Primera presentación del Plan de Barri en la Jornada 'Habitatge al Nucli Antic' en Olot

Plans de Barris 2016-2020/ Comissió de Govern, 3 de març de 2016

Plans de Barris 2016-2020

Gerència Municipal Oficina del Pla de Barris-Foment de Ciutat

Plans de Barris 2016-2020/ Comissió de Govern, 3 de març de 2016

Índex 1.

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà? Aprenent d'altres experiències

2.

Una visió integral de regeneració urbana participada El Pla de Barris: definició i objectius

3.

Avançar cap a una concertació público-comunitària i público-privada Els barris: criteris de selecció i intervenció, projectes-motor

L’abandonament és un fenomen integral

Plans de Barris

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà? _ L’abandonament dels barris antics és un fenomen molt estès a nivell global. A Catalunya, només els cascs antics de Barcelona, Girona i, en certa mesura Tarragona

resisteixen

una

tendència

general de buidat i d’abandonament, per bé que pateixen altres efectes adversos com la substitució accelerada de la seva població o la pèrdua del comerç de proximitat en favor de noves fórmules comercials

adreçades

només

als

visitants.

Mirada relacional entre teixits Casc antic de Valls

Assesor d’Innovació Social/ Àrea de Drets Socials

Plans de Barris

L’abandonament és un fenomen integral

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà? _ La pèrdua de població, augment dels pisos buits i en molts casos la pèrdua de dinamicitat comercial dels àmbits acaba comportant sovint la degradació del parc edificat (i, en casos extrems, la necessitat d’enderroc). Per molts esforços que fem des dels ajuntaments en el manteniment i millora dels espais públics i equipaments, si no s’aconsegueix atraure més habitants i activitats als centres que es buiden la situació de degradació és difícilment reversible.

Canviar els mètodes d’actuació

Casc antic de Tortosa

L’abandonament és un fenomen integral

Plans de Barris

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà? _ És imprescindible per tant transcendir els límits de què correspon a una

Definir un nou marc de col·laboració i actuació público-comunitària i público-privada

administració, a un propietari o a les entitats si es vol abordar la regeneració urbana d’un àmbit. _ Abans de posar-se a considerar què li correspon a cadascú, hem de preguntarnos perquè allò que desitgem no passa: què impedeix o dificulta que hi vinguin a viure

nous/noves

veïns/veïnes,

què

impedeix que els propietaris mantinguin les finques, què fa que es perdin les activitats

econòmiques

tradicionals,

perquè no en venen de noves?

Manifestació al casc antic de Jerez (5% població viu al casc antic)

Plans de Barris

L’abandonament és un fenomen integral

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà?

Abordar les dificultats Manca de condicions a l’interior dels habitatges

Abordar el sobrecost de la rehabilitació integral i del manteniment

Manca de condicions als edificis, accessibilitat , supressió de barreres arquitectòniques i ascensors

Què fem amb les tipologies que no admeten incloure ascensors? Fòrmules de rotació de la població?

Manca de zones verdes i zones de joc per als infants, manca de sol

Hem de fer buidats estratègics del teixit urbà? Hem de repensar les vores?

Manca d’equipaments comunitaris o tenen pitjors condicions que les de la resta de la ciutat/poble

Pla Específic d’equipaments

Manca d’infraestructures

Reforç/ solucions alternatives d’infraestructures

Sensació d’inseguretat

Activar “llanternes urbanes”

Pèrdua del comerç de proximitat

Promoció econòmica

Els locals comercials no reuneixen les condicions idònies per obrir noves activitats

Foment d’efectes cluster, incubadores horitzontals, abordar el sobrecost de rehabilitació i equipament

Mobilitat- manca de places d’aparcament

Col·lectius amb menys tirada al cotxe/ models innovadors amb menys demanda de places d’aparcament “avantcar”/ substitució puntual d’edificis

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà?

•

La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, fou votada pel Parlament de Catalunya a finals de maig del 2004, i el setembre d’aquell mateix any el Govern aprovava el Reglament que desplegava la Llei i en feia possible de manera immediata l’aplicació pràctica.

