Issuu on Google+


INFORME DE CONJUNTURA DE TERRASSA 2011 Foment de Terrassa, SA Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Terrassa, febrer de 2012


Equip redactor de l'Informe de Conjuntura de Terrassa 2011: Xavier Muñoz i Torrent, llicenciat en Geografia, magíster en Gestió Pública, cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST); coordinador de l'equip redactor de l'Informe Marc Armengol i Rabal, llicenciat en Geografia, postgraduat en Gestió de la mobilitat, magíster professional d’Estudis Territorials i Urbanístics, diploma de Tècnic Urbanista, tècnic-analista de l'OESST Enric Sanllehí i Bitrià, llicenciat en Geografia i Història, postgraduat en Intervenció i gestió del paisatge, tècnic-analista de l'OESST Manuel Ruano i Civico, suport administratiu de l'OESST Suport estadístic i capítol de Població: Dante Anton i Gil, llicenciat en Antropologia i en Publicitat i Relacions Públiques, tècnic estadístic Cartografia: Jesús Romero i Blasco, llicenciat en Geografia, cap del Servei de Cartografia i Població de l’Ajuntament Francesc-Xavier Pruñanosa i Moya, tècnic d’informàtica gràfica, cap de la Unitat de Cartografia Suport per al capítol d'Estructura de l'activitat econòmica: Domènec Escanilla i Escanilla, llicenciat en Ciències Econòmiques, cap del Servei d’empresa de Foment de Terrassa, SA Clara Serra i Moya, llicenciada en Psicologia, cap del Departament d’orientació de Foment de Terrassa, SA Maria Romañach i Munill, llicenciada en Psicologia, cap del Departament de Formació de Foment de Terrassa, SA Suport per al capítol d'Ensenyament: Joan Coma i Ainsa, llicenciat en Història, cap de Promoció i Innovació Educativa del Patronat Municipal d'Educació de Terrassa Monogràfic La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa Montserrat Borràs i Rodríguez, Secretaria executiva de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees Monogràfic La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa Santiago Royo Royo, Sots-delegat del rector al Campus UPC de Terrassa José Luis Melgosa Andrés, Cap del Servei de Premsa del Campus UPC de Terrassa Un agraïment especial per la col·laboració de: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Comissions Obreres, Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa, Promocions Industrials de Terrassa SA, Unió General de Treballadors, Campus UPC de Terrassa, Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Local de Barcelona, Projecte Perfil de Ciutat Foment de Terrassa, SA és una empresa certificada per la norma UNE-EN-ISO 9001:2000 (certificació FS 549538) per a la realització d'estudis i informes

ISO 9001 FS 549538

Correspondència i consultes: Foment de Terrassa, SA - Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa Carretera de Martorell 95, 3a planta - 08224 Terrassa Adreça electrònica: oest@terrassa.cat - Web: http://www.terrassa.cat/xifres Copyright del conjunt © Ajuntament de Terrassa Copyright específic © per a cadascuna de les Fonts referenciades Producció: Foment de Terrassa, SA, Ajuntament de Terrassa Disseny cobertes: Regidoria de Comunicació, Ajuntament de Terrassa i Prismàtic Arts Gràfiques, SA Imatge de portada: Mostra d’estam de Sala & Badrinas (Terrassa), estiu 1897/1898. CDMT núm. Reg. 14270 Impressió: Prismàtic Arts Gràfiques, SA ISSN: 2014-0266 Dipòsit legal: B-17108-2012 Drets reservats per a tots els països. No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la compilació en un sistema informàtic, ni la transmissió per qualsevol forma o mitjà, ja sia electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mitjans, ni el préstec, lloguer, o qualsevol altra forma de cessió de l’ús de l’exemplar, sense el permís previ per escrit dels propietaris del copyright.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 5

Presentació Responsabilitat territorial Sobre l’estela d’una crisi que s’estén més enllà de l’àmbit nacional, 2011 tampoc podrà ser recordat com voldríem. La disminució dràstica dels ingressos de les administracions (augment del deute i la dependència creditícia i, fins i tot, tensions de caixa), a causa del retraïment d’activitat econòmica i del consum, i de les perversions dels mercats, ha repercutit sobre el finançament del sector públic, reduint a allò essencial la seva capacitat inversora, i conseqüentment, restringint el seu marge d’actuació compensatòria en el camp de la millora de les infraestructures o dels serveis; trasbalsant també els marges per a polítiques socials. A més, la feblesa de la banca ha restringit encara més el crèdit i la capacitat d’expansió de l’activitat. I a Terrassa aquest panorama s’ha visualitzat en un saldo creixent de l’atur, tot i la reducció a la meitat del ritme de destrucció de llocs de treball de les empreses del municipi. L’atur a Terrassa ha presentat durant 2011 un augment pròxim al 9%, això és al voltant de 1.700 aturats més que l’any anterior; significant nous màxims històrics, i situant la taxa de desocupació al voltant del 19% de la població activa. Dels més de 21.421 aturats registrats a desembre, prop d’un 39% ho eren per un període superior a l’any, un 83% tenia estudis bàsics o per dessota, i gairebé un 43% no disposava de cap prestació per desocupació, de forma que l’atur estructural pot superar en escreix el 50% dels demandants de feina. Les dificultats d’inserció reclamen, doncs, més esforç en la qualificació de treballadors, en l’impuls de l’emprenedoria i en l’atracció de nous capitals d’inversió que suposin la creació neta de riquesa i treball. El gran contingent d’aturats prové principalment de la contínua davallada del sector de la construcció i d’activitats complementàries del terciari, que segueix sent cruent; però no només: les dificultats del sector públic han reportat el degoteig també en activitats especialitzades dels serveis. L’estructura empresarial presenta minves en tots els grans sectors, i en conjunt a l’entorn d’un 5%, que, si bé és greu, resulta notablement inferior al que es registrà per al 2010, que, en termes de llocs de treball, representà una caiguda de més del doble que durant el 2011. També menor pel que fa al nombre d’autònoms. Així doncs, ens hem de fixar en aquest comportament, que modula la capacitat generativa terrassenca i que, tot i de signe negatiu, en general ho ha estat menys que en l’exercici anterior. La sortida local a la crisi s’ha de fonamentar en elevar aquesta capacitat generativa al màxim i, en especial, en aquells sectors de l’economia productiva que més treball poden crear entre el personal menys especialitzat i que, a banda, pot oferir-li una reconversió professional més enllà de la seva participació en les cadenes de fabricació. De fet, el sector industrial és el que, a grans trets, ha presentat millors resultats, malgrat els símptomes de recuperació són encara insuficients.


6 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Hem d’exhortar, per tant, a la responsabilitat social de les empreses i, molt en especial, la seva dimensió territorial. L’assumpció clara del seu paper en l’estructuració del territori és clau per a la creació d’una atmosfera laboral positiva que permeti la superació de la crisi, com a condició indispensable per afrontar el canvi de model productiu. Cal fer més transparents les actituds constructives d’empresaris i de treballadors mitjançant la seva corresponsabilitat en la inversió dels saldos negatius i la configuració d’un nou escenari generatiu de l’economia local, que no abandoni els valors de l’enginy industrial tradicional ni la seva capacitat per a la innovació. Una innovació que ha de ser capitalitzada en nous coneixements, nous processos, nous productes i nous serveis competitius en l’esfera econòmica, però també en la seva repercussió en el desenvolupament social. I aquest esforç és del tot necessari que esdevingui, ja no com a part d’una conjuntura de sacrifici, sinó com una condició sine qua non, pròpia del mode de producció del s. XXI, d’un esquema basat en la consciència del què es fa, del com es fa i del per què es fa, i del què representa per al sosteniment de les xarxes productives i de les cadenes de valor. Fins i tot per a la generació de cercles virtuosos que revolucionin l’economia, com a instrument essencial per mantenir i millorar el benestar de la comunitat i de tots i cadascun dels seus membres. Aquesta corresponsabilitat no s’ha de mesurar només per una regulació salarial dels treballadors, pel marge de beneficis de les empreses o per l’augment de les càrregues fiscals, sinó també pel comportament dels ciutadans en l’aprofitament adequat dels béns públics, sense abusos ni picaresques; ni tampoc en la destrucció, deteriorament innecessari o ús inapropiat d’aquells béns responent només a interessos particulars. És precís donar més eficiència als recursos i fer més eficaces les polítiques, i generalitzar el concepte de justícia social, procurant pel manteniment ambiental i per la lluita contra qualsevol acte contrari a la legalitat, en tots els seus graus. Les dificultats reclamen, per tant, més responsabilitat territorial que faci de la recuperació una obra col·lectiva i engrescadora. Tot i la conjuntura adversa, Terrassa no ha deixat ni deixarà d’esmerçar esforços per augmentar la disponibilitat dels recursos a la producció, per facilitar encara més l’endegament de nous negocis o el manteniment de les bones trajectòries dels existents. També en el sosteniment dels programes bàsics d’orientació personalitzada a aquells que cerquen feina i a la seva formació en aspectes i sectors que més poden afavorir l’èxit professional, així com en la contractació directa de plans d’ocupació; però també en l’impuls de les polítiques de consolidació d’empresa i en el foment de zones per al desenvolupament econòmic, com la planificació i execució de nous espais per a l’activitat o la reconceptualització de zones on hi ha de convergir la producció amb la innovació, amb la capitalització i l’aplicació del coneixement, amb la voluntat d’enfortir la competitivitat territorial i, a la vegada, la seva capacitat en la vertebració d’una comunitat cohesionada i sostenible. CARME LABÒRIA i ROJAS, Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació Consellera-delegada de Foment de Terrassa SA Terrassa, febrer de 2012


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 7

Índex Pàgs. Introducció Població

9 15

Estructura de l'activitat econòmica I. Reconversió i diversificació de l'economia local 1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalment industrial 2. Balanç global d’efectius humans: volum d’ocupació assalariada i dimensió empresarial 3. Els canvis en l’estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers 4. La iniciativa autònoma i l’autoocupació II. Atur registrat i contractacions de treballadors 1. Atur registrat: l’impacte més colpidor de la crisi econòmica 2. Contractació de treballadors 3. La incorporació de mà d’obra estrangera en el mercat de treball de Terrassa 4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats 5. Orientació i formació per a la inserció

25 27 36 39

44 52 59 65 68

III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals

69

IV. Els sectors al detall 1. La indústria 2. La construcció 3. Els serveis

75 76 91 95

Consums: aigua, energia i residus 1. Consum d'aigua 2. Consum d'electricitat 3. Consum de gas canalitzat 4. Residus

107 111 113 114

Rendes 1. Renda familiar disponible bruta 2. Renda familiar disponible bruta per habitant 3. Rendes declarades en l'IRPF

119 120 122


8 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Pàgs. Mobilitat i transports 1. Introducció 2. Transport públic interurbà 3. Transport públic urbà 4. Ús de la xarxa viària 5. Parc de vehicles 6. Cens de conductors 7. Mobilitat quotidiana de la població

127 130 138 142 144 147 148

Territori, urbanisme i habitatge 1. Introducció 2. Habitatge 3. Locals comercials 4. Locals industrials 5. La valorització del sòl 6. Usos del sòl a Terrassa

171 173 182 183 187 188

Ensenyament i recerca 1. Introducció 2. L'ensenyament no universitari 3. L'ensenyament universitari 4. La recerca 5. La formació de treballadors

195 196 199 202 204

Monogràfics: La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa

207 215

El perfil de la ciutat. Indicadors bàsics de qualitat de vida

225


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 9

Introducció La ciutat de Terrassa és a l’extrem nord-occidental de la segona corona metropolitana, al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, a 30 Km de Barcelona per carretera i a 45 minuts en tren des del seu centre. Amb més de 213.800 habitants, és, a més, la quarta ciutat catalana en població, i la seva àrea d'influència, dins el conjunt barceloní, arriba a reunir al voltant de 390.000 habitants, fent que en el total del conjunt de la Regió Metropolitana es posicioni com una de les concentracions de població més importants i constitueixi un districte econòmic ben diferenciat. Terrassa a Europa

Terrassa

Barcelona

N

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

El creixement de la ciutat ha anat íntimament lligat a la Revolució Industrial. En les albors del segle XX, les factories de Terrassa van ser pioneres en la producció tèxtil i en l'adaptació dels processos artesanals a la modernitat industrial de les màquines de vapor; una modernitat que es va concebre lligada al progrés tecnològic i al desenvolupament de personal capacitat per atendre la febril activitat industrial. Així, el 1902, l'impuls industrial terrassenc creà l'Escola


10 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Industrial, amb estudis tècnics superiors, que posteriorment ha constituït el nucli central de l'actual Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a la Ciutat. Així doncs, la condició industrial ha impregnat la imatge i el caràcter actual de Terrassa, això és, les seves fortaleses i les seves debilitats pel que respecta a la seva estructura econòmica i social. Terrassa a Catalunya

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

Tanmateix, el creixement demogràfic de Terrassa, paral·lel al desplegament industrial, fou especialment rellevant durant els decennis posteriors a la Guerra d'Espanya. Des del final de la contesa fins a l'acabament de la dictadura, la població de la Ciutat va créixer més d'un 300% (120.000 persones en 40 anys). Aquest ràpid creixement no s'explica únicament pel manteniment d'un saldo vegetatiu positiu, sinó per l'atracció de gran part del moviment migratori que va rebre Catalunya a la postguerra, fenomen que està estretament relacionat amb l’evolució de la industrialització. Tant és així que l'últim padró d'habitants mostra com encara ara més d’un 36% dels terrassencs no són nascuts a Catalunya, la qual cosa indica que un dels trets principals de la societat terrassenca és la seva marcada diversitat cultural. A aquell sobtat creixement demogràfic d’aquells anys hi va correspondre l'aparició d'una caòtica estructura urbana, que ha imprès una peculiar imatge en el paisatge terrassenc de barreja desordenada d'habitatges i indústries. L'escassa planificació d'aleshores i la proliferació de promocions urbanístiques irregulars, van repercutir en greus mancances d'equipaments i serveis bàsics, que van degenerar en la localització suburbial de borses de població desatesa. Els problemes de desestructuració familiar i d'exclusió social que encara es detecten a la Ciutat són una clara rèmora d'aquella època, aspectes que han estat i són motiu constant de preocupació per part dels gestors públics locals.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 11

Mapa de la divisió de Terrassa en districtes

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

Rere el desarrollismo succeí l'inici de la crisi dels 70 i Terrassa, com la majoria de les comunitats locals especialitzades en sectors industrials tradicionals, va començar a mostrar nivells d'atur molt elevats. Posteriorment, el lent procés de reconversió industrial i la diversificació de l'economia local va contenir l'atur i el va reduir fins al màgic 92, quan la taxa de desocupació va arribar al 12,3%, el primer dels mínims històrics de l'última dècada. Malgrat tot, rere la bonança olímpica, va començar una altra recessió, per elevar de nou l'estoc de treballadors disponibles més enllà del 17% durant el 1993. Els últims anys del segle XX i primers del XXI, gràcies a la recuperació de l'activitat productiva, van constituir una nova etapa de generació de treball, molt relacionada amb una nova expansió urbana i la construcció. L’atur registrat a la Ciutat, en termes generals, disminuí fins arribar a un nou mínim històric del 7,5% de la població activa (maig del 2000); a la vegada que la població ocupada augmentava de manera important, situant la taxa d'ocupació per l’any 2001 al voltant del 57,5%. Aquest creixement net de l'ocupació elevà Terrassa al tercer lloc entre les ciutats de Catalunya amb més nombre de treballadors assalariats. A partir del 2007, però, tots els indicadors mostren signes clars d’esgotament del model de creixement dels darrers anys: la taxa d'atur s’incrementa situant-se per sobre del 18%. Alhora, l'estructura productiva es comença a aprimar, tant pel que fa a empreses com a treballadors, frenant bruscament la dinàmica expansiva dels darrers anys i encetant una etapa recessiva de la qual encara no en coneixem l’abast.


12 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

La transformació de l'estructura empresarial s'ha encarrilat cap a la diversificació productiva i a la terciarització de la Ciutat. L’aclaparador predomini de la indústria tèxtil dels 70 va haver de deixar pas en els decennis posteriors, per un costat, a l'increment del pes en les estructures d'altres activitats industrials i, d'un altre, i molt simptomàticament, a la puixança de les activitats terciàries, de forma que avui en dia es pot afirmar que Terrassa és molt més que una ciutat industrial. El reencaix generalitzat de la indústria, especialment pel que fa referència a les modificacions de processos interns de les empreses i a la introducció de noves tecnologies, ha produït, entre altres coses, un empetitiment de la dimensió mitjana empresarial en el sector secundari, a la vegada que també ha generat un creixement del nombre d'empreses en el terciari, produïda d'una banda, pel creixement de la demanda de serveis comercials i personals, però també pel procés d'externalització d'activitats terciàries de les empreses industrials. En general, doncs, podem parlar d'un nou tipus d'empresa creada en consonància amb la diversificació del teixit industrial i el capital local, que té restriccions locacionals importants immutables freqüentment a una xarxa comercial consolidada o a una determinada tradició. Aquesta mateixa evolució ha portat els responsables de l'Administració i de les Institucions del municipi al plantejament d'instruments concertats per al desenvolupament positiu de l'estructura socioeconòmica local. El conjunt d'aquests instruments ha permès tractar tots els elements de promoció econòmica: des de l'oferta de sòl industrial públic de nova creació i el replantejament del sistema fiscal, fins a la implantació de polítiques integrades per a la inserció laboral i la creació de petites i mitjanes empreses. Cal destacar, amb tot, la redacció d'un marc de cooperació estratègica -El Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa (PECT)-, fonamentat, entre altres elements, pel desenvolupament de Terrassa com a ciutat Universitària, és a dir, propugnar l'acoblament d'una ciutat emprenedora de llarga tradició industrial a un suport científic i tecnològic suficientment potent i innovador com per garantir la reconversió empresarial i fer consistent una aposta de futur en permanent revolució. Per tot això, el manteniment d'una tradició politècnica pel que fa a la formació de quadres empresarials i tècnics i la seva extensió a noves àrees de coneixement és un factor de necessària referència. Centres de cinc Universitats es localitzen a Terrassa: el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya i els centres de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i de la Universitat Oberta de Catalunya, juntament amb l'Escola Universitària d'Infermeria de la Creu Roja, l'Institut del Teatre i l'Escola Superior de Cinema, i altres centres superiors d'investigació, conformen en conjunt una comunitat acadèmica de més 17.000 persones. La necessitat de disposar de suficients recursos i espais de relació, per al desenvolupament de noves especialitats, noves línies d'investigació, noves fórmules d'aplicació professional dels continguts universitaris, han reclamat de la Ciutat l'exercici d'un esforç compartit per materialitzar la localització de la majoria dels serveis en un eix urbà diferenciat i en l'assaig de noves unitats operatives per a l'ajustament de la investigació al desenvolupament econòmic local.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 13

Del Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa n’ha derivat ja una tradició en la cooperació estratègica, que s’ha traduït en un desenvolupament de plans estratègics sectorials i en la redacció de documents de futur participats pels actors econòmics i socials, que han permès reunir criteris coincidents en les grans línies de desenvolupament del municipi en cadascun dels àmbits i en el seu context territorial. Evolució dels processos de planificació estratègica a Terrassa Pla estratègic general

Desenvolupament sectorial inspirat pel PECT Processos i plans sectorials

Revisions de contingut Reordenació d'objectius Avaluacions

Nova planificació, nous plantejaments

1992

1994-2004

2006

2007

PECT

Agenda 21

Informe Bases per a la reflexió estratègica sobre desenvol. futur

Pla estratègic de la Ciutat de Terrassa

POUM

PLA DE

Aposta de ciutat

2008-2009

2010

Pla de la Innovació

Orbital 40

MANDAT Nou PE Comerç Urbà

TPEC Projecte Educatiu

Nou Pla Ciutadania

Pla Director Mobilitat

Pla d'Igualtat

Pla Societat Informació

Polígons d'Activitat

Pla Acció Ambiental Pla Ciutadania

MESURES PRIORITÀRIES DAVANT LA CRISI

Pactes Terr. Ocupació POEC, etc… Noves reflexions estratègiques --> Contínuum estratègic + Èmfasi en el desenvolupament econòmic

+ Èmfasi en el desenvolupament social

Font: Observatori Econòmic i Social de Terrassa, 2011, sobre la base del document La planificació estratègica a Terrassa. De perifèria a lloc central, 2008

En consonància amb aquest caràcter universalitzador de l'esperit terrassenc, la progressiva globalització de l'economia i les comunicacions ha obligat a analitzar contínuament tots els aspectes del desenvolupament local des d'una perspectiva cada cop menys localista, d'una banda, determinant el paper de la Ciutat en el seu context comarcal, refermant el seu paper articulador del territori en la teranyina urbana de Catalunya, i, d'una altra, participant de l'entorn metropolità de Barcelona, que ha de portar la Ciutat a garantir la seva participació en decisions col·lectives que tenen a veure essencialment amb la seva connectivitat amb l'escala global, com són l'ampliació de les grans infraestructures de transports i comunicacions: l'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport internacional d’El Prat, la localització de les estacions del tren d'alta velocitat o el desplegament dels eixos viaris de primer ordre, així com també en la connexió, extensió i generalització de les xarxes modernes de telecomunicacions, que han de convertir la Regió Metropolitana de Barcelona en un centre logístic de primer ordre en el sud d'Europa. La rellevància del paper de Terrassa en el marc metropolità es veu doblement reforçada per l'execució del nou disseny urbà, que té i tindrà necessàriament importants repercussions en l'atracció de noves localitzacions industrials, atès que el municipi esdevindrà en els propers anys la primera reserva de sòl i


14 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

sostre de l’entorn barceloní. Seran, doncs, els polígons d'activitat econòmica més moderns i els primers que es concebin, resolent, per exemple, els sistemes de comunicació telemàtica que afavoreixin la ubicació d'empreses basades en les TIC, o els serveis complementaris a les activitats professionals relacionats amb les condicions de gènere. Aquests aspectes i l'interès pel desenvolupament de nous sectors de l'economia han marcat l'impuls en els darrers anys del Pla de la Innovació de Terrassa, com a un nou exercici de reflexió estratègica necessari per a la reformulació de la ciutat com a un sistema d'innovació potent, basat en l'impuls a la creativitat i enfocat a la competitivitat del territori i a la qualitat de vida de la comunitat que hi conviu, i que ha comportat també la presa de decisions sobre el desenvolupament de les noves àrees d’activitat econòmica i molt en especial sobre el desenvolupament al nord de la Ciutat, primer, del Parc Audiovisual de Catalunya, per conformar, després el nucli principal de l’actual Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT)-Orbital 40, amb l’emergència d’una nova iniciativa concertada, entre administracions, universitats, centres tecnològics i empreses, amb la clara voluntat de consolidar el sistema d’innovació local i els pilars del desenvolupament futur de l’economia terrassenca.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 15

Població La població de Terrassa (213.897 habitants) ha experimentat un creixement, entre l’1 de gener de 2010 i l’1 de gener de 2011, de 768 persones (l’any anterior va créixer en 1.336). Es tracta del creixement més baix dels darrers anys i confirma la tendència d’una estabilització de la població total, iniciada ja l’any 2010. En termes relatius, aquest creixement és d’un 0,36% respecte el període anual anterior: una xifra més pròpia de mitjans del anys 90, just abans del període de forts increments poblacionals viscuts per la ciutat de Terrassa fins a finals de la dècada passada. Evolució de la població.Terrassa. 1994-2011

Data

Població

Increment absolut

Increment relatiu

1/01/1994

161.428

1/01/1995 1/05/1996

162.327

899

0,56%

163.862

1.535

0,95%

1/01/1997 1/01/1998

164.100

238

0,15%

167.548

3.448

2,10%

1/01/1999

169.987

2.439

1,46%

1/01/2000

172.807

2.820

1,66%

1/01/2001

175.649

2.842

1,64%

1/01/2002

179.967

4.318

2,46%

1/01/2003

185.636

5.669

3,15%

1/01/2004

190.828

5.192

2,80%

1/01/2005

196.053

5.225

2,74%

1/01/2006

201.442

5.389

2,75%

1/01/2007

203.852

2.410

1,20%

1/01/2008

207.663

3.811

1,87%

1/01/2009

211.793

4.130

1,99%

1/01/2010

213.129

1.336

0,63%

1/01/2011

213.897

768

0,36%

Evolucióde dela lapoblació. població. Terrassa. Evolució Terrassa.1996-2011 1996-2011 220.000 210.000 200.000 190.000 180.000 170.000 170.000 160.000 160.000 9 1 1 6 7 8 0 2 9 0 3 4 5 6 7 8 9996 9997 9998 9999 0000 0001 0002 0003 0004 0005 0006 0007 0008 0009 0110 0111 /119 /119 /119 /119 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 55/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ 0 / 0 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Increment de la població en %. Terrassa. 1999 - 2011 . 3,15%

3,50% 3,00%

2,80%

2,46%

2,74%

2,75%

2,50% 2,00% 1,46%

1,50%

1,66%

1,87%

1,64%

1,99%

1,20%

1,00%

0,63% 0,36%

0,50%

20 11 1/ 01 /

20 10 1/ 01 /

20 09 1/ 01 /

20 08 1/ 01 /

20 07 1/ 01 /

20 06 1/ 01 /

20 05 1/ 01 /

20 04 1/ 01 /

20 03 1/ 01 /

20 02 1/ 01 /

20 01 1/ 01 /

20 00 1/ 01 /

1/ 01 /

19 99

0,00%

Les ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, en general, han tingut increments de població molt petits, o fins i tot descensos (Barcelona ha perdut 3.889 habitants i l’Hospitalet 2.577). En termes relatius, el municipi de Mataró supera a Terrassa, amb un creixement anual del 0,78%.


16 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de la població Municipis de la província de Barcelona. Dades Absolutes. 1996-2011

Ciutat Badalona Barcelona

1996

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

210.987

214.440

214.874

218.553

221.520

216.201

215.329

219.547

218.886

219.786

1.508.805 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448

Hospitalet de Llob., l'

255.050

246.415

250.536

252.884

248.150

251.848

253.782

257.038

258.642

Mataró

102.018

111.879

114.114

116.698

118.748

119.035

119.780

121.722

122.905

256.065 123.868

Sabadell

185.798

191.057

193.338

196.971

200.545

201.712

203.969

206.493

207.338

207.721

Sta Coloma de Gram.

123.175

116.012

116.503

118.129

119.056

116.765

117.336

119.717

120.060

120.824

Terrassa

163.862

184.829

189.212

194.947

199.817

202.136

206.245

210.941

212.724

213.697

Font: INE. Dades de població a 1 de gener.

Evolució de la població. Municipis de la província de Barcelona. 1996-2011. Índex 19961 135 130 125 120 115 110 105 100 95 90 1996

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Badalona

L'Hospitalet de Llob..

Mataró

Sta.Coloma de Gram.

Terrassa

Sabadell

2010

2011

Font: INE. Dades a 1 de gener. 1. L’índex 100 correspon a la població a 1 de gener de 1996 segons l’INE.

El creixement natural de la ciutat (la diferència entre els naixements i les defuncions) entre 2010 i 2011 és de 1.236 habitants, 286 menys que l’any anterior (1.522 se’n van registrar l’any 2009). Aquesta caiguda ha estat provocada pel descens del nombre de naixements: de 3.017 de l’any anterior s’ha passat a 2.816 (-201). Aquest fet succeeix per segon any consecutiu i, si mirem més enrere, no trobarem un altre període amb descens dels naixements fins l’any 1995. Evolució del moviment natural de la població Terrassa. 2000-2010 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2000

2001

2002

2003 Naixements

2004

2005 Defuncions

2006

2007

2008

Creixement Natural

2009

2010


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 17

Evolució del moviment natural Terrassa. 1981-2010 Any

Naixements

Defuncions

Creixement natural

1981

2.321

1.145

1.176

1982

2.163

1.073

1.090

1983

2.020

1.130

1984

1.861

1985

1.785

1986

Any

Naixements

Defuncions

Creixement natural

1996

1.596

1.262

334

1997

1.704

1.309

395

890

1998

1.729

1.285

444

1.194

667

1999

1.811

1.356

455

1.059

726

2000

2.049

1.371

678

1.803

1.144

659

2001

2.096

1.332

764

1987

1.723

1.150

573

2002

2.223

1.422

801

1988

1.658

1.198

460

2003

2.346

1.436

910

1989

1.626

1.197

429

2004

2.651

1.472

1.179

1990

1.824

1.142

682

2005

2.717

1.539

1.178

1991

1.705

1.208

498

2006

2.810

1.460

1.350

1992

1.586

1.273

313

2007

2.919

1.569

1.350

1993

1.559

1.224

335

2008

1994

1.466

1.194

272

2009

3.086 3.017

1.530 1.495

1.522

1995

1.463

1.239

224

2010

2.816

1.580

1.236

1.556

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

La taxa bruta de natalitat de Terrassa confirma la seva tendència decreixent iniciada l’any 2009, de la mateixa manera que s’ha produït en l’àmbit de Catalunya i d’Espanya. Terrassa ha passat, durant tot l’any 2010, de 14,2 naixements per mil habitants a 14,1. D’altra banda, les defuncions durant l’any 2010 han experimentat un increment de 85 persones : han passat de 1.495 a 1.580. Aquesta pujada, sumada amb el descens dels naixements, provoca la caiguda ja esmentada del creixement natural de la població respecte l’any anterior. Evolució de la natalitat1 Comparativa. 1997-2010

Any

Terrassa

Catalunya

Espanya

1997

10,2

9,3

9,3

1998

10,2

9,2

9,2

1999

10,5

9,6

9,5

2000

11,7

10,2

9,9

2001

11,6

10,3

10,0

2002

11,9

10,6

10,1

2003

12,2

11,1

10,5

2004

13,5

11,4

10,7

2005

13,5

11,6

10,8

2006

13,8

11,7

11,0

2007

14,1

11,7

11,0

2008

14,6

12,2

11,4

2009

14,2

11,5

10,7

2010

14,1

11,2

10,3

Evolució de la natalitat. 1997-2010

Font: Ajuntament de Terrassa, INE. 1.- Naixements per mil habitants.

15,5 15,0 14,5 14,0 13,5 13,0 12,5 12,0 11,5 11,0 10,5 10,0 9,5 9,0 8,5 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Terrassa

Catalunya

Espanya


18 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de la mortalitat1 Comparativa. 1997-2010 Any

Terrassa

Catalunya

Evolució de la mortalitat. 1997-2010

Espanya 10,0

1997

7,8

9,0

9,1

1998

7,6

9,0

9,1

1999

7,8

9,4

9,4

2000

7,8

9,2

9,0

2001

7,4

9,2

8,9

2002

7,6

9,0

8,9

2003

7,5

9,3

9,1

2004

7,5

8,7

8,7

2005

7,6

8,7

8,7

2006

7,2

8,4

8,4

2007

7,6

8,2

8,3

2008

7,2

8,1

8,3

2009

7,0

8,1

8,4

2010

7,0

7,9

8,1

9,7 9,4 9,1 8,8 8,5 8,2 7,9 7,6 7,3 7,0 6,7 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Terrassa

Catalunya

Espanya

Font: Ajuntament de Terrassa, INE. 1.- Defuncions per mil habitants.

El menor creixement de la població de Terrassa durant l’any 2010 ha estat provocat, fonamentalment, per una caiguda significativa del saldo migratori total: ha passat de 2.400 durant l’any 2009 a 1.851 pel període del 2010, un 22,88% menys de saldo migratori positiu. Evolució del moviment migratori Terrassa. 1988-2010 Immigracions

Emigracions

Saldo migratori

1988

1.060

1.906

-846

1989

1.520

1.838

-319

1990

1.979

1.770

209

1991

1.932

1.861

71

12.000

1992

1.884

1.951

-67

11.000

1993

2.149

2.184

-35

10.000

1994

2.307

2.383

-76

9.000

1995

2.489

2.417

72

1996

3.288

2.552

737

1997

3.967

2.713

1.254

1998

4.087

2.686

1.401

1999

4.646

2.874

1.772

2000

5.859

3.207

2.652

2001

7.306

3.550

3.756

3.000

2002

8.848

4.684

4.164

2.000

2003

9.969

5.499

4.470

1.000

2004

10.586

6.104

4.482

0

2005

10.838

6.273

4.565

-1.000

2006

10.816

7.127

3.689

2007

11.578

7.676

3.902

2008

11.733

6.854

4.879

2009

9.481

7.081

2.400

2010

8.974

7.123

1.851

Evolució del moviment migratori de Terrassa 1988-2010

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000

19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10

Any

Immigracions

Emigracions

Saldo migratori

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Aquesta caiguda del saldo migratori és producte d’una significativa disminució de les altes per immigració (-507) respecte l’any anterior, molt especialment entre els habitants de nacionalitat estrangera (-877). Pel que fa les baixes per emigració, durant l’any 2010 han crescut molt poc, 42 persones, tot i que més significativament entre els espanyols (209).


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 19 Moviment migratori Nacionalitat. 2010

Nacionalitat

Saldo migratori

Immigr.

%

Emigr.

%

Espanya

5.101

56,84

4.599

64,57

502

27,12

Letònia

Marroc, el

1.146

12,77

790

11,09

356

19,23

Països Baixos, els

Romania

190

2,12

92

1,29

98

5,29

Xina

225

2,51

136

1,91

89

4,81

Paraguai, el

174

1,94

88

1,24

86

Equador, l'

229

2,55

177

2,48

Colòmbia

200

2,23

153

Veneçuela

100

1,11

Brasil, el

107

Rep. Dominicana

131

Argentina, l'

%

Emigr.

