Revista IE Arts 2023 2024

Presentació

Descobrim

Què diu l’art sobre Camins?

Mapa de recerca

Investiguem

I3 A: Biblioteca animal!

I3 B: Els camins dels transports

I4 A: Tenim bones cartes!

I4 B: Fem neu!

I5 A: Un hotel molt cuqui!

I5 B: Un camí de colors i fortuna

1r A: Som prehistòrics

1r B: Els camins de les estrelles

2n A: 3,2, 1… Acció!

2n B: Art sensorial

3r: Camins narratius a l’abast de la mà

4t: Atrapat, nuat i embolicat en llana

5è: És segur el camí?

6è: Explorant les migracions: un viatge d’aprenentatge

1r ESO: Camins de l’aigua

2n ESO: Camins de vida

3r ESO: El camí de la política

4t ESO: Mixturistes

Compartim

Instal·lació artística: Camins

Acció artística participativa: Caminant junts: explorant espais i creant connexions a través de l’art

Patrimoni convidat: MhiC. Una història per a les migracions

AFA: Fem camí plegades…

Espai Migdia: Som el que mengem

Espai C

PRESENTACIÓ

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Antonio Machado

Fent camí, hem arribat al número 10 de la revista Creixem amb l’art. Quan vam començar amb aquesta idea i aquest projecte érem l’escola Miquel Bleach, i en aquest camí ens hem convertit en l’Institut Escola ARTS.

Cada revista ha suposat un repte i un munt d’aprenentatges nous per a tota la comunitat educativa. La diversitat de temes plantejats a tots els números ens ha fet créixer amb l’art.

Hem mantingut l’esperit en els diferents apartats. A Investiguem trobareu els camins que ha recorregut cada grup en les seves recerques. A Descobrim trobareu què diu l’art sobre els camins. I, per acabar, a Compartim destaquem la instal·lació artística al Casinet d’Hostafrancs, l’acció artística participativa, la col·laboració de tota la comunitat educativa i del museu convidat.

Esperem que us agradi i que continueu sent partícips del camí de l’ARTS

Què diu l’art dels camins?

Ana Moliner Roca, Gestora de Patrimoni Cultural. Museu Nacional

d’Art de Catalunya

Us convido a fer una passejada per les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya i descobrir alguns dels camins que apareixen en les pintures de la col·lecció. M’hi acompanyeu?

Els camins formen part de la vida dels éssers humans, de la cultura i les tradicions de tots els pobles. Des de l’inici, la història de les persones ha estat travessada pels camins i, per això, aquest tema ha sigut molt representat en el món de l’art. El camí enmig del camp, el camí enmig del bosc, el camí rural que uneix poblacions i que connecta les cases amb l’hort, el camí simbòlic, el camí trepitjat…

Al Museu, hi tenim moltes obres on es pot veure aquesta relació. Des de la representació del camí que és la vida de totes les persones, fins als camins que mostren les transformacions que pateix el paisatge com a producte del nostre estil de vida més o menys qüestionable. Tot això ha anat deixant una empremta que configura el món que avui coneixem.

El camí de la vida

Un tema repetit en l’art, des de l’antiguitat, ha estat representar el camí que realitza tot ésser humà des del naixement fins a la mort, i tots els desafiaments i decisions que es troba al llarg d’aquest viatge que és la vida.

Joaquim Sunyer.

Cala Forn. 1917. Sala 70. MNAC

Adolphe Hedwige. Camí de Sants a Barcelona amb Montjuic al fons. 1827 MNAC

Francesc Gimeno. Nens llegint (Francesc i Josep).

1906-08. MNAC

Peter Paul Rubens, Sagrada Família, 1618 . MNAC

Obrir nous camins a l’oceà

A principis del segle xvi, durant el Renaixement, s’inventen i es milloren mitjans de transport per explorar la Terra. S’obren nous camins i rutes marítimes per creuar els oceans i donar la volta al món. Així, als vaixells amb finalitats de coneixement, hi viatgen artistes i científics que tracen els primers mapes i dibuixen tot tipus d’animals i plantes

A la col·lecció de Renaixement i Barroc hi podeu veure una obra realitzada per l’artista Joan de Borgonya el 1515, en la qual es poden trobar un lloro, un mico, una caravel·la, unes ruïnes llunyanes... Us podeu imaginar què li agradava fer a aquest artista?

Joanet, 1515-1525.

Sala 28. MNAC

Les obres d’art produïdes en aquest moment són tot un catàleg dels descobriments que s’estan fent i de l’interès de descoberta de les corts reials europees que es reparteixen la conquesta del món.

En aquest moment apareixen importants ports comercials on diverses cultures entren en contacte i comparteixen les seves experiències vitals, creuen els seus camins. Una d’aquestes ciutats va ser Venècia. Barcelona també va ser un important punt de connexions i intercanvi d’aquests camins de vida.

Fixeu-vos en aquesta pintura “il Buccintoro”. Què podria estar passant en aquesta escena? Què és aquest vaixell tan decorat? Quina seria aquesta ciutat? El vaixell daurat es deia Il Bucintoro i era un vaixell molt especial, propietat del Dux de Venècia. Aquesta galera tan sols navegava un dia a l’any i era molt especial per als venecians. Canaletto es va especialitzar a fer aquest tipus de pintures-postal. Us podeu imaginar per a qui les feia? Doncs per als primers turistes, i és que, a Venècia, hi arribaven els primer turistes de la història, els aristòcrates britànics que feien el viatge que en deien “el Grand Tour”. Venècia, com Barcelona, sempre ha sigut una ciutat turística molt important. En l’actualitat, Venècia atreu tant de turisme que la ciutat mateixa i l’aigua del canal es veuen afectades per aquest fet.

Salomó Ruysdael, Velers al costat d’un poblet, 1660. MNAC

Joan de Borgonya, Mare de Déu amb el Nen i sant

Giovanni Antonio Canal. Retorn de “Il Bucintoro”. 1745-1759. Sala 30. MNAC

Fixeu-vos en la fotografia de l’artista Charles Clifford. Hi podem veure el camí de ronda de l’antiga muralla, els camins de la muntanya de Montjuïc i el port de la ciutat. Si la comparem amb el present, com creieu que han canviat la ciutat i el port de Barcelona?

