falla molí de vent 2026
Edita
versió digital
Edita: Associació Cultural Falla Molí de Vent (Puçol)
Redacció i coordinació: Associació Cultural Falla Molí de Vent
Disseny i maquetació:
Amb la colaboració de:
4- Pròleg. Cor de fusta
6- La nostra portada
8- Saluda President
10- Saluda Fallera Major
14- Estelles d’implicació
15- Junta directiva
16- Comissió adulta
18- Recompenses adultes
20- Arbre de la resistència
22- Falla gran
26- Saluda President Infantil
28- Saluda Fallera Major Infantil
32- Comissió infantil
33- Què és un sacabutx?
34- Els anells d’un tronc
Sumari
35- Recompenses infantils
36- Falla infantil
38- La fusta que pren forma
40- L’origen de les Falles
42- Fusta i sort
43- Programa de festes
44- La fusta que sona 46- Fotogaleria
50- Arrels de cor
52- Mans que cuiden la fusta
54- Pinotxo i les mentides. Activitats infantils
58- Poesia a la fusta
60- Un cor faller
62- Epíleg
63- Galeria comercial
Pròleg
TTot comença amb un tros de fusta. Una veta, un nuc, una olor que recorda la terra, els boscos, la vida. La fusta no és només un material: és memòria. Ha sigut barca i balcó, joguet i ferramenta, porta i pont. Ha sigut la base d’allò que som i allò que creem.
En cada falla que crema hi ha fusta. Fusta que, convertida en fulls, també parla en estes pàgines on descobrirem la seua evolució al llarg del temps i el paper essencial que va tindre en el naixement de les falles, quan va sorgir la primera espurna de la nostra festa. Fusta que conta històries de poble, de festa, de crítica i de tendresa.
Enguany, a la falla Molí de Vent, el llibret naix del mateix esperit que el lema de la falla infantil: “Cor de fusta”.
Un cor de fusta que és valent. Resisteix el pas del temps, s’adapta, però mai perd la seua essència. És tendre quan cal, fort quan fa falta. Té fissures, com en tenim tots, però en elles es colen la llum i la bellesa. És el cor del fuster que, amb paciència, dona forma al futur i renova el passat. El de l’artista faller que transforma l’arrel en somni. És el cor de la gent del barri i de la que no és d’ací, que any rere any planta, riu, critica, plora i crema.
Este llibret és una passejada per les vetes d’eixa fusta: les emocions, les històries, els records i les reflexions que l’alimenten. No és només paper: és ànima, és essència, és una forma de dir que estem vives i vius. I que, mentre bategue el cor de fusta de la nostra falla, continuarà viva també la nostra identitat.
Benvingudes i benvinguts al llibret de la falla Molí de Vent .
Obriu els ulls i el cor, perquè… comença el batec.
falla olí de
Portada la nostra
QQuan l’equip del llibret es va reunir amb nosaltres, el primer que notàrem va ser l·lusió. Il·lusió i ganes de canviar, de renovar-se, d’innovar… de crear cultura, de llibret, de festa i de poble. Un cor de fusta conjunt, manufacturat, sòlid i amb ganes que arribe el foc.
Ens van contar la seua idea, li vam aportar les nostres i el resultat: un llibret coherent, amb un fil conductor i un guió estudiat. Un llibre de Puçol, de Falles i de comunitat.
Per a la portada d’enguany volíem fer una cosa gran i visual, però també que demostrara que està, com totes les nostres portades, feta a mà.
Un collage on hem dissenyat un cor, que dona títol al llibre, de fusta que brolla i crema al mateix temps, sent això una metàfora del que és l’origen de les Falles: donar la benvinguda, amb el foc purificador, a la primavera.
A més, Puçol acaba de completar la portada, ja que no hem d’oblidar que això és un llibre faller, però un llibre d’esta localitat i, consegüentment, els seus carrers, monuments i la seua gent formen part d’ell.
Volem agrair a l’equip la seua confiança en nosaltres, especialment a Eva i al president Quique, que tan bé ens han tractat.
Esperem que el llibre agrade, que realment siga un punt d’inflexió i de canvi, i que passeu tota la comissió unes Bones Falles 2026.
President saluda
EEstimats fallers, falleres i lectors,
Primer de tot, m’agradaria agrairvos de tot cor el vostre interès per llegir el llibret, part fonamental —i de vegades oblidada— de la nostra tradició fallera. Per a mi és un orgull enorme tornar a presidir esta comissió i tenir l’oportunitat d’intentar fer d’este any un any inoblidable per a totes i tots vosaltres.
Una cosa que seria impossible sense la vostra col·laboració, il·lusió i passió. Perquè, en realitat, l’èxit no es mesura pel nombre de premis aconseguits, sinó per la quantitat de moments únics, irrepetibles i plens d’emoció que compartim i que romandran en el nostre record per sempre. Cada rialla, cada abraçada, cada compàs de la música, cada instants al costat de la família i amics i amigues, forma part d’un any que esperem recordar amb alegria tota la vida.
Enrique Mollá i Pastrana falla
molí de vent 2026
Puçol
Per això, us convide a viure sense límits estes Falles 2026, amb el cor obert, amb entusiasme i amb el desig de gaudir al màxim de cada acte, de cada petita aventura al carrer i de cada moment que ens fa sentir orgullosos de formar part d’aquesta gran família fallera.
Entre totes i tots fem possible que la festa siga viva, que la tradició continue i que, un any més, el nostre amor per les Falles il·lumine els carrers amb alegria, color i emoció.
Visquen les Falles i visca la Falla Molí de Vent !
Enrique Mollá Pastrana President 2026
E Fallera saluda
Carla Nieto i León Major falla
Estimats moliners i molineres, Em fa moltíssima il·lusió viure este somni al vostre costat, fallers i falleres.
Malgrat totes les dificultats que m’acompanyen enguany —una balança molt difícil, decisions que no es volen prendre, un camí negre— apareix una flama, una flama fallera, que fa que torne a ressorgir eixa esperança i alegria.
Què més ens pot simbolitzar que no siga el color roig? Simbolitza passió, amor, força i excitació, clar exemple del que són les Falles per a nosaltres.
Gràcies a les meues amigues que deixen de costat les seues dificultats per a viure-ho amb mi com si fora seu; bé saben el que significa això per a mi.
A la meua família, perquè m’acompanyen i viuen açò amb la mateixa intensitat que jo: el meu somni, part del seu.
molí de vent 2026
Puçol
Els meus pares, que em van descobrir el món faller, em van fer ser addicta a l’olor de la pólvora, al tremolor de les mascletaes i a l’amor per València.
La meua comissió, companys i companyes de viatge i al final quasi família, compartint una gran passió.
Gràcies a totes i tots per acompanyar-nos en tot.
Gràcies a les persones que ja no ens poden acompanyar, però que d’alguna manera formen part d’este projecte; un bes on estigueu.
Només em queda dir que visquen les Falles i que visca la Falla Molí de Vent!
Carla Nieto León Fallera Major 2026
ESTELLESd'implicacio,
La realitat de la festa: fer, esforçar-se, persistir
I sí, fa mal. Et mires el dit, bufes, poses cara de drama grec i sempre hi ha algú que diu: “Va, no exageres, si quasi ni es veu!” Però en eixe puntet roig hi ha molt més que dolor: hi ha dedicació, ganes, nervis i un any sencer
Perquè les estelles no es claven a qui mira; es
I és curiós com una cosa tan menuda pot ferte pensar tant. Participar porta riscos: cansarse, discutir, perdre temps lliure i, clar, clavarse alguna punxadeta. Però també et recorda que les falles no són d’espectadors, sinó de gent que s’embruta, que ajuda i que es mou.
Amb la llum del taller o amb les rialles de la comissió, tot cura. I quan aconseguixes traure’t l’estella - del dit o del cor - continues rient, continues ajudant, continues somiant en març. I descobreixes que fins i tot eixes punxadetes formen part de l’encant.
Perquè la fusta que no es treballa no fa estelles. I una festa que no es viu de prop
Al remat, la falla és això: arrimar-se tant que, a voltes, punxa. Però també és comprendre que eixe xicotet doloret és l’anunci d’alguna
D’una comunitat que es fa i es desfà cada
D’un poble que treballa, riu, plora i renaix.
