ROMANÇ DE CEC
Nerea Herraiz Ramos, Belén Plaza Navarro, Micaela Bacalim, Joan Casañ Chillerón i Daniel Rodríguez Fernández 2 BAT CS
1
A
questa cançó és una font secundaria, ja que és un text que no va ser escrit en l’època d’aquest fet, sinó que es tracta d’una interpretació
de l’acció ocorrida des de 1705 fins al 1707. Pel que fa al tipus de text, es tracta d’un tipus de text historiogràfic, perquè es un document escrit per un autor posterior als fets el qual aborda un moment determinat de la història, en concret La Guerra de Successió. L’autor del text és individual i es diu Vincent Torrent, nascut a València l’any
1945 i és un musicòleg valencià, més conegut
per la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el conjunt Al Tall. La cançó Romanç de cec es cantada i acompanyada pels músics: Ximet S. Caffarena, Miquel Gil, Manolo Miralles, Enric Esteve, Eliseu Parra i Pep Gómez. La finalitat de la cançó es informar i transmetre informació dels fets que van succeir el la guerra
de
Successió.
Es
tracta
d’un
destinatari
públic,
que
va
dirigit
a
qualsevol persona interessada en el tema tractat. L’argument principal d’aquesta cançó que estem treballant tracta sobre el que va passar des de l’any 1705 fins 1707, és a dir, la Guerra de Successió. Els arguments secundaris son tots els fets que van succeir durant la disputa per Felip V i Carles II. Així com La descripció de la batalla d’Almansa, enfrontant maulets i botiflers.
Aquesta font la podem situar en el segle XVIII, concretament al principi de aquest segle amb la guerra de Successió i el sistema d’Utrecht. Entre els anys 1701 i 1713 es va produir la denominada guerra de Successió a Espanya. Aquest esdeveniment es produí amb la mort de Carles II, la falta de descendents d’aquest monarca provocà la rivalitat entre Felip d’Anjou i Carles d’Habsburg per la corona. Felip V representava l’hegemonia francesa i la unió entre Espanya i França,
recolzat
per
la
Corona
de
Castella
mentre
que
Carles
d’Habsburg
personificava el model foralista, recolzat en la Corona d’Aragó. La guerra va acabar amb la derrota de les tropes de Carles d’Austria (els maulets) front a les tropes de Felip V ( el botiflers)a la batalla d’Almansa al 25 d’Abril de 1707 i finalment amb la firma del Tractat d’Utrecht al 1713 marcant el inici de la hegemonia britànica. La implantació de la nova dinastia borbònica va produir importants cavis en l’estructura de la antiga corona d’Aragó. Tots aquests canvis es recullen en el Decret de Nova Planta (implantat a València al 1707). Els principals apartats d’aquest Decret son: l’abolició dels furs i instistitucions pròpies dels regnes de la Corona d’Aragó, la reducció de l’ús del valencià (del català a Catalunya) a l’àmbit domèstic, la divisió d’Espanya en províncies però amb una administració central consolidada amb una monarquia absoluta. Alguns termes rellevants son: Guerra de Successió: conflicte armat en el qual es disputava la sobirania d’Espanya entre Felip V (Felip d’Anjou) i Carles IV (Carles d’Austria). Les
2
tropes dels diferents bàndols, botiflers els que defenien la sobirania de Felip V i els maulets els que defenien la sobirania de Carles IV, es varen enfrontar sobre tot en la zona Oriental d’Espanya. Batalla d’Almansa: batalla de la guerra de successió espanyola que va tindre lloc en Almansa (poble d’Albacete), en la que les tropes de Felip d’Anjou varen sitiar a les tropes carlistes comandades per Baptista. A pesar de la feroç resistència
que
oposaren
els
maulets,
la
victòria
dels
botiflers
va
ser
inevitable. Encara que aquesta batalla no fou decisiva per al resultat final de la guerra de successió, si que va deixar clar qui seria el guanyador d’aquesta cruenta guerra. Al
1700 va morir el que per aquell temps era el rei d’Espanya Carles II
sense cap fill que el poguera substituir. Davant aquesta situació, i aprofitant l’ocasió de ocupar el tro del regne espanyol, distints monarques de tota Europa es varem presentar com a candidats. Finalment, i després de anys de disputes dialogades, els distints monarques varen reconèixer a Felip d’ Anjou (Felip V) com a únic hereu de la corona d’Espanya; però hi hagué un monarca que no va acceptar aquesta decisió, va ser l’arxiduc Carles d’Àustria o Carles III. Aquesta posició contraria que va tindre com a conseqüència la guerra de successió espanyola al 1706. A pesar de que a Felip V ja se li reconeixia el títol de sobirà d’Espanya, el regne d’Aragó i el regne de València
no varen acceptar a Felip d’Anjou com a
rei d’Espanya ja que ells recolzaven la sobirania de Carles III. Coneixedor d’aquesta
situació,
Carles
d’Àustria
va
desembarcar
amb
les
seves
tropes
comandades Baptista Basset a la península Ibèrica per després concentrar-se al llarg de la zona est d’Espanya animant a la gent dels pobles a lluitar en contra del regant de Felip d’Anjou. Açò fou una ofensa per a Felip V i va declarar la guerra
a
Carles
III.
