Page 1

el tur贸 de la Seu vella i els paisatges de les terres de lleida lleida: els paisatges dels turons

04. [META] patrimoni

projectes en paisatges culturals gener 2013


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

ESS¨NCIA INTRODUCCI LES VISUALS EL COLOR LA BOIRA L’OLOR

MEDIAMBIENT INTRODUCCI FLORA I FAUNA

ARQUITECTURA / HIST RIA LA CIUTAT DE LLEIDA ALCOLETGE ALPICAT ARTESA DE LLEIDA ALBAT RREC MONTOLIU DE LLEIDA SUDANELL ALCARR S

GASTRONOMIA / CULTURA FESTES, FIRES I ALTRES CULTURA GASTRON MICA TRADICI MUSICAL I LITERARIA

FORMA TERRA INTRODUCCI UNA PLANA QUE NO S PLANA TRACES I SISTEMES TERRITORI DE CONREUS

AIGUA HIDROGRAFIA ESPAIS NATURALS RECONEGUTS AIGUABARREIG DEL SEGRE-NOGUERA RIBAGOR˙ANA

CONCLUSI INTENCIONADA


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

ESS¨NCIA


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

01ESS¨NCIA

"Una imagen, un olor, un sonido, nos traen una vivencia que sigue viva, latiendo. Va mÆs allÆ de que uno quiera o no, ese recuerdo vuelve sin permiso, sin ser llamado. ¿Por quØ algo que queremos sepultar, olvidar, se nos cuela por los sentidos y vuelve tan vivo como siempre? Porque algo nos dice, algo nos reclama. Algo late en esa imagen, en ese aroma, en esa mœsica, algo nos susurra, es un tiempo perdido que

vuelve para ser recuperado."

Marcel Proust

Cita de Marcel Proust en l’obra En busca del tiempo perdido on parla del record involuntari, de l’es!ncia. Cap90. En busca del tiempo perdido

Les Terres de Lleida... Per a nosaltres parlar depatrimoni, Øs parlar d’es!ncia , parlar de la identitat pr pia d’aquell lloc, all que fa que un indret sigui œnic a diferencia de tants d’altres, Øs per aix que el primer tast de Lleida Øs o s n les impresiones, les idees, les sensacios que hom interioritza un cop ha estat all , i que perduraran per sempre en el seu inconscient.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

01ESS¨NCIA

LES VISUALS

TODO EST` LEJOS todo estÆ lejos pero es un modo de decir en realidad no tengo patr n universal para medir cercanos y remotos Preguntas al azar, Mario Benedetti

Visi d’aproximaci a la ciutat de Lleida Google maps

senyal d’identitat... Una de les particularitats de Lleida, amb la qual els lleidatans s’hi identifiquen, Øs aquesta caracter stica de que la sevaicona principal es veu des de llunya mesura que t’aproximes a la ciutat la Seu Vella i la catedral Øs cada cop mØs visible. Tot lleitad afirma que: "ets de Lleida si busques la Seu Vella a l’horitz quan hi tornes..."

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

01ESS¨NCIA

BOIRA

Percepci de la boira estacion ria a la plana (Segre MItj ) i el tur de Montmagastre, des de les estribacions dels serrats de Comiols, en el per metreoccidental d’aquest paisatge. Cat leg del Paisatge Terres de Lleida. Observatori del Paisatge

caracter stica de lleida... La morfologia de les Terres de Lleida en forma de plana, encerclada per un conjunt de serres, propicia l’aparici del fen men clim tic de la boira. La persist!ncia i la distribuci territorial d’aquest fen men modifica la percepci del paisatge, alhora que influencia la composici vegetal i l’estructura de conreus a la plana i, de manera puntual, a les valls i els relleus elevats que l’envolten. La boira Øs un element intangible, amb una influ!ncia cabdal en la configuraci de la identitat paisatg stica de les Terres de Lleida.

incideix en el paisatge... La principal incid!ncia de la boira en el paisatge Øs la transformaci del perfil visible del territori. En efecte, a l’interior dels espais emboirats el sistema de fites i fons esc!nics que emmarquen la plana Øs dilu t i substitu t per una perspectiva de radi curt i horitzons propers.Paral•lelament l’abs!ncia de llum fa variar la percepci visiva dels objectes, tendint, per regla general, a difuminar-los i enfosquir-los. Una cosa i l’altra contribueixen a una p!rdua de visibilitat dels punts de refer!ncia habituals del paisatge de les Terres. En mbits com l’horta de Pinyana, el joc de densitats de la boira conjuntament amb el anvi estacional de la vegetaci aporta una varietat c clica del color molt interessant, especialment a la primavera.

