De Community Music a Música Comunitària

Amb la col路laboraci贸 de

D

iego no conocía la mar. El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla.

Viajaron al sur.

Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando.

Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura.

Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió a su padre: — ¡Ayúdame a mirar!

Eduardo Galeano, La función del arte

AGRAÏMENTS Al Carles i al Ferri, al Melcior i l’Isabel, al Manolo i la Rosa Maria, a la Dèlia i a l’Oscar per ser‐hi sempre. A Xazzar per entendre’ns i inventar l’impossible. Als incondicionals que han vingut i els qui sense venir hi han estat. A la Margarida Barbal, al Manel Camp i la Margalida Furió, al David Casacuberta, a la MªPaz Sandín, a la Núria Sempere i al Joan‐Albert Serra per obrir‐nos portes i encoratjar‐nos en aquesta aventura. A l’Ally i el Nick, al Mark i la Fiona, al Lawrence i la Jas, al Pete i la Katherine, a la Reem i el Chris, a la Catherine i els seus per ser la nostra família a Anglaterra. A totes les institucions que ens han regalat una experiència única i a totes les persones amb les que ens hem creuat i ens han acompanyat en aquest viatge.

ÍNDEX ESQUEMA DEL PROJECTE 5 6 7 8

Grup de recerca De Community Music a Música Comunitària, ruta de recerca Enfocament de la recerca Temporalització i localització de la recerca

9

1.FILOSOFIA SUSTENTAMENT IDEOLÒGIC DELS PROJECTES

10 12 12 13 15 17 19

Menjar o aprendre a plantar? Definició de música comunitària Història del Community Music a Anglaterra Community Arts Community Music Els 7 principis de la música comunitària Artístic versus social La veu dels experts: què és la música comunitària

20

2.METODOLOGIA PROCESSOS D’IMPLEMENTACIÓ DELS PROJECTES

21 21 21 22 23 24 25 25 26 27 28 28 28 29 30 31 32 34 35 39 40 41

42 42 43

Participació Música i participació L’artista com a facilitador Qui involucrem a cada etapa de la participació i per què Qüestions a tenir en compte per la participació Apunts per a una sessió participativa

Components metodològics dels projectes Referents britànics en metodologies Metodologia i mètodes dels projectes de música comunitària Producte final Excel∙lència

Factors que determinen la durada dels projectes Projectes segons la seva durada A partir de quin tipus de formació es fan els projectes

Idees al voltant d’un workshop Estructura d’un workshop: The Bridge Project De professor Suzuki a músic comunitari: Claudio Forcada

Avaluació Model 1: Sound Futures Model 2: The Sage Gateshead

3.DESENVOLUPAMENT COMUNITARI IMPACTE I BENEFICIS DE LES ARTS

La veu dels experts: beneficis de la pràctica sòcio‐musical Comunitat Àmbit d’actuació dels projectes Projectes en o des de la comunitat

El desenvolupament de projectes en comunitats rurals Contribució dels projectes de música comunitària en zones rurals Banchory: claus d’èxit

Música i la pedagogia de l’alliberació Beneficis Taula d’impacte

44 44 45 47 48 50

4. GESTIÓ

51

APROXIMACIÓ ALS ELEMENTS ESTRUCTURALS DELS PROJECTES

Gestió de projectes Fases dels projectes Elements a tenir en compte en el disseny dels projectes Altres factors

Perfils professionals Bones pràctiques Competències del músic comunitari Lectura de l’anàlisi dels perfils professionals

David Ballesteros: el punt de vista de l’artista Idees pel bon funcionalment dels projectes

5.PROJECTES Primera fase: The Sage Gateshead Entrevista a Katherine Zeserson Anàlisi de projectes Segona fase: Birmingham Entrevista a Barry D’Souza Entrevista a Matthew Daniels Anàlisi de projectes Segona fase: Morecambe Entrevista a Pete Moser Anàlisi de projectes Tercera fase: Londres Recull d’entrevistes Anàlisi de projectes Esdeveniments

52 53 54 55 56 57 58 58 60 61 63 68 68 69 79 79 80 81 85 85 86 88 88 91 96

6.CONCLUSIONS

109

REFLEXIONS ENTORN A LA MÚSICA COMUNITÀRIA

110 113 114 116 117 119 120 121

Conversa a dues bandes amb Robert Wells La veu dels experts: reptes de futur Epíleg

7. MATERIAL DE REFERÈNCIA Llibres: documentació i consulta Pàgines web: recursos i informació en xarxa Pel∙lícules i documentals

8. ANNEXOS

COMUSITÀRIA El grup de recerca Comusitària està format per Laia Serra i Noemí Rubio, Titulades Superior en Pedagogia de l’Instrument per l’ESMUC. El curs 2007‐2008 realitzen el Postgrau en Desenvolupament Cultural Comunitari per la UAB per descobrir, apropar‐se i analitzar les diverses metodologies que prenen l’art com a eina de transformació social. Alhora, duen a terme el curs en Gestió i Elaboració de Projectes Culturals a la URV i assisteixen a diversos congressos, jornades i seminaris. El curs 2008‐2009 inicien la ruta de recerca en Community Music al Regne Unit (Newcastle‐Gateshead, Banchory, Birmingham, Morecambe i Londres) amb el suport de l’EADC i la UAB. Des de l’estiu de 2008 formen part de la comissió d’Art Comunitari de l’ACEM.

5

D

E COMMUNITY MUSIC A MÚSICA COMUNITÀRIA, RUTA DE RECERCA

Des dels inicis dels anys 70, al Regne Unit, hi ha una revolució activa que va néixer per resoldre problemàtiques socials, culturals i econòmiques prenent les arts com a eina de transformació social. Es tracta d’un moviment que actua i intervé en diversos processos generadors de canvi; canvi de motivacions, d’actituds, de compromisos i d’estructures socials i organitzatives.

Diàriament s’esdevenen noves realitats socials i culturals que necessiten de nous recursos per afrontar‐les. D’aquí la nostra voluntat de fer una recerca en música comunitària a partir de la pràctica i l’observació d’activitats i projectes en institucions que tenen una sòlida experiència en aquest terreny. Alhora, hem dut a terme una investigació en la filosofia que sustenta aquestes pràctiques, en la metodologia que s’utilitza, en desenvolupament comunitari i en la gestió dels programes.

El projecte Comusitària és una ruta de recerca i participació en diversos escenaris singulars de Gran Bretanya dedicats a la Community Music. La nostra intenció és conèixer els usos socials i beneficis de la música, l’entramat que estructura aquestes pràctiques, els mètodes i recursos per afrontar‐les, així com l’impacte que s’esdevé de la participació activa en activitats sòcio‐ musicals. Cada una d’aquestes dimensions van acompanyades d’aspectes que les complementen i a les que hem dedicat un espai de reflexió.

Aquest estudi vol ser el punt de partida de futurs projectes de recerca, configurant una visió del panorama internacional en projectes socials a través de la música. Pretenem així, eixamplar la mirada del que fins ara ha estat al nostre abast per reinvertir l’après en la construcció de projectes d’art comunitari a Catalunya i la resta de l’estat, així com difondre i sensibilitzar la societat envers a aquest tipus de pràctiques, creant xarxes de treball i de formació, promovent la democratització de la música entenent‐la com a element de participació, de cohesió i de transformació social així com potenciar la creativitat, l’ús de llenguatges expressius i la dimensió actitudinal i de valors que es donen a partir de la pràctica musical.

Ens hem preguntat si els programes de música comunitària són només el producte propagandístic de polítiques socials o si per contra són fruit d’una creença real i veritable del poder de la música perquè la cultura esdevingui una eina de desenvolupament individual i col∙lectiu. Després de deu mesos d’exploració i radiografia del panorama britànic, hem viscut experiències a través dels projectes que reafirmen que l’art dibuixa alternatives que veritablement procuren transformar el nostre present.

Aquest és l’inici d’una proposta que donarà resposta a l’emergència actual de l’acció comunitària fruit de la necessitat de dur a terme polítiques participatives i d’una cultura de proximitat al nostre país.

6

Enfocament de la recerca1

Les línies metodològiques que hem seguit per elaborar el present estudi han estat la investigació i documentació, l’observació empírica i la participació activa. La recerca ha estat exploratòria amb caràcter descriptiu i orientada al descobriment de la música comunitària des d’un punt de vista inductiu. Les tècniques de recollida d’informació utilitzades han estat entrevistes, observació participant i no participant a partir d’un ítems predissenyats, notes de camp, anàlisi de documents, qüestionaris als participants, enquestes als músics comunitaris i grups de discussió amb els professionals d’aquest camp.

Hem basat la nostra recerca en l’assistència regular a workshops, jornades, conferències, simposis, performances, cursos de formació i visites a centres socials, escoles de necessitats educatives especials, ràdios comunitàries que serveixen de plataforma per donar veu a les activitats de música comunitària, centres educatius, universitats, agències culturals i organitzacions artístiques.

La investigació s’ha estructurat en tres fases que aborden el panorama britànic: la recerca s’inicia el setembre del 2008 a Newcastle‐Gateshead i en aquest mateix període coneixem l’experiència de la música comunitària en un context rural a Banchory (Escòcia); de gener a març del 2009 la ruta s’assenta a Birmingham treballant bàsicament amb dues de les principals organitzacions del sector i More Music in Morecambe ens obre les portes elaborant un pla de treball que ens permet conèixer a fons l’impacte de l’organització en la seva realitat; els tres darrers mesos hem format part de vàries institucions londinenques amb les que hem pogut constatar el poder transformador de la música i els resultats positius que es donen si hi ha una bona formació i una bona gestió al darrere dels projectes.

1

Veure propòsits de la recerca i taules amb els indicadors d’observació a l’ANNEX 1.

7

TEMPORALITZACIÓ i LOCALITZACIÓ DE LA RECERCA Organitzacions i activitats complementàries

A continuació presentem una mostra esquemàtica de les organitzacions amb les que hem treballat, així com altres activitats que han complementat la recerca.

8

9

MENJAR O APRENDRE A PLANTAR? Definició de MÚSICA COMUNITÀRIA

S

ón moltes les experiències que testimonien el poder transformador de les arts. Des dels anys vuitanta s’han esdevingut projectes que han pres les arts com a eina de formació integral tan a nivell individual com col∙lectiu. Aquestes expressions han generat espais de cohesió, equitat i participació social donant l’oportunitat creativa a moltes comunitats independentment de la seva condició i tenint com a objectiu prioritari el desenvolupament global de la persona i el seu entorn.

Posem la mirada en programes com el de FESNOJIV 2 que “amb la formació cultural es permet prevenir les problemàtiques de la societat contemporània que amenacen la infància i la joventut” 3 . Aquesta experiència ha esdevingut un referent arreu del món donant peu a nombroses rèpliques que han arribat fins al nostre país.

En el context català hi ha iniciatives com Xamfrà que a partir de la interdisciplinarietat artística “es viu el mestissatge social com un fet quotidià i pacífic” 4 a més de donar accés i valor al fet cultural.

El marc ideològic de les arts comunitàries 5 se sustenta en set principis filosòfics que en vertebren la seva pràctica. Des del 1979 i fins a l’actualitat s’apunta un gir en l’àmbit de les polítiques culturals donant pas a la idea de democràcia cultural; qüestió que permet començar a contemplar el fet cultural des de les vessants social i artística i posar de relleu aquest principi clau. Entenem, doncs, que tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de les capacitats creatives, individuals i col∙lectives.

Segons Sound Sense [una de les institucions més representatives en la implementació de projectes en aquest àmbit a Anglaterra] la música comunitària treballa amb col∙lectius per possibilitar la participació musical activa i creativa. Alhora, la música comunitària trenca visions retrògrades que porten a pensar que no tothom és capaç de desenvolupar habilitats artístiques. A partir de l’activitat sòcio‐musical es generen oportunitats per facilitar la pràctica musical des d’una metodologia participativa independentment de les capacitats de cada individu.

“Les activitats de Música Comunitària fan més que involucrar els participants en fer música; proporcionen oportunitats per construir expressions personals i comunes artístiques, socials, polítiques i culturals”. 6 L’àmbit d’acció de l’art comunitari va més enllà de la pròpia disciplina artística. Procura educar no només des d’un punt de vista tècnic instrumental o del llenguatge artístic sinó que a més vetlla pel desenvolupament de competències socials, comunicatives i relacionals.

2

Fundación del Estado para el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela.

Extret de l’entrevista a José Antonio Abreu per Elena Dolenko, 31 de gener del 2008.

4 Extret dels objectius de l’organització.

5 Entenem que l’art comunitari és el concepte general que s’utilitza per designar tots els projectes que prenen les arts i la cultura com a elements de transformació. El seu ús en aquesta descripció compren així l’àmbit de música comunitària.

6 Definició proposada per la CMA de l’ISME. 3

10

El procés que es va gestar amb el projecte de Royston Maldoom i Simon Rattle amb més de 250 escolars alemanys de diferents edats i ètnies, tots ells desconeixedors de la música clàssica i la dansa contemporània pot descriure el potencial de formar part activa en la creació artística. Rhythm is it! va escriure una pàgina en la història de l’art comunitari com una vivència integradora i de superació.

La música comunitària també vol proporcionar experiències estètiques i vetllar per la formació global de la persona: crear criteris, fer‐los partícips de la vida política i cultural del seu entorn i, en definitiva, acompanyar al creixement personal.

Les relacions que es creen a partir dels projectes d’art comunitari són horitzontals i des de la comprensió de la demanda de les persones o comunitats. Així doncs, desapareixen les relacions de poder i s’inicia un vincle des de sota cap a sobre, és a dir, és tenen en compte les necessitats, interessos i/o expectatives del grup de manera que l’experiència i l’aprenentatge esdevenen significatius. Aquest és el punt de partida per generar processos de transformació així com vetllar per la cohesió social.

Un dels fenòmens que prenen rellevància en aquest tipus de projectes és la creació de llaços afectius entre els membres de la comunitat. Crear identitat individual implica autoestima, autorealització, coneixement personal i comprensió de l’entorn immediat de manera que es gesta un sentiment de pertinença que facilita la implicació activa de les persones, la presa de responsabilitat i el compromís social així com la seva integració en la vida en societat. Prenem com a referent per aquest fet la revitalització del barri del Candeal [Brasil] per mitjà del llenguatge artístic. El canvi que ha sofert la comunitat es constata en la dinamització cultural de la zona donant peu a la cohesió social així com a la creació d’una identitat col∙lectiva que permet alhora fiançar noves perspectives de futur. La música ha estat l’element que ha permès capacitar la comunitat de manera que ha esdevingut autònoma. Aquesta idea ha quedat plasmada amb paraules de Carlinhos Brown quan explica que “no volem paternalisme, volem emergència social. Menjar o aprendre a plantar? Aprendre i traspassar els coneixements perquè tothom en tregui profit”.

Tots aquests aspectes es donen a partir de la varietat i l’excel∙lència artística com a fonament de la qualitat del procés i el producte dels projectes i programes d’art comunitari. Sumant en aquests paràmetres la democràcia cultural, la participació, la creació d’oportunitats, la cohesió i transformació social així com la pràctica artística col∙lectiva, el resultat es llegeix com un tot indissoluble en la definició de l’art comunitari.

Sabent quins beneficis ens reporten les arts i entenent que el seu ús pot afavorir situacions que es donen a l’actualitat pel fet d’estar davant d’una societat canviant i inestable, cada vegada més les arts i la cultura tenen el compromís d’aportar les seves eines de transformació social fent front així a les circumstàncies adverses i incertes del nostre present. En aquest context podem concebre la música comunitària com un model alternatiu que dóna resposta a les noves problemàtiques socials.

11

HISTÒRIA del Community Music a ANGLATERRA

A

l’Anglaterra dels 40, es donà un flux migratori important a causa de la gran destrucció que havia generat la II Guerra Mundial. És en aquest context que s’esdevenen noves realitats i problemàtiques originades pels conflictes socials i econòmics vigents, fruit de l’aparició de comunitats de refugiats i de nous veïnatges. Aquestes necessitats es veuen reforçades des de l’àmbit professional i neix així la figura del treballador social com a agent de resiliència, que vetlla per la superació dels problemes causats per la devastació i la inestabilitat del moment. És al 1946 quan es crea l’Arts Council a Anglaterra, amb la intenció de donar suport a les arts i la cultura com a expressió de llibertat i democràcia 7 . Tot i això, no és fins la dècada dels 50 que es comença a parlar d’educació per a la classe obrera i en aquesta mateixa època és quan es gesta un nou panorama legislatiu i de drets civils que desperta la consciència de la manca d’activitats culturals enteses no com una simple activitat d’oci sinó com la demanda d’un servei.

Community Arts És possible ubicar l’emergència del moviment de les Community Arts com un corrent de contracultura entès des de la perspectiva de l’antimaterialisme, el no confort i el creixement personal. L’esperit del Community Arts s’identificava amb la consciència negra, el feminisme i la protesta estudiantil entre d’altres moviments reaccionaris; en definitiva, aquesta tendència nascuda a finals dels 60 pot ser mirada com un producte de l’agitació cultural del moment.

Després de les eleccions del 1964, Harold Wilson puja al poder en representació del Partit Laborista britànic, que degut a la crisi econòmica del moment, focalitzà els seus esforços en les necessitats privades en detriment de les públiques i socials. En resposta a aquest grup parlamentari i com a col∙lectiu protesta sorgeix la New Left, un moviment alternatiu que reunia intel∙lectuals, artistes, treballadors socials, professors i alumnes, que entenien el Community Arts com una activitat de denúncia social contra l’elitisme artístic i cultural. És en aquestes circumstàncies que la frontera entre l’alta cultura i la cultura popular es comença a difuminar i neix el concepte anglès de democràcia cultural, que es resistia a perpetuar l’herència cultural europea burgesa i que defensava el dret de tothom de formar part activa en el procés creatiu. Aquest concepte esdevingué una guia a seguir per a les accions de protesta i s’entén, a partir d’aleshores, com una doctrina d’empoderament.

A finals dels anys 70, les persones que formen part del cercle del Community Arts s’associen i s’autodefineixen considerant el fet artístic com una actitud cap a l’art més que una forma d’art en si. 8 Una dècada després, els artistes comunitaris entenen aquesta tendència des de tres grans pilars: posen èmfasi en la creació col∙lectiva, volent passar de l’ individualisme creatiu que s’havia esdevingut fins el moment a la creació participativa i conjunta; procuren eliminar la distinció entre el creador i el consumidor passiu i pretenen defugir de la noció d’artista associat a la idea decimonònica de geni.

7

GONZÁLEZ , TONI. El Consell de les Arts d’Anglaterra. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 2007.

8 SU BRADEN. Artists and people. London: Routledge and K. Paul.,1978

12

En les dues dècades següents es parla de nou principis que abracen aquestes pràctiques i que van des de la creació d’audiència com a resultat indirecte, passant per la idea de donar veu a les comunitats i a les problemàtiques que les afecten i acabant per la voluntat de crear llaços professionals de cooperació. A partir dels 90 i fins a l’actualitat, el Community Arts s’ha anat institucionalitzant, “El Community Arts és una de manera que la idea inicial ha evolucionat prenent la forma activitat artística, definida de pràctica artística, acompanyada de l’activisme social i pel seu mètode de treball i d’una posició de resistència davant la cultura dominant . els seus objectius, en comptes d’una forma d’art Community Music en si. És una pràctica L’origen del Community Music és conseqüència de les accions creativa en la qual els del Community Arts i, per tant, comparteix el seu mateix artistes i les comunitats ideari. En un principi, es concep com una forma d’activisme i treballen associats en un socialisme, desafiant l’administració de Margaret Thatcher procés expressiu amb la (defensora de “there is no such thing as society, only finalitat d’articular, captar individual men and women” 9 ) i oposant‐se al sistema l’interès i adreçar les educatiu formal. necessitats, experiències i aspiracions d’aquests A mitjans dels anys 80 es van començar a crear projectes que col∙lectius. El seu propòsit és prenien la música com una eina d’expressió, com un element crear una cultura de la mobilitzador de masses i com un producte altaveu. Aquestes igualtat” iniciatives van desenvolupar‐se a nivell local i en diferents marcs, des de centres de les arts a institucions educatives i orquestres o músics freelance. No és fins el 1989 que s’organitza el primer seminari nacional “Making connections” i és en aquest context on es defineixen alguns dels principis del Community Music. Arrel d’aquesta trobada es constitueix Sound Sense, una institució que donava resposta a la necessitat d’aglutinar les pràctiques en aquest àmbit.

Brooke Rod, 1988

Dos anys més tard, s’organitza la segona conferència “Community Music‐ the official version?” on s’afegeixen nous conceptes i criteris en la definició. Es posa de manifest la preocupació del músic comunitari en la tasca d’acomplir els objectius socials versus la idea de “l’art per l’art”; es debat el paper del professional com a facilitador, prenent de referència la teoria de la pedagogia de l’oprimit de Paolo Freire; i s’intensifica el desig de proporcionar accés a la música a aquelles persones que d’una altra manera no podrien participar en el fet musical.

El 1995 Sound Sense reconeix la necessitat d’establir un acord de valors compartits i tenir una visió més clara de què promoure en els projectes i programes de Música Comunitària. S’arriba a la conclusió que aquesta activitat artistico‐social implica músics de qualsevol disciplina amb grups de persones per possibilitzar‐los el desenvolupament actiu i la participació musical activa, es preocupa per oferir igualtat d’oportunitats en la pràctica musical i es conclou que pot donar en tot tipus de comunitats, institucions, edats o gèneres i ha de reflectir el context en el que pren lloc. 10

9

“ No existeix tal cosa com la societat, només existeix la individualitat d’homes i dones” Així ho defineix Sound Sense

10

13

El 1997 es caracteritza per ser l’inici d’una etapa de diàleg amb artistes, educadors i sociòlegs per redireccionar el malestar i l’exclusió socials provocats per les polítiques del Govern Conservador. Aquesta data representa un canvi de voluntat política que es veu reforçada per l’ajuda econòmica que aporta la Loteria Nacional Anglesa en els projectes d’Art Comunitari.

Actualment, el Community Music es duu a terme en un ampli ventall de contextos que van des d’escoles de primària i secundària a centres penitenciaris, hospitals, residències i centres d’educació especial entre d’altres. Aquestes pràctiques s’han desterritorialitzat de manera que abracen la majoria de pobles i ciutats de Gran Bretanya. Tal i com diu Dave Price en el seu article “A quiet Revolution” 11 , hi ha una necessitat emergent de crear infraestructures de formació que permetin l’especialització dels músics comunitaris i donin resposta al canvi que ha sofert aquesta activitat professional.

Comusitària ha pogut constatar que, en alguns contextos, els projectes de Community Music han crescut sense deixar enrere l’herència del passat i en conseqüència han perpetuat una tipologia de pràctiques i de perfils professionals que han evolucionat sense tenir en compte les exigències del present des del punt de vista formatiu. Tot i això, s’han sabut adaptar a les realitats socials donant resposta a les problemàtiques emergents del segle XXI. Catalunya emmarcarà les pràctiques de música comunitària en un entorn que molt sovint trobarem verge i per tant, podrem beure de l’experiència britànica per construir un model professional alternatiu i qualificat per poder abordar les problemàtiques del nostre present potenciant la transformació social partint sempre de l’excel∙lència processual i del seu producte. La finalitat de la tasca dels músics comunitaris, els coordinadors dels projectes i les organitzacions que els duran a terme, serà redreçar l’equilibri entre l’àmbit social i artístic.

11

PRICE, DAVID. A Quiet Revolution. An Overview of current Community Music Initiatives in the UK, CMA ISME

14

ELS 7 PRINCIPIS de la MÚSICA COMUNITÀRIA

Participació Parlem de participació entenent que la comunitat esdevé protagonista del procés de canvi. La música comunitària aconsegueix trencar visions retrògrades que ens porten a pensar que no tothom és capaç de fer música. La idea d’aquestes activitats sòcio‐musicals és possibilitar la pràctica col∙lectiva, activa i creativa. Els participants se senten còmplices dels projectes quan aquests compten amb la innovació, el repte, el reconeixement i l’èxit.

V

arietat La música comunitària basa el seu pensament tenint en compte tot tipus d’estils, cultures i contextos. Passa de músiques tradicionals a músiques modernes bevent de tots els gèneres i totes les músiques existents. Procura que l’ètica o els valors d’una cultura no predominin per sobre d’una altra i pretén trencar totes les fronteres arribant a infinites comunitats. Els recursos perquè això sigui possible es donen indistintament en tots els contextos; podem comptar amb la imaginació, la creativitat, les persones i la música en cada un dels escenaris als que actuarem.

C

reació d’oportunitats La qüestió d’estar involucrat en projectes de música comunitària va més enllà de la participació. Proporciona experiències estètiques i vetlla per la formació global de la persona a partir de l’accés a projectes musicals sense fer distinció entre persones, cultures i procedències. Es procura aproximar la música a totes les comunitats prioritzant aquelles que d’una altra manera no hi tenen accés. Es creen, doncs, oportunitats per participar, conèixer, pertànyer i ser.

15

Cohesió social Aquest tipus de pràctiques resulten un escenari idoni per fomentar la integració, la tolerància, el respecte i la convivència de les persones. L’ideal dels projectes de música comunitària és prendre l’art com a llenguatge real i com a vehicle per difuminar les línies que pensem que ens separen dels altres.

Democràcia cultural A més a més de posar l’accent en l’accés a la cultura, la música comunitària defensa el dret de formar part activa en processos creatius. Tothom té el dret d’accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de les capacitats creatives, individuals i col∙lectives.

Transformació Per que es doni la transformació en les comunitats, els projectes preveuen una fase diagnòstica per detectar necessitats, interessos i motivacions dels col∙lectius. La sostenibilitat dels projectes és un dels elements clau perquè l’impacte esdevingui real i sòlid. El propòsit és millorar situacions individuals i col∙lectives, afrontar i preveure conflictes i donar la mà en processos de canvi personal i comunitari a través de la creativitat.

Excel·lència La qualitat és un component indispensable en el desenvolupament dels projectes de música comunitària. Tot i que hem de partir de les habilitats reals dels participants, això no ens ha de suposar una limitació en la concepció de les expectatives d’èxit. La capacitat dels grups de crear col∙lectivament un procés i un resultat final excel∙lent es dóna si els professionals de l’àmbit comunitari visualitzen aquest fet com a possible i real.

16

ARTÍSTIC VERSUS SOCIAL

S

ovint es parla de l’activitat social i de l’activitat artística com a dues formes antagòniques de desenvolupament, mentre que la idea de la música comunitària és posar aquestes dues pràctiques l’una al servei de l’altra. La investigació ens porta a reflexionar sobre quines són les prioritats dels projectes artístics i dels projectes comunitaris amb la intenció d’obtenir la informació necessària per comprendre els aspectes bàsics de cada una d’aquestes línies de treball.

A continuació analitzarem set paràmetres que poden dictaminar la naturalesa dels projectes ‐descrivint els seus trets i posant‐los a l’extrem‐ per tal de tenir una visió panoràmica del significat d’aquestes dues tipologies d’activitat. Comprenem que l’ideal de projecte de música comunitària reuneix aquestes característiques de forma simultània o que les equilibra de manera que es posen els esforços en ambdues direccions: artístic versus social.

El primer element condicionant en la divisió dels dos enfocaments posa l’accent en la ideologia que emmarca l’activitat, és a dir, segons la funció que es dóna a la música: com a finalitat o com a eina. El disseny dels projectes es posa al servei de variables com la durada d’aquests, els artistes que s’hi posen al capdavant o la idea que en tenen els promotors i depenent de quina és la filosofia que sustenta l’activitat, pren el llenguatge artístic com a protagonista o com a vehicle.

El marc en que s’engloba l’activitat artística es desenvolupa en un context formal que tot i que intrínsicament té en compte la formació general de la persona, pren com a activitat principal la capacitació tècnica, instrumental i musical comú en l’ensenyament acadèmic. Pel contrari, davant d’accions socials el pla de treball es sustenta sobre un marc d’actuació propi del sistema no formal.

En el cas dels projectes artístics, l’objectiu ideològic és impactar a través de l’experiència estètica, mentre que en el camp social es pretén dinamitzar la comunitat a través del fet musical amb la finalitat de que aquesta esdevingui autònoma. Podem dir que el propòsit ideològic, en aquest cas, és transformar. Fins i tot en projectes de música comunitària, trobem que tot i que la intenció és adequar aspectes d’ambdues vessants, la durada del projecte pot desajustar aquest equilibri i decantar‐se més cap a una de les dues línies.

L’observació de projectes de terminis de curta i llarga durada, ens porta a pensar que cal definir a priori tan les intencions artístiques com socials per tal d’actuar en concordança amb els principis de la música comunitària.

17

Un altre dels trets que diferencien aquest tipus de pràctiques el trobem en el paper que exerceix el professional davant el grup. Mentre que en els projectes musicals, l’artista pot assumir el rol de líder, aportant tota la informació des del seu model i dirigint des d’una mirada unilateral, en els projectes de caire social, el dinamitzador sovint actua com a facilitador de l’aprenentatge del grup, acompanyant metodològicament el procés de desenvolupament.

El model artístic elabora un pla d’accions que es dóna a la pràctica com a processos predissenyats i guiats des de la perspectiva de l’organització o de l’equip de treball. En conseqüència les activitats poden esdevenir poc flexibles donat que es busca un producte artístic i determinat segons les exigències del calendari de treball. En contraposició, el model comunitari procura crear el procés a partir de dinàmiques participatives i per tant, el resultat són accions en constant construcció. En aquest cas, pot donar‐se que el procés participatiu actuï en detriment d’un producte de qualitat. Per tant, ens trobem davant la dualitat producte versus procés; l’un posa de relleu l’excel∙lència de la performance i l’altre vetlla per l’experiència positiva dels participants. Els programes als que hem assistit sovint separen una cosa de l’altra i manca la connexió que converteix els projectes en efectius.

Donat que el projecte ve determinat per l’artista o que es dissenya gradualment amb la cooperació de la comunitat, l’autoria de l’objecte artístic pot considerar‐se en el primer cas pròpia de l’artista i en el segon cas compartida, de manera que la comunitat esdevé, amb l’artista, coautora del producte.

Per últim, les comunitats amb les que es pretén actuar en cada un dels projectes també varia segons si es posa l’èmfasi en objectius artístics o en finalitats socials. Trobem que en els projectes artístics no es prioritza cap col∙lectiu en concret i, en general, destinen les seves activitats a tot el sector de la població i a les persones que prèviament ja tenen accés a la música; els projectes que es decanten per objectius més socials procuren arribar a comunitats amb risc d’exclusió social o amb necessitats específiques.

Aquesta aproximació a elements que fan referència a projectes artístics amb finalitats socials o projectes socials que utilitzen la música com a vehicle per arribar als seus propòsits, s’ha emmarcat en parcel∙les mot distants. A la realitat a causa del desconeixement o de la manca de planificació, aquestes han estat característiques palpables en la nostra recerca. Sembla que vinculant aquests components en la realitat del nostre entorn i a les nostres expectatives, trobarem la manera de definir de forma coherent un projecte de música comunitària tenint en compte l’essència d’aquestes activitats.

18

LA VEU DELS EXPERTS Què és la música comunitària?

LA VEU DELS EXPERTS: La música comunitària

“És la música de les persones. No és un tipus de música, és una actitud, és l’accés a una activitat que concerneix la participació. No es tracta de la música en si ni de l’estatus d’aquesta, sinó de la forma en que aquesta està feta; (...) És fer música col∙lectivament formant o enriquint una comunitat.” Katherine Zeserson

“Hem de parlar d’accés, d’imaginació, d’utilitzar la música per unir persones, de capacitar a les comunitats i de donar confiança als individus. (...)Fer que la música formi part de la vida de les persones.” Pete Moser

“Parlem de música comunitària quan es tracta de crear oportunitats a les persones de qualsevol comunitat, alhora que fer accessible la música amb equitat sense fer distinció entre les persones pels seus coneixements previs, les seves habilitats o la seva situació vital” Matthew Daniels

“És portar la música a les persones en comptes de que les persones hagin de venir a nosaltres. (...)La música comunitària també vetlla per proporcionar igualtat d’oportunitats” Barry D’Souza

“La música comunitària és participació, és crear espais creatius i segurs, és generar espais on els destinataris puguin millorar el seu sentit de la confiança, la seva autoestima i els seus llaços afectius.” Karen Richardson

“Utilitzem la música per conscienciar de les seves problemàtiques socials. Fem ús de la pràctica musical per crear connexions entre aquest col∙lectiu i la societat; (...) Entenem aquestes activitats com el a dret a poder expressar‐se i a poder ser. La música en la seva vessant humanitzadora ens permet generar espais on poden decidir, prendre part, compartir i sentir‐se persones de nou” John Speyer

19

20

PARTICIPACIÓ Música i participació La participació en projectes de música comunitària es basa en la incorporació dels grups i col∙lectius en la decisió, el sosteniment, la realització i la cooperació d’aquests en el procés de desenvolupament del projecte. Aquesta participació s’hauria de subjectar a principis democràtics que garanteixin que les opinions majoritàries no s’imposin en els acords finals.

Els projectes de música comunitària procuren donar veu a les comunitats en les cinc etapes que constitueixen el disseny dels programes. Es tracta d’intentar augmentar el grau d’involucració partint de la implicació, la participació activa i el prendre partit en noves accions. Es poden distingir sis nivells de participació en projectes sòcio‐musicals: assistir en activitats programades, ser consultat en un projecte, participar en l’anàlisi i l’avaluació d’aquest, dissenyar els objectius d’un programa, prendre part en la presa de decisions i elaborar i dinamitzar noves activitats.

L

’artista com a facilitador

Per tal que els participants s’involucrin en les activitats i en el projecte, els músics i les institucions de música comunitària preveuen una sèrie de qüestions per afavorir l’interès i la motivació dels destinataris de manera que se sentin part del procés i es comprometin en les accions. Vetllar per establir relacions entre iguals, pel mutu aprenentatge i per defugir de relacions jeràrquiques i de poder; tenir en compte, respectar i apreciar els coneixements previs i experiències de la comunitat per adaptar les activitats al grup i per últim, veure la participació com un procés d’aprenentatge, són alguns dels elements que beneficien aquesta implicació.

Altres elements dels que es serveixen els artistes alhora de captar l’atenció dels participants són l’ús d’un llenguatge comprensible, el fet de guiar sense imposar, conèixer les característiques de la comunitat i partir de les capacitats del grup per construir coneixement col∙lectiu.

En l’acte d’integrar en el projecte iniciatives ja consolidades de la ciutat o del poble, del centre educatiu o social o de l’organització associada, es pot consolidar una forma de treball cooperatiu que permet a més de conèixer el què passa a l’entorn del projecte també de multiplicar l’entusiasme dels participants.

Estar preparat per fer front als conflictes que puguin sorgir, mediar‐los i resoldre’ls de forma constructiva i compartir la presa de decisions, el control i l’avaluació de tot el procés enforteix l’autoestima de la comunitat i possibilita el desenvolupament i la transformació des del propi grup i és una manera de transformar les relacions que redistribueixen les oportunitats en els processos de presa de decisions.

21

Qui involucrem en cada etapa de la participació i per què En el procés participatiu hi intervenen tant les comunitats com les organitzacions que ideen els projectes; aquests actors prenen una funció diferenciada en cada una de les etapes del programa de música comunitària quan parlem de participació.

Per una banda les comunitats necessiten estar involucrades en aquest procés pel reconeixement i reconstrucció de les seves capacitats i dels seus coneixements, per enfortir les seves habilitats i la seva capacitat de desenvolupament i per assegurar una estabilitat del projecte a llarg termini. Les organitzacions de música comunitària, per la seva banda, han de formar part activa de les etapes de la participació per tal d’identificar i conèixer les singularitats de la comunitat amb la finalitat de coordinar de manera directa les activitats i afavorir l’expansió del programa.

COMUNITAT ANÀLISI

Per obtenir un coneixement més profund del punt de vista que individus i/o comunitats tenen de les seves necessitats i permetre’ls revisar les qüestions que els afecten.

RECERCA Per assegurar una comunicació directa i que les propostes siguin apropiades.

DISSENY ESTRATÈGIC

Per proporcionar idees i assegurar que les estratègies metodològiques i les propostes d’aproximació a través de la música són adequades al context de la comunitat i que seran efectives, útils i d’acord amb les seves necessitats.

ALTRES AGENTS IMPLICATS

Per reunir informació recent que ajudi a identificar quines són les necessitats, interessos o motivacions individuals i col∙lectives.

Per identificar quines activitats i accions són complementàries o contradictòries amb projectes o programes ja existents.

Per aprendre què ha passat anteriorment, quines estratègies han funcionat i quines han de millorar.

IMPLEMENTACIÓ I MONITORATGE

Per incorporar projectes efectius en la realitat Per facilitar la implementació i les tutories dels individus i les comunitats d’activitats amb els participants.

22

AVALUACIÓ

Per conèixer què ha funcionat i què és millorable i planificar accions futures.

Per valorar a través d’equips de treball, comitès o altres mecanismes participatius que permeten ampliar el nostre camp de visió.

Q

üestions a tenir en compte per la participació

Fase diagnòstica

Com defineix i descriu la comunitat la seva necessitat Com aquesta descripció pot enriquir i complementar la perspectiva de l’equip que lidera el projecte Quins antecedents de participació trobem Com el temps i altres circumstàncies adverses pot afectar la seva participació

Disseny

Com les activitats poden crear oportunitats a la comunitat En quin tipus d’exercicis o activitats es permetrà la lliure conducció i disseny dels membres de la comunitat Com el programa predissenyat pot adaptar‐se a diferents nivells, interessos i experiències de la comunitat Quins són els recursos humans i materials disponibles (de la pròpia comunitat o de fora)

Desenvolupament

Com el material, eines, recursos i activitats pot afectar la creativitat dels participants Com les activitats poden impactar a l’entorn Com es poden prevenir els prejudicis o estereotips negatius

Implementació

Com les aportacions individuals poden afectar el desenvolupament i tutorització la planificació del projecte Qui deuria prendre‐hi part i com Quina metodologia participativa serà pràctica

Avaluació

Com poden treballar plegats l’equip de treball i els membres de la comunitat a l’hora d’idear, planificar i dur a terme l’avaluació Com pot afectar la implicació dels participants en la disseminació, documentació i redacció dels resultats finals Com podem elaborar criteris d’avaluació (indicadors) amb els destinataris del projecte que reflecteixin la seva pròpia experiència Quin tipus d’instrument de valoració serà apropiat i participatiu

23

Apunts per una sessió participativa

E

n algunes de les sessions que hem observat, l’estructura planificada es pot dividir en tres fases: la inicial, la central i la final. En cada un d’aquests moments s’hi emmarquen diversos recursos que s’adapten a les nostres expectatives de participació i a la tipologia del projecte 12 .

Si es tracta de la primera sessió és important oferir l’espai i el temps per la presentació de les persones del grup i de l’artista, procurant escollir activitats que s’ajustin al nivell de familiaritat que té el grup, les dimensions d’aquest i el temps del que es disposa.

Per un bon desenvolupament de la sessió, a la fase inicial es dóna la possibilitat d’expressar els interessos, expectatives i experiències prèvies dels assistents de manera que els objectius poden adaptar‐se a les necessitats i a la voluntat del grup. Alhora, el músic comunitari hauria d’explicar l’organització del temps, els propòsits que es tenen per la sessió i, si fa falta, recordar les regles de funcionament intern. L’èxit d’una sessió –i per extensió d’un projecte‐ no recau en l’artista que el condueix sinó que és fruit del repartiment de responsabilitats entre tots els actors implicats en aquesta.

En la fase central, algunes de les tècniques de participació que hem observat són de caràcter musical, analític i d’aprofundiment que permeten abordar les activitats de forma creativa; també es valen de recursos que permeten la recuperació d’informació de les sessions passades i que poden servir per verificar l’aprenentatge de continguts o de procediments de sessions anteriors. A l’hora de formar grups o equips de treball els recursos són utilitzats de manera controlada pel músic comunitari i és d’aquesta manera que s’assegura que tots els participants tinguin contacte i interactuïn entre ells.

Les tècniques d’animació i de concentració poden servir per moure físicament el grup, canviar d’activitat, connectar un tema amb un altre, focalitzar l’energia del grup després d’un descans i crear confiança entre els membres d’aquest.

En la darrera fase es té en compte l’avaluació de la sessió. Hi ha diversos mètodes i tècniques participatives per valorar les activitats col∙lectivament i que s’han d’adequar al caràcter de la sessió i procurar no perdre el component creatiu i dinàmic.

12

El llibre de Grundmann i Stahl Como la sal en la sopa presenta exemples de dinàmiques participatives per cada una d’aquestes etapes. Veure referència bibliogràfica.

24

COMPONENTS METODOLÒGICS DELS PROJECTES

“Descobrir el ritme dels altres és també comprendre i acceptar que

cadascú en té una percepció i una expressió personals. Fa falta, doncs, per tocar conjuntament abandonar el nostre propi ritme per acollir‐nos al ritme de l’altre. No és aquest l’aprenentatge d’una veritable comunicació i el plaer que aquesta engendra?”

Arlette Biget

Els projectes de música comunitària s’articulen a partir de la pràctica col∙lectiva. No és una pràctica destinada únicament al grup, sinó que es focalitza sobre el desenvolupament individual per mitjà de la pràctica conjunta. L’impacte que es dóna va més enllà dels límits personals per contribuir a la cohesió social. La naturalesa de l’ésser humà necessita referències múltiples per la construcció de coneixement; la creació de dinàmiques horitzontals permet treballar a partir de les diferències que serveixen com a model i que enriqueixen i promouen el desenvolupament comunitari.

R

eferents britànics en metodologies Ja als anys 70 i 80, John Paynter i Ketih Swanwick van començar a qüestionar‐se l’educació musical plantejant l’eficàcia de les formes tradicionals d’ensenyament artístic desembocant en la idea que el fet musical ha de tractar necessitats socials alhora que educatives. Des d’aleshores, un nombre cada vegada més gran de músics ha procurat donar resposta a aquestes qüestions d’una manera organitzada, sistemàtica i d’acord amb el context i les seves necessitats.

John Stevens va ser un dels impulsors d’aquesta matèria i els seus projectes van suposar “el desenvolupament d’un virtuosisme social. L’habilitat de relacionar‐nos de forma generosa amb els altres sense perdre l’autenticitat de la nostra veu” 13 . Al llarg de la seva trajectòria, Stevens va voler mostrar la fortalesa de la música feta en la comunitat i va defensar la idea que “a través de la música comunitària, practiquem una societat alternativa”, esdevenint així un pioner de la filosofia i metodologia de la música comunitària.

Search and Reflect aporta un compendi de recursos, idees i composicions destinats a treballar el ritme i la improvisació per crear composicions i patrons que es caracteritzen per generar sentit de la col∙laboració, escolta atenta i activa, així com inviten al participant a confiar en la seva musicalitat.

13

Explicació de Maggie Nicols en el llibre Search and Reflect de John Stevens.

25

Un altre llibre de referència metodològica pels projectes de música comunitària és el manual editat per Pete Moser i George McKay 14 . Aquest llibre destinat al desenvolupament professional del músic comunitari planteja la composició, l’ús de la veu, la creativitat, l’ús de les TIC, el treball amb la percussió i el desenvolupament de les activitats en grup i conjunts musicals com els mètodes per afrontar l’activitat sòcio‐creativa.

M

etodologia i mètodes dels projectes de música comunitària L’experiència al Regne Unit ens porta a reflexionar sobre la necessitat d’incorporar en les pràctiques de música comunitària tècniques, eines i instruments propis del sistema formal. A més, ens plantegem la importància de treballar a partir d’una metodologia que sustenti els projectes que sigui coherent amb l’enfocament que guia la tasca sòcio‐musical per tal que aquests mètodes no esdevinguin elements eventuals, improvisats o una finalitat en si mateixos, sinó que siguin un camí que organitzi el procés amb passos seqüencials i que permeti aconseguir els objectius proposats en el projecte.

A més dels recursos musicals no hem d’oblidar, al llarg del procés, que s’ha de comptar amb la implementació d’estratègies de capacitació, de moderació, de resolució de conflictes, d’avaluació i de treball en equip.

Podem exemplificar amb alguns dels projectes observats tècniques que s’inspiren en les metodologies musicals històriques i que es basen en aspectes com el desenvolupament de la capacitat creativa i de l’experiència i acció immediates: More Music in Morecambe fa ús al projecte Clapping Songs d’elements del mètode Orff Schulwerk basant les seves activitats en una orquestra d’instruments de petita percussió; la campanya nacional SingUp és el reflex d’algun dels principis de la metodologia Kódaly: la música com una experiència que l’escola ha de proporcionar i el cant com un instrument d’educació cívica i social; el Bridge Project utilitza la metodologia Suzuki com a eina de desenvolupament comunitari en un entorn de conflicte i Sunshine Sounds parteix de la música, el moviment i la coordinació tal i com proposava Jaques Dalcroze en el seu mètode.

Com ja explicàvem, SingUp ofereix la possibilitat d’accedir a un banc de recursos que inclou lletres i explicacions de les cançons, àudios, jocs interactius, possibles activitats, entre d’altres eines que poden servir per persones que s’interessen per desenvolupar les seves habilitats vocals i capacitats de comunicació i lideratge a través del cant i que té en compte mestres, personal no docent, pares, tutors, intèrprets i músics comunitaris.

MusicLeader per la seva banda, fa referència a metodologies com el Colour Strings [mètode desenvolupat pels germans hongaresos Szilvayi i que és una aproximació a l’ensenyament musical a partir de jocs rítmics, moviment, ús d’instruments de petita percussió, audició i composició/improvisació] i el Kinder Music [mètode que parteix de la recerca de les etapes evolutives dels infants. En les primeres, utilitza l’exploració, l’expressió i el descobriment utilitzant objectes, instruments i la veu] com a possible inspiració pel desenvolupament de projectes de música comunitària.

14

MOSER, P. and McKAY, G. Community Music, a handbook. Alden (Oxford): Russell House Publishing Ltd, 2005.

26

El mètode Conduction, propulsat per Butch Morris, ens permet explorar un altre tipus de pràctica que basa la seva activitat en la improvisació i interpretació col∙lectiva a partir de signes ideogràfics i gests. El Body Percussion, per la seva banda, pot ser un altre recurs per desenvolupar activitats a partir dels sons del propi cos; ambdues modalitats permeten un producte immediat i motivador de creació conjunta i que pot ser efectiu en projectes de curt termini. “La música i les arts necessiten per la seva transmissió d’unes metodologies flexibles, sensibilitzadores, personalitzades i de caràcter artesanal.” 15 És important tenir una visió panoràmica de totes aquestes metodologies així com saber de la seva existència per poder implementar amb garantía accions sócio‐musicals, alhora que necessitem adaptar aquestes propostes i no oblidar que el sistema no formal s’ha de construir sobre una base seriós i rigorosa quant a treball artístic.

Producte final En el context de la música comunitària, el producte final no té únicament la funció de mostrar el resultat d’un procés sinó que es comporta com un producte altaveu que serveix per anunciar i donar veu a una problemàtica social i a l’ensems per contribuir al sentiment de superació i autorealització de la comunitat i encoratjar‐la a l’assoliment de nous reptes.

L’objectiu del producte altaveu és visibilitzar la comunitat, evidenciar el poder transformador de les arts, involucrar l’entorn i compartir l’experiència estètica alhora que justificar subvencions rebudes per estaments públic o privats. No hem d’oblidar que la mostra en societat del projecte pot ser un indicador de la qualitat i la naturalesa del procés en tant en quant la qualitat d’aquest no es vegi alterada per la pressió del temps.

Entenem el producte final com a part del procés i és per aquest motiu que la comunitat ha de tenir un paper decisiu en la presa de responsabilitats alhora que donar‐li l’oportunitat de formar part activa de l’organització d’aquest esdeveniment.

Excel·lència La problemàtica que se’ns presenta a l’hora de definir la qualitat dels projectes i del seu resultat final és la manca d’indicadors i la divergència d’opinions en aquesta matèria. Mentre que McMaster pensa que l’excel∙lència ocorre quan una experiència afecta i canvia l’individu, Zeserson la defineix com el millor del que potencialment un creu que és possible. Després d’haver format part de nombrosos projectes, aquestes definicions semblen limitades.

L’excel∙lència esdevé quelcom subjectiu depenent dels judicis de valor que fem a l’art segons el nostre punt de vista.

En absència de valors consensuals, creiem que l’excel∙lència en els PMC 16 juga un paper a diverses bandes i que van des del rol de l’artista, el paper que hi juga l’objecte artístic, l’impacte en els participants, la imatge que presentem a les audiències i finalment la gestió que abraça la nostra pràctica.

15

GAINZA, V. La educación musical entre dos siglos: del modelo metodológico a los nuevos paradigmas. Conferència pronunciada el 23 d’agost de 2003 en el Seminari Permanent d’Investigació del Departament d’Educació de la UdeSA. 16 Projectes de música comunitària

27

f

ACTORS QUE DETERMINEN LA DURADA DELS PROJECTES

En primer lloc i com a qüestió determinant, la llargada de les activitats varia depenent de quins són els recursos econòmics destinats als projectes. Trobem que moltes de les propostes analitzades pretenen aconseguir una viabilitat i sostenibilitat del programa per ell mateix de manera que es busca que la comunitat esdevingui autònoma i autosuficient perquè es pugui nodrir dels seus propis professionals, participants i recursos materials.

En segon terme, l’extensió també depèn de les intencions i objectius que es persegueixen tan des de les entitats financeres, la institució promotora com de l’equip de professionals.

Els interessos de la comunitat i la capacitat d’empoderar‐la pot fer variar el termini de desenvolupament de les activitats.

PROJECTES SEGONS LA SEVA DURADA

Projecte d’impacte: el propòsit d’aquests projectes és l’exploració del fet musical des de la seva vessant més creativa, suscitar interès, despertar curiositat, possibilitar el gaudi i l’experiència positiva així com impactar en els diferents col∙lectius. El tret definitori d’aquest tipus d’activitats es podria englobar en un marc més artístic que social pel fet de buscar un resultat immediat en les seves accions.

Aquesta tipologia de projectes sovint es presenta com una porta oberta per fer descobrir la potencialitat d’aquest tipus de pràctiques.

Projecte taller: aquest nom designa un tipus de projecte que pretén intervenir en la comunitat en un temps determinat. Busca assentar‐se en un espai de temps i està al servei d’uns objectius més socials que artístics. El resultat es dóna a mig termini i les característiques d’aquestes activitats varien segons si el projecte es desenvolupa de forma trimestral, anual o prolongada en un període acotat. Aquesta tipologia de projectes sovint es presenta com l’inici de la consolidació d’activitats comunitàries.

Projecte a llarg termini: al darrere d’aquests projectes hi ha una planificació estratègica que programa a llarg termini un pla d’accions.

El resultat del disseny d’aquests projectes és complex per la seva dimensió; és madur pels compromisos adquirits des de l’administració pública, el suport privat, la tasca dels professionals i la implicació dels destinataris; compta amb recursos que es generen i renoven contínuament i té una repercussió social indiscutible. Aquesta tipologia de projectes pren la música com a eina de transformació social i posa èmfasi en els objectius socials.

28

A

PARTIR DE QUIN TIPUS DE FORMACIÓ ES FAN ELS PROJECTES?

Després d’haver participat i observat projectes molt diversos, comprenem que un dels elements comuns en cada un d’aquests, és la capacitat dels professionals d’adaptar l’activitat segons les habilitats tècniques dels participants, de manera que hem constatat que no és requisit indispensable partir d’uns coneixements instrumentals previs per formar part dels projectes de música comunitària. Es donen formacions molt diverses que parteixen de la tradició popular així com de l’àmbit de l’educació formal sense disminuir les expectatives de qualitat dels projectes i ometent els prejudicis que sovint ens porten a pensar que no tothom és capaç de formar part de l’activitat musical. Al llarg de la recerca hem conegut projectes que responen als formats següents: orquestres, bandes, grups instrumentals, grups de percussió, cor, DJ’s.

Tot i que aquests són els formats més habituals en el desenvolupament de les activitats, es tenen presents tots els gèneres musicals en qualsevol de les seves manifestacions. Des de la música antiga, passant per músiques tradicionals i populars, bandes de jazz, de rock, de pop, body percussion i fins les últimes expressions de l’actualitat. Es concreta l’estil musical i la seva composició instrumental segons les característiques del col∙lectiu.

no oblidem...

La interdisciplinarietat com a principi metodològic té un gran valor educatiu donat que el treball amb diferents llenguatges artístics pot causar un efecte multiplicador de l’experiència estètica, per tant, a l’hora d’idear els projectes, els professionals sovint es valen d’altres llenguatges artístics com a font d’inspiració i eina de treball.

29

IDEES AL VOLTANT D’UN WORKSHOP

Els projectes de música comunitària es desenvolupen en sessions que al Regne Unit prenen la forma de workshop. Són iniciatives que s’estructuren a partir d’un esquema compartit a la majoria de projectes dels que hem format part. Les sessions estan pensades a partir de l’estratègia metodològica i que la seva finalitat –en un principi‐ és la de dotar al participant d’una experiència iniciàtica, d’exploració i de descobriment. El tipus d’activitats que s’hi donen poden ser d’introducció i motivació per un costat i per l’altre activitats de desenvolupament, elaboració, construcció de significats i reflexió. Tota l’activitat gira entorn a la pràctica instrumental accessible i participativa.

La filosofia que acompanya aquest tipus de projectes a Anglaterra és molt inspiradora, tot i això, hem constatat que fa falta una molt bona planificació i un vincle constant entre els ideòlegs dels projectes i els artistes que els duen a terme. Molt sovint els músics comunitaris han oblidat els objectius i han descuidat el tipus de metodologia que els permet treure rendiment de l’activitat artística, per manca de preparació. El que prenem de cada una d’aquestes experiències és la idea que resulta imprescindible ser conscient de tot el que abraça aquest tipus de tasca i la responsabilitat que recau sobre els professionals quan parlem de transformació social i qualitat en aquest procés.

Pete Moser [More Music in Morecambe] ha estat un dels pioners en la formació de músics comunitaris arreu del país i ha creat xarxa internacional en aquest tipus de projectes. El seu punt de vista sobre la música comunitària marca una línia clara a seguir tenint en compte qüestions que van més enllà de la pròpia activitat per donar‐nos eines que ens fan reflexionar sobre l’entramat propi del currículum ocult. Són components als que se’ls pot donar una importància relativa, però a la pràctica esdevenen factors clau.

Moser exposa que un dels elements d’èxit en les nostres activitats es dóna establint relacions positives des del primer dia amb i entre el grup a partir de la construcció de confiança. Aquesta dinàmica es pot aconseguir si es treballa des de la igualtat ‐posar‐nos en cercle és una manera senzilla de tenir contacte permanent amb cada una de les persones del grup‐; si el líder és clar en les seves explicacions –utilitzant un mateix codi en les seves consignes i fent‐se comprensible a l’hora de comunicar‐se‐; i si el professional aconsegueix desinhibir els membres del col∙lectiu.

En l’entrevista a Hot House a Morecambe, Moser es remetia a la importància de tenir en compte aspectes de la logística perquè el funcionament de l’activitat sigui òptim. En la seva explicació distingia la necessitat que l’espai on es duu a terme el projecte sigui confortable, manifesta la idea de la posta a punt de l’emplaçament i del material a utilitzar i la importància de tenir cura de l’aspecte personal.

Per altra banda, l’aprenentatge positiu i el coneixement del funcionament dels grups pot ajudar al succés de l’activitat. Qüestions com crear un bon clima, aconseguir l’atenció dels

30

participants i ser conscient del llenguatge no‐verbal que s’utilitza poden facilitar la tasca professional. Parlem de simplicitat, varietat, entusiasme, lideratge sense prejudicis, pla flexible amb activitats sensates, progrés musical, reptes, espai pel treball en equip, comunicació i explicació clara dels límits i de les fronteres.

El músic comunitari necessita tenir consciència grupal per adreçar i acompanyar a l’aprenentatge tan social com artístic. Fa falta observar el grup com un sol organisme, captar quines són les dinàmiques interpersonals que es creen i recordar que el treball és simultani a tres nivells: l’individual, l’interpersonal i el grupal. Entenent aquests processos es pot actuar anticipadament de manera que es poden evitar situacions de conflicte.

e

structura d’un workshop: The Bridge Project

Els projectes observats mantenen, en general, una forma que es serveix d’elements similars. En la tercera fase de la investigació, The Bridge Project ens aporta una idea d’estructura que aglutina els elements que s’han reiterat al llarg de la recerca i els ordena de forma que la sessió pren un caràcter dinàmic, significatiu, efectiu i de gaudi.

A partir de l’observació i el contacte amb els músics comunitaris sembla que perquè realment funcioni el workshop, l’esquelet ha de ser prou flexible com per adaptar‐se a cada situació. La proposta de Claudio Forcada a The Bridge Project, ens pot servir com a referència sense deixar de banda la mirada crítica i l’estudi de la nostra realitat per elaborar la planificació de l’activitat diària.

Ritual de benvinguda És important trobar una fórmula adient i personal per iniciar i estructurar la sessió, de manera que creem disciplina i fem que el grup reconegui cada una de les parts. Forcada utilitza aquest moment per recordar quines són les normes que regeixen l’activitat.

Warm up L’escalfament previ a la sessió ens permet a més de preparar el cos per l’activitat, desinhibir el grup. No només es tracta d’un exercici físic sinó que també es procura treballar la veu, focalitzar la concentració i preparar el grup pel treball conjunt. Sing Up 17 proporciona recursos que es poden trobar a la seva web i ens dóna una idea de quin tipus de dinàmiques es poden utilitzar.

Desenvolupament de l’activitat Aquesta secció serveix per introduir conceptes i assimilar‐los, treballar aspectes socials a partir de la pràctica col∙lectiva, generar espais de creativitat des dels instruments, explorar el món individual de cada participant a través de la interpretació i improvisació musical i vetllar per aconseguir els objectius acordats per l’equip de treball.

En aquest apartat Claudio Forcada es serveix de recursos pedagògics basats en la metodologia Suzuki. Explica que “enlloc d’intentar canviar l’entorn i que s’adapti al que tu ja coneixes, cal intentar adaptar els teus propis recursos de tal manera que els treguis el màxim rendiment

17

Campanya nacional que fomenta el cant pels nens i nenes d’Anglaterra.

31

possible”: jocs rítmics, coneixement de l’instrument a partir de cançons, treball postural, joc de lideratges – en el que els nens i nenes esdevenen els directors del grup i se’ls dóna un paper de responsabilitat davant els altres ‐, activitats de moviment amb l’instrument, escolta activa, cura de l’instrument sempre amb un canvi d’activitats de forma regular. Amb tots aquests elements aconsegueix treballar els aspectes socials propis de la música comunitària que van des del treball en equip, la comunicació i el respecte entre els membres del grup, la disciplina i el foment de l’autoestima alhora que intenta trencar els prejudicis de molts dels nens i nenes que formen part del projecte.

En edats primerenques el rendiment dels infants es pot veure condicionat pel cansament. Així, prepararem la sessió tenint en compte la possibilitat de fer una pausa.

Per finalitzar...: per tal que els participants tinguin consciència de la feina feta i que la mostra del què s’ha après a la sessió esdevingui un hàbit, Claudio Forcada, introdueix a cada sessió una petita audició on els participants esdevenen intèrprets i públic alhora.

Un altre dels elements utilitzats en aquesta secció i que permet acabar el workshop d’una manera informal i anticipant nous conceptes que es treballaran a posteriori, és el joc. Ens podem valdre del factor sorpresa i finalitzar amb el record d’una experiència positiva i plaent, permetent que els participants connectin la idea de gaudi i de benestar amb la música.

Inclourem aquí el feedback amb els participants i procurarem registrar les fortaleses i qüestions a millorar de la tasca diària.

De PROFESSOR SUZUKI a MÚSIC COMUNITARI Claudio Forcada

Pràctica col·lectiva.

Per nosaltres les classes col∙lectives són fonamental per molts motius ja que dóna als nens una raó de ser més enllà de la classe individual.

Allí tenen l’oportunitat de relacionar‐se amb els altres companys i tot això reverteix a una major motivació. En les classes de grup aprenen musicalitat, aprenen ritmes, aprenen a comportar‐se en grup, tot de capacitats comunicatives i relacionals que els ajudaran el dia de demà a ser líders i a tenir una bona disposició pel treball de música de cambra i a mostrar una actitud satisfactòria en l’orquestra. La pràctica col∙lectiva engloba, doncs, una gran quantitat de beneficis no només a nivell musical, sinó també a nivell social i educatiu.

Traspàs sistema formal a l’àmbit no formal.

Tots els entorns són diferents [...]. La qüestió és utilitzar totes les estratègies per treure el major partit de cada situació en la que ens trobem. Enlloc d’intentar canviar l’entorn i que s’adapti al que tu ja coneixes, cal intentar adaptar els teus propis recursos de tal manera que tu els treguis el màxim rendiment possible. Cal saber quines són els objectius, les aspiracions del grup o dels alumnes que tens i les característiques del seu entorn immediat per adaptar la teva metodologia al context i no a la inversa.

32

Metodologia que utilitza en la seva tasca professional Actualment treballo en un parell de grups on apliquem estrictament la metodologia Suzuki. A nivell particular dono classes tan del mètode Suzuki com el tradicional. Em costa molt separar una cosa de l’altra. Quan em demanen si sóc un professor Suzuki, jo només puc dir que sóc un professor de violí.

Com a docent vas utilitzant les estratègies i eines que vas coneixent en cada un dels cursos que vas fent al llarg de la teva trajectòria professional a més de les experiències que t’aporten els companys.

El que procurem és estar en contacte amb tots els professors de manera que el treball sempre sigui compartit i en la mateixa direcció.

Tenim trobades periòdiques amb tots els professors de cambra,

orquestra, classes col∙lectives i individuals per unificar els esforços en

una mateixa línia.

bit del community music estic treballant Pel que fa al treball en l’àm en un programa que consisteix en crear un grup Suzuki en una escola on els nens i nenes no tenen els recursos o les facilitats d’altres infants. Fem classe Suzuki però ens hem d’adaptar a la realitat. La realitat és que els pares no col∙laboren, no venen a les classes i el que fem és comptar amb varis assistents que es troben amb els nens varis dies de la setmana i supleixen la missió del pare de manera que garantitzem l’estudi diferents dies a la setmana. Paral∙lelament no renunciem al treball amb els pares: organitzem reunions amb els pares per explicar els beneficis que té la música pels seus fills, per explicar‐los el programa que estem desenvolupant i involucrar‐los poc a poc. La intenció és generar oportunitats, oferir‐los la possibilitat de la pràctica musical i participar en el desenvolupament familiar. Així l’objectiu és utilitzar el Suzuki com excusa per onar una alternativa d’oci i cultural que en condicions normal no tindrien i intentar també estrènyer els llaços que hi ha entre pares i fills.

33

a

VALUACIÓ

Dur a terme un procés sistemàtic amb el que s’obté la informació necessària sobre el funcionament i els resultats d’un projecte és imprescindible per poder adaptar i millorar el pla de treball, el calendari i la metodologia, per poder reorientar els objectius i les estratègies de gestió i aproximació a la comunitat així com redefinir les activitats i les sessions si és necessari. Perquè la valoració sigui holística, hauria de contemplar la mirada dels cinc agents implicats: la de l’artista comunitari, la de l’organització de música comunitària, la del patrocinador o associat al projecte, la dels participants i la de l’entorn proper a aquests.

Depenent de la institució que aglutina els projectes de música comunitària, el procés i les persones implicades en l’avaluació varia segons el grau de complexitat del programa i de la pròpia organització de música comunitària.

A continuació proposem tres models que mostren les distintes tipologies de valoració que recullen les mirades dels agents citats anteriorment. Cada una d’aquestes eines d’avaluació estan pensades per un context concret i per tant responen a les necessitats específiques de les organitzacions i dels seus projectes. Pensem que per dissenyar un instrument d’avaluació cal adequar‐lo tant als professionals com als participants. La mostra que hem seleccionat es diferencia per la naturalesa i necessitats de cada institució: mentre que Sound Futures treballa amb músics comunitaris freelance i en associació amb altres entitats, The Sage Gateshead 18 compta amb una plantilla de professionals estable, per tant, les característiques de la informació que han de recollir ve condicionada per l’estructura organitzativa.

Sound Futures es serveix de l’artista comunitari, del membre associat i del director de la institució per fer una valoració global i consensuada, tant a l’inici com al finalitzar el projecte.

TSG, per la seva banda, utilitza un model que fa la funció de supervisió ‐de la tasca del professional i de les activitats del departament de música comunitària‐ per l’equip directiu així com de suport i reflexió per l’artista. La tercera proposta 19 és un qüestionari de satisfacció dels participants d’un projecte per nens i joves d’entre 7 i 14 anys del projecte World in Motion del programa Connect de l’escola Guildhall.

TSG, va publicar el 2005 un informe d’avaluació 20 del departament Learning and Participation encarregat a Demos que podem prendre com un exemple d’avaluació externa realitzada per un equip d’experts i que comprenem com una eina que pot eixamplar el camp de visió tant de la nostra organització com dels projectes, donant un enfocament objectiu i imparcial de la institució i dels programes que el comprenen.

L’Arts Council d’Anglaterra, per la seva banda, va publicar una guia 21 per avaluar projectes artístico‐educatius que ofereix propostes d’anàlisi així com un suport per abordar la valoració dels projectes i per obrir una via reflexiva entorn a la pràctica sòcio‐artística.

18

D’aquí en endavant TSG. Veure ANNEX 3 20 HOLDEN I JONES. Hitting The Right Note: Learning and Participation Department. 2005, The Sage Gateshead.

21 WOOLF, FELICITY. Partnerships for learning, a guide to evaluating arts education projects. Arts Council, 2004.

19

34

MODEL 1: Sound Futures Reunió preliminar L’organització de música comunitària es troba amb l’artista per posar en comú els propòsits del projecte i el pressupost, per definir i acordar objectius i decidir com s’avaluarà el programa.

Aquesta reunió els permet: Acordar el nivell de suport que es requereix per part de l’associat Discutir i acordar els objectius amb aquest Planificar el calendari de treball Artistes Els músics comunitaris reben la documentació següent:

Carta de confirmació detallant les seves obligacions contractuals pel projecte Acords entre els implicats detallant els rols i les responsabilitats de les parts implicades Pressupost i calendari de treball Guia de salut i de seguretat Documents d’avaluació El project manager atendrà com a mínim dues sessions del projecte. L’artista és responsable de la seguretat del seu material.

Associats i promotors L’associat pot ser una entitat, l’Administració Pública, centres educatius i socials, entre d’altres i que dóna suport al projecte. A més a més disposa de la infraestructura per dur a terme el projecte. Abans de començar el projecte se’ls fa entrega de:

La carta de confirmació detallant les seves responsabilitats Els acords que fan referència al projecte Formularis de monitoratge per tal de recollir la informació de cada participant Registres d’assistència dels participants Documents d’avaluació

L’associat i/o el promotor serà el responsable de reunir els participants pel projecte i se’ls demanarà que aportin un professional de suport que haurà d’assistir a les sessions. Aquest serà el responsable de recollir les avaluacions dels participants per tenir‐ne un registre.

Objectius del projecte Els projectes de música comunitària, segons l’organització, són valorats a partir d’un seguit d’objectius, els quals es decideixen i s’aproven abans de començar les activitats. En cas que aquests s’hagin de modificar en el transcurs del projecte, es fa a través de la consulta de totes les parts implicades. L’organització aposta per objectius específics, amb els que es puguin aconseguir els resultats esperats; mesurables, amb possibilitat d’evidenciar i mostrar els resultats del procés; reals i tenint en compte les característiques del grup així com els recursos

35

dels que es disposen i del suport econòmic amb el que es compta; i tenint en compte el temps del que es disposa, de manera que els objectius es puguin assolir.

Objectius musicals: acordats per l’artista i l’organització de música comunitària.

Objectius socials: l’organització de música comunitària, l’artista i l’associat i/o promotor determinen quines són les prioritats socials del projecte.

Objectius de l’associat: aquests i l’organització de música comunitària els consensuen i, a posteriori, els consulten a l’artista per tal de fer‐los possibles.

MÈTODES D’AVALUACIÓ D’acord amb la tipologia d’activitat i partint de l’acord al que s’arriba amb l’organització de música comunitària, aquesta ofereix tres alternatives perquè l’artista –en relació amb l’associat‐ valori el projecte segons la seva conveniència.

OPCIÓ 1:

OPCIÓ 2:

OPCIÓ 3:

Informe escrit

Reportatge fotogràfic

Informe oral

• Acordar els objectius musicals i socials amb l'organització

• Acordar els objectius musicals i socials amb l'organització

• Acordar els objectius musicals i socials amb l'organització

• Elaborar un diari reflexiu de les sessions

• Elaborar un diari reflexiu i un portafoli del projecte

• Elaborar un diari reflexiu i un portafoli del projecte

• Realitzar un reportatge fotogràfic per testimoniar el procés del projecte

• Recopilar fotografies (de com a mínim dues sessions i de la performance final) amb detalls de les activitats realitzades

•Realitzar un reportatge fotogràfic i audiovisual que testimoniï el procés.

