__MAIN_TEXT__

Page 1

GRAND TOUR DE CATALUNYA

UN VIATGE PLE DE VIATGES TRAM 1 Barcelona Tarragona

TRAM 2 Tarragona Lleida

TRAM 3 Lleida La Seu dʼUrgell

TRAM 4 La Seu dʼUrgell Figueres

TRAM 5 Figueres Barcelona


2

catalunya.com


GRAND TOUR DE CATALUNYA SUMARI

Sumari 4

PRESENTACIÓ Per què és excepcional el Grand Tour de Catalunya? Ens ho explica el director del Descobrir.

6

GRAND TOUR DE CATALUNYA Fem la volta al país en 13 dies gràcies a aquesta proposta que el recorre per carretera per unir-ne les icones culturals i naturals.

20

TRAM 2 | 410 KM Tarragona - Lleida Des de l’eslendor de Tàrraco fins al delta de l’Ebre, una successió de cales i platges ens recorden que som en un racó privilegiat de la Mediterrània. Mar endins, ens hi esperen les vinyes del Priorat, la monumentalitat de Poblet i Montblanc i les oliveres de les Garrigues.

48

TRAM 3 | 357 KM Lleida - la Seu d’Urgell Des del turó que corona la capital del Segrià fins a l’Alt Urgell, fem un recorregut ple d’història i patrimoni que ens porta també a raconades realment bucòliques, com la Vall de Boí o la Val d’Aran.

62

TRAM 4 | 357 KM La Seu d’Urgell - Figueres Amb els Pirineus com a referència, trobem paisatges espectaculars de la nostra geografia: des de la plana de la Cerdanya fins als espadats de la Garrotxa, tot resseguint el massís del Pedraforca i desembocant a l’Alt Empordà.

76

TRAM 5 | 525 KM Figueres - Barcelona Paisatges de mar i muntanya es fusionen en aquest trajecte que ens porta de les cales de la Costa Brava i els pobles medievals de l’Empordanet fins al call de Girona, l’oxigen del Montseny, la plaça del Mercadal de Vic i el modernisme del Maresme, entre d’altres.

PORTADA El pont Penjant d’Amposta supera l’Ebre gràcies a una estructura de 134 m. Va ser el segon pont penjant del món construït amb formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York. A sota, la vall de Sort, al Pallars Sobirà.

SERGI BOIXADER

TRAM 1 | 418 KM Barcelona - Tarragona Des de la ciutat del modernisme, emprenem el gran viatge cap a la muntanya de Montserrat, les vinyes del Penedès, la vall de Lord... Un trajecte increïble!

34

3


4

SERGI BOIXADER


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

El viatge de la

nostra vida EL GRAND TOUR DE CATALUNYA, O COM GAUDIR DEL PAÍS EN UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA

C

atalunya és una de les destinacions turístiques més importants del món. Malgrat això, tant per als mateixos catalans com per als visitants internacionals, el nostre país sol ser un punt d’atracció estàtic: gaudim de les vacances en una vall, fem una escapada a una ciutat, anem d’excursió a un espai natural o passem un cap de setmana en un hotelet rural. Activitats satisfactòries oimés tenint en compte que el nostre territori té una riquesa de paisatges i una fecunditat cultural privilegiades. Precisament per això, Catalunya és terreny abonat a experiències de viatge memorables, però calia pensar globalment la destinació per oferir una proposta que anés més enllà de la descoberta d’un indret concret, i aquí és on rau l’excepcionalitat del Grand Tour de Catalunya.

Grand Tour, de fet, va ser el nom que alguns joves benestants de tot Europa van donar als seus viatges de diversió i instrucció pel continent fins a la dècada del 1840, quan la implantació del ferrocarril va democratitzar els desplaçaments i donà peu a un incipient turisme de masses. L’originalitat del Grand Tour de Catalunya és, doncs, presentar una proposta de touring pel país. Un volt que, en una mica més de 2.000 quilòmetres, en prop de dues setmanes, ens posa a l’abast de la mà les icones turístiques (és a dir, els senyals d’identitat) més universals de casa nostra: tot un patrimoni monumental i natural que esdevé un mostrari de la diversitat que ens caracteritza, i que ens fa únics. Si viatjar és una experiència cultural, no hi pot haver cap vivència turística més profitosa que fer un tomb complet per Catalunya.

Joan Morales i Morera. Director de les revistes Descobrir Catalunya i Experiències.

5


SERGI BOIXADER

A la Val d’Aran, les carreteres s’enfilen cap a les muntanyes fent ziga-zagues. A peu d’asfalt hi ha sovint miradors on aturar-se i fotografiar el paisatge. Aquí es veu el massís de la Maladeta amb l’Aneto a l’esquerra.

6


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

La volta a Catalunya en 13 dies EL GRAND TOUR DE CATALUNYA ÉS UN ITINERARI CIRCULAR QUE UNEIX PER CARRETERA LES ICONES NATURALS I CULTURALS DEL PAÍS

7


IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

Us presentem el viatge de la vostra vida: el Grand Tour de Catalunya. És una proposta turística que recorre amb vehicle els principals atractius del país evitant les vies ràpides, per poder aturar-se als espais naturals i als pobles, gaudir de la seva gastronomia i les seves activitats ecoturístiques i continuar viatjant a la recerca de més experiències. Ens hi acompanyeu? Text Jordi Bastart

C

atalunya és un país divers amb més de 500 km de litoral que amaga extenses platges i idíl· liques cales entre penya-segats i muntanyes que albiren els tres mil metres. Més del 30% del territori té algun grau de protecció i monuments, festes i mani· festacions culturals han obtingut el distintiu de patrimoni mundial per part de la Unesco. El Grand Tour de Catalunya és un itinerari circular de més de 2.000 km pensat per desco· brir el país en 13 dies. Normalment el recorregut transcorre per carreteres amb baixa densitat de circulació, i fet que ens permet recórrer aquest país màgic, visitar monuments i espais naturals i gaudir de nombroses experiències. Un ampli estol de propostes de l’àmbit gastro·

9


TRAM 1 DE BARCELONA A TARRAGONA La Barcelona modernista. La Sagrada Família, el Sant Pau Recinte Modernista, la Pedrera, el Palau de la Música i la Casa Batlló són algunes de les joies del modernisme que es poden visitar a Barcelona. barcelonaturisme.com rutadelmodernisme.com Museus de Barcelona. Art, cultura, ciència i entreteniment centren els 44 museus que hi ha a la ciutat. www.barcelonaturisme.com Cripta Gaudí. L’any 1898 Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el projecte d’una església per a la Colònia Güell. La nau inferior, l’única que es va construir, és l’anomenada Cripta Gaudí. http://gaudicoloniaguell.org >>>

10

MARIA ROSA VILA

ÒSCAR RODBAG

El Grand Tour de Catalunya uneix les grans icones monumentals, naturals i culturals del país. Aquí teniu la informació pràctica perquè no us en perdeu cap!

MARIA ROSA VILA

Les icones d’un viatge extraordinari

nòmic però també de turisme actiu, cultural i termal ens esperen al llarg del trajecte. Catalunya ofereix al viatger una gran diversitat de paisatges. Des de la cadena pirinenca fins al litoral marítim, viatjarem per un territori que alterna boscos frondosos de faig, alzines, castanyers i extenses pinedes amb camps de conreu i pastures, muntanya mitjana convertida en parcs naturals on s’ha aconseguit un perfecte equilibri entre el món rural i el gaudi de la natura, a més de turons on creix la vinya que alimenta la dotzena de denominacions d’origen del país. Per primera vegada, el Grand Tour de Catalunya, una proposta que s’inspira en els grans viatges que es van iniciar a mitjan segle ���, permet explorar els racons moltes

La Casa Batlló és un dels edificis modernistes que hi ha al senyorial passeig de Gràcia de Barcelona. També hi destaquen la Pedrera, la Casa Amatller i la Casa Fuster, entre altres. A baix, un carrer del nucli antic de Cardona, que es va formar al voltant de la primera església de Sant Miquel, a l’edat mitjana. A la dreta, conreus de cereal, a punt per a la sega, al Bages.


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

vegades inèdits per a la mateixa població de Catalunya. Sortint de Barcelona, i en el sentit de les agulles del rellotge, farem un viatge iniciàtic per conèixer a fons el país. Les grans joies del modernisme Elements per a la nostra descoberta poden ser el modernisme, un moviment artístic que arrelà molt fort a Catalunya i que ens ha deixat immillorables exemples d’arquitectura a Barcelona, el Baix Llobregat (la Cripta de la Colònia Güell), Reus, el Maresme i nombrosos cellers, sobretot a la Terra Alta, obra de Cèsar Martinell: les anomenades catedrals del vi.

Molt abans, els romans, abans de convertir Tarragona —Tàrraco— en la capital de la His· pània Citerior, ara reconeguda per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, ja extreien sal de Cardona. Actualment aquestes mines són un reclam turístic que permet gaudir d’una immensa textura de formes i colors a dins de la terra. Tot plegat vigilat pel castell de Cardona, una de les fortaleses més grans d’Europa. També el romànic i el gòtic es van estendre per tot el país amb grans exemples com la catedral de Solsona, la Seu Vella de Lleida, la catedral i el temple de Santa Maria del Mar a Barcelona, la catedral de

El recorregut permet visitar monuments i espais naturals, i gaudir d’experiències

11


la Seu d’Urgell o els monestirs de Ripoll, Santa Maria de Vallbona o Sant Pere de Rodes. No sempre són grans construccions les que es van aixecar per lloar Déu o els sants; santuaris i ermites repartits arreu del país, molts cops encimbellats per poder arribar al cel —com l’ermita de la Pertusa—, els trobarem en qual· sevol racó del territori que anem trepitjant. I és que Catalunya és un país d’història millenària, i això es veu reflectit per poc que tre· pitgem alguns dels pobles que encara conserven l’empremta medieval. Tal és el cas de Besalú, amb el magnífic pont sobre el Fluvià, que ens endinsa pels carrers del seu nucli

antic; Miravet, coronat pel castell templer; Rupit, amb les cases abocades sobre la riera que es creua per un curiós pont penjant; Bagà, que conserva els carrers amb els noms dedicats als antics artesans; Castelló d’Empúries, que va ser capital dels comtes emporitans; el nucli antic de Tortosa, amb la catedral a tocar de l’Ebre; Montblanc, envoltada de muralla, o Vic, amb una de les places (el Mercadal) més emblemàtiques i populars del país. A mesura que els sarra· ïns eren empesos cap al sud, els ordes monàstics s’anaven establint per repoblar el territori. Els cartoixans, a Escaladei, van començar a replantar

Catalunya ofereix una gran diversitat de paisatges, des dels Pirineus fins a la mar

12


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

>>> Muntanya de Montserrat. Declarada parc natural, és una muntanya emblemàtica, com el seu monestir i el magnífic museu que atresora. www.montserratvisita.com/ca Monestir de Sant Benet de Bages. Reconvertit en un espai cultural i gastronòmic, també s’hi pot visitar la casa d’estiueig del pintor modernista Ramon Casas. monstbenet.com Cardona. És la fortalesa més important de Catalunya. S’hi pot visitar la canònica de Sant Vicenç. Als afores hi ha la Muntanya de Sal, també sorprenent. cardonaturisme.cat Solsona. El nucli antic, presidit per la catedral, és de visita imprescindible. També el Museu Diocesà i Comarcal, amb importants col·leccions d’art. solsonaturisme.com/ca Castellers. Declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat, una de les jornades més esperades és la de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès. L’ànima d’aquesta tradició es podrà copsar en el futur museu de Valls dedicat al món casteller. www.cccc.cat

FOTOGRAFIES: SERGI BOIXADER

Sitges. Un dels racons és fotogènics és el Baluard, enlairat sobre penya-segats amb el Palau de Maricel i el Cau Ferrat i l’església parroquial. www.museusdesitges.cat

Cèsar Martinell va construir uns quaranta edificis industrials i agraris entre 1918 i 1925, la majoria a les comarques meridionals del país. Un d’aquests edificis és la cooperativa de Gandesa, que conserva els pràctics i econòmics arcs d’obra vista. A dalt, una pista travessa pinedes i rodeja vinyes a prop de Gratallops, al Priorat. A l’esquerra, la badia del Fangar, al delta de l’Ebre.

una vinya que actualment, al Priorat, dóna uns vins internacionalment molt ben valorats. Els cistercencs es van establir a Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet. Aquest darrer, declarat patrimoni de la humanitat, és, en l’ac· tualitat, el monestir habitat més gran d’Europa d’aquest orde monàstic. I els benedictins van triar Montserrat, muntanya singular declarada parc natural on el santuari, a més d’acollir la Moreneta, és un recer cultural. Cap a l’alta muntanya Parlant d’espais naturals, l’itinerari del Grand Tour de Catalunya, en arribar als Pirineus, ens endinsarà pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels millors exemples de flora i fauna d’alta muntanya, amb

Reial Monestir de Santes Creus. La millor mostra d’arquitectura i forma de vida del Cister. patrimoni.gencat.cat/ca/monuments Tarragona. S’hi conserva un llegat romà impressionant, testimoni de l’esplendor de la ciutat durant l’Imperi romà. És patrimoni de la humanitat. www.tarragonaturisme.cat TRAM 2: DE TARRAGONA A LLEIDA Reus. El modernisme a Reus és present en edificis magnífics com l’Institut Pere Mata, amb el Pavelló dels Distingits, i la Casa Navàs. www.reusturisme.cat / www.casanavas.cat PortAventura World. Un parc d’atraccions per als que busquen emocions fortes! També hi ha un espai familiar amb atraccions per als més menuts. www.portaventuraworld.com Delta de l’Ebre. En uns paisatges amb horitzons infinits, s’hi combinen els camps d’arròs amb llacunes, platges i hortes. És un parc natural. parcsnaturals.gencat.cat Cellers de Gandesa i el Pinell de Brai Batejades com a catedrals del vi per la seva magnitud i bellesa, obra de Cèsar Martinell. www.coopgandesa.com / catedraldelvi.com Cellers del Priorat. En aquesta comarca s’elaboren vins de fama internacional, i té dues DO: la DO Montsant i la DOQ Priorat. És un territori molt dinàmic en propostes enoturístiques. www.prioratenoturisme.com >>>

13


>>> Cartoixa d’Escaladei. La visita permet conèixer la història i dels primers cartoixans que es van establir a la Península, als peus de Montsant. patrimoni.gencat.cat/ca/monuments Siurana. Nucli encisador de cases i carrers de pedra encimbellat sobre uns penya-segats, en un extrem de les muntanyes de Prades. www.turismesiurana.org Reial Monestir de Poblet. Declarat patrimoni de la humanitat, és una veritable joia de l’orde del Cister, amb diferents estils arquitectònics. www.poblet.cat Montblanc. Vila totalment emmurallada que conserva l’estructura i l’ànima medieval. És l’escenari cada mes d’abril de la representació de la llegenda de sant Jordi. www.montblancmedieval.cat Lleida. La Seu Vella, amb un claustre gòtic magnífic, i el castell del Rei coronen la ciutat i formen part del conjunt fortificat més gran d’Europa. www.turoseuvella.cat

Vall de Boí. S’hi poden visitar vuit esglésies i una ermita romàniques declarades patrimoni de la humanitat. Són excepcionals tant per dins com per fora, per les pintures murals de l’interior. www.vallboi.cat Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Muntanyes de tres mil metres envolten més de 200 estanys d’origen glacial en un entorn amb una flora i una fauna exuberant. parcsnaturals.gencat.cat Festes del foc del solstici d’estiu Pels voltants de Sant Joan, diverses poblacions del Pirineu celebren unes festes singulars on el foc esdevé protagonista. Aquestes festes són patrimoni cultural immaterial de la humanitat. www.vallboi.cat Val d’Aran. Amb una llengua i una cultura pròpies, hi ha pobles molt ben conservats amb temples romànics i diversos itineraris senyalitzats per recórrer-ne tots els racons. www.visitvaldaran.com/ca Ràfting a la Noguera Pallaresa. És un dels millors rius d’Europa per practicar esports d’aigües braves, entre Llavorsí i el congost de Collegats. www.visitpirineus.com/ca La Seu d’Urgell. El millor exemple de catedral romànica de Catalunya, amb un claustre molt interessant. www.turismeseu.com >>>

14

FOTOGRAFIES: SERGI BOIXADER

TRAM 3: DE LLEIDA A LA SEU D’URGELL Congost de Mont-rebei. És un camí excavat a la roca, al Montsec d’Ares. Visiteu-lo en temporada mitja o baixa, per no saturar-lo. www.fundaciocatalunya-lapedrera.com www.pallarsjussa.net

Esterri d’Àneu és un dels nuclis principals de les Valls d’Àneu, des d’on es pot accedir al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. A baix, l’església romànica de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí. A la dreta, les pintures murals romàniques de Santa Eulària d’Unha, a la Val d’Aran, i el pantà de Sant Antoni de la Pobla de Segur estant.

més de 200 estanys d’origen glacial envoltats de muntanyes que voregen els tres mil metres. Allà mateix, la Vall de Boí concentra la millor mostra europea del romànic, tant pel que fa a arquitectura com a pintures murals. Cal saber —i ho descobrirem seguint el recorregut que ens proposa el Grand Tour de Catalunya— que al país tenim dues de les zones humides més importants de la Mediter· rània, declarades parc natural: els aiguamolls de l’Empordà, amb diversos itineraris i aguaits per observar la fauna aquàtica, i el delta de l’Ebre, península que s’endinsa al mar forma· da pels sediments que durant milions d’anys ha arrossegat el riu i on conviuen els camps d’arròs i els cítrics amb les llacunes, hàbitat de centenars d’espècies d’ocells.


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

LA GRAN AVENTURA DE REDESCOBRIR EL PAÍS El Grand Tour de Catalunya neix de la necessitat d’explicar un país petit però molt variat. Moltes vegades, per la força del costum, el temps de lleure es concentra en caps de setmana o períodes de vacances, i en zones molt determinades del Principat. Es travessen comarques senceres amb el cotxe mitjançant vies ràpides, amb la promesa que alguna vegada seran una destinació futura, sense passar-hi de llarg. El Grand Tour de Catalunya permet complir aquesta promesa. És un reclam entusiasta per descobrir un territori magnífic i, alhora, és una proposta molt detallada que aposta pel turisme de proximitat i sostenible. A través de l’itinerari complet o dels seus cinc trams, proposa redescobrir el país, amb espais nous i poc massificats, carregats de paisatges, patrimoni, gastronomia i un caràcter absolutament singular, que sorprenen per la seva autenticitat i bellesa. No cal creuar mig món per gaudir d’un viatge inoblidable. El viatge es pot gaudir sencer o per etapes, i inclou propostes per a persones més actives o més contemplatives, joves o grans, a l’estiu o l’hivern... Un món de possibilitats es troba a l’abast. Tot l’any.

