Page 1

cobertaBeszo_cobertaBarcelo.qxd 17/07/2017 11:49 Página 1

August Strindberg

TOT SOL

«Vaig passar tota la meua joventut a la vora d’una caserna de l’exèrcit francès, on treballava mon pare, metge militar. Potser els meus lectors s’han adonat que molts protagonistes de les meues novel·les

Patricia Highsmith

CAROL

es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi un vincle visceral amb l’exèrcit francès, mai

Emilio Lussu

Santiago Rusiñol

EN JOSEPET DE SANT CELONI Irène Némirovsky

LA VIDA DE TXÈKHOV

no he portat galons d’oficial. Els meus resultats a les proves de selecció de l’exèrcit em van atorgar el coeficient intel·lectual d’un ximpanzé mitjà. Vaig acceptar el veredicte, sense falsa modèstia. » Malgrat tot el que sé, malgrat tots els llibres d’història que he llegit, malgrat les meues conviccions catalanistes, encara mantinc un real afecte per l’exèr-

Joan Santanach (ed.)

LLULL X LLULL

cit francès. Entre els militars, he conegut gent més

Una antologia de textos de Ramon Llull

culta i més oberta que entre els professors jacobins

Joseph Roth

EL PES FALS

que m’ha tocat tractar. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de vençuts que continuen creient en valors tan caducats com les piastres

Henry James

ELS PAPERS D’ASPERN

de la Banca de la Indoxina. Havien oblidat d’eliminar, de llur diccionari personal, mots com honor, coratge,

Joseph Conrad

MEMÒRIA PERSONAL

sacrifici. Miraven cap al cel, amb els ulls confiats, tot i que pressentien que Déu ja no entenia el francès.»

Georges Perec

L’ECLIPSI Maria Àngels Anglada

SANDÀLIES D’ESCUMA

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC FA ISBN 978-84-16853-10-6

Virginia Woolf

FLUSH

Literatures

EL FILL DEL CORONEL

HOMES COM NOSALTRES

Joan-Daniel Bezsonoff

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Joan-Daniel Bezsonoff

EL FILL DEL CORONEL

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és autor d’una sèrie de novel·les, iniciades amb Les rambles de Saigon (1996), que tenen el món colonial francès com a transfons, i que inclouen entre d’altres La presonera d'Alger , La Guerra

dels Cornuts (premi Casero), Les amnèsies de Déu (premi Salambó i premi Crexells) i La melancolia dels oficials. Ha dut a terme una documentada reconstrucció d’episodis històrics en novel·les com Matar De Gaulle (premi Amat-Piniella) o La ballarina de Berlín . Ha reflexionat sobre la seva triple identitat catalana, francesa i russa en llibres com Els taxistes del tsar i Un país de butxaca. Però sens dubte entre els seus llibres més importants figuren, de manera destacada, unes memòries d’infantesa i joventut que ha anat publicant a L’Avenç en forma de trilogia, que es va iniciar amb Una educació francesa (llibre amb el qual va guanyar la Lletra d’Or), va seguir amb Les meues universitats i culmina ara amb El fill del coronel . Bezsonoff es dedica a l’ensenyament i col·labora regularment a El Temps i a la Revista de Girona.


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Pรกgina 3

EL FILL DEL CORONEL


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Pรกgina 4


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 5

Joan-Daniel Bezsonoff

EL FILL DEL CORONEL

L’AVENÇ Barcelona 2017


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 6

Barcelona, setembre de 2017 © del text, Joan-Daniel Bezsonoff, per mediació de MB Agència Literària, SL © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2017 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat www.llegirencatala.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Il·lustració de la coberta: L’Escola Militar del Camp de Mart, París BIC: FA ISBN 978-84-16853-10-6 Ref. aven091 Dipòsit legal: B 18512-2017 Imprès a Liberdúplex


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 7

Per la Llúcia i en Víctor, amb qui la vida és tan dolça a Sueca

“Je sais bien à chacun son idéal. Il y a celle —et celui— qui se veut geôlier de la mémoire et celui —et celle— qui se veut joaillier de l’imagination.” Jaume Queralt


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Pรกgina 8


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 9

Taula

A tall de pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

1. Una carrera avortada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Els diables blaus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Història de la Rosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Arribada a París . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Els meus col·legues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Els catalans de París . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Una ocasió perduda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llista reconstituïda dels llibres catalans que vaig llegir durant el meu servei militar . . . . . . . 8. El temps dels amics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. El gran professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. El president . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. Viatge a Flandes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. La vida parisenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13. Els fantasmes de l’ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14. El temps de les carbasses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15. La llicència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13 17 31 35 47 57 63 66 71 77 87 95 105 111 113 119

Epíleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Trenta anys després . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

129 131 133


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Pรกgina 10


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 11

A tall de pròleg

Vaig passar tota la meua joventut a la vora d’una caserna de l’exèrcit francès, on treballava mon pare, metge militar. Els meus primers cangurs eren soldats als quals mon pare atorgava un permís perquè ens guardessin a ma germana i a mi. Potser els meus lectors s’han adonat que molts protagonistes de les meues novel·les es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi un vincle visceral amb l’exèrcit francès, mai no he portat galons d’oficial. En el meu entrellat d’ànimes entortolligades, em senti àrtic entre els catalans, meridional amb els francesos i oriental amb els occitans. Tinc tres pàtries Catalunya, França, Provença i, per què no Rússia? Ubi vixi, ubi patria. No pequi per oportunisme. És culpa meua si vaig néixer en una terra catalana, annexionada per França, d’una mare rossellonesa i d’un pare mig conflentí mig rus? Els meus resultats a les proves de selecció de l’exèrcit em van atorgar el coeficient intel·lectual d’un ximpanzé mitjà. Durant un any, tots els meus superiors es van pensar que havia sabotejat els tests. Mirava els oficials, callat, amb un somriure molest. Com els hauria pogut dir la veritat? Havia respost amb seriositat a totes les preguntes. Pels dissenyadors de les proves, tenia el cervell d’un macaco de Formosa. Vaig acceptar el veredicte, sense falsa modèstia. 11


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 12

Malgrat tot el que sé, les matances colonials, les traïcions, les mesquineries, malgrat tots els llibres d’història que he llegit, malgrat les meues conviccions catalanistes encara mantinc un real afecte per l’exèrcit francès. És així. Podria mentir per posar una mica de coherència en el meu ideari. Fer-me més català del que sóc. No puc pas mossegar la mà que em va nodrir. Precisem un punt, però. L’exèrcit de la república dista molt de les forces armades del regne d’Espanya. Aquest és un exèrcit de la república, l’exèrcit de la nació sense tradició colpista. Entre els militars, he conegut gent més culta i més oberta que entre els professors jacobins que m’ha tocat tractar. El brigada Patrice Clerc es delia per la poesia japonesa. El tinent Thierry Morice dominava el serbo-croat, l’alemany, l’italià i altres llengües de la Mitteleuropa. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de vençuts que continuen creient en valors tan caducats com les piastres de la Banca de la Indoxina. Havien oblidat d’eliminar, de llur diccionari personal mots com honor, coratge, sacrifici. Miraven cap al cel, amb els ulls confiats, tot i que pressentien que Déu ja no entenia el francès.

12


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 13

Una carrera avortada

Quan era petit, passava l’estiu a Mers-les-Bains, població vora el canal de la Mànega. Hi podia llegir tots els llibres de la padrina Jeanne, la col·lecció de The Reader’s Digest, vells exemplars de Paris Match amb fotos de Gina Lollobrigida jugant a botxes durant el festival de Canes el 1954, monografies sobre la guerra civil russa. L’àvia, però, m’havia proscrit un llibre. Un llibre, tronat i misteriós, amb una portada blanca. Les gaîtés de l’escadron de Georges Courteline. Mainatge obedient, vaig esperar deu anys abans d’endrapar-me aquesta sàtira simpàtica del servei militar. Se’n van fer una adaptació teatral i una versió cinematogràfica, gens reeixida, malgrat un repartiment de luxe: Raimu, Jean Gabin i Fernandel. Només hi mancaven Louis Jouvet i Pierre Fresnay per tenir els cinc millors actors de la història del cinema francès. Per què la padrina m’havia prohibit aquesta lectura innocent? Filla d’un maréchal des logis dels dragons i mare d’un oficial superior, la Jeanne Bau i Pujol, esposa i cunyada de tinents de l’exèrcit tsarista, no tolerava que ridiculitzessin l’exèrcit de la república. No sé si li hauria agradat aquest llibre. Li hauria costat comprendre el meu català, massa literari a Rigardà i massa dialectal a Barcelona. De nin, a Briançon, em fascinava l’espectacle de les tropes de muntanya. La baixada dels soldats del 159 Régiment d’In13