%

3

0,03

0

0,00

3

0,16

12

0,13

10

0,14

2

0,11

Japó, el

4

0,04

2

0,03

2

0,11

Hongria

4

0,04

2

0,03

2

0,11

4,65

Sèrbia

3

0,03

1

0,01

2

0,11

52

2,81

Suïssa

3

0,03

1

0,01

2

0,11

2,15

47

2,54

Panamà

2

0,02

0

0,00

2

0,11

55

0,77

45

2,43

Zaire

2

0,02

0

0,00

2

0,11

1,19

63

0,88

44

2,38

Sudan, el

2

0,02

0

0,00

2

0,11

1,46

88

1,24

43

2,32

Mauritània

2

0,02

0

0,00

2

0,11

100

1,11

57

0,80

43

2,32

Madagascar

2

0,02

0

0,00

2

0,11

Senegal, el

172

1,92

137

1,92

35

1,89

Andorra

2

0,02

0

0,00

2

0,11

Pakistan, el

79

0,88

49

0,69

30

1,62

Grècia

2

0,02

0

0,00

2

0,11

Itàlia

102

1,14

75

1,05

27

1,46

Turquia

3

0,03

2

0,03

1

0,05

Mèxic

45

0,50

19

0,27

26

1,40

Resta Àsia

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Ucraïna

33

0,37

11

0,15

22

1,19

Uzbekistan

1

0,01

0

0,00

1

0,05

França

40

0,45

19

0,27

21

1,13

Corea del Nord

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Uruguai, l'

37

0,41

18

0,25

19

1,03

Nepal, el

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Rússia

34

0,38

15

0,21

19

1,03

Jordània

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Índia, l'

25

0,28

6

0,08

1,03

Haití

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Perú, el

103

1,15

87

1,22

0,86

Belize

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Hondures

42

0,47

27

0,38

0,81

Rep. de Sud-Àfrica

1

0,01

0

0,00

1

0,05

EEUU

25

0,28

11

0,15

14

0,76

Maurici

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Portugal

33

0,37

20

0,28

13

0,70

Cap Verd

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Bulgària

18

0,20

5

0,07

0,70

Resta Europa

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Cuba

53

0,59

42

0,59

11

0,59

Armènia

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Alemanya

29

0,32

18

0,25

11

0,59

Eslovènia

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Polònia

26

0,29

15

0,21

11

0,59

República Txeca

1

0,01

0

0,00

1

0,05

El Salvador

14

0,16

3

0,04

11

0,59

Xipre

1

0,01

0

0,00

1

0,05

Nicaragua

10

0,11

1

0,01

9

0,49

Mali

4

0,04

4

0,06

0

0,00 0,00

16 15

13

Nacionalitat

Saldo migratori

Immigr.

19

%

%

Nigèria

19

0,21

11

0,15

8

0,43

Iran, l'

3

0,03

3

0,04

0

Gran Bretanya, la

13

0,14

5

0,07

8

0,43

Àustria

2

0,02

2

0,03

0

0,00

Algèria

12

0,13

4

0,06

8

0,43

Nova Zelanda

1

0,01

1

0,01

0

0,00

Malàisia

8

0,09

0

0,00

8

0,43

Corea del Sud

1

0,01

1

0,01

0

0,00

Geòrgia

13

0,14

7

0,10

6

0,32

Canadà, El

1

0,01

1

0,01

0

0,00 -0,05

Guinea Equat.

11

0,12

5

0,07

6

0,32

Guatemala

2

0,02

3

0,04

-1

Gàmbia

10

0,11

4

0,06

6

0,32

Kirguizistan

0

0,00

1

0,01

-1

-0,05

Guinea

5

0,06

0

0,00

5

0,27

Tailàndia

0

0,00

1

0,01

-1

-0,05

Bèlgica

6

0,07

2

0,03

4

0,22

Bangla Desh

0

0,00

1

0,01

-1

-0,05

Costa Rica

4

0,04

0

0,00

4

0,22

Montenegro

0

0,00

1

0,01

-1

-0,05

61

0,68

58

0,81

3

0,16

Egipte

4

0,04

6

0,08

-2

-0,11

Xile Lituània

6

0,07

3

0,04

3

0,16

Moldàvia

4

0,04

6

0,08

-2

-0,11

Filipines, les

5

0,06

2

0,03

3

0,16

Iraq, l'

0

0,00

2

0,03

-2

-0,11

Ghana

5

0,06

2

0,03

3

0,16

Tunísia

0

0,00

2

0,03

-2

-0,11

Suècia

5

0,06

2

0,03

3

0,16

Irlanda

0

0,00

4

0,06

-4

-0,22

Camerun, el

4

0,04

1

0,01

3

0,16

Bolívia

66

0,74

81

1,14

-15

-0,81

Rep. d'Eslovàquia

4

0,04

1

0,01

3

0,16

Bielorrúsia

4

0,04

1

0,01

3

0,16

Total Estrangers

3.873

43,16

2.524

35,43

1.349

72,88

Albània

4

0,04

1

0,01

3

0,16

Síria

3

0,03

0

0,00

3

0,16

Total

8.974

100,00

7.123

100,00

1.851

100,00

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Quant a la nacionalitat del saldo migratori, destaca el balanç positiu de la població de nacionalitat espanyola amb un saldo de 502 habitants (161 més que l’any anterior). Aquest grup supera el dels habitants de nacionalitat marroquina, que baixa de 656 a 356 en un any (-300). De tota manera, el 72,9% de tot el saldo migratori correspon a ciutadans de nacionalitat estrangera (l’any 2009 aquesta xifra era el 85,8%). En general, amb alguna excepció com són els casos de les nacionalitats xinesa (creix en 34 habitants el seu saldo migratori) o la paraguaiana (31 més que l’any anterior), la gran majoria de les nacionalitats estrangeres han vist caure el saldo migratori respecte el període anterior: les nacionalitats senegalesa (-105), colombiana (-49), portuguesa (-52) o romanesa (-30) són els casos més destacats.


20 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Si analitzem el moviment migratori pel lloc geogràfic, veurem que els moviments amb procedència o destí amb l’estranger donen un saldo positiu de 1.051 persones (1.556 el període anterior), de les quals 1.022 són de nacionalitat estrangera. Els moviments migratoris amb l’estranger suposen el 56,78% de tot el saldo migratori positiu, per sota del 64,8% que va representar l’any 2009. El segon àmbit geogràfic en importància, pel que fa el saldo migratori, són els municipis de la província de Barcelona: 827 habitants de diferència positiva, dels quals 624 són espanyols (75,5%) i 203 són estrangers (24,5%). D’aquí procedeix el 44,68% de tot el saldo migratori (33,6% l’any 2009) i també la part més important del saldo migratori de nacionalitat espanyola. Saldo migratori de les principals nacionalitats Terrassa. 2003-2010

Nacionalitat

Saldo 2003

Espanya Marroc, el

Saldo 2004

Saldo 2005

Saldo 2006

Saldo 2007

Saldo 2008

Saldo 2009

Saldo 2010

Variació 20092010

730

951

713

-349

-591

471

341

502

161

1.375

1.287

1.328

1.173

1.403

1569

656

356

-300

Equador, l'

784

289

278

290

242

348

63

52

-11

Senegal, el

125

170

242

206

327

284

140

35

-105

Romania

66

127

162

200

347

188

128

98

-30

Colòmbia

150

172

158

229

173

225

96

47

-49

Rep. Dominicana

86

78

146

70

122

174

46

43

-3

Bolívia

60

146

143

261

196

91

28

-15

-43 34

Xina Argentina, l' Xile

91

105

137

88

102

53

55

89

151

162

113

134

125

68

27

43

16

70

81

107

96

126

53

21

3

-18

Perú, el

74

97

95

87

145

184

46

16

-30

Paraguai, el

28

78

89

204

238

261

106

86

-20

Polònia

26

68

84

258

41

54

29

11

-18

Uruguai, l'

76

79

70

23

50

20

21

19

-2

Veneçuela

58

70

56

56

82

63

59

45

-14

3.950

4.482

4.565

3.689

3.902

4.879

2.400

1.851

-549

Total

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Saldo migratori per nacionalitats. Terrassa. 2009-2010 700 600 Saldo migratori 2009

500

Saldo migratori 2010

400 300 200 100 0

Veneçuela

Uruguai, l'

Polònia

Paraguai, el

Perú, el

Xile

Argentina, l'

Xina

Bolívia

Rep. Dominicana

Colòmbia

Romania

Senegal, el

Equador, l'

Marroc, el

-200

Espanya

-100

-300

Amb la resta de municipis de Catalunya, el saldo migratori manté la tendència negativa: -63 habitants, tot i que no tan accentuada com ho va ser durant l’any


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 21

2009 (-130). En canvi, amb la resta d’Espanya el resultat és positiu de 36 habitants.

Saldo migratori i lloc de procedència en percentatge. Terrassa. 2010

Resta 25% Barcelonès 32% (21) Pakistan 2% (1)

Colòmbia 2% (3) Veneçuela 3% (1)

Marroc, El 13% (19)

Paraguai, El 5% (3) Xina 3% (2)

Vallès Occidental 5% (15)

Romania 4% (4)

Baix Llobregat 6% (3)

Entre parèntesis el % de l’any anterior.

La població de nacionalitat estrangera, a 1 de gener de 2011 (31.369 habitants), ha baixat per primer cop en els darrers anys: -586 persones respecte l’any anterior. Contràriament, la població de nacionalitat espanyola ha crescut en 1.354 habitants. Des que va començar a augmentar significativament la presència de població estrangera a la ciutat de Terrassa (a finals dels anys 90), aquesta mai no havia tingut un creixement interanual negatiu. Es tracta d’un fet molt significatiu, que confirma el canvi de tendència observat l’any anterior, quan el creixement de la població estrangera fou de només un 0,8% anual. En termes relatius, el decreixement ha estat de –1,83%, un fet que provoca, també per primer cop en els darrers anys, un descens en el percentatge de població estrangera sobre el total de Terrassa: 14,67%. Per nacionalitats, el grup de població estrangera més important és el del Marroc, amb una presència de 14.063 habitants (228 més que l’any anterior). Els marroquins són el 6,5% de la població total de Terrassa, (el mateix percentatge que l’any anterior) i el 44,83% de tots els estrangers presents a la ciutat (l’any 2010 representaven el 43,3% de tot el col·lectiu estranger). La marroquina és de les poques nacionalitats estrangeres que han seguit creixent durant tot l’any 2010, tot i que en una proporció menor respecte períodes anteriors: l’any passat va créixer en 374 habitants. La segona nacionalitat estrangera amb major presència és l’equatoriana, amb 2.668 habitants. Aquest grup, però, ha experimentat una caiguda important de –350 membres en el darrer any. Amb alguna excepció, com en el cas de Paraguai (+2) o Veneçuela (+15), les nacionalitats del continent americà han perdut presència a la ciutat de Terrassa durant el període 2010-2011: -719 habitants en conjunt. Altres col·lectius que han perdut població són el romanès (-37), l’italià (-26 habitants), el polonès (-83) o el de nacionalitat francesa (-23).


22 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

En canvi, contra la tendència general de descens de la població estrangera, trobem els creixements dels habitants xinesos (+33), pakistanesos (+11) o russos (+7). Moviment de la població Moviment migratori. Comarques i països. 2010 Comarca/País

Immigració Emigració

Total mov.

Saldo

Alt Camp, l' Alt Empordà, l' Alt Penedès, l' Alt Urgell, l' Alta Ribagorça, l' Anoia, l' Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, el Berguedà, el Cerdanya, la Conca de Barberà, la Garraf, el Garrigues, les Garrotxa, la Gironès, el Maresme, el Montsià, el Noguera, la Osona Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, el Pla de l'Estany, el Priorat, el Ribera d'Ebre, la Ripollès, el Segarra, la Segrià, el Selva, la Solsonès, el Tarragonès, el Terra Alta, la Urgell, l' Val d'Aran, la Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el

12 45 33 7 1 83 226 63 20 60 410 79 1.707 21 9 5 42 7 19 61 178 14 9 33 4 6 4 3 0 6 12 10 51 75 9 71 1 14 4 2.181 223

14 50 38 14 1 41 215 52 20 54 307 102 1.157 28 31 8 62 2 16 53 164 24 11 42 5 5 8 4 4 7 4 12 48 66 6 95 3 19 3 2.089 170

26 95 71 21 2 124 441 115 40 114 717 181 2.864 49 40 13 104 9 35 114 342 38 20 75 9 11 12 7 4 13 16 22 99 141 15 166 4 33 7 4.270 393

-2 -5 -5 -7 0 42 11 11 0 6 103 -23 550 -7 -22 -3 -20 5 3 8 14 -10 -2 -9 -1 1 -4 -1 -4 -1 8 -2 3 9 3 -24 -2 -5 1 92 53

Total Catalunya Resta d'Espanya

5.818 1.615

5.054 1.579

10.872 3.194

764 36

Total Espanya

7.433

6.633

14.066

800

21 3 6 1 38 2 1 1 5 11 30 8 7 57 1 1 38

15 1 7 0 18 0 1 0 16 9 19 0 4 13 0 0 6

36 4 13 1 56 2 2 1 21 20 49 8 11 70 1 1 44

6 2 -1 1 20 2 0 1 -11 2 11 8 3 44 1 1 32

Alemanya Algèria Andorra Angola Argentina, l' Austràlia Àustria Belize Bèlgica Bolívia Brasil, el Bulgària Canadà, el Colòmbia Corea del Sud Costa Rica Cuba

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Comarca/País

Immigració Emigració

Total mov.

Saldo

1 11 59 27 3 0 32 3 5 1 21 1 1 3 23 6 3 1 39 0 1 1 0 2 8 346 1 0 0 37 3 8 1 16 41 1 108 46 7 22 0 3 43 1 1 89 27 86 1 1 2 3 7 3 15 9 56 16 57 1

0 1 39 13 0 1 25 0 0 0 10 2 0 0 5 1 1 1 15 1 0 0 1 0 0 108 0 1 1 13 1 0 0 10 2 0 18 9 1 3 1 0 10 0 0 20 4 3 0 0 0 3 7 1 1 5 7 24 12 0

1 12 98 40 3 1 57 3 5 1 31 3 1 3 28 7 4 2 54 1 1 1 1 2 8 454 1 1 1 50 4 8 1 26 43 1 126 55 8 25 1 3 53 1 1 109 31 89 1 1 2 6 14 4 16 14 63 40 69 1

1 10 20 14 3 -1 7 3 5 1 11 -1 1 3 18 5 2 0 24 -1 1 1 -1 2 8 238 1 -1 -1 24 2 8 1 6 39 1 90 37 6 19 -1 3 33 1 1 69 23 83 1 1 2 0 0 2 14 4 49 -8 45 1

Total Estranger

1.541

490

2.031

1.051

Total

8.974

7.123

16.097

1.851

Dinamarca El Salvador Equador, l' Estats Units d'Amèrica, els Etiòpia Filipines, les França Gàmbia Geòrgia Ghana Gran Bretanya, la Guatemala Guinea Guinea Equatorial, la Hondures Índia, l' Iran, l' Irlanda Itàlia Jamaica Letònia Lituània Luxemburg Madagascar Malàisia Marroc, el Maurici Moldàvia Moçambic Mèxic Nicaragua Nigèria Nova Zelanda Països Baixos, els Pakistan, el Panamà Paraguai, el Perú, el Polònia Portugal Qatar República d'Eslovàquia República Dominicana República Txeca Resta Àsia Romania Rússia Senegal, el Sèrbia Singapur Síria Suècia Suïssa Turquia Ucraïna Uruguai, l' Veneçuela Xile Xina, la Xipre


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 23 Origen de la població Edat i nacionalitat. 1 de gener de 2011 Total Menys de 16

De 16 a 25

De 26 a 50

De 51 a 64

65 i més

Nombre

% 85,33

31.573

17.087

72.706

29.612

31.550

182.528

Albània

Espanya

8

8

17

0

0

33

0,02

Suïssa

2

2

8

4

2

18

0,01

Ucraïna

25

33

106

16

1

181

0,08

Rússia

32

19

102

21

3

177

0,08

466

464

1.968

273

81

3.252

1,52

Resta Europa

23

25

109

8

8

173

0,08

Algèria

19

6

35

1

0

61

0,03

Egipte

2

3

7

2

2

16

0,01

Països de la UE

Gàmbia

7

6

21

2

0

36

0,02

Ghana

1

3

14

1

0

19

0,01

Guinea Equatorial, la

13

9

31

8

4

65

0,03

7

3

25

2

0

37

0,02

4.457

2.267

6.652

555

132

14.063

6,57

40

6

104

0

0

150

0,07

240

174

1.130

49

6

1.599

0,75

4

2

10

1

0

17

0,01

Mali Marroc, el Nigèria Senegal, el Tunísia Resta Àfrica

28

17

73

4

0

122

0,06

Estats Units d'Amèrica, els

17

10

38

6

7

78

0,04

Mèxic

12

27

109

11

1

160

0,07

Cuba

34

44

240

42

21

381

0,18

República Dominicana

156

154

425

28

8

771

0,36

Argentina, l'

119

105

431

68

26

749

0,35

Bolívia

109

101

479

46

4

739

0,35

Brasil, el

57

70

229

19

4

379

0,18

Colòmbia

161

240

702

93

15

1.211

0,57

80

72

236

64

14

466

0,22

Xile Equador, l'

562

516

1.378

186

26

2.668

1,25

Paraguai, el

112

180

554

50

4

900

0,42

Perú, el

107

78

410

34

26

655

0,31

31

49

163

33

14

290

0,14

Uruguai, l' Veneçuela

65

43

226

30

12

376

0,18

Resta Amèrica

68

93

224

15

2

402

0,19

172

127

387

30

4

720

0,34

Índia, l'

Xina

16

11

35

5

0

67

0,03

Pakistan, el

47

24

105

7

0

183

0,09

2

3

10

0

0

15

0,01

16

22

80

8

4

130

0,06

0

1

3

0

2

6

0,00

Corea del Sud Resta Àsia Austràlia Nova Zelanda

0

0

1

2

0

3

0,00

Apàtrides

0

0

1

0

0

1

0,00

Total estrangers

7.317

5.017

16.878

1.724

433

31.369

14,67

Percentatge

18,81

22,70

18,84

5,50

1,35

14,67

38.890

22.104

89.584

31.336

31.983

213.897

Total

100

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Percentatge d'estrangers Terrassa. 1999-2011

Percentatge d'estrangers Comparativa. Gener 2011

18,0 16,0

13,9

14,0

11,7

12,0

10,1

10,0

8,6 6,8

8,0 4,9

6,0 4,0 2,0

15,0 15,0 14,7

12,5

1,8

2,3

3,2

0,0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

20,0 18,0 16,0 14,0 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0

17,2 14,7

15,7 12,2

Terrassa

Barcelona

Catalunya

Espanya

En resum, el petit creixement total de la ciutat s’està donant fonamentalment pel propi creixement natural de la població, i no pas per l’impuls dels moviments


24 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

migratoris, com venia passant fins l’any 2009. L’arribada de persones a Terrassa des d’altres indrets continua superant el nombre dels que marxen, però aquesta diferència positiva ja no és tan significativa. D’altra banda, la progressiva caiguda dels naixements confirma la seva tendència decreixent iniciada dos anys enrere. Aquests dos fenòmens combinats estan portant la població total de Terrassa a una situació d’estabilització. Piràmide d'edats de Terrassa Terrassa. 2000-2011 85 i més

Homes

Dones

De 80 a 84 De 75 a 79 De 70 a 74 De 65 a 69

Dones 2000 Homes 2000 Dones 2011 Homes 2011

De 60 a 64 De 55 a 59 De 50 a 54 De 45 a 49 De 40 a 44 De 35 a 39 De 30 a 34 De 25 a 29 De 20 a 24 De 15 a 19 De 10 a 14 De 5 a 9 De 0 a 4 12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Indicadors demogràfics bàsics Terrassa. 2003-2011 1 gener 2011 Població Creixement relatiu (percentatge d'increment de la població en un any)

1 gener 2010

1 gener 2009

1 gener 2008

1 gener 2007

1 gener 2006

1 gener 2005

1 gener 2004

1 gener 2003

213.897 213.129 211.793 207.663 203.852 201.442 196.053 190.828 185.636 0,36 0,63 1,99 1,87 1,20 2,75 2,74 2,80 3,15

Taxa de creixement natural (naixements-defuncions per 1000 habitants) Taxa bruta de natalitat ( naixements per 1000 habitants)

5,78

7,14

7,35

6,50

6,62

5,85

6,01

4,77

4,31

13,2

14,2

14,6

14,1

13,8

13,5

13,52

12,3

11,9

7,4

7,0

7,2

7,6

7,2

7,6

7,5

7,5

7,6

Immigracions per 1.000 habitants

41,95

44,48

55,40

55,75

53,06

53,80

54,00

52,24

47,66

Emigracions per 1.000 habitants

33,30

33,22

32,36

36,96

34,96

31,14

31,13

28,82

25,23

8,65

11,26

23,04

18,79

18,10

22,66

22,86

23,42

22,43

Taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1000 habitants)

Saldo migratori per 1.000 habitants Població de 65 anys i més ( % )

14,95

14,72

14,54

14,55

14,70

14,88

15,01

15,47

15,81

Taxa de població infantil (0-14 anys/població total en %)

17,29

16,96

16,53

16,08

15,76

15,49

15,33

15,11

14,94

Índex d'envelliment (població de 65 anys i més/ 0-14 en %)

86,50

86,78

87,94

90,52

93,28

96,03

97,93

102,39

105,79

Índex de dependència demogràfica (0-19 anys + 65 i més/20-64 anys en %) Percentatge de població estrangera

58,38

57,2

55,86

54,83

54,52

54,63

54,74

55,58

56,30

14,67

14,99

14,97

13,90

12,51

11,66

10,1

8,6

6,8

39

39

38

39

39

39

39

39

39

Edat mitjana de la població Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 25

Estructura de l'activitat econòmica I. Reconversió i diversificació de l economia local 1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalment industrial

A la fi dels 80 (el cens del 1986 mostrava encara que gairebé el 50% de la població s'ocupava en la indústria, davant el 43% en els serveis), el predomini de l activitat industrial caracteritzava l estructura econòmica de la Ciutat, però en començar la dècada següent (cens del 1991) s evidenciaria com els processos de reconversió ja havien fet desbancar la indústria en favor dels serveis. El primer quinquenni dels 90 va representar per a l economia de Terrassa un tomb decidit cap a la diversificació productiva, però aquesta no ho fou només respecte de les diferents activitats econòmiques; la terciarització afectà també el canvi dins de cada sector, amb la incorporació de més treballadors realitzant funcions terciàries en aquelles activitats pròpies del sector secundari. L enquesta de població de 2001 no va fer més que reafirmar la tendència de terciarització de l activitat productiva apuntada el decenni anterior. Població ocupada a Terrassa per grans sectors d'activitat Terrassa. 1986-1991-1996-2001 1986

1991

1996

2001

0,4 49,8 5,1 42,9 1,8

0,4 44,8 8,9 45,9 0,0

0,5 41,1 7,7 50,7 0,0

0,52 29,70 12,24 57,53 0,0

Població ocupada resident Taxa d'ocupació % * Creixement de l'ocupació %

44.556 35,9

54.753 43,6 22,9

56.765 41,8 3,7

78.005 53,7 37,4

Llocs de treball en el municipi Creixement dels llocs de treball %

43.412

53.316 22,8

55.221 3,6

67.540 22,3

Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % No hi consta %

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. * Taxa d'ocupació = Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més.

Els canvis en els components del PIB terrassenc corroboren la consolidació d aquesta reconversió de l economia local i el seu aprofundiment: la


26 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

representació de la Indústria caigué dins el VAB1 des del 38,3% de 1996 fins el 15,3% de 2008, mentre els Serveis consolidaven la seva hegemonia fins el 70,4% i el sector de la Construcció (14,2%) gairebé igualava l aportació de la Indústria després de partir de xifres inferiors al 10% a mitjans dels anys 90. Valor Afegit Brut (VAB) per sectors Terrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008 % Any*

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Total

1991 1996 2001 2006 2008

0,19 0,26 0,00 0,00 0,10

35,09 38,28 24,70 17,40 15,30

8,82 9,38 10,70 15,30 14,20

55,90 52,08 64,50 67,30 70,40

100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. *Base 1995 pels anys 1991 i 1996, base 2000 per la resta.

Evolució del Valor Afegit Brut per sectors (%) a Terrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

55,90

52,08

8,82

9,38

35,09

38,28

1991

1996 Indústria

64,50

67,30

70,40

10,70 24,70

15,30 17,40

14,20 15,30

2001

2006

2008

Construcció

Serveis

Aquesta tendència cap a una acusada terciarització es mostra amb més claredat en la distribució sectorial dels treballadors dependents: entre el 1987 i el 20112, la proporció de la Indústria en l estructura productiva de Terrassa va disminuir de manera significativa ja que va passar d aportar el 56% dels treballadors assalariats a aportar-ne només el 21% (amb una pèrdua de més de 10.000 treballadors en aquest període, reduint-se a la meitat). A la vegada, el sector Serveis experimentà un important augment dels seus treballadors, passant de 13.462 treballadors el 1987 a més de 33.900 el 2011, prenent el relleu de la Indústria i convertint-se en el primer sector de la ciutat agrupant el 71% de la força de treball dependent. L altre sector que ha contribuït al creixement del volum d ocupació i al canvi en l estructura ocupacional ha estat 1

El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). 2

A partir del 2009 s aplica una nova classificació d activitats econòmiques, CCAE-09, que substitueix l anterior classificació CCAE-93. Els canvis que introdueix aquesta nova classificació afecten tots els sectors de manera significativa, raó per la qual es trenquen les sèries de dades i s impossibilita la comparació per sectors a partir d aquella data. Per tal de poder establir una mínima evolució cronològica de les sèries de dades d afiliació a la Seguretat Social, s empren les dades del 2008 reclassificades amb la CCAE-09. Així doncs, emprarem la classificació CCAE-93 per les dades d assalariats i empreses fins l any 2007 i la classificació CCAE-09 a partir del 2008.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 27

el de la Construcció assolint durant el seu punt àlgid (el 2006) més de 9.500 treballadors i representant el 14% del total de treballadors dependents. La davallada producte de la crisi ha fet minvar el seu pes fins el 8% del total, amb poc més de 3.500 treballadors. Evolució del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

75.000 72.000 69.000 66.000 63.000 60.000 57.000 54.000 51.000 48.000 45.000 42.000 39.000 36.000

Evolució sectorial del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011 Serveis

Indústria Construcció

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

2. Balanç global d efectius humans: volum d ocupació assalariada i dimensió empresarial El cens del 2001 va refermar les tendències marcadament creixents pel que fa a la població activa de la Ciutat (població ocupada i desocupada), que es vénen apuntant des del 1991. Si el 1991 el 55,1% de la població en edat de treballar es considerava activa (69.169), deu anys més tard aquesta proporció s havia elevat gairebé a més del 60% (87.501), fet que té una immediata significació quan les tendències socioeconòmiques auguren una etapa de reestructuració productiva accelerada, que es caracteritza per una redistribució del capital i un reencaix de la força de treball local. Després d'un cert estancament de la taxa d'activitat els anys 1991-1996, aquesta augmenta l'any 2001 en més de 5 punts3. 3

Efectivament, les dades de l Enquesta de Població del 2001 reflecteixen per a Terrassa un augment considerable de la població potencialment activa (16 anys i més), que ha passat dels 132.888 efectius de l'any 1996 als 145.352 del 2001. La població activa del municipi (població de 16 anys i més ocupada + població aturada) ha passat dels 74.449 als 87.501 efectius (+17,5%). D'aquesta, l'ocupada s'ha elevat un 37,47%, a causa de la incorporació de la dona al treball, que augmenta un 53,85%, passant de les 20.719 ocupades del 1996 a les 31.876 del 2001. L'ocupació masculina també s'incrementa de manera important ja que passa dels 36.046 ocupats del 1996 als 46.161 del 2001. D'altra banda la població desocupada disminueix un 46,48% (dels 17.684 als 9.464 aturats). La població inactiva es redueix de manera


28 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Evolució de la població activa i de la taxa d'activitat* Terrassa, Vallès Occidental i Catalunya. 1986-1991-1996-2001 1986

1991

1996

2001

Terrassa

Població activa Taxa d'activitat

62.892 50,7

69.169 55,1

74.449 54,8

87.501 60,2

Vallès Occ.

Població activa Taxa d'activitat

244.148 52,2

288.703 57,0

318.204 56,6

376.594 61,7

Catalunya

Població activa Taxa d'activitat

2.330.197 49,8

2.628.387 53,9

2.731.672 53,4

3.135.423 58,4

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. *Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més

L estudi d evolució de l economia terrassenca com la de tot el hinderland barceloní ens mostra com la seva tendència normal es va veure enormement afectada per la celebració dels Jocs Olímpics, fent correspondre a l elevada població activa un creixement conjuntural de l ocupació que es manifestà en l augment del nombre de negocis per compte propi i en l enrolament de més personal assalariat. Rere l activació olímpica succeí, però, una breu etapa de recessió, correlacionant aquest cop l augment de la població activa amb el de l estoc de treballadors sense feina, en tant que l increment de l ocupació (tant autònoma com assalariada) finalment no va poder absorbir suficientment el creixement dels actius. Això es posà de manifest especialment respecte del volum de treballadors assalariats, resultant un balanç lleugerament positiu per al quinquenni 1989-1994 (+3%), malgrat que en temps de reestructuració econòmica, d'una banda, les empreses tendeixen a la reducció de costos salarials i, d'una altra, la lluita per la competitivitat accelera la introducció de noves tecnologies que, per definició, reclamen menys personal, però més qualificat i, a més, amb capacitat per adaptar-se a les contínues innovacions que afecten de ple les estructures productives.

significativa passant dels 89.413 efectius als 85.535 (-4,34%). Dins la població inactiva, tots els col·lectius presenten disminucions, destacant la desaparició d'efectius del Servei militar o PSS i l'important reducció de gairebé 5.000 persones en la categoria Jubilat o pensionista, excepte en Incapacitats (+114,4%) i Altres situacions (+48,6%) amb considerables increments. L'increment de la taxa d'activitat (actius respecte de la població de 16 anys i més) el 2001 es fonamenta en l'important augment dels ocupats. Així mateix, la taxa d'atur censal (desocupats respecte dels actius) disminueix posicionant-se en un 10,82%, gairebé 12 punts per dessota de la del 1996. Aquesta considerable reducció dels aturats es deu tant a la reducció de la taxa dels homes com, sobretot, a la que ha experimentat la de les dones baixant a menys de la meitat presentada el 1996. Cal destacar la importància de la incorporació de la dona al món laboral en l'explicació de l'estructura que es dedueix de les dades. Això s'ha posat de relleu en un augment de l'activitat femenina i en la seva correlació en la disminució de les dones inactives dedicades a feines de llar. En ser absorbides aquestes incorporacions pel mercat de treball han contribuït decisivament a l'augment dels ocupats i al consegüent augment de la taxa d'activitat.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 29

Població en relació amb l'activitat Terrassa. Sexes. 1996-2001

2001

núm.

Homes %

1996

2001

núm.

Dones %

Població total

79.779 85.072

5.293

6,63

84.083

87.964

3.881

Població de 16 anys i més

65.655 70.855

5.200

7,92

70.233

74.497

4.264

36.046 46.161

10.115

28,06

20.719

31.876

11.157

53,85

1996

2001

núm.

Total %

4,62

163.862 173.036

9.174

5,60

6,07

135.888 145.352

9.464

6,96

1996

Actius Ocupats

56.765

78.037

21.272

37,47

Desocupat que busca la 1a feina

1.490

643

-847

-56,85

1.890

847

-1.043

-55,19

3.380

1.490

-1.890

-55,92

Desocupat que ha treballat abans

6.391

3.250

-3.141

-49,15

7.913

4.724

-3.189

-40,30

14.304

7.974

-6.330

-44,25

Total desocupats

7.881

3.893

-3.988

-50,60

9.803

5.571

-4.232

-43,17

17.684

9.464

-8.220

-46,48

43.927 50.054

6.127

13,95

30.522

37.447

6.925

22,69

74.449

87.501

13.052

17,53

Total actius No actius Servei militar o PSS Jubilat o pensionista

667

0

0

0

0,00

667

0

-2.362

-16,59

17.278

14.703

-2.575

-14,90

31.514

26.577

-4.937

-15,67

2.865

1.471

105,52

1.313

2.941

1.628

123,99

2.707

5.806

3.099

114,48

16.185 15.485

Incapacitats

1.394

Estudiants

-667 -100,00

-667 -100,00

-700

-4,32

17.139

15.948

-1.191

-6,95

33.324

31.433

-1.891

-5,67

205

307

102

49,76

14.855

12.281

-2.574

-17,33

15.060

12.588

-2.472

-16,41

3.165

4.487

1.322

41,77

2.976

4.644

1.668

56,05

6.141

9.131

2.990

48,69

35.852 35.018

-834

-2,33

53.561

50.517

-3.044

-5,68

89.413

85.535

-3.878

-4,34

Feines llar Altres situacions Total no actius

0

14.236 11.874

Taxa d'activitat

66,91

70,64

4

43,46

50,27

7

54,79

60,20

5,41

Taxa d'ocupació

54,90

65,15

10

29,50

42,79

13

41,77

53,69

11,91

Taxa d'atur censal (IEC)

17,94

7,78

-10

32,12

14,88

-17

-12,94

23,75

10,82

Taxa d'atur registrat (INEM)

13,57

6,67

Dif. atur censal-atur registrat

10,18

4,15

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. * Taxa d'ocupació=Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més. *Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més.

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Dones. 2001 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Homes. 2001 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Menys de de 16 a 24 de 25 a 39 de 40 a 54 de 55 a 64 Més de 64 15 anys anys anys anys anys anys

Menys de 15 anys

de 16 a 24 anys

de 25 a 39 anys

de 40 a 54 anys

de 55 a Més de 64 64 anys anys

dones ocupades

dones desocupades

homes ocupats

homes desocupats

dones inactives en edat laboral

dones inactives en edat no laboral

homes inactius edat no laboral

homes inactius edat laboral

Amb tot, un cop començada a superar la recessió postolímpica, a principis del 1995 el volum local d assalariats ja apuntava cap a una recuperació, ultrapassant els nivells de contractació de personal dependent que es registraven a desembre del 1989, encara que molt menys dels assolits el 1990. De fet, el fenomen olímpic introduí un biaix en l'evolució de l'estructura empresarial terrassenca, de forma que, després dels efectes d'aquella eventualitat, es tornà a recuperar la línia evolutiva que es deixà als inicis de la dècada. El creixement es refermà posteriorment, fins al 2007, quan l'estructura econòmica de la ciutat es situà per sobre dels 67.000 treballadors assalariats,


30 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

en unes xifres que depassaven el zenit de la conjuntura olímpica en més de 20.000 treballadors. El balanç en el mateix període respecte del nombre d'empreses que incorporen personal assalariat és també positiu. Avui Terrassa compta amb gairebé 900 empreses ocupadores més de les que tenia al desembre del 1991, la qual cosa li suposa tenir una estructura empresarial formada per 5.657 empreses amb assalariats. Aquest creixement, que s'ha fonamentat essencialment en l'expansió del sector terciari i el de la construcció, ha permès, malgrat les recessions i l'augment de la demanda tecnològica, mantenir el creixement del personal assalariat en les empreses locals en igual o superior proporció que abans de produir-se la conjuntura olímpica, en general mitjançant la reducció de la dimensió empresarial. Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 1987

Indústria 56%

Serveis 37%

Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 2011

Serveis 71%

Indústria 21%

Construcció 8%

Construcció 7%

L evolució dels darrers quatre anys del nombre de treballadors assalariats mostra un trencament clar d una tendència a l alça que es venia produint de manera ininterrompuda des de l any 1993 i la consolidació d una tendència contrària que encara no sembla haver tocat fons. Descomptant l efecte de la localització-deslocalització purament administrativa d un centre de cotització4, s ha passat dels 67.544 assalariats el 2006 als 47.417 el 2011, és a dir, una rebaixa propera al 30% en només 5 anys. Aquesta darrera dada contrasta amb els creixements interanuals superiors al 3% que es venien registrant des de principis dels 90. Tanmateix, aquestes xifres situen Terrassa com la setena ciutat de Catalunya en nombre d assalariats (havent perdut tres posicions des del 2007) per darrera de Barcelona, l Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona i Sabadell, i això tenint en compte els efectes de capitalitat provincial que tenen quatre d aquestes ciutats esmentades 5. 4

Durant el 2006 el nombre de treballadors assalariats presenta una important davallada que cal atribuir al canvi d ubicació d un únic centre de cotització del sector Comerç que va arribar a concentrar un gran nombre d assalariats (+ de 5.000). La seva aparició el 2003 va provocar un augment sobtat de la xifra d assalariats ja que es comptabilitzaven en la seva seu de Terrassa tots aquells que tenia repartits per Catalunya. Amb la seva deslocalització (purament administrativa, no productiva) no es produeix una pèrdua real de treballadors i sí, en canvi, un retorn a unes xifres més ajustades a la realitat de la ciutat. 5

En el còmput dels assalariats hi té gran importància el fet que moltes empreses (i administracions) imputin els seus treballadors a un sol centre de cotització (normalment la seu central, situada en capitals de província o comarca) tot i que aquests realment estiguin repartits en diferents establiments del territori. En aquest sentit, la important davallada de Terrassa en nombre d assalariats es produeix arran del procés d integració de les caixes d estalvi, pel qual els llocs de treball corresponents que la Caixa de Terrassa incorpora a la nova Unnim (al voltant de 1.200 llocs), es computen des del segon trimestre de 2010 a Sabadell, lloc on es localitza la seu central d aquella entitat.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 31

Evolució de l'estructura empresarial Empreses empleadores i volum de treballadors assalariats per sectors d'activitat econòmica1. Grans sectors d'activitat. 1987-2011 Sectors d'activitat

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

Empreses Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

3.484 6 1.375 279 1.824

3.997 7 1.508 364 2.118

4.257 6 1.587 434 2.230

4.559

4.761

4.668

4.298

1.589 477 2.493

1.599 530 2.632

1.493 515 2.660

1.334 436 2.528

5.275 33 1.554 544 3.144

5.634 3 1.657 579 3.395

5.914 3 1.660 621 3.630

6.136 4 1.646 663 3.823

6.226 10 1.599 758 3.859

43.331 44.621 18 18 15.644 15.209 3.449 3.393 24.220 26.001

48.415 20 15.929 4.031 28.435

50.971 49 16.857 5.086 28.979

Treb. assalariats Agricultura Indústria Construcció Serveis

36.548 38.613 40.554 43.914 43.774 43.009 39.268 41.942 21 28 22 19 20.528 20.545 21.132 19.392 18.730 17.667 15.558 16.082 2.537 3.102 3.446 3.624 3.842 3.554 2.899 3.420 13.462 14.938 15.954 20.898 21.202 21.788 20.811 22.421

Sectors d'activitat

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Empreses Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

6.279 12 1.595 810 3.862

6.456 10 1.551 911 3.984

6.568 9 1.509 998 4.052

6.722 8 1.451 1.078 4.185

6.897 11 1.388 1.195 4.303

7.069 8 1.295 1.257 4.505 4

7.358 15 1.224 1.383 4.736

7.435 16 1.183 1.420 4.816

7.401 20 1.174 1.371 4.836

6.686 6 1.094 1.231 4.355

6.202 4 984 1.034 4.180

5.905 5 931 899 4.070

5.657 5 901 732 4.019

Treb. assalariats Agricultura

56.871 58.864 59.490 61.022 67.174 69.151 71.415 67.544 67.190 65 65 46 80 94 95 139 148 195

62.451 52.850 29 19

49.948 23

47.417 36

Indústria

17.317 16.997 16.182 15.505 14.664 13.848 13.102 12.827 12.279

11.651 10.107

10.002

9.907

Construcció Serveis No classificats

5.603 6.159 6.560 7.116 7.618 7.846 8.650 9.590 9.491 33.886 35.643 36.702 38.321 44.798 47.356 49.524 44.979 45.225 6

7.452 5.941 43.319 36.783

5.017 34.906

3.564 33.910

Font: Generalitat de Catalunya, Dep. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. No hi consten ni les empreses sense treballadors assalariats, ni els treballadors autònoms en empreses amb assalariats. No hi consta tampoc el servei domèstic familiar. 2. Fins al 1996, CCAE-74, del 1996 al 2007, CCAE-93 i a partir de 2008, CCAE-09.

El fort creixement esmentat s ha fonamentat en l'engreixament tant del sector Serveis, d'acord amb noves demandes del mercat, directament influenciada per l'exigència de nous mínims en la qualitat de vida (sanitat, ensenyament) i els canvis en els costums socials i en els hàbits de consum (cultura i lleure, comerç), com del sector de la Construcció, impulsat fortament a partir del 2003 pel desenvolupament d un nou planejament urbanístic aprovat aleshores. Alhora, el constant creixement demogràfic6 ha retroalimentat aquest engreixament dels Serveis i de la Construcció imposant un ritme que en molts casos no ha estat consolidat (especialment en totes aquelles activitats de serveis desvinculades de la indústria i del consum de primera necessitat) i li ha donat al conjunt un aire d'inconsistència i de poca regularitat, de rotació i mobilitat, que redunda necessàriament en la seva debilitat davant elements característics de la recessió, com la retracció del consum posada de manifest amb la crisi financera a escala global encetada el 2007. Les característiques i la dimensió d aquest creixement foren similars a les experimentades per les altres ciutats mitjanes del context metropolità però

6

Veure el capítol de Població en aquest mateix Informe (pàgs. 15-24).


32 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

l impacte a Terrassa de la crisi econòmica ha estat superior mercès a aquestes inconsistències esmentades. Variació dels assalariats en ciutats mitjanes, Vallès Occ. i Prov. Barcelona. % . 1r trim. 2008 i 2011 l'Hospitalet

Terrassa

Sabadell

Badalona

Vallès Occ.

Bcn. Prov.

0,00 -5,00 -10,00

4,28-

-15,00

14,96-

-20,00

17,26-

13,2216,80-

-25,00 -30,00

29,43-

-35,00

Així, mentre el nombre total d assalariats ha baixat des del primer trimestre del 20087 entre un 13,2 i un 16,8% a nivell provincial o comarcal, a Terrassa aquesta caiguda ha estat superior al 29%. Altres ciutats mitjanes de l entorn, també han patit caigudes importants però queden lluny de les negatives xifres de Terrassa, la que més s hi acosta ha estat Sabadell amb una variació negativa del 17,3% Traduint aquestes xifres a nombre absoluts, de les ciutats mitjanes observades, Terrassa destaca en la pèrdua d assalariats. En 4 anys Terrassa ha perdut 19.772 assalariats8, molt per damunt de les pèrdues que presenten les altres tres ciutats amb més assalariats de la província: l Hospitalet (-3.325), Badalona (-7.073) i Sabadell (-10.208). A més, per sectors, Terrassa presenta un saldo negatiu en tots ells quan, per exemple, a Badalona o a l Hospitalet l evolució dels Serveis ha permès apaivagar o compensar aquesta tendència negativa amb saldos positius. Excepte pel que fa a la Indústria (-2.854), Terrassa presenta els balanços per sector més negatius, amb uns saldos dels Serveis (9.667) i de la Construcció (-7.250) que, en algun cas, més que doblen els que mostren els altres àmbits.

7

Emprem aquesta referència (1r trimestre de 2008) perque és la dada més propera amb la codificació d activitats CCAE-09 que just es comença a aplicar en iniciar-se la crisi. En el moment que es volen comparar dades per subsectors d activitat no es possible fer-ho amb dades anteriors a 2007 pels substancials canvis que introdueix la nova classificació d activitats respecte l anterior, CCAE-93. 8 Dins aquestes pèrdues cal imputar-hi la majoria de treballadors assignats a Caixa Terrassa que han passat a cotitzar a la veïna ciutat de Sabadell degut al procés d integració a l entitat Unnim.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 33

Variació dels assalariats en ciutats mitjanes Saldo absolut per sectors. 1r trim. 2008-2011 Badalona

-4.507 -2.650

Sabadell

-4.034 -2.899

-3.281

Terrassa

79

-7.250

-9.667

l'Hospitalet

-2.854

-3.330 -2.705

-25.000

-20.000

-15.000

-10.000

Indústria

-5.000

Construcció

2.710 0

5.000

10.000

Serveis

Variació dels assalariats en ciutats mitjanes Absoluts. 1r trim. 2008 i 2011 l'Hospitalet

Terrassa

Sabadell

Badalona

0 -4.000 3.325-8.000

7.073-

-12.000

10.208-

-16.000 -20.000

19.772-

-24.000

Pel que fa a la dimensió empresarial, la seva evolució presentà una marcada tendència a la baixa des de la crisi postolímpica fins al 1996, any en què s arribà als 7,54 treballadors per empresa, període de crisi i, per tant, de reestructuració econòmica. A partir d aquest any d inflexió, la dimensió empresarial començà una nova etapa d eixamplament de les plantilles mitjanes arribant el 1999 a situar-se en els 9,11 treballadors per centre laboral. Des d aleshores, la dimensió empresarial mitjana s anà mantenint per damunt dels 9 treballadors/empresa fins que, pels efectes de la crisi, ha davallat fins els 8,4 .


34 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111 Número d'assalariats

1995

1999

2003

2007

2008

1a5 6 a 10 11 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 501 i més

3.229 2.452 6.930 2.355 1.956 996 1.175

3.323 2.797 9.023 3.059 2.450 1.678 590

3.791 2.576 9.113 2.703 2.869 696 534

3.646 3.056 8.360 2.664 2.934 0 1.110

3.437 2.364 7.028 2.098 2.380 651 1.145

Treballadors assalariats 2009 2010 2011

1995

1999 2003 2007 2008 2009 2010

% 2011

2.384 1.662 4.613 1.502 1.663 1.015 632

16,91 12,84 36,30 12,33 10,24 5,22 6,15

14,50 12,20 39,37 13,35 10,69 7,32 2,57

17,01 11,56 40,90 12,13 12,88 3,12 2,40

16,75 14,04 38,40 12,24 13,48 0,00 5,10

17,99 12,38 36,79 10,98 12,46 3,41 5,99

17,60 13,18 36,23 12,22 11,74 5,44 3,60

17,62 12,36 35,94 12,48 12,50 5,17 3,92

17,70 12,34 34,24 11,15 12,35 7,53 4,69

Total

19.093 22.920 22.282 21.770 19.103 16.048 15.019 13.471

100

100

100

100

100

100

100

100

1 a 50

12.611 15.143 15.480 15.062 12.829 10.753

66,07 69,47 69,19 67,16 67,01 65,93

64,28

2.824 2.115 5.814 1.961 1.884 873 577

2.647 1.857 5.398 1.874 1.877 777 589

9.902

8.659

66,05

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. *Construcció inclosa. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

El 2011 el 55% dels assalariats ho són en la petita empresa (menys de 50 treballadors), grup que a Terrassa aglutina el 98% dels centres de cotització a la Seguretat Social. La resta d'empleats es distribueixen respectivament en un 23% a la gran empresa (més de 250 treballadors) i en un 22% a l'empresa mitjana (de 51 a 250 treballadors). Respecte 1995, l evolució segons la dimensió empresarial de les empreses ha estat divergent. Per una banda les empreses amb menys de 50 treballadors pràcticament són les mateixes que en aquella data i agrupen a un nombre similar de treballadors, però el seu pes en el conjunt s ha vist reduït doncs aleshores representaven fins el 60% dels assalariats i, com hem vist, actualment n agrupen el 55%. En canvi, les empreses mitjanes i grans han crescut més en proporció en aquest període guanyant 2 i 4 punts percentuals respectivament. Per altra banda, els efectes de la crisi (és a dir, l evolució des de 2008) s han fet notar molt més en les empreses petites (-12% d empreses i -16,7% d assalariats) i en les grans (-19% empreses i -23% assalariats), que en les mitjanes on la davallada ha estat més moderada (-7% d empreses i -8% d assalariats). En nombre absoluts, les empreses petites i les grans conjuntament han perdut en aquest breu període més de 8.400 assalariats i 784 empreses.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 35

Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-2011

1

Número d'assalariats

1995

Empreses ocupadores 2008 2009 2010 2011

% 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1a5 6 a 10 11 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 501 i més

1.525 1.554 1.571 1.687 1.627 1.414 1.284 1.154 317 368 338 401 310 280 245 220 332 426 431 397 337 279 259 222 33 44 40 38 30 29 27 22 13 17 20 20 17 13 12 11 3 4 2 0 2 2 2 3 2 1 1 2 2 1 1 1

68,54 64,37 65,38 66,29 69,98 70,07 70,16 70,67 14,25 15,24 14,07 15,76 13,33 13,88 13,39 13,47 14,92 17,65 17,94 15,60 14,49 13,83 14,15 13,59 1,48 1,82 1,66 1,49 1,29 1,44 1,48 1,35 0,58 0,70 0,83 0,79 0,73 0,64 0,66 0,67 0,13 0,17 0,08 0,00 0,09 0,10 0,11 0,18 0,09 0,04 0,04 0,08 0,09 0,05 0,05 0,06

Total

2.225 2.414 2.403 2.545 2.325 2.018 1.830 1.633

1 a 50

2.174 2.348 2.340 2.485 2.274 1.973 1.788 1.596

1999

2003

2007

100

100

100

100

100

100

100

100

97,71 97,27 97,38 97,64 97,81 97,77 97,70 97,73

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. *Construcció inclosa. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

Per sectors, podem apreciar comportaments divergents en l evolució de la dimensió empresarial que es corresponen amb els canvis en l estructura econòmica de la ciutat durant aquests darrers anys. Així, mentre en el sector secundari baixa la mitjana d'assalariats per empresa industrial entre el 1995 i el 2011 quedant per dessota dels 8 treballadors per empresa, la dimensió empresarial del sector Serveis tendeix a l'alça, amb una mitjana superior a la indústria: dels 7,1 treballadors per empresa del 1995, s'ha passat als 8,4 del 2011. Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111

Treballadors assalariats

%

Dimensió

1995

1999

2003

2007

2008

2009

2010

2011

1995

1999 2003 2007 2008 2009 2010

2011

1a5

4.907

5.824

6.504

7.249

6.147

6.217

6.136

6.015

20,26

17,20 14,52 16,03 16,34 16,90 17,58

17,74

6 a 10

2.409

3.103

3.164

3.558

3.063

3.097

2.962

2.955

9,95

11 a 50

6.258

7.559

9.493 10.479

9.184

9.177

8.742

8.393

25,84

51 a 100

1.655

3.095

3.429

3.606

2.998

3.268

3.592

3.011

6,83

101 a 250

2.843

3.344

4.663

4.995

3.866

3.423

3.457

4.269

11,74

251 a 500

1.303

3.868

3.709

3.738

3.539

4.257

3.166

3.039

5,38

501 i més

4.845

7.076 13.836 11.600

8.821

7.344

6.851

6.228

20,00

Total

24.220 33.869 44.798 45.225 37.618 36.783 34.906 33.910

100

1 a 50

13.574 16.486 19.161 21.286 18.394 18.491 17.840 17.363

56,04

9,16 7,06

8,42 8,49

8,71

22,32 21,19 23,17 24,41 24,95 25,04

24,75

9,14 7,65

7,87 8,14 7,97 7,97

8,88 10,29

8,88

9,87 10,41 11,04 10,28

9,31 9,90

12,59

11,42 8,28

8,27 9,41 11,57 9,07

8,96

20,89 30,89 25,65 23,45 19,97 19,63

18,37

100

100

100

100

100

48,68 42,77 47,07 48,90 50,27 51,11

51,20

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

100

100


36 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-2011

Número

Empreses ocupadores 1999

2003

2007

2008

2009

2010

%

d'assalariats

1995

2011

1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1a5

2.696 3.007 3.335 3.793 3.212 3.265 3.193 3.143

79,93 77,86 77,50 78,43 77,98 78,11 78,45 78,20

6 a 10

317

413

420

467

406

412

391

395

9,40 10,69

9,86

9,86

9,61

9,83

11 a 50

309

357

449

480

417

417

398

395

9,16

9,24 10,43

9,76

9,66

9,93 10,12

9,98

9,78

9,83

51 a 100

24

45

50

49

42

46

51

44

0,71

1,17

1,16

1,01

1,02

1,10

1,25

1,09

101 a 250

18

22

30

31

25

23

23

29

0,53

0,57

0,70

0,64

0,61

0,55

0,57

0,72

251 a 500

4

12

11

9

10

12

9

9

0,12

0,31

0,26

0,19

0,24

0,29

0,22

0,22

501 i més

5

6

8

7

7

5

5

4

0,15

0,16

0,19

0,14

0,17

0,12

0,12

0,10

Total

3.373 3.862 4.303 4.836 4.119 4.180 4.070 4.019

100

100

100

100

100

100

100

100

1 a 50

3.322 3.777 4.204 4.740 4.035 4.094 3.982 3.933

98,49 97,80 97,70 98,01 97,96 97,94 97,84 97,86

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

3. Els canvis en l estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers Una altra manera d aproximar-se a l evolució de l economia terrassenca durant aquests darrers anys és la d emprar la metodologia dels clústers. Mitjançant aquesta metodologia agrupem els sectors d activitat (CCAE a 2 dígits) d un territori seguint una lògica que defuig l agrupació convencional a l entorn dels materials, dels inputs de fabricació. En canvi, s agrupen les empreses i entitats relacionades amb un mateix sector de manera que representin millor les diferents estratègies competitives dels sectors i els factors de generació de coneixement. Si bé es tracta d una nova unitat d anàlisi de fronteres més indefinides, permet una reflexió sobre la proximitat tecnològica, els reptes estratègics i de mercats, la concentració geogràfica de les fonts d avantatge competitiu local, etc. que l estadística convencional a nivell de sectors no recull. Des d aquesta perspectiva, l evolució recent dels clústers a Terrassa es pot analitzar tant des de la variació en el nombre d empreses com des de la variació en el nombre d assalariats. Des del 2008, el canvi en la classificació de les activitats a partir de l aplicació de la nova CCAE-2009 altera la sèrie de dades i ens obliga a trencar la sèrie i fer l anàlisi diferenciant dos períodes: 1998-2008 (CCAE-93) i 2008-2011 (CCAE-09). La dinàmica empresarial dels clústers ha estat, en general, marcadament positiva en el període 1998-2008 tal com mostra el 7,39% d increment global. Destaquen per la creació d empreses els clústers de Serveis privats, Explotació de recursos naturals i Serveis públics als ciutadans amb increments per damunt de la mitjana. Per contra, hi ha tres clústers (Manufactures de disseny, Fabricació de commodities i Sistemes industrials) que destaquen pel contrari: la pèrdua destacada d empreses durant aquest període.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 37

Pel que fa a la creació de llocs de treball, en el global de Terrassa s han incrementat en més d un 22% els assalariats, si bé el comportament dels diferents clústers ha estat divergent. Així, n hi ha hagut 3 (Gran consum, Manufactures de disseny i Sistemes industrials) que perden assalariats tot i el context favorable. Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clúster Terrassa. 1998-2008

Agrupacions CCAE-93 2d

1998

Assalariats 2008

1998

Empreses 2008

Gran consum Serveis públics als ciutadans Serveis privats Explotació de recursos naturals Manufactures de disseny Sistemes industrials Fabricació de commodities Turisme i lleure No Consta

8.895 9.910 8.019 5.202 7.543 4.908 3.545 2.896 53

8.685 18.325 12.171 7.074 3.675 4.111 3.885 4.525 0

1.618 415 1.116 771 799 465 425 586 31

1.587 487 1.679 1.064 494 397 342 636 0

-2,36 84,91 51,78 35,99 -51,28 -16,24 9,59 56,25

-1,92 17,35 50,45 38,00 -38,17 -14,62 -19,53 8,53

50.971

62.451

6.226

6.686

22,52

7,39

Total Terrassa

% Variació 1998-2008 Assalariats Empreses

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

Dinamisme dels clústers de Terrassa. 1998-2008 % Variació acumulada d'empreses

80

60

Serveis privats

12.171 40

7.074

Recursos naturals

20

18.325

Turisme i lleure -60

-40

-20

Serveis públics

0 8.685 0

Gran consum 20

40

4.525 60

80

100

4.111 -20

Sistemes industrials 3.675

3.885

Fabricació de commodities

-40

Manufactures de disseny -60

% Variació acumulada de treballadors Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Si tenim en compte el pes de cada clúster dins l estructura econòmica terrassenca en aquests deu anys s han produït canvis substancials. Observant el nombre d assalariats, el clúster dels Serveis públics reforça notablement la seva hegemonia acollint fins el 29,34% d aquests. Per darrere seu s hi situen els Serveis privats amb el 19,49%, seguits del clúster del Gran consum (13,90%) i del referit a l Explotació de recursos naturals (11,33%), que inclou


38 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

els epígrafs de la Construcció. Tot seguit hi trobem el clúster del Turisme i lleure (7,25%) i, finalment, els clústers amb menys pes dins els assalariats: Sistemes industrials (6,58%), Fabricació de commodities (6,22%) i Manufactures de disseny (5,88%), tots ells amb forts vincles amb la indústria. Les darreres dades disponibles (4t trimestre de 2011) emprant la nova classificació d activitats (CCAE-2009) permeten mesurar l impacte de la crisi també des d aquesta perspectiva. Comparant les dades del 2008 (inici de la crisi) amb les de 2011 s observa una variació negativa de les empreses dels clústers corresponents a Explotació de recursos naturals (-40,6%) i Manufactures de disseny (-25,9%) per sobre de la mitjana global (-15,4%). El clúster conformat pels Serveis públics és l únic que ha presentat una variació positiva en aquest període (+7,4%), tanmateix és un sector amb poc pes dins l estructura empresarial. Pel que fa a l impacte sobre els assalariats de cada clúster, Explotació de recursos naturals (-52%) mostra la major variació, seguit de Serveis públics (26,3%), i Turisme i lleure (-23,4%), tots per sobre d una variació global negativa que ha baixat fins el -24%. Els sectors del Gran Consum (-8%) i la Fabricació de commodities (-7%) han estat els menys perjudicats per la davallada de l economia.

Dinamisme dels clústers de Terrassa 2008-2011 % Variació acumulada d'empreses

20

Serveis públics 10 13.163

Gran consum 0 -60

-50

-40

-30

Turisme i lleure

3.323

-20

-10 8.056

3.170 9.689

Serveis privats

Sist. Indust.

0

10

-10 3.612 -20

Fabricació de commodities 2.804 -30

3.600

Expl. de recursos naturals

Manufactures de disseny

-40

-50

% Variació acumulada de treballadors Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Aquesta evolució negativa, però amb diferències entre els diferents clústers, ha comportat diversos canvis en la seva representativitat dins el conjunt d assalariats de la ciutat. Així, els tres més ben representats mantenen les seves posicions: Serveis públics (27,8%), Serveis privats (20,4%), Gran consum (17%) i fins i tot guanyen pes (gairebé 3 punts el Gran consum). Per contra, el clúster d Explotació de recursos naturals, és el que perd més pes, concretament 4 punts (d un 12% passa a un 8%) i queda com el cinquè superat


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 39

per la Fabricació de commodities (7,6%) que passa a ser el quart. Per darrera segueixen el clúster Turisme i lleure (7%) i els Sistemes industrials (6,7%) als quals sobrepassa. El clúster de les Manufactures de disseny segueix a la cua elevant lleugerament el seu pes (5,9%). Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clúster Terrassa. 2008-2011

Assalariats

Empreses

Variació 2008-2011

Agrupacions CCAE-09 2d

2008

2011

2008

2011

Assalariats

Empreses

Explotació de recursos naturals

7.523

3.600

1.240

737

-52,15

-40,56

Fabricació de commodities

3.881

3.612

345

293

-6,93

-15,07

Sistemes industrials

3.921

3.170

391

352

-19,15

-9,97

Manufactures de disseny

3.606

2.804

486

360

-22,24

-25,93

Gran consum

8.755

8.056

1.540

1.447

-7,98

-6,04

Turisme i lleure

4.353

3.323

612

567

-23,66

-7,35

Serveis privats

12.546

9.689

1.588

1.381

-22,77

-13,04

Serveis públics als ciutadans

17.866

13.163

484

520

-26,32

7,44

Total

62.451

47.417

6.686

5.657

-24,07

-15,39

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

4. La iniciativa autònoma i l autoocupació Des del 1999 i fins al 2007 el nombre de treballadors autònoms a Terrassa va tenir un creixement constant fins assolir els 14.638 autònoms aquell any i situant Terrassa com la tercera ciutat catalana en el rànquing. Les darreres dades disponibles mostren com, per causa de la crisi, també les xifres dels treballadors autònoms trenquen aquesta tendència a l alça: la seva xifra s ha rebaixat en 2.369 autònoms des d aquella dada rècord i fins al 2011. Evolució de l'estructura empresarial Treballadors autònoms. Grans sectors d'activitat. 1999-2011

Descripció

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011* %s/total

Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

17 2.256 1.864 7.822

15 2.258 2.016 7.987

15 2.194 2.297 8.099

14 2.138 2.388 8.179

18 2.089 2.670 8.511

20 2.010 2.928 8.812 6

28 1.934 3.128 9.074

30 1.852 3.349 9.256

41 1.809 3.369 9.419

27 1.693 3.123 9.192

21 1.521 2.510 8.856

22 1.438 2.253 8.859

18 1.358 2.100 8.793

0,15 11,07 17,12 71,67

-18,18 -5,56 -6,79 -0,75

11.959 12.276 12.605 12.719 13.288 13.776 14.164 14.487

14.638

14.035

12.908 12.572 12.269

100

-2,41

Total

%10-11

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. *Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.

Per sectors, el gruix dels treballadors autònoms es concentra en el sector Serveis, representant el 71,7% i, dintre d'aquest, els subsectors que estan més representats són: Comerç al detall, excepte vehicles de motor (16%), Serveis de menjar i begudes (8,4%), Transport terrestre i per canonades (8%) i el


40 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Comerç a l engròs, excepte vehicles de motor (6,2%). La Construcció també es troba força representada, reunint el 17% del total de treballadors autònoms de la Ciutat, per contra, el sector secundari ha anat disminuint els seus efectius durant tota la sèrie, xifra que s ha traduït en una representació actual de l 11%, mentre que aquesta era del 18% del total ara fa 10 anys.

Treballadors autònoms per sectors econòmics. 2011 Altres 42,63%

Comerç detall 16,46%

Altres activitats de serveis personals 5,16% Comerç engròs 6,20%

Transport terrestre i per canonades 8,04%

Activitats especialitzades construcció 13,07% Serveis de menjar i begudes 8,44%

Si posem els treballadors autònoms en relació amb el nombre de treballadors assalariats obtenim que per cada treballador autònom n'hi ha 3,7 que treballen per compte d'altri. La tendència que mostren les dades, del 1999 al 2011, és la d'una reducció del treball dependent respecte al treball autònom tot i el repunt entre el 2003 i el 2005 provocat pel sobtat augment dels assalariats que ja s ha esmentat més amunt. Per sectors, mentre el de la Indústria és el que mostra una relació més elevada, la Construcció és el sector que té la relació assalariats/autònoms més baixa ja que és on aquests darrers hi tenen més pes. Evolució de l'estructura empresarial Relació de treballadors assalariats i treballadors autònoms Grans sectors d'activitat. 1999-2011

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011* Indústria

7,68 7,53

7,38 7,25 7,02 6,89 6,77 6,93 6,79

6,61

6,64

6,96

7,30

Construcció Serveis

3,01 3,06 4,33 4,46

3,02 2,98 2,85 2,68 2,77 2,86 2,82 4,63 4,69 5,26 5,37 5,46 4,86 4,80

2,19 4,81

2,37 4,15

2,23 3,94

1,70 3,86

Assalariats/Autònoms

4,76 4,80

4,83 4,80 5,06 5,02 5,04 4,66 4,59

4,45

4,09

3,97

3,86

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. *Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 41

El Servei a les Empreses de Foment de terrassa, SA., ha continuat implantant actuacions per a la dinamització de la creació d empreses i de l'autoemprenedoria, així com actuacions per a la millora en el procés de consolidació empresarial tant a dins com fora dels seus equipaments, dels Vivers d'Empreses. El volum d activitat d aquest Servei ha caigut respecte de l exercici anterior en quant al número absolut de l atenció de persones interessades en crear una empresa. Es pot observar com el 2011 s han atès 855 persones que volien crear la seva pròpia empresa, 116 menys que l exercici anterior, amb tot, la dada és molt superior a la del 2008, any d inici de la crisi. D aquí es pot inferir que l interès per l emprenedoria encara és alt a la nostra ciutat, però que l efecte d aversió al risc ha aparegut de la ma del llarg període d incertesa pel que estem passant i que això ha fet que la tendència a l alça que manifestava aquesta variable, enguany s hagi trencat. Amb tot s han finalitzat 75 plans d empresa, un menys que l any anterior. Servei Tècnic de Creació i Consolidació Empresarial Indicadors generals de gestió. 2005-2011 2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

1.034 nd

849 nd

676 565

693 606

966 835

971 834

855 724

Plans d'empresa finalitzats

70

51

27

46

87

76

75

Empreses creades Inversions via préstecs bonificats

51

54

26

36

79

56

66

2.146.616

2.472.728

485.930

1.465.627

682.040

255.835

115.000

Emprenedors atesos Projectes d'empresa

N. d'empreses vinculades N. d'empreses desaparegudes Taxa supervivència intranual %1

9 0

6 0

5 0

5 0

5 1

3 0

5 0

100

100

100

100

80

100

100

Taxa supervivència trianual %2 Treballadors vinculats

100 19

93 15

77 14

94 14

80 15

73 7

77 5

1.494

1.082

815

943

1.423

1.340

1.327

Visites de consulta ateses

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa. 1. Proporció entre les empreses vinculades que es creen durant l'exercici i les que sobreviuen a la fi del mateix exercici. 2. Proporció entre les empreses que han sobreviscut durant el període de referència respecte del total de les empreses vinculades durant el mateix període.

El Servei Tècnic de Prospecció Empresarial ha impulsant les actuacions que li son pròpies: prospecció empresarial, impuls a la innovació i de formació d'empresaris.


42 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Servei Tècnic de Prospecció Empresarial Indicadors d'activitat. 2011

Empreses visitades el 2011 = 242 empreses Tipus d Accions

Núm. d accions

Hores (*)

Assistents

Empreses Participants

Autodiagnòstics lliurats

143

214

143

143

Consultoria Estratègica

20

204

27

20

2

10

139

139

68

102

223

68

233

530

532

370

Jornades Pràctiques a Empreses Total

(*) els valors d'aquesta variable són una estimació. Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

Enguany s han visitat 242 empreses de les que 86 han rebut informació o assessorament sobre temes relacionats amb la innovació a través de l STIL. A través d aquest servei s han tractar 235 temes relacionats amb aquesta matèria, els més rellevants estaven relacionats amb les ajudes existents a la innovació. Servei Tècnic d'Innovació Local (STIL) Accions implantades. 2011

Tipologia (Informació i/o Assessorament)

Total

% s/total

Innoempresa

93

40

Programa 360º

30

13

Noves oportunitats de negoci

30

13

Assessorament primera exportació

35

15

Inversió Directa Exterior

35

15

Patents

5

2

Innocash

1

0

Enterprise Europe Network

2

1

Altres

4

2

Total

235

100

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

Enguany la formació s ha centrat en tres tipologies: la formació de curta durada, amb una durada mitjana de 3,4 hores, la de més llarga durada, amb una mitjana de 15,7 hores, i la que contenia consultoria més formació. En total en aquest apartat s han impartit un total de 27 accions, en 389 hores, hi ha hagut 424 assistents i hi han participat 252 empreses.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 43

Formació del Servei d'Empresa. 2011

Sessions informatives empresarials

Accions

Hores

Assistents

Innovació i cooperació, una alternativa de creixement per a la pime

1

4

11

7

Gestió de la tresoreria per a la pime

1

4

21

12

Els errors més freqüents dels empresaris i les empresàries joves

1

2

18

7

Creativitat en temps de crisi

1

4

15

5

La gestió eficaç del temps és molt rendible

1

4

22

15

10 formes d'augmentar el benefici

1

2

14

7

Finances Express

1

4

29

13

Noves tendències en màrqueting

1

2

33

21

Què he de fer per treure un producte amb èxit al mercat

1

3

20

9

Internet, el venedor excel·lent

1

4

35

15

Com augmentar les vendes i no morir en l'intent

1

4

23

16

Sistematització de la innovació

1

4

12

6

Total

12

41

253

133

Accions

Hores

Assistents

Empreses assistents

El futur: els mercats electrònics i posicionament web

1

10

17

17

Influència de la fiscalitat i de la planificació financera en la gestió del dia a dia

1

12

13

7

Veni, vidi, vinci a la conquesta d'internet Conèixer com avaluen la seva empresa les entitats financeres és determinant alhora de negociar

1

20

29

1

10

15

11

Gestió comercial i màrqueting: com fer la tasca comercial que fins ara no calia

1

18

23

23

Més motivació, més productivitat i menys estrés: tècniques aplicables

1

20

7

5

Veni, vidi, vinci: la optimització informàtica de la gestió dels teus clients

1

20

14

8

Total

7

110

118

71

Accions

Hores

Assistents

Empreses assistents 5

Cursos

Consultoria/Formació

Empreses assistents

Com implicar a les persones mitjançant la gestió del dia a dia

1

9

6

Acceleració empresarial-MYTIC

1

15

8

4

Quadre de comandament

1

104

12

12

El futur: els mercats electrònics i posicionament web

1

10

17

17

Consultoria estratègica in company

1

100

10

10

Total

5

238

53

48

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.


44 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

II. Atur registrat i contractació de treballadors 1. Atur registrat: l impacte més colpidor de la crisi econòmica El creixement de l atur registrat a Terrassa a partir del 2008 acaba amb el que havia estat un llarg període en què les xifres d aturats registrats s havien mantingut en una certa estabilitat tot i la creació constant a la ciutat de llocs de treball assalariat: a 31 de desembre de 2011 l atur afectava 21.421 persones residents a Terrassa, xifra que representa el 18,88% de la població activa. En el seu context, l'atur terrassenc se situa amb aquestes dades 3,4 punts per sobre de la mitjana catalana i més de dos punts per sobre de la mitjana comarcal; mentre que també supera la mitjana que s'observa per a tot l'Estat. Aquestes dades es corresponen amb una reducció global de l'activitat econòmica que es manifesta en una destrucció constant de llocs de treball. Taxes d'atur* de la Ciutat i altres àmbits territorials Desembre de 2011 Terrassa

Vallès Occidental

Província de Barcelona

Catalunya

Espanya

18,88

16,80

15,61

15,52

18,73

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona).

