30 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011
en unes xifres que depassaven el zenit de la conjuntura olímpica en més de 20.000 treballadors. El balanç en el mateix període respecte del nombre d'empreses que incorporen personal assalariat és també positiu. Avui Terrassa compta amb gairebé 900 empreses ocupadores més de les que tenia al desembre del 1991, la qual cosa li suposa tenir una estructura empresarial formada per 5.657 empreses amb assalariats. Aquest creixement, que s'ha fonamentat essencialment en l'expansió del sector terciari i el de la construcció, ha permès, malgrat les recessions i l'augment de la demanda tecnològica, mantenir el creixement del personal assalariat en les empreses locals en igual o superior proporció que abans de produir-se la conjuntura olímpica, en general mitjançant la reducció de la dimensió empresarial. Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 1987
Indústria 56%
Serveis 37%
Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 2011
Serveis 71%
Indústria 21%
Construcció 8%
Construcció 7%
L evolució dels darrers quatre anys del nombre de treballadors assalariats mostra un trencament clar d una tendència a l alça que es venia produint de manera ininterrompuda des de l any 1993 i la consolidació d una tendència contrària que encara no sembla haver tocat fons. Descomptant l efecte de la localització-deslocalització purament administrativa d un centre de cotització4, s ha passat dels 67.544 assalariats el 2006 als 47.417 el 2011, és a dir, una rebaixa propera al 30% en només 5 anys. Aquesta darrera dada contrasta amb els creixements interanuals superiors al 3% que es venien registrant des de principis dels 90. Tanmateix, aquestes xifres situen Terrassa com la setena ciutat de Catalunya en nombre d assalariats (havent perdut tres posicions des del 2007) per darrera de Barcelona, l Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona i Sabadell, i això tenint en compte els efectes de capitalitat provincial que tenen quatre d aquestes ciutats esmentades 5. 4
Durant el 2006 el nombre de treballadors assalariats presenta una important davallada que cal atribuir al canvi d ubicació d un únic centre de cotització del sector Comerç que va arribar a concentrar un gran nombre d assalariats (+ de 5.000). La seva aparició el 2003 va provocar un augment sobtat de la xifra d assalariats ja que es comptabilitzaven en la seva seu de Terrassa tots aquells que tenia repartits per Catalunya. Amb la seva deslocalització (purament administrativa, no productiva) no es produeix una pèrdua real de treballadors i sí, en canvi, un retorn a unes xifres més ajustades a la realitat de la ciutat. 5
En el còmput dels assalariats hi té gran importància el fet que moltes empreses (i administracions) imputin els seus treballadors a un sol centre de cotització (normalment la seu central, situada en capitals de província o comarca) tot i que aquests realment estiguin repartits en diferents establiments del territori. En aquest sentit, la important davallada de Terrassa en nombre d assalariats es produeix arran del procés d integració de les caixes d estalvi, pel qual els llocs de treball corresponents que la Caixa de Terrassa incorpora a la nova Unnim (al voltant de 1.200 llocs), es computen des del segon trimestre de 2010 a Sabadell, lloc on es localitza la seu central d aquella entitat.