
7 minute read
Jugador històric: Joaquín Palomo
JOSÉ JOAQUÍN PALOMO MALLOL
UN DELS PORTERS MÉS EMBLEMÀTICS EN LA HISTÒRIA DEL NÀSTIC
Advertisement
LA SOBRIETAT
Ribesalbes (Castelló) - 27 de setembre de 1954 Porter - 212 partits amb el Nàstic (del 1980 al 1985)

Presentació dels fitxatges


Foto realitzada durant la presentació de Juan Camilo Becerra, Elías Pérez i Dani Romera, amb la presència del president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i el director esportiu grana, Sergi Parés.




ENTREVISTA Amb Luis Gil, exjugador del Nàstic

Luis Gil va arribar al Nàstic durant el mercat hivernal de la temporada 1997-98 i es va convertir en una peça clau del nostre equip, com ho demostren les xifres individuals que va assolir, vestit de grana. A més, un gol seu li va assegurar la permanència al Nàstic a la 2a B, per tant, parlem d’un futbolista que va oferir un gran rendiment durant la seva etapa al Nou Estadi. Recordarem aspectes d’aquella campanya, a la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Ancora.
Vas arribar al Nàstic durant el mercat d’hivern de la temporada 199798, cedit pel Logronyès. Quin club et vas trobar, a nivell institucional? Doncs recordo a un club molt ben considerat i posicionat entre els més importants de la categoria, ja que era un d’aquells equips que sempre tenia aspiracions d’aconseguir l’ascens a 2a A. De fet, el Nàstic venia de fer dos play-offs consecutius, amb Jordi Gonzalvo d’entrenador i ja van voler fitxar-me el curs anterior per disputar la fase d’ascens. El Nàstic em va semblar una entitat molt seria i també el seu president, Antoni Vallverdú (DEP).
El teu entrenador aquí va ser Paco Martínez Bonachera. Quina relació vas tenir amb ell, en el vessant professional? Home, doncs era un entrenador molt reconegut de la categoria. I em semblava un míster de “l’antiga escola” i no ho dic com quelcom negatiu, eh? Penso, que fins i tot, aquell tipus d’entrenadors eren ben positius per a un vestidor, perquè transmetien molts valors en l’aspecte futbolístic i en el personal. Era un tècnic que “feia” grup i el meu record d’ell és molt bo.
El cert és que aquella fou una campanya complicada, perquè es va destituir a Fabri a principi de temporada i l’equip, no acabava “d’arrencar”. Vas notar molta pressió, al voltant vostre? Si, es notava molta pressió, perquè aquella era una plantilla confeccio-
Luis Gil en la seva època de jugador (temporada 1997 - 98).
nada per lluitar per l’ascens. Els jugadors eren conscients que no s’estava fent un bon any i aquell neguit, es traslladava dins el vestidor. Penso que aquella pressió existent i un mal inici de temporada, van fer que l’equip no acabes d’oferir la seva millor versió grupal.
S’ha de recordar, que gràcies a un gol teu aconseguit al Nou Estadi contra el Barça B, es va assolir la permanència a 2a B. Quin és el teu record d’aquell moment? Doncs fa poc vaig veure la imatge d’aquell gol a les xarxes socials, i es pot observar com estic amb la samarreta aixecada i celebrant-ho de manera ostensible, perquè a més, era l’últim minut del partit i ens donava la permanència, com deies. Fou un moment inoblidable, de molta felicitat i satisfacció personal, com no.
És estrany que aquell Nàstic tingués tants problemes classificatoris durant el curs, perquè hi havia grans jugadors, com ara els Grabu-
losa, Espigulé, Toni Torres, Garrido, Naranjo, Serrano, Cornago, Diego Camacho, Melero, Parés o tu mateix. Quina explicació li dones? Si, és estrany perquè hi havia molt bons futbolistes, en aquell Nàstic. Penso que aquella plantilla hauria competit millor a 2a A, que no a 2a B, perquè en aquells temps hi havia camps de gespa artificial molt dolents, que no eren com els d’ara i es feia molt complicat, tot plegat. Els nois d’avui ja “créixen” adaptant-se al terreny artificial i a nosaltres ens va agafar en un moment en què començaven a haver-hi i a més, eren de moqueta. Com et comentava, no era una superfície adient per la pràctica del futbol.