•Enregistrar a performance final

• Enregistrar la performance final •Enregistrar la performance final • Completar l'informe d'avaluació del projecte

•Assistir a una reunió d'avaluació

• Assistir a una reunió d'avaluació

• Omplir el formulari de control de qualitat

•Omplir el formulari de control de qualitat

• Completar el formulari de control de qualitat

Si és necessari, es fan reunions online per donar suport o modificar qualsevol dels elements acordats i les actes d’aquestes reunions formen part de l’informe final d’avaluació. Tota la documentació d’avaluació s’entrega a l’organització al finalitzar el projecte, amb quinze dies de marge.

36

Opció1: l’informe escrit L’informe ha de contenir el màxim de detalls possibles de les sessions. S’ha d’explicar l’assoliment o no dels objectius inicials, les activitats proposades, alguna situació positiva a destacar, dificultats i solucions, recomanacions de millora per futures col∙laboracions, quin material de suport s’entrega amb la present avaluació.

Opció 2 i 3: portafoli i diari reflexiu Al finalitzar cada sessió s’ha d’entregar les reflexions escrites. No es tracta d’un document tancat sinó que els artistes poden modificar o afegir noves idees i comentaris. Per l’opció 1, el portafoli i el diari són opcionals i per ús personal.

La proposta del diari s’estructura:

Descripció‐ què ha passat?

Emocions‐ com t’has sentit?

Avaluació‐ què ha anat bé i què s’ha de millorar?

Conclusió‐ què podria haver fet diferent o de més a més?

Acció‐ què faré a la propera sessió?

Opció 1, 2 i 3: testimoni fotogràfic i audiovisual Per cada una de les opcions és necessari presentar un enregistrament de la performance final.

No és indispensable que sigui d’estàndard professional; l’organització de música comunitària disposa del material per poder fer els enregistraments.

Per l’opció 2, s’han de fer fotografies de dues sessions com a mínim i s’han d’entregar amb la planificació de les activitats.

L’opció 3 necessita d’un testimoni d’àudio o de vídeo per il∙lustrar les activitats que s’han dut a terme i per valorar‐ho a l’avaluació oral del projecte. L’organització de música comunitària es fa responsable dels drets d’imatge dels participants.

Avaluació oral del projecte En aquesta reunió hi assisteix el músic comunitari i el project mànager de l’organització; és una reunió de durada determinada i s’utilitza com a part de l’informe final d’avaluació.

Altra documentació De forma addicional, l’associat ha de completar un formulari on hi apareixen els objectius i un qüestionari amb les seves expectatives. Són els responsables de les tutories amb els participants i de comptar amb un registre de cada sessió, a més de fer arribar els qüestionaris de satisfacció.

37

SUMARI La taula següent mostra com l’avaluació és compartida. Sound Futures depèn de Youth Music i mostra part de l’avaluació a aquesta organització responsable. Altres instruments de recollida d’informació són de tipus intern.

Avaluació de l’artista Opcions

Mostrat a*

Objectius i Documentació

Qui? 1

2

3

OMC

A/P

YM

Objectius musicals

9

9 9

Artista i OMC

9

9

Objectius socials

9

9 9

Artista i OMC

9

9

9 9

Artista

9

Portafoli i diari reflexiu Informe escrit

9

Artista

9

9

9

9

Artista

9

9

9

9

9

Artista

9

9

9

9

9 9

Artista

9

9

9

9 9

Artista i OMC

9

9

9

9

9 9

Artista

9

9

Recopilació fotogràfica i planificació

Testimoni d’àudio i de vídeo

Enregistrament de la performance final

Avaluació oral

Qüestionari de control de qualitat

*OMC: organització de música comunitària; A/P: associat/promotor; YM: Youth Music

Avaluació de l’associat o el patrocinador Opcions

Mostrat a*

Objectius i Documentació

Qui? 1

2

3

OMC

A/P

YM

Objectius de l’A/P

9

9 9

A/P i OMC

9

9

Tutories

9

9 9

A/P

9

9

9

Registres

9

9 9

A/P

9

9

Qüestionari de l’A/P

9

A/P

9

9

9

Participants

9

9

Qüestionaris de satisfacció

38

MODEL 2: The Sage Gateshead Informes setmanals Qüestions a respondre: Resum del treball dels projectes o tasques de la passada setmana Resum del progrés de projectes, esdeveniments o tasques que has fet la passada setmana Qüestions que t’agradaria comentar Punts positius a destacar o factors positius a apuntar Prioritats per la propera setmana Projectes en perspectiva: una setmana vista, quinze dies vista, un mes vista, tres mesos vista

Informes mensuals Aquests informes serveixen per evidenciar i testimoniar els projectes que es duen a terme des de l’organització, tant per tenir un control a nivell de departament de Learning&Participation com per mostrar‐ho a l’equip directiu del centre així com als patrocinadors.

Qüestions que s’han de respondre: Projecte

Espai / sessió

Dates

Hores

Activitats detallades

Per sessió

Preparació

Taula Treball pràctic. Explicació de l’àrea d’intervenció [edats primerenques, nens i/o joves en èpoques de transició, joves amb risc d’exclusió social, desenvolupament professional, famílies, tercera edat, necessitats educatives especials] i la tipologia d’activitats planificades per cada sessió.

Reunions de planificació de les activitats, de tasques, de programació de calendari d’activitats.

Planificació personal. Preparació de les sessions i de les activitats. Explicació detallada del preparat al llarg del mes.

Qüestions que es vulguin comentar.

Qüestions positives remarcables.

Taula a omplir amb activitats, esdeveniments, concerts previstos en les properes vuit setmanes:

Programació d’activitats, esdeveniments i/o concerts de les properes setmanes

Tipologia d’activitat, esdeveniment

Dates i horaris

39

40

LA VEU DELS EXPERTS

Beneficis de la pràctica sòcio-musical

“Tothom té una història musical tant com a intèrpret, com a participant o com a públic. Amb la música, podem trobar una manera molt senzilla d’aplegar persones en un mateix lloc i en un mateix moment. Crear espais on les persones puguin fer música gairebé sempre és sinònim d’èxit i donat que és un punt de trobada, amb aquestes activitats es fomenta la cohesió social. Fer música plegats és com seure a la mateixa taula i compartir el menjar, on les relacions que es donen poden esdevenir personals i profundes.” Pete Moser

“Reunir individus sota el pretext de la música pot suposar l’inici de la presa de consciència sobre l’opinió dels altres, llimar perjudicis, dissipar mites, construir confiança i promoure el respecte i la cohesió d’un poble o d’una comunitat.” Matthew Daniels

“La música comunitària té l’habilitat de transcendir barreres i també de contribuir en el canvi social a través de l’accés, la diversitat i l’equitat d’oportunitats a través de la seva filosofia, el suport i la pràctica.” Barry D’Souza

“El fet d’estar en contacte amb ella [la música], estudiar‐la o practicar‐la, té molts beneficis que van més enllà de la pràctica instrumental en si: des de la sociabilització, passant per assumir responsabilitats així com esdevenir persones més participatives, fins acabar a aprendre a expressar‐se i comunicar‐se.” Claudio Forcada

“El benefici inicial és la integració per partida doble: per part de la societat que rep el músic professional com a vehicle del llenguatge artístic i per part del músic que es desenvolupa en entorns poc habituals o bé que a priori no hi pertany.” David Ballesteros

“Al llarg del desenvolupament del projecte es mostra una millora en la autopercepció i autoestima dels participants. (...) Això permet començar a desenvolupar capacitats comunicatives que seran reinvertides en el seu anhel de ser partícips de la societat.”

Karen Richardson

41

C

OMUNITAT

La publicació Keywords, a vocabulary of culture and society 22 descrivia el terme comunitat com una organització social que avui dia gestors, artistes, promotors i organitzacions de la música comunitària encara utilitzen quan fan referència al sentiment de pertinença i identitat, a la idea entorn al compartir característiques i interessos similars i al fet de conviure en un mateix territori.

Aquest triple aspecte ha estat perpetuat i difós per Alipio Sánchez que en el seu manual defineix el terme com “un grup social arrelat, autoconscient i integral” 23 que es pot donar a tres dimensions: la territorial o geogràfica que comprèn la regió, el municipi, el veïnat o el grup ètnic; la psicològica i la sociocultural que pot abraçar l’orientació sexual, el gènere i l’ocupació laboral, entre d’altres.

La industrialització i la globalització ‐individualisme, racionalitat, utilitarisme i egoisme ètic‐ han desgastat el sentit de la comunitat natural ‐entesa com una forma d’organització social solidària‐ i l’ha substituïda per la relació nascuda d’interessos compartits i d’individus autònoms que reclamen els seus drets. Des d’un punt de vista eurocentrista, la comunitat basa la seva actuació en l’organització d’interessos, objectius i/o desitjos comuns; l’autonomia personal i la reconstrucció social lligada a la reivindicació de la comunitat perduda. 24 Com a resultat d’aquest fet, la noció d’art comunitari ha anat reemplaçant‐se per participatory arts i ha defugit de la categorització dels grups de persones per donar pas a una extensió del concepte i de la pràctica artística col∙lectiva mentre s’intenta donar un nou significat a la paraula comunitat d’acord amb la contemporaneïtat. 25 Àmbit d’actuació dels PMC Entenent que la finalitat dels projectes de música comunitària és desenvolupar les potencialitats individuals en un marc social, comprenem que les comunitats on es pot actuar amb aquestes pràctiques són il∙limitades. No obstant, es dóna prioritat a aquelles persones amb risc d’exclusió social i a col∙lectius amb necessitats específiques.

L’àmbit d’acció dels projectes, doncs, concerneix sectors que van des de nens i joves, nouvinguts, minories i tercera edat passant per persones amb necessitats educatives especials o amb escassos recursos i té en compte també el sector de la justícia penal, marc d’animació sociocultural, la intervenció en medis de l’educació no formal i l’àrea de la salut.

22

WILLIAMS, RAYMOND. Keywords, A vocabulary of culture and society. 1a edició: London, 1983.

SÁNCHEZ, ALIPIO. Manual de psicología comunitaria: un enfoque integrado. Gran Canaria: Ed. Pirámide (Grupo Anaya), 2007.

24 Extret del manual d’Alipio Sánchez.

25 Tanmateix, en la descripció dels grups amb els que la música comunitària actua, utilitzarem aquí termes genèrics que facin comprensible l’explicació.

23

42

PROJECTES EN O DES DE LA COMUNITAT Els projectes que descrivim a continuació van lligats amb el tipus de política social que es duu a terme i en podem distingir dues pràctiques: una forma d’integració sistèmica que depèn de les institucions públiques i que té com a prioritat la democratització de la cultura, o una forma d’integració social que pren autonomia respecte les organitzacions públiques i/o privades i que té per finalitat la democràcia cultural.

Podem entendre que el primer model és una estructura d’integració en la societat que és prescriptiva i normativa mentre que el segon, respon a la idea de la transformació social i està entesa des d’una relació plural, espontània, de participació i dinamització dels mateixos destinataris.

Projecte en la comunitat: eficàcia en la gestió El punt de partida és una acció externa, és a dir, parteix de l’acció d’un professional que procura la participació de la gent per promoure el desenvolupament integral de la persona o bé prevenir problemàtiques. El paper del professional esdevé molt important ja que és qui catalitza la transformació i és la persona posseïdora dels recursos i les tècniques. En aquest tipus de projecte l’accent està posat en els resultats i els canvis produïts.

Aquest és el model que hem trobat més sovint treballant amb les organitzacions de música comunitària i que permet una immediatesa en el disseny i l’elaboració del projecte alhora que facilita la implementació d’aquest perquè redueix el nombre d’agents implicats.

Projecte des de la comunitat: participació El centre de gravetat és la pròpia comunitat mentre que el músic comunitari pren el rol de facilitador i dinamitzador, és a dir, esdevé un apèndix de la comunitat. En els projectes d’aquesta índole l’èmfasi està posat en el procés d’acció i d’aprenentatge i neix del desig i de les necessitats de la comunitat.

Aquest model es dóna quan la comunitat manifesta i és conscient de la seva necessitat. Es tracta en aquests casos de que les organitzacions de música comunitària siguin poui flexibles per adaptar el seu programa a la voluntat dels participants

43

EL DESENVOLUPAMENT DELS PMC EN COMUNITATS RURALS Pot semblar que els projectes que emmarquen l’activitat creativa i social britànica, centren la seva acció en la metròpolis, un escenari on s’han concentrat els estudis relacionats amb el desenvolupament d’activitats de música comunitària i on problemàtiques socials han estat tractades sota aquestes iniciatives. Si bé és cert que a les grans ciutats hi ha un nombre incomptable d’ofertes relacionades amb la música comunitària, hem volgut conèixer la realitat en contextos rurals donat que el panorama del nostre país ens porta a considerar aquesta com una àrea potencial d’implementació de futurs projectes de música comunitària.

La ruta de recerca ha comptat amb dos períodes d’immersió en aquest context que ens ha permès aproximar‐nos en la singularitat de les zones rurals des de l’òptica dels centres artístics de Banchory (Escòcia) i Morecambe 26 .

Per tenir una visió més àmplia de l’art en contextos rural, els centres Polity Studies on Culture and Communities de la Simon Fraser University i la Creative City Network of Canada, han elaborat un informe 27 que ofereix una recopilació d’investigacions al voltant de cultura, creativitat i comunitats rurals i que pretén ser un document de referència perquè les comunitats rurals puguin dictaminar estratègies útils per treure rendiment a les seves capacitats creatives.

C ontribució dels projectes d’art comunitari en les zones rurals L ’informe The State of Countryside 28 identificava la vitalitat de la comunitat en relació a factors co m l’espai, el compromís i la força de la comunitat. Els projectes d’art comunitari aporten a a quests tres elements imputs de millora i creixement que hi influencien directament.

Els projectes d’art comunitari necessiten d’espais que sovint són concedits per entitats municipals, de manera que podem trobar que a partir de la cessió d’aquestes ubicacions se’n m illoren les instal∙lacions d’acord amb les necessitats dels programes, alhora que la comunitat e s sent partícip de la regeneració dels equipaments locals. Els PAC ofereixen l’oportunitat de co nnectar les activitats i la mostra en societat d’aquestes amb altres sales o instal∙lacions del p oble com biblioteques, casals i centres educatius.

E l fet de d’incidir en zones rurals permet crear relacions socials des d’un altre punt de partida.

Le s persones en els pobles solen conèixer de l’altre i és a partir d’aquí que es pot intensificar el se ntiment de pertinença alhora que es forja el compromís de la comunitat amb altres activitats lo cals. En el projecte The third stage del Woodend Barn de Banchory, es lluita contra la isolació d e les persones més vulnerables tenint en compte el seu desplaçament fins l’activitat alhora q ue se’ls dóna el suport perquè puguin contribuir en aquest tipus de projectes. Aquest fet es d óna gràcies a que les persones del poble es coneixen entre si i podríem entendre que la fase d iagnòstica i de reconeixement de la comunitat es dóna des de la comunitat i des de la seva in teracció.

26

Veure el bloc Projectes.

DUXBURY and CAMPBELL: Developing and Revitalizing Rural Communities Through Arts and Creativity: An International Literature Review and Inventory of Resources Prepared for the Creative City Network of Canada, March 2009 28 COUNTRYSIDE AGENCY. The State of Countryside. Wetherby: 2003.

27

44

L’experiència de Banchory dibuixa un marc que és traspassable a altres zones rurals. El voluntariat és el motor del centre i de les activitats, de manera que la pròpia comunitat és artífex del seu desenvolupament. Així, es creen comissions de treball que interactuen entre elles per elaborar esdeveniments que generen fons econòmics pel propi municipi i que reincideixen en el comerç i en entitats locals. Aquest voluntariat es multiplica i arriba a produir nous grups de treball, de manera que la participació es retroalimenta.

En definitiva, a més de contribuir al desenvolupament local i millorar la qualitat de vida de la comunitat, els projectes involucren directament les persones del poble en la vida social d’aquest. No hem d’oblidar que la tasca dels artistes no és la d’imposar una idea i concebre el desenvolupament com quelcom predissenyat, “el desenvolupament no pot ser donat. Ha de ser fet. És un procés, no una col∙lecció de béns produïts” 29 ; fonament que hauria de sustentar la idiosincràsia dels PMC, independentment de si parlem de zones urbanes o contextos rurals.

Banchory: claus d’èxit Woodend Barn Community Arts Centre respon a les idees que Matarasso 30 proposa com a factors d’èxit de les activitats artístiques en petits municipis. Treballar en associació, oferir diversitat en la programació, aconseguir l’estabilitat de les activitats, vetllar pels recursos necessaris i respondre a paràmetres de qualitat, són els indicadors que ens permeten valorar la tasca d’aquest centre de forma positiva.

Woodend Barn ha aconseguit consolidar un programa d’activitats que va més enllà de la música comunitària, sumant a aquesta pràctica altres disciplines artístiques així com esdeveniments culturals i d’animació popular. El programa d’activitats és extens, variat i s’ha arrelat a la vida del poble.

29

JANE, J. Cities and the Wealth of Nations. Random house. 1984, New York MATARASSO, F. Only connect. Comedia report for The National Rural Tourning Forum, 2004.

30

45

Quan estem parlant dels PAC en zones rurals no es limita l’actuació d’aquests a un municipi en concret, sinó que el que es procura és ampliar la xarxa de treball, connectant activitats i programari entre les diferents institucions de la comarca. Banchory és un clar exemple d’aquesta ramificació; cada organització de la regió és independent i heterogènia tot i que prenen decisions de forma coordinada i interactiva i esdevenen institucions complementàries amb relacions horitzontals i participatives. Aquesta pràctica democràtica afavoreix l’exercici ciutadà, facilitant la descentralització de les decisions, incloent en la seva gestió les persones de la comunitat, de manera que es comparteixen projectes i objectius, implicant directament els habitants del poble.

El centre ha esdevingut un nucli de dinamització no només a nivell artístic, sinó que social i comunitari i ha permès situar al mapa aquesta localitat. Totes les ciutats i pobles que l’envolten no només coneixen de l’existència del centre, sinó que acaben formant‐ne part trencant barreres que poden separar els nuclis rural i urbans de l’entorn.

46

MÚSICA I LA PEDAGOGIA DE L’ALLIBERACIÓ La línia que uneix la pedagogia de l’alliberació i la música comunitària pren una forma diàfana de similituds en la seva concepció. L’educador i pedagog brasiler Paolo Freire, fundador d’aquesta filosofia – així com de l’educació popular i la pedagogia de l’oprimit‐, va relacionar aquests corrents en països en vies de desenvolupament i en les classes oprimides enteses com individus o grups que socialment, culturalment o políticament han estat desposseïts del seu dret al diàleg. Tot i que aquest va ser el punt de partida, la tendència ha transgredit el temps i l’espai per convertir‐se en una doctrina d’empoderament que pot utilitzar‐se en cultures de proximitat i participació.

El teatre ha fet seus els principis que Paolo Freire va impulsar i la música comunitària pot oferir igual que aquesta disciplina artística “un mètode estètic per analitzar el nostre passat en el context del nostre present per poder inventar el nostre futur, (...) ajudant als éssers humans a recuperar un llenguatge que ja posseeixen. Aprenem a sentir, sentint; a pensar, pensant i a actuar, actuant.” 31

L

es idees bàsiques de l’educació popular s’emparen sota premisses de les que els projectes de música comunitària en beuen, sobretot a l’adreçar‐se a col∙lectius adults. Aquest paradigma parteix de la situació, els potencials i el suport a les creences de canvi social que té la comunitat d’ella mateixa:

1. Partir del coneixement de les persones, respectar la seva visió i, modestament, aportar la del facilitador.

2. Construir col∙lectivament el coneixement.

3. Seleccionar el contingut per la seva utilitat pràctica.

4. Utilitzar tècniques que facin les sessions dinàmiques, participatives i amenes.

5. Crear un entorn segur i cordial en el que es pugui aportar, practicar i preguntar sense témer al ridícul.

La música comunitària, com a expressió del desenvolupament comunitari, treballa en l’àmbit de la necessitat i de la llibertat.

31

Principi de l’Organització Internacional del Teatre de l’Oprimit sota el pensament d’Augusto Boal.

47

B

ENEFICIS

La dicotomia de les arts entre funció i estètica ha estat un leitmotiv al llarg de la història. Cada vegada més hi ha la voluntat de prendre la funcionalitat i la bellesa de l’art com a eina per la transformació social. Les arts prenen protagonisme en el seu sentit més ampli a través de projectes comunitaris presents en diferents contextos i aconsegueixen així propòsits en resposta a necessitats socials: desenvolupament d’habilitats personals, creació d’oportunitats i de noves relacions, establiment de llaços de cooperació a partir de la creació de nous reptes, implicació social, afirmació i qüestionament de la identitat, compromís amb l’entorn, construcció de ponts culturals i presa de riscos positius. La participació en les arts permet que s’esdevinguin aquests fets a dos nivells: per una banda desenvolupant competències individuals i socials i per l’altra construint la creença de la possibilitat real de canvi.

“L’estètica té molt a veure amb l’ètica. Són dues cares d’una mateixa dimensió indissoluble. I és per això que la formació artística cultiva l’ànima; l’ànima bella com a ideal de l’educació: l’ànima oberta a la bellesa en totes les seves dimensions. L’educació de cada home hauria de passar per aquí perquè esdevingui una educació integral i completa”. 32 “L'art és quelcom més que la producció d'objectes o productes bells i expressius fets perquè uns altres els contemplin, escoltin i admirin. És, essencialment, un procés mitjançant el qual explorem el nostre medi, tant l'interior com l'exterior, i aprenem a viure‐hi.” 33 La voluntat de la música comunitària és fer partícips a les persones en la producció de música i no limitar‐les al rol de consumidores; la funció de la música com a experiència vital, doncs, s’ha hagut de replantejar i s’ha comprès com un instrument d’ús social classificable segons les seves funcions: des de la comunicació d’emocions, idees, principis i normes passant per la capacitat d’integració a una cultura, religió o etapa de la vida així com el desenvolupament integral dels individus i acabant per entendre la pràctica musical com una experiència metafísica que transcendeix allò quotidià.

La participació en projectes de música comunitària promou la construcció de valors i significats que alhora ajuden a elaborar un ideari i capaciten a la persona i el grup al desenvolupament del pensament crític. No només amb paraules sinó a través d’una experiència creativa i vivencial que explora la metàfora, el sentiment i l’imaginari col∙lectiu.

“La part de l’ésser humà més especial és l’habilitat de crear valors. Els valors no cauen del cel. No ens són donats. No els trobem a la natura. Els creem nosaltres mateixos”. 34 François Matarasso concep l’impacte de les arts a partir de sis aspectes relacionats amb els beneficis individuals i col∙lectius que es donen en la participació activa d’activitats artístiques.

Fa referència al desenvolupament personal des de la idea de confiança, d’educació, de desenvolupament d’habilitats i de cooperació; parla de cohesió social entesa com a capacitat d’establir connexions entre la persona i el grup, de comprendre la interculturalitat, de treballar

32

Discurs del mestre José Antonio Abreu al simposi A través dels ulls de Veneçuela celebrat el 15 d’abril de 2009 a Southbank, Londres. Veure transcripció del discurs Al bloc de projectes en l’apartat d’esdeveniments.

33 Christopher Small 34 DOORMAN,J. Dasarts Dialogues 5. Amsterdam, 1996.

48

de forma intergeneracional i d’afrontar la delinqüència; té en compte l’empoderament comunitari i l’autodeterminació com a element motivador i generador de participació; concep la imatge local i la identitat com a construcció de sentiment de pertinença; debat sobre la imaginació i visió des del punt de vista de la creativitat, la pràctica i la creació de nous reptes; i conclou que l’art contribueix al benestar i la salut dels participants.

La veu dels participants en projectes de música comunitària A partir dels estudis de casos que analitzen l’impacte i els beneficis de la participació en

programes artístics, es posa de manifest la n ecessitat de donar veu a la comunitat i comprendre de primera mà quins són els e fectes de formar part activa en aquest tipus de projectes. Presentem a continuació

una mostra de la percepció que tenen els p articipants des de la seva pròpia experiència.

En primer lloc, la participació en projectes

canvia la idea de la persona sòcio‐artístics les seves pròpies capacitats. Molts sobre

adults senten les arts com quelcom

impossible i és a partir de la pràctica que els canvia aquesta percepció, a més de

multiplicar‐los les ganes i possibilitats de p articipar en futurs projectes similars.

P er altra banda, joves exclosos de l’educació convencional han trobat en a quest tipus de projectes oportunitats educatives, i ha incrementat el seu interès

per participar en activitats artístiques i m illorar les seves pròpies habilitats. En aquest sentit Gardiner exposa que aprendre a desenvolupar habilitats en les arts ens força a un treball mental útil en moltes

àrees de l’aprenentatge. Molts adolescents h an utilitzat les capacitats que han descobert a través de la música per

‐les a altres nivells de la vida de transferir manera que formar part d’un grup musical,

interactuar o expressar‐se no només els permet desenvolupar‐se com a músics sinó

que també com a persones.

En zones on la vida social s’ha extingit a causa de la pobresa, la criminalitat i la isolació, conèixer persones i relacionar‐se pot suposar un revulsiu per la comunitat.

Aquesta construcció informal de relacions és un agent molt poderós de cohesió social.

“Formar part de la Steel Pan Band ha fet canviar la meva manera de veure les coses, les altres cultures, la música, i ha fet canviar la manera de mirar el barri on visc”. A través de la pràctica activa es desenvolupa la cooperació i la tolerància; l’impacte que això crea suposa la implicació de les persones en la seva localitat, la construcció d’espais de treball compartits i la descoberta de la cooperació amb els altres.

“Em sento com si hagués agafat responsabilitat sobre algú del grup més jove que jo, només per saber com es senten, per fer‐los participar i per fer‐los gaudir de la música. Penso que he canviat perquè he assumit aquesta responsabilitat.” L’opinió dels joves participants ens fa pensar que han pres confiança a través de la cooperació; el treball col∙lectiu i creatiu és agent generador de beneficis innumerables que varien depenent de cada individu i de cada context.

La taula que presentem a continuació organitza a dos nivells l’impacte i els beneficis de formar part activa en projectes de música comunitària. A partir de la recerca en aquest tipus de programes proposem cinc àrees que es distingeixen segons el camp d’incidència i mostrem de forma esquemàtica cada un dels aspectes d’estudi.

49

IMPACTE i BENEFICIS de la participació en projectes de MÚSICA COMUNITÀRIA

Fisiològic / Cognitiu

COMUNITAT Interpersonal

Millora de la memòria.

Genèticament recordem llargues sèries i/o seqüències musicals a diferència de retenir estructures de text

Augment a el sentit d'eficàcia individual i d'autoestima

Teixeix xarxes socials. Crea llaços de cooperació entre persones fomentant la corresponabilitat

Desenvolupa el pensament abstracte i holístic

Es forja el sentiment de pertinença

Fomenta la capacitat de treballar en equip i comunicar idees

Dimensiona el raonament espai‐ temporal

Desenvolupa capacitats i creatives així com habilitats tècniques

Augmenta les oportunitats d'expressar‐se i gaudir

Involucrant‐se en projectes d’art comunitari, els participants poden reduir l’estrès. Es pren el fet artístic i creatiu com un espai d’oci i benestar

La música augmenta les habilitats de l’escolta. Ajuda a entendre, discriminar, concentrar‐se, percebre i analitzar.

Millora de la psicomotricitat

INDIVIDU Psicològic

Millora el rendiment escolar. Les competències adquirides en l’activitat artística es traspassen en l’àmbit d’educació primària i secundària

Augmenta la tolerància vers els altres. Promou la disciplina i el respecte a un mateix i al seu entorn

Crea aspiracions i ambicions respecte les Facilita el sorgiment expectatives de futur, ja d'oportunitats per involucrar‐ siguin professionals, vitals se en les arts i la cultura o relacionals.

Fomenta la responsabilitat, l’estimulació, la iniciativa

així com la confiança.

Millora de la qualitat de vida

Cultural

Difon el patrimoni cultural des de dues perspectives: esdevé una manera d’aprendre sobre la societat alhora que conserva l’herència cultural i el llegat del passat

Social

Dinamitza comunitats i genera contacte i coneixement entre organitzacions que posen a l'abast experiències perquè gradualment el ciutadà interactuï amb el seu entorn. Dóna resposta, doncs, a accions participatives.

Promou la diversitat cultural

Millora la imatge col∙lectiva i l’estatus social

Redueix comportaments antisocials i incívics

Potencia el sentit d'eficàcia grupal i identitat col∙lectiva . Crea sentiment de pertinença a un grup o col∙lectiu

Redueix la delinqüència en joves amb risc

Preveu la participació de persones de totes les edats, comunitats i col∙lectius independentment del seu nivell adquisitiu de manera que crea equitat d’oportunitats

Possibilita la revitalització i regeneració d'una zona

Multiplica la participació i l’assistència en esdeveniments artístics i culturals

Fomenta el contacte humà. Preveu l’aïllament en una societat marcada per l’individualisme. Per tant, es generen espais de socialització

Impulsa la creació d'una indústria creativa

Vetlla per principis i valors com el respecte a la diversitat, la tolerància i el dret a expressar‐se

Es dóna transformació i cohesió social

50

51

G

ESTIÓ DE PROJECTES

Els elements que abracen els projectes de música comunitària ens porten a pensar que cal incorporar, a l’hora de gestionar un projecte, esquemes de treball propis de la planificació estratègica, del treball social, de la pedagogia, del màrqueting i que incloguin processos d’innovació. La metodologia per elaborar la gestió dels projectes es pot assentar sobre el cicle de millora PDCA [Plan – Do ‐ Check – Act], un sistema que permet desenvolupar el procés assegurant‐ne la qualitat i proposa la revisió constant del projecte a partir de la planificació –guia de bones pràctiques, participació, redisseny de processos, estudis de satisfacció, resultats d’impacte en la societat, consens‐, la implementació –gestió del canvi, millora continua‐, la comprovació –recol∙lecció de dades, mostreig, monitoratge‐ i la valoració –anàlisi de dades, resultats, redisseny de processos‐.

Quan parlem de planificació estratègica ens referim a estimular el pensament a llarg termini i la capacitat d’anticipació de l’organització als canvis de l’entorn, fixar prioritats, elegir alternatives, assignar recursos i responsabilitats així com crear escenaris per la gestió de relacions i aliances amb la voluntat de provocar canvis significatius i d’impactar a llarg termini.

Per a una bona operativitat del projecte, tal i com hem anat apuntat al llarg de la recerca, cal que aquest prengui el diagnosi de l’entorn i l’anàlisi de la comunitat com una de les bases de la seva intervenció. El treball social, doncs, actua com una disciplina de referència per dur a terme aquesta fase inicial del projecte.

La pedagogia aporta elements estructurals en el procés de gestió i implementació dels projectes quant a redacció d’objectius, tria de continguts, ús de metodologies, planificació d’activitats, plans de treball, així com permet desenvolupar eines d’avaluació efectives per valorar la consecució dels propòsits musicals, educatius i socials. Amb el coneixement de dinàmiques participatives, amb els recursos metodològics òptims i el domini de tècniques assertives, no només s’actua de manera efectiva amb la comunitat sinó que tindrà, alhora, una repercussió amb el treball en equip i, per tant, en la gestió del projecte.

Elaborar un pla de comunicació i preveure la difusió del projecte a priori i a posteriori d’aquest, és un dels elements que permet la repercussió local –com a mínim‐ de la iniciativa de música comunitària. És important servir‐nos de professionals d’aquest àmbit per assegurar‐nos que la mostra en societat de l’organització, del producte final i de les activitats proposades tinguin impacte, puguin donar veu a la comunitat amb qualitat i captin l’atenció d’estaments polítics i socials.

Els quatre vectors de la innovació són el lideratge –amb la definició d’una estratègia clara i amb objectius mesurables‐, la creativitat, la focalització –escollir un pla de futur d’acord amb l’estratègia de l’organització per assignar els recursos disponibles de forma adequada‐ i l’eficiència que s’aconsegueix optimitzant temps, cost i abast del projecte.

52

FASES DELS PROJECTES Per norma general els projectes de música comunitària estructuren el pla de treball en tres fases que donen resposta a les diferents etapes de l’elaboració i implementació d’aquests. Tot i que l’estructura interna dels projectes es diferencia pel seu context i durada, l’eix organitzatiu segueix el mateix criteri.

Entenent que les fases organitzen el procés de forma cronològica, no es concep l’avaluació com un període tancat dels projectes sinó que es compren com un instrument de reflexió, adaptació i millora de forma lineal en el temps, de manera que l’anàlisi sistemàtic, l’emissió de judicis i la determinació de canvis en el transcurs del projecte es dóna en cada una de les fases que plantegem a continuació.

Fase diagnòstica En aquesta fase es preveu desenvolupar un anàlisi de necessitats de la comunitat amb la que es treballarà i un estudi del context. Aquest anàlisi es compondrà de tres processos consecutius. En primer terme es realitza la detecció de necessitats, interessos i expectatives del col∙lectiu, seguidament es duu a terme l’anàlisi de les necessitats identificades i per últim s’efectua la valoració i priorització d’aquestes en funció de la importància i dels recursos que es disposi per a afrontar‐les.

Sovint hem trobat que els projectes es conceben sense aquesta primera etapa o de forma superficial; si aquesta fase es desenvolupa sense tenir en compte la veu de la comunitat, el resultat és la poca participació i per tant, el poc impacte del projecte. Una de les metodologies per involucrar la comunitat en aquesta primera fase és el diagnòstic participatiu.

Fase d’implementació La base filosòfica que sustenta la implementació dels projectes es plasma amb la metodologia participativa. Aquest enfocament es basa en un concepte de desenvolupament que parteix de valors com la justícia, l’equitat, la responsabilitat en la presa de decisions, la democràcia i la sostenibilitat.

La gestió administrativa i financera (és a dir la planificació, els recursos materials, humans i funcionals, la creació de vincles professionals i el pressupost) es concreta en cada projecte i s’adapta a la naturalesa de l’organització.

53

En general aquesta fase es serveix d’un pla de difusió que té en compte estratègies de projecció de les activitats amb la finalitat d’arribar al major nombre de participants possibles.

Fase de visibilització Hem trobat en aquesta fase un desequilibri entre expectatives i resultats; des del nostre punt de vista i si es té en compte que al llarg de les fases anteriors s’ha vetllat tan per la qualitat del procés com per l’excel∙lència del producte final, entendrem –com ja hem exposat anteriorment‐ el resultat dels projectes no com un producte de consum més sinó com un instrument que serveixi per anunciar i donar veu a la comunitat.