•

L’objectiu d’aquesta llei és promoure una transformació global d’aquells barris que, com el nom de la Llei indica, requereixen una atenció especial, a fi d’evitar‐ne la degradació, millorar les condicions i la qualitat de vida dels ciutadans que hi resideixen i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social.

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà?

•

La Llei de barris concentra els seus esforços en aquells barris amb una major necessitat social i dèficits urbanístics més importants: nuclis antics, polígons d’habitatge dels anys seixanta i setanta i àrees nascudes de processos d’urbanització marginal. El mecanisme de la Llei funciona de manera senzilla: la Generalitat crea un fons de foment del Programa de barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial, dotat amb recursos pressupostaris del govern de la Generalitat, adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. A partir de l’existència d’aquests recursos, el Govern publica cada any una convocatòria a la qual crida a participar els ajuntaments que vulguin dur a terme projectes de rehabilitació integral en algun dels barris del seu terme municipal. En cas de ser seleccionats, els projectes reben un finançament que pot oscil∙lar entre el 50 i el 75% del cost total del projecte.

•

Repercussions: obliga a evitar despeses recorrents i decau amb la crisi econòmica

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà?

•

S’utilitza un doble barem a l’hora de seleccionar els projectes. En primer lloc, s’avalua la situació del barri per mitjà d’indicadors estadístics objectius relatius a quatre camps: dèficits urbanístics i d’equipament, estructura i dinàmica demogràfica, problemes econòmics i ambientals, i dèficits econòmics i desenvolupament local. En segon lloc, s’avalua el projecte presentat per l’Ajuntament. El projecte té una influència decisiva a l’hora de seleccionar els barris, per això s’afirma que la Llei de barris no és tant un programa per a barris amb problemes com un programa per a barris amb projectes. Projectes que han de servir per afrontar els problemes.

Dubtes: si bé és cert que s’ha de procurar ser objectiu, cal només considerar els indicadors negatius?

Com es treballen els “indicadors d’oportunitat”? Com “equilibrem” les reivindicacions entre barris?

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Perquè la rehabilitació d’habitatges ha de formar part de la regeneració urbana d’un àmbit urbà?

Els projectes han de tractar de manera integral la problemàtica del barri, intervenint simultàniament en tots els aspectes que l’afecten. Els projectes d’intervenció integral subvencionats abracen un conjunt d’actuacions diverses i heterogènies, aplicades amb caràcter transversal, d’acord amb vuit camps d’actuació en els quals la Llei requereix intervenir: 1)millora de l’espai públic i provisió de zones verdes 2) condicionament dels elements comuns de l’edificació 3) provisió d’equipaments d’ús col∙lectiu 4) incorporació de les tecnologies de la comunicació 5) implantació i millora d’infraestructures energètiques i ambientals 6) foment de l’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i els equipaments 7) desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica dels barris 8) millora de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques.

Dubtes: Perquè no l’habitatge? Cobrim les grans necessitats socials amb aquests camps d’actuacio?

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Lleis de Barris com a antecedents- efectes positius

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Lleis de Barris com a antecedents- efectes insuficients?

Plans de Barris a la ciutat 2004 Santa Caterina i Sant Pere (Ciutat Vella) Roquetes (Nou Barris) 2005 Poble Sec (Sants‐Montjuïc) 2006 Trinitat Vella (Sant Andreu) Torre del Baró‐Ciutat Meridiana (Nou Barris) 2007 La Bordeta (Sants‐Montjuïc) El Coll (Gràcia) 2008 La Barceloneta (Ciutat Vella) Maresme‐Besòs (Sant Martí) 2009 Bon Pastor‐Baró de Viver (Sant Andreu) 2010 Barcelona. Raval Sud (Ciutat Vella) Barcelona. La Vinya, Can Clos, Plus Ultra (Sants‐Montjuïc)

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Lleis de Barris com a antecedents- efectes insuficients?

