Page 1

Portada_prova07.qxd

22/04/2010

8:18

Emili Manzano

Pinyols d’aubercoc Georges Perec

Joan-Daniel Bezsonoff

Una educació francesa Jaume Guillamet

L’Empordà dels escriptors Franz Kafka

Carta al pare

«Me’n recordo és una obra mestra. Un per un seran oblidats els llibres del nostre temps considerats més importants, però la modesta joia de Joe Brainard perdurarà. Cartografia el mapa de l’ànima humana i altera de manera permanent la nostra manera de mirar el món a través de frases enunciatives simples i directes. Me’n recordo és, alhora, divertidíssim i profundament emocionant. És també un dels pocs llibres totalment originals que he llegit mai.» Paul Auster

Joe Brainard (1942-1994) va ser un artista polifacètic i escriptor nord-americà. Des de ben petit va mostrar un talent artístic, i va guanyar gairebé tots els concurs d’art en què va participar. Es va instal·lar a Nova York el 1961, i el 1964 ja havia fet la seva

Me’n recordo

Ellis Island

Me’n recordo s’allunya radicalment de les convencions del gènere memorialístic. La successió de records que barregen el més banal i el més transcendent, allò particular amb allò aparentment universal s’acumula formant un retrat complex de la infantesa de l’autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la seva vida d’artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El llibre ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar Georges Perec, autor de Je me souviens.

Joe Brainard

Sèrie Literatures

PÆgina 1

primera exposició individual i es movia en els ambients de l’expressionisme abstracte de l’Escola de Nova York i d’altres pintors reconeguts com Andy Warhol i Jasper Johns. La seva obra s’exposa, entre d’altres, al MoMA, el Metropolitan Museum i el Whitney Museum de Nova York, i en nombroses col·leccions privades. Entre els seus escrits hi ha memòries, diaris i assaigs breus. Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor

Joe Brainard

Me’n recordo Traducció de Màrius Serra

www.rballibres.com

Literatures

i traductor. Llicenciat en filologia anglesa, verbalitza la seva passió per les paraules cada dia als mots encreuats de La Vanguardia i en la seva col·laboració amb diversos mitjans de comunicació. El seu últim llibre publicat és Quiet (2008).


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Pรกgina 2


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 3

Joe Brainard

ME’N RECORDO Traducció de Màrius Serra

L’AVENÇ Barcelona 2010


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 4

Barcelona, maig 2010 © del text, The Estate of Joe Brainard © de l’epíleg, Ron Padgett © de la traducció, Màrius Serra © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2010 Passeig de San Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat

Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny de la col·lecció: Toni Miserachs Disseny de la coberta: Natàlia Báscones Il·lustració de la coberta: Autoretrat de Joe Brainard, ca. 1964. Col·lecció de Ron i Patricia Padgett Composició: L’Avenç ISBN: 978-84-88839-44-2 Ref. aven023 Dipòsit legal: B. Imprès a


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 5

TAULA

Me’n recordo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Epíleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Pรกgina 6


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 7

ME’N RECORDO

Recordo la primera vegada que vaig llegir l’habitual avís imprès “Retorneu-la després de cinc dies” al sobre d’una carta que acabava de rebre. Vaig pensar que havia de guardar la carta durant cinc dies i després retornar-la al remitent. Recordo que m’agradava remenar els calaixos dels pares a veure si hi trobava condons. (Marca Peacock). Recordo que la pòlio era la pitjor cosa del món. Recordo les camises roses de vestir. I les corbates de cordons, amb una xapa metàl·lica al coll. Recordo quan un nen em va dir que el gust d’aquelles fulles de trèvol (amb floretes grogues) que ens menjàvem era tan amargant perquè els gossos s’hi pixaven. Recordo que no vaig deixar de menjar-ne. Recordo el primer dibuix que recordo haver fet. Era una núvia amb una cua molt llarga.

