març 2010 n º 97
LA CRISI L’ESTEM PAGANT ELS DE SEMPRE, COM SEMPRE
E
ls “experts” econòmics internacionals, els redactors del “Financial Times” i un bon grapat d’euròcrates ens diuen pigs. Com? Ens estan tractant de porcs? No exactament: quan diuen això (amb entonació que traeix un cert menyspreu, és cert) s’estan referint, per les seves inicials, a Portugal, Irlanda, Grècia i... Spain (of course). Els malalts de la flamant Unió Europea. I gairebé no sembla casualitat que, com a objectes d’aquest diagnòstic, haguem substituït la Turquia (l’Imperi Otomà) de finals del segle XIX i començaments del XX: perquè el paper que fem avui dia tota aquesta colla de països és precisament el de “cap de turc” d’una construcció europea dissenyada exclusivament des de l’òptica del capital i al servei, per tant, dels països d’Europa on hi ha més concentració de capital. Tal com ha recordat fa uns dies Manuel Castells en “La Vanguardia”, la Unió Monetària
es va crear sobre un supòsit totalment fals: que les economies de tots els Estats membres eren comparables. Com pot la mateixa moneda representar els paràmetres econòmics de Portugal i d’Alemanya, posem per cas (per seguir un ordre exclusivament geogràfic, d’Oest a Est)? Des de sempre, una moneda única ha representat una economia relativament homogènia, on les desviacions del promig representat pel PIB per càpita no són exagerades i la productivitat i els costos de tota mena són semblants. Quina similitud hi ha, des d’aquest punt de vista, entre els PIGS (amb perdó) i la República Federal d’Alemanya? Ben poca. I sense perspectives de que això canvii, vist l’oblit absolut en què ha caigut per a la UE tot allò que soni a convergència real (la difunta “Europa social”). Ara bé, quan cada un dels Estats membres de la UE disposava de la seva pròpia moneda i no estava sotmés al dictat del Banc
Central Europeu, els tipus de canvi servien per fer patents les diferències econòmiques estructurals i, sobre tot, per evitar que els alts i baixos econòmics es traslladessin tan fàcilment, com epidèmies de grip, d’un país a l’altre. D’aquesta manera, un país amb saldo negatiu de la seva balança comercial podia reequilibrar la situació devaluant la seva moneda sense haver, com ara es pretén que faci Grècia (i després de Grècia, la resta dels PIGS, no ens enganyem) de reduir els ingressos dels seus treballadors, que l’únic que perdien amb la devaluació eren facilitats per fer turisme als països amb moneda forta o per comprar determinats productes d’importació. Però el més important que hem perdut els països menys desenvolupats de la UE és l’autonomia pressupostària. El Tractat de Maastricht, primer (¿recorden, per cert, els lectors que l’acceptació o no d’aquest tractat va provocar la primera discrepància serioContinua en la pàgina següent
1-2 LA CRISI L’ESTEM PAGANT ELS DE SEMPRE, COM SEMPRE 2-3 LA FALSA NEUTRALIDAD DE LAS CIENCIAS SOCIALES Y LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN: EL CASO PARADIGMÁTICO DE YOANI SÁNCHEZ 4-5-6 ENTREVISTA A RAFAEL CORREA, PRESIDENTE DE ECUADOR 7-8-9 LA CUESTIÓN SALARIAL EN SEAT: “ECONOMISTAS DE OTRA GALAXIA” 10 CADA CUAL DEBE PECHAR CON LO SUYO 11-12-13 UNA LECTURA MARXISTA DE LA CRISIS 14 NO HI HA ALTERNATIVA? - EL PSUC VIU COMENÇA LA RECOLLIDA DE SIGNATURES PER DEMANAR TRANSPARÈNCIA ALS COMPTES DEL BORBÓ 15 EL PROJECTE FEDERAL I REPUBLICÀ - ACTIVITATS DE L’ACIM 16 BUÑUEL, COMUNISTA