Plans de Barris

Llei de Barris com a antecedents

Fins a quin punt són vigents els plantejaments de la Llei de Barris?

•

Canvis molt importants en la situació entre 2004 i 2016:

•

_ Caiguda de la Renda Familiar Disponible

•

_ Creixement de les situacions de risc de pobresa i d’exclusió social

•

_ Manca d’ocupació, atur de llarga durada i precarització laboral

•

_ Retallades dels serveis públics com a resultat de la crisi

•

_ Baixa inversió en educació, incloses les escoles d’alta complexitat

•

_ Pràctica desaparició de les polítiques preventives de garantia social

•

_ Reducció dels recursos disponibles per part de les AA.PP.

•

A debat: Cal, atesa la nova situació sòcioeconòmica, revisar el model d’intervenció integral als barris? El que ens passa és només resultat de la crisi econòmica o té factors estructurals?

Plans de Barris 2016-2020/ Comissió de Govern, 3 de març de 2016

02 El Pla de Barris: definició i objectius 1.La lluita contra les desigualtats 2.Definició 3.Objectius 4.Eixos i Barris 5.Programes d’actuació específics per barri

Plans de Barris 2016‐2020

1. El Pla de Barris: definició i objectius 1.1. La lluita contra les desigualtats •

La lluita contra les desigualtats és el principal repte que hem d’afrontar col·lectivament com a ciutat i societat.

•

Les conseqüències de les desigualtats es fan més punyents als barris més desafavorits de Barcelona.

•

Cal abordar les causes estructurals que impacten l’empitjorament de les condicions de vida dels ciutadans.

•

Es proposa iniciar un programa específic d’actuacions per als barris de Barcelona més afectats per les problemàtiques socials i els dèficits urbanístics: un Pla de Barris contra les desigualtats.

•

Cal que sigui un projecte de ciutat que compti amb la implicació de tothom.

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

sobre

Plans de Barris 2016‐2020

1. El Pla de Barris: definició i objectius 1.2. Definició Quins són els trets principals del Pla de Barris?

•Dotació de recursos extraordinaris •Transversalitat de les actuacions •Voluntat de col·laboració interadministrativa •Apoderament veïnal tant el la definició com en seguiment i gestió del programa •Reforç i protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats •Capitalització de l’experiència en els processos de transformació urbana a Barcelona i Catalunya •Compromís d’avaluació i rendició de comptes

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

1. El Pla de Barris: definició i objectius 1.4. Eixos i barris EIXOS: •Besòs •Nou Barris-Turons •Ciutat Vella •Sants-Montjuïc-Marina BARRIS: Aproximadament 15

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

02 Els primers barris: Criteris de selecció 1. Què és específic de Pla de Barris?

(Objectius i metodologia específica de Pla de Barris) 2. Desplegament per eixos territorials i per barris

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Â

Plans de Barris 2016‐2020

• Caiguda sostinguda de renda familiar disponible des de 2008, que els situa a la cua de la ciutat en la majoria dels casos, i que no es beneficien del recent repunt econòmic Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

•

A banda de l’evolució de renda:

• Una taxa d’atur sostinguda entre 2012 i 2016 entre 4 i 5 punts major que a la mitjana de la ciutat; • Un pes superior al 40% de l’atur de llarga durada de forma permanent en els darrers anys en el conjunt dels barris; • Un recent creixement de l’atur femení, que ja supera el masculí en molts casos, tot i ser barris on la crisi dels sectors de la construcció i de la indústria han afectat preeminentment a la ocupació masculina; • El conjunt dels barris del Besòs es caracteritzen per un diferencial molt important a la mitjana de la ciutat en relació al nivell acadèmic de la població (taxa d’instrucció insuficient); per la qual cosa CAL DESPLEGAR UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT ESPECÍFIC PER A AQUESTS BARRIS, capaç de dotar d’eines i fomentar la capacitació professional i formació continuada per a que la població local pugui beneficiar‐se de les oportunitats derivades de la implantació de noves activitats i sectors econòmics.