La sèrie d atur registrat a Terrassa9 presenta, fins al 2008, una evolució en la qual podem distingir 3 etapes. Durant la primera ens trobem amb la reducció d unes xifres que havien assolit el seu màxim durant la recessió postolímpica i fins a mitjan 2000 la continuació de la bonança econòmica va provocar que els mínims de les taxes d atur quedessin en unes xifres mai vistes durant els darrers 20 anys, de forma que es perdé tot el sentit del concepte d atur natural que fonamentava els debats teòrics de principis dels noranta sobre la capacitat de l estructura econòmica en la creació d ocupació.

9

La sèrie estadística de l atur registrat queda trencada a partir de gener del 2005 perquè al mes de maig del mateix any va entrar en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema d Informació dels Serveis Públics d Ocupació) en substitució del fins aleshores vigent SILE (Sistema de Información Laboral de Empleo). El nou model de gestió permet recollir millor la informació utilitzada per a l elaboració estadística de l atur registrat abocant dades de qualitat estadística superior i més fiables que les anteriors. La major qualitat en la mesura estadística (creuament de fitxers d afiliació amb la Seguretat Social i millor classificació dels demandants estrangers) dóna lloc a un augment, purament comptable, de les xifres d atur, però no a un augment real. El SISPE suposa un aflorament d aturats que anteriorment, per diverses raons, no es classificaven correctament segons el que establia l Ordre Ministerial d 11 de març de 1985, que regula la definició estadística d atur registrat. En resum, la implantació del nou model de gestió modifica a l alça el nombre d aturats registrats, no perquè canviï la definició de qui es considera aturat registrat, sinó perquè millora l actualització i gestió automatitzada de la informació. La reconstrucció de les sèries històriques (feta a nivell de Catalunya i provincial) indica que el perfil de les noves sèries és pràcticament idèntic al que seguia la sèrie anterior. Com que a nivell local no s ha fet aquesta reconstrucció, hem optat per mantenir la sèrie evitant l anàlisi interanual de l atur registrat pel que fa a les dades absolutes. També cal fer esment que en Informes anteriors ens referíem a l atur registrat a l OTG de Terrassa (que inclou el d altres poblacions del seu entorn), mentre que en el present fem esment exclusivament de les dades del municipi de Terrassa.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 45

Evolució de l'atur registrat a Terrassa Gener 1998-Desembre 2011 22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 Juny

Abril

Novemb

Setembr

Febrer

Juliol

Desemb

Maig

Oct

Març

Agost

Gen05

Juny

Nov

Set

Abr

Feb

Jul

Mai

Des

Oct

Mar

Ago

Gen98

0

De fet, l'evolució de la desocupació a Terrassa des del 1993 fins aquell moment es caracteritzà per la incorporació espectacular al mercat de treball del grup dels joves en detriment dels més grans, que van veure créixer la seva proporció en relació amb el total de desocupats, i per l'engreixament efectiu de l'atur estructural, que és el que es caracteritza per estar conformat per col·lectius poblacionals; molt en concret, per aquells que no posseeixen una qualificació formativa i professional mínima, que manifesten greus mancances pel que fa a l'experiència laboral i, en definitiva, una insuficient adequació als perfils professionals demandats pels empresaris i una mancança en l'adaptació als constants canvis que es produeixen en el mercat laboral. Aquest atur estructural es manifestà amb força significació en el segment dels treballadors més grans de 45 anys, en el qual les dones hi són especialment representades10.

10

De fet, el creixement econòmic ha facilitat la incorporació de persones procedents de l'anomenat atur conjuntural, que es tracta del segment de la força de treball que fluctua d'acord amb l statu quo de l'economia i que, per definició, en època de bonança, tard o d'hora, ha de ser incorporable amb facilitat al mercat de treball. Hi ha, en canvi, l'altre sector de l'atur que roman fix i que els experts han descrit com la desocupació estructural, aquella que presenta grans dificultats per a col·locar-se en el mercat; és a dir, que la seva oferta personal no concorda amb cap demanda empresarial existent i que aquesta situació es perllonga en el temps. Això s'explica per diversos motius, relacionats amb l'obsolescència de la seva formació o coneixements (treballadors expulsats del mercat de treball per reconversió industrial), manca d'experiència, manca de formació mínima, etc., que arriba a situar col·lectius i/o individus en risc d'exclusió en el cas de no disposar d'un coixí familiar suficient. Vegeu al respecte, OEST, La mesura de l'exclusió. Avaluació de la situació de diferents col·lectius amb dificultat d'incorporació al món laboral i amb risc d'exclusió social, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, 1996, policopiat, pp. 1832.


46 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Evolució dels assalariats i aturats a Terrassa 1987-2011. Totals. Escala logarítmica 100.000

Aturats

11 20

09 20

07 20

05 20

03 20

01 20

99 19

97 19

95 19

93 19

19

19

19

91

10.000 89

1.000 87

10.000

Assalariats

Aturats

100.000

Assalariats

Entre mitjan 2000 i finals del 2007 ens trobem en una etapa caracteritzada per una paradoxa en el mercat de treball en augmentar simultàniament tant l ocupació assalariada com les persones registrades a l atur. L explicació d aquesta aparent paradoxa rau en el fet que el constant creixement de l estructura empresarial de Terrassa no fou suficient per absorbir la creixent incorporació de persones al mercat de treball fruit de l intens creixement demogràfic de la ciutat. Així, assistírem a un augment moderat, però constant, del nombre d aturats registrats que, per altra banda, tenia un gran paral·lelisme amb el que podia observar-se per al conjunt de Catalunya. Evolució de l'atur mes a mes a Catalunya i a Terrassa Gener 2005-Desembre 2011 600.000

Catalunya

400.000 300.000 200.000 100.000

20

20

05

01

05 20 04 05 20 07 05 20 10 06 20 01 06 20 04 06 20 07 06 20 10 07 20 01 07 20 04 07 20 07 07 20 10 08 20 01 08 20 04 08 20 07 08 1 20 0 09 20 1 0 20 94 09 20 07 09 20 10 10 20 01 10 20 04 10 20 07 10 20 10 11 20 01 11 20 04 11 20 07 11 10

0

Terrassa

22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

500.000

Catalunya

Terrassa

La darrera etapa que podem citar s inicià a finals del 2007 i es caracteritzà per un creixement contundent del nombre d aturats registrats en el que és una de les manifestacions locals més evidents de la crisi econòmica global. De fet, la taxa d atur registrat de Terrassa ha assolit el desembre del 2011 el 18,88%, una xifra que supera les assolides durant la crisi dels anys 93-94. Des de l any 2005, en què es trencà la sèrie, la taxa a Terrassa no ha fet més que pujar, però ha estat durant els anys 2008, 2009 i 2011 (amb un parèntesi el 2010) on s ha concentrat aquest increment, doblant-se la taxa (del 9,27% a la xifra esmentada) en aquest breu període.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 47

De fet, aquest augment ha estat superior al de tots els altres àmbits territorials en què s emmarca i per tant, tenint en compte que en tota la sèrie Terrassa presenta la xifra més elevada, s augmenten les diferències respecte d aquests àmbits. Així, la taxa de Terrassa es situa molt propera al 19%, mentre que la del Vallès Occidental queda dos punts per dessota (16,8%) i la del conjunt de la província o la de Catalunya tot just s acosten al 16%. A la finalització del 2011, la xifra d aturats registrats creix considerablement respecte la que hi havia a finals de 2010 de manera que es reprèn el creixement després del parèntesi que significà l any 2010 en que l augment interanual fou inapreciable. De 2010 a 2011 el guany net d aturats registrats supera els 1.700 i deixa la xifra en més de 21.400 persones i això després que durant el mes d octubre s arribés a la xifra absoluta mai assolida fins aleshores de 22.238 aturats registrats. Evolució de les taxes de l'atur registrat de la Ciutat i altres àmbits territorials* 2005-2011

Àmbit territorial

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2005-2011

2010-2011

Terrassa

9,27

8,85

8,85

13,62

17,50

17,54

18,88

9,61

1,34

Vallès Occidental

8,18

7,74

7,76

12,14

15,76

15,47

16,80

8,62

1,33

Prov. de Barcelona

7,37

7,14

7,13

10,90

14,49

14,38

15,61

8,24

1,23

Catalunya

7,20

7,00

7,00

10,80

14,24

14,26

15,52

8,32

1,26

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona). Dades a desembre de cada any.

Evolució de les taxes d'atur els darrer anys a Terrassa i diferents àmbits. 2007-2011 20,00 18,00 16,00 14,00 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 Terrassa

Vallès Occidental 2007

2008

Prov. de Barcelona 2009

2010

Catalunya 2011

Pel que fa a l evolució de l atur de la ciutat respecte d altres ciutats mitjanes, la comparació ens mostra comportaments similars, amb unes xifres de l atur estancades o lleugerament ascendents durant el trienni 2005-2007 i un augment sobtat de les dades del 2008, que continua amb força durant el 2009, s estabilitzat el 2010 i torna a créixer assolint xifres rècord en alguns casos durant el 2011. Així, a Terrassa, igual que a Sabadell, Badalona o l Hospitalet s ha passat d unes xifres a l entorn dels 9.500-10.000 aturats a unes altres de properes als 20.000 efectius (Sabadell) o netament superiors (Terrassa, Hospitalet i Badalona).


48 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Increment absolut interanual de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011

Evolució de l'atur en ciutats mitjanes 2007-2011 24.000

6.500

20.000

5.500 4.500

16.000

3.500

12.000

2.500

8.000

1.500

4.000

500

0

-500 Terrassa

Sabadell

Mataró

2007

2009

2008

Hospitalet 2010

Terrassa

Badalona

Sabadell

2007-2008

2011

Mataró

2008-2009

Hospitalet 2009-2010

Badalona 2010-2011

El ritme de creixement de la xifra de les persones en situació d atur a les poblacions esmentades entre els anys 2007 i 2009 és de gairebé 5.000 nous aturats/any tot i que el ritme s alenteix durant el 2009: es situa en un 30% interanual quan el 2008 el creixement fou proper o superior al 60%. Altres poblacions amb menor massa d aturats (Mataró en el cas que ens ocupa) pateixen una evolució similar. Com ja hem esmentat, després del parèntesi de 2010 en que es registrava una estabilització de les xifres (o una lleugera caiguda com per Sabadell o Badalona) el 2011 la crisi s aprofundeix i totes aquestes ciutats registren variacions interanuals del voltant d un 10% que situen la xifra absoluta al punt màxim de la sèrie. Evolució de l'increment interanual (%) de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 -10,00 Terrassa

Sabadell

2007-2008

Mataró

2008-2009

Hospitalet

2009-2010

Badalona

2010-2011

Tanmateix, el canvi que hi ha hagut a l atur registrat de la crisi ençà no es circumscriu únicament a un augment quantitatiu sinó també amb un canvi del perfil majoritari de l aturat. Si abans de la crisi l atur afectava majoritàriament supòsits clars d atur estructural, actualment afecta persones actives que estarien principalment en edat adulta útil on, susceptiblement, hi hauria d'haver menys problemes per a la seva inserció laboral. Així doncs, ens trobem davant d'un augment lineal de l'estoc de treballadors disponibles a causa d'un increment de l'atur conjuntural. La preocupació es concentra en l'augment de l'atur entre les persones que no integren inicialment aquell segment estructural, essent destacable el grup dels homes entre els 25 i els 35 anys, que presenten augments totals durant aquest període molt per damunt del que és freqüent, essent, a més, en els quals s'observa, dins d'una estructura marcadament estacional11, una mobilitat contractual més gran. 11

Efectivament, l'estructura terrassenca descriu nítidament un comportament estacional, pel qual es registren els màxims anuals de l'atur en els mesos d'agost i de gener, i dos mínims, un a la primavera i un


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 49

Evolució de l'atur a Terrassa Indicadors generals. Desembre del 2011

Aturats registrats % s/Total

absolut interanual

interanual

Taxa d'atur estimada1

Pob. Activa estimada 20101

Taxa d'atur

Pob. Activa 2001

Total

21.421

100,00

1.701

8,63

18,88

113.469

24,48

87.501

Homes

11.406

53,25

934

8,92

18,23

62.575

22,79

50.054

Dones

10.015

46,75

767

8,29

19,68

50.894

26,74

37.447

Joves

1.608

7,51

25

1,56

15,08

10.662

12,22

13.164

>45 anys

8.578

40,04

1.035

13,72

24,66

34.788

36,83

23.292

SOA*

1.219

5,69

214

21,29

130

0,61

27

26,21

Indústria

4.021

18,77

-172

-4,10

Construcció

4.978

23,24

439

9,67

11.073

51,69

1.193

12,07

Agricultura

Serveis

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia. 1. Aplicació de la nova metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona). *Sense ocupació anterior.

L actual estructura per edats dels aturats ens mostra aquest canvi de perfil de l aturat i la importància més gran que ha adquirit el que hem anomenat atur conjuntural. Així, tot i que l augment d aturats d ençà de l inici de la crisi es produeix en tots els grups de població, aquest afecta especialment el grup dels Homes, que passen a ser el col·lectiu majoritari (53% del total), i el dels majors de 45 anys amb una representació que ja supera al 40% del total d aturats. Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat 1993

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat 2011 16-24 8%

16-24 31% >45 40%

25-34 10%

>45 17% 25-34 31% 35-44 21%

35-44 42%

Podem veure com, respecte del 1993, l estructura per edats de la població desocupada ha canviat substancialment la seva composició. Si aleshores el perfil de l aturat es trobava dominat per una més gran proporció de dones i de altre a la tardor. En els anys anteriors, els màxims es podien interpretar com a repunts de la tònica general i els mínims guardaven la relació de la contínua disminució d'aquella magnitud que anava succeint des de la recessió postolímpica, tot situant el mínim històric de l'atur, precisament, en les xifres d'aquell maig del 2000, que es traduí en un 7,5% de la població activa. És d'esperar, doncs, que aquest comportament de repunts i mínims es vagi succeint any rere any, malgrat que la tendència sigui o no creixent. Es tracta, per tant, d'un fenomen característic de l'estructura terrassenca, vinculada cada cop més amb les temporades del comerç i amb la contractació per obra.


50 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

menors de 24 anys (1 de cada 3), el 2011, i més després del gran augment del periode 2008-2011, els desocupats es troben repartits de manera molt més equilibrada: tants homes com dones en la majoria de segments d edat i, el més destacable, el pes dels majors de 45 anys ha augmentat de manera considerable i ja són el grup d edat amb més pes dins el global d aturats (4 de cada 10 aturats). Així doncs, a la masculinització de l atur s hi afegeix un clar envelliment de la piràmide de la població desocupada amb una base cada dia més estreta (els menors de 24 anys només representen el 7,5% del total) i una concentració del gruix dels aturats en els trams d edat compresos entre els 30 i els 59 anys. Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 1993 <20 20-24 25-29 30-34 35-39

Dones

55-59

Home 45-49 35-39 25-29

Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 2011

Homes Dones 660 698 1088 1146 933 1136 758 864 597 692

40-44

562

574

45-49

485

438

50-54

363

258

55-59

224

137

60-64

100

14

55-59 45-49 35-39 25-29 Dones Home

<20

<20 20

16

12

8

4

0

4

8

12

16

18

20

14

10

6

2

2

6

10

14

18

D ençà de la crisi, aquestes tendències s han refermat: observant les piràmides comparades de la població desocupada del 2007 (any previ a la crisi) i el 2011 podem veure com és entre els Homes on es produeix el major creixement tant en nombres absoluts com relatius. Piràmides comparades de la població desocupada. 2007-2011

Piràmides comparades de la població desocupada.%. 2007-2011

55-59

55-59

45-49

45-49

35-39

35-39

25-29

Homes11 Dones11 Homes 07 Dones 07

<20 2.000

1.500

1.000

500

0

-500

-1.000 -1.500 -2.000

25-29

Homes11 Dones11 Homes 07 Dones 07

<20 9

4

1

6

11

Això ha fet que el tradicional fort pes que dins l estructura per edats de l atur tenia el 2007 el grup de les Dones majors de 45 anys (un 27% del total) s hagi vist disminuït (representen un 21% el 2011) en favor dels Homes: per exemple, el 2011 el grup quinquennal amb major pes era el dels Homes entre 35-39 anys amb un 8,67% del total quan el 2007 aquesta posició corresponia a les Dones d entre 55-59 anys amb més del 10% del total. Tot i que les Dones ja no concentren la majoria d aturats registrats, cal recordar que la seva taxa d atur (19,7%) segueix superant la que presenten els Homes i es situa un punt per damunt de la global.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 51

Per sectors productius, el nombre més gran d'aturats segueix concentrant-se en els Serveis i la Indústria, sumant entre tots dos sectors 16.051 aturats, que representen el 75% del total, tot i l espectacular augment de la Construcció que li ha fet guanyar pes i ja representa més del 23% dels aturats. Respecte del 1993 s observen els canvis en la distribució sectorial dels aturats que han rebaixat les aportacions de la Indústria, que aleshores agrupava més de la meitat dels aturats, en favor de les que realitzen els aturats provinents dels Serveis i de la Construcció12. Finalment, el grup format pels Sense Ocupació Anterior amb 1.219 aturats registrats representa el 6% del total, rebaixant en 2,3 punts el seu pes respecte del 1993.

Sense Ocupació Anterior 8%

Aturats per sector 1993 Indústria 51%

Sense Ocupació Anterior 5,7%

Aturats per sector 2011 Indústria 18,9%

Serveis 52,0% Serveis 30%

Construcció 23,4%

Construcció 11%

Un altre dels efectes de l estancament de l economia i la consegüent manca de dinamisme del mercat de treball ha estat el del canvi en la distribució de les persones en situació d atur segons la durada de la demanda. Així, podem veure com en el decurs de dos anys, els aturats registrats amb una antiguitat de la demanda superior als 12 mesos passen de representar el 31% el 2009 a gairebé el 40% el 2011. Aquesta xifra es troba ben a prop de la dels aturats amb menys de sis mesos d antiguitat de la demanda (42%), que fa dos anys eren pràcticament 1 de cada 2 aturats.

Atur registrat segons durada de la demanda 2009

Atur registrat segons durada de la demanda 2011 >12 39%

>12 31%

<6 42%

<6 48%

6-12 21%

12

6-12 19%

Cal tenir en compte que a partir de gener del 2009 s empra la nova Classificació d activitats econòmiques (CCAE-09) amb canvis substancials respecte de la CCAE-93, la qual substitueix, i que impedeixen fer comparacions per sectors a partir d aquella data. Per una anàlisi més detallada de les dades d atur registrat per subsectors, veure l apartat IV. Els sectors al detall d aquest mateix capítol.


52 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Les conseqüències d aquesta situació les veiem quan comparem les dades de les persones en situació d atur segons si perceben prestacions o subsidis ja que una antiguitat més gran de la demanda implica més possibilitats d esgotar les prestacions esmentades. Aquesta situació la podem corroborar observant les dades d evolució de persones en situació d atur que no reben cap prestació ni subsidi: aquestes passen de poc més de 5.200 persones el gener de 2009 (un 32% del total) a les 9.000 de desembre del 2011 (un 42% del total d aturats registrats) una de les xifres més elevades de la sèrie que ha superat el 40% d aturats sense prestacions els darrers quatre mesos de 2011.

Evolució dels aturats segons la percepció de prestacions. Gener 2009-Desembre 2011 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000

Aturats no perceptors

Se t N ov

Se t N ov G en 11 M ar ç M ai g Ju lio l

Se t N ov G en 10 M ar ç M ai g Ju lio l

ç

ai g M

ar M

Ju lio l

G

en 09

0

Aturats perceptors

En resum, l evolució de les dades que ens proporciona el registre de l atur del 2011 confirma la persistència de la crisi i l aprofundiment dels seus efectes sobre l ocupació que seran difícilment reversibles a curt termini.

2. Contractació de treballadors Les contractacions l'any 2011 es situen en els 38.344 contractes signats, després d haver assolit xifres per damunt dels 65.000 entre els anys 2004 i 2007. Aquestes xifres reprenen la tendència a la baixa encetada l any 2007 després de la lleu recuperació registrada l any 2010. La variació interanual ha estat d un 10% però aquesta es va fer més evident entre els anys 2008 i 2009 amb caigudes interanuals superiors al 25%. Amb aquesta evolució, la xifra global de contractació es situa a nivells semblants als de mitjan dècada dels noranta, molt lluny de les xifres assolides els anys centrals de la darrera dècada.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 53

Evolució de la contractació a Terrassa 1994-2011 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000

19 94 19 95 19 96 1. 99 7 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

0

Els dos grans tipus de contractació han vist com baixaven les seves xifres si bé la intensitat de la davallada ha estat més elevada en el cas dels contractes indefinits: mentre els contractes de durada determinada han davallat un 9%, els de durada indefinida ho han fet amb una xifra superior al 13%. Aquest diferent comportament situa el pes relatiu dels contractes indefinits en el 14% del total i la taxa de temporalitat (el pes que tenen els contractes de durada determinada) en el 86%. Analitzant les xifres absolutes es comprova la magnitud de la davallada: els contractes indefinits signats el 2011 han estat 5.351, una quantitat molt allunyada dels més de 10.000 contractes/any signats entre 20062008. Per la seva banda, els contractes de durada determinada signats han estat 32.933, la segona xifra més baixa (la primera més baixa és de 2009) registrada des de l any 1996.

Evolució de la contractació laboral a Terrassa segons principals tipus de contractes.1994-2011 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Duració determinada

Indefinits


54 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Entre els contractes de durada determinada el 44% d'aquests s'ha subscrit emprant la modalitat de l'Eventual per circumstàncies de la producció, a la qual segueix la d Obra o servei (amb un 33%) i el tercer lloc és per als d Interinitat, la qual n aglutina el 22,3%. Respecte l exercici anterior, el comportament ha estat heterogeni doncs mentre la modalitat de contracte més emprat ha vist augmentat el seu nombre en un 4%, per contra, les altres modalitats (Obra o servei i Interinitat) han davallat en un 16% i un 21% respectivament. Contractacions laborals segons sexe i edat Absoluts. 2011

Modalitat de contractació

Total

Home

Sexe Dona

Contractes indefinits Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids Convertits en indefinits

5.351 3.104 246 46 1.955

3.367 2.222 113 25 1.007

1.984 882 133 21 948

97 43 6 0 48

633 269 19 2 343

953 524 35 4 390

2.599 1.650 80 19 850

1.069 618 106 21 324

Contractes durada determinada Obra o servei Eventuals circumstàncies producció Interinitat Temporals bonificats minusvàlids Inserció Relleu Jubilació parcial Substitució jubilació 64 anys Altres

32.627 10.817 14.266 7.263 46 0 77 118 4 36

15.435 6.993 6.664 1.627 25 0 37 76 3 10

17.192 3.824 7.602 5.636 21 0 40 42 1 26

1.682 525 880 271 2 0 0 0 0 4

6.291 1.768 3.044 1.450 6 0 12 0 1 10

5.482 1.894 2.443 1.126 3 0 12 0 0 4

13.792 4.932 5.899 2.892 18 0 39 0 1 11

5.380 1.698 2.000 1.524 17 0 14 118 2 7

366 193 173

209 127 82

157 66 91

115 104 11

149 75 74

73 7 66

26 7 19

3 0 3

38.344

19.011

19.333

1.894

7.073

6.508

16.417

6.452

Contractes formatius Formació Pràctiques Total

Edat del treballador >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

<20

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet T��cnic.

L esmentada davallada del nombre de contractes es pot interpretar com un símptoma del deteriorament de les relacions contractuals entre empresaris i treballadors producte de la persistència de la crisi econòmica. D aquesta manera, tot i les reformes de les lleis de contractacions amb bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social cap a les empreses que contractin de forma indefinida uns determinats col·lectius, com per exemple joves, majors de 45 anys o desocupats de llarga durada, l actual clima de desconfiança en l evolució de l economia no afavoreix aquest tipus de contractes. Per altra banda, la incertesa respecte una imminent reforma laboral tampoc ha afavorit la presa de decisions empresarials en matèria de contractació a l espera que aquesta es concretés.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 55

Contractacions laborals segons sexe i edat Relatius. 2011

Modalitat de contractació

Total

Home

Sexe Dona

Contractes indefinits Contractes de durada determinada Contractes formatius

13,96 85,09 0,95

17,71 81,19 1,10

10,26 88,93 0,81

5,12 88,81 6,07

8,95 88,94 2,11

14,64 84,23 1,12

15,83 84,01 0,16

16,57 83,38 0,05

100

49,58

50,42

4,94

18,45

16,97

42,82

16,83

Total

<20

Edat del treballador >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

Els contractes formatius per l'any 2011 són 366, 75 més que el 2010 i, tot i créixer, representen només un 1% de la contractació global. L escassa repercussió d aquesta modalitat contractual mostra com no ha aconseguit consolidar-se com una de les principals formes d'immersió en el mercat de treball. Després d anys tendint a igualar-se la distribució per sexes entre els contractes, enguany el nombre dels signats per dones representa el 50,42%, per davant del 49,58% dels homes. Tanmateix, la diferència en favor de les dones és a costa d una major taxa de temporalitat d aquestes (89% de les dones per 81% pels homes) és a dir, han signat més contractes que els homes, però la majoria d aquests han estat de durada determinada mentre que els homes segueixen liderant la contractació indefinida. Per grups d edat, els adults entre 30-44 anys són protagonistes principals de la contractació, atès que aquest col·lectiu signà un total de 16.417 nous contractes (42,8% del total). Mentre que el segon en importància fou el grup de treballadors majors de 45 anys amb el 16,82% i el grup dels menors de 20 anys només signaren un 5% dels contractes. Les contractacions a persones majors de 45 anys mantenen el seu pes dins el total de contractes mentre que el grup dels menors de 20 anys en perd, essent el que té una de les taxes de temporalitat (89%) més elevada, la qual cosa és una mostra de la seva precarietat laboral i d'inserció en el mercat de treball.


56 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Percentatge de contractes segons sexe 1994-2011

Percentatge de contractes segons edat 1994-2011

100%

100%

80%

80%

60%

60% 40%

40%

20% 20%

-19

Dones

20-24

25-29

30-44

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

Homes

1995

1994

0% 0%

+45

Percentatge de contractes per grans sectors d'activitat. 1994-2011

Percentatge de contractes segons durada. 1994-2011

<=6

>6

Indeterminats

Indefinits

Indústria

Construcció

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1994

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

0% 2000

20%

0% 1999

40%

20%

1998

40%

1997

60%

1996

60%

1995

80%

1994

80%

1995

100%

100%

Serveis

S'han signat 19.713 contractes de durada igual o inferior a 6 mesos, els quals representen el 51% del total de contractes efectuats a la Ciutat. Aquest tipus de contractes augmenten el seu pes respecte del total i ja en superen la meitat. Així mateix, els contractes de durada indeterminada han estat 11.890, fet que representa el 31% del total. Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitat Absoluts. 2011

Modalitat de contractació

Durada del contracte (mesos) >=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet.

Contractes indefinits Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids Convertits en indefinits

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

Contractes durada determinada Obra o servei Eventuals circumstàncies producció Interinitat Temporals bonificats minusvàlids Inserció Relleu Jubilació parcial Substitució jubilació 64 anys Altres

10.758 724 6.270 3.761 0 0 0 1 0 2

4.590 198 3.927 464 0 0 0 0 0 1

4.140 396 3.409 326 0 0 0 0 0 9

1.006 212 655 73 45 0 0 0 4 17

21 7 5 2 1 0 5 1 0 0

10 1 0 0 0 0 5 4 0 0

0 0 0

0 0 0

225 147 78

137 43 94

3 2 1

1 1 0

10.758

4.590

4.365

1.143

24

11

Contractes formatius Formació Pràctiques Total

0 0 0 0 0

Sector d'activitat econòmica Agric. Indúst. Const. Serv.

0 0 0 0 0

2 1 0 0 1

780 362 56 3 359

212 11.890 44 9.235 0 0 3 2.634 0 0 0 0 67 0 97 15 0 0 1 6

19 10 8 0 0 0 0 0 0 1

2.117 608 1.246 207 10 0 14 32 0 0

0 0 0

0 0 0

70 18 52

212 11.890

21

2.967

0 0 0

1.500 1.278 20 12 190

3.069 1.463 170 31 1.405

3.813 26.678 3.101 7.098 684 12.328 20 7.036 3 33 0 0 3 60 2 84 0 4 0 35 15 13 2

281 162 119

5.328 30.028

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

El sector terciari continua ocupant el major nombre de contractacions en relació amb els altres sectors. Això significa que el sector Serveis, tot i ser el que més


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 57

treballadors expulsa del mercat laboral, també és el que més en contracta. Aquest fet mostra l'alt grau de terciarització a què ha arribat la Ciutat, però, a la vegada, també l'alt grau de rotació en els negocis del sector Serveis. Molt en concret, en aquest sector s'han comptabilitzat 30.028 nous contractes durant el 2011, la qual cosa suposa més d un 78% del total; el segueix el sector de la Construcció, amb un 14% (5.328 nous contractes) i per últim, el sector industrial amb el 7,8% (2.967). En detriment del sector Serveis cal dir que presenta una molt elevada taxa de temporalitat (el 90% dels seus contractes són de durada determinada), molt per damunt de la que té la Indústria (74%), mentre que el sector de la Construcció redueix la seva taxa fins el 72%, quan habitualment pugnava amb el sector Serveis per tenir la més elevada. Així doncs, respecte de l any anterior, els canvis més notables els trobem en la davallada del sector de la Construcció que segueix caient per damunt de la mitjana: en aquest cas veu reduït el nombre de contractes en un 22% interanual (1.500 contractes menys) quedant molt lluny les seves xifres dels màxims assolits el període 2004-2007 amb més de 12.000 contractes anuals. Per la seva banda, el sector Serveis registra una rebaixa del 8% mentre el sector industrial manté les seves xifres i és el que en aquest aspecte millor suporta la situació de crisi econòmica. L'elevat grau de rotació del personal fa que a un mateix treballador li pugui haver correspost més d'un contracte al llarg de l'any; la qual cosa ens indica el nivell de precarietat del mercat de treball local. L'alta xifra de contractes temporals (especialment els de durada inferior als 6 mesos, així com els de durada indeterminada) ens està indicant que és això el que realment succeeix per al cas de Terrassa, on els més de 3.100 contractes mensuals que s'han signat de mitjana no han servit per rebaixar la xifra d aturats. Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitat Relatius. 2011

Modalitat de contractació Contractes indefinits Contractes de durada determinada Contractes formatius Total

Durada del contracte <=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. 0,00 100,00 0,00

0,00 100,00 0,00

0,00 94,85 5,15

0,00 88,01 11,99

0,00 87,50 12,50

28,06

11,97

11,38

2,98

0,06

0,00 0,00 0,00 90,91 100,00 100,00 9,09 0,00 0,00 0,03

0,55

31,01

Sector d'activitat econòmica Agric. Indust. Const. Serv. 9,52 90,48 0,00

26,29 71,35 2,36

28,15 71,57 0,28

10,22 88,84 0,94

0,05

7,74

13,90

78,31

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

Les empreses de treball temporal (ETT) tenen un paper molt important en un marc de relacions laborals on la temporalitat contractual és la norma en la majoria de sectors. Malgrat això, ha estat un sector durament castigat per la crisi ja que el 2011 només han signat 5.949 contractes, la qual cosa representa una xifra molt per dessota de les registrades habitualment fins el 2007, sempre per damunt dels 10.000 contractes/any. Malgrat això, respecte al 2009 en que l impacte de la crisi es féu més evident (mínim històric amb només 3.959 contractes) s ha produït un repunt els dos darrers anys i així respecte 2010 s ha crescut un 13%. Fins ara, les contractacions mitjançant les ETT havien estat les principals perjudicades per l empitjorament general de la situació econòmica ja que una de les primeres mesures que prenen les empreses és la caiguda en


58 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

desús d aquests contractes donat que no han de fer front a puntes de producció, ans al contrari, miren d aprofitar al màxim la feina dels treballadors amb contractes indefinits que ja tenen. Evolució dels contractes formalitzats per ETT. 1999-2011 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1999

2000

2001

2002

2003

Contractes formalitzats per ETT Edat. 1999

>=30 a <45 19%

>=45 5%

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Contractes formalitzats per ETT Edat. 2011 >=45 10%

<20 19%

<20 4% >=20 a <25 20%

>=30 a <45 48%

>=25 a <30 18% >=25 a <30 19%

>=20 a <25 38%

En l evolució dels contractes formalitzats per ETT entre els anys 1999 i 2011 hom pot apreciar com la distribució per sexes ha tendit a igualar-se per bé que els homes encara hi estan més representats (495 contractes més). Pel que fa a l evolució per edats, el gruix dels contractes temporals (igual que passa amb la totalitat de contractes) el signen actualment els adults entre 30 i 44 anys (el 48%) a diferència de l inici de la sèrie en que estaven monopolitzats pel grup dels més Joves (60% de contractes per ETT signats pels menors de 25 anys). Igualment, cal apreciar com el grup de majors de 45 anys ha anat guanyant pes en un tipus de contractació que s ha assimilat a la gent jove, per bé que encara hi ha diferències notables entre un grup i l altre: 1.430 contractes signats pels Joves i només 582 pels Majors de 45 anys.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 59

Evolució per grups d'edat contractes formalitzats per ETT.1999-2011

Evolució dels contractes formalitzats per ETT. Sexes. %.1999-2011 80% 60% 40% 20%

19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10

0%

Homes

Dones

19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

100%

Joves

>=45

>=30 a <45

>=25 a <30

En resum, la situació del mercat laboral de Terrassa ha empitjorat notablement d ençà de l inici de la crisi en perdre s ocupació assalariada i en augmentar de manera important el nombre d aturats que cerquen feina. Per explicar aquest fenomen, a la reducció de l activitat econòmica s hi ha d afegir la pressió exercida pel creixement de la immigració tant nacional com internacional que té Terrassa com a destinació i que els darrers anys ha incrementat el volum de població potencialment activa.

3. La incorporació de la mà d obra estrangera en el mercat de treball de Terrassa13 La creixent arribada de població estrangera a Terrassa s ha traduït en un important increment de l oferta de mà d obra, increment que no ha estat aliè al creixement experimentat per l estructura econòmica terrassenca i concentrat bàsicament a l entorn dels serveis i de l activitat constructora. Per altra banda, el comportament de la mà d obra estrangera és molt més sensible als canvis de conjuntura econòmica que el de la mà d obra nacional donat que es concentra a l entorn d aquelles activitats més conjunturals i amb condicions de contractació més precàries. Així, si en el llarg període de creixement viscut fins el 2007 la mà d obra estrangera ha crescut per damunt de la nacional, a partir del 2008 l impacte del canvi de cicle en aquest col·lectiu n ha provocat una davallada que ha estat molt superior.

13

Per aprofundir més en aquest aspecte, vegeu la publicació: OESST, Els treballadors estrangers en l estructura econòmica de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA. Abril de 2005.


