PORTAFOLIS NÚRIA COCA

GRAU DE MESTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL CURS 2020-2021 GRUP 6A1

A R T

S O C I E T A T

I

E D U C A C I Ó

NÚRIA COCA ARMENGOU

I M A T G E

D ' O R I G E N

Obra:Crayon for Closure Autor: Banksy Ubicació: Los Àngeles, California, EE.UU. Fotografia: Johanna Konodny Google Arts&Culture

Justificació Vaig escollir aquesta imatge perquè volia compartir una obra de Banksy. Aquesta en concret m'agrada per la contradicció de tapiar amb fustes una porta pintada. Per mi és una forma de representació de la repressió dels adults sobre la infància. L'home (adult) té un martell a la mà, és la seva arma. En canvi la nena té un llapis de color que li permetrà dibuixar una finestra, una altra porta, o fins i tot una altra casa. Amb el llapis de colors i la seva imaginació podrà seguir somiant infinitat d'opcions encara que els adults les invalidin.

B L O C E L S

1 .

L A

D E S C O B E R T A

C O N T E X T O S

D E

L ' E N T O R N

A C T U A L S

I M A T G E S

M U N A R I

E N

T E X T

R E F L E X I U L A

A

P A R T I R

D E

L E C T U R A

Albert Einstein va dir: “La creativitat és la intel·ligència passant-s’ho bé”, però quin concepte d’intel·ligència tenia el més famós científic del segle XX? Són molts els autors que han escrit i teoritzat sobre el concepte d’intel·ligència. Crec que és un dels conceptes relacionats amb l’educació que més ha evolucionat en els darrers anys, donant pas a un nou paradigma i una nova forma de veure-ho. Què és la intel·ligència i què vol dir ser intel·ligent?

En aquest fragment de Munari, B. (2018), l’autor ens descriu la intel·ligència com allò que “li serveix al individu per explorar el món exterior mitjançant manipulacions i percepcions lògiques, i així poder comprendre les coses i els fenòmens que l’envolten”.

Aquesta concepció de la intel·ligència, es basa en la recepció d’estímuls a través dels nostres sentits i la següent descodificació del missatge per adonar-se’n del que està succeint, per finalment donar la resposta adequada a la situació. En aquest punt estic d’acord pel que fa a entendre la intel·ligència com allò que ens permet interpretar el món en què vivim i donar una resposta adequada a les situacions que se’ns plantegen.

Munari ens parla de com un cop som conscients de què passa, és a dir que un cop ho hem comprés, això passa a ser part de la nostra memòria, encara que a diferents nivells (curta durada, llarga durada i sector genètic). En aquest punt l’autor ens diu que la memòria d’un infant conté poques dades i que la d’un adult, moltes. Vol dir això que un adult és més intel·ligent que un infant? Segons el meu punt de vista no, sinó que és l’experiència i el bagatge que tens el que t’ajudarà a donar una resposta més acurada i per tant, els adults estem en aquest punt estem en avantatge.

En el visionat de la conferència de Ken Robinson a TED, vam poder escoltar com totes les persones tenim una gran creativitat, i que a més els infants tenen extraordinàries capacitats, entre d’elles la d’innovació. Robinson també parla que la creativitat és igual d’important en l’educació que l’alfabetització i que hauríem de donar-li el mateix estatus.

Malauradament sabem que això no és així en aquelles escoles on encara s’ensenya de manera magistral, on l’infant és un receptor d’informació i les llengües i les matemàtiques són les assignatures més importants. Fins fa poc un infant intel·ligent era aquell/a que treia bones notes en les assignatures considerades com a més importants.

El psicòleg Howard Gardner ens parla de les 8 intel·ligències múltiples, una teoria que va revolucionar el concepte intel·ligència. Ens proposa vuit tipus d’intel·ligències múltiples: la lingüistica-verbal, la lògico-matemàtica, la naturalista, la musical, la visual-espaial, la cinestèsica, la interpersonal i la intrapersonal. Gardner parteix del fet que alguns infants (persones) disposen d’unes habilitats per fer unes coses i tenen una carència d’altres habilitats per fer altres coses. Va concloure que el terme d’intel·ligència estava equivocat, doncs no podem parlar d’un únic concepte d’intel·ligència, ja que no hi ha una sola manera de ser intel·ligent. Tots som intel·ligents!

Si totes les persones som intel·ligents, vol dir que totes estem capacitades per poder resoldre problemes, encara que de maneres diferents. Això també ho lligo amb el concepte de creativitat que vam comentar a classe, ja que una de les definicions que vam tractar va ser entendre aquesta com la capacitat per resoldre problemes, també vam comentar que era una qüestió de bagatge i de pràctica. Com més cops hagis fet una cosa, més fàcil et serà fer-ho.