CAL QUE ELS SECTORS SOCIALS I ELS TERRITORIS MÉS DESAFAVORITS PUGUIN BENEFICIAR‐SE A TRAVÉS DE SALARIS, DE RENDES, I DE FORMACIÓ DE LES INVERSIONS QUE TÉ PREVISTES FER LA CIUTAT

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

•

APODERAMENT VEÏNAL

REFORÇ I PROTAGONISME DE LA XARXA ASSOCIATIVA I D’ENTITATS

LA SEGONA DESCENTRALITZACIÓ “CAP ALS BARRIS”, L’AJUNTAMENT COM A MEDI FACILITADOR

Objectius i metodologia específica Pla de Barris

On la participació veïnal no es redueix només a la codecisió, sinó que s’amplia amb la coproducció i acció de les veïnes i veïns (veïnes que FAN coses). Cal aconseguir una transferència de rendes al veïnat reforçant la inversió municipal als barris més desafavorits i desplegant les actuacions sempre que sigui possible a través de Plans Locals d’Ocupació, Escoles‐Taller, Programes d’Educació i Formació... que impliquen l’acció de les veïnes directament en les millores del barri.

Veïnes i veïns “fan” de la mà del teixit associatiu, les entitats i les organitzacions, reforçant les xarxes de la ciutat que vetllen per una major cohesió i inclusió social, estimulant noves activitats econòmiques i serveis a les persones així com l’adaptació de l’economia convencional als nous paradigmes ambientals, socials i econòmics. Volem reforçar les “xarxes” presents, per a que siguin tan potents com a altres barris de la ciutat, doncs permeten que veïnes i veïns tinguin les oportunitats que dona la ciutat més a l’abast.

Els/les treballadores municipals construïm les baules de la “cadena” que falten, sense pretendre substituir, sinó reforçar, l’acció de les entitats i la capacitat organitzativa que sorgeix de la ciutadania. El “pla de Barris” s’estructura entorn la idea de projectes transversals entre àrees que han d’esdevenir “projectes pilot” per al conjunt de la ciutat, però que alhora han de dotar Districtes i barris d’una governança pròpia, basada en projectes adaptats al lloc i coproduïts amb els i les veïnes.

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (1) El Pla de Barris té per objectiu revertir les causes que estan darrera de la desigualtat, Garantint un marc de drets bàsics des d'una perspectiva integral i transversal.

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS EDUCACIÓ I FORMACIÓ OCUPACIÓ I DRETS LABORALS CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA

Per tant, no substitueix la operativa municipal en curs, sinó que promou actuacions i programes “innovadors” que connecta diferents àrees i districtes.

Per això és important comptar amb una diagnosi compartida entre àrees, entre forces polítiques, entitats i xarxa associativa del territori i veïnes i veïns, que permeti escollir aquelles estratègies i actuacions amb més capacitat transversal, així com establir una seqüència temporal que reforci les sinergies entre les diferents actuacions del propi Pla, així com les que despleguen àrees i districtes.

DIVERSITAT FUNCIONAL DIVERSITAT SEXUAL DRETS HUMANS, CIVILS I SOCIALS ENVELLIMENT

Marc de Garantia de DRETS BÀSICS

ESPORTS I LLEURE GÈNERE HABITATGE INFANCIA I JOVENTUT MIGRACIONS MINORIES ÈTNIQUES I CULTURALS POBRESA I EXCLUSIÓ SALUT SEGURETAT I CONVIVÈNCIA

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (2) El Pla de Barris té com a característica més senyalada esdevenir un espai de co‐producció de les polítiques públiques, de manera que tant la decisió respecte les actuacions a emprendre, el seu seguiment i, en tants casos com sigui possible, la seva realització, esdevinguin una tasca conjunta de l’Ajuntament i de la ciutadania de cada un dels barris integrats en el programa a través de les seves entitats i associacions .

Amb això, el programa vol aplegar la capacitat, els recursos i la legitimitat de l’Ajuntament amb la iniciativa, creativitat i eficàcia de l’acció ciutadana.

