8 minute read

Jugador històric: Ricard Coll

Next Article
Póster

Póster

RICARD COLL ROMERO (DEP)

Foto cedida per Enric Pujol

Advertisement

VA ACONSEGUIR UN ASCENS A 2a DIVISIÓ (1944-45) AMB EL NÀSTIC

L’OLFACTE DE GOL

Barcelona - 12 de juny de 1919 Davanter Centre. 56 partits amb el Nàstic - 35 gols (del 1943 al 1946)

Amb Joan Torné, preparador físic del Gimnàstic de Tarragona

“Ens espera una recta final de campionat apassionant”

Joan Torné és el preparador físic del Nàstic des de l’inici d’aquesta temporada 2021-22 i un home de la casa, ja que anys enrere ja va treballar al Planter Grana i al filial, CF Pobla. Es tracta d’un tècnic amb una formació i preparació extraordinària, com podrem comprovar en l’entrevista realitzada al magnífic restaurant SolRic.

Abans de res Joan, tal com vam fer amb Dani Vidal, et volem donar l’enhorabona per haver assolit el primer equip del Nàstic. Per a gent de la casa, com és el vostre cas, segur que això és motiu d’una gran il·lusió i un gran honor... Sí, la veritat és que és una il·lusió i una experiència brutal, i ho valorem molt positivament. Després de molts anys treballant al futbol base i al filial és un orgull assolir el primer equip, de fet sempre treballes per això. Hem estudiat i ens hem dedicat per arribar al futbol professional i aquest fet demostra que hi ha gent molt vàlida a la casa. Cal recordar, que temporades enrere, ja vas treballar a l’entitat grana essent el preparador físic del Juvenil de Divisió d’honor i també del CF Pobla. Això demostra que ja portes el sentiment nastiquer de sèrie, oi? Totalment. Has de tenir en compte que abans de formar part del club, vaig ser soci del Nàstic, dos anys a 2a A i el de 1a divisió. Posteriorment, vaig anar a estudiar fora, però recordo que durant aquells temps anava al Nou Estadi amb el meu pare i

vam viure aquella època tan bonica del club. Anys més tard, ja vaig arribar al Juvenil, de la mà del Manel Cazorla, i després al CF Pobla, amb Beto Company i Dani Vidal d’entrenadors.

Si analitzem el teu currículum professional, podríem destacar que tens un Màster d’Alt Rendiment en Esports Col·lectius i que has estat professor en Cursos de 1r, 2n i 3r nivell d’entrenador de futbol. D’això se’n diu estar preparat, eh? Home, la meva vida sempre ha estat lligada al futbol i m’he volgut preparar al màxim per tal d’aconseguir dedicar-me de forma professional. A més, vaig jugar unes 10 temporades a 1a Catalana en equips com el FC Borges Blanques, UE Vic o UE Valls. Avui en dia, em continuo formant amb la màxima il·lusió per estar encara més preparat, si cal.

Des de ben jove tenies aquesta afició pel món de la preparació física i l’esport en general? Podríem dir que la teva carrera professional, ha estat per una qüestió vocacional? Sí, cent per cent. A la meva vida hi ha hagut poques coses més que no siguin el futbol, i crec que serà així fins l’últim dia. He dedicat tots els meus esforços per assolir el màxim nivell, i ara considero que estic en una posició professional molt i molt bona.

Altre aspecte que crida molt l’atenció del teu currículum és el fet que has tingut aventures professionals “exòtiques”, ja que has treballat a Grècia, Letònia i Aràbia Saudí. Com va anar tot allò? Bé, van ser experiències puntuals durant els mesos d’estiu, quan no estava jugant. Vaig aprofitar per fer diferents Campus, amb diversos contactes o empreses que els oferien. Per a mi, van ser unes experiències excel·lents per veure com era el futbol d’aquests països i, sobretot, em van servir per millorar el meu anglès, que és vital per un futur, pel que pugui succeir.

Interpreto que aquestes experiències, et van aportar molts conceptes, tant pel que fa al vessant professional, com pel vital. Així és. La meva primera experiència a l’estranger fou a Anglaterra, i no tenia res a veure amb el futbol, simplement vaig anar per aprendre l’idioma i formar-me en el personal, perquè et sents autònom i t’has d’espavilar per tu mateix. Com et deia abans, aprendre idiomes, sempre “t’obre portes”.

