Informe de conjuntura de Terrassa 2011 by Foment de Terrassa SA (Ajuntament de Terrassa)

INFORME DE CONJUNTURA DE TERRASSA 2011 Foment de Terrassa, SA Observatori EconĂ˛mic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Terrassa, febrer de 2012

Equip redactor de l'Informe de Conjuntura de Terrassa 2011: Xavier Muñoz i Torrent, llicenciat en Geografia, magíster en Gestió Pública, cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST); coordinador de l'equip redactor de l'Informe Marc Armengol i Rabal, llicenciat en Geografia, postgraduat en Gestió de la mobilitat, magíster professional d’Estudis Territorials i Urbanístics, diploma de Tècnic Urbanista, tècnic-analista de l'OESST Enric Sanllehí i Bitrià, llicenciat en Geografia i Història, postgraduat en Intervenció i gestió del paisatge, tècnic-analista de l'OESST Manuel Ruano i Civico, suport administratiu de l'OESST Suport estadístic i capítol de Població: Dante Anton i Gil, llicenciat en Antropologia i en Publicitat i Relacions Públiques, tècnic estadístic Cartografia: Jesús Romero i Blasco, llicenciat en Geografia, cap del Servei de Cartografia i Població de l’Ajuntament Francesc-Xavier Pruñanosa i Moya, tècnic d’informàtica gràfica, cap de la Unitat de Cartografia Suport per al capítol d'Estructura de l'activitat econòmica: Domènec Escanilla i Escanilla, llicenciat en Ciències Econòmiques, cap del Servei d’empresa de Foment de Terrassa, SA Clara Serra i Moya, llicenciada en Psicologia, cap del Departament d’orientació de Foment de Terrassa, SA Maria Romañach i Munill, llicenciada en Psicologia, cap del Departament de Formació de Foment de Terrassa, SA Suport per al capítol d'Ensenyament: Joan Coma i Ainsa, llicenciat en Història, cap de Promoció i Innovació Educativa del Patronat Municipal d'Educació de Terrassa Monogràfic La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa Montserrat Borràs i Rodríguez, Secretaria executiva de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees Monogràfic La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa Santiago Royo Royo, Sots-delegat del rector al Campus UPC de Terrassa José Luis Melgosa Andrés, Cap del Servei de Premsa del Campus UPC de Terrassa Un agraïment especial per la col·laboració de: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Comissions Obreres, Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa, Promocions Industrials de Terrassa SA, Unió General de Treballadors, Campus UPC de Terrassa, Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Local de Barcelona, Projecte Perfil de Ciutat Foment de Terrassa, SA és una empresa certificada per la norma UNE-EN-ISO 9001:2000 (certificació FS 549538) per a la realització d'estudis i informes

ISO 9001 FS 549538

Correspondència i consultes: Foment de Terrassa, SA - Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa Carretera de Martorell 95, 3a planta - 08224 Terrassa Adreça electrònica: oest@terrassa.cat - Web: http://www.terrassa.cat/xifres Copyright del conjunt © Ajuntament de Terrassa Copyright específic © per a cadascuna de les Fonts referenciades Producció: Foment de Terrassa, SA, Ajuntament de Terrassa Disseny cobertes: Regidoria de Comunicació, Ajuntament de Terrassa i Prismàtic Arts Gràfiques, SA Imatge de portada: Mostra d’estam de Sala & Badrinas (Terrassa), estiu 1897/1898. CDMT núm. Reg. 14270 Impressió: Prismàtic Arts Gràfiques, SA ISSN: 2014-0266 Dipòsit legal: B-17108-2012 Drets reservats per a tots els països. No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la compilació en un sistema informàtic, ni la transmissió per qualsevol forma o mitjà, ja sia electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mitjans, ni el préstec, lloguer, o qualsevol altra forma de cessió de l’ús de l’exemplar, sense el permís previ per escrit dels propietaris del copyright.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 5

Presentació Responsabilitat territorial Sobre l’estela d’una crisi que s’estén més enllà de l’àmbit nacional, 2011 tampoc podrà ser recordat com voldríem. La disminució dràstica dels ingressos de les administracions (augment del deute i la dependència creditícia i, fins i tot, tensions de caixa), a causa del retraïment d’activitat econòmica i del consum, i de les perversions dels mercats, ha repercutit sobre el finançament del sector públic, reduint a allò essencial la seva capacitat inversora, i conseqüentment, restringint el seu marge d’actuació compensatòria en el camp de la millora de les infraestructures o dels serveis; trasbalsant també els marges per a polítiques socials. A més, la feblesa de la banca ha restringit encara més el crèdit i la capacitat d’expansió de l’activitat. I a Terrassa aquest panorama s’ha visualitzat en un saldo creixent de l’atur, tot i la reducció a la meitat del ritme de destrucció de llocs de treball de les empreses del municipi. L’atur a Terrassa ha presentat durant 2011 un augment pròxim al 9%, això és al voltant de 1.700 aturats més que l’any anterior; significant nous màxims històrics, i situant la taxa de desocupació al voltant del 19% de la població activa. Dels més de 21.421 aturats registrats a desembre, prop d’un 39% ho eren per un període superior a l’any, un 83% tenia estudis bàsics o per dessota, i gairebé un 43% no disposava de cap prestació per desocupació, de forma que l’atur estructural pot superar en escreix el 50% dels demandants de feina. Les dificultats d’inserció reclamen, doncs, més esforç en la qualificació de treballadors, en l’impuls de l’emprenedoria i en l’atracció de nous capitals d’inversió que suposin la creació neta de riquesa i treball. El gran contingent d’aturats prové principalment de la contínua davallada del sector de la construcció i d’activitats complementàries del terciari, que segueix sent cruent; però no només: les dificultats del sector públic han reportat el degoteig també en activitats especialitzades dels serveis. L’estructura empresarial presenta minves en tots els grans sectors, i en conjunt a l’entorn d’un 5%, que, si bé és greu, resulta notablement inferior al que es registrà per al 2010, que, en termes de llocs de treball, representà una caiguda de més del doble que durant el 2011. També menor pel que fa al nombre d’autònoms. Així doncs, ens hem de fixar en aquest comportament, que modula la capacitat generativa terrassenca i que, tot i de signe negatiu, en general ho ha estat menys que en l’exercici anterior. La sortida local a la crisi s’ha de fonamentar en elevar aquesta capacitat generativa al màxim i, en especial, en aquells sectors de l’economia productiva que més treball poden crear entre el personal menys especialitzat i que, a banda, pot oferir-li una reconversió professional més enllà de la seva participació en les cadenes de fabricació. De fet, el sector industrial és el que, a grans trets, ha presentat millors resultats, malgrat els símptomes de recuperació són encara insuficients.

6 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Hem d’exhortar, per tant, a la responsabilitat social de les empreses i, molt en especial, la seva dimensió territorial. L’assumpció clara del seu paper en l’estructuració del territori és clau per a la creació d’una atmosfera laboral positiva que permeti la superació de la crisi, com a condició indispensable per afrontar el canvi de model productiu. Cal fer més transparents les actituds constructives d’empresaris i de treballadors mitjançant la seva corresponsabilitat en la inversió dels saldos negatius i la configuració d’un nou escenari generatiu de l’economia local, que no abandoni els valors de l’enginy industrial tradicional ni la seva capacitat per a la innovació. Una innovació que ha de ser capitalitzada en nous coneixements, nous processos, nous productes i nous serveis competitius en l’esfera econòmica, però també en la seva repercussió en el desenvolupament social. I aquest esforç és del tot necessari que esdevingui, ja no com a part d’una conjuntura de sacrifici, sinó com una condició sine qua non, pròpia del mode de producció del s. XXI, d’un esquema basat en la consciència del què es fa, del com es fa i del per què es fa, i del què representa per al sosteniment de les xarxes productives i de les cadenes de valor. Fins i tot per a la generació de cercles virtuosos que revolucionin l’economia, com a instrument essencial per mantenir i millorar el benestar de la comunitat i de tots i cadascun dels seus membres. Aquesta corresponsabilitat no s’ha de mesurar només per una regulació salarial dels treballadors, pel marge de beneficis de les empreses o per l’augment de les càrregues fiscals, sinó també pel comportament dels ciutadans en l’aprofitament adequat dels béns públics, sense abusos ni picaresques; ni tampoc en la destrucció, deteriorament innecessari o ús inapropiat d’aquells béns responent només a interessos particulars. És precís donar més eficiència als recursos i fer més eficaces les polítiques, i generalitzar el concepte de justícia social, procurant pel manteniment ambiental i per la lluita contra qualsevol acte contrari a la legalitat, en tots els seus graus. Les dificultats reclamen, per tant, més responsabilitat territorial que faci de la recuperació una obra col·lectiva i engrescadora. Tot i la conjuntura adversa, Terrassa no ha deixat ni deixarà d’esmerçar esforços per augmentar la disponibilitat dels recursos a la producció, per facilitar encara més l’endegament de nous negocis o el manteniment de les bones trajectòries dels existents. També en el sosteniment dels programes bàsics d’orientació personalitzada a aquells que cerquen feina i a la seva formació en aspectes i sectors que més poden afavorir l’èxit professional, així com en la contractació directa de plans d’ocupació; però també en l’impuls de les polítiques de consolidació d’empresa i en el foment de zones per al desenvolupament econòmic, com la planificació i execució de nous espais per a l’activitat o la reconceptualització de zones on hi ha de convergir la producció amb la innovació, amb la capitalització i l’aplicació del coneixement, amb la voluntat d’enfortir la competitivitat territorial i, a la vegada, la seva capacitat en la vertebració d’una comunitat cohesionada i sostenible. CARME LABÒRIA i ROJAS, Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació Consellera-delegada de Foment de Terrassa SA Terrassa, febrer de 2012

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 7

Índex Pàgs. Introducció Població

9 15

Estructura de l'activitat econòmica I. Reconversió i diversificació de l'economia local 1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalment industrial 2. Balanç global d’efectius humans: volum d’ocupació assalariada i dimensió empresarial 3. Els canvis en l’estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers 4. La iniciativa autònoma i l’autoocupació II. Atur registrat i contractacions de treballadors 1. Atur registrat: l’impacte més colpidor de la crisi econòmica 2. Contractació de treballadors 3. La incorporació de mà d’obra estrangera en el mercat de treball de Terrassa 4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats 5. Orientació i formació per a la inserció

25 27 36 39

44 52 59 65 68

III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals

IV. Els sectors al detall 1. La indústria 2. La construcció 3. Els serveis

75 76 91 95

Consums: aigua, energia i residus 1. Consum d'aigua 2. Consum d'electricitat 3. Consum de gas canalitzat 4. Residus

107 111 113 114

Rendes 1. Renda familiar disponible bruta 2. Renda familiar disponible bruta per habitant 3. Rendes declarades en l'IRPF

119 120 122

8 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Pàgs. Mobilitat i transports 1. Introducció 2. Transport públic interurbà 3. Transport públic urbà 4. Ús de la xarxa viària 5. Parc de vehicles 6. Cens de conductors 7. Mobilitat quotidiana de la població

127 130 138 142 144 147 148

Territori, urbanisme i habitatge 1. Introducció 2. Habitatge 3. Locals comercials 4. Locals industrials 5. La valorització del sòl 6. Usos del sòl a Terrassa

171 173 182 183 187 188

Ensenyament i recerca 1. Introducció 2. L'ensenyament no universitari 3. L'ensenyament universitari 4. La recerca 5. La formació de treballadors

195 196 199 202 204

Monogràfics: La ciutat com agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa La recerca i la innovació al Campus de la UPC de Terrassa

207 215

El perfil de la ciutat. Indicadors bàsics de qualitat de vida

225

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 9

Introducció La ciutat de Terrassa és a l’extrem nord-occidental de la segona corona metropolitana, al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, a 30 Km de Barcelona per carretera i a 45 minuts en tren des del seu centre. Amb més de 213.800 habitants, és, a més, la quarta ciutat catalana en població, i la seva àrea d'influència, dins el conjunt barceloní, arriba a reunir al voltant de 390.000 habitants, fent que en el total del conjunt de la Regió Metropolitana es posicioni com una de les concentracions de població més importants i constitueixi un districte econòmic ben diferenciat. Terrassa a Europa

Terrassa

Barcelona

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

El creixement de la ciutat ha anat íntimament lligat a la Revolució Industrial. En les albors del segle XX, les factories de Terrassa van ser pioneres en la producció tèxtil i en l'adaptació dels processos artesanals a la modernitat industrial de les màquines de vapor; una modernitat que es va concebre lligada al progrés tecnològic i al desenvolupament de personal capacitat per atendre la febril activitat industrial. Així, el 1902, l'impuls industrial terrassenc creà l'Escola

10 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Industrial, amb estudis tècnics superiors, que posteriorment ha constituït el nucli central de l'actual Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a la Ciutat. Així doncs, la condició industrial ha impregnat la imatge i el caràcter actual de Terrassa, això és, les seves fortaleses i les seves debilitats pel que respecta a la seva estructura econòmica i social. Terrassa a Catalunya

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

Tanmateix, el creixement demogràfic de Terrassa, paral·lel al desplegament industrial, fou especialment rellevant durant els decennis posteriors a la Guerra d'Espanya. Des del final de la contesa fins a l'acabament de la dictadura, la població de la Ciutat va créixer més d'un 300% (120.000 persones en 40 anys). Aquest ràpid creixement no s'explica únicament pel manteniment d'un saldo vegetatiu positiu, sinó per l'atracció de gran part del moviment migratori que va rebre Catalunya a la postguerra, fenomen que està estretament relacionat amb l’evolució de la industrialització. Tant és així que l'últim padró d'habitants mostra com encara ara més d’un 36% dels terrassencs no són nascuts a Catalunya, la qual cosa indica que un dels trets principals de la societat terrassenca és la seva marcada diversitat cultural. A aquell sobtat creixement demogràfic d’aquells anys hi va correspondre l'aparició d'una caòtica estructura urbana, que ha imprès una peculiar imatge en el paisatge terrassenc de barreja desordenada d'habitatges i indústries. L'escassa planificació d'aleshores i la proliferació de promocions urbanístiques irregulars, van repercutir en greus mancances d'equipaments i serveis bàsics, que van degenerar en la localització suburbial de borses de població desatesa. Els problemes de desestructuració familiar i d'exclusió social que encara es detecten a la Ciutat són una clara rèmora d'aquella època, aspectes que han estat i són motiu constant de preocupació per part dels gestors públics locals.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 11

Mapa de la divisió de Terrassa en districtes

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d’Informació Territorial i Població.

Rere el desarrollismo succeí l'inici de la crisi dels 70 i Terrassa, com la majoria de les comunitats locals especialitzades en sectors industrials tradicionals, va començar a mostrar nivells d'atur molt elevats. Posteriorment, el lent procés de reconversió industrial i la diversificació de l'economia local va contenir l'atur i el va reduir fins al màgic 92, quan la taxa de desocupació va arribar al 12,3%, el primer dels mínims històrics de l'última dècada. Malgrat tot, rere la bonança olímpica, va començar una altra recessió, per elevar de nou l'estoc de treballadors disponibles més enllà del 17% durant el 1993. Els últims anys del segle XX i primers del XXI, gràcies a la recuperació de l'activitat productiva, van constituir una nova etapa de generació de treball, molt relacionada amb una nova expansió urbana i la construcció. L’atur registrat a la Ciutat, en termes generals, disminuí fins arribar a un nou mínim històric del 7,5% de la població activa (maig del 2000); a la vegada que la població ocupada augmentava de manera important, situant la taxa d'ocupació per l’any 2001 al voltant del 57,5%. Aquest creixement net de l'ocupació elevà Terrassa al tercer lloc entre les ciutats de Catalunya amb més nombre de treballadors assalariats. A partir del 2007, però, tots els indicadors mostren signes clars d’esgotament del model de creixement dels darrers anys: la taxa d'atur s’incrementa situant-se per sobre del 18%. Alhora, l'estructura productiva es comença a aprimar, tant pel que fa a empreses com a treballadors, frenant bruscament la dinàmica expansiva dels darrers anys i encetant una etapa recessiva de la qual encara no en coneixem l’abast.

12 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

La transformació de l'estructura empresarial s'ha encarrilat cap a la diversificació productiva i a la terciarització de la Ciutat. L’aclaparador predomini de la indústria tèxtil dels 70 va haver de deixar pas en els decennis posteriors, per un costat, a l'increment del pes en les estructures d'altres activitats industrials i, d'un altre, i molt simptomàticament, a la puixança de les activitats terciàries, de forma que avui en dia es pot afirmar que Terrassa és molt més que una ciutat industrial. El reencaix generalitzat de la indústria, especialment pel que fa referència a les modificacions de processos interns de les empreses i a la introducció de noves tecnologies, ha produït, entre altres coses, un empetitiment de la dimensió mitjana empresarial en el sector secundari, a la vegada que també ha generat un creixement del nombre d'empreses en el terciari, produïda d'una banda, pel creixement de la demanda de serveis comercials i personals, però també pel procés d'externalització d'activitats terciàries de les empreses industrials. En general, doncs, podem parlar d'un nou tipus d'empresa creada en consonància amb la diversificació del teixit industrial i el capital local, que té restriccions locacionals importants immutables freqüentment a una xarxa comercial consolidada o a una determinada tradició. Aquesta mateixa evolució ha portat els responsables de l'Administració i de les Institucions del municipi al plantejament d'instruments concertats per al desenvolupament positiu de l'estructura socioeconòmica local. El conjunt d'aquests instruments ha permès tractar tots els elements de promoció econòmica: des de l'oferta de sòl industrial públic de nova creació i el replantejament del sistema fiscal, fins a la implantació de polítiques integrades per a la inserció laboral i la creació de petites i mitjanes empreses. Cal destacar, amb tot, la redacció d'un marc de cooperació estratègica -El Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa (PECT)-, fonamentat, entre altres elements, pel desenvolupament de Terrassa com a ciutat Universitària, és a dir, propugnar l'acoblament d'una ciutat emprenedora de llarga tradició industrial a un suport científic i tecnològic suficientment potent i innovador com per garantir la reconversió empresarial i fer consistent una aposta de futur en permanent revolució. Per tot això, el manteniment d'una tradició politècnica pel que fa a la formació de quadres empresarials i tècnics i la seva extensió a noves àrees de coneixement és un factor de necessària referència. Centres de cinc Universitats es localitzen a Terrassa: el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya i els centres de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i de la Universitat Oberta de Catalunya, juntament amb l'Escola Universitària d'Infermeria de la Creu Roja, l'Institut del Teatre i l'Escola Superior de Cinema, i altres centres superiors d'investigació, conformen en conjunt una comunitat acadèmica de més 17.000 persones. La necessitat de disposar de suficients recursos i espais de relació, per al desenvolupament de noves especialitats, noves línies d'investigació, noves fórmules d'aplicació professional dels continguts universitaris, han reclamat de la Ciutat l'exercici d'un esforç compartit per materialitzar la localització de la majoria dels serveis en un eix urbà diferenciat i en l'assaig de noves unitats operatives per a l'ajustament de la investigació al desenvolupament econòmic local.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 13

Del Pla Estratègic de la Ciutat de Terrassa n’ha derivat ja una tradició en la cooperació estratègica, que s’ha traduït en un desenvolupament de plans estratègics sectorials i en la redacció de documents de futur participats pels actors econòmics i socials, que han permès reunir criteris coincidents en les grans línies de desenvolupament del municipi en cadascun dels àmbits i en el seu context territorial. Evolució dels processos de planificació estratègica a Terrassa Pla estratègic general

Desenvolupament sectorial inspirat pel PECT Processos i plans sectorials

Revisions de contingut Reordenació d'objectius Avaluacions

Nova planificació, nous plantejaments

1992

1994-2004

2006

2007

PECT

Agenda 21

Informe Bases per a la reflexió estratègica sobre desenvol. futur

Pla estratègic de la Ciutat de Terrassa

POUM

PLA DE

Aposta de ciutat

2008-2009

2010

Pla de la Innovació

Orbital 40

MANDAT Nou PE Comerç Urbà

TPEC Projecte Educatiu

Nou Pla Ciutadania

Pla Director Mobilitat

Pla d'Igualtat

Pla Societat Informació

Polígons d'Activitat

Pla Acció Ambiental Pla Ciutadania

MESURES PRIORITÀRIES DAVANT LA CRISI

Pactes Terr. Ocupació POEC, etc… Noves reflexions estratègiques --> Contínuum estratègic + Èmfasi en el desenvolupament econòmic

+ Èmfasi en el desenvolupament social

Font: Observatori Econòmic i Social de Terrassa, 2011, sobre la base del document La planificació estratègica a Terrassa. De perifèria a lloc central, 2008

En consonància amb aquest caràcter universalitzador de l'esperit terrassenc, la progressiva globalització de l'economia i les comunicacions ha obligat a analitzar contínuament tots els aspectes del desenvolupament local des d'una perspectiva cada cop menys localista, d'una banda, determinant el paper de la Ciutat en el seu context comarcal, refermant el seu paper articulador del territori en la teranyina urbana de Catalunya, i, d'una altra, participant de l'entorn metropolità de Barcelona, que ha de portar la Ciutat a garantir la seva participació en decisions col·lectives que tenen a veure essencialment amb la seva connectivitat amb l'escala global, com són l'ampliació de les grans infraestructures de transports i comunicacions: l'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport internacional d’El Prat, la localització de les estacions del tren d'alta velocitat o el desplegament dels eixos viaris de primer ordre, així com també en la connexió, extensió i generalització de les xarxes modernes de telecomunicacions, que han de convertir la Regió Metropolitana de Barcelona en un centre logístic de primer ordre en el sud d'Europa. La rellevància del paper de Terrassa en el marc metropolità es veu doblement reforçada per l'execució del nou disseny urbà, que té i tindrà necessàriament importants repercussions en l'atracció de noves localitzacions industrials, atès que el municipi esdevindrà en els propers anys la primera reserva de sòl i

14 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

sostre de l’entorn barceloní. Seran, doncs, els polígons d'activitat econòmica més moderns i els primers que es concebin, resolent, per exemple, els sistemes de comunicació telemàtica que afavoreixin la ubicació d'empreses basades en les TIC, o els serveis complementaris a les activitats professionals relacionats amb les condicions de gènere. Aquests aspectes i l'interès pel desenvolupament de nous sectors de l'economia han marcat l'impuls en els darrers anys del Pla de la Innovació de Terrassa, com a un nou exercici de reflexió estratègica necessari per a la reformulació de la ciutat com a un sistema d'innovació potent, basat en l'impuls a la creativitat i enfocat a la competitivitat del territori i a la qualitat de vida de la comunitat que hi conviu, i que ha comportat també la presa de decisions sobre el desenvolupament de les noves àrees d’activitat econòmica i molt en especial sobre el desenvolupament al nord de la Ciutat, primer, del Parc Audiovisual de Catalunya, per conformar, després el nucli principal de l’actual Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT)-Orbital 40, amb l’emergència d’una nova iniciativa concertada, entre administracions, universitats, centres tecnològics i empreses, amb la clara voluntat de consolidar el sistema d’innovació local i els pilars del desenvolupament futur de l’economia terrassenca.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 15

Població La població de Terrassa (213.897 habitants) ha experimentat un creixement, entre l’1 de gener de 2010 i l’1 de gener de 2011, de 768 persones (l’any anterior va créixer en 1.336). Es tracta del creixement més baix dels darrers anys i confirma la tendència d’una estabilització de la població total, iniciada ja l’any 2010. En termes relatius, aquest creixement és d’un 0,36% respecte el període anual anterior: una xifra més pròpia de mitjans del anys 90, just abans del període de forts increments poblacionals viscuts per la ciutat de Terrassa fins a finals de la dècada passada. Evolució de la població.Terrassa. 1994-2011

Data

Població

Increment absolut

Increment relatiu

1/01/1994

161.428

1/01/1995 1/05/1996

162.327

899

0,56%

163.862

1.535

0,95%

1/01/1997 1/01/1998

164.100

238

0,15%

167.548

3.448

2,10%

1/01/1999

169.987

2.439

1,46%

1/01/2000

172.807

2.820

1,66%

1/01/2001

175.649

2.842

1,64%

1/01/2002

179.967

4.318

2,46%

1/01/2003

185.636

5.669

3,15%

1/01/2004

190.828

5.192

2,80%

1/01/2005

196.053

5.225

2,74%

1/01/2006

201.442

5.389

2,75%

1/01/2007

203.852

2.410

1,20%

1/01/2008

207.663

3.811

1,87%

1/01/2009

211.793

4.130

1,99%

1/01/2010

213.129

1.336

0,63%

1/01/2011

213.897

768

0,36%

Evolucióde dela lapoblació. població. Terrassa. Evolució Terrassa.1996-2011 1996-2011 220.000 210.000 200.000 190.000 180.000 170.000 170.000 160.000 160.000 9 1 1 6 7 8 0 2 9 0 3 4 5 6 7 8 9996 9997 9998 9999 0000 0001 0002 0003 0004 0005 0006 0007 0008 0009 0110 0111 /119 /119 /119 /119 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 /220 55/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ /0011/ 0 / 0 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/ 11/

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Increment de la població en %. Terrassa. 1999 - 2011 . 3,15%

3,50% 3,00%

2,80%

2,46%

2,74%

2,75%

2,50% 2,00% 1,46%

1,50%

1,66%

1,87%

1,64%

1,99%

1,20%

1,00%

0,63% 0,36%

0,50%

20 11 1/ 01 /

20 10 1/ 01 /

20 09 1/ 01 /

20 08 1/ 01 /

20 07 1/ 01 /

20 06 1/ 01 /

20 05 1/ 01 /

20 04 1/ 01 /

20 03 1/ 01 /

20 02 1/ 01 /

20 01 1/ 01 /

20 00 1/ 01 /

1/ 01 /

19 99

0,00%

Les ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona, en general, han tingut increments de població molt petits, o fins i tot descensos (Barcelona ha perdut 3.889 habitants i l’Hospitalet 2.577). En termes relatius, el municipi de Mataró supera a Terrassa, amb un creixement anual del 0,78%.

16 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de la població Municipis de la província de Barcelona. Dades Absolutes. 1996-2011

Ciutat Badalona Barcelona

1996

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

210.987

214.440

214.874

218.553

221.520

216.201

215.329

219.547

218.886

219.786

1.508.805 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448

Hospitalet de Llob., l'

255.050

246.415

250.536

252.884

248.150

251.848

253.782

257.038

258.642

Mataró

102.018

111.879

114.114

116.698

118.748

119.035

119.780

121.722

122.905

256.065 123.868

Sabadell

185.798

191.057

193.338

196.971

200.545

201.712

203.969

206.493

207.338

207.721

Sta Coloma de Gram.

123.175

116.012

116.503

118.129

119.056

116.765

117.336

119.717

120.060

120.824

Terrassa

163.862

184.829

189.212

194.947

199.817

202.136

206.245

210.941

212.724

213.697

Font: INE. Dades de població a 1 de gener.

Evolució de la població. Municipis de la província de Barcelona. 1996-2011. Índex 19961 135 130 125 120 115 110 105 100 95 90 1996

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Badalona

L'Hospitalet de Llob..

Mataró

Sta.Coloma de Gram.

Terrassa

Sabadell

2010

2011

Font: INE. Dades a 1 de gener. 1. L’índex 100 correspon a la població a 1 de gener de 1996 segons l’INE.

El creixement natural de la ciutat (la diferència entre els naixements i les defuncions) entre 2010 i 2011 és de 1.236 habitants, 286 menys que l’any anterior (1.522 se’n van registrar l’any 2009). Aquesta caiguda ha estat provocada pel descens del nombre de naixements: de 3.017 de l’any anterior s’ha passat a 2.816 (-201). Aquest fet succeeix per segon any consecutiu i, si mirem més enrere, no trobarem un altre període amb descens dels naixements fins l’any 1995. Evolució del moviment natural de la població Terrassa. 2000-2010 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2000

2001

2002

2003 Naixements

2004

2005 Defuncions

2006

2007

2008

Creixement Natural

2009

2010

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 17

Evolució del moviment natural Terrassa. 1981-2010 Any

Naixements

Defuncions

Creixement natural

1981

2.321

1.145

1.176

1982

2.163

1.073

1.090

1983

2.020

1.130

1984

1.861

1985

1.785

1986

Any

Naixements

Defuncions

Creixement natural

1996

1.596

1.262

334

1997

1.704

1.309

395

890

1998

1.729

1.285

444

1.194

667

1999

1.811

1.356

455

1.059

726

2000

2.049

1.371

678

1.803

1.144

659

2001

2.096

1.332

764

1987

1.723

1.150

573

2002

2.223

1.422

801

1988

1.658

1.198

460

2003

2.346

1.436

910

1989

1.626

1.197

429

2004

2.651

1.472

1.179

1990

1.824

1.142

682

2005

2.717

1.539

1.178

1991

1.705

1.208

498

2006

2.810

1.460

1.350

1992

1.586

1.273

313

2007

2.919

1.569

1.350

1993

1.559

1.224

335

2008

1994

1.466

1.194

272

2009

3.086 3.017

1.530 1.495

1.522

1995

1.463

1.239

224

2010

2.816

1.580

1.236

1.556

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

La taxa bruta de natalitat de Terrassa confirma la seva tendència decreixent iniciada l’any 2009, de la mateixa manera que s’ha produït en l’àmbit de Catalunya i d’Espanya. Terrassa ha passat, durant tot l’any 2010, de 14,2 naixements per mil habitants a 14,1. D’altra banda, les defuncions durant l’any 2010 han experimentat un increment de 85 persones : han passat de 1.495 a 1.580. Aquesta pujada, sumada amb el descens dels naixements, provoca la caiguda ja esmentada del creixement natural de la població respecte l’any anterior. Evolució de la natalitat1 Comparativa. 1997-2010

Any

Terrassa

Catalunya

Espanya

1997

10,2

9,3

1998

10,2

9,2

1999

10,5

9,6

9,5

2000

11,7

10,2

9,9

2001

11,6

10,3

10,0

2002

11,9

10,6

10,1

2003

12,2

11,1

10,5

2004

13,5

11,4

10,7

2005

13,5

11,6

10,8

2006

13,8

11,7

11,0

2007

14,1

11,7

11,0

2008

14,6

12,2

11,4

2009

14,2

11,5

10,7

2010

14,1

11,2

10,3

Evolució de la natalitat. 1997-2010

Font: Ajuntament de Terrassa, INE. 1.- Naixements per mil habitants.

15,5 15,0 14,5 14,0 13,5 13,0 12,5 12,0 11,5 11,0 10,5 10,0 9,5 9,0 8,5 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Terrassa

Catalunya

Espanya

18 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de la mortalitat1 Comparativa. 1997-2010 Any

Terrassa

Catalunya

Evolució de la mortalitat. 1997-2010

Espanya 10,0

1997

7,8

9,0

9,1

1998

7,6

9,0

9,1

1999

7,8

9,4

2000

7,8

9,2

9,0

2001

7,4

9,2

8,9

2002

7,6

9,0

8,9

2003

7,5

9,3

9,1

2004

7,5

8,7

2005

7,6

8,7

2006

7,2

8,4

2007

7,6

8,2

8,3

2008

7,2

8,1

8,3

2009

7,0

8,1

8,4

2010

7,0

7,9

8,1

9,7 9,4 9,1 8,8 8,5 8,2 7,9 7,6 7,3 7,0 6,7 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Terrassa

Catalunya

Espanya

Font: Ajuntament de Terrassa, INE. 1.- Defuncions per mil habitants.

El menor creixement de la població de Terrassa durant l’any 2010 ha estat provocat, fonamentalment, per una caiguda significativa del saldo migratori total: ha passat de 2.400 durant l’any 2009 a 1.851 pel període del 2010, un 22,88% menys de saldo migratori positiu. Evolució del moviment migratori Terrassa. 1988-2010 Immigracions

Emigracions

Saldo migratori

1988

1.060

1.906

-846

1989

1.520

1.838

-319

1990

1.979

1.770

209

1991

1.932

1.861

12.000

1992

1.884

1.951

-67

11.000

1993

2.149

2.184

-35

10.000

1994

2.307

2.383

-76

9.000

1995

2.489

2.417

1996

3.288

2.552

737

1997

3.967

2.713

1.254

1998

4.087

2.686

1.401

1999

4.646

2.874

1.772

2000

5.859

3.207

2.652

2001

7.306

3.550

3.756

3.000

2002

8.848

4.684

4.164

2.000

2003

9.969

5.499

4.470

1.000

2004

10.586

6.104

4.482

2005

10.838

6.273

4.565

-1.000

2006

10.816

7.127

3.689

2007

11.578

7.676

3.902

2008

11.733

6.854

4.879

2009

9.481

7.081

2.400

2010

8.974

7.123

1.851

Evolució del moviment migratori de Terrassa 1988-2010

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000

19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10

Any

Immigracions

Emigracions

Saldo migratori

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Aquesta caiguda del saldo migratori és producte d’una significativa disminució de les altes per immigració (-507) respecte l’any anterior, molt especialment entre els habitants de nacionalitat estrangera (-877). Pel que fa les baixes per emigració, durant l’any 2010 han crescut molt poc, 42 persones, tot i que més significativament entre els espanyols (209).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 19 Moviment migratori Nacionalitat. 2010

Nacionalitat

Saldo migratori

Immigr.

Emigr.

Espanya

5.101

56,84

4.599

64,57

502

27,12

Letònia

Marroc, el

1.146

12,77

790

11,09

356

19,23

Països Baixos, els

Romania

190

2,12

1,29

5,29

Xina

225

2,51

136

1,91

4,81

Paraguai, el

174

1,94

1,24

Equador, l'

229

2,55

177

2,48

Colòmbia

200

2,23

153

Veneçuela

100

1,11

Brasil, el

107

Rep. Dominicana

131

Argentina, l'

Emigr.

0,03

0,00

0,16

0,13

0,14

0,11

Japó, el

0,04

0,03

0,11

Hongria

0,04

0,03

0,11

4,65

Sèrbia

0,03

0,01

0,11

2,81

Suïssa

0,03

0,01

0,11

2,15

2,54

Panamà

0,02

0,00

0,11

0,77

2,43

Zaire

0,02

0,00

0,11

1,19

0,88

2,38

Sudan, el

0,02

0,00

0,11

1,46

1,24

2,32

Mauritània

0,02

0,00

0,11

100

1,11

0,80

2,32

Madagascar

0,02

0,00

0,11

Senegal, el

172

1,92

137

1,92

1,89

Andorra

0,02

0,00

0,11

Pakistan, el

0,88

0,69

1,62

Grècia

0,02

0,00

0,11

Itàlia

102

1,14

1,05

1,46

Turquia

0,03

0,05

Mèxic

0,50

0,27

1,40

Resta Àsia

0,01

0,00

0,05

Ucraïna

0,37

0,15

1,19

Uzbekistan

0,01

0,00

0,05

França

0,45

0,27

1,13

Corea del Nord

0,01

0,00

0,05

Uruguai, l'

0,41

0,25

1,03

Nepal, el

0,01

0,00

0,05

Rússia

0,38

0,21

1,03

Jordània

0,01

0,00

0,05

Índia, l'

0,28

0,08

1,03

Haití

0,01

0,00

0,05

Perú, el

103

1,15

1,22

0,86

Belize

0,01

0,00

0,05

Hondures

0,47

0,38

0,81

Rep. de Sud-Àfrica

0,01

0,00

0,05

EEUU

0,28

0,15

0,76

Maurici

0,01

0,00

0,05

Portugal

0,37

0,28

0,70

Cap Verd

0,01

0,00

0,05

Bulgària

0,20

0,07

0,70

Resta Europa

0,01

0,00

0,05

Cuba

0,59

Armènia

0,01

0,00

0,05

Alemanya

0,32

0,25

0,59

Eslovènia

0,01

0,00

0,05

Polònia

0,29

0,21

0,59

República Txeca

0,01

0,00

0,05

El Salvador

0,16

0,04

0,59

Xipre

0,01

0,00

0,05

Nicaragua

0,11

0,01

0,49

Mali

0,04

0,06

0,00 0,00

16 15

Nacionalitat

Saldo migratori

Immigr.

Nigèria

0,21

0,15

0,43

Iran, l'

0,03

0,04

Gran Bretanya, la

0,14

0,07

0,43

Àustria

0,02

0,03

0,00

Algèria

0,13

0,06

0,43

Nova Zelanda

0,01

0,00

Malàisia

0,09

0,00

0,43

Corea del Sud

0,01

0,00

Geòrgia

0,14

0,10

0,32

Canadà, El

0,01

0,00 -0,05

Guinea Equat.

0,12

0,07

0,32

Guatemala

0,02

0,04

-1

Gàmbia

0,11

0,06

0,32

Kirguizistan

0,00

0,01

-1

-0,05

Guinea

0,06

0,00

0,27

Tailàndia

0,00

0,01

-1

-0,05

Bèlgica

0,07

0,03

0,22

Bangla Desh

0,00

0,01

-1

-0,05

Costa Rica

0,04

0,00

0,22

Montenegro

0,00

0,01

-1

-0,05

0,68

0,81

0,16

Egipte

0,04

0,08

-2

-0,11

Xile Lituània

0,07

0,04

0,16

Moldàvia

0,04

0,08

-2

-0,11

Filipines, les

0,06

0,03

0,16

Iraq, l'

0,00

0,03

-2

-0,11

Ghana

0,06

0,03

0,16

Tunísia

0,00

0,03

-2

-0,11

Suècia

0,06

0,03

0,16

Irlanda

0,00

0,06

-4

-0,22

Camerun, el

0,04

0,01

0,16

Bolívia

0,74

1,14

-15

-0,81

Rep. d'Eslovàquia

0,04

0,01

0,16

Bielorrúsia

0,04

0,01

0,16

Total Estrangers

3.873

43,16

2.524

35,43

1.349

72,88

Albània

0,04

0,01

0,16

Síria

0,03

0,00

0,16

Total

8.974

100,00

7.123

100,00

1.851

100,00

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Quant a la nacionalitat del saldo migratori, destaca el balanç positiu de la població de nacionalitat espanyola amb un saldo de 502 habitants (161 més que l’any anterior). Aquest grup supera el dels habitants de nacionalitat marroquina, que baixa de 656 a 356 en un any (-300). De tota manera, el 72,9% de tot el saldo migratori correspon a ciutadans de nacionalitat estrangera (l’any 2009 aquesta xifra era el 85,8%). En general, amb alguna excepció com són els casos de les nacionalitats xinesa (creix en 34 habitants el seu saldo migratori) o la paraguaiana (31 més que l’any anterior), la gran majoria de les nacionalitats estrangeres han vist caure el saldo migratori respecte el període anterior: les nacionalitats senegalesa (-105), colombiana (-49), portuguesa (-52) o romanesa (-30) són els casos més destacats.

20 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Si analitzem el moviment migratori pel lloc geogràfic, veurem que els moviments amb procedència o destí amb l’estranger donen un saldo positiu de 1.051 persones (1.556 el període anterior), de les quals 1.022 són de nacionalitat estrangera. Els moviments migratoris amb l’estranger suposen el 56,78% de tot el saldo migratori positiu, per sota del 64,8% que va representar l’any 2009. El segon àmbit geogràfic en importància, pel que fa el saldo migratori, són els municipis de la província de Barcelona: 827 habitants de diferència positiva, dels quals 624 són espanyols (75,5%) i 203 són estrangers (24,5%). D’aquí procedeix el 44,68% de tot el saldo migratori (33,6% l’any 2009) i també la part més important del saldo migratori de nacionalitat espanyola. Saldo migratori de les principals nacionalitats Terrassa. 2003-2010

Nacionalitat

Saldo 2003

Espanya Marroc, el

Saldo 2004

Saldo 2005

Saldo 2006

Saldo 2007

Saldo 2008

Saldo 2009

Saldo 2010

Variació 20092010

730

951

713

-349

-591

471

341

502

161

1.375

1.287

1.328

1.173

1.403

1569

656

356

-300

Equador, l'

784

289

278

290

242

348

-11

Senegal, el

125

170

242

206

327

284

140

-105

Romania

127

162

200

347

188

128

-30

Colòmbia

150

172

158

229

173

225

-49

Rep. Dominicana

146

122

174

-3

Bolívia

146

143

261

196

-15

-43 34

Xina Argentina, l' Xile

105

137

102

151

162

113

134

125

107

126

-18

Perú, el

145

184

-30

Paraguai, el

204

238

261

106

-20

Polònia

258

-18

Uruguai, l'

-2

Veneçuela

-14

3.950

4.482

4.565

3.689

3.902

4.879

2.400

1.851

-549

Total

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Saldo migratori per nacionalitats. Terrassa. 2009-2010 700 600 Saldo migratori 2009

500

Saldo migratori 2010

400 300 200 100 0

Veneçuela

Uruguai, l'

Polònia

Paraguai, el

Perú, el

Xile

Argentina, l'

Xina

Bolívia

Rep. Dominicana

Colòmbia

Romania

Senegal, el

Equador, l'

Marroc, el

-200

Espanya

-100

-300

Amb la resta de municipis de Catalunya, el saldo migratori manté la tendència negativa: -63 habitants, tot i que no tan accentuada com ho va ser durant l’any

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 21

2009 (-130). En canvi, amb la resta d’Espanya el resultat és positiu de 36 habitants.

Saldo migratori i lloc de procedència en percentatge. Terrassa. 2010

Resta 25% Barcelonès 32% (21) Pakistan 2% (1)

Colòmbia 2% (3) Veneçuela 3% (1)

Marroc, El 13% (19)

Paraguai, El 5% (3) Xina 3% (2)

Vallès Occidental 5% (15)

Romania 4% (4)

Baix Llobregat 6% (3)

Entre parèntesis el % de l’any anterior.

La població de nacionalitat estrangera, a 1 de gener de 2011 (31.369 habitants), ha baixat per primer cop en els darrers anys: -586 persones respecte l’any anterior. Contràriament, la població de nacionalitat espanyola ha crescut en 1.354 habitants. Des que va començar a augmentar significativament la presència de població estrangera a la ciutat de Terrassa (a finals dels anys 90), aquesta mai no havia tingut un creixement interanual negatiu. Es tracta d’un fet molt significatiu, que confirma el canvi de tendència observat l’any anterior, quan el creixement de la població estrangera fou de només un 0,8% anual. En termes relatius, el decreixement ha estat de –1,83%, un fet que provoca, també per primer cop en els darrers anys, un descens en el percentatge de població estrangera sobre el total de Terrassa: 14,67%. Per nacionalitats, el grup de població estrangera més important és el del Marroc, amb una presència de 14.063 habitants (228 més que l’any anterior). Els marroquins són el 6,5% de la població total de Terrassa, (el mateix percentatge que l’any anterior) i el 44,83% de tots els estrangers presents a la ciutat (l’any 2010 representaven el 43,3% de tot el col·lectiu estranger). La marroquina és de les poques nacionalitats estrangeres que han seguit creixent durant tot l’any 2010, tot i que en una proporció menor respecte períodes anteriors: l’any passat va créixer en 374 habitants. La segona nacionalitat estrangera amb major presència és l’equatoriana, amb 2.668 habitants. Aquest grup, però, ha experimentat una caiguda important de –350 membres en el darrer any. Amb alguna excepció, com en el cas de Paraguai (+2) o Veneçuela (+15), les nacionalitats del continent americà han perdut presència a la ciutat de Terrassa durant el període 2010-2011: -719 habitants en conjunt. Altres col·lectius que han perdut població són el romanès (-37), l’italià (-26 habitants), el polonès (-83) o el de nacionalitat francesa (-23).

22 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

En canvi, contra la tendència general de descens de la població estrangera, trobem els creixements dels habitants xinesos (+33), pakistanesos (+11) o russos (+7). Moviment de la població Moviment migratori. Comarques i països. 2010 Comarca/País

Immigració Emigració

Total mov.

Saldo

Alt Camp, l' Alt Empordà, l' Alt Penedès, l' Alt Urgell, l' Alta Ribagorça, l' Anoia, l' Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, el Berguedà, el Cerdanya, la Conca de Barberà, la Garraf, el Garrigues, les Garrotxa, la Gironès, el Maresme, el Montsià, el Noguera, la Osona Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, el Pla de l'Estany, el Priorat, el Ribera d'Ebre, la Ripollès, el Segarra, la Segrià, el Selva, la Solsonès, el Tarragonès, el Terra Alta, la Urgell, l' Val d'Aran, la Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el

12 45 33 7 1 83 226 63 20 60 410 79 1.707 21 9 5 42 7 19 61 178 14 9 33 4 6 4 3 0 6 12 10 51 75 9 71 1 14 4 2.181 223

14 50 38 14 1 41 215 52 20 54 307 102 1.157 28 31 8 62 2 16 53 164 24 11 42 5 5 8 4 4 7 4 12 48 66 6 95 3 19 3 2.089 170

26 95 71 21 2 124 441 115 40 114 717 181 2.864 49 40 13 104 9 35 114 342 38 20 75 9 11 12 7 4 13 16 22 99 141 15 166 4 33 7 4.270 393

-2 -5 -5 -7 0 42 11 11 0 6 103 -23 550 -7 -22 -3 -20 5 3 8 14 -10 -2 -9 -1 1 -4 -1 -4 -1 8 -2 3 9 3 -24 -2 -5 1 92 53

Total Catalunya Resta d'Espanya

5.818 1.615

5.054 1.579

10.872 3.194

764 36

Total Espanya

7.433

6.633

14.066

800

21 3 6 1 38 2 1 1 5 11 30 8 7 57 1 1 38

15 1 7 0 18 0 1 0 16 9 19 0 4 13 0 0 6

36 4 13 1 56 2 2 1 21 20 49 8 11 70 1 1 44

6 2 -1 1 20 2 0 1 -11 2 11 8 3 44 1 1 32

Alemanya Algèria Andorra Angola Argentina, l' Austràlia Àustria Belize Bèlgica Bolívia Brasil, el Bulgària Canadà, el Colòmbia Corea del Sud Costa Rica Cuba

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Comarca/País

Immigració Emigració

Total mov.

Saldo

1 11 59 27 3 0 32 3 5 1 21 1 1 3 23 6 3 1 39 0 1 1 0 2 8 346 1 0 0 37 3 8 1 16 41 1 108 46 7 22 0 3 43 1 1 89 27 86 1 1 2 3 7 3 15 9 56 16 57 1

0 1 39 13 0 1 25 0 0 0 10 2 0 0 5 1 1 1 15 1 0 0 1 0 0 108 0 1 1 13 1 0 0 10 2 0 18 9 1 3 1 0 10 0 0 20 4 3 0 0 0 3 7 1 1 5 7 24 12 0

1 12 98 40 3 1 57 3 5 1 31 3 1 3 28 7 4 2 54 1 1 1 1 2 8 454 1 1 1 50 4 8 1 26 43 1 126 55 8 25 1 3 53 1 1 109 31 89 1 1 2 6 14 4 16 14 63 40 69 1

1 10 20 14 3 -1 7 3 5 1 11 -1 1 3 18 5 2 0 24 -1 1 1 -1 2 8 238 1 -1 -1 24 2 8 1 6 39 1 90 37 6 19 -1 3 33 1 1 69 23 83 1 1 2 0 0 2 14 4 49 -8 45 1

Total Estranger

1.541

490

2.031

1.051

Total

8.974

7.123

16.097

1.851

Dinamarca El Salvador Equador, l' Estats Units d'Amèrica, els Etiòpia Filipines, les França Gàmbia Geòrgia Ghana Gran Bretanya, la Guatemala Guinea Guinea Equatorial, la Hondures Índia, l' Iran, l' Irlanda Itàlia Jamaica Letònia Lituània Luxemburg Madagascar Malàisia Marroc, el Maurici Moldàvia Moçambic Mèxic Nicaragua Nigèria Nova Zelanda Països Baixos, els Pakistan, el Panamà Paraguai, el Perú, el Polònia Portugal Qatar República d'Eslovàquia República Dominicana República Txeca Resta Àsia Romania Rússia Senegal, el Sèrbia Singapur Síria Suècia Suïssa Turquia Ucraïna Uruguai, l' Veneçuela Xile Xina, la Xipre

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 23 Origen de la població Edat i nacionalitat. 1 de gener de 2011 Total Menys de 16

De 16 a 25

De 26 a 50

De 51 a 64

65 i més

Nombre

% 85,33

31.573

17.087

72.706

29.612

31.550

182.528

Albània

Espanya

0,02

Suïssa

0,01

Ucraïna

106

181

0,08

Rússia

102

177

0,08

466

464

1.968

273

3.252

1,52

Resta Europa

109

173

0,08

Algèria

0,03

Egipte

0,01

Països de la UE

Gàmbia

0,02

Ghana

0,01

Guinea Equatorial, la

0,03

0,02

4.457

2.267

6.652

555

132

14.063

6,57

104

150

0,07

240

174

1.130

1.599

0,75

0,01

Mali Marroc, el Nigèria Senegal, el Tunísia Resta Àfrica

122

0,06

Estats Units d'Amèrica, els

0,04

Mèxic

109

160

0,07

Cuba

240

381

0,18

República Dominicana

156

154

425

771

0,36

Argentina, l'

119

105

431

749

0,35

Bolívia

109

101

479

739

0,35

Brasil, el

229

379

0,18

Colòmbia

161

240

702

1.211

0,57

236

466

0,22

Xile Equador, l'

562

516

1.378

186

2.668

1,25

Paraguai, el

112

180

554

900

0,42

Perú, el

107

410

655

0,31

163

290

0,14

Uruguai, l' Veneçuela

226

376

0,18

Resta Amèrica

224

402

0,19

172

127

387

720

0,34

Índia, l'

Xina

0,03

Pakistan, el

105

183

0,09

0,01

130

0,06

0,00

Corea del Sud Resta Àsia Austràlia Nova Zelanda

0,00

Apàtrides

0,00

Total estrangers

7.317

5.017

16.878

1.724

433

31.369

14,67

Percentatge

18,81

22,70

18,84

5,50

1,35

14,67

38.890

22.104

89.584

31.336

31.983

213.897

Total

100

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Percentatge d'estrangers Terrassa. 1999-2011

Percentatge d'estrangers Comparativa. Gener 2011

18,0 16,0

13,9

14,0

11,7

12,0

10,1

10,0

8,6 6,8

8,0 4,9

6,0 4,0 2,0

15,0 15,0 14,7

12,5

1,8

2,3

3,2

0,0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

20,0 18,0 16,0 14,0 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0

17,2 14,7

15,7 12,2

Terrassa

Barcelona

Catalunya

Espanya

En resum, el petit creixement total de la ciutat s’està donant fonamentalment pel propi creixement natural de la població, i no pas per l’impuls dels moviments

24 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

migratoris, com venia passant fins l’any 2009. L’arribada de persones a Terrassa des d’altres indrets continua superant el nombre dels que marxen, però aquesta diferència positiva ja no és tan significativa. D’altra banda, la progressiva caiguda dels naixements confirma la seva tendència decreixent iniciada dos anys enrere. Aquests dos fenòmens combinats estan portant la població total de Terrassa a una situació d’estabilització. Piràmide d'edats de Terrassa Terrassa. 2000-2011 85 i més

Homes

Dones

De 80 a 84 De 75 a 79 De 70 a 74 De 65 a 69

Dones 2000 Homes 2000 Dones 2011 Homes 2011

De 60 a 64 De 55 a 59 De 50 a 54 De 45 a 49 De 40 a 44 De 35 a 39 De 30 a 34 De 25 a 29 De 20 a 24 De 15 a 19 De 10 a 14 De 5 a 9 De 0 a 4 12

Indicadors demogràfics bàsics Terrassa. 2003-2011 1 gener 2011 Població Creixement relatiu (percentatge d'increment de la població en un any)

1 gener 2010

1 gener 2009

1 gener 2008

1 gener 2007

1 gener 2006

1 gener 2005

1 gener 2004

1 gener 2003

213.897 213.129 211.793 207.663 203.852 201.442 196.053 190.828 185.636 0,36 0,63 1,99 1,87 1,20 2,75 2,74 2,80 3,15

Taxa de creixement natural (naixements-defuncions per 1000 habitants) Taxa bruta de natalitat ( naixements per 1000 habitants)

5,78

7,14

7,35

6,50

6,62

5,85

6,01

4,77

4,31

13,2

14,2

14,6

14,1

13,8

13,5

13,52

12,3

11,9

7,4

7,0

7,2

7,6

7,2

7,6

7,5

7,6

Immigracions per 1.000 habitants

41,95

44,48

55,40

55,75

53,06

53,80

54,00

52,24

47,66

Emigracions per 1.000 habitants

33,30

33,22

32,36

36,96

34,96

31,14

31,13

28,82

25,23

8,65

11,26

23,04

18,79

18,10

22,66

22,86

23,42

22,43

Taxa bruta de mortalitat (defuncions per 1000 habitants)

Saldo migratori per 1.000 habitants Població de 65 anys i més ( % )

14,95

14,72

14,54

14,55

14,70

14,88

15,01

15,47

15,81

Taxa de població infantil (0-14 anys/població total en %)

17,29

16,96

16,53

16,08

15,76

15,49

15,33

15,11

14,94

Índex d'envelliment (població de 65 anys i més/ 0-14 en %)

86,50

86,78

87,94

90,52

93,28

96,03

97,93

102,39

105,79

Índex de dependència demogràfica (0-19 anys + 65 i més/20-64 anys en %) Percentatge de població estrangera

58,38

57,2

55,86

54,83

54,52

54,63

54,74

55,58

56,30

14,67

14,99

14,97

13,90

12,51

11,66

10,1

8,6

6,8

Edat mitjana de la població Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 25

Estructura de l'activitat econòmica I. Reconversió i diversificació de l economia local 1. El predomini dels serveis en una estructura tradicionalment industrial

A la fi dels 80 (el cens del 1986 mostrava encara que gairebé el 50% de la població s'ocupava en la indústria, davant el 43% en els serveis), el predomini de l activitat industrial caracteritzava l estructura econòmica de la Ciutat, però en començar la dècada següent (cens del 1991) s evidenciaria com els processos de reconversió ja havien fet desbancar la indústria en favor dels serveis. El primer quinquenni dels 90 va representar per a l economia de Terrassa un tomb decidit cap a la diversificació productiva, però aquesta no ho fou només respecte de les diferents activitats econòmiques; la terciarització afectà també el canvi dins de cada sector, amb la incorporació de més treballadors realitzant funcions terciàries en aquelles activitats pròpies del sector secundari. L enquesta de població de 2001 no va fer més que reafirmar la tendència de terciarització de l activitat productiva apuntada el decenni anterior. Població ocupada a Terrassa per grans sectors d'activitat Terrassa. 1986-1991-1996-2001 1986

1991

1996

2001

0,4 49,8 5,1 42,9 1,8

0,4 44,8 8,9 45,9 0,0

0,5 41,1 7,7 50,7 0,0

0,52 29,70 12,24 57,53 0,0

Població ocupada resident Taxa d'ocupació % * Creixement de l'ocupació %

44.556 35,9

54.753 43,6 22,9

56.765 41,8 3,7

78.005 53,7 37,4

Llocs de treball en el municipi Creixement dels llocs de treball %

43.412

53.316 22,8

55.221 3,6

67.540 22,3

Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % No hi consta %

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. * Taxa d'ocupació = Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més.

Els canvis en els components del PIB terrassenc corroboren la consolidació d aquesta reconversió de l economia local i el seu aprofundiment: la

26 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

representació de la Indústria caigué dins el VAB1 des del 38,3% de 1996 fins el 15,3% de 2008, mentre els Serveis consolidaven la seva hegemonia fins el 70,4% i el sector de la Construcció (14,2%) gairebé igualava l aportació de la Indústria després de partir de xifres inferiors al 10% a mitjans dels anys 90. Valor Afegit Brut (VAB) per sectors Terrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008 % Any*

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Total

1991 1996 2001 2006 2008

0,19 0,26 0,00 0,00 0,10

35,09 38,28 24,70 17,40 15,30

8,82 9,38 10,70 15,30 14,20

55,90 52,08 64,50 67,30 70,40

100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. *Base 1995 pels anys 1991 i 1996, base 2000 per la resta.

Evolució del Valor Afegit Brut per sectors (%) a Terrassa. 1991, 1996, 2001, 2006 i 2008 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

55,90

52,08

8,82

9,38

35,09

38,28

1991

1996 Indústria

64,50

67,30

70,40

10,70 24,70

15,30 17,40

14,20 15,30

2001

2006

2008

Construcció

Serveis

Aquesta tendència cap a una acusada terciarització es mostra amb més claredat en la distribució sectorial dels treballadors dependents: entre el 1987 i el 20112, la proporció de la Indústria en l estructura productiva de Terrassa va disminuir de manera significativa ja que va passar d aportar el 56% dels treballadors assalariats a aportar-ne només el 21% (amb una pèrdua de més de 10.000 treballadors en aquest període, reduint-se a la meitat). A la vegada, el sector Serveis experimentà un important augment dels seus treballadors, passant de 13.462 treballadors el 1987 a més de 33.900 el 2011, prenent el relleu de la Indústria i convertint-se en el primer sector de la ciutat agrupant el 71% de la força de treball dependent. L altre sector que ha contribuït al creixement del volum d ocupació i al canvi en l estructura ocupacional ha estat 1

El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). 2

A partir del 2009 s aplica una nova classificació d activitats econòmiques, CCAE-09, que substitueix l anterior classificació CCAE-93. Els canvis que introdueix aquesta nova classificació afecten tots els sectors de manera significativa, raó per la qual es trenquen les sèries de dades i s impossibilita la comparació per sectors a partir d aquella data. Per tal de poder establir una mínima evolució cronològica de les sèries de dades d afiliació a la Seguretat Social, s empren les dades del 2008 reclassificades amb la CCAE-09. Així doncs, emprarem la classificació CCAE-93 per les dades d assalariats i empreses fins l any 2007 i la classificació CCAE-09 a partir del 2008.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 27

el de la Construcció assolint durant el seu punt àlgid (el 2006) més de 9.500 treballadors i representant el 14% del total de treballadors dependents. La davallada producte de la crisi ha fet minvar el seu pes fins el 8% del total, amb poc més de 3.500 treballadors. Evolució del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

75.000 72.000 69.000 66.000 63.000 60.000 57.000 54.000 51.000 48.000 45.000 42.000 39.000 36.000

Evolució sectorial del nombre de treballadors assalariats a Terrassa 1987-2011 Serveis

Indústria Construcció

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

2. Balanç global d efectius humans: volum d ocupació assalariada i dimensió empresarial El cens del 2001 va refermar les tendències marcadament creixents pel que fa a la població activa de la Ciutat (població ocupada i desocupada), que es vénen apuntant des del 1991. Si el 1991 el 55,1% de la població en edat de treballar es considerava activa (69.169), deu anys més tard aquesta proporció s havia elevat gairebé a més del 60% (87.501), fet que té una immediata significació quan les tendències socioeconòmiques auguren una etapa de reestructuració productiva accelerada, que es caracteritza per una redistribució del capital i un reencaix de la força de treball local. Després d'un cert estancament de la taxa d'activitat els anys 1991-1996, aquesta augmenta l'any 2001 en més de 5 punts3. 3

Efectivament, les dades de l Enquesta de Població del 2001 reflecteixen per a Terrassa un augment considerable de la població potencialment activa (16 anys i més), que ha passat dels 132.888 efectius de l'any 1996 als 145.352 del 2001. La població activa del municipi (població de 16 anys i més ocupada + població aturada) ha passat dels 74.449 als 87.501 efectius (+17,5%). D'aquesta, l'ocupada s'ha elevat un 37,47%, a causa de la incorporació de la dona al treball, que augmenta un 53,85%, passant de les 20.719 ocupades del 1996 a les 31.876 del 2001. L'ocupació masculina també s'incrementa de manera important ja que passa dels 36.046 ocupats del 1996 als 46.161 del 2001. D'altra banda la població desocupada disminueix un 46,48% (dels 17.684 als 9.464 aturats). La població inactiva es redueix de manera

28 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Evolució de la població activa i de la taxa d'activitat* Terrassa, Vallès Occidental i Catalunya. 1986-1991-1996-2001 1986

1991

1996

2001

Terrassa

Població activa Taxa d'activitat

62.892 50,7

69.169 55,1

74.449 54,8

87.501 60,2

Vallès Occ.

Població activa Taxa d'activitat

244.148 52,2

288.703 57,0

318.204 56,6

376.594 61,7

Catalunya

Població activa Taxa d'activitat

2.330.197 49,8

2.628.387 53,9

2.731.672 53,4

3.135.423 58,4

Font: Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. *Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més

L estudi d evolució de l economia terrassenca com la de tot el hinderland barceloní ens mostra com la seva tendència normal es va veure enormement afectada per la celebració dels Jocs Olímpics, fent correspondre a l elevada població activa un creixement conjuntural de l ocupació que es manifestà en l augment del nombre de negocis per compte propi i en l enrolament de més personal assalariat. Rere l activació olímpica succeí, però, una breu etapa de recessió, correlacionant aquest cop l augment de la població activa amb el de l estoc de treballadors sense feina, en tant que l increment de l ocupació (tant autònoma com assalariada) finalment no va poder absorbir suficientment el creixement dels actius. Això es posà de manifest especialment respecte del volum de treballadors assalariats, resultant un balanç lleugerament positiu per al quinquenni 1989-1994 (+3%), malgrat que en temps de reestructuració econòmica, d'una banda, les empreses tendeixen a la reducció de costos salarials i, d'una altra, la lluita per la competitivitat accelera la introducció de noves tecnologies que, per definició, reclamen menys personal, però més qualificat i, a més, amb capacitat per adaptar-se a les contínues innovacions que afecten de ple les estructures productives.

significativa passant dels 89.413 efectius als 85.535 (-4,34%). Dins la població inactiva, tots els col·lectius presenten disminucions, destacant la desaparició d'efectius del Servei militar o PSS i l'important reducció de gairebé 5.000 persones en la categoria Jubilat o pensionista, excepte en Incapacitats (+114,4%) i Altres situacions (+48,6%) amb considerables increments. L'increment de la taxa d'activitat (actius respecte de la població de 16 anys i més) el 2001 es fonamenta en l'important augment dels ocupats. Així mateix, la taxa d'atur censal (desocupats respecte dels actius) disminueix posicionant-se en un 10,82%, gairebé 12 punts per dessota de la del 1996. Aquesta considerable reducció dels aturats es deu tant a la reducció de la taxa dels homes com, sobretot, a la que ha experimentat la de les dones baixant a menys de la meitat presentada el 1996. Cal destacar la importància de la incorporació de la dona al món laboral en l'explicació de l'estructura que es dedueix de les dades. Això s'ha posat de relleu en un augment de l'activitat femenina i en la seva correlació en la disminució de les dones inactives dedicades a feines de llar. En ser absorbides aquestes incorporacions pel mercat de treball han contribuït decisivament a l'augment dels ocupats i al consegüent augment de la taxa d'activitat.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 29

Població en relació amb l'activitat Terrassa. Sexes. 1996-2001

2001

núm.

Homes %

1996

2001

núm.

Dones %

Població total

79.779 85.072

5.293

6,63

84.083

87.964

3.881

Població de 16 anys i més

65.655 70.855

5.200

7,92

70.233

74.497

4.264

36.046 46.161

10.115

28,06

20.719

31.876

11.157

53,85

1996

2001

núm.

Total %

4,62

163.862 173.036

9.174

5,60

6,07

135.888 145.352

9.464

6,96

1996

Actius Ocupats

56.765

78.037

21.272

37,47

Desocupat que busca la 1a feina

1.490

643

-847

-56,85

1.890

847

-1.043

-55,19

3.380

1.490

-1.890

-55,92

Desocupat que ha treballat abans

6.391

3.250

-3.141

-49,15

7.913

4.724

-3.189

-40,30

14.304

7.974

-6.330

-44,25

Total desocupats

7.881

3.893

-3.988

-50,60

9.803

5.571

-4.232

-43,17

17.684

9.464

-8.220

-46,48

43.927 50.054

6.127

13,95

30.522

37.447

6.925

22,69

74.449

87.501

13.052

17,53

Total actius No actius Servei militar o PSS Jubilat o pensionista

667

0,00

667

-2.362

-16,59

17.278

14.703

-2.575

-14,90

31.514

26.577

-4.937

-15,67

2.865

1.471

105,52

1.313

2.941

1.628

123,99

2.707

5.806

3.099

114,48

16.185 15.485

Incapacitats

1.394

Estudiants

-667 -100,00

-700

-4,32

17.139

15.948

-1.191

-6,95

33.324

31.433

-1.891

-5,67

205

307

102

49,76

14.855

12.281

-2.574

-17,33

15.060

12.588

-2.472

-16,41

3.165

4.487

1.322

41,77

2.976

4.644

1.668

56,05

6.141

9.131

2.990

48,69

35.852 35.018

-834

-2,33

53.561

50.517

-3.044

-5,68

89.413

85.535

-3.878

-4,34

Feines llar Altres situacions Total no actius

14.236 11.874

Taxa d'activitat

66,91

70,64

43,46

50,27

54,79

60,20

5,41

Taxa d'ocupació

54,90

65,15

29,50

42,79

41,77

53,69

11,91

Taxa d'atur censal (IEC)

17,94

7,78

-10

32,12

14,88

-17

-12,94

23,75

10,82

Taxa d'atur registrat (INEM)

13,57

6,67

Dif. atur censal-atur registrat

10,18

4,15

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. * Taxa d'ocupació=Relació entre la població ocupada i la població de 16 anys i més. *Taxa d'activitat=Relació entre la població activa i la població de 16 anys i més.

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Dones. 2001 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Estructura de la població en relació amb l'activitat. Homes. 2001 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

Menys de de 16 a 24 de 25 a 39 de 40 a 54 de 55 a 64 Més de 64 15 anys anys anys anys anys anys

Menys de 15 anys

de 16 a 24 anys

de 25 a 39 anys

de 40 a 54 anys

de 55 a Més de 64 64 anys anys

dones ocupades

dones desocupades

homes ocupats

homes desocupats

dones inactives en edat laboral

dones inactives en edat no laboral

homes inactius edat no laboral

homes inactius edat laboral

Amb tot, un cop començada a superar la recessió postolímpica, a principis del 1995 el volum local d assalariats ja apuntava cap a una recuperació, ultrapassant els nivells de contractació de personal dependent que es registraven a desembre del 1989, encara que molt menys dels assolits el 1990. De fet, el fenomen olímpic introduí un biaix en l'evolució de l'estructura empresarial terrassenca, de forma que, després dels efectes d'aquella eventualitat, es tornà a recuperar la línia evolutiva que es deixà als inicis de la dècada. El creixement es refermà posteriorment, fins al 2007, quan l'estructura econòmica de la ciutat es situà per sobre dels 67.000 treballadors assalariats,

30 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

en unes xifres que depassaven el zenit de la conjuntura olímpica en més de 20.000 treballadors. El balanç en el mateix període respecte del nombre d'empreses que incorporen personal assalariat és també positiu. Avui Terrassa compta amb gairebé 900 empreses ocupadores més de les que tenia al desembre del 1991, la qual cosa li suposa tenir una estructura empresarial formada per 5.657 empreses amb assalariats. Aquest creixement, que s'ha fonamentat essencialment en l'expansió del sector terciari i el de la construcció, ha permès, malgrat les recessions i l'augment de la demanda tecnològica, mantenir el creixement del personal assalariat en les empreses locals en igual o superior proporció que abans de produir-se la conjuntura olímpica, en general mitjançant la reducció de la dimensió empresarial. Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 1987

Indústria 56%

Serveis 37%

Treballadors assalariats a Terrassa Grans sectors. 2011

Serveis 71%

Indústria 21%

Construcció 8%

Construcció 7%

L evolució dels darrers quatre anys del nombre de treballadors assalariats mostra un trencament clar d una tendència a l alça que es venia produint de manera ininterrompuda des de l any 1993 i la consolidació d una tendència contrària que encara no sembla haver tocat fons. Descomptant l efecte de la localització-deslocalització purament administrativa d un centre de cotització4, s ha passat dels 67.544 assalariats el 2006 als 47.417 el 2011, és a dir, una rebaixa propera al 30% en només 5 anys. Aquesta darrera dada contrasta amb els creixements interanuals superiors al 3% que es venien registrant des de principis dels 90. Tanmateix, aquestes xifres situen Terrassa com la setena ciutat de Catalunya en nombre d assalariats (havent perdut tres posicions des del 2007) per darrera de Barcelona, l Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Girona i Sabadell, i això tenint en compte els efectes de capitalitat provincial que tenen quatre d aquestes ciutats esmentades 5. 4

Durant el 2006 el nombre de treballadors assalariats presenta una important davallada que cal atribuir al canvi d ubicació d un únic centre de cotització del sector Comerç que va arribar a concentrar un gran nombre d assalariats (+ de 5.000). La seva aparició el 2003 va provocar un augment sobtat de la xifra d assalariats ja que es comptabilitzaven en la seva seu de Terrassa tots aquells que tenia repartits per Catalunya. Amb la seva deslocalització (purament administrativa, no productiva) no es produeix una pèrdua real de treballadors i sí, en canvi, un retorn a unes xifres més ajustades a la realitat de la ciutat. 5

En el còmput dels assalariats hi té gran importància el fet que moltes empreses (i administracions) imputin els seus treballadors a un sol centre de cotització (normalment la seu central, situada en capitals de província o comarca) tot i que aquests realment estiguin repartits en diferents establiments del territori. En aquest sentit, la important davallada de Terrassa en nombre d assalariats es produeix arran del procés d integració de les caixes d estalvi, pel qual els llocs de treball corresponents que la Caixa de Terrassa incorpora a la nova Unnim (al voltant de 1.200 llocs), es computen des del segon trimestre de 2010 a Sabadell, lloc on es localitza la seu central d aquella entitat.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 31

Evolució de l'estructura empresarial Empreses empleadores i volum de treballadors assalariats per sectors d'activitat econòmica1. Grans sectors d'activitat. 1987-2011 Sectors d'activitat

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

Empreses Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

3.484 6 1.375 279 1.824

3.997 7 1.508 364 2.118

4.257 6 1.587 434 2.230

4.559

4.761

4.668

4.298

1.589 477 2.493

1.599 530 2.632

1.493 515 2.660

1.334 436 2.528

5.275 33 1.554 544 3.144

5.634 3 1.657 579 3.395

5.914 3 1.660 621 3.630

6.136 4 1.646 663 3.823

6.226 10 1.599 758 3.859

43.331 44.621 18 18 15.644 15.209 3.449 3.393 24.220 26.001

48.415 20 15.929 4.031 28.435

50.971 49 16.857 5.086 28.979

Treb. assalariats Agricultura Indústria Construcció Serveis

36.548 38.613 40.554 43.914 43.774 43.009 39.268 41.942 21 28 22 19 20.528 20.545 21.132 19.392 18.730 17.667 15.558 16.082 2.537 3.102 3.446 3.624 3.842 3.554 2.899 3.420 13.462 14.938 15.954 20.898 21.202 21.788 20.811 22.421

Sectors d'activitat

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Empreses Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

6.279 12 1.595 810 3.862

6.456 10 1.551 911 3.984

6.568 9 1.509 998 4.052

6.722 8 1.451 1.078 4.185

6.897 11 1.388 1.195 4.303

7.069 8 1.295 1.257 4.505 4

7.358 15 1.224 1.383 4.736

7.435 16 1.183 1.420 4.816

7.401 20 1.174 1.371 4.836

6.686 6 1.094 1.231 4.355

6.202 4 984 1.034 4.180

5.905 5 931 899 4.070

5.657 5 901 732 4.019

Treb. assalariats Agricultura

56.871 58.864 59.490 61.022 67.174 69.151 71.415 67.544 67.190 65 65 46 80 94 95 139 148 195

62.451 52.850 29 19

49.948 23

47.417 36

Indústria

17.317 16.997 16.182 15.505 14.664 13.848 13.102 12.827 12.279

11.651 10.107

10.002

9.907

Construcció Serveis No classificats

5.603 6.159 6.560 7.116 7.618 7.846 8.650 9.590 9.491 33.886 35.643 36.702 38.321 44.798 47.356 49.524 44.979 45.225 6

7.452 5.941 43.319 36.783

5.017 34.906

3.564 33.910

Font: Generalitat de Catalunya, Dep. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. No hi consten ni les empreses sense treballadors assalariats, ni els treballadors autònoms en empreses amb assalariats. No hi consta tampoc el servei domèstic familiar. 2. Fins al 1996, CCAE-74, del 1996 al 2007, CCAE-93 i a partir de 2008, CCAE-09.