Les organitzacions de música comunitària es serveixen de concerts, projectes escènics, enregistraments, publicacions, exposicions, festivals, merchandaising i altres tipus de mostres per donar resposta a qüestions com la de visibilitzar la comunitat i fer conèixer la seva problemàtica [si es dóna el cas], evidenciar el poder transformador de les arts i sensibilitzar a la societat de la importància de formar part d’activitats d’aquest caràcter, involucrar l’entorn immediat i compartir l’experiència estètica amb aquests així com procurar per la satisfacció dels participants en el resultat obtingut i encoratjar‐los en l’assoliment de nous reptes.

E

LEMENTS A TENIR EN COMPTE EN EL DISSENY DELS PROJECTES

El disseny d’un projecte ha de ser un procés dinàmic a mesura que aquest avança. Les guies d’innovació i desenvolupament empresarial parlen de l’especificació de projectes (EDP) com una eina on plasmar els passos a seguir i on s’especifiquen els requeriments que han de complir. Tot i que s’allunya del camp de la música comunitària, podem traspassar aquestes idees per elaborar una proposta que defineixi de forma clara, que manifesti la situació del context, les necessitats que cal cobrir i què ha de complir el projecte pel seu bon rendiment.

L’EDP ha de contenir la identificació de l’organització, les responsabilitats que es designaran a cada membre de l’equip de treball, els objectius del projecte ben definits i compartits per tots els agents implicats –recordem que han de ser específics, mesurables, assolibles, rellevants i definits en un horitzó de temps previst‐, la redacció d’una memòria descriptiva que inclogui l’àmbit d’actuació, les oportunitats que oferim com a organització amb el nostre projecte, les estratègies per assolir els propòsits, la descripció i quantificació dels resultats, així com l’especificació del producte final i el grau d’innovació que suposa el projecte. A més a més, descriurem l’abast del nostre projecte, és a dir, què es pretén i que no es pretén; seqüenciarem les activitats que inclou la proposta i finalment, especificarem els escenaris econòmics que fan viable el projecte.

54

La proposta que The Sage Gateshead ofereix als músics comunitaris i project leaders és la següent:

A

ABSTRACTE_presentació sintetitzada del projecte.

OBJECTIUS GENERALS_quin és el propòsit del projecte.

OBJECTIUS ESPECÍFICS_com s’aconseguiran aquestes fites.

DIAGNOSI_ investigació, recerca i avaluació del context, a quines mancances o necessitats es dóna resposta.

PARTICIPANTS_a qui va adreçat el projecte; quins són els agents implicats; on es localitza el projecte; estratègies d’aproximació a la comunitat.

ASSOCIACIÓ I XARXA_equip de treball del que es disposa; persones de contacte o assessorament; institucions o professionals per poder treballar de forma cooperativa COORDINACIÓ I LOGÍSTICA_on es durà a terme el projecte; comptar amb aspectes legals; recursos funcionals i materials.

MONITORATGE_ planificació, control i seguiment de les activitats.

LÍMITS possibles dificultats i pla de resolució de conflictes.

DOCUMENTACIÓ_registre de l’experiència; màrqueting: suports gràfics o audiovisuals i professionals que duran a terme aquesta tasca; producte final.

AVALUACIÓ_eines i fases d’avaluació.

LTRES FACTORS

Xarxa i multidisciplinarietat Com hem parlat en moltes ocasions al llarg d’aquest estudi, crear vincles professionals facilita la complementació, l’intercanvi d’informació, experiències, coneixements i idees, ens permet crear espais de descobriment i pràctiques democràtiques alhora que s’aconsegueix un nivell d’influència pública i credibilitat més ampli que si s’actua de forma individual.

Una de les pràctiques més comunes de treball en el context britànic és el que parteix de l’associació com a base de desenvolupament professional i que pren el projecte com a unitat de flux i es serveix de la multidiciplinarietat de l’equip de treball per fer front a la gran quantitat d’aspectes als que s’ha de donar resposta a un projecte de música comunitària.

En moltes ocasions hem trobat que d’estructures relacionals verticals i horitzontals han passat a un model matricial que uneix els agents implicats de manera que la interacció esdevé coordinada i interactiva on tothom coneix el què succeeix i que es complementa de manera organitzada.

Finançament Un dels capítols polèmics a l’hora de dissenyar un projecte és la part econòmica. En el context britànic es serveixen de l’administració pública, de charities i d’aportacions privades per sustentar aquestes pràctiques; tot i que tenen un organisme com l’Arts Council i compten amb el suport de la Loteria Nacional ‐que preveu una partida per projectes d’aquestes

55

característiques‐, és igualment un dels reptes de futur seguir consolidant les activitats sòcio‐ musicals de manera que el finançament no sigui el problema principal.

Algunes agències de música comunitària s’han preocupat d’informar de quina manera els agents implicats en l’elaboració de projectes poden desenvolupar el pressupost de la seva proposta. Es serveixen de guies didàctiques de finançament que porten a l’interessat a familiaritzar‐s’hi. Aquestes guies són públiques i es troben a la xarxa a través de pàgines com MusicLeader. The Sage Gateshead, per la seva banda, ha elaborat un banc de dades que proporciona als treballadors per tal que puguin desenvolupar les seves idees més enllà de la pròpia institució.

En el context català podem comptar amb ajudes d’entitats bancàries, del Consell Nacional de les Arts i la Cultura, els Plans Educatius d’Entorn i associacions benèfiques que anualment destinen una partida per projectes de desenvolupament cultural comunitari.

PERFILS PROFESSIONALS Amb trenta anys d’experiència, Anglaterra compta amb un ampli ventall de professionals dedicats a la música comunitària. En els seus inicis, aquest corrent no comptava amb una formació específica i hem trobat al llarg de la recerca, músics amb un llarg bagatge en aquest camp sense qualificacions acadèmiques. Això ens ha portat a conèixer diferents models de pràctica, els uns amb recursos que beuen del sistema formal i del coneixement teòric del que envolta la música comunitària i els altres guiats per la intuïció i l’experiència.

Peter Renshaw 35 , cap als anys 80, va obrir una nova via de formació per músics que miressin la pràctica artística com una eina per la contribució social i educativa. D’aquella nova proposta acadèmica Gran Bretanya n’està rebent els beneficis de la mà de persones com Pete Moser i Sean Gregory.

Universitats com la de York, Leeds, Birmingham i la Guildhall s’han sentit compromeses amb la contribució de la formació dels músics actuals i han incorporat en el seu currículum una especialització en aquest camp. Per altra banda, l’agència Sound Sense i la plataforma MusicLeader procura pel bon desenvolupament de la tasca dels agents implicats en els PMC i facilita recursos, dóna suport i ha esdevingut una xarxa que connecta totes les persones i organitzacions d’aquest sector arreu del país.

Les institucions i projectes que hem conegut difereixen per la seva dimensió, models de gestió, recursos materials i humans i concepció d’idees; tot i això, es repeteix un mateix esquema

35

Fundador del pla d’estudis Performance and Communication Skills de la Guildhall School of Music and Drama.

56

d’equips de professionals que aborden els projectes: el director, el project manager, el músic comunitari la persona en representació de l’organització associada que pot ser la policia, l’ajuntament, els directors dels centres educatius i els treballadors social. Totes les agències compten amb un gestor que s’encarrega de la part econòmica, administrativa i laboral de la institució.

Bones pràctiques En termes globals, la música comunitària ha estat associada a una pràctica polèmica en tant que el seu embrió va ser gestat des d’una perspectiva antisistèmica. El resultat d’aquest fet s’ha traduït sovint en una professió que ha necessitat de la formació acadèmica, de mecanismes de consulta i suport i d’organitzacions que aglutinessin els paràmetres de posta en marxa dels projectes.

MusicLeader proposa un codi de bones pràctiques que intenta regular la tasca d’aquests professionals sota unes consignes compartides. Apunta sis paràmetres: estar ben preparat i organitzat, des de la consciència i coneixement del context on es treballa fins a la importància de treball en associació i col∙laboració amb els ens implicats; estar al corrent dels drets i deures que es tenen com a professionals, conèixer les normes de seguretat i aspectes legals; reflexionar sobre la pròpia tasca com a eina avaluativa i de seguiment del projecte; disposar d’una formació musical i pedagògica òptima per fer front a diverses situacions; tenir habilitats comunicatives i de treball en equip i finalment estar compromès amb el propi desenvolupament professional.

Competències del músic comunitari Els rols que ha d’exercir el professional han de poder abraçar un ventall d’habilitats com la interpretació, la pedagogia, el lideratge i la capacitat col∙laborativa; rols que són mutables i responen a tot allò que defineix una persona flexible, realista i amb conviccions idealistes.

El National Music Council identifica 15 competències per treballar en el món de la música comunitària. Una d’aquestes és el lideratge, que es defineix com una direcció creativa, amb dots d’animació i capacitat de conducció grupal. A més, fa referència a habilitats comunicatives, de finançament, d’organització, de destresa tècnica i coneixement musical, així com imaginació. La dedicació, la motivació, l’ambició i la confiança són altres de les inquietuds que hauria de mostrar, segons el NMC, el músic comunitari.

Aquest perfil professional és complex i molt complet i per això la necessitat de la formació i la capacitat de treball en equip per poder complementar sabers i multiplicar l’eficàcia en les fases d’evolució dels projectes.

57

L

ectura de l’anàlisi dels perfils professionals

Perquè es doni un vincle real entre les expectatives dels projectes i la realitat potser cal implicar de manera activa els artistes en la gestió d’aquests. Trobem així que el músic comunitari ha de formar part del disseny del projecte, ser coautor de la planificació de les sessions i valorar de forma contínua la seva tasca i el desenvolupament de les activitats. Per aquest motiu es va enquestar als artistes que lideren els workshops per veure de quina manera des de la institució se’ls permet de formar part d’aquest procés alhora que conèixer si l’artista mostra interès per aquest tipus de tasques. Que així s’esdevingui no està sempre en mans de l’artista sinó que la institució té l’última paraula al moment de decidir quin paper juga el músic comunitari en la gestió dels projectes.

Tasques que duen a terme els artistes en els projectes Mai

A vegades

Sovint

Sempre 33%

58%

50% 33%

25% 8%

Disseny

8%

16% 0%

Planificació

0% 25%

41%

Avaluació

Una de les fases en les que es mostra més interès des de les organitzacions és l’avaluació i així es demostra en el resultat de les enquestes; les organitzacions necessiten d’infomes setmanals o mensuals per justificar la seva tasca davant d’entitats públiques o privades que subvencionen els projectes. A banda, la sensibilització per reflexionar entorn a la labor professional, cada vegada més està in crescendo; la suma d’aquests dos factors dóna un resultat positiu quan un 70% dels enquestats responen que avaluen de forma periòdica.

Al llarg de la recerca hem pogut observar que el vincle entre la idea generada des de la direcció i la tasca real que es duia a terme sovint es desconnectava a causa de la falta de coneixement del músic comunitari d’aspectes metodològics, de sustentament filosòfic i de la pròpia gestió.

Després de la lectura del resultat de les enquestes entenem que això es dóna a causa de la manca d’involucració de l’artista en el primer estadi del projecte. El disseny, doncs, hauria de formar part de la tasca del músic comunitari.

58

Tot i que els requisits que se’ns presenten des de les institucions són molt ambiciosos i es necessita d’un banc de recursos i tècniques molt ampli, hem centrat en tres aspectes alguns dels requisits que ens semblen més rellevants per l’òptima progressió del paper del professional davant dels projectes. Així trobem que estar en actiu i en permanent contacte amb el circuit artístic és el primer estadi al que s’ha d’arribar. Per altra banda, les dinàmiques de treball compartit poden suposar per un cantó la formació continuada del professional i per l’altre, la conjunció de diferents competències que actuen en una mateixa direcció. Finalment, la recerca i la investigació per redimensionar la tasca professional des de la doble perspectiva del coneixement de la pròpia pràctica ‐del seu impacte, dels beneficis i de qüestions relacionades‐ i com a creador de noves perspectives i de millora professional.

Tasques que duen a terme els músics comunitaris en la seva vida laboral

Mai

A vegades

Sovint

Sempre 80%

50% 33% 8%

8%

Interpretació

0%

50% 33% 16%

Treball en equip

5%

15%

0%

Investigació i Recerca

Una de les dades que ens crida més l’atenció és la manca d’interès per la investigació i la recerca, potser per aquest motiu molts dels professionals tenen un coneixement difós de la pràctica de la música comunitària; aquest és un dels aspectes que hauria de potenciar‐se i aprendre de l’experiència britànica perquè aquest mateix fet no es doni en el nostre context.

D’aquestes paraules no s’ha de desprendre la idea de que tothom hagi de fer recerca però potser sí que cal crear un interès des de les pròpies organitzacions per promoure la inquietud en aquest camp nodrint‐se i coneixent en profunditat aspectes que concerneixen aquest sector.

59

DAVID BALLESTEROS, El punt de vista de l’artista Responsabilitat social dels artistes Des del passat hi ha múltiples exemples que testimonien la presència de professionals de l’art que estaven involucrats en activitats socials, encara que no d’una manera sistematitzada. Sense anar més lluny l’òpera de San Carlo de Nàpols tenia en els seus confins una sèrie d’activitats d’integració que no estaven dissenyades com a tal però succeïen de forma espontània, ja fos amb la preparació dels carnavals, una festa popular, una jornada gastronòmica o un festival de dansa. Totes les formes artístiques i culturals tenen aquesta vessant integradora com a factor social important. Per tant, la música comunitària no és diferent en aquest sentit, sinó que l’obligació d’un professional és no perdre els valors que contribueixen al desenvolupament comunitari.

L’experiència La meva pròpia necessitat de relacionar‐me amb entorns que fins aleshores desconeixia van portar‐me a explorar el camp de la música comunitària. Una de les coses més importants a la meva vida és la curiositat que és el germen que fa que em desplaci de la meva zona de seguretat per a comprovar què és el que hi ha “fora”.

Descobreixes que el que hi ha fora està en nosaltres mateixos. Per exemple, si algú en algun moment s’ha sentit estranger, cal després saber dialogar amb l’estranger quan es tingui l’oportunitat i fer‐ho d’una manera tan honesta que esdevingui enriquidor per partida doble. Entenc que l’activitat de la música comunitària no és unidireccional, sinó que genera un benefici mutu. Els projectes amb els que he participat –especialment el de Mostar, al costat de la Unesco i World Child‐ em va donar la clau per saber què és el que volia fer a partir de llavors i aquesta experiència em va obrir les portes per comprendre la meva professió com quelcom més ampli que la interpretació i l’orquestra.

Aquest projecte va ser especialment intents perquè vaig treballar dins un context de postguerra, amb unes necessitats molt concretes i molt difícils: els reptes eren diversos i les seqüeles també. Evidentment un s’exposa emocionalment a moltes situacions per les que no està preparat, però al mateix temps, s’aprèn de forma espontània i amb el suport de professionals d’altres àrees amb qui es comparteix l’experiència, perquè així es complementi i es pugui arribar més enllà.

Codi de bones pràctiques dels músics comunitaris Crec en la versatilitat en quant a no cenyir‐se a paràmetres acadèmics perquè d’aquesta manera s’humanitzi tot allò que aprenem. No és que sigui escèptic amb la pedagogia de l’instrument i de les escoles, però sí que crec que cal incorporar al sistema formal ‐més caracteritzat per la sistematització i la mecanització‐ aquell ingredient que ens permet explicar amb música alguna cosa i que ens permet parlar de sentiments i emocions.

60

treball en eq èxit, canvi, creativitat innovació, flexibi reptes reals, amp

IDEES PEL BON FUNCIONAMENT DELS PROJECTES

FILOSOFIA COMPARTIDA Cada organització que treballa en el camp de la música comunitària basa la seva activitat en uns principis ètics que la defineixen. Procuren generar un entorn on cada projecte determina un codi moral segons els resultats de la fase diagnòstica d’aquest i que permet definir els límits dels projectes, afrontar possibles riscs i conèixer la realitat a partir de la qual es treballarà. Per tant, és aconsellable compartir amb la comunitat destinatària el sustentament filosòfic per tal que l’organització, l’equip de professionals i els participants mirin en una mateixa direcció de manera que es multipliqui l’impacte del projecte.

TREBALL EN EQUIP Per obtenir un bon rendiment en el desenvolupament dels projectes, el treball en associació i en xarxa és un dels elements clau. S’han de prendre decisions de forma coordinada i interactiva i crear l’escenari per compartir objectius, repartir responsabilitats i crear relacions justes i de confiança. A més a més és important comptar amb un equip multidisciplinari que es posi al capdavant dels projectes: l’artista, la figura del treballador o educador social, el psicòleg de suport i la persona encarregada de la difusió i promoció dels projectes. Farà falta comptar, també, amb la col∙laboració de professionals que documentin les experiències així com un coordinador que supervisi el projecte i assessori l’equip.

PLANIFICACIÓ Elaborar una bona planificació és sinònim de tenir una visió estratègica: mirar a llarg termini, concebre el projecte de forma global, promoure canvis significatius en l’entorn i definir l’activitat general. S’ha de dissenyar un pla d’accions en base als interessos, motivacions, perspectives i necessitats del col∙lectiu i procurar que la programació de les fases, les activitats, el calendari de treball i la tasca de gestió esdevinguin flexibles, reals, clares i apropiades a la situació del context.

EXCEL·LÈNCIA Un dels principis que cal alimentar al llarg dels projectes és l’excel∙lència. S’espera que l’experiència dels participants i el treball dels músics comunitaris sigui de màxima qualitat tant en el procés com en el producte i per conseqüent s’ha de vetllar pel mateix grau d’excel∙lència quant a suport i gestió per part de l’organització i de l’equip de treball.

61

OBJECTIUS

S

e pecífics

Mesurables

Rellevants

Assolibles

Temporitzables

AVALUACIÓ L’avaluació es concep com un instrument de reflexió, adaptació i millora de forma lineal en el temps, de manera que l’anàlisi sistemàtic, l’emissió de judicis i la determinació de canvis es donen en el transcurs de les fases del projecte. Per a garantir l’eficàcia al llarg del procés i del resultat, es fomenta l’avaluació de les activitats entre tots els seus agents implicats: participants directes i indirectes, experts, equip de treball i entitat pública o privada que financia el programa. És fonamental dissenyar les eines d’avaluació a partir d’uns indicadors acordats prèviament que permetin mesurar el grau d’impacte, de transformació i de cohesió social, l’assoliment d’altres objectius socials i artístics així com la tasca professional a través d’entrevistes, qüestionaris als usuaris, observació i taules de seguiment.

F

ORMACIÓ

La importància de promoure la formació en aquest àmbit és una necessitat que cal cobrir per assegurar cada una de les qüestions descrites pel bon funcionament dels projectes. El fet de comprendre que la música comunitària es conforma de diverses vessants professionals ens permetrà abordar el disseny de projectes i la seva implementació de forma integral. Cal que el músic comunitari conegui metodologies musicals col∙lectives, tècniques i recursos participatius, disposi d’unes habilitats interpretatives (en tots els seus aspectes) i comunicatives òptimes, que pugui desenvolupar‐se en l’àrea de la pedagogia, de l’educació social i del treball en equip així com mostrar interès per la realitat social, cultural i política del moment. És per aquest motiu que és vital una implicació des dels centres educatius superiors per tal de formar aquest perfil professional emergent.

DIFUSIÓ Es tracta d’elaborar un pla de difusió que prevegi establir relacions amb l’entorn així com fer saber de l’existència del projecte i atraure el màxim nombre de participants. Alhora, cal preveure una estratègia de màrqueting que asseguri la repercussió del projecte a partir de material de qualitat.

62

63

1a FASE: Neacastle-Gateshead i Banchory Organitzacions: The Sage Gateshead i Woodend Barn

Community Arts Centre La veu de la institució: Dollan, Michael_cap de programa; Endean, Ali_cap d'estudis; Kekus, Sara_cap d'Escoles; Love, Gilly_cap de programa; MacArthur, Brooke_apprentice; Montague, Jim_mentor; Mooney, Elionor_project leader; Patterson, Ken_project leader; Zeidan, Mona_trainee; Zeserson, Katherine_cap del L&P, Mark Hope_director de Woodend barn, Reem Kelani_artista

Projectes i programes analitzats: Carnival, Early years, Mongrel UK, Silvers Altres projectes observats: Darlington, Escoles, Lumley project, Singing Aloud, Sing Up, Youth percussion, palestinian singing woekshops, The Third Stage, women's workshop Esdeveniments: Ideasfest, Cultural Oliypiad, Start Again

2a FASE: Birmingham i Morecambe Organitzacions: Sound it Out, Sound Futures, CBSO, More Music in Morecambe

Veu de la institució: Becko, Lawrence_project manager; Briggs, Nicola_project manager; Daniels, Matthew_director executiu; D'Souza, Barry_director artístic; Keith Stubbs_cap de programa educatiu CSBO Projectes analitzats: Make your Own CD, Make your Own Way, Tha Long Walk Altres projectes observats: Acid, African Drumming, Bang That Drum, Baybeat, Beaumont, Clapping Songs, Gamelan@skerton, Men Matters, Music Mix, Notelets, Samba Club , Seagulls, Stages and night, Sunshine Sounds, The Pump, Westgate

3a FASE: Londres Organitzacions: Cultural Co‐operation, Grand Union Orchestra, Guildhall, LSO Discovery, Music in detention, Music in Prisons, Streetwise opera.

Veu de la institució: Ballesteros, David_músic; Figueroa, Liza_project manager; Flood, Philip_cap LSO Discovery; Forcada Claudio_music; Gregory, Sean_director Connect; Lee, Sara_directora; Richardson, Karen_project manager; Speyer, John_director executiu; Wells, Robert_sots director Connect Projectes analitzats: Bridge project, Fallout, Crisis Skylight, LSO Discovery Altres projectes observats: Cultural Co‐operation, Grand Union Orchestra, Urban Sounds, World in Motion Esdeveniments: Simposis FESNOJIV

64

ESTUDI DE CASOS: PROJECTES

Aquesta secció presenta l’estudi d’onze projectes dels trenta‐nou observats al llarg de la recerca i quatre dels esdeveniments més rellevants dels que hem format part. El criteri que hem seguit per fer aquesta selecció és partir de la diferència de col∙lectius als quals s’actua a través de la música comunitària, volent dibuixar les característiques més singulars de cada una de les propostes i donant així una visió prismàtica de la pràctica sòcio‐musical. Els projectes abracen comunitats de refugiats i nouvinguts, programes per majors de 50 anys, bandes de carrer, iniciatives d’integració per persones amb necessitats educatives especials, activitats per infants i famílies, workshops destinats a joves amb risc d’exclusió social, projectes intergeneracionals i interdisciplinaris així com la música a les presons, pel col∙lectiu de sense sostre i el paper de l’orquestra en la música comunitària.

L’anàlisi dels projectes s’estructura en dos grans apartats, el primer dels quals vol ser una descripció objectiva dels diferents projectes mentre que la segona és una aproximació més subjectiva segons el nostre judici de valor que basa el seu fonament sota paràmetres plurals, crítics i holístics.

Per altra banda, els esdeveniments prenen una forma més esquemàtica per donar una visió panoràmica i no deixem de ressaltar aquells aspectes que ens han semblat més interessants a l’hora de poder prendre elements per la futura pràctica en aquest àmbit a Catalunya. Finalment l’annex dos conté taules comparatives que aporten informació sobre tots els projectes dels que hem participat.

L’ordre d’aquest capítol segueix la cronologia de la recerca, de manera que es presenten les organitzacions a partir de la selecció del contingut de les entrevistes realitzades als caps [veure ANNEXOS 4 i 5], seguidament l’anàlisi dels projectes i es conclou amb l’explicació dels esdeveniments.

65

PRIMERA FASE: The Sage Gateshead

THE SAGE GATESHEAD Katherine Zeserson,

CAP DEL DEPARTAMENT LEARNING&PARTICIPATION

Programa de Community Music a TSG En el naixement de l’organització se’m va demanar que contribuís en la planificació i disseny de la institució. Eren els primers estadis de gestació del projecte sobre els anys 1997/1998. He estat treballant en aquesta regió des del 1994 com a community musician, elaborant projectes, fent formació. Com a artista freelance i com a assessora, se’m va donar la possibilitat de formar part de l’equip que ideés The Sage Gateshead. L’equip gestor sentia el ferm compromís de crear una institució que fomentés la inclusió i cohesió socials.

La idea de participació i regeneració de la regió formaven part de l’essència del projecte i la meva experiència professional va ser d’ajut per estructurar i desenvolupar aquesta part. Per tant la finalitat de TSG no era crear un projecte jeràrquic per a poques persones, més al contrari, era utilitzar la música com una eina de transformació social a nivell econòmic i personal, és a dir, apte per les aspiracions i desitjos de les persones de la regió. Així doncs el concepte comunitari ja estava contemplat des del principi. El que vaig fer va ser posar‐me en contacte amb Folkswork i amb diferents organitzacions educatives, entre d’altres per treballar plegats i pensar quin havia de ser l’element “non‐performance” de l’organització. Durant un temps (2 anys) el vam anomenar Educational Community Programme.

Encara que l’edifici estigués situat aquí, el programa estava destinat al Nord‐Est d’Anglaterra, així és que el que vaig fer va ser fer una recerca durant mig any (1999/2000) arreu de la regió, parlant amb les diferents institucions polítiques, amb músics, professors i les persones de peu per conèixer quin servei esperaven que TSG els oferís. Aquesta investigació encarregada per la North Trust Foundation va servir per justificar la necessitat de l’existència del CoMusica Youth Music Action Zone, entesa com el resultat d’una acció‐investigació així com la plataforma per formar músics i crear vincles d’unió amb altres organitzacions. Donada la missió de regenerar la regió, sentíem que havíem de treballar tant amb escoles, joves, adults, famílies...

Projecte ideal Penso que l’objectiu prioritari en un projecte de Community Music ha de ser la sostenibilitat.

L’important és que la gent canvia, creix, es mou...i la clau està en saber què és el que s’intenta sostenir: si estàs procurant sostenir una estructura [on és possible que tothom pugui entrar‐ne o sortir] o si estàs procurant donar suport a un grup de persones en particular perquè pugui desenvolupar tot allò que es proposi. Parlem de sustentar l’oportunitat de cantar, tocar, fer teatre o el que sigui o bé vetllar perquè cada grup d’edat tingui un espai on desenvolupar‐se i participar activament com a individu?

Per a mi l’ideal de projecte estaria ubicat en un lloc especial on les activitats fossin sostenibles i estables, suficientment sòlides com perquè la seva existència no perillés però alhora flexibles, dinàmiques i receptives com perquè estiguessin en constant evolució i s’adaptessin a qui en

66

fes ús. Podem equiparar‐ho al jazz que té una estructura interna on agafar‐se i que organitza la música, però dintre d’aquest esquema pot passar de tot.

Així, el meu projecte ideal seria aquell que es manté en el temps i transgredeix segons la voluntat dels seus participants perquè és sensible a la demanda de la comunitat i respon al que la comunitat desitja; és la comunitat qui el fa viure. La idea és no tancar les portes a ningú de manera que participin en l’activitat el màxim nombre de persones i se’ls doni l’oportunitat de descobrir coses noves i diferents que fins aleshores no havien estat al seu abast.

He vist projectes que funcionen molt bé els primers cinc anys i a partir d’aquest punt fracassen perquè depenen massa de la part individual i no són estructuralment sòlids o bé perquè qui els duu a terme té una mentalitat tancada i no es pot incidir en la seva estructura. Per tant penso que el projecte ideal el podríem ubicar entorn a qualsevol col∙lectiu sota una estructura segura, sostenible, fresca i dinàmica; que és canviant i al mateix temps és dirigida en part per la mateixa comunitat. La idea és que la comunitat esdevingui segura de manera que pugui conduir el seu propi projecte alhora que es nodreixi de l’experiència de professionals de l’àmbit de la música comunitària.

Procés versus producte La resposta depèn de l’objectiu principal del projecte i es basa sempre amb els nostres propòsits. Si coneixes molt bé la finalitat del programa pots definir on poses l’accent, si en el procés o el producte. Si la teva idea principal és que un grup de nens tingui una experiència positiva per mitjà del cant i que aprenguin la disciplina d’un assaig, aleshores li donarem més importància al procés. Si la nostra intenció és fer un concert espectacular, en aquest cas, quant a objectius li donarem un pes diferent al desenvolupament de l’activitat.

De tota manera penso que el resultat final depèn directament de quin ha estat el procés. Ha de ser possible crear resultats brillants amb una molt bona experiència dels participants al darrere. Aquesta és un valor fonamental que li hem de donar al fet musical. Tampoc hem d’oblidar que el tipus d’activitat que donem resposta està relacionada amb l’educació, amb l’ensenyament‐aprenentatge, amb la pedagogia. No s’ha de donar mai el cas que ningú se senti humiliat o maltractat en el procés ni que després el resultat final sigui excel∙lent. Per tant l’experiència emocional en el procés ha de ser positiva sempre, tan si li donem més importància al desenvolupament del projecte com si posem èmfasi al producte final.

Disseny dels projectes Sempre diferent. Encara que hem elaborat molts projectes en aquests darrers set anys, és ara que comencem a comprendre quines coses funcionen i quines hem de millorar. Ja que hem fet tants projectes al llarg d’aquest temps, seria fàcil prendre’ls i localitzar‐los en una realitat distinta. Hem d’anar alerta i hem de ser molts conscient que cada context necessita d’una resposta diferent. És dissenyar de nou, utilitzant tot el coneixement i experiència que ens han donat aquests anys de professió.

Sempre comencem compartint els propòsits amb les organitzacions i persones amb les que treballarem i intentem disposar de les persones adequades per elaborar els projectes. Al principi d’aquest procés s’ha de cedir un espai de diàleg perquè les persones que formen part de l’equip de treball comprenguin quines són les idees de cadascú, de manera que a llarg

67

termini treballarem tots en una mateixa direcció. A partir d’aquí decidim l’estructura general del projecte, tenint en compte de quins recursos disposem.

A vegades són els mateixos treballadors que proposen algun projecte i des de la direcció els assessoro. Una de les qüestions que més m’agraden de la meva feina és trobar les persones adequades per al projecte que engeguem, ja sigui des del punt de vista del disseny del projecte o bé escollint el músic comunitari més adient.

Aproximació És difícil; ho planifiquem any rere any perquè no depèn només de nosaltres. Estem finançats per diverses entitats que ens poden condicionar a l’hora de dissenyar el nostre programa i al mateix temps influencien en la tria dels col∙lectius destinataris de les nostres activitats. Per poder arribar a les comunitats necessitem una font de recursos de la que no sempre podem disposar. És una paradoxa, si el que vols és aproximar‐te a una comunitat hi ha dos handicaps: la part econòmica i la reticència de les persones que encara no et coneixen. No és fins que no actues, deixant de banda aquestes circumstàncies, que possiblement no tens el suport econòmic ni l’aprovació de la comunitat.

El que procurem fer per una banda és treballar de forma radial, de manera que s’inicia l’activitat en una localitat a la que hi tenim accés i posteriorment portem l’experiència a diferents àrees i municipis del voltant. Per altra banda procurem estar al cas de qualsevol oportunitat d’aconseguir partides econòmiques per desenvolupar projectes en aquests col∙lectius.

Treball en equip El treball en equip és fonamental. The Sage té una visió a llarg termini de transformació social.

Una sola organització no pot arribar a impactar per ella mateixa, necessita del treball en xarxa.

Per tant aquest procés ha de ser sostenible i viable en un període estès en el temps. I aquest fet s’aconsegueix si moltes persones creuen en el projecte i aboquen els seus esforços per a que així succeeixi. Per tant el treball ha de ser a gran escala amb el compromís de totes aquestes persones i amb un treball de cooperació.

Entenc que no existeix una sola música, no hi ha una caixa en la que hi trobem una música, la música és viva, és dinàmica, és un fet tridimensional i canviant. Per fer arribar la música des de la seva vessant més fresca i per poder motivar les persones amb l’activitat musical, s’ha de tenir moltes persones que caminin cap a la mateixa direcció, has de comptar amb la diversitat de professionals, amb una diversitat cultural, emocional...

En aquest país històricament, l’educació musical s’ha abordat des d’una sola perspectiva, des d’un estil musical en concret i s’ha adreçat a unes persones en particular; aquest fet ha condicionat la manera d’entendre‐la. Nosaltres volem trencar amb aquesta tradició i ho aconseguim amb equips de treball que comprenen diferents perfils professionals.

Crec fèrriament amb el treball en xarxa i com a organització sentim el compromís de gestionar les sinèrgies que es creen al voltant de la música comunitària.

68

PROJECTES: The Sage Gateshead

M

EZE MUNDO-WORLD CARNIVAL BAND BANDA DE CARRER

Un dels projectes assentats a l’edifici de The Sage Gateshead és l’anomenat Carnival. Es tracta d’un workshop setmanal de metalls, vent fusta, corda i percussió que treballa un repertori que va des del klezmer, passant pel latin‐grooves acabant amb un gran ventall de músiques del món. En aquest projecte s’emfatitza el treball d’arranjaments simples que els participants aprenen d’oïda i improvisant. La banda sovint surt a tocar al carrer i per aquest motiu a les sessions es treballen aspectes del directe.

Ken Patterson 36 explica que “una de les aspiracions principals és fer que les persones esdevinguin més humanes. La idea és que la gent entengui que la música és més que una cosa per ser escoltada, és un procés que implica la participació de les comunitats. És un espai on es poden compartir idees i expressar‐se lliurement”. Podem prendre aquest projecte com un exemple de música comunitària adreçat al gaudi. Les persones que integren el Carnival no tenen necessitats específiques: tenen recursos econòmics i són autosuficients. La sessió setmanal es pren com un punt de trobada i proveeix els seus components d’experiències estètiques.

Segons el project leader en les sessions es crea l’espai per poder opinar, expressar‐se i decidir, així com espais de socialització i construcció de relacions personals. La intenció és que el tipus de música amb la que treballen sigui un al∙licient en el seu dia a dia i es procura mostrar periòdicament la feina feta al llarg del projecte.

Activitats S’aprofita l’entusiasme dels membres del grup i el treball es fa a partir de la col∙laboració entre ells. El paper que juga el project leader és de recurs, desenvolupant‐se en torn al rol de facilitador. La seva tasca és donar suport a les iniciatives del grup i les activitats que es duen a terme beuen de recursos com la improvisació, la preparació de concerts i la composició en temps real.

Els objectius que persegueixen són encoratjar els participants a adquirir confiança, millorar les habilitats dels participants tocant d'oïda, amb la improvisació i en la posta apunt del directe, participar activament en els esdeveniments culturals de la regió, realitzar concerts per la sostenibilitat del grup i fomentar l'autogestió dels membres de la banda.

Elements destacables Un dels trets definitoris del Community Music és que la comunitat esdevingui autònoma i aquest projecte n’és un testimoni. Després d’uns anys de funcionament de la banda actualment els seus membres formen part d’un esdeveniment setmanal en un cafè de la localitat.

