Revista Fem Pinya núm. 17

Novembre de 2010 · El Vendrell · IV Època · núm. 17 Preu:

2€

Autor: Fotografia Güixens

BUTLLETÍ DELS CASTELLERS NENS DEL VENDRELL

2

Dies: Gener: 16, 23, 30 - Febrer: 6 i 13 A les 5 de la tarda Teatre Municipal Àngel Guimerà Informació i reserves: Tel. 977 66 29 93

lol l’any fem cultura Fes-te’n soci - Informa’t www.pastoretsdelvendrell.cat

3

editorial

A

President: Alfons Morillas Cap de Colla: Jordi Moreno Equip de redacció: Gemma Armela, Alfonso González, Alfons Morillas, Kevin Prados Col.laboradors: Salvador Arroyo, Ariadna Caballero, Pere Ferrando, Adrià Grandia Fotografies: Fotografia Güixens, Ferran Quesada, Ariadna Caballero, Antonia Rodríguez, Alfons Morillas, Joan Marc Ferret, Arxiu Nens del Vendrell Publicitat: Jordi Levis, Pere Marcé Disseny, maquetació i impressió El Vallenc, S.L. Plaça de la Torratxa, s/n /Apt. 113 Tel. 977 602 552 / 977 600 435 / elvallenc@tinet.org Edita Castellers Nens del Vendrell Avgda. de la Riera, s/n 43700 El Vendrell / Tel.: 651 93 40 25 E-mail: nens@nensdelvendrell.org / www.nensdelvendrell.org Dipòsit Legal: T-1.072-03 Amb el suport de:

editorial

cabem de tancar una temporada que tots recordarem per sempre. Un any ple de fites i moments històrics, ple d’instants màgics i emotius, ple de treball, esforç, implicació i il·lusió.

Molta il·lusió. Tots plegats hem recorregut un camí amb fites inoblidables, com el quatre de vuit de Festa Major i els que han vingut després. Tots plegats hem assistit al naixement de la nostra torre de vuit amb folre i al seu creixement, com anava prenent forma, com s’anava enfortint, com anava millorant, com es va anar polint, com es va anar treballant, i com anava creixent en el nostre interior la flama que ens deia que sí, que la faríem, que lluitaríem per ella, que seria nostra. I com la vàrem descarregar per la Fira de Santa Teresa. Com tota una colla, tota una plaça, tot un poble va descarregar aquella torre.

Tots plegats vàrem lluitar per entrar al Concurs de Castells, tot i les dificultats i la duríssima competència d’enguany. Però tots ens ho vàrem creure. Tots plegats ens hi vàrem capficar, tots plegats ens vàrem convèncer que si volíem ho acabaríem aconseguint. Que els Nens del Vendrell havien de ser-hi, perquè allà hi eren les millors colles del món casteller. I tots plegats vàrem viure aquella marea de color vermell que inundava el centre de la plaça, i el color vermell de la nostra graderia, i tots plegats vàrem viure l’experiència de formar part d’aquell grup, dels Nens del Vendrell.

Aquest any hem donat un pas qualitatiu important. Junts hem viscut un any on a base d’esforç, treball i estimació a una colla i un escut hem recollit merescudes recompenses que mai oblidarem i que ja formen part de nosaltres per sempre més. Però aquest any ha de ser un punt d’inici, el tret de sortida a un altre any, el vinent, que pot ser encara millor. Un any en el que treballant tots plegats, amb implicació i il·lusió serem capaços d’assolir nous reptes. Un altre any que podem, entre tots plegats, tornar a fer inoblidable.

Visca els Nens del Vendrell!

4

Parlem de castells

E

Jordi Moreno

l dia que vaig ser nomenat Cap de Colla dels Nens del Vendrell, ni molt menys em podia imaginar el que ha succeït aquests darrers mesos. La única cosa que tenia clara era que hi havia un grup de persones que estàvem disposades a treballar de valent per tal de tirar endavant una colla que tenia la necessitat de renovar-se i de ser més atractiva per al Vendrell i la seva comarca. Des de l’any 2006 ja estava col·laborant personalment en aquest projecte, però n’estic segur que tots i cadascun dels Caps de Colla, totes i cadascuna de les juntes que han passat per la colla des de l’any de la seva fundació el 1926 s’hi han deixat la pell i han treballat per posar els Nens allà on toca. Amb més o menys fortuna han ajudat a que els Nens del Vendrell estiguem on som avui.

A totes aquestes persones també se’ls hi ha d’agrair el dolç moment que travessa ara la Colla.

El darrer any ha estat ple de sensacions úniques i especials per a la colla i també per a mi. Hem creat il·lusions i hem esperonat la colla amb un projecte nou per a molts de nosaltres: el de recuperar

el folre.

Crec que hem estat a l’alçada d’una gran colla i el fet de pensar això, al marge dels castells aconseguits, és degut al nombre de castellers que s’han afegit i al BON ROTLLO que es respira actualment a la colla. Gent que ha transmès l’alegria en veure noves fites i que han donat el seu suport incondicional, joves que han cregut en el projecte, castellers habituals que han continuat i han implicat els nous amb generositat, veterans que es van il·lusionar a partir de les diades de la Festa Major, de Sant Vicenç o de Llorenç del Penedès.

Ara toca acabar aquesta temporada gaudint del que hem fet tots plegats i recordant els bons moments que hem viscut. Però l’any vinent també haurem de recordar que tot ha estat producte d’una feina i d’un esforç extra per part de tots. Quant abans comencem a treballar, abans estarem a punt per afrontar nous reptes i penseu que la campanya de l’any vinent dependrà en gran part de la pretemporada que fem. La temporada vinent serà mes fàcil si tots remem en la mateixa direcció des de bon començament. Cal que no ens relaxem.

EMBOTITS ARTESANALS D’ELABORACIÓ PRÒPIA. La més àmplia selecció de pernils serrans i ibèrics del Baix Penedès Mercat Municipal, P/. 25-26 • Tel. 977 69 25 01 • Calafell

5

Penseu que el que s’ha aconseguit enguany ha estat en bona part conseqüència dels assajos al local dels troncs amb una pinya ferma i constant.

Nomès depèn de nosaltres.

Aconseguir la torre de vuit amb folre ha estat un premi a l’esforç d’un col·lectiu que tenia ganes d’afrontar nous reptes i que ha estat valent a l’hora d’executar-los. Els esforços als assajos ens permetia anar a les places amb solvència i tranquil·litat, però si volem créixer encara més i esdevenir definitivament part del grup de les colles grans cal transformar el model de colla i cal que canviem encara més d’actitud. Una de les coses que hem de reforçar és la disciplina: hem de ser puntuals, hem d’assistir regularment als assajos i hem de treballar respectant el silenci, que és vital per a la concentració dels castellers. També hem d’incrementar el nombre de gent disposada a treballar per la colla i amb la colla en tasques concretes de gestió administrativa i tècnica. Ara, que hem tornat al grup selecte de les colles folrades, hem de tenir una organització més eficient. El treball organitzatiu s’ha multiplicat i els qui ens trobem al capdavant de la colla tenim moltes vegades la sensació de no donar a l’abast amb totes les

coses que ara ens exigeix el ser una colla gran.

La conseqüència d’haver descarregat enguany cinc quatres de vuit i una torre de vuit amb folre (sense oblidar tota la gamma de set i mig) i la manera i la seguretat com s’han dut a terme ens ha fet més atractius i respectables per a la resta del món casteller. Ara ens miren amb uns altres ulls. Tothom se n’ha alegrat que els Nens tornessin a ser notícia: la premsa fentse ressò de les nostres fites, les entitats i les empreses recolzant-nos en tot moment i els afeccionats castellers omplint i respectant de manera impressionant la plaça Vella. Tinc un record especial de la Diada de Festa Major del Vendrell. Aquella plaça plena com un ou i un silenci que gelava la sang.

Vull agrair també a les totes les persones que han fet possible aquesta temporada aportant el seu granet de sorra i especialment la dedicació dels membres de la tècnica, que han treballat de manera brillant per aconseguir aquests reptes impensables a començament de temporada.

Si vols aconseguir un repte, tanca els ulls, imagina-t’ho i treballa pel que desitges.

6

2010: crònica d’una gran temporada Kevin Prados

N

Comença la temporada!

o cal ser un veterà de la colla, ni un historiador casteller per saber que aquest any ha estat molt gran en la història dels Nens. Pels castells aconseguits, per la secular pujada de nivell, per la gent nova i per la implicació de la plaça, una plaça que s’ ha retrobat amb els seus millors anys, anys d’ esplendor que els vells recorden amb nostàlgia i els joves aprenem com una lliçó per assabentar-nos del que significa portar

Pilar de 4 caminant Diada inici temporada,11/4/2010

aquesta camisa.

Com en tots els col·lectius les temporades comencen fluixes, i nosaltres no vàrem ser una excepció.

Pilar de 4, 3 de 7, 4 de 7, torre de 6, i pilar de 5 van ser els castells amb els que vàrem estrenar la temporada. Bons castells per agafar confiança i posar a rodolar a la gent. És el que en l’ àmbit de l’ esport es diria pretemporada. Els castellers que van fer possible aquells castells de febrer segur que ni podien imaginarse que allò era l’inici d’una de les millors temporades de la història de la colla.

7

La imminència de l’ estiu.

La imminència del treball més dur.

La temporada va continuar, com es obvi, pujant pisos als castells i engegant projectes futurs als assajos. La temporada anterior havia acabat amb una estrepitosa caiguda del 4 de 8 a la Fira. El 4 de 8 d’ enguany anava a ser una altra història.

Vàrem arribar a les portes de l’estiu amb un 5 de 7 i un 4 de 7 amb l’ agulla perfectes en tota la seva estructura. El 3 de 7 portava el mateix camí i la torre de 7 va arribar a l’ estiu també maquíssima, fet que comportaria grans resultats en el futur.

L’estiu representava dues coses per a la colla: una oportunitat d’aprofitar les vacances de Quatre de 7 amb l’agulla, la gent i la il·lusió Diada 84 Aniversari Nens, 6/6/2010 que arriba amb el bon temps. S’havia de fer cultura de castells.

Com dèiem els que vàrem entrar aleshores, havíem d’“enredar” a la gent, havíem de fer pinya. L’objectiu no era un altre que la plaça, la plaça Vella de Vendrell. Amb un any en el que els deures s’havien fet amb matrícula, l’examen es faria a la Festa Major i ens havíem de demanar molt més, ens havíem de demanar la recuperació dels castells de vuit a plaça, davant de la nostra gent, davant del Vendrell. No és mentida que de reüll es mirava el Concurs de Castells, però seria un premi secundari a una bona temporada que tenia com a objectiu el propi poble. I que millor que un 4 de 8? El 4 de 7 estava

perfecte, havíem posat l’agulla al mig sense cap dificultat, el tronc tenia tècnica sobrada per pujar-lo. Que hi faltava? Camises, camises a la pinya.