D’una falla que no existiria si ningú
En estes línies volem donar les gràcies als membres de la junta directiva que s’impliquen i es claven tantes estelles com siguen
A tots ells i elles dir-los que, si enguany et claves una estella, no patisques. Respira, riu i pensa que és la festa dient-te, en el seu idioma més sincer: GRÀCIES.
PRESIDENT:
ENRIQUE MOLLÁ I PASTRANA
VICEPRESIDENTS:
ADRIÁN PELLICER I SUÁREZ
SERGIO MORENO I MOYA
ADOLFO LEÓN I CANDEL
SECRETARIES:
MARTA ESTEVE I CAMPS
IRENE ESTEVE I CAMPS
TRESORERIA:
JOSEP GARCÍA I HERNÁNDEZ
LOURDES GARCÍA I PAÑOS
LOTERIES:
SILVIA BOSCH I SEBASTIA
ANA MARÍA OCHOA I PECELLIN
ROSA MARÍA CASTILLO I DÍAZ
MARÍA ISABEL CASTILLO I DÍAZ
RAQUEL MOYA I DÍAZ
ISABEL YERPES I PARRILLA
SONIA PINEDA I GARCÍA
CASALERS:
ISMAEL BLESA I CARRERES
RAÚL BUENO I SÁNCHEZ
FESTEJOS I ACTIVITATS DIVERSES:
HELENA MARTÍNEZ I VILAR
JOSE VICENTE SORIANO I VALERO
MARIA GARCÍA I PELÁEZ
ENCARNA MANZANO I BENDICHO
TANIA NIETO I LEÓN
LAURA COSTA I PLAZA
VANESSA GARCÍA I ISERN
Juntadirectiva
PROTOCOL:
LAURA IBÁÑEZ I SORIANO
YOLANDA ESPI I LÓPEZ
NOELIA ALMENARA I GARRIDO
INFANTILS:
BÁRBARA MARTÍNEZ I BADENES
ROSA CORACHÁN I CASTILLO
LAURA TOMÁS I LÓPEZ
LORENA FERNÁNDEZ I SORIANO
JOCS DE CASAL I ESPORTS:
JESÚS CASTELLÓ I LÓPEZ
PABLO GARCÍA I PELÁEZ
COMUNICACIÓ:
ROCÍO ESTEVE I CAMPS
HAZIEL DORTA I PINEDA
PIROTÈCNIA:
JOSÉ GARCÍA I MORENO
JUNTA LOCAL:
EVA MARTÍ I RUIZ
MINERVA MOLINA I LEÓN
SAMUEL ALFANJARIN I MARTÍNEZ
IVÁN BALLESTAR I BALLESTER
SAIOA DE LA FUENTE I DÍAZ
ANTONIO ABAD I RODRIGO
MARTA ALCÁCER I ROIG
XIMO ALEGRE I BERCHI
ÓSCAR ALESINA I ARCOS
HUGO ALGABA I CELDA
JAIME ALMELA I CATALÁ
ANDREA ALMELA I MARTÍNEZ
MARÍA ALMELA I MARTÍNEZ
IVÁN ALMENARA I GARRIDO
ELENA ALMENARA I SORIANO
AITANA ALTOZANO I ALPUENTE
EVA ATENCIA I SANCHIS
ADRIÁN AURELL I PASTRANA
LIDIA ÁVILA I SALVI
MERCÉ ÁVILA I SALVI
MARÍA ÁVILA I VILA
DANIEL ALEJANDRO AVILÉS I GUTIÉRREZ
NEREA BALAGUER I LÓPEZ
CARLA BALLESTER I JIMÉNEZ
SILVIA BARROSO I LLANES
NEREA BELTRÁN I LEBRÓN
ANAIS BELTRÁN I PRIETO
JOSÉ BIOT I LÓPEZ
ANA MARÍA GRANADA BONET I SUÁREZ
ARACELI CABEZAS I LEÓN
JUAN CABEZAS I MOLINA
FRANCISCO CABRERA I TORRES
ESTRELLA CANDEL I CABEZAS
ANTONIO CANDEL I TRUJILLO
CARMEN CAÑIZARES I GIL
MARÍA JOSÉ CATALÁ I NAVARRO
MARI CARMEN CAYUELAS I GARRIDO
RAMÓN CHIRIVELLA I ALABAU
IRENE CHIRIVELLA I YERPES
JUAN FRANCISCO CLARAMUNT I CANET
EVA CLARAMUNT I GARCÍA
NOELIA CLARAMUNT I LÓPEZ
COMISSIÓadulta
SONIA CLARAMUNT I LÓPEZ
JUAN CLARAMUNT I SANCHIS
AINARA COCA I FONSECA
YASMINA CORACHÁN I CASTILLO
JUAN CORACHÁN I SÁNCHEZ
SILVIA CUBEL I GARCÍA
JUDITH DE CAMPOS I VERDÚ
YAIZA DELGADO I ARNEDO
CELIA DÍAZ I MALAGUILLA
SANDRA DÍAZ I CATALÁN
IVÁN DÍAZ I GODINO
CARLA ERES I CASTILLO
ALBA ERES I CASTILLO
ENRIQUE ERES I GRANADOS
JOSÉ VICENTE ESCAMILLA I MOLLÁ
ANA VANESA ESCAMILLA I MOLLÁ
CÉSAR ESPAÑÓN I AMADO
SOFÍA ESPINOSA I SORIANO
LORENA ESPINOSA I SORIANO
LUCAS ESTADA I LÓPEZ
HUGO ESTADA I LÓPEZ
SOFÍA ESTEVE I LÓPEZ
JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ I DE LA CRUZ
EDU FERNÁNDEZ I FERNÁNDEZ
ALFREDO DAVID FERNÁNDEZ I JIMÉNEZ
DAVID FERNÁNDEZ I SÁNCHEZ
SANDRA FERNÁNDEZ I SANTOS
PILAR FERNÁNDEZ I SANTOS
VIVIAN FERRANDO I OLLER
AYNARA FREIRE I SISAMÓN
JOSÉ FRANCISCO GALLEGO I ORTIZ
VEGA GARCESO I DÍAZ
ALEJANDRO GARCESO I DÍAZ
AMPARO GARCÍA I BOSCH
OLGA GARCÍA I CASTILLO
ANTONIO GARCÍA I DÍAZ
MARÍA JOSÉ GARCÍA I FERNÁNDEZ
JOSÉ ANTONIO GARCÍA I GARCÍA
NURIA GARCÍA I GARRIDO
EVA GARCÍA I MARTÍNEZ
LUCÍA GARCÍA I SÁNCHEZ
CRISTINA GARCÍA I SÁNCHEZ
MARCE GARGALLO I BOSCH
MARÍA DEL CARMEN GARRIDO I CHACÓN
MARCOS GOMARIZ I CELDA
ROCÍO GÓMEZ - PIMPOLLO I SOLER
JUAN ANTONIO GÓMEZ I BARBA
JOSE JAVIER GÓMEZ I PUCHOL
ARIANA GONZÁLEZ I AMORIN
DANIEL GUASCH I BERBEGAL
ANDREA HOLGUÍN I MARTOS
JOSÉ LUIS HUERTAS I DE LAMO
ANNA IBÁÑEZ I PÉREZ
JOSEP IBORRA I CISNEROS
XAVIER IBORRA I SORIANO
AMPARO ISERN I IZQUIERDO
NADIA ISO I JUSTE
ANDREA LAJARA I CAÑIZARES
JOSÉ LAJARA I GIL
ADRIÁN LEÓN I ESPI
MARCOS LEÓN I ESPI
MARCOS LEÓN I LÓPEZ
MERITXELL LLACER I MARTÍNEZ
LYDIA LLACER I NOGALES
PEPI LLANES I CARRASCO
FERRAN LLOPIS I ROM
MARÍA ISABEL LÓPEZ I ARNEDO
TANIA LÓPEZ I BENEDICTO
ALEJANDRO LÓPEZ I MUGA
JOANA LÓPEZ I SORIANO
MARÍA LOURIDO I GONZÁLEZ
SONIA LUNAR I MORENO
MARC MANZANO I ALPUENTE
MARÍA JOSÉ MARCO I RUBIO
MARÍA JESÚS MARTÍN I ALBO
MARÍA MARTÍNEZ I ALIAGA