incideix en el paisatge... Fora de la plana la percepci varia diametralment, les panor miques que s’obtenen des dels llocs mostren la plana com unespai encapotat per una gran massa uniforma i opaca.En aquest sentit, cal destacar el relleu elevats d’algunstossals i serres queapareixen com a proes emergentssobre el perfil emboirat de la plana, com en el cas de Montmaneu.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

01ESS¨NCIA

L’OLOR

Mosaic d’olors de les Terres de Lleida

l’olor de la terra... L’olfacte, l’olor, el sentit olfactiu Øs un aspecte a tenir en compte alhora d’identificar aquest indret, cada lloc tØ un conjunt d’olors que el fancaracter stic i œnic , aix a mode general hem volgut agrupar una s!rie d’aspectes com la vinya, el vi, la producci frut cola, la boira, la humitat, l’adob natural, els cargols, la cassola de tros, el riu, l’aigua, etc. que creiem que s n identitaris.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

01ESS¨NCIA

Al nord, la pres!ncia o abs!ncia de boira determina la condici del Montsec i les serres adjacents com a principal fons esc!nic de les Terres de Lleida o, alternativament, com un mirador excel•lent sobre el mar de nœvols que ocupa la plana.

inspiraci per a artistes... La dimensi perceptiva de la boira va, per , mØs enll de la perspectiva visual. En efecte, la boira altera el camp visual, enfosqueix els objectes i limita la mobilitat, per humiteja i refreda l’ambient, principalement a l’hivern. Per aix , Øs des del camp de l’expressi art stica on s’han fet les aportacions mØs suggerents en relaci amb la boira. En efecte, jaMiguel de Cervantesparla, en el viatge del seu cavaller Quixot cap a Barcelona, del seu pas per Lleida i el seu encontre amb el bandoler Roque Guinart que, quan marxa, es perd en la boira. Tanmateix, a finals del SXVIII,Rafael d’ Amat , escriu tambØ sobre les sensacions que aquesta li provoca i la descriu com un objecte din mic, capa de fer canviar amb el seu moviment les tonalitats i les fites del paisatge. Actualment, autors literaris de Ponent, han descrit tambØ la identitat indestriable entre la boira i la ciutat, a la qual se li atribueix un perfil de ciutat hivernal molt marcat, en el cas deM rius Torres, oJaume Angelet , que en les seves gloses eleva la boira a la categoria d’element estructurador del paisatge, al costat del verd dels conreus i de la blavor de s!quies i canals.

Pel cam El mat

emboirat

Ha amanescut lo dia ab tan espesa boira que cubria

s scorre

a tot lo terreno de Urgell y Zagarra, que no se

Amb colors humits morat, gris, taronja

veya res de aqu .

[a] all , parexent tot un mar.

DespuØs, insensible, se han anadas dissipant las

Al flanc del cam

boiras, ab mescla de nœbuls y serenitat y vist lo

La clamor col•loca

sol per entremitg hermosejant a tanta verdura de

El batec sonor

arbres olivers com hi ha en los termes de Mald

I verd s de l horta.

Arbeca, ab tot los demØs terrenos, y de vinyas, en

Les aig es que duu

los territoris de Urgell y Zagarra, veyent-se algo

Fan una veu nova

clars los pobles de Balianas, Prexana, Miralcamp,

D

vilas de Bellpuig y Angrasola, hermita de Sant Eloy,

hivern renascut

y

I s n com una ombra.

campanar y la teulada del cimbori de la vila de T -

Mes tinc el cor viu

rraga, hermita de Sant Roch y poble de Sant Mart ,

I tot fresc de boira

vila de Verdœ, etc. Y

Per aquest cam

de la ciutat de Lleyda, al nort.