60 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Població activa de nacionalitat estrangera Terrassa. 1996 i 2001 1996

2001

96-01

Població total

1.857

6.979

5.122

Població 16 anys i més

1.344

5.559

4.215

% 96-01

96-01

1996

2001

275,82 Taxa d'activitat

69,72%

74,10%

4,38

313,62 Taxa d'ocupació Taxa d'atur censal (IEC)

67,66% 32,34%

82,54% 17,46%

14,88 -14,88

Actius

% 96-01

No actius

Ocupats

634

3.400

2.766

Desocupats

303

719

416

137,29 Jubilats o pensionistes

Busquen 1a ocupació

112

239

127

113,39 Incapacitats permanents

Desocupats ocup. anterior

191

480

289

151,31 Escolars i estudiants Feines de la llar

Total actius

937

4.119

3.182

436,28 Servei militar

0

0

0

0,00

126

80

-46

-36,51

14

17

3

21,43

397 283

1.461 681

1.064 398

268,01 140,64

Altres situacions

100

621

521

521,00

339,59 Total no actius

920

2.860

1.940

210,87

1996

2001

96-01

% 96-01

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Població activa de nacionalitat espanyola Terrassa. 1996 i 2001 2001

96-01

Població total

162.005 166.057

4.052

2,50 Taxa d'activitat

54,64%

59,65%

5,01

Població 16 anys i més

134.544 139.793

5.249

3,90 Taxa d'ocupació

76,36%

89,51%

13,16

23,64%

10,49%

-13,16

1996

% 96-01

Taxa d'atur censal (IEC) Actius

No actius

Ocupats

56.131

74.637

18.506

Desocupats

17.381

8.745

-8.636

-49,69 Jubilats o pensionistes

Busquen 1a ocupació

3.268

1.251

-2.017

-61,72 Incapacitats permanents

Desocupats ocup. anterior

14.113

7.494

-6.619

-46,90 Escolars i estudiants

Total actius

73.512

83.382

9.870

32,97 Servei militar

667

0

-667

31.388

26.497

-4.891

-100,00 -15,58

2.693

5.789

3.096

114,96

32.927

29.972

-2.955

-8,97

Feines de la llar

14.777

11.907

-2.870

-19,42

Altres situacions

6.041

8.510

2.469

40,87

13,43 Total no actius

88.493

82.675

-5.818

-6,57

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

La població activa estrangera creix a Terrassa entre els anys 1996 i 2001 fins a un 339,59% assolint-se aquest darrer any una població activa de 4.119 estrangers. En aquest mateix període, la taxa d activitat s incrementa en 4,3 punts passant a ser d un 74,10% mentre que la taxa d ocupació augmenta encara més (14,9 punts) i arriba a ser del 82,54%. En relació a la població de nacionalitat espanyola, l increment de la població activa estrangera ha estat notablement superior, la qual cosa ha fet que la taxa d activitat d aquesta sigui més elevada, quan l any 1996 passava el contrari. Alhora, tot i haver pujat notablement, la taxa d ocupació entre els estrangers és més baixa que entre la població espanyola, la qual cosa fa que la taxa d atur censal sigui més alta entre els estrangers (17,46%) que entre els espanyols (10,49%). Aquest fenomen enregistrat a les dades del Cens del 2001 sembla no haver finalitzat malgrat la pèrdua de població activa estrangera registrada (42.000 efectius menys) el darrer any: segons les dades del 3r trimestre del 2011 de l EPA14, a Catalunya hi ha un total de 698.200 persones actives estrangeres, 14

Enquesta de Població Activa.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 61

amb una taxa d activitat del 81,5%, 2,4 punts més que la taxa d activitat global i representant més del 18% de les persones actives. La població ocupada de nacionalitat estrangera suma 446.800 persones amb una taxa d ocupació inferior a la catalana (gairebé 12 punts menys). Pel que fa a les persones desocupades, les de nacionalitat estrangera (251.400) presenten una taxa d atur (36%) que més que duplica la mitjana de Catalunya (19,4%) i augmenten el seu pes dins del total de desocupats fins el 34%. Enquesta de Població Activa Catalunya. 3r trimestre de 2011 Milers de persones Catalunya

Població estrangera

% pob. estrangera s/Catalunya

Població

6.034,9

880,2

14,59

Població activa

3.818,6

698,2

18,28

79,1%

81,5%

Taxa d'activitat de 16 a 64 anys Població ocupada Taxa d'ocupació de 16 a 64 anys Població aturada total Taxa d'atur total

3.076,6

446,8

63,6%

52,0%

742,0

251,4

19,4%

36,0%

14,52

33,88

Font: Servei d'Estudis i Estadístiques, Gabinet Tècnic, Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia a partir del Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre de 2011 .

L estadística de demandes d ocupació dels estrangers és un altre dels indicadors de la creixent incidència que està tenint aquest col·lectiu en el mercat de treball de Terrassa. Entre els anys 1998 i 2011 aquestes demandes s han incrementat en un 3.100% i a desembre del 2011 superen les 6.700 demandes registrades a l OTG de Terrassa, la qual cosa representa un 24,4% de totes les demandes registrades. #¡DIV/0!

Evolució de les demandes d'ocupació d'estrangers registrades. 1998-2011

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

De la mateixa manera, la incidència de la població estrangera entre els aturats és creixent, així, el nombre d aquests el 2011 ha estat de 5.110 amb un


62 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

creixement del 13% en un any (4,4 punts superior al del global d aturats que ha estat d un 8,6%), això ha fet que segueixi augmentant el seu pes relatiu i ja assoleixi el 24% del total d aturats. Per sexes, les dones representen el 33% dels aturats estrangers mentre que els homes en són el 66% restant havent perdut una mica de rellevància. Aquesta distribució de l atur entre els sexes és diferent de la que es produeix entre els aturats de nacionalitat espanyola on les dones tenen un pes gairebé tan gran com els homes. Evolució dels aturats estrangers de Terrassa Maig 2005- Desembre 2011 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000

20 0

5 20 05 05 20 08 05 20 11 06 20 02 06 20 05 06 20 08 06 20 11 07 20 02 07 20 05 07 20 08 07 20 11 08 20 02 08 20 05 08 20 08 08 20 11 09 20 02 09 20 05 09 20 08 09 20 11 10 20 02 10 20 05 10 20 08 10 20 12 11 20 03 11 20 06 11 20 09 11 12

0

Atur registrat d'estrangers Terrassa. 2005-2011 Sexe Període

Edat del treballador

Homes

Dones

<20 >=20 a <25 >=25 a <30

2005

718

398

140

104

2006

735

404

48

108

2007

984

331

26

2008

2.097

746

2009

2.772

2010

3.115

2011

3.436

Sector d'activitat econòmica* 1 Serveis SOA

>=30 a <45

>=45

Agricultura Indústria Construcció

217

494

161

25

126

307

396

262

256

576

151

22

139

355

468

155

95

269

723

202

41

161

558

476

79

52

232

539

1.568

452

79

335

1.189

1.048

192

1.188

47

299

629

2.273

712

56

426

1.761

1.417

1.401

59

282

618

2.618

939

66

418

1.998

1.580

300 454

1.674

67

291

649

2.883

1.220

80

384

2.193

1.828

625

Primaris

Primaris

Programes Educació

Tèc.-profes.

Univ.

Univ.

Altres estudis

complets

2n i 3r cicle

postsecundaris

Nivell formatiu Període

Total

Sense estudis incomplets

2005

1.116

57

177

2006

1.139

49

161

2007

1.315

73

2008

2.843

2009

FP

general

superiors

1r cicle

115

9

733

7

8

9

1

133

11

754

9

8

13

1

229

105

13

866

10

4

14

1

146

504

223

32

1.864

24

19

29

2

3.960

191

721

391

48

2.504

28

21

53

3

2010

4.516

236

872

519

50

2.733

24

24

56

2

2011

5.110

305

987

603

66

3.038

29

22

57

3

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. 1. SOA: Sense Ocupació Anterior. *Fins al 2008 CCAE-93, a partir del 2009 s'aplica la nova codificació d'activitats CCAE-09 que la substitueix.

Segons l edat, el gruix dels aturats estrangers es concentra entre els 30 i els 45 anys (56%) mentre els majors de 45 anys (24%) i els joves (7%) hi tenen un pes més reduït. Les diferències amb els aturats nacionals són molt significatives ja que entre aquells els aturats majors de 45 anys hi tenen un pes molt superior. La diferent estructura d edats que presenta la població resident


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 63

estrangera (molt més rejovenida i fortament masculinitzada) respecte de l espanyola n és la causa principal. Atur registrat d'estrangers per grans grups d'edat. 2011 >=45 24%

16-24 7%

Piràmide d'edats de la població estrangera desocupada. 2011 >64

25-29 13%

Dones 55-59

Homes

45-49 35-39 25-29 30-44 56%

20 800

700

600

500

400

300

200

100

0

-100 -200 -300 -400

Per sectors d activitat, la Construcció (42%) i els Serveis (36%) es reparteixen el gruix dels aturats, representant la Indústria només un 8%. Els aturats Sense ocupació anterior (SOA) hi tenen un pes creixent (12%) doncs tot just abans de la crisi, l any 2007, representaven un 6% del total. En comparació, entre els aturats de nacionalitat espanyola hi predominen clarament els Serveis (56,7%), seguits per la Indústria amb el 22,3% i la Construcció (17%). Així mateix, els aturats nacionals Sense ocupació anterior hi tenen un pes inferior (4%). El grup ocupacional majoritari entre els aturats de nacionalitat estrangera és el de les Ocupacions elementals (53,4%), grup que aplega només el 23% dels aturats nacionals. En comparació amb aquests darrers, destaca l escassa proporció d Empleats d oficina, comptables i administratius (3% per 12,5%), Operadors d instal·lacions i màquines (3,5% per 13%) o Tècnics i professionals de suport (3% enfront del 9,4%). En canvi, el pes dels aturats estrangers entre els Artesans, treballadors de la indústria i la construcció és major entre els estrangers (25% enfront del 18% dels de nacionalitat espanyola). En conclusió, ela aturats d origen estranger es concentren al voltant de dos grups ocupacionals majoritaris (Ocupacions elementals i Artesans, treb. industrials i de la construcció) mentre els d origen espanyols es reparteixen de manera molt més equitativa. Atur registrat d'estrangers per grups ocupacionals. 2011

Ocupacions elementals 54%

Atur registrat d'estrangers per grans sectors. 2011 SOA 12%

Direc./Tècnics Administratius 4% 3% Treb. restauració, personals, agric. 11%

Operaris maquinària 3%

Artesans, treb. ind. i constr. 25%

Agricultura 2%

Indústria 8%

Construcció 42% Serveis 36%

Finalment, respecte del nivell de formació, el gruix dels aturats (nacionals i estrangers) té un nivell d educació general (70 i 60% del total respectivament), però els aturats estrangers presenten un nivell educatiu més baix: només un 2,7% té estudis de formació professional o universitaris (11% pels nacionals),


64 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

mentre que fins un 25% no té estudis o té els estudis primaris incomplets (2,7% els nacionals). L afiliació de treballadors estrangers a la Seguretat Social també es troba plenament afectada per la crisi ja que no s ha recuperat de l excepcional davallada del 2009 i segueix caient interanualment: al quart trimestre de 2011 la reduccció interanual ha estat del 4,7%, 19.040 persones menys15. A Catalunya, amb 382.713 afiliats estrangers, es registra el 22% de tots els assalariats estrangers de l Estat, essent la comunitat autònoma que encapçala aquest rànquing. El col·lectiu d afiliats estrangers està format majoritàriament per població extracomunitària (el 72%) amb un clar predomini masculí i una concentració a les branques d activitat de l Hostaleria (18,7%), el Comerç i reparació de vehicles de motor (18,5%) i les Activitats administratives i serveis auxiliars (12,3%). La cada vegada més intensa activitat laboral dels residents estrangers s ha manifestat en un augment important dels contractes signats per aquest col·lectiu. Així, s ha passat dels 2.178 contractes signats l any 1999 als 7.526 del 2011 amb un increment molt elevat en aquest període però que es veu retallat de sobte per la davallada d un 57% entre el 2007 (quan s assolí el màxim de contractes amb més de 17.000) i el 2011. El pes relatiu dels contractes signats pels estrangers respecte dels totals creix fins el 2009 en què arriba a representar el 25% del total, el 2011 però se n signen menys per part dels estrangers i el pes davalla fins al 19,6%. Percentatge de contractes segons nacionalitat. 1999-2011

Evolució contractes estrangers segons tipus. 1999-2011 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

100% 80% 60% 40% 20% 0% 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

estrangers

espanyols

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Indefinit

Temporal

La majoria d aquest contractes signats han estat temporals (el 82% el 2011) i s han concentrat en els Serveis (59%) i la Construcció (36%) mentre la Indústria només n acull el 5%. Per altra banda, cal remarcar que el pes dels contractes signats pels estrangers dins el total de contractes de la Construcció és molt elevat ja que arriba fins al 51%. Per contra, als Serveis (14,5%) i a la Indústria (13,8%) els contractes signats pels estrangers hi tenen una presència molt menor. Per sexes hi ha un clar predomini dels homes (66%), mentre que, per grups d edat, més de la meitat dels contractes (57,5%) els signen els estrangers d entre 30 i 45 anys, dades que concorden amb les que es dedueixen dels estrangers en situació d atur.

15

A nivell local no es disposa de dades d afiliació per nacionalitat pel que fem l anàlisi de les dades del global de Catalunya a partir del Resum de resultats per règims, províncies i CA (afil. SS estrang.). Desembre 2011. Gabinet Tècnic. Servei d Estudis i Estadístiques. Departament d Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 65

Contractes registrats d'estrangers per grans sectors 2011 Agricultura 0%

Indústria 5%

Contractes registrats d'estrangers per grups d'edat 2011 >=45 12%

<20 3%

>=20 a <25 11% >=25 a <30 18%

Construcció 36% Serveis 59% >=30 a <45 56%

4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats La informació que ens proporcionen les dades sobre expedients de regulació permet mesurar el volum de treballadors afectats pel tancament de les empreses o la reducció de plantilles i quins són els sectors econòmics més afectats per aquestes circumstàncies16. En una conjuntura com l actual es tracta d un dels indicadors més reveladors dels efectes que ha tingut la crisi a l estructura empresarial local. Observant l evolució dels expedients de regulació en el període 2000-2011 podem distingir dos moments diferents. En el primer, que va de l any 2000 al 2007, s observen diversos alts i baixos amb una punta l any 2002 i 29 expedients que arriben a afectar a 628 treballadors, però la mitjana del període és de 16 expedients i 382 afectats anualment.

120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10

2.600 2.400 2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200

Nre. de treballadors afectats

Nre. d'expedients

Evolució del nombre d'expedients de regulació i de treballadors afectats a Terrassa 2000-2011

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Nre. d'expedients

16

Nre. de treballadors afectats

Els expedients de regulació d ocupació es classifiquen segons la forma d acabament (autoritzats, no autoritzats desistits i arxivats), el tipus (pactats i no pactats) i l efecte (que només té sentit per als expedients autoritzats i pot ser suspensió o extinció de les relacions de treball o reducció de la jornada. Les jubilacions anticipades es consideren estadísticament com a extincions). El Servei d Estudis i Estadístiques del Gabinet Tècnic recull els expedients de regulació d ocupació que afecten Catalunya (tant si la gestió de l expedient l ha fet el Departament d Empresa i Ocupació com si l ha fet el Ministeri de Treball i Immigració). Ara bé, com recorden les notes metodològiques dels estudis, les dades que es presenten es refereixen únicament a expedients de regulació d'ocupació resolts en primera instància, és a dir, no hi està inclosa la informació dels expedients resolts per recurs.


66 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El segon moment s inicia el 2008 i ens mostra un acusat canvi de tendència a l alça que es manté tenint en compte les dades del darrer any. Així, el 2008 es supera el màxim de treballadors afectats amb una xifra per damunt dels 800 i 39 expedients de regulació, el 2009 la pujada encara és més destacada: es registren 89 expedients (doblant la xifra de l any anterior) amb més de 2.300 treballadors afectats (un 187% més), en el que són unes xifres inèdites la darrera dècada. Durant el 2010 la repercussió dels expedients de regulació baixa, però encara és prou important: 92 expedients que afecten 1.056 treballadors. Les darreres dades disponibles (fins desembre de 2011) mostren unes xifres molt superiors a les de tot el 2010 ja que parlem de 100 expedients que afecten prop de 1.944 treballadors en la que és, per ara, la segona xifra més elevada registrada i que ens mostra un repunt dels efectes d una crisi que es segueix notant amb força sobre l estructura empresarial local.

% expedients s/total

Expedients de regulació i treballadors afectats segons sector d'activitat. 2011 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

475

Indústria

1.318

Serveis 151

Construcció

0

10

20

30 40 50 % treballadors afectats s/total

60

70

80

Nota: la mida de l'esfera es correspon amb el nombre de treballadors afectats

Durant el 2011 el gruix dels afectats pels expedients de regulació d ocupació segons el tipus d activitat econòmica es concentra fonamentalment en el sector dels Serveis (1.318 treballadors), per davant de la Indústria (475) i de la Construcció (151). Per subsectors d activitat, són les Activitats sanitàries (43,7%, la majoria afectats per una mesura de reducció de la jornada) qui destaquen molt per damunt de la resta d activitats que més aporten: Transport terrestre i per canonades (8%), Indústries tèxtils (5,6%), Comerç a l engròs (4,2%), Venda i reparació de vehicles (3,5%) i Construcció d immobles (4%).


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 67

Expedients de regulació Expedients acabats i treballadors afectats per mesura adoptada. 2011

Mesura

Dies de Suspensió/Hores de reducció

Expedients

Treballadors

% Exp.

% Treb.

Rescissió

16

223

16,00

11,47

Suspensió

27

187

27,00

9,62

27.284

Reducció

57

1.534

57,00

78,91

1.057.228

100

1.944

100

100

Total

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

El nombre de treballadors afectats cal posar-lo en relació a la mesura que els afecta per poder precisar quin ha estat l impacte sobre el mercat de treball. En gran part dels casos de treballadors afectats per expedients el 2011, la mesura majoritària ha estat la Reducció de jornada, concretament en el 79% dels 1.944 treballadors. Aquesta mesura s ha traduït en la reducció de més d un milió hores. La mesura més contundent (la Rescissió del contracte) ha afectat l 11,47% de treballadors mentre que l altra mesura possible emprada en els expedients de regulació, la Suspensió (amb 27.284 dies a raó de 146 per treballador) ha afectat a gairebé el 10% dels treballadors. Expedients de regulació Expedients acabats i treballadors afectats per causa. 2011

Causa

Expedients

Treballadors

% Exp.

% Treb.

88

1.754

88,00

90,23

12 - Tècniques i/o tecnològiques

2

3

2,00

0,15

13 - Organitzatives

2

59

2,00

3,03

8

128

8,00

6,58

100

1.944

100

100

10 - Aplicació mesures econòmiques

14 - De producció Total Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Dins les causes que motiven els expedients, l Aplicació de mesures econòmiques és la més emprada ja que a aquesta s acullen 88 dels 100 expedients aprovats i 1.754 treballadors, el 90,2% dels afectats. La segona causa més emprada, De producció, aplega només el 8% dels expedients i el 6,6% dels treballadors, mentre que les altres dues causes registrades enguany, Organitzatives i Tècniques i/o tecnològiques, presenten xifres molt més baixes.


68 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

5. Orientació i formació per a la inserció Davant l evolució de les dades d ocupació el Servei local segueix rebent un volum important de demandes d atencions. Durant el 2011 s han realitzat 8.684 atencions i han passat pel servei 3.958 persones noves. Foment de Terrassa, SA sempre ha estat una entitat pionera a la ciutat en oferir un servei a les persones demandants de feina, proporcionant assessorament individualitzat i grupal en la planificació de l itinerari professional, tot oferint a les persones els recursos i les eines necessàries per a la recerca de feina. L orientació com a eina de prevenció resulta, ara per ara, la clau de l èxit dels itineraris, perquè la manca d ofertes en el territori genera la necessitat de treballar al màxim l adequació dels perfils professionals a les demandes de les empreses. El treball del projecte professional, amb la definició del perfil professional, la identificació de les competències clau, és a dir, la millora de l'ocupabilitat, afavoreix aquest treball qualitatiu i, finalment, d èxit. Tant el treball individualitzat com l assessorament en la planificació de l'itinerari ajuden a crear una borsa de treball amb perfils professionals detallats i heterogenis per donar resposta a les necessitats de les empreses. Des del servei borsa de treball es gestionen ofertes laborals tot fent una preselecció dels candidats que més s ajusten a la demanda, fent un seguiment del procés fins al tancament. Aquesta feina tan personalitzada dóna al servei de borsa aquest aspecte qualitatiu i diferenciador d altres gestors de l oferta de feina. Tanmateix, i en l actual context econòmic, creiem que una de les eines que pot ajudar a definir, concretar i/o consolidar un determinat perfil professional és la qualificació, és a dir, invertir en la pròpia carrera professional per tal de ser més competitiu i més ocupable. En aquesta línia, des de Foment de Terrassa,SA, com a servei de promoció econòmica de l Ajuntament de Terrassa continuem amb el projecte Qualifica t, liderat pel Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya, amb l objectiu d aportar noves eines facilitadores de la trajectòria professional i de la formació al llarg de la vida, mitjançant el qual, en determinades especialitats, la formació impartida per Foment de Terrassa,SA pot ser validada amb el contingut formatiu equivalent de formació inicial reglada. Alhora oferim també la possibilitat de dur a terme accions de formació professionalitzadora adreçades a l obtenció del Certificat de Professionalitat, expedit pel Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 69

III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals Les dinàmiques territorials experimentades en les dues darreres dècades en el conjunt del territori català, manifestades amb especial intensitat en el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona, han comportat una exacerbació del fenomen de la mobilitat de la població que hi resideix. Així, la desconcentració i la difusió de la població damunt del territori d'una banda; i la desindustrialització i la deslocalització de les activitat econòmiques de l'altra, han motivat un substancial increment de les necessitats de desplaçament de la població. Mentre que fins a la dècada dels 70 del segle passat el fenomen urbà s'explicava en termes de compacitat, concentració, densitat i diversitat, la ciutat d'aquests inicis del segle XXI és una ciutat extensa i difusa en el territori, fragmentada i especialitzada funcionalment però també socialment, que cal relligar mitjançant el desplaçament de persones i mercaderies. A finals de la dècada dels 90 i inicis del segle XXI, des del punt de vista de la mobilitat laboral, la ciutat real configurada al voltant de Barcelona presenta una doble estructura espacial que li atorga un marcat caràcter específic en relació amb la resta d àmbits metropolitans de l Europa continental. I és que a la forta dependència del conjunt del territori vers el centre metropolità, Barcelona i el seu continu urbà (caràcter monocèntric), funcionalment s hi identifica una segona estructura, subjacent a l'anterior, en la qual un conjunt de nuclis urbans juguen un paper igualment significatiu en l'organització funcional i en l'estructuració d'aquest territori metropolità (caràcter policèntric). I és des d'aquesta perspectiva, la de les relacions territorials establertes entre les diferents parts del territori a partir dels desplaçaments que responen a motivacions laborals, que l'àrea consolidada de Barcelona17 apareix estructurada en 6 àrees metropolitanes primàries o mercats de treball locals: Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, i Vilanova i la Geltrú18. Des d aquesta perspectiva metodològica, els municipis que integren el mercat de treball terrassenc serien: Terrassa com a ciutat central, Viladecavalls, Ullastrell, Matadepera, Rellinars, Vacarisses i Mura.

17

Territori definit a partir dels fluxos de mobilitat entre el lloc de residència i el lloc de treball segons metodologia utilitzada per l'oficina censal nord-americana: s'agrega al municipi central, de més de 50.000 habitants, tots aquells municipis que hi envien més d'un 15% de la seva població ocupada resident. En posteriors iteracions, es considera com a municipi central el conjunt de municipis definits per la iteració immediatament anterior, i s'hi agreguen aquells municipis que superen el llindar del 15% de fluxos de mobilitat laboral cap aquest centre. El procés es repeteix fins a 4 vegades. 18 Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) - Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) (2003), Informe relatiu a la possibilitat de segregar la comarca del Vallès Occidental en funció dels sistemes urbans reals.


70 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Mercat de treball Terrassenc. 2001. 1

2

POR

Municipi/any Terrassa

POR/Terrassa

3

% Relació

78.005

50.869

65,21

3.125

1.374

43,97

656

249

37,96

3.270

1.231

37,65

161

58

36,02

1.542

438

28,40

Mura

101

25

24,75

Rubí

28.958

1.539

5,31

6.911

367

5,31

Sant Llorenç Savall

755

28

3,71

Castellar del Vallès

8.671

292

3,37

81.200

2.681

3,30

Viladecavalls Ullastrell Matadepera Rellinars Vacarisses

Sant Quirze del Vallès

Sabadell

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident. 2. POR/Terrassa: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi capçalera (Terrassa). 3. % Relació: Percentatge d'ocupats residents al municipi que treballen al municipi central.

Gallifa Sant Llorenç Savall

Mura

Rellinars Matadepera

Castellar del Vallès Sentmenat

Vacarisses Palau-solità i Plegamans

TERRASSA Viladecavalls Sabadell

Sant Quirze del Vallès

Ullastrell

Rubí Castellbisbal

Polinyà

Santa Perpètua Barberà de Mogoda del Vallès Badia del Vallès Ripollet Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

Sant Cugat del Vallès

Mercat de treball de Terrassa (2001)

Les dades, però, posen de manifest que la intensitat de relació i la fortalesa d aquest mercat de treball tendeixen progressivament a disminuir, alhora que creixen el seu nivell d'obertura i la seva interrelació amb l'entorn metropolità. En aquest sentit, observi s que mentre que l'increment experimentat pels desplaçaments externs al mercat de treball terrassenc (entrades més sortides) ha estat del 272%, els desplaçaments interns només han crescut en un 47,7%


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 71

(increment de l índex d obertura), o que l increment en el dèficit dels llocs de treball localitzats a l interior de l àmbit ha passat del 4,8% al 17,2%.

Terrassa

Mercats de treball de la RMB (2001) Granollers Mataró Sabadell Terrassa Vilanova i la Geltrú Regió Metropolitana de Barcelona

Ara bé, l elevada autocontenció de l'àmbit (2 de cada 3 ocupats residents en els municipis que conformen el mercat de treball hi treballen), i la seva marcada autosuficiència (pràcticament 8 de cada 10 llocs de treball són ocupats per residents), posen de manifest que en entrar al segle XXI aquesta estructura funcional, definida a partir dels desplaçaments des del lloc de residència al lloc de treball, continua tenint plena vigència. A més a més, la marcada capacitat d atracció que Terrassa manté vers els municipis integrants del seu mercat de treball, expressada a través de la gran distància existent entre el darrer municipi que forma part de l àmbit (Mura, amb un 24,6% de la seva població ocupada resident desplaçada a treballar a Terrassa) i el primer que no en queda integrat (Rubí, amb un 5,3% dels seus ocupats a Terrassa), denota l estabilitat temporal d aquesta estructura funcional, si més no a mig termini. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Índex de mobilitat al mercat de treball de Terrassa. 1986-2001. POR1

LlTL2

POR/Àmbit3

% ACONT.4

% ASUF.5

JOB-RATIO6

OBERTURA7

19868

46.810

44.677

39.960

85,37%

89,44%

0,9544

0,2895

19919

58.732

55.366

46.897

79,85%

84,70%

0,9427

0,4329

19968

62.400

59.190

46.579

74,65%

78,69%

0,9486

0,6104

20018

86.860

74.136

59.011

67,94%

79,60%

0,8535

0,7282

Any

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident a l'àmbit. 2. LlTL: Llocs de treball localitzats a l'àmbit. 3.POR/Àmbit: Població ocupada resident a l'àmbit que treballa en llocs de treball localitzats a l'interior de l'àmbit. 4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total de POR. 5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total LlLT. 6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball. 7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments fora de l'àmbit (entrades més sortides) i els desplaçaments a l'interior de l'àmbit. 8. Matadepera, Mura, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls. 9. Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls.


72 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

I és que la ciutat de Terrassa, en relació amb l'evolució seguida per la mobilitat laboral aquests darrers 15 anys (1986-2001) en les capitals comarcals de l àmbit metropolità, apareix com una de les ciutats estructuradores d aquest territori més autocontingudes i autosuficients, i que en conseqüència presenta una major resistència al procés d'obertura generalitzat experimentat pel conjunt de municipis catalans, i en especial de l'àmbit metropolità. Així, immediatament per dessota de Barcelona, que com a centre metropolità exerceix unes acusades funcions de capitalitat que esmorteeixen aquest procés d obertura, Terrassa i Mataró es presenten com aquelles capitals comarcals que han aconseguit mantenir una més elevada capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix o de generar llocs de treball que són ocupats per propis residents. I tot això en un context territorial en el qual cada vegada més la delimitació d'àmbits funcionals, estructurats al voltant d'un municipi central, tendeix a esbiaixar la comprensió del funcionament real d'aquest territori sotmès, en les darreres dècades, a unes intenses dinàmiques de transformació i redistribució de la població i l'activitat econòmica. I és que progressivament s'està assistint, en aquest àmbit metropolità, a un esmicolament de les estructures territorials tancades i de les relacions jeràrquiques unívoques, alhora que s'assisteix a un procés d'integració funcional del conjunt del territori expressat mitjançant l'increment dels fluxos de mobilitat i la seva multidireccionalitat. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Índex de mobilitat obligada a la Regió Metropolitana de Barcelona. 1986-2001. POR1

LlTL2

POR/Municipi3

% ACONT.4

% ASUF.5

JOB-RATIO6

OBERTURA7

Barcelona

526.228

630.351

459.534

87,33%

72,90%

1,1979

0,5169

Granollers

15.594

18.775

10.537

67,57%

56,12%

1,2040

1,2617

Mataró

31.705

30.684

26.767

84,43%

87,23%

0,9678

0,3308

Sabadell

51.643

51.294

40.656

78,73%

79,26%

0,9932

0,5319

Sant Feliu de Llobregat

10.582

7.331

4.571

43,20%

62,35%

0,6928

1,9188

Terrassa Vilafranca del Penedès

44.300 8.319

43.412 8.606

37.632 6.462

84,95% 77,68%

86,69% 75,09%

0,9800 1,0345

0,3308 0,6192

Vilanova i la Geltrú

12.996

12.482

10.454

80,44%

83,75%

0,9604

0,4372

Barcelona

645.419

765.914

501.803

77,75%

65,52%

1,1867

0,8125

Granollers

25.406

31.667

12.983

51,10%

41,00%

1,2464

2,3960

Mataró

47.100

42.304

31.446

66,76%

74,33%

0,8982

0,8431

Sabadell

81.200

69.259

45.842

56,46%

66,19%

0,8529

1,2821

Sant Feliu de Llobregat

19.511

12.872

6.374

32,67%

49,52%

0,6597

3,0805

Terrassa Vilafranca del Penedès

78.005 14.310

67.540 13.895

50.869 7.861

65,21% 54,93%

75,32% 56,57%

0,8658 0,9710

0,8612 1,5880

Vilanova i la Geltrú

23.980

19.271

14.154

59,02%

73,45%

0,8036

1,0557

Municipi/any 1986

2001

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident al municipi. 2. LlTL: Llocs de treball localitzats al municipi. 3.POR/Municipi: Població ocupada resident al municipi que treballa al propi municipi. 4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al propi municipi respecte al total de POR. 5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al pròpi municipi respecte al total LlLT. 6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball. 7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments laborals fora del municipi (entrades més sortides) i els desplaçaments a l'interior del municipi.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 73

Així, si al 1986 els desplaçaments a d'altres municipis eren el 15,1% dels desplaçaments laborals dels terrassencs, al 2001 un 34,8% dels ocupats residents a la ciutat es desplaça fora de la ciutat a treballar. I si bé les relacions més importants, pel que fa als municipis destinataris de la força de treball terrassenca es mantenen més o menys estables en aquest darrers 15 anys (Barcelona, Sabadell, o Rubí eren al 1986 la destinació d'un 9,2% dels desplaçaments originats a Terrassa i al 2001 la del 13,4%), la resta de destinacions han adquirit una notable rellevància passant de representar el 5,8% dels fluxos originats a Terrassa a representar-ne el 14,8% (amb increments substancials dels petits fluxos amb destinació a la resta de Catalunya, a Viladecavalls, Sant Cugat del Vallès o Vacarisses). Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Terrassa. Orígens-Destinacions. 1986-2001. 1986

Desplaçaments Dins el municipi

2001

% s/Població Total ocupada a Terrassa Desplaçaments 37.632

A d'altres municipis

6.668

Barcelona Sabadell Rubí Sant Cugat del Vallès Viladecavalls Matadepera Cerdanyola del Vallès Martorell Olesa de Montserrat Barberà del Vallès Resta de Catalunya

2.229 1.141 717 284 191 186 172 110 109 88 1.441

Desplaçaments

Total

Des d'altres municipis

5.780

Barcelona Sabadell Matadepera Rubí Viladecavalls Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Cerdanyola del Vallès Badalona Barberà del Vallès Resta de Catalunya

1.302 897 651 539 394 267 133 101 93 93 1.310

% s/Població Total ocupada a Terrassa

84,95 Dins el municipi

50.869

65,21

15,05 A d'altres municipis

27.136

34,79

5.177 4.746 3.258 2.414 1.496 1.321 792 583 525 468 6.356

6,64 6,08 4,18 3,09 1,92 1,69 1,02 0,75 0,67 0,60 8,15

Total

% s/Total llocs de treball a Terrassa

16.672

24,68

2.681 2.485 1.539 1.374 1.231 702 438 401 367 349 5.105

3,97 3,68 2,28 2,03 1,82 1,04 0,65 0,59 0,54 0,52 7,56

5,03 2,58 1,62 0,64 0,43 0,42 0,39 0,25 0,25 0,20 3,25

Ocupats a diversos municipis Barcelona Sabadell Rubí Viladecavalls Sant Cugat del Vallès Vacarisses Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Matadepera Resta de Catalunya

% s/Total llocs de treball a Terrassa Desplaçaments 13,05 Des d'altres municipis 2,94 2,02 1,47 1,22 0,89 0,60 0,30 0,23 0,21 0,21 2,96

Sabadell Barcelona Rubí Viladecavalls Matadepera Sant Cugat del Vallès Vacarisses Cerdanyola del Vallès Sant Quirze del Vallès Badalona Resta de Catalunya

1

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. 1. Ocupats el lloc de treball dels quals està situat en diversos municipis (nova categoria no inclosa en els cens anteriors).