Parlant de futbolistes d’aquell Nàstic, amb quins d’ells vas tenir un millor feeling sobre el terreny de joc? Doncs recordo tenir molt bon entendiment en el futbolístic amb gent com Cornago, Parés o Diego Camacho. La veritat és que teníem molt bon equip, però malauradament, no van sortir les coses com tots desitjàvem.
I fora del verd? Amb algú vas tenir una complicitat especial? Vaig fer molt bona relació amb Luis Miguel Garrido i Toni Torres, ja que passàvem moltes estones junts i vam tenir una bona amistat. He de dir, que aquell vestidor tenia una gran qualitat en el vessant humà.
Amb el conjunt grana vas disputar 22 partits oficials i vas marcar 9 gols. La teva arribada fou vital pel Nàstic, com ho demostren aquestes xifres, eh? Si, són unes bones xifres, tenint en compte que el meu primer partit amb el Nàstic el vaig jugar al mes de gener. Aquest és el club en el qual vaig estar menys temps, però tot i així, tinc un record immillorable en tots els sentits. A més, les sensacions d’aquella mitja temporada a títol personal van ser excel·lents, perquè em vaig sentir ben còmode sobre la gespa i considero que vaig oferir un rendiment òptim, que em va impulsar al futbol professional.
Vas ser un davanter amb molt bona qualitat tècnica, bon remat de cap, una cama esquerra espectacular i que donava molta feina als centrals, donada la teva gran mobilitat en zona d’atac. Podríem dir que vas ser un 9 molt complet! Així és, crec que aquestes eren les meves característiques principals. Em podia adaptar molt bé a jugar amb un 9 de referència, perquè m’agradava moure’m per bandes i anar a rebre la pilota al mig del camp. De fet, durant els anys posteriors de la meva carrera, vaig jugar molt sovint per ambdues bandes, de forma habitual.
Quin és el record genèric més bonic que et queda de la teva etapa al Gimnàstic de Tarragona? En el vessant esportiu recordo molt la celebració per la permanència. I en general, tinc un bonic record de com em va tractar l’afició del Nàstic, perquè sempre fou molt afectuosa amb mi. Anys més tard, venia a jugar al Nou Estadi amb altres clubs i sempre em van rebre amb molta estimació, la mateixa que els hi tinc jo.
El teu currículum esportiu és ben important, ja que vas jugar en clubs com el Logronyès, Elx, Tenerife, R. Murcia o Sevilla, essent aquest últim el més mediàtic. Amb quins grans futbolistes vas compartir vestidor, al Sánchez Pizjuan? Ufff... amb jugadors molt importants, com els Reyes (DEP), Oliveira, Pablo Alfaro, Javi Navarro, Notario o David. Futbolistes que van tenir una gran trajectòria esportiva i que sense dubte, em van aportar molts coneixements futbolístics i valors personals.
Del 2010 al 2016 vas ser gerent de l’AFE i avui en dia ets Director de Competicions de la LaLiga. En què consisteix la teva tasca? I que bonic continuar lligat al futbol, oi? Bé, quan jo jugava el meu últim any amb l’Alcoyano, vam decidir presentar-nos a les eleccions de l’AFE amb Luis Rubiales i les vam guanyar. Després d’uns anys vaig rebre l’oferta de la LFP per ser Director de Competicions, com deies, i aquest càrrec consisteix a gestionar tot l’apartat de llicències i contractes dels futbolistes i tot el relacionat amb els calendaris i horaris de les competicions, així com les relaciona amb la FIFA i la UEFA. Per a mi, és un plaer continuar vinculat al món del futbol, evidentment.
Luis Gil dixit. Futbol en estat pur, tant per la seva brillant carrera com a jugador en actiu, com pel seu càrrec actual. Un home que va deixar empremta al Nàstic en poc temps, per una qüestió de professionalitat, rendiment, gol “salvador” i implicació. Després de l’entrevista, ja vam gaudir amb el deliciós suquet de peix que ens va oferir l’staff de l’Àncora. De 10, tot plegat!.
Nacho González