Entelat de l

dhuc lo campanar y fortalesa

horta

(Rosell i Colell, 2009)

(Amat, 1794)

Poema i escrit d’autors de renom sobre les sensacions del fen nem identitari de la boira a Lleida Cat leg del Paisatge Terres de Lleida.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

MEDIAMBIENT


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

02MEDIAMBIENT

INTRODUCCI

Vista des del tossal de la Moradilla. Fotografia pr pia

biodiversitat... Les Terres de Lleida presenten una varietat de flora i fauna molt rica en contrasts, gr cies o a causa de la diversitat en el paisatge, conreus de sec i de regadiu, planes i tossals... Øs per aix que l’estudi i la conservaci de totes les esp!cies Øs un tema important a tenir en compte. Les infraestructures actuals i canviants s n agents que manipulen i posen en perill la conservaci i reproducci de les esp!cies. En els nous planejaments es tØ en compte aquest factor, proposant traces infraestructurals permeables.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

ARQUITECTURA HIST RIA


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

CULTURA GASTRONOMIA


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

[Academic use only]

FORMA


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

05Forma - Terra

Conreus de blat de moro, i tossal de Peixana fotografia extreta del "Cat leg de Paisatge de les Terres de Lleida" de l’Observatori del Paisatge

INTRODUCCI

Un dels principalsvalors del paisatgede les Terres de Lleida Øs lapres!ncia dispersa de tossals pel territori. En efecte, la topografia plana d’aquesta rea Øs alterada puntualment per l’exist!ncia de turonstestimoni que s n fruit de l’ ntic modelat dels rius . La seva pres!ncia refor a laidentitat del paisatgeno nomØs en la dimensi est!tica sin tambØ hist rica i sib lica

, en la mesura que tambØ s n un element determinanten la

configuraci de l’estructura d ’assentaments, elssistemes de conreusi la distribuci de la flora i la fauna. Lacubeta sediment ria de l’Ebre es va anar retallant amb la creaci de l’eixamplament dels rius que menen cap a la plana. Els processos d’erosi diferencial i la diferent compet!ncia dels materials van configurar un sistema de turons testimoni que afai onen la plana i es fonen, als seus l mits, amb els relleus de les serres. Ara bØ, els tossals no nomØs representen una ruptura amb el perfil estable de la plana sin tambØ un referent en la construcci hist rica del territori. Els tossals s n , doncs, larefer!ncia de les formes mØs antigues de poblament del territori.

[Academic use only]


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

05Forma - Terra UNA PLANA QUE NO S PLANA

El•laboraci pr pia a partir de la secci base del grup5

caracter stica de lleida... Elpatrimoni morfol gic d’una plana que no Øsplana, emmarcada/delimitada per untel de fons continu (diferents serres), que encercla la plana en forma decubeta. La plana Øs rugosa, plena de petitesprotuber ncies/fites en al ada , anomenadestossals o turons, s n quelcom espec fic del lloc, que ens ajuden a compendre el territori . Des del tossal podem llegir tot el que passa al nostre voltant, lloc de pau, tranquil•litat,reflexi ...

Met fora dels tossals, com a lloc de reflexi , tranquil•litat i comprensi Fotografia pr pia

"Impulsado œnicamente por el deseo de contemplar un lugar cØlebre por su altitud,hoy he escalado el monte mÆs cØlebre de esta regi n, que sin motivo llaman ventoso.Hace muchos aæos estaba en mi Ænimo emprender esta ascensi n [...] en este lugar desde mi infancia y ese monte, visible desde cualquier sitio, ha estado casi siempre ante mis ojos." Ascensi n al Mont Ventoux - Petrarca

a mode de resum... Serveixi el pl nol adjunt, que representa aquesta plana rugosa, juntament amb els seus l mits visuals/tel de fons.

[Academic use only]

Pl nol topogr fic, tossals/tur , tel de fons/l mits visuals, sistema h dric Reinterpretaci del pl nol original del "Pla Territorial de Ponent".


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

05Forma - Terra TRACES I SISTEMES talls en el territori... Aquesta"pseudoplana emmarcada",quedatallada/atravessada/condicionadaper tot elsistema h dric (rius, canals, s!quies...) i per tota la xarxa viaria/de mobilitat(carreteres, camins, ferrovi ria...) D’altra banda, cal fixar-se bØ en l’ orientaci de les petites valls que es generen en aquesta topografia tan diversa.

[Academic use only]

Pl nol hidrol gic de les Terres de Lleida

Pl nol d’orientacions de les Terres de Lleida

pl nols extret del "Cat leg de Paisatge de les Terres de Lleida" de l’Observatori del Paisatge

Traces que tallen el territori fotografia pr pia - fotografia extreta del "Cat leg de les Terres de Lleida" de l’Observatori del Paisatge


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

05Forma - Terra TERRITORI DE CONREUS les conseq !ncies en el territori... S n precisament, aquests factors: topografia, aigua i orientaci , el que ens acaba definint els principals tipus de paisatge agr cola de les Terres de Lleida. -El regadiu, lligat/existent gr cies a la xarxa h drica formada a partir dels rius, amb una morfologia molt diversa, i diferents tipus de parcel•laci . -El sec , mØs propi de l’evoluci natural de la zona, sense intervenci humana.

