5. Quines línies d’actuació caldria implementar en relació amb la potenciació dels vincles culturals i comunicatius amb els altres territoris de l’àmbit lingüístic? L’actual Estatut ja preveu unes línies d’actuació (art. 12). El nou estat català ha de ser conscient de la responsabilitat històrica en el procés general de redreçament de la llengua i la cultura catalanes. És imprescindible l’establiment d’acords de cooperació i d’intercanvi estables en comunicació i cultura amb els altres territoris de parla catalana, sobretot per a potenciar la disponibilitat d’un espai de trobada i de comunicació potent de la comunitat catalanoparlant al ciberespai. IV. L’adquisició i el desenvolupament de les competències lingüístiques L’àmbit familiar, el sistema educatiu (des de l’educació inicial fins als nivells superiors) i també el món professional són nivells en què la política lingüística de la Catalunya sobirana ha de formular polítiques ben elaborades. La formació lingüística dels ensenyants i la implicació activa de tota la comunitat educativa, basada en el consens, són les condicions d’èxit en aquestes polítiques. L’escola no és l’únic factor en l’adquisició de segones i terceres llengües, però és, sens dubte, el més important. El llarg període d’escolaritat és un espai en què els nens i els joves poden tenir moltes oportunitats per a aprendre-les de manera efectiva. Si l’adquisició d’una competència plurilingüe és un objectiu desitjable, l’escola ha de proposar un model d’ensenyament potent que la garanteixi. L’objectiu de la Comissió Europea és que tots els ciutadans europeus tinguin competències pràctiques en tres llengües: la familiar i dues més. Una d’aquestes tendeix a ser l’anglès, que ja s’ha convertit en la llengua franca de comunicació per excel· lència. Però el model depèn de les característiques sociolingüístiques i dels objectius de cada comunitat. El model lingüístic establert a Catalunya amb el català com a llengua més important del currículum és, com ja s’ha comentat, un model additiu, adequat als objectius proposats per la Llei de normalització lingüística: tots els ciutadans han de finalitzar l’escolaritat bàsica amb un domini satisfactori i equiparable de les dues llengües oficials, català i castellà. Tot i la menor presència del castellà en el currículum, el programa no limita les competències dels autòctons en aquesta llengua per les raons apuntades anteriorment. Nombroses avaluacions validen aquest model: a) les inicialment realitzades, que demostraven que si el català no era la llengua amb més pes en el currículum els alumnes no en tenien un domini equiparable al del castellà; b) les realitzades sobre els programes d’immersió; c) les més actuals, que confirmen aquest domini equiparable i satisfactori de les dues llengües a la fi de l’educació primària (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2011) i també la percepció
35