VIA CRUCIS ...AMB ULLS DE NENS PRÒLEG. L’origen d’aquest via-crucis és a un col.legi, en una classe de nens petits. Estem en quaresma. La professora de religió els parla de la passió del Senyor: els explica el camí que va recorre Jesús fins arribar al Calvari. Els nens, en silenci, amb ulls i oïdes ben oberts escolten amb atenció. Després de la narració la professora els convida a que s’imaginin eixa història, a que es fiquin dintre d’ella com si es tractés d’una pel.lícula, substituint a algú dels que es trobaven allà. Se sap que –per regla general- el millor paper que interpreta un nen és el de...nen. Quan fa del que és a la vida reial- de nen i prou- la seva actuació cobre força especial. (Pag 2) Per aixó la mestra els proposa una cosa que acullen amb entusiame: els aconsella que provin a ser nens. Nens que al veure tanta gent, - portats per la curiositat típica de l’edat- s’acosten al camí per on Jesús ha de passar. I ara - els diu – que cadascú escrigui una breu frase sobre el que pensaria , diria o faria en cada moment de la passió, en cada estació. Els nens amb llàpiços afilats, apunten cap el paper. I ens trovem un resultat: frases ardents, infantils, inocents, auténtiques. Per la redacció d’aquestes pàgines hem escollit les “millors”. Les reproduim amb lletra petita al principi de cada estació. Amb elles voldriem ajudar a molts altres nens, i no tant nens, a fer el mateix: a contemplar la passió, des d’una perspectiva diferent...”amb ulls de nens”.