Skip to main content

Nou Treball 99

Page 1

n 99 Juny-juliol 2010

Por taveu del Par t i t Social ista Un i f i cat de Catalunya Vi u

www.psuc.org

“Peoples of Europe, rise up” (“Pobles d’Europa, alceu-vos”) crit que els comunistes grecs ens llencen des dels murs de l’acròpolis d’Atenes

Lluita de classes… amb poca classe P

rimer van ser els funcionaris i els pensionistes. Potser molts treballadors van pensar llavors: “Bé, jo no sóc funcionari ni pensionista. La cosa no va amb mi” (i gràcies si no van afegir: “als funcionaris ja els hi està bé, que guanyen bastant i tenen el lloc de treball segur”). Doncs bé, és oportú recordar aquí la història, tants cops narrada, del detingut per la Gestapo nazi que s’anava consolant a sí mateix, cada cop que anaven a afusellar algun company de presó, amb la reflexió: “Jo no soc d’aquest grup”, i així fins que van anar a buscar-lo a ell i ja no quedava ningú que repetís la mateixa reflexió. En efecte, ja tenim aquí la reforma laboral aplicable a tots els assalariats, on es fiquen les tisores d’acord amb el mateix criteri que als funcionaris: en el sentit de reduir drets i retribucions reals i facilitar l’acomiadament.

Perquè un cop fet el forat en un sector dels assalariats, és molt més fàcil trencar les seves línies en tot el front (per recórrer a una metàfora militar força adient). Això es va apressar a demanar la patronal tan bon punt el decret del govern Zapatero va ser aprovat al Congrés dels Diputats: fer servir les reduccions salarials de la funció pública com a referència per a la política salarial al sector privat. I en aquestes estem. D’això se’n diu ara “mesures valentes per fer front a la crisi del dèficit públic i garantir en el futur la recuperació de l’economia”. Abans hi havia uns senyors amb barba i cognoms alemanys que d’això en deien “lluita de classes”. En efecte, tot va començar a una època en què, als països capitalistes avançats, la lluita sindical i la por de la dreta econòmica al “contagi” comunista va aconseguir augmentar la part dels salaris dins la renda

nacional respecte de la part corresponent als beneficis del capital. Cosa que, d’altra banda, va contribuir a la consolidació del capitalisme com a sistema, degut al consens social que va generar entre els propis assalariats. Però vet aquí que, com havien previst els pares del socialisme científic, això va generar successives crisis de sobreproducció (la típica fuga cap endavant que es produeix quan sembla que a més producció, més beneficis, sense tenir en compte que, també, amb més producció, més es redueix la possibilitat de trobar compradors dels productes). En definitiva, tendència decreixent dels guanys obtinguts per unitat de capital invertida. Solució? Trobar nous mecanismes d’obtenció de beneficis fora de l’esfera productiva. Conseqüència: fuga massiva de capitals, de l’economia real, a l’economia financera (esContinua en la pàgina següent

1-2 LLUITA DE CLASSES… AMB POCA CLASSE 2-3-4 FRONT LA FALLIDA DELS GOVERNS PER DEFENSAR ELS DRETS SOCIALS I LABORALS, CONSTRUÏM UN BLOC SOCIAL QUE PROTEGEIXI LES NOSTRES CONQUESTES! 5 MESURES CONTRA LA CRISI I (IN)CONSCIÈNCIA SOCIAL 6-7 RECORTES SOCIALES EN EUROPA: LAS ODISEAS DE PAPANDREU Y ZAPATERO 8 ENTREVISTA A ROBERT CASTEL 9 COHN BENDIT Y SUS CONTRADICCIONES 10-11 NADA VOLVERÁ A SER COMO ANTES 11 EL TRATADO DE LISBOA, INSCRITO EN EL REGISTRO DE LAS NACIONES UNIDAS 12-13 L’ORGULL DE SER COMUNISTES 14 ANTONIO ROMERO IMPULSA A BARCELONA L’ALTERNATIVA REPUBLICANA I DEMOCRÀTICA 15 VIVA LA REPÚBLICA ESPAÑOLA!... EN CALIFORNIA


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Nou Treball 99 by PSUC viu - Issuu