Des del principi d’aquesta temporada 2021-22 ets el preparador físic del Nàstic, i estàs treballant braç a braç amb un tècnic experimentat com és Raül Agné. Què t’aporta en el dia a dia el míster, a nivell de coneixements? Tal com dius, m’aporta coneixements i experiència. És un entrenador d’un nivell molt alt, té una capacitat brutal per interpretar el joc, tant en fase defensiva com en l’ofensiva. A més, demostra que és capaç de detectar qualsevol mena d’aspecte que pugui succeir al vestidor, però abans que passi. I a nivell personal, tant Manolo Oliva, com Dani Vidal i jo, li estem molt agraïts pel seu tracte humà i professional cap a nosaltres.

Des de fora tenim la sensació que sou un cos tècnic ben unit, es nota que existeix un bon feeling entre vosaltres, eh? Penso que això passa perquè els quatre som uns “enamorats”

del futbol i gaudim treballant al màxim. Per altra banda, considero que som bones persones i ens ajudem en el dia a dia, i també volem el millor pel Nàstic i la seva gent. Això ens permet treballar en un ambient agradable, perquè tothom sap el que ha de fer, ja que el míster ens “marca” les pautes a tots, i nosaltres les seguim encantats.

Parlant dels aspectes propis de la preparació física de l’equip, en quin punt consideres que es troba ara per ara, la plantilla grana? Doncs no ens podem plantejar buscar una preparació amb pics de rendiment, perquè la competició és molt exigent. El que busquem és mantenir durant tota la campanya, un bon estat físic de la plantilla. A dia d’avui, l’equip es troba en un bon moment i veiem com suporta molt bé el ritme dels entrenaments, dels partits i de la competició. A més, ara tenim a tots els jugadors disponibles, així que ens espera una recta final del campionat absolutament apassionant.

Explica’ns en què consisteix aquella metodologia de treball, motoritzant l’activitat dels futbolistes. Aquí sí que he d’agrair al club, ja que quan ens vam reunir amb ells aquest estiu per planificar la temporada, els hi vaig comentar que aquesta tecnologia era quelcom indispensable i que seria bo monitoritzar als jugadors mitjançant aquest sistema GPS. D’aquesta forma, sabem objectivament com estan i que fan durant els entrenaments, perquè gràcies a aquesta metodologia, coneixem les distàncies que recorren i la intensitat amb què ho fan i ho comparem respecte a les que duen a terme en els partits i després extreiem les conclusions adients.

Recentment, mitjançant les xarxes socials del club, vam conèixer les distàncies que recorren els jugadors durant els partits i les dades eren espectaculars, eh? Sí, aquestes dades ens permeten analitzar més específicament als jugadors, tenint en compte les seves demarcacions. Per exemple, alguns jugadors de banda, laterals i extrems, assoleixen velocitats superiors als 35 km/h, el qual és un fet extraordinari. Altres que juguen al mig del camp, poden recórrer més de 12 quilòmetres durant el partit i és important que l’aficionat conegui aquestes dades, perquè així es van familiaritzant amb la tecnologia que estem emprant.

Algun futbolista de la plantilla, t’ha sobtat positivament per les seves condicions físiques? Sigui per una qüestió de velocitat, potència o resistència. En aquest sentit, el que és més “exagerat” en les seves dades, és Robert Simón, ja que té una velocitat pròpia a la d’un jugador de 1a divisió. Després, Pedro del Campo i Javi Ribelles, que fan molts quilòmetres durant els partits, també Nil Jiménez té unes condicions espectaculars d’alta velocitat... tenim a diversos futbolistes amb un gran nivell físic.

I quina és la predisposició dels jugadors, envers la feina diària? És aquest un grup treballador i sacrificat? Cent per cent. Els jugadors són grans professionals i tenen molta predisposició per la feina diària. Abans dels entrenaments, els veus al gimnàs fent la seva activació física personal, i sempre et pregunten que poden fer per millorar la seva condició física. De fet, després dels entrenaments, també és normal veure com més de la meitat de la plantilla està al gimnàs fent feina extra, a banda de la que ja teníem planificada per aquell dia.

Per altra banda, estem veient com aquesta 1a RFEF és una categoria molt física, oi? Els equips juguen a un ritme impressionant. Penso que hi ha dos motius perquè això succeeixi. Per una banda, el jugador és millor, més professional, es cuida més i està més a prop de la 2a A, que de l’antiga 2a B. I després, que en la categoria hi juguen molts filials, i aquests nois van com “avions” i obliguen a la resta d’equips a tenir un mateix ritme en el joc.

Finalitza la frase. Si el Nàstic aconsegueix l’ascens a 2a A, Joan Torné promet... