natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:46
Página 1
DESCENS EN CAIAC
Paisatges indòmits de l’Ebre
DES DE RIBA-ROJA A BENIFALLET
RUTA PER A TOTA LA FAMÍLIA
El romànic de Marganell EL CAMÍ DELS BONS HOMES
El tresor dels càtars ITINERARI EN BICICLETA DE MUNTANYA
Postals de Girona
natura 18:Maquetaci贸n 1
17/6/08
18:46
P谩gina 2
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:46
Página 3
www.naturaiaventura.cat
exemplar
GRATUÏT N18
JUNY 2008
Revista d’activitats a l’aire lliure per Catalunya i Andorra
aventura DESCENS EN CAIAC
Paisatges indòmits de l’Ebre
DES DE RIBA-ROJA A BENIFALLET
Imatge de portada: El riu Ebre al seu pas per Miravet
RUTA PER A TOTA LA FAMÍLIA
El romànic de Marganell EL CAMÍ DELS BONS HOMES
El tresor dels càtars ITINERARI EN BICICLETA DE MUNTANYA
Postals de Girona
ANY III. NÚM. 18 JUNY 2008
TIRADA: 15.000 EXEMPLARS
L’ésser humà sempre ha cercat la manera de descobrir quins són els seus límits, i per això sovint busca enfrontar-se a nous reptes i aventures cada cop més extrems. Només una actitud positiva davant la vida permet forjar un esperit de sacrifici prou sòlid, eina imprescindible per superar els obstacles del dia a dia i assolir, així, els objectius proposats. Però a vegades, per desgràcia, aquests reptes apareixen sense que els haguem cercat, i la vida es converteix en una lluita contínua per viure. Malalties com el càncer infantil es converteixen en la dura realitat, difícil d’assimilar i d’entendre pels infants, que l’hauran de superar. Aquests nens, que han d’aprendre a conviure d’una manera permanent amb el patiment i que han de plantar cara a un munt d’adversitats necessiten més que ningú aquesta actitud positiva i aquest esperit de lluita constant que els permeti afrontar el seu gran repte: lluitar per viure. No estan sols. Entre les dunes daurades del Sàhara marroquí, al llarg d’interminables quilometratges sota un cel que crema, tres persones intenten transmetre’ls que cal utilitzar el cor i la força de voluntat per fer front a les adversitats de la vida. Enmig de l’odissea del desert, sota un sol abrasador, entre amics que t’animen, companys que et donen la dar-
CONTROLATS PER: Direcció: Jordi Fernàndez Redacció: Jaume Guillot Disseny gràfic: Sensació Gràfica www.sensaciografica.com Publicitat: Laia Viñas David Candel NATURA I AVENTURA Tel./fax: 93 417 76 14 publicitat@naturaiaventura.cat Correcció: Myriam Almarcha Col·laboradors: Anna Parra Naiana Lacorte Jorge Serratosa Albert Brignardelli Eduardo Abad Albert Beneït Nil Guillot Mario Sánchez
Edita: H4XORS S.L. C/Homer, 63, baixos, 08023 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat Natura i Aventura és membre de:
Imprimeix: Tallers Gràfics Soler, S.A. Dipòsit legal: B-51.197-2006
editorial rera empenta, corredors de qualsevol lloc del món que amb el seu idioma et regalen paraules d’alè, l’Alessia, el Toni i l’Iñigo corren per i per a la vida, per una causa, amb l’ideal de no rendir-se davant la lluita, de ser forts i positius i de servir d’exemple a aquells infants que lluiten per seguir endavant. Aquests corredors de l’equip Aspanovas, que han participat aquest any a la Marathon des Sables, que han corregut i han patit, que s’han emocionat, que han rigut i han plorat, han demostrat que a més de ser durs com una pedra tenen un cor immens i que estan disposats a patir per una causa i per intentar fer feliç a qui no ho és. Cal seguir el seu exemple. Gràcies i enhorabona. L’equip de NATURA I AVENTURA
Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
17/6/08
18:46
Página 4
www.losdelaguerrilla.com foto: Mariano Cebolla
natura 18:Maquetación 1
Després de recórrer centenars de quilòmetres, la gavina corsa es refugia al Delta de l’Ebre per viure una aventura més gran: veure créixer el seu pollet.
Una de les zones humides més impressionants de la Mediterrània. Més de 350 espècies d’aus que fan dels aiguamolls i de les escarpades muntanyes la seva llar. Miradors sobre vastes llacunes i inacabables arrossars. Espais d’increïble flora i fauna entre el riu i la mar.
Terres de l’Ebre
Les Terres de l’Ebre estan plenes de vida. Atura’t a sentir-la!
Vull rebre més informació: Nom i cognoms:
Adreça: CP:
Província:
País:
E-mail:
C. de l'Àngel, 6. 3a planta, Edifici Siboni. 43500 Tortosa. Tel. 977 444 447 www.terresdelebre.org terresdelebre@altanet.org
TEMpat1
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:46
Página 5
www.naturaiaventura.cat
Sumari 06
18
rutes a peu 06 El romànic de Marganell
rutes en BTT 12 Postals de Girona
vies ferrades 18 Ferrada de Segudet
travesses 22 La Ruta de l’Ermità
senders de GR 26 El camí dels Bons Homes, etapa 10
caiac 30 Descens de l’Ebre
40
món sostenible 36 Parc de l’Alt Pirineu
espeleologia 38 Avenc Gran de l’Alzina
escalada 40 Les agulles de Coll de Nargó
calendari 42 Activitats del mes
22
Calendari
04/05
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 6
rutes a peu
Ruta de les ermites romàniques El romànic rural de Marganell COMARCA: BAGES
i haguéssim de triar un adjectiu per definir la comarca del Bages, el més adient seria el de comarca romànica. Dels trenta-cinc municipis que componen el territori bagenc, no n’hi ha cap que no compti amb algun exemplar d’aquest estil històric, i de la setantena llarga de parròquies que en constitueixen l’organització eclesiàstica, si no compten amb temples pròpiament i enterament romànics, una bona part d’ells serven almenys algun vestigi o alguna
S
natura i aventura juny 2008
peça d’art romànic. I és a l’extrem sud de la comarca, entre bucòlics camps de cereals i a recer dels relleus montserratins, on aquest art obté la bellesa sublim i romàntica que hom cerca visitant els vestigis d’un passat, a voltes tan proper, a voltes tan llunyà. L’art i el paisatge s’han confabulat en aquest racó del Bages per oferir-nos la més bella estampa, la que podríem considerar, sense cap mena de dubte, la imatge romà-
nica clàssica. Rere els murs silenciosos de les ermites s’alcen els espadats montserratins més verticals i imponents, com un magnífic teló de fons. Els seus colors grisos esquitxats d’espurnes brillants es combinen amb els verds, vius i brillants dels camps d’ordi i civada que decoren els voltants dels temples. L’escenografia és tan perfecta que ens sentim personatges d’un quadre dibuixat per les expertes mans del pintor que, traç a traç, atrapa la bellesa de l’entorn en la seva teranyina de tela.
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 7
www.naturaiaventura.cat
Sant Jaume de Castellbell Immersos en aquest esplèndid paisatge, amb la imatge permanent del vessant nord de Montserrat, arribem a l’Ermita romànica del segle XII de Sant Jaume. Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Castellbell i no degué passar de capella rural. Fou domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat fins la des-
amortització eclesiàstica, quan passà a dependre de l’església de Sant Cristòfol. Ens trobem davant d’un petit edifici romànic que consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular on s’obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt monolític. L’absis és cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau, de volta de canó, és coberta amb una teulada de teula àrab. Si ens fixem amb els murs posterior i anterior, veiem com s’aixequen per
sobre el nivell de la teulada. Sobre el primer s’alça una petita creu de pedra, mentre que en el segon es dreça el campanar, de paret, amb una finestra. És probablement d’època més tardana. Sota l’espadanya, a mitja alçada del mur, observem una finestra cruciforme, i, a sota seu, la porta d’arc de mig punt. És un edifici senzill, sense cap mena de
decoració arquitectònica o escultòrica, i per tant difícil de datar, però l’estructura de les cobertes, de l’absis semicircular sense arcades i de la finestra ens permeten establir una data en la primera meitat del segle XII.
L’ itinerari transcorre pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat.
Rere els murs silenciosos de l’ermita de Sant Jaume de Castellbell s’alcen els espadats montserratins més verticals i imponents com un magnífic teló de fons.
L’art romànic i el paisatge montserratí s’han confabulat en aquest racó del Bages per oferirnos la més bella estampa.
06/07
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 8
rutes a peu Sant Cristòfol de Castellbell El recorregut fins a la capella de Sant Cristòfol ens permet gaudir, sempre sota la mirada severa dels perfils montserratins, d’una gran diversitat de paisatges: boscos de pi blanc, alzines i roures entre els quals creixen l’esparreguera o el llentiscle ; indrets modelats per la mà de l’home, on s’escampen els camps de cereals ; i torrents on la vegetació creix més ufanosa i desendreçada i que dóna un caire un xic feréstec a aquest bucòlic entorn. L’església de Sant Cristòfol dóna nom a la petita barriada en la qual es troba, i sembla ser que mai va adquirir la categoria de parròquia. Degué ésser sempre una capella rural. Es troba dins l’antic terme del castell de Castellbell, dit Castelobelo, ja esmentat l’any 924. De l’església, en canvi, no se’n parla fins l’any 1294, tot i que la seva capçalera indica que fou obrada al segle XI o bé al començament del XII. L’església de Sant Cristòfol de Castellbell ha estat molt modificada en el transcurs dels anys: durant el segle XVII s’allargà la nau i fou oberta la portalada en el mur frontal refet, al cim del qual es construí un campanar de paret amb dues obertures ; posteriorment li fou adossada una rectoria, que amagà una bona part de l’absis, i l’interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó amb llunetes. Això ha fet passar aquesta església força desapercebuda com a obra romànica i ha estat considerada com un edifici d’escàs interès arquitectònic. Malgrat això, després d’haver estat parcialment restaurada, han aflorat una sèrie de trets que, ultra la seva inusitada orientació, li confereixen unes característiques que, en les esglésies romàniques d’aquesta època, cal considerar com a poc comunes.