Gràcies
als
grans
coneixements
bèl·lics
del
comandant
Batista Basset, i de la ferocitat inaudita dels “maulets” (tropes defensores del regnat de Carles III) a pesar de la seva manca de preparació militar, els resultats de les primeres batalles d’aquesta guerra varen ser devastadores per a les tropes felipistes, conegudes com a “botiflers” per el tipus de botes que portaven. Coneixedor de la seva situació, Felip de Borbó va trobar ajuda militar provinent
dels
borbons
francesos
que
superaven
a
les
ajudes
als
carlistes
provinents dels holandesos. Finalment, gràcies a la seva superioritat tant en número
de
tropes
com
d’aliats,
Felip
V
va
anar
recuperant
lentament
els
territoris perduts fins a arribar a la rendició de Catalunya al 1915. Per tal d’asegurar la seva soviranía i per evitar qualsevol dupte de que ell era l’únic i vertader hereu de la corona d’Espanya, va crear el conegut com a “Decret de Nova
3
Planta”
el
cual
era
un
decret
que
abolia
els
furs
valencians,
catlans
i
aragonessos, a més de la substitució de les lleis d’aquests territoris per les de Castella. Però el punt més alt de la tiranía d’aquest decret fou la relegació a l’àmbit domèstic l’ús de les distintes llengues pròpies d’aquestos territoris sustituint-los en l’ambit oficial i urbà per el castellà.
Tenint en compte els fets ocorreguts en la Guerra de
Successió y de la
Batalla d’Almansa podem afirmar que el Romanç de cec s’ajusta perfectament als fets que varen ocórrer en aquesta etapa de la nostra historia. Aquest fet produït al segle XVIII va provocar grans canvis en la política, en la economia i en la societat a causa de l’ascens al tro de Felip V. Va ser amb el decret de Nova planta mitjançant el qual Felip V va ordenar la supressió dels furs i dels privilegis.
La
introducció
contribució
i
territorial
basat
la
talla). en:
de Es
divisió
nous va de
impostos
configurar territoris
(catastro, un
en
nou
equivalent,
model
províncies,
única
d’administració substitució
dels
1
Virreis i la creació dels Intendents . Per altra banda els Borbó van reformar l’administració central amb el consolidament d’una monarquia absoluta. La nova dinastia buscava la supremacia de La Corona, poder civil, sobre l’església. Es per això que en base a aquest fets, en la política de l’antic règim podem afirmar que es absolutista on els poders estan concentrats en el rei i no hi ha igualtat jurídica. Per altra banda al liberalisme hi ha igualtat natural, divisió dels poders i sobirania nacional amb un estat de drets i llibertats per a l’individu. En el sector de la societat en l’antic règim es estamental, on hi ha molta desigualtat
i
la
classificació
pertany
per
naixement.
Per
contrapartida
al
liberalisme observem una societat de classe amb igualtat jurídica però no amb igualtat econòmica. I en últim lloc en l’antic règim, pel que fa a l’economia, hi havia
una
agricultura
de
subsistència
amb
una
dèbil
productivitat
i
sense
innovacions, controlat pels gremis. En canvi al liberalisme es produeix una revolució agrícola amb noves tècniques i canvis en les propietats de la terra.
1
Funcionaris encarregats de les qüestions económiques.
4