visita de cortesia a distintes comissions falleres.

A les 14:00 hores Mascletà a la Plaça del Regne.

A les 14:30 hores Dinar al Casal.

A les 17:30 hores Concentració al nostre casal per assistir a la tradicional OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu de LLuch, Patrona de la Ciutat d’Alzira i a Sant Josep.

A les 22:00 hores Sopar al nostre casal i continuación més festa.

19 de MARÇ de 2017 A les 8:00 hores última despertà d’aquest any, però tranquils l’any que be hi haurà més.

A les 9:30h hores esmorçar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11:00 hores Recollida de la Fallera Major i visita de cortesía a distintes comissions falleres. Cercavil·la amb les comissions del “Sector La Vila” A les 14:00 hores Mascletà a la Plaça del Regne.

A les 14:30 hores Dinar al Casal.

A les 17:30 hores Concentració al nostre casal per anar a la DESFILADA DE PASDOBLE. A les 21:00 hores Prepararem la cremà del nostre monument infantil i tot seguit encendrem la traca per cremar-lo.

A les 22:00 hores sopar al nostre casal.

I quan arriben els bombers Cremà del nostre monument Gran.

Acomiadament del exercici 2016-2017 de mans de nostra Fallera Major i nostre President.

NOTA: La comissió es reserva el dret de qualsevol modificació en aquest programa de festes segons les necessitats o circumstàncies que puguen sorgir.

EDITA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA TULELL-AVINGUDA DIRECCIÓ CARRER XÚQUER, 72 46600 ALZIRA C.I.F. G-46817938 DIRECCIÓ I COORDINACIÓ ERIC DAVID PÉREZ CHUMILLAS COL-LABORACIONS ARTICLES ALFONSO ROVIRA MARÍN XUQUER VIU JUANJO SAURA PACO MORENO ESTELA LORENA MVS APORTACIONS FOTOGRÀFIQUES ALFONSO ROVIRA MARIN FALLA TULELL-AVINGUDA EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS ALEX OLIVER IMPRESSIÓ FALLA TULELL-AVINGUDA DISSENY I MAQUETACIÓ PANAL FALLERO ASSESORIA LINGÜÍSTICA JORDI GIMENEZ SERVEI ALZIRENY DE PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ TIRADA 250 EIXEMPLARS DIPÒSIT LEGAL V123-2016

2 4 5 6 9 10 11 12 13 14 16 18 19 20 22 38 44 46 52 58 62 64 70 73

President Junta Directiva Vocals Fallera Major Himne de la Falla Acomiadament Fallera Major 2015-2016 Acomiadament Fallera Major Infantil 2016 Junta Directiva i Comissió Infantil Recompenses Presentació Explicació de la nostra Falla Gran Esbós de la nostra Falla Gran Esbós de la nostra Falla Infantil Explicació de la nostra Falla Infantil Fotogaleria Passat, present i futur del Xúquer Estimem i respectem el riu El riu rodeja la història Ruta senderista pels Gorgos d’Anna i visita als Palaus dels Comtes de Cervelló Visita guiada al Monestir de Simat i cata de vins Riu Xúquer Les Falles, cultura i tradició. Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat UNESCO La porta fèrria del Xúquer Anunciants

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià”

Visita el nostre llibret a www.panalfallero.com/2017

EDITA

SEGUEIX-NOS EN

SUMARI www.fallatulellavinguda.com

2

b

envinguts al llibret faller de l’exercici 2016-2017 de la nostra Falla Tulell Avinguda. Hem treballat amb molta dedicació, il·lusió i esforç per produir aquest llibret. Desitgem que el gaudiu, almenys tant com nosaltres hem gaudit preparant-lo.

Aquest any està resultant un any molt especial. Ple d’experiències, de felicitats, d’esdeveniments, clar, d’algun maldecap, i sobretot, de satisfaccions. Aquest any l’estem construint entre tots, fomentant la màxima participació, perquè en la Falla Tulell Avinguda tots som importants. Des de cada membre de la comissió, passant per la Junta Directiva, la nostra benvolguda Fallera Major na Susi Soler, els vicepresidents, i jo mateix com a president.

Aquest any és el primer que jo sóc president de la Falla Tulell Avinguda. És un any, com vos podeu imaginar, molt especial per mi. I per això vull aprofitar este escrit de salutació per a agrair a l’equip de persones que està fent possible aquest

SALUTACIO president DEL NOSTRe

any, que ha estat donant suport des del primer moment, i a tota aquella o aquell que ha ajudat la Falla Tulell en algun moment des que va començar este exercici faller. Gràcies de veritat, i per favor continueu així, que encara ens queda viure lo millor.

També aquest any tenim un monument faller molt especial, de grans dimensions. El seu títol és “Aigües Térboles”, referint-se a la situació econòmica i social, que no sabem si es postcrisi, o enmig de la mateixa crisi, o, fins i tot, dins d’una més gran.

Com no pot ser d’una altra manera, no entrarem massa en la política, ni en l’economia, ni en la situació social. Hi ha altres fòrums més apropiats per a això.

La nostra tasca, que no és poca, és mantindre les tradicions de les centenàries Festes Falleres, fomentar aquesta cultura tan meravellosa de les relacions socials sanes, de, és clar, el bon humor, la “germanor” i l’ajuda mútua. I en aquest moment, recordem l’efecte tan beneficiós que tenen les Falles en l’economia: des de les indumentàries falleres, passant per la restauració, art i música, artistes fallers, pirotècnics, i un llarguíssim etcètera. I com sabeu, hui en dia, i més que mai, si l’economia va bé, o va malament, ens afecta a tots.

Tenim una altra cosa per celebrar, un fet que ha ocorregut este any i que el fa encara més especial. I és que tots aquestos beneficis de les Falles han sigut, per fi, també reconeguts per la UNESCO, que ha declarat Patrimoni de la Humanitat la nostra tradició fallera. Un altre motiu d’orgull i felicitat per a nosaltres.

Per tant, com podeu veure, estem molt contents i orgullosos d’allò que estem fent dia a dia, treballant per la tradició fallera i gaudint-la al màxim. I és per això que volem compartir aquesta felicitat amb vosaltres, com a lectors d’este llibret. I també, per descomptat, invitar-vos que ens visiteu al nostre casal, o ens acompanyeu com a fallers d’honor o com a fallers de ple dret.

Tindreu l’oportunitat de viure experiències molt intenses que vos faran avançar, de participar en moltíssimes activitats, d’ajudar els altres, i de fomentar tots els beneficis que he comentat abans. I això, ja no ho diem sols el fallers, també, per fi, ho ratifica l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a través de la UNESCO. Que visquen les Falles i que visca la Falla Tulell Avinguda!

David Tronchoni Plá

David Tronchoni Pla

.

3

4

FALLERA MAJOR

Susi Soler i Escribano President

David Tronchoni Plá

JUNTA

DIRECTIVA

PRESIDENT D´HONOR VITALICI Manuel Castellanos Sánchez VICE-PRESIDENT PRIMER Enrique Jose Bellver Terol VICE-PRESIDENT SEGON Beatriz Peris Catoira VICE-PRESIDENT TERCER Vicente Gómez Sos VICE-PRESIDENT QUART Eric David Pérez Chumillas SECRETÀRIA Carmina Martínez Hidalgo TRESORERA Yolanda Orts i Grimaldos DELEGAT DE LOTERIA Susi Soler i Escribano DELEGAT JUNTA LOCAL FALLERA Francisco Javier Marín Vazquez DELEGADA DE FESTES Eva Martínez Aguirre VICE-DELEGADA DE FESTES Carmen Catalán Campos DELEGADA DEL SECTOR Yolanda Orts i Grimaldos DELEGADA SECCIO FEMENINA María Beltrán Camarasa