La ma de l’home ha modelat aquest paisatge que a la primavera les roselles esquitxen de roig viu.
natura i aventura juny 2008
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 9
www.naturaiaventura.cat Ja és un trec característic el fet que la nau, a diferència de la majoria de temples romànics, estigui encarada a tramuntana, i que l’absis, sensiblement desviat de l’eix, apunti perfectament el nord. Aquesta planta guerxa constitueix un exemplar singular dintre del conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya. Però hi ha més encara: al repicar el sostre, en una restauració l’any 1981, es descobrí que era una
falsa volta de mig punt, la qual s’ensorrà fàcilment i aparegué aleshores la coberta original, que era feta amb bigues que reposaven sobre tres arcades, obrades de forma força grollera, disposades transversalment al llarg de la nau sense mantenir cap paral·lelisme entre elles i mostrant una inusual asimetria d’unes respecte a les altres. Aquesta disposició dóna al temple un
aspecte desordenat i primitiu que fa palesa una manca de tècnica i de recursos per part dels qui el van bastir.
08/09
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 10
rutes a peu Sant Esteve de Marganell
ment amb una finestra circular. A l’extrem poc en tenien, aquests havien d’anar a Prop de l’antic mas de Sant Esteve, ara la del mur de migjorn, sobrepassant el de peu a Santa Cecília a escoltar el sermó. masia de Can Font, a la vall de Marganell, ponent, s’alça un alt i esvelt campanar de Tant els uns com els altres ho tenien lluny, trobem l’església de Sant Esteve de torre, fet també en aquesta ampliació. i per això decidiren construir una església Marganell, en estat semiruïnós, però que La recent restauració del temple ha destaenmig dels dos termes, perquè servís a encara conserva les funcions parroquials piat les finestres del costat de llevant del tots dos pobles. Però va passar que quan que tingué des dels seus orígens. Tot i el campanar, que en fotografies d’uns anys estava quasi acabat de construir, els sanseu estat actual, l’escristofoglésia de Sant Esteve lencs se’n és un clar exponent de Hi trobem una gran diversitat de paisatges: boscos de van desdir i l’art romànic rural. es negaren Encara conserva una pi blanc, alzines i roures; indrets modelats per la mà de a pagar i bona part de l’estructu- l’home on s’escampen els camps de cereals; i torrents continuar ra romànica, amb una les obres. nau capçada vers lle- on la vegetació creix més ufanosa i desendreçada. La gent de vant on es destaca un Marganell absis semicircular, llis i acabaren la sense cap finestra. construcció Malgrat seva austeritat, tenia altar major, enrere encara es poden veure estranyade l’església i un cop finalitzada l’obra, capelles laterals i un petit cor. ment aparedades. Segons els vells de la empipats amb els seus veïns, tapiaren els Al mur frontal que fou reestructurat modercontrada, succeí que abans de la consfinestrals del campanar que donava al nament, encara s’endevinen alguns fragtrucció de l’església de Sant Cristòfol, la cantó de Sant Cristòfol perquè ni tan sols ments de l’obra primitiva i s’hi obre la porgent d’aquell lloc havien d’anar a missa a no els fos possible sentir les campanes. ta que data de l’any 1824, juntaCastellbell. Essent que a Marganell tam-
LA RUTA PAS A PAS
FITXA TÉCNICA
En la cruïlla entre la carretera de Marganell (BV-1123) i la de Sant Cristòfol de Castellbell (BV-1122) hi ha una zona d’aparcament (1). Caminem uns metres per la carretera de Sant Cristòfol fins el primer revolt on, a ma dreta, neix un camí amb un rètol S que indica la proximitat de l’ermita de sant Jaume. El prenem i seguim les marques SI ET OR RIPT C S blanques i vermelles (el camí és un sender de gran recorregut) fins arribar a un pou B SU ÀS PODR AR DE d’aigua i, uns metres més endavant, un trencall que a mà esquerra puja entre els G T ARRE A.CA arbres fins l’ermita (2). Tornem al camí. Seguim les marques de GR fins unes DESC AIAVENTUR UR , .NAT L cases després de les que creuarem el torrent del Carner (3). El camí travessa una W O W N W À EL PL RI I EL zona boscosa i torna a creuar el torrent. Més endavant trobem una cruïlla, que A R S E L’ITIN ER AL GP prenem a l’esquerra per travessar els camps de cereals. Som al Pla de Masroig (4). P K TRAC Passarem vora una cabana de pedra seca i un camí que marxa a l’esquerra, i arribarem a una altra cruïlla (5) que prenem a la dreta, en direcció a Sant Cristòfol . Uns metres més endavant una altra cruïlla ens permet prendre el sender que, a ma esquerra, es dirigeix cap a la barriada de Sant Cristòfol. Després de travessar el torrent de Cal Cileta es converteix en carrer asfaltat, que seguim fins que el talla la carretera. Uns pocs metres a l’esquerra trobem l’ermita de sant Cristòfol (6). Tornem al camí que travessava els camps del pla de Masroig però aquest cop prenem el camí que ens porta cap a sant Esteve. Un cop arribem al final del pla ens endinsem en una zona boscosa i travessem el torrent de Carner de nou (7). Deixem el mas del Carner a l’esquerra i baixem pel camí paral·lel al torrent fins a una cruïlla, on prenem a l’esquerra (8). Davant nostre es va perfilant el campanar de Sant Esteve de Marganell (9) on arribarem en pocs minuts. Des d’aquí prenem la pista asfaltada que baixa fins la carretera (10) que seguirem a ma dreta fins l’aparcament on hem estacionat el vehicle.
Durada: 2h Tipus d’itinerari: circular. Desnivell: 100 m. Dificultat: baixa, ideal per fer amb nens. Època: tot l'any.
natura i aventura juny 2008
10/11
/11
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 11
www.naturaiaventura.cat
La reintroducció de la cabra salvatge a la Muntanya de Montserrat Si bé un passeig als peus de Montserrat es converteix en un flashback de centenars d’anys cap al destacable romànic català, la seva combinació amb l’inigualable paisatge que el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (creat al 1987) i la particular flora i fauna que s’hi troba colonitzant els racons i la pedra calcària que l’ha fet mundialment famosa, converteix aquesta visita en un gaudir pels 5 sentits. Ermites romàniques com l’ermita de Sant Jaume, de Sant Cristòfol, de Sant Esteve de Marganell i de Santa Cecília són acompanyades a l’escenari per diverses escenes de diferent vegetació. Podem trobar zones riques en pi blanc, pinassa, alzines, roures i arbusts com el llentiscle, el marfull, l’aladern, el galzeran, l’arítjol, la desitjada esparreguera, etc. En ocasions trobarem aquesta flora mediterrànio-boreoalpina combinada amb fons de paisatges agrícoles format per l’ordi i la civada. A més, en la zona de la riera de Marganell trobarem herbàcies de ribera com el jonc boval, els créixens o la cua de cavall, entre d’altres. Pel que fa a la fauna, en les zones més boscoses podrem veure alguna tórtora, merla, bruel, tallarol
gros i, sobretot, tudons, els parents bosquetans del colom vulgar. En zones més obertes podrem veure estols de ballesters, de la família dels falciots, roquerols, de la família de les orenetes, i algun bell pela-roques, amant de les roques muntanyoses i fàcilment distingible per les seves ales vermelles i negres amb taquetes blanques. Per desgràcia, aquí els rapinyaires són més poc habituals ; no obstant, hi podrem trobar, amb sort, alguna àguila cuabarrada i falcó pelegrí, presents a cingleres i roques verticals. El nostre rosegador més popular, l'esquirol, deixarà veure el seu rastre gràcies a les pinyes rosegades i, si estem de sort, ens delectarà amb la seva bellesa i agilitat. Destacar que mamífers com la fagina, el gat mesquer i el porc senglar també són presents dins la biodiversitat del parc. Hem de tenir en compte que, degut a la pressió humana i als incendis que van assetjar Montserrat l’any 1986, la fauna, i especialment la gran fauna, havia iniciat un procés de regressió, que ara es troba francament en procés de recuperació gràcies a la protecció dels seus hàbitats. Com a punt culminant d’aquesta recuperació tenim la reintroducció d’un dels ungulats autòctons més
espectaculars, la cabra salvatge. Aquest fantàstic animal torna a ser al parc des del 1995, gràcies a la reintroducció per part dels serveis de fauna del departament de medi ambient de la Generalitat i al control i censos dels agents rurals. Aquest procés es va iniciar amb l’alliberament de 4 exemplars (3 mascles i 1 femella) procedents dels Ports de Tortosa i Beseit que van donar el seu primer fruit 2 anys després amb el naixement dels primer cabrits. Des de llavors, la cabra s’ha anat reproduint regularment i junt amb posteriors alliberaments ha acabat configurant la població actual que supera els 100 exemplars. La cabra salvatge és una espècie perfectament adaptada als medis rocosos sent un veritable espectacle natural veure-la moure’s pel mont i escalant els rocs i pendents més abruptes. Tot i que la cabra és un exemplar cinegètic en algunes zones de caça, aquí és un habitant d’excepció. No obstant, es controlen les seves poblacions per evitar l’aparició de malalties degut a un excés de població.