Posaré un exemple personal del món de la cuina. Des de sempre m’ha agradat cuinar i he provat de fer moltes diferents, algunes m’han sortit millor i d’altres pitjor, però em considero força bona cuinera. En un viatge a Praga, vam voler deleitar els nostres amics Txecs amb una típica truita de patata. La nostra sorpresa va ser trobar-nos en un apartament on l’única paella que hi havia no hi funcionava (ja que la cuina era d’inducció i la paella no). Després de pensar diferents opcions com anar a comprar-ne una altra, demanar-ne als veïns... vaig decidir que no calia, que podia fer exactament el mateix amb algun utensili similar. Així doncs aquell dia vaig fer una truita amb una olla. La meva única truita feta en olla, i va quedar molt bé! Crec que és una anècdota que exemplifica com ser creativa i per tant resolutiva, davant d’un problema i com el coneixement sobre volums i funcionament de la cuina em va permetre veure en una olla la solució al nostre problema.

Bibliografia Munari, B. (2018) Fantasía: invención, creatividad e imaginación en las comunicaciones visuales Barcelona: Gustavo Gili pag. 19-30 UNIR. Howard Gardner y las inteligencias múltiples: de la inteligencia a las inteligencias y la creatividad, consultat a https://mexico.unir.net/viveunir/howard-gardner-inteligencias-multiples-creatividad/

B L O C

2 .

A P R O F U N D I M E N T

F U N C I O N S

D E

E N

L E S

L ’ A R T

I M A T G E

P O S T M O D E R N A

Modificació d'una obra d'art Obra original : Una dona gran o "La Duquesa lletja" Autor: de Quentin Matsys Any: 1513

T E X T

R E F L E X I U

I M A T G E

S O B R E

L A

P O S T M O D E R N A

Durant aquest segon bloc de l’assignatura hem fet un viatge per la funcionalitat de l’art per conquerir la bellesa. Hem pogut veure com la bellesa, i en especial la femenina, ha estat representada des de fa segles per molts artistes diferents, tot seguint uns cànons establerts.

A primera vista sembla que l’obra d’art de Quentin Matsys n’és una excepció doncs es tracta d’un retrat d’una dona que no complia amb els cànons estètics als que estem acostumats. És quan llegim sobre l’origen de l’obra que veiem que no és el cas, ja que es tracta d’un retrat satíric i per tant el que fa és perpetuar i remarcar el que és bell i el que no.

L’obra “Una dona gran” és més coneguda com “La duquessa lletja”. El fet que se la conegui més per aquest nom ja ens dona molta informació de la concepció i impacte de l’obra. Segons Esteban Iborio, (2017), en aquest retrat podem veure “una aristòcrata que vol aparentar una edat inferior a la que té, i ho fa de forma bastant inapropiada i ridícula, ja que és així com vestia la joventut flamenca de 1513, amb aquest tocat aristocràtic de banyes”. A més sembla que la dona es mostra oberta al compromís, intentant atreure un pretendent, simbolitzat amb la flor vermella que sosté a la seva mà dreta.

D’altra banda s’ha identificat a la persona com Margaret, comtessa de Tyrol, que va ser famosa a tot Europa per ser una dona poc agraciada. Persones de l’àmbit mèdic hi veuen també un retrat d’una persona amb la malaltia de Paget (osteítis deformante), en la que els ossos s’engrandeixen i es deformen (Iborio, 2017). A través d’aquesta obra veiem doncs un Matsys que satiritza de manera grotesca les dones grans, que segons el seu parer no són agraciades i que no haurien de vestir ni mostrar el seu cos ja en procés de pansiment.

Per sort, amb l’arribada del postmodernisme, es deixa enrere la concepció de bellesa canònica, entesa com aquelles característiques convencionalment acceptades per ser considerat/da atractiu, per així donar pas a una representació de la bellesa molt més diversa i real.

Actualment, però amb l’arribada i l’auge de les xarxes socials, les persones seguim molt sotmeses als cànons de bellesa socialment acceptats. L’impacte que tenen les xarxes en nosaltres és tan fort, que el contingut que hi publiquem passa, en gran part, per un procés d’edició i modificació per tal d’embellir o fer més atractiva la imatge publicada. Els programes d’edició d’imatges existien molt abans, però aplicacions mòbils com Instagram, Snapchat...permeten aplicar filtres de manera instantània. Uns filtres que modifiquen i alteren la realitat de la imatge: de vegades afegint elements externs, canviant el fons, però la gran majoria destinats a fer més “atractiva” la cara de la persona que hi apareix. És per aquest motiu que he volgut modificar l’obra “Una dona gran”, imaginant com aquesta aristòcrata hagués publicat una foto seva a les seves xarxes socials. Aquesta activitat l’emmarcaria doncs dins de la modificació d’una obra d’art existent, en aquest cas un retrat. A la vegada l’he contextualitzat dins d’una de les xarxes socials més potents de l’actualitat: l’Instagram, ja que com es pot veure la imatge apareix amb les icones que surten un cop es fa una publicació. La funcionalitat de la meva obra és per tant de crítica social.

Si bé és cert que cada cop hi ha més comptes a les xarxes que promouen el conegut “body positive”, que busca donar visibilitat per tal d’acceptar tota mena de cossos, aquests comptes i persones estan sotmeses a insults i crítiques constants per mostrar cossos i belleses no normatives.