El camí simbòlic

El simbolisme és un estil artístic del segle xix que busca transmetre emocions. Les obres d’art d’aquest estil volen explicar els misteris i les incògnites de la vida a través de paisatges on sovint apareixen camins. Paisatges misteriosos i foscos, cementiris i indrets abandonats i en ruïnes, simbolitzen la soledat i la tristesa. Fixeu-vos en aquest quadre de Modest Urgell. Com definiríeu aquest paisatge? Quin moment del dia seria? Cap a on podria conduir aquest camí? Quina emoció us desperta?

Charles Clifford, Muralla del Mar i Fortalesa de Montjuïc, 1860.

MNAC

Modest Urgell, Paisatge. 1971.

MNAC

Invents que obren camins

A finals del segle xix es van produir una sèrie d’invents que van canviar el món. Amb la màquina de vapor van aparèixer les grans fàbriques i els primers transports amb motor. El vapor no va ser sinó l’inici de tota una època d’invents i descobriments que els països presentaven cada any a les exposicions universals. Un d’aquests invents va ser l’avió, transport que va fer possible “caminar” per on mai havia anat cap persona.

Sabeu qui va ser aquest personatge? Es tracta de l’inventor i enginyer brasiler Alberto Santos-Dumont, que va ser el primer home a enlairar-se a bord d’un avió impulsat amb motor i obrir els camins del cel.

François Flameng. Retrat de l’aeronauta brasiler. 1914. Sala 74. MNAC.

Vaixell de vapor. Dario de Regoyos. Badia de Santoña. 1900. Sala 52. MNAC

Les màquines van fer portar la indústria a les ciutats i, amb ella, llocs de treball i la idea d’un futur millor per a moltes persones que vivien al camp. Alguns van emigrar a les grans ciutats i ho van deixar tot enrere, com ens explica Joaquim Vayreda en la pintura Recança. A les ciutats, les màquines i el fum ho van començar a omplir tot, i per això alguns artistes catalans volen recordar-nos el valor de la vida senzilla al camp i de conservar les tradicions.

Emigració del camp a la ciutat. Joaquim Vayreda, Recança, 1876. MNAC

Costums i valors de la vida al camp. Tornant del tros, Joan Llimona, 1896. MNAC

Els camins de l’experimentació

Un camí és el trajecte que fa algú d’un punt a un altre, però també el trajecte que fa l’artista en el seu dia a dia per buscar la inspiració. En el darrer segle, molts artistes han trobat la seva inspiració en la vessant del camí més real, més física, on el rastre i la petjada són els protagonistes. Diu la Núria Garcia Quera que “els camins són l’únic patrimoni de la humanitat que, per ser conservat, ha de ser trepitjat”. Mireu com Joan Brossa juga amb la paraula camí i l’empremta. Antoni Tàpies i Modest Cuixart han tractat de repro-

duir aquests camins amb terra real i textures per crear els relleus, empremtes i solcs dels camins. L’artista Montse Noguera reflexiona sobre camins ja desapareguts captant els rastres que hi queden amb la tècnica del frottage.

Pareu atenció a com estan construïts els camins d’aquestes dues obres: com diríeu que han fet aquests camins José Vilató i Magda Bolumar?

Fils, claus, botons…?

Montse Noguera en un dels moments de producció del treball “El somieig del paisatge infinit”. En memòria d’un camí com a espai de repetició (2020)

Joan Brossa, Camí. 1967. MACBA

Antoni Tàpies, Jeroglífics. 1994. MNAC

José Vilató, Abstracción I, 1949. MNAC

Magda Bolumar, Sense títol, 1960

Caminar junts

Fa vora una dècada que el Museu Nacional i l’IES ARTS caminem junts amb les arts i descobrim el món a través de les arts. Aquest ha sigut un trajecte ple d’aventures que hem viscut plegats i que ens ha canviat. Mai tornarem a ser com érem, i és que l’art té el poder de transformar, de canviar vides, maneres de veure i viure el món en què vivim, i d’obrir nous camins. En continuem descobrint plegats?

Ramon Casas, Ramon Casas y Pere Romeu en un tándem, 1897. MNAC

I3A

MAPA DE RECERCA

S’han interessat pels camins que fan els animals del bosc.

Han omplert l’aula de transports, d’una manera molt vivencial.

I3B

Els carters i carteres, han fet camí enviant un munt de cartes!

I4A

I4B

2nA

Han fet camí amb la història del cinema.

I5B

Els metges i metgesses, s’han interessat pels camins que tenim al nostre cos.

1rA

Els animals de la neu, han creat un minimon per als animals d’aquest hàbitat.

S’interessen per la prehistòria de la humanitat.

Fan de guies per facilitar el camí a les persones invidents.

Fan recerca sobre l’origen i el camí de les peces de roba.

Són investigadors de la transformació del camí del paper.

Es converteixen en investigadors dels passos necessaris per fer una pel·lícula.

1rB I5A

Els detectius d’animals, han fet un “hotel per als insectes”.

Investiguen els camins de l’univers i descobreixen les constel·lacions.

La recerca dels continents ens porta a descobrir les desigualtats de gènere.

Expressen amb dibuixos els camins de les migracions.

3r ESO

En la recerca de l’eix Persones, pau i aliances, descobreixen els camins de la política.

2nB 3r 5è 6è 1r ESO 4t 2n ESO

La recerca de l’eix planeta ens porta a investigar sobre les professions. Caminen junts entre les avantguardes i el còmic contemporani per crear les seves obres.

4t ESO

Biblioteca animal! I3A

Camí a casa: què trobem, fent camí cap a casa? Comencem el projecte de “Camins” als I3, parlant dels trajectes que fem, a on anàvem, i així sorgeix un lloc molt especial: la muntanya! Un indret on s’han vist petjades de porc senglar. Quin misteri! Com deuen ser, aquestes petjades? I, tot estirant el fil, ens quedem amb un tema que ens interessa especialment: ELS ANIMALS DEL BOSC. El primer que fan els infants és portar contes, molts i de tota mena, fins que es va construir un bon racó temàtic, amb:

- Desplegables sobre els boscos de Catalunya i els animals que hi habiten.

- Contes.

- Llibres de coneixements: classificació dels animals, dites, el bosc segons l’època de l’any.

Muntem una gran biblioteca a l’aula, que ens permet llegir i compartir una bona estona mirant-los, però, sobretot, saber què diuen sobre aquest tipus d’animals.

Recomanació: BONA NIT, BOSC. L’autora, Carmen Saldaña, explica quin tipus d’animals habiten el bosc (els diürns i els nocturns), com i quan dormen, a on viuen, com es diuen les seves cases i com estan construïdes, i tot això amb un text rimat increïble. Si voleu passar una bona estona, apunteu-ne el títol!

Els camins dels transports

I3B

La classe d’I3 B ha estat observant diferents CAMINS, sobretot el que ens porta a l’escola. Alguns venen a peu, altres amb bici, i uns quants amb patinet, amb metro o, també, amb bus. Una gran varietat de recorreguts fins a la nostra classe! Arran d’això, als infants se’ls ha despertat l’interès pels mitjans de transport. Amb l’ajuda de les famílies, han portat mitjans de transport.

Una vegada n’hem observat molts, hem vist que no tots els transports fan el camí per la mateixa superfície. I, a partir d’aquí, els hem classificat.

Les joguines sobre els transports que havien portat els infants s’han convertit en els petits tresors de la classe. Per poder-los ensenyar i observar detalladament, hem creat una maqueta que representa un barri d’una ciutat.

També hem conegut un artista que s’interessa per aquest tema, l’Álvaro Gómez Mateache. Hem fet un VTS amb la seva obra Coches en el bosque :

- Veig una torre de cotxes, arbres… i una torre caurà.

- Veig un cotxe de policia molt gran i aparcat, perquè té son.

I per continuar jugant més en viu i en directe, hem creat un minimon amb tots els transports que els més petits i petites estimen, com els cotxes de carreres o de bombers, avions i trens.

Tenim bones cartes! I4A

Heu pensat mai en la importància d’expressar-nos? En jugar-nos-ho tot a una sola carta? Idees, pensaments, experiències i emocions, totes recollides en un conjunt de línies en format paper, una de les formes més tradicionals i vives de comunicar-nos.

Volíem donar veu a tot el que teníem al cap. Però, quin era el primer pas? Començàvem creant paper reciclat: natural, de colors i amb fulles, inspirant-nos en l’artista plàstica

Pilar Salas, una referent en la manipulació de textures vegetals.

Pas 1. Trossejar paper de diari, posar-lo en un bol i afegir-hi una mica d’aigua.

Pas 2. Barrejar-ho tot, amb l’ajuda d’un morter i les nostres mans, fins a aconseguir una textura homogènia.

Pas 3. Col·locar la massa dins un motlle enreixat que permeti caure l’aigua sobrant.

Pas 4. Deixar reposar una setmana i desemmotllar.

Ja estàvem preparats per compartir el nostre segell personal en forma de primeres línies, només faltaria ensobrar-lo. Així, entrava en joc la nostra tasca preferida, SOM CARTERES I CARTERS. Teníem carta blanca per fer arribar aquests missatges a les persones correctes. 1.

2. 3.

4.

RECORDEU-HO: Saber jugar bé les vostres cartes, us portarà a guanyar moltes i bones partides!

Fem neu!

I4B

A partir de l’artista Matthew Grabelsky, ens inspirem per crear la nostra pròpia obra d’art! Ens adonem que utilitza el cos dels humans i hi posa caps d’animals.

Sabeu quin animal van escollir la majoria dels infants d’I4 B? Els pingüins. Parlant d’aquestes aus, ens vam preguntar per quins camins passen, on viuen. Per saber una mica més del seu hàbitat, vam fer un VTS de l’obra hiperrealista de la Zaria Forman, B15-Y Iceberg, que està inspirada en el seu viatge a bord del National Geographic Explorer.

Perquè els infants puguin conèixer la realitat dels pingüins des de ben a prop, ens hem proposat fer un minimon, i el primer que necessitem és crear la neu.

E: Jo puc portar neu de la muntanya!

A: Però es desfarà, a la classe no fa fred!

A: Els pingüins necessiten la neu perquè viuen a la neu.

En descobrir que no podíem portar neu real, vam buscar la fórmula per fer-la nosaltres mateixos. Entre tots vam manipular la barreja, ens vam adonar que estava freda com la neu, rugosa com la sorra, i que era modelable. Amb la neu ja feta, vam buscar un espai per poder crear aquest petit minimon i, per enriquir-lo, els infants van portar animals de casa que viuen en aquest tipus d’hàbitat tan fred.

Tres gots de bicarbonat. Per un d’aigua. Neu.

Matthew Grabelsky

Zaira Forman

Un hotel molt cuqui! I5A

Tot va començar després d’una sortida al MNAC. Vam anar a dinar al Jardí Botànic Històric, i allà vam trobar una cosa que ens va fascinar: UN HOTEL PER ALS INSECTES! Com a “Detectius d’animals”, un dels nostres interessos era fer un cau o edifici per als animals, i vam saber de seguida que en volíem construir un per a l’escola! Però, abans, calia investigar moltes coses i ens vam informar d’allò més amb llibres, vídeos (Programa de 3Cat Ja t’ho faràs, “Hotel d’insectes”: https://www.ccma.cat/3cat/hotel-dinsectes/ video/5606887/), jocs... I, fins i tot, vam fer venir una ambientòloga (Marta Bronsoms Planas) a qui vam fer moltes preguntes!

Estava clar: els insectes són molt importants per a la vida, i el nostre hotel els ajudaria a viure més i millor. Teníem una missió!

Vam fer un missatge per a les famílies perquè ens ajudessin a reunir el material necessari. La crida va ser un èxit: pinyes, fulles, branquillons, maons, canyes de bambú, cartró, ampolles, oueres, testos, caixes de fusta... Només ens quedava trobar el lloc que reunís les condicions per a l’hotel. Vam fer una expedició per l’escola a la recerca del lloc perfecte i el vam trobar, a l’entrada de l’escola! Ara sí, ja el podíem muntar i deixar-lo ben equipat per als seus futurs hostes!