Albert Beneït / Agent Rural
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 12
rutes en BTT
Postals de Girona Girona és situada al punt on tres petits rius, l’Onyar, el Galligants i el Güell buiden les seves aigües al Ter. A la banda esquerra de l’Onyar, l’antic Undarius, al barri del Mercadal, comença el nostre itinerari. Aquest barri fou l’arrencat de la ciutat en aquesta banda de l’Onyar, quan al segle XIX començà l’expansió ciutadana més enllà de les muralles. A l’altra banda del riu tenim l’antiga vila, la Girona de Pedra que els valents gironins defensaren en contra dels francesos de Napoleó i que van fer mereixedora del títol d’Immortal, la seva estimada Girona. És possible que l’aixecament contra les tropes napoleòniques durant la guerra de la independència espanyola donés més glòria a la ciutat. És en aquest moment que Girona escriu una de les planes més glorioses de la seva història. Ens ho recorda, al bell mig de la plaça, el monument escultòric de bronze que representa el general Álvarez de Castro rodejat de gironins i en actitud de coratjosa lluita contra l’invasor.
natura i aventura juny 2008
COMARCA: GIRONÈS
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 13
www.naturaiaventura.cat
orria l’any 1808 quan els gironins, amb només tres-cents soldats del regiment d’Ultònia i alguns mariners de Sant Feliu, que havien servit a l’esquadra d’artillers, van disposar-se a defensar la ciutat atacada per un exèrcit de cinc mil homes. El terrible setge durà gairebé vuit mesos; moment en què la població va nomenar generalíssim el seu patró Narcís. Fou en el seu nom que organitzaren la “Croada Gironina”. D’aquesta manera els ciutadans reforçaven els cossos militars que eren insuficients per guarnir les muralles i els diferents forts
C
que envoltaven la ciutat. Es reuniren prop de 800 homes, distribuïts en vuit companyies classificades per oficis. N’hi havia de monjos seculars, de monjos regulars, d’estudiants, d’artesans, de constructors... fins i tot una d’homes de posició. En la defensa de la vila no hi faltaren tampoc les dones, que, fent prova d’un valor admirable, formaren la gloriosa “Companyia de les dones de Santa Bàrbara”, a fi d’ajudar i tenir cura dels ferits i aconseguir aliments per als defensors. Els gironins, exhausts finalment per les malalties i la fam, rendiren la ciutat el dia
10 de desembre de 1809. Enmig dels honors que els napoleònics, meravellats, varen retre a l’heroisme, sortiren de la ciutat els defensors que havien sobreviscut al setge, i que immortalitzaven, amb aquells fets, la seva estimada Girona vençuda. Les corts de Cadis de l’any 1812 decretaren que el nom del general Álvarez de Castro, i dels heroics defensors de Girona, fos inscrit amb lletres d’or en una làpida i que quan les circumstàncies ho permetessin, es dediqués una plaça a la memòria del governador de la ciutat. Així es va fer.
12/13
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 14
rutes en BTT Deixem enrere l’antiga plaça de Sant Agustí, anomenada des d’aleshores plaça de la Independència, i creuem el riu Onyar pel Pont de Pedra, que és com els gironins anomenen el pont d’Isabel II. Des d’aquest pont les nits de lluna plena, cap a l’alba, es pot veure nedar amunt i avall per les aigües de l’Onyar l’espectre mig transparent i borrós d’un cocodril amb ales de papallona... al primer raig de llum, s’esvaeix. Diu la llegenda que al barri del Mercadal hi havia un convent de monges que en comptes de practicar devocions i penitències es dedicaven a una vida força disbauxada. Ara bé, entre elles hi havia una novícia carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa que no volia seguir les altres germanes en aquell errat camí. Això fa que els
FITXA TÈCNICA Quilòmetres: 40 Km Desnivell: 620m Ciclabilitat: 100% Dificultat: mitjana Punts d’aigua: a les diverses poblacions per les que passem. Època adient: tot l’any Cartografia: 1:50.000 Gironès. Institut cartogràfic de Catalunya
Si vols gaudir al màxim dʼaquesta proposta, Natura i Aventura et recomana els guiatges de:
C/Impressors Oliva 4, A 17005 Girona info@cicloturisme.com www.cicloturisme.net
S SI ET OR IPT R C S SUB ÀS PODR AR DE G T ARRE A.CA DESC AIAVENTUR R U , .NAT WWW ÀNOL EL PL OOK I EL OADB AL GPS EL R R K PE C TRA
natura i aventura juny 2008
14/15
/15
natura 18:Maquetaci贸n 1
17/6/08
18:47
P谩gina 15
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 16
rutes en BTT
retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven. Les germanes, cansades de sentir el corcó dels constants retrets, la van tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània molt a prop d’on ara té la sortida la sèquia Monar. Durant molts anys la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que la persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, van fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos. Poc a poc va anar convertint-se en una mena de cocodril d’aspecte repulsiu. Però la santedat i la puresa de la seva ànima van contribuir a transformar el seu cos altrament: sobre la seva esquena de rèptil li van creixer unes meravelloses ales de papallona de lluminosos colors. I així la novícia es va transformar en la Cocollona. Quan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va ésser vist nedant per aquestes aigües, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada.
natura i aventura juny 2008
Pedalem riu amunt, sota les cases que s’estenen a banda i banda del riu; cases que l’escriptor Joaquim Ruyra descrivia com “malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs.” Afegia el narrador gironí que “hi ha riquesa de color, hi ha exuberància de vida, hi ha quelcom de l’instint diví que ha presidit la formació del niu de les orenetes. I, amb tot el seu aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una ànima jovençana i alegre que ix de llurs finestres i balcons al primer raig de sol.” I així, amb l’Onyar reflectint les formes i colors de les cases desfigurades pel corrent que s’hi reflexen, deixem Girona enrere, i a mesura que ens allunyem i guanyem alçada observem, sobre la cinglera arquitectònica esquitxada de finestres i balcons, galeries i teulades, la preciosa silueta de la grandiosa catedral i, un xic més
enllà, el campanar de Sant Feliu que s’alça altiu i esvelt. Els voltants de Girona ens regalen, als amants de la bicicleta de muntanya la combinació més llarga d’Europa de “single roads”, o senders estrets on no hi passarien dues bicicletes alhora. És el paradís de les pujades esquerpes, les trialeres de tots els nivells i dificultats, dels passos estrets i d’equilibri, dels descensos més tècnics i de les escalades més vertiginoses. Com la que ens apropa al cim del Puig Alt, excel·lent mirador del camp del Gironès i el Baix Empordà. Dalt del cim hi ha una capella amb residència pel capellà i una hostatgeria, és el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, que en aquesta enlairada serra domina l’esplèndida panoràmica sobre les terres del seu voltant.
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 17
www.naturaiaventura.cat
q’
10% de descompte
Trav. de Gràcia 132, Barcelona
q
q q
Perquè subscriure’m-hi?
c/ Sant Lluís 44-48, Barcelona
10% en tèxtil
qq’
10% en tèxtil 5% en material dur
cada mes Natura i Aventura a casa teva. * Reb No et perdis cap exemplar. Col·lecciona-la!
Pere III, 49-51, Manresa
10% de descompte Avda. dels Països Catalans 49, Igualada
de www.naturaiaventura.cat * Descarrega’t els mapes, llibres de ruta i tracks pel al GPS dels 15% de descompte Bellver de Cerdanya Tel.: 616 85 55 35
turisme rural
10% de descompte 7% i 10% en compres superiors a 300€
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
itineraris proposats. en els sorteigs mensuals de material, * Participa viatges i altres regals. els descomptes que molts establiments * Aprofita ofereixen als subscriptors de Natura i Aventura.
c/ Galileu 64, Barcelona guies
10% de descompte 10% compres en metàl·lic i 6% amb tarja
Castellar de N'Hug. Tel.: 93 825 70 16
c/ Galileu 208, Terrassa
Kayak Center Guixols 10% en tèxtil 5% en mat. i compl.
2X1 en activitats de curta i mitja durada
c/ Bonavista 23, Barcelona
Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 667 76 91 80
Dive Different (submarinisme)
10% en tèxtil 5% en material dur c/ Sant Pere 12, Sabadell
Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 687 95 27 05
15% de descompte
c/ Crta. de Sant fruitós 7, Berga
Baix Empordà Tel.: 620 846 742
Rbla. Josep Tarradelles, Granollers
20€ l’any! (11 exemplars)
15% de descompte
10% de descompte
10% de descompte
Tot això per només
Com subscriure’m-hi?
* A través de www.naturaiaventura.cat. * Trucant al telèfon 934 177 614.
10% de descompte La Molina, Borredà, Sant Feliu de Guíxols. Tel.: 616 55 40 39
2€ de descompte
10% de descompte
Cerdanyola del Vallès, 93 591 07 27
c/ Canonge Baranera 2, Badalona
Ho trobaràs tot a: www.naturaiaventura.cat
16/17
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 18
vies ferrades
PRINCIPAT D’ANDORRA
- ORDINO
Via ferrada de Segudet La via ferrada de Segudet es troba just al final de l’engorjat del mateix nom, a la parròquia d’Ordino. Aquesta privilegiada situació, a tocar de l’aigua del torrent, i l’idíl·lic indret on està situada fan d’aquesta ferrada una de les més boniques d’Andorra. A mesura que guanyem alçada, l’engorjat que serpenteja entre els boscos de pi roig i prats d’un verd intens, s’obre per mostrar-nos el meravellós horitzó que dibuixa la serra de l’Ensegur i la vall del riu Casamanya. I un xic més amunt, quan l’alçada assolida deixa el bosc per sota nostre i el converteix en un suau mantell ondulat, Ordino se’ns mostra a vol d’ocell amb tota la seva bellesa. Entre les seves cases s’alça, resistint el pas del temps, el campanar romànic de l’església Corneli i Sant Cebrià al que només els perfils enfarinats del Cap de Cubil gosen ferli ombra. La millor forma de gaudir al màxim de l’experiència que ens ofereix aquesta ferrada és realitzar el passeig pels arbres del Bosc de Segudet i, després de la darrera tirolina, començar a ascendir pels graons de la via.
natura i aventura juny 2008
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 19
www.naturaiaventura.cat
)))Com arribar-hi si accedim a Andorra des de la Seu d’Urgell haurem de travessar Andorra la Vella i dirigir-nos primer cap a Escaldes Engordany i posteriorment cap a la Massana, des d’on haurem de prendre un desviament a la dreta en direcció Ordino. A l’entrada d’Ordino trobem una rotonda; continuem rectes, en direcció Canillo i coll d’Ordino. Al cap de pocs metres trobem un altre giratori i continuem en direcció al centre urbà i Segudet (obviant la carretera que marxa cap al coll d’Ordino i Canillo). Continuem per aquest carrer fins a trobar un desviament que prenem a la dreta en direcció Segudet. Al cap de pocs metres
trobem un altre rotonda amb un aparcament públic. És convenient estacionar el vehicle aquí per començar l’itinerari, ja que més amunt potser difícil fer-ho a causa del nombre reduït de places d’aparcament.
riba. Sense deixar la traça del camí i seguint els rètols indicatius arribem en pocs minuts al començament de la via ferrada. Tant l’aproximació com el retorn estan senyalitzats amb rètols indicatius.
)))Aproximació: Seguim la carretera del camí de Segudet, que marxa paral·lela al torrent fins a que s’acaba l’asfalt i la carretera es transforma en pista. Continuem amunt i deixem a la dreta el camí que marxa cap al coll d’Ordino; seguim cap a la Cortinada i en breu la pista travessa un torrent i canvia de
Les excel·lents panoràmiques que s’albiren des de la part més alta de la ferrada ens mostren la bellesa de la vall d’Ordino.
18/19
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:47
Página 20
vies ferrades )))Descripció: la ferrada de Segudet comença a pocs metres a la dreta de la ferrada de la Creu de Noral. El primer tram del traçat s’inicia al llit del torrent i progressa verticalment abans de flanquejar cap a la dreta seguint una feixa. Acte seguit trobem el tram més vertical de la via però que no representa cap dificultat remarcable i des d’on podrem gaudir d’unes excepcionals vistes sobre Ordino. Des d’aquí el traçat flanqueja suaument fins al final de la via.
)))Retorn:
un cop finalitzada la via neix un sender ben traçat i senyalitzat que s’endinsa en el bosc. El seguim avall i veurem en pocs minuts que enllaça amb el camí que hem utilitzat per a fer l’aproximació.
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
exem
tura
18:M
aque
taci
ón
1
29/5
/08
13:5
5
Pági
na
N18
UÏT
www.naturaiaventura.cat
2008
tura JUNY
itats activ ta d’ Revis
plar
GRAT
1
Página 21
n ave
IAC EN CA ENS DESC
Ebre de l’IFALLET mits A BEN indIBòA-ROJA s e R g at DE Pais DES
ya i talun r Ca re pe ire lliu a l’a
rra Ando
IA nell MÍL LA FA arga TOTA eM ic d MES màn HO El ro DELS BONS ls càtars TANYA Í e M UN d EL CA DE M esor ETA El tr I EN BICICL irona ERAR de G ITIN tals s o P
on trobar-nos
A PER RUTA
PROVÍNCIA DE BARCELONA Abrera Miguel Angel Sports Badalona Epirimountains Decathlon Montigalà Pedalsport Ayala Esports Dom Barcelona Travessa Vertic Barcelona Balmat Tot Muntanya Cercle Esport Esports Lluc Nus GR Zero Sports Núria Intempèrie Llibreria Altair Llibreria Quera Raig metereologia Decathlon L'Illa Diagonal Aribau 35 Cuylas Raiders Bike House Probike King Barcelona Espai Bici Bike Tech Bikeland Holmes Place Balmes Holme Place Urquinaona Europolis Les Corts Europolis Sardenya Poliesportiu Dinamis Can Carelleu Fitness Fira BCN Universitat Politècnica de Catalunya Bellaterra Universitat Autònoma de Barcelona Berga Base: Tandem Sports Bike Oficina de Turisme de Berga Castellar de n’Hug La Closa
Granollers Camp Base Basolí Bicicletas Manresa Esports El Cim T1 Muntanya Vertic Manresa Matadepera BTT Sport Mataró Esports Dom Intersport Ronda 43 Basolí Bicicletas Monistrol de Montserrat Balcó de la Lluna Montcada i Reixac Action Sports Rubí Cicles Pagès Sabadell Vertic Sabadell Camarassa La Panxa del Bou Sant Cugat Clinic Bikes Sant Cugat Clinic Bikes Valldoreix Club Muntanyenc Terrassa Charapoua Sports Decathlon Terrassa Ciclos Morenitos Centre Excursionista de Terrassa Vic Intersport Horitzó Intersport Everest Muntanya de Llibres Cicles 02
Ribes de Freser Ski & Mountain PROVÍNCIA DE LLEIDA Balaguer Radical Intersport La Seu d'Urgell Oficina turisme de la Seu d'Urgell Lleida Unipreus Universitat de Lleida (Inefc) Rialp Intersport - Rialp Solsona Rafart Esports Sort Saorte Sports Hípica Les Vernedes PROVÍNCIA DE TARRAGONA Amposta Grimpada Cornudella de Montsant Climbing Planet Gandesa Bicisports Aubanell Reus Pedals Reus Namasté Reus
PROVÍNCIA DE GIRONA
Tarragona Esports K2 Intersport Equip Namasté Tarragona Universitat Rovira i Virgili
Blanes Freebike
Tortosa Pics de Mont Caro
Camprodon Esports Vivac Esports Vivac 2
PRINCIPAT D’ANDORRA
Centelles Xtreambike
Girona Aresta Llibreria Ulyssus Basoli Girona Bicicletas Bike Girona Universitat de Girona
Cerdanyola Natupark
Olot Aresta
Caldes de Montbuí Oxigen Cicles 02
Puigcerdà Couloir
Alpesport Viladomat Esports Jorma Bike Oficina de turisme d’Ordino Oficina de turisme d'Encamp Oficina de turisme Canillo Oficina de turisme d'Escaldes Oficina de turisme de la Massana Universitat d’Andorra
ventura, Natura i Ap teu. a pro
+
20/21
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 22
travesses
La Ruta de l’Ermità COMARQUES: BERGUEDÀ RIPOLLÈS CERDANYA
Una proposta única amb BTT, a peu o a cavall... com tu vulguis La ruta de l’Ermità és un itinerari circular que ens permet seguir a peu, a bicicleta tot terreny o a cavall, els senders i camins de muntanya que comunicaven els antics comtats medievals del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, a recer de les ermites, esglésies, monestirs, santuaris i castells que acompanyaven aleshores els viatgers. És un recorregut que ha estat concebut per poder ser realitzat gairebé en qualsevol època de l’any. La seva situació prepirinenca i la seva orientació sud amb alçades entre les cotes 2400 m del Puigllançada (cota superior) i els 800 m de la Pobla de Lillet (cota inferior) permeten, sempre que les condicions d’estabilitat del mantell nival siguin les adients en les cotes més altes, poder gaudir d’aquesta proposta durant la majoria de mesos de l’any. Discorre per camins oberts, combinant xarxes de senders locals, trams dels GR-4, GR-3, GR-241, PRC51, PRC52, camins ramaders i petits corriols.
natura i aventura juny 2008
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 23
www.naturaiaventura.cat
)))Paisatge Aquesta passejada per la història del noss’encaixen nombroses canals fresques i Puiglluent (1765 m) ens permetran gaudir, tre país transcorre en gran part pel Parc humides on són freqüents els aurons i els a vol d’ocell, de les millors panoràmiques Natural del Cadí-Moixeró, un dels parcs til·lers, més característics d’altres latituds; d’aquesta encara indòmita comarca. naturals més grans de Catalunya, i que ens la serra de Montgrony, territori del comte Aquestes zones més altes estan cobertes sorprèn per la majestuositat de de prats alpins formats bàsiles seves cingleres i el seu relleu cament per gramínies i flors tan esquerp. Les vistes al mascom les gencianes, La Ruta de l’Ermità ens permet descobrir vistoses sís del Pedraforca, un dels símel safrà bord o la carlina. Més bols de l’excursionisme català, el patrimoni natural, paisatgístic i avall, a l’estatge subalpí, troamb el seu característic perfil bem boscos de pi negre retallant-se en l’horitzó, ens històric del Berguedà, el Ripollès i la esquitxats de ginebró, neret i acompanyarà gran part del boixerola. A l’estatge montà Cerdanya; a peu, en btt o a cavall. recorregut. trobem boscos de pi roig en A més a més, la Ruta de l’Ermità els que, a les obagues, es ens permet conèixer altres dibuixen clapes disseminaespais naturals protegits com les Fonts del des de faigs. En els vessants de solell les Llobregat, on neix el riu que brolla entre les Arnau, farcit d’històries i llegendes; els clapes de color les formen els roures, les roques i la vegetació, sota els cingles de Rasos de Tubau, que a cavall entre el alzines, els aurons i els trèmols. En aquesCastellar de n’Hug; la Serra de Catllaràs, Ripollès i el Berguedà, ens delectarà amb tes zones baixes hi ha també els anomeuna de les serralades més desconegudes unes espectaculars vistes, des del nats prats de dalla, que són dallats dues o del Berguedà on es fonen el passat reliPedraforca a ponent fins el Taga a llevant i tres vegades al llarg de l’estiu i l’herba dels giós, l’ús agrícola i ramader i l’antiga exploamb unes amplíssimes panoràmiques sepquals, emmagatzemada, serveix d’aliment tació minera formant un marc de gran tentrionals del Costa Pubilla i el Puigllançada per al bestiar a l’hivern. bellesa paisatgística; la Serra de Picancel, (2409 m), cim que forma també part de la que ens mostra la seva extensa obaga on Ruta de l’Ermità i que juntament amb el el
¿CUAL ES TU RETO?
INTEMPERIE, TU TIENDA OUTDOOR
<e @EK<DG<I@< \eZfekiXi}j kf[f cf hl\ e\Z\j`kXj gXiX ZXd`eXi# Zfii\i p m`XaXi gfi \c d\[`f eXkliXc% M\e p Zfdgil YXcf% CXj d\afi\j dXiZXj \e \hl`gXd`\ekf k Ze`Zf Zfdf Z_Xhl\kXj# gXekXcfe\j# qXgXk`ccXj# YfkXj# dXk\i`Xc [\ XZXdgX[X# m`Xj ]\iiXkXj%%% 8[\d}j# k\ f]i\Z\dfj Xj\jfiXd`\ekf g\ijfeXc`qX[f# kXia\kX Zc`\ek\ @EK<DG<I@<# p dlZ_Xj m\ekXaXj d}j% INTEMPERIE I Villarroel, 184 BCN I T. 93 419 20 00 De lunes a sábado de 10:30 a 14:00h y 16.30 a 20.30h I www.intemperie.es
22/23
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 24
travesses )))L’empremta del passat: Els onze municipis pels que passa la Ruta de l’Ermità ens ofereixen, a més de les belleses naturals que dóna l’abrupta orografia, l’aigua que brolla en forma de precioses fonts emboscades, i la vegetació de gran interès a causa de les variades condicions climatològiques i altitud, que permeten tant l’existència d’espècies alpines com d’eurosiberianes i mediterrànies, un seguit d’espais d’indubtable interès i atractiu des del punt de vista històric. Destaquen els nuclis medievals de Bagà, que fou capital de la baronia de Pinós i poblacions com Castellar de n’Hug, la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà, que mantenen la seva arquitectura rural tradicional i el seu tipisme recalcitrant que vencen el pas del temps. Existeix documentació que fa referència a la història
medieval de diverses d’aquestes contrades, inclosa la presència de càtars. També hi han deixat empremta els contrabandistes i els maquis. L’arquitectura religiosa romànica va deixarnos bones mostres en aquest sector com el monestir benedictí de Sant Llorenç, prop de Bagà, un temple majestuós de tres naus edificat seguint la tradició de les basíliques clàssiques ; Sant Vicenç de Rus, als afores de Castellar de n’Hug, que conté pintures murals originals del gòtic lineal i la reproducció de les pintures murals romàniques del segle XII ; Santa Maria de Lillet, preciós monestir del segle IX ; la curiosa Rotonda de Sant Miquel, uns de les esglésies romàniques de planta circular més ben conservades; l’església
de Sant Jaume de Frontanyà, un edifici excepcional del primer romànic català, tant per les seves imponents dimensions com per l’equilibri de les seves formes. La ruta enllaça prop de vint vestigis històrics i ens apropa a poca distància d’una desena més de monuments, que són els que inspiren la Ruta de l’Ermità.
)))La vessant més esportiva: Per aquells que cerquin una major eficiència davant del rellotge i/o la millora de la condició física, la Ruta de l’Ermità pot representar un repte esportiu de primer ordre, ja que ofereix un itinerari de 162 quilòmetres i 8500 metres de desnivell als que volen fer la ruta en bicicleta de muntanya, i 96 quilòmetres i 6400 metres de desnivell als que la volen fer a peu. Els que la vulguin fer a cavall poden triar l'opció que més
natura i aventura juny 2008
els convé. Les modalitats runner, a peu, o btt-chrono pels que participen amb bicicleta tot terreny, permeten intentar completar tot el recorregut en menys de 24 hores.
24/25
25
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 25
Allotjaments: Al llarg de la Ruta de l’Ermità trobarem els cinc allotjaments oficials que son els que gestionen i organitzen la travessa. A banda d’acollir-nos al finalitzar l’etapa, disposar de tancats pels cavalls i d’espais i material de manteniment de les bicicletes, el personal d’aquests establiments posen a la nostra disposició la seva experiència i coneixement de la Ruta per assessorar-nos i aclarir qualsevol dubte. Aquests establiments, que a la vegada serveixen com a control de pas dels excursionistes que han triat la opció més esportiva, disposen d’un sistema de comunicació entre ells que permet fer un seguiment dels usuaris durant tota la ruta per tal de resoldre ràpidament qualsevol incidència. Refugi d’Erols – Castellar de n’Hug – www.refugierols.com Refugi Ardericó – La Pobla de Lillet - www.arderico.com Refugi de Rebost – Bagà – www.refugirebost.cat Refugi Coll de Merolla – Gombrèn - refugicolldemerolla@hotmail.com Alberg La Closa – Castellar de n’Hug – www.cingles.org
www.guiescingles.cat Alt Berguedà raquetes de neu · BTT · espeleologia · barrancs · ascensió a cims · rutes · escalada · esquí · vies ferrades · iglús · raquetes de neu · BTT · espeleologia
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 26
senders de GR
Montsegur: el tresor dels Bons Homes. FRANÇA: ARIEJA
EL CAMÍ DELS BONS HOMES ETAPA 10
l camí natural que des dels temps més remots ha unit les poblacions de Comús i Montsegur és el que travessa les gorges de la Frau. L’Hers ha excavat a la muntanya un engorjat tan estret que només permet el pas a peu, a més és tan profund que l’ésser humà se sent esclafat per les penyes que l’envolten. Avui no hem matinat, i el sol, ja ben alt, despunta per sobre els penyals regant l’estret sender de llum i color. Les blanques parets de calcari llencen espurnes de viva llum que pinten, sobre les verdes fulles esquitxades de rosada, dibuixos estranys a forma de calidoscopi. El paisatge és sorprenent, immens, un regal prodigiós pels sentits. El camí, pedregós i tortuós s’endinsa en les entranyes de la terra. En els llocs més espectaculars, prop de quatre-cents metres de roques vertiginoses sembla voler tombar-nos a sobre. La força de l’aigua ha provocat aquest tall sagnant a la roca... les pedres erosionades i gastades s’encarreguen de recordar-nosho aquí i allà. A mesura que deixem enrere l’estretor de la Frau es va dibuixant, a l’horitzó, la silueta del “cap del dragó”, que alguns definien com la figura retallada del cim de Montsegur amb la seva encimbellada fortalesa. La Núria camina al meu costat, gaudint també de l’entorn i d’aquest darrer dia. De tant en tant creuem mirades de complicitat i els nostres ulls dibuixen un somriure que no passa desapercebut pel Guillem. S’apropa a nosaltres i, assenyalant l’escarpada roca ens explica:
E
natura i aventura juny 2008
“Feia ja prop d’un any que el senescal de Carcassona, Hug d’Arcis i l’arquebisbe de Narbona, Pere Amiel, assetjaven Montsegur. Volien venjar l’afront d’Avinyonet i acabar, una vegada per totes, amb el darrer reducte del catarisme. Amb el seu exèrcit de gairebé 10.000 homes van provar d’encerclar el cim on s’alça la petita fortalesa i així tallar la comunicació entre els assetjats i els pobles de la vall. Però no ho van aconseguir. L’esquerpa orografia del terreny, retallat per penyals verticals i cingleres infranquejables, impossibilitava formar un cordó de soldats al voltant del pog. Les nits més fosques, Guillem i un grapat de valents
descendien del cim per camins secrets, invisibles als ulls dels assetjadors i s’esmunyien entre els campaments plantats a les valls. Tornaven, de matinada, carregats de queviures. Podrien resistir tot el temps del món. I així hagués estat si un traïdor no hagués sortit aquella nit dels murs de Montsegur i, després d’escanyar els defensors del Roc de la Tour, hagués guiat un contingent de soldats croats fins aquell indret. Els va portar a les fosques pel sender secret que supera les escarpades cingleres d’aquest vessant del cim i els permeté guanyar la privilegiada posició des de la qual podrien bombardejar el castell un cop construïda
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 27
www.naturaiaventura.cat
El castell de Montsegur s’alça sobre un turó escarpat envoltat de cingles vertiginosos que convertien la fortalesa en un indret inexpugnable.
l’enorme catapulta que havien dissenyat. Ningú no va veure l’home encaputxat que més tard va dirigir-se a la cisterna situada sota la torre de l’homenatge i que proveïa d’aigua als assetjats i que hi tirà, al seu interior, un grapat de rates mortes. Amb l’aigua emmetzinada i una pluja constant d’enormes rocs destrossant l’interior del castell, la situació es feu insostenible a Montsegur. Els assetjats, pressionats pel fred i per la gana, i sabent que no els arribaria cap ajuda de l’exterior, negociaren la seva rendició. La nit abans d’entregar la possessió a l’arquebisbe de Narbona, Guillem i Ermessenda es besaven per darrer cop. Gilabert de Castres, a qui Guillem havia entregat la pedra seguint les instruccions del comte de Tolosa en el seu llit de mort, havia mort feia poc. El seu substitut, el nou bisbe de Montsegur, Bertrand Martí, l’havia cridat unes hores abans per encarregar-li una nova missió, de nou havia de vetllar per la pedra misteriosa i impedir que caigués en mans de l’enemic. Aquella nit, després d’aquell darrer petó, Guillem es despenjaria amb cordes pel vessant més alt, escarpat i perillós, però també el menys vigilat del cim, i cercaria un lloc segur per amagar la pedra. Quan dues boques no volen separar-se, és perquè saben del cert que en el moment
en que els llavis es distanciïn un dolor insuportable els esguinçarà l’ànima. La dolçor del petó es transforma en un dolor amarg i profund i després, quan les llàgrimes que vessen dels ulls tancats arriben a la boca, esdevé salat. I en separar-se els llavis tremolosos, serà un somriure forçat, a mode de comiat, l’únic que els quedarà. Ermessenda havia triat rebre el consolament, i conscient que si renegava de la seva fe, salvaria la vida, no ho va voler fer. Guillem mai no hauria gosat demanar-li. Mentre ell marxava cingles enllà i s’enduia l’enigmàtic tresor dels càtars, Ermessenda baixava els graons retallats a la pedra darrera el bisbe Bertrand, tots dos seguits de més de dos-cents creients que, en aquest lloc, foren cremats vius. En cap moment deixaren de cantar els seus salms sagrats. Morien feliços, doncs en la mort assolirien la llibertat de les seves ànimes cansades i atrapades en la presó de la carn. Abans de tancar per sempre els seus ulls blaus, un somriure es dibuixà als llavis d’Ermessenda en veure, dalt del veí turó de Bidorta, una altra foguera que indicava que el seu estimat havia aconseguit burlar un cop més l’exèrcit francès.”