VICE-DELEGADA SECCIO FEMENINA María Jose Marín Gonzalez DELAGATS DE CAVALGADA Mar Chorda Rodriguez Cristina Saura Pérez CASALEROS Vicente Gómez Sos Eva Martínez Aguirre DELEGAT DE MONUMENT Quique Donato Rubio PIROTECNIC José Enrique Oviedo Almonacid DELEGAT AUDIOVISUALS E INTERNET Eric Pérez Chumillas DELEGAT D´ACTIVITATS DIVERSES Juanjo Jose Saura Quiles Cristina Pérez Pellicer DELEGATS D´INFANTILS Amadeo Lambiez Gracia DELEGATS DE CADETES Ana Asensio Peris Jose Miguel Oviedo Marín DELEGADA DE SENIORS Vicenta Catoira Pérez

5

Alba Valenzuela Molina Alberto Pedro Salazar Alicia Gómez Martínez Álvaro Pedro Tudela Amadeo Lambiez Soler Ana Chordá Rodríguez Ana Donat Delgado Ana Gil Mompel Ana Luisa Andrés Peris Ana Egea Sierra Andrea Vila Ferrandis Ángeles Casterá Furió Antonio Asensio Fuster Antonio Vte. Castellanos Salvador Antonio Pla Grimaldos Bernardo Martínez Vidal Carla Ribera Palacios Carlos Asenjo Velasco Carlos Dalmau Chorro Carlos Dolz Cardona Carmen Serrano Mancebo Consuelo Colomer Sanjuán Cristian Pelufo Marco Cristina Serrano Nogues Dario Redondo Gran Eva María Camarero Pau Francisco Javier Martínez Redal Franz Castellanos Beltrán Gema Agustí Pardo Gonzalo Alcalá Galindo Guillermo Del Toro Alemany Irina Chordá Blay Jaime Dolz Cardona Joana Sales Juan Joaquín Muñoz Balaguer

Laura Piqueres Pascual Leticia Benavent Estors Lidia Gómez Martínez Manolo Catalán Campos María Motilla Robaina María Oviedo Marín Mariluz Marín González Mario Catalán Campos Mayte Escrivá Sanjuán Mercedes Cardona González Miguel Hernández García Mónica Palacios Colomer Nardi Pérez Bataller Nardi Salvador Alberola Paqui Rubio Morales Paqui Blay Valentín Pedro Correal Castellanos Quique Donato Rubio Rafael Dolz Sifre Rafael Mascarell Dolz Raquel Colomer Estornell Raquel Correal Tormo Raquel Dolz Cardona Raúl Mancebo Ruiz Richard Shreeve Rosa Tormo Verdú Salvador Ribera Femenia Salvador Ribera Palacios Sara Arribas March Sergio Escrivá Orts Sergio Talens Pla Silvia Martin Mayor Vicente Serra Camarena Zaida Pellicer Herraiz

VOCALS

6

E

stimats fallers i falleres, vull dirigir-vos una salutació des d’estes pagines, amb motiu de desitjarvós que gaudiu d’unes bones festes Josepfines. Comence una nova etapa fallera al vostre costat, amb la gran fortuna de fer-ho com a fallera major. Este és un any ple de novetats i canvis per a mi, esperant estar a l’altura d’esta gran falla. he tingut la sort de viure com és materialitzava el sommi i el treball de molts fallers, aconseguint ser anomenades, les falles d’Alzira com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, per l’UNESCO. moltes gràcies, als que tant han lluitat, per aconseguir tan gran reconeixement i enhorabona.

En uns dies començarem a disfrutar, de l’olor de la pólvora, l’aroma de les flors, els sons

SALUTACIO FALLERA MAJOR DE La NOSTRa

de la nostra xaranga, els balls, els monuments, desitge ansiosament que arriben, les que són per al mi els millors dies de l’any.

Enguany mes a mes, seran molt especials, per que les viuré al costat de David Tronchoni, el meu president, la directiva, i junt amb la resta de la comissió Tulell-Avinguda, a la que vull agrair totes les mostres d’afecte, amb que m’han acollit.

Només em resta, demanar als veïns disculpes, per les possibles molèsties que els podem ocasionar i que continuen fent gala, de la vostra paciència i comprensió, i com no, donarlos les gràcies a comerços, empreses i tot el que col·labora dónes interessadament, amb el vostre suport econòmic, sense vostés res d’açò seria posible. Vull invitar totes les persones que ens emboliquen, a compartir esta festa màgica i increïble, que són les festes falleres.

Susi Soler i Escribano

Susi SoLer i EscriBaNo

7

8

S

ota la llum del sol una flor que amaneix suau en sa dolçor impregnant d’aromes i vivor.

Somriures de matinada obrint-nos la porta tancada, la pólvora està preparada, entre notes la música brama aturada rialla i brillantor, nineta sorollosa.

Espurnes que porta el vent, sospir de l’alba callada.

Coets i carcasses sonant de valent, resplandeix el gesmil de primavera i seran, de la festa fallera, bandolers els teus ulls, i flors de tarongina les teues paraules, nineta perfumada i riallera, ofrena i abanderada d’alegria i tendresa.

PLEITESIA FALLERA MAJOR A La NOSTRa

Amadeo Lambiez

9

e

s la Falla de Tulell

a on s´acaba l´Avinguda un eixemple molt faller fet d´amor i fantasia.

D´una rosa i un clavell fet d´essència i clar color hem fet la Falla Tulell hem fet la Falla Tulell per a esta barrià d´honor.

El dia de la Plantà és el dia més amarc ja que tot ens pareix poc per al que ens vol ajudar a que el nostre monument brille com un dia clar. És la Falla de Tulell a on s´acaba l´Avinguda un eixemple molt faller fet d´amor i fantasia.

D´una rosa i un clavell fet d´essència i clar color hem fet la Falla Tulell hem fet la Falla Tulell per a esta barrià d´honor que és d´Alzira la millor

FALLA TuLeLlAvinguda

HIMNE

10

E

stimats amics, un any més ens disposem a celebrar les nostres entranyables festes; amb aquest motiu i com a acomiadament tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret.

Els records i els sentiments es multipliquen, i és moment de concloure els dos anys més importants de la meua vida fallera. Durant aquest temps de regnat he gaudit intensament de la festa, des d’un punt de vista diferent. Dos anys que m’han aportat més del que podia haver somniat.

I tot gràcies a vosaltres, els meus presidents Emilio i Javi, sempre recolzats per la Junta Directiva. Tots junts han estat pendents fins al més xicotet detall i m’haveu anat enriquint com a persona i com a fallera. Ho portaré sempre al meu record.

Al conjunt de la comissió, que és qui dóna forma i sentit a

cadascun dels actes, mai estaré prou agraïda. Per l’afecte i estima que m’heu mostrat igual que a la meua nebodeta Carmen.

Voldria donar les gràcies a tota la meua família, així com als meus amics per l’ajuda incondicional cada dia del nostre regnat, sempre pendents de tots els detalls. Per cada gest de suport, per cada somriure i per les vostres mostres d’estima.

Suposa un acomiadament dolç per a una Fallera Major deixar el càrrec l’any que són declarades les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Molts han sigut els actes de recolzament i sens dubte és un guardó ben merescut.

A Susi, la nostra Fallera Major, i a David, el nostre president, vull desitjar-vos un any meravellós ple de vivències que de segur recordareu sempre.

Ha estat un verdader honor ser la vostra Fallera Major!

Visca la Falla Tulell Avinguda i visquen per sempre les Falles d’Alzira!

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR DE La NOSTRa

Cristina Mª Pérez i Pellicer

11

A

questes paraules d’acomiadament, són d’agraïment… Agraïment a tota la família fallera de la falla Tulell-Avinguda, mai podré agrair prou la vostra estima i suport en tot moment, vos he sentit molt propet sempre.

Aquestos dos anys han sigut meravellosos, tots els actes fallers a què hem assistit els hem disfrutat al màxim.

Hem portat el nom de la Nostra Falla i el de les Falles d’Alzira per tots els racons on ens han portat esta gent extraordinària que formen la nostra Junta Directiva.

Carmen Masià i Pérez

A Cristina i a Javi, vull donarvos les gràcies per fer-me lloc al vostre costat. Sempre m’he sentit molt acompanyada i cuidada.

He crescut com a persona i molt més com a fallera. Coneixia la festa però estos dos anys m’han servit per a descobrir coses noves cada dia: un acte o una emoció, una sorpresa o un sentiment, una alegria, la llàgrima d’un faller o la rialles d’una fallera.

Hem celebrat triomfs, hem compartit decepcions, però tots els moments han sigut inoblidables.

Per a acabar, vull desitjar-vos a tots que disfruteu de les falles i d’aquesta falla, que és la Nostra, i és la millor.

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR Infantil

DE La NOSTRa

12

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL I COMISSIO DELEGATS JUNTA LOCAL FALLERA Carmen Masiá i Pérez Julia Martínez Marín VOCALS Anna Mera Andrés Ainoha Agustí Trapero Carla Asenjo Benavent Eric Pérez Martínez Gema Mones Guillem Gloria Asenjo Benavent Guillem Chordá Rodríguez Guillermo Del Toro Catalán Hugo Salvador Catalán Agustí Irene Andrés Serrano Iván Marín Gomar Jorge Asensio Peris Lola Del Toro Catalán Leo Soriano Gil Manuel Catalán Agustí Mario Catalan Edo Paula Ribera Palacios Rocio Mancebo Rocafort Sergio Masiá Pérez Teresa Mones Guillem

JUNTA DIRECTIVA COMISSIO Infantil

13

FLAMA D´OR I MURTA AMB BRILLANTS A TITUL POSTUM Antonio Castellanos Sánchez Enrique Amat Hidalgo FLAMA D´OR I MURTA Ana Luisa Andrés Péris FLAMA D´OR Vicenta Catoira Pérez Guillermo del Toro Alemany Carmina Martínez Hidalgo Jose Enrique Oviedo Almonacid

FLAMA D´ARGENT Ana Asensio Peris Franz Castellanos Beltran Ana Chordá Rodríguez Zaida Pellicer Herráiz COET D´OR Teresa Mones Guillen COET D´ARGENT Guillermo del Toro Catalán

RECOMPENSES JLF

PRESENTACIo

.

14

15

16

E

l monument faller d´enguany parla del descontrol qui hi ha al mon i del que esta passant en l´actualitat. Amb aquest panorama de segur que ens donen ganes d´enviaroho tot… A FER LA MAR! Del cos central de la falla, en mig de tempestes i marees arranca la figura d´una diosa que representa de ben segur la diosa YEMANYÁ. Segons la mitología, originalment, YEMANYÁ era la reina del mar, protectora de la familia, dels barcos y pescadors.

YEMANYÁ va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i volia cavalçar sobre les aigues amb cavalls blancs, a mes dels seus dofins.

Aquesta diosa era molt perillosa e inestable. Amb les seues emocions canviants, podía provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil.les i pacifiques, motiu

EXPLICACIO FALLAGraN DE La NOSTRa

pel qual mai ningu s´atrevia a provocar-la sense motiu. Donçs be, YEMANYÁ ha vingut a La nostra falla per ficar un poc d´ordre al descontrol que tenim avui dia a la nostra societat: corrupció, crisi financera i de valors, el canvi d´habitats o l´extincio d´essers vius son alguns exemples.

Conscienciats amb el medi ambient , que saben que el nivell de la mar es el resultat de l´escalfament global i del canvi climatic. Si la temperatura dels oceans continua pujant, on arribara l´aigua d´ací uns quans anys?

Per contra restar el caos del panorama Actual, la nostra falla ha trobat una sirena fallera.

Eixos sers de gran bellesa i preciosa veu que en si saven els mariners i els feien captius dels seus cantics. Molts mariners han trobat la mort en escoltar aquest cant tan sugeridor. La bellesa de la sirena ens servirá de lloaná a les dones falleres exaltant aixi la seua bellesa, gracia i elegancia.

Álex Oliver

17

..

.

AiguES TuRbiEs

18

ESBOS DE La NOSTRa

FALLA GraN

Álex Oliver

KunFu FaLla

19

esbos Álex Oliver

FALLa

Infantil

DE La NOSTRa

20

U

na nova banda d´amics ens a paregut en mig del carrer, son una banda molt coneguda per a tots els nostres menuts, ells son els personatges de KUNFU FALLA, venen un poc desorientats ja que venen d´un altre continent, venen amb ganes de coneixer als nostre xiquets de la comissio, compartir il.lusions i ganes de diversio.

D´una manera o de altra tots els conegem, el nostre personatge principal es PO una panda adult i pare de familia, se li veu un poc aturdit ja que el viatge a segut llarg i sa fet carrec de tots els improvists que el san surgit.

Tenia molta il.lusio de arribar asi a valencia i coneixer la nostra festa, una festa ja declarada patrimoni inmaterial de la humanitat.

Mira si es aixi que esta pensantse fer als seus fills fallera matjor

EXPLICACIO FALLA DE La NOSTRa

Infantil

i president infantil. Pero abans voldra que li ensenyem tota la nostra cultura, on mes mal eu podrá tindre de segur será amb la vestimenta, ja que el traje de saragueï, li be un poc ajustaet.

La nostra seguent personatge es MEI MEI, mare de familia, es una panda molt peculiar i molt presumida, com podreu observar les seues vestimentes son molt resaltants, molt peculiars. No faltaran per supost les seues joies desllumbranst, pero esta disposta a intregarse tambe amb la nostra festa i amb la nostra vestimenta.

BAO es un altre dels nostres visitants, en concret es el mes menut de tots i com no el mes inquiet, esta enamorat del seu pare i no el deixa ni respirar, com no, esta al·lucinat en tot el que esta vegent a la nostra ciutat i ja li esta digent a son pare que ell vol ser fallero i tirar molts coets.

LEI LEI filla de la familia se li veu que es una xiqueta molt reservada, amb els ulls

il·luminats d´emocions no vol pedre detall de la nostra festa, a vist ja els nostres pasacarrers, les nostres ofrenes, les nostres vestimentets i com no els nostres berenars per al xiquets i no vol pedre la ocasio de poder preguntar-li a sa mare: puc ser fallera mama?

VIBORA, una serp que acompanya sempre a la familia no pert detall tambe de tot el que esta passant, pero amb ella em tingut un xicotet contratemps, a anat a vore la mascleta i s’ha espantat i ha tingut que eixir corregent, pero ahí es on han entrat els nostres menuts de la comisio, perque an anant a dir-li que no pasa res i que disfrute de l’expectacle.

I per ultim el personatge mes sabi, el maestro SHIFU, ell serà l’encarregat de mesclar-nos amb les dos cultures, mesclar la cultura de valencia amb la cultura del japo, perque esta molt be defensar i traure pit de la nostra terra, pero avoltes no sabem be el que ens pergem a la resta del mon.

Álex Oliver

21

NosTres FaLlers 22

23

24

25

CAVAlCada 26

27

Actes FaLlers 28

29

30

31

HALloweEN 32

33

MiG AnY 34

35

RAl.Ly 36

37

. eL XuqueR alZiRa i 100 Anys deL PonT de ferro

38

A

cavall dels segles XI i XII, visqué a Alzira Ibn Jafadja, un dels poetes més brillants de la literatura àrab de l’època clàssica. Entre la seua àmplia producció destaquen els poemes on canta la bellesa de la seua terra, dels fèrtils camps i la fascinació que sentia pel Xúquer. També té uns poemes sobre les desgràcies ocasionades per les riuades, que començaren a ser habituals a partir d’aquest període i ja no deixaren de ser freqüents fins a culminar amb la Pantanada, segurament la més destructiva de totes.

El temor a les riuades a Alzira i altres pobles de la comarca és una constant per totes les destrosses i morts que ocasionaven, és cert; però no es pot oblidar tampoc l’efecte

positiu que les avingudes del riu, un segle darrere d’un altre, han produït. Precisament, l’ampli pla riberenc i amb un pendent tan reduït que el Xúquer es veu obligat a descriure impressionants meandres, és el resultat de les successives aportacions de sediments amb cada riuada.

El Xúquer, un dels 8 rius més importants de la Península Ibérica, va ser navegable de Cullera a Alzira fins a la construcció dels assuts i abans de ser regulat pels pantans portava una mitjana de 50 m3/s al seu pas per Sumacàrcer, d’aigües netes i de molt bona qualitat.