Mireu quina meravella. Oi que fa venir ganes de convertir-nos en cuques?

NOTA: Us animeu a ferne un? Us recomanem aquest llibre amb el qual aprendreu moltes coses sobre la vida de les cuques!

Un camí de colors i fortuna I5B

Alguna vegada t’han demanat que pintis amb el color carn i has sentit que aquest color no representava la naturalesa de la teva pell? A I5 B ens va sorgir aquesta inquietud observant els nostres autoretrats. Per què tots i totes ens pintem la pell del mateix color? Hi ha realment un únic “color carn”?

Moguts per la nostra curiositat, coneixem Angélica Dass, una artista que ha creat un projecte anomenat Humanae, en el qual fotografia persones de tot el món i demostra, a través d’un Pantone, que no hi ha persones blanques o negres, sinó que tots i totes pertanyem a una gamma de tonalitats marrons. Així doncs, “hi ha tants colors carn com persones al món”? Descobrim que sí, i això ens va deixar tan fascinats que vam pensar: “Si ningú ha creat mai el color de la nostra pell, nosaltres ho farem!”. I… i tant que ho vam fer!

El nostre camí va començar barrejant diferents colors, descobrint mescles, fent hipòtesis, provant, valorant quantitats..., fins que, de sobte, vam trobar la barreja perfecta, la tonalitat que més s’aproximava al color de la nostra pell.

Per acabar, inspirats en l’obra d’Angélica Dass, cada infant va pintar un DIN-A4 amb la tonalitat de la pell que ell/a mateix/a havia creat. Així és com va sorgir el Pantone d’I5 B, un camí de colors de les nostres pells completament únic i tan divers que ens fa sentir realment afortunats i afortunades de tenir-nos.

Angélica Dass

Som prehistòrics

1r A

El nostre camí va començar el dia en què ens van venir a explicar un conte de MAMUTS. Després d’escoltar-lo, vam sentir molta curiositat per saber més d’aquesta etapa de la història en què l’home va començar a caminar per arribar fins als nostres dies. Així doncs, quasi sense adonar-nos-en, vam començar a situar-nos en aquests principis de camins que ens portaran a l’actualitat. El recorregut és molt llarg, però, al mateix temps, engrescador. Ens hi voleu acompanyar?

Els nens i nenes de 1r A vam anar a visitar el Museu d’Arqueologia, on ens van transportar, a través del temps, cap a la fascinant època de la prehistòria, abans que existissin els grans edificis i les tecnologies que coneixem avui.

A continuació, us convidem a conèixer el nostre emocionant taller de pintura rupestre amb minerals. Aquí, vam poder crear les nostres pròpies obres d’art, inspirades en les pintures rupestres reals que els nostres avantpassats van fer fa milers d’anys. Ens van proveir de tots els materials necessaris i ens hi va guiar un expert en art prehistòric.

Va ser una experiència divertida.

Els camins de les estrelles

1r B

A l’aula de 1r, els infants de la classe del Sol hem fet una aturada en el nostre camí per contemplar el meravellós espectacle celestial nocturn.

Artistes com Miró, que es va inspirar en el cel per a les seves obres i va crear pintures com L’estel matinal, que forma part del conjunt de treballs coneguts com a Constel·lacions. Tanmateix, a la classe ens preguntàvem: què és una CONSTEL·LACIÓ?

Hem descobert que les estrelles tenen un paper fonamental en la creació de formes i figures a la nit. Aquestes figures imaginàries, segons la seva posició i relació, s’anomenen constel·lacions. Abans eren guies essencials per a la navegació nocturna, amb noms de personatges i animals de contes i llegendes.

Un dia, una nena ens va portar un projector d’estels perquè poguéssim veure les meravelles del cel sense haver d’esperar a la nit. Això ens va inspirar a crear els nostres propis camins estrellats.

Amb cartró, agulles i llanes, i també amb plantilles punxades en paper negre i projectades, vam construir camins brillants i fascinants!

Descobrir les constel·lacions és una aventura divertida.

3, 2, 1… Acció! 2n A

Els infants de 2n A hem descobert que una pel·lícula és un camí on, escena rere escena, es va explicant una història. D’aquesta manera vam iniciar la nostra recerca en el món del cinema. Un cop vam tenir el tema escollit, teníem el nostre primer gran dubte: com podem projectar una imatge en una pantalla? Al cinema sembla molt fàcil, però com ho van aconseguir les primeres persones que ho van fer?

A partir d’aquesta imatge, va sorgir el següent comentari:

“La llum fa que surtin ombres, i les ombres es veuen a la pantalla”.

Vam esbrinar que, a partir de la llum, podem crear ombres i projectar-les en una pantalla. Tot seguit, vam veure exemplars de la col·lecció de Ramon Casas que té el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i així és com vam decidir crear els nostres propis espectacles d’ombres xineses, ja que va ser un dels precedents que ens ha portat al cinema actual que coneixem totes i tots.

Així doncs, ens vam organitzar per grups cooperatius, en els quals vam crear les nostres pròpies històries i vam decidir una temàtica, uns personatges i uns decorats. El resultat ens va portar a gaudir d’un matí de projeccions en què els nens i nenes de 2n A van poder mostrar les seves creacions a la resta del grup.

Art sensorial 2n B

La classe dels Guies investiguem “Com fan camins les persones cegues?”. Per saber-ho, ens posem a la pell de les persones amb discapacitat visual i, des de l’escola, iniciem la nostra pròpia senda i escollim la Fundació Antoni Tàpies com a destí. Al llarg del recorregut, descobrim que a la nostra ciutat tenim camins que faciliten el recorregut a les persones invidents. Nosaltres ens aturem per registrar com són aquests camins. Amb fulls transparents i retoladors, calquem el relleu diferent del paviment. Quan ens dirigim a Sants Estació per agafar el metro, ens sorprèn que, en una de les entrades, hi ha el terra marcat i sembla l’inici d’un nou camí. Ens preguntem: “On ens deu portar, aquest camí? Deu tenir un final?”. Caminem i caminem pel recorregut marcat amb relleu simètric de línies i punts, i ens aturem per poder emportar-nos una part d’aquest camí amb fotografies i dibuixos. De sobte, descobrim un senyal que ens confirma que aquell camí està adaptat a les persones amb ceguesa. A mesura que avancem, prenem consciència del difícil camí que tenim al davant, però nosaltres, i fins arribar al nostre destí, seguim recollint evidències de tots els paviments podotàctils que ens trobem.

En arribar a l’escola, a través de la tècnica del collage i amb diferents materials i textures, donem relleu als dibuixos. Amb aquestes creacions artístiques sensorials volem fer més visibles aquests camins, que ajuden les persones amb discapacitat visual a orientar-se i a desplaçar-se amb més llibertat.

Camins narratius a l’abast de la mà 3r

El paper es transforma i ens transforma. El paper ha esdevingut un element quotidià que ens acompanya des de temps immemorials. El paper permet deixar traces del nostre camí vital, i ha facilitat que puguem conèixer l’obra artística de moltes persones. I també ha possibilitat escoltar i llegir històries d’arreu del món.

De la mà de la il·lustradora Marta Castro, els infants del grup de 3r han elaborat un llibre d’artista. En primer lloc, es va iniciar un procés d’observació de les mans, ja que, en aquesta part del cos, hi han trobat les línies que han servit d’inspiració a l’hora de crear recorreguts. Cada producció és diferent; cada línia que ha traçat el pinzell és única, perquè úniques i diferents són les mans dels infants. S’han escollit tres tècniques diferents per tal de construir el camí il·lustrat de cadascú.

Després d’aquesta fase d’experimentació, va arribar el moment de la creació narrativa. Amb un sentit de continuïtat, cada infant ha col·locat de manera consecutiva les seves produccions i s’ha imaginat un personatge que habités les línies creades. D’aquí han sorgit nombroses històries per ser explicades, comentades i imaginades. Tot un món a l’abast de la mà…

Atrapat, nuat i embolicat en llana 4t

De la mà de l’artista tèxtil nord-americana Judith Scott, els nens i nenes de 4t s’han convertit en artistes durant una estona. Mireu, mireu quines meravelles han creat!

Amb la idea de conèixer una mica sobre la vida de l’artista escollida i, així, poder entendre millor la seva obra, han fet una recerca de manera cooperativa sobre aspectes concrets de la seva vida. Després ho han compartit en gran grup, i així han elaborat la seva biografia.

La Judith va néixer amb la síndrome de Down i, durant la seva infància, va patir la febre escarlatina, que li va fer perdre l’audició totalment. Quan la Judith tenia uns 40 anys, va descobrir la seva passió i talent per a l’art, i va crear escultures abstractes amb l’ús d’objectes i de fibres tèxtils. L’art de Judith Scott és fàcilment reconeixible. Es tracta d’objectes recollits i embolcallats amb fibres i fils de colors que es lliguen amb nusos, amb la qual cosa es creen escultures de diverses formes.

Així doncs, amb l’essència de les obres d’aquesta artista i utilitzant diferents tipus de llanes, fils, retalls de roba…, cadascun dels nens i nenes ha escollit un dels objectes naturals que s’ha posat al seu abast i, en un clima de complet silenci, ha creat la seva obra, a la qual posteriorment ha posat un nom.

Després, mantenint també el silenci complet i agafant com a inspiració l’obra sense títol en què ella va embolcallar una cadira i una roda d’una bicicleta, hem creat una obra col·laborativa que ha quedat així.

Ha estat una estona de descoberta, introspecció i creació d’allò més gaudida.

És segur el camí?

El grup de 5è ens hem interessat per les passes que hem de seguir per arribar a fer una pel·lícula, i un dels objectius que tenim és el de crear un projecte audiovisual que parli de les inseguretats que sentim en els nostres camins del dia a dia. A l’inici del curs, en començar a parlar del tema “camins”, ens va unir bastant compartir algunes inseguretats que ens generava moure’ns pel carrer o per l’escola mateixa en el nostre dia a dia, i va sorgir aquesta idea.

Amb els neguits que vam compartir, hem creat la instal·lació artística És segur el camí?, en què, inspirats per l’obra de l’artista C. Magarakis, hem transformat sabates velles en aquestes inseguretats. Per fer-ho, cadascú hem partit d’una de les idees, hem creat un esborrany i, amb materials diversos i creativitat, hem intentat expressar cada missatge a través de les nostres obres. En una assemblea d’aula posterior vam decidir que les instal·laríem sobre una estructura de capses també elaborada per nosaltres, al hall del centre.

Ara, el projecte audiovisual que ens plantegem tracta de reflectir situacions i respostes que puguin aportar-nos seguretat en el camí de la vida, prenent consciència de la importància de conceptes com ara la precaució i la prevenció, però, encara més, d’altres com la protecció i el respecte. Perquè, com ens sentim de segurs en el nostre dia a dia causa un impacte en la nostra conducta.

Creieu que hem aconseguit connectar cada creació amb la idea que expressa?

Explorant les Migracions: un viatge d’aprenentatge

A l’aula de 6è de primària, els alumnes s’immergeixen en el tema complex de les migracions. Amb curiositat i interès, exploren el poema de Joana Raspall que retrata les experiències i emocions dels migrants. A més, aprofundeixen en la comprensió dels sentiments i les raons que impulsen les persones a moure’s d’un lloc a un altre.

Després de debats animats i lectures compartides, els alumnes es submergeixen en la seva pròpia creativitat. Amb colors vibrants i detalls meticulosos, cada grup d’infants crea un dibuix inspirat en allò que ha après. Alguns retraten escenes de partida, amb persones deixant enrere els seus llocs d’origen; mentre que, d’altres, representen moments d’arribada, plens d’esperança i incertesa del futur.

A mesura que els traços prenen vida al paper, els alumnes no només expressen el que han après, sinó també les seves pròpies reflexions i connexions personals amb el tema de les migracions. A través de l’art i la literatura, aquests joves aprenen a comprendre i apreciar les experiències humanes que s’amaguen darrere de les estadístiques i les notícies.

Joana Raspall – Podries

Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país fóra casa teva, i diries “sí” en un altra llengua.

T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser, més dolenta.

Tindries més sort o potser més pega...

Tindries amics i jocs d’una altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres

Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva.