El fort creixement esmentat s ha fonamentat en l'engreixament tant del sector Serveis, d'acord amb noves demandes del mercat, directament influenciada per l'exigència de nous mínims en la qualitat de vida (sanitat, ensenyament) i els canvis en els costums socials i en els hàbits de consum (cultura i lleure, comerç), com del sector de la Construcció, impulsat fortament a partir del 2003 pel desenvolupament d un nou planejament urbanístic aprovat aleshores. Alhora, el constant creixement demogràfic6 ha retroalimentat aquest engreixament dels Serveis i de la Construcció imposant un ritme que en molts casos no ha estat consolidat (especialment en totes aquelles activitats de serveis desvinculades de la indústria i del consum de primera necessitat) i li ha donat al conjunt un aire d'inconsistència i de poca regularitat, de rotació i mobilitat, que redunda necessàriament en la seva debilitat davant elements característics de la recessió, com la retracció del consum posada de manifest amb la crisi financera a escala global encetada el 2007. Les característiques i la dimensió d aquest creixement foren similars a les experimentades per les altres ciutats mitjanes del context metropolità però

Veure el capítol de Població en aquest mateix Informe (pàgs. 15-24).

32 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

l impacte a Terrassa de la crisi econòmica ha estat superior mercès a aquestes inconsistències esmentades. Variació dels assalariats en ciutats mitjanes, Vallès Occ. i Prov. Barcelona. % . 1r trim. 2008 i 2011 l'Hospitalet

Terrassa

Sabadell

Badalona

Vallès Occ.

Bcn. Prov.

0,00 -5,00 -10,00

4,28-

-15,00

14,96-

-20,00

17,26-

13,2216,80-

-25,00 -30,00

29,43-

-35,00

Així, mentre el nombre total d assalariats ha baixat des del primer trimestre del 20087 entre un 13,2 i un 16,8% a nivell provincial o comarcal, a Terrassa aquesta caiguda ha estat superior al 29%. Altres ciutats mitjanes de l entorn, també han patit caigudes importants però queden lluny de les negatives xifres de Terrassa, la que més s hi acosta ha estat Sabadell amb una variació negativa del 17,3% Traduint aquestes xifres a nombre absoluts, de les ciutats mitjanes observades, Terrassa destaca en la pèrdua d assalariats. En 4 anys Terrassa ha perdut 19.772 assalariats8, molt per damunt de les pèrdues que presenten les altres tres ciutats amb més assalariats de la província: l Hospitalet (-3.325), Badalona (-7.073) i Sabadell (-10.208). A més, per sectors, Terrassa presenta un saldo negatiu en tots ells quan, per exemple, a Badalona o a l Hospitalet l evolució dels Serveis ha permès apaivagar o compensar aquesta tendència negativa amb saldos positius. Excepte pel que fa a la Indústria (-2.854), Terrassa presenta els balanços per sector més negatius, amb uns saldos dels Serveis (9.667) i de la Construcció (-7.250) que, en algun cas, més que doblen els que mostren els altres àmbits.

Emprem aquesta referència (1r trimestre de 2008) perque és la dada més propera amb la codificació d activitats CCAE-09 que just es comença a aplicar en iniciar-se la crisi. En el moment que es volen comparar dades per subsectors d activitat no es possible fer-ho amb dades anteriors a 2007 pels substancials canvis que introdueix la nova classificació d activitats respecte l anterior, CCAE-93. 8 Dins aquestes pèrdues cal imputar-hi la majoria de treballadors assignats a Caixa Terrassa que han passat a cotitzar a la veïna ciutat de Sabadell degut al procés d integració a l entitat Unnim.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 33

Variació dels assalariats en ciutats mitjanes Saldo absolut per sectors. 1r trim. 2008-2011 Badalona

-4.507 -2.650

Sabadell

-4.034 -2.899

-3.281

Terrassa

-7.250

-9.667

l'Hospitalet

-2.854

-3.330 -2.705

-25.000

-20.000

-15.000

-10.000

Indústria

-5.000

Construcció

2.710 0

5.000

10.000

Serveis

Variació dels assalariats en ciutats mitjanes Absoluts. 1r trim. 2008 i 2011 l'Hospitalet

Terrassa

Sabadell

Badalona

0 -4.000 3.325-8.000

7.073-

-12.000

10.208-

-16.000 -20.000

19.772-

-24.000

Pel que fa a la dimensió empresarial, la seva evolució presentà una marcada tendència a la baixa des de la crisi postolímpica fins al 1996, any en què s arribà als 7,54 treballadors per empresa, període de crisi i, per tant, de reestructuració econòmica. A partir d aquest any d inflexió, la dimensió empresarial començà una nova etapa d eixamplament de les plantilles mitjanes arribant el 1999 a situar-se en els 9,11 treballadors per centre laboral. Des d aleshores, la dimensió empresarial mitjana s anà mantenint per damunt dels 9 treballadors/empresa fins que, pels efectes de la crisi, ha davallat fins els 8,4 .

34 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111 Número d'assalariats

1995

1999

2003

2007

2008

1a5 6 a 10 11 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 501 i més

3.229 2.452 6.930 2.355 1.956 996 1.175

3.323 2.797 9.023 3.059 2.450 1.678 590

3.791 2.576 9.113 2.703 2.869 696 534

3.646 3.056 8.360 2.664 2.934 0 1.110

3.437 2.364 7.028 2.098 2.380 651 1.145

Treballadors assalariats 2009 2010 2011

1995

1999 2003 2007 2008 2009 2010

% 2011

2.384 1.662 4.613 1.502 1.663 1.015 632

16,91 12,84 36,30 12,33 10,24 5,22 6,15

14,50 12,20 39,37 13,35 10,69 7,32 2,57

17,01 11,56 40,90 12,13 12,88 3,12 2,40

16,75 14,04 38,40 12,24 13,48 0,00 5,10

17,99 12,38 36,79 10,98 12,46 3,41 5,99

17,60 13,18 36,23 12,22 11,74 5,44 3,60

17,62 12,36 35,94 12,48 12,50 5,17 3,92

17,70 12,34 34,24 11,15 12,35 7,53 4,69

Total

19.093 22.920 22.282 21.770 19.103 16.048 15.019 13.471

100

1 a 50

12.611 15.143 15.480 15.062 12.829 10.753

66,07 69,47 69,19 67,16 67,01 65,93

64,28

2.824 2.115 5.814 1.961 1.884 873 577

2.647 1.857 5.398 1.874 1.877 777 589

9.902

8.659

66,05

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. *Construcció inclosa. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

El 2011 el 55% dels assalariats ho són en la petita empresa (menys de 50 treballadors), grup que a Terrassa aglutina el 98% dels centres de cotització a la Seguretat Social. La resta d'empleats es distribueixen respectivament en un 23% a la gran empresa (més de 250 treballadors) i en un 22% a l'empresa mitjana (de 51 a 250 treballadors). Respecte 1995, l evolució segons la dimensió empresarial de les empreses ha estat divergent. Per una banda les empreses amb menys de 50 treballadors pràcticament són les mateixes que en aquella data i agrupen a un nombre similar de treballadors, però el seu pes en el conjunt s ha vist reduït doncs aleshores representaven fins el 60% dels assalariats i, com hem vist, actualment n agrupen el 55%. En canvi, les empreses mitjanes i grans han crescut més en proporció en aquest període guanyant 2 i 4 punts percentuals respectivament. Per altra banda, els efectes de la crisi (és a dir, l evolució des de 2008) s han fet notar molt més en les empreses petites (-12% d empreses i -16,7% d assalariats) i en les grans (-19% empreses i -23% assalariats), que en les mitjanes on la davallada ha estat més moderada (-7% d empreses i -8% d assalariats). En nombre absoluts, les empreses petites i les grans conjuntament han perdut en aquest breu període més de 8.400 assalariats i 784 empreses.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 35

Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats Indústria*. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-2011

Número d'assalariats

1995

Empreses ocupadores 2008 2009 2010 2011

% 1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1a5 6 a 10 11 a 50 51 a 100 101 a 250 251 a 500 501 i més

1.525 1.554 1.571 1.687 1.627 1.414 1.284 1.154 317 368 338 401 310 280 245 220 332 426 431 397 337 279 259 222 33 44 40 38 30 29 27 22 13 17 20 20 17 13 12 11 3 4 2 0 2 2 2 3 2 1 1 2 2 1 1 1

68,54 64,37 65,38 66,29 69,98 70,07 70,16 70,67 14,25 15,24 14,07 15,76 13,33 13,88 13,39 13,47 14,92 17,65 17,94 15,60 14,49 13,83 14,15 13,59 1,48 1,82 1,66 1,49 1,29 1,44 1,48 1,35 0,58 0,70 0,83 0,79 0,73 0,64 0,66 0,67 0,13 0,17 0,08 0,00 0,09 0,10 0,11 0,18 0,09 0,04 0,04 0,08 0,09 0,05 0,05 0,06

Total

2.225 2.414 2.403 2.545 2.325 2.018 1.830 1.633

1 a 50

2.174 2.348 2.340 2.485 2.274 1.973 1.788 1.596

1999

2003

2007

100

97,71 97,27 97,38 97,64 97,81 97,77 97,70 97,73

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç, Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. *Construcció inclosa. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

Per sectors, podem apreciar comportaments divergents en l evolució de la dimensió empresarial que es corresponen amb els canvis en l estructura econòmica de la ciutat durant aquests darrers anys. Així, mentre en el sector secundari baixa la mitjana d'assalariats per empresa industrial entre el 1995 i el 2011 quedant per dessota dels 8 treballadors per empresa, la dimensió empresarial del sector Serveis tendeix a l'alça, amb una mitjana superior a la indústria: dels 7,1 treballadors per empresa del 1995, s'ha passat als 8,4 del 2011. Dimensió empresarial. Assalariats segons la grandària de l'empresa Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-20111

Treballadors assalariats

Dimensió

1995

1999

2003

2007

2008

2009

2010

2011

1995

1999 2003 2007 2008 2009 2010

2011

1a5

4.907

5.824

6.504

7.249

6.147

6.217

6.136

6.015

20,26

17,20 14,52 16,03 16,34 16,90 17,58

17,74

6 a 10

2.409

3.103

3.164

3.558

3.063

3.097

2.962

2.955

9,95

11 a 50

6.258

7.559

9.493 10.479

9.184

9.177

8.742

8.393

25,84

51 a 100

1.655

3.095

3.429

3.606

2.998

3.268

3.592

3.011

6,83

101 a 250

2.843

3.344

4.663

4.995

3.866

3.423

3.457

4.269

11,74

251 a 500

1.303

3.868

3.709

3.738

3.539

4.257

3.166

3.039

5,38

501 i més

4.845

7.076 13.836 11.600

8.821

7.344

6.851

6.228

20,00

Total

24.220 33.869 44.798 45.225 37.618 36.783 34.906 33.910

100

1 a 50

13.574 16.486 19.161 21.286 18.394 18.491 17.840 17.363

56,04

9,16 7,06

8,42 8,49

8,71

22,32 21,19 23,17 24,41 24,95 25,04

24,75

9,14 7,65

7,87 8,14 7,97 7,97

8,88 10,29

8,88

9,87 10,41 11,04 10,28

9,31 9,90

12,59

11,42 8,28

8,27 9,41 11,57 9,07

8,96

20,89 30,89 25,65 23,45 19,97 19,63

18,37

100

48,68 42,77 47,07 48,90 50,27 51,11

51,20

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

100

36 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Dimensió empresarial. Empreses segons el nombre d'assalariats Serveis. Comparança. 1995, 1999, 2003 i 2007-2011

Número

Empreses ocupadores 1999

2003

2007

2008

2009

2010

d'assalariats

1995

2011

1995 1999 2003 2007 2008 2009 2010 2011

1a5

2.696 3.007 3.335 3.793 3.212 3.265 3.193 3.143

79,93 77,86 77,50 78,43 77,98 78,11 78,45 78,20

6 a 10

317

413

420

467

406

412

391

395

9,40 10,69

9,86

9,61

9,83

11 a 50

309

357

449

480

417

398

395

9,16

9,24 10,43

9,76

9,66

9,93 10,12

9,98

9,78

9,83

51 a 100

0,71

1,17

1,16

1,01

1,02

1,10

1,25

1,09

101 a 250

0,53

0,57

0,70

0,64

0,61

0,55

0,57

0,72

251 a 500

0,12

0,31

0,26

0,19

0,24

0,29

0,22

501 i més

0,15

0,16

0,19

0,14

0,17

0,12

0,10

Total

3.373 3.862 4.303 4.836 4.119 4.180 4.070 4.019

100

1 a 50

3.322 3.777 4.204 4.740 4.035 4.094 3.982 3.933

98,49 97,80 97,70 98,01 97,96 97,94 97,84 97,86

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. d'Empresa i Ocupació, Oficina tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació, Servei d'Estudis i Estadístiques. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. Elaboració pròpia. 1. CCAE-93 fins al 2007, a partir del 2008 CCAE-09.

3. Els canvis en l estructura econòmica des de la perspectiva dels clústers Una altra manera d aproximar-se a l evolució de l economia terrassenca durant aquests darrers anys és la d emprar la metodologia dels clústers. Mitjançant aquesta metodologia agrupem els sectors d activitat (CCAE a 2 dígits) d un territori seguint una lògica que defuig l agrupació convencional a l entorn dels materials, dels inputs de fabricació. En canvi, s agrupen les empreses i entitats relacionades amb un mateix sector de manera que representin millor les diferents estratègies competitives dels sectors i els factors de generació de coneixement. Si bé es tracta d una nova unitat d anàlisi de fronteres més indefinides, permet una reflexió sobre la proximitat tecnològica, els reptes estratègics i de mercats, la concentració geogràfica de les fonts d avantatge competitiu local, etc. que l estadística convencional a nivell de sectors no recull. Des d aquesta perspectiva, l evolució recent dels clústers a Terrassa es pot analitzar tant des de la variació en el nombre d empreses com des de la variació en el nombre d assalariats. Des del 2008, el canvi en la classificació de les activitats a partir de l aplicació de la nova CCAE-2009 altera la sèrie de dades i ens obliga a trencar la sèrie i fer l anàlisi diferenciant dos períodes: 1998-2008 (CCAE-93) i 2008-2011 (CCAE-09). La dinàmica empresarial dels clústers ha estat, en general, marcadament positiva en el període 1998-2008 tal com mostra el 7,39% d increment global. Destaquen per la creació d empreses els clústers de Serveis privats, Explotació de recursos naturals i Serveis públics als ciutadans amb increments per damunt de la mitjana. Per contra, hi ha tres clústers (Manufactures de disseny, Fabricació de commodities i Sistemes industrials) que destaquen pel contrari: la pèrdua destacada d empreses durant aquest període.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 37

Pel que fa a la creació de llocs de treball, en el global de Terrassa s han incrementat en més d un 22% els assalariats, si bé el comportament dels diferents clústers ha estat divergent. Així, n hi ha hagut 3 (Gran consum, Manufactures de disseny i Sistemes industrials) que perden assalariats tot i el context favorable. Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clúster Terrassa. 1998-2008

Agrupacions CCAE-93 2d

1998

Assalariats 2008

1998

Empreses 2008

Gran consum Serveis públics als ciutadans Serveis privats Explotació de recursos naturals Manufactures de disseny Sistemes industrials Fabricació de commodities Turisme i lleure No Consta

8.895 9.910 8.019 5.202 7.543 4.908 3.545 2.896 53

8.685 18.325 12.171 7.074 3.675 4.111 3.885 4.525 0

1.618 415 1.116 771 799 465 425 586 31

1.587 487 1.679 1.064 494 397 342 636 0

-2,36 84,91 51,78 35,99 -51,28 -16,24 9,59 56,25

-1,92 17,35 50,45 38,00 -38,17 -14,62 -19,53 8,53

50.971

62.451

6.226

6.686

22,52

7,39

Total Terrassa

% Variació 1998-2008 Assalariats Empreses

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

Dinamisme dels clústers de Terrassa. 1998-2008 % Variació acumulada d'empreses

Serveis privats

12.171 40

7.074

Recursos naturals

18.325

Turisme i lleure -60

-40

-20

Serveis públics

0 8.685 0

Gran consum 20

4.525 60

100

4.111 -20

Sistemes industrials 3.675

3.885

Fabricació de commodities

-40

Manufactures de disseny -60

% Variació acumulada de treballadors Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Si tenim en compte el pes de cada clúster dins l estructura econòmica terrassenca en aquests deu anys s han produït canvis substancials. Observant el nombre d assalariats, el clúster dels Serveis públics reforça notablement la seva hegemonia acollint fins el 29,34% d aquests. Per darrere seu s hi situen els Serveis privats amb el 19,49%, seguits del clúster del Gran consum (13,90%) i del referit a l Explotació de recursos naturals (11,33%), que inclou

38 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

els epígrafs de la Construcció. Tot seguit hi trobem el clúster del Turisme i lleure (7,25%) i, finalment, els clústers amb menys pes dins els assalariats: Sistemes industrials (6,58%), Fabricació de commodities (6,22%) i Manufactures de disseny (5,88%), tots ells amb forts vincles amb la indústria. Les darreres dades disponibles (4t trimestre de 2011) emprant la nova classificació d activitats (CCAE-2009) permeten mesurar l impacte de la crisi també des d aquesta perspectiva. Comparant les dades del 2008 (inici de la crisi) amb les de 2011 s observa una variació negativa de les empreses dels clústers corresponents a Explotació de recursos naturals (-40,6%) i Manufactures de disseny (-25,9%) per sobre de la mitjana global (-15,4%). El clúster conformat pels Serveis públics és l únic que ha presentat una variació positiva en aquest període (+7,4%), tanmateix és un sector amb poc pes dins l estructura empresarial. Pel que fa a l impacte sobre els assalariats de cada clúster, Explotació de recursos naturals (-52%) mostra la major variació, seguit de Serveis públics (26,3%), i Turisme i lleure (-23,4%), tots per sobre d una variació global negativa que ha baixat fins el -24%. Els sectors del Gran Consum (-8%) i la Fabricació de commodities (-7%) han estat els menys perjudicats per la davallada de l economia.

Dinamisme dels clústers de Terrassa 2008-2011 % Variació acumulada d'empreses

Serveis públics 10 13.163

Gran consum 0 -60

-50

-40

-30

Turisme i lleure

3.323

-20

-10 8.056

3.170 9.689

Serveis privats

Sist. Indust.

-10 3.612 -20

Fabricació de commodities 2.804 -30

3.600

Expl. de recursos naturals

Manufactures de disseny

-40

-50

% Variació acumulada de treballadors Nota: la mida de les esferes guarda relació amb el nombre d'assalariats de cada clúster

Aquesta evolució negativa, però amb diferències entre els diferents clústers, ha comportat diversos canvis en la seva representativitat dins el conjunt d assalariats de la ciutat. Així, els tres més ben representats mantenen les seves posicions: Serveis públics (27,8%), Serveis privats (20,4%), Gran consum (17%) i fins i tot guanyen pes (gairebé 3 punts el Gran consum). Per contra, el clúster d Explotació de recursos naturals, és el que perd més pes, concretament 4 punts (d un 12% passa a un 8%) i queda com el cinquè superat

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 39

per la Fabricació de commodities (7,6%) que passa a ser el quart. Per darrera segueixen el clúster Turisme i lleure (7%) i els Sistemes industrials (6,7%) als quals sobrepassa. El clúster de les Manufactures de disseny segueix a la cua elevant lleugerament el seu pes (5,9%). Evolució dels assalariats i del nombre d'empreses per clúster Terrassa. 2008-2011

Assalariats

Empreses

Variació 2008-2011

Agrupacions CCAE-09 2d

2008

2011

2008

2011

Assalariats

Empreses

Explotació de recursos naturals

7.523

3.600

1.240

737

-52,15

-40,56

Fabricació de commodities

3.881

3.612

345

293

-6,93

-15,07

Sistemes industrials

3.921

3.170

391

352

-19,15

-9,97

Manufactures de disseny

3.606

2.804

486

360

-22,24

-25,93

Gran consum

8.755

8.056

1.540

1.447

-7,98

-6,04

Turisme i lleure

4.353

3.323

612

567

-23,66

-7,35

Serveis privats

12.546

9.689

1.588

1.381

-22,77

-13,04

Serveis públics als ciutadans

17.866

13.163

484

520

-26,32

7,44

Total

62.451

47.417

6.686

5.657

-24,07

-15,39

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'INSS facilitades pel Departament d'Empresa i Ocupació.

4. La iniciativa autònoma i l autoocupació Des del 1999 i fins al 2007 el nombre de treballadors autònoms a Terrassa va tenir un creixement constant fins assolir els 14.638 autònoms aquell any i situant Terrassa com la tercera ciutat catalana en el rànquing. Les darreres dades disponibles mostren com, per causa de la crisi, també les xifres dels treballadors autònoms trenquen aquesta tendència a l alça: la seva xifra s ha rebaixat en 2.369 autònoms des d aquella dada rècord i fins al 2011. Evolució de l'estructura empresarial Treballadors autònoms. Grans sectors d'activitat. 1999-2011

Descripció

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011* %s/total

Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats

17 2.256 1.864 7.822

15 2.258 2.016 7.987

15 2.194 2.297 8.099

14 2.138 2.388 8.179

18 2.089 2.670 8.511

20 2.010 2.928 8.812 6

28 1.934 3.128 9.074

30 1.852 3.349 9.256

41 1.809 3.369 9.419

27 1.693 3.123 9.192

21 1.521 2.510 8.856

22 1.438 2.253 8.859

18 1.358 2.100 8.793

0,15 11,07 17,12 71,67

-18,18 -5,56 -6,79 -0,75

11.959 12.276 12.605 12.719 13.288 13.776 14.164 14.487

14.638

14.035

12.908 12.572 12.269

100

-2,41

Total

%10-11

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. *Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.

Per sectors, el gruix dels treballadors autònoms es concentra en el sector Serveis, representant el 71,7% i, dintre d'aquest, els subsectors que estan més representats són: Comerç al detall, excepte vehicles de motor (16%), Serveis de menjar i begudes (8,4%), Transport terrestre i per canonades (8%) i el

40 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Comerç a l engròs, excepte vehicles de motor (6,2%). La Construcció també es troba força representada, reunint el 17% del total de treballadors autònoms de la Ciutat, per contra, el sector secundari ha anat disminuint els seus efectius durant tota la sèrie, xifra que s ha traduït en una representació actual de l 11%, mentre que aquesta era del 18% del total ara fa 10 anys.

Treballadors autònoms per sectors econòmics. 2011 Altres 42,63%

Comerç detall 16,46%

Altres activitats de serveis personals 5,16% Comerç engròs 6,20%

Transport terrestre i per canonades 8,04%

Activitats especialitzades construcció 13,07% Serveis de menjar i begudes 8,44%

Si posem els treballadors autònoms en relació amb el nombre de treballadors assalariats obtenim que per cada treballador autònom n'hi ha 3,7 que treballen per compte d'altri. La tendència que mostren les dades, del 1999 al 2011, és la d'una reducció del treball dependent respecte al treball autònom tot i el repunt entre el 2003 i el 2005 provocat pel sobtat augment dels assalariats que ja s ha esmentat més amunt. Per sectors, mentre el de la Indústria és el que mostra una relació més elevada, la Construcció és el sector que té la relació assalariats/autònoms més baixa ja que és on aquests darrers hi tenen més pes. Evolució de l'estructura empresarial Relació de treballadors assalariats i treballadors autònoms Grans sectors d'activitat. 1999-2011

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009* 2010* 2011* Indústria

7,68 7,53

7,38 7,25 7,02 6,89 6,77 6,93 6,79

6,61

6,64

6,96

7,30

Construcció Serveis

3,01 3,06 4,33 4,46

3,02 2,98 2,85 2,68 2,77 2,86 2,82 4,63 4,69 5,26 5,37 5,46 4,86 4,80

2,19 4,81

2,37 4,15

2,23 3,94

1,70 3,86

Assalariats/Autònoms

4,76 4,80

4,83 4,80 5,06 5,02 5,04 4,66 4,59

4,45

4,09

3,97

3,86

Font:Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. *Fins al 2007 CCAE-93, a partir del 2008 CCAE-09.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 41

El Servei a les Empreses de Foment de terrassa, SA., ha continuat implantant actuacions per a la dinamització de la creació d empreses i de l'autoemprenedoria, així com actuacions per a la millora en el procés de consolidació empresarial tant a dins com fora dels seus equipaments, dels Vivers d'Empreses. El volum d activitat d aquest Servei ha caigut respecte de l exercici anterior en quant al número absolut de l atenció de persones interessades en crear una empresa. Es pot observar com el 2011 s han atès 855 persones que volien crear la seva pròpia empresa, 116 menys que l exercici anterior, amb tot, la dada és molt superior a la del 2008, any d inici de la crisi. D aquí es pot inferir que l interès per l emprenedoria encara és alt a la nostra ciutat, però que l efecte d aversió al risc ha aparegut de la ma del llarg període d incertesa pel que estem passant i que això ha fet que la tendència a l alça que manifestava aquesta variable, enguany s hagi trencat. Amb tot s han finalitzat 75 plans d empresa, un menys que l any anterior. Servei Tècnic de Creació i Consolidació Empresarial Indicadors generals de gestió. 2005-2011 2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

1.034 nd

849 nd

676 565

693 606

966 835

971 834

855 724

Plans d'empresa finalitzats

Empreses creades Inversions via préstecs bonificats

2.146.616

2.472.728

485.930

1.465.627

682.040

255.835

115.000

Emprenedors atesos Projectes d'empresa

N. d'empreses vinculades N. d'empreses desaparegudes Taxa supervivència intranual %1

9 0

6 0

5 0

5 1

3 0

5 0

100

Taxa supervivència trianual %2 Treballadors vinculats

100 19

93 15

77 14

94 14

80 15

73 7

77 5

1.494

1.082

815

943

1.423

1.340

1.327

Visites de consulta ateses

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa. 1. Proporció entre les empreses vinculades que es creen durant l'exercici i les que sobreviuen a la fi del mateix exercici. 2. Proporció entre les empreses que han sobreviscut durant el període de referència respecte del total de les empreses vinculades durant el mateix període.

El Servei Tècnic de Prospecció Empresarial ha impulsant les actuacions que li son pròpies: prospecció empresarial, impuls a la innovació i de formació d'empresaris.

42 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Servei Tècnic de Prospecció Empresarial Indicadors d'activitat. 2011

Empreses visitades el 2011 = 242 empreses Tipus d Accions

Núm. d accions

Hores (*)

Assistents

Empreses Participants

Autodiagnòstics lliurats

143

214

143

Consultoria Estratègica

204

139

102

223

233

530

532

370

Jornades Pràctiques a Empreses Total

(*) els valors d'aquesta variable són una estimació. Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

Enguany s han visitat 242 empreses de les que 86 han rebut informació o assessorament sobre temes relacionats amb la innovació a través de l STIL. A través d aquest servei s han tractar 235 temes relacionats amb aquesta matèria, els més rellevants estaven relacionats amb les ajudes existents a la innovació. Servei Tècnic d'Innovació Local (STIL) Accions implantades. 2011

Tipologia (Informació i/o Assessorament)

Total

% s/total

Innoempresa

Programa 360º

Noves oportunitats de negoci

Assessorament primera exportació

Inversió Directa Exterior

Patents

Innocash

Enterprise Europe Network

Altres

Total

235

100

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

Enguany la formació s ha centrat en tres tipologies: la formació de curta durada, amb una durada mitjana de 3,4 hores, la de més llarga durada, amb una mitjana de 15,7 hores, i la que contenia consultoria més formació. En total en aquest apartat s han impartit un total de 27 accions, en 389 hores, hi ha hagut 424 assistents i hi han participat 252 empreses.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 43

Formació del Servei d'Empresa. 2011

Sessions informatives empresarials

Accions

Hores

Assistents

Innovació i cooperació, una alternativa de creixement per a la pime

Gestió de la tresoreria per a la pime

Els errors més freqüents dels empresaris i les empresàries joves

Creativitat en temps de crisi

La gestió eficaç del temps és molt rendible

10 formes d'augmentar el benefici

Finances Express

Noves tendències en màrqueting

Què he de fer per treure un producte amb èxit al mercat

Internet, el venedor excel·lent

Com augmentar les vendes i no morir en l'intent

Sistematització de la innovació

Total

253

133

Accions

Hores

Assistents

Empreses assistents

El futur: els mercats electrònics i posicionament web

Influència de la fiscalitat i de la planificació financera en la gestió del dia a dia

Veni, vidi, vinci a la conquesta d'internet Conèixer com avaluen la seva empresa les entitats financeres és determinant alhora de negociar

Gestió comercial i màrqueting: com fer la tasca comercial que fins ara no calia

Més motivació, més productivitat i menys estrés: tècniques aplicables

Veni, vidi, vinci: la optimització informàtica de la gestió dels teus clients

Total

110

118

Accions

Hores

Assistents

Empreses assistents 5

Cursos

Consultoria/Formació

Empreses assistents

Com implicar a les persones mitjançant la gestió del dia a dia

Acceleració empresarial-MYTIC

Quadre de comandament

104

El futur: els mercats electrònics i posicionament web

Consultoria estratègica in company

100

Total

238

Font: Ajuntament de Terrassa, Foment de Terrassa, SA, Servei d'Empresa.

44 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

II. Atur registrat i contractació de treballadors 1. Atur registrat: l impacte més colpidor de la crisi econòmica El creixement de l atur registrat a Terrassa a partir del 2008 acaba amb el que havia estat un llarg període en què les xifres d aturats registrats s havien mantingut en una certa estabilitat tot i la creació constant a la ciutat de llocs de treball assalariat: a 31 de desembre de 2011 l atur afectava 21.421 persones residents a Terrassa, xifra que representa el 18,88% de la població activa. En el seu context, l'atur terrassenc se situa amb aquestes dades 3,4 punts per sobre de la mitjana catalana i més de dos punts per sobre de la mitjana comarcal; mentre que també supera la mitjana que s'observa per a tot l'Estat. Aquestes dades es corresponen amb una reducció global de l'activitat econòmica que es manifesta en una destrucció constant de llocs de treball. Taxes d'atur* de la Ciutat i altres àmbits territorials Desembre de 2011 Terrassa

Vallès Occidental

Província de Barcelona

Catalunya

Espanya

18,88

16,80

15,61

15,52

18,73

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona).

La sèrie d atur registrat a Terrassa9 presenta, fins al 2008, una evolució en la qual podem distingir 3 etapes. Durant la primera ens trobem amb la reducció d unes xifres que havien assolit el seu màxim durant la recessió postolímpica i fins a mitjan 2000 la continuació de la bonança econòmica va provocar que els mínims de les taxes d atur quedessin en unes xifres mai vistes durant els darrers 20 anys, de forma que es perdé tot el sentit del concepte d atur natural que fonamentava els debats teòrics de principis dels noranta sobre la capacitat de l estructura econòmica en la creació d ocupació.

La sèrie estadística de l atur registrat queda trencada a partir de gener del 2005 perquè al mes de maig del mateix any va entrar en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema d Informació dels Serveis Públics d Ocupació) en substitució del fins aleshores vigent SILE (Sistema de Información Laboral de Empleo). El nou model de gestió permet recollir millor la informació utilitzada per a l elaboració estadística de l atur registrat abocant dades de qualitat estadística superior i més fiables que les anteriors. La major qualitat en la mesura estadística (creuament de fitxers d afiliació amb la Seguretat Social i millor classificació dels demandants estrangers) dóna lloc a un augment, purament comptable, de les xifres d atur, però no a un augment real. El SISPE suposa un aflorament d aturats que anteriorment, per diverses raons, no es classificaven correctament segons el que establia l Ordre Ministerial d 11 de març de 1985, que regula la definició estadística d atur registrat. En resum, la implantació del nou model de gestió modifica a l alça el nombre d aturats registrats, no perquè canviï la definició de qui es considera aturat registrat, sinó perquè millora l actualització i gestió automatitzada de la informació. La reconstrucció de les sèries històriques (feta a nivell de Catalunya i provincial) indica que el perfil de les noves sèries és pràcticament idèntic al que seguia la sèrie anterior. Com que a nivell local no s ha fet aquesta reconstrucció, hem optat per mantenir la sèrie evitant l anàlisi interanual de l atur registrat pel que fa a les dades absolutes. També cal fer esment que en Informes anteriors ens referíem a l atur registrat a l OTG de Terrassa (que inclou el d altres poblacions del seu entorn), mentre que en el present fem esment exclusivament de les dades del municipi de Terrassa.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 45

Evolució de l'atur registrat a Terrassa Gener 1998-Desembre 2011 22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 Juny

Abril

Novemb

Setembr

Febrer

Juliol

Desemb

Maig

Oct

Març

Agost

Gen05

Juny

Nov

Set

Abr

Feb

Jul

Mai

Des

Oct

Mar

Ago

Gen98

De fet, l'evolució de la desocupació a Terrassa des del 1993 fins aquell moment es caracteritzà per la incorporació espectacular al mercat de treball del grup dels joves en detriment dels més grans, que van veure créixer la seva proporció en relació amb el total de desocupats, i per l'engreixament efectiu de l'atur estructural, que és el que es caracteritza per estar conformat per col·lectius poblacionals; molt en concret, per aquells que no posseeixen una qualificació formativa i professional mínima, que manifesten greus mancances pel que fa a l'experiència laboral i, en definitiva, una insuficient adequació als perfils professionals demandats pels empresaris i una mancança en l'adaptació als constants canvis que es produeixen en el mercat laboral. Aquest atur estructural es manifestà amb força significació en el segment dels treballadors més grans de 45 anys, en el qual les dones hi són especialment representades10.

De fet, el creixement econòmic ha facilitat la incorporació de persones procedents de l'anomenat atur conjuntural, que es tracta del segment de la força de treball que fluctua d'acord amb l statu quo de l'economia i que, per definició, en època de bonança, tard o d'hora, ha de ser incorporable amb facilitat al mercat de treball. Hi ha, en canvi, l'altre sector de l'atur que roman fix i que els experts han descrit com la desocupació estructural, aquella que presenta grans dificultats per a col·locar-se en el mercat; és a dir, que la seva oferta personal no concorda amb cap demanda empresarial existent i que aquesta situació es perllonga en el temps. Això s'explica per diversos motius, relacionats amb l'obsolescència de la seva formació o coneixements (treballadors expulsats del mercat de treball per reconversió industrial), manca d'experiència, manca de formació mínima, etc., que arriba a situar col·lectius i/o individus en risc d'exclusió en el cas de no disposar d'un coixí familiar suficient. Vegeu al respecte, OEST, La mesura de l'exclusió. Avaluació de la situació de diferents col·lectius amb dificultat d'incorporació al món laboral i amb risc d'exclusió social, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, 1996, policopiat, pp. 1832.

46 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Evolució dels assalariats i aturats a Terrassa 1987-2011. Totals. Escala logarítmica 100.000

Aturats

11 20

09 20

07 20

05 20

03 20

01 20

99 19

97 19

95 19

93 19

10.000 89

1.000 87

10.000

Assalariats

Aturats

100.000

Assalariats

Entre mitjan 2000 i finals del 2007 ens trobem en una etapa caracteritzada per una paradoxa en el mercat de treball en augmentar simultàniament tant l ocupació assalariada com les persones registrades a l atur. L explicació d aquesta aparent paradoxa rau en el fet que el constant creixement de l estructura empresarial de Terrassa no fou suficient per absorbir la creixent incorporació de persones al mercat de treball fruit de l intens creixement demogràfic de la ciutat. Així, assistírem a un augment moderat, però constant, del nombre d aturats registrats que, per altra banda, tenia un gran paral·lelisme amb el que podia observar-se per al conjunt de Catalunya. Evolució de l'atur mes a mes a Catalunya i a Terrassa Gener 2005-Desembre 2011 600.000

Catalunya

400.000 300.000 200.000 100.000

05 20 04 05 20 07 05 20 10 06 20 01 06 20 04 06 20 07 06 20 10 07 20 01 07 20 04 07 20 07 07 20 10 08 20 01 08 20 04 08 20 07 08 1 20 0 09 20 1 0 20 94 09 20 07 09 20 10 10 20 01 10 20 04 10 20 07 10 20 10 11 20 01 11 20 04 11 20 07 11 10

Terrassa

22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

500.000

Catalunya

Terrassa

La darrera etapa que podem citar s inicià a finals del 2007 i es caracteritzà per un creixement contundent del nombre d aturats registrats en el que és una de les manifestacions locals més evidents de la crisi econòmica global. De fet, la taxa d atur registrat de Terrassa ha assolit el desembre del 2011 el 18,88%, una xifra que supera les assolides durant la crisi dels anys 93-94. Des de l any 2005, en què es trencà la sèrie, la taxa a Terrassa no ha fet més que pujar, però ha estat durant els anys 2008, 2009 i 2011 (amb un parèntesi el 2010) on s ha concentrat aquest increment, doblant-se la taxa (del 9,27% a la xifra esmentada) en aquest breu període.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 47

De fet, aquest augment ha estat superior al de tots els altres àmbits territorials en què s emmarca i per tant, tenint en compte que en tota la sèrie Terrassa presenta la xifra més elevada, s augmenten les diferències respecte d aquests àmbits. Així, la taxa de Terrassa es situa molt propera al 19%, mentre que la del Vallès Occidental queda dos punts per dessota (16,8%) i la del conjunt de la província o la de Catalunya tot just s acosten al 16%. A la finalització del 2011, la xifra d aturats registrats creix considerablement respecte la que hi havia a finals de 2010 de manera que es reprèn el creixement després del parèntesi que significà l any 2010 en que l augment interanual fou inapreciable. De 2010 a 2011 el guany net d aturats registrats supera els 1.700 i deixa la xifra en més de 21.400 persones i això després que durant el mes d octubre s arribés a la xifra absoluta mai assolida fins aleshores de 22.238 aturats registrats. Evolució de les taxes de l'atur registrat de la Ciutat i altres àmbits territorials* 2005-2011

Àmbit territorial

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2005-2011

2010-2011

Terrassa

9,27

8,85

13,62

17,50

17,54

18,88

9,61

1,34

Vallès Occidental

8,18

7,74

7,76

12,14

15,76

15,47

16,80

8,62

1,33

Prov. de Barcelona

7,37

7,14

7,13

10,90

14,49

14,38

15,61

8,24

1,23

Catalunya

7,20

7,00

10,80

14,24

14,26

15,52

8,32

1,26

*Aplicació de la metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona). Dades a desembre de cada any.

Evolució de les taxes d'atur els darrer anys a Terrassa i diferents àmbits. 2007-2011 20,00 18,00 16,00 14,00 12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 Terrassa

Vallès Occidental 2007

2008

Prov. de Barcelona 2009

2010

Catalunya 2011

Pel que fa a l evolució de l atur de la ciutat respecte d altres ciutats mitjanes, la comparació ens mostra comportaments similars, amb unes xifres de l atur estancades o lleugerament ascendents durant el trienni 2005-2007 i un augment sobtat de les dades del 2008, que continua amb força durant el 2009, s estabilitzat el 2010 i torna a créixer assolint xifres rècord en alguns casos durant el 2011. Així, a Terrassa, igual que a Sabadell, Badalona o l Hospitalet s ha passat d unes xifres a l entorn dels 9.500-10.000 aturats a unes altres de properes als 20.000 efectius (Sabadell) o netament superiors (Terrassa, Hospitalet i Badalona).

48 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Increment absolut interanual de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011

Evolució de l'atur en ciutats mitjanes 2007-2011 24.000

6.500

20.000

5.500 4.500

16.000

3.500

12.000

2.500

8.000

1.500

4.000

500

-500 Terrassa

Sabadell

Mataró

2007

2009

2008

Hospitalet 2010

Terrassa

Badalona

Sabadell

2007-2008

2011

Mataró

2008-2009

Hospitalet 2009-2010

Badalona 2010-2011

El ritme de creixement de la xifra de les persones en situació d atur a les poblacions esmentades entre els anys 2007 i 2009 és de gairebé 5.000 nous aturats/any tot i que el ritme s alenteix durant el 2009: es situa en un 30% interanual quan el 2008 el creixement fou proper o superior al 60%. Altres poblacions amb menor massa d aturats (Mataró en el cas que ens ocupa) pateixen una evolució similar. Com ja hem esmentat, després del parèntesi de 2010 en que es registrava una estabilització de les xifres (o una lleugera caiguda com per Sabadell o Badalona) el 2011 la crisi s aprofundeix i totes aquestes ciutats registren variacions interanuals del voltant d un 10% que situen la xifra absoluta al punt màxim de la sèrie. Evolució de l'increment interanual (%) de l'atur en ciutats mitjanes. 2007-2011 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 0,00 -10,00 Terrassa

Sabadell

2007-2008

Mataró

2008-2009

Hospitalet

2009-2010

Badalona

2010-2011

Tanmateix, el canvi que hi ha hagut a l atur registrat de la crisi ençà no es circumscriu únicament a un augment quantitatiu sinó també amb un canvi del perfil majoritari de l aturat. Si abans de la crisi l atur afectava majoritàriament supòsits clars d atur estructural, actualment afecta persones actives que estarien principalment en edat adulta útil on, susceptiblement, hi hauria d'haver menys problemes per a la seva inserció laboral. Així doncs, ens trobem davant d'un augment lineal de l'estoc de treballadors disponibles a causa d'un increment de l'atur conjuntural. La preocupació es concentra en l'augment de l'atur entre les persones que no integren inicialment aquell segment estructural, essent destacable el grup dels homes entre els 25 i els 35 anys, que presenten augments totals durant aquest període molt per damunt del que és freqüent, essent, a més, en els quals s'observa, dins d'una estructura marcadament estacional11, una mobilitat contractual més gran. 11

Efectivament, l'estructura terrassenca descriu nítidament un comportament estacional, pel qual es registren els màxims anuals de l'atur en els mesos d'agost i de gener, i dos mínims, un a la primavera i un

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 49

Evolució de l'atur a Terrassa Indicadors generals. Desembre del 2011

Aturats registrats % s/Total

absolut interanual

interanual

Taxa d'atur estimada1

Pob. Activa estimada 20101

Taxa d'atur

Pob. Activa 2001

Total

21.421

100,00

1.701

8,63

18,88

113.469

24,48

87.501

Homes

11.406

53,25

934

8,92

18,23

62.575

22,79

50.054

Dones

10.015

46,75

767

8,29

19,68

50.894

26,74

37.447

Joves

1.608

7,51

1,56

15,08

10.662

12,22

13.164

>45 anys

8.578

40,04

1.035

13,72

24,66

34.788

36,83

23.292

SOA*

1.219

5,69

214

21,29

130

0,61

26,21

Indústria

4.021

18,77

-172

-4,10

Construcció

4.978

23,24

439

9,67

11.073

51,69

1.193

12,07

Agricultura

Serveis

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia. 1. Aplicació de la nova metodologia de càlcul de la taxa d'atur establerta per la XODEL (Diputació de Barcelona). *Sense ocupació anterior.

L actual estructura per edats dels aturats ens mostra aquest canvi de perfil de l aturat i la importància més gran que ha adquirit el que hem anomenat atur conjuntural. Així, tot i que l augment d aturats d ençà de l inici de la crisi es produeix en tots els grups de població, aquest afecta especialment el grup dels Homes, que passen a ser el col·lectiu majoritari (53% del total), i el dels majors de 45 anys amb una representació que ja supera al 40% del total d aturats. Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat 1993

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat 2011 16-24 8%

16-24 31% >45 40%

25-34 10%

>45 17% 25-34 31% 35-44 21%

35-44 42%

Podem veure com, respecte del 1993, l estructura per edats de la població desocupada ha canviat substancialment la seva composició. Si aleshores el perfil de l aturat es trobava dominat per una més gran proporció de dones i de altre a la tardor. En els anys anteriors, els màxims es podien interpretar com a repunts de la tònica general i els mínims guardaven la relació de la contínua disminució d'aquella magnitud que anava succeint des de la recessió postolímpica, tot situant el mínim històric de l'atur, precisament, en les xifres d'aquell maig del 2000, que es traduí en un 7,5% de la població activa. És d'esperar, doncs, que aquest comportament de repunts i mínims es vagi succeint any rere any, malgrat que la tendència sigui o no creixent. Es tracta, per tant, d'un fenomen característic de l'estructura terrassenca, vinculada cada cop més amb les temporades del comerç i amb la contractació per obra.

50 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

menors de 24 anys (1 de cada 3), el 2011, i més després del gran augment del periode 2008-2011, els desocupats es troben repartits de manera molt més equilibrada: tants homes com dones en la majoria de segments d edat i, el més destacable, el pes dels majors de 45 anys ha augmentat de manera considerable i ja són el grup d edat amb més pes dins el global d aturats (4 de cada 10 aturats). Així doncs, a la masculinització de l atur s hi afegeix un clar envelliment de la piràmide de la població desocupada amb una base cada dia més estreta (els menors de 24 anys només representen el 7,5% del total) i una concentració del gruix dels aturats en els trams d edat compresos entre els 30 i els 59 anys. Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 1993 <20 20-24 25-29 30-34 35-39

Dones

55-59

Home 45-49 35-39 25-29

Piràmide d'edats de la població desocupada. %. 2011

Homes Dones 660 698 1088 1146 933 1136 758 864 597 692

40-44

562

574

45-49

485

438

50-54

363

258

55-59

224

137

60-64

100

55-59 45-49 35-39 25-29 Dones Home

<20

<20 20

D ençà de la crisi, aquestes tendències s han refermat: observant les piràmides comparades de la població desocupada del 2007 (any previ a la crisi) i el 2011 podem veure com és entre els Homes on es produeix el major creixement tant en nombres absoluts com relatius. Piràmides comparades de la població desocupada. 2007-2011

Piràmides comparades de la població desocupada.%. 2007-2011

55-59

45-49

35-39

25-29

Homes11 Dones11 Homes 07 Dones 07

<20 2.000

1.500

1.000

500

-500

-1.000 -1.500 -2.000

25-29

Homes11 Dones11 Homes 07 Dones 07

<20 9

Això ha fet que el tradicional fort pes que dins l estructura per edats de l atur tenia el 2007 el grup de les Dones majors de 45 anys (un 27% del total) s hagi vist disminuït (representen un 21% el 2011) en favor dels Homes: per exemple, el 2011 el grup quinquennal amb major pes era el dels Homes entre 35-39 anys amb un 8,67% del total quan el 2007 aquesta posició corresponia a les Dones d entre 55-59 anys amb més del 10% del total. Tot i que les Dones ja no concentren la majoria d aturats registrats, cal recordar que la seva taxa d atur (19,7%) segueix superant la que presenten els Homes i es situa un punt per damunt de la global.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 51

Per sectors productius, el nombre més gran d'aturats segueix concentrant-se en els Serveis i la Indústria, sumant entre tots dos sectors 16.051 aturats, que representen el 75% del total, tot i l espectacular augment de la Construcció que li ha fet guanyar pes i ja representa més del 23% dels aturats. Respecte del 1993 s observen els canvis en la distribució sectorial dels aturats que han rebaixat les aportacions de la Indústria, que aleshores agrupava més de la meitat dels aturats, en favor de les que realitzen els aturats provinents dels Serveis i de la Construcció12. Finalment, el grup format pels Sense Ocupació Anterior amb 1.219 aturats registrats representa el 6% del total, rebaixant en 2,3 punts el seu pes respecte del 1993.

Sense Ocupació Anterior 8%

Aturats per sector 1993 Indústria 51%

Sense Ocupació Anterior 5,7%

Aturats per sector 2011 Indústria 18,9%

Serveis 52,0% Serveis 30%

Construcció 23,4%

Construcció 11%

Un altre dels efectes de l estancament de l economia i la consegüent manca de dinamisme del mercat de treball ha estat el del canvi en la distribució de les persones en situació d atur segons la durada de la demanda. Així, podem veure com en el decurs de dos anys, els aturats registrats amb una antiguitat de la demanda superior als 12 mesos passen de representar el 31% el 2009 a gairebé el 40% el 2011. Aquesta xifra es troba ben a prop de la dels aturats amb menys de sis mesos d antiguitat de la demanda (42%), que fa dos anys eren pràcticament 1 de cada 2 aturats.

Atur registrat segons durada de la demanda 2009

Atur registrat segons durada de la demanda 2011 >12 39%

>12 31%

<6 42%

<6 48%

6-12 21%

6-12 19%

Cal tenir en compte que a partir de gener del 2009 s empra la nova Classificació d activitats econòmiques (CCAE-09) amb canvis substancials respecte de la CCAE-93, la qual substitueix, i que impedeixen fer comparacions per sectors a partir d aquella data. Per una anàlisi més detallada de les dades d atur registrat per subsectors, veure l apartat IV. Els sectors al detall d aquest mateix capítol.

52 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Les conseqüències d aquesta situació les veiem quan comparem les dades de les persones en situació d atur segons si perceben prestacions o subsidis ja que una antiguitat més gran de la demanda implica més possibilitats d esgotar les prestacions esmentades. Aquesta situació la podem corroborar observant les dades d evolució de persones en situació d atur que no reben cap prestació ni subsidi: aquestes passen de poc més de 5.200 persones el gener de 2009 (un 32% del total) a les 9.000 de desembre del 2011 (un 42% del total d aturats registrats) una de les xifres més elevades de la sèrie que ha superat el 40% d aturats sense prestacions els darrers quatre mesos de 2011.

Evolució dels aturats segons la percepció de prestacions. Gener 2009-Desembre 2011 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000

Aturats no perceptors

Se t N ov

Se t N ov G en 11 M ar ç M ai g Ju lio l

Se t N ov G en 10 M ar ç M ai g Ju lio l

ai g M

ar M

Ju lio l

en 09

Aturats perceptors

En resum, l evolució de les dades que ens proporciona el registre de l atur del 2011 confirma la persistència de la crisi i l aprofundiment dels seus efectes sobre l ocupació que seran difícilment reversibles a curt termini.

2. Contractació de treballadors Les contractacions l'any 2011 es situen en els 38.344 contractes signats, després d haver assolit xifres per damunt dels 65.000 entre els anys 2004 i 2007. Aquestes xifres reprenen la tendència a la baixa encetada l any 2007 després de la lleu recuperació registrada l any 2010. La variació interanual ha estat d un 10% però aquesta es va fer més evident entre els anys 2008 i 2009 amb caigudes interanuals superiors al 25%. Amb aquesta evolució, la xifra global de contractació es situa a nivells semblants als de mitjan dècada dels noranta, molt lluny de les xifres assolides els anys centrals de la darrera dècada.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 53

Evolució de la contractació a Terrassa 1994-2011 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000

19 94 19 95 19 96 1. 99 7 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

Els dos grans tipus de contractació han vist com baixaven les seves xifres si bé la intensitat de la davallada ha estat més elevada en el cas dels contractes indefinits: mentre els contractes de durada determinada han davallat un 9%, els de durada indefinida ho han fet amb una xifra superior al 13%. Aquest diferent comportament situa el pes relatiu dels contractes indefinits en el 14% del total i la taxa de temporalitat (el pes que tenen els contractes de durada determinada) en el 86%. Analitzant les xifres absolutes es comprova la magnitud de la davallada: els contractes indefinits signats el 2011 han estat 5.351, una quantitat molt allunyada dels més de 10.000 contractes/any signats entre 20062008. Per la seva banda, els contractes de durada determinada signats han estat 32.933, la segona xifra més baixa (la primera més baixa és de 2009) registrada des de l any 1996.

Evolució de la contractació laboral a Terrassa segons principals tipus de contractes.1994-2011 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Duració determinada

Indefinits

54 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Entre els contractes de durada determinada el 44% d'aquests s'ha subscrit emprant la modalitat de l'Eventual per circumstàncies de la producció, a la qual segueix la d Obra o servei (amb un 33%) i el tercer lloc és per als d Interinitat, la qual n aglutina el 22,3%. Respecte l exercici anterior, el comportament ha estat heterogeni doncs mentre la modalitat de contracte més emprat ha vist augmentat el seu nombre en un 4%, per contra, les altres modalitats (Obra o servei i Interinitat) han davallat en un 16% i un 21% respectivament. Contractacions laborals segons sexe i edat Absoluts. 2011

Modalitat de contractació

Total

Home

Sexe Dona

Contractes indefinits Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids Convertits en indefinits

5.351 3.104 246 46 1.955

3.367 2.222 113 25 1.007

1.984 882 133 21 948

97 43 6 0 48

633 269 19 2 343

953 524 35 4 390

2.599 1.650 80 19 850

1.069 618 106 21 324

Contractes durada determinada Obra o servei Eventuals circumstàncies producció Interinitat Temporals bonificats minusvàlids Inserció Relleu Jubilació parcial Substitució jubilació 64 anys Altres

32.627 10.817 14.266 7.263 46 0 77 118 4 36

15.435 6.993 6.664 1.627 25 0 37 76 3 10

17.192 3.824 7.602 5.636 21 0 40 42 1 26

1.682 525 880 271 2 0 0 0 0 4

6.291 1.768 3.044 1.450 6 0 12 0 1 10

5.482 1.894 2.443 1.126 3 0 12 0 0 4

13.792 4.932 5.899 2.892 18 0 39 0 1 11

5.380 1.698 2.000 1.524 17 0 14 118 2 7

366 193 173

209 127 82

157 66 91

115 104 11

149 75 74

73 7 66

26 7 19

3 0 3

38.344

19.011

19.333

1.894

7.073

6.508

16.417

6.452

Contractes formatius Formació Pràctiques Total

Edat del treballador >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

<20

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

L esmentada davallada del nombre de contractes es pot interpretar com un símptoma del deteriorament de les relacions contractuals entre empresaris i treballadors producte de la persistència de la crisi econòmica. D aquesta manera, tot i les reformes de les lleis de contractacions amb bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social cap a les empreses que contractin de forma indefinida uns determinats col·lectius, com per exemple joves, majors de 45 anys o desocupats de llarga durada, l actual clima de desconfiança en l evolució de l economia no afavoreix aquest tipus de contractes. Per altra banda, la incertesa respecte una imminent reforma laboral tampoc ha afavorit la presa de decisions empresarials en matèria de contractació a l espera que aquesta es concretés.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 55

Contractacions laborals segons sexe i edat Relatius. 2011

Modalitat de contractació

Total

Home

Sexe Dona

Contractes indefinits Contractes de durada determinada Contractes formatius

13,96 85,09 0,95

17,71 81,19 1,10

10,26 88,93 0,81

5,12 88,81 6,07

8,95 88,94 2,11

14,64 84,23 1,12

15,83 84,01 0,16

16,57 83,38 0,05

100

49,58

50,42

4,94

18,45

16,97

42,82

16,83

Total

<20

Edat del treballador >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

Els contractes formatius per l'any 2011 són 366, 75 més que el 2010 i, tot i créixer, representen només un 1% de la contractació global. L escassa repercussió d aquesta modalitat contractual mostra com no ha aconseguit consolidar-se com una de les principals formes d'immersió en el mercat de treball. Després d anys tendint a igualar-se la distribució per sexes entre els contractes, enguany el nombre dels signats per dones representa el 50,42%, per davant del 49,58% dels homes. Tanmateix, la diferència en favor de les dones és a costa d una major taxa de temporalitat d aquestes (89% de les dones per 81% pels homes) és a dir, han signat més contractes que els homes, però la majoria d aquests han estat de durada determinada mentre que els homes segueixen liderant la contractació indefinida. Per grups d edat, els adults entre 30-44 anys són protagonistes principals de la contractació, atès que aquest col·lectiu signà un total de 16.417 nous contractes (42,8% del total). Mentre que el segon en importància fou el grup de treballadors majors de 45 anys amb el 16,82% i el grup dels menors de 20 anys només signaren un 5% dels contractes. Les contractacions a persones majors de 45 anys mantenen el seu pes dins el total de contractes mentre que el grup dels menors de 20 anys en perd, essent el que té una de les taxes de temporalitat (89%) més elevada, la qual cosa és una mostra de la seva precarietat laboral i d'inserció en el mercat de treball.

56 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Percentatge de contractes segons sexe 1994-2011

Percentatge de contractes segons edat 1994-2011

100%

80%

60%

60% 40%

40%

20% 20%

-19

Dones

20-24

25-29

30-44

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

Homes

1995

1994

0% 0%

+45

Percentatge de contractes per grans sectors d'activitat. 1994-2011

Percentatge de contractes segons durada. 1994-2011

<=6

Indeterminats

Indefinits

Indústria

Construcció

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1994

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

0% 2000

20%

0% 1999

40%

20%

1998

40%

1997

60%

1996

60%

1995

80%

1994

80%

1995

100%

Serveis

S'han signat 19.713 contractes de durada igual o inferior a 6 mesos, els quals representen el 51% del total de contractes efectuats a la Ciutat. Aquest tipus de contractes augmenten el seu pes respecte del total i ja en superen la meitat. Així mateix, els contractes de durada indeterminada han estat 11.890, fet que representa el 31% del total. Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitat Absoluts. 2011

Modalitat de contractació

Durada del contracte (mesos) >=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet.

Contractes indefinits Ordinari temps indefinit Foment de la contractació indefinida Indefinit minusvàlids Convertits en indefinits

0 0 0 0 0

10.758 724 6.270 3.761 0 0 0 1 0 2

4.590 198 3.927 464 0 0 0 0 0 1

4.140 396 3.409 326 0 0 0 0 0 9

1.006 212 655 73 45 0 0 0 4 17

21 7 5 2 1 0 5 1 0 0

10 1 0 0 0 0 5 4 0 0

0 0 0

225 147 78

137 43 94

3 2 1

1 1 0

10.758

4.590

4.365

1.143

Contractes formatius Formació Pràctiques Total

0 0 0 0 0

Sector d'activitat econòmica Agric. Indúst. Const. Serv.

0 0 0 0 0

2 1 0 0 1

780 362 56 3 359

212 11.890 44 9.235 0 0 3 2.634 0 0 0 0 67 0 97 15 0 0 1 6

19 10 8 0 0 0 0 0 0 1

2.117 608 1.246 207 10 0 14 32 0 0

0 0 0

70 18 52

212 11.890

2.967

0 0 0

1.500 1.278 20 12 190

3.069 1.463 170 31 1.405

3.813 26.678 3.101 7.098 684 12.328 20 7.036 3 33 0 0 3 60 2 84 0 4 0 35 15 13 2

281 162 119

5.328 30.028

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

El sector terciari continua ocupant el major nombre de contractacions en relació amb els altres sectors. Això significa que el sector Serveis, tot i ser el que més

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 57

treballadors expulsa del mercat laboral, també és el que més en contracta. Aquest fet mostra l'alt grau de terciarització a què ha arribat la Ciutat, però, a la vegada, també l'alt grau de rotació en els negocis del sector Serveis. Molt en concret, en aquest sector s'han comptabilitzat 30.028 nous contractes durant el 2011, la qual cosa suposa més d un 78% del total; el segueix el sector de la Construcció, amb un 14% (5.328 nous contractes) i per últim, el sector industrial amb el 7,8% (2.967). En detriment del sector Serveis cal dir que presenta una molt elevada taxa de temporalitat (el 90% dels seus contractes són de durada determinada), molt per damunt de la que té la Indústria (74%), mentre que el sector de la Construcció redueix la seva taxa fins el 72%, quan habitualment pugnava amb el sector Serveis per tenir la més elevada. Així doncs, respecte de l any anterior, els canvis més notables els trobem en la davallada del sector de la Construcció que segueix caient per damunt de la mitjana: en aquest cas veu reduït el nombre de contractes en un 22% interanual (1.500 contractes menys) quedant molt lluny les seves xifres dels màxims assolits el període 2004-2007 amb més de 12.000 contractes anuals. Per la seva banda, el sector Serveis registra una rebaixa del 8% mentre el sector industrial manté les seves xifres i és el que en aquest aspecte millor suporta la situació de crisi econòmica. L'elevat grau de rotació del personal fa que a un mateix treballador li pugui haver correspost més d'un contracte al llarg de l'any; la qual cosa ens indica el nivell de precarietat del mercat de treball local. L'alta xifra de contractes temporals (especialment els de durada inferior als 6 mesos, així com els de durada indeterminada) ens està indicant que és això el que realment succeeix per al cas de Terrassa, on els més de 3.100 contractes mensuals que s'han signat de mitjana no han servit per rebaixar la xifra d aturats. Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitat Relatius. 2011

Modalitat de contractació Contractes indefinits Contractes de durada determinada Contractes formatius Total

Durada del contracte <=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. 0,00 100,00 0,00

0,00 100,00 0,00

0,00 94,85 5,15

0,00 88,01 11,99

0,00 87,50 12,50

28,06

11,97

11,38

2,98

0,06

0,00 0,00 0,00 90,91 100,00 100,00 9,09 0,00 0,00 0,03

0,55

31,01

Sector d'activitat econòmica Agric. Indust. Const. Serv. 9,52 90,48 0,00

26,29 71,35 2,36

28,15 71,57 0,28

10,22 88,84 0,94

0,05

7,74

13,90

78,31

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic.

Les empreses de treball temporal (ETT) tenen un paper molt important en un marc de relacions laborals on la temporalitat contractual és la norma en la majoria de sectors. Malgrat això, ha estat un sector durament castigat per la crisi ja que el 2011 només han signat 5.949 contractes, la qual cosa representa una xifra molt per dessota de les registrades habitualment fins el 2007, sempre per damunt dels 10.000 contractes/any. Malgrat això, respecte al 2009 en que l impacte de la crisi es féu més evident (mínim històric amb només 3.959 contractes) s ha produït un repunt els dos darrers anys i així respecte 2010 s ha crescut un 13%. Fins ara, les contractacions mitjançant les ETT havien estat les principals perjudicades per l empitjorament general de la situació econòmica ja que una de les primeres mesures que prenen les empreses és la caiguda en

58 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

desús d aquests contractes donat que no han de fer front a puntes de producció, ans al contrari, miren d aprofitar al màxim la feina dels treballadors amb contractes indefinits que ja tenen. Evolució dels contractes formalitzats per ETT. 1999-2011 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1999

2000

2001

2002

2003

Contractes formalitzats per ETT Edat. 1999

>=30 a <45 19%

>=45 5%

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Contractes formalitzats per ETT Edat. 2011 >=45 10%

<20 19%

<20 4% >=20 a <25 20%

>=30 a <45 48%

>=25 a <30 18% >=25 a <30 19%

>=20 a <25 38%

En l evolució dels contractes formalitzats per ETT entre els anys 1999 i 2011 hom pot apreciar com la distribució per sexes ha tendit a igualar-se per bé que els homes encara hi estan més representats (495 contractes més). Pel que fa a l evolució per edats, el gruix dels contractes temporals (igual que passa amb la totalitat de contractes) el signen actualment els adults entre 30 i 44 anys (el 48%) a diferència de l inici de la sèrie en que estaven monopolitzats pel grup dels més Joves (60% de contractes per ETT signats pels menors de 25 anys). Igualment, cal apreciar com el grup de majors de 45 anys ha anat guanyant pes en un tipus de contractació que s ha assimilat a la gent jove, per bé que encara hi ha diferències notables entre un grup i l altre: 1.430 contractes signats pels Joves i només 582 pels Majors de 45 anys.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 59

Evolució per grups d'edat contractes formalitzats per ETT.1999-2011

Evolució dels contractes formalitzats per ETT. Sexes. %.1999-2011 80% 60% 40% 20%

19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10

Homes

Dones

19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

100%

Joves

>=45

>=30 a <45

>=25 a <30

En resum, la situació del mercat laboral de Terrassa ha empitjorat notablement d ençà de l inici de la crisi en perdre s ocupació assalariada i en augmentar de manera important el nombre d aturats que cerquen feina. Per explicar aquest fenomen, a la reducció de l activitat econòmica s hi ha d afegir la pressió exercida pel creixement de la immigració tant nacional com internacional que té Terrassa com a destinació i que els darrers anys ha incrementat el volum de població potencialment activa.

3. La incorporació de la mà d obra estrangera en el mercat de treball de Terrassa13 La creixent arribada de població estrangera a Terrassa s ha traduït en un important increment de l oferta de mà d obra, increment que no ha estat aliè al creixement experimentat per l estructura econòmica terrassenca i concentrat bàsicament a l entorn dels serveis i de l activitat constructora. Per altra banda, el comportament de la mà d obra estrangera és molt més sensible als canvis de conjuntura econòmica que el de la mà d obra nacional donat que es concentra a l entorn d aquelles activitats més conjunturals i amb condicions de contractació més precàries. Així, si en el llarg període de creixement viscut fins el 2007 la mà d obra estrangera ha crescut per damunt de la nacional, a partir del 2008 l impacte del canvi de cicle en aquest col·lectiu n ha provocat una davallada que ha estat molt superior.

Per aprofundir més en aquest aspecte, vegeu la publicació: OESST, Els treballadors estrangers en l estructura econòmica de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA. Abril de 2005.

60 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Població activa de nacionalitat estrangera Terrassa. 1996 i 2001 1996

2001

96-01

Població total

1.857

6.979

5.122

Població 16 anys i més

1.344

5.559

4.215

% 96-01

96-01

1996

2001

275,82 Taxa d'activitat

69,72%

74,10%

4,38

313,62 Taxa d'ocupació Taxa d'atur censal (IEC)

67,66% 32,34%

82,54% 17,46%

14,88 -14,88

Actius

% 96-01

No actius

Ocupats

634

3.400

2.766

Desocupats

303

719

416

137,29 Jubilats o pensionistes

Busquen 1a ocupació

112

239

127

113,39 Incapacitats permanents

Desocupats ocup. anterior

191

480

289

151,31 Escolars i estudiants Feines de la llar

Total actius

937

4.119

3.182

436,28 Servei militar

0,00

126

-46

-36,51

21,43

397 283

1.461 681

1.064 398

268,01 140,64

Altres situacions

100

621

521

521,00

339,59 Total no actius

920

2.860

1.940

210,87

1996

2001

96-01

% 96-01

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Població activa de nacionalitat espanyola Terrassa. 1996 i 2001 2001

96-01

Població total

162.005 166.057

4.052

2,50 Taxa d'activitat

54,64%

59,65%

5,01

Població 16 anys i més

134.544 139.793

5.249

3,90 Taxa d'ocupació

76,36%

89,51%

13,16

23,64%

10,49%

-13,16

1996

% 96-01

Taxa d'atur censal (IEC) Actius

No actius

Ocupats

56.131

74.637

18.506

Desocupats

17.381

8.745

-8.636

-49,69 Jubilats o pensionistes

Busquen 1a ocupació

3.268

1.251

-2.017

-61,72 Incapacitats permanents

Desocupats ocup. anterior

14.113

7.494

-6.619

-46,90 Escolars i estudiants

Total actius

73.512

83.382

9.870

32,97 Servei militar

667

-667

31.388

26.497

-4.891

-100,00 -15,58

2.693

5.789

3.096

114,96

32.927

29.972

-2.955

-8,97

Feines de la llar

14.777

11.907

-2.870

-19,42

Altres situacions

6.041

8.510

2.469

40,87

13,43 Total no actius

88.493

82.675

-5.818

-6,57

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

La població activa estrangera creix a Terrassa entre els anys 1996 i 2001 fins a un 339,59% assolint-se aquest darrer any una població activa de 4.119 estrangers. En aquest mateix període, la taxa d activitat s incrementa en 4,3 punts passant a ser d un 74,10% mentre que la taxa d ocupació augmenta encara més (14,9 punts) i arriba a ser del 82,54%. En relació a la població de nacionalitat espanyola, l increment de la població activa estrangera ha estat notablement superior, la qual cosa ha fet que la taxa d activitat d aquesta sigui més elevada, quan l any 1996 passava el contrari. Alhora, tot i haver pujat notablement, la taxa d ocupació entre els estrangers és més baixa que entre la població espanyola, la qual cosa fa que la taxa d atur censal sigui més alta entre els estrangers (17,46%) que entre els espanyols (10,49%). Aquest fenomen enregistrat a les dades del Cens del 2001 sembla no haver finalitzat malgrat la pèrdua de població activa estrangera registrada (42.000 efectius menys) el darrer any: segons les dades del 3r trimestre del 2011 de l EPA14, a Catalunya hi ha un total de 698.200 persones actives estrangeres, 14

Enquesta de Població Activa.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 61

amb una taxa d activitat del 81,5%, 2,4 punts més que la taxa d activitat global i representant més del 18% de les persones actives. La població ocupada de nacionalitat estrangera suma 446.800 persones amb una taxa d ocupació inferior a la catalana (gairebé 12 punts menys). Pel que fa a les persones desocupades, les de nacionalitat estrangera (251.400) presenten una taxa d atur (36%) que més que duplica la mitjana de Catalunya (19,4%) i augmenten el seu pes dins del total de desocupats fins el 34%. Enquesta de Població Activa Catalunya. 3r trimestre de 2011 Milers de persones Catalunya

Població estrangera

% pob. estrangera s/Catalunya

Població

6.034,9

880,2

14,59

Població activa

3.818,6

698,2

18,28

79,1%

81,5%

Taxa d'activitat de 16 a 64 anys Població ocupada Taxa d'ocupació de 16 a 64 anys Població aturada total Taxa d'atur total

3.076,6

446,8

63,6%

52,0%

742,0

251,4

19,4%

36,0%

14,52

33,88

Font: Servei d'Estudis i Estadístiques, Gabinet Tècnic, Departament d'Empresa i Ocupació. Elaboració pròpia a partir del Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre de 2011 .

L estadística de demandes d ocupació dels estrangers és un altre dels indicadors de la creixent incidència que està tenint aquest col·lectiu en el mercat de treball de Terrassa. Entre els anys 1998 i 2011 aquestes demandes s han incrementat en un 3.100% i a desembre del 2011 superen les 6.700 demandes registrades a l OTG de Terrassa, la qual cosa representa un 24,4% de totes les demandes registrades. #¡DIV/0!

Evolució de les demandes d'ocupació d'estrangers registrades. 1998-2011

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

De la mateixa manera, la incidència de la població estrangera entre els aturats és creixent, així, el nombre d aquests el 2011 ha estat de 5.110 amb un

62 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

creixement del 13% en un any (4,4 punts superior al del global d aturats que ha estat d un 8,6%), això ha fet que segueixi augmentant el seu pes relatiu i ja assoleixi el 24% del total d aturats. Per sexes, les dones representen el 33% dels aturats estrangers mentre que els homes en són el 66% restant havent perdut una mica de rellevància. Aquesta distribució de l atur entre els sexes és diferent de la que es produeix entre els aturats de nacionalitat espanyola on les dones tenen un pes gairebé tan gran com els homes. Evolució dels aturats estrangers de Terrassa Maig 2005- Desembre 2011 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000

20 0

5 20 05 05 20 08 05 20 11 06 20 02 06 20 05 06 20 08 06 20 11 07 20 02 07 20 05 07 20 08 07 20 11 08 20 02 08 20 05 08 20 08 08 20 11 09 20 02 09 20 05 09 20 08 09 20 11 10 20 02 10 20 05 10 20 08 10 20 12 11 20 03 11 20 06 11 20 09 11 12

Atur registrat d'estrangers Terrassa. 2005-2011 Sexe Període

Edat del treballador

Homes

Dones

<20 >=20 a <25 >=25 a <30

2005

718

398

140

104

2006

735

404

108

2007

984

331

2008

2.097

746

2009

2.772

2010

3.115

2011

3.436

Sector d'activitat econòmica* 1 Serveis SOA

>=30 a <45

>=45

Agricultura Indústria Construcció

217

494

161

126

307

396

262

256

576

151

139

355

468

155

269

723

202

161

558

476

232

539

1.568

452

335

1.189

1.048

192

1.188

299

629

2.273

712

426

1.761

1.417

1.401

282

618

2.618

939

418

1.998

1.580

300 454

1.674

291

649

2.883

1.220

384

2.193

1.828

625

Primaris

Programes Educació

Tèc.-profes.