Amb Jaume I s’inicia la construcció de la Séquia Reial i l’assut d’Antella, a la qual seguirien altres assuts i un amplíssim conjunts de séquies, sequiols i braçals que condueixen l’aigua a totes les terres planes. Estes infraestructures van fer possible

PASSAT PRESENT I FUTUR DEL XUQUER

que l’arròs es convertira en un dels principals conreus a bona part dels pobles de la comarca i perdurà fins a la mitjania del segle XX, que anà decaient i el seu cultiu quedà reduït a les terres de marjal on encara continua fent-se. És innegable que aquest vast sistema de regadiu va reduir el cabal del Xúquer, però fins a l’any 1960 el riu aplegava amb força a desembocar a la mar a pesar que el conreu de l’arròs era molt més extens que no ara. És a partir d’esta dècada quan comença l’agonia del nostre riu, provocada per una explotació sense control, ni mesura del recursos hídrics.

A la Manxa Oriental comencen a transformar-se en regadiu enormes extensions de terres que es reguen de pou, però esquilmen aquell enorme aqüífer que fins a eixe moment era una de les principals aportacions d’aigua al riu Xúquer.

.

PAssAt PreSeNt i FutuR del Xuquer

39

Xúquer Viu

40

El fenomen també es dóna a les nostres terres, on es transformaren en terres de regadiu olivars, garroferars i fins i tot els cims de muntanyes. Es construeix el canal Xúquer Túria, en principi per a subministrar aigua potable a València, però després l’aigua arriba fins a Sagunt i rega una gran extensió de terres que abans eren de secà... No tardà molt de temps el riu a sofrir les conseqüències de tantes extraccions i durant llargs períodes de temps, per la tardor-hivern, baixava quasi sec, i arribà a quedar-se completament sec per Alberic l’1 de novembre de 2006.

D’altra banda, i segurament per efectes del canvi climàtic, les pluges han anat disminuint de manera notable, fins i tot quasi han desaparegut les temudes riuades i aquesta carència està fent-se notar tant al riu Xúquer com als seus afluents. Als rius Albaida i al Sellent el canyar cobreix el

llit del riu. I altres espècies de plantes invasores cobreixen a molts llocs la làmina d’aigua amb nefastes conseqüències per a l’ecosistema. I el bosc de ribera, típic de tots els rius, ha desaparegut quasi a tota la vora del Xúquer per la Ribera.

funcionament, tot i que s’hauria d’ampliar la seua capacitat de tractament.

Quant a la fauna les espècies de peixos invasors (lluç de riu, black bass o perca americana, alburn...) han fet quasi desaparéixer els peixos autòctons com la madrilla, el fartet o el samaruc.

Les tortugues de Florida s’han convertit en una veritable plaga a la Ribera Baixa. I encara hi ha altres espècies perilloses com el carranc americà o la clòtxina zebra.

Bé siga per tot el procés descrit o per altres raons la societat alzirenya va anar desapegant-se del riu, la gent ignora què li passa i no el té com una cosa de valor.

Mentrestant, des de les terres del Vinalopó i l’Alacantí sí que el desitjaven, i com que el riu no podien emportar-se’l han estat exercint una enorme pressió per endur-se l’aigua del Xúquer des de Cortes de Pallars, a uns 70 km riu amunt d’Alzira i estigueren a punt d’aconseguir-ho. Però això hauria suposat la mort per a un riu que com s’ha descrit abans, ja estava en estat greu.

Per si tot això no fóra prou greu, fins a 2007 no començà a funcionar la depuradora d’Alzira-Carcaixent, la qual cosa provocava una greu contaminació del riu i en arribar a Alzira l’aigua es tornava grisa i pudenta. Afortunadament des d’aleshores està en

Precisament, per lluitar contra este transvasament del Xúquer al Vinalopó, va nàixer l’any 2003 Xúquer Viu. Els primers anys foren molt intensos i durs per a la nostra associació, que es dedicà a informar dels problemes que anava a generar el transvasament, si es

.

PAssAt PreSeNt i FutuR del Xuquer

41

42

feia; així com conscienciar la societat comarcal i organitzar actes diversos (concentracions, protestes, manifestacions, denúncies, declaracions als mitjans de comunicació...).

Finalment al maig de 2005 es va fer una gran manifestació a Sueca on va acudir gent de tota la comarca i d’altres zones veïnes, i esta gran resposta social sense dubte ajudà el govern a redissenyar el transvasament i portar el lloc de la presa d’aigua a l’assut de la Marquesa, a Cullera, on els danys ambientals són molt menors. Actualment el transvasament està construït, però encara no funciona.

Al llarg d’estos 13 anys Xúquer Viu ha estat lluitant per aconseguir millorar l’estat del riu i de l’Albufera.

Un dels punts reivindicatius nostres permanent ha estat la demanda de cabals ecològics adequats per a mantindre els ecosistemes aquàtics, tant els

superficials (rius i Albufera) com els subterranis (aqüífers).

Precisament hi ha 13 pobles de la comarca que tenen l’aigua dels pous contaminada i no és potable. Hem recolzat les demandes d’estos ajuntaments perquè se’ls reconeguera una dotació d’aigua del Xúquer per al seu subministre urbà.

d’actuació contra les espècies invasores animals o vegetals per tal d’eliminar-les, o si això no fóra possible, tindre-les controlades.

QUIN FUTUR VOLEM PER AL XÚQUER?

Demanem a tots els ajuntaments que limiten amb el riu Xúquer o algun afluent que facen (si no en tenen cap), un lloc d’accés al riu on la gent puga acostar-se i gaudir del riu, així com que s’estimule l’ús esportiu o d’oci dels rius.

Volem que es revisen els cabals ecològics del Pla Hidrològic del Xúquer i que no siguen tan restrictius; així com que es puga provocar una crescuda CONTROLADA del riu quan siga convenient, per tal de netejar el llit, òbviament sense produir danys fora del caixer.

Esperem que es porte a terme el Projecte de Restauració Fluvial del riu Xúquer que inclou entre altres tasques la repoblació del bosc de ribera o la modificació de l’amplada del riu allà on està més estrangulat i provoca perilloses retencions d’aigua en cas de riuada.

Aspirem que millore el sistema de depuració de les aigües residuals urbanes a fi que la qualitat de l’aigua al final del riu no siga tan diferent a la que entra a la comarca.

I en general, voldríem que el Xúquer i els seus afluents siguen valorats, respectats i estimats com es mereixen, com joies que la natura ha volgut que travessaren el nostre territori.

Exigim que es dissenye un pla

XÚQUER VIU

.

PAssAt PreSeNt i FutuR del Xuquer

43

44

L

es inundacions del passat mes de desembre,ens han mostrat de nou, que la Ribera és un lloc inundable, sobre tot Alzira. Ens han mostrat la nostra fragilitat davant de les avingudes del Xúquer.

Encara no han passat trenta anys després de la darrera riuada de 1987 i ja hem comprovat com l’interès econòmic, la desídia d’alguns (i de algunes), o el desinterès d’altres, han facilitat l’oblit de la nostra situació de feblesa davant el riu.

Tulell està planificat i edificantse, tenim un poliesportiu a vora riu. S’intentà un polígon comercial en Vilella, en un lloc clarament inundable, els informes tècnics ho deien, les pluges ho demostraren,

malgrat el suport que li donaren alguns partits del poble en aquell moment, s’inundà, i es paralitzà. Les persones que saben més d’inundacions, sempre ens adverteixen que quan més construïm en les zones inundables, més greus seran les conseqüències de la següent riuada. Sembla que no els escoltem.

Tenim un pla contra les avingudes pendent de executar en gran part, sobre tot en el que afecta més directament al terme d’Alzira.

Tenim un riu que és l’eix vertebrador mediambiental, històric i econòmic de la nostra comarca, en procés de deteriorament continuat, en gran part perquè ens oblidem d’ell.