I ja que som al costat del mar, no hem d’obli· dar que per la Mediterrània van arribar grecs i romans. Primer van ser els fenicis qui van negociar amb les tribus ibèriques establertes a l’actual Empordà. Després els grecs, al segle �� aC, fundaven una petita ciutat, Empòrion, que més tard, l’any 218 aC, engrandirien els romans. Empúries, al costat de Sant Martí d’Empúries i l’Escala, és de visita imprescindi· ble durant el nostre viatge a través del Grand Tour de Catalunya, així com les viles marineres repartides per tota la costa que ens proposen, no sola· ment gaudir del litoral, sinó també de poblacions amb caràcter.

MÉS INFORMACIÓ Grand Tour de Catalunya www.grandtour.catalunya.com Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida www.aralleida.cat Turisme de la Diputació de Barcelona www.barcelonaesmoltmes.cat Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineus ca.costabrava.org Diputació de Tarragona costadaurada.info www.terresdelebre.travel

Cadaqués encara conserva el posat bohemi de l’època en què era freqüentat pels intel· lectuals d’Els Quatre Gats; al seu costat hi ha Portlligat, i, un xic més enllà, el cap de Creus, paisatge de roques modelades pel salnitre del mar i el vent de tramuntana. Begur manté viu el llegat dels indians i presumeix d’un dels rosaris de cales més evocador de la Costa Brava. Calella de Palafrugell està agermanada amb el cremat de rom i les havaneres. La Vila Vella de Tossa de Mar, envoltada de muralla, s’aixeca a l’extrem de la platja Gran. Sitges, la Blanca Subur, va ser refugi de pintors i intel·lectuals a principis del segle passat. I més al

La proposta està pensada per explorar racons inèdits per a la mateixa gent del país

15


sud, tocant al delta de l’Ebre, entre un tram de costa esquitxat de cales entre penya-segats, arribem a l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, quali· ficades com a viles marineres, igual que Sant Carles de la Ràpita i Alcanar. Catalunya compagina tradició i modernitat en tots els àmbits. En la conservació i gaudi de la natura, amb una extensa xarxa de camins senyalitzats tant per fer a peu com amb BTT, i en la gastronomia, on de les fondes tradicionals hem passat als estrellats de la guia Michelin. No es pot arribar a la creació si no tenim abans una base molt sòlida. Del pa amb tomàquet, dels estofats, de la coca de recapte i els

caragols a la llauna, dels calçots, de les anxoves de l’Escala, del suquet de peix i de la cuina de mar i muntanya, hem arribat a tenir restaurants i cuiners valorats arreu del món. Un bon viatge també es complementa amb el paladar, i el Grand Tour de Catalunya ens proposa viure experiències gastronòmiques com tastar for· matges de pastor, participar en tallers de cuina i gaudir amb els vins i caves de les dotze DO. Però Catalunya també és una festa. Qualse· vol festa major d’un poble és el moment ideal per reviure tradicions i sentir la xerinola i el brogit dels petards de les colles de diables. La Patum de Berga ja fa anys que es va declarar

La història mil·lenària del país es copsa en els pobles que conserven l’origen medieval

16


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

>>> TRAM 4: DE LA SEU D’URGELL A FIGUERES Pedraforca. És un massís de perfil inconfusible, amb els dos pollegons i l'enforcadura. Està declarat paratge natural d'interès nacional. parcsnaturals.gencat.cat Cerdanya. El Segre dibuixa una àmplia vall en aquesta comarca emmarcada per la serra del Cadí per un costat i els Pirineus per l’altre. www.cerdanya.org Fonts del Llobregat. L’aigua brolla amb força entre les pedres a Castellar de n’Hug, en un paratge natural de gran bellesa. www.turismecastellardenhug.cat Sant Jaume de Frontanyà. Un dels pobles més petits de Catalunya conserva un dels temples més proporcionats de l’arquitectura llombarda. Una meravella del romànic. www.turismesantjaume.com Ripoll. La seva joia és el magnífic monestir fundat al segle ix per Guifré el Pilós, amb una portalada que es coneix com la Bíblia de pedra pel relat de les sagrades escriptures esculpit a la pedra. www.monestirderipoll.cat

FOTOGRAFIES: ORIOL CLAVERA

Vall de Núria. L’accés amb el tren cremallera, que supera un desnivell de més de 1.000 m, el santuari, la natura i els cims altius que l’envolten fan d’aquesta vall una destinació singular i imprescindible. valldenuria.cat

Meranges és un bonic poble de la Cerdanya [a dalt, a l’esquerra] que sorprèn per l’església de Sant Serni i la seva magnífica portalada romànica [a dalt]. A la Cerdanya, s’hi arriba amb vehicle des del Berguedà per la BV-4031 i la GI-400.

patrimoni de la humanitat. Més recents són la declaració de les festes del foc de diverses poblacions pirinenques, on, pels voltants de Sant Joan, una corrua de fallaires baixen de la muntanya per cremar els mals esperits i desitjar els bons auguris. Participar en una jornada castellera posa la carn de gallina, sobretot quan l’enxaneta fa l’aleta coronant el cim del castell. Dalí, Gaudí, Picasso, Miró, Casals... A vegades, la festa i la disbauxa ens porten a pensar en els genis. Alguns tocats pel vent de la tramuntana com Dalí, d’altres enamorats del paisatge d’Horta de Sant Joan com Picasso o de Mont-roig del Camp com Miró, i Pau Casals que en va fer de la música un referent

Camprodon. No sol faltar a la llista dels pobles més bonics de Catalunya. El pont Nou sobre el Ter n’és la imatge més fotografiada. www.turismecamprodon.cat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La fageda d’en Jordà i el volcà del Croscat són dos referents imprescindibles per conèixer l’essència d’aquest espai natural. parcsnaturals.gencat.cat Estany de Banyoles. És un dels més grans de Catalunya, i destaca per les pintoresques pesqueres que hi ha al seu voltant. A la vora de les seves aigües, també val la pena visitar l’església romànica de Santa Maria, a Porqueres. turisme.banyoles.cat Besalú. El pont medieval sobre el Fluvià és la millor porta d’entrada imaginable a un nucli encisador que conserva les seves arrels medievals. www.besalu.cat Teatre-Museu Dalí. Tot el món dalinià es concentra en un teatre que es va transformar per acollir l’obra d’aquest genial artista empordanès. www.salvador-dali.org TRAM 5: DE FIGUERES A BARCELONA Peralada. Castell envoltat per un jardí, amb museu, casino i hotel de luxe en un poble que conserva un interessant nucli antic. www.perelada.com >>>

17


>>> Monestir de Sant Pere de Rodes. Un dels millors exemples del romànic a Catalunya en un indret privilegiat, sobre el cap de Creus. patrimoni.gencat.cat/ca/monuments Cadaqués. Conserva tot l’encant de vila marinera. El colofó és Portlligat, amb la casa-taller de Dalí transformada en museu. visitcadaques.org / salvador-dali.org Cap de Creus. L’extrem més oriental de la península Ibèrica és un paisatge espectacular de roques erosionades per la tramuntana. parcsnaturals.gencat.cat Empúries. És l’únic jaciment arqueològic de la Península on conviuen les restes d’una ciutat grega amb les d’una ciutat romana. patrimoni.gencat.cat Peratallada. És un dels pobles medievals que esquitxen l’Empordanet de Josep Pla. També en destaquen Pals, Monells, Palausator... www.visitpals.com www.visitperatallada.cat

Tossa de Mar. És famosa per la Vila Vella, emmurallada al final de la platja Gran. Una imatge de conte. www.infotossa.com Call de Girona. Els seus carrers estrets i empedrats s’han convertit en un símbol de la ciutat, igual que les cases de colors reflectides a l’Onyar i la catedral al final d’una gran escalinata. www.girona.cat/turisme/cat Rupit. Preciós poble medieval aixecat a la riba de la riera de Rupit, que cal travessar pel pont penjant, tot un ritual. www.rupitpruit.cat Vic. El Mercadal, el temple romà, la catedral, el Museu Diocesà i el fuet i la llonganissa són algunes de les seves joies. victurisme.cat Montseny. Massís declarat parc natural amb fagedes, avetoses i castanyers que el vesteixen de mil colors a cada estació de l’any. parcs.diba.cat Modernisme al Maresme. Dos dels millors arquitectes d’aquest moviment, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, estan estretament vinculats a Mataró i Canet de Mar, i s’hi pot resseguir l’evolució de la seva obra. visitmataro.cat / www.turismecanet.cat Sant Cugat. La seva estrella és el monestir fortificat d’estils romànic i gòtic, però també hi ha el Museu del Còmic i un altre de curiós dedicat a Marilyn Monroe. visitsantcugat.cat

18

FOTOGRAFIES: ORIOL CLAVERA

Begur. Les cales de Begur com sa Riera, sa Tuna, Aiguafreda, Fornells i Aiguablava formen un dels trams més encisadors de la Costa Brava. Al capdamunt del nucli antic hi ha un castell mil·lenari. visitbegur.cat

Portlligat és un veïnat de pescadors de Cadaqués que Salvador Dalí va posar en el mapa quan convertí una de les barraques en la seva residència. Aquesta casa és un dels quatre museus vinculats a l’obra i la vida del pintor surrealista que es poden visitar. A la dreta, un carreró empedrat del nucli medieval de Pals, al Baix Empordà.

en la recerca de la pau i la llibertat. Tots quatre i molts d’altres tenen els seu museus que els honoren. Salvador Dalí amb el Teatre-Museu Dalí a Figueres, la casa-taller a Portlligat i el castell de Púbol; Picasso amb el museu en un palauet del barceloní carrer de Montcada i el Centre Picasso d'Horta de Sant Joan; Joan Miró, a la Fundació que hi ha a Montjuïc i el Mas Miró, a Mont-roig del Camp; i Pau Casals amb la casa d’estiueig de Sant Salvador, al Vendrell, convertida en un museu. Qualsevol recorregut mereix fer aturades per gaudir de l’espectacle que s’obre davant dels nostres ulls o deixar el vehicle per calçar-nos les botes de muntanya o el neoprè i practi· car algun esport a l’aire lliure. La Noguera Pallaresa és un dels millors rius d’Europa per


GRAND TOUR DE CATALUNYA PRESENTACIÓ

practicar esports d’aigües braves; el ràfting, quan arriba la primavera, s’ha convertit en l’esport aquàtic preferit per practicar entre Llavorsí i el congost de Collegats. És cert que cal matinar, però observar el paisatge a bord d’un globus aerostàtic s’ha de viure en primera persona. Per damunt dels volcans i les fagedes de la Garrotxa con· vertides en parc natural, o bé sobrevolant la Cerdanya, on el Segre dibuixa una gran vall entre el Pirineu i la serra· lada del Cadí, o per sobre de la plana de Vic. Totes són experiències que cal sentir acompanyades d’un bon esmorzar després de l’aterratge.

El Grand Tour de Catalunya és un itinerari per recórrer Catalunya en 13 dies, però, per als que tinguin un xic més de temps, una segona pro· posta permet gaudir dels 2.119 km en cinc etapes que oscil·len entre els 356 i els 525 km cada una. Està pensat per fer-lo en un mes, però, com totes les coses, cadascú se’l pot adaptar al seu gust. De ben segur, però, com que dispo· sarem de més temps, podrem viure un seguit d’experiències culturals i gastronòmiques a cada pas o, més ben dit, a cada cop de volant.

Les viles marineres repartides per tota la costa són poblacions amb caràcter

Jordi Bastart. Escriptor i fotògraf. Ha escrit un centenar de guies de viatge i col·labora en revistes de turisme i viatges.

19


Un viatge

emocional al cor de Catalunya DES DE BARCELONA VIATGEM A MONTSERRAT, EL BAGES, EL PENEDÈS I TARRAGONA

Les llums nocturnes destaquen al llarg de la vall del Llobregat, als peus de la muntanya de Montserrat. En primer terme hi ha el Cavall Bernat, coronat per una gran escultura de la Moreneta.

20


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

Partint de Barcelona emprenem una ruta cap a muntanyes mítiques, paisatges ondulats curulls de cereal i vinya, i viles marineres amb molta personalitat. Text Cristina Serret Alonso Fotografia Maria Rosa Vila i Magí Sanjosé

D

SERGI BOIXADER

el Museu Nacional d’Art de Catalunya estant, contemplo la ciutat que s’estén als meus peus, fins al Tibidabo. Fa uns anys que es van obrir al públic les dues terrasses del Palau Nacional, d’on es pot tenir una visió de 360 graus sobre la ciutat, contemplant algunes de les icones del perfil barceloní, com la Sagrada Família, la Torre Agbar, les torres de la Vila Olímpica i els equipaments de l’Anella Olímpica. A més, l’ascens fins als miradors permet observar de prop els detalls arquitectònics de l’edifici, construït per l’Exposició Internacional de 1929. Els fogons de les fondes de Barcelona En pocs minuts he fet un recorregut panoràmic per la ciutat de Barcelona, una urbs moderna i smart que, en l’aspecte gastronòmic, també ha sabut incorporar les últimes tendències a la cuina tradicional, aquella que va néixer i créixer als fogons de les fondes. L’oferta a la ciutat és tan àmplia que resulta tan fàcil menjar uns bons canelons com un plat de verdures biològiques. A mi em ve de gust un dinar informal, així que m’acostaré a un mercat per degustar producte fresc a peu de barra. Per fer baixar el dinar m’acostaré a Gràcia. Aquest popular barri havia estat un municipi independent que va ser agregat a la ciutat l’any 1897, i en reconeixement a aquest passat, el mapa de barris de Barcelona va fer oficial el topònim de Vila de Gràcia. En l’actualitat

21


TRAM 1

Barcelona Tarragona

418 KM

ÒSCAR RODBAG

El Palau de la Música Catalana és una joia arquitectònica del modernisme català, i és l’única sala de concerts declarada patrimoni mundial per la Unesco. A la pàgina següent, la vista de Barcelona des del Palau Nacional i una panoràmica de Montserrat des de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia.

té prop de 50.000 habitants, però a aquests caldria sumar-hi tots els que, sent de fora, hi van per gaudir dels seus carrers estrets, les seves botigues i les seves terrasses bullicioses. Al capvespre enfilo el passeig de Gràcia avall fins a arribar a la Rambla. Si la Diagonal és l’espina dorsal de la ciutat, aquest tram en seria un òrgan vital, allà on Barcelona batega. El meu objectiu és el Port, on m’acomiado de la ciutat i del mar. Estaré uns dies a tornar-lo a veure, però faré quilòmetres sabent que el retrobament serà com el dels vells amics. Arrenca la meva ruta. Agafo el cotxe i surto de Barcelona tot travessant el Baix Llobregat. A Santa Coloma de Cervelló faig

una parada per visitar la cripta de la Colònia Güell, de Gaudí, patrimoni de la humanitat, que el mateix arquitecte va definir com “una maqueta monumental de la Sagrada Família”. Tot seguit reprenc el viatge i m’endinso al Vallès Occidental, on senyoreja el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A la seva ombra, i a només 5 km de distància, s’alça la ciutat de Terrassa, reconeguda per l’Agència Catalana de Turisme amb la marca ciutat amb caràcter. M’acosto fins a la Masia Freixa, actual Oficina de Turisme i una de les joies del patrimoni modernista de la ciutat. La visita a la Seu d’Ègara i al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya m’ocupa gairebé tot el dia, així que a mitja

Des de les terrasses del Palau Nacional es té una visió de 360 graus sobre Barcelona

22


Ã’SCAR RODBAG

GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

23


▼ ÒSCAR RODBAG ▴ ORIOL CLAVERA

Els productes típics que cal assaborir a cada lloc

Un dels productes imprescindibles d’aquesta ruta és el mató de Montserrat. Elaborat amb llet d’ovella, cabra o vaca, es ven tot l’any al voltant del santuari. Al Solsonès val la pena fer un tast d’embotit, sobretot de donegal blanc o negre. La visita al Penedès es pot endolcir amb els bombons d’ametlla caramel·litzada recoberta d’una pasta d’avellana, ametlla i llet, i una fina capa de cacau. Durant l’hivern val la pena tastar el xató, que ens l’oferiran tant al Garraf com al Baix Penedès. També a partir de gener trobarem als restaurants de l’Alt Camp el calçot de Valls, una ceba tendra amb DOP que la tradició mana menjar a peu dret. A Tarragona no es pot marxar sense degustar un bon romesco cuinat al Serrallo, el barri de pescadors, ben regat amb un vi de la DO Tarragona.

24

tarda enfilo el camí cap a Montserrat amb la voluntat d’arribar-hi abans del capvespre. Des de la distància el massís es perfila blavós sobre l’horitzó. Ara que he deixat enrere la gran conurbació urbana ve de gust conduir, així que desestimo agafar el cremallera i segueixo la carretera, muntanya amunt, amb la finestra abaixada. M’instal·lo en una cel·la per passar la nit i l’endemà el dedico a conèixer el monestir i el seu entorn. He llogat el paquet Tot Montserrat amb cotxe, que em dóna dret a visitar l’Espai Audiovisual i el Museu de Montserrat, pujar al funicular de Sant Joan i dinar al Bufet. A mitja tarda, me’n vaig de la muntanya sagrada entonant les notes del Virolai, que he escoltat interpretat per l’Escolania. Cap a Sant Llorenç del Munt Baixo de Montserrat desfent el camí sense pressa. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac el paisatge està solcat per pinedes i alzinars. A les cingleres s’aprecia el conglomerat rogenc, que popularment anomenen pinyolenc. Travesso Mura, una vila amb encant que fa de porta d’entrada

El calçot de Valls tenen el distintiu d’indicació geogràfica protegida. És una ceba tendra, blanca i dolça que, rostida a la brasa i acompanyada de salsa romesco, és la base de la calçotada. A dalt, la cripta romànica d’estil llombard de Sant Esteve d’Olius, al Solsonès. A dalt, a la dreta, el conjunt monumental de Cardona vist des de la carretera C-1410z.