Es va fer un gran treball de captació i la gent va acudir-hi. Molt joves del poble que, com jo, ens havíem mirat els castells sempre des del públic, com una cosa que ens agradava.

La gent més veterana de la colla ens va obrir les portes, ens va invitar, ens va tractar com a un més i nosaltres ens vàrem implicar en allò com si ens anés la vida, com si sempre ho haguéssim treballat i patit al igual que aquella gent que havia treballat durant tants anys. Es va crear un vincle que ara ja està consolidat, un vincle quasi familiar que ha pujat més que qualsevol cosa el nivell dels castells enguany.

Aquesta acceptació i bon fer de la gent de sempre, aquest exercici de magisteri i de humanitat envers els nous, que sempre ens hem sentit com a casa. La colla, que en els primers assajos es dividia en els de sempre i els nous, ràpidament va esdevenir una Torre de 7, Diada sola colla, uniMinyons de l’Arboç, da, intractable, 13/6/2010 compacta i amb la força de la il·lusió, del de sempre que vol veure el seu treball recompensat a la fi i de la del nou que s’enamora ràpidament d’un món preciós i d’una gent molt humana. Ja teníem el material per al 4 de 8! Portem-ho a plaça!

8 I arriba la Festa major del Vendrell Als carrerons del Vendrell, des del carrer Major fins a la Plaça Nova, els balcons adornats amb tot tipus de banderes i decoratius anuncien festivitat. La Festa Major del Vendrell ha arribat com tots els anys per al juny amb Santa Anna i entre els balls i diferents activitats folklòriques es comenta una cosa amb molta prudència. Els Nens provaran el 4 de 8 el 26 a la plaça Vella.

Sense cap mena de dubte n’hi ha molta expectació. Fa més de 30 anys que no es descarrega un 4 de 8 a la plaça vella per a la Festa Major i l’expectació es màxima. Després de fer el cercavila i que tots els balls arribessin a plaça, després dels versots dels diables, la plaça es pinta de vermell. Sembla que tot el que abans ha esdevingut hagi estat el preàmbul preciós del que tocava ara.

Es dona sortida a la diada amb la torre de 7, un castell que ja s’ havia carregat tres cops aquesta temporada. El castell va pujar força bé i es va descarregar amb comoditat. Sense cap mena de dubte va ser una bona injecció de moral per afrontar el gran objectiu de l’any (al menys fins al moment).

El Cap de colla al mig de la pinya. Les rengles amb el coll de la camisa a la boca i els pits forts contra el de davant. Laterals, vents, taps... expectants i amb un nus a la gola.

Es fa silenci a la plaça i en Jordi Moreno parla. Tots fem silenci. Hem estat treballant

Quatre de 8, Santa Anna, 27/7/2010

molt fort aquestes últimes setmanes per aquest moment. Ja està aquí, ja no es pot defugir, la inèrcia de la plaça ja ens empeny a tots cap amunt. Pugen segons, ho veuen bé. Pugen terços, mateixa dinàmica. “Vinga canya!” Les gralles comencen a sonar, quarts, quints, dosos, acotxador, gran rumor a la plaça, enxaneta que fa l’aleta i una cridòria que als de pinya ens esgarrifa i ens fa

9

apretar més fort. Cridem, cridem i animem als companys del voltant. El castell es descarrega. Llàgrimes, moltes llàgrimes pel que significa aquest castell, pel que significa per a la colla i per a la plaça.

La diada es saldarà amb un 5 de 7 que puja pitjor que d’altres per l’eufòria i un pilar de 5. Toca festa grossa al local i al concert de la nit. Un dia que romandrà intacte a les memòries dels que estàvem allà i serà recordat en els arxius històrics de la colla com una gran fita, com l’ inici d’ una cosa molt gran. A més a més, el Concurs quedava ara a l’abast.

Proper objectiu: la torre de vuit amb folre Havíem descarregat el 4 de 8, l’eufòria era increïble. La felicitat de tots plegats, palpable. Però ja s’ havia fet i encara quedava molta temporada. Podríem aguantar tota aquesta gent tan il·lusionada repetint el que restava de temporada el 4 de 8? Necessitàvem un nou objectiu, un objectiu pel que treballar amb igual intensitat i il·lusió amb la que havíem afrontat el 4 de 8. Havíem fet proves de folre, teníem una torre de 7 maquíssima i un munt de gent amb gana Prova de torre de vuit amb folre, de castells. Per Sant Vicenç de Calders, 6/8/2010 què no una to-

Intent desmuntat de torre de vuit amb folre, Llorenç del Penedès, 8/8/2010

rre de 8 amb folre? Era un castell històric i un pas que algun dia havíem de donar.

La cosa es va posar seria amb la torre i a la diada prèvia a Llorenç del Penedès vàrem fer una prova de debò i li vàrem posar els dosos. Amb una valentia alimentada per la il·lusió i les ganes de fer grans castells, la tècnica va decidir provar la torre a plaça.

La diada a Llorenç va començar amb el segon 4 de 8 descarregat de la temporada, que donava una moral molt valuosa als integrants de la pinya i del tronc per afrontar la torre, castell que feia més de 30 anys que no descarregava la colla i que ens havia donat el concurs de 1970.

El castell va pujar bastant bé fins a dosos, però al final es va tirar enrere a la canalla i el castell va quedar en intent. Un gran intent sense cap mena de dubtes. La diada va acabar repetint els números de la Festa Major del Vendrell: 4 de 8, torre de 7, 5 de 7 i pilar de 5.

10

Tres-cents seixanta castellers cap al concurs de Tarragona Abans d’arribar al concurs, el 4 de 8 va quedar com a intent desmuntat a la diada de Santa Oliva i a la de Torredembarra, descarregant-se a la diada del 19 d’octubre al Vendrell, diada que es va saldar també amb la caiguda de la torre de 8.

El concurs de Tarragona va arribar i ens havíem classificat no sense patiment i lluita. L’objectiu era la tripleta de 8, ja que el 3 de 8 també s’havia assajat amb prou eficiència. Havíem col·locat dosos. I allà hi érem, tres-cents seixanta castellers dels Nens entran a plaça, que es sumaven a les més de cent persones que vàren venir a animar-nos des de la graderia.

Vàrem obrir la nostra participació al concurs amb el 4 de 8, que es va descarregar una mica mogut pels nervis, però sense més dificultat. A la segona ronda es va afrontar la volguda torre de 8, que es va acabar desmuntant per indecisió de la canalla després d’una rebrincada que es va aguantar bé, però que va desconcertar els més menuts. Després d’això es va afrontar el 5 de 7 per calmar nervis i es va descarregar amb la solvència a la que aquest castell ens té acostumats durant la temporada. La següent ronda però va acabar amb la caiguda de la torre que hauria d’esperar a la fira, gran

diada dels Nens. El 3 de 8 també hauria d’esperar.

Quatre de 8, Concurs, 7/10/2010

licorsjane@licorsjane.com

11

I ara, la Fira!

S’arribà a la Fira amb molta expectació.

La mateixa que va crear el mític 4 de 8 a la Festa Major, però ara el rumor que feia dens l’aire del poble tenia un altre nom: torre de 8 amb folre. La prèvia de la Fira es va saldar amb castells de 7 i mig.

La Fira es va obrir, com ja era costum (qui ens ho havia de dir), amb un 4 de 8 que es començava a fer amb relativa facilitat. Les colles invitades carregaven i descarregaven castells de 9 i donaven a la diada un toc de qualitat que la plaça agraïa. Va arribar la segona ronda, els assajos havien anat molt bé, tant de la torre com del 3, però

si no carregàvem al menys aquell castell històric i tant desitjat, la torre es podia convertir en una obsessió que provoqués molt desencís.

El silenci recordà el de Festa Major, el discurs del Jordi Moreno posà la pell de gallina als Nens. La plaça respirava silenci i tensió. El folre es va muntar amb consistència i amb terços i quarts col·locats va començar a sonar les gralles. A l’alçada de dosos el castell es veia ja amb moltes possibilitats de descarregar-se i la plaça ens ho va fer saber als que estàvem enterrats sota el folre amb un rebombori que amb el castell carregat va esdevenir cridòria d’alegria i emoció. El castell a més a més es va descarregar i la felicitat era màxima, les llàgrimes, les felicitacions de les colles convidades. Un premi més que merescut i que ens anima a fer grans coses en un futur. La diada podia haver acabat sent mítica si s’hagués descarregat el 3 de 8, que va caure amb dosos a mig col·locar, potser per un excés d’eufòria continguda, per cansament o simplement per falta de perfeccionament. Un 5 de 7 i un pilar de 5 van posar fi a una diada memorable, la millor de la temporada i dels darrers trentacinc anys.

Punt i apart Les dues darreres diades serveixen per tornar a plantar castells de set i mig i per provar nous castellers, perquè ens espera en pocs mesos una nova temporada amb nous reptes i il·lusions.

Torre de vuit amb folre, Fira, 14/10/2010

12

La veu dels Nens Què n’esperes de la temporada 2011?

Marc

Palacios Canals

Mantenir la torre de vuit, el quatre de vuit, fer el 3 de vuit i amb una mica de sort, que entri més gent i que puguem fer castells encara més grossos.

Jordi Palop

Montes

És la meva primera temporada i m’ha sorprès el que s’ha fet enguany.

Així que mantenir el nivell i anar a més, depenent de la gent que vingui

Eduard Minguella

Guiñon

Apart de la tripleta, aconseguir un altre castell de vuit i un cinc de vuit o un quatre de vuit amb l’agulla.

Georgina Solé

Canals

Superar els nostres registres, fent-ho encara millor que enguany i fer de la nostra colla, una colla més gran.

Mònica Solé

Mañé

Començar la temporada on ens hem quedat enguany i anar millorant, sense que haguem de començar de zero.

Aitana

Zamora Parcerisas

Que la torre i el quatre de vuit siguin castells normals i aconseguir el tres de nou i el pilar de sis.

Jordi Pellicer

Plasa

Bàsicament consolidar la torre i fer la tripleta de vuit.

Mohamed Achahbar Aconseguir una torre encara més gran, la de nou!

13

Guillem Totusaus

Gargallo

Primer la torre vuit, el quatre i el tres de vuit. Assajar tot l’hivern el tronc del cinc de vuit i el pilar de sis. I nomenar un vocal de junta per captar més castellers.

Iker Gullón

Idígoras

Repetir els èxits d’enguany i que segueixi el bon rotllo que hi ha a la colla.

Juan Muñoz

Pozuelo

Millorar els resultats d’aquesta temporada, tot i que serà molt difícil, però espero que sigui possible.

Marc Feliu

Urpí

Assentar els castells d’aquesta temporada i treballar el tres de vuit.

Joan

Caralt Escamilla

Consolidar el que s’ha fet aquesta temporada i seguir treballant per assolir millors castells

Dana Corbella

Tovar

Fer tots els vuits que hem aconseguit i anar cap als castells de nou.

Jordi Sans

Zanon

El pilar de sis, el tres de vuit, la torre de vuit i també el pilar de set, però el cinc de vuit encara no el tindrem.

14

Rodrigo Sánchez

Castillo

Saber gestionar la il·lusió creada i transformar-la en nous èxits.

Vicens Jaime

Maldonado

Continuar amb el quatre i la torre de vuit i a veure si aconseguim el tres de vuit.

Pere Rovira

Rafecas

Consolidar el què tenim i anar a més, aconseguint encara més castellers. I castellerament parlant fer el pilar de sis i el tres de vuit.

Marc

Hervàs Olivé

Consolidar el què tenim i arribar a ser un grup més gran tant a nivell social com casteller.

Aire condicionat Calefacció Energia solar Tractament d’aigua Reformes Domòtica Av. Mossèn Jaume Soler, 1 Tel/Fax: 977 69 32 68 43820 CALAFELL PLATJA

info@llorensintegral.com / www.lloresintegral.com

15

Gràcies per la vostra col·laboració desinteressada Casa Cargol Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell Autocars Poch Pastisseria Jaqueline Olis Rosta Llorens Integral Puertas Moreno Instal·lacions Mercader La Ballaruga Ràdio i Televisió El Vendrell

I aquests són els comerços que han decorat els seus aparadors amb motius castellers durant el Concurs i La Fira: Dolceria Soler, Pastisseria Jacqueline, Casa Altès, Restaurant Al costat del Museu, Òptica Salas, Forn de pa Pastisseria La Montserratina, Textura, Calçats Tarrès, Travis, Wonders, Corseteria Roser, Corseteria Roser Home, Confeccions Silvia, Interesport, La Milà, Bambi, Ca l’Altet, Casa Gasol, Joieria Magí, La Ganiveteria, Fotografia Güixens, Calçats Xarols, Cal Vidalet, Dolceria Vidiella, La Vinya.

La Lira Vendrellenca El Vindroli Mil·liari Frankfurt La Cova Licors Jané Sweet Margaret Plou com mai

A TOTS VOSALTRES MOLTES GRÀCIES!!!

16

Els castells ,

patrimoni cultural immaterial de la humanitat

E

ls castells són candidats a ser inclosos per la UNESCO en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura dels castells ja ha complert amb tots els requisits demanats per la UNESCO i ara cal esperar la decisió final en la pròxima reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que està prevista per al 16 de novembre de 2010 a Nairobi (Kenia).

La Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat està formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista “Castells” i el Centre UNESCO de Catalunya.

La candidatura dels castells a la llista del Patrimoni CultuCartell commemoratiu del pintor Joan Pere Viladecans. ral Immaterial de la UNESCO ha comptat amb un notable recolzament per part de les institucions pancarta a la façana de l’Ajuntament durant catalanes. En aquest sentit, el pronunciala diada de la Fira de Santa Teresa 2010. ment més destacat va ser el que va fer per unanimitat el Parlament de Catalunya el 17 Què és el Patrimoni Immaterial? d’abril de 2008. Igualment, nombrosos ajuntaments d’arreu del país van aprovar moL’any 2003 que la UNESCO va adoptar la cions de suport similars. En aquesta línia, Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni el municipi del Vendrell també ha donat el Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial seu suport a la candidatura, col·locant una

17

com “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural”. Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l’artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d’identitat i continuïtat.

Es tracta d’elements culturals que no tenen contingut material, el seu dipositari és la ment humana i el cos és el seu element de representació. El coneixement i les habilitats necessàries per a la seva pràctica són col·lectives i gairebé sempre la representació és comunitària.

Quins elements han estat reconeguts ja?

Actualment, el nombre total d’elements inscrits actualment a la Llista és de 178, situats en 80 estats diferents.

Quatre dels elements inscrits a la Llista corresponen a l’Estat Espanyol, dels quals tres pertanyen a l’àmbit lingüístic català. A més de la Patum de Berga, hi estan inscrits El Misteri d’Elx i el Tribunal de les Aigües de l’horta de València. El “Silbo Gomero”,

singular forma de comunicació mitjançant xiulets pròpia d’aquella illa canària, és el quart.

Juntament amb els castells, l’Estat Espanyol va presentar l’agost mateix tres candidatures més: el flamenc, la festa dels “patios” de Córdoba i el cant de la sibil·la mallorquí.

Què aportarà aquesta designacióals castells?

El fet d’estar inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat no aportarà als castells més suport econòmic o material del que ara ja tenen. Però és clar que aquest reconeixement internacional farà que el coneixement i el prestigi dels castells - tant a Catalunya com a l’estranger - augmenti espectacularment. Els castells entrarien dins un grup exclusiu de menys de 300 elements de tot el món reconeguts per la seva singularitat.

Si això s’aconsegueix, es podrà dir que la dinàmica dels castells - tant pel que fa al seu prestigi com a la seva difusió - haurà estat meteòrica. De fet, els castells hauran passat, en molt pocs decennis, de ser una pràctica d’àmbit comarcal a obtenir el màxim reconeixement universal. El que atorga l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO.

18

Uns Nens ben mediàtics

T

Alfons Morillas

radicionalment, les colles castelleres han fet servir els mitjans clàssics per donar-se a conèixer. Premsa, ràdio i televisió eren, fins no fa gaire, l’espai a conquerir per aconseguir difondre la seva activitat i, d’aquesta manera, publicitar-se per anar ampliant la seva massa social. D’un temps ençà, però, els canals de difusió s’han ampliat de forma exponencial gràcies a l’ús de les noves tecnologies.

Els mitjans informatius digitals, l’ús de les xarxes socials i l’explotació de les diferents eines de difusió han permès multiplicar la visibilitat de nombrosos col·lectius, de manera que, actualment, el potencial comunicatiu d’internet s’ha convertit en un complement perfecte dels canals tradicionals.

Enguany, la nostra colla ha tingut una destacada presència tant als mitjans de comunicació tradicionals com als derivats de les noves tecnologies. I la combinació de totes dues vies ha permès multiplicar la nostra repercussió, que es parlés més de nosaltres i que la nostra entitat arribés a molta més gent. Una repassada a tot el que l’any 2010 ha donat en aquest apartat ens permet arribar a una conclusió: el 2010 ha estat un any ben mediàtic pels Nens del Vendrell.

Mitjans de proximitat Els mitjans de comunicació locals i comarcals han estat clau per difondre l’evolució de la temporada per part dels Nens del Vendrell. Els principals diaris i publicacions han anat recollint les informacions de la colla fent-les arribar als seus lectors, de manera

que tota la premsa escrita del nostre àmbit territorial –Diari del Baix Penedès, El 3 de vuit, La Fura, Diari de Tarragona, l’Opció, l’Espígol o el Notícies TGN, entre altres-, s’han anat fent ressò de tot el que succeïa al voltant de la colla.

D’altra banda, també han estat de gran importància les accions de difusió dutes a terme a través de les edicions electròniques de molts dels mitjans escrits, d’altres que només existeixen a través d’internet, com per exemple Penedes21.cat, Penedès digital, lamalla.cat o delcamp.cat, i de webs especialitzades només en informació castellera, com per exemple la webcasteller. Aquests espais informatius han jugat també un paper clau com a via de difusió de les activitats i fites castelleres de la nostra colla, en tant que no disposant de les limitacions implícites a una edició impresa amb una periodicitat concreta, es poden plantejar la publicació

19

rre al Concurs?) Evidentment, es tractava d’una combinació que convidava a seguir de ben a prop tot el que els Nens del Vendrell podíem arribar a fer aquest any, generant informacions diverses que van ser objecte de destacats reportatges en programes com Quarts de 9.

Ràdio, Televisió... i un videoclip

de tota la informació que van rebent i que des de la colla s’ha anat generant.

A més a més, es tracta de canals fortament vinculats a altres eines digitals, la qual cosa fa que tot allò que anaven publicant –una crònica d’una diada, el programa d’una activitat de la colla, o qualsevol altra informació relacionada- apareixia automàticament i de manera instantània en altres espais d’internet, com ara les diferents xarxes socials.

A mida que la temporada avançava i que els resultats anaven arribant, l’atenció s’anava intensificant, fins aconseguir que els Nens es convertissin en un important focus d’interès per als diferents mitjans entre els mesos de juliol i agost, gràcies a la confluència de tres factors clau. 1) La consecució del 4 de 8 per Festa Major, una fita que no s’aconseguia des de feia més de 30 anys, i que era un símptoma de que aquesta podia ser una gran temporada per als Nens. 2) Tot i la competència existent, la trajectòria ascendent dels Nens del Vendrell ens convertia en seriosos candidats a guanyarnos una plaça per al Concurs de Castells. I 3) Després de l’actuació de la Festa Major de Sant Vicenç de Calders, els Nens havien col·locat dosos en una torre de vuit amb folre.

Amb aquests tres elements es podia elaborar una equació força atractiva (molt bona temporada + Concurs de Castells + 40 anys de la primera torre de vuit amb folre descarregada del segle XX = portaran els Nens de nou la to-

De gran importància ha estat també el suport rebut des de la Ràdio i la Televisió del Vendrell, que s’han mostrat oberts a col·laborar amb nosaltres durant tot l’any. A més a més de les intervencions puntuals en forma d’entrevista per anar informant de les activitats de la colla, o davant de diades d’importància, els Nens hem tingut una destacada presència en la seva programació durant tot l’any, i, molt especialment, abans de diades com la de Festa Major, el Concurs de Castells o la Fira de Santa Teresa.

Els Nens hem protagonitzat diferents espais i programes de la televisió –Temps Lliure, els informatius, reportatges especials dedicats a la colla- i de la ràdio local amb aparicions a ‘La Calaixera’, a ‘Pas de Vianants’ i altres intervencions. Especialment significatius, en aquest sentit, van ser dues importants accions que es van posar en marxa en col·laboració amb la Ràdio i la Televisió del Vendrell. Totes dues van tenir, com a leit motiv, la preparació de cara al Concurs de Castells de Tarragona.

20 la recepta i només faltava fer bullir l’olla i cuinar tan exquisit plat.

Després d’una dura competència amb altres colles, i amb la dificultat afegida de la reducció en el número d’agrupacions que aquest any participarien en el Concurs, els Nens del Vendrell ens vàrem guanyar amb tot mereixement una plaça per ser-hi presents en el principal aparador del món casteller.

Amb la perspectiva del Concurs, un dels objectius era el d’intentar en el mateix marc, 40 anys després, la torre de vuit amb folre, descarregada per primera vegada en el segle XX per la nostra colla, precisament en el Concurs de Castells de 1970. La torre havia estat presentada ja a plaça en Sant Vicenç de Calders, en Llorenç del Penedès i en el Vendrell. El treball durant els assajos havia estat intens i productiu, posant-se de manifest que arrossegant la gent necessària al local la colla estava en disposició de plantejar aquest simbòlic castell per al Concurs.

Disposàvem dels ingredients, teníem clara

Per tal d’incrementar les vies de difusió es va posar en marxa durant les setmanes prèvies al Concurs una secció dins del programa de ràdio “La Calaixera”, que sota el títol “Camí del Concurs” pretenia engrescar al major volum de gent possible. Aquesta iniciativa es va sumar al tradicional ús dels mitjans de comunicació habituals, tot incrementant el número de persones a les quals fer arribar el que els Nens del Vendrell estaven preparant.

Així mateix, altres de les accions de difusió que més impacte i èxit va tenir durant aquelles setmanes va ser la realització, per part de l’Edgar Toldrà, d’un extraordinari vídeo motivador que a ningú va deixar indiferent.

Barrejant imatges antigues que recordaven els grans èxits dels Nens durant els anys 60 i 70, i amb una gran qualitat tècnica, el vídeo convidava a la gent a apropar-se al local dels Nens. La realització d’aquest vídeo, en format anunci de TV, es va anar passant per la Televisió del Vendrell, i el seu impacte en la gent del municipi es va començar a fer evident a mida que el boca orella començava a funcionar i recomanar-lo. Una transmissió que es va traslladar a internet i va multiplicar el seu efecte a una velocitat impensable quan el món de les noves tecnologies no estava tant desenvolupat com ara.

21 Nens virtuals, Nens reals, i castells 2.0 Aquest anunci publicat a Youtube es va acompanyar posteriorment de dos vídeos més, el primer amb el títol “Superació i motivació!” i el segon “Nens del Vendrell Torre de vuit Td8”, configurant una excel·lent trilogia sobre la determinació d’un grup en la consecució d’un objectiu comú, que ens consta s’està utilitzant en sessions de coaching per a organitzacions. Aquests vídeos elaborats per l’Edgar poden servir d’exemple de l’aprofitament de la interrelació existent entre els diferents canals de difusió. Moltes de les persones que van sentir a parlar dels vídeos van buscar la forma de poder-lo veure. I, per a fer-ho, només n’hi havia dues opcions: a través de la Televisió del Vendrell o anar-ho a buscar a internet. I ha estat aquest darrer mitjà el que ha posat de manifest el poder de les noves tecnologies en la difusió de missatges, que es beneficien del que s’anomena màrqueting viral o dit de manera més planera de la recomanació entre internautes mitjançant missatges o compartint un enllaç a través de les xarxes socials. D’aquesta manera els vídeos de l’Edgar estan aconseguint un èxit creixent a internet amb més de 4.400 reproduccions en menys d’un mes des que es varen començar a publicar a la xarxa.

L’ús de les noves tecnologies per part dels Nens del Vendrell no ha estat una novetat d’aquest any. L’any 2000 es va crear la pàgina web dels Nens, convertint-se en una colla pionera en l’aprofitament de les noves oportunitats. Durant aquests anys, els Nens han estat molt conscients de les possibilitats que l’entorn digital ofereix com a via de difusió i interrelació. I enguany l’aprofitament ha estat molt intens, especialment pel que fa a la combinació de moltes de les possibilitats actualment disponibles i de l’efecte multiplicador de les xarxes socials.

Aquest efecte altaveu de les xarxes socials, especialment en el cas de Facebook, ha estat

clau per donar a conèixer la realitat de la colla tant a nivell intern –entre els seus integrants- com extern, que han estat pendents de nosaltres gràcies a aquest canal. Continuant amb el vídeo de l’Edgar, han estat nombroses les persones externes a la colla –tant de l’àmbit casteller com d’altres àmbits- que han anat seguint les evolucions dels Nens en descobrir creacions com l’esmentada.

Han estat diverses les eines que s’han fet servir tant com a canals de comunicació amb la pròpia colla, com per a difondre a l’exterior, especialment a la resta del món casteller, el que succeïa en el nostre col·lectiu. Així, a més a més de la pàgina web, que ha estat una font informativa que han fet servir molts dels mitjans de comunicació tradicional (i això és un exemple de la complementarietat establerta entre mitjans tradicionals i digitals) els Nens del Vendrell han vista incrementada la seva presència gràcies a la creació d’un canal de vídeos en Youtube (on es poden

22 veure totes les actuacions de l’any), una galeria de fotografies a Flickr, un bloc relacionat amb la colla, un compte a Twitter (a través del qual s’anava informant a l’instant dels resultats de les diades) i del ja esmentat espai d’intercanvi de Facebook.

A títol informatiu i com a mostra de l’impacte que aquestes noves eines poden proporcionar cal assenyalar que, actualment, el grup dels Nens del Vendrell al Facebook té més de 1.300 amistats, més de 170 seguidors al Twitter, que les reproduccions dels vídeos al canal de Youtube supera les 10.000, que en la setmana posterior al Concurs de Castells (per posar un exemple) es van veure més de 15.000 fotos de la galeria d’imatges, i que durant l’últim mes el bloc ha rebut més de 1.200 visites. Aquestes xifres són exemples il·lustratius del potencial de les noves tecnologies i del profit que, durant aquesta temporada, s’ha tret per part de la colla.

L’ús de les noves tecnologies han estat utilitzades per la nostra colla amb dos objectius: d’una banda, incrementar la nostra presència en els espais més actius del món casteller. I, d’altra, convertir l’espai digital en una continuïtat de la interrelació existent entre els membres de la colla, tot establint una vinculació entre les relacions personals i les relacions virtuals. El que succeïa en el món real era compartit i comentat en el real, i a la inversa.

Aquesta complementarietat ha permès que els vincles, fins i tot, s’enfortissin entre el grup, ja que les relacions a través d’alguna xarxa social ha ajudat a que aquestes es consolidessin en l’espai del local d’assaig.

I, d’altra banda, l’ús de les diferents eines

esmentades ha actuat també com a element que ha ajudat a anat enfortint el sentiment de pertinença al col·lectiu dels Nens del Vendrell. Al mateix temps, poc a poc s’ha anat consolidant gràcies a la xarxa un sentiment “identitari Nens del Vendrell”, facilitant la possibilitat de prolongar la ‘vivència Nens del Vendrell’ més enllà del local o l’actuació, i generant en moltes persones la necessitat de produir materials per oferir-los a la resta, com ara vídeos, muntatges de fotos, etc.

L’aprofitament de les noves tecnologies ha permès que la vivència dels castells, després d’una diada, continués a casa, amb el visionat de vídeos, fotos, comentaris en les xarxes socials, etc., arribant-se a establir relacions i diàlegs virtuals que després s’han acabat de complementar i traduït en vincles personals.

Un dels fets més destacables és que internet s’ha personalitzat en el local d’assaig i a plaça. Persones que abans no es coneixien han acabat establint relacions gràcies a la colla, i això ha estat un magnífic exemple de les possibilitats que internet ofereix davant les crítiques de desnaturalització de les relacions de que se l’acusa.

Vivim temps 2.0, innovacions que també arriben al món dels castells. Els Nens del Vendrell no hem estat menys, i durant l’any 2010 hem tret un bon profit de tot allò que el món de les noves tecnologies posa al nostre abast. Tradició i modernitat, en aquest cas, no estan renyides, i la combinació de totes dues en benefici de la nostra colla ha estat ben fructífera aquest any. Deia Òscar Wilde que “només hi ha una cosa en el món pitjor que estar en boca dels altres: no estar en boca de ningú”. I durant el 2010, els Nens del Vendrell hem estat en boca de molts.

23

24

La torre, a flor de pell

E

l silenci a la plaça mentre es muntava la soca de la torre de vuit amb folre, l’esclat del públic amb l’aleta, llàgrimes i abraçades de castellers joves i veterans...

Son algunes de les imatges i sensacions que ha deixat la diada de la Fira de Santa Teresa. Els Nens feien història i tots els assistents sentien seva la fita de recuperar la torre folrada.

Tots? Potser no...

L’Helena estava farta de castells. S’avorria i tenia gana, però aquell matí el seu pare no tenia cap intenció de fer-li cas. “Va dir que estaven a punt de fer una torre molt important”, recorda aquesta nena de cinc anys. “De cop, tothom va callar i a mi se’m van quedar els ulls com enganxats als castellers, que anaven enfilantse de dos en dos, i tots súpercallats”.

Era l’ambient les grans ocasions. El Marc, que anava a veure la diada després d’un grapat d’anys sense fer-ho, es queda amb la impressió d’un silenci “aclaparador, solemne;

Gemma Armela posava la pell de gallina veure els castellers, la pinya, tots, tan concentrats i el públic mut, expectant”.

Però poc després les gralles es barrejaven amb tot de veus. La get animava, patia, aplaudia i bramava tant que la cridòria va confondre la pinya. “Sentia que deien Vinga, Biel i no sabia si s’estava tirant avall o anava bé”, explica la Isabel. Sota el folre, el Quim observava el balcó de l’Ajuntament.

“L’escàndol era tan fort que no sentíem les gralles. Vaig saber que s’havia carregat quan vaig veure saltar el Benet”. I és que els grallers compartien l’emoció de la plaça.

L’Ariadna diu que va tocar l’aleta saltant i plorant alhora. “A la baixada, tocava però no tocava. No sentia al del costat, alguns van parar... vam trigar una mica a tornar-nos a enganxar”.

La Maria, a dosos, parla de pessigolles a la panxa. El Nil no dubta, per ell la imatge és

25

la Lamiae fent l’aleta. “Estava molt content, eufòric, orgullós de portar la camisa dels Nens”. A quints, la Marina tenia ganes de saltar i plorar, i té el record viu del folre eufòric al descarregar el castell. El Carles Albert, que estava a la pinya, explica: “sents que se t’acaben les forces. I aleshores saps que s’ha carregat i no saps d’on surten, però hi són”.

Una de les crosses, l’Alfonsito, assegura que va cridar durant tota la baixada. Confessa que s’hauria conformat amb carregar el castell i per això no podia deixar de xisclar mentre baixava el tronc. Va entrar als Nens de ben petit. De fet, va ser cassoleta en els primers anys de la colla. Com ell, el Jordi Cañellas i el Valentí havien esperat durant dècades repetir la torre folrada. “Pensava que no veuria fer-la als Nens una altra vegada”, explica el Valentí. El Jordi ho va veure clar quan la canalla va reprendre la pujada després d’algun dubte. “Em quedo amb l’esclat unànime de la plaça. Vaig començar a plorar perquè feia molts anys que l’esperava”.

De tota l’escena escena en va tenir una vista privilegiada des del balcó de l’Ajuntament el Pep Huguet, que retransmetia la diada de Santa Teresa per Ràdio El Vendrell. El locutor i casteller vestia la camisa vermella quan els Nens van fer la torre de vuit amb folre al Concurs de Tarragona l’any 1970. Quaranta anys després, a la diada de la Fira, es fixava en els castellers veterans abraçant-se amb els joves.

“Clar que sí, que em vaig emocionar! Tant com qualsevol altre aficionat, només que jo tenia el micro a la mà.”

La foto que descriu el Pep està repetida a moltes retines, com ara el cap de colla, i fins i tot va encomanar l’emoció als assistents involuntaris. L’Helena recorda que “un senyor amb el cabell blanc plorava i va abraçar el meu pare, que no plorava, però tenia les llàgrimes a punt”. Quan, gairebé a les quatre de la tarda el pare va dir d’anar a dinar, ella va protestar. “Cinc minuts més...”, deia, aguantant-se la panxa amb les dues mans.

26

Autor: Ferran Quesada

27

28

Som gent seriosa Recull fotogràfic de la temporada que no es veu

Alfons Morillas

Ho tinc a la punta de la llengua Fins i tot les façanes del Vendrell han fet pinya amb els Nens

I ara cantem tots plegats: Quan és temps de menjar castanyeeees, la castanyeeeeera, la castanyeraaaaa...

Vols dir que ja estàs enquadrant bé?

Guerra de globus d’aigua!!!

Visca la rumba catalana!!!

Això significa que has lligat, que t’ha tocat la loteria o que vols foc?

29

Visca la rumba catalana al ritme d’una fideua!!!

Demostració d’arts marcials dels Nens del Bruce Lee

Voleu dir que aquests no guanyarien a Eurovision?

Va..., no siguis tonto i fes-me un petó

El pom de dalt de la futura Tde8 amb folre dels Nens

I, en primícia, el famós “Pilar de Mario amb ampolla aixecat per sota”

Escalfament de mandíbules abans d’esmorzar Les famoses “tortetes màgiques 4d8” convertides en “tortetes tridimensionals a l’infinit”

30

Eh, els d’allà dalt, controleu, eh?

Voleu dir que és per tant? Si encara no han pujat els segons!

Massa bon rotllo amb els Capgrossos, no?

D’això se’n diu viure l’experiència d’un assaig i entrar en èxtasi

“¡Manos arriba, esto es un atraco!”

Mira la Carnicé com mira el Biel!

Tres de les Illes Barbados que han fet castells amb els Nens

Si la filla de l’exorcista fos castellera, el seu aspecte se semblaria a aquest?

I mira com mira tothom a la Carnicé

31

Sense comentaris, oi?

I aquests, a què juguen?

Una imatge composta per dues cares val més que mil paraules

Aviam, pare, com que ets novatillo, ja t’ho explico

Eh, aquí, que no em veus. Aquí home! El de vermell amb una faixa!

Rita, el casc, que puges

No huyáis, cobaaaaardeeees!!!

Av. Baix Penedès, 26 Tel. 977 665 483 43700 EL VENDRELL

32

Rebeca figuereta!!!

Se m’està acudint una idea de vídeo que lo flipes

I aquests què deuen estar mirant?

Que algú li expliqui on es porta el mocador!!!

A la jota jota de vuiiit, a la jota jotaaaaa!!!

We are the champioooons, my friendddds!!

Barceloneta Baixa, 18 - El Vendrell - Tel. 977 66 04 82

33

Com els de la Metro Goldwyn Mayer vegin el vídeo de la torre de 8 jubilen al lleó i fitxen al Joan Marc

Això què és? El bulevard de les estrelles de Hollywood?

Un autèntic campió envoltat de les copes del Barça

Uaaaalaaaaaa!!!

Ha vingut el Pare Noel al Concurs!!!

I de quina colla us pensàveu que serien els taurons de l’Aquàrium?

No, no són dos. Era només un que es movia molt ràpid

Sí senyor.

D’això, com el títol del llibre, se’n diu “Un perfecte equilibri”

34

Paraula de Nen Xavier Inglès Bo

E

l Xavier Inglès va nàixer al Vendrell l’any 1959, tot i que des de fa uns anys viu a Llorenç del Penedès. Són les dues poblacions que més castellers han donat a la colla en els darrers anys.

Potser és una casualitat més en la vida d’un casteller amb avantpassats castellers, que va entrar a la colla per intentar salvar-la de la desaparició i que, després de moltes aventures, va ser el cap de colla que, arrodonint la feina que va iniciar el Joe Pérez, va aconseguir la recuperació del quatre de vuit i ha acabat, de moment, fent de segon en la desitjada recuperació de la torre de vuit amb folre del Nens del Vendrell. Podem dir que és predestinació? Vés a saber, però si no ho és, això s’assembla molt.

[FP] Quan vas entrar a la colla?

La primavera del 1989. Crec que va ser el 89, perquè no hi va haver concurs de castells.

[FP] Com vas entrar a la colla?

La meva entrada definitiva va ser gràcies a la insistència d’en Ramon de la Jaqueline, en Ramon pastisser com li dèiem. En aquesta època la junta havia dimitit i havien tancat les portes de la colla per fallida, no de diners sinó de castells i de castellers. Una època

de molts problemes i baralles internes.

[FP] Amb anterioritat, quina relació havies tingut amb els castells?

La meva relació amb els castells havia estat d’espectador, el meu avi de ben petit em portava a la plaça a veure castells per la Festa Major i la Fira. Després en l’època que va ser cap de colla l’Oller, em van convidar a anar-hi, però el que hi vaig veure no em va agradar gens i no vaig tornar. Per tant va ser un vist i no vist.

[FP]

Ens comentaves que el teu avi va ser casteller?

Sí, sempre dels Nens del Vendrell, fins i tot va ser-ne cap de colla, compartint aquesta tasca amb en Pau “Caio” l’any 1935. Aquest era l’avi que em portava a fer castells. Jo no l’hi vaig veure fer cap, ja que ell era molt gran. El meu avi no va aconseguir mai que els seu fill, es a dir el meu pare, hi pugés a les seves espatlles. Suposo que va deixar per a mi el fet de perpetuar la tasca castellera a la família i, com a mínim, jo ja ho he passat el testimoni a d’altres.

[FP] Vas entrar a la colla en un moment molt complicat, què recordes d’aquells temps?

35

En el moment que vaig entrar-hi es vivia la preocupació de la possibilitat que la colla desaparegués.

L’anterior junta havia tancat les portes i ho havia deixat a les mans de qui volgués continuar. Llavors una sèrie de persones, en Ramon, en Pascual, en Quim Nin..., en van buscar d’altres per poder formar una junta i no deixar morir els Nens del Vendrell: l’Antonio de l’Estepa, en Josep Pérez i jo mateix, entre altres.

[FP] Així que no vas entrar a la colla com a casteller, però al final també vas fer castells, oi?

Jo vaig entrar per formar un junta i poder engegar de nou la colla. En aquells moments no m’hagués imaginat que hagués fet tants castells amb els Nens del Vendrell. Això li haig d’agrair al Marcel·lí Güixens, que uns dies d’assaig abans de la primera Festa Major després d’aquests moments durs, em va fer parar un castell i el dia de Santa Anna ja em vaig veure dalt d’un quatre de set. Principalment la posició que he ocupat sempre és la de segon. Ocasionalment, en una sortida d’aquelles per oblidar, vaig pujar a terços del tres de set, imaginat si anàvem apurats aquell dia.

[FP]

Una trajectòria singular, de la junta a casteller, però en aquells primers temps sense abandonar la Junta i, a més a més, passant per diversos càrrecs. Com va anar tot plegat?

A l’acceptar la proposta d’en Ramon pastisser d’entrar a formar part del grup de les persones per poder tirar la colla endavant i que no desaparegués, vàrem fer una junta provisional. I llavors a l’assemblea general

de final d’any, ens vàrem presentar oficialment coma junta i em va tocar ser president. Ja més tard, després de moltíssims intents de quatre de vuit no reeixits i amb la colla trontollant, em van demanar si podia donar un cop de ma entrant de Cap de Colla i ho vaig fer.

[FP] Quines eren les principals preocupacions de les juntes d’aquell temps?

Em sembla que no han canviat gaire: buscar gent, mantenir incentivada la colla, recerca de diners per tots els racons possibles i mirar de fer els castells més grans i millors. Però també hi ha diferències amb l’actualitat; en aquella època si que hi havia uns tècnics, però tothom feia de junta, vull dir que no es distingien ben bé les reunions de tècnica i de junta com es fa ara.

[FP] I el pas cap a Cap de colla, com va anar?

Bé, en una època que no ens havíem de preocupar que la colla flotés en el marc del món casteller, sorgien altres preocupacions com la de que no hi havia manera de poder fer el quatre de vuit. Intent rere intent i res de res. El desànim va començar a fer veure que la colla començava a patir-ne els resultats i un grup de persones van buscar una alternativa i m’ho van venir a dir i vaig acceptar només per acabar aquella temporada i la següent.

[FP] Quins objectius castellers teníeu en aquell moment?

En aquell temps tots crèiem que la colla pujaria de nivell ja que ens pensàvem que les velles històries i costums havien desaparegut. La única cosa que volíem tots plegats

36 era posar la colla dels Nens del Vendrell al nivell que tocava, però anàvem errats, perquè moltes de les lloses que van portar als Nens a pràcticament desaparèixer encara estaven ben vives i burxaven per sota i això crec que va ser el que no ens va deixar fer una colla diferent i amb visió de futur. Per tant, la colla d’aquella època portava una motxilla ben plena de coses que nosaltres ni enteníem.

Les aspiracions de l’època eren fer la torre de set, el quatre vuit i el tres de vuit, encara que alguna vegada s’havia assajat folres.

Primer de tot consolidar el quatre de vuit, ja que la torre de set ja la fèiem, i finalment aconseguir el tres de vuit per poder, al cap d’uns anys, tenir altres metes a assolir.

[FP] Durant aquell temps, vas compatibilitzar ser cap de colla i casteller de tronc. Com t’ho feies?

Bé, comportava primer tenir persones de confiança que dirigissin el castell mentre feia una altra feina i per sort hi va haver gent com en Marcel·lí i en Pascual, que van fer molta i molt bona feina, i també un treball d’equip en el moment de preparar els castells.

[FP] Quan vas deixar de ser cap de colla, vas continuar col·laborant amb les diverses juntes amb tot el que et demanaven, per exemple editant aquesta revista. També vas formar part de la Comissió organitzadora dels actes del 75 aniversari del Nens, què recordes d’aquella etapa?

Satisfacció pel que vàrem organitzar i també la pressió que vàrem patir per part d’antics membres dels Nens del Vendrell perquè organitzéssim una diada per la Festa Major o

la Fira amb colles grans per recuperar el “prestigi casteller” de la Plaça Vella (no cal fer comentaris).

També recordo la visita a la colla Vella, quan els vàrem anar a explicar que volíem fer una actuació al Vendrell amb les primeres colles del segle XX i ells no ens varen deixar de recordar velles històries sobre l’enemistat dels Nens amb la Vella. I ja ho veus, nosaltres anar aguantant l’aiguat i això que no havíem viscut res d’allò.