Autor: Marc Mesplie
26/27
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 28
senders de GR
S SI ET OR PT I R C SUBS RÀS POD R DE REGA A.CAT R A C UR DES VENT URAIA T A , .N WWW ÀNOL EL PL RI I EL S ERA L’ITIN ER AL GP P K TRAC
LA RUTA PAS A PAS Sortim de Comús (1) en direcció oest, per una pista que davalla cap al fons d’una petita vall. Trobarem dues cruïlles, amb pals indicadors, que seguim en direcció a les gorges de la Frau. En la segona es deixa la pista per entrar en un petit corriol que davalla cap a l’engorjat, cada cop més evident. Travessem les gorges de la Frau (2) i el sender s’eixampla. Al poc es converteix en una pista asfaltada que ens porta a Pelail (3). A l’entrada de la població prenem el carrer que puja a l’esquerra entre cases rústiques. Travessem un rec i prenem el corriol que puja, a mà dreta, pel costat del rec (4). Després de caminar una estona en pujada paral·lelament al torrent, el creuem. Arribem a una cruïlla, on prenem en camí de la dreta. Al cap d’una mica un camí ens arriba per l’esquerra. Es el camí que hem deixat abans. Deixem dos corriols a l’esquerra i continuem, ara més planers, per la pista que s’eixampla. En un revolt a l’esquerra (5) deixem un camí que marxa, tot dret, per la dreta. Deixarem un parell de camins més que marxen a l’esquerra abans d’arribar a la carretera. La travessem i continuem pel camí que creua el riu Lasset i que, després del pont es converteix en una pista asfaltada. Arribem de nou a la carretera que ens porta, a Montsegur (6). Un cop al poble el GR pren la carretera que puja al castell, retallant les seves ziga-zagues fent drecera per un caminet que ens porta al pàrquing del castell. Només ens queda remuntar el sender (s’ha de pagar per accedir-hi) que ens porta al castell de Montsegur (7).
FITXA TÈCNICA Distància: 16,2 kms. Desnivell: 450m. Temps orientatiu: 4,5 h. Època recomanable: evitar després de pluges, pel perill de crescuda del riu. Dificultat: mitjana. Tipus d’itinerari: lineal.
natura i aventura juny 2008
No importa quan bonic, important, difícil o espiritual sigui allò que pretenem fer. Hem de saber ser feliços, ser qui volem ser de debò, en el trajecte
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 29
www.naturaiaventura.cat
Autor: Marc Mesplie
El Guillem s’aturà i deixà de parlar mentre assenyalava l’estela de pedra que marca el lloc conegut com “camp dels cremats” i on aquells homes i dones seguidors de la fe càtara varen ser martiritzats. “Jo us esperaré aquí”, afegeix el Guillem mentre la Núria i jo comencem a pujar en direcció al castell. “No trigarem gaire”, li respon la Núria amb la veu entretallada per l’emoció de trobar-nos finalment sota els murs de Montsegur, als peus d’aquest cim emblemàtic on s’hi respira el record de les gestes i els sacrificis que hi tingueren lloc. En baixar del castell, i tornar al lloc on havíem deixat del Guillem, aquest ja no hi era. Unes flors fresques acabades de collir decoren la base de la creu de pedra que recorda els fets que allí tingueren lloc, i en una de les seves aspes hi penja una petita bossa de cuir gastat, on s’endevina un tros de paper. La curiositat i l’instint empenyen la Núria, que s’hi apropa, despenja la bosseta i l’obra. Amb les mans tremoloses desplega un petit tros de paper i llegeix: “Estimats Núria i Ricard. Tots tenim un Montsegur on desitgem arribar. Passem la vida desitjant anar-hi, intentant assolir quelcom, un destí, un fet, un cim; i creiem que quan ho tindrem, que quan hi arribarem, obtindrem la felicitat. Però no és així. Estem equivocats. L’experiència que ens enriqueix i ens dóna l’existència està en el camí, no en l’objectiu final. No importa quan bonic, important, difícil o espiritual sigui allò que pretenem fer o aconseguir. Hem de saber ser feliços, ser millors persones, ser qui volem ser de debò, en el trajecte. Això no es troba a la meta desitjada. Està al llarg del recorregut, no al final.
Nova botiga on-line:
www.venturalia.com
Imatge cedida per: gronze.com
Vosaltres ho heu descobert i heu aconseguit gaudir al màxim dels moments que us ha donat la vida, dels instants que us ha regalat el Camí. Heu sabut empapar-vos de les experiències que el trajecte us ha regalat i heu après de tot el que us ha succeït. La vida està plena de falsos tresors que la gent persegueix, coses que pensen els proporcionarà la felicitat; però que al final esdevenen imatges volàtils, miratges que molts cops, un cop assolits, desapareixen com fum entre les seves mans convertint l’anhelat desig en un buit que no omple les seves expectatives. Recordeu que el premi no ha estat arribar a Montsegur, sinó el camí que heu fet, l’ambient meravellós, la història apresa, les emocions viscudes, l’amor retrobat i l’amistat compartida. Sense adonar-vos heu fet vostre el veritable tresor que amaga el camí dels Bons Homes. El vostre amic, Guillem”.
Alpinisme ca - gel) o r ( a d la a c Es Trekking untanya Esquí de m
Rb. Josep Tarradellas 3, local 17, 08400 Granollers · Tel. 93 861 34 04 · camp-base@camp-base.com
28/29
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 30
caiac
El descens de l’Ebre (I) De Riba-roja a Benifallet
COMARCA: RIBERA D’EBRE
L’Ebre és, de prop, molt més cabalós del que sembla a primer cop d’ull. Les aigües verd fosc del riu baixen amb força, o això ens sembla. Les darreres pluges han fet augmentar considerablement el seu cabal i el riu circula amb una certa velocitat. L’emoció ens embriaga mentre preparem els caiacs i endrecem el material. Sense adonar-nos, les nostres mirades cerquen tota l’estona les aigües del riu, que marxen avall emportant-se els secrets i els records que emmagatzemen. Pugem als caiacs i entrem al curs del riu; deixem enrere l’embarcador i comencem a remar. El riu se’ns emporta, i en sentir la força de les aigües que empeny la petita embarcació, ens posseeix la sensació de participar en una de les darreres aventures que es poden viure encara i que aquí ens ofereixen els desconeguts paisatges, encara indòmits, que dibuixa l’Ebre.
’Ebre és el riu amb la conca i el cabal més gran de la xarxa fluvial de la península Ibèrica. Dels rius que desemboquen a la Mediterrània n’és el tercer després del Nil i del Roine. Dels 928 kms del seu curs, 168 els fa per Catalunya on tot primer s’embassa a Ribaroja i a Flix després. Ja en el pantà de Riba-roja, entre Catalunya i Aragó, ens
L
natura i aventura juny 2008
adonem de l’inestable equilibri natural que el riu lluita per mantenir. Els alemanys convertiren aquest àrid indret en un santuari de la pesca, i en la seva obsessió per atrapar al gegant de les aigües que és el silur, el portaren des del Danuvi. La seva presència a l’Ebre amenaça d’extinció de la fauna fluvial autòctona. A banda de la pesca allí s’hi poden practicar un bon
nombre d’activitats aquàtiques com el windsurf, la vela, l’esquí aquàtic, el rem o el piraguïsme. L’Ebre català s’escola en amplis meandres fins arribar a Ascó, però abans s’atura a Flix, on dibuixa un meandre hiperbòlic de quasi cinc quilòmetres de llarg. Amb el pas del temps i al llarg del seu recorregut
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 31
www.naturaiaventura.cat
El castell de Miravet és una excepcional atalaia des de la que els cavallers del Temple controlaven el tràfic fluvial.
l’Ebre ha anat configurant un complex ecosistema fluvial amb tot tipus de paisatges, molts dels quals, pel seu valor natural i paisatgístic, han estat protegits per conservar-ne la seva conservació. En aquest espai fluvial hi trobem la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix que comprén d’una banda l’espai natural de Sebes, situat al marge esquerre
del riu, aigües amunt de l’embassament de Flix, on s’ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya que hi conviu amb pollancres, tamarius i alocars, i on es conserva un bosc de ribera gairebé intacte i que creix amb el seu màxim esplendor a les illes fluvials. D’altra banda comprèn la zona del meandre, que s’estén al llarg dels gairebé cinc quilòmetres d’aquest
estrangulat revolt que forma l’Ebre. La part declarada reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el castell de Flix i bona part dels marges i dels trams de riu.
30/31
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 32
caiac L’Ebre no s’atura i marxa deixant Ascó enrere. Poc després s’estreta per travessar la Serra del Tormo, pel pas de l’Ase, i ens apropa al poble de Garcia, on conflueixen l’Ebre i el riu Siurana. Dalt d’un turó es retalla el perfil enrunat de l’església vella, destruïda durant la guerra civil i riu avall s’endevinen les arcades del pont del ferrocarril. Entrem en una plana interior coneguda amb el nom de la Cubeta de Mora. És una mena de cassola natural envoltada per les
El castell de Flix no és l’únic que s’alça damunt els turons que voregen l’Ebre. Molts pobles riberencs compten amb castells, o el que en queda d’ells. La majoria de viles varen adquirir naturalesa jurídica gràcies als cavallers del Temple, els monjos guerrers. La seva presència es deixà notar especialment en l’artesania, en la diversificació dels cultius agrícoles i en l’arquitectura, que ens ha deixat excel·lents exemples en les Terres de l’Ebre. El castell de Miravet,
El descens en caiac per l’Ebre ens permet descobrir els desconeguts i encara indòmits paisatges que el riu dibuixa. serres de Cavalls, de Pàndols, la Picossa, la serra de Perles, el Montsant, la mola de Colldejou i Llaveria, les serres de Tivissa, el pla de Burgà i la serra de Cardó. Apareixen un munt de noms evocadors de la cruenta batalla que nacionals i republicans sostingueren durant pràcticament quatre mesos i que minimitzà tots els conflictes bèl·lics que es coneixien fins aleshores. El pas del riu, per Miravet, de les tropes; els bombardeigs de Flix; la destrucció de les esglésies de Garcia i Benissanet; la voladura del pont de ferro que unia les dues Mores, i les quantioses pèrdues humanes formaren part d’aquest conflicte que acabà amb la llarga dictadura franquista.
