Póster

9. J. BECERRA 10. ELÍAS

11. D. ROMERA 18. NIL

10è aniversari de la secció de patinatge en línia

La secció de Patinatge en línia del Nàstic està de celebració pels 10 anys d’esport social i també competitiu. El mes de febrer de 2012, concretament el dia 4, es va realitzar la primera classe al Pavelló del Nàstic.

La secció va començar de la mà d’Alexandra Palos, amb sis alumnes, i durant aquests 10 anys ha crescut a molt bon ritme, tant en nombre de socis com d’equip tècnic. Actualment, la secció té tres branques/ disciplines del patinatge en línia: Patinatge urbà, freestyle i patinatge de velocitat.

En aquests 10 anys la secció s’ha professionalitzat i ha evolucionat els seus serveis per tal de compartir aquesta disciplina esportiva a tots els racons de la ciutat.

La temporada passada es va aconseguir una de les fites més importants en el patinatge de velocitat. Les patinadores i patinadors grana van guanyar la Lliga Nacional Sub15 a més de ser els màxims medallistes als campionats d’Espanya.

La secció engloba esport federat i de competició, tanmateix també esport lúdic i familiar, el perfil de soci/ practicant és de 4 a 70 anys i els entrenaments es realitzen a l’Anella Mediterrània i també a les instal·lacions de la Budallera.

Durant aquests anys, com esdeveniments rellevants s’han organitzat campionats de Velocitat, de freestyle, etc. A més de rutes urbanes multitudinàries i accions solidàries arreu de la ciutat.

El Nàstic eSports d’ XBOX fa història amb un pentacampionat

L’equip grana dels eSports que competeix en la plataforma d’XBOX fa història i es converteix en pentacampió havent guanyat les competicions de PLG, VPG, VLG Torneig de Transició, VFO i Champions VPL. Un equip liderat pel capità Roger Montblanc que amb un treball seriós i constant del seu equip ha aconseguit materialitzar una temporada gairebé somiada.

Els grana van sumar el 5è títol el passat dimecres dia 9 de febrer, proclamant-se campions de la Champions League d’VPG després d’haver forçat un tercer partit a la final contra els italians VX300 GAMING. Cal remarcar que els grana ja es van imposar al conjunt azzurro en els dos partits de la fase de grups, però la final va estar molt més renyida.

Ha estat un any regular i cada competició els hi ha aportat una cosa diferent. Per exemple, a la competició de VPG, no han tingut un nivell exclusivament alt i els hi ha servit per a guanyar confiança i provar coses noves. Tanmateix, han obtingut la victòria de la PLG contra els millors rivals d’Espanya i VLG, superant fàcilment la fase de grups amb contundència i arribant a una final on mai van deixar de ser els favorits.

Juan Camilo Becerra, jugador del Nàstic “He vingut al Nàstic amb moltes ganes de recuperar la meva millor versió”

EL PANZER COLOMBIÀ

Nom complet Juan Camilo Becerra Maya

Data de naixement 23-2-1998

Lloc de naixement Valledupar (Colòmbia)

Equips com a jugador Granada CF B (2a B)

R. Valladolid Promesas (2a B) CD Teruel (2a B) UE Cornellà (2a B) RCD Espanyol B (2a B) SD Ponferradina (2a A) Gimnàstic (1a RFEF) 44 | FORÇA NÀSTIC

Juan Camilo Becerra és un jove davanter colombià que ha arribat al Nàstic cedit pel RCD Espanyol, durant aquest mercat hivernal. Es tracta d’un 9 amb un gran olfacte golejador i molta potència física que, de ben segur, ajudarà al nostre equip, donades les seves innegables condicions i virtuts futbolístiques. Ens disposem a conèixer-lo des de les banquetes del Nou Estadi.

Vas començar a jugar al futbol en l’Alianza Vallenata de la teva Colòmbia natal. Com recordes aquells inicis? Així és. Vaig iniciar-me de ben petit a l’Alianza Vallenata, que és un club específic de futbol base. El record que tinc és molt bonic. En aquells temps vaig jugar en una mena de torneig de seleccions autonòmiques i allò em va permetre el “salt” a Europa.

Després de fer molt bé les coses al teu país, arribes a l’Udinese Calcio. Com va anar tot allò? Qui et va oferir anar a Itàlia? Aquest era un projecte que van dur a terme dos agents FIFA italians a Colòmbia, amb la idea de formar jugadors amb certa projecció. Es tractava de formar-los a Colòmbia, però amb una metodologia de futbol “europeu”. L’Udinese va “comprar” la proposta i va fitxar-me a mi i a altres dos companys del projecte.

Posteriorment, tens un pas pel Granada B, i una altra “aventura” internacional, ja que arribes al Watford anglès. Sí, el motiu és perquè el Granada, Watford i Udinese formaven part de la mateixa propietat. De fet, durant tot aquell temps, vaig ser jugador del Watford cedit al Granada i, posteriorment, a diversos clubs espanyols.

I aquests clubs van ser el R. Valladolid Promesas, CD Teruel i UE Cornellà. En algun d’aquests equips consideres que vas fer un “salt” en el teu nivell futbolístic? Doncs amb el filial del R. Valladolid no vaig tenir massa regularitat. Amb el

Teruel sí que vaig estar prou bé, però unes lesions em van impedir tenir el nivell físic desitjat. Tenint en compte tot això, on millor em vaig trobar va ser al Cornellà, sense cap mena de dubte. El rendiment individual que vaig oferir en aquest equip va ser òptim, i de fet em va servir per fitxar amb l’Espanyol.

Que per cert, amb el filial ‘perico’ (temporada 2020-21), vas aconseguir una bona quantitat de gols, eh? Em van sortir molt bé les coses, cert. Vaig arribar a l’Espanyol amb una il·lusió extraordinària i a més, tot just signar per aquest club, vaig marxar amb el primer equip a un stage de pretemporada a Marbella. Imagina’t la meva sensació, en veure’m envoltat de futbolistes amb el seu prestigi. Per altra banda, vaig tenir l’honor de treballar amb Vicente Moreno, de qui conec la seva gran història aquí, al Nàstic. Després, durant la temporada vaig jugar amb el filial, i em va sortir un gran any a títol individual, efectivament.

Aquest estiu vas sortir cedit pel club blanc-i-blau a la SD Ponferradina, però no has gaudit dels minuts desitjats. I un futbolista, al final, el que vol és estar sobre el verd, oi? Totalment, un sempre vol tenir minuts i sentir-se important en un equip. La meva arribada a la Ponferradina també venia donada per una gran il·lusió i motivació personal. Però malauradament, no vaig tenir la confiança que esperava per part del míster. Donat això, quan va sorgir l’interès del Nàstic al desembre no ho vaig dubtar ni un instant: volia venir a Tarragona, sí o sí.

La notícia la rebries amb gran alegria, eh? Està clar. Se el que significa el Nàstic, i això que en el moment en què rebo el seu interès, l’equip no estava en una situació classificatòria massa favorable, eh? Però era conscient que això seria quelcom puntual i tenia el convenciment que aniria cap a dalt, com així està passant. A més, vaig parlar amb Luis Suárez (exjugador colombià del Nàstic, temporada 2018-19), amb qui tinc molt bona relació, i també amb el meu company a la ‘Ponfe’, José Manuel Naranjo (exfutbolista grana, temporada 2015-16) i em van confirmar que aquest és un gran club i Tarragona una ciutat preciosa, i que no dubtés en acceptar la proposta del Nàstic.

I quin club i quin vestidor t’has trobat, Juan? Com et deia, jo ja era coneixedor de la història i importància del club. De fet, quan he vingut aquí a jugar contra el Nàstic, ja veus aquest estadi tan magnífic (mentre l’assenyala amb les mans) i la massa social i entorn que té l’entitat, al seu voltant. I del vestidor m’he emportat una sorpresa molt agradable, perquè tots els companys són molt bona gent i els hi agraeixo el tracte tan bo que m’han donat des del primer moment. L’ambient existent en aquesta plantilla és immillorable, i això ha d’ajudar a aconseguir èxits esportius.

Per cert, has estat company de Dani Romera durant aquesta primera volta del campionat, a la Ponferradina i també ho vas ser de Pablo Fernández, al Cornellà (2019-20). Això segur que és beneficiós pel Nàstic, perquè ja tindreu feeling dins i fora del terreny de joc... Sí, tot i que en el cas del Dani ens trobàvem en un cas similar, pel que fa a la situació esportiva que teníem a la ‘Ponfe’, però és obvi que hem entrenat junts tot aquest temps i ens coneixem bastant, sobre la gespa. I amb Pablo també vaig tenir una bona relació a Cornellà, per tant, això serà bo pel nostre equip, perquè aquell temps necessari d’acoblació i compenetració entre companys de demarcació, ja no ens caldrà. Evidentment, arribes al Nàstic per oferir-li gol a l’equip. Quines altres virtuts futbolístiques esperes i desitges aportar? Treball. Els davanters, el primer que hem d’aconseguir són gols, però també som els primers defenses de l’equip i jo, vull ajudar en tot el que sigui possible, als companys. He vingut al Nàstic amb moltes ganes de recuperar la meva millor versió i ho donaré tot, perquè així succeeixi. Vull tornar-li al Nàstic la seva confiança en mi, amb un gran rendiment.

Què tal et trobes a Tarragona, Juan? En el vessant personal i humà. Estic encantat, sincerament. He tingut la sort que des del club m’han ajudat a trobar un pis, en el que estic de meravella, a cinc minuts de la platja caminant, al costat de l’estadi... Per altra banda, el clima és espectacular, a Ponferrada per exemple, sempre havia d’anar amb roba d’abric! Em trobo amb l’energia personal adient per ajudar a aquest club a aconseguir l’anhelat ascens a 2a A.

Per acabar, has estat internacional sub20 amb la selecció colombiana. Interpreto que debutar amb l’absoluta, ha de ser el teu gran somni, oi? Sense dubte. Per a un colombià, no hi ha res més important que jugar amb la selecció absoluta i espero que algun dia, això em pugui passar. Seria el més bonic que em podria succeir en la meva carrera esportiva, i lluitaré de valent per tal d’assolir-ho.

Doncs des d’aquestes línies volem desitjar-li molta sort i èxits, vestit de grana i esperem cantar molts gols que portin la seva signatura, ja que aquesta serà una bona senyal. Condicions no li falten i pel que vam poder comprovar durant la xerrada, il·lusió i motivació, tampoc. Som-hi Juan!

Nacho González

Guardonats als Premis Solidaris de la Fundació Catalana de Futbol de la FCF

El Gimnàstic de Tarragona entre els premiats en la cinquena edició dels Premis Solidaris que organitza la Fundació de la Federació Catalana de Futbol. La gala, celebrada a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, va homenatjar les accions solidàries que s’han dut a terme entre l’1 de gener de 2020 i el 31 de desembre de 2021, després d’haver cancel·lat l’edició de l’any passat per la situació sanitària.

El president Josep Maria Andreu va rebre el premi ‘Club/Persona club’ de mans de la directora del Centre d’Institucions de Caixabank Barcelona, Patrícia Trillo. En aquesta edició s’ha reconegut les iniciatives i activitats que fomenten la solidaritat, els valors i l’ètica esportiva més enllà del terreny de joc. A més del Gimnàstic de Tarragona, també s’ha premiat a d’altres 20 esportistes, entitats i/o persones vinculades amb el futbol català.

La campanya ‘Les Bates Més Fortes’ va ser una iniciativa de la Revista Panenka, compartida amb els clubs de futbol, i que el Gimnàstic de Tarragona va engegar ràpidament fa més de dues temporades. El passat 19 de febrer de 2020, jugadors del primer equip i membres del Consell d’Administració, encapçalat pel president Josep Maria Andreu, van fer entrega de les bates del Nàstic a les nenes i nens hospitalitzats a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Cal recordar que ‘Les bates més fortes’ són samarretes oficials del Nàstic que, gràcies a la col·laboració de les cosidores de la Unitat d’Hoteleria de l’Hospital, es van convertir en bates hospitalàries. Amb elles, els més menuts gaudeixen d’una estada hospitalària més satisfactòria i entretinguda, sentint-se una mica menys pacients amb l’objectiu de millorar l’estada i el confort d’ells i els seus familiars. El Gimnàstic de Tarragona continuarà nodrint al centre sanitari amb més samarretes que es convertiran en noves bates pels infants.