EL Fill PRÒDIG (els números en color són les pàgines del llibre) 7Un home tenia dos fills; el més jove d’ells li va dir al seu pare: «Pare, dóna’m la part d’herència que em correspon». I ell els repartí l’hisenda. Pocs dies després, el fill reuní tot el seu i va partir cap un país llunyà. Allà ho malgastà tot, vivint dissolutament. Després de haver-ho gastat tot, va venir una gran fam en aquell país i començà a patir necessitat. Llavors es posà a servir a un habitant de la comarca, el qual l’envià a les seves terres per a cuidar porcs. Desitjava omplir el ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú se les donava. Entrant dintre de sí, digué: «Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre que jo aquí m’estic morint de fam!8 M’aixecaré , aniré a mon pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, ja no soc digne de ser nomenat fill teu, tracta’m com a un dels teus jornalers».I aixecant-se va partir cap al seu pare.
Quan encara era lluny, son pare el va veure i, commogut, va córrer cap ell, li tirà els braços al coll i el va cobrir de petons. El fill li digué: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu, ja no soc digne de ser anomenat fill teu». Però el pare va dir als criats: “De pressa, porteu el vestit més ric i vestiu-lo, poseu-li un anell a la ma i unes sandàlies als peus. Porteu el vedell engreixat, mateu-lo i mengem i celebrem un banquet, perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha estat trobat” I es posaren a celebrar la festa. El fill gran estava en el camp i, al tornar, quan s’acostava a la casa, sentí la música i les danses; cridant a un dels criats, li preguntà què era allò. Ell li va dir: «Ton germà ha tornat i ton pare ha manat matar el vedell engreixat, perquè l’ha recobrat sa». Ell s’indignà i no volia entrar.9-10 Llavors el seu pare sortí i començà a pregar li - ell replicà a son pare: “Fa anys que et serveixo sense mai haver desobeït ni una sola de teves ordres i mai me has donat un cabrit per tenir un banquet amb els meus amics; i ara que ha tornat aquest fill teu, que ha devorat la teva fortuna amb meretrius, has fet matar per a ell el vedell engreixat». Ell li va respondre: «Fill, tu estàs sempre amb mi, i tot el meu es teu; calia celebrar una festa i alegrar-se, perquè aquest germà teu estava mort i ha tornat a la vida, estava perdut i ha estat trobat». 11 El PENEDIMENT S’ha dit d’aquesta paràbola que constitueix un petit evangeli dintre del Evangeli. És exagerat, perquè no engloba en sí totes les riqueses de la doctrina cristiana. En tot cas, a través d’aquesta paràbola nostre Senyor dirigeix una emotiva crida a la conversió, a recomençar amb un nou ardor en la nostra vida cristiana. Penedir-se, convertir-se, recomençar: tres etapes necessàries successives en el itinerari de la nostra vida espiritual