Univ.

Altres estudis

complets

2n i 3r cicle

postsecundaris

Nivell formatiu Període

Total

Sense estudis incomplets

2005

1.116

177

2006

1.139

161

2007

1.315

2008

2.843

2009

general

superiors

1r cicle

115

733

133

754

229

105

866

146

504

223

1.864

3.960

191

721

391

2.504

2010

4.516

236

872

519

2.733

2011

5.110

305

987

603

3.038

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. 1. SOA: Sense Ocupació Anterior. *Fins al 2008 CCAE-93, a partir del 2009 s'aplica la nova codificació d'activitats CCAE-09 que la substitueix.

Segons l edat, el gruix dels aturats estrangers es concentra entre els 30 i els 45 anys (56%) mentre els majors de 45 anys (24%) i els joves (7%) hi tenen un pes més reduït. Les diferències amb els aturats nacionals són molt significatives ja que entre aquells els aturats majors de 45 anys hi tenen un pes molt superior. La diferent estructura d edats que presenta la població resident

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 63

estrangera (molt més rejovenida i fortament masculinitzada) respecte de l espanyola n és la causa principal. Atur registrat d'estrangers per grans grups d'edat. 2011 >=45 24%

16-24 7%

Piràmide d'edats de la població estrangera desocupada. 2011 >64

25-29 13%

Dones 55-59

Homes

45-49 35-39 25-29 30-44 56%

20 800

700

600

500

400

300

200

100

-100 -200 -300 -400

Per sectors d activitat, la Construcció (42%) i els Serveis (36%) es reparteixen el gruix dels aturats, representant la Indústria només un 8%. Els aturats Sense ocupació anterior (SOA) hi tenen un pes creixent (12%) doncs tot just abans de la crisi, l any 2007, representaven un 6% del total. En comparació, entre els aturats de nacionalitat espanyola hi predominen clarament els Serveis (56,7%), seguits per la Indústria amb el 22,3% i la Construcció (17%). Així mateix, els aturats nacionals Sense ocupació anterior hi tenen un pes inferior (4%). El grup ocupacional majoritari entre els aturats de nacionalitat estrangera és el de les Ocupacions elementals (53,4%), grup que aplega només el 23% dels aturats nacionals. En comparació amb aquests darrers, destaca l escassa proporció d Empleats d oficina, comptables i administratius (3% per 12,5%), Operadors d instal·lacions i màquines (3,5% per 13%) o Tècnics i professionals de suport (3% enfront del 9,4%). En canvi, el pes dels aturats estrangers entre els Artesans, treballadors de la indústria i la construcció és major entre els estrangers (25% enfront del 18% dels de nacionalitat espanyola). En conclusió, ela aturats d origen estranger es concentren al voltant de dos grups ocupacionals majoritaris (Ocupacions elementals i Artesans, treb. industrials i de la construcció) mentre els d origen espanyols es reparteixen de manera molt més equitativa. Atur registrat d'estrangers per grups ocupacionals. 2011

Ocupacions elementals 54%

Atur registrat d'estrangers per grans sectors. 2011 SOA 12%

Direc./Tècnics Administratius 4% 3% Treb. restauració, personals, agric. 11%

Operaris maquinària 3%

Artesans, treb. ind. i constr. 25%

Agricultura 2%

Indústria 8%

Construcció 42% Serveis 36%

Finalment, respecte del nivell de formació, el gruix dels aturats (nacionals i estrangers) té un nivell d educació general (70 i 60% del total respectivament), però els aturats estrangers presenten un nivell educatiu més baix: només un 2,7% té estudis de formació professional o universitaris (11% pels nacionals),

64 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

mentre que fins un 25% no té estudis o té els estudis primaris incomplets (2,7% els nacionals). L afiliació de treballadors estrangers a la Seguretat Social també es troba plenament afectada per la crisi ja que no s ha recuperat de l excepcional davallada del 2009 i segueix caient interanualment: al quart trimestre de 2011 la reduccció interanual ha estat del 4,7%, 19.040 persones menys15. A Catalunya, amb 382.713 afiliats estrangers, es registra el 22% de tots els assalariats estrangers de l Estat, essent la comunitat autònoma que encapçala aquest rànquing. El col·lectiu d afiliats estrangers està format majoritàriament per població extracomunitària (el 72%) amb un clar predomini masculí i una concentració a les branques d activitat de l Hostaleria (18,7%), el Comerç i reparació de vehicles de motor (18,5%) i les Activitats administratives i serveis auxiliars (12,3%). La cada vegada més intensa activitat laboral dels residents estrangers s ha manifestat en un augment important dels contractes signats per aquest col·lectiu. Així, s ha passat dels 2.178 contractes signats l any 1999 als 7.526 del 2011 amb un increment molt elevat en aquest període però que es veu retallat de sobte per la davallada d un 57% entre el 2007 (quan s assolí el màxim de contractes amb més de 17.000) i el 2011. El pes relatiu dels contractes signats pels estrangers respecte dels totals creix fins el 2009 en què arriba a representar el 25% del total, el 2011 però se n signen menys per part dels estrangers i el pes davalla fins al 19,6%. Percentatge de contractes segons nacionalitat. 1999-2011

Evolució contractes estrangers segons tipus. 1999-2011 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

100% 80% 60% 40% 20% 0% 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

estrangers

espanyols

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Indefinit

Temporal

La majoria d aquest contractes signats han estat temporals (el 82% el 2011) i s han concentrat en els Serveis (59%) i la Construcció (36%) mentre la Indústria només n acull el 5%. Per altra banda, cal remarcar que el pes dels contractes signats pels estrangers dins el total de contractes de la Construcció és molt elevat ja que arriba fins al 51%. Per contra, als Serveis (14,5%) i a la Indústria (13,8%) els contractes signats pels estrangers hi tenen una presència molt menor. Per sexes hi ha un clar predomini dels homes (66%), mentre que, per grups d edat, més de la meitat dels contractes (57,5%) els signen els estrangers d entre 30 i 45 anys, dades que concorden amb les que es dedueixen dels estrangers en situació d atur.

A nivell local no es disposa de dades d afiliació per nacionalitat pel que fem l anàlisi de les dades del global de Catalunya a partir del Resum de resultats per règims, províncies i CA (afil. SS estrang.). Desembre 2011. Gabinet Tècnic. Servei d Estudis i Estadístiques. Departament d Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 65

Contractes registrats d'estrangers per grans sectors 2011 Agricultura 0%

Indústria 5%

Contractes registrats d'estrangers per grups d'edat 2011 >=45 12%

<20 3%

>=20 a <25 11% >=25 a <30 18%

Construcció 36% Serveis 59% >=30 a <45 56%

4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats La informació que ens proporcionen les dades sobre expedients de regulació permet mesurar el volum de treballadors afectats pel tancament de les empreses o la reducció de plantilles i quins són els sectors econòmics més afectats per aquestes circumstàncies16. En una conjuntura com l actual es tracta d un dels indicadors més reveladors dels efectes que ha tingut la crisi a l estructura empresarial local. Observant l evolució dels expedients de regulació en el període 2000-2011 podem distingir dos moments diferents. En el primer, que va de l any 2000 al 2007, s observen diversos alts i baixos amb una punta l any 2002 i 29 expedients que arriben a afectar a 628 treballadors, però la mitjana del període és de 16 expedients i 382 afectats anualment.

120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10

2.600 2.400 2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200

Nre. de treballadors afectats

Nre. d'expedients

Evolució del nombre d'expedients de regulació i de treballadors afectats a Terrassa 2000-2011

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Nre. d'expedients

Nre. de treballadors afectats

Els expedients de regulació d ocupació es classifiquen segons la forma d acabament (autoritzats, no autoritzats desistits i arxivats), el tipus (pactats i no pactats) i l efecte (que només té sentit per als expedients autoritzats i pot ser suspensió o extinció de les relacions de treball o reducció de la jornada. Les jubilacions anticipades es consideren estadísticament com a extincions). El Servei d Estudis i Estadístiques del Gabinet Tècnic recull els expedients de regulació d ocupació que afecten Catalunya (tant si la gestió de l expedient l ha fet el Departament d Empresa i Ocupació com si l ha fet el Ministeri de Treball i Immigració). Ara bé, com recorden les notes metodològiques dels estudis, les dades que es presenten es refereixen únicament a expedients de regulació d'ocupació resolts en primera instància, és a dir, no hi està inclosa la informació dels expedients resolts per recurs.

66 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El segon moment s inicia el 2008 i ens mostra un acusat canvi de tendència a l alça que es manté tenint en compte les dades del darrer any. Així, el 2008 es supera el màxim de treballadors afectats amb una xifra per damunt dels 800 i 39 expedients de regulació, el 2009 la pujada encara és més destacada: es registren 89 expedients (doblant la xifra de l any anterior) amb més de 2.300 treballadors afectats (un 187% més), en el que són unes xifres inèdites la darrera dècada. Durant el 2010 la repercussió dels expedients de regulació baixa, però encara és prou important: 92 expedients que afecten 1.056 treballadors. Les darreres dades disponibles (fins desembre de 2011) mostren unes xifres molt superiors a les de tot el 2010 ja que parlem de 100 expedients que afecten prop de 1.944 treballadors en la que és, per ara, la segona xifra més elevada registrada i que ens mostra un repunt dels efectes d una crisi que es segueix notant amb força sobre l estructura empresarial local.

% expedients s/total

Expedients de regulació i treballadors afectats segons sector d'activitat. 2011 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

475

Indústria

1.318

Serveis 151

Construcció

30 40 50 % treballadors afectats s/total

Nota: la mida de l'esfera es correspon amb el nombre de treballadors afectats

Durant el 2011 el gruix dels afectats pels expedients de regulació d ocupació segons el tipus d activitat econòmica es concentra fonamentalment en el sector dels Serveis (1.318 treballadors), per davant de la Indústria (475) i de la Construcció (151). Per subsectors d activitat, són les Activitats sanitàries (43,7%, la majoria afectats per una mesura de reducció de la jornada) qui destaquen molt per damunt de la resta d activitats que més aporten: Transport terrestre i per canonades (8%), Indústries tèxtils (5,6%), Comerç a l engròs (4,2%), Venda i reparació de vehicles (3,5%) i Construcció d immobles (4%).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 67

Expedients de regulació Expedients acabats i treballadors afectats per mesura adoptada. 2011

Mesura

Dies de Suspensió/Hores de reducció

Expedients

Treballadors

% Exp.

% Treb.

Rescissió

223

16,00

11,47

Suspensió

187

27,00

9,62

27.284

Reducció

1.534

57,00

78,91

1.057.228

100

1.944

100

Total

Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

El nombre de treballadors afectats cal posar-lo en relació a la mesura que els afecta per poder precisar quin ha estat l impacte sobre el mercat de treball. En gran part dels casos de treballadors afectats per expedients el 2011, la mesura majoritària ha estat la Reducció de jornada, concretament en el 79% dels 1.944 treballadors. Aquesta mesura s ha traduït en la reducció de més d un milió hores. La mesura més contundent (la Rescissió del contracte) ha afectat l 11,47% de treballadors mentre que l altra mesura possible emprada en els expedients de regulació, la Suspensió (amb 27.284 dies a raó de 146 per treballador) ha afectat a gairebé el 10% dels treballadors. Expedients de regulació Expedients acabats i treballadors afectats per causa. 2011

Causa

Expedients

Treballadors

% Exp.

% Treb.

1.754

88,00

90,23

12 - Tècniques i/o tecnològiques

2,00

0,15

13 - Organitzatives

2,00

3,03

128

8,00

6,58

100

1.944

100

10 - Aplicació mesures econòmiques

14 - De producció Total Font: Departament d'Empresa i Ocupació.

Dins les causes que motiven els expedients, l Aplicació de mesures econòmiques és la més emprada ja que a aquesta s acullen 88 dels 100 expedients aprovats i 1.754 treballadors, el 90,2% dels afectats. La segona causa més emprada, De producció, aplega només el 8% dels expedients i el 6,6% dels treballadors, mentre que les altres dues causes registrades enguany, Organitzatives i Tècniques i/o tecnològiques, presenten xifres molt més baixes.

68 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

5. Orientació i formació per a la inserció Davant l evolució de les dades d ocupació el Servei local segueix rebent un volum important de demandes d atencions. Durant el 2011 s han realitzat 8.684 atencions i han passat pel servei 3.958 persones noves. Foment de Terrassa, SA sempre ha estat una entitat pionera a la ciutat en oferir un servei a les persones demandants de feina, proporcionant assessorament individualitzat i grupal en la planificació de l itinerari professional, tot oferint a les persones els recursos i les eines necessàries per a la recerca de feina. L orientació com a eina de prevenció resulta, ara per ara, la clau de l èxit dels itineraris, perquè la manca d ofertes en el territori genera la necessitat de treballar al màxim l adequació dels perfils professionals a les demandes de les empreses. El treball del projecte professional, amb la definició del perfil professional, la identificació de les competències clau, és a dir, la millora de l'ocupabilitat, afavoreix aquest treball qualitatiu i, finalment, d èxit. Tant el treball individualitzat com l assessorament en la planificació de l'itinerari ajuden a crear una borsa de treball amb perfils professionals detallats i heterogenis per donar resposta a les necessitats de les empreses. Des del servei borsa de treball es gestionen ofertes laborals tot fent una preselecció dels candidats que més s ajusten a la demanda, fent un seguiment del procés fins al tancament. Aquesta feina tan personalitzada dóna al servei de borsa aquest aspecte qualitatiu i diferenciador d altres gestors de l oferta de feina. Tanmateix, i en l actual context econòmic, creiem que una de les eines que pot ajudar a definir, concretar i/o consolidar un determinat perfil professional és la qualificació, és a dir, invertir en la pròpia carrera professional per tal de ser més competitiu i més ocupable. En aquesta línia, des de Foment de Terrassa,SA, com a servei de promoció econòmica de l Ajuntament de Terrassa continuem amb el projecte Qualifica t, liderat pel Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya, amb l objectiu d aportar noves eines facilitadores de la trajectòria professional i de la formació al llarg de la vida, mitjançant el qual, en determinades especialitats, la formació impartida per Foment de Terrassa,SA pot ser validada amb el contingut formatiu equivalent de formació inicial reglada. Alhora oferim també la possibilitat de dur a terme accions de formació professionalitzadora adreçades a l obtenció del Certificat de Professionalitat, expedit pel Departament d Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 69

III. Mercat de treball i mobilitat per raons laborals Les dinàmiques territorials experimentades en les dues darreres dècades en el conjunt del territori català, manifestades amb especial intensitat en el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona, han comportat una exacerbació del fenomen de la mobilitat de la població que hi resideix. Així, la desconcentració i la difusió de la població damunt del territori d'una banda; i la desindustrialització i la deslocalització de les activitat econòmiques de l'altra, han motivat un substancial increment de les necessitats de desplaçament de la població. Mentre que fins a la dècada dels 70 del segle passat el fenomen urbà s'explicava en termes de compacitat, concentració, densitat i diversitat, la ciutat d'aquests inicis del segle XXI és una ciutat extensa i difusa en el territori, fragmentada i especialitzada funcionalment però també socialment, que cal relligar mitjançant el desplaçament de persones i mercaderies. A finals de la dècada dels 90 i inicis del segle XXI, des del punt de vista de la mobilitat laboral, la ciutat real configurada al voltant de Barcelona presenta una doble estructura espacial que li atorga un marcat caràcter específic en relació amb la resta d àmbits metropolitans de l Europa continental. I és que a la forta dependència del conjunt del territori vers el centre metropolità, Barcelona i el seu continu urbà (caràcter monocèntric), funcionalment s hi identifica una segona estructura, subjacent a l'anterior, en la qual un conjunt de nuclis urbans juguen un paper igualment significatiu en l'organització funcional i en l'estructuració d'aquest territori metropolità (caràcter policèntric). I és des d'aquesta perspectiva, la de les relacions territorials establertes entre les diferents parts del territori a partir dels desplaçaments que responen a motivacions laborals, que l'àrea consolidada de Barcelona17 apareix estructurada en 6 àrees metropolitanes primàries o mercats de treball locals: Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, i Vilanova i la Geltrú18. Des d aquesta perspectiva metodològica, els municipis que integren el mercat de treball terrassenc serien: Terrassa com a ciutat central, Viladecavalls, Ullastrell, Matadepera, Rellinars, Vacarisses i Mura.

Territori definit a partir dels fluxos de mobilitat entre el lloc de residència i el lloc de treball segons metodologia utilitzada per l'oficina censal nord-americana: s'agrega al municipi central, de més de 50.000 habitants, tots aquells municipis que hi envien més d'un 15% de la seva població ocupada resident. En posteriors iteracions, es considera com a municipi central el conjunt de municipis definits per la iteració immediatament anterior, i s'hi agreguen aquells municipis que superen el llindar del 15% de fluxos de mobilitat laboral cap aquest centre. El procés es repeteix fins a 4 vegades. 18 Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) - Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) (2003), Informe relatiu a la possibilitat de segregar la comarca del Vallès Occidental en funció dels sistemes urbans reals.

70 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Mercat de treball Terrassenc. 2001. 1

POR

Municipi/any Terrassa

POR/Terrassa

% Relació

78.005

50.869

65,21

3.125

1.374

43,97

656

249

37,96

3.270

1.231

37,65

161

36,02

1.542

438

28,40

Mura

101

24,75

Rubí

28.958

1.539

5,31

6.911

367

5,31

Sant Llorenç Savall

755

3,71

Castellar del Vallès

8.671

292

3,37

81.200

2.681

3,30

Viladecavalls Ullastrell Matadepera Rellinars Vacarisses

Sant Quirze del Vallès

Sabadell

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident. 2. POR/Terrassa: Població ocupada resident al municipi que treballa al municipi capçalera (Terrassa). 3. % Relació: Percentatge d'ocupats residents al municipi que treballen al municipi central.

Gallifa Sant Llorenç Savall

Mura

Rellinars Matadepera

Castellar del Vallès Sentmenat

Vacarisses Palau-solità i Plegamans

TERRASSA Viladecavalls Sabadell

Sant Quirze del Vallès

Ullastrell

Rubí Castellbisbal

Polinyà

Santa Perpètua Barberà de Mogoda del Vallès Badia del Vallès Ripollet Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

Sant Cugat del Vallès

Mercat de treball de Terrassa (2001)

Les dades, però, posen de manifest que la intensitat de relació i la fortalesa d aquest mercat de treball tendeixen progressivament a disminuir, alhora que creixen el seu nivell d'obertura i la seva interrelació amb l'entorn metropolità. En aquest sentit, observi s que mentre que l'increment experimentat pels desplaçaments externs al mercat de treball terrassenc (entrades més sortides) ha estat del 272%, els desplaçaments interns només han crescut en un 47,7%

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 71

(increment de l índex d obertura), o que l increment en el dèficit dels llocs de treball localitzats a l interior de l àmbit ha passat del 4,8% al 17,2%.

Terrassa

Mercats de treball de la RMB (2001) Granollers Mataró Sabadell Terrassa Vilanova i la Geltrú Regió Metropolitana de Barcelona

Ara bé, l elevada autocontenció de l'àmbit (2 de cada 3 ocupats residents en els municipis que conformen el mercat de treball hi treballen), i la seva marcada autosuficiència (pràcticament 8 de cada 10 llocs de treball són ocupats per residents), posen de manifest que en entrar al segle XXI aquesta estructura funcional, definida a partir dels desplaçaments des del lloc de residència al lloc de treball, continua tenint plena vigència. A més a més, la marcada capacitat d atracció que Terrassa manté vers els municipis integrants del seu mercat de treball, expressada a través de la gran distància existent entre el darrer municipi que forma part de l àmbit (Mura, amb un 24,6% de la seva població ocupada resident desplaçada a treballar a Terrassa) i el primer que no en queda integrat (Rubí, amb un 5,3% dels seus ocupats a Terrassa), denota l estabilitat temporal d aquesta estructura funcional, si més no a mig termini. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Índex de mobilitat al mercat de treball de Terrassa. 1986-2001. POR1

LlTL2

POR/Àmbit3

% ACONT.4

% ASUF.5

JOB-RATIO6

OBERTURA7

19868

46.810

44.677

39.960

85,37%

89,44%

0,9544

0,2895

19919

58.732

55.366

46.897

79,85%

84,70%

0,9427

0,4329

19968

62.400

59.190

46.579

74,65%

78,69%

0,9486

0,6104

20018

86.860

74.136

59.011

67,94%

79,60%

0,8535

0,7282

Any

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident a l'àmbit. 2. LlTL: Llocs de treball localitzats a l'àmbit. 3.POR/Àmbit: Població ocupada resident a l'àmbit que treballa en llocs de treball localitzats a l'interior de l'àmbit. 4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total de POR. 5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen a l'àmbit respecte al total LlLT. 6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball. 7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments fora de l'àmbit (entrades més sortides) i els desplaçaments a l'interior de l'àmbit. 8. Matadepera, Mura, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls. 9. Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls.

72 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

I és que la ciutat de Terrassa, en relació amb l'evolució seguida per la mobilitat laboral aquests darrers 15 anys (1986-2001) en les capitals comarcals de l àmbit metropolità, apareix com una de les ciutats estructuradores d aquest territori més autocontingudes i autosuficients, i que en conseqüència presenta una major resistència al procés d'obertura generalitzat experimentat pel conjunt de municipis catalans, i en especial de l'àmbit metropolità. Així, immediatament per dessota de Barcelona, que com a centre metropolità exerceix unes acusades funcions de capitalitat que esmorteeixen aquest procés d obertura, Terrassa i Mataró es presenten com aquelles capitals comarcals que han aconseguit mantenir una més elevada capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix o de generar llocs de treball que són ocupats per propis residents. I tot això en un context territorial en el qual cada vegada més la delimitació d'àmbits funcionals, estructurats al voltant d'un municipi central, tendeix a esbiaixar la comprensió del funcionament real d'aquest territori sotmès, en les darreres dècades, a unes intenses dinàmiques de transformació i redistribució de la població i l'activitat econòmica. I és que progressivament s'està assistint, en aquest àmbit metropolità, a un esmicolament de les estructures territorials tancades i de les relacions jeràrquiques unívoques, alhora que s'assisteix a un procés d'integració funcional del conjunt del territori expressat mitjançant l'increment dels fluxos de mobilitat i la seva multidireccionalitat. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Índex de mobilitat obligada a la Regió Metropolitana de Barcelona. 1986-2001. POR1

LlTL2

POR/Municipi3

% ACONT.4

% ASUF.5

JOB-RATIO6

OBERTURA7

Barcelona

526.228

630.351

459.534

87,33%

72,90%

1,1979

0,5169

Granollers

15.594

18.775

10.537

67,57%

56,12%

1,2040

1,2617

Mataró

31.705

30.684

26.767

84,43%

87,23%

0,9678

0,3308

Sabadell

51.643

51.294

40.656

78,73%

79,26%

0,9932

0,5319

Sant Feliu de Llobregat

10.582

7.331

4.571

43,20%

62,35%

0,6928

1,9188

Terrassa Vilafranca del Penedès

44.300 8.319

43.412 8.606

37.632 6.462

84,95% 77,68%

86,69% 75,09%

0,9800 1,0345

0,3308 0,6192

Vilanova i la Geltrú

12.996

12.482

10.454

80,44%

83,75%

0,9604

0,4372

Barcelona

645.419

765.914

501.803

77,75%

65,52%

1,1867

0,8125

Granollers

25.406

31.667

12.983

51,10%

41,00%

1,2464

2,3960

Mataró

47.100

42.304

31.446

66,76%

74,33%

0,8982

0,8431

Sabadell

81.200

69.259

45.842

56,46%

66,19%

0,8529

1,2821

Sant Feliu de Llobregat

19.511

12.872

6.374

32,67%

49,52%

0,6597

3,0805

Terrassa Vilafranca del Penedès

78.005 14.310

67.540 13.895

50.869 7.861

65,21% 54,93%

75,32% 56,57%

0,8658 0,9710

0,8612 1,5880

Vilanova i la Geltrú

23.980

19.271

14.154

59,02%

73,45%

0,8036

1,0557

Municipi/any 1986

2001

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia. 1. POR: Població ocupada resident al municipi. 2. LlTL: Llocs de treball localitzats al municipi. 3.POR/Municipi: Població ocupada resident al municipi que treballa al propi municipi. 4. ACONT.: Taxa d'autocontenció: % de residents que treballen al propi municipi respecte al total de POR. 5. ASUF.: Taxa d'autosuficiència: % de residents que treballen al pròpi municipi respecte al total LlLT. 6. JOB-RATIO: Relació entre oferta i demanda de treball. 7. OBERTURA: Índex d'obertura: quocient entre els desplaçaments laborals fora del municipi (entrades més sortides) i els desplaçaments a l'interior del municipi.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 73

Així, si al 1986 els desplaçaments a d'altres municipis eren el 15,1% dels desplaçaments laborals dels terrassencs, al 2001 un 34,8% dels ocupats residents a la ciutat es desplaça fora de la ciutat a treballar. I si bé les relacions més importants, pel que fa als municipis destinataris de la força de treball terrassenca es mantenen més o menys estables en aquest darrers 15 anys (Barcelona, Sabadell, o Rubí eren al 1986 la destinació d'un 9,2% dels desplaçaments originats a Terrassa i al 2001 la del 13,4%), la resta de destinacions han adquirit una notable rellevància passant de representar el 5,8% dels fluxos originats a Terrassa a representar-ne el 14,8% (amb increments substancials dels petits fluxos amb destinació a la resta de Catalunya, a Viladecavalls, Sant Cugat del Vallès o Vacarisses). Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Terrassa. Orígens-Destinacions. 1986-2001. 1986

Desplaçaments Dins el municipi

2001

% s/Població Total ocupada a Terrassa Desplaçaments 37.632

A d'altres municipis

6.668

Barcelona Sabadell Rubí Sant Cugat del Vallès Viladecavalls Matadepera Cerdanyola del Vallès Martorell Olesa de Montserrat Barberà del Vallès Resta de Catalunya

2.229 1.141 717 284 191 186 172 110 109 88 1.441

Desplaçaments

Total

Des d'altres municipis

5.780

Barcelona Sabadell Matadepera Rubí Viladecavalls Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Cerdanyola del Vallès Badalona Barberà del Vallès Resta de Catalunya

1.302 897 651 539 394 267 133 101 93 93 1.310

% s/Població Total ocupada a Terrassa

84,95 Dins el municipi

50.869

65,21

15,05 A d'altres municipis

27.136

34,79

5.177 4.746 3.258 2.414 1.496 1.321 792 583 525 468 6.356

6,64 6,08 4,18 3,09 1,92 1,69 1,02 0,75 0,67 0,60 8,15

Total

% s/Total llocs de treball a Terrassa

16.672

24,68

2.681 2.485 1.539 1.374 1.231 702 438 401 367 349 5.105

3,97 3,68 2,28 2,03 1,82 1,04 0,65 0,59 0,54 0,52 7,56

5,03 2,58 1,62 0,64 0,43 0,42 0,39 0,25 0,25 0,20 3,25

Ocupats a diversos municipis Barcelona Sabadell Rubí Viladecavalls Sant Cugat del Vallès Vacarisses Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Matadepera Resta de Catalunya

% s/Total llocs de treball a Terrassa Desplaçaments 13,05 Des d'altres municipis 2,94 2,02 1,47 1,22 0,89 0,60 0,30 0,23 0,21 0,21 2,96

Sabadell Barcelona Rubí Viladecavalls Matadepera Sant Cugat del Vallès Vacarisses Cerdanyola del Vallès Sant Quirze del Vallès Badalona Resta de Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. 1. Ocupats el lloc de treball dels quals està situat en diversos municipis (nova categoria no inclosa en els cens anteriors).

Entre les principals destinacions de l'any 2001, sobresurten aquells terrassencs ocupats en diversos municipis amb un 6,6% dels desplaçaments realitzats a l'exterior (esdevé la primera destinació supramunicipal). Malgrat que aquesta nova categoria minva la comparabilitat amb les dades d'anys anteriors, aquests fluxos esdevenen la màxima expressió de la integració funcional del territori i del caràcter dispers de la mobilitat actual.

74 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Respecte als llocs de treball localitzats a Terrassa i ocupats per residents fora de la ciutat, la tendència és paral·lela: així, mentre que al 1986 un 13,1% dels llocs de treball eren ocupats per residents en d'altres municipis (Barcelona, Sabadell, Matadepera i Rubí concentraven un 58,6% d'aquests fluxos amb destinació a Terrassa), al 2001 pràcticament ho és 1 de cada 4 llocs de treball de la ciutat (i els principals orígens de 1986 passen a concentrar un 47,6% dels fluxos d'entrada a la ciutat). Tal com passava amb les destinacions, s'observen increments significatius d'aquells orígens amb una més escassa rellevància numèrica, la qual cosa denota el caràcter multidireccional i difús de la mobilitat actual: Viladecavalls, Vacarisses o Sant Cugat del Vallès, però sobretot aquells fluxos més dispersos en el territori que passen de representar el 3% dels orígens de mà d'obra enviada a Terrassa a representar-ne el 7,6%. I malgrat aquesta tendència a la multidireccionalitat dels fluxos de mobilitat laboral i a la creixent interrelació de Terrassa amb la totalitat del territori metropolità, es fa palès i evident que la ciutat presenta una notable resistència a aquest fenomen i continua exercint amb força la seva capitalitat i la seva capacitat d'articulació del seu entorn territorial més immediat. Ara bé, si en els quinquennis anteriors s'apreciava un notable equilibri entre els desplaçaments originats i atrets per Terrassa, les dades del 2001 presenten un accentuat desequilibri que, en aquest context de pèrdua de la capacitat d'autocontenció, accentua el caràcter exportador de mà d obra de la ciutat per damunt del caràcter importador. Aquesta tendència, que és l expressió de l especialització funcional a què es veu sotmès el territori metropolità organitzat sota les premisses del funcionalisme19, comporta que al Vallès Occidental el desequilibri mitjà municipal entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats s hagi incrementat en un 256%, fet que ha suposat, en termes generals, la creixent especialització de cada un dels 23 municipis de la comarca ja sigui en residència (dèficit de llocs de treball) o en activitat (superàvit de llocs de treball).

Teoria urbanística que proposa un territori organitzat, segregant les funcions urbanes (residència, treball, i oci) i localitzant-les en espais diferenciats, entre els quals ha d existir una immillorable xarxa viària que en permeti el seu relligament.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 75

IV. Els sectors al detall La diversa evolució dels diferents sectors d’activitat econòmica en un context de canvi de cicle econòmic requereix una anàlisi més detallada de cadascun d’ells ja que aquesta condiciona fortament les oportunitats que a curt/mig termini es disposaran per a l’engalzada d’una oferta de força de treball en creixement amb una forta disminució de la demanda de treballadors per part de les empreses20

Evolució de l'estructura econòmica segons afiliació a la Seguretat Social Treballadors assalariats per sectors d'activitat econòmica. Principals sectors.1987-20111 Activitat

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

Comerç Construcció Serveis a les empreses Sanitat i veterinària2 Metall

4.461 2.537 1.035 1.661 5.531

5.056 3.102 1.086 1.743 5.853

5.163 3.446 1.083 991 6.389

5.871 3.624 1.319 2.171 6.263

6.270 3.842 1.749 2.226 6.282

6.565 3.554 1.956 2.294 5.589

6.253 2.899 1.686 2.195 4.703

7.045 3.420 2.161 3.679 4.769

7.343 3.449 1.859 3.535 5.278

7.940 3.309 2.353 3.628 5.492

8.397 3.931 2.818 5.253 5.511

8.114 5.086 3.456 5.537 5.593

10.971 1.153

10.388 1.450

10.357 1.345

8.635 1.415

7.884 1.461

7.181 1.601

6.250 1.643

6.419 1.668

5.572 1.463

5.460 1.693

5.814 2.103

5.915 2.124

904 453 826

1.028 495 890

1.120 516 1.057

1.325 625 1.167

1.361 632 1.352

1.161 684 1.700

1.034 646 1.821

1.029 776 1.674

923 1.051 1.694

1.318 1.169 1.545

1.404 1.254 1.737

1.463 1.429 1.745

Tèxtil i Confecció Ensenyament Serveis sanejament i neteja Hostaleria Alimentària Activitat

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Comerç Construcció Serveis a les empreses Sanitat i veterinària2 Metall Tèxtil i Confecció Ensenyament Serveis sanejament i neteja Hostaleria Alimentària

9.230 5.603 4.541 7.249 5.427 6.255 2.558 1.537 1.334 1.899

9.295 6.159 5.211 3.578 5.464 5.973 2.618 1.776 1.347 1.756

9.218 6.560 5.242 3.700 5.331 5.624 2.864 1.883 1.370 1.339

9.170 7.116 5.813 4.016 5.179 5.208 2.874 2.078 1.522 1.341

14.716 7.618 6.307 4.203 5.104 4.699 2.886 1.990 1.391 1.112

15.663 7.846 6.932 4.476 4.988 4.269 3.119 2.046 1.515 988

15.913 8.650 7.343 4.690 4.580 3.400 3.264 2.198 1.755 1.015

10.047 9.590 6.846 5.333 4.653 3.186 3.610 2.479 1.752 960

10.027 9.491 5.269 9.969 4.649 2.726 3.840 2.685 2.826 841

9.164 7.452 5.373 10.556 4.423 2.363 3.866 2.082 2.746 899

8.704 5.941 5.298 5.974 3.575 1.912 3.944 1883 1.669 841

8.439 5.017 4.985 6.043 3.601 1.895 3.395 1.913 1.757 919

8.245 3.564 4.430 5.857 3.582 1.907 3.395 1.930 1.937 851

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Fins al 1995 CCAE-74, del 1996 al 2007 CCAE-93 i a partir del 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la Seguretat Social. 2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables a causa de la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

A un nivell de desagregació més gran de cadascun dels tres principals sectors productius, es pot observar com l'estructura empresarial terrassenca ha anat patint una constant transformació: del predomini aclaparador del sector tèxtil, que donava el caràcter eminentment industrial a la Ciutat a través de la història, s’ha donat pas a una diversificació de les activitats econòmiques on el comerç, la construcció, els serveis sanitaris i els serveis a les empreses prenen el relleu, convertint Terrassa en un centre de serveis de primer ordre, a nivell comarcal i àdhuc supracomarcal. Però la Ciutat, malgrat aquests canvis, encara manté un destacat contingent d'assalariats i empreses a la indústria clàssica (Metall i

Hem treballat principalment amb les dades referents al volum de treballadors assalariats, donat que les tendències del mercat de treball es basen, essencialment, en la demanda de personal per part d’empreses ocupadores. Cal tenir en compte l’aplicació de la nova classificació de les activitats que ha comportat canvis importants en l’adscripció d’aquestes als diferents sectors. S’ha optat per emprar les dades publicades de 2008 recodificades amb la CCAE-09 i les dades 2009-2011 amb la nova codificació per tal de poder fer una mínima evolució per sectors.

76 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Tèxtil) i a la indústria més moderna (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques i Alimentària). Evolució dels principals sectors de l'estructura empresarial de Terrassa. 1987-2011 17.000 16.000 15.000 14.000 13.000 12.000 11.000 10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

19 87 19 88 19 89 19 90 19 91 19 92 19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

Comerç Sanitat i veterinària Tèxtil i Confecció Construcció Metall Serveis a les empreses

1. La indústria

281. Fabricació de maquinària d’ús general; 212. Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’ús general; 132. Fabricació de teixits tèxtils; 331. Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips. Subsectors en alça.-

L’evolució de la Indústria de la ciutat ha estat marcada per un ‘aprimament’ progressiu de la seva estructura, que li ha anat restant pes dins l’economia de la ciutat tot i el desenvolupament de diversos polígons industrials. De fet, mentre els Serveis i la Construcció han presentat una evolució favorable del nombre d’assalariats fins fa ben poc, en el cas de la Indústria s’observa com des de l’any 2000 es pateix una reducció constant del nombre dels seus treballadors. A aquest procés, que ja es produïa en un context econòmic molt favorable, s’hi han afegit darrerament els efectes d’una crisi que ha colpejat amb força tots els sectors d’activitat. En poc més de vint anys, aquesta reducció (10.621 assalariats i 444 empreses menys des del 1987) s’ha manifestat especialment en el Tèxtil i el Metall, els dos principals sectors industrials que han passat de representar el 80% del sector a poc més del 55%. Com a resultat d’aquesta evolució, d’altres sectors (Química i plàstics, Paper i arts gràfiques, Alimentària i Fusta, suro i canya) han anat guanyant pes de manera que s’ha diversificat notablement la indústria local.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 77

Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 1987

Distribució dels treballadors assalariats en la indústria de Terrassa. 2011

Metall 26,94%

Química i plàstics 16,30%

Alimentària 4,02%

Química i plàstics 5,05%

Metall 36,16%

Altres indústries 8,81%

Altres indústries 3,24% Tèxtil i Confecció 53,44%

Paper i les arts gràfiques 4,95%

Paper i les arts gràfiques 7,53%

, Fusta, suro canya 2,35%

Alimentària 8,59%

, Fusta, suro canya 3,36%

Tèxtil i Confecció 19,25%

Els efectes de l’actual crisi es van notar en un primer moment de manera contundent (entre 2008 i 2009 hi ha una davallada de més d’un 13% dels assalariats) per estabilitzar-se després doncs, segons les darreres dades, és el sector que menys nota el context recessiu. L’evolució de Terrassa ha estat similar a la del conjunt d’assalariats de Catalunya ja que la variació més gran va ser entre 2008 i 2009 per disminuir posteriorment, però els dos darrers anys el sector ha tingut un millor comportament a Terrassa en que la variació, si bé ha estat negativa, ho ha estat en menys proporció. Pel que fa a la majoria de subsectors de la Indústria aquesta evolució ha estat similar.

Variació anual en nombre d'assalariats a la Indústria a Terrassa. 2008-2011 0 -500

-105

-95

2009-2010

2010-2011

-1.000 -1.500 -1.544 -2.000 2008-2009

Taxa de variació anual en el nombre d'assalariats a la Indústria. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 0 -2 -4 -6 -8 -10 -12 -14 -16

-0,95

-1,04 -3,58

-3,24

-10,90 -13,25 2008-2009

2009-2010 Terrassa

Catalunya

2010-2011

78 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El Metall continua essent el sector predominant d'activitat econòmica industrial, ja que segueix al capdavant del Tèxtil-confecció ocupant gairebé el 36% del personal assalariat de la Indústria i més del 7% del total de l’estructura terrassenca. La crisi de principis dels noranta es presentà amb cruesa en l'ocupació assalariada en aquest sector, especialment en el subsector de la metal·lúrgia, i, de forma menys acusada, en l'electricitat, en l'electrònica i en la indústria relacionada amb la fabricació de vehicles. La principal davallada del nombre d’assalariats es registrà a l’entorn de l’any olímpic, perdent 1.686 treballadors entre 1989 i 1993 i representant aquell darrer any el punt d’inflexió de nou cap a l’alça que es mantingué constant fins el 2000, amb l'excepció per l'any 1999. Tanmateix, des de l'any 2001 s'enceta una altra etapa de pèrdua de l'estructura productiva, tant en la desaparició d'empreses com en la de llocs de treball. Així, tot i el període de recuperació durant el període 1993-2000, les dades indiquen que el pes relatiu del Metall dins l'economia terrassenca ha caigut més de 8 punts des del 1987. Però, d'altra banda, dins de la indústria, el seu pes ha augmentat 13 punts durant el mateix període, en gran part a causa de la baixa generalitzada en tot el sector industrial i, molt especialment, en l'experimentada en la Indústria tèxtil i de la confecció. Després d’un període entre el 2005 i el 2007 de certa estabilitat a l’entorn dels 4.500-4.600 treballadors, a partir del 2008 es deixen sentir amb força els efectes de la crisi. Així, des d’aleshores i fins el final de 2011 pel que fa als centres de cotització se n’han perdut un 14% (-58 en nombres absoluts). En canvi, pel que fa als assalariats, la davallada més forta fou entre 2008 i 2009 en que va caure la xifra dels 4.423 als 3.575 (-19%) però des d’aleshores la xifra es manté al voltant dels 3.600 amb molt poques variacions, mostra que el sector respon bé a la crisi després d’un reajustament puntual. Pel que fa als diferents subsectors, aquests presenten al darrer exercici un comportament ben diferenciat, però la majoria que tenen un cert pes al sector han tingut un comportament positiu: Fabricació de maquinària d’ús general, Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips, Forja, estampació i embotició de metalls, Fabricació d'altres tipus de maquinària per a usos específics i Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 79

Evolució de l'estructura econòmica Metall. 2006-20111 CCAE Sectors

2006

Empreses ocupadores % s/Total indústria % s/Total

CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Treballadors Assalariats % s/Total indústria % s/Total CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Dimensió empresarial CCAE-93 27 Metal·lúrgia 28 Fab. prod. metàl·lics, excp.maquinària i equips 29 Ind. de la const. de maquinària i equip mecànic 30 Fab. màquines d'oficina i equips informàtics 31 Fab. de maquinària i material elèctric 32 Fab. material electrònic 33 Fab. i inst. medico-quirúrgics, de precisió 34 Fab. vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fab. d'altre material de transport Treballadors Autònoms3 % s/Total

2007 CCAE Sectors

424 35,84 5,70

430 36,63 5,81

3 250 85 2 40 10 21 12 1

4 253 83 4 39 10 23 13 1

4.653 36,28 6,89

4.649 37,86 6,92

18 1.629 1.134 13 1.158 121 253 325 2

24 1.712 1.108 12 969 121 232 469 2

10,97

10,81

14 415 138 12 52 16 38 14 1

11 424 146 9 46 13 41 14 1

700 4,83

705 4,82

Empreses ocupadores % s/Total indústria % s/Total

2008

2009

2010

2011

418 38,31 6,25

382 38,82 6,16

365 39,21 6,18

360 39,96 6,36

14 222 22 14 97 14 6 29

11 199 20 16 84 11 4 37

10 193 18 16 83 12 3 30

9 179 19 17 87 12 3 34

4.423 37,96 7,08

3.575 35,37 6,76

3.601 36,00 7,21

3.582 36,16 7,55

127 1.502 270 405 1.338 376 55 350

42 1.282 250 449 1.096 236 26 194

41 1.348 208 437 1.173 216 27 151

38 1.291 215 426 1.224 214 27 147

10,58

9,36

9,87

9,95

85 332 19 12 135 15 7 125

70 293 18 8 121 11 7 113

63 268 16 10 106 12 6 114

56 264 18 9 98 13 6 109

730 5,20

641 4,97

595 4,73

573 4,67

CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Treballadors Assalariats % s/Total indústria % s/Total CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Dimensió empresarial CCAE-09* 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc. maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa 29 Vehicles de motor, remolcs i semirem. 30 Altres materials de transport 33 Reparació i instal·lació de maquinària

Treballadors Autònoms3 % s/Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Empreses ocupadores en el Metall. 1987-2011

Treballadors assalariats en el Metall. 1987- 2011

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

2011

2009

2007

2005

2003

2001

0 1999

100

0 1997

200

1.000 1995

300

2.000

1993

400

3.000

1991

500

4.000

1989

600

5.000

1987

6.000

1987

7.000

Una evolució similar segueixen els treballadors autònoms, amb una caiguda entre el 2008 i el 2011 de més d’un 21,5%. Per subsectors, el que més autònoms aporta és el de Productes metàl·lics, excepte maquinària amb un

80 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

46% del total d’autònoms del sector. Tenint en compte aquesta rebaixa, el pes del sector dins del total de treballadors autònoms de la Ciutat baixa fins al 4,7%. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Metall 1987-2011 16 12 8 4 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

L’evolució de la dimensió empresarial es caracteritza per una disminució progressiva des dels màxims assolits a inicis dels anys 90 (15,89 el 1989). El 1996 s’assolí el mínim de la sèrie (per sota de 9 treballadors/empresa) iniciantse aleshores una lleugera recuperació mantenint la dimensió per damunt dels 10 treballadors/empresa fins el 2008 quan torna a davallar. La darrera dada disponible situa la dimensió altre cop per damunt dels 10 treballadors/empresa per causa de la conjugació del manteniment del nombre de treballadors i la continua davallada del nombre d’empreses. Evolució de l'atur registrat1 Metall. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

1.778

1.401

1.274

% s/Total indústria

35,68

33,43

31,70

% s/Total absolut

8,41

7,10

5,95

1.600 1.400

Metal·lúrgia

256

221

172

1.200

194

Prod. metàl·lics, exc. maquinària

491

426

421

265

Prod. informàtics i electrònics

142

112

1.000 800

Materials i equips elèctrics

366

235

205

600

214

192

400

120

108

200

126

105

Construcció de maquinària

175

148

Fab. màquines oficina-inform.

Fab. maquinària elèctrica

118

155

Maquinària i equips ncaa

268

Fab. material electrònic

116

Veh. de motor, remolcs i semirem.

167

Fab. mat. de precisió

Altres materials de transport

Indústria de l'automòbil

Rep. i instal·lació de maquinària

Fab. altre material de trans.

Fab. prod. metàl.lics

589

404

362

Metal.lúrgia

2.000 1.800

8,85

8,57

9,43

26,24 25,78 30,70

% s/Total absolut

2011

2010

2009

Total

888 1.440

918

CCAE09 Agrupació

% s/Total indústria

2007 2008

Total

2006

CCAE93 Agrupació

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Les xifres de l’atur registrat en el Metall ens mostren els efectes de l’actual crisi ja que les dades del 2008 i el 2009 trenquen bruscament la disminució dels aturats del sector que s’havia produït entre el 2005 i el 2007 i que havien deixat la xifra al voltant dels 888 aturats, el 25% de l’atur industrial. Si en aquest període el sector havia tingut un dels millors comportaments pel que fa a la reducció dels aturats, les dades a partir del 2008 el situen com un clar generador de desocupació (1.778 desocupats a desembre del 2009) superant fins i tot les xifres del sector de principis dels 90. En canvi, les xifres de 2010 i 2011 marquen un nou canvi de tendència, ara a la baixa, situant la xifra per sota dels 1.300 aturats gairebé 500 aturats menys que el màxim ja esmentat de 2009. En general, la Indústria ha estat el sector que millor comportament ha tingut el 2011 respecte de l’atur registrat i el que primer pot notar els efectes de la recuperació econòmica. La majoria dels subsectors han protagonitzat

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 81

reduccions el darrer any en el seu nombre d’aturats, per la qual cosa podem dir que es tracta d’un fenomen generalitzat al sector del Metall.

El Tèxtil-Confecció es manté encara com el segon sector amb més pes en l'estructura industrial de la Ciutat, tot i que cada cop és més lluny del primer i més a prop del tercer, la Indústria química i del plàstic. Les dades de 2011 el situen ocupant el 19,4% dels treballadors assalariats del secundari (1.920 llocs de treball, xifra que representa el 4% de l’estructura empresarial de la Ciutat). El llarguíssim procés de reconversió que pateix el sector li ha reportat des del 1987 una pèrdua de més de 26 punts respecte al total d’assalariats a Terrassa, la qual cosa en nombres absoluts representa una disminució neta de 9.051 llocs de treball. Pel que fa al nombre d’empreses, el balanç del tèxtil-confecció ha estat de 425 empreses amb treballadors assalariats desaparegudes des del 1987. Empreses ocupadores en el TèxtilConfecció. 1987-2011

Treballadors assalariats en el Tèxtil-Confecció. 1987-2011

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

1987

1989

8.000 6.000 4.000 2.000

1987

800 700 600 500 400 300 200 100 0

12.000 10.000

Durant aquest exercici el sector Tèxtil i de la Confecció ha frenat la contínua davallada que venia patint tant en centres de cotització (tot i que se’n perden 4 el darrer any) com pel que fa a l’ocupació assalariada que manté una xifra similar. De fet, l’impacte de la crisi ha estat menys important que a d’altres sectors de l’economia terrassenca doncs, tot i patir una forta sotragada el 2009 (com la majoria de sectors), d’aquella data ençà ha anat mantenint les seves xifres, sobre tot pel que fa a l’ocupació. Tot plegat confirma la moderació d’una llarga fase recessiva com demostren també els informes sobre estocs i producció i sobre l'activitat exportadora a nivell del districte terrassenc i de Catalunya. Així i tot, Terrassa continua sent el municipi del Vallès Occidental on la indústria tèxtil i de la confecció està més representada (fins un 35% de l’estructura empresarial i un 30% dels assalariats), la qual cosa provoca el manteniment d’una especialització en aquesta activitat a nivell comarcal.

82 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de l'estructura econòmica Tèxtil-Confecció. 2006-20111 CCAE

Sectors

2006

Empreses ocupadores

% s/Total indústria % s/Total

2007 CCAE

2008

Empreses ocupadores

304

283

25,70

24,11

4,09

3,82

205

188

Indústries tèxtils

Confecció de peces de vestir

Indústria del cuir i del calçat

CCAE-93

% s/Total indústria % s/Total

2009

2010

2011

254

208

194

190

23,22

21,14

20,84

21,09

3,80

3,35

3,29

3,36

156

133

129

127

CCAE-09*

Indústria tèxtil

Ind. de la confecció i de la pelleteria

Prep., adob., marroquineria cuir Treballadors Assalariats

3.191

2.733

Treballadors Assalariats

2.384

1.920

1.907

1.920

% s/Total indústria

24,88

22,26

% s/Total indústria

20,46

19,00

19,07

19,38

4,72

4,07

3,82

3,63

3,82

4,05

2.560

2.182

Indústries tèxtils

1.824

1.467

1.483

1.536

626

544

Confecció de peces de vestir

546

446

412

371

Indústria del cuir i del calçat

10,50

9,66

Dimensió empresarial

9,39

9,23

9,83

10,11

391

358

Treballadors Autònoms

2,70

2,45

% s/Total

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Indústria tèxtil

Ind. de la confecció i de la pelleteria

Prep., adob., marroquineria cuir Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

% s/Total CCAE-93

285

246

223

199

2,03

1,91

1,77

1,62

CCAE-09*

Indústria tèxtil

259

230

Indústries tèxtils

152

130

114

100

Ind. de la confecció i de la pelleteria

126

124

Confecció de peces de vestir

129

113

106

Prep., adob., marroquineria cuir

Indústria del cuir i del calçat

Pel que fa a la dimensió empresarial, després d’arribar-se al mínim de la sèrie el 2009 (amb una xifra de 9,2 treballadors/empresa) els dos darrers anys assistim a una certa recuperació, tot i el context de crisi econòmica generalitzada, que l’ha situat en els 10,1 treballadors per empresa. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Tèxtil-Confecció 1987-2011 20 16 12 8 4 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Les dades existents per a treballadors autònoms mostren una tendència a la baixa més acusada que no la dels assalariats en el sector. A l'any 2011 es

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 83

registren només 199 autònoms ocupats en el sector tèxtil i de la confecció a Terrassa, xifra que mostra una reducció d'un -10,8% respecte del 2010. Amb aquesta evolució negativa, el sector continua perdent pes dins del conjunt dels treballadors autònoms de Terrassa, representant en el present exercici només l’1,6% del total, molt lluny de les xifres de finals dels 90 en que representava més del 5% dels autònoms. La tendència a l’estabilització que presenta el Tèxtil-confecció aquests darrers 2 anys es manifesta de manera diferent pels seus dos grans subsectors: el subsector de les Indústries tèxtils, que és el que comprèn el 80% de la força de treball, augmenta els seus efectius en 53 assalariats, per contra, el subsector de la Confecció de peces de vestir, segueix una tendència amb reduccions tant en el nombre d'empreses implantades com en el nombre de treballadors assalariats per bé que en volums molt petits. Així doncs, a diferència de l’any 2010 en que cap dels subsectors del Tèxtil-confecció es va distingir per erigirse en creador net de llocs de treball, enguany podem destacar com a creadors d’ocupació els subsectors de la Fabricació de teixits tèxtils i de la Preparació i filatura de fibres tèxtils. El tèxtil terrassenc segueix mantenint respecte al districte industrial de Barcelona una destacada posició ja que concentra més del 7,4% del global del sector tèxtil en la província, que es fa encara més patent quan aquesta concentració esdevé del 21% en Preparació i filatura de fibres tèxtils, del 13% a l'hora de parlar de l’Acabament de tèxtils, i de l’11% en la Fabricació de teixits tèxtils. 1

Evolució de l'atur registrat Tèxtil-Confecció. CCAE 2. 2006-2011

Indústria del cuir i del calçat

952

263

282

310

Confecció de peces de vestir

372

331

5,81

350

1.207 1.056

Confecció, pell i cuir

6,92

Indústries tèxtils

18-19

7,90

1.481 1.390 1.706

Indústria tèxtil

26,36 25,20 23,69

% s/Total absolut

% s/Total indústria

18,81 16,61 12,76

52,33 49,96 44,31

% s/Total absolut

% s/Total indústria

2011

2010

2009

1.554 1.365 1.244

Total

2006

1.831 1.721 2.078

3.300 3.000 2.700 2.400 2.100 1.800 1.500 1.200 900 600 300 0

Total

CCAE2007 2008 09 Agrupació

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

L'evolució de l'atur del sector mostra tres etapes, la primera amb un marcat caràcter reduccionista que comprèn els anys entre el 1993 i el 1999, amb la rebaixa d'un total de 1.778 persones desocupades; la segona etapa és a partir de l'any 2000, exercici a partir del qual s’expandeix l'atur fins el 2008, tot i la millora per als anys 2005-2007 en els quals s’aprecia una lleugera disminució. El 2009 s’enceta la darrera etapa en que es reprèn la tendència a la baixa interrompuda l’any 2000 i situa la xifra als mateixos nivells que aquella època, al voltant dels 1.200 aturats. El sector Tèxtil i de la confecció és el que arrossega un dels volums més importants de l'atur estructural heretat del darrer cicle de reconversió, xifrant-se actualment aquest pes en el 24% de l'atur local entre els treballadors industrials. Els grans grups del Metall i del Tèxtil-Confecció ocupen, com hem vist, el 61% del total de les indústries terrassenques i el 56% del treball industrial. Els altres

84 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

grups d’activitat representen, cada cop més, una part molt important en el futur de l’estructura econòmica, no tant pel seu pes relatiu, sinó per la seva importància estratègica a l’hora d’aconseguir diversificar la indústria de la Ciutat.

A Terrassa, el grup de la Indústria Química i del Plàstic no ha gaudit d'una especial representació en el conjunt de l'estructura econòmica. Entre d'altres raons, perquè l'especialització d'aquest subsector s'ha concentrat al nostre entorn, fonamentalment, a Rubí. Malgrat això, la seva emergència durant els últims anys ha estat força significativa i l’ha situat en el 3r lloc entre els sectors industrials de la ciutat. Actualment representa el 16,3% de la indústria pel que fa al nombre de treballadors assalariats, mentre que pel teixit empresarial la representació és molt menor, del 6,5%. Com a subsectors més dinàmics enguany podem citar la Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’ús medicinal i la fabricació de productes de matèries plàstiques amb augments significatius. Per contra, entre els sectors menys dinàmics esmentem la Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars i la Fabricació de productes de cautxú que mantenen unes xifres molt semblants a les de fa un any. Evolució de l'estructura econòmica 1

Indústria Química i del Plàstic. 2006-2011

CCAE

Sectors Empreses ocupadores3

2006

2007 CCAE Sectors Empreses ocupadores2

2008

2009

2010

2011

% s/Total indústria

6,00

6,13

% s/Total indústria

6,23

6,50

6,23

6,55

% s/Total

0,95

0,97

% s/Total

0,97

1,03

0,98

1,04

CCAE-93

CCAE-09*

Indústries químiques

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

Productes farmacèutics

Cautxú i plàstic

Treballadors Assalariats

1.570

1.619

Treballadors Assalariats

1.530

1.543

1.517

1.615

% s/Total indústria

12,24

13,19

% s/Total indústria

13,13

15,27

15,17

16,30

2,32

2,41

2,45

2,92

3,04

3,41

1.086

1.167

Indústries químiques

389

394

391

405

484

452

Productes farmacèutics

731

760

767

828

Cautxú i plàstic

410

389

359

382

23,54

24,11

26,16

27,37

% s/Total

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Indústries químiques

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms4 % s/Total

22,11

22,49

0,58

CCAE-93

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms4 % s/Total

0,62

0,68

0,67

0,59

CCAE-09*

Indústries químiques

Fab. de prod. de cautxú i mat. plàst.

Productes farmacèutics

Cautxú i plàstic

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 85

En conjunt, durant aquest exercici, el sector del Químic i del Plàstic és dels sectors industrials que millor aguanta l’embranzida de la crisi ja que no només no perd llocs de treball sinó que en guanya i d’aquesta manera augmenta la seva aportació a les activitats industrials. La importància de la Indústria química resideix en la seva capacitat de producció de manera que el sector es presenta com el que més capital utilitza de tots els analitzats i el que més valor afegit crea. Empreses ocupadores en la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011

Treballadors assalariats en la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011 120 100 80 60 40 20

05 20

93 19

11 20

07 20

03 20

99 19

97 19

1.750 1.500 1.250 1.000 750 500 250 0

En el darrer any, el nombre de treballadors assalariats puja en un 6% creant fins a 98 nous llocs de treball. Alhora, el nombre d'empreses del sector puja en 1 centre de cotització. Actualment, 1.615 persones estan ocupades en aquest grup. Aquest fet ha provocat un important redimensionament de les empreses, passant dels 16,05 treballadors/empresa vigents fa 10 anys als 27,4 per 2011, amb un important augment dels treballadors per centre de cotització que fa que les empreses del sector presentin la major dimensió empresarial des que s’inicia la sèrie i la més elevada dins la Indústria. Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria Química i del Plàstic 1987-2011 28 24 20 16 12 8 4 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El nombre de treballadors autònoms es situa en 73, baixant per sota dels vuitanta, una xifra que es mantenia força estable tot i que el sector només representa el 0,6% dins de l'estructura de treballadors per compte propi de Terrassa. En termes generals, i des del 1993, s’observen dues fases en l’evolució de l’atur del sector. En una primera, des del 1993 fins al 2000, baixa un 60% arribant a un mínim de 125 aturats. Per contra, en una segona fase, des del 2000 fins al 2009, hi ha una revifalla encetant-se una etapa alcista i superant, mercès a l’acceleració d’aquest fenomen el 2008, les xifres del 1993. Pel que fa als dos darrers anys, hi torna a haver un canvi de tendència ja que la xifra d’aturats davalla quedant-se per sota de la barrera dels 300 aturats. El 2011 són, concretament, 284 els aturats que aplega el sector. El gruix d’aquests

86 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

aturats es reparteix equitativament entre el subsector de la Indústria química i el del Cautxú i plàstic. Amb aquestes noves xifres, el pes dels aturats del sector dins la Indústria es situa en el 7% mentre que en relació al total d’aturats es queda en un 1,33%. El conjunt de xifres esmentades mostra el sector Químic i plàstic com el més sòlid dels sectors industrials ja que no ha patit en la mateixa mesura que la resta de la Indústria els efectes de la crisi alhora que, pel que fa als assalariats registrats, sembla recuperar-se més aviat que la resta. 1

Evolució de l'atur registrat Indústria Química i del Plàstic. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011 400 350 300

203

226

326

Total2

347

287

284

% s/Total indústria

5,80

6,56

6,95

% s/Total indústria

6,96

6,85

7,06

250

% s/Total absolut

2,09

2,18

2,00

% s/Total absolut

1,64

1,46

1,33

200

Indústria química

147

154

213

Indústries químiques

164

129

108

Ind. cautxú i plàstic

113

Productes farmacèutics

Cautxú i plàstic

140

125

131

150

100 99

2011

2010

2009

2008 CCAE-09

2007

Total2

2006

CCAE-93 Agrupació

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2008, CCAE-09 a partir de 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener de 2005.

La Indústria Alimentària visqué durant els anys noranta la seva millor època assolint xifres de treballadors per damunt dels 1.500 assalariats entre l’any 1992 i el 2000, patint a partir d’aleshores una forta pèrdua dins del pes de la indústria terrassenca. Des de llavors, les xifres del sector han tendit cap a una evolució molt més modesta, entre 800 i 1.000 assalariats, comportant-se com si les empreses capdavanteres haguessin consolidat un sostre21 (màxim de 1.899 treballadors l’any 1999) el que posa de manifest l'extrema dependència del sector en l'evolució de poques grans empreses que foren capdavanteres en aquell moment. Tanmateix, en línies generals el sector ha doblat el seu pes en l'ocupació assalariada a la indústria, passant de l'escàs 4% del 1987 fins al 8,9% el 2011, amb un increment de la dimensió empresarial de més de 4 punts (dels 8,5 al 1987 als 12,5 del 2011). A partir del 2008 canvia la codificació d’activitats trencant-se la sèrie de dades. Entre aquell any en què s’inicia la crisi i el 2011, el sector passa dels 899 assalariats als 851, per tant, ha estat un sector que manté les seves xifres tot i la davallada general de l’economia. Els centres de cotització baixen fins els 68, 10 menys que al 2008, en el que és una mostra d’una major concentració empresarial (recordem que al zenit del sector, a finals dels noranta, hi havia hagut més de 130 empreses). Amb aquestes xifres el sector agrupa el 8,6% dels assalariats industrials i el 7,5% de les empreses de la indústria. Pel que fa a la dimensió empresarial aquesta es manté en els 12,5 treballadors per empresa.

Per a un seguiment dels antecedents locals d'aquest sector, vegeu OEST, La indústria alimentària a Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA, Terrassa, 1997, 106 pp. + annexos.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 87

Empreses ocupadores en la Indústria Alimentària. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Indústria Alimentària. 1987-2011

06 20

04 20

87 19

8 20 0

20 1

6 20 0

20 0

19 9

3 19 9

19 9

19 8

160 140 120 100 80 60 40 20 0

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria Alimentària 1987-2011 20 16 12 8 4 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució de l'estructura econòmica 1 Indústria Alimentària. 2006-2011 CCAE Sectors

2006

Empreses ocupadores

2007 CCAE Sectors

2008

Empreses ocupadores

2009

2010

2011

% s/Total indústria

6,34

6,13

% s/Total indústria

7,48

7,42

7,84

7,55

% s/Total

0,09

0,08

% s/Total

0,11

0,12

0,13

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Ind. de productes alimentaris

Indústria del tabac

Indústries de productes alimentaris

Fabricació de begudes

Treballadors Assalariats

960

841

Treballadors Assalariats

899

841

919

851

% s/Total indústria

7,48

6,85

% s/Total indústria

7,72

8,32

9,19

8,59

% s/Total

1,42

1,25

% s/Total

1,44

1,59

1,84

1,79

960

841

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Ind. de productes alimentaris

Indústria del tabac Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

12,80 3

% s/Total

Ind. de productes alimentaris

Indústria del tabac

Indústries de productes alimentaris

874

819

896

843

Fabricació de begudes

Dimensió empresarial

11,53

11,52

12,59

12,51

11,68

156

149

Treballadors Autònoms

1,08

1,02

% s/Total

156

149

CCAE-93 15

148

142

158

160

1,05

1,10

1,26

1,30

148

142

158

160

CCAE-09* 10

Indústries de productes alimentaris

Fabricació de begudes

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

88 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El nombre de treballadors per compte propi del sector durant el 2011 és de 160, el més alt dels darrers anys, tot i que representa poc més de l’1% del total de treballadors autònoms de la Ciutat. L'atur registrat al sector ha passat per unes fases similars a les dels altres: important reducció des del 1993 i fins al 1999, certa estabilització amb algun repunt i tendència a l’alça que s’intensifica a partir del 2008. A partir del 2009 entra en vigor una nova classificació de les activitats que trenca la sèrie de dades i situa l’atur del sector en els 330 efectius, que baixen lleugerament el 2010 en situar-se en els 325 i repunten el 2011 fins als 350, la xifra més elevada de la sèrie. Els aturats del sector representen un 8,7% de l’atur industrial i un 1,6% del total d’aturats de la ciutat. Evolució de l'atur registrat1 Indústria Alimentària. CCAE 2. 2006-2011 CCAE93

Agrupació

2006 2007 2008

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

CCAE09 Agrupació

400 2009 2010

2011

350 300

Total2

236

291

Total2

330

325

350

% s/Total indústria

6,74

250

8,45 7,40

% s/Total indústria

6,62

7,75

8,71

% s/Total absolut

200

2,42

2,81 2,13

% s/Total absolut

1,56

1,65

1,63

Ind. alimentària i tabacs

150

236

291

319

315

341

347

Indústries de prod. alimentaris

Fabricació de begudes

Font: OTG de Terrassa.

19 93 19 94 19 95 19 96 19 97 19 98 19 99 20 00 20 01 20 02 20 03 20 04 20 05 20 06 20 07 20 08 20 09 20 10 20 11

100 15-16

1. A 31 de desembre de cada any. Aplicació de la codificació CCAE-93 fins al 2008, CCAE-09 a partir del 2009. 2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

El grup de la Indústria del Paper i de les Arts Gràfiques és un sector amb força importància dins de l'activitat secundària de Terrassa, representant més del 7,5% dels assalariats industrials (746), quedant en el rànquing darrere el sector de la Indústria alimentària mercès a l’estabilitat de les seves xifres mentre que altres sectors industrials pateixen davallades els darrers anys. Des de mitjan dels anys noranta aquest sector s'ha mantingut amb una considerable estabilitat, tant pel que fa al nombre de negocis com al nombre d'ocupats assalariats. Per causa del canvi en la codificació estadística que afecta particularment aquest sector22 no podem valorar l’impacte de la crisi a partir del 2007, però les dades del darrer any mostren una lleugera davallada (3 empreses menys que l’any anterior i només 14 assalariats menys) que dona continuïtat a la més gran rebaixa registrada entre el 2008 i el 2009. El subsector més ben representat és el de les Arts gràfiques i suports enregistrats, amb el 84% de les empreses del sector.

L’aplicació de la nova CCAE-09 ha implicat canvis importants en la codificació de les activitats del sector: les activitats pròpies d’Edició, que en el CCAE-93 s’englobaven dins les Arts gràfiques (codi 22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats), passen a tenir un epígraf propi (codi 58 Edició) pertanyent a les activitats del sector Serveis i no a la Indústria on continuen les Arts gràfiques.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 89

Empreses ocupadores en la Indústria del Paper i les Arts gràfiques. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Ind. del Paper i les Arts gràfiques. 19872011 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

19 87 19 89 19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10

0 20 1

8 20 0

20 0

19 9

19 8

160 140 120 100 80 60 40 20 0

Evolució de l'estructura econòmica Indústria del Paper i les Arts gràfiques. 2006-20111 CCAE Sectors

2006

2007 CCAE

Sectors

Empreses ocupadores2

114

117

Empreses ocupadores2

% s/Total indústria

9,64

9,97

% s/Total indústria

% s/Total

1,53

1,58

% s/Total

CCAE-93

2008

2009

2010

2011

106

10,16

9,15

9,88

0,15

0,17

CCAE-09*

Indústria del paper

Indústries del paper

Edició, arts gràfiques

Arts gràfiques i sup. enregistrats

Treballadors Assalariats

960 1.014

Treballadors Assalariats

856

773

760

746

% s/Total indústria

7,48

8,26

% s/Total indústria

7,35

7,65

7,60

7,53

% s/Total

1,42

1,51

% s/Total

1,37

1,46

1,52

1,57

CCAE-93

CCAE-09*

Indústria del paper

365

406

Indústries del paper

365

347

344

349

Edició, arts gràfiques

595

608

Arts gràfiques i sup. enregistrats

491

426

416

397

Dimensió empresarial

8,42

8,67

Dimensió empresarial

8,08

8,59

8,26

8,38

Treballadors Autònoms3

181

182

Treballadors Autònoms3

140

135

133

123

% s/Total

1,25

1,24

% s/Total

1,00

1,05

1,06

1,00

Indústries del paper

151

154

Arts gràfiques i sup. enregistrats

CCAE-93 21

Indústria del paper

Edició, arts gràfiques

CCAE-09* 26

114

115

108

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Per a l'any 2004 no es diposa de les dades desagregades per subsectors. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

La dimensió empresarial del sector es manté estable a l’entorn dels 8-9 treballadors assalariats per centre de cotització des de l’any 1997, concretament la darrera xifra els situa en els 8,4 pujant lleugerament respecte de l’any 2010.

90 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Indústria del Paper i les Arts gràfiques.1987-2011 14 12 10 8 6 4 2 0 1987 1988 1989 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

L’evolució de l’atur des de l’any 1993 ens permet distingir tres moments: un període inicial fins al 1998 on cau progressivament l’atur, un segon moment que comprèn des d’aquella data fins al 2004 amb un atur estabilitzat per sota dels 125 aturats i el darrer a partir del 2004 en què s’inicia un augment de les xifres que durant el 2008 i el 2009 s’intensifica de manera clara superant les xifres de l’any inicial de la sèrie i fins assolir els 270 aturats. Al 2011, en canvi, i com hem vist que passa a la majoria de sectors industrials, l’atur segueix baixant lleugerament i es queda en els 214 aturats, el 5,3% dels aturats de la Indústria. Evolució de l'atur registrat1 Indústria del Paper i les Arts gràfiques.CCAE 2. 2006-2011

1,32

% s/Total absolut

1,28

1,20

1,00

215

Ind. paper i arts gràfiques

270

237

214

157

163

17-18

1,57

1,55

Ind. paper i arts gràfiques

% s/Total absolut

5,32

214

5,65

237

5,42

270

% s/Total indústria

Total2

4,58

215

4,73

163

4,38

157

% s/Total indústria

Total2

300 275 250 225 200 175 150 125 100 75 50 25 0 20

2011

2010

2009

2008 CCAE-09 Agrupació

2007

21-22

2006

CCAE-93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

La sisena força productiva dins del sector secundari és la Indústria del Reciclatge que continua per davant del sector de la Fusta, suro, canya que ocupava històricament aquest lloc. Actualment el sector del Reciclatge ocupa 442 treballadors i és un sector que presenta una rebaixa de les seves xifres el darrer any (-34 assalariats). El darrer sector destacat, el de la Fusta, que ocupa fins a 333 treballadors en 71 empreses, està tradicionalment molt relacionat amb l'evolució del sector de la Construcció i per això pot seguir evolucionant de manera negativa en el futur en veure’s arrossegat per la caiguda d’un sector de la construcció que no mostra signes de recuperació a curt i mitjà termini. En definitiva, la indústria terrassenca va realitzar una reestructuració productiva pròpia d’un país occidental en procés de terciarització, sobretot en el Tèxtil i en la Metal·lúrgia. Durant el període 1989-1993 es van produir fortes pèrdues de llocs de treball, donant pas al creixement d’altres sectors com el de la Indústria Alimentària, Químiques i Plàstics. Actualment, ens trobem amb un sector molt més diversificat i que, tot i el degoteig constant de treballadors assalariats i empreses, està suportant molt millor que els Serveis i la Construcció els efectes

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 91

de la crisi, recuperant, de mica en mica, part del pes perdut dins l’estructura econòmica terrassenca.