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 14

fanterie Alpine esquiant amb torxes constituïa un espectacle grandiós per un mainatge de cinc anys. M’impressionaven aquells uniformes blancs, immaculats com les capelletes romàniques escampades per tota la geografia briançonesa. Els militars controlaven els forts que vigilaven la ciutat. El Fort de l’Olive, el Fort de Lenthion, el Fort du Randouillet, el Fort des Salettes i el Fort des Têtes. Pel juny del 1940, l’artilleria francesa havia fet callar els canons italians del Chaberton. En traslladar-nos a Massy, el meu entusiasme marcial no minvà. Durant els seus viatges a Toló, el meu pare m’enviava postals dels vaixells més prestigiosos de la nostra armada. Quasi tots els meus companys eren fills d’oficials amb noms dignes de les novel·les d’Alexandre Dumas: Antoine de Rochebrune, Bertrand i Éric de Brun du Bois Noir. Com admirava la dignitat i la classe del capità Larosa, pare d’en Pierre i d’en Georges, que havia perdut un ull a Algèria! Com m’hauria agradat que el pare hagués deixat un ull, un braç o una cama als turons de l’Aurès! Només anava coix, ferida irrisòria comparada amb l’ull del capità Larosa. Per mi, un oficial francès era un croat, un defensor de la terra i de la civilització. Les meues pel·lícules preferides —La càrrega de la Brigada Lleugera i La grande illusion— posaven en escena militars. Cal reconèixer que tenia bon gust. D’Artagnan era tinent del rei abans de morir com a mariscal de França al setge de Maastricht. Fins i tot, Tintín va ascendir a coronel de l’exèrcit de San Teodoro. Amb els anys, la meua visió del món va evolucionar, però als vint anys encara conservava una romanalla d’aquelles admiracions juvenils. La meua vocació no va desaparèixer, però no vaig trobar cap centre d’incorporació d’un exèrcit català. A l’entrada de Blanes, una pintada en una paret deia “Noi, fes la mili a Terra Lliure.” No indicaven cap adreça i tampoc donaven cap número de telèfon. 14


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Página 15

Hauria pogut allistar-me a la Legió Estrangera. Francament, no tenia el perfil. Pel juny del 1986, vaig rebre un correu de les autoritats militars informant-me que la pròrroga se m’havia acabat. M’incorporarien en algun regiment a l’octubre. Uns pocs dies abans del meu aniversari, m’arribà un altre correu de l’exèrcit. Havien acceptat la meua candidatura com a científic del contingent. M’hauria agradat més que m’admetessin com a lletraferit de la necessitat. Durant onze mesos, faria de professor de francès a l’École de Guerre, a dues passes de la Torre Eiffel, davant del camp de Mart i l’estàtua eqüestre del mariscal Joffre. Abans, hauria de seguir un mes de formació militar —les classes, que diuen en francès— en el quarter de Reyniès al 6è batalló de caçadors alpins, als afores de Grenoble. Quan vivíem amb els meus pares a Briançon, visitàvem sovint els meus tiets Deron a Grenoble, aureolat amb els Jocs Olímpics del 1968 i el triomf de la selecció francesa d’esquí. Era la ciutat més gran que coneixia, immensa amb les seues avingudes i els gratacels que no s’apocaven sota les muntanyes. L’oncle Stein treballava en un centre d’estudis nuclears. Després d’una estada a Boston on havia nascut el cosí Marc, havien tornat a França. Els Deron s’estaven a Sassenage, poblet al peu dels penya-segats del Vercors. No puc recordar l’ús dels aspectes verbals en rus i, en canvi, podria dibuixar el plànol de l’apartament dels tiets. M’agradava jugar amb els bessons, l’Éric i en Jean-Luc. En Marc, més gran que nosaltres, es portava tan malament amb mi com jo amb les pallagues de Briançon que martiritzava estirant-los els cabells. No he oblidat el trajecte interminable entre Briançon i Grenoble. Passat el coll del Lautaret, resseguíem la vall del riu Grave. Un dia, m’hi vaig enganussar per culpa d’un gros caramel blau perfumat amb menta.