[FP] Durant un temps vas deixar de fer castells i ara has tornat.

Quins canvis has detectat en la colla?

Crec que el canvi més important és aquesta gent jove que ha volgut estirar la colla i convertir-la en el que fins ara com a colla no ha estat mai. Això ho demostra la germanor entre la gent, el bon rotllo que es viu, com diuen ells mateixos, i la quantitat de gent que han sabut arrossegar.

[FP] En tots aquests anys hauràs viscut moltes anècdotes, ens podries explicar la més curiosa per a tu?

No sé si és la més curiosa, però si xocant.

Un any a l’estiu, vàrem anar a fer castells a la Juncosa del Montmell i hi va haver un malentès amb les gralles. Així que vàrem haver de fer els castells sense i no sabeu quin poc “salero” tenen els castells sense les gralles!

Tinc una alta anècdota, aquesta de dalt d’un castell. Per Sant Zacaries del 1995 vàrem fer un intent de quatre de vuit i quan tot era a dalt em van relliscar els peus de sobre el baix i vaig anar, de mica en mica, cap dins el castell. Quan el vàrem desmuntar el meu cap estava a l’alçada de la faixa del Marlès, els meus genolls sobre el pit de l’agulla i el baix fent-se un tip de riure.

37 [FP]

Sabem que la teva faixa també té una història, ens la pots explicar?

La faixa que faig servir a les sortides té història, però no l’he escrita jo. És una faixa de llana cent per cent. Quan portava uns quants anys fent castells, en els primers intents de quatre de vuit, sempre em renyaven perquè la faixa que tenia era de terç, fins que un dia en Marcel·lí i en Maravillo, després d’una actuació, em van prendre la faixa de les mans, perquè me n’anés a buscar una de segon. A l’assaig següent en Maravillo em va portar una faixa i em va dir: “té, aquesta faixa és per un segon, ja ha fet el tres de vuit”. Em va explicar que l’havia utilitzat per fer els primers tresos de vuit del segle XX. De llana cent per cent ho és segur, per una banda perquè l’he pogut comparar amb la que portava el meu avi i per l’altra, pels forats que si fan després de cada actuació.

Aquí haig de donar les gràcies a la meva mare que me la cus estoicament. Se n’ha de saber per poder cosir llana.

[FP] Quin és el millor record casteller?

Ara haig de dir el fet d’haver estat a l’olla a pressió del folre de la torre de vuit. Un d’anterior, la mateixa alegria en que vàrem carregar el quatre de vuit a la plaça de braus

l’any 1996.

[FP] Quina és la teva plaça castellera favorita?

La Plaça Vella, sense cap mena de dubte.

[FP]

Quin castell t’agradaria fer amb els Nens?

Un només? Ara immediat el tres de vuit, tot seguit el pilar de sis per poder fer el quatre de vuit amb l’agulla i després, la catedral: el cinc de vuit, un deute històric.

[FP] Si no fossis dels Nens del Vendrell, de quina colla podries ser?

De cap, ni m’ho puc imaginar.

[FP] Un desig casteller per als Nens del Vendrell?

El meu desig és que les coses continuïn igual que aquest any i que de mica en mica i amb seny anem omplint les parets amb les fotografies d’aquests castells anhelats.

T’imagines d’aquí poc fer una actuació de quatre vuit amb l’agulla, torre de vuit amb folre, cinc de vuit i arrodonir-ho amb un magnífic pilar de sis? Potser llavors ja podria dir com en Puyal: “Ara ja em puc morir”. Us convido a tothom a seguir fent l’esforç i ser perseverants, pacients i comprensius, com ho he estat fins ara.

TOTA LA MODA ESPORTIVA TARDOR-HIVERN AL TEU ABAST!!!!

• 2 botigues al Vendrell •

Ctra. de Valls, 80 · P Tel. i Fax: 977 66 30 15 C/ dels Cafès, 15 · Tel. 977 66 03 88 Picnic@detallsport.es EL VENDRELL

38

Les primeres torres de vuit dels Nens del Vendrell

Q

Pere Ferrando i Salvador Arroyo

uan el diumenge 17 d’octubre els Nens del Vendrell descarregaven la torre de vuit amb folre, els periodistes i reporters que havien de cobrir la noticia es preguntaven quans anys feia de la darrera assolida per la colla vendrellenca.

Calia anar als anys 70 del segle passat. Era una època en que assolir aquest castell representava revalidar la supremacia davant els teus rivals. Dit d’una altre manera, la torre de vuit amb folre fou el sostre dels castells des del 1970 fins el 1978. Per que –coses de la vida- el mateix dia que s’incorporava aquest castell al repertori de les colles, s’acomiadava el pilar de set amb folre, que no es tornaria a veure fins passats 25 anys, el 1995. I l’altra castell que el podia fer ombra llavors –el cinc de vuit- no es tornaria a veure fins el 1978.

Set temporades, doncs, on l’amo i senyor del món dels castells era la torre de vuit amb folre.

Aprofitant la gesta de la passada fira, hem volgut repassar les sis torres de vuit folrades que van exhibir els Nens del Vendrell durant les temporades compreses entre el 1970 –la primera- i el 1975 –la darrera.

Primera Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell. Descarregada. Concurs de castells a Tarragona, 27/9/1970.

Després de tres convocatòries seguides del concurs Anxaneta de Plata celebrat per la diada de Sant Fèlix a Vilafranca on la colla Vella no hi va voler participar i on els Nens

se’n van endur els tres trofeus, els tarragonins van tenir la bona pensada de recuperar el concurs que ja havien fet anys abans. Les ganes de veure a les dues millors colles del moment –Nens i Vella- enfrontats en un concurs va provocar una expectació com mai s’havia vist fins llavors quan es va saber que, finalment, hi hauria concurs tarragoní.

Les bases foren criticades i, per exemple, des de Valls sempre s’ha retret el fet que podia puntuar la mateixa estructura amb diferents pisos, és a dir, que es podia puntuar amb el pilar de sis i després amb el pilar de set amb folre. Per això alguns el recorden com el concurs “dels pilars”. Però el que no diuen es que aquest concurs “dels pilars” el va decidir “un castell”. I no gens menys que la torre de vuit amb folre, carregada per la colla Vella i descarregada mitja hora mes tard pels Nens del Vendrell, convertint-se en la primera del segle.

Segona Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell.

Descarregada. Homenatge al Jan Julivert al Vendrell.

29/10/1972.

També el 1972 fou any de concurs a Ta-

39

rragona.

Aquest c o p , però, els Nens no hi foren presents per desacords amb les bases.

Quatre setmanes mes tard, e n c a ra dins del mateix octubre, la colla decideix fer un homenatge al seu cap, ja malalt, de la millor manera que hom es pot fer: amb una gran actuació. Convidats d’honor, dues colles amigues: la Joves Xiquets de Valls i els Bordegassos de Vilanova. L’escenari: la carretera del Dr. Robert.

Allí la colla vendrellenca va carregar el quatre de vuit, va descarregar el pilar de sis i la torre de vuit amb folre i encara es va intentar el cinc de vuit. Aquesta actuació fou la millor i més complerta de la temporada, per sobre de la que va fer guanyar el concurs els vilafranquins quatre setmanes abans. Tot i que, cal reconeix-ho, l’ambient no és el mateix, cal deixar clar que des de la primera torre de vuit del 1970 fins aquesta segona, ningú més va fer l’aleta en aquest castell.

Tercera Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell.

Descarregada. Fira de Santa Teresa. 12/10/1973.

Aquell dia, a Vilafranca, es celebrava un altre concurs de castells, conegut com el concurs de “Mobles Quer” per ésser aquesta l’empresa patrocinadora. Els Nens foren els

grans absents, ja que actuaven en pròpia plaça amb motiu de la seva tradicional Fira de Santa Teresa. A l’emblemàtica plaça Vella els Nens descarregaven la tercera torre de vuit folrada del seu historial i, també, la tercera del segle, ja que fins aquell dia cap altre colla l’havia pogut encara completar.

La torre va anar acompanyada del quatre de vuit descarregat i d’un intent de tres de vuit, és a dir, una actuació gairebé calcada a la de la fira del 2010, amb la diferència que aquell any 1973 els Nens van intentar el pilar de sis fins a tres vegades.

Sigui com sigui, aquesta torre de vuit era, fins ara, la única que la colla havia pogut fer l’aleta a la plaça Vella. Han calgut, doncs, 37 anys per poder veure’n la segona en el mateix escenari.

El mateix dia, a l’esmentat concurs vilafranquí, la colla local carregava la primera del seu historial, però la seva descarregada continuava, tres anys després de la primera, essent patrimoni exclusiu dels Nens del Vendrell.

Quarta Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell. Carregada. Manifestació castellera a Tarragona.

29/9/1974.

Després del darrer concurs del 1972, els tarragonins van decidir mantenir la trobada

40 castellera bianual a la plaça de toros, però amb la gran diferència que aquesta no va esdevenir cap concurs, si no una exhibició.

Allí hi van fer cap 12 colles castelleres, que tenien tres rondes per presentar les seves construccions sense ronda de repetició. Les millors actuacions van anar a càrrec de la colla Vella vallenca -3 i 4 de vuit i torre de set descarregada-; Castellers de Vilafranca -3 de 8 i 4 de 8 carregat- i Nens del Vendrell que van carregar el tres de vuit i la torre de vuit amb folre. Aquesta construcció fou, precisament, la més important de la diada, tot i que, per primer cop, als Nens els hi queia quan la descarregaven.

Cinquena Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell. Descarregada. 75 aniversari del F.C. Barcelona.

12/11/1974.

Un mes i escaig després de la Manifestació castellera de Tarragona, la colla Vella vallenca completa la seva primera torre de vuit folrada del segle XX. Finalment el debat “folre-doble pinya” que s’havia obert entre vendrellencs i vallencs –els primers van plantejar el folre com una segona pinya, mentre que els vallencs creien que havien de pujar al folre el mínim de gent- es va decantar cap el cantó dels primers. Els va-

llencs van desistir dels seus plantejaments inicials, afegint-hi mes gent; d’aquesta manera, completaven la preuada torre folrada. Paral·lelament, els Nens, sota el comandament de l’Oscar Garcia, van iniciar uns canvis tècnics en el folre consistents en la reducció de components als mínims imprescindibles.

Per altre part, i ja que parlem de tècnica, hem de dir que aquest manteniment del castell en el repertori de la colla durant un quinquenni va comportar una pila de canvis de castellers en els pisos alts del tronc, a partir dels quarts.