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

natural al Parc, i Talamanca, on va tenir lloc l’última victòria de l’exèrcit català davant les tropes borbòniques en el marc de la Guerra de Successió. Des d’aquí m’acosto a la vall del Flequer, on es conserva un singular conjunt de tines de pedra seca a peu de vinya, record de quan, a les acaballes del segle ���, el Bages era la comarca de Catalunya amb més vinya. M’ho expliquen a Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, on es conserva un magnífic celler medieval. Aquí mateix faig una visita a la Fundació Alícia, on participo en l’experiència A la recerca de l’Homo Alimentarius. Per la seva posició central, el Bages ha estat tradicionalment un lloc de pas i de confluències, i ho és encara amb l’Eix del Llobregat, que lliga l’entorn de Barcelona amb la Cerdanya, i l’Eix Transversal, que travessa la comarca d’oest a est. Jo no seguiré cap d’aquests traçats: em desvio cap a Cardona, vila culminada pel poderosíssim castell. La primera vegada que se m’apareix, mentre encara

estic conduint, em causa un impacte fort i he de fer un esforç per centrar la mirada en la carretera. Penso en com de poderosos es devien sentir els senyors de Cardona, que el van habitar entre els segles �� i ��. Solsona, la porta d’entrada al Prepirineu Prenc la carretera que, durant un bon tram, ressegueix el curs del Cardener fins a Solsona, porta d’entrada al Prepirineu. Faig un passeig per la ciutat, farcida d’elements arquitectònics d’interès, que culmina amb una visita guiada al Quarto dels Gegants, l’espai on reposen tots els elements que surten per la Festa Major: gegants, nans i bèsties. Després de dinar condueixo fins a la vall de Lord, al nord del Solsonès. Després de visitar el Centre d’Interpretació de la Vall a Sant Llorenç de Morunys, agafo la carretera en direcció al Port del Comte per anar al tossal de la Creu del Codó, un mirador extraordinari que em posa l’embassament de la Llosa del Cavall als

El mateix arquitecte va definir la cripta Gaudí com “una maqueta de la Sagrada Família”

25


GETTYIMAGES

El Penedès és una regió vitivinícola de primer ordre. Les vinyes envolten masos i pobles, com el de Guardiola de Font-rubí o Avinyonet del Penedès [fotos superior i inferior dreta, respectivament]. A dalt, una perspectiva del nucli antic de Vilafranca del Penedès. A baix, a l'esquerra i al mig, la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, Patrimoni de la Humanitat, i el poble vell de Súria.

26

peus. Faig nit a Sant Llorenç de Morunys i l’endemà desfaig camí per agafar la carretera que, passant per Súria i Callús, em porta fins a Manresa, una ciutat amb càracter, on visito la Seu, imponent, i la Santa Cova, lloc privilegiat de pregària de Sant Ignasi de Loiola. El trajecte continua i se sobreposa, en bona part, a la històrica ruta de la sal que resseguia el Cardener —de fet existeix un itinerari anomenat Camí de la Sal i marcat com a sender de gran recorregut—. A mig camí em desvio cap al santuari del Miracle, que visito amb una audioguia i em meravello amb el retaule barroc. La meva destinació següent és Sant Sadurní

d’Anoia, capital del cava. Visito l’antiga Fassina de Can Guineu, on hi ha el Centre d’Interpretació del Cava. Allà se n’explica la història i el procés d’elaboració amb tota mena de recursos d’última generació: fins i tot m’hi espera una fil·loxera de realitat augmentada. Des d’aquí m’acosto a Vilafranca del Penedès tot travessant un paisatge solcat de vinya i amb un relleu poc accentuat. A Vilafranca, ciutat amb caràcter, faig una visita guiada amb ulleres de realitat virtual i tot seguit participo en una activitat d’enoturisme que organitza un celler de la DO Penedès. Abans de marxar visito el Vinseum, el Museu de les Cultures

El tossal de la Creu del Codó és un mirador extraordinari sobre la vall de Lord


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

EMPAR MOLINER

“El Penedès és la tercera regió més visitada pels enoturistes”

del Vi de Catalunya. Condueixo cap a Sitges per la Carretera del Vi, i faig una aturada al castell d’Olèrdola, on contemplo i fotografio la panoràmica de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. I per fi arribo a Sitges: em retrobo amb el mar. Cap al blau del Garraf Deixo enrere els colors terrossos del Penedès per obrir camí cap al blau del Garraf. Arribo a Sitges, reconeguda amb el distintiu de vila marinera, i aparco el cotxe per fer un recorregut a peu fins a la plaça des Baluard, mirador bellíssim de la vila, on s’alça Sant Bartomeu i Santa Tecla, popularment coneguda com la Punta. Al Museu de Maricel hi contemplo obres de Llimona, Rusiñol i Casas, i acompanyo l’experiència amb una malvasia de Sitges,

Com vas descobrir el Penedès? Què et lliga a aquesta regió? Alguns dels meus vins (i quan dic vi, dic també bombolles) preferits són al Penedès, la tercera regió de l’Estat més visitada per enoturistes. Combina grans empreses amb cooperatives i petits cellers de vinyerons. Ens faries alguna recomanació? Hi ha tot de joves vinaters que estan recuperant varietats ancestrals, com la malvasia de Sitges o el sumoll. La meva recomanació no és pas per als visitants: recomano que el preu del raïm es pagui com a la Xampanya. Un preu digne per als pagesos.

Pàg. 31

27


28


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

L’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla destaca a la Punta de Sitges, en una panoràmica feta des de la urbanització Levantina. A sota, la carretera que uneix Santpedor amb Callús, al Bages. A l’esquerra, vinyes a Vilobí del Penedès.

Dos episodis històrics per explicar durant el viatge

SERGI BOIXADER

A la recerca del Sant Greal

L’octubre de 1940 el líder de l’SS Heinrich Himmler va fer una visita al monestir de Montserrat convençut que hi trobaria el Sant Greal. El monjo Andreu Ripoll li va explicar que allà no hi ocultaven el mític calze i el cap nazi va haver de marxar, per una vegada, amb la cua entre les cames.

Cardona, el darrer baluard que va caure el 1714

El castell de la vila de Cardona va ser l’últim bastió austriacista a caure en mans borbòniques al Principat durant la guerra de Successió. El 18 de setembre del 1714 va haver de capitular per imposició del duc de Berwick, que va exigir que se li lliurés Cardona a canvi d’evitar la massacre indiscriminada a Barcelona. Felip de Borbó aconseguia així l’únic trofeu que li faltava: la fortalesa inexpugnable de Cardona.

29


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

Quina mà de festes! LA MERCÈ La Festa Major de Barcelona s’escau el 24 de setembre. Durant una setmana, la ciutat acull una programació extensa amb música, festes tradicionals i focs artificials per honorar la seva patrona. CARNAVAL DE SOLSONA A Solsona pren especial importància la celebració del Carnaval, al mes de febrer. La desfilada dels Gegants Bojos, la penjada del ruc al campanar o el repartiment de figues, coca i vi blanc són alguns dels actes més populars de la festa. FESTA DE LA LLUM DE MANRESA Se celebra al febrer i és una festa de caràcter simbòlic que inclou una caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l’aigua a la séquia, i la representació teatral del Misteri de la Llum. FESTA MAJOR DE VILAFRANCA Dedicada a sant Fèlix, se celebra al voltant del 30 d’agost. De Vilafranca, també té molta anomenada la Fira del Gall, pels volts de Nadal. FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC Sitges acull a l’octubre el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, on es projecten pel·lícules de terror i de ciència ficció. Competir a la secció oficial dóna molt prestigi. CARNAVAL DE VILANOVA A Vilanova i la Geltrú és un espectacle contemplar la guerra de caramels que cada any se celebra per Carnaval a la plaça de la Vila. Hi participen les comparses al crit de: “Comparsers, la plaça és vostra!” SANTA TECLA Val la pena acostar-se a Tarragona pels volts de Santa Tecla, el 23 de setembre, quan la ciutat es mobilitza per celebrar la festivitat de la patrona. El seguici popular i les actuacions castelleres són dos dels grans atractius de la festa.

30


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 1

un vi dolç elaborat a partir d’un tipus de raïm del qual només sobreviuen un centenar de ceps. M’acosto fins a la veïna Vilanova i la Geltrú, que també ostenta el reconeixement de vila marinera. Tinc ganes de fer un tast de platja, així que passo per davant de la platja del Far, on senyoreja l’edifici que li dóna nom, però decideixo plantar el para-sol a la platja de la República, on el mar està flanquejat per palmeres i l’emblemàtica escultura Pasífae. A la tarda condueixo fins al Vendrell per visitar el Museu Pau Casals. La casa recull la memòria universal d’aquest músic i té un fons molt important d’art amb obres destacades d’artistes catalans de finals del segle ��� i principis del ��. Amb les llums del capvespre deixo el Baix Penedès i la seva gran tradició vitivinícola, que es deixa descobrir gràcies a la iniciativa Walk&Wine, i m’endinso a l’Alt Camp. Bona part del paisatge és encara agrícola, i els conreus s’escampen entre turons i poblets, amb cabanes de pedra seca aquí i allà. Condueixo sense pressa cap a Santes Creus, l’únic monestir que ja no està habitat dels tres que conformen la Ruta del Cister, juntament amb Poblet i Santa Maria de Vallbona. La visita pel recinte monàstic resulta interessant perquè, com que no hi ha cap comunitat religiosa, es pot accedir a espais vetats en altres monestirs. No marxo sense fer una passejada per la magnífica albereda de Santes Creus, adjacent al Gaià. L’últim tram em porta precisament fins a la desembocadura d’aquest riu, una reserva de fauna salvatge situat entre Tamarit i Altafulla, a tocar de Tarragona. Condueixo mentre contemplo la llum del capvespre, que des de

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

Santes Creus ja no està habitat i durant la visita es pot accedir a espais vetats en altres monestirs

SERGI BOIXADER

La urbanització Terramar va acollir estiuejants benestants a Sitges a la primeria del segle xx. Avui, les cases senyorials presideixen el passeig marítim. Al mig i a la dreta, el claustre de Santes Creus, el primer d’estil gòtic de la corona catalanoaragonesa. A l’esquerra, a baix, la platja d’Altafulla amb Tamarit al fons. A la dreta, la cala Jovera, al terme de Tarragona.

la platja se’m fa daurada, com la mateixa sorra que dóna nom a aquesta costa. L’última parada és la ciutat de Tarragona, que havia sigut capital provincial de l’Imperi romà i que conserva un patrimoni arqueològic reconegut per la Unesco com a patrimoni mundial. M’assec en una de les terrasses de la Part Alta per fer un mos i acomiadar el dia. L’endemà, demanaré a un guia que m’acompanyi per la Tàrraco romana i visitaré la catedral, el temple que s’alça en el punt més alt de l’urbs. Cristina Serret Alonso. Periodista. Treballa al Diari Més i és autora de la secció «Ara Kids» del diari Ara Maria Rosa Vila. Cap de fotografia de Descobrir i Experiències | Magí Sanjosé. Fotògraf especialitzat en reportatges de viatge i turisme.

31


TRAM 1 BARCELONA - TARRAGONA ITINERARI Des de Barcelona sortim en direcció a Cornellà de Llobregat. Des de Terrassa, anem fins a Monistrol de Montserrat per la C-58 i enfilem la carretera fins al monestir. De tornada, desfem el camí fins a Terrassa i agafem la BV-1274. Deixem enrere Matadepera i seguim per la BV-1221 tot travessant el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A l’altura de Navàs prenem la BV-4235 fins a Serrateix, i des d’allà arribem a Cardona. La C-55 ens porta fins a Solsona i Manresa. Des de la capital del Bages agafem la C-37, que enllacem amb la C-15 passat Igualada. A Sant Pere de Riudebitlles ens desviem per la BP-2151 fins a Sant Sadurní d’Anoia, i des d’allà seguim per la C-243a fins a Vilafranca del Penedès. Per anar a Sitges prenem la C-15 i l’enllacem amb la BV-2113, i aquesta mateixa via ens porta fins a Vilanova i la Geltrú. La C-31 ens duu fins al Vendrell. Des d’allà agafem l’E-15 fins a Sant Jaume dels Domenys, on prenem la TP-2442 i posteriorment les carreteres T-244 i TV-2441 fins a Santes Creus. Des del monestir agafem la TP-2002 i posteriorment la T-204 i la T-202 fins a la Riera de Gaià i, des d’allà, fins a Tarragona, entrant per la costa des d’Altafulla. TORRE DE LA MINYONA A Cardona, és recomanable pujar fins a la torre de l’homenatge, coneguda com la torre de la Minyona. Des d’allà es veu la vila als peus del castell, el Cardener, els Pirineus i Montserrat.

*

CASTELL DE BALSARENY De camí cap a Cardona, val la pena fer una aturada al castell de Balsareny, del qual hi ha una panoràmica esplèndida sobre el Llobregat, Montserrat i els Pirineus. LLORENÇ * SANT DE MORUNYS

En el recorregut per la vall de Lord, Sant Llorenç de Morunys ens ofereix una vista excepcional del Prepirineu.

Propostes actives LA PEDRERA EXCLUSIVA La visita permet explorar la Casa Milà lliure de multituds i gaudir de les primeres llums del matí des del terrat. Pg. de Gràcia, 92. Barcelona | www.webarcelona. net/ca/activitats-barcelona/ despertar-pedrera | 39€. PROJECTE ALQUÍMIA: EL SECRET DEL ‘LIBER SALIS’ És una visita teatralitzada que recorre la Muntanya de Sal a la recerca d’un mineral secret que va descobrir l’alquimista medieval Guillem Bartomeu. 93 869 27 98 (Oficina de Turisme de Cardona) www.cardonaturisme.cat General: 14€; nens de 2 a 11 anys: entre 4 i 8€. MINYONS DE TERRASSA EXPERIENCE Una oportunitat única per gaudir de l’experiència de ser casteller de la mà d’una de les colles capdavanteres del país. Permet assistir a un assaig. 93 789 44 56 scomellas@arqueolitic.com 19,50€ per persona (menors de 12 anys, 12,50€). SORTIDA AMB VAIXELL PER ESTUDIAR DOFINS Podem acompanyar l’Associació Cetàcea en els seus treballs d’observació a la mar. associaciocetacea.org | 50€.

IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES

RUTA AMB BICICLETA ELÈCTRICA PER SUBIRATS Des de Subirats, i amb l’ajuda d’una ruta autoguiada, es recorren amb tranquil·litat les vinyes ecològiques del celler Albet i Noya. Can Vendrell de la Codina, s/n. Sant Pau d’Ordal (Subirats) | 93 899 48 12 albetinoya.cat | 48€ (66€ amb l’ecobrunch al jardí).

LA CADIRA DE TORRELAVIT Al Penedès, és curiós el mirador de la Cadira de Torrelavit. Sobre el petit turó de la Malgranada, el mirador és el que el seu nom indica: una cadira gegantina des de la qual es té una panoràmica de 360 graus de la zona.

32

EL MISTERI DE SANT BENET Els participants hauran de resoldre el misteri d’un antic crim mentre recorren Món Sant Benet. www.monsanbenet.com Adults: 15€; nens: 7€.


MÉS INFORMACIÓ

Aquí trobareu oficines d’informació turística, webs on reservar allotjaments i col·lectius gastronòmics que aposten pels productes de proximitat. Oficina de Turisme de Catalunya a Barcelona 93 238 80 91 | palaurobert.gencat.cat Visit Barcelona 93 285 38 34 |

www.barcelonaturisme.com

GETTYIMAGES

Barcelona És Molt Més www.barcelonaesmoltmes.cat Consorci de Turisme del Baix Llobregat 93 685 24 00 | turisme.elbaixllobregat.cat Turisme Vallès Occidental 93 727 35 34 | visitvalles.com Montserrat 93 877 77 01 |

www.montserratvisita.com

Bages Turisme 93 693 03 96 |

bagesturisme.cat

Oficina de Turisme de Manresa 93 878 40 90 | www.manresaturisme.cat DO Pla de Bages 93 874 82 36 |

dopladebages.com

Els Fogons Gastronòmics del Bages www.elsfogonsdelbages.cat Oficina de Turisme del Solsonès 973 48 23 10 | www.turismesolsones.com

SERGI BOIXADER

Turisme Rural Associació del Solsonès www.turismeruralsolsones.com Anoia Turisme 93 805 15 85 |

anoiaturisme.cat

Penedès Turisme 93 817 01 60 | www.penedesturisme.cat DO Penedès 93 890 48 11 |

dopenedes.cat

Masies del Penedès 630 92 90 58 | masiesdelpenedes.com Garraf Turisme 93 810 07 22 |

garrafturisme.cat

Oficina de Turisme del Baix Penedès 977 15 71 71 | turismebaixpenedes.cat Turisme de la Costa Daurada 977 23 03 12 | costadaurada.info Turisme de l’Alt Camp 977 60 85 60 | www.altcamp.cat DO Tarragona 977 21 79 31 |

dotarragona.cat

Tarragona Turisme 977 25 07 95 | www.tarragonaturisme.cat

33


Des de l’esplendor de Tàrraco fins al delta de l’Ebre, una successió de platges i cales ens recorden que som en un racó privilegiat de la Mediterrània. Mar endins, passegem entre les oliveres de les Garrigues i les vinyes de la Terra Alta, el Priorat i la Conca de Barberà. I ens meravellem amb la monumentalitat de Miravet, Poblet i Montblanc. Text Oriol Gracià Carles • Fotografia Sergi Boixader Catot

34


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

El gran

sud

ENS HI ESPEREN BONS VINS, UN DELTA ÚNIC, UN MODERNISME SORPRENENT I UNES PLATGES D’AIGÜES CRISTAL·LINES

D

es de la barana de forja del Balcó del Mediterrani de Tarragona gaudim de la llum perpètua i el cel intensament blau sobre el mar. I potser per això, fa gairebé dos mil anys l’emperador Adrià va dir allò de “Tarraco, civitas ubi ver aeternum est” [‘Tarragona, la ciutat de l’eterna primavera’]. Poc abans, amb August, la ciutat havia pujat a la primera divisió de l’Imperi. I avui, redescobrim aquella antiguitat clàssica i sumptuosa a l’amfiteatre, que del mirador queda als nostres peus. Les restes romanes van molt més enllà: ens perdem fascinats

entre els vestigis del teatre i els fòrums, el circ, el pretori i les muralles de carreus magnes que encara ara tanquen el nucli antic de la ciutat, que aquí es coneix com la Part Alta. Alta, en contraposició a les platges i el Serrallo, reconegut com a barri mariner per l’Agència Catalana de Turisme, que queden, òbviament, a nivell de mar. Al segle ���, sobre un dels antics temples romans, es va aixecar la catedral, situada al final d’una llarga escalinata, a la part més alta de la ciutat. Baixem a través de la rambla Nova que, custodiada per destacats edificis modernistes, condueix cap a la immensitat de la mar.

Un grup de flamencs s’enlairen des de les aigües de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre. Al parc natural s’hi han visibilitzat 330 espècies d’ocells, que representen el 60% de les espècies d’Europa.