Camins de l’aigua 1r ESO

Un dels camins de recerca és sobre el paper vital de les dones en la gestió de l’aigua a Àfrica, tractat a l’eix Planeta, concretament els ODS 3, 5 i 6.

Les dones, en el continent africà, s’enfronten a desafiaments únics en relació amb l’accés a l’aigua. En moltes comunitats rurals, són responsables de la recol·lecció diària d’aigua, una tasca que consumeix molt temps i energia. Aquesta labor sovint els impedeix dedicar-se a activitats educatives, econòmiques o comunitàries més productives.

A més, la falta d’accés a fonts segures d’aigua potable exposa les dones africanes a malalties transmeses per l’aigua, com la diarrea i el còlera, la qual cosa afecta la seva salut i la de les seves famílies.

No obstant això, les dones també són agents de canvi en la gestió de l’aigua a Àfrica. Moltes organitzacions i programes reconeixen el seu paper crucial en la conservació de l’aigua i la promoció de pràctiques sostenibles d’ús de l’aigua. Empoderar les dones amb coneixements i recursos per a gestionar l’aigua no sols millora la seva qualitat de vida, sinó que també beneficia a tota la comunitat.

En resum, el paper de les dones en la gestió de l’aigua a Àfrica és fonamental. En abordar les seves necessitats i empoderar-les per a liderar iniciatives relacionades amb l’aigua, es pot aconseguir un progrés significatiu cap a la seguretat hídrica i el desenvolupament sostenible en el continent.

Camins de vida 2n ESO

Dins la nostra recerca dels ODS de l’eix Prosperitat (concretament, el 8 i el 10), tenim l’oportunitat de fer treball de camp sobre les professions mitjançant la conversa amb persones grans de dues llars del barri, i comunicar-nos mitjançant el dibuix. L’intercanvi amb les persones grans del barri ens ha portat a fer aquests retrats, inspirats en el referent artístic de la il·lustradora Ana Santos. En aquests retrats mostrem el primer contacte on apareixen elements significatius de cada persona.

El camí de la política 3r ESO

El referent artístic de la recerca de l’eix Persones, pau i aliances per part de 3r d’ESO és la pel·lícula NO, dirigida per Pablo Larraín i amb guió de Pedro Peirano. El llargmetratge està basat en l’obra El plebiscito, d’Antonio Skármeta, i mostra com la campanya política publicitària del 1988 a Xile va enderrocar la falsa democràcia de Pinochet.

3r d’ESO explica què és important per iniciar una bona campanya d’imatge:

“... és saber a qui es vol dirigir la campanya, com, i quan, per poder concretar-ne el mis-

satge. A més, has de conèixer la societat en què vius per analitzar els seus gustos…”

“... l’elaboració d’un eslògan que tothom pugui recordar i que només en sentir-lo recordi la marca”

“... generar el desig de voler ser part del grup que té la marca…”

“Ha de ser curta, simple, i amb la qual t’identifiquis, amb musicalitat. Pot ser enganxosa; és possible que això faci que passi molt més de boca a orella i arribi a molta més gent”

“La imatge no ha de ser gaire complexa, sinó fàcil de recordar, i ha de representar a tothom a qui volem arribar”

“El color dona molta informació i es relaciona amb imatges que tothom coneix, mostra un significat. Per exemple, el blau genera confiança, o el vermell representa la lluita obrera…”

“El logo també mostra la ideologia de la marca i s’utilitza en tots els suports, pel màrqueting polític, per arribar a l’objectiu desitjat”

Mixturistes

4t ESO

Som les Mixturistes, un col·lectiu d’artistes compromeses amb la fusió d’elements de les avantguardes europees i les il·lustradores contemporànies de còmic. Amb una visió innovadora, abracem la individualitat com a part intrínseca de la nostra identitat col·lectiva. Amb l’objectiu de marcar el camí cap a les noves avantguardes del segle xxi i més enllà, plantegem el següent manifest:

Exploració Interdisciplinària: Creiem en la sinergia entre les diferents expressions artístiques. Fusionem tècniques, estils i temàtiques de les avantguardes històriques amb els narratius visuals del còmic contemporani.

Llibertat Creativa: Defensem la llibertat absoluta de l’artista per expressar-se sense límits imposats per convencions establertes. Cada obra és una manifestació única de la visió personal de l’artista.

Reflexió Crítica: No només aspirem a crear bellesa, sinó també a provocar pensament i debat. Les nostres obres desafien les normes establertes i interpel·len l’espectadora perquè reflexioni sobre temes contemporanis i universals.

Accessibilitat: Busquem connectar amb un públic ampli i divers, tant pel que fa a audiència com a accessibilitat física i emocional. Mitjançant la nostra obra, aspirem a inspirar, emocionar i estimular la imaginació de tothom.

Compromís Social: Reconeixem el paper de l’art com a vehicle per a la transformació social i la consciència crítica. Mitjançant la nostra pràctica artística, advocarem per causes que considerem importants per al progrés i el benestar de la humanitat.

Innovació Constant: Estem compromeses amb la recerca incessant de noves formes d’expressió i exploració de fronteres artístiques. No ens conformem amb l’establert; aspirem a crear el futur de l’art amb cada obra que produïm.

Col·laboració i Comunitat: Reconeixem la importància de la col·laboració i l’intercanvi d’idees amb altres artistes i membres de la comunitat artística. Creiem en la força de la unió per a enriquir la nostra pràctica i fomentar un entorn creatiu saludable.

Amb aquest manifest, proclamem la nostra missió de ser les noves avantguardes de l’era contemporània i més enllà. Som les Mixturistes, i la nostra obra és la nostra veu en la recerca de la veritat, la bellesa i la innovació en el món de l’art. Visca els prompts i la IA per la nostra causa.

Instal·lació artística: CAMINS

L’origen de la humanitat es presumeix nòmada; migraven sense fronteres. Potser també és l’origen del Camí.

El desplaçament podria ser determinat pel clima i l’afany de sobreviure dels éssers vius; també la manera d’entendre el món que habitem segons el paisatge de cada tram, o el simple fet de caminar generant l’energia que conforta d’un punt d’inici a un altre de retorn.