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS MODEL DE PARTICIPACIÓ PROPI (per coproducció veïnes) TRANSPARÈNCIA I RENDICIÓ DE COMPTES

•

La manca d’una xarxa social i associativa forta és també una causa estructural de desigualtat i explica la major dificultat per pal∙liar els efectes de la crisi i poder fer front de forma més efectiva a les polítiques que posen en risc el benestar de la població.

•

DEMOCRÀCIA OBERTA, PARTICIPACIÓ I COPRODUCCIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES AMB VEÏN/ES I ENTITATS, GOVERNANÇA PRÒPIA

A banda de reforçar la resiliència dels barris, el Pla de Barris promou una governança local basada en el desplegament de projectes propis per a cada barri més adaptats a les problemàtiques i potencials locals.

•

AUDITACIÓ EXTERNA ACCIÓ SOCIAL I COMUNITÀRIA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS COPRODUCCIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES CONVENIS AMB ENTITATS

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (3a) _ A més dels programes de reforç de “garantia de drets”, el Pla de Barris té per objecte desplegar el model urbà que defensem: NO ÉS NOMÉS ABORDAR DE FORMA DECIDIDA LES DESIGUALTATS: també és IMAGINAR L’ESPAI DE REFERÈNCIA DEL NOU MODEL DE CIUTAT DE BARCELONA:

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS MOBILITAT ESPAI LLIURE I BIODIVERSITAT LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

_ En MOBILITAT: com a nou àmbit de referència de la mobilitat sostenible, pel que significaran les noves estacions ferroviàries de la Sagrera i de Sant Andreu Comtal, així com el Tramvia sense interrupcions i el desplegament de la xarxa ortogonal de bus; entre tant, cal garantir la millor connectivitat entre barris en el sentit mar‐ muntanya amb recorreguts millor servits, més atractius i segurs;

_ En ESPAI LLIURE, VERD I BIODIVERSITAT: amb la conformació en alguns anys d’un park‐system, o sistema de parcs vertebrats entorn el riu Besòs i el parc lineal de la Sagrera connectat amb el nou parc de les Glòries, que esdevindran la columna vertebral d’un espai públic abocat a la vida quotidiana i amb molt major presència del verd urbà, afavorint la connectivitat de la ciutat amb el seu entorn natural i la connexió ecològica entre els espais naturals de la ciutat;

EQUIPAMENTS FLEXIBLES MODEL PRODUCTIU SUPORT A LA ECONOMIA DE PETIT FORMAT

MODEL URBÀ

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

REFORÇAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT REINDUSTRIALITZACIÓ ECONOMIA CIRCULAR, VERDA, "re" INNOVACIÓ I FORMACIÓ CONTINUADA, RELACIÓ AMB LES UNIVERSITATS OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL REHABILITACIÓ ENERGÈTICA RESIDU ZERO

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (3b) NO ÉS NOMÉS ABORDAR DE FORMA DECIDIDA LES DESIGUALTATS: també és IMAGINAR L’ESPAI DE REFERÈNCIA DEL NOU MODEL DE CIUTAT DE BARCELONA: _ En CIUTAT MÉS SALUDABLE, RESILIENT i responsable FRONT EL CANVI CLIMÀTIC: la reducció de les emissions derivades de l’impuls d’un model de mobilitat més sostenible, l’ampliació del verd urbà millorant el microclima local, la connectivitat ecològica i la biodiversitat, l’aplicació més intensiva d’un model de rehabilitació més avesat en l’eficiència energètica i en la incorporació de les energies renovables, així com el desplegament d’un model d’activitats productives més diversificades encarades a valoritzar els residus i afavorir la producció local;

_ En REHABILITACIÓ i IMPLANTACIÓ de l’OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL: apostant per l’estalvi i la eficiència energètica i la generació d’energies renovables, per a que els edificis esdevinguin per si mateixos un “marc de garanties” per a la lluita contra la pobresa energètica i la millora de la salut pública;

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS MOBILITAT ESPAI LLIURE I BIODIVERSITAT LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC EQUIPAMENTS FLEXIBLES MODEL PRODUCTIU SUPORT A LA ECONOMIA DE PETIT FORMAT

MODEL URBÀ

REFORÇAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT REINDUSTRIALITZACIÓ ECONOMIA CIRCULAR, VERDA, "re" INNOVACIÓ I FORMACIÓ CONTINUADA, RELACIÓ AMB LES UNIVERSITATS OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL REHABILITACIÓ ENERGÈTICA RESIDU ZERO

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (3c) _ En NOU MODEL PRODUCTIU DE LA CIUTAT: els barris del Besòs, sovint caracteritzats per la especialització social i funcional, han d’esdevenir l’espai sobre el que giri un nou model productiu capaç de diversificar l’economia barcelonina i del Besòs, reduint els consums externs i els seus efectes econòmics i ambientals, però també d’ordre social, a través de l’ECONOMIA VERDA, L’ECONOMIA CIRCULAR i la major presència de L’ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA.

_ La REINDUSTRIALITZACIÓ és clau al Besòs, però tenint en compte les limitacions en volums de producció i capacitat logística que tenen uns polígons d’activitat econòmica plenament conurbats i extraordinàriament ben connectats a nivell metropolità. Per tant, hem de pensar en una REINDUSTRIALITZACIÓ basada en la INNOVACIÓ I la FORMACIÓ com a garantia de futur de les activitats industrials enllaçades amb el nou CAMPUS UNIVERSITARI DEL BESÒS, el campus de TORRIBERA (Santa Coloma de Gramenet) i en un NOU CAMPUS DE REFERÈNCIA METROPOLITÀ PER A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL, LA FORMACIÓ CONTINUADA i la HOMOLOGACIÓ ACADÈMICA d’immigrants al triangle ferroviari.

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS MOBILITAT ESPAI LLIURE I BIODIVERSITAT LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC EQUIPAMENTS FLEXIBLES MODEL PRODUCTIU SUPORT A LA ECONOMIA DE PETIT FORMAT

MODEL URBÀ

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

REFORÇAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT REINDUSTRIALITZACIÓ ECONOMIA CIRCULAR, VERDA, "re" INNOVACIÓ I FORMACIÓ CONTINUADA, RELACIÓ AMB LES UNIVERSITATS OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL REHABILITACIÓ ENERGÈTICA RESIDU ZERO

Plans de Barris 2016‐2020

Criteris de selecció d’actuacions (3d) _ L’aposta per la INNOVACIÓ i la FORMACIÓ no ens pot fer perdre de vista la trajectòria productiva del lloc i les capacitats i iniciatives de veïnes i veïns, per no tornar a fer una ciutat per recintes que res tenen a veure amb els barris.

_ Pensar en futur és establir una estratègia pròpia en EDUCACIÓ i CULTURA, però també en MEMÒRIA: la memòria del Besòs és la de l’aigua productiva, la de l’aigua per l’AGRICULTURA i la INDÚSTRIA, la de la lluita obrera i veïnal, la de la immigració d’abans però també de la més recent. Una MEMÒRIA sovint invisible per la resta de les barcelonines, però també desconeguda per les pròpies veïnes i veïns del Besòs.

I, en definitiva, fer ciutat: CONNECTAR, TEIXIR, INTERACTUAR, EQUIPAR, GENERAR CENTRALITAT reforçant els barris dotant‐los de projectes i governança pròpia, DESCENTRALITZANT ELS SERVEIS MUNICIPALS per a que puguin adaptar‐se millor a les necessitats i especificitats de cada districte i barri, treballant de forma conjunta i coordinada amb les entitats de la xarxa associativa del territori.