A Can Barça es van trobar les tres millors colles del moment –Vella, Vilafranca i Nensamb el compromís de fer dos castells i un d’ells fos un castell de vuit. Mentre la Vella completava el quatre de vuit i el tres de set per sota i els vilafranquins el quatre de vuit i el tres de set, els Nens sobresortien, descarregant el quatre de set amb agulla i una torre de vuit amb folre que fou llargament comentada per l’excepcionalitat de l’escenari i la data en que fou completada.

Fins aquest any 2010 cap altre colla ha pogut plantar un castell d’aquesta importància a l’estadi del Barça. Ho han fet els vilafranquins amb el mateix castell, la torre de vuit folrada, tot i que l’ambient entre una i altra actuació res té a veure.

41 Sisena Torre de vuit amb folre dels Nens del Vendrell. Carregada. Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.

30/8/1975.

De tots els escenaris que van gaudir de la torre de vuit amb folre dels Nens hi mancava un d’una forta significació pel món dels castells i per la pròpia colla: la diada de Sant Fèlix a Vilafranca.

El 30 d’agost del 1975 es van tornar a trobar les tres millors colles del moment: Vella, Vilafranca i Nens, disputant-se, novament, la supremacia castellera.

L’actuació fou d’aquelles que fan afició: els vallencs descarregaven la torre de vuit amb folre i el quatre de vuit, caient en el tres de vuit i el tres de set per sota. Els locals completaven la torre de set i el quatre de vuit i carregaven el tres de vuit. Però la campanada la van donar els Nens ajuntant. en una mateixa actuació i per primer cop al seu historial, la torre, el tres i el quatre de vuit, per bé que la primera fou sols carregada.

L’actuació dels Nens fou, de cara al món casteller, la recuperació de la hegemonia davant dels seus rivals, i, fent una lectura interna, esdevindria una de les millors actuacions de la colla al llarg de la seva dila-

tada història. Una actuació que la passada fira del 2010 molts dels qui érem a la plaça Vella veiem com es podia superar, completant tots tres castells en una mateixa actuació. No va poder ser. Però si el camí traçat aquesta temporada continua endavant amb la mateixa força en la propera, estem convençuts que la gesta és molt a prop.

Epíleg Per valorar encara més –si calla importància de l’assoliment d’aquest castell durant aquells anys, hem de dir que els Nens foren la colla que més i millor van dominar aquesta construcció. Durant les sis temporades compreses entre el 1970 i el 1975 es van fer un total de 12 aletes en la torre de vuit, distribuïdes de la següent manera:

Torres de vuit assolides entre 1970 i 1975 COLLA

CARREGAT

DESCARREGAT

TOTAL

2

4

6

1

2

3

1

2

3

4

8

12

Nens del Vendrell Colla Vella Xiquets de Valls Castellers de Vilafranca TOTALS

Amb aquest quadre queda prou clar qui dominava el castell fita del moment i, per tant, qui lluitava per estar a dalt de tot del món casteller de l’època.

42

Un tomb pel Vendrell més casteller

S

ón les vuit del matí i els primers sons de les gralles i els timbals omplen el carrer dels Cafès. És en aquest indret del centre del Vendrell que les matinades tenen el seu punt d’inici, l’anomenat quilòmetre zero, a Cal Jornet. De fet, una placa que molt sovint trepitgem i poca gent acostuma a veure, assenyala que és aquí on, els dies de Festa, els músics engeguen la seva ruta per despertar els vilatans. Tot i que les matinades no fan sempre el mateix recorregut, de ben segur que algun dels grups de grallers passa pel carrer Santa Anna.

Allà, a la cantonada amb el Barceloneta Alta hi podem llegir que Jan Julivert, cap de colla dels Nens del Vendrell durant trenta anys, havia viscut en aquell carrer, on també va morir. Sense moure’ns del centre de la vila, trobem una representació de la colla, concretament al passatge de l’edifici Aripsa, entre la Rambla i el carrer Orient. Juntament amb l’Àngel de Tobies baixant en helicòpter, el campanar, Pau Casals, Guimerà o el Portal del Pardo, un

Ariadna Caballero Folch dels quatre relleus de les parets està dedicat als Nens del Vendrell.

Un pilar de cinc i un tres de vuit s’alcen enmig de la plaça vella, anomenada encara en aquesta representació plaça del doctor Murillo.

Fins i tot una façana particular compta amb un relleu d’un pilar de sis. La trobem al carrer Roquetes, just al davant de la Lira.

Prova de la importància del fet casteller al Vendrell i a la comarca és el majestuós quatre de vuit que dóna la benvinguda a l’entrada de la vila.

Obra de l’escultor de Banyeres Josep Cañas, l’escultura de pedra calcària va ser construïda als anys setanta. Tot i que en un primer moment estava ubicada al barri Francàs, l’any 1995 es va traslladar al seu emplaçament actual, a l’entrada del Vendrell. A més de monuments i representacions diverses, els castells donen nom a dos carrers del mu-

43

nicipi. A Sant Salvador hi trobem el carrer dels Nens del Vendrell, i al barri de França el carrer Castellers. Ben a prop, al carrer Cristina Baixa hi podem veure una placa en homenatge a Emili Miró. Allà va néixer, l’any 1900, aquest casteller vendrellenc fundador dels Minyons de Terrassa i dels Castellers de Terrassa.

Pilar de 6 façana casa

Fem ara una parada al local de la colla.

Pau Casals, en una carta enviada des de l’exili, va escriure als Nens del Vendrell: “Conserveu aquestes tradicions que són l’ànima de la nostra terra”. Aquesta és la frase que forma part del mural que la colla té en una de les parets del pati del local d’assaig. Val a dir que el mural es trobava en una oficina bancària, al carrer dels Cafès, que va ser enderrocada. La colla se’n va assabentar i uns quants castellers van anar a buscar-ne les restes entre la runa. Després de guardar les peces apilades a l’antic local durant molts anys, amb el trasllat al nou local de l’avinguda de la Riera de la Bisbal, es va demanar al Marcel·lí Güixens que el reconstruís al pati, refent les parts buides amb noves peces de trencadís. És migdia, hora de fer castells. Sortim del local de la colla i a mig carrer de Mar a la reixa del portal de la casa del Pere Benet, el terç del primer pilar de sis dels Nens, s’observa la talla d’aquest primer pilar.

Arribant a la plaça Vella trobem el que per a molts és un dels llocs amb més encant que s’han creat darrerament al Vendrell.

Un ambiciós tres de vuit s’alça en una de les parets del passatge de Sabaudia, a tocar de la plaça Vella. La pintura, obra de Jordi i Iraida Llucià va ser inaugurada el passat mes d’abril i és un nou reconeixement que el Vendrell ha volgut donar a la seva colla local. Com no podia ser d’altra manera, les gralles i el timbal acompanyen l’aleta d’aquest mural de camisa vermella.

Els Nens però no estan sols en aquest espai. La pintura també ha donat forma als

Monument casteller

Carrer dels castellers

Carrer Nens del Vendrell

Placa Emili Miró

44 gegants i nans del Vendrell.

Ja a plaça, es compleix la dita que explica que les parets parlen per si soles. En aquest cas és ben cert, i és que la façana de l’ajuntament del Vendrell és un testimoni històric de les fites aconseguides pels Nens del Vendrell. Per la Fira de l’any 1951, la colla descarregava el primer tres de vuit del segle XX. “En aquesta plaça, el dia 12/11/67 va coronar-se el pilar de sis per la colla Nens del Vendrell, castell no aconseguit en el que va de segle”; efectivament, els Nens aconseguien també el primer espadat de sis del segle. Dos anys més tard, el 1969, la plaça Vella veia descarregar “per primera vegada el pilar de set amb folre”. Una plaça i una vila que de ben segur viuran molts més moments castellers per recordar. Força, equilibri, valor i seny representats amb camisa vermella a molts racons del nostre Vendrell.

Pilar en una reixa

Mural Pau Casals

Pintura 3 de 8 passatge de Sabaudia

Plaça Vella

1910-2010 Plaça Nova, 17 Tel. 977 66 02 66

43700 EL VENDRELL (Tarragona)

ROBA DE CASA - CORTINES - TEIXITS CONFECCIÓ PER A HOME - VESTUARI PROFESSIONAL

45

46

L’Embarcada i els Nens del Vendrell:

Construint més alta i més forta la identitat del nostre poble Adrià Grandia

E

l 20 de maig de 2006 va néixer l’Agrupació de Cultura Popular del Vendrell, L’Embarcada. L’entitat va ser fundada pel Ball de Bastons i Les Gralles del Baix Penedès a més dels membres que durant el primer any de vida varen recuperar el Ball de les Gitanes i el Ball de Pastorets.

Des d’aquest moment el creixement ha estat notable. L’any 2007 estrenàvem el Ball de Panderos, el 2008 el Ball de Valencians i els infantils Ball de la Patatuf i Ball del 4 de Març. L’any 2009 es recuperava el Ball de Cercolets i enguany, l’any 2010, el Ball de Cintes ha estat la darrera incorporació. Ara som 10 seccions i 360 socis. L’Embarcada des del seus inicis té per objectius potenciar les manifestacions de cultura popular a les festes locals i és el que avui en dia continua fent amb tota la seva dedicació.

Per una entitat que està arribant al primer

lustre de vida, tenir al costat els Nens del Vendrell que encaren el 85è aniversari és una sort i un referent de compromís i dedicació amb la cultura popular i amb la nostra vila. I és que aquelles entitats que han mantingut el testimoni i han resistit al pas del temps són dignes d’admirar i al Vendrell en són unes quantes.

Els Nens del Vendrell ens han ensenyat la força dels lligams intrínsecs entre cultura popular i arrelament. Quan als anys 70 van viure una de les seves èpoques més glorioses, ho van fer amb el nom de la vila a la camisa.

Potser en aquell moment els motius per a incorporar el topònim a l’uniforme casteller eren varis, però va fer que avui en dia la colla estigui totalment lligada al Vendrell, el fet que tothom se la senti com a seva l’ha fet forta i resistent al demolidor pas del temps.

Després en anys més durs per a tots, varen

Tel. 977 66 29 32 • Fax 977 66 41 51 Pol. Ind. Molí d’En Serra • Ctra. El Vendrell - Santa Oliva Apartat de correus 119 • 43700 EL VENDRELL (Tarragona)

47

saber mantenir la flama viva, moments que potser a vegades voldríem esborrar però que ara podem celebrar i felicitar per haver-nos transmès el seu valuós llegat.

El fet casteller és únic per les seves característiques. Al nostre país ha esdevingut una marca de la nostra cultura, tradicions i identitat. Ha sabut integrar, evolucionar, cooperar i reeixir any rere any gràcies a l’esforç i dedicació voluntàries de moltíssima gent.

Aquest gest hauríem de tenir clar que continua sent part de les nostres manifestacions de cultura popular. Manifestacions que formen el que avui en dia anomenem patrimoni immaterial.

L’Embarcada vol ser un valor més d’una vila rica en cultura popular. Els nostres historiadors així ho han demostrat, trobant referències antiquíssimes dels nostres grups.