Entre les principals destinacions de l'any 2001, sobresurten aquells terrassencs ocupats en diversos municipis amb un 6,6% dels desplaçaments realitzats a l'exterior (esdevé la primera destinació supramunicipal). Malgrat que aquesta nova categoria minva la comparabilitat amb les dades d'anys anteriors, aquests fluxos esdevenen la màxima expressió de la integració funcional del territori i del caràcter dispers de la mobilitat actual.


74 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Respecte als llocs de treball localitzats a Terrassa i ocupats per residents fora de la ciutat, la tendència és paral·lela: així, mentre que al 1986 un 13,1% dels llocs de treball eren ocupats per residents en d'altres municipis (Barcelona, Sabadell, Matadepera i Rubí concentraven un 58,6% d'aquests fluxos amb destinació a Terrassa), al 2001 pràcticament ho és 1 de cada 4 llocs de treball de la ciutat (i els principals orígens de 1986 passen a concentrar un 47,6% dels fluxos d'entrada a la ciutat). Tal com passava amb les destinacions, s'observen increments significatius d'aquells orígens amb una més escassa rellevància numèrica, la qual cosa denota el caràcter multidireccional i difús de la mobilitat actual: Viladecavalls, Vacarisses o Sant Cugat del Vallès, però sobretot aquells fluxos més dispersos en el territori que passen de representar el 3% dels orígens de mà d'obra enviada a Terrassa a representar-ne el 7,6%. I malgrat aquesta tendència a la multidireccionalitat dels fluxos de mobilitat laboral i a la creixent interrelació de Terrassa amb la totalitat del territori metropolità, es fa palès i evident que la ciutat presenta una notable resistència a aquest fenomen i continua exercint amb força la seva capitalitat i la seva capacitat d'articulació del seu entorn territorial més immediat. Ara bé, si en els quinquennis anteriors s'apreciava un notable equilibri entre els desplaçaments originats i atrets per Terrassa, les dades del 2001 presenten un accentuat desequilibri que, en aquest context de pèrdua de la capacitat d'autocontenció, accentua el caràcter exportador de mà d obra de la ciutat per damunt del caràcter importador. Aquesta tendència, que és l expressió de l especialització funcional a què es veu sotmès el territori metropolità organitzat sota les premisses del funcionalisme19, comporta que al Vallès Occidental el desequilibri mitjà municipal entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats s hagi incrementat en un 256%, fet que ha suposat, en termes generals, la creixent especialització de cada un dels 23 municipis de la comarca ja sigui en residència (dèficit de llocs de treball) o en activitat (superàvit de llocs de treball).

19

Teoria urbanística que proposa un territori organitzat, segregant les funcions urbanes (residència, treball, i oci) i localitzant-les en espais diferenciats, entre els quals ha d existir una immillorable xarxa viària que en permeti el seu relligament.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 75

IV. Els sectors al detall La diversa evolució dels diferents sectors d’activitat econòmica en un context de canvi de cicle econòmic requereix una anàlisi més detallada de cadascun d’ells ja que aquesta condiciona fortament les oportunitats que a curt/mig termini es disposaran per a l’engalzada d’una oferta de força de treball en creixement amb una forta disminució de la demanda de treballadors per part de les empreses20

Evolució de l'estructura econòmica segons afiliació a la Seguretat Social Treballadors assalariats per sectors d'activitat econòmica. Principals sectors.1987-20111 Activitat

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

Comerç Construcció Serveis a les empreses Sanitat i veterinària2 Metall

4.461 2.537 1.035 1.661 5.531

5.056 3.102 1.086 1.743 5.853

5.163 3.446 1.083 991 6.389

5.871 3.624 1.319 2.171 6.263

6.270 3.842 1.749 2.226 6.282

6.565 3.554 1.956 2.294 5.589

6.253 2.899 1.686 2.195 4.703

7.045 3.420 2.161 3.679 4.769

7.343 3.449 1.859 3.535 5.278

7.940 3.309 2.353 3.628 5.492

8.397 3.931 2.818 5.253 5.511

8.114 5.086 3.456 5.537 5.593

10.971 1.153

10.388 1.450

10.357 1.345

8.635 1.415

7.884 1.461

7.181 1.601

6.250 1.643

6.419 1.668

5.572 1.463

5.460 1.693

5.814 2.103

5.915 2.124

904 453 826

1.028 495 890

1.120 516 1.057

1.325 625 1.167

1.361 632 1.352

1.161 684 1.700

1.034 646 1.821

1.029 776 1.674

923 1.051 1.694

1.318 1.169 1.545

1.404 1.254 1.737

1.463 1.429 1.745

Tèxtil i Confecció Ensenyament Serveis sanejament i neteja Hostaleria Alimentària Activitat

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Comerç Construcció Serveis a les empreses Sanitat i veterinària2 Metall Tèxtil i Confecció Ensenyament Serveis sanejament i neteja Hostaleria Alimentària

9.230 5.603 4.541 7.249 5.427 6.255 2.558 1.537 1.334 1.899

9.295 6.159 5.211 3.578 5.464 5.973 2.618 1.776 1.347 1.756

9.218 6.560 5.242 3.700 5.331 5.624 2.864 1.883 1.370 1.339

9.170 7.116 5.813 4.016 5.179 5.208 2.874 2.078 1.522 1.341

14.716 7.618 6.307 4.203 5.104 4.699 2.886 1.990 1.391 1.112

15.663 7.846 6.932 4.476 4.988 4.269 3.119 2.046 1.515 988

15.913 8.650 7.343 4.690 4.580 3.400 3.264 2.198 1.755 1.015

10.047 9.590 6.846 5.333 4.653 3.186 3.610 2.479 1.752 960

10.027 9.491 5.269 9.969 4.649 2.726 3.840 2.685 2.826 841

9.164 7.452 5.373 10.556 4.423 2.363 3.866 2.082 2.746 899

8.704 5.941 5.298 5.974 3.575 1.912 3.944 1883 1.669 841

8.439 5.017 4.985 6.043 3.601 1.895 3.395 1.913 1.757 919

8.245 3.564 4.430 5.857 3.582 1.907 3.395 1.930 1.937 851

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Fins al 1995 CCAE-74, del 1996 al 2007 CCAE-93 i a partir del 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la Seguretat Social. 2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables a causa de la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

A un nivell de desagregació més gran de cadascun dels tres principals sectors productius, es pot observar com l'estructura empresarial terrassenca ha anat patint una constant transformació: del predomini aclaparador del sector tèxtil, que donava el caràcter eminentment industrial a la Ciutat a través de la història, s’ha donat pas a una diversificació de les activitats econòmiques on el comerç, la construcció, els serveis sanitaris i els serveis a les empreses prenen el relleu, convertint Terrassa en un centre de serveis de primer ordre, a nivell comarcal i àdhuc supracomarcal. Però la Ciutat, malgrat aquests canvis, encara manté un destacat contingent d'assalariats i empreses a la indústria clàssica (Metall i

20

Hem treballat principalment amb les dades referents al volum de treballadors assalariats, donat que les tendències del mercat de treball es basen, essencialment, en la demanda de personal per part d’empreses ocupadores. Cal tenir en compte l’aplicació de la nova classificació de les activitats que ha comportat canvis importants en l’adscripció d’aquestes als diferents sectors. S’ha optat per emprar les dades publicades de 2008 recodificades amb la CCAE-09 i les dades 2009-2011 amb la nova codificació per tal de poder fer una mínima evolució per sectors.


76 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Tèxtil) i a la indústria més moderna (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques i Alimentària). Evolució dels principals sectors de l'estructura empresarial de Terrassa. 1987-2011 17.000 16.000 15.000 14.000 13.000 12.000 11.000 10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

Comerç Sanitat i veterinària Tèxtil i Confecció Construcció Metall Serveis a les empreses

1. La indústria

281. Fabricació de maquinària d’ús general; 212. Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’ús general; 132. Fabricació de teixits tèxtils; 331. Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips. Subsectors en alça.-

L’evolució de la Indústria de la ciutat ha estat marcada per un ‘aprimament’ progressiu de la seva estructura, que li ha anat restant pes dins l’economia de la ciutat tot i el desenvolupament de diversos polígons industrials. De fet, mentre els Serveis i la Construcció han presentat una evolució favorable del nombre d’assalariats fins fa ben poc, en el cas de la Indústria s’observa com des de l’any 2000 es pateix una reducció constant del nombre dels seus treballadors. A aquest procés, que ja es produïa en un context econòmic molt favorable, s’hi han afegit darrerament els efectes d’una crisi que ha colpejat amb força tots els sectors d’activitat. En poc més de vint anys, aquesta reducció (10.621 assalariats i 444 empreses menys des del 1987) s’ha manifestat especialment en el Tèxtil i el Metall, els dos principals sectors industrials que han passat de representar el 80% del sector a poc més del 55%. Com a resultat d’aquesta evolució, d’altres sectors (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques, Alimentària i Fusta, suro i canya) han anat guanyant pes de manera que s’ha diversificat notablement la indústria local.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 77

Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 1987

Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 2011

Metall 26,94%

Química i plàstics 16,30%

Alimentària 4,02%

Química i plàstics 5,05%

Metall 36,16%

Altres indústries 8,81%

Altres indústries 3,24% Tèxtil i Confecció 53,44%

Paper i les arts gràfiques 4,95%

Paper i les arts gràfiques 7,53%

, Fusta, suro canya 2,35%

Alimentària 8,59%

, Fusta, suro canya 3,36%

Tèxtil i Confecció 19,25%

Els efectes de l’actual crisi es van notar en un primer moment de manera contundent (entre 2008 i 2009 hi ha una davallada de més d’un 13% dels assalariats) per estabilitzar-se després doncs, segons les darreres dades, és el sector que menys nota el context recessiu. L’evolució de Terrassa ha estat similar a la del conjunt d’assalariats de Catalunya ja que la variació més gran va ser entre 2008 i 2009 per disminuir posteriorment, però els dos darrers anys el sector ha tingut un millor comportament a Terrassa en que la variació, si bé ha estat negativa, ho ha estat en menys proporció. Pel que fa a la majoria de subsectors de la Indústria aquesta evolució ha estat similar.

Variació anual en nombre d'assalariats a la Indústria a Terrassa. 2008-2011 0 -500

-105

-95

2009-2010

2010-2011

-1.000 -1.500 -1.544 -2.000 2008-2009

Taxa de variació anual en el nombre d'assalariats a la Indústria. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 0 -2 -4 -6 -8 -10 -12 -14 -16

-0,95

-1,04 -3,58

-3,24

-10,90 -13,25 2008-2009

2009-2010 Terrassa

Catalunya

2010-2011


78 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El Metall continua essent el sector predominant d'activitat econòmica industrial, ja que segueix al capdavant del Tèxtil-confecció ocupant gairebé el 36% del personal assalariat de la Indústria i més del 7% del total de l’estructura terrassenca. La crisi de principis dels noranta es presentà amb cruesa en l'ocupació assalariada en aquest sector, especialment en el subsector de la metal·lúrgia, i, de forma menys acusada, en l'electricitat, en l'electrònica i en la indústria relacionada amb la fabricació de vehicles. La principal davallada del nombre d’assalariats es registrà a l’entorn de l’any olímpic, perdent 1.686 treballadors entre 1989 i 1993 i representant aquell darrer any el punt d’inflexió de nou cap a l’alça que es mantingué constant fins el 2000, amb l'excepció per l'any 1999. Tanmateix, des de l'any 2001 s'enceta una altra etapa de pèrdua de l'estructura productiva, tant en la desaparició d'empreses com en la de llocs de treball. Així, tot i el període de recuperació durant el període 1993-2000, les dades indiquen que el pes relatiu del Metall dins l'economia terrassenca ha caigut més de 8 punts des del 1987. Però, d'altra banda, dins de la indústria, el seu pes ha augmentat 13 punts durant el mateix període, en gran part a causa de la baixa generalitzada en tot el sector industrial i, molt especialment, en l'experimentada en la Indústria tèxtil i de la confecció. Després d’un període entre el 2005 i el 2007 de certa estabilitat a l’entorn dels 4.500-4.600 treballadors, a partir del 2008 es deixen sentir amb força els efectes de la crisi. Així, des d’aleshores i fins el final de 2011 pel que fa als centres de cotització se n’han perdut un 14% (-58 en nombres absoluts). En canvi, pel que fa als assalariats, la davallada més forta fou entre 2008 i 2009 en que va caure la xifra dels 4.423 als 3.575 (-19%) però des d’aleshores la xifra es manté al voltant dels 3.600 amb molt poques variacions, mostra que el sector respon bé a la crisi després d’un reajustament puntual. Pel que fa als diferents subsectors, aquests presenten al darrer exercici un comportament ben diferenciat, però la majoria que tenen un cert pes al sector han tingut un comportament positiu: Fabricació de maquinària d’ús general, Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips, Forja, estampació i embotició de metalls, Fabricació d'altres tipus de maquinària per a usos específics i Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 79

Evolució de l'estructura econòmica Metall. 2006-20111 CCAE Sectors

2006

Empreses ocupadores % s/Total indústria % s/Total

2

CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Treballadors Assalariats % s/Total indústria % s/Total CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Dimensió empresarial CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Treballadors Autònoms3 % s/Total

2007 CCAE Sectors

424 35,84 5,70

430 36,63 5,81

3 250 85 2 40 10 21 12 1

4 253 83 4 39 10 23 13 1

4.653 36,28 6,89

4.649 37,86 6,92

18 1.629 1.134 13 1.158 121 253 325 2

24 1.712 1.108 12 969 121 232 469 2

10,97

10,81

14 415 138 12 52 16 38 14 1

11 424 146 9 46 13 41 14 1

700 4,83

705 4,82

Empreses ocupadores % s/Total indústria % s/Total

2

2008

2009

2010

2011

418 38,31 6,25

382 38,82 6,16

365 39,21 6,18

360 39,96 6,36

14 222 22 14 97 14 6 29

11 199 20 16 84 11 4 37

10 193 18 16 83 12 3 30

9 179 19 17 87 12 3 34

4.423 37,96 7,08

3.575 35,37 6,76

3.601 36,00 7,21

3.582 36,16 7,55

127 1.502 270 405 1.338 376 55 350

42 1.282 250 449 1.096 236 26 194

41 1.348 208 437 1.173 216 27 151

38 1.291 215 426 1.224 214 27 147

10,58

9,36

9,87

9,95

85 332 19 12 135 15 7 125

70 293 18 8 121 11 7 113

63 268 16 10 106 12 6 114

56 264 18 9 98 13 6 109

730 5,20

641 4,97

595 4,73

573 4,67

CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Treballadors Assalariats % s/Total indústria % s/Total CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Dimensió empresarial CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Treballadors Autònoms3 % s/Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Empreses ocupadores en el Metall. 1987-2011

Treballadors assalariats en el Metall. 1987- 2011

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

2011

2009

2007

2005

2003

2001

0 1999

100

0 1997

200

1.000 1995

300

2.000

1993

400

3.000

1991

500

4.000

1989

600

5.000

1987

6.000

1987

7.000

Una evolució similar segueixen els treballadors autònoms, amb una caiguda entre el 2008 i el 2011 de més d’un 21,5%. Per subsectors, el que més autònoms aporta és el de Productes metàl·lics, excepte maquinària amb un


80 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

46% del total d’autònoms del sector. Tenint en compte aquesta rebaixa, el pes del sector dins del total de treballadors autònoms de la Ciutat baixa fins al 4,7%. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Metall 1987-2011 16 12 8 4 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

L’evolució de la dimensió empresarial es caracteritza per una disminució progressiva des dels màxims assolits a inicis dels anys 90 (15,89 el 1989). El 1996 s’assolí el mínim de la sèrie (per sota de 9 treballadors/empresa) iniciantse aleshores una lleugera recuperació mantenint la dimensió per damunt dels 10 treballadors/empresa fins el 2008 quan torna a davallar. La darrera dada disponible situa la dimensió altre cop per damunt dels 10 treballadors/empresa per causa de la conjugació del manteniment del nombre de treballadors i la continua davallada del nombre d’empreses. Evolució de l'atur registrat1 Metall. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

1.778

1.401

1.274

% s/Total indústria

35,68

33,43

31,70

% s/Total absolut

8,41

7,10

5,95

1.600 1.400

24

Metal·lúrgia

256

221

172

1.200

194

25

Prod. metàl·lics, exc. maquinària

491

426

421

265

26

Prod. informàtics i electrònics

142

112

97

1.000 800

5

27

Materials i equips elèctrics

366

235

205

600

214

192

400

120

108

200

17

16

0

56

63

126

105

Construcció de maquinària

175

148

30

Fab. màquines oficina-inform.

4

5

31

Fab. maquinària elèctrica

118

98

155

28

Maquinària i equips ncaa

268

32

Fab. material electrònic

63

58

116

29

Veh. de motor, remolcs i semirem.

167

33

Fab. mat. de precisió

23

20

26

30

Altres materials de transport

19

34

Indústria de l'automòbil

46

45

81

33

Rep. i instal·lació de maquinària

69

35

Fab. altre material de trans.

1

5

9

11

Fab. prod. metàl.lics

29

09

28

20

589

07

404

20

362

05

Metal.lúrgia

20

27

2.000 1.800

03

8,85

20

8,57

01

9,43

20

26,24 25,78 30,70

% s/Total absolut

99

2011

20

2010

97

2009

19

Total

888 1.440

2

95

918

CCAE09 Agrupació

19

% s/Total indústria

2007 2008

19

Total

2006

93

2

19

CCAE93 Agrupació

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Les xifres de l’atur registrat en el Metall ens mostren els efectes de l’actual crisi ja que les dades del 2008 i el 2009 trenquen bruscament la disminució dels aturats del sector que s’havia produït entre el 2005 i el 2007 i que havien deixat la xifra al voltant dels 888 aturats, el 25% de l’atur industrial. Si en aquest període el sector havia tingut un dels millors comportaments pel que fa a la reducció dels aturats, les dades a partir del 2008 el situen com un clar generador de desocupació (1.778 desocupats a desembre del 2009) superant fins i tot les xifres del sector de principis dels 90. En canvi, les xifres de 2010 i 2011 marquen un nou canvi de tendència, ara a la baixa, situant la xifra per sota dels 1.300 aturats gairebé 500 aturats menys que el màxim ja esmentat de 2009. En general, la Indústria ha estat el sector que millor comportament ha tingut el 2011 respecte de l’atur registrat i el que primer pot notar els efectes de la recuperació econòmica. La majoria dels subsectors han protagonitzat


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 81

reduccions el darrer any en el seu nombre d’aturats, per la qual cosa podem dir que es tracta d’un fenomen generalitzat al sector del Metall.

El Tèxtil-Confecció es manté encara com el segon sector amb més pes en l'estructura industrial de la Ciutat, tot i que cada cop és més lluny del primer i més a prop del tercer, la Indústria química i del plàstic. Les dades de 2011 el situen ocupant el 19,4% dels treballadors assalariats del secundari (1.920 llocs de treball, xifra que representa el 4% de l’estructura empresarial de la Ciutat). El llarguíssim procés de reconversió que pateix el sector li ha reportat des del 1987 una pèrdua de més de 26 punts respecte al total d’assalariats a Terrassa, la qual cosa en nombres absoluts representa una disminució neta de 9.051 llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, el balanç del tèxtil-confecció ha estat de 425 empreses amb treballadors assalariats desaparegudes des del 1987. Empreses ocupadores en el TèxtilConfecció. 1987-2011

Treballadors assalariats en el Tèxtil-Confecció. 1987-2011

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

1987

0

1989

8.000 6.000 4.000 2.000

1987

800 700 600 500 400 300 200 100 0

12.000 10.000

Durant aquest exercici el sector Tèxtil i de la Confecció ha frenat la contínua davallada que venia patint tant en centres de cotització (tot i que se’n perden 4 el darrer any) com pel que fa a l’ocupació assalariada que manté una xifra similar. De fet, l’impacte de la crisi ha estat menys important que a d’altres sectors de l’economia terrassenca doncs, tot i patir una forta sotragada el 2009 (com la majoria de sectors), d’aquella data ençà ha anat mantenint les seves xifres, sobre tot pel que fa a l’ocupació. Tot plegat confirma la moderació d’una llarga fase recessiva com demostren també els informes sobre estocs i producció i sobre l'activitat exportadora a nivell del districte terrassenc i de Catalunya. Així i tot, Terrassa continua sent el municipi del Vallès Occidental on la indústria tèxtil i de la confecció està més representada (fins un 35% de l’estructura empresarial i un 30% dels assalariats), la qual cosa provoca el manteniment d’una especialització en aquesta activitat a nivell comarcal.


82 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de l'estructura econòmica Tèxtil-Confecció. 2006-20111 CCAE

Sectors

2006

Empreses ocupadores

2

% s/Total indústria % s/Total

2007 CCAE

2008

Empreses ocupadores

2

304

283

25,70

24,11

4,09

3,82

205

188

13

Indústries tèxtils

96

92

14

Confecció de peces de vestir

3

3

15

Indústria del cuir i del calçat

CCAE-93

% s/Total indústria % s/Total

2009

2010

2011

254

208

194

190

23,22

21,14

20,84

21,09

3,80

3,35

3,29

3,36

156

133

129

127

93

72

61

58

5

3

4

5

CCAE-09*

17

Indústria tèxtil

18

Ind. de la confecció i de la pelleteria

19

Prep., adob., marroquineria cuir Treballadors Assalariats

3.191

2.733

Treballadors Assalariats

2.384

1.920

1.907

1.920

% s/Total indústria

24,88

22,26

% s/Total indústria

20,46

19,00

19,07

19,38

4,72

4,07

3,82

3,63

3,82

4,05

2.560

2.182

13

Indústries tèxtils

1.824

1.467

1.483

1.536

626

544

14

Confecció de peces de vestir

546

446

412

371

5

7

15

Indústria del cuir i del calçat

14

7

12

13

10,50

9,66

Dimensió empresarial

9,39

9,23

9,83

10,11

391

358

Treballadors Autònoms

2,70

2,45

% s/Total

% s/Total

% s/Total

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

17

Indústria tèxtil

18

Ind. de la confecció i de la pelleteria

19

Prep., adob., marroquineria cuir Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

3

% s/Total CCAE-93

3

285

246

223

199

2,03

1,91

1,77

1,62

CCAE-09*

17

Indústria tèxtil

259

230

13

Indústries tèxtils

152

130

114

100

18

Ind. de la confecció i de la pelleteria

126

124

14

Confecció de peces de vestir

129

113

106

97

19

Prep., adob., marroquineria cuir

6

4

15

Indústria del cuir i del calçat

4

3

3

2

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Pel que fa a la dimensió empresarial, després d’arribar-se al mínim de la sèrie el 2009 (amb una xifra de 9,2 treballadors/empresa) els dos darrers anys assistim a una certa recuperació, tot i el context de crisi econòmica generalitzada, que l’ha situat en els 10,1 treballadors per empresa. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Tèxtil-Confecció 1987-2011 20 16 12 8 4 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Les dades existents per a treballadors autònoms mostren una tendència a la baixa més acusada que no la dels assalariats en el sector. A l'any 2011 es


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 83

registren només 199 autònoms ocupats en el sector tèxtil i de la confecció a Terrassa, xifra que mostra una reducció d'un -10,8% respecte del 2010. Amb aquesta evolució negativa, el sector continua perdent pes dins del conjunt dels treballadors autònoms de Terrassa, representant en el present exercici només l’1,6% del total, molt lluny de les xifres de finals dels 90 en que representava més del 5% dels autònoms. La tendència a l’estabilització que presenta el Tèxtil-confecció aquests darrers 2 anys es manifesta de manera diferent pels seus dos grans subsectors: el subsector de les Indústries tèxtils, que és el que comprèn el 80% de la força de treball, augmenta els seus efectius en 53 assalariats, per contra, el subsector de la Confecció de peces de vestir, segueix una tendència amb reduccions tant en el nombre d'empreses implantades com en el nombre de treballadors assalariats per bé que en volums molt petits. Així doncs, a diferència de l’any 2010 en que cap dels subsectors del Tèxtil-confecció es va distingir per erigirse en creador net de llocs de treball, enguany podem destacar com a creadors d’ocupació els subsectors de la Fabricació de teixits tèxtils i de la Preparació i filatura de fibres tèxtils. El tèxtil terrassenc segueix mantenint respecte al districte industrial de Barcelona una destacada posició ja que concentra més del 7,4% del global del sector tèxtil en la província, que es fa encara més patent quan aquesta concentració esdevé del 21% en Preparació i filatura de fibres tèxtils, del 13% a l'hora de parlar de l’Acabament de tèxtils, i de l’11% en la Fabricació de teixits tèxtils. 1

Evolució de l'atur registrat Tèxtil-Confecció. CCAE 2. 2006-2011

11

09

08

10

20

19

19

20

29

07

27

20

37

20

Indústria del cuir i del calçat

20

15

05

952

06

263

04

282

20

310

03

Confecció de peces de vestir

20

14

20

372

20

331

5,81

01

350

1.207 1.056

02

Confecció, pell i cuir

6,92

Indústries tèxtils

20

18-19

7,90

13

00

1.481 1.390 1.706

99

Indústria tèxtil

20

17

98

26,36 25,20 23,69

% s/Total absolut

20

% s/Total indústria

18,81 16,61 12,76

19

52,33 49,96 44,31

% s/Total absolut

97

% s/Total indústria

19

2011

96

2010

19

2009

1.554 1.365 1.244

94

2

Total

95

2006

1.831 1.721 2.078

19

2

3.300 3.000 2.700 2.400 2.100 1.800 1.500 1.200 900 600 300 0

93

Total

CCAE2007 2008 09 Agrupació

19

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

L'evolució de l'atur del sector mostra tres etapes, la primera amb un marcat caràcter reduccionista que comprèn els anys entre el 1993 i el 1999, amb la rebaixa d'un total de 1.778 persones desocupades; la segona etapa és a partir de l'any 2000, exercici a partir del qual s’expandeix l'atur fins el 2008, tot i la millora per als anys 2005-2007 en els quals s’aprecia una lleugera disminució. El 2009 s’enceta la darrera etapa en que es reprèn la tendència a la baixa interrompuda l’any 2000 i situa la xifra als mateixos nivells que aquella època, al voltant dels 1.200 aturats. El sector Tèxtil i de la confecció és el que arrossega un dels volums més importants de l'atur estructural heretat del darrer cicle de reconversió, xifrant-se actualment aquest pes en el 24% de l'atur local entre els treballadors industrials. Els grans grups del Metall i del Tèxtil-Confecció ocupen, com hem vist, el 61% del total de les indústries terrassenques i el 56% del treball industrial. Els altres


84 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

grups d’activitat representen, cada cop més, una part molt important en el futur de l’estructura econòmica, no tant pel seu pes relatiu, sinó per la seva importància estratègica a l’hora d’aconseguir diversificar la indústria de la Ciutat.

A Terrassa, el grup de la Indústria Química i del Plàstic no ha gaudit d'una especial representació en el conjunt de l'estructura econòmica. Entre d'altres raons, perquè l'especialització d'aquest subsector s'ha concentrat al nostre entorn, fonamentalment, a Rubí. Malgrat això, la seva emergència durant els últims anys ha estat força significativa i l’ha situat en el 3r lloc entre els sectors industrials de la ciutat. Actualment representa el 16,3% de la indústria pel que fa al nombre de treballadors assalariats, mentre que pel teixit empresarial la representació és molt menor, del 6,5%. Com a subsectors més dinàmics enguany podem citar la Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’ús medicinal i la fabricació de productes de matèries plàstiques amb augments significatius. Per contra, entre els sectors menys dinàmics esmentem la Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars i la Fabricació de productes de cautxú que mantenen unes xifres molt semblants a les de fa un any. Evolució de l'estructura econòmica 1

Indústria Química i del Plàstic. 2006-2011

CCAE

Sectors Empreses ocupadores3

2006

2007 CCAE Sectors Empreses ocupadores2

2008

2009

2010

2011

71

72

65

64

58

59

% s/Total indústria

6,00

6,13

% s/Total indústria

6,23

6,50

6,23

6,55

% s/Total

0,95

0,97

% s/Total

0,97

1,03

0,98

1,04

25

23

24

25

4

4

4

6

36

37

30

28

CCAE-93

CCAE-09*

24

Indústries químiques

32

33

20

Indústries químiques

25

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

39

39

21

Productes farmacèutics

22

Cautxú i plàstic

Treballadors Assalariats

1.570

1.619

Treballadors Assalariats

1.530

1.543

1.517

1.615

% s/Total indústria

12,24

13,19

% s/Total indústria

13,13

15,27

15,17

16,30

2,32

2,41

2,45

2,92

3,04

3,41

1.086

1.167

20

Indústries químiques

389

394

391

405

484

452

21

Productes farmacèutics

731

760

767

828

22

Cautxú i plàstic

410

389

359

382

23,54

24,11

26,16

27,37

% s/Total

% s/Total

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

24

Indústries químiques

25

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms4 % s/Total

22,11

22,49

84

85

0,58

0,58

CCAE-93

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms4 % s/Total

87

88

84

73

0,62

0,68

0,67

0,59

41

45

47

42

0

0

0

0

46

43

37

31

CCAE-09*

24

Indústries químiques

44

44

20

Indústries químiques

25

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

40

41

21

Productes farmacèutics

22

Cautxú i plàstic

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 85

En conjunt, durant aquest exercici, el sector del Químic i del Plàstic és dels sectors industrials que millor aguanta l’embranzida de la crisi ja que no només no perd llocs de treball sinó que en guanya i d’aquesta manera augmenta la seva aportació a les activitats industrials. La importància de la Indústria química resideix en la seva capacitat de producció de manera que el sector es presenta com el que més capital utilitza de tots els analitzats i el que més valor afegit crea. Empreses ocupadores en la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011

Treballadors assalariats en la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011 120 100 80 60 40 20

11

07

09

20

20

20

03

01

99

97

95

05 20

20

20

19

19

19

91

89

87

93 19

19

19

19

11 20

09

07 20

20

05

03 20

20

01

99 19

20

95

93

91

97 19

19

19

19

89

0

19

19

87

1.750 1.500 1.250 1.000 750 500 250 0

En el darrer any, el nombre de treballadors assalariats puja en un 6% creant fins a 98 nous llocs de treball. Alhora, el nombre d'empreses del sector puja en 1 centre de cotització. Actualment, 1.615 persones estan ocupades en aquest grup. Aquest fet ha provocat un important redimensionament de les empreses, passant dels 16,05 treballadors/empresa vigents fa 10 anys als 27,4 per 2011, amb un important augment dels treballadors per centre de cotització que fa que les empreses del sector presentin la major dimensió empresarial des que s’inicia la sèrie i la més elevada dins la Indústria. Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011 28 24 20 16 12 8 4 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El nombre de treballadors autònoms es situa en 73, baixant per sota dels vuitanta, una xifra que es mantenia força estable tot i que el sector només representa el 0,6% dins de l'estructura de treballadors per compte propi de Terrassa. En termes generals, i des del 1993, s’observen dues fases en l’evolució de l’atur del sector. En una primera, des del 1993 fins al 2000, baixa un 60% arribant a un mínim de 125 aturats. Per contra, en una segona fase, des del 2000 fins al 2009, hi ha una revifalla encetant-se una etapa alcista i superant, mercès a l’acceleració d’aquest fenomen el 2008, les xifres del 1993. Pel que fa als dos darrers anys, hi torna a haver un canvi de tendència ja que la xifra d’aturats davalla quedant-se per sota de la barrera dels 300 aturats. El 2011 són, concretament, 284 els aturats que aplega el sector. El gruix d’aquests


86 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

aturats es reparteix equitativament entre el subsector de la Indústria química i el del Cautxú i plàstic. Amb aquestes noves xifres, el pes dels aturats del sector dins la Indústria es situa en el 7% mentre que en relació al total d’aturats es queda en un 1,33%. El conjunt de xifres esmentades mostra el sector Químic i plàstic com el més sòlid dels sectors industrials ja que no ha patit en la mateixa mesura que la resta de la Indústria els efectes de la crisi alhora que, pel que fa als assalariats registrats, sembla recuperar-se més aviat que la resta. 1

Evolució de l'atur registrat Indústria Química i del Plàstic. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011 400 350 300

203

226

326

Total2

347

287

284

% s/Total indústria

5,80

6,56

6,95

% s/Total indústria

6,96

6,85

7,06

250

% s/Total absolut

2,09

2,18

2,00

% s/Total absolut

1,64

1,46

1,33

200

24

Indústria química

147

154

213

20

Indústries químiques

164

129

108

25

Ind. cautxú i plàstic

56

72

113

21

Productes farmacèutics

43

33

45

22

Cautxú i plàstic

140

125

131

150

20

11

09

07

05

03

01

3r

20

20

20

20

20

93

100 99

2011

97

2010

19

2009

95

2008 CCAE-09

19

2007

19

Total2

2006

19

CCAE-93 Agrupació

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2008, CCAE-09 a partir de 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener de 2005.

La Indústria Alimentària visqué durant els anys noranta la seva millor època assolint xifres de treballadors per damunt dels 1.500 assalariats entre l’any 1992 i el 2000, patint a partir d’aleshores una forta pèrdua dins del pes de la indústria terrassenca. Des de llavors, les xifres del sector han tendit cap a una evolució molt més modesta, entre 800 i 1.000 assalariats, comportant-se com si les empreses capdavanteres haguessin consolidat un sostre21 (màxim de 1.899 treballadors l’any 1999) el que posa de manifest l'extrema dependència del sector en l'evolució de poques grans empreses que foren capdavanteres en aquell moment. Tanmateix, en línies generals el sector ha doblat el seu pes en l'ocupació assalariada a la indústria, passant de l'escàs 4% del 1987 fins al 8,9% el 2011, amb un increment de la dimensió empresarial de més de 4 punts (dels 8,5 al 1987 als 12,5 del 2011). A partir del 2008 canvia la codificació d’activitats trencant-se la sèrie de dades. Entre aquell any en què s’inicia la crisi i el 2011, el sector passa dels 899 assalariats als 851, per tant, ha estat un sector que manté les seves xifres tot i la davallada general de l’economia. Els centres de cotització baixen fins els 68, 10 menys que al 2008, en el que és una mostra d’una major concentració empresarial (recordem que al zenit del sector, a finals dels noranta, hi havia hagut més de 130 empreses). Amb aquestes xifres el sector agrupa el 8,6% dels assalariats industrials i el 7,5% de les empreses de la indústria. Pel que fa a la dimensió empresarial aquesta es manté en els 12,5 treballadors per empresa.