LUCÍA MARTÍNEZ I ARNAU
VICEN MARTÍNEZ I ARNAU
HÉCTOR MARTÍNEZ I MANZANO
MARI ÁNGELES MARTÍNEZ I MARTÍNEZ
MARÍA DOLORES MARTÍNEZ I MARTÍNEZ
AMPARO MARTÍNEZ I MARTÍNEZ
MARÍA DEL CARMEN MARTÍNEZ I MOLINA
ASUNCIÓN MARTÍNEZ I MONTAÑEZ
JOSÉ VIDAL MARTÍNEZ I RODRÍGUEZ
HÉCTOR MESAS I GARCERÁ
LUIS MESAS I TÉBAR
ENRIQUE MOLLÁ I FARINÓS
RAMÓN MONCADA I HERNÁNDEZ
ASIER MONCADA I PRADAS
MÓNICA MONTOYA I AMIGÓ
LAURA MORENO I MARTÍNEZ
AITANA MORENO I MOYA
PAOLA MORENO I MOYA
AZAHARA MORENO I SORIANO
DUSTIN MORILLA I VALERO
IRENE MOYA I JIMÉNEZ
GEMMA MUNERA I RODRÍGUEZ
HÉCTOR MUÑOZ I SORIANO
DANIEL NAVARRO I CUCURELLA
ALEJANDRA NAVARRO I MARTÍNEZ
RAMÓN NAVARRO I MONTAÑA
JOAQUÍN NAVARRO I RUIZ
CARLA NIETO I LEÓN
TANIA NIETO I LEÓN
SANDRA NIETO I RUIZ
XAVI NOVELLA I ALMENARA
ASIER NÚÑEZ I CUBEL
JESÚS OCHOA I BOSCH
HÉCTOR OCHOA I BOSCH
SILVIA ORTIZ I GARRIDO
ENRIQUETA ORTIZ I SORIANO
NEREA ORTIZ I VICENTE
ALBA PADILLO I MONCADA
ISABEL PARDO I TORRES
ÁNGELA PELÁEZ I ALCÁZAR
MIGUEL PENADÉS I APARICIO
ENEKO PENADÉS I ESCAMILLA
MERCEDES PERIS I ALONSO
JUAN PEDRO PERIS ALPUENTE
SAMUEL PERIS MARTÍN I ALBO
LAURA PERIS MARTÍN I ALBO
DAVID PIQUER I LARA
VICENTE POLO LÓPEZ I DEL CASTILLO
ANA ISABEL PRADAS I LORENTE
LAURA PROSPER I GARRIDO
MARTA PROSPER I GARRIDO
MELANY QUINTANILLA I TARAZONA
DANIEL QUIRANTE I MARTÍNEZ
MARÍA DOLORES QUIRANTE I RUIZ
ANA RAMOS I CLARAMUNT
IRENE REDO I GÓMEZ
PALOMA REOLID I MORENO
VÍCTOR REQUENA I MUT
CARLA REQUENA I PERIS
VANESSA RODRÍGUEZ I CORTÉS
NEREA RODRÍGUEZ I MARTÍNEZ
ENCARNACIÓN ROIG I CARCELLER
MÓNICA ROIG I ROIG
CRISTINA ROIG I ROIG
SANDRA ROMERO I LÓPEZ
MARÍA ISABEL ROMERO I LÓPEZ
MÓNICA RONCERO I MONTAÑANA
PABLO RUBIO I LLACER
JUAN SALVADOR I FERNÁNDEZ
ANTONIO SÁNCHEZ I BOSCH
JUAN SÁNCHEZ I FORTEA
JOSEFA SÁNCHEZ I ORTIZ
ANTONIO SÁNCHEZ I ORTIZ
ENRIQUETA SÁNCHEZ I ORTIZ
MARÍA JOSÉ SÁNCHEZ I SÁNCHEZ
CRISTINA SÁNCHEZ I SÁNCHEZ
JOSÉ SANCHIS I CORRECHER
CARLA SANCHO I MARCO
ANDREA SANCHO I MARCO
LUCÍA SANMARTÍN I ACEVEDO
MIREIA SANTAMARÍA I MARTÍNEZ
NOEL SANZ I AMADOR
MARI ÁNGELES SERRANO I MUÑOZ
ALBA SERRANO I MUÑOZ
LAURA SILVESTRE I YESTRE
SERGIO SOLER I ALPUENTE
SERGI SOLER I IBÁÑEZ
MATEU SOLER I IBÁÑEZ
LAURA SORIANO I ALAMINOS
VICENTE SORIANO I ALMENARA
JOSEFINA SORIANO I BOSCH
VERÓNICA SORIANO I GONZÁLEZ
ZOE SORIANO I PANIAGUA
JOSÉ ANTONIO SORIANO I SÁNCHEZ
RAÚL SOTO I MORENO
CARLOS SUÁREZ I CLARAMUNT
ALBERTO SUÁREZ I CLARAMUNT
JORGE SUÁREZ I CLARAMUNT
RAÚL SUÁREZ I MARTÍNEZ
TERESA TAPIA I DOVAL
TOMÁS TEROL I MUÑOZ
JOSÉ TOMÁS I GÓMEZ
PAULA TORREMOCHA I MAXIMINO
ANDREA TORRES I BELTRÁN
CLAUDIA TORRES I LÓPEZ
NOEMÍ TORRES I MAGRO
BORJA TORRES I MAGRO
DANIELA TORRES I MAGRO
IZAN VILLALBA I ARNEDO
Argent
ANDREA ALMELA I MARTÍNEZ
ANTONIA ARNEDO I SERRANO
LÍDIA ÀVILA I SALVI
ANA MARÍA GRANADA BONET I SUÁREZ
ANTONIO CANDEL I TRUJILLO
YAIZA DELGADO I ARNEDO
CARLA ERES I CASTILLO
MARÍA JOSÉ GARCÍA I FERNÁNDEZ
ADRIÁN LEÓN I ESPÍ
MARCOS LEÓN I ESPÍ
LYDIA LLACER I NOGALES
PAOLA MORENO I MOYA
ALBA PADILLO I MONCADA
JOSÉ SANCHIS I CORRECHER
Coure
HUGO ALGABA I CELDA
IVÁN ALMENARA I GARRIDO
EVA ATENCIA I SANCHIS
SONIA CLARAMUNT I LÓPEZ
LORENA ESPINOSA I SORIANO
IRENE ESTEVE I CAMPS
MARTA ESTEVE I CAMPS
ALFREDO DAVID FERNÁNDEZ I JIMÉNEZ
DAVID FERNÁNDEZ I SÁNCHEZ
ANTONIO GARCÍA I DÍAZ
JOSEP GARCÍA I HERNÁNDEZ
JOSÉ LUIS HUERTAS I DE LAMO
MARCOS LEÓN I LÓPEZ
ALEJANDRO LÓPEZ I MUGA
MARC MANZANO I ALPUENTE
DANIEL NAVARRO I CUCURELLA
FRANCISCO ORTIZ I MORENO
MARÍA DOLORES QUIRANTE I RUIZ
VANESSA RODRÍGUEZ I CORTÉS
ENCARNACIÓN ROIG I CARCELLER
ANTONIO SOTO I NAVARRO
TERESA TAPIA I DOVAL
TOMÁS TEROL I MUÑOZ
Brillants
ROSA MARÍA CASTILLO I DÍAZ
SANDRA FERNÁNDEZ I SANTOS
MARIA JOSÉ MARCO I RUBIO
MARIA DEL CARMEN MARTÍNEZ I MOLINA
Fulles
NOELIA ALMENARA I GARRIDO
NEREA RODRÍGUEZ I MARTÍNEZ
CELIA DÍAZ I MALAGUILLA
MARÍA JESÚS MARTÍN I ALBO
LUCÍA MARTÍNEZ I ARNAU
RAMÓN NAVARRO I MONTAÑA
TANIA NIETO I LEÓN
MERCEDES PERIS I ALONSO
LAURA PERIS MARTIN I ALBO
SONIA PINEDA I GARCÍA
PALOMA REOLID I MORENO
VÍCTOR REQUENA I MUT
OrRecompenses adultes
ARBRE de la resistencia ,
Quan la fusta és vida: memòria, coratge i solidaritat
memòria, força i coratge. El majestuós eucaliptus del barranc del Poyo a , catalogat com a arbre monumental i singular de la Comunitat Valenciana, ens recorda que la naturalesa també sap ensenyarnos lliçons de vida.
Este eucaliptus roig ha estat testimoni de dècades d’història. Va resistir la riuada de 1957, quan l’aigua s’ho va intentar endur tot, i dècades després, va plantar cara a la DANA del 2024, com qui aguanta una mascletà: ferm, valent i sense doblegar-se. Quan les aigües van baixar, seguia allí, oferint ombra i calma, amb la seva presència tranquil·la que parla de perseverança i esperança. Entre les seues arrels, sembla que encara es recorden aquells que ja no estan, com un murmuri suau que acompanya cada fulla i
Les seues arrels profundes, que s’endinsen en la terra fins a 35 metres de profunditat com si abraçaren la història, li permeten mantenir-se dret i protegir el seu entorn. És un arbre que, sense fer soroll, ens ensenya que la resistència no és només aguantar; és créixer malgrat les tempestes, regalar ombra quan cal i inspirar a tots els qui el contemplen.
amb premis, sinó amb tot allò que representa i inspira. La seua història, la seua resistència i el seu silenci ple de força el converteixen en un símbol viu que continuarà dempeus, recordantnos que la veritable victòria és resistir, créixer i oferir vida, passe el que passe.
Arran de la DANA, la nostra comissió va viure també un exemple d’arrels que s’entrellacen. Ens vam agermanar amb la Falla Plaça de la Regió de Catarroja, el casal de la qual havia quedat completament arrasat. Des de la solidaritat i l’estima fallera, vam col·laborar amb ells per tornar a alçar el seu espai de convivència. El seu casal va ser arrasat pel fang al complet. Des d’aleshores, mantenim una relació sincera que demostra que la festa també és suport, empatia i comunitat.
En un any dedicat a la fusta i a tot allò que té vida, este eucaliptus no podia faltar al nostre llibret. És la fusta viva que no es talla ni es crema, un símbol de força, dignitat i bellesa que ens recorda que, quan les arrels són profundes i el cor valent, fins les tempestes més dures es poden superar.
falla molí de vent 2026
Puçol
E Falla gran Lema: TITANS Artista: LOREN FANDÓS
El déu del cos de la falla és un déu que ací mana, i rodejat d’una gent rara mai falla a qui li demana.
Rematant la nostra falla tenim a la deessa Atenea, i sent musa de la saviesa a Espanya ens farà falta.
La deessa de la justícia ja és posa amb entredit, i segons diu la sentència jutja bé o eres mal parit.
La deessa de la natura també ara està de moda, i el que caça tenint cura ací segur no encerta una.
Per desgràcia el déu Ares pot estar hui d’actualitat, i amb cultures enfrontades la guerra podria ser realitat.
El minotaure és el monstre creat per la reina Pasifae i té cap de bou i cos d’home tancat amb famós laberint.
No pot faltar el déu del vi per representar-nos el vici d’algun dels vividors polítics amb gran rellevància per ací.
I a Puçol gaudiran tots vostés de grans déus i els semideus, i encara que ningú s’ho creu estaran tots ben prop d’ells.
President saluda Iker Rodríguez i Marín infantil , falla
molí de vent 2026
Puçol
MMoliners i molineres!
Soc Iker, i enguany tinc l’honor de ser el vostre President Infantil. Esta responsabilitat representa el somni faller més gran que he tingut des de ben menut.
És un orgull indescriptible poder representar la nostra comissió, la Falla Molí de Vent, de la mà del nostre president, Enrique; de la nostra Fallera Major, Carla, i de la meua companya, la nostra Fallera Major Infantil, Celia. Amb elles, amb ell i amb totes i tots vosaltres, sé que viurem un any ple d’alegria, emocions i, sobretot, molta germanor.
Desitge de tot cor que totes i tots gaudiu d’este exercici faller tant com ho estem fent nosaltres. És un orgull presentar esta falla que, gràcies al vostre gran esforç, fa possible que siguem una gran família que viu amb passió la nostra festa.
Aprofite per donar les gràcies a la meua família pel seu suport incondicional i per fer possible que jo estiga ací dalt enguany. També a tota la comissió i, molt especialment, a la directiva, per la seua feina incansable i la dedicació que permet que les Falles siguen una realitat.
Estic convençut que juntes i junts farem d’estes Falles 2026 unes festes inoblidables, plenes de pólvora, flors i l’esperit faller que ens uneix i ens fa únics i úniques.
Visquen les Falles i visca la Falla Molí de Vent !
Iker Rodríguez i Marín President Infantil 2026
Fallera saluda
EEstimats fallers i falleres, veïns i veïnes:
És un orgull molt gran per a mi poder escriure estes paraules com a Fallera Major Infantil. Encara em costa creure que estiga vivint un any tan especial, ple d’emocions, somriures i moments que no oblidaré mai.
Celia Alcàcer i Roig Major infantil falla
molí de vent 2026
Puçol
Les Falles són alegria, són música, són jocs amb les amistats i són eixos dies en què el carrer s’ompli de color, de pólvora i de festa. M’agrada sentir-me fallera, posarme el vestit, desfilar amb la banda i compartir cada acte amb la meua família, les meues amistats i la meua comissió.
Vull donar les gràcies a ma mare per estar sempre al meu costat, a la meua família per ajudar-me en tot, a les meues amistats per donar-me ànims i a totes les persones de la comissió que fan possible que este somni siga real. Gràcies per cuidarme, ensenyar-me i fer-me sentir part d’esta gran família fallera.
Espere que gaudim juntes i junts de cada moment, que visquem les Falles amb il·lusió i respecte, i que no perdem mai les ganes de riure i celebrar allò que ens fa úniques i únics.
Vos desitge unes
Falles inoblidables!
Amb tota la meua estima, Celia Alcàcer Roig Fallera Major Infantil 2026
CELIA ALCÁCER I ROIG
ISLA ALMENARA I TAPIA
VALENTINA AVILÉS I MORENO
SARA BALLESTAR I ALMENARA
LORENA BALLESTER I JIMÉNEZ
AITANA BIOT I GARCÍA
FRANCESC CABRERA I FERNÁNDEZ
MARTÍN CARIÑANA I DURO
PASCUAL CLARAMUNT I JORRETO
MARC CLARAMUNT I MARTÍNEZ
EMMA CLARAMUNT I MARTÍNEZ
IRENE CLARAMUNT I PIÑOL
MARC CLARAMUNT I PROSPER
MARÍA COLOMA I BONET
NICO DÍAZ I CLARAMUNT
MATEO ESCAMILLA I CUBEL
GUILLEM ESPAÑÓN I SÁNCHEZ
ALEJANDRO FERNÁNDEZ I GARCÍA
SARA FERNÁNDEZ I GARCÍA
JOSÉ FERNÁNDEZ I GARCÍA
XAVI FERNÁNDEZ I MONTOYA
NEUS FERNÁNDEZ I MONTOYA
MARTINA FERNÁNDEZ I ORTIZ
PABLO FERNÁNDEZ I ORTIZ
DAVID FERNÁNDEZ I ROIG
JOANA FERRER I LÓPEZ
XAVI GARCÍA I ESTEVE
CARLA GARCÍA I LÓPEZ
IKER GARGALLO I RAMOS
DAVID GIRÓN I RONCERO
AITANA GOMARIZ I FERRANDO
ALBA GÓMEZ I GÓMEZ-PIMPOLLO
COMISSIÓinfantil
GUILLEM GÓMEZ I GÓMEZ-PIMPOLLO
INÉS IBORRA I SORIANO
LUCAS LÓPEZ I GARCÍA
MARCOS LÓPEZ I GARCÍA
ALEJANDRA LÓPEZ-MUGA I GARCÍA
ÉDGAR MONCADA I PRADAS
NAIDA NAVARRO I CORACHÁN
JOEL NAVARRO I MARTÍNEZ
DANIELA NAVARRO I MARTÍNEZ
XAVIER NAVARRO I RODRÍGUEZ
RAÚL NAVARRO I RODRÍGUEZ
ERIC ORTIZ I SÁNCHEZ
BORJA PENADÉS I ESCAMILLA
CELIA PIQUER I LUNAR
SANTIAGO QUIRANTE I MARTÍNEZ
IKER RODRÍGUEZ I MARÍN
ANGEL SÁNCHEZ I FERNÁNDEZ
CLAUDIA SÁNCHEZ I FERNÁNDEZ
MARIO SANZ I GARCÍA
ÓSCAR SANZ I GARCÍA
PABLO SORIANO I GARCÍA
LARA SORIANO I LÓPEZ
KIRIAN SORLI I RODRÍGUEZ
MARTÍN SOTO I RODRÍGUEZ
ETEM SOTO I RODRÍGUEZ
ALEJANDRO SUBTIREL I LEÓN
JOSÉ TOMÁS I LÓPEZ
CARLOS TOMÁS I LÓPEZ
VEGA TORRES I BELTRÁN
CHLOE VILA I GARCÍA
LEIRE VILA I GARCÍA
QUÈ ÉS UN sacabutx?