El problema dels barrancs locals esta pet solucionar, està darrera vegada ens hem salvat per pels d’una inundació del Barri de les Basses. Les persones que vivim a Alzira, som

ESTIMEM I RESPECTEM EL RIU

les més interessades en canviar esta situació, doncs som les més afectades.

Fa trenta quatre anys vàrem ser capaços de treballar de valent, molt sovint units i de forma altruista, per tirar endavant després de la “pantanà”. Ara podem tornar a fer-ho per evitar catàstrofes, donar seguretat als nostres barris i recuperar l’immens patrimoni mediambiental que és el nostre riu.

Cal que exigim a la Generalitat col·laboració pel col·lector de les basses, com ha fet el nostre alcalde. És imprescindible millorar el drenatge al riu dels barranc de Barxeta i de la Murta. Així com afavorir el drenatge del riu, especialment cap a l’Albufera i l’Estany, per a que no tapone l’aigua durant les avingudes, però sobretot augmentar l’amplària de l’espai fluvial del riual seu pas pel terme d’Alzira, per protegir-nos, però també

45

ESTIMEM i RespecTeM el Riu

per tornar a tindre un riu per nadar, anar en piragua, pescar o veure els pardals. Fa cinquanta anys que no es veuen xiquets nadant baix del pont de ferro.

Totes estes actuacions estan estudiades i avaluades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer des de fa anys. Sols la desídia i el desinterès vers Alzira i la Ribera per part de la Confederació i del govern espanyol ha fet que estos projectes estiguin acumulant pols en els calaixos. És la nostra responsabilitat mobilitzar-nos i aconseguir-ho, per la nostra seguretat i pel nostre riu. És la responsabilitat (i cal que siga una exigència del conjunt de la ciutadania) dels nostres dirigents locals que no es continue edificant prop del riu, per a facilitar que es facen les infraestructures que necessitem per protegir-nos i per que el Xúquer siga la gran reserva mediambiental de la comarca.

Tomàs Pérez

46

e

l Xúquer marca el desenvolupament d’Alzira.

La situació estratègica de la ciutat en estar al costat del llit i rodejada d’aigua la va convertir en un nucli molt important durant l’època musulmana. El llit es bifurcava i deixava en el centre una illa de difícil accés i fàcil defensa. Les seues terres fèrtils es van convertir en referent a València.

Alzira és una ciutat situada en un punt clarament estratègic de la Ribera del Xúquer. El perquè de la ubicació d’Alzira en el mapa va estar molt clar per als que van decidir niar ací fa segles. La clau estava en el riu, en l’antic llit. Fa centenars d’anys es bifurcava deixant en el centre una espècie d’illa perfecta per a l’abastiment permanent d’aigua com a punt de difícil accés, de fàcil defensa

EL RIU RODEJA LA HISTORIA

davant d’ocasionals invasors. La ciutat estava totalment rodejada d’aigua i en el centre del cercle que formava el llit del riu, es va fer una ciutat i els musulmans li van donar per nom Algetzira (l’illa). D’Algetzira a Alzira no hi ha més que una contracció.

Seguint el llit del Xúquer, fins als primers anys del passat segle XX, arribaríem a una zona en la qual el riu faria un important esquivament a la dreta del seu llit, penetrant enfront de les muralles, prosseguint per la partida de l’Alborgí, hui avinguda Lluís Suñer, fins a arribar a la plaça del Regne, on es trobava amb el Barxeta, per a continuar abraçant la ciutat per l’avinguda dels Sants Patrons, doblegant a l’altura del que va ser fins a 1976 el teatre Casablanca, i per Tulell tornar al seu llit inicial per la zona prop del Pont de Ferro.

En arribar l’aigua on confluïxen l’avinguda dels Sants Patrons amb el carrer Calderón de la

Barca, dos casalicis descansen sobre un illot. Estan dedicats als Sants Màrtirs d’Alzira, els germans Bernardo, María i Gràcia, que van ser eregits en el pont en 1717 a costa dels alzirenys Nicolás Bas i el canonge Cervera. Entre octubre de 1966 i juliol de 1967, després de la crescuda del riu, que allà per 1920 havien sigut tallades les aigües abans de travessar el vell pont de Santa Maria o de Sant Gregori, el pont del Raval, de Sant Agustí i finalment de Sant Bernat, va ser destruït, que deixà en el centre de l’avinguda els casalicis. A finals de 2007 estes emblemàtiques figures van ser traslladades al seu lloc original, reforma que es va fer en 502 dies.

Seguint el llit antic del Xúquer pot percebre’s en arribar a Alzira, encara que no es puga veure completament, el circuit murallat que existia. Alzira, com totes les places musulmanes importants d’Al-Andalus, estava

.

EL Riu rodeja La Historia

47

emmurallada per una doble raó, tant per les possibles invasions com per a impedir, en la mesura de l’impossible, les crescudes i inundacions, no menys traïdores del major enemic de l’horta, del major dels seus amics i benefactor com és el Xúquer.

A l’entrada a Alzira per la part oriental, arribant des de la capital de província, podem veure el parc Aràbia Saudita. Sobreeixint de la història més antiga, hi ha un llenç de muralla medieval de quasi 150 metres de longitud que ens recorda desenvolupaments anteriors, sempre amb el riu com a protagonista. En les proximitats a plaça del Regne, en el cantó on se situava el mercat de detall, prenent la muralla direcció nord abraçant la població, es van trobar vestigis importants d’aquella fortificació, amb la qual els musulmans van voler preservar el seu Algetzira de qualsevol mal exterior.

Des que a principis del segle IX, diverses tribus berbers

procedents del nord d’África van caminar per tota la costa mediterrània buscant un lloc

on ubicar-se, van trobar este, la terra de la Ribera, en este cas Alzira, on les seues fèrtils terres no es van cansar de donar a aquelles gents el cent per un del treball que els prestaven. Va suportar perfectament els estranys cultius a què va ser sotmesa com una de les més florents i riques de l’interior valencià.

En plena dominació musulmana, Edrisi, un geògraf àrab, descrivia les meravelles d’Alzira i el seu entorn, donant a més detalls sobre les terres alzirenyes del segle XII. D’una quantitat d’arbres fruiters perfectament atesos i regats, així com de l’enorme veïnat que acollia l’Alzira àrab de fa quasi mil anys.

Gents importants i influents vivien a Alzira i el nombre de persones transeünts era notable.

Alfonso Rovira i Marín

48

El riu que va passar a ser una séquia Déu meu!, que bell corria el riu en el seu llit, més deliciós per a beure que els llavis d’una bella, corbat com les polseres, rodejat per les flors com una via làctia! Es feia de nit vorellat per les branques, com a pestanyes entorn d’una pupil·la blau cel.

El vent resava amb els rams i cabrejava l’or del crepuscle sobre la plata de la seua aigua.

Així escrivia del nostre riu, el Xúquer, Abu Ishaq Ibrahim Ibn Jafaya, poeta àrab nascut a Alzira en 1058, difunt en 1138. Resulta molt interessant reconéixer la formació neoclàssica del nostre poeta, que no tenia preocupacions materials ja que posseïa a Alzira una xicoteta propietat que li garantia ingressos amb folgança, per la qual cosa no va haver d’exercir cap ofici, fet que li va permetre una vida regalada dedicada a l’observació. Gràcies a això ens va deixar bellíssimes

descripcions de Yazirat Supr (Alzira del Xúquer), les seues aigües, estanys i les seues fèrtils hortes.

En els últims anys de la nostra era s’ha escrit molt sobre el riu que banya les nostres terres, com ho va fer fa 900 anys el nostre il·lustre paisà Ibn Jafadja, encara que en aquells temps sí que es podia cridar el Xúquer viu! Fa alguns anys vaig tindre la sort de contactar amb Jaime Lacasa, un alzireny molt enamorat de la seua terra, que va morir als Estats Units, on residia. Em despedia des d’Alzira en un dels meus contactes per correu electrònic dient “des del millor poble del mas, a la vora del Pare Xúquer...” . Contestació de Jaime: “Voldràs dir des d’Alzira, a la vora de la ‘séquia’, que és el riu Xúquer hui”.