ACTUACIONS TRANSVERSALS

EIX BESÒS MOBILITAT ESPAI LLIURE I BIODIVERSITAT LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC EQUIPAMENTS FLEXIBLES MODEL PRODUCTIU SUPORT A LA ECONOMIA DE PETIT FORMAT

MODEL URBÀ

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

REFORÇAMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT REINDUSTRIALITZACIÓ ECONOMIA CIRCULAR, VERDA, "re" INNOVACIÓ I FORMACIÓ CONTINUADA, RELACIÓ AMB LES UNIVERSITATS OPERADOR ENERGÈTIC MUNICIPAL REHABILITACIÓ ENERGÈTICA RESIDU ZERO

Plans de Barris 2016‐2020

Desplegament per eixos territorials i per barris El Pla de Barris té per objectiu revertir les causes que estan darrera de la desigualtat, garantint un marc de drets bàsics des d'una perspectiva integral i transversal. Per tant, no substitueix la operativa municipal en curs, sinó que promou actuacions i programes “innovadors” que connecta diferents àrees i districtes.

El Pla de Barris té com a característica més senyalada esdevenir un espai de co‐producció de les polítiques públiques: tant la decisió respecte les actuacions a emprendre, el seu seguiment i, en tants casos com sigui possible, la seva realització, esdevinguin una tasca conjunta de l’Ajuntament i de la ciutadania de cada un dels barris integrats en el programa a través de les seves entitats i associacions.

Mirar el Besòs no és només abordar de forma decidida les desigualtats: també és imaginar l’espai de referència del nou model de ciutat de Barcelona.

El barri és l’espai quotidià de vida, l’entorn de convivència i identificació col∙lectiva i l’àmbit natural de cohesió social; tanmateix ha de ser capaç de garantir la seva millor inserció metropolitana per tal de desenvolupar tots els seus potencials. Per això, cal desplegar de forma simultània un Pla del conjunt de l’eix Besòs amb els programes d’intervenció integral de cada barri.

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

L’esquema director de l’Eix i els Programes d’intervenció integral (1) Despleguem de forma conjunta un “esquema director” de l’Eix Besòs i els 3 primers Programes d’Intervenció Integral de barri: L’Esquema director de l’Eix ha de permetre: . Diagnosticar de forma conjunta les problemàtiques i potencials de l’àrea. Algunes actuacions, per exemple les vinculades a drets socials o promoció econòmica, difícilment poden acotar‐se a l’escala de barri; . Raonar l’equilibri d’inversions i actuacions entre els diferents barris, ateses les importants diferències entre ells, les seves necessitats, volum de població (Vallbona 1351 hab., La Verneda i la Pau 28678 hab.); . Definir les actuacions en un escenari temporal de 10 anys, en tant i en quant la capacitat d’inversió municipal en un mandat no pot arribar a concretar la totalitat de les actuacions previstes; . Establir una estratègia d’ “elements de mediació” –en equipaments, en urbanització, en mobilitat‐ capaços alhora de dona servei a veïnes i veïns del barri i generar centralitat urbana, per tal de reforçar la interconnexió i interacció entre barris; . Definir una estratègia d’actuació capaç de mitigar els retards acumulats de les inversions de les altres administracions públiques; . Establir una priorització i un cronograma de les actuacions i programes previstos amb l’objectiu d’incidir de la forma més transversal possible sobre les causes estructurals de la desigualtat; . Coordinar, a través del Pla Besòs (Consorci del Besòs i Barcelona Regional) les actuacions amb els altres municipis del Besòs.

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

L’esquema director de l’Eix i els Programes d’intervenció integral (2)

Despleguem de forma conjunta un “esquema director” de l’Eix Besòs i els 3 primers Programes d’Intervenció Integral de barri: L’esquema director de l’Eix justificarà, per tant, l’ordre pel qual s’aniran redactant i iniciant les actuacions a cada barri.

Tanmateix, el Pla de Barris ha de ser capaç de respondre de forma imminent a les desigualtats; d’altra banda, entre octubre de 2015 i gener d’enguany s’ha redactat una estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integral (DUSI) per a l’obtenció de Fons FEDER que serveix d’avançprojecte de l’Esquema Director.