36

Project leader del Meze Mundo – World Carnival Band.

69

Posen al servei d’aquesta trobada totes les habilitats tècniques que han après al llarg de les sessions. Aquest col∙lectiu de persones ha evolucionat convertint‐se en una comunitat creant vincles, llaços afectius i sentiment de pertinença.

Debilitats Planificació: el punt més dèbil del projecte és la manca de planificació des del punt de vista de la previsió trimestral, la preparació de les activitats i l’avaluació. El project leader no contempla la unitat del projecte i conseqüentment aquest agafa una dinàmica que es va viciant. Tot i que el professional compta amb un llarg bagatge i amb força recursos, el fet de no planificar‐se fa que la riquesa de les sessions es quedi a mig camí.

Accés: com altres projectes que tenen per seu l’edifici, el participant ha de pagar una quota que no tothom es pot permetre. En aquest sentit la democratització de la cultura no es dóna totalment.

Metodologia: remetent‐nos en el buit que genera la manca de planificació, la metodologia utilitzada en les activitats queda afectada de tal manera que desmereix les capacitats reals del grup. La metodologia és participativa perquè el grup respon positivament a la idea de la col∙laboració però el paper que juga el leader en la seva pràctica no treu rendiment del potencial dels participants. D’aquesta manera els reptes que es plantegen al grup sempre estan per sota de les seves possibilitats.

Amenaces: Qualitat: quan el procés no és treballat acuradament, quan la idea del projecte balla per manca de preparació i quan es desvinculen les ganes dels participants amb el resultat final, les expectatives de la mateixa banda minven. És important vetllar per l’excel∙lència tant del procés com del producte perquè en cada sessió hi hagi un incentiu i perquè els usuaris sentin que es dóna resposta als seus esforços.

Desmotivació: la suma dels aspectes negatius del projecte (planificació, metodologia i qualitat) pot ser l’artífex de la desmotivació. Si es té present la continuïtat i sostenibilitat de la banda, és important vetllar per afavorir l’interès setmana rere setmana i alimentar l’imaginari col∙lectiu amb nous reptes de futur.

Fortaleses: Empoderament: la filosofia que sustenta la música comunitària i tots els projectes artístico‐socials parla de l’empoderament com una de les principals idees. En aquest sentit el Carnival es pot llegir en clau d’èxit donat que la comunitat s’ha capacitat i utilitza la música com un element cohesionador. En una entrevista informal realitzada en un dels membres de la banda assegurava que el projecte l’ha ajudat a sentir‐se més segur a l’hora de tocar en públic i en el seu dia a dia.

Relacions socials: els llaços afectius que s’han creat en el transcurs del projecte van més enllà de l’espai de l’aula.

Gaudi estètic: els participants del Carnival han descobert nous estils musicals i han esdevingut una audiència assídua a concerts i actes culturals de tot tipus. Crear

70

l’interès i la inquietud per l’art en sentit general és un succés. Ja des de la dècada dels 70 quan es va definir el Community Arts com una actitud cap a l’art més que una forma d’art en si, un dels principis vertebradors dels projectes sòcio‐culturals era crear audiència com a resultat indirecte de la participació activa en iniciatives creatives.

Oportunitats: Vida cultural: és un compromís que una institució pública nodreixi la vida cultural del seu entorn. La Carnival Band ha assumit aquest paper i regularment actua en localitats properes de Newcastle i Gateshead. Portar la música en viu allí on no acostuma a arribar‐hi forma part del programari dels projectes de la música comunitària.

E

ARLY YEARS PROGRAMA PER INFANTS I FAMÍLIES

Aquest és el programa que The Sage Gateshead ha dissenyat per atendre els infants i les seves famílies. Els projectes que engloba aquest programa tenen com a eix vertebrador el fet musical en el seu sentit més ampli: involucrar els més petits i el seu entorn familiar en la música participant, creant o bé escoltant. Aquest propòsit es vol aconseguir a través d’experiències d’alta qualitat on els infants es desenvolupin a nivell musical i social, amb la voluntat d’assegurar la igualtat d’oportunitats i la màxima inclusió. Una altra de les fites del programa és “abastar la màxima extensió territorial fent present la música en totes les comunitats de la regió i capacitar els col∙lectius perquè els projectes tinguin continuïtat en el temps a partir de cursos de formació, treball en xarxa i reflexionant sobre la pròpia pràctica musical amb tot els professionals que lideraran els projectes a posteriori” 37 . En l’actualitat The Sage Gateshead és l’única institució que ofereix aquest servei i la seva intenció és traspassar els seus coneixements i experiència en les comunitats perquè esdevinguin autònomes.

El programa conté dues línies de treball (formació professional i edició de material didàctic) i duu a terme quatre projectes: Planet Music, Under 5’s, Family Choir i projectes satèl∙lit.

Activitats La metodologia dels projectes és participativa i fomenta la creativitat. Les famílies i acompanyants dels més petits tenen un paper molt important i formen part de manera activa en el desenvolupament de les sessions. Les activitats que es duen a terme són: desenvolupament del llenguatge a través de la cançó, dansa i moviment, ús d’una àmplia gamma d’instruments de petita percussió i audició.

Elements destacables Més que una metodologia innovadora o activitats sorprenents, la importància del programa resideix en crear vincles d’afecció cap a la música i l’ús d’aquest llenguatge artístic com una eina de desenvolupament de relacions inter i intrafamiliars. En un context de problemàtiques

37

Extret de l’entrevista amb la coordinadora del Programa, Julia Regan.

71

socials, on la cultura no estava a l’abast de tothom, ara es procura donar un nou valor al fet musical des d’edats primerenques.

Prenent per excusa el desenvolupament de les habilitats musicals i socials d’aquests infants, el treball és a dues bandes: la prevenció i alhora la sensibilització dels adults.

Aquest programa és sustentat per Sure Start Foundation, una iniciativa governamental que finança projectes per nens de menys de 5 anys i les seves famílies. S’assimila a una organització benèfica que vetlla pel creixement positiu dels més petits. Un dels serveis que ofereix aquesta entitat és el finançament d’activitats musicals, enteses com una part indissoluble de l’evolució dels infants. Tot i que aquesta organització abasta bona part del territori, focalitza el seu treball en zones deprimides.

Debilitats Accés: els projectes que es donen dintre l’edifici (TSG) no estan a l’abast de tothom.

Per una banda cada membre de la família ha de pagar per sessió, convertint un programa que hauria de fer accessible la música a les famílies de la ciutat de Newcastle i Gateshead, a un programa elitista. Es dóna una contradicció entre la voluntat d’aproximar la música a tota la població amb la realitat de l’edifici.

Desvinculació: el fet que les sessions s’entenguin com a activitats desvinculades les unes de les altres, dóna peu a una lliure participació de les famílies. Aquest fet pot tenir dues lectures: una de negativa i l’altra de positiva (les famílies decideixen la gestió del seu temps). Després d’haver observat les sessions, podem concloure que això provoca un efecte negatiu tenint en compte els objectius que persegueix el programa: la voluntat és construir creixement personal i social a l’entorn de les famílies però la manca de regularitat d’aquestes no ajuda al desenvolupament lineal dels continguts, les relacions interfamiliars i el compromís a les activitats.

Recursos: tot i que quant a recursos materials, la institució disposa d’un banc d’instruments de qualitat, trobem un decalatge quan parlem de temporalització i recursos humans per les sessions: encara no es disposa del nombre de professionals òptim per a donar resposta a la demanda de sessions setmanals.

Amenaces: Continuïtat: el programa Early Years es pot entendre com el primer estadi de la formació musical dels nens i nenes de la regió. Un dels espais que ofereix la continuïtat musical formativa és The Sage Gateshead amb el seu programa Foundation i Weekend School. Aquest propòsit es veu limitat quan ens fixem en els costos de les activitats. És evident que l’educació musical té un cost però s’haurien de preveure ajudes per fer realitat l’oportunitat d’accedir a la música.

Producte altaveu: el concebre els projectes sense mostrar el resultat d’aquests no ajuda a crear l’interès per aquelles persones fora d’aquest cercle. A més a més com que hi ha una manca de difusió d’aquests projectes, l’impacte i la possibilitat d’eixamplar el nombre d’usuaris queda restringit.

Fortaleses Qualitat: el fet que aquests projectes no tinguin un producte final, ens remet a la qualitat en el procés. A partir de l’observació d’aquests projectes podem dir que el plantejament filosòfic concorda amb l’esdevenir de les sessions.

72

Intergeneració: que el treball creatiu/artístic es doni alhora en diferents generacions potencia que l’aprenentatge sigui a dues bandes. No només es dóna l’evolució dels infants sinó que es capacita els adults així com es generen espais de relació social.

Transició: els projectes vetllen per facilitar la transició de l’etapa preoperacional a l’etapa de les operacions concretes a partir de la música.

Lideratge: l’èxit d’un programa de Community Music en aquest cas, rau en un lideratge actiu i que procura un correcte traspàs de les competències dels professionals.

Oportunitats Xarxa: com a part rellevant de l’ideari del programa, crear xarxa és una manera d’arribar allí on la institució físicament no arriba creant vincles de cooperació i assessorament.

Línies de capacitació: d’una banda l’empoderament de pares i mares i de l’altra la formació de professionals. A Anglaterra existeixen unes institucions anomenades community centre que podrien ser enteses com centres cívics que concentren la principal oferta artística i cultural de la població. A més a més aquesta oferta sovint és gratuïta per a joves i adults. The Sage Gateshead aprofita aquest tipus d’organitzacions per formar‐ne els responsables en activitats musicals per a infants. També nodreix de formació a professionals de guarderies i escoles.

M

ONGREL UK PROJECTE PER REFUGIATS I NOUVINGUTS

Mongrel UK és un projecte que data del 2004 i centra el seu treball en la música i el teatre amb joves refugiats o immigrants del nord‐est d’Anglaterra d’entre 13 i 20 anys; l’origen d’aquests joves és molt divers ‐Afganistan, Corea, Somàlia, Kenya i França‐ i representa quasi una vintena d’ètnies. El projecte dóna l’oportunitat de participar en aquestes activitats de forma significativa compartint idees i experiències vitals.

L’equip de treball d’aquest projecte es conforma de l’associació de dues organitzacions: TSG i el Servei de Refugiats que és qui procura captar l’atenció dels joves perquè formin part del programa, a més, han dissenyat un projecte de voluntariat oferint als joves de la regió la possibilitat de formar part del cos d’animadors sòcio‐culturals del programa V, un pla nacional amb el suport de la Comissió Russell. El Servei de Refugiats del nord d’Anglaterra té el propòsit de captar 500 joves de 16 a 25 anys en els pròxims tres anys perquè prenguin part d’aquesta iniciativa. El projecte V generarà també una estructura entre els membres més experimentats del Mongrel per desenvolupar les seves habilitats com a líders i per donar suport als més petits o nous membres del projecte.

73

Activitats El projecte s’estructura en sessions setmanals de 2 hores i mitja amb activitats que giren al voltant del treball musico‐teatral a partir d’una metodologia participativa i reflexiva que culmina en una setmana anomenada Play in a Week, set dies intensius d’assajos que mostren la feina feta en la representació d’un musical.

El projecte també preveu actuar en tot tipus d’esdeveniments i centres comunitaris així com participar a actes regionals i nacionals amb la col∙laboració d’altres organitzacions i iniciatives.

Cada sessió compta amb professionals que van des de la directora artística, el treballador social, els apprentice i un voluntari del món del teatre. El propòsit d’aquestes sessions rau en qüestionar els estereotips de les comunitats refugiades a través del contingut de les actuacions i de l’oportunitat de formar part d’un grup de joves que viuen experiències positives a través de l’art; aquestes es donen a partir de la interacció entre els participants, fomentant el diàleg, la construcció d’un pensament col∙lectiu, la tolerància respecte l’altre i l’aprenentatge del llenguatge artístic.

Elements destacables A partir del treball en associació de TSG amb altres institucions, s’ha donat l’oportunitat als joves de conèixer altres realitats i vincular‐los en el seu entorn a partir de la implicació del grup amb esdeveniments com The Long Walk, Start Again i Elephant, tres produccions que han suposat el reconeixement i visibilització d’aquesta comunitat.

Debilitats Nivell d’exigència: tot i que en l’ideari del projecte es preveu que les activitats i els seus resultats siguin d’alta qualitat, el fet de no haver trobat l’equilibri entre el social i l’artístic, fa que en ocasions s’oblidi aquesta premissa. Molt sovint el programa s’ha vist limitat a causa del temps en la preparació dels esdeveniments i ha afectat en detriment de la qualitat del producte final així com no s’ha explotat al màxim el talent dels joves.

Assistència: el programa compta amb una llista extensa de participants però la seva assistència és irregular; compten amb un grup estable de joves però no aconsegueixen implicar un major nombre de participants, és per això que el servei de refugiats ha dissenyat un pla d’accions a tres anys vista per intentar millorar aquesta situació.

Amenaces Desplaçament: el fet que el projecte resideixi en un espai totalment desvinculat de la vida dels joves pot fer que minvi l’interès d’aquests per les activitats. Si bé l’edifici pot ser un atractiu per altres col∙lectius, per adolescents sembla que sigui fred i llunyà i això provoca un element afegit a les debilitats del programa.

Fortaleses Equip: les persones que lideren aquesta iniciativa representen un ventall ampli de perfils professionals que poden donar resposta de manera satisfactòria a les necessitats del grup; a més, disposar d’aquests recursos humans suposa un suport continu pels membres dintre i fora del projecte.

74

Metodologia: la reflexió de les situacions dels joves i del seu entorn representa el focus d’interès principal; si sumem aquest fet a que el treball es crea en un ambient distès i per iguals, el resultat de l’experiència tindrà un impacte a llarg termini.

Facilitats: el propi equip del Mongrel ha interpretat com una amenaça el fet que les activitats es donin a l’edifici de TSG i ha volgut facilitar el desplaçament dels joves oferint‐los els mitjans perquè aquest sigui gratuït; alhora, el departament Learning and Participation creu que aquesta és una manera d’obrir les portes a comunitats que d’una altra manera podrien sentir‐se distants a les propostes que la institució ofereix.

Oportunitats Línia de formació: a través del programa es promou la formació dels joves i se’ls brinda l’oportunitat d’entrar en un camp de desenvolupament professional alhora que els propis estudiants del programa de música comunitària del centre prenen part del lideratge de les sessions com a fase de desenvolupament de la seva tasca, de manera que s’obren dos fronts de traspàs de competències i de capacitació que retroalimenta la mateixa organització.

Associats: que l’administració mostri interès en activitats artístiques perquè es doni la transformació i canvi social, ens fa ser optimistes en l’apreciació de que hi ha sensibilitats en el món polític que comprenen la necessitat i la importància de les arts en el desenvolupament comunitari.

S

ILVER PROGRAMME

PROGRAMA PER MAJORS DE CINQUANTA ANYS

El Silver Programme és l’àrea de treball més gran del departament Learning & Participation. El seu propòsit és involucrar i animar a les persones adultes i de la tercera edat a participar en activitats musicals i així millorar la qualitat de vida de les persones majors de 50 anys. El punt clau i essencial del programa és brindar oportunitats d’oci i de formació musical aconseguint així que els ciutadans es converteixin en agents actius en la dinamització sòcio‐cultural de la ciutat.

El programa dels Silvers consta d’una variada i extensa oferta musical perquè tothom pugui trobar la proposta que més s’ajusti al seu desig o expectativa. Compta amb sessions i esdeveniments regulars, relaxats i basats en un clima afectuós i dinàmic que enriqueix l’experiència formativa, artística i social d’aquesta comunitat.

Els tallers, concerts, visites i treball intergeneracional estan liderats per professionals que procuren fer emergir les competències existents dels assistents i les seves habilitats potencials.

Els beneficis que aporten la participació en aquestes sessions no acaben en el desenvolupament de capacitats musicals, sinó que són un bon estímul per la salut física i mental de les persones adultes.

La intenció del programa és crear un ambient còmode i de confiança on gaudir d’una experiència positiva. Els coneixements musicals no són un prerequisit per formar‐ne part com

75

tampoc ho és l’assistència, de manera que poden respondre a qüestions personals sense sentir‐se pressionats per l’obligació d’assistir setmanalment als workshops. La realitat, però, confirma que els membres del Silver Programme anhelen el dia de la sessió perquè se senten identificats amb allò que fan, se senten autorealitzats i han creat llaços afectius que fan que l’entorn esdevingui familiar.

Activitats El programa dels Silvers impressiona per la repercussió i èxit d’assistència. Si bé el pla de difusió no respon a un estudi estratègic per captar participants, la realitat ens diu que no ha fet falta perquè el boca‐orella ha fet que el projecte es desbordés pel nombre d’usuaris interessats.

L’oferta musical va des de cors mixtes, passant per bandes d’steel pans, orquestres d’ukeleles, conjunts de guitarres, grups de percussió, cursos de tecnologia musical i media i tallers de llenguatge musical. Amb aquest ventall tan ampli de propostes es procura el nivell i la quantitat d’activitats en la programació, alhora que donar resposta a la gran quantitat d’usuaris anuals.

Elements destacables El fet que el programa hagi evolucionat fora dels límits previstos per la pròpia institució, fa pensar en les persones adultes i de la tercera edat com una comunitat amb un gran potencial a l’hora de dissenyar projectes de música comunitària. Crear l’interès en la formació artística d’aquest col∙lectiu pot repercutir alhora en obrir portes en el seu entorn immediat de manera que l’àmbit d’influència va més enllà que la del propi adult i pot encoratjar a les seves famílies a mantenir desperta una motivació per l’educació.

Aquest programa ha estat molt inspirador des del punt de vista del disseny, la implementació, l’avaluació i els plans estratègics de creixement; l’impacte que representa un programa d’aquestes característiques respon a l’ideal dels projectes de música comunitària i té en compte cada un dels principis dels que hem fet referència al llarg de l’estudi.

El lideratge del programa ha sabut canalitzar les energies i el procés de forma exitosa donant com a resultat una àmplia varietat d’activitats setmanals alhora que una quantitat òptima de recursos i ha sabut estendre el projecte més enllà de les portes de TSG creant projectes satèl∙lit que donen resposta a la demanda d’aquest servei, per tant la previsió d’expansió s’ha donat en el moment adequat i ha suposat un clar exemple de democratització de la cultura.

Els participants s’han sentit protagonistes del projecte i han creat vincles afectius que han sigut el germen de la sostenibilitat i creixement del programa. L’entusiasme, la motivació i el coneixement del llenguatge artístic han sigut alhora elements clau de l’equip de professionals per despertar la curiositat i l’assistència assídua dels usuaris.

76

T

HE MUSIC SPARK PROGRAMME PROGRAMA D’INTEGRACIÓ PER PERSONES AMB NEE

L’octubre del 2005 va néixer aquest projecte, que té per finalitat capacitar – través del fet artístic‐ joves i adults amb dificultats d’aprenentatge en aquelles competències bàsiques requerides per treballar en una organització cultural com The Sage Gateshead. Aquest programa coopera amb dues institucions educatives locals (North Counties College i Jesmond and Dilston College) per a complementar la formació d’aquests persones.

The Music Spark Project va més enllà de concebre’s com un programa d’inserció laboral ja que la seva filosofia és crear oportunitats i vetllar per la promoció humana d’aquesta comunitat amb risc d’exclusió social per mitjà de la música. De fet, aquesta iniciativa és la resposta més diàfana a l’ideal que defineix la institució quan assenteix que vol ser un espai que dóna la benvinguda a tota experiència musical i que abraça a tots els ciutadans de la regió siguin quines siguin les seves aspiracions i habilitats.

El projecte procura involucrar activament aquestes persones en el si de la institució, és a dir, integrar‐los i normalitzar la seva presència en diferents nivells de l’estructura: com a tècnics de la biblioteca, personal de servei o com a líders del seu programa. Trobem també que una altra de les prioritats de The Spark Programme és augmentar la participació i implicació d’aquestes persones i les seves famílies per mitjà d’activitats i esdeveniments específics. Alguns projectes que així ho testimonien són Our World Event, The Music Spark Show o l’anomenat NeXT Factor ‐unes jornades on es realitzen tallers diversos que culminen en un espectacle amb la participació d’altres grups de TSG com Sounds Good To Me o Better Days.

Actualment els destinataris d’aquest programa són 14 adults, 6 dels quals formen part del pla de formació mentre que la resta assisteix a les sessions com a participants. La raó de ser d’aquesta formació és facultar aquestes persones amb necessitats educatives especials per a que codirigeixin tallers adreçats a aquest col∙lectiu en concret.

The Sage Gateshead treballa de forma estreta i col∙laborativa amb una de les companyies de teatre més consolidades i de llarga trajectòria a Anglaterra en el camp del teatre amb persones amb dificultats d’aprenentatge, The Lawnmowers Independent Theatre Company, assentada a Gateshead. Fruit d’aquesta relació es posen en comú iniciatives que visualitzen aquesta comunitat i que serveixen de plataforma per al desenvolupament d’habilitats socials i instrumentals d’aquestes persones.

Activitats Les sessions ‐2 a la setmana‐ s’estructuren en dues parts clarament definides: el matí la formació és de desenvolupament professional i les activitats de la tarda són de creació artística emprant el teatre i la música com a vehicles d’expressió, posant èmfasi –en l’aprenentatge musical‐ en la composició de cançons i en la interpretació a partir de les TIC, el cant i la percussió.

Les composicions que es realitzen no es cenyeixen a un estil musical en concret i principalment es basen en les experiències i sentiments dels participants al projecte; se’n fa una mostra al final de cada curs acadèmic.

77

Elements destacables La responsabilitat que recau sobre als artistes quant al desenvolupament cultural, es pot veure aglutinada des del compromís d’una organització que vetlla per la incorporació a la a societat d’un col∙lectiu al que sovint se li dóna l’esquena.

Debilitats Coordinació: tot i que la feina de gestió es fa des de la cooperació i la col∙laboració amb altres organitzacions, les sessions en particular prenen un caràcter que divergeix de la idea del treball en equip. El que ens trobem, doncs, és que el músic comunitari lidera les activitats desvinculat dels treballadors socials ‐que donen suport als participants i que assisteixen als workshops, per tant, la descoordinació entre els professionals que treballen directament amb el col∙lectiu és una de les principals flaqueses de les sessions.

Desorganització: les sessions musicals es veuen marcades per un desordre que fa que no es pugui treure el màxim rendiment de l’activitat.

Desconeixement: en una conversa mantinguda amb el músic comunitari que lidera els workshops, es deixava entreveure que al no ser conscient de les limitacions de la comunitat podia representar un estímul a l’hora de planificar les activitats entenent que no es marcava fronteres –a partir del coneixement de les capacitats del grup‐ sinó que procurava adaptar‐s’hi des del que observava a les sessions. El nostre parer és que la idea de superació des d’aquesta perspectiva ens sembla una falta de responsabilitat; no hem d’oblidar que aquest és un programa de cinc anys de vida i que tot i que el personal que es preocupa de la formació professional en coneix els seus trets, és important, també, que el músic comunitari en conegui les característiques per actuar amb eficàcia i en conseqüència.

Amenaces Interès: en un entorn com TSG hem trobat una manca d’interès en el sector de la música comunitària en el treball amb persones amb necessitats educatives especials, per tant ens trobem amb un buit de recursos humans per poder donar resposta a les activitats que conformen aquest programa.

Formació: en els programes de Traineeship i Apprenticeship es té poc en compte aquest col∙lectiu i per tant pels futurs músics comunitaris aquest serà un terreny desconegut. La problemàtica, per tant, sobre el desconeixement i la falta de personal es perpetuarà.

Fortaleses Capacitació: The Sage ha trobat una via de transmissió de coneixement a través de la música que després revertirà en la vida professional dels individus del programa. El fet que sigui un model inclusiu pot ser l’exemple a la resta d’institucions d’aquestes característiques per obrir línies de treball en aquest àmbit. La qüestió de que els valors que sustenten la filosofia de la música comunitària es traslladin de manera tangible a la realitat, hauria de ser prioritari en el desenvolupament de tots els projectes i programes del sector.

78

Reconeixement: donar veu a la comunitat i fer‐la partícip en l’estructura de l’organització, pot promoure l’aprovació social del col∙lectiu i normalitzar la seva presència en la vida en societat.

Socialització: a través d’esdeveniments i programes adaptats a les seves motivacions, es construeix un espai de participació i de presa de responsabilitat per part de la comunitat que els permet crear llaços d’amistat.

Oportunitats Capacitació: el fet de desenvolupar‐se professionalment en un espai que els proporciona experiències que ens trobaran en la seva quotidianitat i sense paternalismes comporta que aquestes persones s’empoderin des d’una situació real.

SEGONA FASE: Birmingham

SOUND FUTURES Barry D’Souza, DIRECTOR ARTÍSTIC Activitats Per aconseguir atraure els joves a vegades hem utilitzat l’esport com una motivació complementària a l’activitat musical. Els fem entendre, per exemple, el discurs musical a través de la seva pràctica esportiva: anem des de l’escalfament inicial, passem pel footing, arribem al punt àlgid amb l’sprint i baixem el rendiment a poc a poc una altra vegada. Aquesta és una de les maneres de convertir l’experiència musical en quelcom significatiu.

Transformació social No penso que la música pugui transformar la societat sinó que ajuda a aquesta transformació.

La música per ella mateixa pot marcar diferència a llarg termini. La qüestió seria disposar de recursos materials i humans il∙limitats perquè el canvi fos real. Ara, la realitat és que la música ha de formar part de quelcom més gran: de l’educació, dels serveis socials, de la salut i de la justícia per tal de que els projectes musicals puguin impactar.

Desenvolupament comunitari D’entrada podem parlar de canvis físics que es produeixen quan estem interpretant música, hi ha evidències científiques que el fet de portar la música als hospitals pot reduir el dolor en alguns pacients, per exemple. També es dóna un fet emocional i social a partir de la pràctica musical: quina millora manera hi ha de que les persones treballin com un equip que formar part d’una banda musical? Totes aquestes qüestions ajuden al desenvolupament del comportament humà. Tothom gaudeix de la música, fins i tot si no ho sabem i influencia les nostres vides. Per tant hem de prendre com una garantia que la música multiplica el desenvolupament comunitari.

79

Hi ha nombroses investigacions, que proven i constaten el valor de la pràctica musical en el desenvolupament integral del jove quant a millora de les habilitats acadèmiques, la capacitat de reacció, la presa de consciència de l’entorn, el treball en equip, l’autodisciplina, la capacitat d’automotivació i autoestima, per citar només alguns dels beneficis que comporta la participació activa en el fet musical des del naixement fins a l’edat adulta.

SOUND IT OUT Matthew Daniels,

DIRECTOR EXECUTIU

L’organització Sound it Out és una agència de música comunitària de la regió de West Middlands, que va ser fundada al 1992. La raó de la seva creació 17 anys enrere, va ser donar resposta a la manca d’oferta de projectes que tinguessin en compte la comunitat i l’accés a la cultura. En aquell moment, hi havia molta oferta de música clàssica i d’educació formal i el que volíem construir nosaltres era una plataforma d’activitats on el diferents col∙lectius de Birmingham en fossin els principals destinataris. Amb el temps hem expandit gradualment el camp d’actuació arribant a tota la regió i treballant en cooperació amb el music service.

En el seu inici, aquesta organització va ser ideada des de l’ajuntament de la ciutat i com a projecte pilot. En el transcurs d’aquests anys, s’han dut a terme projectes que han estat reconeguts i això ens ha permès alhora créixer com a institució i crear una bona reputació en els nostres programes. Actualment tenim set persones treballant en plantilla i centenars de músics comunitaris freelance.

Originàriament, no treballàvem en sectors específics de la població. A partir de les avaluacions dels projectes i de l’avaluació de la pròpia organització, es va decidir dissenyar un pla estratègic que va partir d’un estudi dels sectors on actuar. Es va optar, en aquell moment, per delimitar el nostre programa en quatre àrees d’intervenció: el sector de la salut, elaborant projectes a hospitals i centres de salut; la inclusió, treballant amb persones amb necessitats educatives especials i amb minories ètniques, refugiats i exiliats polítics; la formació i el desenvolupament professional per músics comunitaris; i infància i joventut, treballant a escoles de primària i secundària així com adolescents en risc d’exclusió social.

Disseny dels projectes L’equip de treball està constitut pel director, la coordinadora i el gestor. Normalment, ideem els projectes des de la mirada dels participants en activitats anteriors a través de les avaluacions i les seves suggerències. Intentem incorporar aquesta informació en l’elaboració del nou projecte i així adaptar‐lo i millorar‐lo, alhora que intentem basar els projectes segons la detecció de necessitats que es fa en la fase diagnòstica i que ens permet reconèixer les característiques dels participants i les seves expectatives.

Actualment hem incorporat una nova idea en el disseny de projectes que anima a joves a crear les seves pròpies activitats, de manera que nosaltres en som el suport i els aportem els recursos necessaris.

80

Reptes de futur Aconseguir finançament de forma regular és un dels principals reptes pel desenvolupament òptim dels projectes de música comunitària. Una altra qüestió rellevant és el paper secundari que l’administració li ha donat a la pràctica artística pel desenvolupament social; el repte és sentir la nostra responsabilitat per ajudar a un canvi de mentalitat en quest sentit.

Fa falta trobar l’equilibri entre ser i categoritzar les institucions de música comunitària com a agències de desenvolupament social, mantenint aquest principi com a principal en el si de les organitzacions.

Hem de poder portar la música a les persones i les persones a la música sota un alt estàndard de qualitat i d’una manera accessible i participativa. Per aconseguir‐ho hem de partir de l’opinió dels participants i l’avaluació dels projectes per evidenciar l’impacte quantitatiu i qualitatiu d’aquests. Hem d’assegurar la qualitat de la nostra feina i el perfeccionament dels professionals per fer front a l’evolució del sector i fer veure als patrocinadors, polítics i educadors/treballadors socials que la música és una eina viable per garantir el desenvolupament d’individus i comunitats.

PROJECTES: Birmingham

M

AKE YOUR OWN CD JOVES AMB RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Aquest projecte de Sound Futures vol introduir a joves amb risc d’exclusió social a la composició i a la producció musical; adolescents sense experiència musical prèvia escriuen i enregistren el seu propi CD en una setmana. A Anglaterra, de forma periòdica, hi ha una setmana de vacances escolars i és en aquest moment que les organitzacions de música comunitària tenen un paper decisori en com els infants i joves fan ús del seu temps lliure.

Aquesta proposta és duta a terme en associació amb vàries escoles de primària i inclou diversos llenguatges artístics; els objectius principals són de base social i van des de proveir d’un entorn on els joves siguin respectats siguin quins siguin els seus coneixements i les seves habilitats, el treball en equip i l’expressió d’experiències,emocions i punts de vista.

Youth Music, deu anys enrere, va detectar a Birmingham un focus de pobresa, de criminalitat, d’embarassos prematurs i de depressió econòmica i és per això que es va constituir Sound Futures. Segons Barry D’Souza, director de la institució, “el rol que exerceix aquesta organització és donar resposta a les prioritats marcades pe Youth Music que prenen la música com una eina i posen l’accent en aspectes socials treballant, doncs, amb adolescents amb risc d’exclusió social i amb situacions personals complicades”. La prioritat, doncs, d’aquesta organització és actuar en una zona concreta de la ciutat i porta les seves propostes al barri del Hodge Hill. Aquest presenta circumstàncies que no afavoreixen un òptim desenvolupament

81

comunitari a causa de conflictes socials que es veuen incrementats per la manca d’atenció que tenen infants i joves. Aquest projecte actua com a eina de prevenció i de suport a aquest col∙lectiu vulnerable.

Activitats Barry D’Souza, explica que “la tipologia d’activitats que dissenyem des de l’organització tenen un patró que anem repetint; es tracta de crear espais de diàleg entre els participants, prendre part d’aquestes converses i convertir‐les en lletres de cançons” A partir d’aquí elaboren composicions musicals conjuntes, donant l’oportunitat d’actuar davant del públic. Aquestes activitats condueixen a augmentar l’autoestima, la confiança en ells mateixos i crear una infraestructura de suport.

Make Your Own CD no només es centra en la composició de cançons sinó que basa algunes de les seves activitats en el treball en bandes de rock, interpretació de temes coneguts pels joves i edició de bases de hip hop. Al finalitzar la setmana no només s’enduen el seu propi CD, sinó que alhora actuen davant de familiars i personal docent de les escoles on prenen part les activitats.

Elements destacables Donat que aquestes setmanes de vacances es van donant al llarg del curs acadèmic, Sound Futures dissenya aquests projectes perquè les famílies sense recursos tinguin una alternativa segura pels seus fills. Ha estat en aquest context que hem pogut constatar la importància de les sessions i hem conegut de primera mà el descobriment d’habilitats per part dels participants així com l’impacte que els ha causat el fet musical en només una setmana.

Debilitats Seguiment: el monitoratge en aquest tipus de pràctiques i en un període curt de temps és clau pel bon funcionament d’aquestes; és fàcil que en un període vacacional com aquest, l’assistència se’n vegi afectada i és per aquest motiu que s’hauria de trobar una estratègia que aliï pares i organització per assegurar la presència constant dels joves a les sessions.

Amenaces Comunicació: el dur a terme el projecte en un centre aliè a Sound Futures fa que les línies de comunicació amb els professionals de l’escola hagin de ser molt fluïdes per facilitar la consecució dels objectius i el desenvolupament de les activitats.

Situació del barri: al tractar‐se d’un barri on no hi ha massa oferta cultural, l’interès per activitats d’aquestes característiques no és sempre el desitjat per part de l’organització; manca un pla de difusió estratègic amb el suport de tots els agents implicats per resoldre la manca de motivació dels joves.

Expressió: els joves d’aquest barri estan acostumats a expressar‐se a nivells ordinaris de manera que a l’hora de crear les lletres de les seves pròpies cançons utilitzen dels recursos que els resulten més familiars. No sempre ha estat fàcil pel músic comunitari redreçar aquesta situació ja que els joves veuen amenaçada la seva via d’expressió i identitat.

82

Fortaleses Prevenció: l’ús de la música com un instrument d’integració i de cohesió social es materialitza en forma de projecte; el fet que els joves formin part d’inciatives d’aquesta índole permet a professors i famílies de tenir un control sobre la gestió del seu temps lliure i descobrir, per part dels participants, noves experiències alhora que noves motivacions vitals.

Paper del músic comunitari: el fet que el joves s’identifiquin amb l’artista i que aquest tingui recursos de resolució de conflictes permet un treball més intens; els joves se senten còmodes a l’hora d’expressar‐se i és en aquest moment que el músic comunitari ha de dominar tècniques de comunicació per poder assolir els objectius socials del projecte.