Fa molts anys, almenys setanta o més, el que subscriu, amb altres amics d’edat escolar, podem certificar que en la nostra infància, als deu anys

.

EL Riu rodeja La Historia

49

50

.

EL Riu rodeja La Historia

51

nadaríem al Molinet, una zona dos-cents metres riu amunt del Pont de Ferro, precisament per davall del hui pont de la variant, al qual l’Ajuntament li va posar el nom de José Pellicer, alcalde que va ser d’Alzira i el que “parió” la variant. Allí estaven les ruïnes del que havia sigut un molí dels molts que va haver-hi a Alzira, “el molinet”.

També creuàvem el riu nadant per davall del Pont de Ferro.

Una altra particularitat tenia el riu: les dones es banyaven en la zona del gual, uns metres més avall per on desembocava el Barxeta.

El llit del riu pel qual discorre l’aigua “plateada”, com ens assenyalava unes línies més amunt el poeta, cobria tot l’eixample del seu llit. Pots donar fe que al maig de 2001 vaig estar a Alcalà de Xúquer, uns quants quilòmetres més amunt del curs del riu, on vaig poder comprovar que l’aigua que per aquell paratge discorre és neta i clara. Què passa amb el

corrent mil·lenari d’aigua d’este riu en arribar a la comarca de la Ribera? Crec que alguna cosa hauria de fer la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que des dels catastròfics esdeveniments, invasió de les seues aigües pels pobles de la comarca, accentuats en els anys 1982 i 1987, no s’ha realitzat, Que sapiem, cap neteja a fons ni dragatge al seu llit. Els responsables d’esta institució es portarien moltes sorpreses si dragaren el llit, almenys a la Ribera. L’incivisme més brutal dels habitants d’esta comarca ha fet que les aigües, si alguna vegada ens han portat catàstrofes, han sigut sempre més beneficioses per al regadiu de les nostres hortes i tarongerars. Trobarien en la urgent necessitat de neteja del llit, arbres, branques, canyes i... molts articles que no tenen a veure amb la mare naturalesa, com llavadores, frigorífics, motocicletes, bicicletes...

El Xúquer viu, però si no l’ajudem, si es continuen abocant al seu llit productes nocius, els assegure que tindrem oportunitat d’assistir al seu funeral... i això no és bo per a ningú. Pensen i recapaciten.

Alfonso Rovira, exdirector de Ràdio Alzira

52

A

la part més baixa de la Canal de Navarrés afloren les aigües que s’escorren del Massís del Caroig fins al riu Sellent al seu pas per la població d’Anna. Aigües gelades que modelen barrancs i canons a esta part més ampla de la vall.

El terreny escalonat afavoreix la formació de cascades que caven xicotets llacs denominats “gorgos”. Raconets idíl·lics perfectes per al bany i per a gaudir de la natura.

En esta excursió arribárem de matí al pàrquing del Gorgo de la Escalera; una vegada vam estar tots preparats començàrem la caminata fins a la part baixa del canó per sendes serpentejants travessant un bosc de carrasques i pins amb molt de pendent obligant el senderiste a estar molt alerta per evitar

caigudes. En la part de baix trobem un riuet que cal creuar botant de pedra en pedra per a continuar una senda ascendent que ens porta per camps de gramínies, fins a un bosc tropical amb molta vegetació en el qual l’Ajuntament d’Anna ha col.locat passarel·les i baranetes per a facilitar el pas fins als xops que formen un túnel que s’obri a l’enorme cascada que baixa del Gorgo de la Escalera.

Meravellats per la bellesa d’este lloc no poguérem resistir-nos a prendre el bany dins de la cascada d’aigua gelada que cau prop de 30 metres d’alçària.

Després de refrescar-nos continuàrem la senda i visitàrem l’antiga central hidroelèctrica abandonada que ha quedat envaïda per la vegetació i forma un extrany paisatge on la natura recupera el domini.

Baixant de nou, i tornant enrere, pugem la senda que en alguns llocs ofereix una certa dificutad amb trams als quals cal

escalar i sortejar els desnivells del terreny amb habilitat i precaució. I aixi aplegàrem al Salto de la Canal, que estava sec a consecuència de la falta de pluges i la sequera dels últims mesos, pero el Gorgo sí que comptava amb bona cosa d’aigua.

Arribàrem al Gorgo Gaspar quan la calor apretava i al voltant de les 11 paràrem a disfrutar d’un esmorzar campestre amb allò que dúiem a les motxilles.

Una vegada recuperades les forces ens dirigírem a la població d’Anna, on havíem concertat la visita al Palau amb la guia oficial de l’Ajuntament.

El Palau dels Comtes de Cervelló és original del s. XIII i va ser modificat diverses vegades al s.

XVIII i remodelat definitivament al s. XX amb una estètica àrab que recorda una xicoteta Alhambra.

Hi ha constància escrita que Felip III va vendre la vila d’Anna

rutA SENDERISTA PELS GORGOS DANNA I VISITA ALS PALAUS DELS COMTES DE CERVELLO

Ruta Senderista PeLs Gorgos Danna i Visita Als

53

Juanjo Saura

54

als comtes de Cervelló i d’ací ve el nom del Palau. Actualment pertany a l’Ajuntament, que el va comprar a la família Trénor, propietaris de l’edifici des de 1890.

paelleta que ens esperava i comentàrem les anécdotes de “La ruta de l’aigua”, la nostra aventura, una aventura que quedarà en el nostre record i en el record de la nostra falla…

La visita va ser ràpida i divertida.

Després tornarem on teníem els vehicles per a agafar les tovalloles i baixàrem els quasi 140 escalons que ens conduïren al Gorgo de la Escalera, un dels llocs més bonics de la Comunitat Valenciana, amb aigües color turquesa i un assut que permet prendre el bany sense perill en un llac de dimensions considerables.

La falla Tulell Avinguda.

Remuntàrem el riu pel barranc baix de les figueres i jugàrem a botar des dels trampolins que formen les roques naturals.

Gaudírem de l’aigua fresca i férem fotografies aquàtiques per tot arreu.

A les 13.30 hores ens reunírem tots, de nou, al pàrquing per tornar al Casal de la nostra comissió, ens menjàrem la

Ruta Senderista PeLs Gorgos Danna i Visita Als

55

56

Ruta Senderista PeLs Gorgos Danna i Visita Als

57

58

e

l 15 d’octubre de 2016, de bon matí, un grup entusiasta de fallers d’esta comissió ens vam donar cita a la plaça del Regne d’Alzira per a disfrutar d’un matí diferent. Un matí monàstic a Santa Maria de la Valldigna.

La guia oficial del monestir, Reme Pérez, ens va rebre puntual en la porta principal o “Portal Nou” per a informar-nos de com transcorreria la visita que donaria pas, al migdia, a la segona part de l’esdeveniment: Un tast de vins monàstics a càrrec de l’expert enòleg, el senyor Miguel Ángel Martín, amb qui havíem concertat prèviament el dit curs.

Amb els primers rajos de sol del matí va arribar discret el senyor Claudio, actor local i entés en les vicissituds de l’orde i en un

plis-plas es va transformar en fra Perutxo que, amb sigil, va adoptar una posició central en el pati dret, i amb les mans juntes va estar orant mentres els assistents es reunien després d’esmorzar.

Fra Perutxo, molt atent, ens va donar la benvinguda i va explicar als visitants, amb tocs d’humor, les etapes d’esta visita en què passaríem per les que, al seu dia, foren les distintes estades d’este complex edifici.

Així, doncs, del “Portal Nou” anàrem a “La Fuente”, i d’allí al Claustre, on ens va contar la vida quotidiana del monestir en el qual convivien dos tipus de monjos diferenciats, tant per la seua vestimenta com per les seues ocupacions.

Els monjos professos, descendents de famílies nobles, més cultes, es dedicaven a copiar els llibres, a la lectura i l’escriptura i vestien hàbits blancs; mentres que els monjos llecs vestien de color marró fosc

i realitzaven labors manuals de construcció, agricultura, neteja, cuina i el que ens va portar a nosaltres fins allí: l’elaboració pròpia del vi monacal.