35


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 2

TRAM 2

Lleida

Tarragona

410 KM

Finalment, tornem al Balcó del Mediterrani, el punt de partida d’una ruta amb cotxe que ens permetrà recórrer el gran sud del nostre país. Enfilem l’autovia cap a Reus. Bressol del vermut, beguda que últimament està gaudint d’una segona joventut, acull exemples notables del modernisme, com la Casa Navàs o l’Institut Pere Mata. També hi ha el Gaudí Centre, que permet endinsar-se en l’obra de l’arquitecte. Pel camí de ronda de l’Ametlla de Mar Més endavant, resseguirem la costa en direcció sud per l’A-7. Aquest tram, que s’allarga fins al delta de l’Ebre, passa per Vila-seca, Salou, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, el Perelló i l’Ampolla. Deixem el cotxe un moment a l’Ametlla de Mar per fer el camí de ronda, caminant i alternant banys a les cales d’aigües cristal·lines. Les singularitats d’aquesta

costa també es poden gaudir amb les activitats de l’Estació Nàutica Costa Daurada. Quan arribem a l’Ampolla, vila marinera certificada per l’Agència Catalana de Turisme, lloguem bicicletes per entrar als camins planers que porten al Parc Natural del Delta de l’Ebre, entre arrossars i llacunes. Travessem el riu per Deltebre fins a la bassa de l’Encanyissada, la més gran d’aquesta plana fluvial. Hi arribem a primera hora del dia, perquè és el moment en què els ocells són més actius i ens sentim uns espectadors privilegiats. Aprofitem els miradors de fusta situats estratègicament a la bassa per observar-hi les aus. Acabem la pedalada entre arrossars i amb la vista posada a les muscleres, clavades a l’aigua. Recuperem el cotxe per baixar fins al Poblenou del Delta i connectar amb Sant Carles de la Ràpita, vila marinera certificada

Reus és el bressol del vermut, beguda que està gaudint d’una segona juventut

36

Situat al final de la Rambla Nova i a 40 m sobre el mar, el Balcó del Mediterrani és un mirador emblemàtic de Tarragona. Uns altres racons de visita imprescindible de la ciutat són la catedral [a la dreta, a dalt] i l’aqüeducte romà de les Ferreres [a la dreta, a baix]. A la dreta, a dalt, una vista aèria de l’Illot, situat a prop de la punta de l’Àliga, entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla; al mig, el pont d’Amposta sobre l’Ebre, i el port de l’Ametlla de Mar, a trenc d’alba.


37


Uns plats que són una festa! ANGUILA Els fogons del delta de l’Ebre es nodreixen del peix que arriba als ports de Sant Carles de la Ràpita, les Cases Alcanar i l’Ampolla, o de les basses de l’Encanyissada i la Tancada. I un dels peixos més singulars de la zona és l’anguila. Es cuina amb suc, xapada (seca) i fumada. Fumada, precisament, pot ser la base d’un bon aperitiu. Al Delta, és un entrant que trobareu en molts restaurants. ESPINETA AMB CARAGOLINS Per Santa Tecla, espineta amb caragolins. Aquest plat tradicional, hereu de la cuina d’aprofitament dels pescadors, ha esdevingut un dels símbols gastronòmics de la ciutat de Tarragona i se serveix, especialment, en els esmorzars i dinars dels dies de Festa Major (de fet, també es coneix amb el nom de plat de Santa Tecla). L’espineta és l’espina dorsal de la tonyina seca, salada i rehidratada.

per l’Agència Catalana de Turisme. El trajecte transcorre en paral·lel a la riba interior de la badia dels Alfacs, una zona increïble d’aigües tranquil·les protegides pel port natural que forma l’istme del Trabucador. L’entrada dels vaixells de pesca és una les estampes més populars de la Ràpita. Pops, lluços, raps, galeres, llagostins. Per no perdre’ns la vitalitat d’aquest tràfec de gent i mercaderies hi arribem cap a les 16 h.

CARN SALVATGE Als restaurants de l’interior del massís del Port s’hi pot tastar carn de caça —com el faisà, senglar— i, ara també, la cabra salvatge ibèrica, un animal endèmic del qual només es troben exemplars als parcs naturals dels Ports i la Muntanya de Montserrat. És una carn rica en omega, en vitamina B12, en zinc, amb molt poc greix i sense colesterol. Es comercialitza en forma de productes gurmet, com ara mousse, llonganisses i sobrassades i es pot tastar en restaurants.

Els Ports des del castell de la Suda Des de la Ràpita, la ruta fa un gir cap a terres interiors. Arribem fins a Amposta i, vorejant la riba esquerra de l’Ebre, fem camí cap a Tortosa. En un dels turons que flanquegen la ciutat sobresurt el castell de la Suda, amb el seu recinte emmurallat d’origen àrab, on decidim aturar-nos una estona. A l’horitzó es perfila el massís del Port, un gran parc natural amb

38


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 2

fagedes, pinedes i alzinars frondosos, prats verds, cims pelats i barrancs solcats per rius de muntanya. Hi realitzem un tram de la travessa Estels del Sud, que voreja el massís. El recorregut, de cinc etapes d’uns 20 km cada una, passa per Paüls, Arnes, Beseit i els refugis de Font Ferrera i Mont Caro. La varietat de paisatges i les vistes sobre el mar no es troben enlloc més. Un cop passat Xerta, el recorregut voreja el massís. Passem per Prat de Comte i Horta de Sant Joan. Al darrere de les feixes d’oliveres centenàries i pinedes frondoses sobresurten les roques de Benet, unes formacions de conglomerat que s’aixequen gairebé tres-cents metres sobre l’altiplà d’aquesta zona de la Terra Alta. També travessem els primers camps de vinyes, un tipus de conreu que

s’alternarà en el nostre paisatge fins al final del recorregut. Des dels anys vuitanta, s’ha consolidat al sud de Catalunya una fornada de viticultors i enòlegs acostumats i entossudits a explorar camins, que treballen per reinterpretar les vinyes i el territori. La DO Terra Alta és avui una de les regions vitivinícoles emergents del nostre país. I aquesta singularitat es pot tastar de mil i una maneres: els darrers anys, cellers i allotjaments rurals de la comarca han apostat per l’enoturisme i han obert les portes a visites a les vinyes, tallers d’iniciació al tast de vins, maridatges i esmorzars de pagès. Si voleu combinar cultura del vi i turisme actiu, una ruta amb bicicleta és l’opció encertada. Fem un tram de la via verda de la Val de Zafán, que culminem amb un tast de

Miravet és l’únic poble de l’Ebre que conserva el pas de barca. L’haurem d’utilizar si volem arribar-hi des de la carretera C-12. La vista del nucli des de l’embarcador, amb el castell coronant el Cap de la Vila, val molt la pena. A la pàgina anterior, el far de la Punta del Fangar, al delta de l’Ebre, i el celler de Gandesa, obra de Cèsar Martinell.

Lloguem bicicletes per recórrer els camins planers que s’endinsen al delta de l’Ebre

39


El campanar de l’església de Sant Llorenç presideix el nucli del Pinell de Brai. Per la seva ubicació, els habitants van sofrir greument la guerra civil: a la zona es va lliurar la llarga batalla de l’Ebre. A l’esquerra hi ha l’interior del celler modernista del Pinell, amb uns arcs parabòlics espectaculars; s’hi elaboren vins de la DO Terra Alta.

40

vins comentat al santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda, al peu de la serra de Pàndols. Aquí, la tradició vinícola hi és ben arrelada. A Gandesa i al Pinell de Brai, visitem els cellers de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. Són d’un modernisme tardà, i el dramaturg Àngel Guimerà els va rebatejar amb el nom de catedrals del vi. També en aquesta terra, s’hi troben les cicatrius de la batalla més cruel de la guerra civil. A Gandesa ens aturem al Memorial i visitem algunes de les localitzacions de l’ensulsiada republicana. Des del Pinell de Brai tornem cap a l’Ebre, i ens aturem a Miravet,

coronat per una fortalesa templera. La forma més apassionant de franquejar l’Ebre a Miravet és a través del transbordador, una plataforma sobre antics llaguts capaç de transportar d’una banda a l’altra del riu vianants i fins a tres cotxes. L’embarcació no té motor, només aprofita els corrents del riu. Resseguint el riu arribem fins al Castellet de Banyoles, a Tivissa, un dels poblats ibèrics fortificats més grans del Principat. Voregem l’aigua fins a Garcia, des d’on entrem al Priorat pel Molar, Bellmunt del Priorat —on es poden visitar les galeries de la mina Eugènia—, Falset, Gratallops i les Vilelles. Terra de vins. La geografia

A Miravet travessem l’Ebre sobre un transbordador que usa el corrent del riu


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 2

FERMÍ FERNÀNDEZ

“El baix Gaià és calma absoluta” Vius al Camp de Tarragona? Sí, concretament a la Riera de Gaià, un poble on els meus avis s’havien refugiat durant la Guerra Civil i amb el qual la família va mantenir el lligam des d’aleshores. abrupta d’aquesta comarca, amb pendents molt pronunciats, dificulta el cultiu de la vinya i la recol·lecció del raïm, però els prioratins, de l’adversitat n’han fet virtut, i d’aquest terreny en surten vins forts, brillants i d’alta graduació reconeguts arreu del món amb els segells DOQ Priorat i DO Montsant. La cartoixa i la cultura del vi Seguim cap al nord per carreteres locals que flanquegen cingleres i petites fondalades veient com ens atansem als primers espadats de Montsant. I fem una parada a les restes de la cartoixa d’Escaladei. El monestir va ser un focus important de cultura, i encara més de la cultura del vi. Durant set segles, els monjos van poblar els camps, van construir molins Pàg. 45

Per què val la pena descobrir aquesta zona? Perquè hi ha llocs encara verges. És una zona poc explorada i hi ha molt a visitar: la Nou de Gaià o Vespella, per exemple, pobles petitets encantadors, entre vinyes i oliveres. Què ens hi recomanes? Visitar la desembocadura del riu Gaià o recórrer-ne els camins a peu i amb bicicleta. És calma absoluta. Podria dir “no vingueu perquè estem molt tranquils”, però crec que s’ha de compartir.

41


El monestir de Poblet està envoltat de vinyes, oliveres i boscos, un entorn rural i natural que es pot recórrer a peu per senders senyalitzats. A baix, el celler de Falset. A la pàgina següent, el nucli encimbellat de Siurana i la carretera que connecta Gratallops amb Torroja del Priorat.

Dues creacions singulars La formació del delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre no existia fa cinc segles. Durant bona part de l’edat mitjana, només hi havia fangs i llims penetrant temporalment el mar, cosa que canvia a partir del segle xv. L’única teoria disponible parla de la desforestació del Monegros per la desamortització d’Aranda i de la creació d’una desembocadura al nord del Delta que va permetre acumular llims per guanyar espai al mar.

La fundació de la cartoixa d’Escaladei

La llegenda popular diu que Alfons I el Cast, al segle xii, va donar unes terres als cartoixans perquè hi construïssin un monestir. L’orde va enviar uns monjos a cercar-hi el lloc més adient. Trobaren un pastor que somniava en uns àngels que pujaven al cel per unes escales. Els monjos ho van interpretar com un senyal de Déu i allí mateix es va construir la cartoixa.

42


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 2

43


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

Plantar arròs, trepitjar raïm o lluitar com gladiadors EL CULTIU TRADICIONAL DE L’ARRÒS Xarugar, entaular, plantar, adobar i birbar són només algunes de les paraules que a poc a poc van desapareixent del vocabulari pagès del delta de l’Ebre. I és que a partir dels anys seixanta, la mecanització de les feines del camp va suplantar les formes tradicionals del cultiu de l’arròs i totes les paraules associades. Avui, els municipis d’Amposta, Deltebre, Sant Jaume, la Ràpita, l’Aldea i l’Ampolla han recuperat aquelles formes de treball tradicional en les anomenades festes de l’arròs, amb l’escenificació de les feines de la plantada (al juny) i la sega (al mes de setembre). EL PLAER DE TREPITJAR RAÏM Xof, xof, xof! La textura de les pells, el most escorrent-se entre els dits i les aromes dolces que desprèn cada gra. És la sensació de trepitjar raïm amb els peus nus, com es feia de manera tradicional. I encara avui, es pot experimentar en les festes de la verema que molts pobles organitzen al final de l’estiu o principi de la tardor. ELS GLADIADORS SALTEN A L’ARENA Com s’entrenaven els gladiadors? Qui formava les legions? Què menjaven els romans? Anaven al teatre? Vestien a la moda? La resposta més original a totes aquestes preguntes la trobareu cada mes de maig —enguany, excepcionalment a l’octubre— al festival de recreació històrica Tàrraco Viva, que des de fa vint anys fa divulgació del món clàssic en general i del romà en particular. A la vil·la dels Munts, el Caius i la Faustina, els patricis de l’antiga Tàrraco, expliquen el seu dia a dia en aquesta residència luxe. Una activitat teatralizada que val la pena fer en família.

44


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 2

Aturonada a la dreta del riu Corb, la vila de Guimerà conserva els carrers i les cases d’origen medieval. A la fotografia, el nucli rep els últims raigs de sol del dia. Al mig, la carretera TV-7004, que travessa Vilanova de Prades, i, a baix, Vallbona de les Monges i el monestir de Santa Maria. A sota, l’estany d’Ivars i Vila-sana des d’un aguait.

d’aigua, hi raja el cava, en una gran festa que dura fins a la matinada. Pel nord de les muntanyes de Prades travessem el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, que és la porta d’entrada a la Conca de Barberà. No podríem tenir millor amfitrió per donar-nos la benvinguda al territori: el Reial Monestir de Poblet. La visita val molt la pena. I des de fa poc encara més, perquè té dues novetats, el nou Centre de Visitants i un Museu amb un recorregut expositiu ampliat, que arrodoneixen l’experiència i ofereixen una lectura renovada del sentit de la vida monàstica al segle ���. En aquesta vida monàstica, el claustre —amb una galeria romànica i tres de gòtiques— és, encara avui, el centre neuràlgic al voltant qual s’organitza la vida de la comunitat de monjos que hi viu. Per la riba del riu Francolí Continuem cap al nord fins a topar amb el Francolí, que resseguim fins a arribar a Montblanc, l’Espluga de Francolí —on ens aturem per visitar-hi el Museu de la Vida Rural— i Vallbona de les Monges, on ens espera el magnífic monestir de Santa Maria de Vallbona. Les Garrigues és una terra de transició entre els turons de roca calcària del Priorat i la Terra Alta i la plana de Lleida, que ja s’intueix a l’horitzó, amb una de les millors postes de sol de tot el territori. Aquesta terra rica en el famós oli de la DOP les Garrigues o els seus cultius de safrà ens acompanya mentre el sol baixa. Fem una última parada a Guimerà, i passegem pels carrerons estrets i empinats, una joia medieval. Una estona més tard intuïm la silueta de la Seu Vella de la capital de la Terra Ferma, que copsem amb més detall havent deixat enrere els camps Elisis, aturant-nos davant de l’estàtua d’Indíbil i Mandoni. Ja som a Lleida.

Els monjos cartoixans van difondre entre la gent de la comarca el conreu de la vinya

i van difondre entre la gent de la contrada el coneixement del conreu de la vinya. Virem per pujar fins a Siurana, i ens meravellem amb el penya-segat que sustenta el nucli de cases, concentrat, reduït i delicadament empedrat. El carrer Major desemboca als afores, a prop de l’església romànica de Santa Maria, que s’intueix entre els xiprers, al límit del precipici, on l’aire ens frega la cara i la vista ens talla l’àlè. Els municipis de Cornudella de Montsant i Ulldemolins serveixen d’enllaç entre la serra de Montsant i les muntanyes de Prades. Aquí neixen diversos rius, com el Francolí, el Brugent i el Siurana, que travessen grans extensions d’alzinars i pinedes de pi blanc i vermell. Ens apropem a conèixer la vila de Prades. En visitem l’església de Santa Maria, que presideix la plaça Major, porxada i amb cases amb balcons florits i façanes de pedra rogenca. Al mig de la plaça, una font esfèrica renaixentista ens crida l’atenció, i ens expliquen que el tercer dissabte de juliol, en lloc

Oriol Gracià Carles. Periodista. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals i és corresponsal del diari Ara a les Terres de l’Ebre | Sergi Boixader Catot. Fotògraf de natura i muntanya. Publica a les millors revistes del sector.

45


TRAM 2 TARRAGONA - LLEIDA ITINERARI La ruta comença a la ciutat de Tarragona, passa per Reus i ressegueix la Costa Daurada en direcció sud a través de l’autovia A-7. A l’Ampolla s’endinsa cap al Parc Natural del Delta de l’Ebre, travessa el riu a Deltebre i connecta amb Sant Carles de la Ràpita. Des d’allí enllaça amb Amposta i s’enfila cap al nord, vorejant el riu per la carretera C-12 (Eix de l’Ebre). Passat Xerta, trenca a l’esquerra cap al Parc Natural dels Ports en direcció a Horta de Sant Joan. Continua per Gandesa, Móra d’Ebre i Falset, ja al Priorat. Des d’aquest punt creua el Parc del Montsant i el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, ja a la Conca de Barberà. El tram final uneix l’Espluga de Francolí amb les Borges Blanques i entra a la plana de Lleida per Mollerussa.

COTA 705 DE LA SERRA DE PÀNDOLS És un espai clau de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil per la vista oberta sobre la Terra Alta, el Pinell de Brai i bona part part de la serra de Cavalls. S’hi arriba amb cotxe per un trencall que surt de la C-43 entre Gandesa i el Pinell de Brai.

CARRETERA ENTRE BELLMUNT DEL PRIORAT I EL MASROIG Des de la sortida del Masroig, ens trobem enmig d’una successió de camps de vinyes que s’estenen més enllà d’on arriba la vista.

Propostes actives LA DESCOBERTA D’ESCORNALBOU Eduard Toda va comprar l’antic monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i el restaurà segons l’estètica hereva del modernisme. Des del jardí hi ha una de les millors vistes sobre el Camp de Tarragona. Ctra. d’Escornalbou, s/n. Riudecanyes | 977 83 40 07 monuments.mhcat.cat Visites teatralitzades: entre 10 i 6€. PEIXOS, POPS I ESTRELLES A L’AMETLLA DE MAR Què s’amaga sota l’aigua de la costa de l’Ametlla de Mar? Una sortida guiada per practicar-hi immersió lleugera permet descobrir-ho. 676 20 78 87 www.planctondiving.cat Adults: 25€ (inclou tot el material i un pica-pica). COVA DE LA FONT MAJOR Sota l’Espluga de Francolí s'amaguen restes de fa milers d’anys, des del paleolític fins als ibers. Se’n poden visitar 600 m de galeria. Av. Catalunya, s/n. L’Espluga de Francolí www.covesdelespluga.info General: 7,40€. PESCADORS D’AIGUA DOLÇA I SALADA La Ruta de la Pantena permet descobrir les formes de pesca que ja es practicaven a les llacunes del delta de l’Ebre al segle xii. 977 10 10 10 (Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita) www.enlarapita.com | 20€. L’EBRE DES DEL MIG DEL RIU Un descens amb caiacs, amb un tast de vins com a colofó final. Aquesta és la simbiosi que proposen Rogles Aventura ( www.rogles.org) i el celler Suñer de Ginestar. 977 40 90 39 www.vinsiolisuner.com De 23 a 29€ per persona, en funció del grup.

IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES

LA TORRE DE GUARDIOLA Antiga torre de vigilància situada a 116 m sobre Sant Carles de la Ràpita. És el punt panoràmic més pròxim al Delta, i a més és de molt fàcil accés amb cotxe. S'hi veuen el riu, les llacunes, la badia dels Alfacs, els vivers de mol·luscs...

46

PORTAVENTURA WORLD Situat entre Salou i Vila-seca, és el parc d’atraccions per excel·lència, una proposta completíssima que inclou dos parcs temàtics (PortAventura Park i Ferrari Land), un parc aquàtic (Caribe Aquatic Park) i un resort. 902 20 22 20 portaventuraworld.com


El castell de Tamarit s’alça altiu damunt del mar sobre un promontori rocós. Al mig, l’arc de Berà, un arc de triomf romà elevat sobre la via Augusta. A baix, les imponents muralles de Montblanc.

MÉS INFORMACIÓ

Per concretar els detalls de la ruta, aquí teniu els telèfons i els webs on trobareu més informació. Tarragona Turisme 977 25 07 95 | www.tarragonaturisme.cat Turisme de la Costa Daurada 977 23 03 12 | costadaurada.info Ara Lleida 973 70 03 19 |

aralleida.cat

El Paisatge dels Genis 977 39 48 71 elpaisatgedelsgenis.cat Muntanyes de la Costa Daurada 977 32 71 55 | muntanyescostadaurada.cat Oli DOP Siurana 977 33 19 37 |

dopsiurana.com

Turisme de les Terres de l’Ebre 977 44 44 47 | terresdelebre.travel Consell Comarcal de la Terra Alta terra-alta.org DO Terra Alta 977 42 12 78 |

www.doterraalta.com

Turisme de la Ribera d’Ebre 977 40 18 51 | turismeriberaebre.org Priorat Turisme 977 83 10 23 |

turismepriorat.org

Priorat Enoturisme www.prioratenoturisme.com DOQ Priorat 977 83 94 95 |

www.doqpriorat.org

DO Montsant 977 83 17 42 |

www.domontsant.com

Turisme Conca de Barberà 977 86 12 32 | www.concadebarbera.info La Ruta del Cister 977 86 12 32 | www.larutadelcister.info DO Conca de Barberà 977 92 69 05 | doconcadebarbera.com Turisme de les Garrigues 973 14 26 58 | turismegarrigues.com Oli DOP les Garrigues 973 28 04 70 | olidoplesgarrigues.com

47


Els revolts del port de la Bonaigua, durant segles l’única via de comunicació entre el Pallars i la Val d’Aran, són gairebé llegendaris.

48


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

Els camins

de Ponent DE LA PLANA FÈRTIL MÉS ‘FRUITERA’ PUGEM A L’ALTA MUNTANYA DEL PIRINEU OCCIDENTAL

Lleida és un territori de contrastos que transita entre l’horta ufanosa de Ponent i les muntanyes més salvatges del país. Des del turó que corona la capital del Segrià fins a l’Alt Urgell, aquest tercer tram és un recorregut ple d’història que ens porta a raconades realment bucòliques. Text Jaume Barrull Castellví • Fotografia Sergi Boixader Catot

D

esprés d’esmorzar una bona coca de recapte amb escalivada, amanida amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra de la DOP Garrigues, tenim prou energia per pujar els 238 esglaons de l’escala de caragol del campanar de la Seu Vella de Lleida. Amb la ciutat i la seua horta als nostres peus, la sensació de far i de referent és indiscutible. Al sud, el camí fet fins ara; al nord, les muntanyes dels Pirineus, la nostra destinació. Passegem pel claustre monumental i abans de baixar a la ciutat caminem pel turó, un conjunt monumental murallat sempre mirant la plana que s’estén al voltant. Ara ja és l’hora d’agafar el cotxe i enfilem cap al nord resseguint el Segre, un trajecte que travessa de dret una infinita estesa d’arbres

fruiters i camps d’ordi i panís. Només la ribera del riu, dominada per la bultra, s’escapa del control de l’home en aquest territori pla com una mar en calma. Quan deixem Balaguer enrere, la ruta busca la millor manera de flanquejar Mont-roig. Entre dos petits túnels, la carretera passa per sobre de la presa de Camarasa i la central hidroelèctrica, un paratge estret i vertiginós. Aquest punt és on la Noguera Pallaresa paga els tributs al Segre, que hi arriba pel bucòlic estret del Mu. Als peus dels Pirineus Enfilem la carretera del Doll, quilòmetres de revolts interminables, paradís de motoristes, vistes increïbles. El paisatge ha canviat: hem deixat enrere els camps domesticats de la Plana per unes muntanyes més aspres, amb

49


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

TRAM 3

La Seu d’Urgell

Lleida

357 KM

La catedral de la Seu Vella de Lleida, romànica, fou una de les més importants de la corona d’Aragó. A la pàgina dreta, el Segre al seu pas per Lleida i Balaguer (imatges superior i inferior) i una estesa de vinyes a Raïmat, al Segrià.

grans penya-segats de roca roja i boscos d’alzines i pi blanc que mullen els peus al pantà de Camarasa. Al fons, el gran Montsec. A la font de les Bagasses la parada és gairebé obligada. L’aigua, que hi raja sempre amb ganes, ens refresca el cos i l’esperit. Mentre estirem les cames, juguem a descobrir puntets de colors en les immenses parets del congost de Terradets, els intrèpids escaladors que posen a prova la seua destresa. El que durant segles va ser la gran frontera que dividia els comtats cristians dels dominis àrabs, ara és un dels terrenys més fèrtils per als esports d’aventura. Aquells que no s’atreveixin amb l’espeleologia, el parapent o l’escalada,

sempre els quedarà —dit així sembla poca cosa— el congost de Mont-rebei. Una vegada ens hi endinsem, un voltor passa tan a prop que podem sentir com trenca el vent. I al fons, solcant les aigües encaixonades entre dues parets, una colla de piragüistes es passegen per aquest paisatge de postal. Postals de dia i somnis de nit: la vall d’Àger, destinació Starlight, és una de les millors del país per quedar-se embadalit amb la grandiositat de l’univers. Al Parc Astronòmic Montsec ens adonem que els nostres problemes són un sospir i que cal aprofitar cada moment d’aquest viatge. Però l’aventura toca de peus a terra i al nostre davant s’obre la conca de

La vall d’Àger és una de les millors del país per admirar la grandiositat de l’univers

50


51


3 delícies de les Terres de Lleida i el Pirineu L’‘OLHA’ ARANESA Les comarques de muntanya tenen receptes populars que concentren tota l’energia necessària per sobreviure en paisatges hostils. L’olha és el plat més típic de la Val d’Aran. Imprescindible a l’hivern i gairebé impossible a l’estiu, és una escudella en la qual trobem verdures, llegums, pasta, carn i embotits locals. Hi ha documents medievals que ja parlen d’aquest plat, el qual ha sabut sobreviure al pas dels segles fins a arribar a tots els restaurants de la vall. La botifarra blanca i mongeta de Bossòst són dos dels ingredients imprescindibles per a una bona olha aranesa. LA GIRELLA És un dels embotits més peculiars del país, perquè es fa amb carn de corder i perquè es fregeix. Com a mínim data del segle xv i es fa amb arròs i diferents parts del xai, inclosos els menuts i altres parts com la carn del cap o la cansalada. Es barreja amb ou, arròs i julivert, i tot plegat dóna una textura greixosa i granelluda. Si bé es pot menjar freda, com un embotit qualsevol, el més típic és tallar-la a rodanxes i fregir-la. El gust és intens i molt diferent de la majoria dels embotits de porc als quals estem acostumats. D’uns anys ençà se n’ha revifat la producció i el consum. ELS CARAGOLS És un dels productes estrella de la plana. En particular, els caragols a la gormanda són un plat típic de l’horta de Lleida, i en la versió més senzilla d’aquesta recepta només necessitem els caragols, oli, sal i farina. A partir d’aquí, altres condiments com el pebre, l’all i el julivert o la cansalada afegeixen gust i profunditat a una recepta que ens parla d’una gastronomia de proximitat, fins i tot de subsistència. Els caragols, triats i nets, es posen vius a foc lent dins la cassola, i després de sortir, morir i treure tota la bava, es couen amb l’oli i els condiments fins que arriba l’hora d’enfarinar-los. Una vegada han quedat arrebossats, ja es poden servir acompanyats d’allioli i salsa vinagreta.

52

Tremp. Custodiada per castells com el de Mur, aquesta subcomarca està recuperant la seva antiga esplendor viticultora. No en va, el Pallars és una de les set subzones de la DO Costers del Segre. Amb els pantans de Terradets i Sant Antoni com a mar al fons de les valls, la vida de la conca gira al voltant de Tremp, la capital de la comarca. A Salàs de Pallars ens aturem per visitar les botigues museu, un recorregut pel passat comercial de la primera meitat del segle ��, amb set establiments caracteritzats amb milers d’objectes originals de cada època. A mesura que ens acostem a la Pobla de Segur es dibuixa, al fons, la silueta de Collegats, un paisatge de conglomerat vermell en el qual hi ha alguns dels barrancs més interessants del país. Però abans no enfilem el port de Viu de Llevata, que uneix el Pallars amb l’Alta Ribagorça, cal fer una menció especial a la vall Fosca. Situada a la nostra dreta, estreta i llargueruda, aquesta vall ofereix des de la visita a la central hidroelèctrica fins al telefèric de l’estany Gento, una de les portes d’entrada més feréstegues al Parc Nacional d’Aigüestortes.


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

Fet i fet, la ruta fins a la Pobla és d’aquelles carreteres estretes i plenes de revolts que s’han de fer sense presses, gaudint d’un entorn indòmit, de boscos espessos, deixant que l’aire fresc entri al cotxe i en renovi l’ambient. Al capdamunt del coll, a Viu de Llevata, una colla de barranquistes es preparen per una tarda d’emocions entre cascades i tolles. Entrem a la Ribagorça El Pont de Suert va créixer molt a mitjans dels anys cinquanta, d’aquella època és l’església nova de l’Assumpció. Situada a peu de carretera, és una petita joia de l’experimentació amb formigó que trenca tots els cànons de l’arquitectura de muntanya. Per arribar a la vella, situada vora el riu, ens perdem pel nucli antic, sempre fresc i acollidor, un petit laberint de carrers estrets i foscos característic de l’urbanisme medieval. En pocs quilòmetres ens desviem de la ruta central per endinsar-nos a la Vall de Boí. Pocs llocs

al món poden dir que conserven dos patrimonis de la humanitat i un parc nacional, així que no sabem si fer el camí ral que uneix Taüll i Durro, passant per Boí, des del qual podem gaudir d’una vista espectacular sobre tota la zona, o apostar per la vall de Sant Nicolau i arribar-nos fins al planell d’Aigüestortes. Fent la volta al prats que envolten l’estany Llong, som conscients, de sobte, del silenci només travessat per la fressa de l’aigua que brolla. A la tarda, la visita a l’església de Sant Climent de Taüll ens deixa bocabadats. El mapatge de les pintures originals ens deixa sense alè. Abans que se’n vagi el sol, visitem l’església de Sant Joan de Boí, on albirem la posta del sol rere les muntanyes. Encara que estaria molt bé quedar-s’hi una bona temporada, siguin excursions a cavall pels rodals de Barruera o esquí a l’estació de BoíTaüll, hem de seguir el Grand Tour de Catalunya cap al nord, perseguint els orígens de la Noguera Ribagorçana. La vall es va

El nucli antic del Pont de Suert, sempre fresc, és un petit laberint de carrers medievals

La presa del pantà de Camarasa (esquerra) atura les aigües de la Noguera Pallaresa just abans que conflueixin al Segre, riu que al seu torn acaba de superar el congost del Mu. Al mig, una vista aèria de Tremp i el Montsec al fons, amb el tall de Terradets. A dalt, la cúpula del Centre d’Observació de l’Univers; la vall d’Àger i el Montsec estan declarats destinació Starlight per la puresa del seu cel nocturn. Un reconeixement que també té el Parc Nacional d’Aigüestortes, el primer parc català distingit per la Fundació Starlight.

53


La sala de telescopis és una altra de les instal·lacions punteres del Parc Astronòmic Montsec. De fet, el Prepirineu amaga moltes sorpreses i racons deliciosos, com el pantà de Sant Antoni, des del qual contemplem el roc de Pessonada (a dalt, a la dreta). A sota, una imatge de la vall de Barravés, ja a l’Alta Ribagorça, camí del túnel de Vielha.

54

fent cada vegada més enclaustrada i humida fins que al final sembla que no hi hagi res més que una muntanya que ens barra el pas. L’entrada a la Val d’Aran és a través del túnel de Vielha. Durant la temporada d’esquí és una de les destinacions més exclusives de tots els Pirineus, i quan arriba el bon temps els excursionistes prenen el relleu. Des d’Era Artiga de Lin, on aprofitem per aturar-nos a degustar una olha aranesa que ens revifa, fins a la Val de Ruda, on passegem pels immensos boscos de pi negre. Tota la vall es nodreix d’unes artèries que s’enfilen cap a les muntanyes veïnes, punts de partida d’excursions

matinals o grans ascensions alpines, com el tuc de Colomèrs o la Maladeta. Entrant i sortint de qualsevol d’aquests petits paradisos, sempre remuntant l’arriu Garona que solca el país, ens enfilem a l’impressionant port de la Bonaigua, que durant segles va ser pràcticament l’únic pas que connectava l’Aran amb el Pallars. Els colls tenen aquest punt que convida a parar-hi, són un punt i a part amb vistes impagables. La carretera baixa en un descens vertiginós cap a les Valls d’Àneu, que de sobte s’obren als nostres peus, sempre custodiades per les restes del castell de València d’Àneu.

La carretera del port de la Bonaigua baixa vertiginosament cap a les Valls d’Àneu


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

NÚRIA PICAS

“Persegueixo els cims alts des de petita” Què et lliga al Pirineu? La muntanya, sobretot. Vaig començar a pujar-hi de petita; hi buscava els cims alts i costeruts sobretot de la Ribagorça i als Pallars.

Juntament amb la marca Pirineus Noguera Pallaresa, les Valls d’Àneu estan reconegudes com una destinació especial de turisme familiar per l’Agència Catalana de Turisme. I no és casualitat. Unes valls bestials Per sobre del poble de Son hi ha MónNatura Pirineus. Situat en un cul-de-sac idíl·lic, els guies del centre ens conviden a visitar els animals que hi fan estada mentre es recuperen per tornar al seu hàbitat natural. Veure una guineu que et fita de tu a tu o acostar-te a una daina fins al punt de sentir-ne les passes és genial. Per contrast, fer de pastor al Parc Natural de l’Alt Pirineu, gràcies a l’Obrador Xisqueta, és mirar l’altra cara d’una mateixa moneda. Desenes

Per què val la pena visitar aquestes valls? No només per les muntanyes. El seu valor cultural és innegable. Posem el cas de la Vall de Boí, i tot el romànic declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. O també les falles, aquesta relació tan especial que tenen amb el foc. Ens en fas alguna recomanació especial? Jo sóc una enamorada del parc nacional d’Aigüestortes i la ruta dels Carros de Foc, una manera fantàstica de conèixer tota aquesta zona.

Pàg. 59

55


56


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

El Plan de Beret és un dels racons més emblemàtics de l’Aran; s’hi arriba des de Salardú per la C-142B. A sota, Unha amb el massís de la Maladeta i l’Aneto de decorat de fons i dos detalls (interior i exterior) de l’església romànica de Santa Maria d’Arties.

Dos túnels amb finals molt diferents EL TÚNEL DE VIELHA Planificat a començaments del segle xix, no es va inaugurar fins al 1948, essent durant molts anys el més llarg d’Europa. Amb el tombant de segle es va fer un túnel nou i avui l’original és una via d’emergència paral·lela tancada al públic. La gent de la zona el coneix com el túnel del temps perquè, com que el clima de l’Aran és atlàntic, sovint el temps que fa a banda i banda del túnel és absolutament diferent. EL PORT DE SALAU Un dels colls que connecta el Pallars amb l’Arièja és el port de Salau. A principis dels anys noranta, el Govern català sospesà construir-hi un túnel que unís les dues regions, però mai es va arribar a concretar. El primer diumenge d’agost se celebra una trobada entre catalans i occitans de banda i banda de la frontera per reivindicar el túnel i renovar llaços de germanor.

57


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

Foc, aigua i música LES FALLES Declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco el 2016, les festes del foc pirinenques se celebren a partir dels volts de Sant Joan per desenes de pobles de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Si bé a la majoria de pobles es tracta de baixar les falles enceses des del Faro fins al poble, on comença una festa que s’allargarà tota la nit. A la Val d’Aran, la festa s’organitza al voltant de l’Haro i el Taro, els noms que reben a Les i Arties. En aquests casos, la festa gira al voltant d’un gran tronc plantat al mig de la plaça, al qual també se li cala foc, i la festa s’organitza al seu voltant. FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS Un festival que vol fer convergir la música antiga, l’arquitectura romànica i la natura en una sèrie de concerts únics que es repeteixen cada any durant l’estiu, al Pirineu. De Camprodon fins a Bossòst els concerts són variats, des de sonates o música de cambra, fins a simfonies de Beethoven, on gairebé s’equipara el nombre de músics i el de públic. femap.cat ELS RAIERS Aquesta és una festa moderna, pensada per reviure l’ofici de raier, sobretot a les comarques del Pallars i l’Alt Urgell. Quan no hi havia carreteres i els rius eren navegables, els rais eren la manera més eficaç de transportar la fusta dels boscos de muntanya cap al pla. Eren embarcacions fetes amb els troncs que calia transportar, i els raiers no eren més que els homes que els sabien manejar per dur-los riu avall. Les festes dels raiers, al juliol, recorden aquest vell ofici amb baixades d’exhibició a la Noguera Pallaresa (la Pobla de Segur) i al Segre (Coll de Nargó). elsraiers.cat colldenargo.ddl.net

58


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 3

De nou en terres pallareses, però ara del Pallars Sobirà, ens endinsem a les Valls d’Àneu. A la foto de dalt, sortida de sol a Esterri d’Àneu i a la de baix, la carretera que hi dóna accés. Al mig, una imatge zenital de les aigües braves de la Noguera Pallaresa a l’alçada de Llavorsí. I a sota, el claustre de Santa Maria d’Urgell. La de la Seu, és l’única catedral romànica de Catalunya.

d’ovelles que sembla que gambin soles per la muntanya i el pastor, amb un xiulet i quatre crits, fa sirgar els gossos per dur-les allà on vol. La Noguera Pallaresa en un dels millors rius d’Europa per a la pràctica del ràfting, així que ens decidim a enfundar-nos un neoprè. Els remolins i els ràpids del riu impulsen la nostra barca —que hem de dominar amb els rems i les ganes— des de Llavorsí i fins més avall de Sort, referent internacional del piragüisme d’aigües braves i punt de partida de moltes escapades que s’endinsen en paratges com la vall de Llessui o l’estany de Montcortès. El Pallars Sobirà també és, per als gormands, una bona zona per degustar formatges de muntanya i carn de corder i vedella amb denominació d’origen.