21

Per a un seguiment dels antecedents locals d'aquest sector, vegeu OEST, La indústria alimentària a Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, Terrassa, 1997, 106 pp. + annexos.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 87

Empreses ocupadores en la Indústria Alimentària. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Indústria Alimentària. 1987-2011

10

08

20

06 20

20

02

00

04 20

20

95

98

20

19

93

19

19

19

89

87 19

19

0

8 20 0

20 1

4

2

6 20 0

20 0

20 0

20 0

0

8

5

19 9

19 9

1

9

3 19 9

19 9

7

19 8

19 8

91

160 140 120 100 80 60 40 20 0

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria Alimentària 1987-2011 20 16 12 8 4 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució de l'estructura econòmica 1 Indústria Alimentària. 2006-2011 CCAE Sectors

2006

2

Empreses ocupadores

2007 CCAE Sectors

2008

2

Empreses ocupadores

2009

2010

2011

75

72

78

73

73

68

% s/Total indústria

6,34

6,13

% s/Total indústria

7,48

7,42

7,84

7,55

% s/Total

0,09

0,08

% s/Total

0,11

0,12

0,13

0,13

75

72

72

67

67

64

6

6

6

4

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

15

Ind. de productes alimentaris

16

Indústria del tabac

10

Indústries de productes alimentaris

11

Fabricació de begudes

Treballadors Assalariats

960

841

Treballadors Assalariats

899

841

919

851

% s/Total indústria

7,48

6,85

% s/Total indústria

7,72

8,32

9,19

8,59

% s/Total

1,42

1,25

% s/Total

1,44

1,59

1,84

1,79

960

841

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

15

Ind. de productes alimentaris

16

Indústria del tabac Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

12,80 3

% s/Total

Ind. de productes alimentaris

16

Indústria del tabac

Indústries de productes alimentaris

874

819

896

843

11

Fabricació de begudes

25

22

23

8

Dimensió empresarial

11,53

11,52

12,59

12,51

11,68

156

149

Treballadors Autònoms

1,08

1,02

% s/Total

156

149

CCAE-93 15

10

3

148

142

158

160

1,05

1,10

1,26

1,30

148

142

158

160

4

4

4

5

CCAE-09* 10

Indústries de productes alimentaris

11

Fabricació de begudes

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.


88 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El nombre de treballadors per compte propi del sector durant el 2011 és de 160, el més alt dels darrers anys, tot i que representa poc més de l’1% del total de treballadors autònoms de la Ciutat. L'atur registrat al sector ha passat per unes fases similars a les dels altres: important reducció des del 1993 i fins al 1999, certa estabilització amb algun repunt i tendència a l’alça que s’intensifica a partir del 2008. A partir del 2009 entra en vigor una nova classificació de les activitats que trenca la sèrie de dades i situa l’atur del sector en els 330 efectius, que baixen lleugerament el 2010 en situar-se en els 325 i repunten el 2011 fins als 350, la xifra més elevada de la sèrie. Els aturats del sector representen un 8,7% de l’atur industrial i un 1,6% del total d’aturats de la ciutat. Evolució de l'atur registrat1 Indústria Alimentària. CCAE 2. 2006-2011 CCAE93

Agrupació

2006 2007 2008

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

CCAE09 Agrupació

400 2009 2010

2011

350 300

Total2

236

291

Total2

330

325

350

% s/Total indústria

6,74

250

8,45 7,40

% s/Total indústria

6,62

7,75

8,71

% s/Total absolut

200

2,42

2,81 2,13

% s/Total absolut

1,56

1,65

1,63

Ind. alimentària i tabacs

150

236

291

319

315

341

50

11

10

9

0

347

347

10

Indústries de prod. alimentaris

11

Fabricació de begudes

Font: OTG de Terrassa.

19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

100 15-16

1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

El grup de la Indústria del Paper i de les Arts Gràfiques és un sector amb força importància dins de l'activitat secundària de Terrassa, representant més del 7,5% dels assalariats industrials (746), quedant en el rànquing darrere el sector de la Indústria alimentària mercès a l’estabilitat de les seves xifres mentre que altres sectors industrials pateixen davallades els darrers anys. Des de mitjan dels anys noranta aquest sector s'ha mantingut amb una considerable estabilitat, tant pel que fa al nombre de negocis com al nombre d'ocupats assalariats. Per causa del canvi en la codificació estadística que afecta particularment aquest sector22 no podem valorar l’impacte de la crisi a partir del 2007, però les dades del darrer any mostren una lleugera davallada (3 empreses menys que l’any anterior i només 14 assalariats menys) que dona continuïtat a la més gran rebaixa registrada entre el 2008 i el 2009. El subsector més ben representat és el de les Arts gràfiques i suports enregistrats, amb el 84% de les empreses del sector.

22

L’aplicació de la nova CCAE-09 ha implicat canvis importants en la codificació de les activitats del sector: les activitats pròpies d’Edició, que en el CCAE-93 s’englobaven dins les Arts gràfiques (codi 22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats), passen a tenir un epígraf propi (codi 58 Edició) pertanyent a les activitats del sector Serveis i no a la Indústria on continuen les Arts gràfiques.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 89

Empreses ocupadores en la Indústria del Paper i les Arts gràfiques. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Ind. del Paper i les Arts gràfiques. 19872011 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

19 87 19 89 19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10

0 20 1

6

8 20 0

2

4

20 0

20 0

0

20 0

8

20 0

4

2

6

19 9

19 9

19 9

19 9

19 8

19 8

7

9

160 140 120 100 80 60 40 20 0

Evolució de l'estructura econòmica Indústria del Paper i les Arts gràfiques. 2006-20111 CCAE Sectors

2006

2007 CCAE

Sectors

Empreses ocupadores2

114

117

Empreses ocupadores2

% s/Total indústria

9,64

9,97

% s/Total indústria

% s/Total

1,53

1,58

% s/Total

CCAE-93

2008

2009

2010

2011

106

90

92

89

10,16

9,15

9,88

9,88

0,15

0,15

0,17

0,17

CCAE-09*

21

Indústria del paper

17

19

17

Indústries del paper

15

16

15

14

22

Edició, arts gràfiques

97

98

18

Arts gràfiques i sup. enregistrats

91

74

77

75

Treballadors Assalariats

960 1.014

Treballadors Assalariats

856

773

760

746

% s/Total indústria

7,48

8,26

% s/Total indústria

7,35

7,65

7,60

7,53

% s/Total

1,42

1,51

% s/Total

1,37

1,46

1,52

1,57

CCAE-93

CCAE-09*

21

Indústria del paper

365

406

17

Indústries del paper

365

347

344

349

22

Edició, arts gràfiques

595

608

18

Arts gràfiques i sup. enregistrats

491

426

416

397

Dimensió empresarial

8,42

8,67

Dimensió empresarial

8,08

8,59

8,26

8,38

Treballadors Autònoms3

181

182

Treballadors Autònoms3

140

135

133

123

% s/Total

1,25

1,24

% s/Total

1,00

1,05

1,06

1,00

30

28

17

Indústries del paper

151

154

18

Arts gràfiques i sup. enregistrats

CCAE-93 21

Indústria del paper

22

Edició, arts gràfiques

CCAE-09* 26

20

25

24

114

115

108

99

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

La dimensió empresarial del sector es manté estable a l’entorn dels 8-9 treballadors assalariats per centre de cotització des de l’any 1997, concretament la darrera xifra els situa en els 8,4 pujant lleugerament respecte de l’any 2010.


90 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria del Paper i les Arts gràfiques.1987-2011 14 12 10 8 6 4 2 0 1987 1988 1989 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

L’evolució de l’atur des de l’any 1993 ens permet distingir tres moments: un període inicial fins al 1998 on cau progressivament l’atur, un segon moment que comprèn des d’aquella data fins al 2004 amb un atur estabilitzat per sota dels 125 aturats i el darrer a partir del 2004 en què s’inicia un augment de les xifres que durant el 2008 i el 2009 s’intensifica de manera clara superant les xifres de l’any inicial de la sèrie i fins assolir els 270 aturats. Al 2011, en canvi, i com hem vist que passa a la majoria de sectors industrials, l’atur segueix baixant lleugerament i es queda en els 214 aturats, el 5,3% dels aturats de la Indústria. Evolució de l'atur registrat1 Indústria del Paper i les Arts gràfiques.CCAE 2. 2006-2011

1,32

% s/Total absolut

1,28

1,20

1,00

215

Ind. paper i arts gràfiques

270

237

214

157

163

17-18

19

11

1,57

09

1,55

Ind. paper i arts gràfiques

20

% s/Total absolut

07

5,32

20

214

5,65

05

237

5,42

20

270

% s/Total indústria

03

Total2

4,58

20

215

4,73

01

163

4,38

20

157

% s/Total indústria

99

Total2

300 275 250 225 200 175 150 125 100 75 50 25 0 20

2011

97

2010

19

2009

19

2008 CCAE-09 Agrupació

95

2007

93

21-22

2006

19

CCAE-93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

La sisena força productiva dins del sector secundari és la Indústria del Reciclatge que continua per davant del sector de la Fusta, suro, canya que ocupava històricament aquest lloc. Actualment el sector del Reciclatge ocupa 442 treballadors i és un sector que presenta una rebaixa de les seves xifres el darrer any (-34 assalariats). El darrer sector destacat, el de la Fusta, que ocupa fins a 333 treballadors en 71 empreses, està tradicionalment molt relacionat amb l'evolució del sector de la Construcció i per això pot seguir evolucionant de manera negativa en el futur en veure’s arrossegat per la caiguda d’un sector de la construcció que no mostra signes de recuperació a curt i mitjà termini. En definitiva, la indústria terrassenca va realitzar una reestructuració productiva pròpia d’un país occidental en procés de terciarització, sobretot en el Tèxtil i en la Metal·lúrgia. Durant el període 1989-1993 es van produir fortes pèrdues de llocs de treball, donant pas al creixement d’altres sectors com el de la Indústria Alimentària, Químiques i Plàstics. Actualment, ens trobem amb un sector molt més diversificat i que, tot i el degoteig constant de treballadors assalariats i empreses, està suportant molt millor que els Serveis i la Construcció els efectes


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 91

de la crisi, recuperant, de mica en mica, part del pes perdut dins l’estructura econòmica terrassenca.

2. La construcció La Construcció és, darrere del Comerç i la Sanitat i veterinària, el sector que ocupa més assalariats dins de l'estructura productiva de la Ciutat. L'activitat constructora va assolir l’any 2006 el punt àlgid de les seves activitats aprofitant una conjuntura econòmica molt favorable en un context de creixement extraordinari de l’activitat constructiva a tot el país i de desenvolupament del planejament urbanístic. Tanmateix, aquesta situació de creixement ininterromput des del 1994 es trenca bruscament a partir del 2007 i durant els anys 2008 i 2009 es manifesta una davallada sense precedents. Malauradament, coincidint amb aquest brusc canvi de tendència, s’ha produït un canvi en la codificació de les activitats que ha comportat importants modificacions en l’assignació d’activitats econòmiques al sector de la construcció. Els canvis en la codificació han comportat, entre d’altres modificacions, que activitats fins ara adscrites al sector Serveis com la promoció immobiliària, s’adjudiquin al sector de la Construcció. En definitiva, es trenquen les sèries de dades i no ens és possible quantificar adequadament aquesta davallada per subsectors d’activitat ni tan sols a nivell de gran sector. Evolució de l'estructura econòmica Construcció. 2003-2011 Sectors Empreses ocupadores % s/Total

1

Treballadors Assalariats % s/Total Dimensió empresarial Treballadors Autònoms % s/Total

2006

2007 Sectors CCAE-09*

1.420 19,10

1.371 Empreses ocupadores 18,52 % s/Total

9.590 14,20

9.491 Treballadors Assalariats 14,13 % s/Total

1

2008

2009

2010

2011

1.231 18,41

1.034 16,67

899 15,22

732 12,94

7.452 11,93

5.941 11,24

5.017 10,04

3.564 7,52

6,75

6,92 Dimensió empresarial

6,05

5,75

5,58

4,87

3.349 23,12

3.369 Treballadors Autònoms 23,02 % s/Total

3.123 22,25

2.510 19,45

2.253 17,92

2.100 17,12

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració propia. 1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Per tant, limitarem l’anàlisi als darrers 4 anys de la sèrie en què ja s’aplica el nou CCAE-2009. Així, en aquest període la Construcció ha perdut gairebé 4.000 assalariats, a raó de més de 1.000 per any essent el més afectat pel context de paràlisi de l’activitat econòmica. Només respecte al desembre del 2010 la Construcció terrassenca ha perdut 167 centres de cotització (un descens del 18%) i 1.453 assalariats (-29%), gairebé tants com el 2009, el pitjor any de la sèrie. De fet, el darrer any, el comportament de la Construcció difereix dels altres dos grans sectors ja que mentre aquells disminueixen les pèrdues (com hem vist, la Indústria gairebé manté les seves xifres) la Construcció les torna a augmentar aprofundint la seva particular crisi.


92 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Variació anual en nombre d'assalariats a la Construcció a Terrassa. 2008-2011 0 -500 -1.000 -924 -1.500 -1.511

-1.453

-2.000 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats a la Construcció. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 0,00 -5,00 -10,00 -15,00 -20,00 -25,00 -30,00 -35,00

-11,61 -16,17

-15,55 -19,71

-20,28 -28,96 2008-2009

2009-2010 Terrassa

2010-2011

Catalunya

De fet, comprant l’evolució del sector a Terrassa amb la que ha tingut al conjunt d’assalariats de Catalunya veiem com ha seguit les mateixes pautes (forta disminució el 2009, disminució de l’intensitat de la pèrdua d’assalariats el 2010 i reforçament de la rebaixa d’assalariats el darrer any) però amb una diferència: la taxa de variació en el cas de Terrassa ha estat sempre superior fins assolir, el darrer any, gairebé 10 punts més que en el conjunt de Catalunya. Com a conseqüència d’aquesta negativa evolució, el sector ocupa actualment 3.564 assalariats que s’agrupen en 732 centres de cotització, la qual cosa situa la dimensió empresarial en els 4,9 treballadors per empresa. Així, la Construcció representa el 13% de l'estructura empresarial de la Ciutat després de perdre més de 5 punts des de 2008 quan n’assolia més del 18,4%. Són unes xifres que tornen a situar al sector a uns nivells similars als de mitjans dels 90, just abans d’iniciar-se el ‘boom’ de la construcció.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 93

Treballadors assalariats en la Construcció. 1987-2011

Empreses ocupadores en la Construcció. 1987-2011

1 20 1

7

9 20 0

3

5

20 0

20 0

20 0

9

1 20 0

5

7

19 9

19 9

19 9

1

3 19 9

9

19 9

19 8

19 8

87 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07 09 11 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20

7

1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

En el moment de la seva emergència, aquest sector ajudava a mitigar l'atur de les persones no qualificades mercè a l'alternança estratègica del sector que permetia ocupar-se tant en l'obra pública (com ho féu durant la vertebració olímpica) com en l'obra de capital privat en la construcció d'edificis. Actualment aquesta alternança s’ha vist molt dificultada ja que l’obra pública s’ha vist frenada bruscament i el sector de l’habitatge mostra una paràlisi notable que contrasta amb el dinamisme d’abans de la crisi: si durant l'any 2007 Terrassa va concentrar fins el 13,3% del total de promocions d'habitatges de nova planta a les principals ciutats mitjanes arribant a oferir 4.223 nous habitatges, les mateixes dades pels següents tres anys (2008-2010) només sumaven 1.688 habitatges23. En conseqüència, la caiguda de l'activitat constructora ha estat generalitzada en tots els subsectors: entre el 2010 i el 2011 afecta especialment els de la Construcció d’edificis (-575) i l’Acabament d’edificis (-417) que concentren la majoria de pèrdues de treballadors. L’escàs dinamisme actual del sector en la seva aportació a l'estructura productiva terrassenca no impedeix que, mercès al creixement dels darrers anys, es situï per davant de molts sectors industrials, encara que el del Metall l’acabi de sobrepassar i ja sumi més assalariats. Un altre dels indicadors que mostren la davallada del sector és el de la dimensió empresarial que es situa al 2011 en una xifra de només 4,9 treballadors/empresa, la xifra més baixa d’una sèrie que es remunta a 1987. Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Construcció 1987-2011 10 8 6 4 2 0 1987

23

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Per un coneixement més detallat vegeu el capítol Territori, urbanisme i habitatge dins aquesta mateixa obra (pp.171-194).


94 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El nombre de treballadors autònoms en el sector també segueix caient amb força, les darreres xifres els situen en 2.100 autònoms, aportant el 17% del total de treballadors autònoms de la Ciutat. Aquest pes baixa en 5 punts percentuals respecte del que tenia el 2008 i torna el nombre d’autònoms del sector a xifres similars a les de 10 anys enrera. Distribució dels treballadors assalariats de la construcció de Terrassa. 2011 Activ.especialit zades de la construcció 70%

Construcció d’obres d’enginyeria civil 4%

Construcció d’immobles 27%

Respecte les dades d’aturats registrats al sector, la gran activitat que aquest tingué fins a l’any 2006 no aconseguí eixugar un atur creixent, com es manifesta en l’evolució d’aquest paràmetre des del 2001. Però serà a partir del 2006 quan la xifra dels aturats s’enfila de manera molt important posant de manifest l’impacte de la crisi del sector a la ciutat, així, el 2007 l’atur experimenta un primer augment afegint 429 nous aturats i fent pujar el pes de la Construcció entre els aturats del 9,5% fins al 13%. Però al 2008 l’augment que es produeix no té precedents a la ciutat: en només un any, la xifra d’aturats augmenta un 117% (+1.361 nous aturats) i els situa en gairebé 3.000 aturats al sector, xifra que més que dobla el màxim assolit l’any 1993. Aquest creixement considerable situa la Construcció com el segon sector amb més pes dins l’atur de la ciutat, un 18%, 5 punts més que l’any 2007. Les dades a partir del 2009 provenen de la nova codificació i no són comparables amb aquestes, així, el 2011 la Construcció assoleix la xifra més alta de la sèrie aportant 4.978 aturats, la qual cosa significa més d’un 23% del total d’aturats de la ciutat. Evolució de l'atur registrat1 Construcció. CCAE 2. 2006-2011

1.371

2.962

Total

4.749

4.539

4.978

13,23

18,19

% s/Total absolut

22,46

23,02

23,24

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any.

2011

1.077 10,65

2009

Total

% s/Total absolut

6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2007

2011

2005

2010

2003

2

2009

2001

CCAE-09

1999

2008

1997

2007

1995

2

2006

1993

CCAE Agrupació

Evolució del nombre d'aturats a la Construcció. 1993-2011

2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Com hem pogut veure en analitzar el mercat de treball, la Construcció ha estat la destinació principal dels treballadors estrangers, que tradicionalment constitueixen la mà d'obra poc qualificada. Així mateix, el sector ha absorbit els


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 95

darrers anys aquells joves amb poca qualificació que s’han anat incorporant al mercat de treball. En aquest sentit, ja hem vist més amunt com la davallada de l’activitat afecta especialment els col·lectius esmentats, als quals se n’hi afegeixen d’altres fins ara consolidats, influint molt negativament en l’ocupació. Per altra banda, cal fer esment que parlem d’un sector amb una gran capacitat d’arrossegament d’altres activitats ja que aplega totes aquelles que entren dins el cicle productiu de la construcció d’edificis. Això és, tots els processos econòmics relacionats, des dels més inicials (obtenció dels materials de construcció, lloguer de maquinària, projectes arquitectònics, etc.) fins als derivats de la venda i manteniment de la construcció (promocions immobiliàries, inspeccions tècniques, autònoms, etc.). Així, la davallada de l’activitat constructiva ha comportat uns efectes que s’estenen més enllà de la Construcció a sectors propis de la Indústria (com el de la Fusta o alguns subsectors del Metall) o bé dels Serveis. L'anàlisi de les dades del sector de la Construcció ens condueix a confirmar la inflació d’un sector que creixia de manera desenfrenada. El manteniment del seu pes en l'ocupació assalariada local (un 7,5% actualment) en un context de crisi econòmica mundial i davallada generalitzada de la construcció a nivell estatal dependrà en el marc local de la conjuntura urbanística, és a dir, de les decisions públiques en la qualificació i ampliació del sòl urbà i també del seu desenvolupament. El manteniment del nivell de preus, de la demanda d'habitatge i de locals de negoci, això és, la conservació de la competitivitat local del sector, assegurarà la recuperació de l’activitat i de l'ocupació o, contràriament, que s’agreugi una disminució que els darrers quatre anys ha fet retrocedir el sector un decenni i ha comportat que enguany es registri una situació inèdita: per primer cop des que tenim dades la xifra d’aturats de la Construcció a Terrassa és més elevada que la dels assalariats del mateix sector: 4.978 aturats contra 3.564 assalariats (+1.414 de diferència en favor dels primers). 3. Els serveis 561-Restaurants i establiments de menjars; 563-Establiments de begudes; 620-Serveis de tecnologies de la informació i 801- Activitats de seguretat privada. Subsectors a l'alça.-

L’evolució del sector Serveis a Terrassa ha estat marcada per un creixement ininterromput fins l’any 2007 tant de les seves xifres absolutes com del pes que representa dins l’estructura econòmica de la ciutat, que li ha permès prendre el relleu de la Indústria com a sector capdavanter. Mercès a aquest creixement, ha estat el principal sector en creació d’ocupació assalariada (+20.964) al voltant d’activitats que han esdevingut capdavanteres com la Sanitat (+4.196), el Comerç (+3.784) o bé els Serveis a les empreses (+3.395). Alhora, ha incrementat la seva presència dins l’economia de la ciutat afegint més de 2.305 noves empreses entre els anys 1987 i 2011.


96 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Variació anual en nombre d'assalariats als Serveis. 2008-2011 0 -1.000 -2.000 -3.000 -4.000 -5.000 -6.000 -7.000 -8.000

-996 -1.877

-6.536 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats als Serveis. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 5

1,30

0 -5

-2,45 -5,10

-10

-2,85

-2,11

-15 -20

-15,09 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Tot i la força del sector, l’actual crisi econòmica s’hi ha deixat notar amb força ja que només entre el 2008 i 2011 ha vist com es perdien 336 empreses amb 9.409 treballadors assalariats. De fet, fou 2009 el pitjor any ja que respecte 2008 es perderen més de 6.500 llocs de treball, els següents dos anys les pèrdues han estat molt inferiors però, així i tot, encara són molt significatives i, excepte la Construcció, de les més elevades en nombres absoluts. Comparant les taxes de variació anual de Terrassa amb les del conjunt d’assalariats del sector a Catalunya podem apreciar com la caiguda experimentada pels Serveis el 2009 fou molt més contundent a la ciutat (més d’un 15% de disminució per un 2,45% a Catalunya). Des d’aleshores, la taxa s’ha mantingut a Terrassa en valors negatius per bé que molt més moderats però sempre per sobre del catalans. Fins i tot el 2010 hi hagué una variació positiva per Catalunya que a Terrassa tingué una correspondència ben negativa (-5,1%). Els assalariats del sector a Terrassa es distribueixen, en primer lloc al Comerç, que n’agrupa el 24,30%, seguidament la Sanitat i veterinària amb al 17,27%, a més distància es situen els Serveis a les empreses (13%) i l’Ensenyament (10%) i amb una representació inferior trobem sectors com els Serveis socials (6,5%), els Serveis de sanejament i neteja (5,7%), etc.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 97

Evolució de l'estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Serveis. 1987,1994, 2003 i 2005-2011

1987

1994

2003

2005

2006

2007

Activitat1

EM

TR

EM

TR

EM

TR

EM

TR

EM

TR

EM

TR

Comerç

902

4.461

1.376

7.045

1.769

14.716

1.861

15.913

1.838

10.047

1.851

10.027

Hostaleria

142

453

313

776

366

1.391

436

1.755

451

1.752

474

2.862

Transports i comunicacions

104

888

149

1.122

273

1.429

300

1.487

309

1.529

315

1.518 1.630

Institucions financeres

5

564

6

728

12

1.357

11

1.503

10

1.546

12

Assegurances

16

162

19

182

12

42

9

38

9

42

8

27

Aux. financers, d'asseg. i APIs

63

214

127

290

294

929

402

1.337

439

1.508

387

1.199

Lloguers Serveis a les empreses

16

26

30

82

93

266

122

379

121

396

131

363

122

1.035

230

2.161

588

6.307

679

7.343

710

6.846

710

5.269

Administració pública

12

368

25

692

21

5.375

20

5.705

25

5.818

28

1.413

Ensenyament 2 Sanitat i veterinària

87

1.153

166

1.668

161

2.886

153

3.264

157

3.610

163

3.840

35

1.661

72

3.679

128

4.203

134

4.690

137

5.333

152

9.969

Serveis sanejament i neteja

30

904

38

1.029

55

1.990

59

2.198

62

2.479

67

2.685

Serveis socials

31

284

85

872

105

1.361

104

1.545

107

1.670

111

1.853

Cultura-lleure-esport

54

428

169

816

129

1.385

137

1.373

143

1.460

135

1.603

Serveis personals

92

340

175

592

280

1.134

306

991

294

939

287

962

Serveis domèstics

4

5

4

4

4

4

3

3

4

4

5

5

1.715 12.946

2.984

21.738

4.290

44.775

4.736

49.524

4.816

44.979

4.836

45.225

Total

2008 Activitat1 Comerç Hostaleria Transports i comunicacions Institucions financeres Assegurances

2009

2010

2011

∆ Empreses

∆ Assalariats

EM

TR

EM

TR

EM

TR

EM

TR

87-11

10-11

87-11

10-11

1.732 465 280

9.164 2.746 1.312

1.661 454 242

8.704 1.669 1.106

1.619 438 229

8.439 1.757 1.037

1.603 446 217

8.245 1.937 929

701 304 113

-16 8 -12

3.784 1.484 41

-194 180 -108

10 8

1.561 28

8 7

1.519 22

7 6

325 20

8 7

309 30

3 -9

1 1

-255 -132

-16 10 -50

Aux. financers, d'asseg. i APIs

109

380

106

419

106

463

104

413

41

-2

199

Lloguers

132

293

134

290

136

285

129

275

113

-7

249

-10

Serveis a les empreses

679

5.373

650

5.298

605

4.985

556

4.430

434

-49

3.395

-555

Administració pública

30

1.485

22

1.525

21

1.638

20

1.588

8

-1

1.220

-50

Ensenyament Sanitat i veterinària2

163

3.866

169

3.944

176

3.395

183

3.395

96

7

2.242

0

162 10.556

159

5.974

165

6.043

175

5.857

140

10

4.196

-186 17

Serveis sanejament i neteja

66

2.082

67

1.883

65

1.913

73

1.930

43

8

1.026

Serveis socials

113

1.853

119

1.952

119

2.158

123

2.207

92

4

1.923

49

Cultura-lleure-esport

139

1.659

124

1.536

115

1.447

118

1.415

64

3

987

-32

Serveis personals

261

932

251

904

255

964

250

913

158

-5

573

-51

Serveis domèstics

6

29

7

38

8

37

7

37

3

-1

32

0

4.355 43.319

4.180

36.783

4.070

34.906

4.019

33.910

2.304

-51

20.964

-996

Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Fins 1994 CCAE-74, de 2003 a 2007 CCAE-93 i a partir de 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la Seguretat Social. 2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables degut a la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 1987 Sanitat i veterinària 12,83%

Comerç 34,46%

Ensenyament 8,91%

Serveis a les empreses 7,99%

Serveis sanejament i neteja 6,98%

Altres 28,83%

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 2011 Serveis a les empreses 13,06%

Ensenyament Serveis socials 10,01% 6,51%

Sanitat i veterinària 17,27%

Comerç 24,31%

Altres 28,83%


98 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El Comerç segueix sent un dels pilars bàsics sobre el qual se sosté el terciari terrassenc, tant pel que fa al nombre d’establiments com pel que fa al volum de treballadors assalariats, reunint actualment el 38,8% del total d’empreses del terciari (1.559 a desembre del 2011) i el 24% dels treballadors assalariats en aquell sector. El Comerç augmenta el seu pes dins del sector Serveis ocupant actualment 8.122 persones i es manté com el primer subsector de tota l'estructura productiva terrassenca pel que fa als treballadors assalariats. En l’estructura productiva de la Ciutat, el Comerç representa, el 2011, el 17% dels llocs de treball dependent superant en més de 9 punts percentuals el predomini tradicional dels sectors industrials i posicionant-se (més de 5 punts respecte del segon sector en importància, la Sanitat) al capdavant del conjunt empresarial, on reuneix el 28% de centres de treball assalariat de la Ciutat. Des de l’any 1987 i fins al 1999 el Comerç gaudí d'un bon moment en la creació d'ocupació ja que es crearen fins a 4.769 llocs de treball; des d'aleshores, i fins a l'any 2002, el sector es mantingué estable, amb alguna lleugera pèrdua de treballadors. Entre el 2003 i el 2005 l’alça registrada ha estat falsejada en gran mesura per la incorporació d'un centre de cotització que aportava un gran nombre d'assalariats que, en realitat, no tenien el seu lloc de treball localitzat a Terrassa, tot i que s'hi comptabilitzaven. Així, s’arribà als prop de 16.000 assalariats al Comerç. Descomptant els darrers anys l'efecte distorsionador d'aquell centre de cotització, s’aprecia un manteniment dels assalariats entre els anys 2002 i 2007. A partir del 2008 (ja amb una nova codificació de les activitats) i pels efectes de la crisi econòmica global, s’observen rebaixes importants en empreses (-112) i assalariats (-861), tot i que en menor mesura que en d’altres sectors, cosa que n’ha fet augmentar el seu pes relatiu. Empreses ocupadores en el Comerç 1987-2011

Treballadors assalariats en el Comerç 1987-2011

09

07

05

03

01

99

97

95

93

91

89

87

11 20

20

20

20

20

20

19

19

19

19

19

19

19

09

07

11 20

20

20

03

01

99

97

95

93

91

05 20

20

20

19

19

19

19

19

89

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

19

19

87

18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 99

Evolució de l'estructura econòmica Comerç. 2006-2011

CCAE Sectors

2006

2007 CCAE

Sectors

2008

2009

2010

2011

Empreses ocupadores1

1.838

1.851

Empreses ocupadores1

1.671

1.616

1.574

1.559

% s/Total serveis

38,16

38,28

% s/Total serveis

38,37

38,66

38,67

38,79

% s/Total

24,72

25,01

% s/Total

24,99

26,06

26,66

27,56

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

50

Venda i reparació de vehicles

222

227

45

Venda i reparació de vehicles

209

192

192

180

51

Comerç a l'engròs

494

526

46

Comerç engròs, exc. vehicles

464

467

437

429

52

Comerç al detall

1.122

1.098

47

Comerç detall, exc. Vehicles

998

957

945

950

10.047

10.027

Treballadors Assalariats

8.983

8.549

8.291

8.122

% s/Total serveis

Treballadors Assalariats

22,34

22,17

% s/Total serveis

20,98

23,24

23,75

23,95

% s/Total

14,87

14,92

% s/Total

14,38

16,18

16,60

17,13

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

50

Venda i reparació de vehicles

1.483

1.546

45

Venda i reparació de vehicles

1.127

1.028

960

917

51

Comerç a l'engròs

3.265

3.462

46

Comerç engròs, exc. vehicles

3.215

3.019

2.961

2.855

52

Comerç al detall

5.299

5.019

47

Comerç detall, exc. Vehicles

4.641

4.502

4.370

4.350

5,47

5,42

5,38

5,29

5,27

5,21

Dimensió empresarial

Dimensió empresarial

Treballadors Autònoms2

3.719

3.741

Treballadors Autònoms2

3.221

3.107

3.162

3.153

% s/Total

25,67

25,56

% s/Total

22,95

24,08

25,15

25,70

CCAE-93

CCAE-09*

50

Venda i reparació de vehicles

382

370

45

Venda i reparació de vehicles

360

360

362

372

51

Comerç a l'engròs

674

710

46

Comerç engròs, exc. vehicles

729

718

756

761

52

Comerç al detall

2.663

2.661

47

Comerç detall, exc. Vehicles

2.132

2.029

2.044

2.020

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Els subsectors (CCAE-09, 3 dígits) més importants del Comerç pel nombre d’assalariats són: Comerç al detall d’altres articles en establiments especialitzats, Comerç al detall en establiments no especialitzats, Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats, Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic, Altres tipus de comerç a l’engròs no especialitzat, Comerç a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac i Manteniment i reparació de vehicles de motor que va perdent posicions en suportar pitjor la crisi. L’evolució de l’activitat comercial −com en general succeeix per a tot el terciari− es supedita essencialment a la consistència que atorga un determinat volum de negoci i a la dimensió empresarial. Així doncs, a la finalització de la conjuntura olímpica i, més encara, a la reforma de les figures impositives (1992) ha seguit un fort declivi del comerç de tipus familiar (sense treballadors assalariats), mentre que, per contra, a partir del 1994 es registrà un saldo positiu de les empreses amb personal dependent així com un manteniment de la dimensió empresarial mitjana per sobre de 5 treballadors per empresa. Deixant de banda


100 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

el trienni 2003-2005 per les raons ja esmentades, la dimensió empresarial es manté el 2011 al voltant de la xifra esmentada. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Comerç 1987-2011 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El darrer any, en un context molt desfavorable, només hi ha un subsector que ha creat llocs de treball per bé que ha estat de manera força modesta: Comerç al detall d’articles en establiments especialitzats. Destaca més la minva d’efectius d’alguns subsectors com Altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat (-41), Venda de vehicles de motor (-38), Comerç a l’engròs no especialitzat (-31) o el Comerç a l’engròs d’una altra maquinària, equips i subministraments (-30). El Comerç es caracteritza per ser un sector on els treballadors autònoms estan molt representats, així ho mostra la xifra del 25,7% que és la proporció de treballadors autònoms del Comerç respecte al total de treballadors per compte propi, per tant, és el sector econòmic que més pes té dins del nucli de treballadors autònoms. Malgrat això, el seu pes l’any 1999 era del 31,44%, amb la qual cosa es mostra un decreixement del seu paper en l'estructura econòmica de la Ciutat. Per a l'any 2011, el nombre de treballadors es manté pràcticament invariable respecte 2010 (-9). En línies generals, des del 1993 l'atur va mantenir una tendència decreixent assolint el mínim l'any 1999 amb 653 aturats. Des d'aquella data, l'augment dels aturats va ser progressiu fins assolir l'any 2003 els 1.007 efectius. Les dades del 2004 mostraven un trencament d’aquesta tendència ascendent amb un estancament del nombre d'aturats per sota del miler. Malgrat que el canvi de metodologia en la comptabilització dels aturats a partir de gener del 2005 els va ‘fer créixer’ altre cop, el 2007 tornaven a situar-se al voltant d’aquella xifra (1.051). Durant el 2008 es trenca amb aquella fita, creixent un 59% interanual (+659) i superant àmpliament el màxim assolit l’any 1993. La darrera dada disponible, ja amb la nova codificació des de 2009, situa en 2.449 els aturats en el sector i respecte del 2010 es registra un augment que torna a situar la xifra prop del màxim assolit el 2009 després de la lleu recuperació de l’any passat. La majoria dels aturats del sector es concentren principalment en el subsector del Comerç al detall (69%) i el Comerç a l’engròs (28,8%). Amb aquestes xifres, el Comerç concentra el 22% dels aturats dels serveis i l’11,4% del total d’aturats de Terrassa, essent el 3r subsector en nombre d’aturats darrere la Construcció i els Serveis a les empreses.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 101

Evolució de l'atur registrat1 Comerç. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011 2.800

CCAE-93 Agrupació

2006

2007

2008 CCAE-09

Agrupació

2009

2010

2011

2.400 2.000

Total2

1.038 1.051

1.678

Total2

2.592

2.339

2.449

% s/Total serveis

22,46 21,04

21,58

% s/Total serveis

24,87

23,67

22,12

% s/Total absolut

10,66 10,14

10,31

% s/Total absolut

12,26

11,86

11,43

273

185

190

400 0

1.600 1.200

09

08

07

06

10 11 20

20

20

20

20

05

20

03

02

01

04

20

20

20

20

58

99

64

00

60

98

Reparació d'ordinadors, etc.