7


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 8

Recordo el primer cigarret. Un Kent. Dalt d’un turó. A Tulsa, Oklahoma. Amb el Ron Padgett. Recordo les primeres ereccions. Em vaig pensar que patia alguna malaltia terrible. Recordo l’única vegada que vaig veure plorar la mare. M’estava cruspint un pastís d’albercoc. Recordo que vaig plorar molt amb South Pacific* (la pel·li). La vaig veure tres vegades. Recordo el gust boníssim que pot tenir un got d’aigua després d’haver pres un gelat. Recordo que vaig guanyar una insígnia per no haver faltat ni un sol dia a l’Escola Dominical durant cinc anys. (Metodista). Recordo una festa a la qual tothom havia d’anar disfressat de la seva persona favorita i jo em vaig vestir de Marilyn Monroe*. Recordo un dels meus primers records. Una gelera. (Abans dels frigorífics). Recordo la margarina blanca en una bossa de plàstic. I un paquetet de taronjada en pols. Anaves tirant el polsim a la bossa i després l’agitaves fins que la margarina es tornava groga. Recordo que quequejava molt. Recordo quan, a l’institut, volia ser guapo i famós. 8


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 9

Recordo quan, a l’institut, si el dijous anaves de verd i de groc volia dir que eres marica. Recordo quan, a l’institut, m’entaforava un mitjó als calçotets. Recordo quan vaig decidir que seria capellà. No recordo quan vaig decidir que no ho seria. Recordo la primera vegada que vaig veure la tele. Lucille Ball* estava fent una classe de ballet. Recordo el dia que van matar John Kennedy*. Recordo el regal que més desitjava pel meu cinquè aniversari. Una túnica negra de seda amb una espatlla a l’aire. La vaig aconseguir. I la vaig lluir a la festa d’aniversari. Recordo un somni recent en el qual John Ashbery* deia que les pintures del meu període Mondrian* eren fins i tot millors que les de Mondrian. Recordo un somni recurrent en el qual era capaç de volar. (Sense avió). Recordo molts somnis en els quals trobava or i joies. Recordo un nen al qual feia de cangur sortint de l’escola mentre la seva mare treballava. Recordo que era molt divertit castigar-lo per dolent. Recordo haver somiat moltes vegades en una preciosa serp vermella i groga i negra en un camp d’herba molt brillant.

9


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 10

Recordo Saint Louis quan jo era molt jove. Recordo la botiga de tatuatges del costat de l’estació d’autobusos i els dos grans lleons que hi havia davant del Museu d’Art. Recordo un professor d’història americana que ens amenaçava de saltar per la finestra si no ens estàvem quiets. (Segona planta). Recordo la meva primera experiència sexual al metro. Un paio (em feia por mirar-lo) va trempar i es refregava contra el meu braç. Em vaig excitar i quan va arribar la meva parada vaig sortir corrents i cap a casa. Vaig intentar fer una pintura a l’oli fent servir la polla de pinzell. Recordo la primera vegada que em vaig emborratxar de debò. Em vaig empastifar les mans i la cara amb tint verd d’ou de Pasqua i vaig passar la nit a la banyera de la Pat Padgett. Llavors encara es deia Pat Mitchell. Recordo una altra experiència sexual primerenca. Al Museu d’Art Modern. A la sala de projeccions. No recordo la pel·lícula. Primer va ser un genoll que premia el meu. Després hi va saltar una mà. El genoll, la cuixa, l’entrecuix. Pantalons endins. Calçotets endins. Era molt excitant, però em feia por mirar-lo. Se’n va anar abans que acabés la pel·lícula i jo vaig pensar que el retrobaria fora esperant-me a l’exposició fotogràfica, però hi vaig romancejar una estona i ningú no va mostrar el més mínim interès. Recordo quan vivia en un magatzem davant per davant d’una planta d’envasament de carn al carrer Sis Est. Un envasador molt gras que menjava al mateix lloc que jo em va seguir un dia fins a casa i em va preguntar si podia entrar a 10