L mit Sec -Regadiu

Pl nol diferents tipus de conreu, Sec i Regadiu fotografia i pl nol original del "Pla Territorial de Ponent".

les formes del regadiu...

les formes del sec ...

[Academic use only]

fotografies extretes del "Cat leg del Paisatge de les Terres de Lleida" de l’Observatori del Paisatge


PATRIMONI DE LES TERRES DE LLEIDA

05Forma - Terra RELICTES INALTERATS les conseq !ncies en el territori... Amb laimplementaci del regadiu de manera extensiva, a partir de mitjans del segle XIX, l’ estructura del paisatge de les Terres de Lleidacanvi dr sticament : els conreus de sec foren substitu ts pels de regadiu i l’agricultura s’intensific . Tanmateix, les limitacions topogr fiques del reg deixaren elstossals al marge d’aquest procØs i, a partir d’aquest moment,varen romandre com a reticles inalteratsenmig de la matriu agr cola de la plana. En efecte els tossals assumiren una nova identitatcom areserves de l’antiga vegetaci . El perfil elevat dels tossals sobre el seu entorn fa que tambØ tinguin un paper important en la configuraci de la imatge del territori. Els tossals actuen com a fites, pantalles i/o fons esc!nicsqueorganitzen i r edimensionen la miradad’espais concrets, i en alguns casos,d’ mbits de refer!ncia.

[Academic use only]

Mosaic d’atmetllers i oliveres davant d’un tossal a Castelldans fotografia extreta del "Cat leg de Paisatge de les Terres de Lleida" de l’Observatori del Paisatge


grup 4


Alumnes participants

LES VEUS DEL TERRITORI ALONSO AGUILAR, MIRIAM LAZAREVA, ANASTASIYA MARTÍN USERO, ÁNGEL NAISE RODRÍGUEZ, MARC NAVARRO ENCINA, VALERIA NICKOLE RIQUELME ADAMS, PABLO IGNACIO

[META] PATRIMONI ANDREU SOTELO, LLUÍS CATALAN LLOPIS, JUDIT COMAMALA DURAN, JOAN FERNÁNDEZ VALERO, JAVIER GONZÁLEZ MARGALEF, PATRICIA LANCHARRO MUÑOZ, MANUEL PÉREZ DE AMO, RAQUEL

paisatges de l’AIGUA ALLUE MEDINA, ESTELA CORNELLA ARIMANY, NATÀLIA GÓMEZ GILI, ALEJANDRO IRLA SALA, NURIA MARTÍN NAVARRO, SONIA MOLONS PUIG, NADINA PINSACH RIERA, CRISTINA ROS RIERA, MARIA

la FORMA URBANA BRANDÉN, ANDREA BREITENBAUCH, CHRISTOFFER GOTHFELT, TOBIAS QUAGLIA, GIULIA RIVAS HERENCIA, MARÍA SÁNCHEZ ARAGÓN, ANA SÁNCHEZ PENA, ALEJANDRO

SECCIONS I PANORAMES CABESTANY DE LA CRUZ, SÍLVIA DOMÈNECH CARDONA, MARIONA DURAND, ESTELLE FÀBREGA MONTOBBIO, LEIRE MÉNDEZ PEÑA, MARC OLIVA FLAQUÉ, JONATAN SANZ CASAS, MAGALI TAIPINA, MONICA FERREIRA DE MELO

les FORMes DEL TERRITORI BERESIN SCHLEDER FERREIRA, PEDRO CAMPENY BASTIDA, LAURA GOMES SOUSA, JOÃO NIETO TENAS, MARIA OIARBIDE URKIA, AMAIA PEINADO ALÓS, MARTA QUAGLIATO EGREJA CARMAGNANI, MARIA PIA

15-24 / Gener / 2013 Pàgina web:

http://paisajesculturales.50webs.com

Professors responsables: Col·laboradors doctorands: Col·laboradors arquitectes:

Carles Llop, Francesca Leder, Josep Maldonado Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Leonor Migueis, Giovanni Roncador, Catalina Salvà Manel Castellnou, Eduard Antorn

Organitza

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Terrritori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya, en el marc del ERASMUS Intensive Program TESS

Amb el patrocini Amb la col·laboració

G4. [Meta] Patrimoni  

Paisatges Culturals 12-13

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you