96

95

97

1.687

95

704

1.575

20

345

700

1.712

20

228

820

Comerç detall, exc. vehicles

19

253

Comerç engròs, exc. vehicles

47

19

i intermediaris

46

19

1.333

19

823

19

785

Comerç a l'engròs

Venda i reparació de vehicles

19

i reparacions 51

45

19

Comerç al detall

93 94

800 50-52

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Durant el 2009 el sector de la Sanitat va perdre la posició de privilegi que havia obtingut en esdevenir el sector capdavanter dels Serveis i de tota l’estructura econòmica terrassenca (per raó del nombre d’assalariats). Les raons d’aquesta pèrdua són les mateixes que les del seu auge i rauen en l’enèsim transvasament de part dels seus centres de cotització cap a epígrafs corresponents a l’Administració Pública. De fet, no és el primer cop que es produeix aquest canvi de criteri en la classificació de centres de cotització, com es pot observar en les oscil·lacions que presenta la sèrie de dades del nombre d’assalariats del sector. Evolució de l'estructura econòmica Sanitat i veterinària. 2006-2011 Sectors Empreses ocupadores

2004 1

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

137

152

162

159

165

175

% s/Total serveis

2,84

3,14

3,72

3,86

4,05

4,35

% s/Total

1,84

2,05

2,35

2,55

2,79

3,09

Treballadors Assalariats % s/Total serveis % s/Total Dimensió empresarial

2

5.333

9.969

10.556

5.974

6.043

5.857

11,86

22,04

24,66

15,88

17,31

17,27

7,90

14,84

16,90

10,82

12,10

12,35

38,93

65,59

65,16

37,57

36,62

33,47

Treballadors Autònoms

238

258

236

248

270

274

% s/Total

1,64

1,76

1,68

1,92

2,15

2,23

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 2. Les brusques oscil·lacions en el nombre d'assalariats es corresponen amb canvis d'assignació del CCAE des del corresponent a l'Administració Pública cap la Sanitat o bé a la inversa. *Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Amb els canvis esmentats, que van representar una ‘pèrdua’ de 4.582 assalariats entre el 2008 i el 2009, la Sanitat va disminuir la seva representació dins de l'estructura productiva de la Ciutat. Pel 2011, les xifres mostren com el sector segueix a la baixa amb una xifra d’assalariats que cau per sota dels 6.000 tot i que, paradoxalment, alhora augmenti el nombre de centres de cotització fins als 175, la xifra més elevada mai assolida. Malgrat aquesta davallada en el nombre d’assalariats (-186, un -3%) el sector manté el seu pes dins els Serveis aplegant al 17,3% d’assalariats i en el conjunt de la Ciutat amb


102 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

més del 12%. Alhora, la dimensió empresarial baixa fins els 33,5 treballadors/empresa, seguint la davallada dels darrers tres anys. Per la seva banda, el nombre de treballadors autònoms és de 274, una xifra que va augmentant de mica en mica. Tanmateix, en l’actualitat els autònoms del sector només representen el 2,2% del total terrassenc. Empreses ocupadores en la Sanitat. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Sanitat. 1987-2011 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

200 160 120 80 40

10

08

20

06

20

04

20

02

20

00

20

20

95

97 19

93

19

19

19

91

89

87

19

20

19

10

08

06

20

04

20

02

20

20

97

00

20

19

93

95

19

91

19

89

19

19

19

87

0

Nombre mitjà d'assalariats per empresa en la Sanitat 1987-2011 70 60 50 40 30 20 10

0

9

8

7

6

1 20 1

20 1

20 0

20 0

20 0

20 0

5 20 0

4 20 0

3 20 0

2 20 0

0

8

1 20 0

20 0

19 9

7 19 9

5

4

3

6 19 9

19 9

19 9

19 9

1

0

9

8

2 19 9

19 9

19 9

19 8

19 8

19 8

7

0

Així doncs, tot i les dificultats tècniques que s'observen en les classificacions estadístiques, podem definir Terrassa com un centre sanitari comarcal de primer ordre pel que fa a aquest tipus d’activitat assistencial i generadora, per tant, de tot un seguit d’economies d’escala que sense dubte contribueixen a incrementar la terciarització de la ciutat. L'evolució de l'atur dins el sector mostra dos períodes diferenciats: del 1993 fins al 1999 quan es va assolir el mínim, a partir de l'any 2000 el nombre d'aturats ha anat augmentant, especialment aquell mateix any i a partir del 2002 seguint una evolució semblant a la de l'atur a la Ciutat i creixent fins el 2008. La lleugera davallada de 2009 l’hem de contextualitzar pel que fa a l’aplicació de la nova codificació, que té un epígraf exclusiu per a les activitats sanitàries quan abans aquestes es trobaven al mateix epígraf que els Serveis socials. El 2010 s’aprecia un nou augment de l’atur que té continuïtat el 2011 assolint una xifra de 324 aturats registrats que representa el 3% dels desocupats dels Serveis i al voltant de l’1,5% dins el total. En el futur caldrà veure de quina manera afecten a l’ocupació del sector les retallades pressupostàries en el sector sanitari.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 103

1

Evolució de l'atur registrat Sanitat. CCAE 2. 2006-2011

% s/Total absolut

2,31

2,43

1,71

% s/Total absolut

1,24

1,47

1,51

100 50

Sanitat i serveis socials

233

241

279

Activitats sanitàries

262

290

324

0

86

19 9

19 9

Font: OTG de Terrassa.

1

200 150

9

2,93

20 1

2,94

7

2,51

20 0

% s/Total serveis

5

3,58

20 0

5,02

3

4,82

20 0

% s/Total serveis

1

300 250

324

20 0

2011

290

9

2010

262

2

3

85

2009

Total

20 0

279

7

241

19 9

2007

233

5

2006

Total

2

400 350

CCAE09 Agrupació 2008

19 9

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

El grup dels Serveis a les Empreses presenta un saldo positiu amb 3.395 llocs de treball més respecte del 1987 (increment del 328%, dels més elevats dins els serveis), participant amb un 13,8% de l’estructura empresarial dintre del sector serveis, i en un 9,3% en l'ocupació assalariada de la Ciutat (4.430 assalariats). L’any 2005 s’assolí el zenit d’aquest creixement arribant fins als 7.343 assalariats (un 14,8% dels treballadors dels serveis) però, des d’aquell any, s’inicia un descens que ha reduït aquelles xifres. Concretament, entre el 2008 i el 2011 (úniques dades realment comparables amb la nova classificació d’activitats) s’aprecia un descens de 943 assalariats pels efectes de la crisi en un sector que, fins ara, havia patit en menor mesura les seves negatives conseqüències. El darrer any, la pèrdua d’assalariats es xifra en 555, un 11% menys. El teixit empresarial del sector Serveis a les Empreses ha augmentat un 355% des del 1987 donat que la darrera dada disponible les situa en 556. Malgrat aquest augment, el darrer any s’han perdut 49 empreses. Aquestes dades comporten una dimensió empresarial de 8 treballadors/empresa, una de les xifres més baixa de la sèrie. Treballadors assalariats en els Serveis a les empreses. 1987-2011

Empreses ocupadores en els Serveis a les empreses. 1987-2011

09

07

05

11 20

20

20

20

03 20

01 20

97

95

93

99 19

19

19

19

89

87

91 19

19

19

11 20

07

09 20

05 20

20

01

03 20

99 19

20

95

93

91

97 19

19

19

19

89

800 700 600 500 400 300 200 100 0 19

19

87

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0


104 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de l'estructura econòmica Serveis a les empreses. 2006-20111

Sectors

2006 2

Empreses ocupadores

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

710

721

679

650

605

556

14,74

14,91

15,59

15,55

14,86

13,83

9,55

9,74

9,86

10,48

10,25

9,83

Treballadors Assalariats

6.846

7.160

5.373

5.298

4.985

4.430

% s/Total serveis

15,22

15,83

12,55

14,40

14,28

13,06

% s/Total

10,14

10,66

8,60

10,02

9,98

9,34

9,64

9,93

7,91

8,15

8,24

7,97

1.280

1.235

1.196

1.177

1.223

1.233

8,84

8,44

8,52

8,59

9,73

10,05

% s/Total serveis % s/Total

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

3

% s/Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Inclou els Serveis de sanejament i neteja. *Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Dins d’un sector tan heterogeni com és aquest, el subsector que ha contribuït més a la pèrdua d'aquest sector en el darrer any ha estat el de les Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal (-334 assalariats) que és el que té més pes dins el conjunt del sector. Altres activitats que presenten un balanç negatiu enguany són: els Altres tipus de provisió de recursos humans (-114), Arrendament de la propietat intel·lectual i productes similars (-65), Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (-60) i, en menor mesura, Altres activitats professionals, científiques i tècniques no classificades (-27). En canvi, els subsectors que han tingut més guanys d’un any per l’altre, tot i el context recessiu, han estat: Serveis de tecnologies de la informació (+44), Activitats de seguretat privada (+35), Altres activitats de suport a les empreses (+29) i Anàlisis i assajos tècnics (+20). Nombre mitjà d'assalariats per empresa en els Serveis a les empreses. 1987-2011 14 12 10 8 6 4 2 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Les dades dels treballadors per compte propi mostren una xifra de 1.233 autònoms, 10 més que el 2010. Des de 2008 l’evolució ha estat ascendent i ha fet que la contribució dels treballadors per compte propi del sector al total de


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 105

l'estructura econòmica hagi anat creixent fins el 10% dels autònoms de Terrassa. La importància creixent d’aquest sector referma la tesi que Terrassa avui en dia representa un paper nodal dintre de l’estructura econòmica catalana. Així mateix, el seu desenvolupament corre en paral·lel a la terciarització de l'estructura empresarial de la Ciutat, producte de la creixent externalització de moltes de les activitats que formaven part de l'estructura de les empreses tradicionals.24 Evolució de l'atur registrat1 Serveis a les empreses. CCAE 2. 2006-2011

33,65

35,20

15,22

16,86

18,20

1.996 2.066 3.305

Serveis a les empreses

3.217

3.325

3.898

20 11

3.898

30,86

% s/Total absolut

20 09

3.325

% s/Total serveis

19,75 19,94 19,67

20 07

3.217

41,33 41,36 42,50

20 05

1.996 2.066 3.305

20 03

2011

19 93

72-74 Serveis a les empreses

2010

20 01

% s/Total absolut

2009

Total2

19 99

% s/Total serveis

2007

4.400 4.000 3.600 3.200 2.800 2.400 2.000 1.600 1.200 800 400 0 19 97

2006

Total2

CCAE2008 09 Agrupació

19 95

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

En tot el període analitzat, des del 1993 fins a desembre del 2008, el pes dels aturats del subsector sobre els aturats dels Serveis ha augmentat en paral·lel a la seva importància creixent. Així, en dotze anys ha passat de representar el 12% al 42% dins els Serveis i del 4% al 20% sobre el total d'aturats registrats a la Ciutat. A partir del 1999 s'enceta una clara tendència a l'alça del nombre absolut d'aturats que es reforça durant el 2008 fins a situar-los per damunt dels 3.300. Les dades dels anys 2009-2011, aplicant la nova classificació d’activitats i coincidint amb un creixement generalitzat de l’atur, porten la xifra d’aturats del sector prop dels 4.000 efectius, convertint-se, amb diferència, en el primer sector dels Serveis en nombre d’aturats (35,2%) i en el segon del global de l’economia terrassenca (18,2%) només per darrere de la Construcció.

El subsector de l’Ensenyament és el quart dins del terciari ja que compta amb 3.395 treballadors assalariats que es reparteixen entre 183 empreses amb una dimensió empresarial de les més elevades, 18,5 assalariats/empresa. La seva evolució respecte del 2010 ha estat nul·la en registrar-se idèntics assalariats. Hi destaquen especialment els subsectors de les Altres activitats d’educació i l’Educació primària, les quals conformen el 67% del sector.

Els altres subsectors dels Serveis són: - Les activitats dels Serveis Socials, igual que els sectors anteriors, han gaudit d'un important increment amb la consegüent creació de llocs de treball des del 1987. Les dades del darrer any mostren un lleuger augment (+49 assalariats) de les seves xifres a la contra del 24

Per aprofundir en aquest fenomen recomanem la consulta del monogràfic El sector dels Serveis a les empreses a Terrassa (pàg. 193) publicat a l’Informe de Conjuntura 2007.


106 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

context recessiu, assolint els 2.207 assalariats i els 123 centres de cotització. - El subsector de l’Hostaleria té actualment 1.937 treballadors assalariats, essent el sisè sector en importància dintre del terciari, i ocupant el 5,7% dels assalariats del sector. Respecte al 2010 es recuperen 180 assalariats després de la rebaixa superior als 1.000 efectius que hi hagué entre el 2008 i el 2009. Pel que fa a l’estructura empresarial, les darreres dades del 2011 situen en 446 els centres de cotització, la qual cosa comporta una dimensió de 4,3 treballadors per empresa. Els autònoms mantenen les seves xifres i amb un total de 1.052 representen el 8,6% del total d’autònoms. Malgrat la bona evolució d’aquestes xifres, l’atur del sector a desembre del 2011 assoleix xifres mai vistes, superant els 1.000 aturats. - El subsector dels Serveis de Sanejament i Neteja ocupa la setena posició en aplegar 1.930 assalariats en 73 empreses, de la qual cosa en resulta una dimensió empresarial mitjana força elevada, de 26,4 treballadors per empresa. Respecte al desembre del 2010 presenta un guany ben modest, de 17 assalariats. - Les activitats de Cultura-Lleure-Esport han evolucionat cap a un important creixement des del 1987 establint el seu pes relatiu dins dels Serveis en el 4%, la qual cosa suposa que sigui el vuitè sector en importància dins del terciari amb 1.415 treballadors i 118 centres. Això posa de manifest que la societat terrassenca està molt més abocada al consum de cultura i lleure. En el darrer any s’han perdut 32 llocs de treball tot i guanyar-se 3 centres resultant una dimensió empresarial de 12 treballadors/empresa. - El subsector de Transports i comunicacions es configura com el novè en importància dels Serveis ja que aporta fins al 3% dels assalariats, concretament 929 l'any 2011. El darrer any el subsector segueix rebaixant les seves xifres: després de la davallada patida entre el 2008 i el 2009 en què es van perdre més de 200 assalariats, enguany han estat 108. L'activitat més important del subsector és el Transport de mercaderies per carretera i servei de mudances que concentra el 44% del sector. Cal destacar d'aquest subsector la seva importància com a generador de llocs de treball per compte propi, transportistes, ja que l’any 2011 aplega el 8,7% del total d'autònoms (1.073), essent el quart subsector en importància.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 107

Consums: aigua, energia i residus 1. Consum d’aigua El consum d’aigua torna a davallar Terrassa després que l’any passat s’interrompés una caiguda de quatre anys de descensos consecutius. D’aquesta manera es retorna a la tendència a la baixa que s’inicia a partir del 2004 quan es va assolir un màxim de consum proper als 14 milions de m3. Els anys següents el consum ha anat disminuint a un ritme mitjà del 3,7% anual destacant la davallada propera al 10% del consum entre el 2007 i el 2008. Així, amb la xifra de 2010 (24,3 milions de metres cúbics consumits) es retorna a valors més propis de mitjans dels anys 90. Consum d'aigua a Terrassa Consum segons tipus d'ús. 2000-2010 m

Domèstic Industrial Comercial Altres usos1

3

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

7.672.913 3.507.125 1.237.576

7.848.173 3.442.921 1.246.304

7.923.259 3.232.914 1.287.980

8.151.628 2.896.376 1.359.491

8.350.071 2.741.230 1.439.756

8.250.069 2.540.005 1.406.951

8.095.926 2.351.670 1.388.821

8.042.395 1.970.054 1.349.211

7.791.669 1.555.546 1.228.436

7.865.875 1.255.723 1.245.424

7.947.479 1.073.967 1.261.588

1.373.656

1.390.601

1.310.433

1.476.520

1.402.018

1.107.855

1.265.757

1.234.616

777.436

1.122.474

881.523

Total

13.791.270 13.927.999 13.754.586 13.884.015 13.933.075 13.304.880 13.102.174 12.596.276 11.353.087 11.489.496 11.164.557

Est. Bombeig2

28.588.966 29.061.048 29.097.859 29.264.380 28.726.523 27.877.391 28.132.538 27.540.098 25.594.404 26.385.685 24.280.790

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat. 2. La unitat de mesura és kWh.

Per altra banda, en correlació amb el notable augment de població25, els abonats continuen creixent a un ritme proper a l’1% el darrer any, propiciant que el 2010 el nombre total d’abonats superi per primer cop els 98.000. Consum d'aigua a Terrassa. m 3 . 1995-2010 14.500.000 14.000.000 13.500.000 13.000.000 12.500.000 12.000.000 11.500.000 11.000.000 10.500.000 10.000.000 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Si ens fixem en les dades per sectors podem apreciar com el consum domèstic representa en l’actualitat prop del 71% del consum total d’aigua essent un dels dos sectors que augmenta la seva aportació respecte de l’any passat. 25

De les 213.129 persones empadronades a Terrassa l’any 2010, s’ha passat, l’any següent (2011), a una població total de 213.897 habitants.


108 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El segon ús en volum d’importància deixa de ser l’Industrial per passar a ser el Comercial. L’aportació d’aquest sector ha crescut respecte al total de manera continuada (recordem que 14 anys abans, el 1995, amb prou feines arribava al 4,6% del total) i el 2010 aporta fins l’11% i és l’altre sector que té una evolució positiva d’un any per l’altre, encara que sigui amb un augment de només un 1,3% més. Consum d'aigua a Terrassa Consum segons tipus d'ús. Variació interanual. 2000-2010 % 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 Domèstic

2,28

0,96

2,88

2,43

-1,20

-1,87

-0,66

-3,12

0,95

1,04

Industrial

-1,83

-6,10

-10,41

-5,36

-7,34

-7,41

-16,23

-21,04

-19,27

-14,47

Comercial 1 Altres usos

0,71

3,34

5,55

5,90

-2,28

-1,29

-2,85

-8,95

1,38

1,30

1,23

-5,76

12,67

-5,05

-20,98

14,25

-2,46

-37,03

44,38

-21,47

Total

0,99

-1,25

0,94

0,35

-4,51

-1,52

-3,86

-9,87

1,20

-2,83

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

L’industrial és el sector que presenta un descens més clar corroborant-se la tendència a la baixa endegada l’any 2000 pel tancament d’indústries que utilitzaven grans volums d’aigua en els seus processos productius (sobretot en el sector tèxtil) i els efectes negatius de la deslocalització i tancament d’empreses i de la reducció de l’activitat per l’actual crisi. Actualment només representa el 9,6% del consum i el darrer any davallen en més d’un 14% els metre cúbics consumits. Pel que fa als altres usos (consums d’aigua dels equipaments municipals i dels abonats amb aigua de propietat), després de la baixa del 2007 i, sobretot, el 2008 (Decret de sequera en vigor) es mantenen les xifres a la baixa (un 21,4% mennys de consum que el 2009) i actualment representa el 8% respecte al total del consum d'aigua de Terrassa. En resum, la reducció generalitzada del consum d’aigua és un altre dels efectes d’una crisi que ha fet minvar notablement l’activitat econòmica i els consums associats que comporta, entre ells, el d’aigua. Consum d'aigua a Terrassa Abonats segons tipus d'ús. 2000-2010

Domèstic Industrial Comercial 1 Altres usos Total

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

69.176 618

71.259 615

73.529 622

76.529 563

79.081 578

81.302 636

83.531 675

85.284 710

86.852 592

88.062 494

88.996 419

4.577 2.563

4.787 2.531

5.010 2.441

5.724 2.457

6.052 2.422

6.374 2.322

6.575 2.260

6.790 2.343

6.870 2.327

6.784 2.338

6.827 2.234

76.934

79.192

81.602

85.273

88.133

90.634

93.041

95.127

96.641

97.678

98.476

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 109

Respecte al nombre d’abonats, durant l’any 2010 han crescut prop d’1%, un increment inferior al de l’any anterior, que significa la incorporació en un any de 798 abonats nous. Tot i que la tendència encara és creixent, cal dir que aquest increment en el nombre d'abonats s’està produint els darrers anys de manera cada vegada més moderada com a conseqüència del ralentiment del creixement de la població i de la reducció al mínim de la construcció d’habitatges nous. El nombre d’abonats en el consum domèstic segueix essent el màxim representant de la proporció amb un 90,3%, amb una xifra que s’acosta als 90.000 abonats domèstics. Consum d'aigua a Terrassa Abonats segons tipus d'ús. Variació interanual. 1999-2010 % 1996/1997 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 Domèstic Industrial Comercial Altres usos

1

Total

3,02 5,28 5,05

3,01 -0,49 4,59

3,19 1,14 4,66

4,08 -9,49 14,25

3,33 2,66 5,73

2,81 10,03 5,32

2,74 6,13 3,15

2,10 5,19 3,27

1,84 -16,62 1,18

1,39 -16,55 -1,25

1,06 -15,18 0,63

-1,88

-1,25

-3,56

0,66

-1,42

-4,13

-2,67

3,67

-0,68

0,47

-4,45

2,98

2,93

3,04

4,50

3,35

2,84

2,66

2,24

1,59

1,07

0,82

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

En canvi, el nombre d’abonats en el consum industrial segueix caient, enguany un 15,2% (gairebé el mateix que l’any anterior), quedant-se en només 419 abonats industrials. Aquesta rebaixa porta la seva representativitat respecte al total d'abonats a una xifra mínima fins a la data d’avui del 0,4% del total. Consum segons tipus d'ús. 1990-2010 m

3

Domèstic

Industrial

Comercial

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0

Altres usos

Abonats segons tipus d'ús. 1990-2010 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000

Domèstic

Industrial

Comercial

Altres usos

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

0


110 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

En canvi, el sector comercial augmenta el nombre d’abonats, tot i que aquest no arribi ni a l’1% d’increment, reprenent la tendència a l’alça fins el 2008 en el qual hi hagué de manera continuada increments superiors al 3% anual. Actualment el sector comercial representa el 6,9% del total d’abonats. Pel que fa al nombre d’abonats en altres usos, la tendència és a una reducció de les xifres representant el 2,2% dels abonats. En resum, el creixement interanual dels abonats es manté, tot i que aquest augment és cada dia més modest. El consum d’aigua d’ús domèstic per habitant ha baixat notablement tot i l’important increment de població que ha protagonitzat Terrassa. El consum per capita es manté molt poc per damunt dels 37 m3/hab., quan l’any 1999 havia assolit un consum màxim de 44,4 m3/hab. Així doncs, la disminució del consum domèstic es correspon amb una disminució important del consum per capita. La rebaixa de més de 10 m3/hab. mostra l’efecte positiu que han tingut les campanyes de sensibilització en matèria d'estalvi i consum responsable de l'aigua. Consum d'aigua a Terrassa 1 Consum segons tipus d'ús. 1997-2010

3

Domèstic m /hab. 3

Industrial m /nre. ind.

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

43,71

44,05

44,40

43,68

43,61

42,68

42,72

42,59

40,96

39,71

38,73

36,79

36,91

37,16

1.969

2.106

2.216

2.261

2.282

2.228

2.087

2.117

2.075

1.988

1.678

1.430

1.276

1.154

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Mina Pública Aigües de Terrassa SA i Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. Les dades del nombre d'indústries són de l'INSS. Fins l'any 1995 s'empra la CCAE-74, del 1996 al 2008 la CCAE-93 i a partir del 2009 la CCAE-09.

Pel que fa al consum d’aigua per empresa industrial, també segueix la clara tendència a la baixa des de l’any 2001. Aquestes dades demostren el retrocés no només del consum d’aigua de la indústria terrassenca sinó també una reducció en el nombre d’indústries instal·lades al municipi i el canvi en l’estructura industrial de la ciutat. La reducció del consum d'aigua també la veiem reflectida en el consum per nombre d'indústries, que continua davallant: el darrer any passa dels 1.276 m3 per indústria del 2009, als 1.154 m3 del 2010. Consum d'aigua d'ús domèstic 1990-2010 m 3 /hab.

Consum d'aigua d'ús industrial 1990-2010 m 3 /nre. d'Ind.

45,0 44,0 43,0 42,0 41,0 40,0 39,0 38,0 37,0 36,0 35,0

2.400 2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1.000


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 111

2. Consum d’electricitat La liberalització progressiva del mercat de l’energia elèctrica (culminada el 2009) ha comportat una disminució de la fiabiliat de les dades de consum a nivell municipal en haver-se disgregat la seva comercialització. Comptant només amb les dades proporcionades pel que encara és el principal operador, el grup ENDESA, es pot produir un equívoc en els valors reals de consum ja que a Terrassa operen altres companyies amb una creixent activitat que, per força, en resten a l’antic monopoli elèctric. A més, hi ha un altre factor que afegeix imprecisió a les dades: la facturació conjunta dels rebuts del gas i l’electricitat (molt extesa a les empreses arran de la liberalització del mercat gasista des del 2004) ‘infla’ les dades de consum elèctric industrial mentre que, simultàniament, rebaixa les de consum de gas com es manifesta en el següent apartat. A més, cal esmentar que el 2009 les dades de facturació ofereixen una dificultat afegida en estar referides a la potència facturada i no al seu ús (domèstic, industrial, comercial…), raó per la qual es trenca la sèrie de dades fins ara mantinguda, circumstància que ens impedeix fer l’anàlisi pels diferents usos com fèiem fins ara. Consum d'electricitat a Terrassa 2001-2009 kWh Usos

2001

Domèstic Enllumenat públic1

269.491.930

Industrial Tracció i revendes2

206.514.902

Total

495.135.151

Potència

3

18.529.419

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

275.764.721 293.744.217 307.258.823

343.393.577

389.957.735

324.923.927

337.344.700

14.826.830

15.249.431

15.249.431

192.266.827 189.793.012 421.528.784

420.334.386

416.481.798

430.481.873

366.191.637

760.507.744

769.075.929

773.875.450

756.149.372

18.606.914

598.900

286.300

15.603.625 288.200

486.924.762 499.429.054 743.614.437

1r sem. 2009 2n sem. 2009

4

2009

<10kWh

193.810.353

85.429.722 279.240.075

>10kWh

108.504.403

33.432.761 141.937.164

Mitja tensió Total

92.155.786 394.470.542

144.183

92.299.969

119.006.666 513.477.208

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Companyies elèctriques. 1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també desapareguda) i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa més difícil esbrinar el consum corresponent a l'Enllumenat Públic. 2. Només FECSA. 3. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades. 4. Pel primer semestre les dades corresponen a l'empresa Endesa Distribución Eléctrica SL, pel segon semestre, a l'empresa Endesa Energia XXI.

Tenint en compte aquests condicionants, l’única anàlisi que podem fer ha de partir d’una nova perspectiva en què ja no parlarem de consums globals d’electricitat a Terrassa com fins ara (per les dificultats esmentades producte de la liberalització del mercat) sinó de consum per contractes, que veiem com el 2009 diminueixen de manera molt important. Concretament, si el nombre d’aquests havia anat creixent fins assolir el màxim el 2008 amb 106.646 contractes, el 2009 aquesta xifra es rebaixa fins els 89.362, un 16% menys, amb la consegüent reducció del consum global (-32%).


112 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Consum d'electricitat a Terrassa Contractes per usos. 2001-2009 Usos Domèstic Enllumenat públic1 Industrial Tracció i revendes Total Potència2

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

88.536

91.130

93.082

95.976

98.178

100.344

102.278

101.000

372

269

273

270

274

274

0

0

2.302

2.335

2.300

2.588

2.699

2.912

3.349

5.646

1

1

1

0

0

0

0

0

91.211

93.735

95.656

98.834

101.151

103.530

105.627

106.646

2009

<10kWh

83.649

>10kWh

5.712

Mitja tensió Total

1 89.362

Font: Grup Endesa. 1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també desapareguda) i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa més difícil esbrinar quants contractes hi ha d'Enllumenat Públic. 2. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades.

El consum d’electricitat per contracte ha experimentat una tendència general a l’alça, tenint en compte el que hem dit sobre la facturació conjunta de gas i electricitat que inflà les dades entre els anys 2004 i 2007, com podem veure en el cas de l’ús comercial/industrial. El 2009 el consum global per contracte es situa en els 5.746 kW/h, és a dir, a un nivell lleugerament superior al del 2003, concretament, 524 kW/h més per contracte. Consum d'electricitat a Terrassa per contracte segons usos 2001-2009 2001

2008

2009

Domèstic kWh/contracte 3.043,87 3.026,06 3.155,76 3.201,41 3.309,54 3.361,88 3.357,45 3.860,97 Comercial/Industrial kWh/contracte 84.352,61 81.059,52 79.908,64 152.678,66 146.513,22 135.508,86 128.540,42 64.858,60

41.000,72

Total

5.428,46

2002

5.194,70

2003

5.221,09

2004

7.523,87

2005

7.518,54

2006

7.428,53

2007

7.326,49

7.090,27

3.338,24

5.746,04

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Grup Endesa.

Per usos, s’observa com el domèstic no es veu afectat per l’augment de la facturació entre els anys 2004-2008 i puja de manera progressiva fins assolir un màxim el 2008 amb 3.860 kW/h per contracte i baixar el 2009 fins els 3.338 kW/h, altre cop a nivells del 2006.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 113

Consum elèctric d'ús comercial/industrial. 2001-2009 kWh/contracte

Consum elèctric d'ús domèstic 2001-2009 kWh/contracte 4.000 202.000 3.500 152.000 3.000

102.000

2.500 2.000 2001

52.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2.000 2001

2009

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

El consum per contracte d’ús comercial/industrial reprèn durant els anys 2008 i 2009 la tendència a la baixa que es registrava durant els anys 2002-2003 i que es veié falsejada entre el 2004 i el 2007 per la facturació conjunta de gas i electricitat abans esmentada. Les dades del 2009, 41.000 kW/h per contracte, marquen un mínim de consum en la sèrie, molt per dessota dels anys inicials de la dècada i en conseqüència amb la davallada de l’activitat econòmica que es ve registrant des del 2008.

3. Consum de gas canalitzat Des de l’any 2003 la liberalització del mercat produïda en el sector ha provocat que moltes empreses i particulars facturin el gas a d’altres companyies (Endesa, Iberdrola…) que han de pagar un peatge per l’ús de la xarxa. L’agregació de les dades de l’accés de tercers a la xarxa impossibilita distingirne els usos domèstic/comercial de l’industrial i saber quin pes de la facturació correspon a cadascun d’ells. Igualment, a partir del 2008 es considera tots els abonats com a tercers que accedeixen a la xarxa impedint-ne una lectura desagregada per usos. Consum de gas canalitzat a Terrassa Usos1. 1999-2010 milers kWh 1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Domèstic/Comercial

396.453

451.407 402.616 454.232 451.536 373.656 336.821 280.663 266.216 204.971

Industrial

603.988

578.349 520.023 514.174 137.493

Accés de 3rs a la xarxa Total1

30.381

21.117

18.248

10.369

2009

2010

1.360

373.691 370.848 506.457 505.759 442.857 521.797 696.021 590.466 1.000.442 1.029.756 922.640 968.406 962.720 774.885 864.395 804.670 719.442 728.128 696.021 590.466

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA. 1. A partir del 2003 s'inicia la liberalització del mercat gasístic amb l'aparició de 3rs amb accés a la xarxa. Des del 2009 la totalitat del mercat està liberalitzat perdent-se definitivament la distinció per usos (Domèstic/Comercial i Industrial).


114 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució del consum de gas canalitzat a Terrassa Abonats1. 1999-2010 Abonats 1999 Domèstic/Comercial

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

46.351 49.450 52.787 55.785 53.576 43.002 36.845 38.129 39.157

Industrial

73

77

80

217

Accés 3rs a la xarxa

52

11

12

12

4

5.292 19.388 28.303 29.396 30.357 70.497 70.986 71.686

Total

46.424 49.527 52.867 56.002 58.920 62.401 65.160 67.537 69.518 70.497 70.986 71.686

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA. 1. A causa de la liberalització del mercat, a partir del 2008 es consideren tots els abonats com 3rs que accedeixen a la xarxa.

Pel que fa a termes absoluts, durant l’any 2010, el consum de gas canalitzat segueix a la baixa i es situa en els 590 milions de kWh, amb una rebaixa respecte del 2009 d’un 15%, unes xifres que l’allunyen encara més del màxim de consum assolit l’any 2000. Pel que fa a les dades d’abonats, el nombre d’aquests segueix en augment i assoleix els 71.686, 700 més que l’any passat i 18.000 més que fa tot just deu anys. El consum per abonat baixa en correspondència amb la diminució del consum global, ara es situa en els 8.200 kWh/abonat quan havia arribat a assolir els 21.000 kWh/abonat. L’explicació d’aquesta disminució l’hem de cercar en el que hem comentat més amunt: la facturació conjunta de gas i electricitat (sobretot en empreses industrials) resta fiabilitat a les dades que tenim. Consum de gas canalitzat 1993-2010 Milers kWh

Evolució del nombre d'abonats 1993-2010

Domèstic/Comercial

Industrial

20 09

20 07

20 05

20 03

20 01

19 99

19 97

19 95

19 93

1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0

Accés 3rs a la xarxa

80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 10 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

4. Residus La recollida d’escombraries a Terrassa ha experimentat un important creixement els darrers anys, passant de les 68.092 tones recollides el 1991 a les 81.039 de 2010, és a dir, ha crescut en un 19%. Aquest creixement de la recollida ha estat inferior al de la població, que ho ha fet a un ritme superior passant dels 158.500 habitants als 213.897 actuals, és a dir, un 35% més. Els darrers anys, però, s’aprecia una davallada en la recollida des del màxim assolit el 2007, que correspon a la reducció de la recollida de residus domèstics. Concretament, es deixen de recollir 7.156 tones de residus (-8%) en el que és una clara manifestació de la reducció del consum a tots els nivells a causa de la crisi econòmica.


Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 115

Recollida d'escombraries 1991-2010 Tones 100.000 90.000 80.000 70.000

20 10

20 09

20 08

20 07

20 06

20 05

20 04

20 03

20 02