Diuen que estan sent objecte de persecució. Que no poden viure en llibertat, que estan assenyalats pels, com diuen ells, "progres". Tant de bo això fos cert. Tant de bo els nombrosos franquistes recalcitrants, la veritable base social de la dreta espanyola, fossin assenyalats publicament com el que són: enemics de la democràcia, inclús de la més "light", quan no són ells qui controlen els òrgans del poder polític (el poder "real", el socioeconòmic, no han deixat mai d'exercir-lo). Però la realitat és una altra. Són ells qui estan a l'ofensiva: les senyores de visó, els senyors de "bigotito", ben reforçats pels joves cadells que no han conegut Franco però han mamat franquisme des del bressol, tornen al carrer onejant banderes bicolors (borbòniques o "gallinàcies", tant se val) i insults barroers contra el Govern i contra la ciutadania que no secunda la seva estratègia fratricida. S'autodenominen "gentes de bien". I tenen raó si per "bien" entenem "béns econòmics", perquè la seva classe els acumula per tots els mitjans (explotació de la mà d'obra, especulació financera i immobiliària, tràfic d'influències, de droga o de persones, i un llarg etcètera). Emparats en una opiniologia reaccionària prou estesa entre àmplies capes socials (les mateixes que s'empassaven els NO&DO i els telediaris de l'època "gloriosa" com si fossin la veritat revelada), es dediquen a mentir a la televisió, a les ones i als diaris tot acusant el President del Govern i els partits que el recolzen de fer allò mateix que ells consideraven ben fet quan ho feia el Govern del PP. O el que és més aberrant encara: demanant explicacions al Govern actual per actuacions dutes a terme pel Govern d'Aznar… Davant d'això, què hi ha? Malauradament, un PSOE presoner de la seva contradicció profunda entre un "talant" democràtic innegable i un no menys innegable compromís amb els principis fonamentals del Moviment… del Capital. Cosa que, lluny d'apaivagar la dreta, no fa més que encoratjar-la, animada per la consigna: "Ja tenim el pastís; anem ara per la guinda!" Dreta encoratjada a més per concessions i incoherències totalment en contradicció amb el tarannà democràtic, com ara la brutal condemna de De Juana Chaos per un "delicte" d'opinió i l'intent posterior de "corregir el desaguisado" amb continua en la pàgina següent