2. La construcció La Construcció és, darrere del Comerç i la Sanitat i veterinària, el sector que ocupa més assalariats dins de l'estructura productiva de la Ciutat. L'activitat constructora va assolir l’any 2006 el punt àlgid de les seves activitats aprofitant una conjuntura econòmica molt favorable en un context de creixement extraordinari de l’activitat constructiva a tot el país i de desenvolupament del planejament urbanístic. Tanmateix, aquesta situació de creixement ininterromput des del 1994 es trenca bruscament a partir del 2007 i durant els anys 2008 i 2009 es manifesta una davallada sense precedents. Malauradament, coincidint amb aquest brusc canvi de tendència, s’ha produït un canvi en la codificació de les activitats que ha comportat importants modificacions en l’assignació d’activitats econòmiques al sector de la construcció. Els canvis en la codificació han comportat, entre d’altres modificacions, que activitats fins ara adscrites al sector Serveis com la promoció immobiliària, s’adjudiquin al sector de la Construcció. En definitiva, es trenquen les sèries de dades i no ens és possible quantificar adequadament aquesta davallada per subsectors d’activitat ni tan sols a nivell de gran sector. Evolució de l'estructura econòmica Construcció. 2003-2011 Sectors Empreses ocupadores % s/Total

Treballadors Assalariats % s/Total Dimensió empresarial Treballadors Autònoms % s/Total

2006

2007 Sectors CCAE-09*

1.420 19,10

1.371 Empreses ocupadores 18,52 % s/Total

9.590 14,20

9.491 Treballadors Assalariats 14,13 % s/Total

2008

2009

2010

2011

1.231 18,41

1.034 16,67

899 15,22

732 12,94

7.452 11,93

5.941 11,24

5.017 10,04

3.564 7,52

6,75

6,92 Dimensió empresarial

6,05

5,75

5,58

4,87

3.349 23,12

3.369 Treballadors Autònoms 23,02 % s/Total

3.123 22,25

2.510 19,45

2.253 17,92

2.100 17,12

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració propia. 1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Per tant, limitarem l’anàlisi als darrers 4 anys de la sèrie en què ja s’aplica el nou CCAE-2009. Així, en aquest període la Construcció ha perdut gairebé 4.000 assalariats, a raó de més de 1.000 per any essent el més afectat pel context de paràlisi de l’activitat econòmica. Només respecte al desembre del 2010 la Construcció terrassenca ha perdut 167 centres de cotització (un descens del 18%) i 1.453 assalariats (-29%), gairebé tants com el 2009, el pitjor any de la sèrie. De fet, el darrer any, el comportament de la Construcció difereix dels altres dos grans sectors ja que mentre aquells disminueixen les pèrdues (com hem vist, la Indústria gairebé manté les seves xifres) la Construcció les torna a augmentar aprofundint la seva particular crisi.

92 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Variació anual en nombre d'assalariats a la Construcció a Terrassa. 2008-2011 0 -500 -1.000 -924 -1.500 -1.511

-1.453

-2.000 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats a la Construcció. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 0,00 -5,00 -10,00 -15,00 -20,00 -25,00 -30,00 -35,00

-11,61 -16,17

-15,55 -19,71

-20,28 -28,96 2008-2009

2009-2010 Terrassa

2010-2011

Catalunya

De fet, comprant l’evolució del sector a Terrassa amb la que ha tingut al conjunt d’assalariats de Catalunya veiem com ha seguit les mateixes pautes (forta disminució el 2009, disminució de l’intensitat de la pèrdua d’assalariats el 2010 i reforçament de la rebaixa d’assalariats el darrer any) però amb una diferència: la taxa de variació en el cas de Terrassa ha estat sempre superior fins assolir, el darrer any, gairebé 10 punts més que en el conjunt de Catalunya. Com a conseqüència d’aquesta negativa evolució, el sector ocupa actualment 3.564 assalariats que s’agrupen en 732 centres de cotització, la qual cosa situa la dimensió empresarial en els 4,9 treballadors per empresa. Així, la Construcció representa el 13% de l'estructura empresarial de la Ciutat després de perdre més de 5 punts des de 2008 quan n’assolia més del 18,4%. Són unes xifres que tornen a situar al sector a uns nivells similars als de mitjans dels 90, just abans d’iniciar-se el ‘boom’ de la construcció.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 93

Treballadors assalariats en la Construcció. 1987-2011

Empreses ocupadores en la Construcció. 1987-2011

1 20 1

9 20 0

20 0

1 20 0

19 9

3 19 9

19 9

19 8

87 89 91 93 95 97 99 01 03 05 07 09 11 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20

1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

En el moment de la seva emergència, aquest sector ajudava a mitigar l'atur de les persones no qualificades mercè a l'alternança estratègica del sector que permetia ocupar-se tant en l'obra pública (com ho féu durant la vertebració olímpica) com en l'obra de capital privat en la construcció d'edificis. Actualment aquesta alternança s’ha vist molt dificultada ja que l’obra pública s’ha vist frenada bruscament i el sector de l’habitatge mostra una paràlisi notable que contrasta amb el dinamisme d’abans de la crisi: si durant l'any 2007 Terrassa va concentrar fins el 13,3% del total de promocions d'habitatges de nova planta a les principals ciutats mitjanes arribant a oferir 4.223 nous habitatges, les mateixes dades pels següents tres anys (2008-2010) només sumaven 1.688 habitatges23. En conseqüència, la caiguda de l'activitat constructora ha estat generalitzada en tots els subsectors: entre el 2010 i el 2011 afecta especialment els de la Construcció d’edificis (-575) i l’Acabament d’edificis (-417) que concentren la majoria de pèrdues de treballadors. L’escàs dinamisme actual del sector en la seva aportació a l'estructura productiva terrassenca no impedeix que, mercès al creixement dels darrers anys, es situï per davant de molts sectors industrials, encara que el del Metall l’acabi de sobrepassar i ja sumi més assalariats. Un altre dels indicadors que mostren la davallada del sector és el de la dimensió empresarial que es situa al 2011 en una xifra de només 4,9 treballadors/empresa, la xifra més baixa d’una sèrie que es remunta a 1987. Nombre mitjà d'assalariats per empresa a la Construcció 1987-2011 10 8 6 4 2 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Per un coneixement més detallat vegeu el capítol Territori, urbanisme i habitatge dins aquesta mateixa obra (pp.171-194).

94 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El nombre de treballadors autònoms en el sector també segueix caient amb força, les darreres xifres els situen en 2.100 autònoms, aportant el 17% del total de treballadors autònoms de la Ciutat. Aquest pes baixa en 5 punts percentuals respecte del que tenia el 2008 i torna el nombre d’autònoms del sector a xifres similars a les de 10 anys enrera. Distribució dels treballadors assalariats de la construcció de Terrassa. 2011 Activ.especialit zades de la construcció 70%

Construcció d’obres d’enginyeria civil 4%

Construcció d’immobles 27%

Respecte les dades d’aturats registrats al sector, la gran activitat que aquest tingué fins a l’any 2006 no aconseguí eixugar un atur creixent, com es manifesta en l’evolució d’aquest paràmetre des del 2001. Però serà a partir del 2006 quan la xifra dels aturats s’enfila de manera molt important posant de manifest l’impacte de la crisi del sector a la ciutat, així, el 2007 l’atur experimenta un primer augment afegint 429 nous aturats i fent pujar el pes de la Construcció entre els aturats del 9,5% fins al 13%. Però al 2008 l’augment que es produeix no té precedents a la ciutat: en només un any, la xifra d’aturats augmenta un 117% (+1.361 nous aturats) i els situa en gairebé 3.000 aturats al sector, xifra que més que dobla el màxim assolit l’any 1993. Aquest creixement considerable situa la Construcció com el segon sector amb més pes dins l’atur de la ciutat, un 18%, 5 punts més que l’any 2007. Les dades a partir del 2009 provenen de la nova codificació i no són comparables amb aquestes, així, el 2011 la Construcció assoleix la xifra més alta de la sèrie aportant 4.978 aturats, la qual cosa significa més d’un 23% del total d’aturats de la ciutat. Evolució de l'atur registrat1 Construcció. CCAE 2. 2006-2011

1.371

2.962

Total

4.749

4.539

4.978

13,23

18,19

% s/Total absolut

22,46

23,02

23,24

Font: OTG de Terrassa. 1. A 31 de desembre de cada any.

2011

1.077 10,65

2009

Total

% s/Total absolut

6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2007

2011

2005

2010

2003

2009

2001

CCAE-09

1999

2008

1997

2007

1995

2006

1993

CCAE Agrupació

Evolució del nombre d'aturats a la Construcció. 1993-2011

2. Aplicació de la nova metodologia (SISPE) en el càlcul de l'atur a partir de gener del 2005.

Com hem pogut veure en analitzar el mercat de treball, la Construcció ha estat la destinació principal dels treballadors estrangers, que tradicionalment constitueixen la mà d'obra poc qualificada. Així mateix, el sector ha absorbit els

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 95

darrers anys aquells joves amb poca qualificació que s’han anat incorporant al mercat de treball. En aquest sentit, ja hem vist més amunt com la davallada de l’activitat afecta especialment els col·lectius esmentats, als quals se n’hi afegeixen d’altres fins ara consolidats, influint molt negativament en l’ocupació. Per altra banda, cal fer esment que parlem d’un sector amb una gran capacitat d’arrossegament d’altres activitats ja que aplega totes aquelles que entren dins el cicle productiu de la construcció d’edificis. Això és, tots els processos econòmics relacionats, des dels més inicials (obtenció dels materials de construcció, lloguer de maquinària, projectes arquitectònics, etc.) fins als derivats de la venda i manteniment de la construcció (promocions immobiliàries, inspeccions tècniques, autònoms, etc.). Així, la davallada de l’activitat constructiva ha comportat uns efectes que s’estenen més enllà de la Construcció a sectors propis de la Indústria (com el de la Fusta o alguns subsectors del Metall) o bé dels Serveis. L'anàlisi de les dades del sector de la Construcció ens condueix a confirmar la inflació d’un sector que creixia de manera desenfrenada. El manteniment del seu pes en l'ocupació assalariada local (un 7,5% actualment) en un context de crisi econòmica mundial i davallada generalitzada de la construcció a nivell estatal dependrà en el marc local de la conjuntura urbanística, és a dir, de les decisions públiques en la qualificació i ampliació del sòl urbà i també del seu desenvolupament. El manteniment del nivell de preus, de la demanda d'habitatge i de locals de negoci, això és, la conservació de la competitivitat local del sector, assegurarà la recuperació de l’activitat i de l'ocupació o, contràriament, que s’agreugi una disminució que els darrers quatre anys ha fet retrocedir el sector un decenni i ha comportat que enguany es registri una situació inèdita: per primer cop des que tenim dades la xifra d’aturats de la Construcció a Terrassa és més elevada que la dels assalariats del mateix sector: 4.978 aturats contra 3.564 assalariats (+1.414 de diferència en favor dels primers). 3. Els serveis 561-Restaurants i establiments de menjars; 563-Establiments de begudes; 620-Serveis de tecnologies de la informació i 801- Activitats de seguretat privada. Subsectors a l'alça.-

L’evolució del sector Serveis a Terrassa ha estat marcada per un creixement ininterromput fins l’any 2007 tant de les seves xifres absolutes com del pes que representa dins l’estructura econòmica de la ciutat, que li ha permès prendre el relleu de la Indústria com a sector capdavanter. Mercès a aquest creixement, ha estat el principal sector en creació d’ocupació assalariada (+20.964) al voltant d’activitats que han esdevingut capdavanteres com la Sanitat (+4.196), el Comerç (+3.784) o bé els Serveis a les empreses (+3.395). Alhora, ha incrementat la seva presència dins l’economia de la ciutat afegint més de 2.305 noves empreses entre els anys 1987 i 2011.

96 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Variació anual en nombre d'assalariats als Serveis. 2008-2011 0 -1.000 -2.000 -3.000 -4.000 -5.000 -6.000 -7.000 -8.000

-996 -1.877

-6.536 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Taxa de variació anual del nombre d'assalariats als Serveis. Terrassa i Catalunya. 2008-2011 5

1,30

0 -5

-2,45 -5,10

-10

-2,85

-2,11

-15 -20

-15,09 2008-2009

2009-2010

2010-2011

Tot i la força del sector, l’actual crisi econòmica s’hi ha deixat notar amb força ja que només entre el 2008 i 2011 ha vist com es perdien 336 empreses amb 9.409 treballadors assalariats. De fet, fou 2009 el pitjor any ja que respecte 2008 es perderen més de 6.500 llocs de treball, els següents dos anys les pèrdues han estat molt inferiors però, així i tot, encara són molt significatives i, excepte la Construcció, de les més elevades en nombres absoluts. Comparant les taxes de variació anual de Terrassa amb les del conjunt d’assalariats del sector a Catalunya podem apreciar com la caiguda experimentada pels Serveis el 2009 fou molt més contundent a la ciutat (més d’un 15% de disminució per un 2,45% a Catalunya). Des d’aleshores, la taxa s’ha mantingut a Terrassa en valors negatius per bé que molt més moderats però sempre per sobre del catalans. Fins i tot el 2010 hi hagué una variació positiva per Catalunya que a Terrassa tingué una correspondència ben negativa (-5,1%). Els assalariats del sector a Terrassa es distribueixen, en primer lloc al Comerç, que n’agrupa el 24,30%, seguidament la Sanitat i veterinària amb al 17,27%, a més distància es situen els Serveis a les empreses (13%) i l’Ensenyament (10%) i amb una representació inferior trobem sectors com els Serveis socials (6,5%), els Serveis de sanejament i neteja (5,7%), etc.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 97

Evolució de l'estructura empresarial segons afiliació a la Seguretat Social Serveis. 1987,1994, 2003 i 2005-2011

1987

1994

2003

2005

2006

2007

Activitat1

Comerç

902

4.461

1.376

7.045

1.769

14.716

1.861

15.913

1.838

10.047

1.851

10.027

Hostaleria

142

453

313

776

366

1.391

436

1.755

451

1.752

474

2.862

Transports i comunicacions

104

888

149

1.122

273

1.429

300

1.487

309

1.529

315

1.518 1.630

Institucions financeres

564

728

1.357

1.503

1.546

Assegurances

162

182

Aux. financers, d'asseg. i APIs

214

127

290

294

929

402

1.337

439

1.508

387

1.199

Lloguers Serveis a les empreses

266

122

379

121

396

131

363

122

1.035

230

2.161

588

6.307

679

7.343

710

6.846

710

5.269

Administració pública

368

692

5.375

5.705

5.818

1.413

Ensenyament 2 Sanitat i veterinària

1.153

166

1.668

161

2.886

153

3.264

157

3.610

163

3.840

1.661

3.679

128

4.203

134

4.690

137

5.333

152

9.969

Serveis sanejament i neteja

904

1.029

1.990

2.198

2.479

2.685

Serveis socials

284

872

105

1.361

104

1.545

107

1.670

111

1.853

Cultura-lleure-esport

428

169

816

129

1.385

137

1.373

143

1.460

135

1.603

Serveis personals

340

175

592

280

1.134

306

991

294

939

287

962

Serveis domèstics

1.715 12.946

2.984

21.738

4.290

44.775

4.736

49.524

4.816

44.979

4.836

45.225

Total

2008 Activitat1 Comerç Hostaleria Transports i comunicacions Institucions financeres Assegurances

2009

2010

2011

∆ Empreses

∆ Assalariats

87-11

10-11

87-11

10-11

1.732 465 280

9.164 2.746 1.312

1.661 454 242

8.704 1.669 1.106

1.619 438 229

8.439 1.757 1.037

1.603 446 217

8.245 1.937 929

701 304 113

-16 8 -12

3.784 1.484 41

-194 180 -108

10 8

1.561 28

8 7

1.519 22

7 6

325 20

8 7

309 30

3 -9

1 1

-255 -132

-16 10 -50

Aux. financers, d'asseg. i APIs

109

380

106

419

106

463

104

413

-2

199

Lloguers

132

293

134

290

136

285

129

275

113

-7

249

-10

Serveis a les empreses

679

5.373

650

5.298

605

4.985

556

4.430

434

-49

3.395

-555

Administració pública

1.485

1.525

1.638

1.588

-1

1.220

-50

Ensenyament Sanitat i veterinària2

163

3.866

169

3.944

176

3.395

183

3.395

2.242

162 10.556

159

5.974

165

6.043

175

5.857

140

4.196

-186 17

Serveis sanejament i neteja

2.082

1.883

1.913

1.930

1.026

Serveis socials

113

1.853

119

1.952

119

2.158

123

2.207

1.923

Cultura-lleure-esport

139

1.659

124

1.536

115

1.447

118

1.415

987

-32

Serveis personals

261

932

251

904

255

964

250

913

158

-5

573

-51

Serveis domèstics

-1

4.355 43.319

4.180

36.783

4.070

34.906

4.019

33.910

2.304

-51

20.964

-996

Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Fins 1994 CCAE-74, de 2003 a 2007 CCAE-93 i a partir de 2008 CCAE-09. No hi consten els treballadors no afectes al règim general de la Seguretat Social. 2. El sector de la sanitat presenta oscil·lacions anuals considerables degut a la classificació d'activitats pròpies del sector cap a altres epígrafs.

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 1987 Sanitat i veterinària 12,83%

Comerç 34,46%

Ensenyament 8,91%

Serveis a les empreses 7,99%

Serveis sanejament i neteja 6,98%

Altres 28,83%

Distribució dels assalariats en el sector serveis de Terrassa. 2011 Serveis a les empreses 13,06%

Ensenyament Serveis socials 10,01% 6,51%

Sanitat i veterinària 17,27%

Comerç 24,31%

Altres 28,83%

98 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El Comerç segueix sent un dels pilars bàsics sobre el qual se sosté el terciari terrassenc, tant pel que fa al nombre d’establiments com pel que fa al volum de treballadors assalariats, reunint actualment el 38,8% del total d’empreses del terciari (1.559 a desembre del 2011) i el 24% dels treballadors assalariats en aquell sector. El Comerç augmenta el seu pes dins del sector Serveis ocupant actualment 8.122 persones i es manté com el primer subsector de tota l'estructura productiva terrassenca pel que fa als treballadors assalariats. En l’estructura productiva de la Ciutat, el Comerç representa, el 2011, el 17% dels llocs de treball dependent superant en més de 9 punts percentuals el predomini tradicional dels sectors industrials i posicionant-se (més de 5 punts respecte del segon sector en importància, la Sanitat) al capdavant del conjunt empresarial, on reuneix el 28% de centres de treball assalariat de la Ciutat. Des de l’any 1987 i fins al 1999 el Comerç gaudí d'un bon moment en la creació d'ocupació ja que es crearen fins a 4.769 llocs de treball; des d'aleshores, i fins a l'any 2002, el sector es mantingué estable, amb alguna lleugera pèrdua de treballadors. Entre el 2003 i el 2005 l’alça registrada ha estat falsejada en gran mesura per la incorporació d'un centre de cotització que aportava un gran nombre d'assalariats que, en realitat, no tenien el seu lloc de treball localitzat a Terrassa, tot i que s'hi comptabilitzaven. Així, s’arribà als prop de 16.000 assalariats al Comerç. Descomptant els darrers anys l'efecte distorsionador d'aquell centre de cotització, s’aprecia un manteniment dels assalariats entre els anys 2002 i 2007. A partir del 2008 (ja amb una nova codificació de les activitats) i pels efectes de la crisi econòmica global, s’observen rebaixes importants en empreses (-112) i assalariats (-861), tot i que en menor mesura que en d’altres sectors, cosa que n’ha fet augmentar el seu pes relatiu. Empreses ocupadores en el Comerç 1987-2011

Treballadors assalariats en el Comerç 1987-2011

11 20

05 20

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 99

Evolució de l'estructura econòmica Comerç. 2006-2011

CCAE Sectors

2006

2007 CCAE

Sectors

2008

2009

2010

2011

Empreses ocupadores1

1.838

1.851

Empreses ocupadores1

1.671

1.616

1.574

1.559

% s/Total serveis

38,16

38,28

% s/Total serveis

38,37

38,66

38,67

38,79

% s/Total

24,72

25,01

% s/Total

24,99

26,06

26,66

27,56

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Venda i reparació de vehicles

222

227

Venda i reparació de vehicles

209

192

180

Comerç a l'engròs

494

526

Comerç engròs, exc. vehicles

464

467

437

429

Comerç al detall

1.122

1.098

Comerç detall, exc. Vehicles

998

957

945

950

10.047

10.027

Treballadors Assalariats

8.983

8.549

8.291

8.122

% s/Total serveis

Treballadors Assalariats

22,34

22,17

% s/Total serveis

20,98

23,24

23,75

23,95

% s/Total

14,87

14,92

% s/Total

14,38

16,18

16,60

17,13

CCAE-74 CCAE-93

CCAE-09*

Venda i reparació de vehicles

1.483

1.546

Venda i reparació de vehicles

1.127

1.028

960

917

Comerç a l'engròs

3.265

3.462

Comerç engròs, exc. vehicles

3.215

3.019

2.961

2.855

Comerç al detall

5.299

5.019

Comerç detall, exc. Vehicles

4.641

4.502

4.370

4.350

5,47

5,42

5,38

5,29

5,27

5,21

Dimensió empresarial

Treballadors Autònoms2

3.719

3.741

Treballadors Autònoms2

3.221

3.107

3.162

3.153

% s/Total

25,67

25,56

% s/Total

22,95

24,08

25,15

25,70

CCAE-93

CCAE-09*

Venda i reparació de vehicles

382

370

Venda i reparació de vehicles

360

362

372

Comerç a l'engròs

674

710

Comerç engròs, exc. vehicles

729

718

756

761

Comerç al detall

2.663

2.661

Comerç detall, exc. Vehicles

2.132

2.029

2.044

2.020

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1.Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. *Aplicació de la codificació CCAE-93 fins 2007, CCAE-09 a partir de 2008.

Els subsectors (CCAE-09, 3 dígits) més importants del Comerç pel nombre d’assalariats són: Comerç al detall d’altres articles en establiments especialitzats, Comerç al detall en establiments no especialitzats, Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats, Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic, Altres tipus de comerç a l’engròs no especialitzat, Comerç a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac i Manteniment i reparació de vehicles de motor que va perdent posicions en suportar pitjor la crisi. L’evolució de l’activitat comercial −com en general succeeix per a tot el terciari− es supedita essencialment a la consistència que atorga un determinat volum de negoci i a la dimensió empresarial. Així doncs, a la finalització de la conjuntura olímpica i, més encara, a la reforma de les figures impositives (1992) ha seguit un fort declivi del comerç de tipus familiar (sense treballadors assalariats), mentre que, per contra, a partir del 1994 es registrà un saldo positiu de les empreses amb personal dependent així com un manteniment de la dimensió empresarial mitjana per sobre de 5 treballadors per empresa. Deixant de banda

100 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

el trienni 2003-2005 per les raons ja esmentades, la dimensió empresarial es manté el 2011 al voltant de la xifra esmentada. Nombre mitjà d'assalariats per empresa al Comerç 1987-2011 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

El darrer any, en un context molt desfavorable, només hi ha un subsector que ha creat llocs de treball per bé que ha estat de manera força modesta: Comerç al detall d’articles en establiments especialitzats. Destaca més la minva d’efectius d’alguns subsectors com Altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat (-41), Venda de vehicles de motor (-38), Comerç a l’engròs no especialitzat (-31) o el Comerç a l’engròs d’una altra maquinària, equips i subministraments (-30). El Comerç es caracteritza per ser un sector on els treballadors autònoms estan molt representats, així ho mostra la xifra del 25,7% que és la proporció de treballadors autònoms del Comerç respecte al total de treballadors per compte propi, per tant, és el sector econòmic que més pes té dins del nucli de treballadors autònoms. Malgrat això, el seu pes l’any 1999 era del 31,44%, amb la qual cosa es mostra un decreixement del seu paper en l'estructura econòmica de la Ciutat. Per a l'any 2011, el nombre de treballadors es manté pràcticament invariable respecte 2010 (-9). En línies generals, des del 1993 l'atur va mantenir una tendència decreixent assolint el mínim l'any 1999 amb 653 aturats. Des d'aquella data, l'augment dels aturats va ser progressiu fins assolir l'any 2003 els 1.007 efectius. Les dades del 2004 mostraven un trencament d’aquesta tendència ascendent amb un estancament del nombre d'aturats per sota del miler. Malgrat que el canvi de metodologia en la comptabilització dels aturats a partir de gener del 2005 els va ‘fer créixer’ altre cop, el 2007 tornaven a situar-se al voltant d’aquella xifra (1.051). Durant el 2008 es trenca amb aquella fita, creixent un 59% interanual (+659) i superant àmpliament el màxim assolit l’any 1993. La darrera dada disponible, ja amb la nova codificació des de 2009, situa en 2.449 els aturats en el sector i respecte del 2010 es registra un augment que torna a situar la xifra prop del màxim assolit el 2009 després de la lleu recuperació de l’any passat. La majoria dels aturats del sector es concentren principalment en el subsector del Comerç al detall (69%) i el Comerç a l’engròs (28,8%). Amb aquestes xifres, el Comerç concentra el 22% dels aturats dels serveis i l’11,4% del total d’aturats de Terrassa, essent el 3r subsector en nombre d’aturats darrere la Construcció i els Serveis a les empreses.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 101

Evolució de l'atur registrat1 Comerç. CCAE 2. 2006-2011

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011 2.800

CCAE-93 Agrupació

2006

2007

2008 CCAE-09

Agrupació

2009

2010

2011

2.400 2.000

Total2

1.038 1.051

1.678

Total2

2.592

2.339

2.449

% s/Total serveis

22,46 21,04

21,58

% s/Total serveis

24,87

23,67

22,12

% s/Total absolut

10,66 10,14

10,31

% s/Total absolut

12,26

11,86

11,43

273

185

190

400 0

1.600 1.200

10 11 20

Reparació d'ordinadors, etc.

1.687

704

1.575

345

700

1.712

228

820

Comerç detall, exc. vehicles

253

Comerç engròs, exc. vehicles

i intermediaris

1.333

823

785

Comerç a l'engròs

Venda i reparació de vehicles

i reparacions 51

Comerç al detall

93 94

800 50-52

Durant el 2009 el sector de la Sanitat va perdre la posició de privilegi que havia obtingut en esdevenir el sector capdavanter dels Serveis i de tota l’estructura econòmica terrassenca (per raó del nombre d’assalariats). Les raons d’aquesta pèrdua són les mateixes que les del seu auge i rauen en l’enèsim transvasament de part dels seus centres de cotització cap a epígrafs corresponents a l’Administració Pública. De fet, no és el primer cop que es produeix aquest canvi de criteri en la classificació de centres de cotització, com es pot observar en les oscil·lacions que presenta la sèrie de dades del nombre d’assalariats del sector. Evolució de l'estructura econòmica Sanitat i veterinària. 2006-2011 Sectors Empreses ocupadores

2004 1

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

137

152

162

159

165

175

% s/Total serveis

2,84

3,14

3,72

3,86

4,05

4,35

% s/Total

1,84

2,05

2,35

2,55

2,79

3,09

Treballadors Assalariats % s/Total serveis % s/Total Dimensió empresarial

5.333

9.969

10.556

5.974

6.043

5.857

11,86

22,04

24,66

15,88

17,31

17,27

7,90

14,84

16,90

10,82

12,10

12,35

38,93

65,59

65,16

37,57

36,62

33,47

Treballadors Autònoms

238

258

236

248

270

274

% s/Total

1,64

1,76

1,68

1,92

2,15

2,23

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 2. Les brusques oscil·lacions en el nombre d'assalariats es corresponen amb canvis d'assignació del CCAE des del corresponent a l'Administració Pública cap la Sanitat o bé a la inversa. *Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Amb els canvis esmentats, que van representar una ‘pèrdua’ de 4.582 assalariats entre el 2008 i el 2009, la Sanitat va disminuir la seva representació dins de l'estructura productiva de la Ciutat. Pel 2011, les xifres mostren com el sector segueix a la baixa amb una xifra d’assalariats que cau per sota dels 6.000 tot i que, paradoxalment, alhora augmenti el nombre de centres de cotització fins als 175, la xifra més elevada mai assolida. Malgrat aquesta davallada en el nombre d’assalariats (-186, un -3%) el sector manté el seu pes dins els Serveis aplegant al 17,3% d’assalariats i en el conjunt de la Ciutat amb

102 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

més del 12%. Alhora, la dimensió empresarial baixa fins els 33,5 treballadors/empresa, seguint la davallada dels darrers tres anys. Per la seva banda, el nombre de treballadors autònoms és de 274, una xifra que va augmentant de mica en mica. Tanmateix, en l’actualitat els autònoms del sector només representen el 2,2% del total terrassenc. Empreses ocupadores en la Sanitat. 1987-2011

Treballadors assalariats en la Sanitat. 1987-2011 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0

200 160 120 80 40

97 19

Nombre mitjà d'assalariats per empresa en la Sanitat 1987-2011 70 60 50 40 30 20 10

1 20 1

20 1

20 0

5 20 0

4 20 0

3 20 0

2 20 0

1 20 0

20 0

19 9

7 19 9

6 19 9

19 9

2 19 9

19 9

19 8

Així doncs, tot i les dificultats tècniques que s'observen en les classificacions estadístiques, podem definir Terrassa com un centre sanitari comarcal de primer ordre pel que fa a aquest tipus d’activitat assistencial i generadora, per tant, de tot un seguit d’economies d’escala que sense dubte contribueixen a incrementar la terciarització de la ciutat. L'evolució de l'atur dins el sector mostra dos períodes diferenciats: del 1993 fins al 1999 quan es va assolir el mínim, a partir de l'any 2000 el nombre d'aturats ha anat augmentant, especialment aquell mateix any i a partir del 2002 seguint una evolució semblant a la de l'atur a la Ciutat i creixent fins el 2008. La lleugera davallada de 2009 l’hem de contextualitzar pel que fa a l’aplicació de la nova codificació, que té un epígraf exclusiu per a les activitats sanitàries quan abans aquestes es trobaven al mateix epígraf que els Serveis socials. El 2010 s’aprecia un nou augment de l’atur que té continuïtat el 2011 assolint una xifra de 324 aturats registrats que representa el 3% dels desocupats dels Serveis i al voltant de l’1,5% dins el total. En el futur caldrà veure de quina manera afecten a l’ocupació del sector les retallades pressupostàries en el sector sanitari.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 103

Evolució de l'atur registrat Sanitat. CCAE 2. 2006-2011

% s/Total absolut

2,31

2,43

1,71

% s/Total absolut

1,24

1,47

1,51

100 50

Sanitat i serveis socials

233

241

279

Activitats sanitàries

262

290

324

19 9

Font: OTG de Terrassa.

200 150

2,93

20 1

2,94

2,51

20 0

% s/Total serveis

3,58

20 0

5,02

4,82

20 0

% s/Total serveis

300 250

324

20 0

2011

290

2010

262

2009

Total

20 0

279

241

19 9

2007

233

2006

Total

400 350

CCAE09 Agrupació 2008

19 9

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

El grup dels Serveis a les Empreses presenta un saldo positiu amb 3.395 llocs de treball més respecte del 1987 (increment del 328%, dels més elevats dins els serveis), participant amb un 13,8% de l’estructura empresarial dintre del sector serveis, i en un 9,3% en l'ocupació assalariada de la Ciutat (4.430 assalariats). L’any 2005 s’assolí el zenit d’aquest creixement arribant fins als 7.343 assalariats (un 14,8% dels treballadors dels serveis) però, des d’aquell any, s’inicia un descens que ha reduït aquelles xifres. Concretament, entre el 2008 i el 2011 (úniques dades realment comparables amb la nova classificació d’activitats) s’aprecia un descens de 943 assalariats pels efectes de la crisi en un sector que, fins ara, havia patit en menor mesura les seves negatives conseqüències. El darrer any, la pèrdua d’assalariats es xifra en 555, un 11% menys. El teixit empresarial del sector Serveis a les Empreses ha augmentat un 355% des del 1987 donat que la darrera dada disponible les situa en 556. Malgrat aquest augment, el darrer any s’han perdut 49 empreses. Aquestes dades comporten una dimensió empresarial de 8 treballadors/empresa, una de les xifres més baixa de la sèrie. Treballadors assalariats en els Serveis a les empreses. 1987-2011

Empreses ocupadores en els Serveis a les empreses. 1987-2011

11 20

03 20

01 20

99 19

91 19

11 20

09 20

05 20

03 20

99 19

97 19

800 700 600 500 400 300 200 100 0 19

8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

104 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució de l'estructura econòmica Serveis a les empreses. 2006-20111

Sectors

2006 2

Empreses ocupadores

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

710

721

679

650

605

556

14,74

14,91

15,59

15,55

14,86

13,83

9,55

9,74

9,86

10,48

10,25

9,83

Treballadors Assalariats

6.846

7.160

5.373

5.298

4.985

4.430

% s/Total serveis

15,22

15,83

12,55

14,40

14,28

13,06

% s/Total

10,14

10,66

8,60

10,02

9,98

9,34

9,64

9,93

7,91

8,15

8,24

7,97

1.280

1.235

1.196

1.177

1.223

1.233

8,84

8,44

8,52

8,59

9,73

10,05

% s/Total serveis % s/Total

Dimensió empresarial Treballadors Autònoms

% s/Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia. 1. Des del 2n trimestre de 2004 s'assigna el centre de cotització al municipi on desenvolupa la seva activitat l'empresa, no al municipi on consta el seu domicili fiscal. 2. Centres de cotització a la Seguretat Social. No hi consten les empreses sense assalariats. 3. Inclou els Serveis de sanejament i neteja. *Fins 2007 s'aplica el CCAE-93, a partir de 2008 CCAE-09.

Dins d’un sector tan heterogeni com és aquest, el subsector que ha contribuït més a la pèrdua d'aquest sector en el darrer any ha estat el de les Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal (-334 assalariats) que és el que té més pes dins el conjunt del sector. Altres activitats que presenten un balanç negatiu enguany són: els Altres tipus de provisió de recursos humans (-114), Arrendament de la propietat intel·lectual i productes similars (-65), Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (-60) i, en menor mesura, Altres activitats professionals, científiques i tècniques no classificades (-27). En canvi, els subsectors que han tingut més guanys d’un any per l’altre, tot i el context recessiu, han estat: Serveis de tecnologies de la informació (+44), Activitats de seguretat privada (+35), Altres activitats de suport a les empreses (+29) i Anàlisis i assajos tècnics (+20). Nombre mitjà d'assalariats per empresa en els Serveis a les empreses. 1987-2011 14 12 10 8 6 4 2 0 1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Les dades dels treballadors per compte propi mostren una xifra de 1.233 autònoms, 10 més que el 2010. Des de 2008 l’evolució ha estat ascendent i ha fet que la contribució dels treballadors per compte propi del sector al total de

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 105

l'estructura econòmica hagi anat creixent fins el 10% dels autònoms de Terrassa. La importància creixent d’aquest sector referma la tesi que Terrassa avui en dia representa un paper nodal dintre de l’estructura econòmica catalana. Així mateix, el seu desenvolupament corre en paral·lel a la terciarització de l'estructura empresarial de la Ciutat, producte de la creixent externalització de moltes de les activitats que formaven part de l'estructura de les empreses tradicionals.24 Evolució de l'atur registrat1 Serveis a les empreses. CCAE 2. 2006-2011

33,65

35,20

15,22

16,86

18,20

1.996 2.066 3.305

Serveis a les empreses

3.217

3.325

3.898

20 11

3.898

30,86

% s/Total absolut

20 09

3.325

% s/Total serveis

19,75 19,94 19,67

20 07

3.217

41,33 41,36 42,50

20 05

1.996 2.066 3.305

20 03

2011

19 93

72-74 Serveis a les empreses

2010

20 01

% s/Total absolut

2009

Total2

19 99

% s/Total serveis

2007

4.400 4.000 3.600 3.200 2.800 2.400 2.000 1.600 1.200 800 400 0 19 97

2006

Total2

CCAE2008 09 Agrupació

19 95

CCAE93 Agrupació

Evolució del nombre d'aturats 1993-2011

En tot el període analitzat, des del 1993 fins a desembre del 2008, el pes dels aturats del subsector sobre els aturats dels Serveis ha augmentat en paral·lel a la seva importància creixent. Així, en dotze anys ha passat de representar el 12% al 42% dins els Serveis i del 4% al 20% sobre el total d'aturats registrats a la Ciutat. A partir del 1999 s'enceta una clara tendència a l'alça del nombre absolut d'aturats que es reforça durant el 2008 fins a situar-los per damunt dels 3.300. Les dades dels anys 2009-2011, aplicant la nova classificació d’activitats i coincidint amb un creixement generalitzat de l’atur, porten la xifra d’aturats del sector prop dels 4.000 efectius, convertint-se, amb diferència, en el primer sector dels Serveis en nombre d’aturats (35,2%) i en el segon del global de l’economia terrassenca (18,2%) només per darrere de la Construcció.

El subsector de l’Ensenyament és el quart dins del terciari ja que compta amb 3.395 treballadors assalariats que es reparteixen entre 183 empreses amb una dimensió empresarial de les més elevades, 18,5 assalariats/empresa. La seva evolució respecte del 2010 ha estat nul·la en registrar-se idèntics assalariats. Hi destaquen especialment els subsectors de les Altres activitats d’educació i l’Educació primària, les quals conformen el 67% del sector.

Els altres subsectors dels Serveis són: - Les activitats dels Serveis Socials, igual que els sectors anteriors, han gaudit d'un important increment amb la consegüent creació de llocs de treball des del 1987. Les dades del darrer any mostren un lleuger augment (+49 assalariats) de les seves xifres a la contra del 24

Per aprofundir en aquest fenomen recomanem la consulta del monogràfic El sector dels Serveis a les empreses a Terrassa (pàg. 193) publicat a l’Informe de Conjuntura 2007.

106 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

context recessiu, assolint els 2.207 assalariats i els 123 centres de cotització. - El subsector de l’Hostaleria té actualment 1.937 treballadors assalariats, essent el sisè sector en importància dintre del terciari, i ocupant el 5,7% dels assalariats del sector. Respecte al 2010 es recuperen 180 assalariats després de la rebaixa superior als 1.000 efectius que hi hagué entre el 2008 i el 2009. Pel que fa a l’estructura empresarial, les darreres dades del 2011 situen en 446 els centres de cotització, la qual cosa comporta una dimensió de 4,3 treballadors per empresa. Els autònoms mantenen les seves xifres i amb un total de 1.052 representen el 8,6% del total d’autònoms. Malgrat la bona evolució d’aquestes xifres, l’atur del sector a desembre del 2011 assoleix xifres mai vistes, superant els 1.000 aturats. - El subsector dels Serveis de Sanejament i Neteja ocupa la setena posició en aplegar 1.930 assalariats en 73 empreses, de la qual cosa en resulta una dimensió empresarial mitjana força elevada, de 26,4 treballadors per empresa. Respecte al desembre del 2010 presenta un guany ben modest, de 17 assalariats. - Les activitats de Cultura-Lleure-Esport han evolucionat cap a un important creixement des del 1987 establint el seu pes relatiu dins dels Serveis en el 4%, la qual cosa suposa que sigui el vuitè sector en importància dins del terciari amb 1.415 treballadors i 118 centres. Això posa de manifest que la societat terrassenca està molt més abocada al consum de cultura i lleure. En el darrer any s’han perdut 32 llocs de treball tot i guanyar-se 3 centres resultant una dimensió empresarial de 12 treballadors/empresa. - El subsector de Transports i comunicacions es configura com el novè en importància dels Serveis ja que aporta fins al 3% dels assalariats, concretament 929 l'any 2011. El darrer any el subsector segueix rebaixant les seves xifres: després de la davallada patida entre el 2008 i el 2009 en què es van perdre més de 200 assalariats, enguany han estat 108. L'activitat més important del subsector és el Transport de mercaderies per carretera i servei de mudances que concentra el 44% del sector. Cal destacar d'aquest subsector la seva importància com a generador de llocs de treball per compte propi, transportistes, ja que l’any 2011 aplega el 8,7% del total d'autònoms (1.073), essent el quart subsector en importància.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 107

Consums: aigua, energia i residus 1. Consum d’aigua El consum d’aigua torna a davallar Terrassa després que l’any passat s’interrompés una caiguda de quatre anys de descensos consecutius. D’aquesta manera es retorna a la tendència a la baixa que s’inicia a partir del 2004 quan es va assolir un màxim de consum proper als 14 milions de m3. Els anys següents el consum ha anat disminuint a un ritme mitjà del 3,7% anual destacant la davallada propera al 10% del consum entre el 2007 i el 2008. Així, amb la xifra de 2010 (24,3 milions de metres cúbics consumits) es retorna a valors més propis de mitjans dels anys 90. Consum d'aigua a Terrassa Consum segons tipus d'ús. 2000-2010 m

Domèstic Industrial Comercial Altres usos1

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

7.672.913 3.507.125 1.237.576

7.848.173 3.442.921 1.246.304

7.923.259 3.232.914 1.287.980

8.151.628 2.896.376 1.359.491

8.350.071 2.741.230 1.439.756

8.250.069 2.540.005 1.406.951

8.095.926 2.351.670 1.388.821

8.042.395 1.970.054 1.349.211

7.791.669 1.555.546 1.228.436

7.865.875 1.255.723 1.245.424

7.947.479 1.073.967 1.261.588

1.373.656

1.390.601

1.310.433

1.476.520

1.402.018

1.107.855

1.265.757

1.234.616

777.436

1.122.474

881.523

Total

13.791.270 13.927.999 13.754.586 13.884.015 13.933.075 13.304.880 13.102.174 12.596.276 11.353.087 11.489.496 11.164.557

Est. Bombeig2

28.588.966 29.061.048 29.097.859 29.264.380 28.726.523 27.877.391 28.132.538 27.540.098 25.594.404 26.385.685 24.280.790

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat. 2. La unitat de mesura és kWh.

Per altra banda, en correlació amb el notable augment de població25, els abonats continuen creixent a un ritme proper a l’1% el darrer any, propiciant que el 2010 el nombre total d’abonats superi per primer cop els 98.000. Consum d'aigua a Terrassa. m 3 . 1995-2010 14.500.000 14.000.000 13.500.000 13.000.000 12.500.000 12.000.000 11.500.000 11.000.000 10.500.000 10.000.000 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Si ens fixem en les dades per sectors podem apreciar com el consum domèstic representa en l’actualitat prop del 71% del consum total d’aigua essent un dels dos sectors que augmenta la seva aportació respecte de l’any passat. 25

De les 213.129 persones empadronades a Terrassa l’any 2010, s’ha passat, l’any següent (2011), a una població total de 213.897 habitants.

108 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

El segon ús en volum d’importància deixa de ser l’Industrial per passar a ser el Comercial. L’aportació d’aquest sector ha crescut respecte al total de manera continuada (recordem que 14 anys abans, el 1995, amb prou feines arribava al 4,6% del total) i el 2010 aporta fins l’11% i és l’altre sector que té una evolució positiva d’un any per l’altre, encara que sigui amb un augment de només un 1,3% més. Consum d'aigua a Terrassa Consum segons tipus d'ús. Variació interanual. 2000-2010 % 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 Domèstic

2,28

0,96

2,88

2,43

-1,20

-1,87

-0,66

-3,12

0,95

1,04

Industrial

-1,83

-6,10

-10,41

-5,36

-7,34

-7,41

-16,23

-21,04

-19,27

-14,47

Comercial 1 Altres usos

0,71

3,34

5,55

5,90

-2,28

-1,29

-2,85

-8,95

1,38

1,30

1,23

-5,76

12,67

-5,05

-20,98

14,25

-2,46

-37,03

44,38

-21,47

Total

0,99

-1,25

0,94

0,35

-4,51

-1,52

-3,86

-9,87

1,20

-2,83

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

L’industrial és el sector que presenta un descens més clar corroborant-se la tendència a la baixa endegada l’any 2000 pel tancament d’indústries que utilitzaven grans volums d’aigua en els seus processos productius (sobretot en el sector tèxtil) i els efectes negatius de la deslocalització i tancament d’empreses i de la reducció de l’activitat per l’actual crisi. Actualment només representa el 9,6% del consum i el darrer any davallen en més d’un 14% els metre cúbics consumits. Pel que fa als altres usos (consums d’aigua dels equipaments municipals i dels abonats amb aigua de propietat), després de la baixa del 2007 i, sobretot, el 2008 (Decret de sequera en vigor) es mantenen les xifres a la baixa (un 21,4% mennys de consum que el 2009) i actualment representa el 8% respecte al total del consum d'aigua de Terrassa. En resum, la reducció generalitzada del consum d’aigua és un altre dels efectes d’una crisi que ha fet minvar notablement l’activitat econòmica i els consums associats que comporta, entre ells, el d’aigua. Consum d'aigua a Terrassa Abonats segons tipus d'ús. 2000-2010

Domèstic Industrial Comercial 1 Altres usos Total

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

69.176 618

71.259 615

73.529 622

76.529 563

79.081 578

81.302 636

83.531 675

85.284 710

86.852 592

88.062 494

88.996 419

4.577 2.563

4.787 2.531

5.010 2.441

5.724 2.457

6.052 2.422

6.374 2.322

6.575 2.260

6.790 2.343

6.870 2.327

6.784 2.338

6.827 2.234

76.934

79.192

81.602

85.273

88.133

90.634

93.041

95.127

96.641

97.678

98.476

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 109

Respecte al nombre d’abonats, durant l’any 2010 han crescut prop d’1%, un increment inferior al de l’any anterior, que significa la incorporació en un any de 798 abonats nous. Tot i que la tendència encara és creixent, cal dir que aquest increment en el nombre d'abonats s’està produint els darrers anys de manera cada vegada més moderada com a conseqüència del ralentiment del creixement de la població i de la reducció al mínim de la construcció d’habitatges nous. El nombre d’abonats en el consum domèstic segueix essent el màxim representant de la proporció amb un 90,3%, amb una xifra que s’acosta als 90.000 abonats domèstics. Consum d'aigua a Terrassa Abonats segons tipus d'ús. Variació interanual. 1999-2010 % 1996/1997 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 Domèstic Industrial Comercial Altres usos

Total

3,02 5,28 5,05

3,01 -0,49 4,59

3,19 1,14 4,66

4,08 -9,49 14,25

3,33 2,66 5,73

2,81 10,03 5,32

2,74 6,13 3,15

2,10 5,19 3,27

1,84 -16,62 1,18

1,39 -16,55 -1,25

1,06 -15,18 0,63

-1,88

-1,25

-3,56

0,66

-1,42

-4,13

-2,67

3,67

-0,68

0,47

-4,45

2,98

2,93

3,04

4,50

3,35

2,84

2,66

2,24

1,59

1,07

0,82

Font: Mina Pública Aigües de Terrassa SA. 1. Consums municipals i consums d'abonats amb aigua de propietat.

En canvi, el nombre d’abonats en el consum industrial segueix caient, enguany un 15,2% (gairebé el mateix que l’any anterior), quedant-se en només 419 abonats industrials. Aquesta rebaixa porta la seva representativitat respecte al total d'abonats a una xifra mínima fins a la data d’avui del 0,4% del total. Consum segons tipus d'ús. 1990-2010 m

Domèstic

Industrial

Comercial

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

16.000.000 14.000.000 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0

Altres usos

Abonats segons tipus d'ús. 1990-2010 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000

Domèstic

Industrial

Comercial

Altres usos

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

110 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

En canvi, el sector comercial augmenta el nombre d’abonats, tot i que aquest no arribi ni a l’1% d’increment, reprenent la tendència a l’alça fins el 2008 en el qual hi hagué de manera continuada increments superiors al 3% anual. Actualment el sector comercial representa el 6,9% del total d’abonats. Pel que fa al nombre d’abonats en altres usos, la tendència és a una reducció de les xifres representant el 2,2% dels abonats. En resum, el creixement interanual dels abonats es manté, tot i que aquest augment és cada dia més modest. El consum d’aigua d’ús domèstic per habitant ha baixat notablement tot i l’important increment de població que ha protagonitzat Terrassa. El consum per capita es manté molt poc per damunt dels 37 m3/hab., quan l’any 1999 havia assolit un consum màxim de 44,4 m3/hab. Així doncs, la disminució del consum domèstic es correspon amb una disminució important del consum per capita. La rebaixa de més de 10 m3/hab. mostra l’efecte positiu que han tingut les campanyes de sensibilització en matèria d'estalvi i consum responsable de l'aigua. Consum d'aigua a Terrassa 1 Consum segons tipus d'ús. 1997-2010

Domèstic m /hab. 3

Industrial m /nre. ind.

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

43,71

44,05

44,40

43,68

43,61

42,68

42,72

42,59

40,96

39,71

38,73

36,79

36,91

37,16

1.969

2.106

2.216

2.261

2.282

2.228

2.087

2.117

2.075

1.988

1.678

1.430

1.276

1.154

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Mina Pública Aigües de Terrassa SA i Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. 1. Les dades del nombre d'indústries són de l'INSS. Fins l'any 1995 s'empra la CCAE-74, del 1996 al 2008 la CCAE-93 i a partir del 2009 la CCAE-09.

Pel que fa al consum d’aigua per empresa industrial, també segueix la clara tendència a la baixa des de l’any 2001. Aquestes dades demostren el retrocés no només del consum d’aigua de la indústria terrassenca sinó també una reducció en el nombre d’indústries instal·lades al municipi i el canvi en l’estructura industrial de la ciutat. La reducció del consum d'aigua també la veiem reflectida en el consum per nombre d'indústries, que continua davallant: el darrer any passa dels 1.276 m3 per indústria del 2009, als 1.154 m3 del 2010. Consum d'aigua d'ús domèstic 1990-2010 m 3 /hab.

Consum d'aigua d'ús industrial 1990-2010 m 3 /nre. d'Ind.

45,0 44,0 43,0 42,0 41,0 40,0 39,0 38,0 37,0 36,0 35,0

2.400 2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1.000

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 111

2. Consum d’electricitat La liberalització progressiva del mercat de l’energia elèctrica (culminada el 2009) ha comportat una disminució de la fiabiliat de les dades de consum a nivell municipal en haver-se disgregat la seva comercialització. Comptant només amb les dades proporcionades pel que encara és el principal operador, el grup ENDESA, es pot produir un equívoc en els valors reals de consum ja que a Terrassa operen altres companyies amb una creixent activitat que, per força, en resten a l’antic monopoli elèctric. A més, hi ha un altre factor que afegeix imprecisió a les dades: la facturació conjunta dels rebuts del gas i l’electricitat (molt extesa a les empreses arran de la liberalització del mercat gasista des del 2004) ‘infla’ les dades de consum elèctric industrial mentre que, simultàniament, rebaixa les de consum de gas com es manifesta en el següent apartat. A més, cal esmentar que el 2009 les dades de facturació ofereixen una dificultat afegida en estar referides a la potència facturada i no al seu ús (domèstic, industrial, comercial…), raó per la qual es trenca la sèrie de dades fins ara mantinguda, circumstància que ens impedeix fer l’anàlisi pels diferents usos com fèiem fins ara. Consum d'electricitat a Terrassa 2001-2009 kWh Usos

2001

Domèstic Enllumenat públic1

269.491.930

Industrial Tracció i revendes2

206.514.902

Total

495.135.151

Potència

18.529.419

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

275.764.721 293.744.217 307.258.823

343.393.577

389.957.735

324.923.927

337.344.700

14.826.830

15.249.431

192.266.827 189.793.012 421.528.784

420.334.386

416.481.798

430.481.873

366.191.637

760.507.744

769.075.929

773.875.450

756.149.372

18.606.914

598.900

286.300

15.603.625 288.200

486.924.762 499.429.054 743.614.437

1r sem. 2009 2n sem. 2009

2009

<10kWh

193.810.353

85.429.722 279.240.075

>10kWh

108.504.403

33.432.761 141.937.164

Mitja tensió Total

92.155.786 394.470.542

144.183

92.299.969

119.006.666 513.477.208

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Companyies elèctriques. 1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també desapareguda) i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa més difícil esbrinar el consum corresponent a l'Enllumenat Públic. 2. Només FECSA. 3. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades. 4. Pel primer semestre les dades corresponen a l'empresa Endesa Distribución Eléctrica SL, pel segon semestre, a l'empresa Endesa Energia XXI.

Tenint en compte aquests condicionants, l’única anàlisi que podem fer ha de partir d’una nova perspectiva en què ja no parlarem de consums globals d’electricitat a Terrassa com fins ara (per les dificultats esmentades producte de la liberalització del mercat) sinó de consum per contractes, que veiem com el 2009 diminueixen de manera molt important. Concretament, si el nombre d’aquests havia anat creixent fins assolir el màxim el 2008 amb 106.646 contractes, el 2009 aquesta xifra es rebaixa fins els 89.362, un 16% menys, amb la consegüent reducció del consum global (-32%).

112 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Consum d'electricitat a Terrassa Contractes per usos. 2001-2009 Usos Domèstic Enllumenat públic1 Industrial Tracció i revendes Total Potència2

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

88.536

91.130

93.082

95.976

98.178

100.344

102.278

101.000

372

269

273

270

274

2.302

2.335

2.300

2.588

2.699

2.912

3.349

5.646

91.211

93.735

95.656

98.834

101.151

103.530

105.627

106.646

2009

<10kWh

83.649

>10kWh

5.712

Mitja tensió Total

1 89.362

Font: Grup Endesa. 1. A partir del 2006 la tarifa B.0 d'Enllumenat Públic desapareix i ha quedat englobada en la tarifa 2.0N (també desapareguda) i dintre de les noves tarifes 201DH, 202DH, 203DH i 301DH, per tant a partir d'aquest moment es fa més difícil esbrinar quants contractes hi ha d'Enllumenat Públic. 2. A partir del 2009 l'energia facturada es comptabilitza segons la potència contractada, trencant-se la sèrie de dades.

El consum d’electricitat per contracte ha experimentat una tendència general a l’alça, tenint en compte el que hem dit sobre la facturació conjunta de gas i electricitat que inflà les dades entre els anys 2004 i 2007, com podem veure en el cas de l’ús comercial/industrial. El 2009 el consum global per contracte es situa en els 5.746 kW/h, és a dir, a un nivell lleugerament superior al del 2003, concretament, 524 kW/h més per contracte. Consum d'electricitat a Terrassa per contracte segons usos 2001-2009 2001

2008

2009

Domèstic kWh/contracte 3.043,87 3.026,06 3.155,76 3.201,41 3.309,54 3.361,88 3.357,45 3.860,97 Comercial/Industrial kWh/contracte 84.352,61 81.059,52 79.908,64 152.678,66 146.513,22 135.508,86 128.540,42 64.858,60

41.000,72

Total

5.428,46

2002

5.194,70

2003

5.221,09

2004

7.523,87

2005

7.518,54

2006

7.428,53

2007

7.326,49

7.090,27

3.338,24

5.746,04

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Grup Endesa.

Per usos, s’observa com el domèstic no es veu afectat per l’augment de la facturació entre els anys 2004-2008 i puja de manera progressiva fins assolir un màxim el 2008 amb 3.860 kW/h per contracte i baixar el 2009 fins els 3.338 kW/h, altre cop a nivells del 2006.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 113

Consum elèctric d'ús comercial/industrial. 2001-2009 kWh/contracte

Consum elèctric d'ús domèstic 2001-2009 kWh/contracte 4.000 202.000 3.500 152.000 3.000

102.000

2.500 2.000 2001

52.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2.000 2001

2009

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

El consum per contracte d’ús comercial/industrial reprèn durant els anys 2008 i 2009 la tendència a la baixa que es registrava durant els anys 2002-2003 i que es veié falsejada entre el 2004 i el 2007 per la facturació conjunta de gas i electricitat abans esmentada. Les dades del 2009, 41.000 kW/h per contracte, marquen un mínim de consum en la sèrie, molt per dessota dels anys inicials de la dècada i en conseqüència amb la davallada de l’activitat econòmica que es ve registrant des del 2008.

3. Consum de gas canalitzat Des de l’any 2003 la liberalització del mercat produïda en el sector ha provocat que moltes empreses i particulars facturin el gas a d’altres companyies (Endesa, Iberdrola…) que han de pagar un peatge per l’ús de la xarxa. L’agregació de les dades de l’accés de tercers a la xarxa impossibilita distingirne els usos domèstic/comercial de l’industrial i saber quin pes de la facturació correspon a cadascun d’ells. Igualment, a partir del 2008 es considera tots els abonats com a tercers que accedeixen a la xarxa impedint-ne una lectura desagregada per usos. Consum de gas canalitzat a Terrassa Usos1. 1999-2010 milers kWh 1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Domèstic/Comercial

396.453

451.407 402.616 454.232 451.536 373.656 336.821 280.663 266.216 204.971

Industrial

603.988

578.349 520.023 514.174 137.493

Accés de 3rs a la xarxa Total1

30.381

21.117

18.248

10.369

2009

2010

1.360

373.691 370.848 506.457 505.759 442.857 521.797 696.021 590.466 1.000.442 1.029.756 922.640 968.406 962.720 774.885 864.395 804.670 719.442 728.128 696.021 590.466

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA. 1. A partir del 2003 s'inicia la liberalització del mercat gasístic amb l'aparició de 3rs amb accés a la xarxa. Des del 2009 la totalitat del mercat està liberalitzat perdent-se definitivament la distinció per usos (Domèstic/Comercial i Industrial).

114 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Evolució del consum de gas canalitzat a Terrassa Abonats1. 1999-2010 Abonats 1999 Domèstic/Comercial

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

46.351 49.450 52.787 55.785 53.576 43.002 36.845 38.129 39.157

Industrial

217

Accés 3rs a la xarxa

5.292 19.388 28.303 29.396 30.357 70.497 70.986 71.686

Total

46.424 49.527 52.867 56.002 58.920 62.401 65.160 67.537 69.518 70.497 70.986 71.686

Font: Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Gas Natural SA. 1. A causa de la liberalització del mercat, a partir del 2008 es consideren tots els abonats com 3rs que accedeixen a la xarxa.

Pel que fa a termes absoluts, durant l’any 2010, el consum de gas canalitzat segueix a la baixa i es situa en els 590 milions de kWh, amb una rebaixa respecte del 2009 d’un 15%, unes xifres que l’allunyen encara més del màxim de consum assolit l’any 2000. Pel que fa a les dades d’abonats, el nombre d’aquests segueix en augment i assoleix els 71.686, 700 més que l’any passat i 18.000 més que fa tot just deu anys. El consum per abonat baixa en correspondència amb la diminució del consum global, ara es situa en els 8.200 kWh/abonat quan havia arribat a assolir els 21.000 kWh/abonat. L’explicació d’aquesta disminució l’hem de cercar en el que hem comentat més amunt: la facturació conjunta de gas i electricitat (sobretot en empreses industrials) resta fiabilitat a les dades que tenim. Consum de gas canalitzat 1993-2010 Milers kWh

Evolució del nombre d'abonats 1993-2010

Domèstic/Comercial

Industrial

20 09

20 07

20 05

20 03

20 01

19 99

19 97

19 95

19 93

1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0

Accés 3rs a la xarxa

80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 10 19 19 19 19 19 19 19 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

4. Residus La recollida d’escombraries a Terrassa ha experimentat un important creixement els darrers anys, passant de les 68.092 tones recollides el 1991 a les 81.039 de 2010, és a dir, ha crescut en un 19%. Aquest creixement de la recollida ha estat inferior al de la població, que ho ha fet a un ritme superior passant dels 158.500 habitants als 213.897 actuals, és a dir, un 35% més. Els darrers anys, però, s’aprecia una davallada en la recollida des del màxim assolit el 2007, que correspon a la reducció de la recollida de residus domèstics. Concretament, es deixen de recollir 7.156 tones de residus (-8%) en el que és una clara manifestació de la reducció del consum a tots els nivells a causa de la crisi econòmica.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 115

Recollida d'escombraries 1991-2010 Tones 100.000 90.000 80.000 70.000

20 10

20 09

20 08

20 07

20 06

20 05

20 04

20 03

20 02

20 01

20 00

19 99

19 98

19 97

19 96

19 95

19 94

19 93

19 92

19 91

60.000

L’augment proporcionalment més gran dels habitants respecte les tones recollides fa que al 2010 segueixi baixant la relació de quilos recollits per habitant, passant dels 384,71 kgs/any de 2009 als 378,87. Així, cada terrassenc ha produït durant el 2010 fins a 1,04 kg de residus diaris, la xifra més baixa de tota la sèrie registrada. Recollida d'escombraries Tipologia. Absoluts1. 1991-2010 Tones mètriques Residus domèstics

Matèria Vidre

1991

67.848

244

1992

65.546

315

Paper

Piles

Orgànica Deixalleria Envasos Mobles

Total

Mobles

68.092

3.500

65.874

5.500

1993

66.532

550

442

8,26

67.532

6.152

1994

65.332

817

871

5,00

67.025

7.636

65.984

8.840

410

68.150

9.558

697

69.528

12.639

117

600

68.876

14.329

139

1.189

69.465

16.553

1.888

353

1.313

74.637

20.386

2.460

555

1.224

79.623

19.895

7,00

2.931

1.080

1.562

81.583

30.925

10,48

165,00

3.612

1.625

2.367

83.143

61.559

5.087

6,90

2.282,00

3.161

2.012

2.817

84.072

83.362

2.116

6.902

6,88

5.608,28

2.129

2.547

3.789

85.089

82.160

61.059

2.470

8.135

4,30

6.443,00

2.179

3.055

3.868

87.213

88.698

2007

59.845

3.068

9.047

3,88

7.154,00

1.683

3.669

3.725

88.195

96.088

2008

58.024

3.278

9.143

7,97

7.263,00

1.237

4.185

3.036

86.174

84.557

2009

54.885

3.432

8.386

7,60

7.107

1.191

4.390

2.593

81.992

85.482

2010

54.440

3.444

8.143

9,92

7.015

1.167

4.324

2.496

81.039

86.147

1995

62.960

1.092

782

7,32

1.143

1996

63.987

1.217

1.140

7,00

1.389

1997

64.697

1.347

1.241

6,00

1.482

1998

64.966

1.549

1.641

3,00

1.495

1999

64.428

1.650

2.056

3,00

1.521

2000

67.180

1.615

2.279

9,00

2001

70.843

1.702

2.831

7,60

2002

71.140

1.720

3.136

7,41

2003

69.702

1.811

3.848

2004

66.760

1.946

2005

61.991

2006

Font: Ajuntament de Terrassa, Eco-Equip SAM. 1. Trucades realitzades per utilitzar el servei de recollida.

Si durant els darrers anys el volum total de residus ha anat lligat a l’augment de la població, la composició d’aquests i la seva potencial recuperació ha experimentat canvis importants gràcies a la política de recollida selectiva duta a terme. La progressiva implantació de la separació en origen dels diferents tipus de residus (vidre, paper, piles, matèria orgànica, envasos, mobles…) ha permès separar durant el 2010 fins el 33% dels residus, concretament 26.599 tones, quan fa només 10 anys aquest percentatge tot just arribava al 10% (7.457 tones). Des de 2007 que la xifra de residus recollits selectivament es

116 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

manté al voltant del 32-33% en el que sembla ser el sostre del sistema actual de recollida. Evolució recollida residus 1991-2010 kg/hab./any 500 400 300 200 100

Residus domèstics

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

Recollida selectiva

Per altra banda, la producció de residus domèstics no separats per habitant i any s’ha reduït passant dels 428 kg/hab./any de 1991 als 254 kg/hab./any del 2010, caient 3 kg/hab./any només el darrer any i assolint la xifra més baixa des de 1991. Recollida d'escombraries Tipologia. 2010

Recollida d'escombraries Tipologia. 2000 Mobles 2% Envasos 0,47%

Residus domèstics 90%

Envasos 5% Deixalleria 1% Matèria orgànica 9%

Residus domèstics 68%

Deixalleria 3% Paper 3%

Mobles 3%

Paper 10% Vidre 2%

Vidre 4%

Els canvis en els criteris de classificació de les declaracions de residus industrials no ens permeten efectuar una anàlisi a llarg termini de l’evolució de la seva recollida. El 2008 les empreses de Terrassa declararen un total de 47.758 tones, un 15% menys que l’any 2006 quan la quantitat declarada fou de 56.692. Els residus no perillosos són els que representen un major pes dins el total, un 96% del total mentre que els residus perillosos representen el 4% del total, havent disminuït aquests en major proporció (-25%) respecte de l’any 2006.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 117 Residus industrials declarats Evolució1. 1994-2008 Tn 1994

1995

1996

1997

1998

5.259

6.009

6.291

Especials

5.716

8.376

Inerts

8.066

9.297 10.801 12.851 11.790

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

5.475

6.329

5.947

6.704

4.855

4.613

4.364 Perillosos

5.654 4.083 4.207

6.764 13.154 15.433

40.087 60.540 58.055 44.878 51.519 56.779 64.272 52.676 65.393 69.260 59.937 61.511

Total

53.869 78.213 74.114 63.738 69.600 69.018 83.755 74.056 72.097 74.115 64.550 65.875 Total

Tn Residus/empresa

606

565

2008

0 No perillosos 51.038 41.178 43.551

No especials

Nombre d'empreses

2007

608

640

763

907

966

1.036

1.056

1.013

963

955

88,89 138,43 121,90

99,59

91,22

76,09

86,70

71,48

68,27

73,16

67,03

68,98

56.692 45.261 47.758

577

584

566

98,25 77,50 84,38

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Agència de Residus de Catalunya. 1. A partir del 2006 queda trencada la sèrie de dades en aplicar-se un nou model de declaració de residus.

Residus industrials declarats Activitats industrials. 2008 Tn Descripció de l'activitat industrial (CNAE) Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics Indústries de productes alimentaris i begudes Indústries tèxtils Indústries de la confecció i de la pelleteria Indústries de la fusta i del suro

Perillosos

No perillosos

Total

0,06

4.229

4.244

8,89

209

4.518

4.727

9,9

0,14

1.062

1.063

2,23

1.716

1.743

3,65

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

113

1.519

1.632

3,42

Indústries químiques

899

1.664

2.563

5,37

Indústries del paper

Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

2.168

2.193

4,59

Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics

15.559

15.587

32,64

Metal·lúrgia

0,15

2.257

4.071

6.328

13,25

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

109

2.788

2.898

6,07

Fabricació de maquinària i material elèctric

237

387

624

1,31

225

229

0,48

368

0,77

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

Fabricació de material electrònic; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

367

1.036

1.048

2,19

Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

1.099

1.137

2,38

Captació, depuració i distribució d'aigua Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç

139

161

0,34

175

571

747

1,56

0,13

Activitats afins als transports

0,15

Altres activitats empresarials

0,12

Activitats de sanejament públic

104

0,22

4.207

43.551

47.758

100

Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Web de l'Agència de Residus de Catalunya.

118 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Residus industrials declarats Evolució. Tn. 1994-2008 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

40.000

Les activitats industrials que tenen més pes en la generació de residus industrials declarats són les Indústries d’altres productes minerals no metàl·lics (32,64%), la Fabricació de productes metàl·lics (13,25%) i les Indústries tèxtils (9,9%). Pel que fa als residus considerats perillosos, el gruix el conformen la Fabricació de productes metàl·lics (53,6%) i les Indústries químiques (21,3%). Residus industrials declarats Tractament. 2008 Tn Tipus de tractament

Perillosos

No perillosos

Total

Valorització energètica

147

0,31

Valorització en origen

139

0,29

3.444

23.064

26.508

55,33

Valorització externa Subproducte

281

0,59

245

459

704

1,47

Deposició controlada

373

19.226

19.599

40,91

Incineració

246

249

0,52

Gestió insuficient

0,00

Gestió no especificada

278

279

0,58

4.380

43.526

47.907

100

Fisicoquímic-biològic-depuradora

Total

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Web de l'Agència de Residus de Catalunya.

Respecte al tractament dels residus industrials a Terrassa, la valorització26 és el que s’empra en més de la meitat dels residus industrials declarats (55,93%), mentre que la deposició controlada és el destí de gairebé tota la resta (40,91%). Comparant aquestes dades amb les del 2007, la distribució dels dos tractaments majoritaris és similar per bé que la deposició controlada hi tingué un pes inferior (35%) en favor de la valorització (60%).

Segons la legislació estatal es considera valorització de residus "tot procediment que permet l'aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient".

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 119

Rendes 1. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB)27 A Catalunya les rendes més elevades es concentren al Barcelonès i a la resta de la Regió Metropolitana (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). El conjunt d'aquestes comarques, on habita gairebé les tres quartes parts de la població catalana, aporta les dues terceres parts del total de rendes de Catalunya (67,2%). Per municipis, Barcelona representa més d’una quarta part del total (25,34%), seguida de lluny per l'Hospitalet (2,74%), Sabadell (2,68%), Terrassa (2,60%) i Badalona (2,43%). Aquesta concentració de la renda catalana ve explicada, en gran mesura, per la concentració poblacional, la capitalitat de Barcelona i la seva consegüent concentració econòmica expandida en els territoris confrontats, així com pel desenvolupament de la xarxa de comunicacions. Renda Familiar Disponible Bruta Valors absoluts. 2000-20081

Milers d'euros Municipi/Comarca

2001

2002

2003

2004

Terrassa

1.857.455

1.912.987

2.020.621

2.246.658

2.428.531

2.686.018

2.853.720

3.086.461

3.272.742

76,19

Vallès Occidental

8.213.223

8.604.307

9.090.823 10.000.845 10.867.563

11.961.422

12.727.116

13.623.220

14.425.991

75,64

74.508.677 78.621.677 83.538.487 90.048.068 97.023.292 105.279.051 112.130.761 118.868.563 125.670.644

68,67

Catalunya

2005

2006

2007

2008

∆% 00-08

2000

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 1. Base 2000. Anys 2007 i 2008, dades provisionals.

Durant el període 2000-2008 la RFDB de Terrassa ha gaudit d'un increment del 76,2%, superior al del conjunt del Vallès, de manera que augmenta lleugerament el seu pes dins la comarca; alhora, també l’augmenta dins el conjunt de Catalunya en haver experimentat un increment superior. Així, Terrassa es manté com el segon municipi del Vallès i el quart de Catalunya segons la seva aportació al conjunt de la RFDB.

La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) és la renda de la qual disposen les famílies residents en l’espai econòmic per a destinar-la al consum final o a l’estalvi. La renda no depèn solament dels ingressos de les famílies en concepte de la retribució econòmica per la seva activitat laboral, sinó que també és influenciada per l'activitat de l'Administració pública, mitjançant els impostos i les prestacions socials.