El canvi de comarca es fa entre el pic de l’Orri i la reserva de caça de Boumort. Al port del Cantó, parada obligada per la fabulosa vista sobre l’Alt Urgell, hi ha el poble de Rubió, el nucli habitat més alt de Catalunya, que pertany al municipi de Soriguera. Ara sí, ens endinsem al paisatge solcat pel Segre, amb el Cadí presidint l’escena i la carretera que perd alçada fins que arriba al fons de la vall, a les portes d’una ciutat: la Seu d’Urgell, que ja no és un lloc de pas, sinó un punt de la nostra ruta on estem obligats a fer parada i fonda. Jaume Barrull Castellví. Redactor i fotògraf al dominical «Lectura» del diari Segre.

59


TRAM 3 LLEIDA - LA SEU D’URGELL ITINERARI El tram 3 surt de la ciutat de Lleida i agafa la C-13 en direcció a Balaguer. Passa per Camarasa i després de fer el Doll travessa el Montsec pel congost de Terradets i entra a la conca de Tremp. Continua fins a la Pobla de Segur i agafa l’N-260 per saltar al Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. La ruta entra i surt de la Vall de Boí per l’L-500 i després segueix cap al nord i creua el túnel de Vielha per l’N-230. Remunta tota la Vall d’Aran fins al port de la Bonaigua i baixa fins a les Valls d’Àneu per la C-28. Per arribar fins a Sort acompanyant la Noguera Pallaresa aprofita la C-13, i una vegada a la capital del Sobirà, torna a agafar l’N-260 i passa a l’Alt Urgell pel port del Cantó. El tram acaba a la Seu d’Urgell.

PORT DE LA BONAIGUA Durant segles va ser l’únic pas raonable entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. Des d’aquí podem veure els dos vessants del port, un de clima atlàntic i l’altre mediterrani. Situat a 2.072 metres, la vista dels Pirineus és espectacular.

5 activitats guiades VISITA A LA SEU VELLA Situat al mig de la ciutat, el conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida està format pel castell de la Suda, la catedral i un seguit de muralles que l’envolten. La vista des dels punts més alts és espectacular. 973 23 06 53 www.turoseuvella.cat General: 6€ (inclou la Seu Vella i el castell del Rei). RÀFTING PER LA NOGUERA PALLARESA El tram de la Noguera Pallaresa de Llavorsí a Rialp són 14 km d’aigües salvatges, amb diversos ràpids únics a Europa. Tota una experiència que intercala trams de riu més tranquils amb racons disposats per a l’adrenalina. 973 62 21 58 (Ràfting Llavorsí) raftingllavorsi.cat Entre 24 i 41€.

FONT DE LES BAGASSES Aturada gairebé obligada en el camí cap al Pallars. A banda de poder agafar aigua de la font, que raja tot l’any, des d’aquí podem contemplar les parets imponents de Terradets, unes de les més importants del Montsec.

ESQUÍ DE FONS Baqueira Beret ( baqueira.es), el bosc de Virós ( skipallars.cat/ viros-vallferrera), Tavascan ( tavascan.net) o Sant Joan de l’Erm ( santjoandelerm) són les estacions més importants per gaudir de la neu i la natura, amb desenes de pistes que es perden per boscos bucòlics. LA BRAMA DEL CÉRVOL Tant a la reserva de Boumort com al Parc Natural de l’Alt Pirineu s’organitzen excursions guiades per poder sentir la brama dels cérvols durant l’època d’aparellament. 973 62 23 35 (Parc Natural de l'Alt Pirineu) | 973 65 34 70 (Oficina de Turisme del Pallars Jussà) | pallarsjussa.net parcsnaturals.gencat.cat

IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES

PORT DEL CANTÓ Després de pujar des de Sort, l’arribada al port ens obre la vista sobre l’Alt Urgell, una vall ampla presidida per la serralada del Cadí, al fons del paisatge. Al darrere, hi deixem muntanyes com el pic de l’Orri.

60

OBSERVAR L’UNIVERS A ÀGER El Parc Astronòmic Montsec, situat a la vall d’Àger i amb el segell de destinació Starlight per la qualitat del seu cel nocturn, ofereix visites guiades per conèixer l’univers de primera mà. 973 05 30 22 / 973 45 52 46 parcastronomic.cat | Visita nocturna: 10,50€; diürna: 8€.


MÉS INFORMACIÓ

Prepareu-vos bé la ruta amb la informació detallada que us donaran a les oficines de turisme i els serveis turístics que trobareu pel camí. Val la pena esprémer al màxim l’experiència! Ara Lleida. 973 70 03 19 |

aralleida.cat

Federació del Turisme Rural i l’Agroturisme de les Terres de Lleida. www.lleidarural.info Oficina de Turisme de Lleida 973 70 03 19 | turismedelleida.cat Turó de la Seu Vella 973 23 06 53 | turoseuvella.cat Ruta del Vi de Lleida www.rutadelvidelleida.cat Turisme de la Noguera www.ccnoguera.cat/noguera-turisme Parc Astronòmic Montsec 973 05 30 22 | parcastronomic.cat Geoparc Orígens 973 65 10 88 | geoparcorigens.cat Turisme Pallars Jussà 973 65 34 70 | pallarsjussa.net Viu el Jussà L’Associació de Residències de Cases de Pagès del Pallars Jussà agrupa els allotjaments en el seu web. www.viujussa.cat Turisme de la Vall Fosca 973 66 30 01 | www.vallfosca.net Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça. 973 69 04 02 www.turismealtaribagorca.cat Oficina de Turisme de la Vall de Boí 973 69 40 00 | vallboi.cat Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 973 62 40 36 / 973 621 798 / 973 698 232 | parcsnaturals.gencat.cat Torisme Val d’Aran 973 64 06 88 | visitvaldaran.com Oficina de Turisme del Pallars Sobirà 973 62 10 02 | turisme.pallarssobira.cat Oficina de Turisme de les Valls d’Àneu 973 62 65 68 | vallsdaneu.org Turisme Alt Urgell 973 35 31 12 | www.alturgell.cat/turisme

61


La vista del Cadí i el Moixeró des de Bellver de Cerdanya és una de les estampes que trobem al tram 4 del Grand Tour de Catalunya.

62


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

En paral·lel als

Pirineus

DE L’ALTA MUNTANYA PASSEM A ENSUMAR LA MAR, I DE CAMÍ ADMIREM EL PEDRAFORCA I DESCOBRIM LA GARROTXA

De la Seu d’Urgell a Figueres ens trobem amb alguns dels paisatges i dels racons més espectaculars de la nostra geografia: des de la plana de la Cerdanya fins als espadats de la Garrotxa, tot resseguint els massissos del Pedraforca i desembocant a l’Empordà. Text Miquel Spa Peradejordi • Fotografia Oriol Clavera

L

a Seu d’Urgell ens atrapa amb el misteri de les terres de frontera. Ens asseiem a prendre l’últim cafè sota els porxos del carrer dels Canonges amb la certesa que mai no sabrem tots els secrets d’aquests carrerons mil·lenaris. Sentim la Seu en un doble vessant històric i alhora modern. Admirem la catedral romànica de Santa Maria i l’elegant campanar llombard i gaudim del Rafting Parc (l’antic Parc Olímpic del Segre), que és ja el passeig marítim dels pirinencs. Per un dia ens sentim regatistes d’elit baixant vertiginosament pel canal d’aigües braves. Però és hora de reprendre la ruta. Veiem com el sol comença a pintar de rosa les roques gegantines del Cadí mentre deixem enrere els últims ramats de vaca bruna. Ens enfilem per la carretera de Tuixén (escrit

Tuixent al territori). L’asfalt ens eleva revolt a revolt en un viatge suau a càmera lenta. Els petits pobles de Cerc, Artedó i el Ges ens avisen que arribem a un món nou, el de la vall de la Vansa. Tuixén i la seva història ancestral de tradició remeiera és la seva humil capital. Al Museu de les Trementinaires ens deixem convèncer d’aquesta vella medicina que les antigues dones de la vall portaven arreu. Un petit pom de flors aromàtiques ens perfumarà el cotxe d’ara endavant. Continuem el viatge assaborint l’estampa magnífica de Josa del Cadí. L’església de Santa Maria i Sant Bernabé enfilada damunt d’un turó ens recorda el pedigrí medieval d’una zona que va ser ruta d’escapada dels càtars. Pugem i baixem colls amagats en les pinedes atapeïdes de la serra de la Muga quan de sobte l’aparició

63


TRAM 4

La Seu d’Urgell

Figueres

357 KM

La BV-4030 és la carretera que ens porta de la Cerdanya a Castellar de n’Hug. A la dreta, a dalt, cavalls i vaques al Moixeró i, a baix, un excursionista fotografiant el massís del Pedraforca des de Castellar de n’Hug.

del gran colós de dos caps ens situa en un pla de llegenda. El Pedraforca s’enlaira majestuós davant nostre. Sota els vessants de la muntanya màgica, Gósol sembla viure en la docilitat del guardià. En aquesta terra, l’any 1906 el mestre pintor Pablo Picasso hi va fer una estada que el va obrir a noves tècniques. Ara el poble llueix amb orgull aquella visita amb una sala del Museu Municipal. Il·lusionats per la cuina de caça i bolets del Berguedà que ens espera, fem parada i fonda a Saldes. L’Alt Berguedà ens regala experiències memorables recorrent com cavallers medievals la plaça porxada de Galceran de Pinós de la vila de Bagà, el Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya, el Museu de

les Mines de Cercs i el monestir recuperat com a espai cultural de Sant Llorenç de Guardiola, entre moltes altres propostes. La vall més gran dels Pirineus Ara ja estem a punt per descobrir una Cerdanya que ens rep esplèndida. Baixem a les riberes del Segre i ens aturem a Bellver, on la catedral romànica de Santa Maria de Talló domina amb la pau dels segles la gran plana de la Batllia. La robusta església ens convida a seguir el camí de Sant Jaume. Viatjant sota la mirada del Puigmal a l’est i del Puigpedrós al nord, ens aturem a carregar forces en un dels acollidors restaurants de la selecta oferta local. Ens

El pintor Pablo Picasso va fer una estada a Gósol que el va obrir a noves tècniques

64


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

65


Les delícies de la terra PATATES D’OLOT

Si passem per la Garrotxa i no mengem patates d’Olot és que no hi hem estat del tot. En tots els restaurants de carretera que veiem passar ja des del Ripollès en podem trobar. Es tracta d’un dels estendards més bons i llaminers de la Cuina Volcànica. La base són dos medallons de patata farcits de carn. XICOIES

Quan passem per la Cerdanya, aprofitem per menjar xicoies, una planta terapèutica lligada a la tradició culinària del Pirineu. La xicoia, coneguda amb molts noms, es menja principalment com una amanida acompanyada de formatges, codonyat, xató o bolets. Menjar-ne és com tastar el Pirineu.

66

embriaguem de la melositat del trinxat i juguem a amagar-nos als carrers estrets del nucli antic de Puigcerdà. A mitja tarda coronem la visita a la vil·la de Jaume I i el brigadier liberal Josep Cabrinetty pujant al campanar de la plaça de Santa Maria. Des d’aquest grandiós mirador, la Cerdanya se’ns presenta com un escenari immens on la verdor dels prats alpins s’enfila fins a les congestes de neu als cims. Marxem de la Cerdanya per les carreteres secretes entre Alp, Das i les pistes de la Molina que van veure néixer l’esquí a l’Estat. Ens enfilem en un viatge vertical fins al refugi del Niu de l’Àliga amb el Telecabina Cadí-Moixeró per dominar el país amb una mirada. De nou a la carretera, coronem el coll de la Creueta i iniciem el descens fins a Castellar de n’Hug, un bon lloc per dormir. Ens perdem pels carrers costeruts i baixem fins al decorat rocós que expulsa com en un conte de fades les primeres surgències del Llobregat, el gran riu català. Recorrem els centres d’interpretació de la Fàbrica de Ciment Asland del Clot del Moro i els Jardins Artigas d’Antoni Gaudí a la Pobla de Lillet, testimonis d’un passat de lideratge


SERGI BOIXADER

GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

econòmic d’aquells Pirineus de recursos naturals. Passegem com aquells senyors del segle ��� i reposem als jardins fins que recuperem les emocions fortes saltant a les tirolines del Parc d’Aventures del Catllaràs. Un santuari entre muntanyes La carretera que comunica la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà (compte, a l’hivern és tancada!) ens sembla de les que no han de sortir als mapes. Ens perdem pels boscos eclèctics de pinedes, rouredes i fagedes de la serra del Catllaràs i en aquest deambular pel país amagat, ens apareix Sant Jaume de Frontanyà com una vella caravanera de la Ruta de la Seda. Els absis altius de l’església amaguen l’entramat humil de carrers d’un dels pobles més petits de Catalunya. De nou a l’asfalt, el campanar del monestir de Santa Maria de Ripoll ens saluda des de lluny. Quan ens hi acostem, la contemplació de la gran portalada ens deixa embadalits. És la gran Bíblia de pedra, la

icona del romànic català. Aclaparats per tanta cultura, busquem de nou el refresc de la natura i pugem al cremallera de Núria per descobrir el gran santuari més enllà de les muntanyes. Superats els pendents de vertigen i túnels que es fiquen al cor de les roques al ritme trencat del comboi, la descoberta de l’estany i el santuari ens eleven a una estada mística. Ja a la vall, ens calcem les botes per pujar al Puigmal com els pioners de l’excursionisme. Des del cim, sentim el país als nostres peus. Amb la sensació que tornem d’un món idíl·lic, continuem el viatge per una N-260 que ens encara de nou cap a l’essència pirinenca. La retrobem a Sant Joan de les Abadesses i el seu recollit centre històric. Al Palau de l’Abadia ens deixem guiar per un poble que és un escenari real de claustres, absis, carrerons i places porxades. Si escoltem bé, encara hi sentim les oracions de les abadesses. Redescobrim Camprodon sobre el pont Nou i ens perdem pel seu laberint de carrers estrets bressol de l’estiueig català.

El pont Nou de Camprodon s’ha convertit en una postal icònica dels Pirineus. Per sota passa el Ter, que acaba de rebres les aigües del Ritort. A la l’esquerra, la carretera BV-4030 amb la serra de Meranges sobresortint entre el mar de núvols.

El cremallera de Núria ens porta a descobrir el gran santuari més enllà de les muntanyes

67


Passegem com enamorats per les avingudes arbrades i comprem una capsa de galetes per als de casa. Continuem aquest viatge entre els boscos de pi i alzina de la serra d’Anyers fins que ens aturem a Beget, que ens acull com un recinte viu del romànic pirinenc. Fotografiem el poble en mil enquadraments. Aquí un pont, aquí un teulat, ara una eixida de fusta i finalment l’impecable campanar llombard de Sant Cristòfor. El dia comença a tombar quan arribem al nucli elevat de Castellfollit de la Roca. Ens aturem impressionats en veure la filera de cases penjades sobre la gran paret de roca

basàltica. Ens refugiem en una casa de turisme rural que és tot un segell de qualitat de la Garrotxa. El mas és un paradís per a l’hoste, i la mestressa ens ofereix amb tot l’afecte els tresors secrets de la cuina local. Volcans i fagedes La Garrotxa és una terra de paisatges llegendaris. Un territori de prats conreats, pastures i turons suaus que amaguen tresors geològics que ens porten a un viatge en el temps de 700.000 anys. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ens ensenya que sovint les muntanyes amaguen secrets. Aprenem

Beget ens acull com un recinte viu del romànic pirinenc que no deixem de fotografiar

68


GETTYIMAGES

GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

RAFAEL VALLBONA

“La ruta del Pirineu és la mare de les rutes”

La catedral romànica de Santa Maria de Talló va ser un dels temples més importants de la Cerdanya durant l’edat mitjana. A sobre, un camí de la fageda d’en Jordà, a la Garrotxa. A l’esquerra, les imponents muntanyes del Cadí i el Moixeró fan de teló de fons del poble de Travesseres, a la Cerdanya.

per sempre més els noms dels nostres volcans. Croscat i Santa Margarida, noms màgics d’entre més de 40 cons volcànics catalogats que juguem a identificar en un vol en globus aerostàtic. Mai la terra ens havia semblat tan rica. Ens disposem a conèixer aquesta comarca rica en aigua resseguint el Fluvià, el Brugent i la riera de Llémena. Aquí degustarem una gran varietat de bulls i formatges i els famosos fesols amb botifarra de perol de Santa Pau, que sempre ens deixen ben satisfets. Fidels a la filosofia de buscar les carreteres secundàries que ens fan sentir el país, la comarcal GI-524 ens deixa Olot a l’esquena i ens endinsa en un nou país interior ple de racons per assaborir. Ens perdem en el laberint vertical de la fageda d’en Jordà i juguem a enfonsar-nos en la catifa de fulles

Per què t’agrada aquest tram? L’he fet aquest estiu i em sembla un autèntic viatge introspectiu per la catalanitat. El paisatge no és només geografia, sinó que ens defineix a nosaltres. Començar a les petites valls pirinenques i acabar a la plana de l’Empordà et permet entendre la barreja cultural de què som fruit, herència de llums, d’activitats, de tradicions diverses... Què no ens podem perdre del ‘teu’ Pirineu? Puc ser molt concret? Jo que tinc un peu a la Cerdanya, us recomano els cargols a la llauna de Cal Cofa, a Llívia: gloriosos! I si haig de triar un equipament, aposto pel Museu de les Trementinaires de Tuixén; hi copsareu l’immens valor de la dona pirinenca.

Pàg. 73

69


70


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

GETTYIMAGES

Uns ciclistes admiren l’estany de Banyoles i, a sota, una panoràmica de Tuixén. A la dreta, de dalt a baix, el pont romànic de Besalú, l’església de Sant Sadurní de Meranges, i el Cadí vist des de la carretera que va de Travesseres a Martinet.

Les nenes perdudes del Llobregat

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols va sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat és en realitat de les llàgrimes d’aquelles nenes.

