No ha estat aquest un estiu massa calent des del punt de vista climatològic. Sí ho ha estat, però, des del punt de vista polític. No parlem dels aspectes més calents en sentit literal, com ara la tornada d'ETA a l'ús de la violència directa, cosa que, no per esperada després de l'anunci de ruptura de la treva, deixa de ser salvatge i inadmissible des de qualsevol punt de vista que no sigui el del fanatisme ultranacionalista. Parlem, sobre tot, de l'esclat de les infraestructures bàsiques a Catalunya, exemplificat per la gran apagada de Barcelona i el caos quasi permanent del transport ferroviari. Més d'un comentarista polític ha advertit, amb encert, que la paciència dels catalans envers l'Administració (i, afegim
nosaltres, envers les empreses privades del sector serveis) està arribant al límit. Aquesta situació ha servit per revifar, per enèsima vegada, la picabaralla entre nacionalistes de diferent signe, uns per acusar l'Administració central i uns altres per carregar contra l'Administració autonòmica. No creiem que sigui possible ni valgui la pena entrar a quantificar la part de responsabilitat de cadascuna de les Administracions. El que és evident és que totes dues en tenen. Però el que és mancat de sentit, sobre tot, és entrar en el terreny dels greuges comparatius entre territoris de l'Estat i fer el ranking dels més mimats o els més maltractats. Només cal donar-se una volta per alguns indrets d'Espanya per
comprovar que les deficiències dels serveis bàsics no són "privilegi" de Catalunya, on hi ha coses que funcionen pitjor i coses que funcionen millor que a la resta del país. És molt possible que Catalunya estigui pitjor, globalment, que Balears, posem per cas. Però no es tracta de ser tots iguals al preu que sigui, sinó de donar a la gent allò que li pertoca en funció del seu treball, per una banda, i de les seves necessitats, per l'altra. I sembla clar que això, a Catalunya, no passa. En el cas del subministrament elèctric, les deficiències són endèmiques (a la província de Girona, per exemple, els talls de corrent a determinades poblacions i comarques han estat habituals des de fa anys, amb gran satisfacció dels fabricants i venedors