120 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Renda Familiar Disponible Bruta Valors absoluts. 2000-20081

Milers d'euros Municipi/Comarca Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona

∆% 0008

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2.008.427

2.046.797

2.132.374

2.360.341

2.405.349

2.596.466

2.731.191

2.899.841

3.058.234

52,27

125.028

113.592

116.523

135.624

131.856

136.674

142.870

153.210

162.357

29,86

267.039

275.360

284.204

324.251

340.892

374.339

402.519

434.639

463.833

73,69

20.143.312 20.938.272 22.089.359 23.407.718 25.491.573 27.484.261 28.637.982 30.032.981

31.846.515

58,10

275.192

291.013

80,03

Berga

161.646

Castellar del Vallès

211.406

222.583

235.471

260.380

287.909

326.593

353.702

379.127

398.738

88,61

92.646

105.427

113.335

122.877

138.265

153.567

167.075

179.974

189.108

104,12

Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Girona Granollers Hospitalet de Llobregat, l'

167.227

181.467

195.819

216.871

238.633

255.969

596.937

631.193

657.954

731.801

777.094

843.996

882.947

936.453

987.891

65,49

1.091.356

1.166.137

1.271.128

1.321.014

1.503.476

1.601.085

1.748.945

1.773.275

1.852.580

69,75

612.883

629.896

663.732

727.701

766.543

825.763

862.708

917.843

961.955

56,96

2.377.576

2.409.850

2.514.414

2.737.683

2.826.591

2.954.410

3.081.899

3.259.165

3.443.648

44,84

395.544

414.783

433.023

475.048

511.637

567.705

604.737

647.225

687.557

73,83

1.495.532

1.569.304

1.668.500

1.736.607

1.867.678

1.842.613

2.014.769

2.163.431

2.311.923

54,59

Manresa

765.330

779.062

819.195

890.809

968.983

1.062.857

1.129.257

1.207.780

1.279.606

67,20

Matadepera

146.983

163.004

172.261

187.372

214.856

231.865

249.904

257.304

275.956

87,75

Igualada Lleida

1.038.753

1.104.009

1.164.909

1.278.838

1.351.173

1.505.243

1.610.912

1.732.502

1.851.276

78,22

Montcada i Reixac

292.221

299.190

313.701

348.304

372.166

411.676

435.644

468.900

491.749

68,28

Palau-solità i Plegamans

132.239

142.286

151.924

164.285

180.787

199.119

214.333

230.102

241.103

82,32

Polinyà

49.558

54.466

59.840

65.288

74.190

85.322

95.546

103.656

Ripollet

291.393

306.983

324.557

365.010

385.627

426.344

456.949

487.654

111.466 515.830

77,02

Mataró

87,30

573.388

613.503

644.164

722.593

766.666

851.860

916.663

997.405

1.031.406

79,88

2.060.367

2.069.716

2.187.696

2.430.891

2.574.625

2.801.261

2.964.723

3.167.259

3.366.795

63,41

Sant Cugat del Vallès

931.013

1.049.836

1.122.705

1.145.552

1.350.922

1.488.407

1.574.435

1.634.732

1.752.243

88,21

Sant Feliu de Llobregat

419.629

447.648

474.858

521.185

552.548

593.447

621.750

660.121

690.562

64,56

Sant Quirze del Vallès

184.800

205.939

224.961

234.864

282.824

314.790

333.746

366.972

382.351

106,90

1.043.892

1.035.220

1.060.164

1.188.729

1.221.475

1.315.547

1.371.140

1.368.295

1.455.458

39,43

204.224

219.852

227.727

256.163

273.783

302.691

324.279

347.639

366.023

79,23

Sentmenat

63.715

65.145

69.890

79.018

86.184

98.280

105.882

115.854

124.651

95,64

Tarragona

1.439.730

1.516.715

1.646.249

1.726.744

1.871.043

1.971.952

2.111.528

2.250.699

2.320.035

61,14

Terrassa

1.857.455

1.912.987

2.020.621

2.246.658

2.428.531

2.686.018

2.853.720 71.782

3.086.461 81.104

3.272.742 85.628

76,19

384.732

401.347

419.922

466.790

490.536

543.190

575.322

612.587

653.081

69,75

64.626

71.980

76.109

84.329

91.165

100.442

107.708

115.082

121.859

88,56

Vilafranca del Penedès

348.998

365.513

386.293

425.148

472.076

522.494

560.225

607.745

644.346

84,63

Vilanova i la Geltrú

565.250

605.240

636.580

698.699

777.120

858.086

915.663

996.112

1.056.930

86,98

Vallès Occidental

8.213.223

8.604.307

9.090.823 10.000.845 10.867.563 11.961.422 12.727.116 13.623.220 14.425.991

75,64

Vallès Oriental

3.538.062

3.776.261

4.008.956

4.382.940

4.713.321

6.274.330

77,34

Baix Llobregat

7.215.237

7.583.191

8.031.916

8.741.827

9.342.192 10.204.523 10.750.315 11.428.715 12.000.753

66,33

1.755.288

1.800.964

1.902.078

2.070.606

2.239.107

Rubí Sabadell

Sta. Coloma de Gramenet Santa Perpètua de Mogoda

Vacarisses Vic Viladecavalls

Bages

5.219.919 2.476.478

5.560.538 2.657.083

5.961.955

3.040.471

73,22

Barcelonès

25.866.993 26.728.356 28.101.267 30.032.912 32.290.116 34.718.175 36.210.561 37.975.110 40.248.261

2.863.033

55,60

Catalunya

74.508.677 78.621.677 83.538.487 90.048.068 97.023.292 105.279.051 112.130.761 118.868.563 125.670.644

68,67

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 1. Base 2000. Anys 2007 i 2008, dades provisionals.

2. Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB per habitant) 28 La RFDB per habitant del Vallès Occidental (15,9 milers d’euros), ha experimentat un creixement percentual del 46,7% en el període 2000-2008. El municipi de Matadepera (32,3 milers d’euros/hab.), juntament amb el de Sant Cugat (22,5 milers d’euros/hab.) i el de Sant Quirze del Vallès (20,8 milers d’euros/hab.) són els municipis de la comarca amb una renda per capita més elevada.

La Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB per habitant) mesura el que percep un individu com a fruit del capital o per remuneració del seu treball.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 121

Renda Familiar Disponible Bruta 1 Valors per habitant. 2000-2008

Milers d'euros Municipi/Comarca

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008 índex 2008 Catalunya=100

Terrassa

10,7

10,8

11,1

12,0

12,6

13,6

14,2

15,1

15,7

92,6

Vallès Occidental

11,3

11,6

11,9

12,8

13,5

14,5

15,1

15,9

16,6

97,8

Catalunya

11,8

12,2

13,0

13,3

14,1

14,9

15,6

16,3

16,9

100

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia. 1. Base 2000. Anys 2007 i 2008, dades provisionals.

Aquests municipis, situats dins de la Regió Metropolitana de Barcelona, formen part del conjunt de localitats que en les últimes dècades han experimentat un fort creixement urbanístic i demogràfic. La nova població, generalment procedent de les classes benestants de les grans ciutats, ha incrementat de manera important les rendes familiars per capita dels municipis receptors, mentre que ha influït en la reducció de les rendes dels municipis d'origen. Renda Familiar Disponible Bruta per habitant 2000-2008. Milers d'euros. 35 30

2000

2008

20 15 10 5 0 l s s ra nya nta allè allè epe ide talu c a el V el V tad c d d a C O t e M lès uga uirz Val tC tQ San San

ll ade Sab

ras Ter

bí Ru

En general, es pot afirmar que en el període analitzat les diferències entre les comarques i municipis amb majors i menors RFDB per habitant, han tendit a disminuir. Tot i això, dins de la mateixa Regió alguns municipis com Badia del Vallès (11,8 milers d’euros/hab.) o Santa Coloma de Gramenet (12,3 milers d’euros/hab.) han vist com les seves xifres s’allunyaven encara més de les rendes dels municipis econòmicament més forts: si l’any 2000, la RFDB per habitant de Badia del Vallès es situava a 12.600€ de la de Matadepera, l’any 2008 la diferència entre una i l’altra ha augmentat fins els 20.500€. En el futur caldrà veure quin impacte diferencial té la crisi (encara no reflectida per aquestes dades) segons el municipi doncs, com hem vist, l’època d’expansió econòmica viscuda no ha servit per acostar els extrems sinó per allunyar-los encara més.

122 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Els habitants de Terrassa obtenen una renda mitjana al voltant de 15.700 €/any. Malgrat això, la distribució de la RFDB per habitant terrassenca presenta marcades diferències territorials internes. Els districtes 1 i 4, els corresponents als barris del Centre i de Ponent, són els que disposen de la renda per capita més elevada, tot superant la mitjana del municipi. Per contra, els districtes que disposen de les rendes més baixes són el 2 i el 6 (Llevant i el Nord-est). L'any 2008, la diferència entre els districtes 1 i 2 ronda els 481 €/mes per persona29. RFDB per habitant a Terrassa i altres àmbits. Index 100=Catalunya. 2008

RFDB per habitant a Terrassa per districtes. Index 100=Terrassa. 2008 Districte 1 130

Vallès Occidental 200

110 150

Rubí

Matadepera

Districte 6

100

Districte 2

70 50

50 Terrassa

Sant Cugat del V. Districte 5

Sabadell

Districte 3

Sant Quirze del V. Districte 4

Renda Familiar Disponible Bruta per habitant Districtes. 2008 Districtes

euros/mes

euros/any

Index Terrassa=100

Index Catalunya=100

1.566,90

18.802,77

119,8

111,3

1.085,97

13.031,62

83,0

77,1

1.294,11

15.529,35

98,9

91,9

1.411,76

16.941,11

107,9

100,2

1.299,28

15.591,40

99,3

92,3

1.215,25

14.583,00

92,9

86,3

Terrassa

1.308,33

15.700,00

100

92,6

Catalunya

1.408,33

16.900,00

108

100

Font: elaboració pròpia a partir de dades del web de l'Idescat i de l'Estudi sobre els hàbits de compra dels habitants de Terrassa , 1995. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

3. Rendes declarades en l'IRPF L’IRPF30 és un indicador econòmic molt relacionat amb la renda i, per tant, simptomàtic de l’evolució de l’economia local. Des del 2000 l’import de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a Terrassa ha anat augmentant, tant pel que fa a la Base imposable per declarant com pel que fa a la Quota

Aproximació deduïda aplicant a la mitjana de la RFDB per habitant de Terrassa la proporció establerta per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa en l'Estudi sobre els hàbits de compra dels habitants de Terrassa, 1995. 30 Aquest indicador està sotmès a un seguit de mancances a tenir en consideració: persones exemptes de fer la declaració de la renda perquè no arriben a uns ingressos mínims o frau degut a la no declaració de tot el que s'ingressa.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 123

resultant31. De fet, entre el 2000 i el 2009 la Base imposable ha experimentat un increment proper al 100%, assolint els 19.947€ mentre que la quota resultant s’enfila fins els 4.256€, un 91% més que l’any 2000. Malgrat aquesta evolució, el 2009 es detecta, per primer cop, una reducció de les xifres respecte l’any anterior en el que és una de les primeres manifestacions (pel que fa a aquesta font d’informació) de l’impacte de la crisi que s’encetava a finals de 2008. Evolució de la quota resultant per declarant a Terrassa. Euros . 2000-2009

Evolució de la base imposable per declarant a Terrassa. Euros . 2000-2009 4.500

25.000

4.000 3.500

20.000

3.000 15.000

2.500 2.000

10.000

1.500 1.000

5.000

500 0 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

0 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Terrassa. 2000-2009 Euros

Base imposable

Quota resultant

∆% 00-08

per declarant

Base imposable

Quota resultant

2000

10.127

2.227

2001

10.917

2.404

7,80

7,95

2002

11.524

2.558

5,56

6,41

2003

14.679

2.557

27,38

-0,04

2004

15.120

2.692

3,00

5,28

2005

16.135

2.980

6,71

10,70

2006 2007

17.159 19.127

3.460 3.408

6,35 11,47

16,11 -1,50

2008

20.099

4.270

5,08

25,29

2009

19.947

4.256

-0,76

-0,33

Any

Font: Web Idescat.

Tot i el fort increment que hem vist per Terrassa durant els darrers anys, aquest no ha servit per igualar les seves xifres en relació a d’altres àmbits territorials. És a dir, igual que el 2000, l’any 2009 les dades de Terrassa (tot i haver-se incrementat percentualment més) segueixen quedant lluny de les que mostren àmbits com el Vallès Occidental, el conjunt de la Província de Barcelona o Catalunya.

La Base imposable per declarant consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. La Quota resultant és la quantia resultant de minorar les deduccions per doble imposició (dividends, internacional...) i de les compensacions fiscals a la quota líquida.

124 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Quota resultant per declarant segons l'àmbit. 2000 i 2009

Base imposable per declarant segons l'àmbit. 2000 i 2009 25.000

6.000

20.000

5.000 4.000

15.000

3.000 10.000

2.000

5.000

1.000

0 Terrassa

Vallès Occidental

Prov. Barcelona

2000

Catalunya

Terrassa

Vallès Occidental

Prov. Barcelona

2000

2009

Catalunya

2009

Per altra banda, la comparació de les dades de l’impost dels diferents municipis vallesans ens permet comprovar el grau de desigualtat en les rendes dels seus habitants. Així, municipis com Matadepera o Sant Cugat mostren unes xifres que més que dupliquen la mitjana vallesana mentre d’altres com Badia del Vallès, Ripollet o Barberà en queden lluny. Pel que fa a Terrassa, es situa a la banda baixa, més a prop d’aquests darrers municipis que no dels primers que hem citat. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Vallès Occidental. 2000-2009 Euros 2000

2009

00-09

Base imposable per declarant

Quota resultant per declarant

Base imposable per declarant

Quota resultant per declarant

∆% 00-09 Base

∆% 00-09 Quota

Badia del Vallès Barberà del Vallès Castellar del Vallès Castellbisbal Cerdanyola del Vallès Gallifa Matadepera Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans Polinyà Rellinars Ripollet Rubí Sabadell Sant Cugat del Vallès Sant Llorenç Savall Sant Quirze del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sentmenat Terrassa Ullastrell Vacarisses Viladecavalls

7.104 9.700 12.220 11.187 13.187 16.251 32.109 10.064 13.219 9.271 11.234 8.578 9.552 11.054 26.159 8.440 19.298 9.918 9.736 10.127 11.481 10.867 12.184

1.365 1.990 2.646 2.263 3.069 5.253 10.100 2.146 3.036 1.755 3.342 1.644 1.919 2.472 7.619 1.734 4.860 2.141 2.009 2.227 2.511 2.222 2.573

16.180 19.465 22.078 21.229 23.493 20.151 40.109 19.512 21.896 18.391 17.779 18.583 19.402 20.374 38.594 17.696 30.548 19.770 19.826 19.947 22.920 20.723 23.362

2.505 3.712 4.928 4.245 5.662 5.150 13.977 3.784 4.890 3.138 3.833 3.679 3.731 4.709 11.962 3.611 7.863 3.902 4.065 4.256 4.973 4.110 5.382

127,76 100,67 80,67 89,76 78,15 24,00 24,92 93,88 65,64 98,37 58,26 116,64 103,12 84,31 47,54 109,67 58,30 99,33 103,64 96,97 99,63 90,70 91,74

83,52 86,53 86,24 87,58 84,49 -1,96 38,39 76,33 61,07 78,80 14,69 123,78 94,42 90,49 57,00 108,25 61,79 82,25 102,34 91,11 98,05 84,97 109,17

Vallès Occidental Prov. Barcelona Catalunya

12.416 12.778 11.983

2.926 3.159 2.919

22.453 22.577 21.668

5.372 5.569 5.276

80,84 76,69 80,82

83,60 76,29 80,75

Població

Font: Web Idescat.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 125

L’augment dels rendiments declarats pels contribuents terrassencs està directament relacionat amb l’increment de la seva RFBD. Aquest és un indicador sobre el nivell de vida dels habitants, ja que té una repercussió directa en el consum. Fins ara, del seu augment se’n derivava una millora de l’economia de la Ciutat però aquesta, com la de tot el país, s’ha vist compromesa els darrers anys d’ençà l’inici de la crisi tot i que les fonts d’informació sobre rendes encara no ho reflecteixin adequadament fruit de la seva lenta actualització en un moment de canvis tan sobtats.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 127

Mobilitat i transports 1. Introducció La ciutat de Terrassa ocupa una posició central en allò que es coneix com la segona corona metropolitana de Barcelona, i que es la pell més externa d’un dels nodes urbans de referència del mediterrani europeu conformat, pel cap baix, per 137 municipis pertanyents a les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i que amb 4,7 milions d’habitants l’any 2011 concentra un 63,4% de la població catalana en un 7,7% de la superfície del país. Mapa d’accessos a la ciutat

Ca rr

re te

B-

llin

Rellinars Manresa

Matadepera

Carretera de Talam anca BV - 1221 Ca rret er a de M at ad ep era

C ar

- 12

ete

T.M. DE M ATADEPERA BV

-1 24

ata

Castellar

arr

ete

BV de

ab a

-1 de

Autopista B-40

T.M. DE SABADE LL Autovia Orbital Car

Re llin ar

tov

ia Or bit

Av. de B èjar

Au top ista B- 40

B-1 2

te ra

Ram bla

de Fran

cesc Macià

Av. de l'A bat Marcet

el Val

lès

del Vint-idos de Juliol

R on

en t

REN FE

Av. d

Av.

Passeig

RENFE

Ram bl a Barc Av. de

a g ar d'E

MANRESA FRANÇA ANDORRA PIRINEUS

elona

T.M. DE VILADECAVALLS

de Ba

R on

M an re sa

nts

on en

erra t

120

rcelon a

a Ma

6 -1 C

CAu top 16 ista

Cata lane s

B-

Ca rre te ra

COles 58 a de Mo

Carreter a

N-150 SABADELL BARCELONA de M ontc a da

N-150

Glò ries

Terra ssa a

e les

nresa

Av. d

Ca rre te ra

te ra Carre

an Vil afr

ca de

l Pe

ès ned

a Te

rra ss

lès l Val Av. de

C-18 MANRESA FRANÇA ANDORRA PIRINEUS

alia ta Eul ) Av. San t N - 1 50 (Va rian

C-243

C-58 BARCELONA FRANÇA (A2) Autopista de Barc elon a

a Man resa

C - 58

Carretera d'ullastrell

a Terr

a ssa

BV-1203

C-243

ra d e

Vilafran ca

de l Pe

ned ès

T.M . D 'ULLASTRELL

Car rete

T.M. DE RUBI

Ferrocarrils

topi

de la Generalitat d e Ru te ra

T.M. DE SANT QUIR ZE DEL VALLES

BP -

on Te rra

Ca rre

rc el

C-

Ba ssa

C-16 BARCELONA

15 03

bí

de sta

al sb l bi te l as eC .d C t ra

C-243 MARTORELL

RUBÍ SANT CUGAT

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d'Informació Territorial i Població.

Una posició central que l’hi confereix una posició privilegiada en l’encreuament entre el corredor mediterrani, articulat fonamentalment a nivell de xarxa viària per l’AP-7 i que vertebra el mediterrani peninsular per connectar el continent europeu amb l’africà, i l’eix del Llobregat, la C-16, que vertebra la connectivitat

128 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

d’aquest àmbit central del país amb l’interior del mateix i que constitueix una aposta clara de desenvolupament futur en la seva continuïtat cap a la regió francesa del Migdia-Pirineus, i, d'aquella, a la xarxa de ciutats de l'interior de França. D’aquesta manera la ciutat participa plenament de la seva condició metropolitana, amb el que suposa, per exemple, en termes de dotació infraestructural −port, aeroport, xarxa de ferrocarrils, autopistes−, o bé en potencialitat de generació de sinèrgies productives, però a la vegada també, en la prospectiva de futur, el seu desenvolupament va lligat a la transferència tecnològica, a la innovació industrial i a la diversificació del seu mercat potencial immediat. Terrassa en la xarxa de comunicacions de la Regió Metropolitana de Barcelona

Font: Diputació de Barcelona, Servei de Vies Locals (juliol de 2007).

La ciutat de Terrassa esdevé un dels nuclis articuladors d’aquesta segona corona metropolitana, i malgrat trobar-se en una posició relativament perifèrica en relació al node central que dóna raó de ser a l’àmbit funcional, manté amb aquest excel·lents connexions viàries, ja que tant la C-58 (autopista de Barcelona a Terrassa) com la C-16 (l’autopista que uneix Barcelona amb Terrassa i Manresa aprofitant l’obertura dels túnels de Vallvidrera) permeten un trànsit relativament fluid i ràpid de mercaderies i de persones (uns 25 minuts en condicions òptimes de fluïdesa). Bones connexions viàries que col·loquen la ciutat pràcticament al peu del corredor mediterrani (l’AP-7, B-30 en el seu pas pel Vallès), utilitzat des de temps immemorials (la Via Augusta romana

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 129

aprofitava aquest pas natural) per connectar el continent europeu amb l’africà tot resseguint la façana mediterrània de la península ibèrica. Amb la resta de municipis de la seva àrea d'influència, el seu entorn més immediat, Terrassa també manté una molt bona comunicació per carretera. D'aquesta manera, la N-150 la uneix amb Sabadell; la BP-1503 l’enllaça amb Rubí i Sant Cugat; la B-122 amb Rellinars; la C-243c amb Martorell; la C-1415a amb Castellar del Vallès i la BV-1221 amb Matadepera, Talamanca, Mura i Navarcles. Intensitats de trànsit a la xarxa viària de l'entorn de Terrassa Aforaments. 2005-2010

Codi B-122 B-122 B-122 B-122 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1221 BV-1274 BV-1275 C-1415a C-1415a C-1415a C-1415a BV-1248 BV-1248 BP-1503 BP-1503 BP-1503 BP-1503 BV-1203 BV-1203 C-243c C-16 C-16 C-16 C-16 C-58 C-58 C-58 C-58 B-120 N-150 N-150

Origen Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa BV-1221 Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Terrassa Sabadell Sabadell St. Cugat del V. St. Cugat del V. St. Cugat del V. St. Cugat del V. C-243c C-243c Martorell Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona C-58 Sabadell Terrassa

Tram Destí

Municipi

PQ1

Estació

2005

2006

2007

Castellbell i el V. Terrassa 2000 EA00690 Castellbell i el V. Rellinars 14330 EA00691 Castellbell i el V. Castellbell i el V. 19000 EA00692 Castellbell i el V. Castellbell i el V. 21035 EA00693 Navarcles Terrassa 1.845 EA00139 19.861 Navarcles Matadepera 2.720 EA00140 Navarcles Matadepera 3.146 EA00141 10.287 Navarcles Matadepera 7.115 EA00142 749 Navarcles Mura 19.000 EA00143 466 Navarcles Talamanca 24.000 EA00144 321 Navarcles Talamanca 25.000 EA00145 285 Navarcles Navarcles 33.925 EA00146 Hospital del Tòrax Terrassa 65 EA00161 Matadepera Matadepera 275 EA00162 6.927 Castellar del V. Terrassa 17.645 EA00626 Castellar del V. Terrassa 18.675 EA00543 Castellar del V. Matadepera 18.675 31415198 Castellar del V. Castellar del V. 27.220 31415278 5.119 Matadepera Sabadell 5.000 EA00156 8.613 Matadepera Matadepera 7.000 EA00157 7.838 Terrassa St. Cugat del V. 13.800 EA00685 25.213 Terrassa Rubí 19.647 28150308 Terrassa Terrassa 23.775 28150318 21.003 Terrassa Terrassa 24.250 EA00046 Ullastrell Ullastrell 115 EA00133 Ullastrell Ullastrell 1.765 EA00134 Terrassa Terrassa 13.065 EA00574 Manresa Barcelona 7.100 TABASA01 33.561 Manresa Terrassa 17.846 AUTEMA06 27.759 Manresa Terrassa 21.000 1018IG08 Manresa Vacarisses 41.897 AUTEMA_A 17.967 Manresa Viladecavalls 24.804 12130208 33.118 Manresa Vacarisses 37.000 12131608 15.544 Manresa Ripollet 6.002 10180608 Manresa St. Quirze del V. 16.249 10181608 Olesa de M. Viladecavalls 3.860 31200058 Terrassa Terrassa 16.000 16-208 26.149 Terrassa Terrassa 19.400 41500208 29.109

4.355 811 642 505

4.507 1.097

2008

20.927

580 536 16.348

13.537 13.168 543 518 311 276

837 1.272

IMD2 2010

4.130 714 615 590

13.752 1.359 634

2009

11.291 12.124

1.096 580

1.070 473 302 279

822 1.448 5.795

665 1.524 5.051 9.714

12.706

8.383 7.200

8.818 7.472 12.664

24.727 12.366 3.814 3.536 15.360

3.262 2.942 14.548 35.729 31.408 18.033 29.447 18.600 145.725 89.151 25.096 30.329

13.716 2.956 7.504 10.951 22.659 19.341 10.967 3.596 3.536 14.242 33.082 31.562 90.283 18.817 27.899 16.523 141.251 106.228 1.349 23.841 29.849

Titularitat Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Generalitat Generalitat Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Generalitat Generalitat Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Diputació de Bcn Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat Generalitat

Font: Servei Territorial de Carreteres de Barcelona (Generalitat de Catalunya) i Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge (Diputació de Barcelona). 1. PQ Aforament : punt quilomètric que es considera representatiu del tram d’aforament. 2. IMD: Intensitat mitjana de vehicles per dia. Està calculada sumant tots els vehicles que passen pel PQ d’aforament.

A través de la xarxa ferroviària, la ciutat es troba a uns 45 minuts de Barcelona, ja sigui mitjançant el servei de Rodalies (C4) de RENFE (emprant la infraestructura ferroviària gestionada per ADIF que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, aprofitant l’estret de Montcada, i prossegueix cap a Manresa al Bages), o bé a través del servei del Metro del Vallès (S1) dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que enllaça Terrassa amb la ciutat central de l’àmbit metropolità per sota de la Serra de Collserola (túnel de Vallvidrera), tot resseguint l’eix occidental del Vallès. Tot això fa possible la mobilitat de persones per qüestions d'activitat o lleure, i fomenta, així, el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. A més a més,

130 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

s’estan executant a la ciutat un seguit d’actuacions que milloraran de manera substancial la seva accessibilitat en el curt termini, tant a nivell d’infraestructures viàries (el juny de 2010 entrà en servei el tram ViladecavallsTerrassa de la Ronda del Vallès, que funciona com a ronda externa a la ciutat, mentre s’espera la finalització del tram Olesa-Viladecavalls, que permetrà millorar significativament la connectivitat de la ciutat amb el Baix Llobregat), com ferroviàries (el perllongament dels FGC, que sembla que finalment entrarà en servei al llarg del proper 2013, suposarà 3 noves estacions i la constitució d’un potent intercanviador amb la xarxa d’ADIF configurant-se, d’aquesta manera, un autèntic servei de metro a la ciutat). Carreteres amb funcionalitat interurbana al seu pas per Terrassa

Font: Diputació de Barcelona, Servei de Vies Locals (juliol de 2007).

2. Transport públic interurbà L’any 2010 s’ha produït un notable increment en la demanda de transport ferroviari que dóna servei a la ciutat (Rodalies de Catalunya (RENFE) i el Metro del Vallès (FGC)), que en el cas del Metro del Vallès es situa en el 2,6% en

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 131

relació al nombre de viatges realitzats amb origen o destinació a la ciutat l’any anterior, i que pel que fa a Rodalies de Catalunya caldria situar al voltant del 9,4%32. Aquesta evolució positiva de la demanda de transport ferroviari a la ciutat, a banda de trencar amb la regressió experimentada d’ençà de l’esclat de la crisi econòmica l’any 2008, contrasta amb la dinàmica evolutiva que, pel que fa al volum d’usuaris, segueix el conjunt de la xarxa ferroviària metropolitana, especialment fora del seu àmbit central (primera corona del STI o àmbit de la EMT). Tinguem en compte que, en el conjunt d’aquest àmbit metropolità, la xarxa de Rodalies de Catalunya ha experimentat un descens del 5,8% pel que fa al nombre de viatgers transportats l’any 2010 en relació a l’exercici anterior (dels 110,1 als 103,7 milions de viatges), mentre que el conjunt del servei ferroviari dels FGC ho ha fet en un 0,03% (ha perdut 27.074 viatges en un any, fins als 79.761.243 viatges). De fet, si en aquest escenari els modes ferroviaris aconsegueixen trencar aquesta dinàmica regressiva, i són capaços de créixer globalment en un 2,3% en relació al volum de viatges realitzats un any abans, és mercès al creixement experimentat pel servei de metro (FMB) que dóna servei a la ciutat de Barcelona, que ha vist créixer el nombre de viatges en un 5,4%, en bona part gràcies al increment de l’oferta que ha tingut lloc al llarg d’aquest 2010 (entrada en funcionament parcial de la L10, així com els perllongaments de la L9, L2 i L5). De fet, serà aquesta progressió d’usuaris en el servei de metro de l’àmbit central metropolità la que permet explicar, en bona mesura, l’increment del 0,9% experimentat en la demanda del conjunt del sistema de transport públic de l’àmbit, ferroviari i per carretera, que comptabilitza un total de 922,3 milions de viatges per aquest any 2010. Lluny però d’aquestes xifres globals, constatem com l’ús dels modes ferroviaris a la ciutat de Terrassa segueix una dinàmica marcadament confrontada amb l’evolució negativa que han tingut l’ús d’aquests en la corona exterior metropolitana, on han vist minvar el nombre de viatges realitzats en un 3,2% en relació a l’any anterior. Pel que fa al servei del Metro del Vallès (FGC), a les estacions de Terrassa s’hi han comptabilitzat més de 2,6 milions de viatges per sentit, amb un repartiment marcadament equilibrat entre ambdós que denota el caràcter pendular i simètric de la mobilitat quotidiana ferroviària (2.663.993 viatgers amb destí a la ciutat i 2.654.863 viatgers amb origen a la mateixa, considerant conjuntament les dades d’usuaris corresponents a les estacions de Terrassa Rambla i Les Fonts). Aquesta xifra, de 5.318.856 viatgers globals, suposa un creixement del 2,6% en relació al volum total de viatgers registrat l’any anterior, i apunta cap a una a possible reversió de la tendència recessiva que s’inicià en els dos exercicis immediatament anteriors i que posava fi a una tendència d’evolució

Les dades d’utilització del servei proporcionades per RENFE fan referència a l’ús mitjà de l’estació en dia laborable, amb la qual cosa es fa molt difícil aproximar-se a l’ús anual del servei i per tant aventurar-se a proporcionar una xifra que faci referència a la demanda de servei ferroviari global pel conjunt de la ciutat de Terrassa.

132 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

positiva continuada que arrencà l’any 2002 (l’any 2008 es produí un decrement del 0,1% en l’ús del servei que s’incrementà fins al 3,4% l’any 2009). Una tendència expansiva que en bona mesura s’ha explicat per l’entrada en funcionament del Sistema Tarifari Integrat (STI) l’any 2001, que ha possibilitat un creixement del 46,8% en el nombre de viatges realitzats amb origen o destinació a Terrassa entre aquest i l’any 2007. A partir d’aquí, la progressiva emergència dels efectes la crisi econòmica ha significat una alteració en els hàbits i pautes de mobilitat dels ciutadans que s’ha traduït en un descens en el nombre de viatges realitzats del 3,5% en els 2008 i 2009. Les dades corresponents a 2010 suposen un significatiu repunt en el nivell d’ús del servei, si més no pel que fa Terrassa, malgrat que aquest encara no ha assolit el volum de viatges existent abans de la crisi (es comptabilitzen encara 50 mil viatges menys en relació als realitzats l’any 2007). Tinguem en compte, lògicament, que aquest sotrac en l’evolució del nombre d’usuaris no és un fenomen exclusiu de l’àmbit local sinó que s’ha deixat sentir en el conjunt de la xarxa ferroviària dels FGC que, si bé l’any 2008 encara experimentaria un increment global en el nombre de viatges realitzats del 2,5% en relació a l’any anterior, l’any 2009 ja va veure’s immersa en plena dinàmica recessiva, amb un decreixement global del 1,4% que malgrat allargar-se en aquest any 2010 s’hauria vist notablement moderada (el conjunt de la xarxa dels FGC ha perdut poc més de 27 mil viatges que suposen un ínfim decreixement del 0,03%). Tot i així, cal tenir en compte que les estacions de Terrassa queden integrades en el servei del Metro del Vallès que allà on desenvolupa una funcionalitat metropolitana, en la connexió entre Barcelona i el Vallès, ha seguit una evolució continuadament positiva malgrat el context econòmic advers. Així, als modestos increments en el nombre d’usuaris experimentats en els anys 2008 i 2009 (del 0,9% i del 0,2% respectivament), els ha seguit el creixement del 2,9% experimentat aquest passat 2010, superior fins hi tot al viscut en l’any anterior a l’esclat de la crisi (l’any 2007 experimentà un creixement del 2,8%), i que ha significat un guany absolut de més de 850 mil viatges que permet eixugar una part important de la davallada en l’ús del servei viscuda allà on desenvolupa una funcionalitat estrictament urbana (entre els anys 2009 i 2010 el tram urbà del servei, entre les estacions de Plaça de Catalunya i Sarrià, ha vist minvar en un 9,7% la seva demanda). En el marc d’aquesta línia central metropolitana dels FGC que uneix la ciutat de Barcelona, creuant Collserola i passant per Sant Cugat del Vallès, on es bifurca, per arribar a les dues capitals del Vallès, les estacions de Terrassa concentren un 8,6% del total de demanda de la línia (estacions d’origen), i l’estació de Terrassa Rambla esdevé la quarta de la línia (de les trenta-dues existents) en volum de demanda de viatges, només per dessota de les principals estacions barcelonines (Plaça Catalunya i Provença) i de l’estació de Sant Cugat del Vallès, amb un 7,3% de la demanda total, lleugerament per damunt de l’estació de Rubí (que aglutina un 7% de la demanda) i molt per sobre del volum de viatges generats per estacions com Sabadell Rambla (la sisena de la línia concentrant un 5,3% de demanda) o Universitat Autònoma.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 133

En un altre ordre de magnitud l’estació de Les Fonts esdevé la dissetena de la línia, tot aglutinant un 1,4% de la demanda metropolitana total de la mateixa, situant-se al nivell de les estacions de Bellaterra, Mira-sol, Hospital General o La Floresta. Trànsit ferroviari a les estacions de Terrassa Viatgers1. 1987-2010 Viatgers RENFE - Terrassa Any

Arribades

Sortides

RENFE - Terrassa Est Aforament

FGC - Terrassa

FGC - Les Fonts

Arribades

Sortides

Arribades

Sortides

1987

594.620

1.415.591

1.337.248

121.699

125.494

1988

320.482

1.432.297

1.353.029

118.922

122.631

1989

712.115

733.650

1.514.083

1.430.289

127.215

131.182

1990

780.000

810.400

1.582.948

1.495.343

134.888

139.095

1991

746.058

772.025

1.622.754

1.532.946

139.376

143.722

1.631.418

1.541.130

134.927

139.135

1992 1993

855.887

1.389.649

1.455.723

117.998

128.998

1994

1.131.006

1.329.384

1.392.593

117.660

128.628

1995

1.117.624

1.297.586

1.359.283

120.182

131.385

1996

1.383.612

1.355.180

1.385.901

1.451.797

130.340

142.490

1997

1.612.305

1.579.922

1.608.877

1.569.546

169.238

152.860

1998

1.659.848

1.636.127

1.653.005

1.599.412

176.611

159.520

1999

1.584.978

1.596.549

1.646.805

1.593.413

176.688

159.589

2000

1.486.666

1.573.354

1.697.776

1.643.539

182.750

165.086

2001

1.728.941

1.801.789

1.666.941

1.613.689

198.471

179.287

2002

1.960.876

1.883.179

1.903.269

1.842.468

239.488

216.340

2003

1.969.530

1.918.370

2.009.921

1.940.436

237.589

237.852

2004

2.025.455

2.002.606

2.127.994

2.054.427

277.536

277.843

2.158.960

2.084.322

317.449

317.801

2.223.915

2.147.032

355.610

356.004

2.333.387

2.252.719

391.315

391.748

2005 2006

16.399

2007 2008

13.519

3.846

2.278.653

2.262.456

407.978

414.813

2009

12.537

4.060

2.196.568

2.180.954

399.107

405.793

2010

13.784

4.370

2.253.021

2.237.006

410.972

417.857

Font: RENFE, FGC. 1. A partir de 2006 les dades que proporciona RENFE són dades d'aforament que mesuren la utilització mitjana en un dia laborable. El 2008 s'inaugura l'estació de RENFE Terrassa Est.

L’estació de Terrassa Rambla concentra el 84,4% dels viatgers que utilitzen anualment a la ciutat el Metro del Vallès per tal de satisfer les seves necessitats de mobilitat quotidiana. Malgrat tot, però, l’estació de Les Fonts va guanyant progressivament més protagonisme, sens dubte, fruit de les facilitats que ofereix a aquells viatgers que tenen Terrassa com a origen (i posterior destí en el viatge de tornada) i que accedeixen a l’estació en vehicle privat (facilitat d’aparcament gratuït que no existeix al centre de Terrassa). Així, si ja en els exercicis amb balanç global negatiu el decrement havia estat menys important en aquesta estació perifèrica (amb un decreixement del 2,2% l’any 2009 en relació a l’any 2008, per un involució del 3,6% en el cas de Terrassa Rambla), quan la dinàmica ha vist recuperar el seu caràcter expansiu el ritme d’aquest increment ha estat també superior a l’estació de Les Fonts (amb un creixement del 3%, superant el volum de viatges existents el darrer any amb balanç positiu), que no pas a Terrassa Rambla (que ha experimentat un creixement del 2,6%), malgrat que, lògicament, és en aquesta darrera on es concentra el

134 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

volum més important de guant net de viatges per aquest any 2010 (112.505 nous viatges per 23.929 de l’estació de Les Fonts). Pel que fa al servei de Rodalies de Catalunya (RENFE) l’ús mitjà de les estacions de Terrassa en dia laborable ha estat de 18.154 viatgers, el que suposa un increment del 9,4% en relació a l’ús mitjà diari que tingué lloc en l’exercici anterior, i una reversió de l’evolució negativa experimentada l’any anterior (es produí un descens del 4,4% en l’ús mitjà en dia laborable de les estacions terrassenques en relació a 2008). L’evolució és positiva tan a l’estació de Terrassa, l’estació del Nord, com a la de Terrassa Est, malgrat que l’increment en el nivell d’ús és més intens a la primera que no pas a la segona, amb un 9,9% (1.247 nous viatgers diaris) vers el 7,6% (310 nous viatgers de mitjana en dia laborable). D’aquesta manera, l’estació de Terrassa aglutina un 75,9% de l’ús mitjà diari del servei en dia laborable, per un 24,1% de l’estació de Terrassa Est, apuntant-se un possible assoliment del sostre en la fase d’expansió i captació d’usuaris de l’estació que a inicis de 2008 entrà en servei a llevant de la ciutat. Tinguem present que aquesta estació significà un 22,1% del trànsit de viatgers del servei l’any de la seva entrada en funcionament, i un 24,5% l’any 2009. Per tant, aquesta evolució lleugerament diferencial entre ambdues estacions ha possibilitat que, per primera vegada des de l’entrada en funcionament de l’estació de Terrassa Est, l’estació de Terrassa vegi incrementada la seva quota d’ús en relació a l’ús global de Rodalies de Catalunya a Terrassa. Una notable progressió que contrasta fortament amb l’evolució seguida pel conjunt de Rodalies de Catalunya (RENFE) en el conjunt metropolità que, en relació a 2009, ha perdut un 5,8% de viatges (6,4 milions de viatges), tan a l’àmbit central metropolità o primera corona del STI (on ha vist minvar en un 7% el volum de viatges), com a la corona metropolitana més externa (on la davallada d’usuaris ha estat del 5,5%). Una involució a la qual ha contribuït decisivament l’afectació en el servei derivada de les obres realitzades a l’intercanviador Sagrera-Meridiana, que va afectar les línies R3, R4 i R7 pel tall temporal de servei en el tram entre Arc de Triomf i Sant Andreu Arenal. Tinguem present, a més a més, en el moment de contextualitzar l’evolució en l’ús del servei a Terrassa que la ciutat es troba servida per la línia R4, de Manresa a Sant Vicenç de Calders passant per Vilafranca del Penedès, que aquest mateix 2010 ha transportat un 24,4% del total de viatgers del conjunt de les Rodalies de Catalunya, perdent un 9,3% del volum de viatges que tenia l’any 2009 i essent la línia que experimenta una disminució major de viatges en nombres absoluts (2,6 milions de viatges menys l’any 2010 en relació als viatges realitzats un any abans, un 41,3% de la pèrdua global de viatges del servei de Rodalies). Amb aquestes dades (les dades de viatgers que utilitzen el servei de Rodalies de Catalunya es situarien en dia laborable al voltant dels 4,8 milions de viatges anuals), el repartiment de l’ús de la xarxa ferroviària metropolitana per part de la mobilitat generada o atreta per la ciutat de Terrassa (per sobre dels 10 de viatgers anuals en el còmput global d’ambdós serveis) es repartiria de manera

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 135

força equilibrada entre ambdues xarxes que donen servei a la ciutat, amb dues estacions, Terrassa Rambla (FGC) i Terrassa (RENFE), que aglutinarien un 80% del servei ferroviari a la ciutat. Les dades de títols de transport venuts a les dues estacions de la xarxa dels FGC a la ciutat (RENFE no ha facilitat dades relatives ni a les vendes de títols de transport ni a les validacions en les seves estacions), posen de manifest que aquest any 2010 s’han venut un total de 824.643 títols, el que suposa una davallada del 2,1% de les vendes en relació a l’exercici anterior (17.529 títols de menys). Una dada que contrasta amb l’increment experimentat en el volum de viatges (recordem que ha estat del 2,6% pel conjunt de les dues estacions terrassenques) i que s’expressa per mitjà del decrement de vendes de títols no integrats (les vendes de bitllets senzills han disminuït en un 3% i representen un 76,8% dels títols venuts), que queda parcialment compensada per la venda creixent de títols integrats (els diferents tipus d’abonaments han vist incrementar les seves vendes en un 1% fins a representar un 23,2% del total de títols venuts aquest any). Malgrat aquesta lleugera variació diferencial, en funció de la naturalesa del títol de transport, l’estructura de la tipologia de títols venuts continua mantenint el lideratge del bitllet senzill, que representa un 76,8,5% dels títols venuts, malgrat tractar-se d’un títol de transport no integrat que limita les potencialitats que es deriven de l’entrada en vigor, l’any 2001, del STI que, recordem, tenia com a un dels seus objectius afavorir l’ús de la xarxa de transport públic col·lectiu metropolitana mitjançant l’estalvi econòmic del cost de viatge per part d’aquell usuari recurrent. Trànsit ferroviari a les estacions de Terrassa Tipologia de títols de transport venuts a les estacions dels FGC. 2010 Tipologia títols

1 zona

2 zones

3 zones

4 zones

5 zones

6 zones

Total

T-10

61.264

24.990

87.488

322

174.256

1.678

2.408

9.430

13.547

T-Mes

540

340

858

1.748

T-Familiar (70/30)

146

166

334

649

T-Trimestre

T-Jove (trimestral)

261

397

707

T-Dia

211

299

T-Família nombrosa

209

184

425

Bitllets senzills

181.501

98.253

353.165

632.919

Total

245.278

126.661

452.136

373

824.643

T-50/30

Font: FGC.

Pel que fa a la tipologia de títols integrats, un 90,9% de les vendes corresponen a la T-10 (10 viatges integrats), amb un increment en el nombre de títols venuts en relació a 2009 del 0,7% (1.285 títols de més), que és el títol integrat més venut en l’àmbit de l’ATM de l’Àrea de Barcelona una quota del 74,6%. Per darrere d’aquest, pel que fa a les vendes a les estacions de Terrassa, trobem la T-50/30 (50 desplaçaments en 30 dies consecutius), que amb una quota en el

136 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

conjunt dels títols integrats venuts del 7,1% ha vist incrementar el seu volum de vendes en un 2,7% (785 títols més venuts en relació a 2009). De la totalitat de títols venuts, un 54,8% tenen validesa per a realitzar trajectes corresponents a 3 zones del Sistema Tarifari Integrat (STI) (desplaçaments de Terrassa a l’àmbit central metropolità: Barcelona i la resta de municipis centrals que integren l’àmbit de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT)), un 29,7% són títols de transport d’una zona (la zona de l’STI en la qual queda integrada Terrassa està formada, a més a més, per Matadepera, Viladecavalls, Ullastrell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, però són títols que també permeten viatjar fins a municipis contigus pertanyents a una altra zona de transport, com per exemple Sabadell, Rubí o Vacarisses, sempre que no es realitzi transbordament), i un 15,4% són títols amb validesa per recórrer 2 zones (desplaçaments a municipis com Rubí, Sant Cugat del Vallès o Sabadell). D’aquesta anàlisi per zones de transport es constata, en relació a l’estructura zonal existent de la gamma de títols venuts de l’any 2009, una disminució del 9,3% d’aquells títols d’una zona de transport, i d’un 1,7% d’aquells vàlids per a recórrer dues zones del STI, mentre que aquells títols aptes per a fer recorreguts de fins a 3 zones han vist incrementar el nivell de vendes en un 2,2%. En relació al nombre total de viatges que aquests títols representen (viatges originats a les estacions dels FGC de Terrassa), els títols integrats serveixen per realitzar un 75,1% dels viatges, mentre que la resta correspondria a viatges realitzats amb bitllets senzills. D’aquesta manera, un 50,4% dels desplaçaments generats a les estacions dels FGC al llarg de l’any es satisfan mitjançant l’ús de la T-10, un 24,9% a través de bitllets senzills, i un 14,3% són realitzats amb l’ús de la tercera tipologia de títol més venut, la T-50/30. En un context en el qual el nombre de viatges generats a les estacions dels FGC de la ciutat han crescut en un 2,6% en relació als realitzats l’any 2009, els realitzats amb la tipologia de títols més venuts, el bitllet senzill i la T-10, s’han incrementat respectivament en un 2,1% i un 1,5%. En relació a aquestes dades, el desglossament de validacions per estació d’origen, Terrassa Rambla o Les Fonts, permet intuir una lleugera diferència en el perfil d’usuaris en relació a l’ús habitual de la xarxa de transport públic. Així, mentre que a Terrassa Rambla un 73,9% de les validacions corresponen a títols integrats, a l’estació de Les Fonts s’aprecia un notable increment d’usuaris amb títols fidelitzants, ja que les validacions d’aquesta tipologia de títols assoleixen un 81,3% i només un 18,7% corresponen a viatges fets per usuaris esporàdics del servei. Les dades disponibles d’ús del servei de transport públic interurbà per carretera (només es disposen de dades actualitzades dels serveis operats per Transports Generals d’Olesa), fan referència a aquells serveis que de manera majoritària donen suport a l’articulació i vertebració del sistema urbà terrassenc. Tinguem present, en aquest sentit, que aquelles línies que connecten la capçalera d’aquest àmbit funcional amb els municipis veïns de Matadepera, Viladecavalls,

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 137

Vacarisses i Ullastrell, representen fins a un 99,1% dels viatgers totals transportats aquest any 2010. Un nombre de viatgers totals, però, que per al conjunt dels serveis amb informació disponible, a diferència d’allò que passava en l’anàlisi de la demanda del sistema ferroviari, continua amb la línia descendent iniciada en l’exercici anterior amb una davallada del 1,2% (dels 425.141 viatgers de 2009 als 420.162 de 2010) que, això si, modera aquesta dinàmica recessiva (havia estat del 9,4% negatiu l’any 2009 en relació a 2008). D’aquesta manera es dóna continuïtat al trencament de la tendència al creixement anual que es mantenia des de l’any 2003, i que havia suposat un increment en el número de viatgers transportats entre aquest any i l’any 2008 (quan s’assoleix el volum màxim de viatgers) del 26,7%. De fet, els dos anys de continua davallada en el nombre d’usuaris suposa una reducció en el nombre d’usuaris del 10,4% en relació a aquest 2008 i equipara el volum de viatges realitzats al existent 5 anys abans. Tinguem en compte, per tal de contextualitzar aquesta tendència, que en el conjunt de l’àmbit metropolità, fora de l’àmbit de la primera corona del STI, el conjunt de serveis interurbans que hi operen han trencat aquest 2010 la tendència recessiva de l’exercici anterior (experimentaren un descens del 2,7% l’any 2009 en relació a 2008), i han mostrat una notable tendència a l’alça del 4,8% (30,2 milions de viatges l’any 2010 per 28,6 milions l’any anterior). Autobusos interurbans Origen-Destinació Terrassa. 1999-2010 Trajecte

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Terrassa-Olesa 1.720 641 770 555 1.724 594 18 15 42 Terrassa-Viladecavalls 63.006 62.450 55.435 64.453 69.376 72.983 97.594 107.990 105.248 86.606 92.296 Terrassa-Rellinars 93 90 88 Terrassa-Rellinars-Castellbell i V. 552 1162 2.241 2.032 2.739 2.148 2.488 2.004 1.826 Terrassa-Esparreguera 4.657 27.245 40.583 Terrassa-Ullastrell 15.212 15.645 15.645 23.283 22.124 20.821 22.526 24.242 26.175 23.050 20.477 Terrassa-Matadepera 204.973 215.282 240.485 239.035 256.854 266.163 254.479 265.418 273.138 254.317 248.474 Terrassa-Pedritxes 6.063 5.677 5.677 14.357 15.267 16.643 17.825 18.320 13.640 14.918 13.014 Terrassa-C. Sanatorial 351 351 351 1.648 743 891 352 333 198 23 Terrassa-Mura 942 658 674 429 504 345 1.315 1.056 1.238 1.362 1.822 Terrassa-La Mata 854 790 357 185 197 235 Terrassa-L'Alzina 1.023 729 461 454 236 345 Terrassa-Vacarisses 12.273 13.750 16.776 24.822 29.232 37.442 41.874 46.623 46.929 42.861 42.253 Total

311.167 343.308 377.854 370.383 398.498 418.494 438.722 466.145 469.096 425.141 420.162

Font: Transports Generals d'Olesa.

A més a més, malgrat aquesta tendència general en l’evolució de la demanda del transport públic interurbà per carretera que dóna servei a la ciutat, cada un dels serveis compta amb una idiosincràsia pròpia pel que fa al sentit i intensitat de la seva evolució a nivell d’usuaris transportats. Així, algunes de les línies en servei han acabat experimentant guanys significatius en relació al volum d’usuaris servits aquest 2010. És el cas, per exemple, de la línia que realitza la connexió entre Terrassa i Mura, que ha vist créixer el volum de viatgers transportats en un 25,2% (pràcticament mig miler

138 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

de viatgers d’increment en relació a 2009). Però, especialment atenent al volum de demanda servida, destaca en aquest cas la progressió del 6,2% (5.690 viatges més) que segueix la línia que connecta Terrassa amb Viladecavalls, que amb una quota d’ús del 22% esdevé el segon dels serveis en importància a la ciutat. Però en la resta de serveis l’evolució ha estat en tots ells negativa, començant per la línia que uneix Terrassa amb Matadepera que, concentrant un 59,1% del total de viatges, és la més significativa de l’àmbit en volum de passatge i ha experimentat un descens del 2,4% (5.843 viatges menys), però continuant amb la resta de línies que representen volums de trànsit significatius, com la que va de Terrassa a Vacarisses (representa un 10,1% dels viatgers totals i ha vist disminuir el volum d’aquests en un 1,4% en relació a 2009), la que uneix Terrassa amb Ullastrell (que representa un 4,9% del total d’usuaris i ha perdut un 12,6% de viatges), o la que connecta Terrassa amb Les Pedritxes (representa un 3,1% del volum total de viatges i ha vist disminuir la demanda en un 14,6%).

3. Transport públic urbà Del 1990 ençà, i llevat d’algunes excepcions puntuals, la xarxa d’autobusos urbans de Terrassa (gestionada i explotada per l’empresa mixta Transports Municipals d’Egara, SA) ha vist incrementar el seu nombre de viatgers en un 73,6%, en una evolució pràcticament constant que l’ha portat a transportar dels pràcticament 7 milions de viatgers anuals l’any 1990, als 12.045.458 viatgers aquest any 2010. De manera paral·lela, en aquest mateix període el servei ha passat de 9 línies en servei a les 15 línies actuals. Dins d’aquestes línies, en trobem 3 que podem considerar que ofereixen un servei especial: el bus nit, que funciona les nits dels caps de setmana; la línia “Mercadal setmanal de Martí l’Humà – Can Parellada”, que funciona un dia a la setmana; i la línia “Polígons industrials” (Les Fonts – Colom II – Can Parellada – Sta. Margarida), encarregada de vertebrar amb transport públic els polígons d’activitat econòmica localitzats al sud de la ciutat i connectar-los amb la xarxa ferroviària a l’estació de Les Fonts dels FGC. D’aquesta manera, amb un increment del 3,6% en relació al nombre de viatgers transportats un any abans, en aquest 2010 el servei d’autobús urbà de la ciutat ha sobrepassat per primera vegada els 12 milions de passatgers. Tinguem en compte que aquest guany de 418.713 nous usuaris és el tercer més elevat en la darrera dècada, només superat pels balanços de passatgers anuals transportats corresponents als anys 2003 i 2001, en que es produirien increments del 9,4% i del 4,9% respectivament. De fet, des de l’any 2005, darrer any en el qual es produeix una evolució negativa en el volum de passatgers transportats, amb un decreixement de prop de 95 mil passatgers (un 0,9% menys en relació a 2004), el guany en el volum d’usuaris en la xarxa de transport públic urbà de la ciutat és del 16,7% (1,7 milions d’usuaris anuals d’increment).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 139

Aquesta evolució és força accentuada en relació a l’evolució seguida pel transport urbà de competència municipal en d’altres ciutats de la segona corona metropolitana que, en el seu conjunt, ha experimentat un increment del 0,6% en el volum conjunt de passatgers transportats en aquest 2010, passant dels 40,6 als 40,7 milions de passatgers anuals. Tinguem en compte que en aquest conjunt de serveis de naturalesa extremadament diversa, pel que fa a les característiques i dimensions de cada una de les xarxes de transport urbà, els serveis de transport públic de Terrassa i Sabadell aglutinen conjuntament un 62,7% del volum total de passatge transportat, amb 12 i 13,5 milions anuals respectivament. Tot i que en aquest cas, al costat de l’increment del 3,6% d’usuaris de TEMESA per a l’any 2010, el servei operat per TUS, S. Coop. CL a Sabadell ha experimentat una evolució negativa del 0,7%. Trànsit de passatgers en els autobusos públics urbans Usuaris. Mesos. 1991-2010 Mesos

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

714.948

Gener

712.196

739.410

708.680

687.967

745.467

764.201

727.245

715.168

694.841

Febrer

650.479

710.367

715.736

717.083

735.979

757.548

724.618

723.282

724.638

772.203

Març

613.952

550.631

799.977

782.728

828.731

774.151

687.815

809.080

826.252

840.417

Abril

675.789

546.723

675.250

709.193

655.734

662.515

798.637

695.061

734.127

660.551

Maig

717.366

713.156

775.267

561.424

813.047

788.362

778.323

768.641

812.884

827.632 774.963

Juny

669.820

699.449

714.040

690.707

741.815

681.497

712.621

757.134

763.386

Juliol

659.911

681.080

642.360

588.249

643.967

656.462

698.751

707.785

704.932

686.598

Agost

377.594

386.238

360.049

332.530

370.154

354.772

361.282

379.025

396.188

411.516

Setembre

703.786

682.239

695.189

669.042

678.607

663.914

707.318

712.454

743.940

717.847

Octubre

845.151

803.951

760.333

759.418

808.657

834.228

860.181

824.287

819.939

834.214

Novembre

757.286

788.011

780.994

780.140

782.775

746.186

769.948

792.312

797.541

829.961

Desembre

679.428

719.716

704.322

702.000

659.474

676.121

712.874

731.924

731.806

688.323

8.062.758

8.020.971

8.332.197

7.980.481

8.464.407

8.359.957

8.539.613

8.616.153

8.750.474

8.759.173

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Total

Mesos Gener

806.132

805.452

836.910

863.384

840.532

886.865

969.556

1.014.883

914.668

956.938

Febrer

758.772

771.315

802.690

869.527

863.782

885.688

926.452

1.001.650

942.448

1.000.483

Març

851.041

758.017

908.001

989.386

879.606

1.000.329

1.029.629

894.638

1.041.554

1.108.707

Abril

687.299

817.262

817.678

837.083

951.347

798.083

840.153

1.046.583

915.767

1.017.422

Maig

854.357

866.432

930.824

946.048

967.462

1.010.909

1.042.346

1.006.148

1.029.209

1.107.856 1.056.090

Juny

814.433

749.374

876.919

908.108

927.899

960.928

977.531

949.064

1.027.468

Juliol

754.035

790.491

878.702

854.366

800.036

877.336

903.186

971.553

987.931

988.634

Agost

439.303

440.715

484.548

491.513

476.068

535.234

546.478

553.377

583.267

608.253

Setembre

730.062

760.808

849.299

884.826

887.927

884.693

853.026

917.980

987.051

1.020.245

Octubre

919.675

940.393

1.012.844

949.159

946.572

1.005.324

1.067.307

1.088.220

1.129.493

1.088.383

Novembre

819.417

837.787

911.867

959.813

954.039

1.006.942

988.717

942.485

1.083.714

1.103.732

Desembre

709.382

762.820

865.444

865.659

828.985

832.513

885.325

910.058

984.175

988.715

9.143.908

9.300.866

10.175.726

10.418.872

10.324.255

10.684.844

11.029.706

11.296.639

11.626.745

12.045.458

Total

Font: Transports Municipals d'Egara SA.

De fet, els serveis amb una dinàmica més positiva corresponen a serveis de transport públic relativament modestos en relació a les característiques del servei prestat a Terrassa, és el cas de CTSA - Rubí Bus que creix en un 10,9% i té un volum anual de passatgers d’1,3 milions, o de Sarbus a Sant Cugat del Vallès que amb 1,4 milions de viatgers aquest 2010 ha experimentat un creixement del 5,6% en relació a 2009. Així, el servei de TMESA seria el tercer en creixement relatiu, per davant de CTSA - Mataró Bus que creix en un 2,7% i

140 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

transporta 4,8 milions de passatgers anuals, però el que experimentaria un creixement major en volum absolut de passatgers. L’evolució mensual de l’ús del servei permet apreciar la incidència dels períodes de vacances en la reducció del nombre de passatgers, particularment durant els mesos d’agost i en menor mesura per Nadal i Setmana Santa (en els mesos d’abril i gener s’hi identifiquen dos mínims relatius). Les puntes d’usuaris, per altra banda, tenen lloc als mesos de març, maig i novembre, en els quals s’ha transportat més de 1,1 milió de passatgers mensuals. Evolució del nombre anual de passatgers dels autobusos urbans de Terrassa. 1987-2010 13.000.000 12.000.000 11.000.000 10.000.000 9.000.000 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

4.000.000

Evolució del nombre mensual de passatgers dels autobusos urbans de Terrassa. 2010 1.200.000 1.100.000 1.000.000 900.000 800.000 700.000

e D es em br

e N ov em br

O ct ub re

br e

os t Ag

lio l Ju

ny Ju

g M ai

Ab ril

ar ç M

re r Fe b

en er

600.000

Pel que fa a la mobilitat amb caràcter intramunicipal, la ciutat de Terrassa disposava encara aquest 2010 del servei gratuït de lloguer de bicicletes (Ambicia’t), que oferia a la ciutadania i visitants un mitjà públic de desplaçament totalment sostenible per als desplaçaments interns. El sistema comptava amb 5 punts de recollida i lliurament de bicicletes repartits en diversos punts estratègics de la ciutat, representatius pel potencial d’usuaris als quals donar servei i la intermodalitat que proporcionaven (Plaça Didó (Ajuntament), estació dels FGC, estació de RENFE, el Campus de la UPC i el Centre Cívic Montserrat Roig). A desembre de 2010 hi havia donats d’alta 7.350 usuaris (un 6,9% més d’altes que les que hi havia a desembre de 2009), en una constant progressió

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 141

mensual, i s’havien produït un total de 46.559 préstecs de bicicletes al llarg de l’any (un 16% més dels préstecs realitzats l’any 2009), amb una punta d’ús situada en els mesos de març (5.761 préstecs, el 12,4% dels préstecs anuals) i maig (5.671 lloguers, un 12,2% dels préstecs de l’any 2010), i uns mínims situats en les èpoques de l’any amb condicions climàtiques més extremes, a les quals es solapaven els períodes de vacances, situats en els mesos de juliol (2.047 préstecs, un 4,4% dels lloguers anuals) i gener (2.485 lloguers, un 5,4% dels préstecs de 2010). Servei gratuït de bicicletes Ambicia't Evolució mes a mes dels lloguers segons el punt de recollida. 2010

Mes1

Plaça Didó

Estació FGC

Estació RENFE

Campus UPC

Centre Cívic Montserrat Roig

Gener

525

1.110

664

143

Febrer

941

1.676

1.404

188

Març

1243

2.318

1.903

233

Abril

1124

1.993

1.865

225

Maig

1.302

2.128

1.962

210

Juny

929

1.341

1.087

219

Juliol

510

832

575

272

Setembre

968

1.757

1.257

241

Octubre

1.166

2.260

1.650

214

Novembre

1.154

2.021

1.483

193

Desembre

657

1.121

802

107

586

10.519

18.557

14.652

2.245

Total

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat. 1. Durant el mes d'agost no hi ha servei.

Servei gratuït de bicicletes Ambicia't Altes i préstecs realitzats, evolució mensual. 2010 Altes

Préstecs 6.000

7.500

5.500 7.250

5.000 4.500

7.000

4.000 Altes usuaris Préstecs de bicicletes

6.750

3.500 3.000 2.500

6.500 Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Setembre

2.000 Octubre Novembre Desembre

Pel que fa a l’ús dels diferents punts de recollida, d’una banda el servei ha destacat per la elevada penetració en la comunitat universitària (el punt d’intercanvi situat al Campus de la UPC va registrar durant el 2010 un 31,5% dels préstecs anuals), però de l’altra, pel seu encaix en el sistema global de mobilitat de la ciutat com a mitjà de transport final o inicial de desplaçament complementari amb la resta de mitjans públics de transport (els punts

142 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

d’intercanvi situat a les estacions de ferrocarril varen suposar un 62,4% del total de préstecs realitzats l’any 2010). El sistema, iniciat l’any 2007, hauria oscil·lat entre els 5.145 préstecs mensuals d’aquest mateix any d’entrada en funcionament, i els 4.212 préstecs de mitjana mensual d’aquest passat 2010. Tot i així, malgrat aquestes dades que suposaven una certa consolidació de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat, aquest any 2010 va ser el darrer any complert en el qual el servei va estar en funcionament, ja que a mitjans de l’any següent, el juliol de 2011, seria temporalment suspès a la recerca de la introducció d’aquelles mecanismes que en permetessin assegurar el seu sosteniment econòmic, sobretot després que l’establiment, per primera vegada, d’una quota anual d’ús hagués suposat passar dels més de 7 mil usuaris a menys d’un centenar.

4. Ús de la xarxa viària L’ús de la xarxa viària interurbana, aquella que esdevé el suport de bona part de les relacions de Terrassa amb el territori en el qual s’insereix, mostra, tal i com passa en el conjunt de la xarxa viària del país, una notable sensibilitat a la conjuntura econòmica recessiva que s’està vivint (el conjunt de la xarxa viària titularitat de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona ha vist disminuir la seva intensitat d’ús mitjana en un 9,1% interanual entre els anys 2010 i 2009). En aquesta línia es constata una davallada generalitzada en la intensitat de trànsit que circula per aquesta, de la qual només se’n escapen aquelles vies que formen part, funcionalment, de la xarxa bàsica transeuropea, que per l’àmbit territorial que ens ocupa fa referència a la C-16, de Barcelona a Manresa, i a la C-58, en el tram que va de Barcelona a Terrassa. Aquestes són les dues úniques vies de l’entorn de la ciutat que globalment han vist incrementar la seva intensitat de trànsit en els darrers dos anys, en un 2,7%, tot i que aquest balanç es deu en bona mesura al espectacular increment d’intensitat experimentat en la C-58 al seu pas per Sant Quirze del Vallès, que amb un creixement del 19,2% en aquests dos últims anys compensa les disminucions que són majoritàries en la resta de trams. Pel que fa a la resta de vies, considerades també funcionalment, la davallada de la intensitat de trànsit és comú en totes elles: les vies pertanyents a la xarxa bàsica secundària (la C-58 de Terrassa a Castellbell i el Vilar) experimenten una disminució del 8,2%, les pertanyents a la xarxa comarcal (la N-150, la C243c, la BP-1503, i la C-1415a) ho fan de mitjana en un 12,2% en els dos darrers anys, i les vies integrants de la xarxa local (la B-122, la BV-1221, la BV1274, la BV-1275, part de la C-1415a, la BV-1248, i la BV-1203) experimenten un descens conjunt del 9,5% per aquest mateix període. Per la seva banda, pel que fa a l’ús de la xarxa viària de la ciutat de Terrassa, en termes generals podríem dir que s’ha produït una estabilització en la intensitat d’ús de la mateixa si tenim en compte que en aquests darrers anys aquesta només s’ha incrementat en un ínfim 0,5% en aquells punts de mesurament que permeten avaluar l’evolució temporal de la mateixa. Lògicament, però, aquesta evolució no és homogènia en el conjunt de la xarxa,

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 143

i més si tenim en compte que en els darrers anys s’han produït importants transformacions en l’esquema viari bàsic de la ciutat, les més rellevants de les quals, se’ns dubte, són la restricció de pas al trànsit de pas privat en el tram central de la Rambla, una via que era cabdal en l’esquema viari de la ciutat fins l’any 2008, i l’entrada en funcionament del darrer tram de l’autovia orbital entre Abrera i la ciutat de Terrassa, que funcionalment hauria d’esdevenir la ronda de circumval·lació més externa de la ciutat. Intensitat de trànsit a la xarxa viària urbana de Terrassa Aforaments. 2006-2010

Carrer

Punt de mesura

Sentit

2010

2009

2008

2007

Ample

Avda. Jaume I

Arquímedes

Volta

oest

5.100

5.300

5.600

nord

12.500

Arquímedes

Watt

nord

9.500

10.000

Av. Abat Marcet

Emili Badiella

oest

Av. Abat Marcet

Jocs Olímpics

est

11.000

8.200 12.000

12.700

12.600

14.800

13.500

Av. Àngel Sallent

Watt

total

12.800

13.300

Av. Barcelona

SantTomàs

total

16.600

14.800

Av. Jaume I

Periodista Grané

nord

12.700

13.200

Av. Jaume I

Roca i Roca

sud

14.200

12.100

Av. Josep Tarradellas

Amadeu de Savoia

total

16.300

16.500

Av. Vallès

Extremadura

total (vial est)

19.800

21.000

Av. Vallès Campiones Olímpiques

Sant Tomàs Av. Abat Marcet

total (vial oest) sud

33.100 5.700

34.900 5.700

5.300

Ctra. Martorell

Concili Egarenc

est

9.500

10.000

9.700

Ctra. Martorell

Marconi

est

6.800

8.100

Dom Bosco

Sicília

total

8.200

7.900

Galileu

Volta

sud

13.000

12.700

14.000

Galvani Garcia Humet

Blasco de Garay Comte d'Ègara

sud sud

5.500 6.500

5.500 5.500

Marconi

Watt

nord

5.400

Pare Alegre

Don Cándido

total

34.600

Pau Claris

Ptge. de la Rasa

oest

3.500

3.800

Pintor Torras

Rambleta Pare Alegre

est

2.900

3.400

Plaça del Doctor Robert

Pont del Passeig

total

Ramon y Cajal

Miquel Vives

nord

9.000

11.600

Ronda Ponent

Doctor Fleming

total

16.900

Topete

Riba

nord

8.700

Vint-i-dos de juliol

Ctra. Matadepera

total

Vint-i-dos de juliol Vinyals

Passeig de les Lletres Portal de St. Roc

total nord

5.200

Volta

Arquímedes

est

5.600

15.700

5.400

Veh./dia 2006

11.100

5.500

9.900 4.900 5.900

4.400

1.500

20.500

33.800

31.800 4.100

18.700 8.200 18.100

9.000

10.800

25.300

25.100

23.800

23.600

9.200

4.100 5.500

Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Mobilitat.

D’aquesta manera, atenent a la funcionalitat de les diferents vies que conformen l’esquelet bàsic de circulació a la ciutat, constatem que mentre en les vies principals s’ha produït una disminució del trànsit del 2,5%, és en les vies secundàries on de manera inversa ha tingut lloc un increment en la intensitat d’ús, en aquest cas del 4,7%, sobretot de la mà de l’evolució d’aquesta variable en aquelles vies que reben les conseqüències més directes

144 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

de la transformació urbanística realitzada a la Rambla d’Ègara: els carrers Arquímedes, Galileu i Vinyals. Però a banda d’aquest comportament diferenciat atenent a la funcionalitat de les vies, també es constata una evolució diferencial en la intensitat d’ús d’aquestes en funció de la seva orientació atenent a un tret idiosincràtic de la mobilitat local com és la preponderància dels fluxos verticals, de nord a sud, derivats d’una certa especialització residencial al nord de la ciutat i una notable concentració de llocs de treball al sud, i reforçats pel fet que l’accessibilitat a la xarxa viària metropolitana es realitza també de manera majoritària en aquest vessant meridional de la ciutat. D’aquesta manera, mentre que en aquelles vies d’orientació predominantment horitzontal, d’est a oest, es produeix un lleuger alleujament de la intensitat d’ús de la xarxa, amb una disminució de l’1,8%, en aquelles vies verticals l’augment de trànsit ha estat del 2,1%. Caldrà estar atents, en properes edicions de l’anàlisi, a la possible incidència que l’entrada en funcionament de l’autovia orbital (juny de 2010) hagi pogut suposar en la descarrega d’intensitat d’aquests eixos viaris interns d’orientació vertical, atès que per a la ciutat es tracta d’una infraestructura viària que hauria de canalitzar el trànsit de pas que tradicionalment ha emprat aquestes vies interiors.

5. Parc de vehicles L’any 2010 el parc de vehicles de Terrassa el componen 130.990 vehicles, 253 vehicles més que els existents l’any 2009 (l’increment és, per tant, del 0,2%). Aquest creixement, malgrat trencar amb l’evolució negativa que s’experimentà en l’exercici anterior (amb una involució del 0,4% en relació al parc existent l’any 2008), queda lluny dels índexs d’evolució anuals que es venien experimentant en la darrera dècada (30.106 nous vehicles entre l’any 2000 i 2007 que suposaven una taxa de creixement anual propera al 4%), i que ja van deixar sentir símptomes evident d’esgotament l’any 2008 (amb una taxa d’increment anual que es situava en el 0,8%). D’aquesta manera es confirma la irrupció dels efectes de la crisi econòmica en el parc de vehicles de la ciutat, de la mà de la restricció del consum i amb efectes i impactes directes en el mercat de l’automòbil. Aquesta regressió frena una progressió que des de finals de la dècada dels vuitanta del segle passat havia estat pràcticament, amb un creixement acumulat, fins l’any 2008, de 64.299 vehicles, que havia significat pràcticament doblar el parc de vehicles existent l’any 1987 (un creixement del 96% en vint anys), i que contrastava amb l’increment demogràfic experimentat per la ciutat que, en el mateix període, es situava en el 31,2%.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 145 Parc de vehicles de Terrassa Tipologia. 1987-2010 Turismes

Camions

Autocars1

Motocicletes

Velomotors

Tractors

Remolcs1

Total

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

51.350 55.608 56.686 57.374 59.660 62.683 63.355 64.732 65.643 67.136 68.495 72.881 74.780 74.227 77.554 81.486 83.596 86.217 89.103 91.368 92.926 93.202 92.707 92.915

3.931 5.342 5.745 6.896 7.730 8.926 8.952 9.168 9.406 9.739 10.055 10.632 10.604 10.941 11.219 11.808 12.270 12.856 13.786 14.568 15.098 14.995 14.735 14.554

49 54 60 113 185 79 115 111 105 101 111 113 50 98 108 59 69 70 128 131 134 131 127 119

5.050 5.331 5.449 5.461 5.982 6.321 6.330 6.301 6.239 6.127 5.982 6.083 5.950 5.900 6.076 6.134 6.422 6.919 7.912 9.364 10.815 11.649 12.264 12.844

6.500 6.992 7.382 7.870 8.042 8.032 7.471 7.425 7.115 6.935 6.376 7.466 7.746 7.177 7.349 7.702 7.675 7.671 7.683 7.586 7.328 7.291 6.928 6.649

107 156 157 200 299 382 395 407 454 503 571 670 678 743 841 1.003 1.169 1.351 1.544 1.787 1.926 1.919 1.851 1.800

0 0 0 155 347 499 568 633 727 788 848 906 393 1.000 1.132 1.229 1.385 1.542 1.697 1.857 1.965 2.099 2.125 2.109

66.987 73.483 75.479 78.069 82.245 86.922 87.186 88.777 89.689 91.329 92.438 98.751 100.201 100.086 104.279 109.421 112.586 116.626 121.853 126.661 130.192 131.286 130.737 130.990

% ∆ 2009-2010 % ∆ 2000-2010 Vehicles / 1.000 hab.