71


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

Festes que ens arrelen FIRA I FESTA DE LES TREMENTINAIRES Una gran foguera il·lumina i escalfa la plaça Major de Tuixén a finals de maig, encara fresc als Pirineus. Les trementinaires llencen a les flames els seus poms d’herbes aromàtiques i tothom s’enllaça les mans per ballar al so de l’acordió diatònic. Un ritus iniciàtic que ens arrela a la vall de la Vansa. FESTA DE L’ESTANY Per una vegada, el posat senyorial de Puigcerdà es transforma en una rua de disfresses i disbauxa. Vilatans i estiuejants acomiaden junts la temporada en un to festiu i, a la nit, melancòlic sota el castell de focs que es reflecteix a l’estany. Se celebra l’últim cap de setmana d’agost.

72


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 4

L’església de Santa Maria i Sant Bernabé corona el turó on descansa Josa del Cadí. A sota, una de les sales del Museu de les Trementinaires de Tuixén, i el perfil del Pedraforca, que també és inconfusible quan es fa de nit. A la dreta, un detall de la font que hi ha al carrer de Coll de Tuixén.

com nens. Ens mimetitzem amb el bosc. Recuperem el to humà refugiant-nos en els encantadors porxos de Santa Pau que tanquen un recinte medieval de pel·lícula. Tornem a la carretera i quasi sense adonarnos-en arribem a la tranquil·la Mieres en un descens suau cap al Pla de l’Estany. El campanar octogonal de Sant Pere ens parla d’un llogarret de vida pausada que ens convida a aturar-nos. Cal Met ens acull amb l’experiència de qui porta una vida tractant el viatger. Amb l’esperit encara encès per l’aventura de la ruta, continuem el trajecte cap a Banyoles, la ciutat que descansa a la ribera de l’estimat estany. Després del vertiginós retorn del Pirineu, agafem nous aires amb un passeig pels boscos de ribera i un tomb en barca. L’espetec del vent a la cara i la remor dels rems picant l’aigua ens reconcilien de nou amb la calma. Observem astorats com els esportistes professionals lluiten contra el crono amb veloços caiacs i, sabent-nos descansats, ens instal·lem en un dels històrics hotels que volten l’estany i acumulen dècades de tradició en l’art de servir el viatger.

Continuem el trajecte cap a Banyoles, ciutat que descansa a la ribera de l’estimat estany

Figueres, la ciutat de Dalí Reprenem el Grand Tour de Catalunya en direcció nord travessant conreus i grans masos que obren arcs i finestrals al sud. Juguem a imaginar-nos al mas Gatielles de Serinyà formant part dels llinatges familiars i compartint sostre i taula en aquestes masies que són l’empremta humana al territori. I en aquest entorn ric d’història ens trobem de sobte davant l’escenari formidable de Besalú. Des de la finestreta voldríem aturar el temps per contemplar cada un dels detalls de la façana medieval de la vila vella,

amb els ponts sobre el Fluvià i el Capellades que tanquen els carrerons empedrats sobre el turó del castell comtal i l’església de Santa Maria. Ens endinsem en un conte per passejar sense rumb fixe. Badem a les botigues de records, redescobrim la façana romànica de Sant Julià i ens aixopluguem de la calor sota la casa dels porxos del carrer Tallaferro. Ens asseiem en una de les terrasses de la plaça Major bocabadats per aquest escenari on fins i tot el gran plataner i la font de la cantonada semblen part d’un decorat. Reprenem la ruta recuperant la vella N-260 que havíem deixat a les terres del nord. Ja amb la companyia d’una tramuntana que ens parla d’un mar proper arribem a Figueres, la ciutat de l’Alt Empordà. Figueres viu i s’impulsa de la mà del seu fill més il·lustre, un Salvador Dalí que és patrimoni de la humanitat i que ens atrau com un personatge mític. Ens hi aturem per experimentar les sensacions més remotes de l’art a l’exuberant Teatre-Museu Dalí, on reposa pels segles l’artista i la seva obra. Miquel Spa Peradejordi. Periodista. Corresponsal del diari Regió7 i del Diari de Girona a les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell | Oriol Clavera. Fotògraf especialitzat en territori.

73


TRAM 4 LA SEU D’URGELL - FIGUERES ITINERARI L’itinerari s’inicia a la Seu d’Urgell i es dirigeix per la C-462 cap a Alàs i Cerc, el Ges, Adraén, Cornellana i Tuixén. Continua per la C-563 i la B-400 en direcció a Gósol i Saldes. A Guardiola de Berguedà la ruta deixa el sentit est per tornar cap al nord per la C-16, passa pel túnel del Cadí fins a Bellver de Cerdanya, on enllaça amb l’N-260 cap a Puigcerdà. Continua cap a Alp per l’E-9 i puja a l’estació de la Molina per la GI-400 i el coll de la Creueta, Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet per la BV-4031. D’aquí la ruta es dirigeix per la carretera B-402 i la BV-4036 cap a Sant Jaume de Frontanyà i Borredà, on pren de nou el sentit est per la C-26 cap a les Lloses i Ripoll. A la capital del Ripollès es dirigeix cap a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon per les carreteres N-260 i C-38. Després gira cap a la GIV-5223 i la GIV-5221 cap a Rocabruna, Beget i Castellfollit de la Roca. D’aquest punt la ruta enllaça de nou amb l’N-260 cap a Olot i d’aquí cap a Santa Pau, Mieres i Banyoles per la GI-524. D’aquí pren direcció nord cap a Besalú per la C-66 i posteriorment direcció est de nou per l’N-260 cap a Navata, Vilafant i Figueres. MAÇANERS Al terme de Saldes i sobre la carretera GI-400, el mirador de Maçaners ens ofereix una panoràmica excepcional del vessant est del Pedraforca. És un dels millors indrets per admirar el perfil mític de la muntanya amb els dos pollegons i la vall als seus peus.

IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES

PARC DEL MIRADOR DE BOLVIR A peu de la carretera N-260 arribant a Puigcerdà, el parc del Mirador de Bolvir mostra la imponent paret del Cadí i la correlació cap a l’est que formen el Moixeró, la Tosa d’Alp i el Puigmal. Al nord gaudim de cims dels Pirineus com el Puigpedrós.

PASSAREL·LA DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA A tocar de l’N-260, a la part de llevant del poble, un pont baix sobre el Fluvià ens regala la millor panoràmica en contrapicat de la paret basàltica de Castellfollit així com de les cases i l’església vella que la coronen. Des d’aquí podem ascendir a peu al poble.

5 activitats guiades EXCURSIÓ PER DESCOBRIR HERBES REMEIERES El Museu de les Trementinaires de Tuixén és com un santuari per als aficionats a la medicina natural. El centre recull el llegat històric de les antigues dones de la vall de la Vansa que es dedicaven a portar arreu del país preparats guaridors amb herbes i flors aromàtiques. Hi ha dos recorreguts: el Jardí Urbà de les Trementinaires i el Jardí Botànic. Pl. Serra del Cadí, 1. Tuixén | 973 37 00 30 www.trementinaires.org ORIGEN CERDANYA Volem visitar la Cerdanya però també conèixer-la per dins.

74

L’associació de productors agroalimentaris ens convida a entrar a les granges en visites que culminem amb un bon tast dels productes. Ous i vedella ecològica, formatges artesans, làctics com els d’abans... La Cerdanya més ancestral al nostre abast guiats per una desena de pagesos i ramaders. 972 88 48 84 (Associació Agroalimentària Cerdanya) www.origencerdanya.cat EL PASSAT INDUSTRIAL Al cor dels Pirineus descobrim una part clau en el progrés industrial del país. El Museu del Ciment Asland ens transporta als inicis del segle xx en un viatge a l’interior de la muntanya. La gran fàbrica modernista oberta el 1904 ens espera amb un programa d’activitats vivencials

que ens posa en la pell d’enginyers i obrers de l’època. El Museu de les Mines de Cercs ens endinsa al món de les antigues galeries d’on s’extreia el carbó. Museu del Ciment Asland Paratge Clot el Moro, s/n. Castellar de n’Hug | 93 825 70 37 www.museuciment.cat General: 6€. Museu de les Mines de Cercs Pl. de Sant Romà, s/n. Colònia Sant Corneli (Cercs) 93 824 81 87 | mmcercs.cat General: 11€. PELS BOSCOS COM ELS EXPLORADORS Descobrir la fageda d’en Jordà ja és un tresor per si mateix. Fer-ho damunt d’un antic carruatge ens converteix en els llegendaris pobladors. Arrossegats per un cavall ens endinsem en els

misteris més amagats dels boscos i volcans de la Garrotxa sentint-nos de sobte part de l’entorn. També ho podem fer en un trenet i, fins i tot de nit. 972 27 16 00 (Turisme Garrotxa) www.turismegarrotxa.com Adults: 10€; nens: 5€. TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES Entrar a l’univers de Salvador Dalí de la mà d’un guia permet comprendre-ne millor els impulsos artístics. La visita ens descobreix les seves etapes pictòriques i vivències personals a través dels quadres i les instal·lacions. Per fer la visita guiada cal sol·licitar-la. A l’estiu, el Museu també ofereix una versió nocturna. Pujada del Castell, 28. Figueres | 972 67 75 05 www.salvador-dali.org A partir de 14 anys: 13€.


MÉS INFORMACIÓ

Busqueu un allotjament? Un bon restaurant on tastar les delícies de l’alta muntanya? Aquí ho trobareu tot! Ara Lleida. 973 70 03 19 |

aralleida.cat

Turisme Alt Urgell 973 35 31 12 | www.alturgell.cat/turisme Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell 973 35 15 11 | www.turismeseu.com Gustum Associació agroalimentària de les Terres de Ponent amb presència molt especial de productors a l’Alt Urgell. www.gustum.org Barcelona És Molt Més www.barcelonaesmoltmes.cat Oficina de Turisme del Berguedà 654 12 56 96 | www.elbergueda.cat Associació Turisme Rural del Berguedà www.agroturismebergueda.com Patronat de Turisme Costa Brava-Girona 972 20 84 01 | ca.costabrava.org Oficina de Turisme de la Cerdanya 972 14 06 65 | www.cerdanya.org Oficina de Turisme de Puigcerdà 972 88 06 50 | www.puigcerda.cat Associació de Restauradors de la Cerdanya Reivindica les particularitats gastronòmiques de la comarca, els seus productes i els seus plats. www.cuinapirinenca.cat

SHUTTERSTOCK

Turisme del Ripollès www.elripolles.com Oficina de Turisme de Ripoll 972 70 23 51 | www.visitripoll.cat Oficina de Turisme de Camprodon 972 74 00 10 | www.valldecamprodon.org Associació Agroalimentària Ripollès Mostra tots els productes alimentaris del Ripollès i assenyala on adquirir-los. www.productesdelripolles.com Oficina de Turisme de la Garrotxa 972 27 16 00 | www.turismegarrotxa.com Oficina de Turisme d’Olot 972 26 01 41 | www.turismeolot.com Associació Turisme Rural la Garrotxa Agrupa un munt de cases rurals i permet fer-hi la reserva. 625 99 01 02 www.garrotxarural.com Turisme Pla de l’Estany. 972 57 35 50 https://turisme.plaestany.cat Empordà Turisme. 972 51 44 31 www.empordaturisme.com

75


Paisatges

de mar i de muntanya OSONA I EL MONTSENY FAN SIMBIOSI EN AQUEST VIATGE AMB LES COMARQUES MARINERES DE L’EMPORDÀ, LA SELVA I EL MARESME

76


ELS 10 DEL 2020 VALL D’ÀSSUA

Sa Tuna és una de les cales més conegudes de Begur gràcies a l’aire pintoresc de les antigues casetes de pescadors.

Plaer per als sentits. Als camins de ronda de la Costa Brava, als carrerons de pobles medievals de l’Empordà, en un petit restaurant al bell mig del call de Girona o a les estances d’un edifici modernista d’Antoni Gaudí. De Figueres a Barcelona, passant per Vic, el Vallès Oriental o el Maresme, aquest viatge ens convida a viure en primera persona els paisatges de mar i muntanya, la cultura i la gastronomia sense filtres. Text Cecília Lorenzo Gibert • Fotografia Oriol Clavera

77


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 5

TRAM 5

Figueres

Barcelona

E

525 KM

l Teatre-Museu Dalí de Figueres, creat pel mateix Salvador Dalí, ens proposa viure una experiència al voltant de l’obra i vida del pintor. Maniquins daurats, ous gegants, una columna de pneumàtics, un sofà amb forma de llavi, un taxi plujós… La sorpresa i la provocació ens esperen a cada racó per endinsar-nos en el particular univers dalinià. En acabar, a poques passes d’aquí, les melodies de Pascal Comelade i Erik Satie ens acompanyen durant la visita a les sales del Museu del Joguet de Catalunya, situat al que fou l’antic Hotel París, un edifici del 1789. La col·lecció de joguines, una de les millors del món, meravella i entendreix tant els adults com els infants. Figueres ens sedueix, però volem continuar el viatge cap a altres racons idíl·lics de l’Empordà. Posem rumb nord per les carreteres que travessen el mar de vinyes de la DO Empordà. El Port de la Selva ens rep amb la seva imatge de postal marinera: les cases blanques, les barquetes varades a la platja i cales d’aigües transparents a banda i banda del nucli urbà. Una carretera costeruda desemboca al monestir de Sant Pere de Rodes, un edifici estrella del romànic on es poden veure l’església, la torre campanar, els dos claustres, la cripta, l’antic celler, l’espai que ocupaven les cambres dels monjos i altres dependències annexes. Una meravella arquitectònica que ens transporta al passat, situada en un indret privilegiat. La vista no té preu! En qualsevol època de l’any, els paisatges del Parc Natural del Cap de Creus ens conviden a fer caminades memorables. Som lluny del brogit d’altres zones del litoral, en un paratge insòlit fet de fars, mar i pedres amb formes capritxoses. Tastos d’Empordà Amb només unes hores al regne de la tramuntana, n’hi ha prou per entendre les seves raons i trobar-ne de pròpies. Una alternativa al senderisme és el caiac. Palejant pel cap de Creus

78

La badia de Portlligat (a l’esquerra i a la foto del mig, a la dreta) va ser el centre d’inspiració artística de Dalí. Cadaqués (a dalt) i els camins de ronda del cap de Creus (a baix) són altres icones turístiques de la Costa Brava altempordanesa.

descobrim la seva cara oculta. Tot allò que no podem veure des de terra ho podem explorar a bord d’aquesta embarcació. Descobrim petites cales, entrem a avencs i coves i distingim estrelles de mar, escórpores, sards, crancs i pops enmig d’aigües cristal·lines. La badia de Portlligat, amb el petit nucli de pescadors, les barquetes varades a la platja i la casa del Salvador Dalí, és un racó encisador. Com també ho és Cadaqués, un poble format per un grapat de cases blanques al voltant de l’església de Santa Maria, amb els carrers empedrats, les tavernes marineres, la gent d’esperit bohemi i les platges i cales a tocar de la badia. El Mediterrani també ens atrapa a la badia

Lluny del brogit, el cap de Creus és un paratge fet de fars, mar i formes capritxoses


79


Gormanderies imprescindibles ARRÒS DE PALS Als aiguamolls de l’Empordà es cultiva l’arròs com a mínim des del segle xiv. A banda de tastar-lo en els restaurants de la zona, es pot visitar el Molí d’Arròs de Pals, on es pot veure el procés d’elaboració d’aquest cereal i comprar-ne. MADUIXA I PÈSOL DEL MARESME Les maduixes del Maresme es caracteritzen per un color vermell intens, un sabor molt dolç amb un punt d’acidesa iuna textura carnosa. D'aquesta comarca, també tenen molt de renom els pèsols de Llavaneres per la seva finor i delicadesa. GAMBA DE PALAMÓS És una de les gambes més preuades del litoral català. Són característics el seu color vermellós, la textura ferma i el seu gust intens. Es pot tastar als restaurants de cuina marinera, especialment durant les Jornades Gastronòmiques de la Gamba de Palamós. CASTANYA DE VILADRAU Recollides a les profunditats del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, a una altitud de 900 metres, les castanyes de Viladrau s’han convertit en el producte per excel·lència de la tardor a la zona. LLONGANISSA DE VIC La plana de Vic gaudeix d’un clima adient per assecar la llonganissa de Vic, un producte emparat en una indicació geogràfica protegida (IGP). Per conèixer el procés d’elaboració i comprar-ne es poden visitar els obradors i centres elaboradors que formen part de la Denominació. Altres embotits que es fan a la zona són la somalla, el fuet, el xoriço, la catalana o el bull.

80

de Roses fins a arribar a Empúries, un dels ports més antics de la Mediterrània, per on van entrar les cultures clàssiques a la península Ibèrica: la grega i la romana. Triem una visita teatralitzada al capvespre per veure la posta de sol. A tan sols sis quilòmetres al sud del recinte arqueològic arribem a l’Escala, on visitem una fàbrica de salaons i tastem les seves famoses anxoves. Després d’esmorzar a base d’embotits i formatges de l’Empordà, és hora de viatjar a l’edat mitjana visitant Peratallada, un dels pobles amb encant certificats per l’Agència Catalana de Turisme (ACT). Deixem el vehicle i caminem pels seus carrers empedrats, primer sense rumb i, un cop situats, per la muralla, els diferents portals, la torre de l’Homenatge, la plaça Major, l’església de Sant Esteve… Un poble amb encant de dalt a baix! Ens esperen per fer una ruta amb burricleta, una bicicleta elèctrica que permet recórrer quilòmetres sense fer un esforç excessiu. A cop de pedal i ajudats per un motoret elèctric, descobrim alguns dels racons més bonics de l’Empordanet: Palau-sator, Fontclara, Fonolleres, Pals, Ullastret… A cada poble el campanar, les cases de pedra, els


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 5

balcons amb flors, les esglésies romàniques i els carrerons estrets. Pedalant entre camps de blat ens vénen al cap algunes de les poètiques descripcions de l’escriptor de Palafrugell Josep Pla. Per recordar-les ens arribem a Calella de Palafrugell i Begur, dues viles on l’Empordà mostra tot el seu encant. Calella està certificada com a poble amb encant per l’ACT i Begur, al seu torn, té el segell de vila marinera. Pedalar i caminar ens ha fet venir gana. Palamós, també vila marinera certificada, és la destinació ideal per solucionar-ho. Una visita al Museu de la Pesca ens descobreix la pesca palamosina, i al veí Espai del Peix participem en un taller de cuina de ranxos mariners que fan els pescadors a bord. No hi falta l’arròs mariner i els plats amb la famosa Aristeus antennatus o, cosa que és el mateix, la gamba vermella que tanta fama ha donat a Palamós. Des d’aquí fins a Sant Feliu de Guíxols practiquem el senderisme per un dels camins de ronda que ressegueixen l’abrupte litoral de la Costa

Brava: Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, s’Agaró… El paisatge de postal mediterrània ens acompanya durant tota la travessa en trams protagonitzats per cales d’aigües cristal·lines o feréstecs penya-segats. Acabem el recorregut a Sant Feliu de Guíxols i ens arribem després a la pintoresca Tossa de Mar, una altra vila marinera certificada per l’ACT, on gaudim d’una posta de sol des d’un dels miradors de la Vila Vella.