A la instal·lació hem mostrat els objectes escollits, trobats o creats pels infants i joves del centre, els que formen part dels seus camins. Camins preferits, a casa, a casa dels avis, de fer-se grans, del primer any de vida; camins als parcs, als records alegres, al roc gros, a les energies del barri; i camins de fugida, de migració forçosa per temes de guerra.

Tots els objectes exposats a la instal·lació, amb les seves corresponents imatges i textos, ens conviden a reflexionar i sentir les veus dels infants i joves.

Per muntar i preparar la instal·lació, ens vam inspirar en l’artista Eva Lootz i la seva obra Andar con el río, exposada a la Fundació Suñol des del 28 de setembre de 2023 fins al 17 de febrer de 2024.

Acció artística participativa

Caminant junts: explorant espais i creant connexions a través de l’art

En el caminar d’aquest projecte no ens podia faltar una activitat d’interacció entre famílies, alumnat i equip docent; un espai que ha unit tota la comunitat educativa i ha permès visibilitzar el procés d’investigació de cada grup. Des d’I3 fins als estudiants de 4t d’ESO, cada classe ha preparat una acció artística participativa vinculada a la seva pregunta generadora.

Durant aquestes tres jornades, hem recorregut plegades camins que ens porten a espais significatius del barri per dur a terme una intervenció on l’art ha estat protagonista. Pintura, literatura, fotografia…, cada activitat ha estat una oportunitat per aprofundir en la seva relació amb els camins, siguin físics, emocionals o mentals.

Com cada any, aquesta experiència ens ajuda a enfortir els llaços entre famílies i escola, però també a donar valor a la transmissió de coneixement i aprenentatges. En un món cada cop més individualista com el que ens ha tocat viure, caminar cap a l’intercanvi i la cooperació és fonamental per construir el futur.

Patrimoni convidat

Una història per a les migracions

Imma Boj. Directora del MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya)

Quan els grups d’estudiants de secundària o primària visiten el MhiC - Museu d’història de la immigració de Catalunya, una de les primeres coses que fem abans de començar la visita és fer-los tres preguntes. La primera és: quants de vosaltres sou immigrants? En aquest cas, els expliquem que immigrants són únicament aquells alumnes que van néixer en una altra ciutat o país i que van venir a viure a Catalunya. I demanem, als que han aixecat la mà, que no l’abaixin. La segona pregunta és: quants de vosaltres sou fills d’immigrants? I els demanem, també, que no abaixin la mà. I, finalment, l’última pregunta és: quants de vosaltres sou nets d’immigrants? En acabar aquestes tres preguntes, pràcticament sempre la majoria del grup té la mà aixecada. Això ens ajuda a entendre que la immigració és un fet natural en l’ésser humà i que, al llarg de les nostres nissagues familiars, és fàcil trobar diverses generacions que, per un motiu o uns altres, han hagut d’immigrar. A partir d’aquesta reflexió, iniciem el viatge pel MhiC. El museu està dividit en tres espais: “Humans en moviment”, que fa referència, d’una manera genèrica, als moviments migratoris des de la prehistòria fins al segle XX; “Sevillano-Barcelona Término”, que ens aproxima a les migracions del segle XX a Catalunya des de la resta de l’Estat; i, finalment, “Espai [Migrar]”, que ens permet aprofundir en les migracions actuals en un món canviant, un primer espai que ens serveix per reflexionar i aprendre qüestions molt genèriques de la territorialitat ens donaran peu a parlar i a conèixer mi-

llor aquests temes. Però la part més important és que ens permetrà també conèixer la vostra opinió i les vostres experiències.

“Humans en moviment” intenta una aproximació a la història des del mirall de la mobilitat humana. S’hi examinen conceptes i terminologies associades al fet migratori, a través d’elements museogràfics interactius i pedagògics. És un passeig iniciàtic des de la prehistòria fins al segle XX en què els visitants aprofundiran en conceptes com el nomadisme o l’equipatge vinculat a l’aprenentatge del migrant. Convidem el públic a experimentar el prejudici i a analitzar la territorialitat i la identitat com a conceptes a sociats als processos migratoris. Finalment, es fa una aproximació als motius de les migracions, i el fet històric de travessar mars i oceans. Finalitzem amb la mirada a Catalunya i a Sant Adrià de Besòs, territori convertit en un escenari de les migracions constants des del segle XIX.

“Sevillano-Barcelona Término” és l’àmbit del museu més valorat pel públic. Aquest espai expositiu es troba a l’interior d’un vagó de tren original de 1959. I d’aquí el nom “Sevillano”, que era com popularment es coneixia el tren que des de la primera meitat del segle XX, i gairebé fins als anys 80, travessava la península de sud a nord ple de persones, moltes d’elles migrants, cap a Catalunya. Una gran peça que ret homenatge a tota la població arribada en aquell moment i sense la qual no podem entendre com som avui. A l’interior d’aquest tren, viatgers virtuals acompanyen el visitant al llarg d’aquest recorregut amb els seus testimonis i records. L’exposició dona un paper central als testimonis, com a productor de la col·lecció migratòria del MhiC, i recull històries del viatge, de la vida a les terres d’origen, l’arribada, l’assentament i la vida quotidiana. Una part

important del públic del museu són persones que van viatjar amb el Sevillano, i que ens han permès aprofundir en aspectes històrics i testimonials que ajuden a seguir la documentació de memòries i objectes que configuren aquest patrimoni.

“Espai [Migrar]” és l’últim àmbit de l’espai permanent del museu. Està dedicat al patrimoni migratori del present segle XXI. El MhiC consolida aquest espai com una col·lecció viva i en procés de construcció. Aquest àmbit expositiu està situat a l’exterior i invita el visitant a reflexionar sobre el present més immediat i futur de les migracions, i posa qüestions sobre com la mateixa acollida configura la identitat de la societat. És un espai globalitzat, limitat per fronteres diverses, que s’apropa al laberint de la metròpoli contemporània i als trajectes físics, emocionals, burocràtics, de les migracions. Aportacions de pensadors contemporanis, un joc infantil, cartes i objectes són els recursos del museu per examinar el patrimoni migratori actual. El so metàl·lic de les postals de la tanca són les memòries i els fets incòmodes del present: la infància migrada, el racisme, el colonialisme i les pasteres al mar. L’objecte destaca com a testimoni dels processos i de la identitat cultural, i diversos recursos digitalitzats interactius ofereixen una visió sobre aspectes històrics i socials de la immigració, i presenten projectes socials i artístics locals. A MhiC volem seguir compartint el viatge amb tots vosaltres. Us esperem.