Oportunitats Repercussió: malgrat la durada és molt curta, s’han donat casos amb alguns dels participants, als que l’assistència a les sessions musicals els ha portat a conèixer capacitats que no sabien d’ells mateixos; els organitzadors saben treure partit d’aquest fet potenciant la implicació d’aquests en nous projectes.

M

AKE YOUR OWN WAY PROJECTE INTERGENERACIONAL

Aquest projecte de música i de recuperació de la memòria històrica assentat al barri Castle Vale de Birmingham, amb més de 100 participants de totes les edats té per voluntat recol∙lectar històries orals i utilitzar‐les com inspiració de noves creacions musicals.

Make Your Own Way ha nascut de l’associació de Sound It Out amb altres organitzacions, comunitats de la ciutat i residents del barri i pretén unir persones adultes i joves del territori.

La composició que en sortirà serà mostrada en públic alhora que es van fer exposicions que mostraran l’herència històrica de la zona.

El treball es dóna a diferents centres des d’escoles fins a biblioteques i explora la memòria, col∙lecta sons de l’entorn i obre les portes mensualment a qualsevol persona que es vulgui incorporar al projecte. Al capdavant hi ha un equip de treball de tres músics comunitaris que s’ocupa d’una branca musical: un focalitza l’atenció en els elements melòdics i vocals de la composició, l’altre centra la seva tasca en el treball rítmic i creant textures i sonoritats per la producció final i el tercer professional fa ús de les TIC per produir música dels enregistraments sonors de l’entorn que s’han trobat al barri on es desenvolupa l’activitat.

El barri on es duu a terme aquesta iniciativa ha estat considerat conflictiu donat que en dècades anteriors hi ha hagut molta problemàtica social degut a un alt índex d’alcoholisme i consum de drogues. L’ajuntament de Birmingham amb altres entitats locals ha donat suport a la proposta per tal de regenerar la zona i donar‐li un nou prestigi.

83

Activitats El funcionament del projecte consisteix en realitzar entrevistes a gent gran resident en aquesta zona de Brimingham per recuperar el llegat històric. D’aquesta informació se’n treballa a diferents bandes: edició de les entrevistes mitjançant els recursos de la ràdio local, tria de les frases més significatives i il∙lustratives perquè siguin font d’inspiració per les lletres de les cançons, composició col∙lectiva de melodies a partir d’instruments de petita percussió i del cant per crear una producció comuna de la interacció intergeneracional.

Una vegada al mes es realitza un taller obert a totes les persones del barri a mode de difusió del projecte i de trobada dels membres d’aquesta comunitat. El que es crea és un espai on les persones comparteixen les seves experiències i on diferents generacions aprenen l’una de l’altra.

Elements destacables Malgrat la idea que encapçala aquest projecte pot donar a pensar que tant el procés com el producte seran excepcionals, la realitat confirma que a manca de dinàmiques motivadores i de la passivitat dels participants –potser pel poc interès que els representa aquesta iniciativa a causa de que l’equip no disposa d’estratègies de comunicació òptimes amb els destinataris‐ en fan una iniciativa tediosa. Així doncs trobem una idea brillant amb una operativitat poc eficient.

Debilitats Professionals: hi ha una falta de connexió entre l’equip de professionals i la idea de l’organització, de manera que des del punt de vista institucional el producte es ven des d’una mirada engrescadora però a la pràctica la tasca que duen a terme els músics comunitaris es queda a mig camí de les possibilitats reals del projecte.

Metodologia: la manca de recursos i tècniques per part del líder de les activitats converteixen el mètode en quelcom que no s’adiu amb els interessos dels participants; la falta d’estructura i d’uns hàbits que es repeteixin provoca un desordre constant al llarg de les sessions.

Desvinculació: com ja portem dient, de la realitat a les expectatives que s’han dibuixat s’hi ha creat un buit processual i d’intencions tant de l’equip dels professionals com dels destinataris.

Amenaces Fase diagnòstica: quan en un projecte de llarga durada i d’aquestes característiques no es preveu un anàlisi previ de les necessitats i motivacions de la comunitat, el resultat pot ser per sota del previst. Amb la fase diagnòstica s’hauria de preveure, també, un espai on els propis artistes donin veu als participants i s’impliquin d’una manera activa en la presa de decisions i posin en comú els desitjos d’aquests.

Reputació: donat que estem davant de pràctiques que necessiten d’un reconeixement públic i social, és important que les activitats no s’associïn en les d’un centre de lleure, sinó que se centrin les forces en el treball de qualitat –des del punt de vista artístic‐ i d’acord amb els aspectes que abracen la música comunitària.

84

Fortaleses Memòria històrica: el poder que té la música per traslladar‐nos a situacions del passat ha estat el punt de partida del treball intergeneracional deixant empremta d’episodis històrics que d’una altra manera es farien borrosos. El fet que siguin històries populars, directes, quotidianes i personals fan que els joves puguin fer un símil de les seves vides actuals amb les vides de la gent gran i comprenguin els canvis que s’han produït en el nostre present.

Treball de les TIC: les tecnologies de la informació són cada vegada més un recurs per fer accessible la pràctica i producció musical als joves alhora que serveixen per fer descobrir a persones de la tercera edat la realitat en la que viuen els seus néts.

Xarxa: aquest és un projecte que es basa sobretot en les connexions que s’estableixen amb les organitzacions locals i les persones del barri i es valen d’una persona que fa de nexe entre la gent gran i la institució de manera que captar nous participants és una tasca relativament còmoda.

Oportunitats Repercussió local: el projecte dóna veu al territori i va més enllà de la pròpia zona d’incidència fent‐se extensible a barris propers de la ciutat. A més, compta amb el suport de centres educatius i altres institucions que fan del projecte un escenari per a la dinamització cultural de l’entorn.

SEGONA FASE: Morecambe

MORE MUSIC in MORECAMBE Peter Moser, DIRECTOR Filosofia de la institució L’objectiu de l’organització és ajudar a construir confiança i dinamitzar culturalment el municipi mitjançant les activitats artístiques creatives posant èmfasi en la música. Els principals valors que defensa More Music són la imaginació, a través de la qual les persones poden trobar la manera d’expressar‐se a partir de la creació d’esdeveniments bells i innovadors; l’accés, sense distincions i oferint activitats molt diverses procurant que el clima de treball sigui cooperatiu en comptes de competitiu; la continuïtat, fent projectes a llarg termini per arrelar‐ los a la comunitat i guanyar‐nos la confiança d’aquesta alhora que establint llaços professionals entre distintes entitats; i la comunitat com a eix central de l’activitat i com protagonista de la dinamització cultural i local.

Línies de treball Producció creativa: l’organització compta amb una llarga experiència en la programació d’esdeveniments i festivals de nova creació. Aquest treball ha sorgit del context social i territorial i ha buscat sempre un resultat bell i inspirador. Aquesta dimensió de treball pretén

85

que les noves produccions esdevinguin el centre de la planificació de les infraestructures culturals de la regió.

Educació: More Music procura donar resposta al canvi de programa de l’educació musical a partir d’un currículum integrat i efectiu i s’inspira en les idees del Music Manifesto. Es volen establir associacions estratègiques amb escoles, music services i cases d’acollida alhora que augmentar el nombre de projectes i destinataris.

Regeneració: la contribució que ha fet la nostra organització per la regeneració de la comarca compta amb una llarga història. Ens hem convertit en un agent dinamitzador que vetlla per la inclusió; reconeixent que l’activitat creativa té un rol significatiu en la construcció de la cohesió social.

Infància i joventut: des que el 2001, More Music esdevé la primera Youth Music Action Zone del Lancashire, la nostra prioritat és donar accés, amplitud i cobertura a infants i joves de la regió. Els destinataris principals són tots aquells nens i adolescents que es troben en risc d’exclusió social o en una etapa de transició.

Desenvolupament comunitari Tothom té una història musical tant com a intèrpret, com a participant o com a públic. Amb la música, podem trobar una manera molt senzilla d’aplegar persones en un mateix lloc i en un mateix moment. Crear espais on les persones puguin fer música gairebé sempre és sinònim d’èxit i donat que és un punt de trobada, amb aquestes activitats es fomenta la cohesió social.

Fer música plegats és com seure a la mateixa taula i compartir el menjar, on les relacions que es donen poden esdevenir personals i profundes. La música té el potencial de compartir una experiència emocional, compartir punts de vista de manera més directa que treballant amb el teatre o amb les arts plàstiques.

PROJECTES: Morecambe

T

HE LONK WALK INTERDISCIPLINARIETAT

El febrer del 2004, vint‐i‐tres treballadors immigrants varen perdre de forma tràgica les seves vides mentre treballaven a la badia de Morecambe. Aquest episodi va causar una ona expansiva arreu del món i va aixecar les consciències i crítiques sobre la situació dels treballadors immigrants i dels drets humans, convertint‐se així en un projecte de denuncia i reivindicació.

More Music in Morecambe va pronunciar‐se davant aquest fet visualitzant‐lo i reflexionant al voltant de qüestions relacionades, creant un projecte internacional que involucrava centenars de persones de totes les edats del Nord Est d’Anglaterra i Xina mitjançant la música i la cultura.

Aquest és l’exemple d’un projecte de curta durada que ve determinat per l’equip de Hot House

86

i que més que buscar la creativitat dels participants, beu de l’essència que definia –en els seus incis‐ la música comunitària i que l’entenia com una forma d’activisme social.

La reputació nacional i internacional de More Music es va expandir amb l’elaboració d’aquest projecte i s’ha exportat a Liverpool, Hong Kong i Gateshead. El propòsit d’exportar aquesta producció fora del seu context inicial ha donat al possibilitat de treballar els drets humans sota el pretext d’un fet històric; el projecte aglutina diferents generacions, llenguatges artístics, estils musicals i cultures produint un espectacle plàstic i atractiu que aproxima les arts i reflexiona sobre qüestions que sempre són actuals.

Activitats Cada vegada que el projecte es desplega, ho fa a partir de diferents organitzacions locals i el treball en xarxa esdevé un element indispensable per la gestió d’aquest. La voluntat de treballar en associació respon a la idea de revitalitzar i dinamitzar la població mitjançant la participació en activitats creatives que van des de l’elaboració de vestuari, la creació d’elements decoratius, la composició de cançons i coreografies fins l’aprenentatge d’una obra escrita per l’ocasió. El resultat és una gran festa popular de música, circ i dansa que pren lloc a carrers i places de la localitat i culmina amb una actuació al teatre del poble.

Elements destacables Utilitzant els llenguatges artístics de manera coral i amb la combinació i interacció de distintes mirades estètiques obtenim un producte interdisciplinari ric en idees, processos i creacions.

Aquest fet ens porta al treball cooperatiu i implica a un major nombre de participants i professionals; si a més a més li sumem la participació popular i esdevé una festivitat la música comunitària esdevé identitat i provoca transformacions en l’entorn.

Debilitats Predisseny: la veu de la comunitat afectada va tenir un paper secundari en l’elaboració del projecte; de tota manera, en el transcurs del temps i amb el traspàs del projecte en altres contextos, s’ha implicat de manera activa la comunitat xinesa.

Durada: l’impacte del projecte es focalitza més en sensibilitzar la població que en beneficis individuals i col∙lectius dels participants; el projecte es desenvolupa en tres setmanes i per tant la pressa per tenir el producte artístic finalitzat, pot suposar un condicionant negatiu en el procés de gestació.

Amenaces Recursos: aquest és un projecte molt ambició i que es preocupa d’involucrar una gran quantitat d’organitzacions i professionals, de manera que els costos poden suposar un impediment per la realització d’aquest.

Traspàs: la idea inicial és posar de relleu un fet concret i potser el fet de traspassar l’experiència en altres contextos pot provocar la pèrdua de l’essència o del significat primogènit. Els professionals que estan al capdavant d’aquesta iniciativa han de procurar actualitzar el projecte cada vegada que es realitza i tenir en compte els desitjos i els interessos de la nova comunitat on s’actua.

87

Producte: el fet de ser un projecte de durada determinada ai amb l’objectiu de crear una performance final, es té el perill de que l’objecte esdevingui un producte de mercat o comercial deixant de banda elements que comporten la participació en projectes de música comunitària.

Fortaleses Implicació: un projecte d’aquestes característiques compta amb el suport i involucració de moltes persones si per tant l’abast d’aquest pot ser molt gran. A més, el fet que els professionals de Hot House viatgin en cada un dels nous emplaçaments on es dóna el projecte, situa la població de Morecambe en un lloc de referència.

Adaptabilitat: aquest és un projecte que no té data de caducitat i pot ser reproduït en altres ocasions i contextos, permetent també que altres organitzacions puguin fer‐se seu un projecte de qualitat i treballar a partir d’unes premisses que estan al dia. A més, es possibilita el treball en equip amb membres de l’organització creadora, es traspassen materials i recursos per dur a terme els tallers i finalment, s’actua de forma unidireccional però acollint les propostes de tothom.

Varietat: d’estils, de llenguatges, de generacions, de cultures. És un projecte que abraça un ampli ventall d’elements i de persones i crea un espai on tothom pot trobar la seva motivació i pot sentir‐se còmode.

Oportunitats Difusor: es difon la pràctica comunitària a través de la visibilització de comunitats i problemàtiques alhora que crea ponts professionals i dóna a conèixer les arts comunitàries com un instrument d’integració.

Estímul: sota la font d’inspiració dels drets humans, la iniciativa ha generat nous projectes utilitzant el mateix eix temàtic i servint‐se de recursos que es presenten amb The Long Walk.

TERCERA FASE: Londres

LONDON SYMPHONY ORCHESTRA Philip Flood, CAP DEL PROGRAMA DISCOVERY Música comunitària Des de la LSO procurem no fer distincions entre educació i treball amb la comunitat; potser quan parlem de música comunitària podríem fer‐ho també de l’aprenentatge en contextos no formals. Trobem que l’aprenentatge musical es dóna en escoles, conservatoris i escoles superiors; d’aquesta manera, la música comunitària esdevé un nou espai que procura també per l’aprenentatge artístic. El nostre programa té en compte tots aquests àmbits: l’orquestra que fa concerts al Barbican Centre com a orquestra resident i arreu del món amb concerts itinerants; trobem també el segell discogràfic de l’institució que considerem com una altre eina d’ús comunitari ja que difon el missatge que volem donar a través de CD’s i d’internet.

Comptem amb la biblioteca clàssica multimèdia de descàrregues més gran del món; per altra

88

banda tenim a disposició el centre Sant Luke, que és un edifici que acull totes les propostes educatives i comunitàries de la orquestra; i finalment la LSO Discovery de la que ja hem parlat que entenem també com una àrea de recerca.

Reptes de futur El finançament; convèncer el govern que l’activitat artística és imprescindible. No pensem que només és responsabilitat del govern però si que pensem que aquest s’ha de comprometre, tenir‐ne cura i incloure‐ho al seu programa polític. Sortosament, comptem ja amb algunes iniciatives com el Music Manifesto que ha suposat una reacció en contra del descens de l’ensenyament musical a les escoles de primària.

Els ajuntaments locals tenen més marge de moviment i, per tant, ens hem de servir d’això per començar a crear aliances;alhora que fa falta començar a treballar en xarxa amb altres organitzacions del sector tant a nivell nacional com internacional.

Hem d’insistir que l’educació sigui una prioritat en totes les organitzacions especialment aquelles que posen l’accent en les arts i la cultura. De tota ma nera, la nostra visió és optimista perquè ja estem treballant en aquest sentit.

Mantenir‐ho fresc, interessant i crear idees innovadores pot representar, també, un repte per les institucions. Concebem alhora que tot s’ha de engendrar sobre un alt estàndard de qualitat artística per poder mantenir la reputació d’aquestes activitats a través de la tasca professional dels nostres músics en el context de la música comunitària.

Volem aconseguir desenvolupar programes de treball que siguin llargs, sostenibles, amb oferta variada i donant oportunitats a tots els que ho necessitin.

Pels professionals, el repte és estar ben formats i tenir varies habilitats més enllà de la interpretació. Necessitem que els músics puguin comunicar‐se i interactuar amb diferents comunitats i diferents contextos. Una de les escoles que ofereix aquesta formació és la Guildhall amb el màster Performance and Comunication Skills, un model que fa 20 anys que funciona i que ha estat exportat arreu del món.

MUSIC in DETENTION John Speyer,

DIRECTOR

Beneficis Podem entendre l’activitat musical com una acció humana molt profunda. Per les persones detingudes és quelcom expressiu, emocional, directe i permet crear espais de socialització. És bo estar implicat en aquestes activitats perquè aporta benestar físic i mental i t’allibera de la isolació i de la pressió que aquest col∙lectiu pateix per les seves circumstàncies. Pot contribuir a disminuir l’estrès, a canviar estats d’ànim. Aquests són els beneficis individuals que la pràctica artística activa pot brindar a aquesta comunitat. Si a més, aconseguim que aquestes persones facin música plegades, és una manera de millorar les relacions entre aquestes i permet alhora que els treballadors d’aquests centres canviïn la visió envers els detinguts.

89

Per aconseguir que això es doni, les activitats haurien de ser llarga durada. No esperem que tots aquests resultats s’experimentin amb un sol dia; per fer‐ho bé i que el programa tingui un impacte òptim hauríem de procurar continuar cada un d’aquests tallers al llarg del temps. I això pot passar si la música esdevé part de la vida quotidiana de les persones i que sense la nostra presència aquesta oferta sigui també regular i integrar la música en el si de les centres de detenció. Dissenyem els nostres projectes amb la idea de transferir habilitats als participants alhora que als professionals del centre perquè es puguin fer seu el projecte i arribin a autogestionar‐lo.

Les situacions que viuen els detinguts d’aquestes característiques són molt complicades i és per això que mostren unes necessitats complexes. Quan venen a una o dues sessions, ja pot marcar diferència i pot suposar una experiència positiva i alliberadora en una etapa molt complicada per ells.

MUSIC IN PRISONS Sara Lee,

DIRECTORA

Funcionament dels projectes Normalment els projectes duren una setmana donat que el finançament amb el que es compta es limita a aquest interval de temps. Per tant, la proposta d’activitats parteix d’una habitació plena d’instruments, de persones que tenen ganes de fer música i un grup de músics comunitaris. La idea és partir dels seus coneixements i de les seves inquietuds per construir plegats el disseny de les activitats. El nostre paper no és el d’imposar cap estil musical ni producte final sinó que som facilitadors de l’activitat amb l’objectiu de reunir persones excloses del sistema per oferir‐los una experiència positiva. Podem garantir que al finalitzar el projecte es dóna un canvi en les seves vides en algun nivell al marge de si han après tècnica instrumental, llenguatge musical o alguna altra capacitat artística.

La nostra idea és que els projectes arribin a ser una activitat continuada i estem treballant amb Music For All per aconseguir fer estables aquestes iniciatives. Així, al finalitzar la nostra setmana d’intervenció, es proposa la continuació de les activitats sòcio‐musicals amb altres professionals i arribar a més persones. En aquest moment estem treballant arreu de Gran Bretanya i en associació amb organitzacions locals a cada punt on desenvolupem els projectes alhora que estem començant a treballar en xarxa a nivell europeu.

La qualitat és la nostra màxima preocupació: encoratgem als participants a donar el màxim d’ells mateixos. Quan treballes a partir del que les persones volen fer, es pot aconseguir qualitat. Els destinataris de les nostres activitats gairebé sempre estan motivats per formar part del projecte; venen de forma voluntària i no demanem experiència prèvia, només amor per la música. De vegades costa implicar els destinataris en la presa de decisions ja que estan en un entorn on se’ls marca l’hora de llevar‐se, l’hora de menjar, l’hora d’anar a treballar, de manera que deixen de pensar; la presa de decisions deixa de formar part de la seva quotidianitat.

90

STREETWISE OPERA Karen Richardson, PROJECT MANAGER Reptes de futur És sempre mantenir la importància de les arts dins el sector; no conformar‐nos en viure en modes passatgeres sinó que focalitzar els nostres esforços en qüestions que siguin realment importants. Sovint trobem que és més senzill tenir suport econòmic de l’administració si treballem en alguna comunitat que en aquell moment és el centre d’atenció, però no hem d’oblidar la resta de col∙lectius i necessitats socials.

Per a la nostra organització és important continuar en contacte amb les persones que han format part del nostre programa per poder‐los seguir donant suport i fins i tot per mesurar l’impacte que tenen les arts en les seves vides. Els participants que passen a formar part de la societat estan acompanyats en el seu procés d’adaptació i procurem que continuïn en contacte amb els projectes.

Excel·lència En les activitats, la qualitat es dóna quan els músics comunitaris estan formats i són persones amb capacitats comunicatives que poden aportar molt als destinataris alhora que tracten als participants com a professionals i els brinden noves expectatives.

Entenem totes les nostres activitats com a professionals i el llistó de la qualitat sempre està molt amunt perquè creiem que un projecte social ha d’anar acompanyat d’excel∙lència.

PROJECTES: Londres

C

RISIS SKYLIGHT PROJECTE PEL COL·LECTIU SENSE SOSTRE

Quan al 1990 algú va dir que les persones sense sostre eren aquelles amb les que t’entrebanques quan surts de l’òpera, Streetwise Opera va voler intercanviar els papers i convertir aquest col∙lectiu en els professionals d’aquestes produccions, com a repte perquè la percepció del públic canviés respecte a aquest. Aquesta institució volia donar l’oportunitat que els sense sostre ensenyessin el millor d’ells mateixos, que estiguessin implicats amb quelcom del que es poguessin sentir orgullosos i poguessin pronunciar “ho hem fet”.

Amb només set anys, Streetwise ha estat reconeguda a nivell nacional, guanyant‐se una reputació com una de les millors agències del seu sector. “Utilitzem la música com una eina per ajudar als sense sostre a seguir endavant amb les seves vides i mostrem que els resultats de construir confiança, autoestima, relacions socials, habilitats i creativitat, produeixen un calidoscopi d’impactes tangibles” 38 .

Aquesta organització basa la seva acció en dos programes, un de workshops en onze centres nacionals per a persones sense sostre i una producció anual que involucra a aquestes treballant amb professionals de gran prestigi. Com a resultat d’una tasca excel∙lent, 700

38

Karen Richardson, Project manager.

91

persones d’aquest col∙lectiu estan involucrades en les activitats i les produccions, la institució ha estat mereixedora de premis nacionals que inclouen el reconeixement al seu fundador Matt Peacock, així com al seu sistema d’avaluació i una gran repercussió mediàtica a partir de documentals, crítiques i referències a les millors cadenes televisives i ràdios britàniques.

Activitats “Hem vist com formant part de les activitats de Streetwise Opera, els participants han pogut alleugerir el seu estrès emocional i han pogut creure en ells mateixos, cosa que els pot empènyer a canviar la seva situació. Ha estat provat que això pot ser un canvi vital pels nostres usuaris” 39 .

El programa de workshops compta amb 550 sessions setmanals a 11 ciutats angleses, amb 20 o 30 petites actuacions que inclouen cabarets, festivals i conferències; un programa regular d’assistència a concerts, un pla de treball que ofereix als participants oportunitats d’involucrar‐ se en experiències professionals en organitzacions artístiques i una varietat de projectes anuals d’enregistrament de CD’s, de plans de formació i una trobada nacional.

Elements destacables Streetwise Opera ha apostat per un llenguatge artístic associat a la classe mitjana‐alta i ha donat la volta a la reputació que socialment se li ha atribuït als sense sostre; des de l’organització parlen de la importància de defugir dels col∙lectius socials de moda i donar resposta i mantenir l’interès pel desenvolupament de la resta de grups socials.

Per altra banda el mètode d’avaluació que han dissenyat des de l’organització és un dels més complerts del tercer sector i així ho ha reconegut el Society Guardian; Streetwise ha apostat per una línia innovadora en la valoració dels beneficis dels participants, de l’entorn, del personal involucrat en els projectes i de la qualitat artística del les seves accions. Han pogut mesurar l’impacte individual i de l’entorn del fet de participar en projectes musicals.

Els objectius que persegueixen és produir un treball musical d’estàndard professional per tal que els participants es puguin beneficiar d’estar involucrats en activitats de qualitat, amb l’ànim d’impactar no només en les vides i el context de la comunitat sinó que donar una repercussió nacional d’aquestes iniciatives. El fet de proveir als sense sostre d’un espai de benvinguda, segur i sense prejudicis, ajuda al desenvolupament de l’autoestima, la confiança i la capacitació d’aquest col∙lectiu i els permet un canvi positiu en les seves vides alhora que es procura crear actituds optimistes i de comprensió vers la seva situació davant el públic en general mitigant així l’exclusió social a la que viu aquesta comunitat.

El fet de treballar amb professionals de l’òpera és una motivació afegida i una garantia d’èxit en el procés i el seu producte; la tipologia d’activitats i el context on es despleguen permet crear un espai familiar i relaxat on la participació esdevé un acte espontani i natural i permet desinhibir el grup alhora que se’ls proporciona moments de gratitud i gaudi.

Tenint en compte que es tracta d’un col∙lectiu amb dificultats de relacionar‐se, sovint es donen situacions de conflicte que cal saber gestionar alhora que fa falta comptar amb un pla de

39

Ellen Flynn, directora d’un centre d’atenció pels sense sostre.

92

seguretat i unes pautes d’actuació determinades per l’organització i destinades als professionals.

Una vegada més la música com a llenguatge, la bona gestió com a desenvolupament dels projectes i la qualitat com a estàndard donen un resultat admirable.

F

ALL OUT MÚSICA A LES PRESONS

Music in Prisons fomenta la rehabilitació per mitjà de les arts, dissenyant projectes musicals creatius per homes i dones presos de totes les edats arreu del Regne Unit. Donant l’oportunitat als reclusos de crear amb llibertat i interpretar música, es creen noves aspiracions permetent‐los que juguin un rol positiu en la seva comunitat. Promovent la capacitació i el desenvolupament de noves habilitats, tan musicals com personals, ajuda a aquest col∙lectiu a sortir d’un estat estigmatitzat i conduït per altres.

Fall Out és un dels centenars de projectes que es donen anualment arreu de les presons britàniques i en aquesta ocasió han apostat per crear una producció conjunta amb l’organització Synergy Theatre Project. Aquesta obra posa la mirada en l’assassinat d’un jove des de diversos angles, des del policia que vol justícia per la família de la víctima, del jove que ha comès el crim i del seu entorn: “Intentem que vegeu més que blanc o negre, el bo o el dolent, el bé o el mal; intentem recrear la devastació que un assassinat causa a la comunitat” 40

La presó de Brixton ha obert les seves portes encoratjant als presos a formar part d’una experiència com aquesta com a pretext per construir un futur positiu i alentar‐los des d’un repte artístic. “Abans d’arribar a Brixton no hagués pensat mai que hauria participat en un projecte tan dinàmic, divers i creatiu. Per a mi interpretar el paper del policia ha resultat estrambòtic al principi però més tard ha significat el confrontament amb la meva zona de confort i l’oportunitat per aprendre noves destreses” 41 .

Activitats A diferència d’altres projectes, aquest s’ha dut a terme al llarg d’un mes. Les sessions ocupen la major part del dia i el seu pla de treball es configura segons s’aproxima la representació: les primers dues setmanes va ser un intensiu de teatre i a partir de llavors s’hi va afegir la part musical que va interactuar amb la part escènica la darrera setmana del projecte; es van programar set funcions dues de les quals obrien les portes a familiars i interessats.

Per norma general, els projectes tenen una durada d’una setmana a causa de que es compta amb un pressupost limitat. Tot i això, aconsegueixen resultats positius amb el temps de què disposen. La metodologia que empren en aquestes activitats parteix “del coneixement dels participants i de les seves inquietuds per construir plegats el disseny de les sessions. El paper del músic comunitari no és el d’imposar cap estil musical ni producte final sinó que som facilitadors de l’activitat amb l’objectiu de reunir persones excloses del sistema per oferir‐los una experiència enriquidora. Podem garantir que al finalitzar el projecte es dóna un canvi en

40

Stocks aka Millius, participant del projecte. Ídem.

41

93

les seves vides en algun nivell al marge de si han après tècnica instrumental, llenguatge musical o alguna altra capacitat artística.” 42 Elements destacables El lideratge de l’organització és l’element clau pel desenvolupament dels projectes, per la seva dedicació, compromís, comprensió de la seva tasca sòcio‐musical i per la determinació en aspectes com la qualitat, la comunicació i el treball en equip.

Una vegada més trobem que la formació dels capdavanters dels projectes permet concebre la música comunitària com una pràctica de qualitat i amb resultats que responen als principis d’aquesta a més de permetre la recerca i l’anàlisi exhaustiu de les activitats i dels processos que les acompanyen. Disposen també d’un equip de difusió i màrqueting que genera una imatge seriosa i professional que permet conèixer l’essència de l’organització.

Debilitats Temps: en el cas de Music in Prisons les debilitats i amenaces es veuen alimentades recíprocament. No obstant que el resultat al finalitzar els projectes és el desitjat, que les activitats finalitzin en 7 dies pot suposar que el projecte sigui més una anècdota que una experiència sòlida. Val a dir, però, que l’impacte que tenen les activitats musicals està estudiat i determina que a partir de la implicació amb aquestes, els presos continuen eixamplant la seva formació i visió de futur.

Amenaces Finançament: que els projectes es donin en un termini d’una setmana està directament lligat a la part econòmica. Un dels reptes de futur en que totes les organitzacions posen èmfasi és en la necessitat de sostenir econòmicament aquestes iniciatives i fer entendre la importància de les arts en la resiliència i transformació social.

Fortaleses Involucració: quan un projecte es nodreix de les aportacions i creativitat dels mateixos participants és un indicador d’èxit. Entenent que la presó és un espai on la presa de decisions deixa de formar part de la quotidianitat dels reclusos, crear l’oportunitat de que formin part activa en situacions on s’han de determinar aspectes que farà créixer el grup, representa més que una experiència d’empoderament i dóna un caràcter únic a les activitats.

Dificultat: és veritat que es parteix de les habilitats del grup però no per aquest motiu el llistó de qualitat es veu minvat; la idea que té l’equip de professionals es basa sempre en posar reptes assolibles i que requereixen esforç, dedicació i concentració.

Autosuperació: com que es preveu mostrar a les audiències la feina feta, els participants veuen la necessitat de crear quelcom important i admirable de manera que s’autoexigeixen un resultat a l’alçada de les seves expectatives.

Experiència: no només es dóna una experiència artística positiva sinó que es forgen sentiments de pertinença i implica que les persones hagin de cooperar sentint‐se part d’un mateix projecte. El fet d’actuar davant de la resta de companys i mostrar de què

42

Sara Lee, directora de Music in Prisons.

94

són capaços davant les pròpies famílies, els converteix en més que un pres o un criminal per tornar‐se a sentir persones, capaces de superar‐se i satisfetes d’allò que han fet.

Oportunitats Sensibilització: la performance pot ser l’ocasió perquè els assistents i per extensió la societat en general, pugui comprendre què i qui hi ha més enllà del crim.

L

SO DISCOVERY ORQUESTRA I MÚSICA COMUNITÀRIA

El projecte Discovery és el programa d’educació i música comunitària de la London Symphony Orchestra que té per objectiu fer accessible la música a un ampli ventall d’audiències a partir de la qualitat, la innovació i la proximitat amb l’orquestra i la seva música. Discovery treballa amb infants, nens en edat escolar, adults i persones amb necessitats educatives especials a Londres i al sud‐est d’Anglaterra.

Segons Philip Flood, responsable del programa, “tot el treball amb la música comunitària està entroncat amb l’orquestra. Des de concerts escolars, tallers familiars i activitats relacionades amb la tasca del programa Discovery. Això suposa que tenim a l’orquestra duent a terme workshops a les escoles, tallers a residències d’avis i cases d’acollida, projectes a centres de la salut, liderant activitats al centre Saint Luke i treballant amb nens i joves. Sempre involucrem la orquestra en tots els projectes i intentem que s’impliquin en el disseny d’aquests” 43 .

La LSO és una de les primeres orquestres que disposa d’un centre educatiu que posa l’educació musical a l’abast de les comunitats amb les que volen treballar. Saint Luke és una església rehabilitada que acull la major part d’activitats del projecte Discovery. El programa de música comunitària va destinat a famílies, a nens i joves –oferint activitats per infants, cor, una orquestra de fusió que inclou improvisació i encoratja als joves a compondre temes musicals‐.

Es destinen també activitats a partir de les TIC perquè els adolescents explorin a través del rap, el dance i músiques del seu interès.

Aquest programa inclou també una part d’activitats per adults a través d’un cor comunitari, un grup de gamelan i una tasca intensa amb persones amb necessitats educatives especials. El programa incorpora una línia de treball als hospitals de nens de Londres i altres iniciatives d’àmbit nacional i internacional.

El paper de l’orquestra és la part de central del desenvolupament d’aquests projectes i s’intenta implicar‐los en “el disseny dels projectes i planificació. Hi ha músics que tenen un paper decisori en el programa d’educació i música comunitària” 44 .

43

Entrevista amb Philip Flood. Ídem.

44

95

ESDEVENIMENTS

ANÀLISI LEARNING&PARTICIPATION IdeasFest 2008 Característiques Àmbit d’intervenció

Institució

Departament del Learning&Participation de The Sage Gateshead

1. L’objectiu de l’ Ideasfest 2008 és crear les condicions amb les quals els membres de l’equip estiguin plenament involucrats en crear contribucions efectives per la Institució.

2. Reunir tota la comunitat del L&P per explorar noves idees dels programes en el context dels objectius de la Institució, i a nivell regional i nacional.

The Sage Gateshead

Ubicació

Espais del Music Education Centre de The Sage Gateshead i Sala Polivalent de The Sage.

Durada del projecte

2 dies

Justificació

Nombre

Al voltant d’unes 75 persones

Edat mitja

Joves (a partir de 25 anys), mitjana edat i tercera edat.

Trainees, aprenticeships, project leaders, caps de programa, músics, personal administratiu, representants dels altres departaments, directora.

Destinataris Altres Descripció

Identificació de necessitats

Objectius

Generals

1. Treball en equip 2. Reconeixement del treball propi.

3. Formar part del projecte d’una manera activa.

4. Reflexió conjunta 5. Creació de nous reptes.

6. Espai de trobada.

1. Fomentar la interrelació entre varis departaments.

2. Detectar necessitats.

3. Reflexionar sobre la pròpia experiència a partir de les temàtiques proposades.

96

Objectius Específics

Artístics Nombre Assistents a Perfils l’esdeveniment professionals

Rols

4. Crear una xarxa de treball.

5. Conèixer els objectius del departament en relació a la Institució, la Regió i la Nació

1. Idear nous projectes i activitats a desenvolupar.

2. Contemplar noves àrees de recerca.

3. Exposar idees, suggeriments i pensaments.

1. Crear l’espai per poder desenvolupar idees artístiques.

2. Possibilitar la creació de nous projectes.

75 aproximadament.