0,22 25,18 434,39

-1,23 33,02 68,04

-6,30 21,43 0,56

4,73 117,69 60,05

-4,03 -7,36 31,09

-2,76 142,26 8,42

-0,75 110,90 9,86

0,19 30,88 612,40

Any

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat. 1. Inclou vehicles exempts de pagaments de l'impost de vehicles, que no s'havien comptabilitzat el 1999.

Evolució del nombre de vehicles matriculats a Terrassa 1987-2010 145.000 135.000 125.000 115.000 105.000 95.000 85.000 75.000 65.000 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Els turismes i especialment les motocicletes constitueixen les dues úniques tipologies de vehicles que veuen incrementar els seus efectius en el conjunt del parc mòbil de la ciutat. En concret, són aquestes segones, que creixen en 580 nous vehicles (un 4,7% en relació als existents l’any 2009), les que permeten fer apreciable aquesta lleugera evolució positiva global, al costat d’una progressió pel que fa als turismes força més modesta (208 nous vehicles i un 0,2% d’increment en relació als efectius de l’any anterior). Tinguem en compte, en aquest sentit, que la resta de tipologies de vehicles seguiran una evolució negativa del 2,1% (535 vehicles menys) en el seu conjunt. L’evolució diferencial de les diferents tipologies de vehicles suposa que les motocicletes ja representin un 9,8% del parc total de vehicles terrassencs, consolidant així una progressió continuada al llarg de la darrera dècada (constituïen un 5,9% del parc l’any 1999). Per contra, el lleu creixement experimentat en els turismes, molt lluny dels increments d’anys anteriors (des de l’inici del segle XXI l’increment mitjà anual en el parc de turismes havia estat

146 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

superior als 2.600 vehicles), confirma la tendència a la baixa de la participació dels turismes en el conjunt del parc mòbil de la ciutat que, per aquest any 2010, representen el 70,9% del total del parc (cada vegada més lluny del 76,7% que havien suposat l’any 1987). La resta de tipologies de vehicles segueixen l’evolució negativa iniciada ja l’any anterior. D’especial significació és el cas dels camions, atès que amb 14.554 vehicles esdevenen la segona tipologia en presència de vehicles en el parc mòbil terrassenc, representant un 11,1%, en una posició cada vegada més amenaçada per la progressió constant que segueixen les motocicletes. Amb aquesta evolució, l’índex de motorització a la ciutat es situa en els 612,4 vehicles per cada 1.000 habitants, inferior a l’existent l’any anterior (613,4 vehicles per 1.000 habitants), i lleugerament per dessota de l’índex de motorització català i de la comarca, fet sens dubte associat al caràcter compacte de la ciutat i a la bona oferta de transport públic col·lectiu de que compta la ciutat, tant en la seva accessibilitat interna però sobretot en la seva accessibilitat territorial, que disminueix ostensiblement la captivitat dels ciutadans en relació al vehicle privat. Pel que fa a l’antiguitat d’aquest parc mòbil, el 70,2% dels vehicles tenen una edat igual o inferior als 10 anys, fet que denota com la renovació iniciada en anys anteriors, a remolc d’una dinàmica econòmica marcadament expansiva i afavoridora del consum, ha experimentat un retrocés d’acord amb la conjuntura econòmica actual. L’impacte de la davallada de les noves matriculacions és evident si tenim en compte que al 2007 un 76,3% del parc mòbil tenia 10 o menys anys d’antiguitat (és l’any en el qual el parc de vehicles de la ciutat mostra una taxa de renovació més elevada), l’any 2008 serien ja el 74,9% i el 73,3% el passat any 2009. De la mateixa manera, lluny queden el 49,7% de vehicles del parc mòbil amb 5 o menys anys d’antiguitat que hi havia entre els anys 2001 i 2004. L’any 2010, els vehicles en aquesta franja d’edat suposaven un 34,6% del conjunt parc mòbil, amb un 3,7% dels vehicles amb només un any d’antiguitat, a molta distància del 8,7% que aquests vehicles més nous havien suposat l’any 2005 en relació a la globalitat del parc. Tinguem en compte que aquest alentiment en la renovació del parc de vehicles de la ciutat incideix de manera negativa no només en la qualitat i seguretat dels desplaçaments quotidians dels terrassencs i terrassenques, sinó que va en detriment de la necessària disminució de l’impacte ambiental i energètic associat a aquests. En aquest sentit, i per afegir a aquesta aturada en la renovació del parc de vehicles de la ciutat, cal tenir present que ha crescut el percentatge de vehicles de més de 20 anys, assolint amb un 6,3% el valor més elevat en la darrera dècada.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 147 Parc de vehicles Antiguitat1. 2010 Anys d'antiguitat < 1 any 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 > 20 anys Total

Motocicletes

Turismes

Autobusos

Camions

Tractors

Remolcs

Ciclomotors

Total

765 760 1.032 1.373 1.324 1.015 610 344 747 286 283 295 201 136 122 102 101 154 303 336 281 2.274

3.681 3.918 4.406 6.714 7.146 7.453 7.397 6.452 5.681 6.412 5.952 5.801 4.580 3.442 2.145 1.641 1.695 1.138 1.265 894 757 4.345

3 9 3 8 8 8 1 11 10 11 7 3 3 5 4 1 0 0 2 0 10 12

320 292 543 1.182 1.383 1.403 1.100 952 840 898 793 700 609 478 355 284 243 223 301 296 236 1.123

19 18 32 54 59 147 143 98 86 317 474 204 20 20 13 12 7 4 15 6 9 43

0 2 1 2 1 139 107 92 75 76 855 42 6 3 612 4 6 0 2 2 0 82

0 1 0 0 0 147 9 17 1.018 3.262 1.185 153 102 75 65 49 45 47 64 63 61 286

4.788 5.000 6.017 9.333 9.921 10.312 9.367 7.966 8.457 11.262 9.549 7.198 5.521 4.159 3.316 2.093 2.097 1.566 1.952 1.597 1.354 8.165

12.844

92.915

119

14.554

1.800

2.109

6.649

130.990

Font: Ajuntament de Terrassa. Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat. 1. Data de matriculació.

6. Cens de conductors A Terrassa existien un total de 118.190 autoritzacions per a la conducció de vehicles. Un volum que suposava un increment del 0,4% en relació a l’any anterior, però alhora un clar alentiment en l’accés de la població al vehicle privat atenent les taxes de creixement existents en exercicis anteriors (d’un 1,4% en l’exercici anterior, o fins a un 2,9% d’increment l’any 2005). Un fet que sens dubte té la seva raó de ser, com molts altres dels explicats en aquest capítol de l’Informe, en la conjuntura econòmica especialment negativa i adversa en la qual ens trobem plenament immersos i que es deixa sentir en força, entre d’altres camps, en el consum d’allò que no podríem considerar ni productes ni serveis de primera necessitat. Del total de permisos de conduir expedits, un 56,8% són en mans d’homes, continuant així la tendència a l’equiparació entre homes i dones en l’accés al vehicle privat (l’any 2004 el 58,4% dels permisos de conduir expedits i vigents estava en mans d’homes). És més, tot reforçant aquesta tendència, caldria tenir present que dels 468 nous permisos vigents en aquest exercici el 93,2% corresponen a dones i només el 6,8% a homes.

148 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Cens de conductors Permisos de conduir vigents. Sexe. 2004-06 i 2008-10 2004

2005

2006

2008

2009

2010

Homes

61424

62816

63.746

66.403

67.093

67.125

Dones

43699

45336

46.746

49.668

50.629

51.065

105.123

108.152

110.492

116.071

117.722

118.190

Total

Font: Ministerio del Interior, Dirección General de Tráfico, Observatorio Nacional de Seguridad Vial.

Dones 43,2%

Cens de conductors Sexe. 2010

Homes 56,8%

7. Mobilitat quotidiana de la població33 7.1. La mobilitat total dels residents a Terrassa Els residents34 a la ciutat de Terrassa realitzen en el conjunt de la setmana poc més de 4,2 milions de desplaçaments, la qual cosa suposa uns 22 desplaçaments per persona al llarg de la setmana. Un 78,8% d’aquests desplaçaments tenen lloc de dilluns a divendres (662.396 desplaçaments efectuats en un dia feiner), mentre que els restants són efectuats en dissabte i dia festiu (446.119 desplaçaments diaris). Es produeix, doncs, una significativa davallada de la mobilitat, del 32,7% (216.277 desplaçaments diaris menys), en cap de setmana en relació a l’experimentada en dia feiner. D’aquesta manera, en dia feiner es realitzen per capita una mitjana de 3,5 desplaçaments, mentre que en dissabte i dia festiu la mobilitat decau substancialment fins als 2,3 desplaçaments diaris per persona.

Les dades emprades per a la redacció del present capítol provenen de l’estudi La mobilitat dels residents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 elaborat al llarg del passat 2010 per l’OESST en el marc del conveni signat, el 24 de setembre de 2009, amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a l’explotació de l’EMQ 2006 per determinar la mobilitat al municipi de Terrassa i a la comarca del Vallès Occidental. La versió íntegra de l’estudi es pot consultar a l’apartat “Terrassa en xifres” de la Web municipal (http://www.terrassa.cat/xifres). 34 L’univers de l’enquesta, per al cas de Terrassa, el constitueixen els residents a la ciutat de 4 i més anys d’edat. Més detalls sobre la fitxa tècnica de l’EMQ 2006 es poden consultar a la versió íntegra de l’estudi.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 149 Mobilitat quotidiana. Dades generals Residents a Terrassa, 2006

Desplaçaments Desplaçaments/capita Residents amb mobilitat (en %) Desplaçaments/capita (població mòbil) Residents sense mobilitat (en %)

Dia feiner

Dissabte o dia festiu

Setmana

662.396

446.119

4.204.221

3,49

2,35

22,12

92,7%

77,9%

88,5%

3,76

3,01

25,01

7,3%

22,1%

11,5%

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .

Cal tenir en compte, però, que no la totalitat dels residents participen d’aquesta mobilitat global, ja que en el conjunt de la setmana hi ha un 11,6% de la població sense mobilitat. Un col·lectiu que és sensiblement major en dissabte i dia festiu, mentre que en dia feiner el percentatge de població mòbil assoleix el 92,7% del conjunt dels residents majors de 4 anys.

7.2. L’àmbit territorial dels desplaçaments D’aquests 4,2 milions de desplaçaments realitzats al llarg de la setmana per part dels residents a la ciutat, un 77,2% (3 de cada 4) són desplaçaments intramunicipals (amb origen i destinació a la mateixa ciutat de Terrassa). De la resta de desplaçaments efectuats, el 20,8% són desplaçaments de connexió intermunicipal (amb origen o destinació a Terrassa), mentre que el 2% restant són desplaçaments entre o dins àmbits municipals diferents al de residència (desplaçaments externs). Aquesta distribució setmanal de l’àmbit territorial de desplaçament amaga un major protagonisme de la mobilitat intramunicipal en dia feiner (assoleix el 79,3% dels desplaçaments dels residents), mentre que en dissabte i dia festiu es produeix una clara tendència a l’obertura (els desplaçaments de connexió arriben a significar un 27,6% del total dels desplaçaments realitzats). Cal tenir en compte que dels pràcticament 3,7 milions de desplaçaments que setmanalment tenen com a origen la ciutat, un 88,2% són amb destinació a la pròpia ciutat, una proporció que en dia feiner arriba al 89,3% i que en dissabte i festiu disminueix fins al 83,6%. Aquesta elevada significació de desplaçaments intramunicipals en relació als desplaçaments generats totals, posa de manifest l’extraordinària capacitat que la ciutat manté, malgrat les dinàmiques de metropolitanització experimentades per al conjunt del territori en les darreres dècades, de donar resposta a les necessitats d’índole diversa que té la seva població, fet que sens dubte està estretament relacionat amb les característiques urbanes que la pròpia ciutat ha anat forjant, i ha sabut mantenir, al llarg de segles d’història.

150 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Distribució territorial dels desplaçaments Residents a Terrassa, 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

La posada en relació d’aquesta distribució territorial de la mobilitat dels residents amb la que té lloc en d’altres realitats urbanes metropolitanes, permet constatar que avui la ciutat de Terrassa continua essent un dels nodes vertebradors fonamentals de la segona corona metropolitana. Aquest fet, que sens dubte ve motivat per la persistència d’aquesta estructura urbana compacta i funcionalment diversa, proporciona un escenari altament propens al desenvolupament de polítiques encaminades a incidir en la sostenibilitat, econòmica, ambiental i social del model de mobilitat municipal.

7.3. Els motius inductors a la mobilitat Un 61,6% dels desplaçaments setmanals responen a motivacions de caràcter personal, mentre que el 38,4% restant són desplaçaments lligats a la realització d’activitats professionals i/o formatives (mobilitat ocupacional). És remarcable el fet que, independentment que s’englobin a motivacions ocupacionals o personals, el 45% d’aquests desplaçaments totals siguin de tornada al propi domicili de residència, una proporció que manté una gran estabilitat al llarg dels diferents dies de la setmana i que denota que l’esquema

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 151

bàsic de mobilitat dels residents està dominat per una notable pendularitat (encadenament dels desplaçaments d’anada i tornada). % Mobilitat intramunicipal en relació a la mobilitat total1 Residents a diverses ciutats de la 2a corona metropolitana, 2006 85% Mataró

80% Desplaçaments intramunicipals (en %)

Terrassa Vilanova i la Geltrú 75% Sabadell Vilafranca del Penedès Granollers

70%

Sant Boi de Llobregat

Mollet del Vallès

65%

Rubí

Cerdanyola del Vallès 60%

Viladecans Sant Feliu de Llobregat

55%

Castelldefels Sant Cugat del Vallès

50% 0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

Població de 4 i més anys (any 2006)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006. 1. Mobilitat amb origen al propi municipi de residència: desplaçaments intramunicipals (origen i destí al propi municipi) i desplaçaments de connexió amb origen al municipi de residència i destinació a un altre municipi.

Les motivacions inductores al desplaçament dels residents varien substancialment segons la tipologia de dia de la setmana considerat i l’àmbit territorial del desplaçament: així, mentre que en dia feiner la mobilitat ocupacional i la mobilitat personal tendeixen a equilibrar-se (amb un 46,4% i un 53,6% dels desplaçaments respectivament), en dia festiu el predomini dels desplaçaments de caràcter personal és aclaparador (suposen un 91,4% del total de desplaçaments realitzats); i pel que fa a l’àmbit del desplaçament, mentre que en els desplaçaments intramunicipals predominen els desplaçaments de caràcter personal per damunt dels ocupacionals (un 65,9% enfront del 34,1% restant), en els desplaçaments intermunicipals la mobilitat ocupacional és la majoritària (un 53,5% d’aquests desplaçaments setmanals responen a motivacions associades a l’activitat professional i formativa dels residents). La combinació d’ambdues variables motiva que, en dia feiner i per aquells desplaçaments d’abast intermunicipal, la mobilitat ocupacional suposi un 70,2% del total de desplaçaments efectuats pels residents. Es posa de manifest, d’aquesta manera, que la satisfacció de les necessitats de mobilitat, en altres paraules, la realització de pràcticament qualsevol activitat desenvolupada per la població de manera quotidiana, tendirà a resoldre’s, de manera general i amb l’excepció d’aquelles activitats lligades a l’oci i al lleure, sota paràmetres de proximitat, o el que és el mateix, el més a prop possible de

152 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

la residència. Aquells desplaçaments associats a l’activitat laboral o formativa constitueixen una lleugera desviació en relació a aquesta pauta territorial de satisfacció de necessitats, atès que esdevenen motivacions inductores al desplaçament en les quals es redueix de manera dràstica el ventall d’opcions per a la seva satisfacció per part dels residents. Mobilitat quotidiana. Motivació del desplaçament Residents a Terrassa, 2006

Despl.

Feiner %

Desplaçaments ocupacionals Tornada a casa Total ocupacional

170.588 137.044 307.632

25,8% 20,7% 46,4%

20.505 17.995 38.500

Desplaçaments personals Tornada a casa Total personal

196.704 158.060 354.764

29,7% 23,9% 53,6%

Total desplaçaments

662.396

100%

Motivació del desplaçament

Dissabte o dia festiu Despl. %

Despl.

Setmana %

4,6% 4,0% 8,6%

893.948 721.212 1.615.160

21,3% 17,2% 38,4%

217.868 189.751 407.619

48,8% 42,5% 91,4%

1.419.258 1.169.802 2.589.060

33,8% 27,8% 61,6%

446.119

100%

4.204.221

100%

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .

7.4. El mode de desplaçament El repartiment modal del conjunt de desplaçaments realitzats al llarg de la setmana pels residents a la ciutat apareix dominat, pràcticament a parts iguals, pels desplaçaments satisfets en modes no motoritzats (el 43,8% del total dels desplaçaments) i aquells efectuats en modes motoritzats privats (són els majoritaris, amb un 47,8% dels desplaçaments). Els mitjans de transport públic, per la seva banda, desenvolupen un pes marginal en el moment d’explicar la mobilitat dels terrassencs i les terrassenques (amb una quota, en el repartiment modal setmanal, del 8,4%). Aquest equilibri entre modes hegemònics apareix protagonitzat, en el conjunt setmanal, pels desplaçaments efectuats en cotxe (un 43,8% del total) i aquells realitzats caminant (el 43,4%), destacant l’ús marcadament individualitzat que es fa del vehicle privat (un 76,5% dels desplaçaments realitzats en cotxe al llarg de la setmana), que presenta una ocupació mitjana realment baixa en cada desplaçament efectuat (1,3 ocupants per cada vehicle). Entre els modes motoritzats públics destaca, per damunt de tot, l’autobús urbà, molt per damunt del nivell d’ús que experimenten aquells mitjans ferroviaris que doten de connexió metropolitana la ciutat de Terrassa, entre els quals els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi tenen un protagonisme destacat. Aquest comportament general, tal com passava amb les motivacions inductores al desplaçament, apareix substancialment condicionat pel dia de la setmana considerat i l’àmbit territorial del desplaçament.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 153

D’aquesta manera, mentre que en dia feiner l’equilibri global que es constatava entre els modes motoritzats privats i els no motoritzats tendeix a anivellar-se encara més (un 45,4% i un 45,3% dels desplaçaments realitzats respectivament), en dissabte i dia festiu els modes motoritzats privats s’imposen clarament com els modes de desplaçament hegemònics (un 56,4% dels desplaçaments). Pel que fa a l’àmbit territorial del desplaçament, mentre que en els desplaçaments intramunicipals, per les seves pròpies característiques, els modes no motoritzats s’imposen (un 55,6% dels desplaçaments realitzats al llarg de la setmana, el 56,4% en dia feiner i el 52,3% en dissabte i dia festiu), en els desplaçaments d’abast intermunicipal els modes motoritzats privats es manifesten com a hegemònics (un 82,3% del total de desplaçaments efectuats de dilluns a diumenge), malgrat que també hi destaca la rellevància que adquireixen els modes motoritzats públics (amb una quota global setmanal del 16,5%, i un 20,8% dels desplaçaments intermunicipals efectuats en dia feiner), que assoleixen, d’aquesta manera, la seva màxima funcionalitat en els desplaçaments entre municipis efectuats de dilluns a divendres, reservant un protagonisme destacat als mitjans ferroviaris. Mobilitat quotidiana. Mode principal de desplaçament Residents a Terrassa, 2006 Feiner Mode principal desplaçament Cotxe (conductor)

Dissabte o dia festiu

Setmana

Despl.

220.899

33,35%

151.286

33,91%

1.407.067

33,47%

Cotxe (acompanyant)

53.508

8,08%

82.542

18,50%

432.622

10,29%

Moto (conductor)

16.487

2,49%

17.955

4,02%

118.347

2,81%

300.694

45,39%

251.783

56,44%

2.007.035

47,74%

Autobús urbà

31.794

4,80%

12.638

2,83%

184.248

4,38%

FGC

13.841

2,09%

3.482

0,78%

76.167

1,81%

7.863

1,19%

2.234

0,50%

43.783

1,04%

61.525

9,29%

23.498

5,27%

354.621

8,43%

Total motoritzat privat

Rodalies Renfe Total motoritzat públic Peu >5 minuts

187.770

28,35%

101.597

22,77%

1.142.044

27,16%

Peu <= 5 minuts

110.114

16,62%

69.240

15,52%

689.052

16,39%

Total no motoritzat

299.990

45,29%

170.837

38,29%

1.841.626

43,80%

Total desplaçaments

662.396

100%

446.119

100%

4.204.219

100%

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .

Associats a aquests canvis del repartiment modal vinculats al dia de la setmana del desplaçament i a l’àmbit del mateix, el comportament modal també presenta una notable elasticitat vinculada a la motivació inductora al desplaçament: mentre que en els desplaçaments que responen a motivacions personals, que de manera genèrica tendeixen a resoldre’s sota patrons de proximitat, hi dominen de manera marcada els modes no motoritzats (un 73% dels desplaçaments realitzats en modes no motoritzats responen a motivacions personals), en els desplaçaments ocupacionals l’hegemonia modal recau en els

154 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

modes motoritzats privats (serveixen a un 58% del total de desplaçaments en resposta a motius professionals i formatius). Cal tenir present que del total de desplaçaments realitzats al llarg de la setmana, el 95,5% són desplaçaments unimodals, és a dir, desplaçaments realitzats amb un únic mitjà de transport i constituïts per una única etapa de desplaçament, essent aquesta una característica que manté una acusada estabilitat al llarg dels diferents dies de la setmana. Una unimodalitat que s’incrementa en els desplaçaments urbans a la ciutat, mentre que l’ús combinat de mitjans i la complexitat del desplaçament s’accentua lleugerament en els desplaçaments intermunicipals (un 13,7% dels desplaçaments setmanals entre municipis són multimodals). Aquestes dades, posades en relació amb les dades de repartiment modal de residents en d’altres realitats urbanes metropolitanes, permeten constatar el protagonisme que els modes motoritzats privats exerceixen en les pautes de mobilitat dels terrassencs i terrassenques. Sobretot si prenem en consideració els patrons modals dels residents en d’altres àmbits urbans amb unes característiques funcionals i morfològiques similars a les de Terrassa, com ara Sabadell, Granollers, Mataró o Vilanova i la Geltrú, ciutats totes elles que exerceixen la capitalitat comarcal i que tenen un paper de vertebració i articulació destacat en el context de la segona corona metropolitana. Repartiment modal de la mobilitat quotidiana (dia feiner)1 Residents a diverses ciutats de la 2a corona metropolitana, 2006

Vilanova i la Geltrú

Vilafranca del Penedès

Viladecans

Castelldefels 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 -1,0 -1,5 -2,0 -2,5

Cerdanyola del Vallès

Granollers

Mataró

Terrassa

Mollet del Vallès

Sant Feliu de Llobregat

Rubí

Sant Cugat del Vallès

Sabadell Sant Boi de Llobregat

No motoritzat

Motoritzat públic

Motoritzat privat

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006. 1. Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner. Mitjana = 0 (en negreta); Desviació = 1.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 155

Sens dubte, algunes de les actuacions en marxa en el camp de les infraestructures de mobilitat a la ciutat, pensem especialment en la prolongació dels FGC que ha de permetre la constitució d’una veritable xarxa de metro per a la ciutat com a actuació de referència al voltant de la qual desenvolupar i impulsar moltes d’altres actuacions significatives per a la gestió de la mobilitat local, hauran de permetre capgirar aquesta situació de predomini d’uns mitjans de transport que, si bé mantenen una notable eficiència i eficàcia per al desplaçament de la població en entorns urbans com els analitzats, suposen un notable perjudici a la qualitat urbana dels espais que els suporten i a la qualitat de vida de la població que els habita.

7.5. El temps de la mobilitat En el conjunt de la setmana cada resident inverteix de mitjana 19,9 minuts en cada un dels desplaçaments que realitza, una xifra que atenent al conjunt de desplaçaments realitzats per cada un dels residents suposa 8,3 hores setmanals dedicades a la mobilitat: és a dir, cada terrassenc o terrassenca acaba destinant al desplaçament al voltant d’un 7,5% del seu temps total disponible. Aquesta xifra mitjana però, lògicament, estarà sotmesa a una gran variabilitat en funció de l’àmbit territorial del desplaçament i del mitjà de transport amb el qual aquest es satisfà, així com també del dia de la setmana considerat, bàsicament atenent a les motivacions dominants inductores al desplaçament. Així, hi ha una variació de 4,3 minuts (del 22,6%) entre el temps mitjà de desplaçament en dia feiner (19 minuts), i en dissabte i dia festiu (23,3 minuts de mitjana per cada desplaçament realitzat). Una diferència lògica si tenim en compte que la mobilitat de la població adquireix en dia festiu un caràcter força més obert (major pes dels desplaçaments intermunicipals, que suposen haver de recórrer distàncies més llargues, i major dispersió d’aquests damunt del territori). Mobilitat quotidiana. Temps mitjà de desplaçament (en minuts) Residents a Terrassa, 2006 Feiner

Dissabte i Festiu

Setmana

Temps mitjà desplaçament

19,0

23,3

19,9

Intramunicipals Intermunicipals

14,3 38,0

15,0 43,1

14,4 39,5

No motoritzat Motoritzat públic Motoritzat privat

14,0 39,6 19,7

16,5 31,2 27,2

14,5 38,5 21,6

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 .

D’aquesta manera, en dia feiner el temps mitjà dedicat a la mobilitat per part de cada un dels residents a la ciutat es situa en els 71,3 minuts, pràcticament una

156 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

hora i quart diària destinada a l’accés als serveis i activitats pròpies de la vida urbana i al retorn al domicili de residència un cop satisfetes aquestes necessitats. Mentre que en dissabte i festiu, malgrat que hi ha una davallada del 33% en el nombre total de desplaçaments realitzats, el temps mitjà dedicat al desplaçament es manté molt proper al temps invertit en dia feiner, amb 70,1 minuts. Però independentment del dia de la setmana, les diferències més substancials aniran associades i vinculades a l’àmbit de desplaçament i al mitjà de desplaçament amb el qual aquests es duen a terme: així, si setmanalment per cada desplaçament intramunicipal s’inverteixen 14,4 minuts, en els desplaçaments intermunicipals aquesta dedicació temporal mitjana s’incrementa fins als 39,5 minuts; i mentre que en aquells desplaçaments realitzats en modes no motoritzats s’acaba invertint en cada un 14,5 minuts de mitjana, en els desplaçaments satisfets en modes motoritzats el temps mitjà per desplaçament es situa en els 21,6 minuts en els desplaçaments realitzats en modes privats, i els 38,5 minuts en els satisfets en sistemes de transport públic. La combinació d’ambdues variables comporta diferències substancials en el temps dedicat a la mobilitat: mentre que en els desplaçaments intramunicipals satisfets en vehicle privat o caminant cada terrassenc o terrassenca hi inverteix de mitjana 12,5 i 14,5 minuts respectivament, en aquells desplaçaments d’abast intermunicipal el temps mitjà de desplaçament oscil·la entre els 36,6 minuts per desplaçament realitzat en vehicle privat, i els 54 minuts invertits en els desplaçaments efectuat en mitjans de transport públic. Lògicament, en incrementar les distàncies de desplaçament les diferències en el temps invertit en cada mitjà de transport també són susceptibles d’incrementar-se atenent a la funcionalitat d’aquests. La distribució d’aquests desplaçaments al llarg de l’arc temporal diari fa aflorar dos patrons clarament diferenciats segons si parlem de dies feiners o dissabtes i dies festius. Unes diferències en bona mesura fruit del descens que en aquests dies de cap de setmana tenen els desplaçaments associats a activitats laborals i formatives, i de les pautes pròpies i característiques d’aquesta mobilitat ocupacional: mentre que la mobilitat ocupacional pateix uns episodis de concentració més acusats al llarg del dia, la mobilitat personal presenta una distribució molt més regular, més equilibrada i molt més difusa en l’arc temporal diari. En dia feiner, dues franges horàries concentren conjuntament el 18% dels desplaçaments que tenen lloc al llarg del dia, una primera de 8 a 9 del matí, associada lògicament als desplaçaments d’accés al centre de treball i a l’activitat educativa, i una segona de 5 a 6 de la tarda, lligada, en aquest cas, a la tornada a casa després de l’activitat ocupacional, però també amb el màxim nombre de desplaçament d’accés a activitats de caràcter personal. A aquests dos períodes horaris de màxima concentració de desplaçaments, els segueix una franja horària de dues hores, entre la 1 i les 3 del migdia, en la qual tenen lloc pràcticament el 16% dels desplaçaments, amb un protagonisme

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 157

marcat dels desplaçaments ocupacionals (de tornada a casa al llarg dels 60 primers minuts, i d’accés al lloc de treball i estudi en els 60 següents). Repartiment en l’arc temporal diari de la mobilitat (dia feiner)1 Residents a Terrassa, 2006 59,6

59,6 54,1 51,5

50,9 25%

47,3

50 45 40

36,4 33,6

36,2

38,4

31,2 30,0

20%

35,7 30,9

15%

21,8

10% 14,0

13,4

6,0

5 2,4

0,6

9h 1 10 0h a 11 11h a 12 12h a 13 13h a 14 14h a 15 15h a 16 16h a 17 17h a 18 18h a 19 19h a 20 20h a 21 21h a 22 22h a 23 23h a 24 h

7h 8h a 7

a 6

a 4

3h 4h a

a 2

1h 2h

0,4

% de desplaçaments

Temps de desplaçament (en minuts)

30%

Mobilitat ocupacional

Mobilitat personal

Tornada a casa des de motiu ocupacional

Tornada a casa des de motiu personal

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006. 1. Les dades, en nombres absoluts, corresponen a milers de desplaçaments realitzats en dia feiner.

Aquests tres franges horàries de màxima concentració de desplaçaments, amb els potencials episodis de saturació de la xarxa viària local que poden portar associats, constitueixen el punt de partida de les dues grans etapes de realització de desplaçaments al llarg del dia: entre les 7 del matí i les 3 de la tarda es produeixen el 50% dels desplaçaments realitzats en dia feiner, amb un clar predomini de la mobilitat ocupacional; mentre que de les 3 de la tarda a les 9 del vespre tenen lloc el 40% dels desplaçaments diaris, en aquest cas amb un paper preponderant de la mobilitat de caràcter personal. Atenent a aquestes pautes apuntades de distribució temporal clarament diferenciades segons la motivació del desplaçament, la mobilitat en dissabte i dia festiu, dies en els quals la mobilitat ocupacional disminueix dràsticament, presentarà unes característiques clarament divergents en relació a la que té lloc en dia feiner: hi desapareixen els episodis acusats de concentració de desplaçaments lligats a l’accés al lloc de treball/estudi i a la tornada a casa des d’aquests, i es manifesta una mobilitat molt més difusa en l’arc temporal diari, que es dóna d’una manera molt més dilatada en el temps, a la vegada que té lloc d’una manera retardada, entre 1 i 2 hores, en relació a la que té lloc en dia feiner, tot seguint una seqüència molt més anàrquica i menys gradual.

158 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

7.6. La destinació dels desplaçaments intermunicipals Dels 4,2 milions de desplaçaments setmanals que realitzen els residents a la ciutat, hi ha un 20,8% de desplaçaments (872.656 desplaçaments) de connexió, desplaçaments intermunicipals entre la ciutat de Terrassa i un altre municipi, ja sigui amb Terrassa com a punt de partida o bé com a municipi de destinació. Atès que es tracta de desplaçaments duts a terme per residents, i vist el caràcter pendular de la mobilitat de la població, és obvi pensar en el caràcter simètric d’aquesta mobilitat connectiva atenent a la perspectiva territorial d’anàlisi: un 47,1% dels desplaçaments de connexió són de tornada al domicili, i cada un dels vectors principals d’aquests desplaçaments de connexió (el d’origen a Terrassa i el de destinació a la pròpia ciutat) representen una magnitud similar de desplaçaments (el 10,3% i el 10,4% del total de desplaçaments setmanals). En relació als grans àmbits territorials de destinació d’aquests desplaçaments, per damunt de tot, destaca el gran pes que hi exerceix l’àmbit territorial Metropolità, constituït per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que esdevé l’àmbit de destinació setmanal d’un 87,9% d’aquests desplaçaments, a molta distància de la resta d’àmbits territorials: l’àmbit territorial de les Comarques Centrals (àmbit de destinació d’un 5,4% dels desplaçaments setmanals emesos), o l’àmbit del Camp de Tarragona (ho és del 3,1%). Ens trobem, doncs, amb una mobilitat emesa altament focalitzada cap a l’àmbit territorial en el qual s’inscriu la pròpia ciutat de Terrassa, però que en dissabte i festiu experimenta una notable tendència a l’obertura territorial. Una obertura que no només té a veure amb un major pes de la mobilitat intermunicipal (els desplaçaments de connexió passen de representar el 18,9% del total de desplaçaments realitzats en dia feiner a suposar el 27,6% dels desplaçaments realitzats en dissabte i festiu), sinó que també es tradueix en un canvi substancial del patró territorial de desplaçament, amb una notable major dispersió dels desplaçaments damunt del territori, associada, sens dubte, a les motivacions inductores al desplaçament preeminents en aquests dies de naturalesa festiva de la setmana, que contrasten amb les motivacions eminentment formatives i professionals que predominen en dia feiner i que dibuixen uns patrons territorials caracteritzats per una major polarització i concentració dels fluxos.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 159 1

Mobilitat quotidiana. Principals destinacions Residents a Terrassa, 2006

Comarca / municipi

Despl.

Feiner %

Despl.

Setmana %

Vallès Occidental Sabadell Matadepera Sant Cugat del Vallès Viladecavalls Cerdanyola del Vallès Rubí Sant Quirze del Vallès Vacarisses

37.917 9.708 3.736 3.899 4.820 3.878 3.307 1.786 1.562

60,5% 15,5% 6,0% 6,2% 7,7% 6,2% 5,3% 2,8% 2,5%

27.919 8.913 4.036 2.517

46,0% 14,7% 6,7% 4,2% 2,5% 1,8% 3,5% 2,3%

245.424 66.366 26.752 24.530 24.101 22.481 18.767 13.144 10.655

56,5% 15,3% 6,2% 5,6% 5,5% 5,2% 4,3% 3,0% 2,5%

1.545 1.117 2.107 1.422

Barcelonès Barcelona

12.581 12.163

20,1% 19,4%

9.719 6.431

16,0% 10,6%

82.340 73.677

18,9% 17,0%

Baix Llobregat

2.652

4,2%

5.195

8,6%

23.648

5,4%

Vallès Oriental

2.002

3,2%

1.760

2,9%

13.529

3,1%

Bages

1.624

2,6%

728

1,2%

9.577

2,2%

Altres comarques

5.892

9,4%

15.330

25,3%

60.122

13,8%

62.668

100%

60.650

100%

434.638

100%

Desplaçaments emesos

Dissabte o dia festiu Despl. %

Font: Elaboració pròpia, a partir de l'Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 . 1. Desplaçaments amb origen a Terrassa i destinació a un altre municipi.

Dins d’aquest àmbit metropolità de destinació marcadament preponderant, dues comarques emergeixen com a principals àmbits d’atracció de la mobilitat intermunicipal generada a la ciutat: la comarca de la qual Terrassa n’exerceix la capitalitat, el Vallès Occidental, que és l’àmbit de destinació comarcal de més de la meitat dels desplaçaments setmanals emesos cap a un altre municipi (el 56,6% d’aquests desplaçaments); i la comarca del Barcelonès, en la qual hi ha el municipi que articula i dóna sentit a aquesta ciutat real metropolitana, que és l’àmbit de destinació d’un 18,9% de la mobilitat setmanal emesa cap enfora del terme municipal. Dues comarques que, de manera conjunta, permeten explicar territorialment 3 de cada 4 desplaçaments dels residents a Terrassa generats cap a l’exterior. A molta distància d’aquests dos àmbits comarcals hi trobem les comarques veïnes del Baix Llobregat (un 5,4% dels desplaçaments setmanals emesos) i del Vallès Oriental (un 3,1%), i per darrere d’aquestes, la comarca també veïna, però integrada a l’àmbit territorial de les Comarques Centrals, del Bages (amb un 2,2% dels desplaçaments setmanals atrets). Es dibuixa, doncs, un patró territorial de la mobilitat intermunicipal dels residents dominat per la proximitat, en primer terme, i la radialitat que dibuixen la majoria de les infraestructures de comunicacions, viàries i ferroviàries, des de la perifèria metropolitana convergint vers al centre articulador d’aquesta ciutat real, com a segon element característic.

160 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Lògicament, la tendència a l’obertura i a la dispersió de la mobilitat que té lloc en dissabte i dia festiu altera significativament aquest patró territorial, ja que mentre que els 6 principals àmbit comarcals de destinació aglutinen un 90,6% del total de desplaçaments emesos des de Terrassa cap a d’altres municipis en dia feiner, en dissabte i dia festiu el pes de la resta de destinacions comarcals passa del 9,4% al 25,3%. És a dir, els principals àmbits de destinació intermunicipals en dia feiner, lligats a una mobilitat predominantment de caràcter ocupacional (un 70,2% dels desplaçaments intermunicipals que tenen lloc en dia feiner responen a motivacions professionals o formatives), veuen disminuir de manera substancial el seu poder aglutinador en dissabte i dia festiu, dies de la setmana associats a una mobilitat predominantment personal (suposen un 88% dels desplaçaments intermunicipals), lligada fonamentalment a l’oci, que permet fer aflorar altres destinacions escassament rellevants des del punt de vista de la mobilitat ocupacional. L’anàlisi municipal d’aquestes destinacions posa de manifest la marcada polarització d’aquests fluxos de mobilitat emesa cap a l’exterior de la ciutat cap a dos nodes fonamentals, les ciutats de Barcelona i Sabadell (són la destinació d’1 de cada 3 d’aquests desplaçaments), als quals segueixen com a àmbits municipals de destinació aquells municipis integrants del sistema urbà de Terrassa o aquells municipis amb un major pes articulador en la pròpia comarca del Vallès Occidental: municipis com Matadepera, Sant Cugat del Vallès, Viladecavalls, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Vacarisses o Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta de destinacions que expliquen, en bona mesura, la seva capacitat atractiva per la localització de pols especialitzats i importants d’activitat econòmica i formativa (els polígons d’activitat econòmica, com els localitzats a l’eix de la B-30, o la localització de serveis educatius, com el campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona), i que perden, per tant, bona part del seu paper articulador de la mobilitat terrassenca en els dies festius. Només algunes d’aquestes destinacions municipals escapen d’aquesta tendència oscil·lant, en funció del dia de la setmana i les motivacions predominants en el desplaçament, pel manteniment d’una atractivitat vinculada fonamentalment al lleure i a una activitat comercial que es manté especialment inelàstica al llarg de la setmana, com són els casos de Sant Quirze del Vallès o Matadepera. Aquesta mobilitat intermunicipal tendeix a resoldre’s de manera majoritària mitjançant l’ús de mitjans de transport motoritzats privats: bàsicament el cotxe i a través d’un ús individualitzat del mateix. Un 81,6% dels desplaçaments setmanals emesos des de Terrassa cap a d’altres municipis es satisfan mitjançant modes motoritzats privats, una quota modal que en dissabte i dia festiu assoleix el 91%.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 161

Per la seva banda, i de manera complementària i oposada, els modes motoritzats públics que permeten donar resposta a un 17,7% dels desplaçaments setmanals, en dia feiner incrementen la seva quota modal fins al 21,7%. Desplaçaments intermunicipals. Repartiment modal setmanal Residents a Terrassa, 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

L’anàlisi territorial del comportament modal de la població resident en aquests desplaçaments intermunicipals permet posar de manifest com, a banda d’altres circumstàncies incidents en el comportament modal de la població, l’opció modal està estretament relacionada amb l’àmbit de destinació del desplaçament, i específicament amb l’oferta de transport públic existent, i de manera complementària amb l’estat de congestió de l’oferta viària, així com amb les polítiques de gestió de la mobilitat, especialment pel que fa referència a l’oferta d’estacionament, desenvolupades en aquest àmbit municipal de destinació. Sota aquesta doble premissa d’oferta de transport es dibuixen dos patrons modals territorials clarament diferenciats atenent, en bona mesura, a la radialitat de l’oferta infraestructural de comunicacions que vertebren l’àmbit metropolità barceloní i la seva connexió amb la resta del país. D’aquesta manera, mentre que en la connexió amb l’àmbit central metropolità l’hegemonia modal del vehicle privat acaba essent seriosament qüestionada (un 43,1% dels desplaçaments setmanals amb destinació al Barcelonès, i un 51% en dia feiner, es satisfan mitjançant l’ús de transport públic), en els

162 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

desplaçaments que escapen d’aquest esquema radial, el predomini modal del vehicle privat és incontestable.

7.7 La mobilitat intramunicipal Dels 3,6 milions de desplaçaments setmanals realitzats pels residents a la ciutat i generats a la pròpia ciutat (un 87,6% de la seva mobilitat setmanal total), 3,2 milions són desplaçaments amb destinació a la pròpia ciutat de residència: un 77,2% de la mobilitat total dels residents, i un 88,2% de la mobilitat generada a la ciutat. En el si d’aquest àmbit urbà que és la destinació de pràcticament 9 de cada 10 desplaçaments dels residents generats a la ciutat, el seu quadrant central (el districte 1), delimitat per la Rambla d’Ègara a l’oest, el passeig del Vint-i-dos de Juliol al nord, l’avinguda de Barcelona a l’est i la carretera de Montcada al sud, és l’àmbit d’origen i/o destinació d’un 28% d’aquesta mobilitat circumscrita a la ciutat. Un àmbit central que, concentrant un 17,7% dels residents, manifesta una capacitat atractora i emissora de mobilitat que només pot entendre’s a partir de la seva marcada funcionalitat comercial i de la localització de serveis adreçats al conjunt de la ciutat. Per darrere d’aquest àmbit central, els districtes 4, 5 i 6, situats a ponent i al nord de la ciutat, aglutinen conjuntament un 52% dels desplaçaments intramunicipals dels residents, ja sigui com a àmbit d’origen o destinació d’aquests, malgrat que, en aquest cas, concentren un 63,3% del total de residents. D’aquesta manera, es fa evident que malgrat que una part significativa de la mobilitat de la població dins la ciutat està associada al lloc de residència d’aquesta, ja que lògicament aquest actua com a punt de partida o de destinació d’una part substancial dels desplaçaments que tenen lloc a l’interior de la ciutat, hi ha també una part dels desplaçaments realitzats quotidianament per la població que no s’expliquen sota aquests paràmetres residencials i que tenen a veure amb la funcionalitat urbana desenvolupada per les diferents parts de la ciutat. Així, aquesta anella central urbana, entre avingudes, presenta un volum de desplaçaments generats i/o atrets superior, en un 56%, al seu pes demogràfic. O bé, a una altra escala com a àmbit generador o atractor de mobilitat, el districte 3, al quadrant sud-oriental de la ciutat, que concentra una part significativa de les àrees existents a la ciutat especialitzades en la localització d’activitat econòmica, i que amb un 13,2% dels desplaçaments intramunicipals setmanals i un 11,9% del total de residents, presenta una mobilitat generada i/o atreta que depassa en un 6,2% la que li pertocaria atenent al seu pes demogràfic. Dos districtes de la ciutat (el districte 1 i el 3), marcadament atractors/emissors de mobilitat interna, que contrasten amb els districtes 4, 5 i 6 de la ciutat, els quals malgrat aglutinar el gruix de la població resident presenten una mobilitat

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 163

menor a la que els pertocaria atenent a aquest potencial demogràfic. Sens dubte, aquest fet s’explica pel caràcter marcadament residencial d’aquests àmbits de la ciutat. % de mobilitat intramunicipal generada i atreta Residents a Terrassa, 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

És, precisament, el nivell d’aquesta diversitat funcional de les diferents parts de la ciutat, que es manté amb una gran estabilitat independent del dia de la setmana considerat, l’element que permet explicar el pes que exerceixen en el conjunt de la mobilitat intramunicipal els desplaçaments de connexió entre els diferents districtes de la ciutat, que arriben a suposar un 56,3% del total de desplaçaments intramunicipals dels residents, i el fet que la seva concentració en determinats moments de l’arc temporal diari suposi, per les seves pròpies característiques modals, rellevants episodis de congestió de la xarxa viària interna de la ciutat. Cal tenir present, en aquest sentit, que a aquesta mobilitat intramunicipal cal sumar-hi aquells desplaçaments de connexió que empren la xarxa viària local com a via d’accés o sortida de la xarxa viària de gran capacitat metropolitana, situada en bona mesura al sud de la ciutat, tot i la possibilitat de circumval·lació externa que ha suposat la posada en marxa de la Ronda del Vallès en el seu tram entre Terrassa i Viladecavalls. L’autocontenció mitjana del conjunt de districtes de la ciutat en relació únicament a aquesta mobilitat intramunicipal que generen, entenent com a tal la capacitat de cada districte de retenir al seu interior els desplaçaments

164 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

emesos, es situa en el 43,7% per al conjunt de la setmana, oscil·lant entre el 44,9% en dia feiner i el 38,7% en dissabte i dia festiu. L’anàlisi conjunta d’aquests fluxos de mobilitat, atenent al districte d’origen i destinació del desplaçament, permet per al conjunt de la setmana, posar de manifest: •

El gran pes del flux intradistricte del districte 1, que representa, amb 405.938 desplaçaments a la setmana, el 12,5% del total de desplaçaments intramunicipals generats a la ciutat de Terrassa per part dels residents.

•

La importància del conjunt de la mobilitat intradistricte que, en el seu conjunt, suposa un 44% del total de la mobilitat intramunicipal setmanal, fet que denota la importància de la mobilitat de proximitat per satisfer una part significativa de les necessitats quotidianes de la població.

•

La rellevància i significació dels fluxos entre districtes amb caràcter radial, és a dir, desplaçaments amb origen o destinació al quadrant central de la ciutat, cap a o des de la resta de districtes de la ciutat que l’envolten. Destaquen, especialment entre aquests, els fluxos establerts entre els districtes 4 i 5 amb el districte 1 (constitueixen, respectivament, el segon i el tercer principal flux en volum de desplaçaments setmanals).

Es posa de manifest, doncs, que l’esquelet bàsic de la mobilitat intramunicipal dels residents a la ciutat apareix conformat per aquells desplaçaments interns al propi districte i per aquells fluxos interdistrictes de caràcter radial, molts d’ells amb origen o destinació al districte central, fet que continua evidenciant la preponderància d’aquesta mobilitat de proximitat que, en el seu conjunt, representa un 75% del total de la mobilitat intramunicipal. •

Fora d’aquest esquema de radialitat, destaquen també alguns fluxos amb un marcat caràcter transversal sotmesos a la relació de veïnatge i contigüitat, estretament relacionats, però, al pes demogràfic dels àmbits urbans que uneixen: és el cas d’aquells fluxos que connecten aquells districtes amb un caràcter marcadament més residencial situats a ponent i al nord de la ciutat de Terrassa.

•

Finalment destaquen, ja sigui mantenint aquesta estructura radial o bé sota aquest principi de veïnatge, aquells fluxos originats o amb destinació al districte 3, que s’erigeix com un marcat pol d’activitat tant en dia feiner com en dia festiu.

Tal com ja s’ha comentat, en dissabte i dia festiu es produeix una davallada important de la mobilitat intramunicipal dels residents, propera al 41% pel que fa al volum de desplaçaments (dels 525.260 desplaçaments que tenen lloc en dia feiner als 310.196 desplaçaments), que afecta de manera més intensa la mobilitat intradistrictes (amb pràcticament un 50% menys de desplaçaments). Les motivacions inductores a aquests desplaçaments intramunicipals són majoritàriament de caràcter personal (el 65,9% dels desplaçaments

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 165

intramunicipals setmanals dels residents): 2 de cada 3 desplaçaments realitzats al llarg de la setmana pels residents a l’interior de la ciutat responen a aquestes motivacions, fet que palesa la tendència a resoldre aquests desplaçaments sota paràmetres de proximitat. Lògicament, en dia feiner els desplaçaments ocupacionals veuran incrementar la seva representativitat en el conjunt de la mobilitat interna (arriben a representar el 40,5% dels desplaçaments realitzats a l’interior de la ciutat per part dels residents), mentre que en dissabte i festiu pràcticament la totalitat dels desplaçaments efectuats responen a motivacions personals (el 92,6% dels desplaçaments). Principals fluxos de mobilitat intramunicipal1 Residents a Terrassa, 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006. 1. Dades en milers de desplaçaments setmanals.

L’anàlisi territorialitzada, per districtes, d’aquests fluxos interns i de la seva naturalesa motivacional permet constatar, precisament a nivell intern, aquesta premissa del patró de proximitat en la mobilitat de caràcter personal: així, un 71,3% dels desplaçaments que tenen lloc amb origen i destinació al mateix districte de la ciutat són de caràcter personal, mentre que en aquells desplaçaments entre districtes el pes d’aquesta mobilitat personal disminueix fins al 61,7%. Aquest comportament general, a nivell de ciutat, manifesta substancials diferències en l’anàlisi particularitzada dels diferents districtes, ja sigui en la composició dels fluxos de mobilitat intradistrictes, com en aquells fluxos de desplaçaments que tenen lloc entre districtes diferents de la ciutat.

166 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

A nivell de mobilitat interna al propi districte, el districte 2 i el districte 3 es mostren com els més divergents, amb una marcada preponderància de la mobilitat personal en el primer, que assoleix el 81,7% de la mobilitat intradistricte (el 77,4% en dia feiner), i una significació molt més gran de la mobilitat ocupacional en el segon, que arriba a representar un 43,3% del total de desplaçaments a l’interior del districte (el 47,1% en dia feiner). Evidentment, aquest fenomen apareix estretament relacionat amb la funcionalitat urbana de les diferents parts de la ciutat, i lògicament també deixarà sentir els seus efectes en la composició dels fluxos de desplaçaments que tenen lloc entre districtes. Així, mentre que en aquells fluxos amb origen o destinació als districtes 3 i 6, que concentren la totalitat de polígons d’activitat econòmica de la ciutat de Terrassa, el pes del component ocupacional de la mobilitat és major en relació als valors que es donen per al conjunt de la ciutat (els desplaçaments ocupacionals arriben a ser entre el 43,5% i el 44% en relació al conjunt de desplaçaments que hi tenen lloc en el conjunt de la setmana, i fins i tot acaben essent majoritaris en dia feiner), en aquells fluxos amb destinació o origen als districtes 1, 2 i 4, especialment en aquells relatius al districte central de la ciutat (per la seva major densitat comercial i de serveis urbans), la mobilitat personal és marcadament predominant (per al conjunt de la setmana assoleix valors propers al 65% per als tres districtes). Aquests desplaçaments interns a la ciutat es resolen de manera majoritària en modes no motoritzats, un 55,6% dels desplaçaments setmanals dels residents, bàsicament caminant. Els modes motoritzats serveixen per satisfer el 44,4% dels restants desplaçaments, amb una quota d’ús dels modes motoritzats privats que assoleix el 38,2% en el conjunt de la setmana, mentre que els mitjans de transport públics només donen resposta a un 6,2% d’aquests desplaçaments urbans. En dissabte i dia festiu la tendència general és a l’increment de la representativitat modal dels modes motoritzats privats, mentre que en dia feiner, aquells dies en els quals els paràmetres de proximitat adquireixen més força en el moment d’explicar la mobilitat de la població, són els modes no motoritzats, però també els motoritzats col·lectius, aquells que veuen incrementar la seva quota modal. Com era d’esperar, el comportament modal de la població resident en la seva mobilitat interna apareix altament condicionat a la llargada del seu desplaçament. D’aquesta manera, en la mobilitat intradistricte un 76% dels desplaçaments realitzats al llarg de la setmana es satisfan caminant o en bicicleta, mentre que en aquells desplaçaments entre districtes de la ciutat la quota dels modes motoritzats assoleix el 60%, amb un 50,8% d’aquests desplaçaments satisfets en modes motoritzats privats i una quota modal dels modes motoritzats col·lectius del 9,1%. Evidentment, l’àmbit i la llargada d’aquests desplaçaments es configuren com els elements marcadament determinants en el moment d’explicar el

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 167

comportament modal de la població. I al costat d’aquest element espacial, apareix un segon element que té a veure amb la funcionalitat urbana de les diferents parts de la ciutat i, lligada amb aquesta, l’estructura i la forma urbana que se'n desprèn, així com les polítiques que en el camp de la gestió de la demanda de mobilitat s’hi puguin estar desenvolupant. El fenomen és evident si comparem el repartiment modal de la mobilitat interna als districtes 1 i 3. Així, mentre que en l’àmbit central de la ciutat, caracteritzat per una estructura urbana clarament compacta, dominada per la densitat d’activitat, serveis i població, i sotmès a una intensa política de gestió de la mobilitat, un 83% dels seus desplaçaments amb origen i destinació al propi districte es satisfan en modes no motoritzats. En el cas del districte 3, molt menys compacte, sotmès a una sensible menor densitat en la localització d’activitats i serveis, i amb notable desregulació de la mobilitat en moltes de les seves àrees, sobretot pel que fa a l’oferta d’estacionament, el pes dels desplaçaments interns satisfets en modes motoritzats privats assoleix el 42,2%, mentre que es resolen en modes no motoritzats un 55,4% dels desplaçaments setmanals. I el fenomen es repeteix en la consideració d’aquells desplaçaments amb origen i destinació a districtes diferents de la ciutat. Els districtes 1 i 3 són, novament, aquells àmbits urbans que porten associats uns comportaments modals més extrems. Així, en els fluxos amb destinació o origen al districte 1, que a les característiques urbanes anteriorment referenciades afegeix en aquest cas l’element de centralitat que minimitza la distància de desplaçament en relació a la resta d’àmbits de la ciutat, els desplaçaments en modes no motoritzats són predominants (un 51% dels desplaçaments setmanals), mentre que en aquells desplaçaments amb origen o destinació al districte 3, un 67% dels desplaçaments setmanals es realitzen en modes motoritzats privats. Tinguem en compte que la distància mitjana recorreguda per a cada desplaçament intramunicipal es situa al voltant dels 1,7 quilòmetres, oscil·lant entre els 1,2 quilòmetres (intradistricte) i els 2,1 quilòmetres (interdistricte) segons l’àmbit de desplaçament, i entre l’1,5 quilòmetres de mitjana (modes no motoritzats) i els més de dos quilòmetres (modes motoritzats) en funció del mitjà de transport emprat.

7.8 La valoració dels diferents mitjans de transport La moto apareix com el mitjà de transport més ben valorat per aquells residents que se'n declaren usuaris, amb una valoració global de 8,6. Seguidament, els mitjans més ben valorats són els principals mitjans no motoritzats: l'anar a peu és valorat amb un 8,1; mentre que la bicicleta obté un nivell de satisfacció del 7,8. El quart mitjà de transport en nivell de satisfacció, entre els residents que se'n declaren usuaris, és el servei de ferrocarril gestionat pels FGC, que obté un

168 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

nivell de satisfacció general global del 7,7, seguit del cotxe, usat com a conductor, amb un nivell de satisfacció que es situa a nivell general en el 7,6. La resta de mitjans de transport considerats, tots ells mitjans de transport públics, presenten uns índexs de satisfacció més modestos, per bé que tots ells presenten valoracions superiors al 6: l’autobús urbà (amb un nivell de satisfacció global del 6,9) i el servei de Rodalies de RENFE (amb una valoració del 6,6), són els més significatius atenent a les quotes modals dels terrassencs i terrassenques. Atenent precisament a aquesta significació en la mobilitat quotidiana dels residents a la ciutat, el servei de Rodalies de RENFE esdevé aquell mitjà de transport que obté una valoració més baixa a nivell global, però sobretot per part dels usuaris habituals. Valoració dels diferents mitjans de transport Residents a Terrassa, 2006 10 9

8,4

8,6 7,3

8,5

8,4 7,6

7,7 7,9

7,7 7,1

6,8

7,1

6,7 5,9

6 5 4 3 2 1 0 M oto (co nducto r)

A nar a peu

B icicleta

FGC

Usuari esporàdic

Co txe (co nducto r)

Usuari habitual

A uto bús urbà

RENFE Ro dalies

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

7.9 Els motius d’ús del transport públic En relació als motius que impulsen la ciutadania a l'ús dels mitjans de transport públic, destaca que les motivacions considerades com a més rellevants tenen a veure, precisament, amb les dificultats associades a l'ús dels mitjans de transport privats, com ara la dificultat d'estacionament del vehicle privat en destinació, o la congestió de la xarxa viària. Allò que podríem denominar disfuncionalitats pròpies del desplaçament en vehicle privat en entorns densos i susceptibles a la congestió. L'accessibilitat a la xarxa de transport públic col·lectiu, fonamentalment en termes de distància a les parades o estacions, com a nodes d'accés a la xarxa, apareix com a la segona motivació condicionadora del comportament modal. Molt per davant d’altres aspectes que tenen veure amb la qualitat del servei de

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 169

transport públic col·lectiu, com ara la fiabilitat i puntualitat del servei, o la freqüència de pas. Motius d’ús dels mitjans de transport públics Residents a Terrassa usuaris declarats del transport públic, 2006 Motiu d'ús del transport públic La dificultat per trobar aparcament o la congestió La distància d'accés a les parades/estacions La fiabilitat i puntualitat del servei La freqüència de pas El menor impacte ambiental El menor cost El confort o benestar El menor temps de desplaçament La seguretat o el baix risc de tenir un accident

Grau d'importància 6,17 6,13 5,57 5,50 5,38 5,16 4,79 4,69 4,04

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

Evidentment però, un factor fonamental en l’elecció dels mitjans de transport públic com a mitjà de desplaçament, sobreposant-se en molts casos als anteriors, cal buscar-lo en la capacitat real d’elecció modal per part dels usuaris. Així, l’anàlisi de la EMQ 2006 permet aflorar la condició de captivitat als mitjans de transport col·lectius, per designar l’absència d’alternatives en el moment de plantejar-se un desplaçament motoritzat, vinculada a les dificultats d'accés al vehicle privat, ja sigui per la no tinença de carnet o la no disponibilitat del mateix.

7.10 Els motius d’ús del vehicle privat En relació als motius que impulsen la ciutadania a l'ús dels mitjans de transport privat, destaca per damunt de tot l'estalvi de temps que suposa, segons percepció dels residents, en relació al transport públic, en el moment d'afrontar les seves necessitats de desplaçament. El segon dels motius esgrimits, en ordre d'importància, fa referència a la llibertat i autonomia que proporciona el vehicle privat en el moment d'afrontar desplaçaments encadenats. És a dir, estalvi de temps i autonomia s'apunten com els elements més decisius en l’elecció modal dels residents, essent dos elements intrínsecs a la funcionalitat pròpia del vehicle privat amb els quals el transport públic té moltes dificultats per competir, sobretot pel que fa al segon dels elements, malgrat els esforços i actuacions duts a terme en els darrers anys, tant a nivell local com metropolità, per consolidar una veritable xarxa de transport col·lectiu plenament integrada. Tinguem en compte, però, que precisament aquest motiu considerat més rellevant, l’estalvi de temps, normalment restarà sotmès a un considerable biaix entre la percepció del ciutadà i el valor o magnitud real d'aquest aspecte: entre d'altres elements de distorsió, mentre que la percepció del temps de desplaçament en transport públic tendirà a aproximar-se al temps de desplaçament porta a porta, en el cas del vehicle privat hi ha la tendència a

170 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

interioritzar com a temps de desplaçament aquell que es passa a l'interior del vehicle, menyspreant així el temps d'accés al mateix des del punt d'origen del desplaçament, i el temps d'accés al punt de destinació des del lloc on s'ha deixat estacionat aquest. Motius d’ús dels mitjans de transport privats Residents a Terrassa usuaris declarats del transport privat, 2006 Motiu d'ús del transport privat Estalvi en el temps de desplaçament Haver de desplaçar-se a diferents llocs de forma consecutiva El confort o benestar que representa viatjar en vehicle privat Manca d'alternativa per desplaçar-se amb transport públic Escassa freqüència de l'oferta transport públic Escassa integració de la xarxa de transport públic La disponibilitat d'aparcament en el lloc de destinació La seguretat o la sensació de protecció El menor cost

Grau d'importància 6,40 5,94 5,61 5,28 4,55 3,76 3,68 2,86 2,26

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006.

En aquest cas, tal com passa amb els usuaris dels transports públics, tot i que en aquesta ocasió les implicacions són substancialment diferents, hi ha una part important dels usuaris dels mitjans de transport privats que manifesten com a motius d’ús la captivitat en relació a aquests mitjans de transport, en el sentit de la manca d’alternatives en d’altres mitjans de transport a les seves necessitats de mobilitat, ja sigui per la manca d’oferta o per la ineficiència d’aquesta quan existeix. Una ineficiència en relació a les necessitats personals de mobilitat que pot tenir la seva raó de ser tant en les pròpies característiques del servei (freqüències, durada del viatge, etc.), però que també pot estar associada a unes necessitats de desplaçament a les quals el servei de transport públic difícilment pot donar resposta (encadenament de desplaçaments, horaris de baixa demanda, etc.).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 171

Territori, urbanisme i habitatge 1. Introducció La ciutat de Terrassa ha assolit una naturalesa urbana a partir dels processos de formació i de creixement que arrenquen de la Revolució Industrial, i que es desenvolupen durant el segle XX en les diferents etapes de creixement cada cop més intens fins a mitja dècada dels anys setanta, i de consolidació i reequilibri a partir dels vuitanta. A partir dels anys noranta s’enceta una nova etapa expansiva en què Terrassa ha estat oferint sòl, fet que ha induït no només a la construcció i al creixement físic del nucli urbà, sinó a l'increment demogràfic (atracció de nou poblament per l'oferta d'habitatge nou) i a l'establiment de noves activitats econòmiques. El segle XXI s’inicià amb l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, a finals de l’any 2003, que dota la ciutat de Terrassa d’una notable extensió de superfície urbanitzable, en comparació amb altres ciutats de rang similar de la Regió Metropolitana de Barcelona, fet que la situa en una clara posició d'avantatge per afrontar el seu desenvolupament urbà. Amb el nou POUM Terrassa posava les bases per garantir la competitivitat constructora futura en termes d'atracció d'inversions i de residents, reforçant així el paper de la ciutat dins el sistema metropolità, alhora que planificava la seva coherència amb d’altres processos oberts a la ciutat com el Pla d'Acció Ambiental o el Pacte per la Mobilitat. D’aquesta manera, el nou POUM donava resposta a les demandes de nova implantació tant d’habitatge com de locals comercials i industrials, posant-se a l’abast dels promotors, amb la nova planificació aprovada, un considerable estoc de sòl que permetia donar resposta als requeriments de creixement futurs a la vegada que aquests es tutelaven sota un model de desenvolupament sostenible, compacte i de qualitat. Evolució superfície construïda i unitats Total. 1986-2010 m2

unitats

800.000

12.000 m2

700.000

Unitats

10.000

600.000 8.000 500.000 400.000

6.000

300.000 4.000 200.000 2.000 100.000 0

0 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

172 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Llicències d'obres majors 1

Evolució d'obres majors atorgades . Total. 1986-2010 m2 Reforma

Ampliació/Addició

Nova planta

Total

Unitats

1986

5.550,83

12.807,26

154.741,29

173.099,38

915

1987

4.369,76

13.502,95

242.809,73

260.682,44

1.217

1988

6.370,78

4.290,47

313.160,88

323.822,13

1.272

1989

10.089,05

5.096,54

361.920,36

377.105,95

1.475

1990

12.958,88

6.882,17

389.659,54

409.500,59

1.778

1991

9.663,59

15.136,53

295.939,47

320.739,59

1.601

1992

35.679,00

42.736,00

227.545,00

305.960,00

1.633

1993

42.706,00

27.408,00

252.884,00

322.998,00

1.942

1994

31.734,00

19.155,00

250.375,00

301.264,00

2.133

1995

22.776,00

20.940,00

335.815,00

379.531,00

2.631

1996

36.648,00

21.246,00

236.812,00

294.706,00

1.654

1997

48.582,00

34.660,00

419.986,00

503.228,00

3.116

1998

29.773,00

46.256,00

454.690,00

530.719,00

3.334

1999

53.487,90

43.569,31

462.167,20

559.224,41

6.493

2000

61.163,88

487.182,90

548.346,78

6.976

2001

55.147,47

418.054,69

473.202,16

6.120

2002

53.511,44

416.535,47

470.046,91

6.144

2003

83.965,16

318.942,61

402.907,77

5.948

2004

37.082,15

439.446,11

476.528,26

7.146

2005

84.084,39

653.298,53

737.382,92

10.375

2006

85.032,59

627.101,63

712.134,22

11.193

2007

644.683,32

10.359

2008

313.577,56

4.648

2009

111.937,23

1.657

2010

75.358,77

843

Font: Ajuntament de Terrassa, Gerència Municipal d'Urbanisme. 1. A partir de l'any 2000 les llicències de reformes i ampliacions es comptabilitzen conjuntament i partir de 2007 es comptabilitzen conjuntament amb les de nova planta.

Les dades corresponents a l’evolució de les llicències d’obres majors atorgades a Terrassa ens permeten comprovar l’evolució de l’activitat constructora a la ciutat que, amb un ritme de creixement del 9% anual d’ençà de 1986, tindrà el seu punt culminant en el quadrienni que va de l’any 2004 a 2007 (s’atorguen en aquests 4 anys llicències corresponents al 38,1% de les unitats construïdes en els darrers 25 anys), moment a partir del qual l’activitat entrarà en una profunda dinàmica regressiva que la converteix en un dels màxims exponents del context econòmic recessiu que estem encara vivint. De ple en aquest context de restricció de l’activitat, l’any 2010 ha continuat aprofundint en el descens en la sol·licitud de llicències d’obres majors en relació a l’exercici anterior, en aquest cas amb una disminució del 49,1% en termes d’unitats constructives implicades i un descens del 32,7% des del punt de vista de la superfície contemplada. Uns valors que no fan sinó incrementar l’impacte global de la crisi econòmica en la davallada d’un sector econòmic que des de l’any 2007 ha vist minvar dràsticament la seva activitat, en un 91,9% pel que fa al nombre d’unitats i en un 88,3% en termes de superfície implicada.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 173

Tinguem present que en aquest 2010 s’han donat els valors més baixos, tant en nombre d’unitats com de superfície que representen, d’activitat dels darrers 25 anys (des de 1986), amb només un 43,5% de les unitats de l’any 1986 i un 48,7% de la seva superfície. En termes de severitat queden extremadament llunyans, en magnitud d’impacte, altres moments puntuals de restricció en l’evolució del sector, com ara l’any 1996 que significà un descens puntual d’activitat del 22,3% en termes d’unitats o un 37,1% de superfície, o el període comprès entre els anys 2000 i 2003 que, estretament relacionat amb el procés de renovació del POUM, significà una disminució màxima del 27,9% en el nombre d’unitats llicenciades i un 34,5% en termes de superfície. Llicències d'obres majors Resum. 2010

Habitatges Locals comercials

Unitats

23.053,06

319

1.397,23

Naus industrials

21.074,77

Aparcaments

10.379,72

366

Altres

19.453,99

130

Total

75.358,77

843

Font: Ajuntament de Terrassa, Gerència Municipal d'Urbanisme.

El 2010 les llicències atorgades fan referència, amb un 37,8% de les unitats i un 13,8% de la superfície, a la construcció o reforma d’aparcaments, tot i que estrictament en termes de superfície implicada el protagonisme raurà en els habitatges (amb un 30,6% d’aquesta) i les naus per a l’acolliment d’activitat econòmica (amb un 28% de la superfície llicenciada total). Un repartiment de les unitats implicades en aquestes llicències d’obres majors que contrasta amb l’existent en el període de màxim dinamisme del sector, en el qual si bé el protagonisme ja requeia en els aparcaments en termes d’unitats (un 49,8% de les unitats entre 2005 i 2007), als habitatges els corresponia un 51,2% del total de la superfície implicada. Tinguem present que entre l’any 2006 i aquest 2010 s’ha passat de les 681 llicències sol·licitades a les 191, un 72% menys. I, tot i que el ritme de disminució, lògicament, va atenuant-se (275 sol·licituds menys l’any 2007, 168 l’any 2008, 29 l’any 2009 i 18 menys aquest any 2010), en aquest any 2010 es registre el mínim de sol·licituds d’aquests darrer quart de segle a la ciutat.

2. Habitatge Pel que fa específicament a les llicències d’obra majors per a la construcció o reforma d’habitatges, durant el 2010 s’aprofundeix en la davallada iniciada l’any

174 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

2007 i que trencava amb la tendència alcista que es venia registrant de manera continuada d’ençà del 1996 (si no prenem en consideració la constricció del sector que comportà el procés d’aprovació del nou POUM). De fet, entre el 1996 i el 2000, la ciutat registrà un espectacular augment de més del 98% de la superfície total sol·licitada per a la construcció d’habitatges, que a partir del 2003 es reprengué encara amb més entusiasme i que culminà l’any 2006, moment àlgid del sector de la construcció a la ciutat, en el que es registra el màxim impacte de les llicències sol·licitades en la globalitat del període considerat, els vint-i-cinc anys compresos entre 1986 i 2010, amb 4.477 habitatges i més de 375 mil metres quadrats. Llicències d'obres majors 1

Evolució d'obres majors atorgades . Habitatges. 1986-2010 m2 Reforma

Ampliació/Addició

1986

1.737,28

5.314,89

1987

1.814,78

2.495,49

1988

3.253,59

1.578,35

1989

2.204,58

1990

5.420,54

Nova planta

Total

Habitatges

74.113,80

81.165,97

663

106.517,61

110.827,88

823

120.437,97

125.269,91

833

1.808,98

133.885,67

137.899,23

976

2.888,21

153.705,27

162.014,02

1.281

1991

3.191,19

6.140,75

112.831,93

122.163,87

1.231

1992

22.789,00

14.818,00

107.979,00

145.586,00

1.242

1993

15.355,00

14.572,00

133.420,00

163.347,00

1.601

1994

7.435,00

11.735,00

144.610,00

163.780,00

1.565

1995

11.984,00

8.585,00

219.748,00

240.317,00

2.165

1996

7.849,00

10.267,00

132.435,00

150.551,00

1.306

1997

14.396,00

11.033,00

256.435,00

281.864,00

2.547

1998

12.067,00

20.830,00

251.020,00

283.917,00

2.690

1999

19.387,58

13.399,13

262.816,97

295.603,68

2.631

2000

17.692,77

281.463,19

299.155,96

2.734

2001

16.397,59

258.734,87

275.132,46

2.643

2002

13.147,72

244.837,18

257.984,90

2.589

2003

19.951,97

178.958,42

198.910,39

2.211

2004

17.183,97

246.444,32

263.628,29

2.947

2005

25.834,47

321.358,83

347.193,30

4.192

2006

15.653,41

359.383,68

375.037,09

4.477

2007

330.505,84

4.145

2008

135.121,45

1.670

2009

49.144,40

628

2010

23.053,06

319

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 175

Evolució de la superfície construïda per obra major en l'habitatge. 1986-2010

m2 400.000 350.000 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

En aquest passat 2010 el descens en el nombre d’habitatges i superfície és del 49,2% i del 53,1% respectivament, moderant així el ritme de caiguda experimentat en els dos anys anteriors (2008 i 2009). Malgrat això, i després de tres anys continuats de descens d’activitat, és en aquest any 2010 que s’assoleix el volum mínim d’habitatges i superfície afectada d’aquest darrer quart de segle. Tinguem en compte que aquestes magnituds suposen una disminució del 92,9% pel que fa al nombre d’habitatges i del 93,9% en termes de superfície en relació als valors màxims assolits en el moment més àlgid, només 4 anys abans, l’any 2006. L’evolució en la sol·licitud de llicències acaba cristal·litzant, més tard o més d’hora, en l’oferta d’habitatges de la ciutat. En aquest sentit, l’extraordinari dinamisme del sector constructiu a la ciutat ha motivat que Terrassa s’hagi situat entre els nuclis urbans amb una major dotació d’oferta d’habitatges d’obra nova, per davant d’altres centres que també han viscut dinàmiques clarament expansives com per exemple Girona, Mataró, Tarragona, Manresa o Lleida.

Evolució del nombre d'habitatges en oferta d'obra nova. 2000-2010 4.500

30.000 25.000

Terrassa

3.500 3.000

20.000

2.500

15.000

2.000 1.500

10.000

1.000

5.000

500 0 2000

2001

2002

2003 Terrassa

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Resta de ciutats mitjanes

0 2010

Resta de ciutats mitjanes

4.000

176 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

D’aquesta manera, la ciutat viurà en el bienni que culmina la fase expansiva del sector constructiu a Terrassa, entre els anys 2006 i sobretot 2007, un moment àlgid de progressió de l’oferta d’habitatge d’obra nova. Així, per aquest any 2007, Terrassa esdevindrà la primera ciutat del país, per darrera de Barcelona, en volum d’oferta d’habitatge d’obra nova, incorporant 186 promocions que suposaven un increment del 102% en relació a les existents l’any anterior, i que significaven un 14% del total de les promocions registrades en el conjunt de les ciutats mitjanes del país, molt per sobre de capitals de província com Tarragona i Girona o d’altres capitals de comarca com Sabadell, Manresa, Mataró, Reus, Vilafranca o Figueres. Les xifres del 2010 mostren com Terrassa segueix al capdavant de les ciutats mitjanes juntament amb Sabadell i capitals provincials com Lleida i Girona, però en consonància amb l’evolució seguida per les llicències sol·licitades tant el nombre de promocions com el d’habitatges oferts han experimentat una dràstica reducció. Oferta d'habitatge de nova construcció a les principals ciutats mitjanes de Catalunya Habitatges en venda. 20101

Total Municipis Reus Lleida Terrassa Vilafranca del Penedès Sabadell Tàrrega Girona Granollers Tarragona Cornellà de Llobregat Sant Cugat del Vallès Manresa Sitges Badalona Vic Montcada i Reixac Salt Figueres Igualada Barberà del Vallès Banyoles Castelldefels Mataró

Promocions

habitatges

Habitatges en venda

Total

38 39 68 22 48 24 50 25 26 14 18 19 13 28 15 20 17 25 25 9 9 12 16

1.145 1.203 1.653 769 1.287 580 875 565 430 400 762 486 364 412 337 363 344 493 450 488 256 217 233

509 457 452 450 328 326 325 243 237 182 180 179 176 174 171 167 160 159 137 128 128 120 115

7,67 6,88 6,81 6,78 4,94 4,91 4,89 3,66 3,57 2,74 2,71 2,70 2,65 2,62 2,58 2,52 2,41 2,39 2,06 1,93 1,93 1,81 1,73

Municipis

Promocions

habitatges

Habitatges en venda

10 14 12 9 6 11 16 10 14 11 11 7 9 5 12 7 6 5 4 4 5

189 270 460 151 115 180 633 264 162 214 134 152 138 120 181 109 101 53 86 55 182

112 107 98 88 86 71 69 65 59 57 53 39 37 35 32 27 24 22 21 19 16

1,69 1,61 1,48 1,33 1,30 1,07 1,04 0,98 0,89 0,86 0,80 0,59 0,56 0,53 0,48 0,41 0,36 0,33 0,32 0,29 0,24

768

18.061

6.640

100

Berga Martorell Vilanova i la Geltrú Olot Tortosa Valls Hospitalet de Llobregat, l' Viladecans Cerdanyola del Vallès Balaguer Santa Coloma de Gramenet Sant Joan Despí Gavà Sant Feliu de Llobregat Ripollet Rubí Masnou, el Sant Boi de Llobregat Mollet del Vallès Prat de Llobregat, el Sant Just Desvern Total

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. 1. A les promocions amb habitatges en venda durant el treball de camp realitzat entre el setembre i el novembre de 2010.

Així, pel que fa al nombre total d’habitatges oferts, Terrassa presenta xifres allunyades dels màxims assolits només tres anys abans, l’any 2007: 452 habitatges en venda pels més de 4.000 que s’oferiren en aquella data. La superfície mitjana d’aquests habitatges continua mantenint-se en nivells molt baixos (82m2), fet que motiva que Terrassa sigui la ciutat mitjana catalana amb una menor superfície mitjana d’habitatge d’obra nova en oferta, lluny de la superfície mitjana que es dóna en el conjunt de l’oferta d’aquestes ciutats, situada en els 104m2. Pel que fa al preu mitjà del metre quadrat construït a Terrassa, en el que va de segle aquest ha passat dels 1.244,1 €/m2 als 2.774,5 €/m2 de l’any 2010, o

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 177

sigui, un increment del 121,5% en una evolució similar a l’experimentada pel conjunt de les ciutats mitjanes catalanes que, en el mateix període, han vist incrementar aquest preu mitjà en un 127,1%. Oferta d'habitatge de nova construcció a les principals ciutats mitjanes de Catalunya Oferta, superfície i preu d'oferta dels habitatges. 20101 Valor Habitatges Municipis Reus Lleida Terrassa Vilafranca del Penedès Sabadell Tàrrega Girona Granollers Tarragona Cornellà de Llobregat Sant Cugat del Vallès Manresa Sitges Badalona Vic Montcada i Reixac Salt Figueres Igualada Banyoles Barberà del Vallès Castelldefels Mataró Berga Martorell Vilanova i la Geltrú Olot Tortosa Valls Hospitalet de Llobregat, l' Viladecans Cerdanyola del Vallès Balaguer Santa Coloma de Gramenet Sant Joan Despí Gavà Sant Feliu de Llobregat Ripollet Rubí Masnou, el Sant Boi de Llobregat Mollet del Vallès Prat de Llobregat, el Sant Just Desvern Total

Preus Milers €

€ /m 2 construït

en venda

Sup. const. m 2

Màxim

Mínim

Mitjana

Màxim

Mínim

Mitjana

509 457 452 450 328 326 325 243 237 182 180 179 176 174 171 167 160 159 137 128 128 120 115 112 107 98 88 86 71 69 65 59 57 53 39 37 35 32 27 24 22 21 19 16

94 117 82 95 94 104 100 110 96 105 115 105 161 92 118 96 102 106 106 137 90 104 132 119 88 98 94 97 105 93 96 145 123 99 154 100 99 110 120 144 109 87 115 105

3.580 3.543 3.802 2.910 4.843 3.081 4.604 4.889 5.513 4.405 5.447 2.592 6.173 7.194 3.015 3.803 3.018 3.694 3.024 3.086 3.467 5.720 4.612 2.715 3.397 4.492 3.094 2.260 2.320 4.396 4.080 4.612 1.832 4.522 4.692 3.852 3.711 3.537 3.991 4.343 3.577 4.012 3.419 4.618

1.650 1.064 1.835 1.789 2.155 1.125 1.379 2.094 1.448 2.598 2.976 1.451 2.440 2.291 1.197 2.059 1.551 1.561 1.536 1.809 2.646 2.867 1.940 1.639 1.653 2.366 1.568 1.569 1.306 2.773 1.771 2.134 786 2.801 2.275 1.989 2.934 2.332 1.601 2.793 2.391 2.817 2.638 2.755

2.145 2.046 2.775 2.225 3.206 1.871 2.817 3.052 2.608 3.484 3.979 1.954 4.075 3.798 2.216 2.941 2.070 2.364 2.038 2.407 2.968 4.113 3.239 1.974 2.683 3.311 2.160 1.890 1.950 3.573 2.952 3.388 1.416 3.404 3.638 3.088 3.356 2.750 2.770 3.271 3.045 3.275 3.118 3.774

300 574 750 302 683 360 625 599 653 700 710 270 920 670 365 399 233 480 316 500 319 780 1.149 295 327 564 228 242 316 505 510 1.499 228 400 730 395 457 379 550 725 371 318 388 545

118 98 114 149 181 118 149 170 110 220 260 156 333 199 145 153 135 108 138 177 160 223 215 152 168 204 153 124 105 210 94 215 94 263 279 175 226 210 195 286 235 250 300 249

196 230 225 209 297 182 273 324 249 365 458 201 612 345 239 279 204 245 206 315 264 430 369 228 228 321 188 179 192 325 293 444 161 333 509 301 331 297 332 455 335 282 355 403

6.640

104

7.194

786

2.766

1.499

280

Ara bé, les dades de 2010 reafirmen la tendència a la baixa iniciada l’any 2007 consolidant una davallada interanual superior al 6%. Així, si l’any 2006 s’assolia el que serà el preu màxim del metre quadrat (3.801 €/m2), aquest ha

178 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

experimentat una davallada en 4 anys superior al 27%, si bé és cert que aquesta ha vist atenuar en aquest darrer any la seva virulència (la davallada del 5,6% contrasta amb les disminucions del 10,9% (2008) i del 9,2% (2009) dels dos anys anteriors). D’aquesta manera, el preu mitjà dels habitatges de nova planta es situa a Terrassa en els 225 mil € per aquest 2010, lluny dels 294 mil € de mitjana de l’any 2006, valor al qual s’arribà després d’anys de creixement interanuals superiors al 10%. De fet, en sentit estricte, en relació a l’any anterior el preu mitjà de l’habitatge a la ciutat per aquest 2010 ha experimentat un ascens del 2%, passant dels 221 mil € als 225 mil €, tot i tractar-se d’una evolució motivada per un increment en la superfície mitjana (del 7,9%), superior a la davallada experimentada pel preu del metre quadrat (del 5,6%). En conjunt, l’evolució a Terrassa del valor mitjà per metre quadrat i del preu mitjà per habitatge no difereix de la que s’ha produït en el conjunt de les principals ciutats mitjanes catalanes. Així, amb un valor similar en el preu del metre quadrat construït a Terrassa i en el conjunt d’aquestes ciutats mitjanes, la diferència en el preu mitjà es manté per dessota en aquesta primera pel fet que s’hi ofereixen habitatges un 21% més petits en termes de superfície mitjana construïda. Evolució del valor mitjà dels habitatges de nova planta. 2000-2010 4.000

Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova planta. 2000-2010

€/m 2 400.000

3.500

350.000

3.000

300.000

2.500

250.000

2.000

200.000

1.500

150.000

1.000 2000

2001

2002

2003

2004

Terrassa

2005

2006

2007

Total municipis mitjans

2008

2009

€

100.000 2000

2001

2002

2003

2004

Terrassa

2005

2006

2007

2008

2009

Total municipis mitjans

El contrast d’aquestes dades amb les que provenen d’altres fonts (com per exemple l’estadística dels preus de l’habitatge del Ministerio de la Vivienda) ens revela un comportament similar: l’evolució expansiva del preu de l’habitatge assolirà el seu punt culminant en els anys 2006 i 2007, assolint els 2.753,2 €/m2 en el tercer trimestre de 2007, moment a partir del qual començarà un descens gradual i constant que, de moment, assoleix els 1.787 €/m2 en el darrer trimestre d’aquest passat 2011, el que suposa un descens superior al 35% en relació al preu màxim experimentat. En aquest darrer cas, però, observem com aquesta font de dades en el moment de contextualitzar l’evolució del preu de l’habitatge a la ciutat ho fa posant-la en relació amb l’experimentada pel conjunt de ciutats de la província de Barcelona de més de 25 mil habitants, incloent, per tant en aquestes, el municipi de Barcelona. Aquest és el fet que permet explicar, en bona mesura, que si bé el preu del metre quadrat a Terrassa és en tota la sèrie de dades inferior al de l’agregat provincial, l’involució d’aquest és en el cas de la ciutat molt més accentuada i marcada, de manera que en tancar l’any 2011 el preu de l’habitatge a Terrassa és un 16,9% més baix que el del conjunt de municipis

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 179

més significatius de la província (en el moment de màxim auge del preu de l’habitatge a la ciutat aquesta diferència era tan sols del 3,3%). Evolució dels preus de l'habitatge segons el MVIV. 2005-2011 3.000

€/m2

2.750 2.500 2.250 2.000 1.750 1.500 1r trim. 05

1r trim. 06

1r trim. 07

1r trim. 08

1r trim. 09

Terrassa

1r trim. 10

1r trim. 11

Ciutats prov. BCN>25000

Aquesta situació d’estancament del mercat immobiliari motivada per l’actual conjuntura econòmica provoca, inevitablement, un augment de l’estoc d’habitatges buits disponibles, malgrat la reducció que hem vist de l’activitat constructora. Així, les dades d’habitatges de nova construcció sense vendre es mantenen en unes xifres relativament altes que arriben a representar a la ciutat el 27,3% de la oferta de nova construcció d’aquest 2010. Tot i així, la situació a Terrassa és, però, millor que no al conjunt de les ciutats mitjanes del país, en les quals el nombre d’habitatges de nova construcció sense vendre s’enfila fins al 37,7%. Evolució del % d'habitatges sense vendre dins l'oferta d'habitatges 2000-2010

Evolució del nombre d'habitatges en oferta 2000-2010 16.000

2.000

60 Terrassa

1.500

40 30 20

12.000 10.000

1.000

8.000 6.000

500

4.000

Resta de ciutats mitjanes

14.000

2.000

0 2000

2001

2002

2003 Terrassa

2004

2005

2006

2007

Resta ciutats mitjanes

2008

2009

2010

0 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Terrassa

Resta ciutats mitjanes

Pel que fa al mercat d’habitatge de segona mà, el comportament d’aquest a Terrassa és similar al experimentat en el conjunt de municipis. La davallada del preu del metre quadrat es xifra en un 12,7% interanual i el situa en els 2.140,7 €/m2, una de les xifres més baixes de l’entorn metropolità. Pel que fa al preu mitjà de l’habitatge de segona mà, aquest mostra a Terrassa una rebaixa del 12,3%, situant-se en els 221.880 euros, xifra per dessota de ciutats properes com Sabadell, l’Hospitalet o Badalona.

180 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Oferta d'habitatge de segona mà a Catalunya Preu de venda. 2007-2010* Valor mitjà €/m 2 Municipis

2007

2008

2009

2010 ∆ 09-10%

Preu mitjà Milers € 2007

2008

2009

2010

∆ 09-10% 1,58

Badalona

3.310,74

3.054,47

2.881,26

2.742,24

-4,82

317,21

304,95

268,26

272,49

Barcelona

4.278,95

3.926,95

3.849,19

3.832,58

-0,43

444,22

404,96

385,50

0,00

Gavà

3.477,74

3.109,09

3.106,83

3.095,49

-0,37

389,75

326,31

327,91

282,39

-13,88

Girona

2.809,00

2.566,95

2.073,30

2.167,26

4,53

292,59

253,88

214,70

224,94

4,77

Hospitalet de Llobregat, l'

3.660,69

3.242,44

3.052,66

2.791,13

-8,57

306,28

293,98

276,24

246,38

-10,81

Lleida

2.018,85

1.886,67

1.893,93

1.582,24

-16,46

215,42

202,09

185,08

158,57

-14,32

Mataró

3.307,87

2.988,36

2.652,85

2.575,75

-2,91

310,93

296,95

276,10

252,17

-8,67

Ripollet

2.679,94

2.700,67

2.619,72

2.508,94

-4,23

246,99

275,82

261,71

281,71

7,64

Sabadell

2.887,61

2.851,32

2.497,28

2.362,27

-5,41

301,81

281,75

276,58

247,70

-10,44

Tarragona

2.850,84

2.579,10

2.505,17

2.337,28

-6,70

280,64

264,12

247,54

246,76

-0,32

Terrassa

2.706,72

2.676,24

2.451,45

2.140,66

-12,68

283,12

273,37

253,07

221,88

-12,32

Total sense Barcelona

3.074,87

2.843,12

2.617,37

2.458,39

-6,07

297,96

280,62

260,44

242,95

-6,72

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. * Totes les variacions de preus estan calculades considerant un període de 12 mesos.

La mateixa tònica (la dels preus per dessota de la mitjana) s’observa en comparar els preus de l’oferta d’habitatge de segona mà segons la seva tipologia: excepte en el cas de l’obra nova, en la resta de circumstàncies els preus del metre quadrat a Terrassa són inferiors a la mitjana, amb un diferencial que es situa a l’entorn d’un 16%. Oferta d'habitatge de segona mà a Catalunya Preu de venda segons tipus. 2010 € /m 2 construït Municipis

Total mostra

Ant. <10 anys

Amb ref.

Per a ref.

Obra nova

Badalona

2.742,24

3.317,30

2.555,13

2.849,00

3.798,42

Barcelona

3.832,58

4.130,88

3.856,10

3.655,27

5.065,41

Gavà

3.095,49

2.376,50

3.065,43

Girona

2.167,26

2.364,36

1.913,93

1.458,00

Hospitalet de Llobregat, l'

2.791,13

3.452,73

2.731,01

2.146,65

3.573,43

Lleida

1.582,24

1.956,42

1.297,20

1.012,17

2.046,10

1.865,00

3.088,41 2.817,00

Mataró

2.575,75

2.961,14

2.306,06

Ripollet

2.508,94

2.574,73

2.356,00

3.238,89

Sabadell

2.362,27

2.762,02

2.108,22

2.158,00

Tarragona

2.337,28

2.512,67

2.279,38

1.814,83

2.607,96

Terrassa

2.140,66

2.325,68

2.031,42

1.483,80

2.774,50

Total sense Barcelona

2.458,39

2.662,64

2.447,02

1.815,90

2.763,91

2.750,13 3.206,42

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.

Pel que fa a l’activitat arrendatària, Terrassa presentava per aquest any 4.123 contractes de lloguer registrats per l’INCASÒL, essent el tercer dels municipis del país en volum de contractes d’arrendament realitzats, per darrera de Barcelona (36.873 contractes) i l’Hospitalet de Llobregat (4.485 contractes). Aquesta xifra, que representa un increment del 9,4% en relació a l’activitat arrendatària de l’any 2009, és inferior al creixement experimentat per la resta de municipis que encapçalen el rànquing (Barcelona creix en un 14,6%, l’Hospitalet ho fa en un 14,2%, o Tarragona en un 16,8%), i també a la

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 181

progressió viscuda en el conjunt de l’àmbit metropolità (amb un creixement del 18,2%), així com també és un increment notablement inferior al registrat en l’exercici anterior (en relació a 2008 el creixement de l’activitat arrendatària l’any 2009 fou del 22,4%). Per la seva banda, la renda mitjana dels lloguers a la ciutat trenca amb la inèrcia negativa que portava d’anys precedents i s’estabilitza, en relació a l’any anterior, situant-se en els 732,5 euros/mes, per dessota de la renda mitjana de l’àmbit metropolità (833,9 euros/mes) i de la renda mitjana catalana (810,9 euros/mes). Tot i així, mentre que per aquests àmbits territorials l’evolució d’aquesta variable segueix essent negativa (un decreixement del 3,9% en l’àmbit metropolità i del 4,6% per al conjunt del país), la renda mitjana dels lloguers a la ciutat ha trencat la tendència negativa que portava d’anys precedents i mostra, per aquest 2010, un minso increment del 0,9%. Oferta d'habitatge de lloguer a Catalunya Lloguer mitjà contractual 1. 2007-2010

Municipis

2007

2008

2009

Nombre de contractes ∆ 09-10 % 2010

Renda mitjana Euro/mes 2 2007

2008

2009

2010

∆ 09-10 %

Badalona

1.579

2.094

2.569

2.549

-0,78

964,20

966,98

910,83

883,52

-3,00

Figueres

1.077

1.375

1.496

1.511

1,00

600,36

613,43

596,45

535,76

-10,18

Girona

1.459

1.730

2.053

2.490

21,29

828,26

754,98

690,92

678,27

-1,83

Hospitalet de Llobregat, l'

2.638

3.131

3.926

4.485

14,24

980,17

1.017,98

893,58

851,53

-4,71

Lleida

860

933

1.332

2.138

60,51

531,85

546,19

480,81

455,79

-5,20

Manresa

1.318

1.391

1.638

1.738

6,11

660,16

670,81

587,61

533,41

-9,22

Mataró

1.704

2.137

2.482

2.651

6,81

883,70

929,24

861,64

858,23

-0,40

Sabadell

1.794

2.378

2.764

3.052

10,42

1.010,91

1.035,59

886,82

912,26

2,87

794

965

1.287

1.328

3,19

782,52

811,07

792,12

804,59

1,57

1.220

1.614

3.239

3.782

16,76

667,69

715,25

635,74

681,99

7,28

Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa

2.257

3.080

3.770

4.123

9,36

886,96

848,64

725,58

732,46

0,95

AMB

22.862

30.353

37.861

44.755

18,21

930,29

940,29

867,36

833,86

-3,86

Catalunya sense AMB

15.647

22.359

27.780

34.560

24,41

651,17

652,73

586,47

551,11

-6,03

Total Catalunya

62.671

80.126

97.818

116.188

18,78

898,73

908,52

850,32

810,89

-4,64

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana. 1. Les dades sobre el mercat de lloguer estan extretes dels registres de fiances de lloguer de l'INCASOL.

De fet, aquestes xifres ens presenten Terrassa com una de les ciutats catalanes on l’activitat arrendatària és més dinàmica, posant-se al mercat un parc d’habitatges de lloguer força destacable. Un fet que en bona mesura està relacionat amb la demanda generada per l’activitat universitària a la ciutat, però que tampoc pot deslligar-se de les dificultats creixents que tenen les famílies per trobar finançament per a l’adquisició d’un habitatge des de l’inici de la crisi financera. En definitiva, tots els indicadors mostren la duresa amb la qual la conjuntura econòmica global es deixa sentir en un sector econòmic, l’activitat de construcció i comercialització d’habitatges, que havia situat la ciutat de Terrassa com una de les més dinàmiques de Catalunya.

182 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

3. Locals comercials La superfície total sol·licitada d’obra major en locals comercials va créixer espectacularment fins als inicis de la dècada dels 90 del segle passat per, després d’un període de certa estabilitat que durà fins a mitja dècada, iniciar una fase de davallada que, en termes generals, ja no abandonarà. Després de marcar un mínim l’any 2004, amb valors per dessota dels nivells de licitació que hi havia l’any 1986, es produí una remuntada coincidint amb els anys d’apogeu de l’activitat constructora a la ciutat. Les dades del quadrienni 2007-2010 trenquen amb aquest repunt del bienni anterior, amb un nombre de llicències atorgades que cau per dessota dels 1.500 m2, la xifra clarament més baixa de la sèrie que s’inicià vint-i-cinc anys enrere. Llicències d'obres majors atorgades. Locals comercials. Evolució de la superfície i del nombre de locals. 1986-2010. m2

locals

140.000

600

120.000

500

100.000

400

m2 80.000

locals

300

60.000 200

40.000

100

20.000 0 2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

En paral·lel, la superfície sol·licitada per local comercial en les llicències ha experimentat una evolució similar: màxims a l’inici dels anys noranta coincidint amb el desenvolupament de les àrees comercials amb grans superfícies (mitjanes superiors als 400 m2/local) i descens des d’aleshores, amb algun repunt puntual, per acabar en un mínim de només 63 m2/local l’any 2009 que ha crescut lleugerament, fins als 93,1 m2/local d’aquest 2010. Evolució de la superfície de les llicències d'obres majors atorgades per locals comercials. 1986-2010

m2local 500

400

300

200

100

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 183

4. Locals industrials L'activitat constructora en naus industrials ha anat molt lligada a l’oferta de sòl industrial del municipi. Fins al 1989, i coincidint amb el desenvolupament dels polígons industrials al sud del nucli urbà, s'experimentà un notable creixement de la contractació d'obres majors en la indústria, que s’aparellen principalment amb la construcció d’obra nova en aquells sectors de la ciutat. A partir del 1990 l’activitat constructora es desaccelera, any rere any, fins al mínim del 1994, augmentant la proporció d’obres dedicades a reforma i ampliació d’edificis industrials ja existents. Llicències d'obres majors atorgades. Naus industrials. Evolució de la superfície i del nombre de naus. 1986-2010. m2

naus

180.000

250

160.000 m2

140.000

200

120.000 150

100.000 80.000

100

60.000 40.000

locals

20.000 0 2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

Amb la reactivació econòmica de la ciutat, la contractació d’obres en termes de superfície construïda va augmentant gradualment per reviure un altre pic durant l’any 1996 (el desenvolupament del polígon de Santa Margarida), davallà el 1997 i tornà a comportar-se a l’alça durant els anys 1998 i 1999, per caure durant els anys 2000 i 2001. Del 2002 al 2006, coincidint amb el desenvolupament del polígon de Can Petit, l'activitat es recupera i s’estabilitza a l’entorn dels 60.000 m2/any (descomptant el repunt registrat el 2005). Entre el 2007 i el 2008 es produeix un nou repunt en la superfície construïda, assolint els 76.000 m2 en aquest darrer any, al qual seguirà una dràstica i contundent davallada de l’activitat constructora en l’àmbit industrial en el següent any 2009, en el qual el nombre de llicències atorgades no arribaran a afectar ni la desena de naus (una davallada del 88% en relació a l’exercici anterior), a la vegada que la superfície afectada quedarà en uns escarransits 1.050 m2 (una disminució del 98%), uns volums d’activitat mai vistos en els darrers 25 anys. En aquest darrer any, l’any 2010, partint dels nivells extraordinàriament baixos de l’any anterior era lògic esperar una mínima recuperació de l’activitat. D’aquesta manera s’han tramitat llicències d’obra major de naus industrials relatives a més de 21 mil metres quadrats corresponents a 13 nous locals per a l’acolliment específic d’activitat econòmica. Una xifra que en termes de superfície implicada suposa situar-se a l’alçada dels mínims assolits en les dues darreres dècades, situats en els anys 1994, 1995 i 1997.

184 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

m2local

Evolució de la superfície de les llicències d'obres majors atorgades per a naus industrials. 1986-2010

1.750 1.500 1.250 1.000 750 500 250

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

La superfície per nau industrial segueix una evolució lleugerament diferenciada, amb puntes concentrades a partir de l’any 2000 en què es mantenen xifres per damunt dels 800 m2 per nau, amb un màxim assolit l’any 2007 situat en els 1.275 m2. A partir d’aquí, la tendència ascendent es trenca i l’any 2009 culminarà amb el volum de superfície per local més baix de tot el període, situat en els 116,7m2 per nau, per acte seguit, en l’any 2010, assolir el seu valor màxim, amb una superfície per local productiu de 1.621m2 . Aquesta activitat constructora té lloc, en bona mesura, en els àmbits industrials desenvolupats amb anterioritat a la revisió del planejament municipal culminada l’any 2003. Ja que si bé aquest nou planejament comportà substancials canvis en l’oferta de sòl per al desenvolupament d’activitats productives, el context econòmic viscut n’ha impossibilitat el seu desenvolupament. Tinguem en compte que el volum de sòl productiu planificat en aquesta revisió, tant el dedicat a activitats terciàries com industrials, totalitzava 234 ha brutes, fet que representava un increment del 59,38% sobre el sòl planificat en l’anterior planejament (199 ha més d’extensió), distribuït en quatre nous sectors: Palau Nord, Palau Sud-Can Guitard i Bellots II al sud de la ciutat, i la Franja Nord al nord. Oferta de sòl productiu del nou Pla d'Ordenació Urbanística Superfície de nou desenvolupament d'activitats terciària i industrial

Superfície Sectors

d'activitat terciària m

% respecte del total

Superfície d'activitat industrial m

% respecte del total

Superfície neta total m

Superfície bruta total m

Palau Nord Palau Sud-Can Guitard Els Bellots Franja Nord

183.170 100.815 70.100 66.862

43,51 23,95 16,65 15,88

242.823 385.805

38,63 61,37

183.170 343.638 455.905 66.862

407.044 763.642 911.810 267.448

Total

420.947

100

628.628

100

1.049.575

2.349.944

Font: Ajuntament de Terrassa, Gerència Municipal d'Urbanisme.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 185

Mapa de localització dels polígons i zones industrials de Terrassa

P.I. Nord P.I. Can Petit

P.I. La Gripia

P.I. Est

Sector Montserrat

P.I. Can Palet

P.I. Can Farcan

P.I. Santa Margarida II Segle XX

P.I. Santa Margarida I Els Bellots

Can Parellada Industrial

P.I. Carrer d'Alemanya P.I. Colom II

P.I. Can Guitard

Llegenda

Poligons Industrials illes Industrials

2 Km.

Tal i com dèiem, el desenvolupament d’aquests nous sectors apareix estretament condicionat per la conjuntura econòmica que s’està vivint d’ençà de les acaballes de l’any 2007. Així, per exemple, el polígon d’activitats econòmiques de Els Bellots II que, amb 95 hectàrees de superfície, estava destinat a convertir-se en una de les zones especialitzades en l’acolliment d’activitat econòmica més grans de l’entorn metropolità barceloní, encara està per desenvolupar malgrat comptar amb pla parcial aprovat definitivament des de finals de 2005, amb projecte de reparcel·lació des de juny de 2007, i tot i que estava previst que al llarg de l’any 2009 s’iniciés el seu procés d’urbanització per part de la junta de compensació que, a finals de 2008, ja havia iniciat la seva comercialització. Pel que fa a la resta de sectors, Palau Sud-Can Guitard compta amb la corresponent figura de planejament derivat aprovada des de finals de 2007, i el desenvolupament de la Franja Nord pot rebre un decisiu impuls fruït de la seva vinculació al Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT), que sota la marca Orbital 40, va veure la llum el juliol de 2010.

186 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Tinguem present que malgrat aquest alentiment en el desenvolupament del nou sòl industrial, en el context metropolità Terrassa ha actuat com un dels nodes productius més importants del país atenent a la dotació de sòl industrial ocupat. Així, durant la primera meitat de la passada dècada, segons l’Atles Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, la ciutat presentava un índex de concentració de sòl industrial (relació entre el sòl qualificat industrial ocupat en un municipi i el sòl total qualificat com a tal en el conjunt de la regió metropolitana) del 3,74%, només superat pel 9,45% que ostentava la capital catalana. Per darrera d’aquests, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Martorell, el Prat de Llobregat, Sabadell, Rubí, Granollers, o Parets del Vallès, formaven amb els anteriors un grup de dotze municipis, el 7,6% del total de municipis de la RMB, que concentraven el 40% de la dotació total de sòl industrial ocupat. Grau d’especialització dels municipis de la RMB en sòl industrial1. 2001

Terrassa

Font: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Atlas industrial de la RMB. Diagnosi Territorial, 2004. 1. Municipis amb més de 50 hectàrees de sòl industrial.

En una lectura similar, però atenent a la informació urbanística proporcionada pel Sistema d’Informació del Mapa Urbanístic de Catalunya (SIMUC), al finalitzar aquesta primera dècada del segle XXI la ciutat s’erigiria com a tercer municipi metropolità en concentració de sòl urbà destinat específicament a activitat econòmica, amb un 4,3% del total de sòl metropolità, per darrera només de Barcelona (amb un índex de concentració del 7%) i Castellbisbal (un 4,8%), i amb un valor similar al del municipi també vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, per damunt dels índex ostentats per municipis com Martorell (un 3,7%), Barberà del Vallès (un 3,1%), Sabadell o Parets del Vallès (amb un 2,5% cada un), o bé el Prat de Llobregat o Granollers (amb un 2,4% respectivament).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 187

Tinguem present que els 17 primers municipis metropolitans en concentració de sòl industrial aglutinarien fins el 50,6% del sòl productiu existent a la regió, i d’aquests més de la meitat (9) correspondrien a municipis del Vallès Occidental, una comarca que amb més de 2.500 hectàrees de sòl qualificat per a l’acolliment d’activitats productives concentra un terç del sòl productiu metropolità (el Baix Llobregat n’aglutina un 23,3% i el Vallès Oriental un 16,7%). De fet, l’extensió d’aquest índex de concentració al conjunt del país permet situar la ciutat de Terrassa com la quarta del país en volum de sòl dedicat a activitat, només per darrera de Tarragona, que encapçala el rànquing amb 702 hectàrees, Barcelona i Castellbisbal. Pel que fa al nivell d’especialització del sòl municipal en usos específicament productius (rellevància del sòl qualificat per a activitat econòmica en relació a la resta d’usos), la ciutat de Terrassa apareix en el nivell mitjà-baix, lluny dels elevats nivells d’especialització de municipis com Martorell, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Castellbisbal o Barberà del Vallès. D’aquesta manera, de la combinació d’aquestes dues variables d’anàlisi (concentració de sòl industrial i especialització industrial del sòl municipal), Terrassa queda perfectament emmarcada en el conjunt de municipis de vella industrialització, que compten amb una major concentració de sòl industrial ocupat, però paral·lelament ocupen posicions més modestes (major equilibri en els diferents usos del sòl urbà) pel que fa al nivell d’especialització industrial del seu sòl municipal. En la banda contrària, els municipis d’industrialització recent, receptors de les deslocalitzacions industrials procedents del nucli central metropolità o de les ciutats metropolitanes de vella industrialització, i cada vegada més atractors de noves inversions industrials que cerquen una localització central en el context català, presenten dotacions de sòl industrial menys importants però amb un nivell d’especialització del sòl en usos industrials marcadament més significatiu.

5. La valorització del sòl El nombre d’unitats cadastrals urbanes ha anat incrementant-se progressivament en consonància amb el propi desenvolupament de la ciutat, que, tal i com hem vist, ha resultat especialment intens en bona part d’aquesta primera dècada del segle XXI. Així, d’ençà de la darrera revisió cadastral l’any 1996, el nombre d’unitats s’ha anat incrementant al voltant d’un 5% anual, oscil·lant entre increments propers al 9% o al 5,5% per als anys 2000 i 2008, o increments propers al 2% corresponents al bienni 1998-99 i a l’any 2004, o l’increment del 2,6% experimentat aquest darrer 2011. D’aquesta manera, enguany el nombre d’immobles de naturalesa urbana es situa en pràcticament 149.000, després de 3 exercicis consecutius de davallada en el ritme d’incorporació de noves unitats coincidint amb la conjuntura econòmica especialment adversa que vivim.

188 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Cadastre Valor de l'immobiliari urbà. 1992-2011 Concepte

1992

N. d'unitats urbanes Valor cadastral total (milions ptes.) Valor cadastral total (milions euros) Tipus impositiu (%)

Concepte

1993

1999

2000

2001

69.952 73.610 77.959 80.539 84.295 87.835 89.682 91.774 201.400 209.963 225.919 236.946 252.383 469.165 483.952 504.085 1.210 1.262 1.358 1.424 1.517 2.820 2.909 3.030 0,7470 0,7830 0,9860 0,9860 0,9940 0,5870 0,5890 0,5900

99.840 560.299 3.367 0,5920

103.423 585.597 3.520 0,6090

2010

2011

2002

N. d'unitats urbanes Valor cadastral total (milions ptes.) Valor cadastral total (milions euros) Tipus impositiu (%)

1994

2003

1995

2004

1996

2005

2006

1997

2007

1998

2008

2009

108.360 112.554 115.138 118.155 123.076 128.718 135.785 140.696 145.151 148.945 622.064 660.562 715.083 756.062 802.511 834.761 886.504 935.255 1.108.963 1.008.393 3.739 3.970 4.298 4.544 4.805 5.017 5.328 5.621 6.665 6.061 0,6210 0,6300 0,6360 0,6460 0,6520 0,6580 0,6640 0,6800 0,6800 0,6800

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Terrassa, Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

D’altra banda, la revisió del cadastre el 1996 ha permès posar al dia el valor de l’immobiliari urbà, que actualment se situa en 6.060 milions d’euros, la qual cosa suposa haver doblat aquella xifra (2.820 milions el 1997) en catorze anys. Alhora, juntament amb la revalorització cadastral s’ha mantingut el tipus de l’impost de béns immobles al voltant del 0,68%, fet que ha comportat el manteniment de la pressió fiscal.

7.000

1,2

6.000

1,0

5.000

0,8

4.000

0,6

3.000

0,4

2.000

valor (euros)

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

0,0 1993

0,2

0 1992

1.000

Tipus impositiu

Valor cadastral Milions euros

Evolució del valor cadastral immobiliari urbà i del tipus impositiu. 1992-2011

tipus

6. Usos del sòl a Terrassa35 La ciutat de Terrassa és eminentment compacta, i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat l’any 2003 posa molt d’èmfasi a consolidar i reforçar aquesta estructura urbana. Aquest fet esdevé determinant a l’hora d’analitzar les transformacions esdevingudes en els usos del sòl al terme municipal de Terrassa ja que, a diferència de molts àmbits territorials de l’entorn metropolità, el dinamisme demogràfic i econòmic de la ciutat no s’ha traduït en una desmesurada extensió de la ciutat damunt del territori. 35

La informació de base utilitzada per a la redacció del present apartat és el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), que és una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país realitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), finançada pel Departament de Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 189

Tot i així, evidentment, el territori municipal no ha estat al marge de l’etapa més intensa de desenvolupament urbà mai viscuda pel país. Una època caracteritzada per les intenses transformacions territorials que han alterat substancialment, i especialment, la fisonomia de la metròpolis barcelonina. La vitalitat demogràfica i econòmica viscuda per la ciutat en aquests darrers dos decennis, especialment intensa en el darrer, ha motivat una gens menyspreable transformació del territori municipal, bàsicament en termes de creixent artificialització del mateix36. D’aquesta manera, entre 1993 i 2006, el sòl improductiu artificial al municipi s’ha incrementat en 627 hectàrees (un creixement del 34,8%), passant de representar un 25,7% de la superfície municipal l’any 1993, a significar més d’un terç de la mateixa l’any 2006 (concretament un 34,6%). Un procés creixent d’artificialització que es fa, bàsicament, a costa de les cobertures agrícoles que han vist disminuir en aquests mateixos 13 anys en un 44,1% la seva superfície (721 hectàrees menys), passant de representar un 23,3% de la superfície municipal l’any 1993, a significar-ne tant sols el 13% l’any 2006. Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 1993-2006 Evolució de les cobertes del sòl (Nivell 1 del MCSC)

Improductiu artificial 25,7%

Conreus 23,3%

1993

Terrenys forestals 51,0%

Improductiu artificial 34,6%

2006

Terrenys forestals 52,3%

Conreus 13,0%

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF).

Per la seva banda, les cobertes del sòl forestals no només han continuant essent majoritàries, ja que eren el 51% de la superfície municipal a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, sinó que en aquesta dècada i mitja han vist incrementar la seva extensió en un 2,6% (93 hectàrees de sòl), passant a representar un 52,3% de la superfície municipal l’any 2006, moment culminant, tal i com hem vist, d’aquest procés viscut d’intens dinamisme urbà. Aquesta creixent artificialització de la superfície municipal s’explica, en bona mesura, a partir de projectes urbanístics i territorials concrets que han tingut lloc en aquest període, bàsicament per addició a la trama urbana consolidada. És el cas dels desenvolupaments urbanístics de caràcter eminentment residencial de Can Roca al nord de la ciutat; del Roc Blanc a ponent; i del Sector Montserrat, Torre-sana o la Grípia a l’est; dels desenvolupaments urbanístics, lligats en aquesta ocasió a la localització d’activitats econòmiques, 36

Per a més informació sobre les transformacions territorials ocorregudes en el període 1993-2006 en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa pot consultar-se el corresponent informe elaborat per l’OESST (http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/estudis/20110712transformacionsurbanes.pdf).

190 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

als PAE de Santa Margarida II (àrea del Parc Vallès) o Can Petit; o del projecte de urbanització i recuperació del torrent de Vallparadís com a parc urbà. Però també d’altres desenvolupaments deslligats d’aquesta, com la construcció del camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilà per al trasllat a la ciutat del Reial Club de Golf el Prat. Mapa del procés d’artificialització del sòl a Terrassa, 1993-2006

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) elaborat pel CREAF.

A un nivell de detall major, i per darrera d’aquesta pèrdua de sòl dedicat a conreus (menys de 700 hectàrees en aquests 13 anys), que suposa reduir pràcticament a la meitat l’extensió de sòl agrari al terme municipal, les principals transformacions prenen la forma de guanys de superfície en zones urbanitzades, zones esportives i lúdiques, i en vies de comunicació, tres

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 191

categories que abanderen el procés d’artificialització ocorregut en aquesta darrera dècada i mitja. Conjuntament les tres tipologies de cobertes totalitzen 643,2 hectàrees de sòl guanyades, de les quals 324,3 (el 50,4%) corresponen a guanys en zones urbanitzades, 209,6 hectàrees (el 32,6%) representen guanys d’extensió de zones esportives i lúdiques, i les 109,3 hectàrees restants (el 17%) corresponen a vies de comunicació. En termes relatius, però, destaca per damunt de tot l’increment de sòls destinats a zones esportives i lúdiques (creixen en un 1.226%). Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 1993 - 2006 Evolució de les cobertes del sòl (nivell 2 del MCSC)1

Tipus de coberta del sòl (nivell 2) Aigües continentals Boscos clars (no de ribera) Boscos de ribera

1993

2006

Superfície (en hectàrees)

5,4

6,7

30,5

75,4

15,5

Boscos densos (no de ribera)

2.599,6

2.660,4

Conreus

1.634,8

913,5

Matollars

649,2

600,2

Plantacions de pollancres Prats i herbassars

1,5

134,2

196,6

Roquissars

41,1

39,9

Vies de comunicació

76,2

185,5

105,9

81,5

17,1

226,7

Zones d'extracció minera Zones esportives i lúdiques Zones nues Zones urbanitzades

120,6

86,8

1.601,4

1.925,7

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF). 1. El Nivell 2 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim de detall al qual és possible fer la comparació entre la 1era edició (any 1993) i la 2ona edició del MCSC (any 2006).

Pel que fa a les cobertures forestals, malgrat significar canvis de menor envergadura i dimensió en termes absoluts, no són menyspreables els increments de superfície de boscos (105,7 hectàrees en total, amb un increment del 147,2% dels boscos clars) i de prats i herbassars (62,4 noves hectàrees, que signifiquen un creixement del 46,5%), o la pèrdua de 49 hectàrees de matollars (una davallada del 7,5% en extensió). El major nivell de detall de la font emprada per a aquesta aproximació a la transformació experimentada pel territori terrassenc només està disponible per a l’any 2006, i malgrat que no permetrà copsar la dinàmica evolutiva del territori a aquest nivell de detall, sí que permetrà aproximar-nos a la seva màxima descripció estàtica. Tinguem en compte que un terç del terme municipal, 2.250 hectàrees, apareix ocupat per masses forestals denses de pi blanc i alzina, en bona mesura concentrades al vessant nord del terme municipal, allà on la ciutat s’acaba i fa

192 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

la transició gradual vers el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Per darrera d’aquesta superfície forestal, en extensió, trobarem els creixements en eixample que permeten explicar la fisonomia de la ciutat d’avui, que representen un 10,5% de la superfície municipal (739 hectàrees). Per sota d’aquesta els altres conreus herbacis (amb un 8,9% del sòl municipal) i els matollars (amb un 7,2%) apareixeran com les següents cobertures en extensió, especialment presents en aquesta zona de transició i difuminació d’usos que s’estableix entre el límit de la ciutat i allò que evidentment no és ciutat, aquell espai que sovint s’ha denominat com a periurbà. I finalment, ocupant un 4,6% de la superfície municipal, hi trobem els polígons d’activitat econòmica que ocupen a la ciutat 323,2 hectàrees, especialment concentrats a la zona sudoriental de la ciutat edificada, en continuïtat física amb aquesta.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 193

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 2006 (1/2) Cobertes del sòl (nivell 5 del MCSC)1 Tipus de coberta del sòl (nivell 5) Pineda de pi blanc (>= 20%cc)

Superfície (en hectàrees)

% acumulat

1.282,5

18,3

Alzinar (>= 20%cc)

967,5

13,8

32,1

Eixample

739,0

10,5

42,6

Altres conreus herbacis

622,2

8,9

51,5

Matollars

506,9

7,2

58,7

Polígon industrial ordenat

323,2

4,6

63,3

Prats i herbassars

194,8

2,8

66,1

Regeneració d'alzina

189,3

2,7

68,8

Habitatges unifamiliars

171,5

2,4

71,2

Camps de golf

154,8

2,2

73,4

Urbanitzacions

134,3

1,9

75,3

Horta familiar

111,0

1,6

76,9

Parcs urbans

107,6

1,5

78,5

Complexos comercials i d'oficines

87,7

1,3

79,7

Zones d'extracció minera

81,5

1,2

80,9

Zones d'esport

71,9

1,0

81,9

Polígon industrial sense ordenar

71,8

1,0

82,9

Equipaments educatius

65,5

0,9

83,9

Carreteres

61,8

0,9

84,7

Matollars de formacions de ribera

58,5

0,8

85,6

Zones verdes viàries

57,1

0,8

86,4

Sòl nu per acció antròpica

54,6

0,8

87,2

Altres conreus herbacis abandonats

50,5

0,7

87,9

Pineda de pi blanc (5-20%cc)

46,3

0,7

88,5

Autopistes i autovies

45,6

0,6

89,2

Cases aïllades

44,7

0,6

89,8

Pineda de pi pinyer (>= 20%cc)

44,2

0,6

90,5

Roureda de roure martinenc (>= 20%cc)

41,3

0,6

91,0

Roquissars

39,9

0,6

91,6

Oliverars

38,6

0,6

92,2

Fruiters no cítrics

37,9

0,5

92,7

Centre urbà

37,3

0,5

93,2

Indústries aïllades

35,7

0,5

93,7

Franja de protecció de pi blanc

35,5

0,5

94,3

Conreus abandonats - matollars

34,7

0,5

94,7

Regeneració de pi blanc

33,0

0,5

95,2

Pineda de pinassa (>= 20%cc)

30,8

0,4

95,7

Lleres naturals

23,5

0,3

96,0

Equipaments sanitaris

18,3

0,3

96,3

Alzinar (5-20%cc)

17,6

0,3

96,5

Centres culturals

15,8

0,2

96,7

Vies de ferrocarril

15,7

0,2

97,0

Boscos caducifolis de ribera

15,5

0,2

97,2

Fruiters no cítrics en bancals

14,7

0,2

97,4

Granges

13,8

0,2

97,6

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF). 1. El Nivell 5 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim de detall d'informació disponible. Aquest nivell d'informació només està disponible per a la 3era edició del MCSC (any 2006).

194 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 2006 (2/2) Cobertes del sòl (nivell 5 del MCSC)1 Tipus de coberta del sòl (nivell 5)

Superfície (en hectàrees)

% acumulat

Altres caducifolis (>= 20%cc)

13,0

0,2

97,8

Cementiris

12,8

0,2

97,9

Oliverars en bancals

12,8

0,2

98,1

Àrees de servei en xarxa viària

10,5

0,1

98,3

Franja de protecció d'alzina

8,7

0,1

98,4

Fruiters no cítrics abandonats

7,1

0,1

98,5

Infraestructures elèctriques

6,8

0,1

98,6

Altres conreus herbacis en regadiu

6,6

0,1

98,7

Moviments de terres

6,6

0,1

98,8

Altres caducifolis (5-20%cc)

6,4

0,1

98,9

Complexos hotelers

6,3

0,1

99,0

Plantacions de pi blanc

6,1

0,1

99,1

Complexos administratius

5,9

0,1

99,1

Centres religiosos

5,7

0,1

99,2

Zones verdes ferroviàries

5,3

0,1

99,3

Pineda de pi pinyer (5-20%cc)

4,9

0,1

99,4

Roureda de roure de fulla menuda (>= 20%cc)

4,8

0,1

99,4

Rius

3,4

0,0

99,5

Altres conreus herbacis en bancals

3,3

0,0

99,5

Naus d'ús agrícola

3,3

0,0

99,6

Vinyes

3,3

0,0

99,6

Depuradores i potabilitzadores

3,1

0,0

99,7

Fruiters no cítrics abandonats

2,6

0,0

99,7

Llacs i llacunes continentals

2,6

0,0

99,7

Plantes de tractament

2,4

0,0

99,8

Franja de protecció de pi pinyer

2,3

0,0

99,8

Colònies i nuclis aïllats

1,8

0,0

99,8

Plantacions de pollancres

1,5

0,0

99,9

Conreus abandonats - prats en zones forestals

1,2

0,0

99,9

Oliverars abandonats - prats en zones agrícoles

1,2

0,0

99,9

Sòls nus urbans no edificats

1,1

0,0

99,9

Altres construccions

0,8

0,0

99,9

Arboçar (>= 20%cc)

0,8

0,0

99,9

Embassaments

0,7

0,0

99,9

Conreus en transformació

0,6

0,0

99,9

Prats i herbassars procedents de tallades arreu

0,6

0,0

100,0

Regeneració de roure de fulla menuda

0,5

0,0

100,0

Sòl erosionat per agent natural

0,5

0,0

100,0

Zones urbanes en construcció

0,5

0,0

100,0

Fruiters no cítrics en regadiu

0,4

0,0

100,0

Basses agrícoles

0,3

0,0

100,0

Altres conreus herbacis abandonats regadiu no regat

0,2

0,0

100,0

Hivernacles

0,2

0,0

100,0

Zones d'aparcament

0,2

0,0

100,0

Matollars procedents de tallades arreu

0,1

0,0

100,0

Pineda de pinassa (5-20%cc)

0,1

0,0

100,0

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 195

Ensenyament i recerca 1. Introducció El coneixement i, per extensió, l'ensenyament són els pilars sobre els quals es recolza el desenvolupament sostenible de les ciutats modernes. Terrassa presenta un ventall molt diversificat de centres i especialitats educatives i de recerca que la converteixen en un lloc central pel que fa a l'ensenyament i a la formació. Actualment, el complex educatiu de Terrassa combina una oferta de més de 39.000 places d’ensenyament no superior i més de 17.000 places universitàries, amb centres de recerca especialitzats, alguns d'ells capdavanters en la innovació científica i tecnològica. A això, s'ha d'afegir necessàriament l'extensa activitat formativa en el camp de la preparació de nous treballadors i del reciclatge dels professionals en actiu que impulsen diàriament administracions, organitzacions patronals i sindicats, i les pròpies empreses. L'any 2011 a Terrassa hi ha registrades, a la Seguretat Social, 183 empreses dedicades a l'ensenyament i la recerca que tenen en nòmina 3.395 treballadors assalariats (en qualsevol de les funcions, no només docents)37 . La majoria d’assalariats de l’ensenyament correspon al personal docent que s'ocupa, principalment, en acadèmies i centres de formació ocupacional i contínua, seguit dels assalariats en centres d’educació primària, i en tercer lloc a l'ensenyament secundari. L'ensenyament representa més d'un 3% de l’estructura empresarial total i un 4,2% del sector serveis. Evolució de l'estructura empresarial Ensenyament i Investigació. 2008-2011

CCAE-09 Descripció

Emp.

2008

2009

Ass. Emp.

Ass.

2010 Emp.

Ass.

∆10-11

2011 Emp.

Ass.

Emp.

∆% 10-11

Ass.

Emp.

Ass.

Recerca i desenvolupament

75,00

61,90

Educació

159

3.831

166

3.922

172

3.374

176

3.361

-13

2,33

-0,39

Total

163

3.866

169

3.946

176

3.395

183

3.395

3,98

0,00

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia.

El nombre de centres de Recerca i desenvolupament independents ha augmentat en tres respecte de l’exercici anterior i el saldo global d’aquest subsector presenta un increment de personal de 13 persones. Pel que fa al subsector genèric d’Educació, enguany l’increment ha estat negatiu (-13 37

D’aquesta cifra s’exclou el personal funcionari i interí del Departament d’Ensenyament que està donat d’alta a Barcelona.

196 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

assalariats), tot i el guany de quatre centres de cotització. Tenint en compte que aquest darrer any hi ha hagut una davallada general dels assalariats pròxima a un 6%, el sector presenta una estabilitat remarcable. El nombre d’autònoms del sector presenta en total un lleuger augment (+4) arrossegat pel subsector de l’Educació general, mentre que el subsector de Recerca i desenvolupament mostra un mínim increment. Les dades posen de manifest que l’efecte de la crisi en aquest sector, que forma part dels serveis bàsics, ha estat retardat en comparació amb els resultats positius de l’any anterior, que no semblaven mostrar cap símptoma de crisi. Evolució dels treballadors autònoms Ensenyament i Investigació. 2008-2011 CCAE-09 Descripció

2008

2009

2010

2011

∆ 10-11

∆ %10-11

Recerca i desenvolupament

3,33

Educació

198

189

196

199

1,53

Total

230

213

226

230

1,77

Font: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació, Gabinet Tècnic. Elaboració pròpia.

2. L'ensenyament no universitari Observant el quadre comparatiu podem constatar que durant el curs 2010-2011 es manté la tendència global a l’alça del nombre d’alumnes en, pràcticament, tot el sistema. Només apreciem un descens en les escoles bressol, amb una pèrdua de 41 nens i nenes en relació al curs passat. Es consolida un any més un important creixement de la matrícula a Primària. Es manté la demanda i el creixement de la Formació Professional i segueix la tendència de creixement a la Formació d’Adults; en ambdós casos l’oferta de la ciutat ha estat àmpliament superada per la demanda. La secundària privada s’estabilitza, després de la pèrdua d’alumnat, tant d’ESO com de Batxillerat del curs passat. La situació continua sent complexa, requerint un esforç de les administracions en la planificació i construcció d’equipaments. La “matrícula viva”, la incorporació d’alumnes al llarg de tot el curs (nouvinguts, trasllats i altres circumstàncies excepcionals) és un degoteig constant que no baixa en nombre absoluts: al curs 2010-2011 s’han atès un total de 1.052 sol·licituds. Les escoles continuen amb ràtios (nombre d’alumnes per aula) elevades, i la majoria de centres públics d’educació infantil i primària incorporen grups nous (en l’argot anomenats grups “bolet”) utilitzant algun dels espais complementaris. També s’ha creat un nou equipament provisional (Can Montllor) amb dues línies.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 197

Ensenyament no universitari Alumnes i centres. Cursos 2009-2010 i 2010-2011

Núm.

Alumnes 09-10 %

Núm.

∆ Núm.

Variació ∆%

Núm.

Escoles Bressol Municipal

946

78,44

907

77,85

-39

-4,12

78,57

Escoles Bressol Generalitat

260

21,56

258

22,15

-2

-0,77

21,43

1.206

100,00

1.165

100,00

-41

-3,40

100,00

Ensenyament

Total

Alumnes 10-11

Escoles 10-11

Educació Infantil i Primària Pública

11.492

57,12

12.124

58,17

632

5,50

59,26

Educació Infantil i Primària Privada

8.626

42,88

8.717

41,83

1,05

40,74

20.118

100,00

20.841

100,00

723

3,59

100,00

Educació Especial Municipal

116

37,54

114

36,42

-2

-1,72

50,00

Educació Especial Privat

193

62,46

199

63,58

3,11

50,00

Total

309

100,00

313

100,00

1,29

100,00

Educació Secundària Pública

4.860

100,00

4.987

100,00

127

2,61

38,46

ESO

3.628

74,65

3.738

74,95

110

3,03

Batxillerat

1.232

25,35

1.249

25,05

1,38

Educació Secundària Privada

5.386

100,00

5.369

100,00

-17

-0,32

61,54

ESO

4.396

81,62

4.376

81,50

-20

-0,45 26

100,00

Total

Batxillerat Total

990

18,38

993

18,50

0,30

10.246

100,00

10.356

100,00

110

1,07

Centres Públics de Cicles Formatius

1.887

73,83

1.839

71,31

-48

-2,54

50,00

Centres Privats de Cicles Formatius

669

26,17

740

28,69

10,61

50,00

Total

2.556

100,00

2.579

100,00

0,90

100,00

Escoles d'Ensenyament Especialitzats

1.542

100,00

1.501

100,00

-41

-2,66

100,00

Escoles d'Adults

2.442

100,00

2.662

100,00

220

9,01

100,00

Font: Ajuntament de Terrassa. Patronat Municipal d'Educació. Elaboració pròpia.

Comentant les xifres concretes, es manté l’oferta municipal en 0-3 anys, onze escoles amb un total de 907 places, que representen el 77,85% de l’oferta pública. L’Ajuntament té les competències plenes quant a aquesta etapa educativa pel que fa als Consells de Participació dels centres, autorització de centres i processos de preinscripció i matrícula. En aquests moments la crisi implica una contenció en la despesa pública, que farà molt difícil el creixement de l’oferta a partir de noves construccions. A l’etapa d’Educació Infantil i Primària ens trobem amb un increment important: són 723 alumnes més, la qual cosa suposa un 3,59% més sobre el total d’alumnes; la majoria, uns 632, s’han matriculat en centres públics. Tots els centres, tant concertats com públics, estan molt plens, amb ràtios molt altes i una vintena de grups afegits per sobre de la capacitat dels centres. L’actual situació, en total, és l’equivalent a més d’una escola completa de dues línies. Donat que les dades dels padrons ens indiquen que el creixement s’estabilitza en 3.032 alumnes per al curs 2012-2013, caldrà comptar amb la construcció de les dues escoles previstes per tal d’acabar amb les instal·lacions provisionals. El creixement d’alumnat es trasllada a secundària; per tant cal anticipació i

198 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

creació de nous instituts, al menys dos de manera immediata i dos més a mig termini. Les xifres globals de l'ensenyament secundari, que inclouen l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i el Batxillerat, es mantenen estables en la secundària privada mentre que continua la tendència de creixement de la pública on hi ha hagut 127 matrícules més respecte el curs anterior (un 2,61% més). Pel que fa als Cicles Formatius continua la tendència dels darrers cursos. El creixement és generalitzat a la privada i hi ha un petit descens de places a la pública. La demanda continua superant àmpliament l’oferta, que segueix sent clarament insuficient. La crisi econòmica que estem vivint fa que el jovent que finalitza l’ESO no tingui fàcil l’accés al mercat laboral i molts d’ells optin per continuar els seus estudis en la formació professional. Un altre aspecte que fa augmentar la demanda de la formació professional és l’atur, cada cop hi ha més demanda d’accés als cicles formatius (sobretot de grau superior) de persones en edat superior a la de l’alumnat que continua el seu itinerari formatiu a FP després d’acabar l’ESO o el Batxillerat. Aquest fet també es constata en l’augment de la demanda per a accedir als centres que realitzen la formació per a la preparació de les proves d’accés als cicles formatius. Continua també l’increment de la demanda - i per les mateixes causes - a les escoles d’adults que, tot i l’augment de places (220 matrícules més respecte el curs anterior), continuen amb importants llistes d’espera, sobretot en els cursos de preparació de les proves d’accés a la Formació Professional. En l'Educació Especial la matrícula continua estable, 4 alumnes més que el curs anterior. Ensenyaments especialitzats

Ensenyaments especialitzats

Escola Municipal La Llar Curs 2010-2011

Escola de Música i Conservatori Professional Municipal. Curs 2010-2011 Alumnes

Ensenyament no reglat

Homes

Dones

Total

Alumnes Ensenyament

Homes

Dones

Total 503

Dibuix i pintura

Ensenyament bàsic per a nens i nenes

213

290

Enquadernació de libres

Ensenyament bàsic per adults

Abaloris

Ensenyament avançat

140

109

177

378

513

891

Esmalts

Conservatori de grau professional

Iniciació a la joieria

Altres cursos

Llenceria i labors i brodat

Patchwork

Pintura de roba

Puntes al coixí

Restauració de mobiliari

Stencil

Tapissos

Treballs manuals

105

125

Cuina Costura bàsica - màquina de cosir

Tall i costura - Patronatge

405

441

Total

Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació. 1. No s'inclouen els ensenyaments d'adults.

Total

Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 199

Al conjunt d'ensenyaments especialitzats, es continua amb lleugers descensos: a l’Escola d’Art – 59 alumnes menys – i a La Llar, 17 alumnes menys. Cal destacar però un important creixement en l’Escola de Música-Conservatori tant en ensenyaments bàsics com avançat i en el conservatori (79 alumnes més) després d’un temps de davallada de les matrícules. Ensenyaments especialitzats 1

Escola Municipal d'Art . Curs 2010-2011 Alumnes Art

Homes

Dones

Total

Disseny

Homes

Dones

Total 26

Processos de creació

Pintura

Monogràfic pàgines web

Dibuix artístic i color

Superior en disseny gràfic

Escultura

Ceràmica

Gravat

Fotografia analògica i digital

Ebenisteria i restauració mobiliari

Taller d'instruments musicals

Total

Bàsic de disseny

Projectes cicles formatius

Total

Superior en disseny d'interiors

Font: Ajuntament de Terrassa, Patronat Municipal d'Educació. 1. No s'inclouen els ensenyaments de cicles formatius.

Quant a la matrícula de l’Escola Oficial d’Idiomes, es produeix una baixada de 75 alumnes, sent aquesta destacable en les matrícules dels primers cursos de tots els idiomes (destacant sobretot les 58 matrícules menys del primer curs d’anglès respecte el curs anterior). Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa Alumnes matriculats per idioma i nivell. Curs 2010-2011

Alemany

Anglès

Àrab

Francès

Italià

Total

Total Alumnes residents a Terrassa

1r 2n 3r 4t 5è

117 100 72 40 29

87 205 218 202 170

78 33 25

86 119 86 57 50

86 59 33 47 22

454 516 434 346 271

283 338 286 218 181

Total

358

882

136

398

247

2.021

1.306

Font: Escola Oficial d'Idiomes de Terrassa.

3. L'ensenyament universitari Terrassa és una ciutat universitària de primer ordre, en tant que, després de Barcelona, és el nucli urbà català que allotja més places d'estudiants d'ensenyament superior.

200 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Un total de 17.400 alumnes s’han matriculat en algun dels centres universitaris establerts a la Ciutat: la Universitat Politècnica de Catalunya (enginyeries industrials i aeronàutica, diplomatura en Òptica i Optometria), la Universitat Nacional d'Educació a Distància, la Universitat Autònoma de Barcelona (diplomatures d’Infermeria i Teràpia Ocupacional), la Universitat de Girona (diplomatura en Turisme), l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (adscrita a la UB), l'Institut del Teatre, el centre local de la Universitat Oberta de Catalunya i l’Escola Superior de Comerç i Distribució. Al curs 2010-2011 es rebaixa el nombre d’alumnes matriculats sobretot pel que fa als matriculats de les dues institucions que més alumnes apleguen, la UNED i la UPC. El pes dels alumnes de la UNED es manté molt elevat ja que encara suposa més de la meitat dels universitaris matriculats a la ciutat (57%). La UPC, el segon centre universitari en nombre de matriculats, manté la seva representativitat acollint el 32% de l’alumnat. La UOC, tot i que només disposem de les dades dels alumnes residents a Terrassa, ocupa la tercera posició amb el 5%, mentre que la UAB, representada per l’Escola Universitària d’Infermeria i per l’Escola Superior de Distribució i Comerç, baixa a la 4a posició acollint a Terrassa un total de 414 alumnes. Finalment, es situen l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (adscrita a la UB), l’Institut del Teatre i l’Escola Universitària de Turisme de Terrassa adscrita a la Universitat de Girona.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 201

13.07.24 Ensenyament Universitari Alumnes matriculats en centres universitaris a Terrassa. Curs 2010-2011 Universitat/Centre

Alumnes Universitat/Centre

Universitat Politècnica de Catalunya

5.593 Educació Social Enginyeria en Informàtica Eng. Tèc. Informàtica de Sistemes (Pla nou) 2.624 Eng. Tèc. Informàtica de Gestió (Pla nou) 1.183 Administració i direcció d'empreses 71 Economia 570 Diplomat en Ciències Empresarials 429 Turisme 62 Història (Pla nou) 61 Filologia Hispànica 248 Filologia Anglesa Eng. Industrial (Pla nou)

Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa Enginyeria Industrial Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial Enginyeria en Organització Industrial Enginyeria en Aeronàutica Grau en Enginyeria en tecnologies aeroespacials Grau en Enginyeria en vehicles aeroespacials Grau en Enginyeria en tecnologies industrials * Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa Enginyeria Tècnica Industrial - Tèxtil Enginyeria Tècnica Industrial - Mecànica Enginyeria Tècnica Industrial - Química Industrial Enginyeria Tècnica Industrial - Electrònica Industrial Enginyeria Tècnica Industrial - Electricitat Enginyeria Tècnica de Telecomunicació - So i Imatge Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica Grau en Enginyeria Elèctrica Grau en Enginyeria Mecànica Grau en Enginyeria Química Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals Grau en Enginyeria Àrea Industrial Grau en Enginyeria de tecnologia i disseny tèxtil Grau en Enginyeria de disseny industrial i desenvolupament del producte Màster en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica Màster en Sostenibilitat Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa Diplomatura en Òptica i Optometria Diplomatura en Òptica i Optometria - Semipresencial Grau en Òptica i Optometria Grau en Òptica i Optometria - Semipresencial Màster en Optometria i Ciències de la Visió Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia 1 Graduat en Fotografia i creació digital Graduat en Multimèdia 2

Escola Universitària de Negocis de la Caixa de Terrassa Diplomatura en Ciències Empresarials Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Grau en Administració i direcció d'empreses Universitat Nacional d'Educació a Distància Curs d'accés directe majors de 25 i 45 anys Dret (Pla nou) CC. Físiques CC. Matemàtiques CC. Químiques CC. Ambientals CC. Polítiques Sociologia Treball Social Psicologia (Pla nou) Pedagogia Psicopedagogia

1.550 11 184 42 184 156 116 37 36 51 12 125 399 2

Eng. Tèc. Ind. en Electricitat Eng. Tèc. Ind. en Electrònica Eng. Tèc. Ind. en Mecànica Filosofia (Pla nou) Antropologia Social i Cultural Subtotal Nous títols de Grau Grau en Psicologia Grau en Pedagogia Grau en Educació Social Grau en Llengua i Literatura Espanyoles Grau en Estudis Anglesos: Llengua, Literatura i Cultura Grau en Economia

59 Grau en ADE 35 Grau en Turisme 101 Grau en Dret Grau en Geografia i Història 521 Grau en Història de l'Art 151 Grau en Enginyeria Elèctrica 66 Grau en Electrònica Industrial i Automàtica 173 Grau en Enginyeria en Tecnologia Industrial 70 Grau en Enginyeria Mecànica 61 Grau en Ciència Política i de l'Administració Grau en Sociologia 467 Grau en Treball Social 201 Grau en Filosofia 266 Grau en Antropologia Social i Cultural Grau en Enginyeria Informàtica 431 Grau Enginyeria de les Tecnologies de la Informació 210 Grau en Ciències Ambientals 40 Grau en Matemàtiques 181 Grau en Química Grau en Física 9.944 Subtotal 1.202 678 Universitat Autònoma de Barcelona 64 Escola Universitària d'Infermeria "Creu Roja" 36 Infermeria 47 Teràpia ocupacional 127 Grau en Infermeria 66 Grau en Teràpia ocupacional 78 3 300 Universitat Oberta de Catalunya 373 Ciències empresarials 92 2n cicle Psicopedagogia 47 Dret

Alumnes 420 17 73 53 197 94 128 111 181 52 61 114 12 20 28 45 179 4.895

944 124 451 135 208 160 285 60 402 426 348 70 57 32 110 169 83 287 147 150 57 20 152 72 47 53 5.049 342 181 84 50 27 917 123 27 43

Universitat/Centre

Alumnes

Humanitats Enginyeria Tècnica d'Informàtica gestió Enginyeria Tècnica d'Informàtica sistemes Filologia catalana 2n cicle Administració i direcció d'empreses 2n cicle Documentació Psicologia 2n cicle Enginyeria informàtica 2n cicle Ciències polítiques i sociologia 2n cicle Ciències del treball Turisme 2n cicle d'Investigació i tècniques de mercat

10 28 32 5 57 9 35 15 15 21 14 16

2n cicle de Comunicació audiovisual 2n cicle en Estudis d'Àsia Oriental 2n cicle en Publicitat i Relacions Públiques E.T. de Telecomunicació, especialitat Telemàtica Graduat Multimèdia Grau en Dret Grau en Psicologia Grau en Humanitats Grau en Educació Social Grau en Informació i Documentació Grau en Comunicació Grau en Llengua i literatura catalanes Grau en Turisme Grau en Administració i Direcció d'Empreses

9 5 6 9 2 56 89 22 32 6 15 2 5 67

Grau en Marketing i investigació de mercats Grau en Multimèdia Grau en Enginyeria Informàtica Grau en Tecnologies de Telecomunicació Grau de Criminologia Grau de Relacions Laborals i Ocupació Màster en Educació i TIC (e-learning) Màster en Programari lliure Màster en Societat de la informació i del coneixement Màster en Prevenció de Riscos Laborals Màster en Gestió Cultural Màster en Formació de Professorat Màster en Telemedicina Màster en Anàlisi Polític Màster en Nutrició i Salut Doctorat Societat Informació

21 34 13 9 14 8 7 7

Institut del Teatre Escola Superior d'Art Dramàtic Esc. Sup. de Tècniques de l'Espectacle Universitat de Girona FIAC Escola Univ. de Turisme de Terrassa Escola Superior de Cinema i 4 Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Universitat Autònoma de Barcelona Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI) Graduat en Direcció de Comerç i Distribució Total alumnes

6 9 5 1 2 2 3 1 132 47 85 27 27

373 72

72 17.400

Font: Universitats. 1. Centre docent universitari administrat per la Fundació Politècnica de Catalunya. S'atorga un títol propi de la UPC 2. Centre adscrit a la UPC. 3. Alumnes residents a Terrassa 4. Curs 2009-2010

El nombre d'estudiants universitaris residents a Terrassa baixa enguany un 6% (manquen dades actualitzades d’algunes universitats), arribant a comptabilitzarse 6.940 estudiants. El 34% dels universitaris terrassencs tria la Universitat Autònoma de Barcelona per cursar els seus estudis, mantenint gairebé invariables les seves xifres; el segon centre és la Universitat Politècnica de Catalunya, que compta amb 2.083 alumnes terrassencs i representa un 30% del total d’alumnes de la ciutat. En tercer lloc, hi trobem la Universitat Oberta de Catalunya (13,2% i més de 900 alumnes). D’altra banda, la Universitat de Barcelona (9,42%) es manté en la quarta posició, relegant la UNED (7,3%) a la cinquena plaça, mentre que les universitats privades UIC i la Universitat Ramon Llull ocupen els següents llocs amb més d’un centenar d’estudiants terrassencs cadascuna. La resta d’universitats catalanes situen la xifra d’alumnes terrassencs molt per dessota del centenar.

202 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 Ensenyament Universitari Alumnes universitaris terrassencs Curs 2010-11

Ensenyament Universitari Alumnes matriculats en centres universitaris a Terrassa. Curs 2010-11

Universitat

Núm.

Univ. Autònoma de Barcelona Univ. Politècnica de Catalunya1

2.356

33,95

Universitat Nacional d'Educació a Distància

9.944

57,15

2.083

30,01

Univ. Politècnica de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya1

5.593

32,14

917

5,27

Universitat Oberta de Catalunya

917

13,21

Univ. de Barcelona

654

9,42

Univ. Nacional d'Educació a Distància

511

Univ. Internacional de Catalunya Univ. Ramon Llull

Universitat/Centre

Núm.

