n 101 octubre novembre 2010
Por taveu del Par t i t Social ista Un i f i cat de Catalunya Vi u
www.psuc.org
Canviar de política, no només de polítics
S
ense arribar ni molt menys al grau d’intensitat, constància, organització i fermesa de que fan gala els treballadors de França i llurs sindicats, el cert és que l’aturada a tot Espanya de 10 milions d’assalariats el passat 29-S es pot considerar, en mig del retrocés de l’esquerra en el què estem immersos, tot un èxit. No tant pel què és en si (poca cosa si del que es tracta és d’obligar a fer marxa en darrera al Govern, tant el central com els autonòmics, en llurs polítiques antisocials), sinó pel què té de símptoma de recuperació de la capacitat mobilitzadora de les organitzacions obreres. Recuperació que cal consolidar i enfortir per
tal d’aturar l’ofensiva neoliberal que sembla no tenir límits en la seva agressivitat. Agressivitat que es manifesta, per exemple, al nostre país en la ràbia amb la què s’intenta criminalitzar (judicialment inclús) els piquets de vaga, així com en l’actitud venjativa de molts empresaris privats i gestors públics que es dediquen, des del 29-S ençà, a acomiadar o castigar de diverses maneres treballadors i treballadores que van exercir i defensar llegítimament el dret de vaga. Llàstima fan, en canvi, aquells que, tot i tenir una feina segura (cas diferent és el de molts
treballadors precaris), es van autojustificar amb tota mena excuses el 29-S per no anar a la vaga: des del pretext esquerranista de que la vaga estava “pactada” entre el Govern i els sindicats majoritaris fins a la presumpta incapacitat per fer front a un descompte de la 365 part del sou anual... Caldrà recordar aquí la vella història d’Esaú i el plat de llenties? Cert és, de tota manera, que els sindicats han de fer un esforç per arribar i oferir “alicients” als treballadors de les petites i mitjanes empreses, sempre sotmesos a un més directe control empresarial, als precaris i, Continua a la pàgina següent
1-2 CANVIAR DE POLÍTICA, NO NOMÉS DE POLÍTICS 2-3 KIRCHNER Y LA VOZ DE LA CALLE 4-5-6 ECUADOR: DE POSTMODERNISMOS, CONFUSIONES Y GOLPES DE ESTADO 7 ALTO EL FOC D’ETA: UNA OPORTUNITAT QUE VOLEN DESAPROFITAR 8 LLUÍS COMPANYS, QUI HA DE PERDONAR QUI? 9 EL DÍA DESPUÉS DEL 29-S 10 CRISIS ECONÓMICA Y DESAFECCIÓN POLÍTICA 11 RETALLS NEOLIBERALS I DISCURSOS SOBRE EL MERCAT LABORAL 12 EXIT THROUGH THE GIFT SHOP O UNA CRÍTICA A LA MERCANTILIZACIÓN DEL ARTE 12-13 EL TEATRE DE L’OPRIMIT, UN ASSAIG DE LA REVOLUCIÓ 14-15 SI UNO CAE, SE VUELVE A Y SIGUE ADELANTE