Els passos de barca Fins fa ben poc era comú trobar a gairebé tots els pobles riberencs del llarg de l’Ebre uns passos de barca per anar d’una part a l’altra del riu. A Catalunya se’n conserven només dos, un a Miravet i un altre a Flix. El pas de barca de Miravet, un transbordador fluvial de fusta i sense motor, és únic dins la seva tipologia que encara funciona a Europa. El formen dos llaguts units per una plataforma de fusta que permet carregar vehicles i persones. El corrent de l’aigua, dos timons i la destresa del barquer són els encarregats de moure’l. El pas de barca de Flix funciona, en canvi, amb corrent elèctric.
natura i aventura juny 2008
un dels millors miradors sobre el riu i un dels millors exemples d’arquitectura militar i religiosa de tot Occident, n’és un exemple.
Creuar el riu ha sigut sempre un repte pels viatgers. Els ponts destruits a la guerra civil i la majoria de passos de barca han estat substituits per moderns ponts de formigó.
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 33
www.naturaiaventura.cat
Descendir l’Ebre en caiac ens permet gaudir en silenci d’aquest paratge i fondre’ns així amb la natura salvatge que ens envolta.
32/33
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 34
caiac
Aquí el riu avança lent, pausat, cansat de regar camps, mou turbines, alimenta ciutats, alberga banyistes i alegra poblacions. Entre el canyissar uns riberencs canten una jota improvisada i el riu els escolta, mandrós de continuar avall. Potser l’assalten els records dels temps en què les veles de les embarcacions recorrien les seves aigües i els sirgadors, homes de força i empenta, empenyien els llaguts plens de mercaderies o viatgers que travessaven el territori. El vent i la força del corrent eren dos elements que ajuda-
El rastre deixat pels llaguters al llarg del temps ha arribat avui en dia en forma d’una xarxa de camins recuperats com a atractiu turístic: el camí de sirga. ven en la navegació del riu, però també podien resultar un obstacle. Un dels sistemes més populars, característics i avui famosos per remuntar el curs fluvial era la sirga, a través de la qual, ja fos amb força humana o animal i amb ajut de cordes –les sigues-, els llaüts eren arrossegats riu amunt. El rastre deixat pels sirgadors al llarg del temps ha arribat avui en dia en forma d’una xarxa de camins recuperats com a atractiu turístic: el camí de sirga.
natura i aventura juny 2008
34/35
/35
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 35
www.naturaiaventura.cat
A NTUR I AVE : A R U A NAT MAN RECO OSEU DE P S I D NTUR SI NO DELTAVE DE , ER CS CAIA IX LLOGU IDA A E L R L OFE VEI ECO CS, R APA I SER A I A C T . E U ’ I L L DE PEL R FINA TGE A I U DE G
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 36
món sostenible
El Parc Natural de l’Alt Pirineu (II) Característiques ecològiques i biològiques
La gran qualitat paisatgística i ecològica, així com l’extensió del parc, són dos factors que permeten l’existència d’una diversitat important d’hàbitats que, alhora, acullen un nivell de biodiversitat excepcional. Martí Boada i Sònia Sànchez Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona
Vegetació: és de destacar la presència al parc de superfícies forestals d’àrea reduïda a Catalunya i, en alguns casos, exclusives del Pirineu. Es tracta d’avetoses, sovint amb exemplars d’avet gegantins, boscos caducifolis mixtos amb tells (Tilia sp.) o erable (Acer platanoides), bedollars (Betula pubescens i Betula pendula) sovint amb pi negre (Pinus uncinata), fagedes acidòfiles i boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i pi roig (Pinus sylvestris). Pel que fa a la flora trobem espècies declarades estrictament protegides com Autor: Gerard Bota 2 1 Salix lapponum, Carex macrostylon o Geranium cinereum. Les àrees que suporten comunitats d’especial interès són les comunitats calcícoles alpines amb la mítica flor de neu (Leontopodium alpinum) ; les molleres amb Salix lapponum, Carex frigida i Carex curta; i les comunitats aquàtiques amb diverses espècies de llengua d’oca (Potamogeton sp.). Als roquissars calcaris, hi viu arrapada a les lleixes, la lluqueta de roca (Globularia cordifolia ssp. repens). També hi trobem comunitats vegetals d’especial interès pel seu estat de conservació o grau de maduresa com són les comunitats calcícoles alpines, les congesteres o les molleres. S’han localitzat més de vint hàbitats d’interès comunitari, entre ells les pastures pirinenques de gesp (Festuca eskia), vegetació d’aigües oligotròfiques, matollars i landes alpins i subalpins o formacions d’alta muntanya de bàlec (Genista balansae). Cal remarcar que allà on els boscos són madurs i vells, sobre els troncs i les branques dels arbres, s’hi troben poblacions de líquens d’elevat valor ecològic.
1- Drosera Rotundifolia 2- Mussol Pirinenc 3- Neret
natura i aventura juny 2008
3
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 37
www.naturaiaventura.cat
Fauna:
Autor: Parc Natural de l’Alt Pirineu
als cursos d’aigua, llacs i estanys d’alta muntanya abunda la truita de riu (Salmo trutta fario). Els amfibis típicament pirinencs com la granota roja (Rana temporaria) o el tritó pirinenc (Calotriton asper) estan ben representats, així com espècies més basals com la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau (Bufo bufo), el tritó palmat (Triturus helveticus) i el tòtil (Alytes obstetricans). Aquestes dues últimes espècies apareixen a la Directiva Hàbitats amb el rang d’interès comunitari i amb el requeriment d’una protecció estricta. Són presents diverses espècies de rèptils com l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), sobretot en zones obertes i assolellades ; la serp verda i groga (Coluber viridiflavus) i la colobra llisa europea (Coronella austriaca) es troben en zones assolellades de menor altitud i als ambients aquàtics trobem les serps d’aigua (Natrix natrix i Natrix maura). Pel que fa als sauris, es coneix la presència de la sargantana àgil (Lacerta agilis), el llangardaix verd (Lacerta viridis), la sargantana vivípara (Iberolacerta vivipara) i la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi). Aquesta última es troba en perill ja que és un endemisme ibero-pirinenc de zones molt localitzades de l’estatge alpí. L’ornitofauna està molt lligada al tipus de vegetació, així, als boscos d’avet i pi negre destaquen espècies com el raspinell piri-
ques les espècies de llocs oberts com el còlit gris (Oenanthe oenanthe), l’alosa (Alauda arvensis), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), el cercavores (Prunella modularis), el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la perdiu xerra (Perdix perdix), les gralles de bec vermell i de bec groc (Pyrrhocorax pyrrhocorax i Pyrrhocorax graculus), el pela-roques (Tichodroma muraria), el corb (Corvus corax) i el voltor (Gyps fulvus), el qual ha recuperat força la seva població. Els rapinyaires estan ben representats amb espècies com l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el trencalòs (Gypaetus barbatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). Als rius i torrents hi podem veure submergir-se la merla d’aigua (Cinclus cinclus). Els petits mamífers estan ben representats per diverses espècies de talpó (Microtus sp.) i musaranya (Sorex sp.), el talp (Talpa europaea), la rata talpera (Arvicola terrestris), la rata cellarda (Eliomys quercinus) i l’esquirol (Sciurus vulgaris). A les àrees més basals trobem el liró gris (Glis glis) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). En cursos d’aigües oxigenades s’hi troben la musaranya d’aigua (Neomys fodiens) i la poc coneguda rata almesquera (Galemys pyrenaicus). Pel que fa als macromamífers cal esmentar la presència de la llebre (Lepus europaeus), la marta (Martes martes), el gat fer (Felis sylvestris), l’ermini (Mustela erminea), la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la marmota (Marmota marmota), la fagina (Martes foina), el senglar (Sus scrofa) o la llúdriga (Lutra lutra), aquesta última inclosa en un pla de conservació; a més de tres espècies reintroduïdes: l’isard (Rupicapra rupicapra), el cabirol (Capreolus capreolus) i la daina (Dama dama). És d’interès esmentar el cas de l’ós bru (Ursus arctos) que recentment s’ha alliberat al vessant francès en el marc d’un projecte Life i s’ha citat en alguna ocasió. Les espècies que es troben en situació d’amenaça o d’especial vulnerabilitat són la perdiu blanca, el gall fer, el mussol pirinenc, el trencalòs, la llúdriga, l’almesquera, el tritó pirinenc, la sargantana pallaresa i l’ós bru.
L’ós bru (Ursus arctos) s’ha alliberat recentment al vessant francès en el marc d’un projecte Life
Autor: Parc Natural de l’Alt Pirineu
nenc (Certhia familiaris), el picot garser gros (Dendrocopus major), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), la becada (Scolopax rusticola) o el mussol pirinenc (Aegolius funereus), essent aquest últim un molt bon indicador de boscos vells i madurs. En boscos menys densos que es troben en transició cap a l’estatge alpí hi podem trobar la llucareta (Serinus citrinella), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), el pinsà (Fringilla coelebs), la mallerenga petita (Parus ater), el reietó (Regulus regulus) o el trencapinyes (Loxia curvirostra). Més amunt, a les landes i matollars, són típi-
36/37
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 38
espeleologia
Avenc Gran de les Alzines (-70m) COMARCA: BAIX LLOBREGAT
Text: Mario Sánchez Fotos i Ressenya: Víctor Bañuelos, Georgina Flores i Mario Sánchez.
El descobriment d’una nova cavitat no sempre és fàcil. La tasca espeleològica és una cadena successiva d’esforços on el treball efectuat per uns en una època, és la base que permet progressar posteriorment, a la següent generació d’espeleòlegs. Aquesta forma de treballar ha permès, que avui dia puguem gaudir d’avencs com l’avenc Gran de les Alzines. Aquesta cavitat ha estat descoberta per etapes gràcies a les tasques de desobstrucció realitzades pel grup GIRES en nombrosos pous. La desobstrucció dels primers pous i el descobriment dels tresors naturals que la seva foscor amagava, han convertit aquest avenc en un indret molt especial. Existeix una galeria molt particular, anomenada galeria Superior a la qual per arribar-hi cal superar dos trams d’escalada. Un cop al seu interior podrem gaudir de la bellesa capritxosa en forma d’excèntriques de diferents tipus i estalactites amb formes recargolades del tot inversemblants A més, en les parets d’aquesta amagada galeria podem trobar una de les mostres de calcita més difícils de trobar en aquest massís. Són unes estalagmites les puntes de les quals estan curiosament afilades i que brillen espectacularment quan les hi projectem la llum dels nostres frontals.