Hem preguntat a la nostra xicalla fallera què pensen que és un sacabutx, i ací estan algunes de les seues fantàstiques respostes:
Alguna cosa relacionada amb el menjar? Un “buche” és on els ocells guarden el menjar. (Alba, 12 anys)
Podria ser un estoig per a traure punta. (Guillem, 6 anys)
Que ja s’ha acabat el col·le o un cotxe. (Òscar, 4 anys)
Traure un estoig. (Mario, 7 anys)
Maquineta de traure punta als llapis. (Carlos i Jose, 12 anys)
No tinc ni idea. (Neus, 12 anys)
Jo tampoc no tinc ni idea. (Xavi, 7 anys)
La veritat és que moltes mares, pares i persones adultes tampoc no en tenien ni idea, així que ací baix us deixem la definició de sacabutx. No hi ha dia que no aprenguem alguna cosa nova a la falla!
Sacabutx [sakabúʧ]:
m. ETNOL. Sistema d’encaix constituït per dues peces complementàries, una caixa i una espiga, que s’usa per a fixar els ninots i altres elements exteriors d’una falla o d’una foguera a l’estructura interna del monument.
ELS ANELLSd'un tronc
L’història d’una falla: un any, una veta
Cada exercici incorpora noves idees, noves tècniques i nous materials, però, alhora, continua sent testimoni de les arrels i les tradicions que l’han vista créixer.
Cada figura, cada detall de fusta que s’incorpora al monument és una veta que afegeix una nova capa a la nostra historia. Una història que no sols parla del passat, sinó que també mira cap al futur.
El naixement d’una nova falla és com el primer anell d’un arbre: ple d’emoció i expectatives. És la primera petjada, la primera marca que deixa la comunitat. Com la fusta jove, tot és fresc, tot creix ràpidament, i el monument és menut però ple de força.
Els següents anells representen el creixement de la falla i de la comunitat que la sosté. Els anells es fan més amples, la fusta s’enfortix. Any rere any, la falla s’adapta als canvis, incorpora noves idees i integra tècniques i
Però, com els arbres que creixen en un bosc, la nostra falla també es veu influïda pel seu entorn: els veïns i veïnes, les festes, les situacions socials i polítiques de cada moment deixen empremta en els seus dissenys i en la
Hui, la nostra falla és com un tronc amb 44 anells. Cada una de les falles del passat ha deixat una empremta, una veta que hui forma part del cor de fusta del nostre monument. I, al mateix temps, la falla és viva, encara en creixement, plena d’idees noves, com la fusta
Cada any que afegim a la nostra història és un anell més que es dibuixa a l’ànima de la falla. Fins i tot quan el foc de la cremà arrasa el monument, l’història que ha deixat cada veta no desapareix: perdura en la memòria dels fallers i falleres, en els records compartits i en els futurs anells que estem a punt de crear.
Coure
ITOIBANATIA,ARANEMLA ,AÍCRAG NÍTRAM ORUDIANAÑIRAC , TNUMARALCENERI I P I Ñ O L , I K E R G ARGALLO I RAMOS, MARCKVALLSIMARCH
Argent Or
ÓSCAR SANZ I GARCÍA , DANIASIDIIALLALMARÍAALMELAIMARTÍNEZ , MA T E O E S C MA I ALL ,LEBUCI
VALENTINAAVILÉS I MORENO , S A R A B A L RATSEL I
ZEPÓLSOCRAM I .AÍCRAG ABLA ZOÑUMIONARRES , OTREBLA ÁUS R E Z I CLARAMUNT
R
L Falla infantil Lema: COR DE FUSTA Artista: SERGIO FANDÓS
La fusta es pot treure d’un tronc d’arbre, la fusta es compon de fibres de cel·lulosa unides amb lignina, una vegada tallada i seca es pot utilitzar per a moltíssimes coses, entre elles la construcció de falles. I és tant important per a l’estructura com per a fer elements de decoració. La fusta és essencial en el nostre dia a dia, es pot usar de combustible per a calfar-nos i s’anomena llenya.
A les falles la fusta és el punt essencial, com els ossos en el cos humà.
En aquesta falleta tant l’artista com el crític li posarem tot el nostre cor i amb personatges coneguts i altres més desconeguts fer el goig de tots.
Esperem construir-ne una falleta molt xula que siga del gust de tots, tant per a xiquets com per a xiquetes i també esperem que agrade a la gent més major.
Crítica: Pepe Estéban
L A FUSTAque pren forma
L’ofici faller: tradició, materials i somnis compartits
Enguany, el nostre llibret gira al voltant del lema de la Falla Infantil: “Cor de fusta”. I és que en les Falles, la fusta és un dels materials més presents, l’element que sosté les nostres idees i les transforma en figures i somnis. Per això, què millor que parlar amb els nostres artistes fallers, pare i fill —Loren i Sergio—, perquè ens expliquen la seua visió sobre l’evolució i els usos dels materials, el seu ofici familiar i com han donat forma als nostres nous somnis en este exercici faller.
Tenim moltes ganes de veure les falles plantades al carrer i, amb esta entrevista, volem acostarvos al procés creatiu i al batec que hi ha darrere de cada figura i de cada detall.
• Loren: Com va començar cadascun de vosaltres en el món de les Falles? Va ser una tradició familiar o hi va haver algun moment clau que et va inspirar a entrar en este art?
Vaig començar de veres l’any 1986, fa ja quasi quaranta anys. Al principi només ajudava en un xicotet taller del poble, d’un bon conegut, però als dos anys vaig decidir muntar-me el meu propi taller.
Jo soc faller des de fa molts anys i m’encantava el moment de la plantà, visitar el taller… I això mateix li ha passat al meu fill. Venia a ajudar, després es va muntar la seua pròpia empresa — que no té res a vore amb este món— i, finalment, va tornar al taller. Ara anem de la mà en quasi tots els projectes: jo em dedique principalment a les falles grans i ell a les infantils.
• Loren: Com eren les Falles en els teus primers anys com a artista faller? Com s’utilitzava la fusta en comparació amb l’actualitat?
Quan jo vaig començar en això de les Falles, tot era molt diferent de com ho veiem ara. El taller feia una olor diferent, a fusta tallada. Es treballava amb més calma, potser, però amb la mateixa passió. Érem quasi una família, totes i tots al voltant del mateix ninot.
Bàsicament, tot es feia amb fusta i cartó-pedra. No hi havia grans estructures metàl·liques ocultes ni motles fets amb màquines de control numèric.
• Sergio: Quines diferències veus en l’ús de la fusta i altres materials hui dia respecte al que t’ensenyava ton pare?
Abans, la fusta era l’ànima i el múscul de la falla. Es feien estructures robustes, sovint massisses, que després es cobrien amb capes de paper i cola, modelades a mà. La plantà era un exercici de força i equilibri, amb peces molt pesades.
Ara, en canvi, el rei indiscutible és el suro. És molt lleuger i permet fer volums gegants amb molt poc pes. El tallem amb màquines de fil calent o fresadores digitals. El fum que es genera ja no és de fusta cremada, sinó de material sintètic.
La fusta ha passat a ser l’esquelet intern que aguanta el suro, el conegut sacabutx, però ja no és el volum principal.
• Sergio: Què opines de la incorporació de nous materials com el poliestiré o la impressió 3D en les Falles?
L’opinió general entre les persones que ens dediquem a este ofici és que ens hem d’adaptar als temps moderns per a ser eficients i competitius, aprofitant totes les novetats que apareixen per millorar. Però sense oblidar mai d’on venim: de la fusta, el cartó i l’ofici manual que ens ha convertit en Patrimoni de la Humanitat.
