tripa bellow2_mida petita literatures 09/09/2015 14:39 Página 11
t’esgota i et fa dormir bé. Hauria gastat les meves energies i em trobaria millor. I en comptes d’això, vaig haver de distingir-me, i... » Havia hagut de posar-hi el coll, això sí, però no és el mateix que treballar de valent, oi? I si de jove havia tingut un mal començament, la culpa havia estat de la seva cara. Cap als anys trenta, a causa del seu aspecte atractiu, havia estat considerat durant una breu temporada com una promesa del cinema, i havia anat a Hollywood. Allà, durant set anys, tossudament, havia intentat convertir-se en artista de la pantalla. Molt abans d’acabar-se aquell període ja havia perdut les ambicions o les il·lusions, però per orgull o potser per peresa, havia continuat a Califòrnia. Finalment s’havia dedicat a altres coses, però aquells set anys de persistència i desfeta l’havien inutilitzat, en certa manera, per al comerç i els negocis; i llavors ja era massa tard per a iniciar una carrera. Havia madurat molt a poc a poc, i havia perdut terreny, i per això no havia pogut desfer-se de les seves energies, i estava convençut que les seves pròpies energies li havien fet molt de mal. —Anit no el vaig veure a la partida de gin rummy —digué Rubin. —No vaig poder venir. Com va anar? Durant les darreres setmanes, Wilhelm havia jugat al gin gairebé cada nit, però la vigília havia comprès que no podia permetre’s de perdre ni un cèntim més. No havia guanyat mai. Ni una sola vegada. I encara que les pèrdues eren petites no eren guanys, evidentment. Eren pèrdues. Estava cansat de perdre, i també de la companyia dels altres, de manera que se n’havia anat sol al cinema. —Oh —féu Robin—, va anar bé. Carl es va posar en ridícul fent crits als companys. Aquesta vegada el doctor Tamkin no va deixar que se’n sortís. I li va explicar la raó psicològica del perquè. —I quina raó era? 11