)))Aproximació (5’): Prenem la carretera BV-2411 fins a Begues. Dins la població passem vora l’església de Santa Eulàlia i després el carrer d’Aragó. El carrer es converteix en una pista asfaltada que mena a la planta elèctrica i el pla de Sots. A l’alçada dels plans del Cirer, al poc de travessar una línia d’alta tensió, una pista marxa a la dreta en direcció nord, cap al pla de Sots. Deixarem a la dreta el camí que porta a la Creu d’Ardenya i seguirem fins arribar prop d’una torre d’alta tensió. A l’esquerra es veu ja la gran dolina en la que s’obre la boca de l’avenc.
)))Descripció La boca de l’avenc, d’uns 3 m de diàmetre s’obre enmig d’una dolina. Al voltant hi
natura i aventura juny 2008
ha força pedres soltes, per les quals cal extremar les precaucions de no fer-ne caure cap dins el pou . Via Principal: aquesta via és una successió de pous verticals que ens permeten descendir fins la cota màxima (- 70m). El primer pou, de 12 m té una amplada d’uns 2 m de diàmetre. A la seva base un petit pou de 2,5 m ens permet enllaçar amb un altre de 10 m que a la vegada connecta amb una nova vertical de 5 m des del qual es pot veure la via lateral per una finestra. El següent pou de 5 m enllaça amb un ressalt de 2,5 m on comença una nova vertical de 6 m, d’estructura molt irregular i que desemboca a la capçalera d’un pou més ample de 6 m de profunditat. Ens trobem a una sala formada per grans blocs entre els quals hi ha un
forat que ens permet davallar els darrers 15 m fins a assolir els - 70m de fondària màxima de l’avenc. Via Lateral: comença un cop baixats els primers quatre pous de la via Principal. En el quart pou s’obre una finestra que baixa per un pou de - 6m. Al final es troba una gatera que enllaça amb una sala plena de grans blocs anomenada Sala Gran i que descendeix fins els - 44 m aproximadament. Un cop dins la sala ens dirigim cap a l’altre extrem on trobarem una corda fixa que ens permetrà remuntar uns 12 m amb l’ajut també d’uns passamans. En aquesta sala de 4x4 m hi ha una variada mostra de mineral de calcita única en tot el massís.
38/39
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 39
)))Material: Cal comptar al menys amb 12 xapes amb els seus respectius cargols pels spits que trobarem en els diferents pous. Per arribar a la base del pou on s’obre la Sala Gran hi ha prou amb una corda estàtica de 50 m, però si es vol arribar fins la cota final a - 70 m en caldrà una altra de 30 m per instal·lar a la segona via. Per accedir a la Galeria Superior hi ha instal·lada una corda fixa amb dos passamans.
FITXA TÈCNICA Terme municipal: Begues Tipus roca: calcària. Desnivell: -70 m. Coordenades UTM: X: 408864; Y: 4578726 ASNM 530 mts.
SI E SUBS TS CRIPT OR PODR ÀS DESC ARRE GAR D WWW .NATU E RAIAV ENTU RA.CO EL PL M ÀNOL , I LA R ESSEN YA
/39
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:48
Página 40
escalada
Les agulles del Coll de Nargó El “titolo” mitjà
COMARCA: ALT URGELL
El Coll de Nargó ens ofereix un munt d’indrets on practicar l’escalada. Trobem parets com la Roca de Nargó, on s’han equipat vies esportives de tots els nivells (encara que hi predomina el grau mitjà), o murs més alts, com els vessants més verticals de la Paret del Grau , que recorren itineraris de caire més clàssic. A l’ombra d’aquestes tàpies s’alcen tres petites agulles de roca calcària, conegudes a la contrada com els “titolos”, on es troben els itineraris més antics. Nosaltres proposem el “titolo” mitjà, que ens ofereix bones preses i una adherència excel·lent amb vies molt ben traçades que van des del IV grau fins el 6a. Fins i tot hi ha un petit pas desplomat de 6c/6c+ molt ben protegit que ens permetrà apurar una miqueta el grau.
FITXA TÉCNICA
VIES:
Nombre de vies: 10 Alçada: 12m Tipus de roca: calcària Equipaments: parabolts. Les reunions disposen d’anella per despenjar-se. Grau: de IV a 6a Orientació: cara sud i cara nord Millor època: tot l’any Més informació: al bar – restaurant Tahussà de Coll de Nargó podem trobar totes les ressenyes de la zona.
Cara sud: 1. Smidh ruc 6a+ 2. Boy 6a 3. Pitopausa V+ 4. La mina jove IV 5. Putus Pirineus IV 6. Menopausa IV+ 7. El octavo pasajero 6c/6c+
natura i aventura juny 2008
Cara Nord: 8. Elebereth 6a 9. Gorgonoth 6a+ 10. Yucon 6a
S SI ET OR IPT R C S SUB ÀS PODR AR DE G T ARRE A.CA DESC AIAVENTUR R U , .NAT WWW ÀNOL EL PL SENYA ES I LA R
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:49
Página 41
www.naturaiaventura.cat
)))ACCÉS Per arribar al Coll de Nargó cal prendre la carretera C-14 d’Oliana en direcció a la Seu d’Urgell. Vorejarem el pantà d’Oliana fins arribar al poble del Coll de Nargó. A l’entrada, abans d’una benzinera, prenem la cruïlla a l’esquerra en direcció a Tremp i travessem el poble. Passades les darreres cases, i a l’alçada de la bonica església romànica de Sant Climent prenem el carrer que puja a mà dreta cap a la zona esportiva. Dalt de tot prenem la pista que, a mà dreta, porta al Coll Piquer i Montanissell. Després d’una casa hi ha un revolt molt tancat a la l’esquerra i poc després uns dipòsits d’aigua. Continuem per la pista que deixa d’estar asfaltada uns metres enllà fins a una cruïlla on prenem la pista un xic ascendent a ma dreta que ens porta a un coll molt característic, el coll Piquer, on s’alcen les 3 agulles. El “titolo” mitjà és la del mig.
40/41
natura 18:Maquetación 1
17/6/08
18:49
Página 42
juny
Data
Activitat
Organitza
Contacte
Curses de muntanya 07/06 08/06 15/06 22/06 29/06
Cuita el Sol Pujada a Miramar Cursa de Saldes-Pedraforca Cross Vertical Andorra Skyrace
Centre Excta. de Lleida Ass.Alumn.Ex Alumn.Escola Treball. Ass.Esp. Mountain Runners Del Berguedà Prat Primer Federació Andorrana de Muntanyisme
cel@cel.cat www.cel.cat www.aaeet.com/muntanya www.mountainrunners.tandemesports.com Club Pirinenc Andorrà www.fam.ad
Open Raid Centre Miró Open Raid Rocko d'Almenar
Agrup.Cult.Vila-Seca (SE) Club Esp. Rocko d'Almenar
http://webfacil.tinet.cat/muntanya www.rockoalmenar.com
La Selva del Camp Club Excta. Aritjol Terrassa Centre Muntanyenc Sant Llorenç
www.aritjol.com cmsantllorenc.org
Raids 14/06 29/06
Escalada 14/06 Opens d'Escalada Esportiva 05-07-08/06 5a prova dels Opens d'Escalada Esportiva
Ascensions 07-08/06 Ascensió a l'Aneto, per Corones Grup de Lleure la Clau (SE) 07/06 Rutes guiades del Palau Robert: Poblat Ibèric PuigcastellarBarcelonès Centre Excta. Puigcastellar 07-08/06 Ascensió al Vallibierna (3.067 m) i Tuca de les Culebras (3.062 m) Unió Excta. de Catalunya d'Horta 08/06 Travessa Núria-Toès Comissió Sant Antoni Abat 08/06 Excursió a La Collada Verda Ripollès Club Excta. Pirenaic 14/06 Tossa Plana de Lles (2.916 m) Cerdanya Centre Excta. del Penedès
www.gruplaclau.org www.puigcastellar.cat www.uechorta.net www.lacomi.org www.pirenaic.cat www.cep.cat
Marxes i caminades 14/06 Caminada L'Hospitalet-Montserrat Club Muntanyenc l'Hospitalet 08/06 Marxa Polinyà – Montserrat Ass.Excta. Polinyà 08/06 Caminada de resistència pels 7 cims més alts del Penedès Centre Excta. del Penedès 08/06 Caminada de Resistència "Via Fora-Olost de Lluçanès" Club Excta. Via Fora 08/06 Caminada Collbató-Montserrat Club Muntanyenc 08/06 Marxa Popular de Cardona Centre Excta. Cardona 14/06 Marxa Cap de Rec Club Muntanyenc Sant Cugat 05-06-07-08 Travessa "Núria - Queralt" Ass.Muntanyencs
www.cmhospit.org secretaria@elgrup.com www.cep.cat excursionismeolost@hotmail.com l'Hospitalet www.cmhospit.org www.camalic.org www.cmsc.cat Berguedans www.92km.com
Subscriu-te aquest mes, i et regalarem el mapa que tu triïs de l’editorial Piolet. Com subscriure’m-hi? A través de www.naturaiaventura.cat. Trucant al telèfon 93 417 76 14. Omplint la butlleta i enviant-nos-la a: Natura i Aventura; carrer d’Homer 63, baixos, 08023, Barcelona.
natura i aventura juny 2008
42
2
natura 18:Maquetaci贸n 1
17/6/08
18:49
P谩gina 43
natura 18:Maquetaci贸n 1
17/6/08
18:49
P谩gina 44