La impressió 3D ja ha entrat als tallers fallers i, personalment, crec que és una eina fantàstica si s’utilitza bé. No és la solució màgica per a tota la falla, però ajuda molt en parts concretes, com ara les maquetes. Abans se’n feien ben poques, i ara és un luxe poder reproduir a xicoteta escala el que després tindrem als carrers.
• Loren: Recordes alguna anècdota especialment memorable dels teus primers anys?
Això va passar en una de les primeres falles que vaig fer com a cap d’equip, fa ja molts anys, quan la fusta era la base de tot. Ens havien encarregat una falla modesta, però per a nosaltres era com l’Himàlaia. El remat central era un ninot gran, un vell amb un puro, fet amb una estructura de fusta massissa recoberta de cartópedra. Pesava una barbaritat.
Vam passar tota la nit, sota una pluja fina que no parava, intentant alçar el cap. La humitat havia unflat lleugerament la fusta del coll i del cap, i no encaixava. Era qüestió de mil·límetres, però en la fusta d’abans, la precisió era tot un art.
Després de molta tensió, va funcionar allò que diuen que val més manya que força, i va encaixar a la perfecció. Això sí, malgrat el fred i la pluja, vam acabar suant.
• Sergio: Explica’ns el procés del sacabutx i la feina del fuster.
El sacabutx és el nom col·loquial que utilitzem al taller per a referir-nos a l’esquelet principal de la falla. El nostre fuster de confiança ens porta les taules i les varetes, i nosaltres ho muntem tot.
Cal calcular molt bé el pes de cada figura, saber on han d’anar els reforços perquè no caiga i deixar espai a la base per als contrapesos. És tot un treball d’enginyeria.
• Finalment, quin consell donaríeu a les futures generacions d’artistes fallers?
El consell és senzill però essencial: abraçar el progrés sense perdre l’ànima. El futur de l’art faller passa per ser valents i creatives, experimentar amb nous materials i tècniques, però sempre amb un peu a terra.
Cal recordar la fusta, el cartó i, sobretot, el cor faller que ens fa úniques i únics al món.
Des de la Falla volem donar les gràcies als nostres artistes fallers, Loren i Sergio, per compartir amb nosaltres el seu temps, la seua experiència i la seua manera d’entendre l’ofici. Gràcies per transformar la fusta en il·lusió i per donar forma als nostres somnis. Ara només queda esperar, amb emoció i orgull, el moment de vore les falles plantades al nostre carrer.
L’ORIGEN de les Falles
D’on venim:
fusta, foc i tradició
Però, com va començar tot? Què va passar perquè hui Loren i Sergio siguen artistes fallers i visquen d’això? Segur que estàs pensant “clar que ho sé!” però, en estes línies, volem recordar els nostres orígens i, qui sap, potser et contem alguna cosa que no sabies.
Esta festa va nàixer en tallers humils, entre mans que treballaven la fusta sense saber que estaven encenent una tradició eterna. Si vols entendre de veritat d’on venim, no n’hi ha prou amb mirar una falla: cal viatjar al principi de tot, a l’origen senzill i lluminós del parot.
Perquè sí, abans que existiren els carrers plens de ninots, abans del baluern, del soroll i de la bullícia, va haver un gest humil que ho va iniciar tot: plantar un parot. I per a algú que no conega esta història, pot sonar a paraula antiga, quasi oblidada. Però dins d’eixe pal i el seu cresol, s’amaga una història sorprenent, quasi secreta, que explica per què el foc té tant de sentit a València.
Imagina un hivern de fa molts segles. Res de llums elèctriques, res de focus moderns. Només el fred entrant per les escletxes i els fusters treballant a preu fet mentre la llum del dia se’ls escapava massa prompte. En aquells tallers, quan el sol ja no donava per a més, necessitaven una manera per continuar treballant. Així va aparéixer el parot: un pal alt, ferm, plantat en el centre del taller, sostenint un cresol que il·luminava les últimes hores del dia.
El parot era simple, però imprescindible. La seua llum tèbia acompanyava colps de ferramentes, xerracs, converses baixes i l’olor de fusta recentment tallada. A poc a poc, aquell pal es va convertir en alguna cosa més que un útil de treball: era un company silenciós, un símbol de l’esforç diari.
I quan arribava març, a poc a poc, el món començava a canviar. Els dies s’estiraven, la llum tornava. Al final de l’hivern, els fusters netejaven els seus tallers, agranaven les serradures, ordenaven les eines per a desfer-se d’aquests “trastos”. Els fusters de València que pertanyien al Gremi de Fusters, ho treien tot al carrer i solien cremar-ho en honor al seu patró, San Josep, el 19 de març. També treien el seu company, el parot que els havia servit durant l’hivern. Era un gest bell per la seua senzillesa: acomiadar el vell per a donar la benvinguda al nou.
Eixe foc, el del parot cremat en acabar l’hivern, va ser l’espurna que segles després encendria una cosa molt més gran. Van començar a vestir el parot amb roba vella, les veïnes i els veïns aprofitaven també per a traure els seus mobles vells i la xicalla anava recorrent els carrers cantant “Senyor, senyora, done’m algo per a la falla de Sant Josep!” per a avisar que havia arribat el moment de traure tot allò que volgueren cremar.
Així va nàixer també la cançó de l’Estoreta Velleta. I, també així, va nàixer la tradició de cremar falles. De fet, la paraula “falla” ve del llatí facula, “torxa”. Les torxes servien per a avisar de perills, però també per a anunciar festes. I València va triar la segona definició per sempre.
Per això, el 19 de març, quan les flames s’alcen al cel i els cors bateguen al ritme del foc, no sols acomiadem les falles: retrem homenatge al seu origen. Recordem a aquells fusters que, amb senzillesa, van convertir la fusta en art. Al seu patró Sant Josep que, amb el seu exemple, ens ensenya a construir amb les mans però, sobretot, amb el cor.
FUSTA i sort
El ritual faller:
gran de les falles amb el nostre programa d’actes, hi ha una tradició que no podem oblidar: tocar fusta. Toquem fusta perquè esta setmana fallera isca perfecta i tots els fallers i falleres puguen gaudir sense ensurts… Després de l’any passat, quan la pluja ens va acompanyar cada dia, sabem que mai va de més!
En falles, això de tocar fusta és quasi tan tradicional com la música de banda. Ho fem per costum, per superstició… Algunes persones, fins i tot, afegeixen un poc de “palosant”, que literalment significa “madera sagrada” i s’utilitza en rituals de purificació i sanació. Quan es crema, segons la tradició, allunya les energies negatives i atrau la bona fortuna, ajudant que tot isca perfecte.
Perquè en estes dates, tothom sap que un bon toc de fusta o un fumet de “palosant” pot ser l’única diferència entre la perfecció i el desastre.
La toquem i la cremem per demanar bon oratge, que no ploga en plena plantà, que no faça vent quan s’alça la carpa i, sobretot, que no ens caiga cap ruixat el dia de l’Ofrena, que les flors aguanten, però els pentinats… Ja és una altra història.
També toquem fusta abans d’un passacarrer, perquè la persona que sempre arriba tard vinga puntual, perquè ningú es perda pel camí, i per evitar eixos imprevistos que només passen quan tot el món està mirant. I quan arriba la mascletà, fem l’últim toc discret, per si de cas: que no falle cap metxa, que el final siga apoteòsic i que se’ns pose la pell de gallina com toca.
I, com no, la toquem pensant en la falla: per evitar imprevistos, perquè tot isca rodat i perquè, quan arribe el dia dels premis, ningú perda els nervis.
Al remat, tocar fusta és el nostre amulet faller, una tradició silenciosa que fem sense pensar. Funcionarà o no? Qui sap. Però mentre les falles continuen donantnos tantes alegries (i alguna que altra preocupació), nosaltres seguirem tocant fusta i passant el “palosant”...
Per si de cas!
Vicente Buitrón
21.30 h Sopar de pa i porta
A continuació, rematarem la plantà
16 DE MARÇ
8 h Primera despertà
8.30 h Xocolatà
10 h Esmorzar, com sempre acompanyat d’olives i cacauets
11.30 h Cercavila
14 h Primer dinar en la carpa
17 h Eixida del casal cap a l’Ajuntament
17.30 h Lliurament de premis. Molineres i Moliners… agafeu forces, hem d’animar!
