Periplus en Sonograma

Inici » Articles, Educa-Sonograma, núm. 020, octubre del 201329 octubre 2013

Comusitària: dissenyant una carta nàutica de la cruïlla entre art, educació i societat amb Periplus SECCIÓ A CÀRREC D’ORIOL FERRÉ AUTORES: NOEMÍ RUBIO I LAIA SERRA

La botavara: orientant i lligant les veles Comusitària[1] va néixer el 2008 amb el propòsit de disseminar les pràctiques artístiques comunitàries des de diferents posicions: a través de la recerca, el disseny i gestió de projectes, la formació i difusió i l’assessorament a institucions educatives, artístiques i del Tercer Sector. Així ha esdevingut una plataforma que actua com a mediadora cultural en el nostre país i més enllà de les fronteres d’aquest, ha buscat noves preguntes, inspiració i reflexió en escenaris com el Regne Unit, Austràlia i avui l’ha portat a realitzar una ruta d’investigació i acció entorn al desenvolupament cultural comunitari (DCC) arreu de catorze països sota el nom de Periplus[2].

Amb la voluntat d’analitzar críticament la intersecció entre art, educació i societat, Comusitària es proposa identificar quins elements de gestió, metodologia i retorn social són claus per a l’èxit dels projectes i així elaborar un marc teòric i pràctic transferible a les pràctiques i professionals del sector de la cultura, l’educació i el camp social a Catalunya i a la resta de l’Estat.

La llista de contrastos entre projectes, comunitats, músiques i experiències que tindran cabuda en aquest trajecte es fa inacabable: des de Montreal, passant per Sao Pablo, coneixent Santiago de Xile fins arribar a Auckland per acabar a Java, per citar alguns dels indrets. Un conjunt dispers i divers de cultures i de protagonistes que enriqueixen l’entramat de Periplus i que testimoniaran la concepció de l’art i la seva pràctica des de la mirada d’un adult que es descobreix a si mateix tocant a la banda de jazz del barri o bé des de la mirada d’una comunitat perseguida que utilitza la poesia per reivindicar la seva identitat o des de la mirada d’un adolescent que entra en contacte amb Beethoven per primera vegada.

Periplus es defineix com un projecte que investiga, documenta i promou les pràctiques artístiques contemporànies en diversos entorns culturals i contextos socials on l’art és l’element de construcció comunitària. I per a fer-ho es radiografiaran -de setembre de 2013 a juliol de 2014- projectes i programes de diferents índoles. És en aquesta vessant investigadora que Periplus s’ha integrat al grup de recerca Art, Espai Públic i Transformació Social vinculat al

grup INQUAS-ASOC de la Universitat Ramon Llull juntament al Laboratori d’Educació Social de la UOC. A més, lidera el procés de construcció d’una xarxa internacional d’universitats i experts del DCC que promogui la creació d’un observatori de bones pràctiques sobre l’art comunitari així com l’elaboració d’un programa d’I+D d’abast internacional. En aquest sentit la recerca se situa en una posició privilegiada perquè des de la perspectiva acadèmica però també més divulgativa, s’oferirà un coneixement global d’aquest nou paradigma d’actuació sociocomunitària.

Finalment els resultats d’aquesta singular iniciativa es materialitza en la realització d’una investigació; la creació d’una xarxa transnacional d’aquest subsector; l’edició de contingut en plataformes 2.0 com a producte altaveu de l’experiència; la publicació digital i impresa d’articles especialitzats i l’elaboració d’una guia tècnico-metodològica; així com la producció d’un documental col·laboratiu que retrati la visió independent que tenen alguns artistes audiovisuals sobre l’art comunitari.

Potser així des del descobriment, el coneixement i el discerniment aconseguirem pronunciar quins valors té l’art i quin (o quins) món es pot arribar a imaginar des de la creació comunitària i l’educació cultural.

Desamarrant les arres: primer mes de viatge El primer mes de viatge, Periplus ha centrat la seva tasca en entrar en contacte amb institucions, programes i projectes de Quebec (Montreal) i dels Estats Units (Nova York, Maine, Boston, San Francisco, Oakland i Richmond). Més de 25 experiències singulars que van des d’iniciatives sorgides del centre d’una societat disconforme amb decisions governamentals fins a projectes que centren el seu desenvolupament en donar resposta a les necessitats sorgides de militars que han estat a la guerra (Exit 21 Dance Company[13]).

Iniciatives més comunes són aquelles destinades a nens i nenes i joves que es troben

en

situacions

vulnerables

o

projectes que miren la creació artística des d’una dimensió de transformació i regeneració de l’entorn. Aquesta vessant de treball sembla totalment compresa i recolzada en moltes de les ciutats visitades, tant des de l’administració pública com des de la filantropia, que inverteix molts recursos en fer possibles aquestes experiències.