Finalment comentar com en el documental de Netflix “El dilema de las redes sociales”, hi trobem una mostra de com les plataformes com ara Google, Facebook, Instagram, entre d’altres, interfereixen en el comportament i la manera de relacionar-nos amb la gent.

Ens parla de com ens recompensem a través dels cors o els m’agrada, i com la manca d’aquests, és a dir com la falta d’aquesta aprovació social causa ansietat i depressió, sobretot en els adolescents que han crescut amb aquestes xarxes.

Com hem exposat abans, amb els filtres que milloren la pell, et maquillen, etc., es distorsiona totalment la realitat i aquesta acaba sent rebutjada i desapareixent. Fins i tot hi ha persones que no s’accepten sense aquests canvis i es volen operar per assemblarse al seu jo amb filtre. Estem davant d’una situació molt complexa. El contingut idealitzat que consumeixen els i les joves, sobre la vida i la manera de ser dels i les influencers és un dels grans mals de les xarxes. Per combatre-ho hem de lluitar per treballar valors com l’acceptació del cos i l’autoestima, sempre promovent hàbits saludables tant en l’àmbit mèdic i nutricional com en el social i de la forma que tenim de relacionar-nos.

Bibliografia Google Arts and Culture The Ugly Woman. Consultat a: https://artsandculture.google.com/asset/an-old-woman-the-ugly-duchessquinten-massys/pgHyo_q4XgQKNw E. Iborio (2017). Historia de arte: La duquessa fea. Consultat a: https://historia-arte.com/obras/la-duquesa-fea

Annex. Explicació del procés d'edició Per fer aquesta activitat primer he modificat la imatge utilitzant l’aplicació mòbil PicsArt, fent retocs de pell, nas, coll, cabell, complements... A continuació he afegit un filtre embellidor d’Instagram, i per últim l’he editat amb el Canva per tal de fer la composició com si es tractés d’una publicació d’ Instagram.

obra original

imatge amb filtre d'iInstagram

imatge retocada amb PicsArt

imatge editada amb Canva.

Producte final

B L O C

3 .

E L S

A P L I C A T S

A

L L E N G U A T G E S L E S

B O N E S

A R T Í S T I C S

A U L E S

U E S P R À C T I Q

Entitat sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per professionals de la cultura, de l'art i de l'àmbit social, amb l'objectiu de fomentar oportunitats de participació, educació i professionalització artística.

Treballen per a fer realitat la resolució 48/96 de l'ONU: "El dret a la cultura és un dret inalienable a la persona. La igualtat d'oportunitats pel que fa a l'accés a la cultura, a les obres d'art, al patrimoni i a les pràctiques artístiques és un dels valors de la identitat."

EQUIP Són professionals de l'àmbit artístic, educatiu i social treballant col.laborativament i en diferents projectes. Una part important de l'equip la forma el voluntariat, present també en les tasques d'estructura de l'entitat i en cada projecte o acció.

Projectes artístics i culturals específics per a col·lectius i grups amb poc o nul accés a activitats d'art i creativitat de qualitat, tot retornant l'art i la cultura a les persones.

Projectes que fomenten la inclusió i la cohesió social, treballant en xarxa amb entitats i professionals d'altres àmbits Espai materno-infantil per famílies en risc, música per a l'oblit (gent gran), entre d'altres.

He escollit ARTransforma perquè els seus projectes van destinats a apropar l'art a persones amb diversitat funcional i en risc d'exclusió. A més es tracta de projectes interdisciplinaris en què es fa pintura, música, dansa... Projectes que combinen totes aquestes arts, i es duen a terme de la mà d'especialistes i voluntaris. Es pot contactar amb ells a través del correu que faciliten a la web, a més expliquen com funciona el tema donacions i com inscriure't per si vols ser-ne voluntari (info@artransforma.org o bé voluntariat@artransforma.org).

Projecte: Educa amb l’art al teu centre.

Centres Ocupacionals d’ASPROSEAT

R E C O M A N A C I Ó

Carl, Eric (2017)

F I N A L

L'Erugueta Goluda,

KóKINOS

L’eruga era molt petita, però tenia una gana enorme. Així que es va passar tot aquest conte menjant, travessant pàgina rere pàgina. Fins que finalment es va convertir, com totes les erugues, en papallona. Un llibre foradat de debò per la molt golafre!

Recomano aquest llibre perquè quan el tens a les mans et crida a obrir-lo! Un repàs pels dies de la setmana, per fruites i menjars...i la història d'una eruga goluda i com arriba a ser una preciosa papallona. Pàgines foradades per on realment sembla que hagi passat un animaló. A més, els seus dibuixos i composició, entre aquarel·la, pinzellades i collage, destaca sobre el fons blanc d'aquest magnífic conte.

El podem trobar a les biblioteques municipals i a les llibreries.

A R T

S O C I E T A T

I

E D U C A C I Ó

CURS

2020

-202

1