El vi era considerat, en aquell temps, any 1298, un aliment important: “Con pan y vino se anda el camino”.

Ambdós tipus de monjos, els professos i els llecs (entre estos segons es troba fra Perutxo) vivien en perfecta harmonia, tant és així que quan un germà de la congregació cometia una falta, o feia quelcom incorrecte, estava ben considerada la labor del delator (tan mal vist actualment) . El germà acusat se sentia agraït per això per a així corregir els seus defectes i poder millorar, tant ell com l’Orde.

Els cistercencs d’este monestir procedents al seu torn del de Santes Creus, es regien per la Regla de Sant Benet, que era així un motor en les evolucions tècniques de l’època com la

VISITA GUIADA AL MONESTIR DE SIMAT I CATA DE VINS

VISITA Guiada al Monestir de Simat i caTA de Vins

59

Juanjo Saura

60

VISITA Guiada al Monestir de Simat i caTA de Vins

61

manufactura d’aladres per al camp o la construcció de molins hidràulics que permetien l’obtenció de farina en grans quantitats. I tot això fent honor a la norma de l’”ora et labora” ja que, això sí, no descuidaven gens les seues funcions litúrgiques que ocupaven gran part del seu temps.

Després del descans i xarrada en el claustre continuem per les arcades al pati, enfront del Palau de l’Abad, per a disfrutar de les vistes de la Valldigna.

D’allí anirem al refectori, on menjaven els monjos en silenci mentres un d’ells llegia les Sagrades Escriptures Ja feia calor quan ens dirigírem a l’església, on s’estava molt fresc. És l’edifici més gran dels existents i es troba ja restaurada; en el procés de restauració s’han intentat esborrar els danys causats per la població i que van ser emmascarar les pintures i frescos de les parets durant

els anys que van estar exposades a usos particulars, inclús com a magatzem agrícola, molt després de ser expulsats els monjos durant la Desamortització de Mendizábal l’any 1835.

En eixir de l’església fra Perutxo ens va acompanyar al capítol següent de la nostra visita: el curs de tast de vins a càrrec de l’empresa www.enocatas.com.

Una enorme taula en forma de “U” vestida amb tovalles blanques i copes de vidre molt fi ocupava el perímetre de la sala Capitular on vam ser acomodats tots els assistents, quedant en el centre el professor i enòleg, el Sr. Miguel Ángel d’Enocatas. com, que ens va explicar algunes curiositats del cultiu de la vinya, la seua recol·lecció i l’elaboració del vi, fent especial insistència en tots els passos del procés del tast d’un vi.

Ens va desvelar els secrets de les tres fases del tast, la visual, la nasal i l’oral, o gustativa,

que va fer les delícies dels assistents.

Vam poder tastar així caldos blancs de la zona de Ceps i negres aromàtics de Cariñena, Castella-Lleó o Navarra per a acabar amb un dolç vi monacal de Torís que ens va deixar en el record un dolç amb sabor de dàtils i mel.

62

L

ES OMBRES

Passa pel meu poble el Xúquer, creuant traspassa les ombres, que entre les silencioses cases el riu porta les seues memòries.

Només les hores es recorden el temps que amb ell han passat, els arbres blancs commemoren en baixar tranquil cap a la mar.

Les rames del salze caigudes tremolant serpentegen a l’aigua, ratllant fan dibuixos per les ones on es dignifica la submisa natura.

Baixa amb les aigües tranquil·les. el seu voltant exhibeix la senyera, els recessos que l’aigua ondulen on el riu Xúquer dignifica la Ribera.

RIU XUQUER

.

RIU XuqueR

63

r

IU XÚQUER

Oh!, riu Xúquer que pel meu poble passes, naixes a la conca per les terres altes, i serpenteges la plana Manxa a València aplegues, entre muntanya.

Ribera alta ribera baixa curses les dues entre esbarzers i canya, i al mar tu aplegues en aigües manses.

Oh!, riu Xúquer, que pel meu poble passes.

Paco Moreno Estela

64

J

a fa uns anys quan la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i la Junta central Fallera, van remetre l’expedient perquè es formalitzara la candidatura de les Falles com a Patrimoni immaterial de la humanitat, ja que en el dit document es plasmaven tots els aspectes de les festes perquè ens agraciaren.

Pues ja dit i fet.

Aspectes que a Alzira sonarien, com Així Crideu amb mi als quatre vents, Vixca Alzira i Vixquen les Falles.

Estem presenciant un acte que es produïx en la ciutat d’Alzira l’últim cap de setmana del mes de Febrer o la primera de Març, és la Crida, una Dona convoca a tot un poble per a celebrar

i viure una de les festes més peculiars, multitudinàries i participatives d’occident, és la culminació d’un Any de treball, comencen les Falles d’Alzira.

Hi ha cròniques medievals que compten que alguns xiquets tiraven fustes al foc quan el dia començava a fer-se més llarg.

També hi ha qui parla de dragons, que des de l’alt de les fogueres oferien el seu foc protector perquè les collites donaren el seu fruit. fa uns dos-cents anys els veïns de la ciutat llançaven el material que ja no servia i ho cremaven però la base de les falles valencianes tal com les coneixem actualment té més de cent cinquanta anys, quan alguns carrers de valència eren invadides per estranys monuments fets de fusta, te-les i cera, una festa popular que s’ha expandit a través de més de 700 falles, per molts pobles de la geografia valenciana i inclús de mes allà, com els antics

grecs, els valencians porten les festes de les falles allà on van.

La festa de les falles és com un sistema planetari amb un nucli solar el Monument faller, La falla.

La Falla és un monument Artístic i efímer que ha costat un any de fer i on han treballat moltes persones, es plantara ritualment el quinze de març, és el moment màgic, de la planta, o acoblament de la Falla. La Falla té una estructura interna de fusta que va recobrint-se de cartó, te-les i nous materials, a poc a poc endevinem el caràcter festiu, satíric i crític del monument, gràcies a les històries que compten els ninots.

El ninot és l’element nuclear de la falla, amb identitat i història pròpia, les falla s’integren en l’entramat urbà i transformen la ciutat en un organisme viu i de participació ciutadana. Açò es demostra any rere any, quan la societat vota democràticament

LES FALLES CULTURA I TRADICIO PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

UNESCO

.

Les FaLles cultura i tradicio

65

Lorena mvs

66

l’indult al millor ninot, esta figura se salvara del foc i formara part del museu del ninot, un espai on es respira respecte pel passat i la tradició.

L’obertura de les falles a l’espai urbà, permet la participació dels ciutadans i dels visitants de tot el món, este esperit, projecta al món l’espai cultural de les falles.

La difusió de l’espai cultural festiu, mes allà del monument permet la sostenibilitat de béns immaterials autòctons arrelats als costums valencians, Al voltant de la falla orbita el Casal, és un Àgora de Cohesió social, sense diferència d’edat, sexe o procedència, els ciutadans e vertebren a través dels casals on es treballa 12 mesos a l’any, en estos es creguen equips, són les comissions de Falla, les encarregades de coordinar les activitats, culturals, socials i solidàries, perquè la festa també té una banda sonora original, la música tradicional valenciana acompanya

ritualment gran part dels actes, la festa de les falles ajuda a conservar el tabal i la dolçaina, instruments genuïns i peculiars, però si hi ha una banda sonora coral, hem de buscar-la en les bandes de música que acompanyen als grups fallers mantenint unides partitures associades a les festes.

I per la venes de les falles també corre la pólvora, amb manifestacions autòctones en forma de mascletades i trons de bac, els professionals pirotècnics són una mescla d’alquimistes i científics que experimenten la màgia del foc i del soroll, dota a la festa d’un soroll que fa bategar al cor d’una manera sorprenent.

Molts dies València és un núvol de pólvora on l’olor transporta al visitant molt lluny del món.

Un planeta fonamental que orbita al contorn de la falla, és la cultura escrita que genera la festa, allí mateix al peu dels ninots, el ciutadà pot llegir

.