Fig. 1: Participació en una acció comunitària a Montreal

Fig. 2: Imatge de la reunió amb Eva Quintas de Culture pour Tous

Així, sembla que hi ha una gran comprensió dels efectes causats pels processos i resultats als participants dels projectes. Trobem desenvolupats varis conceptes que han permès no només crear nous ponts de comprensió i de relació entre l’artista, l’educació i la societat sinó també repensar quines són les implicacions socials d’aquestes iniciatives. Tal com explica Eva Quintas, de Culture pour Tous[4] (Montreal), cada vegada més els governs instrumentalitzen la mediació cultural per la consecució d’objectius socials. Segons Quintas, les arts i la cultura no són la panacea, però explica que han influït i influeixen notablement en els objectius socials i econòmics de la ciutat de Montreal.

En aquest mateix sentit, Danièle Racine (responsable de Mediation Culturelle [5] de Montreal i investigadora) afegeix que la mediació cultural ha donat una nova visió sobre la pràctica artística en les comunitats. Segons Racine, el gran repte que han tingut ha estat construir un espai que també fos inspirador pels artistes. Així, han desenvolupat estratègies, a partir de la investigació acadèmica, que han permès donar resposta tant a les necessitats dels ciutadans de Montreal com a la set de crear i de tenir visibilitat de les obres dels artistes. Més de 800 projectes en els darrers anys que avalen aquest programa cultural, artístic i de transformació social. Cal destacar la importància que es dóna a la recerca en aquest camp, que ha validat la idoneïtat i ha plasmat la importància en el retorn social dels projectes d’art comunitari.

Directament relacionat amb aquest concepte de mediació cultural, descobrim a Nova York una nova línia de pensament i acció que ajuda encara més a comprendre l’art i la cultura des d’aquesta nova dimensió generadora de canvis socials i de creativitat social. The Municipal Art Society of New York[6], capitanejada per Mary W. Rowe (directora del Global urban exchange for livability and resilience) treballa a partir de la idea deresiliència cultural. Explica Rowe que la cultura pot actuar com un catalitzador de vitalitat per les comunitats. Així ho fan des d’aquesta gran institució que pensa que Nova York és una ciutat de celebració, de manifestacions artístiques, d’experimentació i de tolerància per la novetat, per la contemporaneïtat i és a partir d’aquí que treballen per crear capital social.

Un altre concepte clau que ha sorgit en aquesta primera fase d’investigació és la creació pedagògica. Il·lustren aquest idea Adriana de Oliveira i Yves Amyot (Turbine [7]) que ho descriuen com un procés de creació artística a partir de processos de reflexió que deixen espai per canviar de direcció, per recular, per modificar. Amb aquesta premissa han desenvolupat un mètode de treball on conflueixen les sinèrgies que es creen entre els artistes, els pedagogs i les pràctiques artístiques actuals.

Pel que fa a les implicacions pràctiques del projecte cal destacar la tasca de la companyia Bread&Puppet[8], que des dels anys 60 ha estat treballant com a propulsora de causes socials, un trampolí que ha permès relatar en format performàntic grans moments de la història de Nord Amèrica. Imprescindible també l’organització novaiorquesa Urban Arts Partnership [9]. Una institució dedicada a joves que viuen aïllats en zones conflictives de la gran ciutat i que a partir del treball teatral, musical i de moviment realitzen aprenentatges que els serveixen per traspassar-los a la seva quotidianitat així com prenen grans responsabilitats com a participants en els projectes tenint així l’oportunitat de fer tasques remunerades per la pròpia institució.

Fig. 3: Michael Romanyshyn, integrant de la companyia de teatre polític Bread&Puppet a Temple (Maine)

Aquestes primeres impressions sorgeixen d’una realitat que podem connectar sense problema amb el context català o espanyol. Institucions assentades en el sí de ciutats desenvolupades econòmicament amb grans problemàtiques socials sorgides de la pobresa, de l’aïllament, del decalatge que neix entre persones autòctones i persones nouvingudes, entre d’altres causes fàcilment identificables des d’una visió europea. Així, creix la certesa que projectes d’aquesta índole poden ser claus per transformar, a nivell local, les dificultats en oportunitats de reconnexió, d’empoderament i de replantejament de processos socials. Així mateix, després de conèixer amb profunditat vàries organitzacions municipals dedicades al desenvolupament cultural comunitari (fent servir aquest terme com a aglutinador dels nous conceptes), sembla que l’efectivitat de les arts i la cultura com a puntals de desenvolupament comunitari tindrien més fonament i impacte global si s’inclou en el sí de les polítiques culturals com a pilar de d’aquestes.

La ruta: diari d’abord

La ruta continua els propers mesos a Amèrica Central i del Sud (Mèxic, Colòmbia, Brasil, Argentina i Xile) seguit d’Indonèsia, Filipines, Vietnam i la Índia. A més Periplus vol arribar a fer una incursió en els punts de referència d’àmbit europeu en una segona fase i ampliar el mapeig d’experiències.

Per a la comunicació del projecte i fer extensiu el seu impacte mediàtic, Periplus compta amb una pàgina web que recull tota la informació relativa als projectes visitats, a la ruta de recerca, els col·laboradors del projecte entre moltes d’altres qüestions. Podeu consultar-la a <www.comusitaria.wix.com/periplus>. A més s’ha editat un blog que recull les impressions i experiències més personals viscudes al llarg del procés (<www.comusitaria.wordpress.com>).

La resta de novetats podreu seguir-les a les xarxes socials de Comusitària.