21 h Sopar
23 h Discomòbil
18 h Xocolate i bunyols
21 h Sopar. Haurem de fer lloc a la panxa…
23 h Grup Undercovers
18 DE MARÇ
8 h Despertà
8.30 h Xocolatà
10 h Esmorzar… això qui ho paga?
11.30 h Cercavila
14 h Dinar
17.30 h Inici de l’Ofrena de Flors
21 h Penúltim sopar. Agafeu forces, que la nit serà ben llarga!
23.30 h Mascletada nocturna en la plaça de la Comunitat Valenciana
alguna cosa
11 h Missa a Sant Josep
14 h Mascletà
14.30 h Últim dinar de la setmana fallera. Ja estic veient la llagrimeta als ulls…
18.30 h Vesprada amb sorpreses
20.30 h Cremà infantil. Xiquetes i xiquets, no us oblideu de rodar la falla!
21.30 h Sopar, açò està acabant-se…
A partir de les 23.30 h es preveu cremar el monument gran
L A FUSTA que sona
La música valenciana: ritme, tradició i identitat
I parlant dels passacarrers que tindrem durant la setmana fallera, hi haurà música. I quan pensem en la música, pensem en emocions. Pensem en records, en moments compartits, en aquelles melodies que ens acompanyen des de menuts. Però rarament ens detenim a pensar què hi ha darrere d’aquell so que tant ens commou. En realitat, bona part de la música que ens envolta no seria possible sense un protagonista discret i ancestral: la fusta. La fusta és un material viu, que respira i que guarda en el seu interior la història d’un arbre, d’un clima i d’un territori. Cada veta, cada anella de creixement, té un paper en el resultat sonor. És com si la natura haguera gravat dins del tronc una melodia potencial, i fora l’artesà —el lutier— qui la descobrira amb paciència i respecte. Per això, quan un instrument de fusta sona, sentim en part la veu de la terra, dels boscos i del temps.
Els artesans coneixen bé que no totes les fustes són iguals. El banús suporta una vibració intensa i dona un so brillant; el faig aporta una ressonància equilibrada; el cirerer ofereix una calidesa especial. La tria de la fusta, el seu secat natural, el tall, la forma i fins i tot el toc final d’oli o vernís poden canviar profundament el caràcter d’un instrument. És un procés lent, meticulós, quasi com un ritual. Una fusió d’enginy tècnic i sensibilitat artística que els nostres avantpassats ja coneixien i respectaven.
I si parlem de respecte per la fusta en la música, és inevitable mirar cap a casa nostra. El poble valencià, amb la seua cultura festiva
i sonora, sempre ha sabut donar vida a la fusta a través dels instruments tradicionals. Estos instruments no són només objectes: són companys de celebracions, guardians de melodies antigues i protagonistes d’instants col·lectius.
El tabal: el batec que mai falla
El tabal és l’exemple perfecte de com la fusta pot convertir-se en motor d’una festa. Fabricat tradicionalment amb fusta de noguer, castanyer o faig, és molt més que una simple caixa de percussió. El tabal és un cor que marca el ritme de processons, desfilades, danses i despertades.
Quan el tabal comença a sonar, el poble s’activa. El seu toc és capaç d’unir persones que no es coneixen entre si, però que comparteixen el mateix compàs. La fusta, en este cas, actua com un amplificador natural: cada colp es projecta cap a l’aire amb força, però també amb una calidesa inimitable que cap material sintètic pot igualar.
La dolçaina: l’alè que desperta emocions
Just al costat del tabal trobem la dolçaina, un instrument que, per a molts valencians, és quasi com una extensió del paisatge emocional. La dolçaina es fabrica amb fustes denses i resistents —boix, banús, cirerer o granadillo— que suporten la pressió de l’aire i permeten una vibració nítida i potent.
La dolçaina té una veu particular, amb matisos que van des del crit festiu fins a la dolçor melangiosa. És capaç de fer ballar un poble sencer, però també d’acompanyar moments solemnes. El seu so es reconeix de seguida: és un gest d’identitat. Quan la seua melodia s’eleva en una plaça, és impossible no sentir un formigueig de pertinença, d’arrel.
Molts dolçainers conten que cada instrument té la seua “personalitat”. I no és cap exageració: la fusta, com a material viu, evoluciona amb
el temps. El so d’una dolçaina nova no és exactament el mateix vint anys després. Igual que les persones, l’instrument madura, s’ompli d’experiències, i cada vegada que sona deixa un rastre únic.
La rondalla: quan la fusta es transforma en melodia
La rondalla és un altre univers sonor on la fusta és protagonista absoluta. Instruments com la guitarra, la bandúrria, el llaüt o la mandolina són autèntiques caixes harmòniques pensades per convertir la vibració de les cordes en música. La tapa harmònica sol fer-se de pi o avet, perquè són fustes lleugeres i ressonants, mentre que els lloms i les corones poden ser de palosant, noguer o arç.
La rondalla forma part de la vida social valenciana des de fa generacions. En vetlades populars, serenates, dansades i trobades informals, les cordes de la rondalla han anat teixint records que passen de generació en generació. Hi ha qui diu que una guitarra “guarda” totes les cançons que s’han tocat amb ella. I potser, d’alguna manera subtil, és veritat. La fusta s’impregna d’ús, d’aire i de moments compartits.
La fusta com a memòria viva
La fusta ens connecta amb un temps en què els materials eren escassos però la creativitat era infinita. Hui, amb tecnologies modernes i materials artificials, podria semblar que la fusta ha quedat enrere. Però és just al contrari. En els instruments tradicionals valencians, la fusta es manté com a element insubstituïble. No hi ha substitut possible per a la seua calidesa, la seua ressonància i la seua capacitat d’envellir amb dignitat
Cada tabal, cada dolçaina, cada instrument de la rondalla és, en essència, un pont entre el que som i el que hem sigut. Una manera
de mantindre viva la tradició sense perdre la frescor de cada nova interpretació. La fusta parla i ho fa amb una veu pròpia, plena d’arrels i d’història.
La música valenciana no es pot entendre sense la fusta. És el material que dona vida al ritme, a la melodia i a l’emoció. És l’inici invisible de cada festa, el suport físic d’un patrimoni immaterial.
I mentre hi haja algú disposat a colpejar un tabal, bufar una dolçaina o fer ballar les cordes d’una rondalla, la fusta continuarà parlantnos. I nosaltres continuarem escoltant-la.
FOTOGALERIA
ARRELS de cor
La germanor entre pobles: identitat , arrelament i memòria
En estes imatges veiem algunes persones que, tot i vindre d’altres terres, ja formen part de la nostra història compartida. Persones vingudes d’altres terres que, amb el temps, han fet de Puçol casa seua i han arrelat entre nosaltres.
Les arrels són allò que dona vida a l’arbre. Baix de la terra, amagades, s’estenen, s’abracen i sostenen tot el que creix a la llum. Són la força invisible que manté dret el tronc i fa possible que broten fulles i flors.
Així són també les arrels humanes: les que ens uneixen a una terra, a una gent i a una manera d’entendre la vida. Enguany, volem parlar d’eixes arrels que han trobat lloc a Puçol, el nostre poble, que amb el temps s’ha convertit en casa de moltes persones vingudes d’altres terres.
Entre elles, destaca la comunitat extremenya, que va arribar fa dècades buscant un futur millor i va acabar sembrant ací el seu propi present. Amb esforç, alegria i estima, han fet de Puçol la seua llar i ara ja formen part essencial de la nostra identitat com a poble.
Fruit d’eixa amistat sincera i duradora va nàixer fa 25 anys l’agermanament entre Puçol i el poble Miajadas. Una unió que enguany hem celebrat amb
emoció, recordant que les arrels, quan s’enllacen, són impossibles d’arrancar.
En este aniversari tan especial, vam viatjar fins a Miajadas per compartir la nostra essència fallera, per fer créixer eixa relació de germanor i per plantar una falla, símbol viu de la unió entre dos pobles que, tot i la distància, comparteixen el mateix cor i la mateixa fusta.
També ells ens van visitar a principis d’any, omplint els carrers de Puçol de música, disfresses i alegria. Els seus colors i somriures ens recordaren que la festa és també una manera d’arrelar, de sentir-se part d’un lloc i d’una família més gran.