15


tripa Beszo-bona_mida petita literatures 18/07/2017 11:14 Pรกgina 16


cobertaBeszo_cobertaBarcelo.qxd 17/07/2017 11:49 Página 1

August Strindberg

TOT SOL

«Vaig passar tota la meua joventut a la vora d’una caserna de l’exèrcit francès, on treballava mon pare, metge militar. Potser els meus lectors s’han adonat que molts protagonistes de les meues novel·les

Patricia Highsmith

CAROL

es relacionen amb la vida castrense. Tot i que conservi un vincle visceral amb l’exèrcit francès, mai

Emilio Lussu

Santiago Rusiñol

EN JOSEPET DE SANT CELONI Irène Némirovsky

LA VIDA DE TXÈKHOV

no he portat galons d’oficial. Els meus resultats a les proves de selecció de l’exèrcit em van atorgar el coeficient intel·lectual d’un ximpanzé mitjà. Vaig acceptar el veredicte, sense falsa modèstia. » Malgrat tot el que sé, malgrat tots els llibres d’història que he llegit, malgrat les meues conviccions catalanistes, encara mantinc un real afecte per l’exèr-

Joan Santanach (ed.)

LLULL X LLULL

cit francès. Entre els militars, he conegut gent més

Una antologia de textos de Ramon Llull

culta i més oberta que entre els professors jacobins

Joseph Roth

EL PES FALS

que m’ha tocat tractar. Els oficials francesos tenien humanitat i un humor resignat de vençuts que continuen creient en valors tan caducats com les piastres

Henry James

ELS PAPERS D’ASPERN

de la Banca de la Indoxina. Havien oblidat d’eliminar, de llur diccionari personal, mots com honor, coratge,

Joseph Conrad

MEMÒRIA PERSONAL

sacrifici. Miraven cap al cel, amb els ulls confiats, tot i que pressentien que Déu ja no entenia el francès.»

Georges Perec

L’ECLIPSI Maria Àngels Anglada

SANDÀLIES D’ESCUMA

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC FA ISBN 978-84-16853-10-6

Virginia Woolf

FLUSH

Literatures

EL FILL DEL CORONEL

HOMES COM NOSALTRES

Joan-Daniel Bezsonoff

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Joan-Daniel Bezsonoff

EL FILL DEL CORONEL

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és autor d’una sèrie de novel·les, iniciades amb Les rambles de Saigon (1996), que tenen el món colonial francès com a transfons, i que inclouen entre d’altres La presonera d'Alger , La Guerra

dels Cornuts (premi Casero), Les amnèsies de Déu (premi Salambó i premi Crexells) i La melancolia dels oficials. Ha dut a terme una documentada reconstrucció d’episodis històrics en novel·les com Matar De Gaulle (premi Amat-Piniella) o La ballarina de Berlín . Ha reflexionat sobre la seva triple identitat catalana, francesa i russa en llibres com Els taxistes del tsar i Un país de butxaca. Però sens dubte entre els seus llibres més importants figuren, de manera destacada, unes memòries d’infantesa i joventut que ha anat publicant a L’Avenç en forma de trilogia, que es va iniciar amb Una educació francesa (llibre amb el qual va guanyar la Lletra d’Or), va seguir amb Les meues universitats i culmina ara amb El fill del coronel . Bezsonoff es dedica a l’ensenyament i col·labora regularment a El Temps i a la Revista de Girona.

El fill del coronel, de Joan Daniel Bezsonoff  
Advertisement