tripa nemi_mida petita literatures 14/04/2016 8:43 Página 89
xix
El director de teatre Korx, de Moscou, havia encarregat a Txèkhov una obra que esperava que fos còmica. (Entre el gran públic el nom de Txèkhov significava, abans que res més, un autor de relats divertits; encara no estava acostumat a aquell to tendre i seriós que va esdevenir el propi a partir dels anys 1888-1889). Però Txèkhov va escriure Ivanov, és a dir, tota una altra cosa. «Els dramaturgs contemporanis —deia— farceixen les obres únicament d’àngels, monstres i bufons. He volgut, per tant, ser original. No he creat cap bandit ni cap àngel… No he acusat ningú, no he absolt ningú…» La fal·lera moralitzadora i didàctica, a Rússia, no havia perdonat el teatre. La gent volia aplaudir personatges bons, abnegats, enèrgics, honestos. El burgès rus trobava una satisfacció extrema a escoltar els nobles discursos sobre la llibertat, la dignitat humana, la felicitat del poble. Aleshores quedava en pau amb la seva consciència; podia continuar vivint com volia, enmig de la ganduleria, la indiferència egoista i els beneficis mesquins. També s’imaginava que es revoltava contra les autoritats, ofenia el govern, i en treia molts innocents plaers. Al públic de teatre mai no li ha agradat la veritat, i era la veritat allò que el jove Txèkhov es proposava mostrar-li. Ivanov ha fet un mal casament: s’ha emmaridat amb una dona que no és ni de la seva raça ni del seu món. Ha volgut ser 89