Perquè, al cap i a la fi, això és
“Cor de fusta”: un cor fet de les mateixes fibres que les nostres arrels, d’estima per allò que ens uneix i de gratitud per aquells i aquelles que trien arrelar-se ací, al nostre costat.
Des de la Falla, volem donar les gràcies a l’Associació Extremenya de Puçol per mantindre viva esta germanor, per recordar-nos que les arrels, quan s’entrellacen amb afecte, fan créixer arbres més forts i pobles més units. Arrels que s’ajunten, cors que bateguen alhora: Puçol i Miajadas, un mateix cor.
MANS QUE CUIDEN la fusta
L’art de restaurar: memòria, paciència i segones vides
En un món cada vegada més dominat pel plàstic i la producció en sèrie, existeix un racó on el temps es mesura pel gra de la fusta i pel ritme de les mans que la cuiden. “Cor de Fusta” et convida a un viatge sensorial a l’ànima de l’artesania, allí on l’arbre cobra una segona vida a través de la restauració i el detall meticulós. Més que un material, la fusta és un testimoni silenciós d’històries, un material noble que guarda la calidesa de la terra i la paciència del creixement. En este lliurament, ens endinsem al taller de Fiona “Manos de hada”, una restauradora de mobles de la localitat amb ofici i cor, la vida de la qual és un testimoniatge de devoció a l’art de recuperar i preservar la bellesa dels objectes. Amb dècades d’experiència i saviesa a les mans, Fiona ens obri les portes al seu univers per a revelar-nos els secrets d’un ofici que, per a ella, és l’autèntica escola de la vida.
• Com i quan vas començar a treballar en la restauració de mobles? Va ser una cosa que vas aprendre de família o ho vas descobrir pel teu compte?
Vaig començar de veres fa 12 anys. Vaig estudiar restauració de moble antic durant 4 anys perquè m’agradava, però sense pensar en viure d’això.
Un dia una coneguda em va demanar que li restaurara uns calaixos i fins ara.
El meu avi treballava la fusta, feia mobles i tenia un taller a casa. De menuda m’agradava molt estar allí amb ell i veure el que feia. Potser allí va començar tot!
Tinc moltes coses fetes per ell i fins i tot ferramentes.
• Existeixen diferències entre les tècniques tradicionals de restauració i les més modernes?
Les tècniques tradicionals de la restauració clàssica no han canviat. Quan restaures un moble antic has d’utilitzar els materials i les tècniques que s’usaven en aquella època.
Ara està molt de moda el reciclatge de mobles: canviar-los el color, renovar-los i transformar-los.
• Quin ha estat el projecte més inusual o especial que t’han demanat restaurar? Com ho vas abordar?
El més estrany que he renovat ha sigut un seient de fusta per a elefant. El treball no era difícil, però sí les dimensions, perquè el taller és menut.
• De tots els mobles que has restaurat, quin consideres que ha estat el més difícil o desafiador i per què?
Sens dubte, les antiguitats: cal respectar xapes, vernissos, tècniques, materials i saber quin dissolvent utilitzar.
• Quins reptes trobes actualment en la restauració de mobles? Com han canviat les comandes dels clients al llarg del temps?
Intente intervindre el mínim en un moble bo. En la renovació hi ha modes: abans el blanc, ara la fusta natural.
També hi ha modes en pintures.
• Com veus l’evolució de l’ofici i, sobretot, del teu taller o negoci?
L’ecologia i el reciclatge han ajudat que la restauració continue viva. Molta gent vol conservar mobles familiars.
Després de la DANA he recuperat molts mobles i és gratificant.
Veig futur: tinc molta feina.
• Tens algun moble restaurat que t’haja deixat especialment satisfeta?
Vaig renovar un menjador heretat. La vitrina combinada en negre i fusta fosca va quedar espectacular. Molta feina però va valer la pena.
• Quins consells li donaries a algú que està començant en la restauració de mobles?
Paciència. Un moble no es restaura en dos dies.
Conéixer les tècniques antigues és essencial.
Cal saber treballar amb les mans, tindre gust i entendre el client.
• Com ha influït l’arribada de mobles de producció en sèrie en la restauració tradicional?
Els mobles senzills es poden personalitzar molt. La qualitat no és la mateixa que abans.
No lleven feina; és un altre tipus de treball.
Cada moble és un món i un repte diferent.
Gràcies, Fiona, del comerç “Manos de hada Puçol, per obrir-nos les portes del teu taller i del teu cor. Per deixar-nos entrar en el teu univers de fusta, temps i memòria, i per compartir amb nosaltres un ofici que es fa amb les mans, però sobretot amb estima, paciència i ànima.
PINOTXO i les mentides
Tots coneixeu Pinotxo, veritat? Cada volta que deia una mentida, el seu nas creixia. I en plena setmana fallera això seria tot un desastre!
—No he tirat jo el petard!
PUM! Nas XL que quasi toca la falla infantil.
—Sí, jo he ajudat a muntar les cadires!
PUM! Nas XXL que fa ballar els ninots.
Sort que en la vida real no passa, però encara que el nas no creix… les mentides pesen i trenquen el bon rotllo del casal.
Dir la veritat és molt millor, els amics i amigues confien en tu, tot va més ràpid, i la falla… brilla molt més.
Per això, Pinotxo ens recorda: en falles i a la vida, és millor la sinceritat, però sobretot, ser de veritat. I no fer créixer el nas!
SENTIMENT BUNYOL
SOPA DE LLETRES
MASCLETÀ OFRENA NINOT
CREMÀ PLANTÀ
Vers i emoció : el cor dels arbres i dels fallers
POESIA a la fusta
De l’arbre la fusta del sentiment el faller, un carrer ple d’emoció sempre és ple de gent.
Unes vetes dibuixades que marquen el pas del temps, unes canes amagades baix la pell dels nostres antics fallers.
Que conservaren i resguardaren insígnies davall la pell, que el bunyol més prestigiós van voler.
Dies humits però sincers com l’arbre tallat i quasi verd, anuncien dies de festa al nostres carrers.
Dèneu talls fa el fuster evocant el dia darrer dia de plors i tristor però d’inici d’un nou paper.
UN COR faller
Des de la nostra comissió volem donar-li l’enhorabona a la nostra expresidenta, Eva Martí i Ruíz, per haver sigut proclamada com a Fallera Fajor de la Junta Local de Puçol. Ha sigut un orgull tindre-la com a presidenta i ara ho és tindre-la com a FM de JLFP. Contagia la seua passió per les falles, i estem segurs que també li ho transmetrà als seus companys i companyes de Junta Local. Eva, la teua falla et desitja l’any màgic i inoblidable que sabem que et mereixes. Et volem!
Eva Martí i Ruíz
Epíleg
El cor que queda
Al final de cada falla, quan el foc ja s’ha apagat i només queden les cendres, descobrim que la festa no s’acaba mai del tot. La fusta torna a la terra, però les històries, els records i les emocions que hem compartit continuen bategant en cada un de nosaltres.
Cada rialla, cada abraçada, cada nas que creix i cada arrel que s’entrellaça formen part d’un cor més gran: el cor de la nostra comunitat fallera. És un cor valent, ple de vida i d’il·lusió, que any rere any segueix creixent gràcies a tots i totes.
Esperem que us haja agradat este llibret, creat amb tanta dedicació, estima i il·lusió. Cada pàgina reflecteix el nostre amor per la festa, per la fusta i per les arrels que ens sostenen.
Encara que la setmana gran s’acabe, la fusta continua parlant-nos, les arrels ens continuen mantenint ferms, i el cor de fusta de la nostra falla segueix viu en cada somriure, en cada record i en cada gest compartit.
I mentre hi haja qui vulga plantar un parot, tocar un tabal o somiar amb Pinotxo, la nostra música, la nostra festa i les nostres arrels continuaran inspirant-nos, any rere any.
Puçol
Galeria Comercial
A F É C R E A M
C a f e t e r í a d e g u s t a c i ó n
C / P r o f e s s o r T i e r n o G a l v á n 3 7 . 6 0 8 8 5 7 8 1 3
C
w w w . p l a n - m o v e s . c o m
6 1 3 0 3 5 5 1 5
633 507 974
YD Yaizada Nails
Carrer del Cid, Nº11