El far de Calella (a l’esquerra), situat a l’alt Maresme, s’obre al mar. Al centre, un camp de gira-sols acoloreix l’entorn rural de Tor, al terme de la Tallada d’Empordà, i el monestir de Sant Pere de Rodes. A dalt, Pals, un altre dels pobles medievals del Baix Empordà.

Aventures culturals Deixem la costa i posem rumb a l’interior. Travessem pobles com Llagostera, Cassà de la Selva o Quart, famós per la tradició de la ceràmica negra. Un cop a Girona, ens disposem a fer una visita guiada pel Barri Vell de la mà d’un guia. El recorregut comença enfilant-nos a dalt de l’escaleta que permet fer un petó al cul d’una lleona de bronze situada al carrer Calderers, a prop de l’església de Sant Feliu i d’una de les entrades al Barri Vell. Resulta que, segons la llegenda, si ho fas, t’assegures

El paisatge de cales d’aigües cristal·lines i feréstecs penya-segats protagonitza el tram

81


A cavall del Maresme i el Vallès Oriental, el Montnegre (a dalt) és un muntanyam boscós i ric en camins on perdre’s entre la fullaraca. A sota, el paisatge rural de Tavèrnoles, a Osona, i la pujada de Sant Martí (dreta), al barri Vell de Girona, un dels indrets més retratats de la ciutat.

que algun dia tornaràs a Girona. Passegem pel Barri Vell i el call, per carrers i places carregats de llegendes, amb esglésies romàniques i gòtiques a cada cantonada. Un guia de turisme ens porta pels racons més especials: el monestir de Sant Pere de Galligants, la catedral, el passeig de la muralla, les cases sobre l’Onyar… I fins i tot pels escenaris de la mítica sèrie Joc de trons, que té nombroses escenes gravades en aquesta ciutat. Ens aturem per renovar les energies al Rocambolesc, la gelateria d’en Jordi Roca, un local on s’ofereixen excentricitats gelades de diferents gustos que canvien segons la temporada.

Continuem el recorregut cap a la Vall d’en Bas, amagada entre muntanyes. Visitem el poble dels Hostalets d’en Bas. El carrer de la Teixeda, plasmat en moltes obres de pintors i fotògrafs al llarg de la història, destaca per les cases alineades amb balcons replets de geranis i panotxes seques. Seguint amb la ruta, no podíem deixar de passar per Rupit (un altre dels nombrosos indrets amb segell ACT, en aquest cas de poble amb encant) i Pruit, dos dels conjunts històrics més ben conservats del país. Fem uns quilòmetres més de carretera per instal·lar el campament base a Vic. Visitem un obrador centenari d’embotits arte-

Passegem pels carrers del barri vell de Girona, escenari de la sèrie ‘Joc de trons’

82


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 5

TONI SOLER

“M’enamoren els pobles amb regust medieval” Què et lliga aquí? Vaig néixer a Figueres però m’he criat a Badalona, que molts badalonins consideren la primera població del Maresme. I els estius els he passat entre la Garrotxa i l’Empordà. sanals i ens plantem a la plaça Major, una de les més boniques del nostre territori. De nit, il·luminada i silenciosa després d’un dia de mercat, ens ofereix la tranquil·litat que desitgem. Paisatges de verd i blau Al massís del Montseny, s’hi amaguen racons perfectes per viure una jornada de natura plena. Boscos, gorgs encantats i petites ermites ens esperen a cada revolt. Iniciem la visita a Viladrau per fer una ruta pels boscos de castanyers, roures i alzines i ens arribem a Espinelves, un poble de muntanya famós per la nadalenca Fira de l’Avet. Hi visitem l’església romànica de Sant Vicenç, i fem una passejada per l’Arborètum de Masjoan, on veiem fins a 58 espècies diferents d’arbres, entre els quals l’avet més alt

Per què val la pena descobrir aquests territoris? Del Maresme, a part de la platja, destacaria l’autenticitat dels pobles d’interior. Després, el Baix Empordà m’enamora i l’Alt Empordà, amb el contrast tan acusat i la petja greco-romana, també el fan molt atractiu. On ens hi duries? Jo recomanaria sobretot els pobles amb regust medieval de la Garrotxa o l’Empordà i els camps tan ben endreçats de la plana.

Pàg. 87

83


84

GETTYIMAGES


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 5

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, el pantà de Sau, un sender a l’entorn del santuari del Corredor, l’esplendor tardorenca del Montseny i una vista aèria de Vic, amb el campanar romànic de la catedral en primer terme.

El contraban i la ciutat dels ibers CAMINS DE RONDA

Aquests camins que voregen la costa es van crear per comunicar les poblacions del litoral i, alhora, garantir als mariners de cabotatge el retorn als ports d’origen en cas que la seva barca naufragués. Però, sobretot, s’usaven per al control del contraban i l’estraperlo propi dels indrets costaners. Avui aquests camins permeten fer excursions i accedir a les platges i cales menys freqüentades.

GETTYIMAGES

IBERS A ULLASTRET

La visita a la ciutat ibèrica d’Ullastret posa la cirereta al pastís de qualsevol viatge al Baix Empordà. El poblat del Puig de Sant Andreu és el més gran de Catalunya. S’hi poden visitar les restes de diferents zones del jaciment i viure una experiència sorprenent a la sala immersiva, una cambra de 10 m2 amb terra de cautxú on es projecta un audiovisual a totes les parets, amb so ambient original de l’entorn natural i del jaciment.

85


Els festivals, les festes i les trobades que arrodoneixen el viatge APLEC DE SOL IXENT A CADAQUÉS El primer dia de l’any, al far del Cap de Creus, a Cadaqués, s’hi celebra l’Aplec del Sol Ixent. A les 7 h es fa una trobada a davant del far, per veure la sortida del sol, la primera del país, i començar l’any prenent xocolata calenta. GIRONA, TEMPS DE FLORS La mostra se celebra cada any per primavera. Durant dues setmanes, espais emblemàtics del Barri Vell s’omplen d'acolorides instal·lacions florals. FIRA DE L’AVET D’ESPINELVES És una de les fires de Nadal més originals i tradicionals de Catalunya. Té lloc a Espinelves, un poble del Montseny molt pintoresc. Durant la setmana que dura la Fira s’instal·len parades d’artesania i d’alimentació i d’arbres de Nadal, especialment dels avets de les varietats més conreades a la zona, l’Avies masjoanis i la Picea excelsa. FESTIVALS DE MÚSICA DE LA COSTA BRAVA Alguns dels festivals més reconeguts de la Costa Brava són el Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, i el Festival Internacional de la Porta Ferrada, que se celebra cada estiu a Sant Feliu de Guíxols. FESTIVALS DE MÚSICA DE BARCELONA Barcelona és escenari de nombrosos festivals de música. Alguns dels més reconeguts i esperats són el Primavera Sound, el Sónar (de música electrònica) o el Cruïlla.

86


GRAND TOUR DE CATALUNYA TRAM 5

del país o un magnífic conjunt de sequoies. Travessem el massís deixant enrere la fageda de Santa Fe, un paradís de colors espectacular a la tardor, quan les fulles es tenyeixen de vermells, ocres i grocs. I del Vallès Oriental a la costa del Maresme, la terra de les llargues platges, les llotges de peix, l’horta i la gastronomia... I on el modernisme és present des de Malgrat de Mar —amb segell de vila marinera, igual que Sant Pol de Mar i Arenys de Mar— fins a Montgat, passant per Canet de Mar, on visitem la casa museu de l’arquitecte Domènech i Montaner; Arenys de Mar, on pugem fins al cementiri de Sinera, on és enterrat el poeta Salvador Espriu, i gaudim d’un dinar a la vora del port de pescadors, i Mataró, on descobrim la Nau Gaudí, primera obra de l'arquitecte. De camí a Barcelona ens aturem a un celler de la DO Alella per fer una visita amb tast de vins ecològics.

GETTYIMAGES

El Maresme és la terra de les llargues platges, les llotges de peix, l’horta, la gastronomia...

Les joies de Barcelona Dediquem les últimes jornades del meravellós viatge per aquest tram per explorar Barcelona sense presses i més enllà dels circuits turístics habituals. Despertem en un dels seus hotelets amb encant d’estil modernista per iniciar una descoberta d’altres edificis i espais d’aquest estil: la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família, la Casa de les Punxes, el Palau de la Música Catalana o el Park Güell. Ens fascinen tant els detalls a cada visita que decidim participar en un taller de trencadís, per aprendre a treballar amb petits bocins de ceràmica, vidre i altres materials reciclats de construcció, amb l’objectiu de fer les nostres pròpies creacions.

GETTYIMAGES

Rupit compta amb el segell de poble amb encant de l’Agència Catalana de Turisme. A sota, un panteó del cementiri d’Arenys de Mar, rebatejat com a cementiri de Sinera pel poeta Savador Espriu. A baix, la nau de la Sagrada Família, obra d’un altre geni: Antoni Gaudí. Els carrers de la Ciutat Vella de Barcelona (a la dreta) són plens d’història i d’històries.

Ens decidim per una ruta visitant alguns mercats de barri, veritables temples de la gastronomia catalana. A la Boqueria aprofitem per tastar plats com l’esqueixada de bacallà o l’escalivada amb anxoves. A la tarda, ens decidim per una ruta literària guiada descobrint els escenaris de la novel·la L’església del mar, d’Ildefonso Falcones, tot recorrent el barri Gòtic i el Born, i aturant-nos a llocs com la plaça de Sant Jaume o l’església de Santa Maria del Mar. Unes tapes i una copa de vi a la terrassa d’un hotel, amb vista a tota la silueta de la ciutat, i un concert de jazz a la plaça Reial ens deixem amb una bona boca i amb ganes de continuar. L’endemà ens decidim per una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc, un dinar al barri mariner de la Barceloneta i un tomb amb catamarà. Ens acomiadem del viatge sentint el so de les onades amb el vent acariciant les veles i prenent una copa de cava mentre contemplem la façana litoral de la ciutat des del mar. Cecília Lorenzo Gibert. Periodista i guia turístic especialitzada en viatges i rutes per Catalunya.

87


TRAM 5 FIGUERES - BARCELONA ITINERARI El tram 5 del Grand Tour de Catalunya comença a la ciutat de Figueres i continua cap al Port de la Selva per les carreteres N-260 i GI-614. Passa pel Parc Natural del Cap de Creus, Portlligat i Cadaqués, fins a Roses, Empúries i l’Escala, també per la GI-614. Continua cap a Peratallada per la C-31 i de Peratallada a Palamós per la C-66 i la C-31 fins a Sant Feliu de Guíxols. Tot seguit es dirigeix a Tossa de Mar per la GI-681 i a Girona per la C-65. Des de Girona enfila cap als Hostalets d’en Bas per la C-63 i cap a Rupit i Vic per la C-153. Un cop a Vic es desvia per la C-25 i la GIP-5251 fins a Viladrau, Espinelves (per la GI-543) i després travessa el Montseny per Santa Fe del Montseny per la BV-5119. Des del Montseny es dirigeix al Maresme per la BV-5114 i la C-61 fins a Sant Pol de Mar i d’allà a Canet de Mar i Arenys de Mar per l’N-II. Per la C-32 passa per Sant Cugat del Vallès i d’allà a Barcelona per la C-16.

CARRETERA DE LA VAJOL La carretera que passa per la Vajol en direcció a Maçanet de Cabrenys és una de les més espectaculars de l’Albera: des d'aquí podem fitar la punta del cap de Creus, la plana empordanesa i el massís del Montgrí.

MIRADOR DEL SALT DE SALLENT En aquest mirador la sorpresa és doble. D’una banda, es pot gaudir de la vista d’un salt d’aigua que forma una cascada de 100 metres d’altura i, d’una altra, hi ha una panoràmica amb la curiosa roca de l’Agullola al fons, que sembla que estigui a punt de caure al buit. S’hi arriba per carretera des de Rupit.

MIRADOR DE MAS VENTÓS Al km 6 de la carretera de Vilajuïga al Port de la Selva hi ha un mirador batejat amb el nom de balcó de l’Empordà. Abraça del cap de Creus fins a Castelló d’Empúries. S’hi distingeixen la badia de Roses i, en dies clars, el Canigó.

5 activitats guiades AMB CAIAC A LLANÇÀ L’empresa SK Kayak ofereix sortides amb caiac des de la platja de Llançà i des d’altres punts de la Costa Brava. Per a les sortides en família utilitzen caiacs dobles. Les sortides des de Llançà duren dues hores i recorren el litoral de la badia de Llançà fins a arribar a la cova del Castellar. 627 43 33 32 kayakcostabrava.com | Adults: 25€; de 8 a 12 anys: 12,50€; nens de 4 a 8 anys: de franc (ocupant espai entre dues places d’adults). EL BARRI VELL DE GIRONA Els guies de l’Associació de Guies de Girona ofereixen una visita guiada a peu pel barri Vell. La visita comença a les 12 h des de l’oficina del Punt de Benvinguda. 972 01 16 69 www.turismegirones.cat | 12€ (inclou l’accés als Banys Àrabs i al Museu d’Història dels Jueus). BANYS DE BOSC A LES GUILLERIES Al Mas Joan d’Espinelves podreu practicar un relaxant bany de bosc, és a dir, seure i observar l’entorn, d’una banda, i caminar molt lentament pel bosc —si es pot fer en silenci, molt millor. 677 37 70 72 | masjoan.com RUTA AMB BICICLETA PER L’EMPORDÀ Burricleta organitza rutes autoguiades i guiades per tot l’Empordà i a altres llocs de Catalunya des de diferents centres repartits per tot el país. N’hi ha per a tots els gustos: pobles medievals, cellers, llegendes… 972 75 50 82 (Centre Burricleta Baix Empordà) www.burricleta.com | Lloguer d’una burricleta: 26€.

IL·LUSTRACIÓ: NIK NEVES

TALLER DE TRENCADÍS Barcelona Turisme organitza un matí modernista amb una ruta guiada a peu i un taller per aprendre la tècnica del trencadís i crear una peça per endur-se a casa. 93 285 38 32 (Barcelona Turisme) | bcnshop.barcelonaturisme.com | 72€ per persona.

88


MÉS INFORMACIÓ Per conèixer bé un territori, cal trepitjar-lo i tastar-lo. Aquí trobareu la informació imprescindible per no deixar-vos-en res. Oficina de Turisme de Catalunya a Barcelona 93 238 80 91 | palaurobert.gencat.cat/

MARIA ROSA VILA

Oficina de Turisme de Figueres 972 50 31 55 | visitfigueres.cat Patronat de Turisme Costa Brava-Girona 972 20 84 01 | ca.costabrava.org Associació Alt Empordà Turisme 972 51 44 31 | www.empordaturisme.cat DO Empordà 972 50 75 13 |

www.doemporda.cat

DOP Oli de l’Empordà 972 67 22 49 | oliemporda.cat Consell Comarcal del Baix Empordà 972 64 23 10 | www.visitemporda.com Cuina de l’Empordanet 972 60 00 69 | cuinadelempordanet.com La Selva Turisme 972 84 17 02 | www.laselvaturisme.com Associació de Turisme Rural de la Selva 972 860 765 www.turismerural-laselva.com Turisme Gironès 972 01 16 69 |

www.turismegirones.cat

Oficina de Turisme de la Garrotxa 972 27 16 00 | www.turismegarrotxa.com Barcelona És Molt Més www.barcelonaesmoltmes.cat Osona Turisme 93 885 17 15 |

osonaturisme.cat

Osona Cuina www.osonacuina.com Turisme Montseny 93 848 20 08 | turisme-montseny.com Turisme Vallès 93 860 07 00 |

www.turismevalles.com

Consorci de Turisme del Maresme www.costadebarcelonamaresme.cat Enoturisme DO Alella 93 555 63 53 | enoturismedoalella.com Turisme Vallès Occidental 93 727 35 34 | www.visitvalles.com Barcelona Turisme. 93 285 38 34 www.barcelonaturisme.com

89


GRAND TOUR DE CATALUNYA CRÈDITS

Editora Ana Mira Vila Director Joan Morales i Morera Directora d’art Natalia Mazzarella

Dipòsit legal B-3485-2011 ISSN 1138-2813 EDITA

Coordinació Joan Sanabria Teixidó Redacció Elena Cuesta Altés (cap de redacció), Cristina Torra (mitjans digitals) Disseny Nil Solà, Gabriela C. Silva (maquetació) Cap de fotografia Maria Rosa Vila Il·lustració Nik Neves

Consell Rector Jordi Creus (president), Roser Sebastià (vicepresidenta), Gerard Birbe, Montse Eras, Joan Carles Girbés, Maika Pascual, Francesc Mitjavila, Myriam Soteras, Clàudia Pujol i Marc Roma

Assessorament geogràfic Romà Pujadas Correcció lingüística Txell Coll Creus

Director general Oriol Soler Gerent Antonio Medina

Col·laboradors Jaume Barrull, Jordi Bastart, Sergi Boixader, Oriol Clavera, Oriol Gracià, Rafael López-Monné, Cecília Lorenzo, Òscar Rodbag, Magí Sanjosé, Cristina Serret, Miquel Spa

Atenció al client i subscripcions Tel. 902 15 10 50 subscripcions@som.cat

Departament comercial Esther Vergés (gastronomia i restauració), Montse Angulo (turisme i patrimoni) Coordinadora de publicitat Ester Rius

Difusió controlada per: Amb el suport de: Descobrir forma part de:

Redacció, administració i publicitat Premià, 15, 2a planta. 08014 Barcelona Tel. 93 634 76 05 / experienciesdescobrir@som.cat Subscripcions i distribució Marta Serra ‘Controller’ financera Berta Ruiz Impressió Jomagar Distribució Sade Tel. 902 33 83 10 Sector B, c/B, 2. Pol. Ind. Zona Franca 08040 Barcelona

90

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment del propietari. Tampoc pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. Aquest especial ‘Grand Tour de Catalunya’ es ven inseparablement amb el núm. 271 (octubre del 2020) de la revista ‘Descobrir Catalunya.


91


Profile for nsola

GRAND TOUR  

Continua descobrint els tresors del patrimoni natural i cultural del nostre país! Subscriu-te ara a Descobrir i aprofita aquesta promoció es...

GRAND TOUR  

Continua descobrint els tresors del patrimoni natural i cultural del nostre país! Subscriu-te ara a Descobrir i aprofita aquesta promoció es...

Profile for nsola
Advertisement