Professors d’escoles, representants de l’Orquestra, representants d’altres departaments, estudiants, músics i staff.

Direcció, mediadors, participants actius, participants passius.

Infraestructures

Recursos materials

Recursos Funcionals

Sistema relacional

The Sage Gateshead. 9 aules del MEC, sala polivalent i cafeteria.

Pissarres pels brainstorming, fitxes pels moderadors, fitxes pels que presentaven propostes, post‐it per l’avaluació Material final i pels suggeriments, instruments musicals per les presentacions de propostes, instruments de recollida Fungible d’informació.

15 de setembre: 9.30h a les 21.00h (introducció, presentació i discussió, presentacions, taules rodones, sopar) Æ cada Logística secció tenia durada d’1 hora. (horaris,...) 16 de setembre: 9.30h a 17h (introducció i breu plenari, treball en equip per desenvolupar noves propostes de projectes, plenari‐ sessió final de presentació de propostes, avaluació final).

1. De l’esdeveniment: de la Katherine (direcció), moderadors, participants.

2. Resultat final: La Katherine linka a les persones que fan les propostes de projectes amb els que puguin possibilitar XARXA que sigui real (caps de programa, project leaders, ...)

Xarxa descentralitzada.

3. Difusió a través de mailing

Metodologia Dinàmiques

Metodologia participativa

Participació

Grau d’implicació

El 90% dels assistents van participar en totes les taules rodones i posteriors col∙loquis.

Activitats

L’horari es va entregar amb 5 d’antelació i els horaris es van respectar en tot moment.

97

Activitats

Planificació Descripció

Taules rodones, grups de discussió, exposicions, presentacions, col∙loqui/plenari, treball en equips reduïts.

Durada

1 hora de durada cada activitat.

Producte

Plenari final i recull de suggeriments.

Possibilitat de creació i naixement de nous projectes del departament de L&P.

Planificació ‐‐

Instruments d’avaluació

Instruments d’avaluació

Fase ‐‐‐ diagnòstica

Avaluació final: Avaluació 1. A mà alçada: estructura del festival, continguts, què es voldria tractar la propera vegada, el paper del moderador,

entusiasme per repetir un festival d’aquestes característiques/experiència, com millorar la interrelació.

2. Amb paper (post‐it): altres comentaris i observacions, idees per temes i activitats per la propera vegada, àrees per Avaluació millorar a nivell estructural i de logística, aspectes que vols avaluar a nivell personal i suggeriments sobre com millorar la comunicació, la recerca i els continguts.

Impacte Molt positiu pels participants. del Compliment dels objectius. projecte

Elements destacables

Concepció d’un esdeveniment d’aquestes característiques. Recerca de nous reptes i de creacions dels propis treballadors.

Participació excel∙lent per part dels assistents i compliment estricte dels horaris.

Temes a debat: col∙laboracions interdisciplinàries, les TIC i el departament L&P, cohesió comunitària: quina és la nostra contribució?, cantar i salut, col∙laboració amb el programa d’interpretació, música al lloc de treball: com podem desenvolupar‐ho més enllà?, desenvolupament del programa trainee i apprentice, projectes de participació a gran escala, ús de la música en el currículum.

Filosofia

Metodologia

Continguts

98

REFLEXIÓ.‐ L’IdeasFest és el punt de trobada de les persones que formen part del Departament Learning and Participation i actua com a nexe amb representants d’altres departaments de The Sage Gateshead. Aquest esdeveniment pretén crear vincles entre professionals així com generar l’espai de reflexió creant noves propostes que alimentin, a posteriori, els programes del L&P.

Des del punt de vista de la creació de nous reptes, aquest festival es pot llegir en clau d’èxit quant a participació activa, reflexió col∙lectiva, naixement de noves propostes de treball, intercanvi d’impressions i sentiment de pertinença a un projecte comú de tots els assistents.

Tot i que el sistema relacional a TSG és jeràrquic, aquesta jornada representa un punt d’inflexió on totes les veus són escoltades. Dins d’un sistema vertical com el d’aquesta organització hi conviuen dues formes de comunicació diferenciades: la burocràtica i estamental versus la directa i personal.

La impressió és molt bona. Ara faltarà veure com es fa ús de totes les idees que s’han recollit en dos intensos dies de debat i consideració de totes les matèries relacionades amb la raó de ser del departament.

99

ANÀLISI CULTURAL OLYMPIAD a The Sage Gateshead Característiques

Àmbit d’intervenció

Justificació

Institució Ubicació Durada del projecte Nombre Destinataris

Edat mitja Altres

Escoles de primària.

En motiu de les Olimpíades que tindran lloc a Londres el 2012, Youth Music consulta a les diferents sectors d’àmbit musical i educatiu d’arreu d’Anglaterra la possibilitat de prendre part en un projecte cultural que té per fil conductor aquest esdeveniment esportiu.

Youth Music considera que les Olimpíades Culturals poden proveir una oportunitat única per mostrar i celebrar el millor d’aquells joves que fan música al Regne Unit posant èmfasi en la música tradicional del país així com posar de manifest la música d’altres cultures que representen Anglaterra avui dia.

The Sage Gateshead i les escoles de primària amb les que treballa la institució.

Espais varis de l’edifici.

1. Es duran a terme vàries activitats del 2008 al 2012.

2. El treball previ realitzat abans d’aquest esdeveniment ha estat d’ un mes.

Aproximadament 90 nens i nenes.

De 4 a 11 anys.

Tot i que The Sage Gateshead va decidir dur a terme aquest projecte amb nenes i nens amb edats compreses de 4 a 11 anys, la idea global és fer partícips a una franja d’edat molt més extensa.

Descripció

Identificació de necessitats

Des de l’organització es pensa que fa falta abraçar el si de l’activitat esportiva quant a dedicació, responsabilitat i treball en equip amb els joves que fan música i que a través de les Olimpíades Culturals, els joves aprenguin valors com l’amistat i el respecte.

100

Objectius

Generals

Específics

Artístics

Nombre Assistents a Perfils l’esdeveniment professionals

Recursos materials Recursos Funcionals Sistema relacional

1. Vetllar pel sosteniment de l’educació musical al currículum i sostenir les relacions entre organitzacions, negoci, indústria musical i joves.

2. Vetllar per un festival anual al Regne Unit amb el cant com a protagonista.

3. Crear una imatge positiva pels joves.

1. Proveir de finançament a les activitats petites i locals així com a les àrees aïllades per invertir en el desenvolupament del treball que ja es duu a terme.

2. Possibilitar a les escoles i organitzacions de treballar conjuntament i ajudar a proveir vies de progrés als músics més joves.

3. Assessorar i donar suport als joves músics en la seva formació.

4. Fer més música a les hores lectives de les escoles de primària.

5. Construir progressos que es puguin identificar tenint en compte l’immens poder de cadascú i de l’experiència del compartir.

1. Utilitzar la composició com a element destacable en les representacions.

2. Crear programes que ensenyin que les persones d’arreu del món poden estar inspirades i connectades a través de la música.

3. Crear espais on les persones puguin entretenir‐se a través de la varietat de la música que interpretin aquests joves.

4. Crear col∙laboracions entre grups musicals de diferents estils.

5. Animar a les escoles de primària a crear corals.

6. Treballar amb els nens per crear cançons del seu context i a partir d’aquí compartir el seu repertori amb nens d’altres països.

100 aproximadament.

Professors d’escoles, trainees, organització de l’esdeveniment a TSG, representants de Sing Up.

Rols

Direcció, mediadors, participants actius, participants passius.

Infraestructures

The Sage Gateshead.

Material Fungible Logística (horaris,...)

Samarretes pels participants i instruments de construcció pròpia.

Dissabte 27 de setembre de 10 a 15:30h.

XARXA

Roda: TSG n’és el centre d’informació i les escoles depenen de l’organització.

Comunicació interna

Descendent: els responsables apliquen les seves decisions i influeixen sobre la resta de participants.

101

Coordinació Difusió

Poca.

Donat que és un esdeveniment de caràcter nacional la difusió es fa a través de mailing a totes les organitzacions del país i posterior repercussió mediàtica.

Metodologia Dinàmiques Participació

Durada

Sessions de coral a les escoles de primària i representació del repertori treballat.

El número d’escoles de primària que hi van participar és molt poc representatiu (3 de tota la regió de Northumbria); de cada escola hi varen prendre part un nombre aproximat de 30 alumnes. La participació, doncs, va ser força escassa.

1. Aquest esdeveniment va ser preparat amb molt poca antelació de manera que les escoles no varen tenir el temps suficient per poder preparar l’activitat.

2. Els rols de cada leader no estaven definits ni hi havia un programa pensat o preestablert.

3. La informació que tenien els que portaven les sessions eren les cançons que s’haurien d’interpretar el dia de l’esdeveniment prèviament establert per la cap de programa de les escoles.

4.Les activitats eren inconnexes entre escoles. El punt comú eren les cançons que es preparaven de forma independent a cada centre.

Wram‐up, cantar cançons, dinàmiques de participació molt guiada i concert.

Per altra banda, des de les escoles preparaven el seu propi repertori en hores lectives de la mà dels propis docents.

Les sessions a les escoles tenien una durada d’1 hora.

Producte

L’objectiu prioritari de les sessions era preparar el concert.

Planificació

‐‐

Grau d’implicació

Planificació

Activitats Descripció

Instruments d’avaluació

Instruments d’avaluació

Fase diagnòstica Avaluació

Impacte del projecte

‐‐‐

L’impacte d’aquesta activitat és molt relatiu. Tot i això segons es preveu des de l’organització de les Olimpíades Culturals, s’esdevindran múltiples activitats al llarg d’aquests 4 anys i suposem que durant aquest procés l’impacte serà major. No obstant, sempre és positiu fomentar l’activitat cultural en els més petits i segurament el procés de preparació del concert no és prou significatiu per tenir una visió panoràmica de l’esdeveniment.

102

Elements destacables

Manca de planificació i coordinació.

Molt poca implicació de les escoles de la regió. Poc impacte a priori d’aquesta activitat.

Malgrat que els objectius generals de les Olimpíades no casin amb la realitat observada, la idea de fons i el seu propòsit pot ser molt atractiva i pot afavorir el desenvolupament cultural comunitari des del punt de vista de la participació, del reconeixement personal i de l’aprenentatge d’habilitats artístiques.

Metodologia

Participació

Filosofia

REFLEXIÓ.‐ La idea de que les Olimpíades sigui l’eix vertebrador de projectes singulars que giren entorn a la cultura,

les arts i el creixement personal pot ser molt engrescadora pels més joves. Una ocasió d’aquestes característiques pot suposar el punt de partida de la creació d’un repertori comú per nens i nenes de les mateixes edats i per tant, construir la consciència col∙lectiva de pertànyer a un temps i una cultura comuns. Tot i això és una llàstima que aquests objectius tan ambiciosos quedin diluïts per una manca d’organització i de compromís per part de tots els implicats. Aquest esdeveniment va deixar‐nos amb la sensació de poca consistència musical, cultural i humana. Els esforços destinats a l’activitat potser són molts, malgrat que en la posada en escena el resultat va ser inesperat.

Una de les qüestions en les que volem posar èmfasi és la falta de planificació. Tant des del punt de vista docent com institucional; sense fonaments no es pot pretendre construir una estructura que sostingui un projecte d’aquestes característiques: la participació massiva de la societat, fer de la música un vehicle d’expansió i creixement, posar la cultura en mans de tothom i aprendre dels principis que caracteritzen unes olimpíades. És per tant que les Olimpíades Culturals són només un programa propagandístic i polític? es tenen en compte realment els objectius dels que es parlen? com es preveu valorar l’impacte de tot plegat?

Hi haurà moltes altres ocasions per veure el transcurs de les Olimpíades. Aquesta només va ser la primera cita tacada per la falta de temps, de planificació i de participació. Ens agrada pensar que si aquestes tres premisses s’aconsegueixen polir el resultat pot ser un èxit.

103

ANÀLISI START AGAIN, Youth Music Week

Característiques

Àmbit d’intervenció

Justificació

Institució Ubicació Durada del projecte Nombre Destinataris

Edats Altres

Els programes de Silver, Community Programme així com els projectes que duu a terme CoMusica.

The Sage Gateshead es va sumar a la celebració del Youth Music Week (una setmana on es mostren els projectes que les diverses institucions de Youth Music duen a terme al llarg de l’any).

CoMusica és una de les 22 Youth Music Action Zones d’Anglaterra i Gales, que proporciona oportunitats musicals per a joves que no tenen accés a la cultura. Aquesta organització és gestionada i dirigida per The Sage Gateshead a través del seu Community Programme.

Sala Polivalent.

1. La institució ha treballat en el projecte durant 6 mesos.

2. Els participants han preparat l’esdeveniment en un mes.

3. L’esdeveniment es va dur a terme el dilluns 27 d’octubre de 2008 de 19h a 21h.

Aproximadament entre 100 i 120 persones.

De 10 a 65 anys.

Tot i que Youth Music concentra el seu treball en els joves, The Sage Gateshead va voler reunir un ventall més ampli d’edats.

Descripció

Identificació de necessitats

Objectius

La necessitat de programar esdeveniments culturals que mostren el treball fet per les diverses institucions, rau en el fet d’aproximar la cultura juvenil dels participants a la societat. De manera que es normalitzen les pràctiques i es traspassen les aspiracions culturals d’aquests joves.

1. Commemorar el 60è aniversari de la declaració dels Drets Humans.

2. Donar l’oportunitat als joves de ser escoltats.

104

Estructura

3. Possibilitar als joves aspirants a músics a participar en noves activitats.

4. Donar a conèixer joves grups musicals.

5. Oferir noves oportunitats de desenvolupament professional als Music Leaders.

L’espectacle va constar de dues parts. En la primera es va representar l’obra Start Again composada per Pete Moser amb poemes d’Adrian Mitchell, una obra que es dividia en tres parts, escrita en commemoració del 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. En la segona i seguint la mateixa tònica, els diferents projectes de CoMusica van prendre el protagonisme dalt l’escenari.

Elements destacables

L’eix vertebrador (Drets Humans) de l’esdeveniment va permetre que els joves que en formaven part reflexionessin sobre qüestions profundes i compartissin amb la resta de participants el seu punt de Temàtica vista sobre algun dels articles d’aquesta Declaració Universal.

Un esdeveniment com aquest fa de nexe entre les diferents àrees territorials de la regió i possibilita

als joves de conèixer les inquietuds artístiques d’altres persones de la mateixa edat.

Xarxa

REFLEXIÓ.‐ Quan el propòsit és crear una producció per a un esdeveniment singular i on es pretén mostrar i compartir el què els joves estan elaborant, la idea de remetre’s a una composició elaborada deu anys abans pot tenir dues lectures: d’una banda sense temps i amb pressa, el resultat final és una rèplica, perd tota genuïtat. D’altra banda, temes tan universals i propers sovint no tenen data de caducitat.

Tot i que la sensació que ens queda és una mescla de gustos agredolços, el fet que els Drets Humans siguin el pretext per a la creació i reflexió conjunta, per a algun dels adolescents va suposar el punt d’inflexió per continuar treballant cap a aquesta direcció, construint la seva pròpia identitat.

105

S

IMPOSIS ENTORN AL SISTEMA DE VENEÇUELA

Els dies 15, 17 i 18 d’abril es van celebrar al Royal Festival Hall del Southbank Centre unes jornades on es posava de manifest la necessitat de la música comunitària en el nostre present i prenent com a referència el model de FESNOJIV. Van ser tres ponències amb reconeguts músics, gestors, directors de centres artístics, responsables polítics britànics i el fundador, el director i alguns de l’orquestra de Veneçuela.

La jornades s’emmarcaven sobre tres eixos temàtics: “A través dels ulls de Veneçuela”, “El Sistema UK” i “Arrels així com rutes”. José Antonio Abreu i els altres invitats van mostrar molt interès per establir connexions internacionals, per transformar realitat al partir de la música, i van reflexionar entorn al paper de l’art, l’economia en el sector de la música comunitària, l’experiència d’un país i la necessitat de prendre part en la societat a través de la música.

A continuació tres fragments de les reflexions exposades per la representació Veneçolana en els simposis:

Mestre JOSÉ ANTONIO ABREU Discurs inicial Sinó a través d’una pràctica viva, una pràctica entusiasta, una pràctica passional. L’organització dels joves i dels nens és amb orquestres i cors. Penso que el cor i l’orquestra són per aquests nens i joves una forma molt bella de vida en comunitat. La millor escola per la vida social social d’un jove o d’un nen és la pràctica activa en una orquestra a cor juvenil. Perquè una orquestra juvenil és una societat que es constitueix amb l’exclusiu propòsit de concentrar les persones juntes. De manera que l’essència de l’orquestra és l’orquestració, la concertació. Transferint això a la vida existencial i corrent es tracta de traslladar la idea de solidaritat i de vida comunitària a les vides d’aquestes persones.

Qualitat Mentre més pobres els nens, més excel∙lents han de ser els instruments, els mestres i els edificis. I ara, com a sistema institucional de l’estat, reconegut com a projecte social de Veneçuela, lluitem sobretot per conciliar quantitat i qualitat. Per abrigar a la major part possible de joves però mantenint un alt estàndard de qualitat docent i acadèmica.

Lleis que els emparen És un dret que la constitució garanteix a cada nen i a cada jove. A més de dues lleis més: la llei d’educació i la llei del menor. Així que l’estat està obligat en tot moment a garantir aquest dret. Com garanteix el dret a la salut i dóna suport als hospitals per definició.

Discurs final Parlarem ara del cas de l’esport. El Sistema compleix bàsicament tres grans funcions: per suposat la primera és formar a músics; però també existeix la funció de que la música passi per la vida dels nens i joves. Així com els camps [canchas deportivas] esportius estan a tots els barris, pretenent que tots els nens de la comunitat puguin fer esport. Fins i tot per aquells que no estan destinats a ser esportistes professionals; i la tercera i més important funció és la prevenció. L’activitat musical espercida i intensa en tota la societat, la música invadint l’espai públic, es converteix en una barrera implacable contra la droga i la violència. I en un símbol

106

d’alegria i d’esperança per als joves així com un símbol de dignitat vertadera de la vida.

Dignifica l’existència humana. Aquesta és la gran funció que té el Sistema, dignificar l’home i el valor que tenim com a persones, la seva alta jerarquia com a inspirador dels nens i de les famílies, com a forjador de líders, capacitat per conduir a la societat cap al camí de la rectitud, del bé i de l’abundància. La bellesa té a veure essencialment amb el bé i amb la veritat; l’estètica té molt a veure amb l’ètica. Són dues cares d’una mateixa dimensió indissoluble. I és per això que la formació artística cultiva l’ànima. L’ànima bella com a ideal de l’educació: l’ànima oberta a la bellesa en totes les seves dimensions. L’educació de cada home hauria de passar per aquí perquè esdevingui una educació integral i completa en comptes d’unidimensional. Hem de lluitar contra l’home unidimensional, tancat per la tècnica, per la ciutat i pel soroll en un món on no es pot viure. Hem de fer que la música converteixi el món i la vida en quelcom vivible, gran, ple de glòria. Això és el que li correspon a la música i a l’art en general per la societat. Hem de retornar‐li a l’art la seva preeminència, rescatar‐la de l’exili.

GUSTAVO DUDAMEL Excel·lència i pertinença En general, l’art i la música aporten per elles mateixes una disciplina. Quan un jove entra a l’orquestra i comparteix idees amb la resta dels seus músics que estan al seu voltant, hi ha quelcom que els fa sentir orgullosos d’allò que estan fent. Les orquestres a Veneçuela s’han convertit en un símbol, un símbol patri. La Simon Bolívar –on hi participen només 250 músics‐ és una petita porció del que existeix realment al nostre país, i s’ha convertit en la que ens representa i en el que uneix els millors músics de totes aquestes orquestres.

Vam començar a tocar junts quan teníem onze anys; jo vaig ser un dels primers violins de l’orquestra, infantil de Veneçuela. Fa exactament 10 anys que el mestre Abreu em va trucar per ser el director musical de la jove orquestra de Veneçuela. El més important per nosaltres, la única manera d’aconseguir l’excel∙lència és a través del gaudi d’allò que fem, i que no es converteixi en una rutina. És per això que tots nosaltres cada vagada que toquem, que interpretem, fem que esdevingui un moment únic. Com si fos el primer i l’última vegada que toquem. I es per això que es dóna el creixement de la disciplina, del nivell musical i del nivell personal i ens ho brinda l’educació musical.

107

TESTIMONI La veu de l’orquestra No és només una oportunitat per aprendre música. Té un altre transfons. L’orquestra representa un transfons social. La comunitat de la que sóc originari és pobre i de classe baixa.

Vaig tenir una infància difícil envoltat de problemes com la inseguretat, les dorgues, la violència i dificultats econòmiques. L’orquestra et dóna l’oportunitat d’estudiar, de tocar, treballar i simplement, estar ocupat i deixar de pensar en tots aquests problemes. Jo vaig començar amb la flauta dolça i amb el cor. I quan vaig haver de decidir, vaig escollir la trompeta. I quan vaig començar amb l’orquestra vaig descobrir moltes coses noves. No només per mi, sinó per la meva família. De la meva família sóc l’únic que ha anat amb avió. Tot i que l’important de viatjar amb l’orquestra és que faig viatjar a tota la meva família quan els explico tot el que veig, tot el que faig. M’acompanyen emocionalment a cada viatge que faig.

El Sistema, a més, representa una gran oportunitat per aprendre a ser disciplinat. Això ens fa molta falta a Veneçuela. Molts dels meus amics d’infància han mort o viuen immersos en vides molt complicades; de fet, aquest és el camí més fàcil que pots prendre quan estàs envoltat de drogues, alcohol, violència. I estar involucrat amb les orquestres fa que tot aquest món quedi a part. Hem d’estudiar molt, treballar amb equip, passar moltes hores junts tocant. A més, la música, com a llenguatge universal ens fa entendre els uns als altres i mostrar, també, el nostre propi món. Tothom ens entén.

Una altra de les oportunitats que ens brinda l’orquestra és viure amb la filosofia que està al darrere de tot això i compartir l’entusiasme del mestre Abreu. Sempre ha estat amb nosaltres inculcant‐nos la idea “tocar i lluitar”. La idea és que sempre hi ha un més enllà, un repte, quelcom nou. Amb la orquestra muntàvem obres d’una setmana per l’altra i a la següent ja estàvem treballant amb repertori nou. Això ens ha donat una visió de futur, la idea de que sempre hi ha un demà, coses per fer. Per tant, la música ens ha donat tot això tot i que ho podríem aconseguir amb qualsevol altra disciplina ja que el que compta no és què fem sinó la creença de que podem fer‐ho.

108

109

C

ONVERSA A DUES BANDES ”L’important és veure que hi ha preguntes per fer”

Robert Wells 1 i Comusitària mantenen una conversa sobre la complexitat que envolta el fet musical alhora que posen en comú opinions sobre la música comunitària en la societat actual.

Segons Robert Wells, sotsdirector del departament de Desenvolupament Professional de la Guildhall School, la música comunitària ha estat entesa tradicionalment com una activitat associada a comunitats i persones que no són professionals i en contextos com hospitals, presons i asils. Actualment “pren una altra dimensió i es concep la música comunitària com un espai on es genera l’oportunitat d’agrupar les persones en un mateix lloc i sota una mateixa finalitat: la música. Per tant, penso que fins i tot una orquestra professional es pot entendre com una extensió de la música comunitària, ja que ens trobem davant un grup de persones que gaudeixen del fet musical”. Des d’aquesta perspectiva, es necessita reorientar i connectar el paper del músic amb la societat i qüestionar‐nos el concepte que se li ha donat a la paraula música.

Musicar i la música comunitària Christopher Small en la seva publicació Musicking 2 reivindica la música com una acció [musicar] no com un objecte fet, portat o exhibit i descriu el fet musical com un acte “que ens atorga poders per experimentar el nostre univers i a l’experimentar‐lo aprendrem, no només intel∙lectualment, sinó en les profunditats de la nostra vida, quin és el nostre lloc en el món, com ens relacionem i com ens hi hem de relacionar. Cada vegada que formem part d’una actuació musical explorem aquestes relacions, les afirmem i les celebrem.” 3 Hi ha uns valors i unes creences concretes que defineixen la música comunitària i que Wells defensa; la música és inclusiva si entenem que tothom pot fer‐la, el valor de la música és el gaudi i l’experiència, i actualment trobem que ha deixat enrere la seva vessant més elitista estant present en tots els àmbits de la societat. Wells explica que “és en aquesta qüestió on resideix la feina del departament al que treballo, on procurem sumar altres qüestions a aquestes: entendre que tots els gèneres musicals són vàlids i intentar crear art en totes les nostres intervencions”.

Tot i que compartim la idea de que la música ha de ser acció, en el nostre context el paper passiu de l’auditori s’ha anant perpetuant i sembla que el públic modern s’ha conformat, en algunes manifestacions artístiques, en el rol de consumidor. D’altra banda, quan Robert Wells defensa que un concert de música clàssica pot ser pres com una manifestació d’art comunitari, qüestionem el seu punt de vista des la perspectiva de la diferència entre la idea de convertir la música en musicar –i per tant, passem a concebre la música des de la seva vessant activa però no necessàriament creativa‐ i la idea de que les persones, en el fet musical en prenguin part de forma participativa i sempre des la creativitat. És a dir, no tot acte musical col∙lectiu té perquè

1

Sotsdirector del departament de Desenvolupament Professional de la Guildhall School SMALL, C. Musicking: The meanings of performing and listening. Hanover: University Press of New England.

3 Sitges 21.5.97. Conferència pronunciada en el III Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Benicàssim, 25 de maig de 19997.

2

110

ser necessàriament comprès com a projecte de música comunitària; ni que la idea de seccionar la funció de la música perdi sentit en el nostre present, el fet de definir en una parcel∙la la música comunitària ens ajudarà a reivindicar el caràcter social i singular dels projectes d’aquestes característiques i ens farà comprendre alhora que la música ha de ser utilitzada més enllà de la seva característica etèria.

Actualitat i globalització Robert Wells ha treballat com a músic comunitari a varies presons d’Anglaterra, i aquesta vivència va suposar un canvi en la manera de relacionar‐se amb la música. De formació clàssica i de visió acadèmica, va descobrir una nova faceta professional i va viure en primera persona el procés de transformació d’actituds i pensaments dels participants dels seus projectes. Ara afirma que la música és una eina realment poderosa, potser la més excepcional de la que disposa la humanitat. Diu, però, que “s’ha d’anar alerta, ja que pot ser utilitzada de forma molt perversa. Les persones que estan al capdavant de la indústria musical, per exemple, es mouen per les lleis del mercat i abandonen el sentit més humanista de la música. Per tant, ens fa molta falta reemplaçar la idea actual que tenim d’aquesta i donar‐li el valor en consonància amb els temps i les necessitats actuals”. En altres projectes ha pogut constatar que reunint persones en un mateix lloc amb una raó concreta, és una de les maneres de promoure la integració. Parla de la societat a la que vivim on la por i la manca de confiança són el titular de la nostra quotidianitat i en la que és difícil trobar punts de trobada i espais de comunicació amb els altres. De manera que creu que necessitem desesperadament de la música i del que ens pot aportar per fer front a aquests assumptes.

Farem un breu repàs d’aquestes circumstàncies per entendre el marc d’actuació de les arts i quin paper hi poden jugar. Amb la globalització s’han creat enormes desigualtats en la distribució de riquesa, s’ha donat una revolució en les tecnologies de la informació i, molt especialment, de la comunicació. Aquests fets poden tenir dues lectures: la positiva, que ens permet obrir‐nos al món i la negativa, que incrementa els processos d’individualització. La globalització, a més, té importants efectes sobre la creació de les identitats de les persones; tot i que té el potencial per fer interactuar les diferents cultures ‐i enriquir‐les, si es vol, amb la diversitat ‐, al mateix temps, ha causat una enorme homogeneïtat cultural, l’anomenada americanització del planeta. Trobem, per tant, amenaçades les identitats de les persones i la seva singularitat cultural i difuminats els límits de pertinença i de participació. Les arts, i la música en el nostre cas, haurien de tenir per objectiu prioritari que els individus i les comunitats de les que formen part, tinguin un paper actiu i decisori de les seves pròpies vides i de la societat.

Tal i com apunta Robert Wells, les tecnologies de la informació han influenciat en la manera de concebre la música. Amb aquestes tothom ha esdevingut un possible productor, de manera que tenim molt a l’abast la creació musical; si en el passat la interpretació i la pràctica musical es basava en la tècnica, avui dia podem dominar nous recursos que són molt propers i per tant tots podem ser creadors. L’elitisme del que parlàvem es va desdibuixant per donar pas a un escenari on tothom pot fer.

111

Dos països, un objectiu Wells il∙lustra amb l’exemple d’Anglaterra la isolació i el canvi social al que ens veiem sotmesos. Les persones estan més connectades a través d’internet, en relacions virtuals que en realitat ens desuneixen més que no pas vinculen. A més, el fet que es pugui arribar a l’altre extrem de món en quinze hores, fa que les ciutats tinguin residents de totes les procedències.

Els mitjans de comunicació, al mateix temps, s’ocupen de posar de relleu les diferències que ens separen convertint a les persones en més reticents en conèixer l’altre. Per tant, la Guildhall School of Drama and Music, ha dissenyat un pla d’estudis “per formar a músics capaços de fer front a la situació actual, creant ponts entre generacions, cultures i habilitats”.

Les orquestres professionals, els centres e ducatius i culturals i els professionals de la música haurien d’unir esforços per tal de donar un servei a la societat i prendre responsabilitat en la transformació social, de manera que els estament polítics vegin la música –i les arts‐ com un instrument real i eficaç.

Tal com solia dir Christopher Small als seus alumnes, “no importa si estem d’acord amb les respostes. L’important és veure que hi ha preguntes per fer”.

112

LA VEU DELS EXPERTS

Reptes de futur

“Hem d’assegurar la qualitat de la nostra feina i el perfeccionament dels professionals

per fer front a l’evolució del sector i fer veure als patrocinadors, polítics i educadors/treballadors socials que la música és una eina viable per garantir el desenvolupament d’individus i comunitats” Matthew Daniels

“Trobar l’equilibri entre els recursos necessaris i els que disposem per maximitzar l’energia i assegurar‐nos el recolzament i comprensió de la nostra tasca per part de l’administració i la societat.” Pete Moser

“Per perpetuar, sostenir i expandir els projectes és imprescindible trobar els recursos econòmics necessaris.” John Speyer

“Fa falta començar a treballar en xarxa amb altres organitzacions del sector tant a nivell nacional com internacional i mantenir tot el que envolta la música comunitària fresc, interessant i innovador.” Philip Flood

“Necessitem mantenir la importància de les arts dins el sector; no conformar‐nos en viure en modes passatgeres sinó focalitzar els nostres esforços en qüestions que siguin realment importants.” Karen Richardson

“El desafiament no és dur a terme la nostra tasca –aquesta representa la part més enriquidora‐ sinó que és respondre a tot el que l’administració demana i traspassar totes les barreres que se’ns posen abans d’arribar a desenvolupar els nostres projectes a les presons.” Sara Lee

113

C

OMUSITÀRIA: EPÍLEG

Tot final és un inici. Després de deu mesos de recerca i havent explorat, descobert i analitzat la música comunitària, podem constatar que el fet musical traspassa fronteres i arriba més enllà de l’imaginat.

Si el propòsit de la recerca és extrapolar l’experiència britànica al nostre context, el primer pas serà sensibilitzar la classe política, el sector artístic, els centres educatius i organitzacions culturals i socials perquè prenguin consciència de la necessitat de crear una resposta alternativa als canvis actuals. Fa falta que les polítiques socials apostin veritablement per una cultura participativa i prenguin mesures per donar resposta a les problemàtiques emergents.

Perquè això es doni, necessitarem de la coordinació entre els diversos sectors i apostar així per l’eficàcia del treball en cooperació. És necessari prendre la informació com a eina d’anàlisi i generadora de processos de millora vers el compromís social de l’artista per fer front a les pràctiques sòcio‐musicals obtenint així processos i resultats amb alts estàndards de qualitat. A Gran Bretanya, una de les vies de desenvolupament que ha permès posar en comú les pràctiques alhora que fer créixer les activitats tenint en compte la recerca en aquest àmbit i fent conèixer la importància de la música comunitària, ha estat crear plataformes que aglutinen aquestes línies de treball, de manera que s’han creat centres de recursos que elaboren, implementen i avaluen projectes; que promouen la investigació i que fomenten la formació alhora que donen suport i assessorament als professionals d’aquest àmbit.

Fa falta també conèixer quines són les pràctiques en el nostre context, identificar les institucions que treballen en aquest sector i estudiar la situació actual catalana per sumar esforços, unificar criteris i evitar la juxtaposició d’ofertes sòcio‐musicals. Per tal de descentralitzar les propostes de música comunitària caldrà teixir una xarxa entre organitzacions i professionals per arribar arreu del territori, dinamitzant els municipis i facilitant l’accés a la música en poblacions geogràficament desavantatjades.

Parlem ara de la responsabilitat que els músics tenim en un entorn canviant i inestable i que demana de noves respostes; tenim el llenguatge, les capacitats i els recursos necessaris per construir noves dinàmiques que s’assentin en estructures existents i que construeixin noves accions que procurin canalitzar els objectius socials a partir de la pràctica artística. Necessitem de la implicació dels centres educatius de grau superior per la formació d’aquest nou perfil professional i necessitem donar‐li un valor afegit a la pràctica musical. Necessitarem d’una participació crítica, constructiva i transformadora dels agents implicats en la música comunitària.

Tenint en compte que un dels efectes de la postmodernitat és la pèrdua d’identitat i l’homogeneïtzació de la cultura, la música comunitària pot jugar el paper articulador de diferències, creador de codis deontològics i generador de bones pràctiques socials i artístiques.

114

Ens emportem a Catalunya la satisfacció d’haver viscut en primera persona experiències de transformació i hem reconegut en la nostra recerca molts dels beneficis dels

que hem parlat, alhora que hem comprès que realment la música és un vehicle per a la promoció personal i comunitària.

Aquesta experiència ens ha obert un camp de visió molt ampli i plural aproximant‐nos i endinsant‐nos en una ruta de coneixement, de reflexió i de problematització a l’ensens que arribarem a Catalunya amb una idea diàfana i flexible de la gramàtica de la música comunitària.

Malgrat els projectes no sempre són extrapolables per la seva condició específica i definida segons el context, si que podem traslladar l’ideal d’una pràctica que promou valors democràtics. Convindrà buscar els escenaris que permetin una primera posta en marxa perquè es pugui valorar, també des dels estaments socials, la idiosincràcia d’aquesta disciplina.