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 11

veure les meves pintures. Tan aviat el vaig tenir dins es va abaixar la cremallera dels pantalons blancs tacats de sang i en va treure un pollot enorme. Em va demanar que l’hi toqués i ho vaig fer. Tot plegat era molt repulsiu, però també ho trobava excitant, i no vaig voler ferir els seus sentiments. Però quan li vaig dir que me n’havia d’anar, ell em va demanar: “Quedem un dia”. I jo: “No”. Però va insistir tant que al final vaig dir “Sí”. Era un home molt gras i lleig i realment desagradable, de manera que quan va arribar el dia de la nostra cita vaig decidir fugir. Naturalment, me’l vaig trobar pel carrer. Anava de vint-i-un botó, net i polit. Em vaig sentir fatal per haver-li de dir a la cara que m’ho havia repensat. Em va oferir diners però li vaig dir que no. Recordo la professora de bridge dels meus pares. Era molt grassa, un gallimarsot (cabells rapats) i fumava com una xemeneia. Explicava amb orgull que no li calia portar llumins perquè abans de llençar un cigarret el feia servir per encendre el següent. S’estava en una caseta rere un restaurant i va viure molts anys. Recordo jugar “a metges” a l’armari. Recordo haver pintat “ODIO TED BERRIGAN*” en grans lletres negres que ocupaven tota la meva paret blanca. Recordo haver llençat les ulleres a l’oceà des del ferri de Staten Island una nit molt negra en un accés dramàtic i depressiu. Recordo que una vegada em vaig esgarrapar la cara amb les ungles perquè la gent em pogués preguntar què m’havia passat, jo pogués respondre que m’ho havia fet un gat i ells entenguessin que no havia estat pas un gat. 11


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 12

Recordo els terres de linòleum de la meva habitació a Dayton, Ohio. Un disseny floral bufat sobre un fons vermell intens. Recordo els vestits sac. Recordo que en un dels còmics de Katy Keene* va aparèixer un vestit amb cua de sirena que vaig dissenyar. Recordo els vestits jaqueta. Recordo els casquets. Recordo les targetes rodones. Recordo els vestits d’índia. Recordo les corbates molt gruixudes amb estampats de peixos. Recordo els primers bolígrafs. Repixaven, i dipositaven boletes de tinta que s’acumulaven en un punt. Recordo els blocs de notes de coloraines. Recordo la tieta Cleora que vivia a Hollywood. Cada any per Nadal ens enviava un regal conjunt als dos germans, i sempre era un llibre. Recordo el dia que va morir Frank O’Hara*. Vaig intentar dedicar-li alguna pintura que fos especial. (Especialment bona). I em va sortir una cosa horrorosa. Recordo la canasta.

12


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 13

Recordo la cançó “How much is that doggie in the window?”* Recordo els entrepans de mantega i sucre. Recordo Pat Boone* cantant “Love letters in the Sand”*. Recordo Teresa Brewer* cantant “I don’t want no ricochet romance”*. Recordo “The Tennessee Waltz”*. Recordo “Sixteen Tons”*. Recordo “The Thing”*. Recordo les cançons del Hit Parade. Recordo Dorothy Collins*. Recordo les dents de Dorothy Collins. Recordo la temporada que vaig treballar de dependent en un brocanter i venia les coses més barates del compte. Recordo quan, vivint a Boston, em vaig dedicar a llegir totes les novel·les de Dostoievski* l’una darrere l’altra. Recordo haver demanat almoina (a Boston) al carrer de les galeries d’art. Recordo que recollia les burilles que la gent llençava a les urnes del davant del Museu de Belles Arts de Boston.

13


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 14

Recordo haver planejat estripar la pàgina 48 de tots els llibres que llegís de la Biblioteca Pública de Boston, però aviat hi vaig perdre interès. Recordo els restaurants Bickford’s*. Recordo el dia que va morir Marilyn Monroe*. Recordo la primera vegada que vaig veure Frank O’Hara*. Caminava per la Segona Avinguda, un capvespre de primavera. Feia fresca, però només portava una camisa blanca amb les mànigues arromangades per damunt dels colzes. I texans. I mocasins. Recordo que em va semblar molt efeminat. Molt histriònic. Decadent. Recordo que em va encantar tot d’una. Recordo una caçadora vermella. Recordo que em vaig posar la caçadora vermella per anar al ballet amb Edwin Denby*. Recordo que vaig aprendre a jugar a bridge per poder conèixer millor Frank O’Hara*. Recordo haver jugat a bridge amb Frank O’Hara*. (Sobretot parlàvem). Recordo la meva professora d’arts plàstiques a primària, la senyora Chick. Recordo un dia que un nen la va treure de polleguera i la mestra el va remullar amb una galleda d’aigua. Recordo la meva col·lecció de micos de ceràmica. Recordo la col·lecció de cavalls de ceràmica del meu germà. 14