414

2,38

7,36

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona (ESCAC)2

373

2,14

154

1,84

Institut del Teatre

132

0,76

128

2,22

Universitat de Girona

0,16

Univ. de Girona

0,55

Univ. de Vic Univ. Pompeu Fabra2

0,49

17.400

100

0,49

Univ. de Lleida

0,14

Univ. Rovira i Virgili

0,30

Total Font: Universitats. 1. Només alumnes residents a Terrassa. 2. Dades del curs 2009-2010.

Total

6.940

100

Font: Universitats. 1. Alumnes residents durant el curs a Terrassa. 2. Dades del curs 2007-2008.

4. La recerca Terrassa compta amb 10 centres de recerca estables, inscrits alguns en el marc dels laboratoris i l'experimentació universitària, relacionats els altres amb la iniciativa directa del món empresarial. Les línies de recerca i els serveis d'assessorament tecnològic que presten aquells centres s'enfoquen principalment al recolzament als sectors industrials tradicionals a la Ciutat: la indústria tèxtil i de la confecció, els automatismes de producció i, molt darrerament, el món dels nous materials. Cal destacar, també, les activitats en la introducció de noves metodologies, així com d'assessorament en la implantació de les normes de qualitat, en especial les relacionades amb la sostenibilitat territorial i el respecte al medi ambient.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 203

Centres de Recerca (R+D) a Terrassa Serveis adreçats al desenvolupament de productes industrials i de serveis Centres Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)

Especialitats Anàlisi, disseny i fabricació de teixits de calada Anàlisi, càlcul i disseny de màquines Automatització Contaminació acústica i vibracions Contaminació de sòls i hidrologia subterrània Elasticitat i resistència de materials Enginyeria electrònica Enginyeria nuclear Expressió gràfica, oficina tècnica i disseny assistit per ordinador Física tèxtil Fisicoquímica de la tintura Fluïdotècnia i turbomàquines Màquines elèctriques i electrotècnia Metrologia Motors tèrmics i automòbils Oleohidràulica i pneumàtica Organització d'empreses Paperera i gràfica Parametria física tèxtil Polímers tèxtils Sistemes i processos tèxtils mecànics Teixits de punt i especials Termodinàmica i fisicoquímica Termotècnia i energètica

Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT)

Anàlisi, disseny i fabricació de teixits de calada Anàlisi química inorgànica Anàlisi química orgànica Automatització Ciència i Tecnologia dels Materials Contaminació d'aigües Control de la contaminació ambiental Enginyeria elèctrica Enginyeria electrònica Ennobliment tèxtil Expressió gràfica, oficina tècnica i disseny assistit per ordinador Filatura Gestió i tecnologia de l'aigua Hidràulica Implantacions industrials Seguretat i prevenció del foc Termotècnia i energètica

Centre Tecnològic LEITAT (Acondicionamiento Terrassense)

Seguretat i prevenció del foc Ciència i Tecnologia dels Materials Elasticitat i resistència de materials Contaminació d'aigües Contaminació de sòls i hidrologia subterrània Etiqueta ecològica Organització d'empreses Anàlisi química Ennobliment tèxtil Filatura Física tèxtil Activitats de Recerca i Desenvolupament (R+D) Formació de professionals en el món del tèxtil

Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER)

Control de la contaminació ambiental Fisicoquímica de la tintura Parametria física tèxtil Polímers tèxtils Sistemes i processos tèxtils mecànics Tecnologia tèxtil química i control de qualitat del color Teixits de punt i especials Tensioactius i detergència Toxicologia ambiental

Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa (EUO)

Òptica Optometria

204 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Centres Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (ITEMA) Centre Català del Plàstic AEFTOP Fundació Mútua de Terrassa per la Recerca. Hospital Mútua de Terrassa

Especialitats Disseny tèxtil i moda, banc d'imatges Fotografia Tecnologia i modelització ambiental Indústria del plàstic Oleohidràulica i pneumàtica Biomèdica (principalment neurocirurgia i cirurgia toràcica)

Hospital de Terrassa

Neuropsicològica

Font: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa i Vapor Universitari S.L.

5. La formació de treballadors L'oferta formativa a Terrassa contempla, dins el marc de la formació ocupacional i contínua, un ampli ventall de cursos. Els programes de formació van adreçats a aquelles persones en edat laboral que es volen qualificar o bé millorar professionalment per així poder incorporar-se o reincorporar-se al món laboral: joves que volen accedir al mercat de treball, dones aturades, immigrants, aturats de llarga durada i treballadors en actiu que vulguin promocionar-se o canviar de professió. Les especialitats dels cursos es programen tenint en compte els col·lectius més afectats per l'atur i la demanda del mercat de treball, per tal de garantir, en la mesura que és possible, la sortida laboral dels alumnes. Els cursos tenen una mitjana de 15 alumnes per curs i les hores depenen de cada especialitat. A Terrassa existeixen 24 centres destinats a impartir aquest tipus de formació. Els més representatius són Foment de Terrassa, SA/Ajuntament de Terrassa; CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, la Fundació Politècnica de Catalunya, IDFO-UGT i l’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI). Cadascun d'ells intenta abastar especialitats de les diferents branques de l'activitat econòmica combinant la seva oferta amb altres especialitats demandades pels usuaris o pels empresaris. Durant l'any 2010, el Servei d’Ocupació de Catalunya ha programat en centres formatius a Terrassa fins a 121 cursos que conformaren una oferta formativa ben diversa. Les àrees formatives que més oferta han tingut han estat les Finances, administració i gestió d’empreses (40%), Transports, comunicacions i manteniment de vehicles (17%), Informàtica i comunicacions (16%) i Comerç i màrqueting (8,3%).

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 205

Oferta de cursos de formació per a treballadors Oferta formativa programada per a persones en situació d'atur pel Servei d'Ocupació de Catalunya. 2010

Àrea formativa

Foment

Sindicats

Comerç i màrqueting 1

Energia i aigua Fabricació mecànica Finances, administració i gestió d'empreses

1 1 1

Hostaleria i turisme

10 3 1

1 48

3 3 7

3 4 9

121

1 2

Transports, comunicacions i manteniment de vehicles Total

Total

Informàtica i comunicacions

Serveis socials i culturals

Altres

Electricitat i electrònica

Instal·lacions i manteniment Sanitat

CECOT

Font: Web del Servei d'Ocupació de Catalunya.

Pel que fa a la formació continuada s’han realitzat més de 1.000 cursos amb un total de gairebé 12.000 alumnes matriculats, la majoria dels quals en els organitzats per la CECOT (86%). Respecte de l’any anterior, es produeix una petita davallada en el nombre d’alumnes (-1,5%) ja que aleshores els alumnes matriculats foren 12.063 en els 1.018 cursos que es van organitzar. Oferta de cursos de formació per a treballadors Cursos realitzats per a treballadors de formació continuada i reciclatge. 2010

Entitat Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa CECOT Escola Superior de Comerç i Distribució Total Font: Entitats esmentades.

Cursos

Alumnes

916

946

10.214

746

1.061

11.876

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 207

La ciutat, agent impulsor del sector tèxtil: l’experiència de Terrassa MONTSERRAT BORRÀS i RODRÍGUEZ, SECRETARIA EXECUTIVA DE L’ASSOCIACIÓ DE COL·LECTIVITATS TÈXTILS EUROPEES

Estratègia des de Terrassa Terrassa és una ciutat amb passat i present tèxtil que no vol renunciar a un sector econòmic que és l’essència de la seva tradició industrial i que és, a la vegada, una de les activitats bàsiques que més transformacions ha tingut al llarg de tots els temps. L’Ajuntament i els agents socials estan compromesos amb el desenvolupament del sector tèxtil-moda i amb la innovació com a vector de canvi del model productiu en general que continua tenint potencial a casa nostra i a Europa. Així, Terrassa ha estat pionera en l’elaboració d’un Pla d’Innovació Local, que és un document consensuat amb els agents econòmics i socials del municipi en el qual es fixen les línies bàsiques de la promoció de la innovació a la ciutat que li permetin desenvolupar noves iniciatives i consolidar-ne d’existents. Un dels eixos de treball es dedica especialment al futur del sector. No és endebades que va ser a la ciutat on l’any 2008 fou redactada la Carta per al sector tèxtilmoda (coneguda com a Carta de Terrassa), en la qual es fixaren una sèrie de compromisos per als territoris que volen fer del tèxtil-moda un sector de futur: innovació, productivitat dels recursos humans, cooperació empresarial i treball en xarxa són els eixos sobre els quals pivota l’esmentat compromís. Terrassa se’l fa seu atès que sempre ha entès el tèxtil com un sector que integra activitat i innovació i, per tant, ha estat, és i pot ser un pol de desenvolupament econòmic. Al seu torn, Terrassa ha estat un dels municipis que en el seu dia van redactar i posar en marxa un Pla Estratègic per al Sector Tèxtil, un sector que ha construït amb molt d’esforç un clúster d’excel·lència que es pot reconvertir i trobar noves capacitats que generin riquesa per a la ciutat i la seva àrea d’influència. Finalment, cal destacar el paper actiu que Terrassa ha desenvolupat, i desenvolupa, dins de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE), de la qual ha estat fundadora i on ha ocupat una de las vicepresidències en el curs dels darrers anys. Actualment Terrassa és responsable de la seva Secretaria Executiva.

208 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Els agents Terrassa disposa d’uns agents d’innovació molt rellevants pel que fa a varietat, complexitat i qualitat de les seves activitats. Compta amb projectes i grups d’investigació singulars, empreses innovadores, talent emprenedor, entitats, etc, implicats en el desenvolupament i el futur de la ciutat i també en relació amb el sector tèxtil. A més d’aquest entramat local, Terrassa col·labora amb altres ciutats i territoris a fi de millorar la competitivitat del sector. Una mostra d’això és la participació activa a ACTE. D’aquest entramat i sistema local hi destaca especialment la participació i col·laboració de l’Ajuntament i de Foment de Terrassa, amb diferents agents: la Universitat Politècnica de Catalunya, mitjançant el Centre Tècnic de Filatura (CTF) i l'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter); el Centre de Documentació i Museu Tèxtil; l’Agrupació d’Empreses Innovadores; la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa; la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa i el Centre Tecnològic Leitat, i el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa-Orbital 40.

Àmbits d’actuació Al llarg d’aquests anys, Terrassa ha treballat en diferents direccions amb el fi de millorar la competitivitat del sector tèxtil, així com per millorar l’atractivitat i competitivitat del propi territori i de la indústria en general. Els diferents projectes impulsats s’han orientat a: -

Potenciar el treball en xarxa. Reconèixer la importància i el paper dels centres tecnològics. Formar els recursos humans. Fomentar els processos de cooperació empresarial. Promocionar el diàleg estable amb els agents socioeconòmics del sector. Impulsar processos de regeneració urbana. Apostar pel disseny i la creativitat. Desenvolupar nous projectes innovadors.

I aquests poden estructurar-se en cinc grans àmbits: 1. 2. 3. 4. 5.

Recolzament a la indústria. Patrimoni i regeneració urbana. Ocupació i formació. Compra pública. Emprenentatge i creació d’empreses.

Recolzament a la indústria Un primer àmbit de treball ha estat orientat a articular diferents projectes i accions per al recolzament a la indústria tèxtil-moda. Concretament, s’han dut (i

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 209

s’estan duent) a terme diferents accions perquè la indústria tèxtil es consolidi i trobi nous horitzons. Així, des de Terrassa s’actua en diferents camps i a través de diferents projectes per poder aconseguir una dinamització del teixit industrial tèxtil del territori, fomentant una millora de la seva competitivitat i el sorgiment de noves activitats. Alguns dels projectes que han estat desenvolupats en aquesta línia són: -

“Clúster de tints i acabats”: desenvolupat amb l’agència regional ACC1Ó i altres ciutats que aglutinen la major part del teixit empresarial del clúster de tints i acabats a Catalunya. Es va impulsar un projecte específic per fomentar la cooperació empresarial dins aquest segment de la cadena de valor amb el fi de millorar-ne la competitivitat. El resultat del projecte ha estat la definició d’un pla d’acció a partir de les propostes realitzades en el marc de diferents tallers amb les pròpies empreses. Algunes de les accions recollides són: la identificació d’alternatives de finançament, la coordinació amb altres agents, la creació de centrals de compra i el reforçament de les capacitats comercials.

“Tex4Future”: és un portal web de serveis a la indústria tèxtil que s’ha elaborat conjuntament amb altres membres de la xarxa ACTE (Badalona, Terrassa, Manresa, Mataró, Sabadell, Igualada i la Diputació de Barcelona), que té com a fi promoure la innovació, la transferència de coneixement i la generació d’ocupació en la indústria tèxtil. Aquest portal ofereix un conjunt de serveis per a la indústria tèxtil: serveis d’informació d’ajudes, concursos públics, tendències, models de negoci emergents, projectes d’investigació amb la universitat (banc de projectes), serveis de tots els centres tecnològics d’Europa, informació sobre tecnologies, etc. Així, aquest portal actua com a interfície entre la indústria tèxtil i l’oferta de serveis de valor existents per a ella per promoure la cooperació empresarial, la I+D+i i la incorporació de nous processos i alternatives en un context de reestructuració industrial.

“Orbital 40”: sota la marca Orbital 40, es presenta el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa, en el qual participen l’Ajuntament de Terrassa, el Centre Tecnològic Leitat i la Universitat Politècnica de Catalunya. El parc promou el desenvolupament econòmic i social de Terrassa i de l’Arc Metropolità de Barcelona, la millora de la competitivitat empresarial i l’atracció i retenció de talent mitjançant la creació d’espais per al desenvolupament d’activitats d’I+D+i i la transferència de coneixement i tecnologia per a les empreses. L’Orbital 40 és un espai orientat al foment de la innovació en general, tenint en compte l’existència de diferents clústers en el territori, un dels quals és el clúster Neotèxtil que agrupa totes aquelles activitats dels tèxtils d'ús tècnic i d’altres de relacionades.

“Jornades de cooperació empresarial”: des de Terrassa també s’han fomentat les trobades empresarials per tal d’afavorir un contacte més gran i un intercanvi d’experiències i coneixements per promoure una més gran competitivitat empresarial. Així, en el marc de diferents projectes, han estat organitzades múltiples jornades empresarials

210 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

específiques per al sector tèxtil, com és el cas de la del “Cas pràctic d’implementació d’estratègia retail en una empresa tèxtil”, la “Presentació d’eines de recolzament per facilitar el finançament de les empreses” i el “Face to face” (del projecte de valorització industrial tèxtil "Texmedin") –en aquest cas, entre empreses i joves dissenyadors. -

“Estructures petites”: des d’una altra perspectiva, també s’ha treballat per recolzar l’activitat de les estructures empresarials de menor dimensió. En aquest sentit, s’ha posat en marxa, conjuntament amb diferents ajuntaments, una acció per aconseguir que les estructures empresarials petites del territori cooperin entre elles i gestionin comandes integrals per a d’altres empreses de major dimensió. Aquesta mesura permet que aquestes empreses ofereixin una més gran capacitat de producció i una oferta comuna a empreses del sector. Així, s’ha treballat amb grups de petits industrials de confecció i d’altres subsegments del sector tèxtil-moda per tal d’ajudar-los a reconvertir les seves estructures.

Patrimoni i regeneració urbana Terrassa és una ciutat amb una important tradició industrial tèxtil. Com a ciutat amb passat i present tèxtil, s’ha treballat per posar en valor la història i els equipaments del passat per a usos actuals mitjançant la rehabilitació i la reconversió de les instal·lacions industrials tèxtils de la ciutat. En aquest sentit, amb la reconversió urbanística d’edificis tèxtils representatius de la ciutat i emblemàtics del llegat industrial, s’han donat nous usos als centres de valor industrial del territori, cosa compatible amb la seva conservació i amb les inquietuds culturals de la ciutadania. Alguns exemples d’aquestes intervencions són: -

“Masia Freixa”: és un edifici tèxtil emblemàtic de Terrassa, i actualment s’utilitza amb fins turístics i institucionals.

“Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”: ubicat en una antiga fàbrica tèxtil, el museu pretén ser un espai on les persones coneguin i participin del llegat industrial, científic i tecnològic del país.

“Vapor Gran”: remodelació urbanística d’una indústria tèxtil, amb un espai de 20.000 m2, dedicada al foment de l’emprenentatge i a l’allotjament d’empreses i institucions innovadores que, a més, compta amb una zona comercial i de lleure, amb un complex residencial i amb un hotel. Aquest espai es troba localitzat en una nova zona de centralitat urbana de la ciutat.

“Base de dades del Texmedin”: el CDMT, juntament amb altres socis del projecte Texmedin, ha elaborat una base de dades digital de teixits i articles pertanyents al patrimoni tèxtil dels diferents centres participants en el projecte. Mitjançant aquesta base de dades, els dissenyadors

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 211

poden conèixer i consultar la diversitat de tèxtils existents arreu dels territoris, obtenir idees i adaptar-les a les demandes de la moda i el mercat actuals. El projecte participat per Foment de Terrassa ha tingut per objectiu potenciar el disseny com un valor estratègic i com una eina bàsica que té en compte la sostenibilitat present i futura de les produccions.

Ocupació i formació L'Ajuntament de Terrassa i els agents econòmics i socials treballen activament en la formació i inserció laboral dels seus ciutadans. Tenint en compte la riquesa tèxtil industrial de la ciutat, i el procés de reestructuració i reconversió que ha viscut el sector, un dels àmbits d’intervenció ha estat el desenvolupament d’accions específiques orientades a la formació i inserció dels treballadors i empresaris del sector. Algunes de les accions específiques que s’han desenvolupat en aquesta matèria són: -

“Desenvolupament de metodologies i accions per als treballadors que romanen en el sector tèxtil o en surten”: aquest treball consistí a identificar els perfils professionals del tèxtil-moda que poguessin tenir una projecció i recol·locació en altres sectors i segments d’activitat econòmica i, d’altra banda, identificar aquells nous perfils professionals que han aparegut dins el sector tèxtil-moda.

“Estudi per a la implantació de dos nous perfils professionals en el sector tèxtil”: a partir dels resultats de l’estudi anterior, adreçat especialment a joves que estan emergint en el sector tèxtil-moda, es va dur a terme un nou treball amb el fi d’aprofundir en dos perfils professionals que s’havien identificat amb una major projecció: el de gestor de la producció i el del nou venedor de comerç tèxtil, inspirat en el perfil del personal shopper.

“Accions de formació especialitzada”: complementàriament, i a partir d’un estudi de mercat per avaluar el potencial dels nous perfils professionals identificats en l’estudi anterior, s’han realitzat dos programes de formació específics per a joves. Aquests programes formatius especialitzats s’han centrat en els dos nous perfils professionals: el de gestor de la producció i el del personal shopper.

“Accions de recolzament i acompanyament”: amb un caràcter més transversal, també s’han organitzat accions de formació de recolzament a les persones treballadores del sector tèxtil. Aquestes accions han anat orientades a definir el seu objectiu professional i a elaborar un projecte personal d’ocupació. Entre les diferents accions, s’ofereix un conjunt d’eines per a la recerca d’ocupació, com ara sessions individuals de recerca de feina, sessions de creativitat, tallers, xarxa de contactes, etc.

212 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

“Relació amb agents especialitzats”: finalment, i per intentar facilitar l’accés al mercat de treball, s’ha contactat amb agents i empreses especialitzades, així com amb els principals operadors de recursos humans i de selecció de personal, per a la captació de talents i de persones per al sector tèxtil.

Compra pública Des de l’Ajuntament de Terrassa, s’està intentant promoure la compra pública responsable en l’àmbit del tèxtil; és a dir, que les compres incorporin com a element de valoració la responsabilitat social, ja sigui per la via de la sostenibilitat dels teixits, ja sigui per la via de premiar aquells qui inverteixen en innovació o per la via del mercat de proximitat. En aquest àmbit s’han dut a terme les accions següents: -

“Manual sobre la compra pública tèxtil com a mecanisme d’impuls de la innovació empresarial”: l’elaboració d’un manual sobre compra pública on es descriuen les bases a utilitzar en l’elaboració de plecs de condicions, on es mostrin exemples de pràctiques impulsores de la innovació mitjançant la compra pública i on s’identifiquin els àmbits en els quals es podrien introduir clàusules innovadores.

“Jornada sobre compra pública responsable en el tèxtil”: així mateix, i per tal de promoure i difondre la compra pública sostenible, es va organitzar una jornada internacional no solament amb l’objectiu de debatre la compra pública sostenible amb caràcter innovador, sinó també per tal d’analitzar-la com una oportunitat de negoci per a les empreses.

“Estratègia municipal de compra pública”: finalment, des del territori no només s’ha intentat motivar i impulsar la compra pública dins el sector tèxtil, sinó que també s’ha volgut incorporar aquesta estratègia de compra pública a les mateixes activitats de l’Ajuntament.

Emprenentatge i creació d’empreses Des de Terrassa, també es treballa per promoure la creació i la consolidació de noves empreses del sector tèxtil, especialment les impulsades per joves dissenyadors. Entre d’altres, podem destacar les activitats següents: -

“Foment i recolzament a l’emprenentatge entre els alumnes de les escoles de disseny i moda de Catalunya”: conjuntament amb la Diputació de Barcelona, es va contactar amb totes les escoles de disseny de Catalunya per tal d’identificar quines eren les deficiències i les necessitats de formació empresarial dels graduats en aquestes escoles. Com a resultat, es va dissenyar un programa de formació

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 213

complementari a la formació més tècnica, destinat als graduats de totes les escoles de disseny, amb el fi de reforçar les capacitats emprenedores i empresarials dels futurs professionals que treballaran en el sector del disseny i de la moda. Actualment, s’ha realitzat la primera edició d’aquest nou programa. -

“Inspiring-lab”: amb l’objectiu de promoure l’ús del patrimoni tèxtil dels diferents territoris, i la seva reinterpretació creativa en clau actual, de fomentar el disseny i de donar visibilitat als joves creadors, es va crear la iniciativa de l’inspiring-lab (també del projecte Texmedin), consistent en oferir als candidats seleccionats un conjunt de serveis, formació a mida i suport expert per a desenvolupar el disseny i el prototipus dels projectes (els millors dels quals han participat en un concurs europeu). L’inspiringlab és un espai dissenyat per a combinar recursos tecnològics, econòmics i creatius, i que fomenta la interacció entre dissenyadors emergents, museus tèxtils, I+D i formació, amb la doble finalitat de crear noves empreses, fomentar l’emprenentatge i obrir noves vies per ajudar els dissenyadors i els empresaris a aprofitar el know-how i la capacitat creativa del territori.

“Vapor Gran, Fàbrica d’idees”: d’altra banda, la ciutat ofereix un espai dedicat a la consolidació d’empreses generadores de valor afegit. El projecte del “Vapor Gran – Fàbrica d’idees” comprèn, entre altres serveis, espais empresarials per a noves persones emprenedores i per a nous dissenyadors del sector tèxtil o de qualsevol sector d’activitat, un acompanyament integral a les empreses cap a la innovació, una oferta de serveis avançats, la recerca i captació de talent, la generació d’espais de networking i l’intercanvi de coneixement.

“Activitats de recolzament a les empreses”: des de Foment de Terrassa, agència municipal encarregada de l’execució de les polítiques de desenvolupament econòmic i social, es desenvolupa el conjunt d’accions orientades a la inserció, ocupació, emprenedoria i recolzament al teixit empresarial. Concretament, les principals actuacions dutes a terme en matèria d’empresa i emprenentatge són el propi viver d’empreses, el recolzament en el procés de creació d’una empresa, les accions de sensibilització per fomentar l’esperit emprenedor, l’assessorament empresarial, el recolzament en la consolidació, els tallers formatius i els espais empresarials, entre d’altres.

“Incubació d’empreses tèxtils d’ús tècnic”: actualment, i per tal de millorar la competitivitat i l’aparició de noves activitats tèxtils, també s’està realitzant un treball d’anàlisi, benchmarking i proposta d’un model per fomentar l’aparició de nous projectes empresarials basats en nous teixits d’ús tècnic.

“Anàlisi de la sostenibilitat i models de negoci d’aplicació en el sector tèxtil-moda”: en aquesta línia, s’ha desenvolupat un treball orientat a la identificació de nous models de negoci que podrien ser d’aplicació en el sector tèxtil, basats en les tendències de la sostenibilitat (per exemple, el

214 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

reaprofitament de la roba, noves aplicacions, etc.). Concretament, s’han definit cinc models: el de “Quilòmetre zero”; el de “Reutilització”; el de “Renovació”; la “Xarxa de sostenibilitat” i el de “Rescat”. -

“Programa d’emprenentatge tèxtil-moda”: De cara a l’any 2012, s’està treballant en el conjunt de la xarxa ACTE Catalunya en posar en marxa un programa integral de recolzament a l’emprenentatge en el sector tèxtil-moda, en el qual hi participin actors públics i privats, d’àmbit local i regional. Concretament, es preveu crear un dispositiu que doni recolzament en la gestació, creació i consolidació de nous projectes empresarials dins el Sistema Moda de Catalunya. Aquest programa integrarà diferents elements, com ara formació, assessorament, acompanyament, vivers, còrners comercials, botigues virtuals, passarel·les, finançament i recolzament a la producció, entre d’altres.

Reflexions finals Sabem que les competències en matèria de regulació del sector tèxtil es troben en mans de les administracions a nivell europeu, estatal o regional. També és cert, però, que qui té a prop la indústria i els actors és l’àmbit local. És en aquesta proximitat que pren especial força i rellevància el lideratge de les administracions locals. Les diferents accions posades en marxa per Terrassa al llarg dels darrers anys evidencien la importància i la força d’allò local, ja que és un agent proper, aglutinador i canalitzador de recursos. Posar en valor aquesta proximitat i teixir bé la malla des de l’àmbit local amb els diferents agents que hi intervenen pot donar resultats notables i notoris. És en l’àmbit local, doncs, que es fa evident la importància del capital relacional, de generar xarxa, i allò que fa l’Ajuntament de Terrassa és compartir els seus recursos i coneixements amb altres agents i els altres nivells d’administració pública per tal de dinamitzar un sector específic com és el tèxtil amb un pes important en l’economia de la ciutat i que amara la seva tradició industrial. D’altra banda, també és igualment important la col·laboració que es pugui teixir amb altres territoris i agents per fomentar les economies de xarxa. La dimensió local té un paper important en l’impuls de la innovació en el teixit productiu, i per això l'administració local assumeix aquest lideratge en el procés, tot promovent la reflexió estratègica, creant xarxa, generant una comunitat d’aprenentatge, incrementant consens i desenvolupant, en conseqüència, polítiques que ajudin a generar més i millor activitat econòmica i treball.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 215

La recerca i la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa SANTIAGO ROYO ROYO, SOTS-DELEGAT DEL RECTOR DE LA UPC AL CAMPUS DE TERRASSA; JOSÉ LUÍS MELGOSA ANDRÉS, CAP DEL SERVEI DE PREMSA DEL CAMPUS UPC DE TERRASSA

1. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-Barcelona Tech) La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-BarcelonaTech) és una institució pública de recerca i d’educació superior en els àmbits de l’enginyeria, de l’arquitectura i de les ciències. L’activitat dels seus campus i centres fa de la UPC punt de referència i agent i motor de canvi econòmic i social en complicitat amb el teixit productiu per posar en valor la recerca bàsica i aplicada i transferir tecnologia i coneixement a la societat. La UPC té presència territorial a la província de Barcelona en Campus ubicats a 7 ciutats: Barcelona, Castelldefels, Igualada, Manresa, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Sant Cugat del Vallès. Quasi 30.000 estudiants, mes de 5.000 titulats cada any, 96 graus, 61 programes de màster, 46 programes de doctorat, 363 programes de formació continuada i 23 Escoles, centres i facultats resumeixen la seva activitat docent. Pel que fa a la recerca, la UPC compta en total amb 183 grups, 43 departaments, 17 centres específics de recerca, 19 Centres de recerca de la Xarxa TECNIO i 19 Centres de recerca vinculats. L’any 2011, aquests grups van signar 843 nous convenis i projectes de recerca, van publicar 2.070 articles a revistes científiques i van inscriure 78 patents. Es relaciona amb 2.680 empreses i entitats. L’any 2011, dins de la UPC, es van crear 14 noves empreses i 21 càtedres i aules d'empresa. La UPC va ingressar l’any passat més de 64 milions d’euros en concepte de projectes d’R+D+I i transferència de tecnologia. La UPC és la 1ª universitat espanyola al rànquing ISI de les matemàtiques i les TIC. També és la 87ª mundial i la primera d’Espanya en el rànquing QS World en l’àrea d’enginyeria i tecnologia. Finalment, la UPC és la única universitat d’Espanya en assolir dues convocatòries consecutives l’etiqueta ministerial de Campus d’Excel·lència Internacional, a la última de la quals (Campus d’Energia) el Campus de Terrassa va jugar un paper cabdal per a l’èxit del projecte tenint l’Energia com a eix temàtic.

2. El Campus de la UPC a Terrassa Per les seves dimensions, tant per la seva oferta de titulacions, com pel nombre d’estudiants, de centres docents i per les xifres de la seva activitat de recerca i

216 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

innovació tecnològica, el Campus de la UPC a Terrassa és el més important d’aquesta universitat després del de Barcelona. A més conforma un campus urbà que compta amb una història centenària, sempre lligada a les necessitats industrials del seu entorn territorial més proper i del país. La seves dimensions són comparables a una universitat territorial (superior a les de moltes Universitats territorials espanyoles) i és especialment idoni per a una gestió personalitzada i una vida universitària plena, perquè la seva ubicació en el centre de Terrassa permet a la seva comunitat universitària gaudir de tota l’oferta cultural i de serveis de la mateixa ciutat, igual que als campus universitaris europeus amb més tradició i prestigi. Les instal·lacions per a la docència, la recerca i els serveis del Campus UPC a Terrassa ocupen més de 70.000 m2. Hi estudien més de 5.000 estudiants, distribuïts en 1 Institut i 4 escoles i facultats que ofereixen 25 graus, màsters i segons cicles, a més d’estudis de doctorat. El seu ventall de titulacions és diversificat i s’obre als àmbits de les enginyeries industrials, de l’aeronàutica, de les telecomunicacions, de l’òptica i l’optometria, de les tecnologies de la imatge i multimèdia, i de la gestió d’empreses. El cos docent de la UPC a Terrassa es composa per 450 professors. Més de 200 persones d’administració i serveis (PAS) donen suport a la docència i a la recerca. Durant el curs acadèmic, cada dia gairebé 6.000 estudiants, investigadors i gestors arriben a la ciutat de Terrassa, al Campus de la UPC. Aquest fet el converteix en una de les principals institucions de la ciutat i en el seu principal agent de transformació econòmica i social, que es fonamenta en la formació de professionals altament qualificats, i en la generació de coneixement, d’innovació tecnològica i de valor afegit. Des de l’any 2011, el campus de la UPC a Terrassa és Campus d’Excel·lència Internacional, Campus de l’Energia.

3. L’entorn socioeconòmic i d’innovació del Campus de la UPC El Campus de la UPC a Terrassa Barcelona Tech està ubicat al centre de la comarca del Vallès -l’anomenada “fàbrica de Catalunya”-, de 1.300.000 habitants (el 77% de la població de Barcelona) que no ha parat de créixer en les darreres dècades, a un promig de 35.000 habitants l’any, molt per sobre de qualsevol altra comarca, configurant-se clarament com a una realitat metropolitana, juntament amb el Maresme i el Baix Llobregat, a l’entorn de la ciutat de Barcelona. I tal i com explica l’informe de la plataforma d’associacions empresarials Fem Vallès, publicat el mes de gener de 2012 i intitulat El Vallès, motor productiu de Catalunya, la comarca on s’ubica el Campus de la UPC a Terrassa representa el 29,1% d’ocupació industrial de tot el país, molt per davant de qualsevol altra, amb una participació del 25,6% del seu valor afegit industrial brut. La comarca vallesana és, en molts aspectes, una Barcelona interior que encapçala Catalunya en 8 de les 10 branques de la classificació productiva en còmput d’ocupació i que destaca en activitats productives de valor afegit i innovadores, i no solament en indústries clàssiques. L’activitat de recerca del Campus a Terrassa s’inscriu, doncs, en aquest context de diversitat i riquesa, tant des del punt de vista de productivitat com de la

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 217

demografia. La UPC a Terrassa aporta tot el vessant d’innovació tecnològica orientada a la indústria, dins del pol d’infraestructures tecnològiques generadores de coneixement i d’empreses de recerca i desenvolupament que existeixen en l’actualitat al Vallès. Aquest pol de coneixement i d’innovació es concreta en diferents centres i institucions, com són la pròpia UPC al Campus de Terrassa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc de l’Alba, el Parc Tecnològic del Vallès, la fundació ASCAMM, el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, ESADE Creàpolis, la Fundació CECOT Innovació, LEITAT, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI), entre d’altres. El Vallès, a més, és seu de 14 empreses que dediquen part del seus actius a l’activitat de recerca i desenvolupament, la qual cosa es configura com la segona comarca del país en aquest àmbit tant pel que fa al nombre de companyies com per la facturació que obtenen. L’existència d’una àmplia base industrial, l’aportació del 17% del PIB a l’economia catalana, el gran pes demogràfic i una àmplia xarxa d’empreses i institucions dedicades a la recerca i la innovació tecnològica dibuixen, doncs, l’entorn immediat dins del qual es desenvolupa l’activitat de recerca i innovació tecnològica del Campus de la UPC a Terrassa, de la que, a continuació, en descriurem els actius.

4. La recerca i la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa: excel·lent, útil, internacional Al Campus de la UPC a Terrassa treballen actualment més de 400 investigadors nacionals i 110 d’internacionals procedents de 27 països d’arreu del món, a més de prop de 200 tècnics de suport a projectes de recerca. Actualment, s’hi formen com a investigadors gairebé 150 estudiants. Aquesta gran font de talent i de generació de coneixement es reparteixen en 37 grups de recerca, 24 departaments, l’Institut d’Investigació Tèxtil i el Centre Català del Plàstic. Potser aquestes dades escrites en poc més de sis línies no diguin massa al lector, però molt poques universitats territorials i molts poques ciutats de l’Estat de dimensions similars a les de Terrassa compten amb aquesta realitat fonamental per poder assumir el repte de transformar les economies i els models de creixement d’un territori determinat. A continuació podrem veure la distribució de tota aquesta potencialitat, els seus àmbits d’actuació, la seva aportació, tant a la UPC com a la Xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya; i la gran potència de la recerca que es desenvolupa al voltant de les energies alternatives, així com les diferenciacions i els punt forts respecte a d’altres institucions de l’entorn, els resultats del treball dels investigadors i les investigadores, les xifres econòmiques, les infraestructures amb les quals la UPC compta a Terrassa i el futur i les oportunitats de creixement a mig termini. 4.1. Els àmbits de la recerca i la innovació tecnològica L’any 2007, gràcies a la col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa i amb la Cambra de Comerç de la mateixa ciutat, el Campus de la UPC a Terrassa va

218 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

publicar el primer catàleg de la recerca i la innovació tecnològica que realitzen el 37 grups que hi treballen. En aquesta publicació, que es pot consultar per Internet (web http://www.recercaterrassa.upc.edu.es), es poden veure els principals àmbits científics, industrials i tecnològics d’actuació. Recercaires de la UPC a Terrassa investiguen, generen nou coneixement científic i creen innovació tecnològica per a la indústria en 22 àmbits, que són: Automatismes i robòtica, Electricitat, Mecànica, Química, Electrònica, Informàtica, Comunicacions, Energia i Energies renovables, Aigua, Ciències bàsiques, Tecnologia Òptica, Òptica sanitària, Gestió i Organització d’empreses, Tecnologia Alimentària, Aeronàutica, Naval, Materials, Medi Ambient i Sostenibilitat, Logística i Transport, Tèxtil i Paperera, Enginyeria Civil i Territori. Val la pena afegir que molts dels 37 grups desenvolupen projectes de recerca de manera transversal, col·laborant entre ells, i que sovint els àmbits d’actuació no són exclusius, sinó que un mateix grup pot investigar en àmbits diferents degut a la composició i la formació diversificada del seu equip humà. Una taula amb les especialitzacions i la descripció detallada de cadascun dels grups, així com dels equipaments tecnològics que posen al servei de la ciutat i les seves empreses i els seus punts de contacte, es pot trobar en el document esmentat. 4.2. Les xifres sobre els resultats de la recerca El Centre de Transferència Tecnològica de la UPC (CTT) és l’organisme de la Universitat encarregat de gestionar i vehicular cap a les empreses la innovació tecnològica que realitzen els grups de recerca de la UPC, ja sigui a través de convenis directes amb aquelles o a través de projectes oficials estatals i de la Unió Europea. Ingressos dels grups de recerca del Campus UPC a Terrassa 1997-2009

Font: Campus UPC Terrassa, 2010

Segons el propi CTT, els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa han ingressat des de 1997 més de 80 milions d’euros gràcies a la seva activitat innovadora. Això suposa un creixement sostingut des de 1997 fins 2008 del

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 219

15% anual. El punt màxim de facturació d’aquest període el trobem el 2008, quan es va arribar als 10 milions d’euros. A partir d’aquest moment, i malgrat la greu crisi econòmica que pateix tota Europa, els grups de recerca de la UPC al Campus de Terrassa facturen una mitjana de 7 milions d’euros anuals. És important subratllar que el 60% dels projectes de recerca i d’innovació tecnològica realitzats a Terrassa s’han signat amb empreses, la major part de les quals pertanyents al segment de les petites i mitjanes. Parlem, doncs, de recerca útil pel territori i el seu teixit productiu, i internacional donat l’elevat nombre de projectes vinculats sobretot a la Unió Europea i a Iberoamèrica, però també a d’altres territoris. D’altra banda, la producció científica del Campus suposa aproximadament un 15% del total de la UPC. Aquest percentatge es calcula en funció d’un sistema d’avaluació objectiu de l’activitat de recerca basat en un sistema de punts que s’assignen en funció de la qualitat de la contribució. Cal destacar que els científics del Campus publiquen els seus resultats en revistes indexades, és a dir, en aquelles publicacions científiques de les seves àrees de coneixement que són de referència nacional internacional, com ara Science i Nature, per anomenar algunes de les més conegudes. És a dir, es tracta de recerca excel·lent. Podríem omplir vàries pàgines mostrant exemples tangibles dels resultats de la recerca realitzada al Campus de la UPC a Terrassa. Molt d’ells s’han difós abastament en els mitjans de comunicació locals i internacionals i seria injust seleccionar-ne uns oblidant-ne d’altres. Hi ha desenes de projectes que abasten des de l’enginyeria òptica a la biologia de sistemes, des de les energies renovables al cotxe elèctric, des del tèxtil a l’enginyeria automàtica o a la gestió de l’aigua, que s’han concretat en productes i innovacions útils per a la societat, en col·laboració amb les empreses, amb altres centres de recerca internacionals i amb institucions nacionals i d’arreu del món. Per això diem que la recerca del campus de la UPC a Terrassa és excel·lent, útil i internacional. 4.3. Darreres inversions en noves infraestructures per a la recerca i la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa Tota aquesta efervescència de generació de coneixement havia de comptar amb les infraestructures adequades per mantenir en unes condicions òptimes l’activitat i, alhora, propiciar el seu creixement. Així, des de l’any 2007, la UPC, de la mà de les administracions públiques, ha invertit al campus de Terrassa més de 12 milions d’euros en nous espais i instal·lacions per a la recerca. La construcció mes destacada ha estat l’Edifici Gaia, de 7.000 m2, al que actualment hi treballen més de 100 investigadors i investigadores d’arreu del món, que pertanyen a sis grups de recerca, amb activitat d’excel·lència reconeguda i amb grans potencialitats de creixement. L’Edifici Gaia forma part de la xarxa d’infraestructures del Parc UPC. Els grups de recerca ubicats a l’Edifici Gaia dirigeixen projectes estratègics, nacionals, internacionals i amb empreses molt orientats a la indústria i en l’àmbit de l’energia, dels automatismes, de la biotecnologia, del sector farmacèutic o de l’aeronàutica. En

220 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

el moment que redactàvem aquest article, es confirmava la finalització de la darrera fase de l’Edifici Gaia, un espai que es gestionarà seguint el model del Parc UPC, és a dir, amb nous grups de recerca i empreses de base tecnològica que vulguin desenvolupar les seves idees i els seus nous productes, en un espai universitari de generació de coneixement en contacte amb un col·lectiu altament qualificat. L’Edifici Gaia ha suposat una inversió aproximada de 10 milions d’euros. El Centre Universitari de la Visió (CUV) és una altra de les inversions en recerca al campus de Terrassa. El CUV és la clínica optomètrica de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), un centre integral de la salut visual que ha seguit els models d’altres centres similars a Gran Bretanya, Austràlia i als Estats Units. Al CUV, els estudiants de la FOOT realitzen les pràctiques clíniques obligatòries amb pacients reals; el professorat de la mateixa facultat realitza activitats de recerca, i els professionals del sector de la salut visual reben formació continuada a través de cursos, seminaris i estades clíniques. Està previst que en el moment de màxim rendiment, el CUV podrà atendre a mes de 10.000 pacients a l’any, molts d’ells procedents de l’assistència social de 30 ajuntaments. Tant el CUV com la FOOT formen part del Consorci Sanitari de Terrassa. La construcció del CUV ha suposat una inversió aproximada de 800.000 euros. El Centre Tecnològic de Transferència de Calor de la UPC (CTTC) és un dels principals grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa. Al CTTC treballen gairebé 50 investigadors. El CTTC realitza la seva activitat principalment per al sector industrial en l’estudi i optimització del calor i del fred industrial, de l’energia aplicada a electrodomèstics, motors, sistemes d’energia renovable i edificis. El CTTC disposarà en pocs mesos d’un laboratori bioclimàtic construït al centre del campus en el que els investigadors podran realitzar experimentacions i projectes que requereixen de determinades condicions de llum, de contenció i de control de l’aire i de temperatura perquè els seus resultats siguin els més exactes, precisos i fiables possible. La construcció del CTTC ha suposat una inversió de 1.500.000 d’euros.

5. La industria, principal destinatària de la recerca i la innovació tecnològica del Campus de la UPC a Terrassa Una de les principals característiques de la recerca i la innovació tecnològica del Campus de la UPC a Terrassa és la seva orientació a les necessitats de producció i de competitivitat del sector industrial. Tot i que els seus grups de recerca han treballat i treballen molts projectes amb grans empreses, la petita i mitjana empresa és la principal destinatària de la seva activitat. Ja hem avançat en apartats anteriors que aproximadament el 60% dels projectes que es realitzen al Campus de la UPC a Terrassa tenen una aplicació immediata en les empreses que, o bé contracten directament als grups de recerca per dur-los a terme, o es realitzen en col·laboració amb les mateixes empreses a través de programes autonòmics, estatals i europeus.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 221

És especialment important destacar que el Campus de la UPC Terrassa és el Campus universitari català amb mes grups de recerca que formen part de la Xarxa TECNIO. 5.1. Terrassa: el campus mes important de la Xarxa TECNIO La Xarxa TECNIO és el segell que la Generalitat de Catalunya fa servir per distingir els grups de reconeguda capacitat en donar suport als processos d’innovació tecnològica de les empreses. Aplega els grups de recerca d’excel·lència que transfereixen la seva activitat de R+D+I al teixit industrial. La UPC compta amb 19 grups d’aquesta xarxa, 10 dels quals treballen al Campus de Terrassa, és a dir, mes del 50% de tota la nostra Universitat. universitats catalanes amb dimensions molt més grans que les del Campus de Terrassa no compten amb aquest potencial, d’altra banda, tan diversificat. Aquest fet objectiu i diferencial de la seva oferta tecnològica el configura com element clau per a la competitivitat del teixit empresarial, no només del territori d’influència immediat, sinó de tot el país. Els 10 grups de recerca de la Xarxa TECNIO que treballen al Campus de la UPC a Terrassa són el ja mencionat CTTC, el Centre de Desenvolupament, d’Instrumentació i Sistemes (CD6), el Centre Català del Plàstic (CCP), el Grup de Control de Motors i Aplicacions Industrials (MCIA), el Grup de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA), el Centre d’Innovació Tecnològica (CTF), el Grup de Sistemes Elèctrics d’Energia Renovable (SEER), el Centre de Recerca i Innovació en Toxicologia (CRIT), el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica (LEAM) i el Laboratori de Sistemes Oleohidràulics i Neumàtics (LABSON). En aquest sentit, la UPC ha creat recentment el Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT) com a organisme que vehicula, difon i facilita l’activitat d’R+D+I dels grups de recerca de la Xarxa TECNIO. 5.2. De la universitat al mercat: les empreses spin-off al Campus de la UPC a Terrassa Sovint, hom es pot imaginar l’investigador universitari com un ser aïllat de la realitat, tancat a la seva torre d’ivori amb el seu coneixement insondable. Res més lluny de la realitat, sobre tot pel que fa a l’activitat investigadora al campus de la UPC a Terrassa. Al nostre campus, quan un grup de recerca universitari genera un nou producte, un nou sistema o una innovació útil per a la societat, que a més sigui susceptible de ser comercialitzada, els membres del grup solen patentar-la i a vegades es constitueixen en empresa de valor afegit per poder comercialitzarla i posar-la al mercat tecnològic, en lliure competència dins del seu sector. Aquests tipus d’empreses s’anomenen spin offs. Les universitats que les generen són universitats dinàmiques, nínxols d’emprenedoria que generen riquesa directa creant ocupació de qualitat i aportant progrés al país.

222 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Al Campus de la UPC a Terrassa, en els darrers 10 anys, s’han creat 14 empreses spin off les quals, en alguns períodes, han arribat a facturar anualment mes de 9 milions d’euros. Un dels centres capdavanters en la creació d’aquest tipus d’empreses és el CD6, que investiga en el sector de l’enginyeria òptica i la fotònica. Del CD6 ha sortit, per exemple, l’empresa SENSOFAR, líder mundial en el seu àmbit, amb premis internacionals, o també les empreses SNELL OPTICS, VISIOMETRICS i MICROPAP. Altres spins off que han sortit del Campus de la UPC a Terrassa o que s’hi ha instal·lat són PRGLUTAMIO, CSC, INGENIA BIOSISTEMS, FLUBETECH, BAOLAB, RDMES i BIPROCEL. Finalment, des del CD6 i gràcies al ferm suport de l’Ajuntament de Terrassa i del seu Pla d’Innovació, s’ha impulsat la creació de SECPhO, el primer clúster del sud d’Europa que agrupa les empreses del sector de la fotònica i la òptica, que en l’actualitat agrupa més de 40 empreses i 10 centres de recerca, majoritàriament espanyols però amb alguns associats internacionals. SECPhO té la seva seu a la ciutat de Terrassa i és un altre exemple de la col·laboració entre els organismes públics, centres de recerca universitaris i el sector privat, que ens ha de portar al tan proclamat canvi de model productiu de la ciutat. 5.3. Campus d’excel·lència Internacional - Campus de l’Energia L’any 2010 el Ministeri d’Educació va atorgar per segon any consecutiu l’etiqueta de Campus d’Excel·lència Internacional a la UPC, en aquest cas pel seu projecte Campus per a l’Energia. El campus de la UPC a Terrassa va jugar un paper cabdal aportant tots els seus actius de coneixement, recerca i innovació tecnològica. La ciutat de Terrassa, representada pel seu alcalde Pere Navarro, va impulsar també de manera determinant el projecte donant suport al projecte a Madrid el dia de la seva defensa al Ministeri. I és que els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa que treballen en l’àmbit energètic són de referència nacional i internacional, líders de projectes estratègics per a gran empreses i per al sector de les energies, tant convencionals com renovables. Per exemple, grups com MCIA, el SEER, el CTTC, el SAC, el TIEG, el CGIP i el LABSON tenen una gran activitat d’innovació vinculada al camp de l’energia. Tots ells han treballat i treballen en projectes per a empreses, i macroprojectes nacionals i internacionals. Per qüestions d’espai en citarem només alguns, com ara Crisalida, de disseny per a la xarxa elèctrica intel·ligent; Verde per a la fabricació del primer cotxe verd nacional; Vestas power programme, que és el programa de recerca en energia eòlica més important del món; Innpacto, d’eficiència energètica d’electrodomèstics; Seila, per a l’eficiència energètica de la maquinària tèxtil; Carecology, per a la creació de tecnologies ecològiques per a la fabricació de cotxes; Energest, per a l’eficiència energètica de línies de muntatge de cotxes; Fotoproint, d’optimització de processos per generar i distribuir energia de fonts renovables; Smartfilt, per solucionar el problema dels harmònics en l’energia eòlica; Sinsal, per estalviar energia en plantes desalinitzadores, etc.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 223

6. El Pla de Comunicació de la Recerca del Campus de la UPC a Terrassa Com hem vist d’una manera sintetitzada, la potència de la recerca del campus de la UPC a Terrassa és concreta i tangible; és excel·lent perquè molts dels seus grups i dels seus investigadors són de referència nacional i internacional; útil perquè aporta innovació que s’aplica directament al teixit industrial; i internacional perquè hi ha investigadors dels cinc continents treballant-hi i perquè molts dels projectes es desenvolupen en col·laboració amb empreses, universitats i centres de recerca d’altres països. Donada aquesta realitat i les inversions en noves infraestructures per acollir-la i donar-li empenta, els investigadors del campus de la UPC a Terrassa van veure la necessitat de difondre la seva activitat per tal de rendibilitzar aquestes inversions, per fer-se visibles, per donar comptes a la societat del que fan amb els recursos que se’ls traspassa i per prendre posició en un entorn territorial i sectorial molt competitiu. D’aquí neix el Pla de Comunicació de la Recerca del Campus de la UPC a Terrassa, un pla pioner a les universitats de l’Estat que ha generat un gran volum d’activitat i ha esdevingut un referent. El Pla de Comunicació de la Recerca sorgeix l’any 2008. Des de llavors s’han desplegat tres edicions que han propiciat activitats de difusió, divulgació, apropament i posicionament dins de quatre línies d’actuació que són la recerca i els investigadors, el Vallès i altres territoris d’influència, les empreses i, finalment, el talent jove. Dins d’aquests quatre vectors s’han organitzat més de 200 activitats, amb una participació propera als 3.000 assistents i amb més de 2.000 impactes en mitjans de comunicació nacional, comarcals i locals que han propiciat que milions de persones hagin conegut els detalls de les innovacions tecnològiques creades pels investigadors del Campus. D’altra banda, gràcies al Pla de Comunicació de la Recerca, el Campus de la UPC a Terrassa ha establert relacions amb associacions empresarials, i institucions públiques de l’entorn territorial del Vallès, com ara Sant Cugat Empresarial, CECOT, Cambra de Comerç de Terrassa, l’Ajuntament de Rubí o l’Ajuntament de Sant Cugat.

7. El futur a mig termini: espai, talent i idees per créixer Com hem pogut veure, durant aquests darrers 15 anys, el campus de la UPC a Terrassa s’ha consolidat com un agent clau per al desenvolupament del territori. L’emergència, fa poc més d’una dècada, d’una nova generació de científics, d’investigadors i investigadores, que en molts casos ha complementat la seva formació en estades internacionals, ha arribat a un punt dolç, de maduresa, capaç de liderar projectes de gran envergadura i abast, però també -i això és molt important- capaç d’atraure joves amb talent que finalitzen els seus estudis de grau i que podem trobar en la recerca i la innovació una bona sortida professional. La mitjana d’edat dels investigadors i investigadores que lideren projectes de recerca al Campus de Terrassa no sobrepassa els 45 anys. L’element

224 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

internacional a països capdavanters en les seves àrees de coneixement en la seva formació ha estat clau perquè els ha permès conèixer als principals experts en el seu camp, formar part de la xarxa global de la innovació i enfocar els projectes i la seva tasca diària amb noves maneres de fer, més eficients, eficaces i productives. Aquest fet és fonamental perquè atrau a joves investigadors de moltes procedències i perquè tot el coneixement atresorat serà transmès a les properes generacions d’investigadors que actualment es formen al Campus. Per tant, podem afirmar que no només el futur de la recerca i de la innovació tecnològica al Campus de la UPC a Terrassa està assegurat sinó que ens permet pensar en un augment significatiu, tant de la qualitat com de la quantitat, de l’activitat d’R+D+I a curt i mig termini. De fet, la pedrera està a tocar, perquè el Campus de la UPC a Terrassa compta amb els estudiants més brillants de l’àmbit de la tecnologia, que accedeixen als estudis d’Enginyeria Aeronàutica amb la nota d’accés a la universitat més alta de tot Catalunya. La fidelització d’aquest talent per a l’activitat d’innovació tecnològica ha de ser una dels prioritats a treballar en un futur. La formació en les diferents enginyeries, i en el camp de la Salut, és una font de talent per la ciutat i el seu entorn. D’altra banda, l’aposta decidida de la ciutat de Terrassa per donar suport a la consolidació d’una ciutat universitària ha propiciat que, amb el temps, hagi quallat i s’hagi fet realitat el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (PCTT) amb el nom d’Orbital 40. La UPC, juntament amb el centre tecnològic LEITAT i el mateix Ajuntament, és soci principal d’aquest projecte que ja està donant resultats concrets i que a mig termini esdevindrà en un dels agents fonamentals per al desenvolupament econòmic del territori. El Campus de la UPC a Terrassa disposa de l’Institut Politècnic (IPCT), un espai de 40.000 m2 ubicat a l’antiga Mancomunitat amb Sabadell, perfectament comunicat, que s’incorpora a Orbital 40. En ell treballen grups de recerca, empreses spin-off i unitats tècniques de recerca vinculades a la UPC. Aquests espais són idonis per a la instal·lació d’infraestructures pesants i grans laboratoris d’assaigs i recerca destinats a projectes industrials determinats. Anem acabant, ja que ens hem estès força (tot i que hi ha moltes més coses que es podrien explicar). Esperem haver-vos convençut que la ciutat de Terrassa té al seu si un focus de talent, i un entorn molt divers, i de molta qualitat, especialitzat en la generació d’innovació i coneixement al si del Campus de la UPC, amb voluntat de comunicar-se i explicar a la ciutat i al món tot allò que està fent i de donar-li servei com a institució pública en el canvi de model productiu que ens ha de portar a ser una economia del coneixement. No us quedeu a casa. Veniu a veure-ho. Coneixeu-nos, o demaneu-nos en què us podem ajudar des del Campus de Terrassa de la UPC.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 225

El perfil de la ciutat Indicadors bàsics de qualitat de vida Perfil de la Ciutat Indicadors bàsics de qualitat de vida

Període de referència

Període

1991

1996

2001

2009

2010

analitzat

∆ 09-10

65.250.081 412 26.438.847 167

91.465.388 551 46.876.594 283

116.969.377 650 58.913.692 327

261.026.390 1.225 93.291.775 438

253.721.030 1.186 31.081.025 145

1991, 1991, 1991, 1991,

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10

-2,80% -38,55 -66,68% -292,42

158.507 2.261,16 6,25 4,48

179.967 2.567,29 11,65 7,40 0,96 45,11

213.129 3.040,30 14,16 7,17 0,66 55,83

213.897 3.051,31 13,16 7,39 1,42 53,33

1991, 1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

38,77 13,13 1,08 0,44 0,45

38,58 10,25 0,87 0,52 0,46

38,76 9,96 0,86 0,52 0,47

1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

98,85 3.756

98,99 2.400

98,42 1.851

1991, 1991,

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 1991 i 96 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 1996 1996 1996 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10

0,36% 11,01 -1,00 0,22 0,76 -2,50

95,03 -115

165.908 2.366,73 8,82 7,47 1,35 34,31 1,01 38,75 16,36 1,05 0,40 0,43 80,18 76,64 83,50 95,70 72

-0,57 -22,88%

158.564 159.579 2.513

163.567 163.932 1.976

171.227 171.776 8.191

181.174 184.594 28.535

182.528 185.780 28.117

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

0,75% 0,64% -1,46%

Atur registrat Taxa d'atur registrat % Atur femení registrat s/t % Taxa d'atur femení registrat % Atur juvenil registrat s/t % Taxa d'atur juvenil registrat %

69.169 55,10 43.774 42,79 8,78 48,44 63,28 10.307 14,90 67,92 25,65 30,63 24,25

74.449 54,79 44.621 34,08 7,60 58,27 59,93 9.519 13,76 54,68 19,07 18,43 11,84

86.836 73,59 59.490 27,20 11,03 61,69 79,91 6.498 8,73 61,88 13,17 9,97 4,91

52.850 19,12 11,24 69,6 60,86 21.141 24,16 47,39 26,76 9,74 15,62

49.948 20,02 10,04 69,88 57,52 21.162 24,18 47,37 26,77 8,01 12,88

1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-5,49% 0,90 -1,20 0,28 -3,34 0,10% 0,02 -0,02 0,01 -1,73 -2,74

Índex d'absorció de la força de treball Índex de dependència econòmica Contractació registrada Contractació juvenil % Taxa de temporalitat contrac. % T. de tempor. contrac. joves %

0,24 4,52 27.994 43,21 94,60 96,54

0,21 3,23 38.804 43,70 95,32 97,70

0,11

0,40

0,42

56.307 41,35 85,22 87,30

38.996 24,08 82,1 85,43

42.509 24,84 84,75 88,99

81,13 79,00 21,00 18,87

74,69 72,66 27,34 25,34

75,31 65,21 34,78 24,68

4.761 3 1.599 530 2.632

5.914 3 1.660 621 3.630

6.568 9 1.509 998 4.052

Conceptes Pressupostos municipals consolidats Despesa pressupostada euros Desp. pres. per hab. euros/hab Ingressos propis euros Ingres. propis per hab. euros/hab Població* Població total (veïns) 2 Densitat de població hab./km Taxa de natalitat *1.000 Taxa de mortalitat *1.000 Taxa de mortalitat infantil *1.000 Taxa de fecunditat *1.000 Índex sintètic de fecunditat Edat mitjana Taxa de joventut %

1,22

Índex d'envelliment Índex de sobreenvelliment Índex de dependència demo. Esperança de vida en néixer edat

0,88 0,40 0,47

Homes Dones Índex de masculinitat % Saldo migratori Nacionalitat dels veïns Nacionals Nacionals + Nacionals UE Fora de la UE

0,18 -0,29 -0,01 0,00 0,01

Treball Població activa Taxa d'activitat % Ocupació assalariada Ocupats assalariats ind. % Ocupats assalariats cons. % Ocupats assalariats serveis % Taxa d'ocupació assalariada %

Mobilitat obligada per raó de treball Índex d'autosuficiència % Índex d'autocontenció % Despl. a altres municipis % Despl. des d'altres mun. %

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 1996 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

0,02 9,01% 0,76 2,65 3,56

1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001

Empresa N. empreses amb treb. ass. Agricultura Indústria Construcció Serveis

*Les dades de població estan referides a 31 de desembre.

6.202 4 984 1.034 4.180

5.905 5 931 899 4.070

1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10

-4,79% 25,00% -5,39% -13,06% -2,63%

226 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Conceptes N. treballadors autònoms N. d'activitats econòmiques Agricultura Indústria Construcció Serveis Dimensió empresarial Empreses de serveis Empreses industrials Empreses de construcció 5 Sectors empresarials principals % 1r 2n 3r 4t 5è Exportacions milers ptes. PIB Milions ptes. Productivitat aparent M ptes.

Període de referència

Període

1991

1996

2001

2009

2010

analitzat

∆ 09-10

11.265

11.254 9 2.320 1.298 7.627

12.311 14.171 7 2.351 2.224 9.589

12.908 16.890 8 1.778 2.691 11.337

12.572 16.630 10 1.642 2.731 11.608

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10

-2,60% -1,54% 25,00% -7,65% 1,49% 2,39%

2.237 904 8.124

1991, 1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

9,19

7,54

9,06

8,52

8,46

1991, 96, 01 i 09-10

-0,06

8,06 11,71 4,25

7,16 9,16 6,40

9,06 10,72 6,57

8,80 10,27 5,75

8,58 10,74 5,58

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-0,22 0,47 -0,17

Ind. Tèxtil 14,72% Comerç det.12,00% Alt.Act.Empres. 11,26% Comerç det. 9,67% Sanitat 11,62% Construcció 11,03% Construcció 8,78% Ind. Tèxtil 9,22% Adm. Púb. 8,38% Metal·lúrgia 8,61% Construcció 7,60% Começ detall 8,31% Sanitat 5,09% Serv. empr. 6,17% Act. Sanitàries 7,62% 28.097.896 44.797.468 54.617.560 209.430 268.515 371.049 3,93 4,86 6,24

Comerç 16,47% Sanitat i vet. 11,30% Construcció 11,24% Serveis emp. 10,02% Ensenyament 7,46%

Comerç 16,90% Sanitat i vet. 12,10% Construcció 10,04% Serveis emp. 9,98% Metall 7,21%

1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 1991, 96 i 01 1991, 96 i 01 1991, 96 i 01

Consum Consum electricitat kWh Ús domèstic Ús industrial Ús terciari Consum gas canalit. milers kWh Ús domèstic/comercial Ús industrial 3 Consum d'aigua milers de m Ús domèstic Ús comercial Ús industrial

373.300.472 126.713.597 280.309.980 sd 650.465 230.814 419.651 11.383,62 6.909,08 246,04 4.474,55

505.819.990 144.659.186 352.698.820 sd 736.395 298.837 437.558 12.060,83 7.155,57 591,14 3.278,88

495.135.151 269.491.930 206.514.902 sd 922.640 402.616 520.023 13.928,00 7.848,17 1.246,30 3.442,92

513.477.208 sd sd sd 696.021 sd sd 11.489,50 7.865,88 1.245,42 1.255,72

1991, 96, 01 i 2009 1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001

982.650

1.385.600

1.797.578

1991, 1996 i 2001

6,22

8,46

10,10

1991, 1996 i 2001

89,75

89,90 135 2.156 84,19 186

89,38

1991, 1996 i 2001 1996 1991 i 96 1991 i 96 1996, 2001

376,39 0,79

404,66 0,87

430,94 0,79

Automòbil 12,54

Automòbil 9,92

Automòbil 10,84

8.332.197 3,62 99.592

8.359.957 3,61 424.762

9.143.908 3,61 343.308

11.626.745

12.045.458

425.141

420.162

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96 i 2001 1991, 96, 01 i 09-10

-1,17%

1.762.130 1.676.668

1.516.241 1.594.287

1.666.841 1.613.689

2.595.675 2.586.747

2.663.993 2.654.863

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

2,63% 2,63%

746.058 772.025

1.261.800 1.238.300

1.867.412 1.792.976

16.597

18.154

1991, 96, 01 i 09-10 1991,96, 2001

9,38%

590.466 sd sd 11.164,57 7.947,48 1.261,59 1.073,97

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96 i 2001 1991, 96 i 2001 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-15,17%

-2,83% 1,04% 1,30% -14,47%

Rendes Renda familiar disponible M euros Renda familiar disponible x càpita euros Índex 100 = Catalunya Ordre respecte Catalunya IRPF milers ptes. Rendes del treball dependent %

2.123 78,68

PIRMI

185

Transports i comunicació Turismes *1000 hab. Camions per activitat econòmica Mitjà de transport principal utlilitzat per anar a treballar Utilització transport públic % Autobusos N. de viatgers autobusos urb. Índex d'ocupació autobus urb. N. viatgers autobus interurb. FGC Arribades n. viatgers Sortides n. viatgers RENFE* Arribades n. viatgers Sortides n. viatgers

* Dades d'aforament que mesuren la utilització mitjana en un dia laborable. Inclou la nova estació de Terrassa Est.

434,98 0,87

434,39 0,87

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-0,59 0,00

1991,1996 i 2001 1991,1996 i 2001 3,60%

Informe de conjuntura de Terrassa. 2011 / 227

Conceptes

1991

1996

2001

2009

Període de referència

Període

2010

analitzat

∆ 09-10

Salut pública Personal sanitari hosp. *1.000 hab.

8,87

9,90

12,20

15,27

1991, 96, 01 i 09

Pers. sanitari hospitals per llit

1,42

1,54

2,12

2,90

1991, 96, 01 i 09

Llits hospitals *1.000 hab.

6,25

6,43 32.613

5,77 36.629

5,26 37.570

1991, 96, 01 i 09 1991, 96, 01 i 09

35,40

37,30

28,34

12,30

16,00

1991, 96, 01 i 09-10

3,70

13,24

14,46

2,22

1,87

2,34

1991, 96, 01 i 09-10

0,47

14,60

10,07

12,50

11,73

6,08

1991, 96, 01 i 09-10

-5,65

9 aparell circulatori tumors aparell circulatori 0,09

0,00

2001 i 2009 2001 i 2009 2001 i 2009 2001 i 2009 1991, 96, 01 i 09-10

-0,09

Altes hospitalàries Taxa d'incidència de la tuberculosi *100.000 hab. Taxa d'incidència de la sida *100.000 hab. Taxa d'incidència de drogoaddicció *10.000 hab N. de brots d'intoxicacions alimentàries Principal causa de mort Homes Dones Incidència de suïcidis * 1.000 hab

8,22

12,91

aparell circulatori tumors aparell circulatori 9,44

15,08

11,85

10,32

1991, 96, 01 i 09-10

0,00

75,91

86,36 10,05

54,11 8,37

33 8,96

25,5 9,31

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-7,50 0,35

68.092

66.351

79.263

81.992

81.039

1991, 96, 01 i 09-10

-1,16%

0,30 244 13,00

3,56 1.217 1.140

7,19 1.702 2.831

33,06 3.432 8.386

32,82 3.444 8.143

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

-0,24 0,35% -2,90%

677 20.072 13.348 9.612 4,13 5,70 2,46 2,98

660 17.427 10.040 11.738 4,02 5,59 2,34 3,79 3,30 4,29

739 15.212 11.176 15.646 3,33 4,54 2,07 4,14 3,76 4,55

1.206 20.118 12.802 14.413 2,86 3,60 2,11 7,57 7,76 7,38

1.165 20.841 12.935 17.400 2,76 3,43 2,07 7,79 8,01 7,58

1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1996, 01 i 09-10 1996, 01 i 09-10

-3,40% 3,59% 1,04% 20,72% -0,10 -0,17 -0,04 0,22 0,25 0,20

Parlat Escrit

69,14 42,27

70,74 48,50

1996, 2001 1996, 2001

Llegit

66,57

71,46

1996, 2001

93,18

93,43

1996, 2001

Medi ambient Diòxid de sofre µ g/m

Partícules en suspensió µg/m 2 Superfície verda per hab. m /hab. Recollida residus domiciliaris TM Recollida selectiva sobre recollida domiciliària % Vidre recollit TM Paper recollit TM 3

Educació N. alumnes als centres educatius locals Escoles Bressol Ensenyament Primari Ensenyament Secundari Ensenyament Superior Taxa d'analfabetisme % Dones % Homes % Taxa de Titulats superiors % Dones % Homes % Taxa de coneixement del català %

Comprès Mobilitat obligada per raó d'estudi Índex d'autocontenció % Despl. a altres municipis % Despl. des d'altres municipis %

85,69 10,23 14,31

80,20 14,55 19,80

1991, 96 1991, 96 1991, 96

41.531 8 75.394

43.841 8 117.786

113.832 7 141.701

204.053 7 167.959

7 173.274

1991, 96, 01 i 08-09 1991, 96, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

0,00% 3,16%

135 104

75 43

78 67

93 55

1996, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10

19,23% -17,91%

1996, 01 i 09-10

-1,75%

1991, 96, 01 i 09-10

3,45%

65.533

80.668

81.486

81.426

1996, 01 i 09-10

-0,07%

3.200

25.668

8.528

12.815

1991, 96, 01 i 09-10

50,27%

Cultura Usuaris préstec Biblioteques Municipals* N. Biblioteques Municipals Visitants museus Representacions teatrals Repres. teatrals sales mun. Núm. exposicions Núm. expos. sales municipals

Visitants exposicions Visitants expos. sales mun.

*A partir de 2010 ja no es recull aquesta dada.

7.881

228 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2011

Conceptes

1991

1996

2001

2009

Període de referència 2010

Període analitzat

∆ 09-10

Aforament cinemes/hab.*1000

20,00

36,17

34,39

32,47

1991, 96, 01 i 09-10

-1,92

Aforament teatres/hab.*1000

17,20

16,44

14,60

8,81

11,69

1991, 96, 01 i 09-10

2,88

743

771

1996 i 2009-10

3,77

N. entitats

559

Participació ciutadana Participació elecccions locals % Participació eleccions regionals % Participació eleccions estatals % Participació eleccions europees %

1991, 1996 1991, 1996 i 2009 1991, 1996 i 2008 1991, 1996 i 2009

51,65 51,06 77,62 53,94

59,54 61,63 77,95 48,21

9.831

4,10 13,17 11.762 1.579 0,91

4,31 23,27 16.284 2.260 0,91

6,88 19,81 8.241 2.042 1,08

6,18 22,05 7.871 1.705 0,99

320.739 38,09 38,12 23,79

294.706 51,09 29,16 19,76

1.057

1.643

473.202 58,14 8,23 7,22 21,01 2.370 131 2.239

111.937 43,90 8,66 0,93 21,82 403

75.359 30,59 1,85 27,96 13,77 445

58,60 37,00

Seguretat i protecció ciutadana Taxa delictiva % Taxa de denúncies % N. d'intervencions policia trànsit N. d'intervencions dels bombers N. policies locals * 1.000 hab

1996, 01 i 09-10 1996, 01 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 1996, 01 i 09-10 1996, 01 i 09-10

-0,70 2,24 -4,49% -16,50% -0,09

1991, 1991, 1991, 1991,

-32,68% -13,31 -6,81 27,03 -8,05 10,42%

Urbanisme i habitatge 2

Llicències d'edificació m 2 Habitatges % m s/total 2 Loc. Comercials % m s/total 2 Loc. Industrials % m s/total 2 Loc. Garatge % m s/total Habitatges iniciats Habitatges unifamiliars Habitatges plurifamiliars Densitat dels habitatges habitatges/km 2 Mitjana d'ocupació d'habitatges hab./habitatge Habitages buits s/ total % Antiguitat dels habitatges Període mitjà de construcció Període de construcció (moda) 2 Sup. mitjana dels habitatges m Règim de tinença dels habitatges Taxa d'habitatges de prop. % Taxa d'habitatges de lloguer % Valor cadastral immobiliari urbà Milions euros Preu mitjà de l'habitatge construït €/m 2 Llars unipersonals Llars formades per un pensionista

823,35

1.113,67

1991 i 2001

2,75

2,51

1991 i 2001

12,61

15,55

1991 i 2001

1961-1970 1971-1981 61-90

1961-1970 1971-1981 76-90

1991 i 2001 1991 i 2001 1991 i 2001

82 15

87 9

1991 i 2001 1991 i 2001

1.042

1.517

5.621

6.665

1996, 01 i 09-10

18,57%

823

1.404

2.907

2.744

1996, 01 i 09-10

-163

6.942

7.961

11.593

4.052

4.326

Ingressos familiars/preu de l'habitatge Llars amb mancança comoditat % Sòl industrial en polígons ha Sòl industrial vacant en polígons ha

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 2001 i 09-10 1991, 96, 01 i 09-10 2001 2001

1991,1996 i 2001 1991,1996 1996

93.614 4,25 287,30 54,70

293,76 53,87

294,41 10,82

7.924 54,54 648 40,52 1.317 12,23

5.639 58,7 512 30,84 862 11,01

5.624 53,47 475 31,48 788 11,84

1991 1991, 96, 01 1991, 96, 01

Sector Tèxtil-Confecció Població assal. sector Atur sector s/atur industrial % N. empreses treballadors assal. Índex concentració empres. % N. d'activitats econòmiques Dimensió empresarial

1.920 33,53 208 21,14 424 9,23

1.907 32,28 194 20,83 351 9,83

1991, 1991, 1991, 1991, 1991, 1991,

96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10 96, 01 i 09-10

-0,68% -1,25 -6,73% -0,31 -17,22% 0,60