AFA/ Famílies.

Fent camí plegades

Iniciar un projecte nou és sempre molt engrescador i, alhora, complex. Milers de camins que s’obren davant i que, tots, ofereixen infinites opcions. Un món de possibilitats als nostres ulls, tot per construir. Un moment màgic i meravellós per crear, pensar, imaginar què volem fer, on volem arribar i com. Alhora, la complexitat, el dubte constant de saber si estàs triant el camí correcte (és que n’hi ha?); o fins i tot, encara més difícil, destriar la resta de camins. Si la vida en general és plena de camins complexos, el d’una associació no n’està exempt. Tot està per construir i totes les veus hi han de tenir cabuda. Tot pot fluctuar, però, alhora, l’engranatge ha de seguir funcionant.

Com a AFA, aquest any ens hem preguntat més d’una vegada quin és el camí que hem creat plegades fins ara i quin i com serà el camí que voldrem seguir construint. La complexitat de gestionar tota la seva estructura, el temps (o no temps) del qual podem disposar avui dia les persones per fer voluntariat, les energies que hi podem destinar, els espais de creació conjunta dels quals disposem... i molts altres reptes que fan d’aquest nostre camí un gran repte diari. Malgrat això, malgrat els peròs i l’urgent que ens deixa poc temps per a l’important, crear espais per pensar conjuntament i en comunitat què volem fer i qui volem ser, és clau.

Construir conjuntament i donar-nos aquests espais per decidir el nostre (o els nostres camins) és un gran regal que ens fem a nosaltres mateixes. Un camí que ens ompli, on tots ens sentim a gust, on trobem un lloc per ser i per fer que ens pertanyi.

Tenim moltes ganes de fer la primera passa d’aquest camí totes juntes. Perquè un camí no és mai resultat d’un element, sinó la suma de tots aquells petits grans de sorra que tracen conjuntament la ruta cap a un destí final.

Espai Migdia.

Som el que mengem

Les paraules d’aquest escrit tenen com a objectiu contextualitzar i ubicar d’on provenen els aliments que tasten, mengen i gaudeixen els vostres fills i filles a l’Espai Migdia de l’Institut Escola ARTS. Mostrar quin recorregut fan fins a arribar als plats que trobem al menjador, després o abans de l’estona de lleure que comparteixen amb la resta de companys i companyes.

Sabem que l’àpat és un moment social i quotidià de gran importància, en el qual ens entaulem amb altres persones a compartir el moment de menjar, tenim converses i intercanviem aquelles experiències i coneixements que vivim en el nostre dia a dia.

Tot això, amb aliments de gran qualitat, de proximitat i ecològics, cuinats amb molt d’amor i dedicació per l’equip de cuina de l’Escola Institut en unes instal·lacions noves i equipades que permeten oferir la millor qualitat dels diferents productes.

La verdura arriba a l’escola directa del Parc Agrari del Baix Llobregat, sempre en funció del producte i la collita.

La carn ve de Castellolí, i el pollastre de Banyoles. El peix ve del mar Mediterrani. Intentem que els infants gaudeixin, tastin i coneguin els diferents aliments que oferim a l’Espai Migdia, de manera sana i equilibrada. Per això sempre compartim amb ells i elles

el menú diari i respectem els seus gustos, a més de vetllar per aconseguir una bona relació amb l’aliment i per fer-los conscients que són cuinats i elaborats per l’equip de cuina de l’escola amb molta dedicació.

Espai C

Espai C es un cruce de intereses, creación, deseos, necesidades, tensiones y acuerdos. Es todo y el contrario de todo a la vez. En realidad, es difícil definir en palabras el Espai C. Por esta razón utilizamos imágenes, pese a que esta decisión conlleva otra dificultad, que es la de representar con pocas imágenes lo que sería un proceso abierto a cambios y en constante devenir.

Desde enero de 2024, experimentamos con los grupos de tercero y cuarto de primaria acerca de las nociones de identidad, cuerpo y territorio. Las imágenes que proponemos son los retratos de algunas estudiantes como respuesta a una dinámica de las actividades del Espai C. El texto, considerado también una imagen, son los acuerdos que alcanzamos con cada grupo de estudiantes. Nos parecía interesante proponer estas imágenes como representación directa de la vivencia del Espai C, de modo que fueran las imágenes mismas las que hablaran de ello. Asimismo, conservar la tipografía de los mismos estudiantes, como huella de sus propias voces.

FONTS

DE LES IMATGES

Què diu l’art sobre els camins?

: https://www.museunacional.cat

https://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/omorka

https://www.macba.cat/ca/art-artistes/artistes/brossa-joan/cami

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-cami-per-al-record/

https://www.saladalmau.com/ca/2018/11/26/j-fin-jose-vilato-ruiz-mnac/

I3B: https://artenet.es/cuadros/coches-en-el-bosque

I4B: https://elemmental.com/2019/12/23/entrevista-matthew-grabelsky/

https://www.zariaforman.com/antarctica

I5B: https://angelicadass.com/es/fotografia/humanae/

2n PRI A: https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/367582/Teatre%20d%27ombres%20xineses%20per%20a%20 nens

3r ESO: https://www.filmaffinity.com/es/film824376.html (si es posa el cartell de la pel·lícula)

Instal·lació artística: https://www.fundaciosunol.org/es/exposicion/andar-con-el-rio/ Patrimoni convidat: https://www.mhic.cat/

Agraïments

Aquesta revista ha estat elaborada per tota la comunitat educativa de l’Institut Escola ARTS.

Ana Moliner Roca i Esther Fuertes. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Imma Boj. Museu d’història de la immigració de Catalunya.

Iris Alvárez. AFA

Ferran Muñoz. Espai Migida

Boris Mercado, Ida Barbarti i Guerthy Gutiérrez. Artistes de l’Espai C.

Adolf Fuertes, corrector dels textos

Núria Bortell, dissenyadora de la revista