Les primeres que s’han pogut datar són del s. XVIII, durant el s. XIX l’esplendor de la nostra Festa Major va ser notable, durant el s. XX i a causa de les diferents èpoques dictatorials i de sotrac econòmic les manifestacions van anar subsistint. Dins la nostra Agrupació en tenim un bon exemple, el Ball de Bastons i Les Gralles del Baix Penedès amb més de 30 anys d’activitat ininterrompuda. És per això que podem afirmar que aquest ressorgiment dels balls populars que ha liderat L’Embarcada, ha estat fruit d’una herència d’antigues gene-

racions. Tan sols calia el ressort i l’impuls perquè tornés a aflorar.

El lligam clar i directe del que L’Embarcada i els Nens del Vendrell gaudim, és més que la cooperació entre dues entitats. És la il·lusió de continuar construint més alta i més forta la identitat del nostre poble. Són les ganes de lluitar pels sentiments que ens produeix allò efímer que només sabem fer entre tots.

De seguir any rere any reafirmant-nos. De saber-nos hereus i deutors amb els nostres convilatans.

L’Embarcada i els Nens han recollit l’essència de la nostra vila, les seves danses, les seves músiques, els seus castells. L’embarcada i els Nens, són una part del bonic entramat de colors que es llueixen per la nostra Festa Major on no podem obviar els octogenaris Gegants, els centenaris Diables i els Diablons.

Si sabem valorar per nosaltres mateixos la feina feta, sabrem fer que la cultura popular del Vendrell sigui allò que ens defineixi. Si sabem mantenir-la en el si d’un món canviant, allò que ens fa singulars ens farà perdurables. Si sabem alçar torres d’il·lusió, trenar cintes d’alegria, si sabem fer dringar picarols d’història, si sabem fer sonar la nostra identitat, els nostres vincles seran l’arrel pel millor futur somniat.

Visca el Vendrell!

48

Els Nens amb quatre rodes

A

utocars Poch i els Nens del Vendrell han estat vinculats pràcticament des del mateix moment de la creació de la colla. Des de sempre, Autocars Poch s’encarrega de portar els Nens del Vendrell allà on actuïn. Aquesta història comença al bar Sendrós, que es trobava al carrer Doctor Robert. Aquest establiment regentat pel besavi del Valentí Ferrer Poch era el punt de trobada dels castellers. Les seves taules varen acollir moltes celebracions i no poques disputes castelleres. El Sr. Poch també era el propietari de la companyia de transports que des de l’inici de la colla va desplaçar amb les seves tartanes i autocars els castellers a les seves primeres diades fora del Vendrell.

I des d’aquell moment fins a l’actualitat, autocars Poch i els Nens del Vendrell han estat sempre junts. Quantes coses podrien explicar els seus xofers!

Des de la temporada 2010, Autocars Poch té un autocar personalitzat amb motius castellers dels Nens del Vendrell. El disseny ha estat obra del Joan Marc Ferret. La part posterior de l’autocar està decorada amb el quatre de vuit descarregat pel Nens del Vendrell a la diada de Festa Major del 2010. A la part lateral esquerra de l’autocar es pot observar el detall de la pinya i del segon d’un pilar dels Nens del Vendrell, representant el treball col·lectiu de tots els castellers d’una colla, del tronc i de la pinya. Finalment, la part lateral dreta de l’autocar simbolitza el vincle entre El Vendrell i la seva colla amb una imatge d’una torre de set amb el campanar de l’església de la plaça vella de fons. També podem apreciar a la part esquerra de l’autocar, el tradicional escut de la colla, que va ser creat amb motiu del cinquantè aniversari dels Nens del Ven-

Alfonso González Bondia

drell, on es veu, mirant de baix cap a dalt, el pis d’un tres de la colla amb el fons blau del cel. A la banda dreta i a la part posterior de l’autocar podem veure també el modern logo dels Nens del Vendrell, que, inspirant-se en la imatge tradicional de l’escut, representa un pis de la torre vist des de dalt cap a baix dibuixat en vermell, el color de la nostra camisa. I si voleu estar al corrent de l’actualitat de la colla i posar-vos en contacte amb nosaltres l’autocar us recorda pels tres costats la nostra web: http://www.nensdelvendrell.org El viatge inaugural de l’autocar personalitzat dels Nens es va produir el passat 7 d’octubre per transportar la colla al XXIII Concurs de castells de Tarragona, just quaranta anys després d’aquell viatge que ens va portar a fer història a la plaça de braus, quan els Nens vàrem descarregar la primera torre de vuit del segle XX. Així doncs, els Nens del Vendrell seguirem viatjant amb els autocars Poch, però ho farem amb l’autocar personalitzat de la nostra colla.

49 Data 11/04/10

Lloc El Vendrell

18/04/10

Tarragona

24/04/10

El Vendrell

25/04/10 09/05/10 22/05/10 06/06/10

Sant Celoni Perafort El Vendrell El Vendrell

13/06/10

L'Arboç

25/06/10 27/06/10 11/07/10 17/07/10 18/07/10

26/07/10

Coma-ruga Calafell platja Banyeres Torredembarra Calafell poble Sant Jaume dels Domenys El Vendrell

27/07/10

El Vendrell

24/07/10

Motiu Diada d'inici de temporada Inici temporada Xiquets Tarragona Inauguració Passatge de Sabaudia Diada Sant Jordi Primavera Cultural 2010 Cercavila Dia de l'Embarcada Diada 84é aniversari Diada aniversari Minyons de L'Arboç Fira Turismar Festes San Pere Festa Major 35è aniversari Nois de la Torre Festa Major

Castells Pde4cam, 3de7, 4de7, Tde6, Pde5 3de7, id4de7, 4de7, 5de6, Pde4, iPde4, Pde4 (c) Pde4, Pde4, Pde4 Pde4, 3de7, 5de6, 4de6a, Pde5 3de7, id4de7, id4de7, Tde6, 2Pde4 Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4 3de7a, 4de7a, id5de7, 4de7, Pde5 5de7, 4de7a, idTde7, Tde7, Pde5, Pde4, Pde4 3de6a, 4de6a, Tde6, Pde5 3de7a, 4de7, 3de7, Pde5, 2 Pde4 5de7, Tde7, 4de7a, Pde5 3de7, 4de6a, Tde6, Pde5 Pde4, 5de7, Tde7, 4de7a, Pde5

Festa Major

5de7, 4de7a, 4de7, Pde5

Festa Major del Vendrell

Tde7, 4de8, 5de7, 2 Pde5 3de7, 4de6a, Pde5, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, iPde4

Santa Anneta Festa Major

5de7, 4de7a, 3de7a, Pde4

08/08/10 20/08/10 28/08/10 05/09/10 12/09/10 19/09/10

Sant Vicenç de Calders Llorenç del Penedès Albinyana Santa Oliva Torredembarra Terrassa El Vendrell

Festa Major Festa Major Festa Major Santa Rosalia Diada Emili Miró Diada preparació Concurs

03/10/10

Tarragona

Concurs de Castells

16/10/10

El Vendrell

Vigília Santa Teresa

17/10/10 22/10/10

El Vendrell El Vendrell Vilafranca del Penedès

Fira de Santa Teresa Presentació de l’orgue restaurat

5de7, 4de8, id Tde8 amb folre, Tde7, 2 Pde5 3de7, 4de7, Tde6, 2Pde4 4de7a, 5de7, id 4de8, 3de7a, Pde5 Pde4 cam, 5de7, id4de8, 4de7a, 3de7a, Pde5 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5 5de7, 4de8, iTde8, Tde7, Pde5 4de8, id Tde8 amb folre, 5de7, i Tde8 amb folre, Tde7, Pde5 Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, 3de7, Tde7, 5de7, Pde5 4de8, Tde8 amb folre, i3de8, 5de7, Pde5 Pde4

Diada del Roser

5de7, 4de7a, id3de7a, 3de7a, Pde5

El Vendrell

Sant Zacaries

Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde4f (canalla), 4de6a (dones), Pde5, Pde4 i Pde4

06/08/10

31/10/10 7/11/10

Castell Pde4 Pde4cam Pde4f Pde5 4de6 3de6 4de6a 5de6 3de6a Tde6 4de7 3de7 4de7a 3de7a 5de7 Tde7 3de8 4de8 Tde8f TOTAL

Resum estadístic de la temporada 2010 Descarregat Carregat Intent desmuntat 47 1 1 1 23 5 2 1 5 6 9 11 8 16 8 5 1 149

Intent 2

3 1 1 1

1

2 2 10

1 2 5

50

I l’any vinent...

L

més i millor!

a temporada 2010 ha estat històrica. Hem igualat el nombre de quatres de vuit descarregats mai pels Nens del Vendrell en una sola temporada. Hem tornat a descarregar la torre de vuit amb folre, l’any que celebrem el quarantè aniversari de la primera torre de vuit descarregada al segle XX. Hem fet el rècord de cincs de set descarregats pels Nens del Vendrell en una temporada. I l’any vinent... més i millor, perquè tenim deures pendents.

Repte núm. 1: Consolidar-nos com a colla de vuit

Aquesta temporada hem descarregat sis castells de vuit i si volem ser considerats per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya com a colla de vuit consolidada, la temporada vinent hem de descarregar com a mínim dos castells més de vuit pisos!

Repte núm. 2: Treballar per assolir el 3 de vuit seixanta anys després del primer descarregat del segle XX Durant tota aquesta temporada hem col·locat dosos del tres de vuit en diversos assajos i hem descarregat uns quants tresos de set nets, però sabies que els Nens del Vendrell van fer història descarregant el primer tres de

vuit del segle XX? Aquesta fita es va assolir a la diada de la Fira de Santa Teresa celebrada el 15 d’octubre de 1951. La temporada vinent es celebrarà el seixantè aniversari d’aquest fet històric i nosaltres ho podem celebrar tornant a descarregar el tres de vuit!

Repte núm. 3: Treballar per aconseguir el primer 5 de 8 de la història dels Nens del Vendrell Tenim un deure pendent amb la història. Els Nens del Vendrell no han aconseguit mai fer el cinc de vuit. Aquesta temporada 2010, l’hem començat a treballar i hem posat quints a l’assaig. Si volem, tots plegats el podem coronar!

Estàs preparat per formar part de la història?

51

RESTAURANT

SALONS ESPECIALS PER A BANQUETS

C CU UIIN NA A MARINERA MARINERA

Cantàbric, 10 • Tel. 977 68 08 19 • Fax: 977 68 26 35 - 43880 Sant Salvador de Mar (El Vendrell) www.restaurantxaloquell.com - info@restaurantxaloquell.com

A p a rt a t de co r r eus, 1 9 7 Tel. 977 660 240 Fax: 977 660 281 E L VE NDR E LL C/e: info@autocarspoch.com http://www.autocarspoch.com

S

e r p em t a t s al co s n e N s l e d