Per tant, podem iniciar la redacció dels 3 primers programes d’intervenció integral atenent als següents criteris: _ Indicadors d’emergència _ Oportunitat i capacitat de les actuacions d’incidir més enllà d’un

barri i inversions prèvies _ Valoració per part dels districtes

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Indicadors d’emergència (1) INDICADORS D’EMERGÈNCIA

EIX BESÒS

INDICADORS D’EMERGÈNCIA

REGRESSIÓ DEMOGRÀFICA

POBLACIÓ

LLARS

RENDA

DIFERENCIAL ESPERANÇA DE VIDA

ÍNDEX DE SOBREENVELLIMENT POBLACIÓ ESTRANGERA PAÏSOS NO DES.

SALUT

MALALTIES: TUBERCULOSI, ADDICCIONS... ÍNDEX SINTÈTIC DE SALUT ALS BARRIS

LLARS MONOPARENTALS

DISCAPACITATS DE 0 A 18 ANYS

LLARS AMB MENORS DE 16 ANYS

LLARS MONOPARENTALS ATESES

LLARS AMB MÉS DE 3 MENORS DE 16 ANYS

MENORS ATESOS ALS EAIA

LLARS AMB MAJORS DE 65 ANYS SOLS

NOMBRE AJUTS CSS ‐ MENJADOR ESCOLAR

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE

NOMBRE AJUTS CSS – ACTIVITATS LLEURE

POBLACIÓ ATESA ALS CENTRES DE SERVEIS SOCIALS

REGRESSIÓ R.F.D. 2008‐2014

EVOLUCIÓ DE L’ATUR DE LLARGA DURADA EVOLUCIÓ DE L’ATUR FEMENÍ

NIVELL ACADÈMIC, FORMACIÓ I EDUCACIÓ

EMBARASSOS ADOLESCENTS

POBLACIÓ DEPENDENT

EVOLUCIÓ DE L’ATUR REGISTRAT

ATUR

EIX BESÒS

NOMBRE AJUTS CSS – VACANCES D’ESTIU NUM. MENORS A CÀRREC DE PERCEPTORS DEL PIRMI NUM. PRIMERA VISITA MENORS DE 18 ANYS INFANTS EN SITUACIÓ DE RISC

NIVELL D’ESTUDIS DE LA POBLACIÓ

AJUDES AL LLOGUER

MAJORS 16 ANYS INSTRUCCIÓ INSUFICIENT FRACÀS I ABSENTISME ESCOLAR

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

CASOS DE MALTRACTAMENT DE DONES

Plans de Barris 2016‐2020

Indicadors d’emergència (2)

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

Plans de Barris 2016‐2020

Indicadors d’oportunitat (1) INDICADORS D’OPORTUNITAT

EIX BESÒS REFORÇ EQUIPAMENTS EDUCATIUS

PRIORITZAR EDUCACIÓ, FORMACIÓ I CAPACITACIÓ PROFESSIONAL

DESPLEGAMENT FORMACIÓ CONTINUADA I ESCOLA SEGONA OPORTUNITAT PLANS DE FORMACIÓ + OCUPACIÓ BCN ACTIVA PROGRAMES D’ACOMPANYAMENT ESCOLAR

PRIORITZAR EL REFORÇ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I LA OCUPACIÓ

REINDUSTRIALITZACIÓ ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVA REFORÇ COMERÇ DE PROXIMITAT ATENCIÓ A COL.∙LECTIUS ESPECÍFICS

COHESIÓ SOCIAL I CONVIVÈNCIA

RELACIÓ AMB MUNICIPIS VEÏNS PROBLEMES GREUS EN HABITATGE

ACCESSIBILITAT I DISPONIBILITAT IMMEDIATA D’EQUIPAMENTS I ESPAIS EN DESÚS

Oficina Pla de Barris-Foment de Ciutat Gerència Municipal

PES ESPECÍFIC DE LA POBLACIÓ SUFICIENT ACCESSIBILITAT DES D’ALTRES BARRIS EQUIPAMENTS INFRAUTILITZATS EDIFICIS I SOLARS ASSEQUIBLES (LLOGUER O PÚBLICS) EN DESÚS