Les FaLles cultura i tradicio

67

68

.

Les FaLles cultura i tradicio

69

en la llengua dels valencians, uns versos satírics que fan crítica oberta, sobre temes d’actualitat.

que transmeten oralment els coneixements entre generacions per a aconseguir una bona falla.

El monument porta associat un llibret una publicació on es comenta i descriu la temàtica de la falla de forma irònica i desenfadada. Un dels signes d’identitat d’una cultura és la seua llengua, i les falles van preservar la llengua dels valencians en moments en què inclús estava prohibida.

L’any 2011, el procés de construcció de les falles s’inclou en els plans d’estudis de formació professional. Els Fallers i les falleres estimulen activitats tradicionals que han passat de pares a fills, molts vestits que lluïxen les protagonistes de la festa estan fets amb telers de més de 300 anys, cada vestit és diferent i manté viva una tradició centenària.

Actualment molts erudits i investigadors treballen des de diversos camps del saber sobre la importància de la festa.

Al voltant de la falla orbiten els satèl·lits de l’artesania, artesans autòctons que creguen productes únics en el món autèntics, un dels col·lectius més importants són els artistes fallers, mitat arquitectes, mitat pintors, escultors, enginyers, decoradors, a poc a poc de les seues mans sorgix el monument, són artistes

Molts monyos i pintes que formen part de l’estètica fallera, són herència entre generacions i producte de la investigació rigorosa de molts especialistes, el mateix passa amb els palmiters, orfebres, loutiere, o ciselladors, són professions associades directament a les falles, sense elles moltes desapareixerien.

Les institucions han cuidat les falles ajudant a dignificar-les

en moments difícils, apostant sempre per la conservació i la continuïtat d’una de les festes més exuberants que existixen ara mateix. La modernització de la festa i l’adaptació als nous temps és ara mateix un dels objectius més importants de totes les institucions, perquè les falles de València continuen cada any amb la seua personalitat però sense renunciar als nous reptes tecnològics.

El 19 de març es cremen tots els monuments fallers, la roda del temps ha girat 365 dies una vegada més, la falla reivindica el barri com un element de cohesió humà i sostenible multicultural, intergeneracional i integrador, aquella nit moltes poblacions de valència són una gran foguera, un foc purificador que ho neteja tot i fa que tot comence novament com el fènix de les cendres d’aquelles falles, tornarà a sorgir el geni i l’energia per a construir les del següent any.

70

A

lgetzira -la vella illa segons els àrabs que van poblar estes terres- era una Vila murallada, inexpugnable militarment, rodejada pel riu Xúquer que l’abraçava amb les seues aigües. Al transcórrer el temps, van ser vaig construirdos ponts d’accés a ella. Que sapiem, el primer d’ells, en el camí de València, va ser el de Santa Maria, que després va passar a denominar-se de Sant Gregori, per l’ermita que a un dels seus laterals, a mitat de trajecte del mateix s’uvicaba. La seua construcció pareix que va donar començament en 1308, acabant les seues obres en 1239, invertint-se 143.700 sous.

El Pont de Ferro Molt prop del Pont de Sant Gregori, riu baix, al voltant dels anys 20 del passat

segle, s’estaven acabant les obres del Pont de Va ferrar, el projecte de les quals va ser realitzat per l’enginyer Enrique González Granda, per encàrrec de la Direcció General d’Obres Públiques de l’Estat, el pressupost del qual va aconseguir les 400.000 pessetes. Este pont, sense més suport que els estreps carreus edificats sobre els marges del riu, creua el seu llit, té 72 metres de llum.

Va ser construït per l’empresa “La maquinista valenciana” i va pesar 340 tones. En les obres estava previst realitzar, alhora que es construïa al pont, la demolició del de Sant Gregori -en 1921-; tancar el braç mort del riu, que tancava la ciutat en una illa. La construcció de murs o ampits de pedra carreu de contorn, com coneixem en l’actualitat, per a la defensa de les avingudes del riu. Ángel Ares Álvarez, corresponsal de Les Províncies

LA PORTA FERRIA DEL XUQUER

i col·laborador de Ràdio Alzira, en revista setmanal “AlziraCartelera”, del 18 de febrer de 1962, arreplegava en esta publicació a manera de pensament, la qual cosa el pont opinaba... “Cuántas generacions han passat pel meu malparat cos. Quant he patit amb les inclemències del temps, que sense parar s’han abatut sobre els meus membres.

Quanta ha sigut l’aigua que va discórrer davall la meua atenta mirada, sentint constantment eixe dolç rumor del seu continu lliscar per estes arenes del seu llit? Quants triomfals matins, quantes lànguides vesprades, propícies nits, albes incertes, va gaudir mon juventud?. Però ara, al córrer el temps, i en la soledat de les nits, quan només es perceben els misteriosos sorolls nocturns, que sonen misteriosament en les meues oïdes, cansats de tant tràfic diürn, m’agrada recordar.

Inici de la construcció Va ser en

L a PoRta FerrIA deL XuQuer

71

1911 quan va començar la meua construcció que va finalitzar i va inaugurar en la vesprada del diumenge 16 de desembre de 1917 , després d’haver-me sotmés a rigorós examen. Des de llavors venge prestant els meus servicis ininterrompuda ment. Crec que va ser en 1961, quan entre els molts rumors que el vent porta i es porta a través dels meus membres, em vaig assabentar de que prompte tindré un substitut.

La veritat, la notícia no em va causar gran impressió, l’esperava fa temps, este no passa debades i crec que ha quedat un poc per als temps actuals. De moment potser em destinen a “servicios auxiliares”, però el meu fi està pròxim, ho pressent; però ho espere amb gallardia, tinc la certesa del deure complit.

Perquè no; com predeia Ángel Ares fa 55 anys, no ha passat el nostre volgut pont a “servicios auxiliares”. Antany, ho saben

els alcireños, transitaven carros portant el daurat fruit, la taronja per al seu embarcament en l’estació de ferrocarril i tartanes traslladant viatgers a l’estació de ferrocarril del Nord; però en l’actualitat després d’haver sigut restaurat en diverses ocasions de pintura i obres en la seua calçada, així com en les seues estructures més vitals, continua prestant un bon servici, encara que, recordem, va estar a punt de ser destruït per una de les bombes que va tirar la “Pava” en plena Guerra Civil, que no va aconseguir el seu objectiu en què havia d’impactar. Esta bomba -que sapiem- mai va ser buscada en el llit del riu i quasi amb certesa afirmem que allí es trova.

No obstant això, desitgem afegir que la restauració més important que ha patit el nostre volgut pont de ferro, va estar a càrrec d’una empresa especialitzada, de Cintruénigo (Navarra) , que el dia 11 de març

Alfonso Rovira i Marín

72

de 1995, procedia a la seua reparació. El 9 de març de 1994, un any abans, Obres Públiques de la Generalitat Valenciana procedia al tancament del trànsit per esta important via que creuava el Xùquer.

El trànsit rodat ciculaba pel pont de la Variant, cridat “Puente de José Pellicer”, alcalde que va tindre la responsabilitat de complir i dur a terme el projecte de “traure” el trànsit de la ciutat, de la qual cosa opinem, sense cap dubte, que ha sigut l’obra més important que s’ha realitzat a Alzira en el segle XX. Este pont es va construir en el mateix lloc que s’ubicava el de Sant Gregori.

Així, el dilluns 16 d’octubre de 1995, Luis Fernando Cartagena, conceller d’obres Públiques de la Generalitat Valenciana, acompanyat de Alfredo Garés, Alcalde d’Alzira i la Corporacio Municipal, aquella tart inauguraven la terminació de les obres de restauració i al mateix

temps obrir al transit peatonal i rodat. ALZIRA celebra enguany 2017, el centenari de la seua inauguració.

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

622 511 287

85

86

87

C/ Senyera Valenciana, 6 - Alzira Tf 960070321 congeladoseva@gmail.es

88

89

PRESENTANDO ESTA PUBLICIDAD OBTENDRÁS UN 20% DE DESCUENTO EN GAFAS DE SOL

90

91

92

93

94

95

96