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 15

Recordo quan era un templer. Un veritable Demolay*. M’agradaria recordar el ritual de la salutació secreta que feia amb la mà per poder-vos-el explicar. Recordo que el meu avi no creia en els metges. No treballava perquè tenia un tumor. Es passava el dia jugant a cartes. Al crib. I escrivia poemes. Tenia les ungles dels peus molt llargues i lletges. Jo feia mans i mànigues per no mirar-li mai els peus. Recordo en Moley, que era el guillat del barri i també una boja conspícua. Tenia el cap petit, com un monyó que li sobresortia del cos. No el coneixia ningú. Ningú no sabia qui era. Sempre “corria” per allà. Recordo el fetge. Recordo la Bettina Beer. (Una noia). Anàvem junts als balls. Posaria la mà al foc que era lesbiana, tot i que en aquella època ni m’hauria passat pel cap. Renegava cada cop que obria la boca. I bevia i fumava amb l’aprovació de la seva mare. No tenia pare. Feia servir ombra d’ulls molt fosca, de color blau marí, i tenia taques blanques als braços. Recordo un dia que vaig pujar a un autobús per anar al centre, a Tulsa, i un noi que em sonava de l’escola es va asseure al meu costat i em va començar a fer preguntes del tipus “T’agraden les noies?”. Era un pesat. Quan vam arribar al centre (a la zona de les botigues) se’m va enganxar com una paparra i al final em va demanar que l’acompanyés al banc, perquè deia que havia de dipositar alguna cosa en una caixa de seguretat. Recordo que jo no sabia què era una caixa de seguretat. Quan vam arribar al banc, un empleat li va portar 15


tripa Brainard:tripa Brainard.qxd

22/04/2010

9:23

Página 16

la caixa i ens va fer entrar a una cabina tancada amb cortines daurades. El noi va obrir-la i en va treure una pistola. Me la va ensenyar per impressionar-me i després la va tornar a guardar a la caixa i em va demanar que em descordés els pantalons. Li vaig dir que no. Recordo que em tremolaven les cames. Quan vam sortir del banc li vaig dir que jo havia d’anar a Brown-Dunkin’s (els grans magatzems més importants de Tulsa) i ell em va dir que també hi havia d’anar. Anar al lavabo. Allà als serveis d’homes va tornar a intentar alguna cosa (he oblidat exactament què) i jo vaig fugir corrents i es va acabar la història. És molt estrany que un noi d’onze o dotze anys tingués una caixa de seguretat en un banc. Amb una pistola dins. Tenia una germana més gran amb fama de ser una mica “perduda”. Recordo Liberace*. Recordo els mocasins amb borles, a l’estil Liberace. Recordo aquelles camises lleugeres de colors llampants que transparentaven. Recordo molts primers dies d’escola. I la sensació de buidor. Recordo el lent avenç del rellotge de les tres a dos quarts de quatre. Recordo que les noies portaven les rebeques del revés. Recordo que les noies portaven diverses capes d’enagos, com les ballarines de can-can. Resultava tan malament (feia molt de soroll) que el director va haver d’establir un màxim de capes. Crec que eren tres. 16

Profile for L'Avenç

Me'n recordo, de Joe Brainard  

Traducció de Màrius Serra «Me’n recordo és una obra mestra. Un per un seran oblidats els llibres del nostre temps considerats més importants...

Me'n recordo, de Joe Brainard  

Traducció de Màrius Serra «Me’n recordo és una obra mestra. Un per un seran oblidats els llibres del nostre temps considerats més importants...

Profile for niceta
Advertisement