Sí que és cert que hi ha projectes que neixen sense tenir en compte molts dels aspectes esmentats, que hi ha resultats per sota de les expectatives i que fins i tot manca un vincle real entre la idea i l’acció; és per aquest motiu que creiem fermament que s’ha de vetllar per la consonància entre filosofia i metodologia, entre desenvolupament comunitari i gestió i anar movent les peces perquè cada un d’aquests elements es trobin i facin funcionar l’engranatge d’aquest moviment.

Amb tot, el Regne Unit porta trenta anys de treball en aquest sentit i per tant, haurem d’assumir que el temps és un factor clau en el desenvolupament dels projectes i que cal una cocció lenta de tots els ingredients per assegurar una bona base i una implementació a llarg termini amb un impacte real i excel∙lent.

“La música possibilita, per una banda, escapar de la rutina i per l’altra, entendre molt millor altres aspectes de la vida.

La música diu: Excuse me. This is human life” D. Barenboim

115

116

MATERIAL DE REFERÈNCIA

LLIBRES: documentació i consulta

ADAIR, JOHN. Develop Your Leadership Skills. London: Kogan Page Limited, 2007 (col. The Sunday Times, Creating Success).

BIGET ARLETTE. PÉDAGOGIE DE GROUPE: une pratique dans l'enseignement instrumental” Cité de la musique. Centre de ressources musique et danse. Diffusion Sedim: Paris, 1998.

BRADEN, S. Artists and people. London: Routledge and K. Paul,1978

CAHILL, ANNE. The community Music Handbook: a practical guide to developing music projects and organizations. Strawberry Hills: Currency Press Ltd, 1998.

COUNTRYSIDE AGENCY. The State of Countryside. Wetherby: 2003.

DOORMAN,JOP. Dasarts Dialogues 5: Stichting Dasarts, Amsterdam, 1996.

DUXBURY, N and CAMPBELL, H. Developing and Revitalizing Rural Communities Through Arts and Creativity: An International Literature Review and Inventory of Resources Prepared for the Creative. City Network of Canada, March 2009

ELLIOT, DAVID J. & VEBLEN, KARI [ed.]. International Journal of Community Music. Bristol: Intellect Books, 2008 (col. Intellect Journals, Theatre and Performance).

EVERITT, ANTHONY. Joining In: an investigation into participatory music. London: Calouste Gulbenkian Foundation, 1997.

FREIRE, PAOLO i MELLADO, JORGE. Pedagogía del oprimido. Ed. Siglo XXI, 2005

GAINZA, VIOLETA. La educación musical entre dos siglos: del modelo metodológico a los nuevos paradigmas. Conferència pronunciada el 23 d’agost de 2003 en el Seminari Permanent d’Investigació del Departament d’Educació de la UdeSA.

GONZÁLEZ, TONI. El Consell de les Arts d’Anglaterra. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.

GRUNDMANN, G. i STAHL, J. Como la sal en la sopa. Ed. Abya‐Yala: Ecuador 2002.

HOLDEN, JOHN & JONES, SAMUEL. Hitting the Right Note: Learning and Participation at The Sage Gateshead. Demos, The Paul Hamlyn Foundation and The Sage Gateshead: Crown copyright, 2005.

117

JACOBS, JANE. Cities and the Wealth of Nations. Random house: New York, 1984.

LEAK, GRAEME. Performance Making: a manual for music workshops. Riverwood: Currency Press, 2003.

MARK, MICHAEL [ed.]. The Music Educator and Community Music: The Best of MEJ. Reston (Virginia): Music Educators National Conference, 1992.

MATARASSO, FRANÇOIS. Only connect. Comedia report for The National Rural Tourning Forum, 2004.

MATARASSO, FRANÇOIS. Use or Ornament? The social impact of participation in the arts.

Uk: Comedia, 1997

MOSER, PETE & MCKAY, GEORGE. Community Music: a handbook. Alden (Oxford): Russell House Publishing Ltd, 2005.

NCVO. Introducing Funding and Finance For voluntary and community organizations: Finance Hub, 2008

PRICE, DAVID. A Quiet Revolution. An Overview of current Community Music Initiatives in the UK. CMA ISME

ROGERS, RICK. Making every child’s music matter. Music Manifesto Report n.2: a consultation for action: Nottingham Music Manifesto and DfES Publications, 2006.

ROSSELLÓ, DAVID. Diseño y evaluación de proyectos culturales: de la idea a la acción. 4a edición. L’Hospitalet de Llobregat: Ed. Ariel, 2007 (col. Patrimonio).

SÁNCHEZ, ALIPIO. Manual de psicología comunitaria: un enfoque integrado. Gran Canaria: Ed. Pirámide (Grupo Anaya), 2007.

SMALL, CHRISTOPHER. Música, Sociedad y Educación. Madrid: Alianza Editorial, 1a edició 1989.

SMALL, CRISTOPHER. Musicking: The meanings of performing and listening: Hanover, NH University Press of New England,1998.

STEVENS, JOHN. Search and reflect. UK: Rock School Limited, 2007.

ÚCAR, XAVIER y LLENA, ASUN [coord.]. Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria.

Barcelona: Ed. Graó, 2006 (col. Acción Comunitaria).

WILLIAMS, RAYMOND. Keywords, A vocabulary of culture and society. London, 1983.

WOOLF, FELICITY. Partnerships for learning, a guide to evaluating arts education project.

London: Arts Council, 2004.

118

P

ÀGINES WEB: recursos i informació en xarxa

Arts Council UK

www.arts.org.uk

Arts Education Partnership

www.aep‐arts.org

Aula Intercultural

www.aulaintercultural.org/article.ph...

British Council Espanya

www.britishcouncil.org/es/spain

Centre for Creative Communities

www.creativecommunities.org.uk

Community Arts Network

www.communityarts.net

Community Music East

www.cme.org.uk/index

Community Music London

www.cmsounds.com/

Community Music Wales

www.communitymusicwales.co.uk

Creative Partnerships

www.creative‐partnerships.com

Cultura y Dearrollo

www.culturaydesarrollo.com.ar

Fundación Yehudi Menuhin

www.fundacionmenuhin.org

Guidhall Artist Programme in Leadership

www.gsmd.ac.uk/music/postgraduate/mm...

In Harmony

www.inharmonyengland.com

Inspirng Learning for All

www.inspiringlearningforall.gov.uk/d...

Internatinal Society for Music Education

www.isme.org

International Community Arts Festival

www.icafrotterdam.nl

International Journal of Community Music

www.intljcm.com

LSO

www.lso.co.uk

More Musicin Moreambe

www.moremusic.org.uk

Music and Arts in Action

www.musicandartsinaction.net

Music Council of Australia

www.mca.org.au

Music in Prisons

www.musicinprisons.org.uk

Music Leader

www.musicleader.net

Music Making

www.makingmusic.org.uk/MM/home.aspx

Music Manifesto

www.musicmanifesto.co.uk

Musical Futures

www.musicalfutures.org.uk

Roundhouse

www.roundhouse.org.uk

Sistema Nacional de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela

www.fesnojiv.gob.ve

Sing Up

www.singup.org

Sistema Scotland

www.sistemascotland.org.uk

Sound Futures

www.soundfutures.org

Sound It Out

www.sounditout.co.uk

Sound Sense

www.soundsense.org

Streetwise opera

www.streetwiseopera.org

The Liverpool Institute For Peforming Arts

www.lipa.ac.uk

The Sage Gateshead

www.thesagegateshead.org

Universitat de Limerick [formación en música comunitaria]

www.ul.ie

University of York [formación en música comunitaria]

www.music.york.ac.uk

Unversity of Edimburgh [formación en música comunitaria]

www.music.ed.ac.uk/Postgraduate/musi...

Woodend Barn Community Arts Centre

www.woodendbarn.co.uk

World Music Centre

www.cdime‐network.com

Youth Music

www.youthmusic.org.uk

119

PEL·LÍCULES I DOCUMENTALS

Born into brothels. Ross Kauffman i Zana Briski El milagro de Candeal. Fernando Trueba.

Tocar y luchar. Paul Smaczny i Maria Stodtmeier Música del corazón. Wes Craven Polígono Sur. Dominique Abel Rhythm is it! Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch The promise of music. Enrique Sánchez Lansch Tocando el viento. Mark Herman Tocar y luchar. Alberto Arvelo

120

122

Introducció

123

Annex 1: Propòsits i taules d’observació

131

Annex 2: Taules comparatives de projectes

143

Annex 3: Model d’avaluació

CD 144

Annex 4: Entrevistes completes als responsables de les organitzacions

165

Annex 5: Altres entrevistes Annex 6: Reportatge

121

Annex 1:

El propòsit de la recerca ha estat conèixer els elements cabdals i vertebradors de la música comunitària; la nostra tasca s’ha centrat en explorar el fet sòcio-musical a partir dels quatre angles: filosofia, metodologia, desenvolupament comunitari i gestió. En aquest annex s’exposen els objectius en que hem basat l’observació i la reflexió alhora que una mostra d’un dels instruments de recollida d’informació. Hem utilitzat aquestes taules confeccionades a partir d’una sèrie de preguntes que ens han permès focalitzar l’atenció en aquelles qüestions que ens semblen importants per concebre la pràctica de la música comunitària.

Annex 2: Les taules que presentem mostren de forma sintètica la tipologia de projectes segons les quatre dimensions observades.

Hem estructurat les diferents qüestions per poder entendre de forma general la naturalesa dels projectes i poder així tenir una visió objectiva dels elements vertebradors de cada programa. Fem constar en aquest apartat totes els projectes dels que hem format part.

Per una millor comprensió global dels quadres, els hem organitzat de manera que es troben els elements d’anàlisi de la filosofia seguits dels de desenvolupament comunitari donat que les dues dimensions comparteixen aspectes que es complementen. A continuació, la taula de gestió i per finalitzar la de metodologia.

Annex 3: En el capítol de metodologia, hem fet referència a aquest model d’avaluació. Un qüestionari de satisfacció dels participants d’un projecte de Connect Guildhall

CONTINGUT DEL CD

Annex 4: Recollim aquí les entrevistes completes realitzades als responsables de les institucions visitades. També hem inclòs en aquest apartat el punt de vista de l’artista.

Annex 5:

Entrevistes a la resta de professionals i agents

implicats en aquest àmbit de The Sage Gateshead.

Annex 6:

En la segona fase del projecte vam realitzar un reportatge que explica la tasca de Comusitària en els primers sis mesos de recerca i presenta la nostra experiència. Anna Llort és l’autora de la crònica.

122

ANNEX 1 PROPÒSITS DE LA RECERCA I TAULES D’OBSERVACIÓ FILOSOFIA DELS PROJECTES

GESTIÓ

El que volem conèixer a través de l’observació i de l’anàlisi dels fonaments ideològics de cada programa són els àmbits d’acció en els que es centren els projectes de Community Music, així com la correspondència de la base teòrica amb la realitat del projecte i en quina mesura la visió d’aquest tipus d’iniciatives s’acompleix.

El que hem volgut descobrir a través de l’observació, l’anàlisi de documents i entrevistes als diversos professionals dels programes de Community Music és el funcionament intern tant de la institució com el dels projectes, quant a administració de recursos humans i materials. Volem reconèixer estils de lideratge i els perfils professionals.

La nostra intenció ha estat aproximar-nos a la realitat de la Community Music per saber fins a quin punt és viable el treball de valors, actituds i diversos aspectes de transformació social a través dels llenguatges expressius, en el nostre cas, amb la música. Volem constatar i reafirmar que el que nosaltres creiem que es pot fer a través de l’art comunitari no és només una utopia.

En definitiva, el nostre propòsit és endinsarnos en el si de les institucions amb un llarg bagatge i desenvolupament de projectes en CM, i fer-ne un anàlisi comparatiu. D’aquesta manera, construirem un criteri propi dels diversos models de gestió per la futura implementació de projectes socials amb la música en la realitat del nostre context.

METODOLOGIA

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

El que volem conèixer a través de l’observació i la pràctica en els programes de Community Music és, en primer lloc, de quina manera es capacita la comunitat perquè esdevingui autònoma. Saber quines són i com es donen les transformacions individuals i col·lectives, és a dir, l’impacte humà i social que s’esdevé a partir de les pràctiques en CM. La nostra voluntat ha estat alimentar-nos de diferents perspectives i diversos punts de partida en un país on aquests tipus de projectes estan consolidats.

El que hem volgut entendre a través de l’observació i la participació activa en els programes de Community Music, és el tipus de dinàmiques de treball així com les estratègies de comunicació, les estratègies pedagògiques i els processos comunicatius i educatius. De quina manera es dóna l’accés, l’aprenentatge, la participació, les relacions i interaccions i la dinamització/ visibilització de les destreses i habilitats de la comunitat.

Altrament, hem volgut conèixer el mètode avaluatiu dels projectes, els instruments que s’utilitzen per fer-la i l’ús que es fa del resultat de les avaluacions. Amb la investigació hem volgut identificar quina importància es dóna al procés i a la qualitat del producte final.

123

TAULES D’OBSERVACIÓ

INDICADORS D’ANÀLISI Institució: Nom del projecte: Dates d’observació: Codi de

FILOSOFIA DELS PROJECTES

Valoració

resposta (CR)

1. El projecte potencia la igualtat social?

...

2. El projecte promou la democràcia de la cultura?

...

3. El projecte fomenta el desenvolupament d’habilitats?

...

4. El projecte incentiva el treball en equip?

...

5. El projecte afavoreix la inclusió social?

...

6. El projecte genera identitat?

...

7. El projecte contribueix a l’empoderament de la comunitat?

...

8. El projecte fomenta el valor de la convivència?

...

9. El projecte fomenta el valor de la equitat?

...

10. El projecte fomenta el valor de la justícia social?

...

11. El projecte vetlla pels drets humans?

...

12. El projecte utilitza la música com a mitjà de transformació social?

...

13. El projecte contribueix al trencament de barreres i prejudicis?

...

14. El projecte promou la participació activa?

...

15. El projecte incentiva la creativitat dels participants?

...

16. El projecte té en compte l’experiència estètica?

...

17. Es pretén vivenciar la música d’una manera positiva?

...

18. Altres:

...

1

2

3

4

124

METODOLOGIA

Valoració

Codi de la resposta (CR)

1

2

3

4

ÚS DE LLENGUATGES ARTÍSTICS I CREATIUS 1. S’utilitza la música com a llenguatge expressiu?

...

2. S’utilitzen altres llenguatges?

...

3. Quins?

... ... ... ...

4. La música és l’eix central dels projectes?

...

5. El destinatari té coneixements previs del llenguatge emprat?

...

6. S’interrelacionen els llenguatges expressius de les arts?

...

7. ...

...

Altres elements destacables: a) Formacions musicals. b) Gèneres musicals. c) Instruments musicals d) De quina manera s’utilitzen els altres llenguatges expressius.

PARTICIPACIÓ 8. S’utilitzen dinàmiques participatives?

...

9. Existeix la figura d’un dinamitzador?

...

10. El grup té capacitat de decisió?

...

11. Es deleguen responsabilitats als membres del grup?

...

12. Grau d’implicació del grup a les dinàmiques participatives.

...

13. Els leaders estan formats en dinàmiques participatives?

...

14. Les aportacions dels participants es tenen en compte?

...

15. El grup participa activament en l’elaboració del projecte?

...

16. El grup participa activament en la implementació del projecte?

...

17. El grup participa activament en la difució del projecte?

...

PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ 31. La metodologia afavoreix els processos de transformació?

...

32. El grup és conscient del procés de transformació?

...

33. Es donen canvis actitudinals?

...

34. En projectes de curta durada es perceben processos de transformació?

...

35. Els leaders s’adapten als canvis del grup?

...

36. L’adquisició de responsabilitats del grup implica la transformació d’aquest?

...

QUALITAT DEL PRODUCTE FINAL 37. Es té en compte, en el procés, la qualitat del producte final?

...

38. Es busca l’excel·lència en el producte final?

...

39. El producte final és l’objectiu?

...

40. El producte final és mirall d’allò fet durant el procés?

...

41. Es visibilitza el producte final?

...

42. El producte final té repercussió en la comunitat?

...

125

43. Hi ha criteris de qualitat?

...

PROCESSOS D’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES 44. La metodologia emprada dóna eines de desenvolupament?

...

45. La metodologia capacita el grup?

...

46. Es persegueixen competències concretes?

...

47. El grup esdevé autònom?

...

AVALUACIÓ 48. Hi ha una fase diagnòstica?

...

49. Hi ha una persona/equip encarregat de fer aquest estudi previ?

...

50. El projecte es construeix a partir de la fase diagnòstica?

...

51. Existeix un programa preestablert?

...

52. El programa preestablert s’adapta a les necessitats del grup?

...

53. Es tenen en compte les necessitats del grup?

...

54. Es tenen en compte les expectatives del grup?

...

55. Al llarg del projecte hi ha instruments d’avaluació?

...

56. Existeixen mecanismes d’autoavaluació del leader?

...

57. Hi ha instruments d’avaluació que faciliten la participació del grup en ... l’autoavaluació?

58. Existeix un document on es plasmin els resultats de l’avaluació continuada?

...

59. Hi ha algun encarregat de realitzar l’avaluació continuada?

...

60. Al final del projecte es fa un estudi de l’impacte d’aquest?

...

61. Aquest estudi té repercussions?

...

62. Es tenen en compte els resultats de l’avaluació final quan s’ideen nous projectes?

...

63. Es planifica l’avaluació?

...

64. El grup es coavalua?

...

65. Existeix un equip d’avaluació extern dels projectes?

...

66.

...

126

Valoració

Codi de

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Resposta (CR)

1

2

3

4

1. A quin col·lectiu es destina el projecte 2. El projecte respon a unes necessitats prèviament diagnosticades?

...

3. El projecte respon a unes necessitats demandades per la comunitat?

...

4. El projecte és preventiu?

...

5. La durada del projecte és determinada?

...

6. Es segueixen criteris determinats per escollir la comunitat on s’actuarà?

...

7. Els objectius varien depenent de les comunitats on s’actua?

...

8. Els objectius generals són comuns a tots els projectes?

...

9. És objectiu prioritari la transformació social per mitjà de l’art?

...

10. S’avalua el grau de transformació social que es dóna a partir de la participació als projectes?

...

11. Es té planificada la manera de mesurar el grau de transformació social a llarg termini en els participants/comunitats que formen part del projecte?

...

12. Les comunitats on es vol promoure la transformació social perceben la pròpia necessitat de canvi?

...

13. Els participants són conscients del canvi?

...

14. Els participants s’apropien del projecte?

...

15. El grup s’apropia de la dinàmica participativa?

...

16. Existeix algun instrument per detectar quan una comunitat/grup esdevé autònom?

...

17. Es fan traspassos de competències?

...

18. Els participants s’impliquen en altres experiències similars?

...

19. Sorgeixen noves dinàmiques a partir del projecte?

...

20. La comunitat disposa dels recursos per desenvolupar projectes propis?

...

21. La comunitat té suport econòmic per prosseguir el projecte de forma autònoma un cop finalitzat aquest?

...

22. Hi ha altres elements que defineixen el desenvolupament comunitari en el projecte?

...

23. Els projectes tenen la funció de mediació de conflictes?

...

24. Els destinataris dels projectes poden ser persones sense problemàtiques específiques?

...

25. Al finalitzar el projecte es mesura quantitativament l’impacte?

...

127

Valoració

Codi de Resposta

GESTIÓ

(CR)

1

2

3

4

RECURSOS HUMANS Cap de programa 1. Existeixen criteris de selecció de l’equip de professionals?

...

2. El cap del programa fomenta aliances?

...

3. El cap de programa fomenta cooperacions?

...

4. El cap de programa considera la satisfacció de l’equip de professionals?

...

5. El cap de programa considera la satisfacció dels participants?

...

6. S’elaboren instruments d’avaluació per quantificar la satisfacció dels grups?

...

7. El cap del programa busca l’excel·lència en els resultats de la organització?

...

8. El lideratge és actiu?

...

9. Es fomenta la formació continuada?

...

10. El cap del programa es qui dissenya els programes?

...

11. El cap de programa crea equips de treball per dissenyar els programes?

...

12. Es creen instruments d’autoavaluació dels programes?

...

13. La presa de decisions és unilateral?

...

14. El cap de programa contempla mecanismes de resolució de conflictes?

...

Perfils professionals 15. El professional és partícip del disseny dels projectes?

...

16. El professional planifica les activitats?

...

17. El professional té eines d’avaluació?

...

Interpretació

...

Pedagogia

...

Educació social o similar

...

Altres

...

18. El professional està format en

19. Quant de temps fa que treballa a la institució

...

20. Està satisfet dels projectes dels que forma part?

...

21. Està satisfet del funcionament intern de la institució?

...

22. Forma part d’equips de treball/comissions?

...

23. En els equips de treball són interdisciplinaris?

...

24. El disseny del projecte els fan entre els diversos perfils professionals?

...

25. Fan avaluació conjunta entre artistes i professionals d’altres àmbits?

...

Membres de la comunitat 26. Els membres de la comunitat formen part de l’equip de treball?

...

27. Els membres de la comunitat realitzen funcions específiques?

...

28. Els membres de la comunitat formen part del disseny dels projectes?

...

29. Els projectes s’avaluen des de la comunitat?

...

30. L’avaluació dels projectes té incidència en la comunitat?

...

128

RECURSOS MATERIALS 31. Hi ha espais per a reunions?

...

32. Hi ha espais específics per a la realització del projecte?

...

33. L’espai s’adequa a les necessitats del grup?

...

34. S’utilitzen les TIC?

...

35. Hi ha instruments musicals?

...

36. Es disposa de tot el material fungible necessari?

...

37. El material pertany a la institució?

...

RECURSOS FUNCIONALS Logística 38. Hi ha seu institucional?

...

39. Es té en compte la compatibilitat horària?

...

40. Els projectes són de durada determinada?

...

Finançament 41. Es contemplen partides específiques per a cada projecte?

...

42. Es reben ajudes i/o subvencions de l’Administració Pública?

...

43. Es reben ajudes i/o subvencions d’institucions privades?

...

44. Existeix algun acord de col·laboració amb les institucions privades que donen ajudes?

...

Política de gestió econòmica 45. Es té en compte la continuïtat dels projectes?

...

46. Es fa un estudi de la viabilitat del projecte?

...

47. Es donen ajudes des de l’Administració Pública per realitzar projectes autònoms?

...

48. Es donen ajudes privades per realitzar projectes autònoms?

...

SISTEMA RELACIONAL/XARXA Comunicació 49. Existeixen vies de comunicació en xarxa?

...

50. El treball habitual és en xarxa?

...

51. Es comparteixen els projectes i experiències?

...

52. Teniu relació amb altres institucions de la mateixa índole?

...

53. Teniu relació amb altres institucions i associacions del territori?

...

54. Es contempla la possibilitat d’establir xarxa a nivell europeu?

...

55. Coneixeu pràctiques similars a nivell nacional?

...

56. Coneixeu pràctiques similars a nivell europeu?

...

57. Coneixeu pràctiques similars a nivell internacional?

...

58. Heu establert contacte amb aquestes experiències?

...

59. A l’hora de dissenyar els vostres programes teniu en compte l’oferta del territori?

...

60. Feu ús de les TIC?

...

61. Teniu un pla de difusió dels projectes?

...

62. Els projectes tenen impacte local?

...

63. Els projectes tenen impacte nacional?

...

129

64. Els projectes tenen impacte internacional?

...

65. El grau de participació ciutadana és el desitjat?

...

Coordinació 66. Us reuniu amb freqüència?

...

67. L’equip de treball està en contacte habitualment?

...

68. Hi ha ordre del dia de les reunions?

...

69. HI ha acta de les reunions?

...

Treball en equip 70. Hi ha equips de treball?

...

71. Els equips de treball es formen a partir del grup?

...

72. Les relacions són jeràrquiques?

...

73. Les persones poden decidir en quin equip col·laborar?

...

74. Els ET tenen durada determinada?

...

75. Quan s’acaba el projecte, els equips de treball continuen actius?

...

76. Tenen espais propis de reunió?

77. Poden disposar d’aquests espais quan els convé?

...

78. Hi ha finalitats específiques per les que es creen els grups de treball?

...

79. Dóna els resultats esperats?

...

80. Els rols dels integrants del grup són fixes?

...

81. Existeix una coordinació entre els diversos ET?

...

82. Sorgeixen noves propostes arrel del TE ?

...

Documentació consultada:

Codis de Resposta: CR1 1. Gens, 2. Poc, 3. Bastant, 4. Molt CR2 1. No, 2. Quasi mai, 3. A vegades, 4. Sí CR3 CR4

130

ANNEX 2 THE SAGE GATESHEAD

EY

Escoles

Sing Up

YP

LPF

SA

Darlington

Mongrel

Spark

SGTM

Carnival

Silver

Necessitat a la que respon el projecte a) Normativa

FILOSOFIA

b) Sentida

c) Expressada

d) Comparativa El projecte vetlla per a) Prendre la música com a eina de transformació social

b) Democratitzar la cultura

c) Empoderar de la comunitat

Comunitat destinatària a) 0-4 anys

b) 5 a 12anys

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

c) 12 a 18 anys

d) 19 a 50 anys

e) Més de 50 anys Perfil de la comunitat

a) Joves amb risc d'exclusió social

b) Nouvinguts

c) Necessitats especials

d) Gent gran e) Famílies

f) Altres

El projecte té per funció a) Cohesió social b) Prevenció c) Autonomia de la comunitat

THE SAGE GATESHEAD

EY

Escoles

Sing Up

YP

LPF

SA

Darlington

Mongrel

Spark

SGTM

Carnival

Silver

Perfils professionals a) Artista b) Cap de programa c) Project Leader

d) Community Musician

e) Apprentice

Comunicació

GESTIÓ

a) Ascendent

b) Descendent c) Creuada

Xarxes de treball

a) Roda

b) Cercle c) Tots canals

d) Cadena

El projecte disposa de a) RRHH necessaris

b) RRMM necessaris

c) RRFF necessaris

Hi ha equips de treball

METODOLOGIA

THE SAGE GATESHEAD Gènere musical a) Músiques del món b) Jazz c) Folk i tradicional d) M. Moderna e) M. Clàssica f) Autocreació Agrupacions a) Bandes (rock, xaranga…) b) Corals c) Orquestres d) Percussió e) Altres Participació a) Proactiva b) Col·laboradora c) Reactiva d) Passiva e) Negativa Planificació a) Curt termini b) Mig termini c) Llarg termini Importància de a) Procés b) Resultat c) Ambdós Èmfasi en a) Àmbit social b) Ambit artístic c) Amdós Ús d'altres llenguatges artístics Ús de les TIC Avaluació a) Fase diagnòstica b) Cotínua c) Final

EY

Escoles

Sing Up

YP

LPF

SA

Darlington

Mongrel

Spark

Carnival

Silver

SGTM

EY: Early Years; YP: Youth Percussion; LPF: Lumley; SA: Singing Aloud; SGTM: Souns Good To Me

BIRMINGHAM

ACID

AD

MM

M MIX

MYO CD

MYOW

NOTELETS

S. SOUNDS

The PUMP

Necessitat a la que respon el projecte a) Normativa

FILOSOFIA

b) Sentida

c) Expressada

d) Comparativa

El projecte vetlla per a) Prendre la música com a eina de transformació social b) Democratitzar la cultura

c) Empoderar de la comunitat Comunitat destinatària a) 0-4 anys b) 5 a 12anys

c) 12 a 18 anys

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

d) 19 a 50 anys

e) Més de 50 anys Perfil de la comunitat a) Joves amb risc d'exclusió social

b) Nouvinguts

c) Necessitats especials

d) Gent gran

e) Famílies

f) Altres El projecte té per funció a) Cohesió social b) Prevenció c) Autonomia de la comunitat

BIRMINGHAM

ACID

AD

MM

M MIX

MYO CD

MYOW

NOTELETS

S. SOUNDS

The PUMP

Perfils professionals a) Artista

b) Cap de programa

c) Project Leader d) Community Musician

e) Apprentice Comunicació

GESTIÓ

a) Ascendent b) Descendent

c) Creuada Xarxes de treball

a) Roda

b) Cercle

c) Tots canals d) Cadena

El projecte disposa de a) RRHH necessaris

b) RRMM necessaris

c) RRFF necessaris Hi ha equips de treball

METODOLOGIA

BIRMINGHAM Gènere musical a) Músiques del món b) Jazz c) Folk i tradicional d) M. Moderna e) M. Clàssica f) Autocreació Agrupacions a) Bandes (rock, xaranga…) b) Corals c) Orquestres d) Percussió e) Altres Participació a) Proactiva b) Col·laboradora c) Reactiva d) Passiva e) Negativa Planificació a) Curt termini b) Mig termini c) Llarg termini Importància de a) Procés b) Resultat c) Ambdós Èmfasi en a) Àmbit social b) Àmbit artístic c) Ambdós Ús d'altres llenguatges artístics Ús de les TIC Avaluació a) Fase diagnòstica b) Contínua c) Final

ACID

AD

MM

M MIX

MYO CD

MYOW

NOTELETS

S. SOUNDS

The PUMP

AD: African Druming; MM: Men Matters; M MIX: Music Mix; MYO CD: Make Your Own CD; MYOW: Make Your Own Way; S.Sounds: Sunshine Sounds.

MORE MUSIC in MORECAMBE

B. BEAT

BEAUMONT

BTD

CLAPPING

GAMELAN

SEAGULLS

STAGES

TLW

WSC

Necessitat a la que respon el projecte

a) Normativa

FILOSOFIA

b) Sentida

c) Expressada

d) Comparativa El projecte vetlla per a) Prendre la música com a eina de transformació social b) Democratitzar la cultura

c) Empoderar de la comunitat

Comunitat destinatària

a) 0-4 anys

b) 5 a 12anys

c) 12 a 18 anys

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

d) 19 a 50 anys

e) Més de 50 anys

Perfil de la comunitat

a) Joves amb risc d'exclusió social

b) Nouvinguts

c) Necessitats especials

d) Gent gran e) Famílies

f) Altres

El projecte té per funció a) Cohesió social b) Prevenció c) Autonomia de la comunitat

MORE MUSIC in MORECAMBE

B. BEAT

BEAUMONT

BTD

CLAPPING

GAMELAN

SEAGULLS

STAGES

TLW

WSC

Perfils professionals

a) Artista

b) Cap de programa c) Project Leader

d) Community Musician

e) Apprentice Comunicació

GESTIÓ

a) Ascendent b) Descendent

c) Creuada

Xarxes de treball

a) Roda

b) Cercle

c) Tots canals d) Cadena

El projecte disposa de a) RRHH necessaris

b) RRMM necessaris

c) RRFF necessaris

Hi ha equips de treball

METODOLOGIA

MORE MUSIC in MORECAMBE Gènere musical a) Músiques del món b) Jazz c) Folk i tradicional d) M. Moderna e) M. Clàssica f) Autocreació Agrupacions a) Bandes (rock, xaranga…) b) Corals c) Orquestres d) Percussió e) Altres Participació a) Proactiva b) Col·laboradora c) Reactiva d) Passiva e) Negativa Planificació a) Curt termini b) Mig termini c) Llarg termini Importància de a) Procés b) Resultat c) Ambdós Èmfasi en a) Àmbit social b) Àmbit artístic c) Ambdós Ús d'altres llenguatges artístics Ús de les TIC Avaluació a) Fase diagnòstica b) Contínua c) Final

B. BEAT

BEAUMONT

BTD

CLAPPING

GAMELAN

SEAGULLS

STAGES

TLW

WSC

B.BEAT: BayBeat; BTD: Bang That Drum; TLW: The Long Walk; WSC: Westgate Samba Club

LONDRES

BRIDGE

DISCOVERY

FALLOUT

GUO

L. DIASPORA

SKYLIGHT

URBAN S.

WIM

Necessitat a la que respon el projecte a) Normativa

FILOSOFIA

b) Sentida c) Expressada

d) Comparativa El projecte vetlla per a) Prendre la música com a eina de transformació social

b) Democratitzar la cultura

c) Empoderar de la comunitat

Comunitat destinatària a) 0-4 anys

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

b) 5 a 12anys

c) 12 a 18 anys

d) 19 a 50 anys

e) Més de 50 anys Perfil de la comunitat a) Joves amb risc d'exclusió social

b) Nouvinguts

c) Necessitats especials d) Gent gran e) Famílies

f) Altres

El projecte té per funció a) Cohesió social b) Prevenció c) Autonomia de la comunitat

LONDRES

BRIDGE

DISCOVERY

FALLOUT

GUO

L. DIASPORA

SKYLIGHT

URBAN S.

WIM

a) Artista

b) Cap de programa

Perfils professionals

c) Project Leader d) Community Musician e) Apprentice

Comunicació a) Ascendent

GESTIÓ

b) Descendent c) Creuada

Xarxes de treball a) Roda b) Cercle c) Tots canals

d) Cadena

El projecte disposa de a) RRHH necessaris

b) RRMM necessaris

c) RRFF necessaris

Hi ha equips de treball

METODOLOGIA

LONDRES Gènere musical a) Músiques del món b) Jazz c) Folk i tradicional d) M. Moderna e) M. Clàssica f) Autocreació Agrupacions a) Bandes (rock, xaranga…) b) Corals c) Orquestres d) Percussió e) Altres Participació a) Proactiva b) Col·laboradora c) Reactiva d) Passiva e) Negativa Planificació a) Curt termini b) Mig termini c) Llarg termini Importància de a) Procés b) Resultat c) Ambdós Èmfasi en a) Àmbit social b) Àmbit artístic c) Ambdós Ús d'altres llenguatges artístics Ús de les TIC Avaluació a) Fase diagnòstica b) Contínua c) Final

BRIDGE

DISCOVERY

FALLOUT

GUO

L. DIASPORA

SKYLIGHT

URBAN S.

WIM

GUO: Grand Union Orchestra; L. Diaspora: London Diaspora; Urban S.: Urban Sounds; WIM: World in Motion

ANNEX 3 MODEL D’AVALUACIÓ Qüestionari de satisfacció dels participants

Nom ----------------------------------------------------------- [si no vols, no cal que escriguis el teu nom] Edat ----------------------

Toques algun instrument musical? Quin?

Formes part d’alguna activitat musical a part d’aquest projecte? On?

Sisplau, encercla la cara que descrigui com et sents després del projecte:

El músic que ha fet l’activitat

Les activitats que has fet avui

El concert o actuació

En quina activitat t’ho has passat millor? Per què?

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Què has fet molt bé avui al taller?

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

T’agradarà tornar?

SÍ / NO

Creus que has après coses noves?

SÍ / NO

Vols dir alguna altra cosa?------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

143

121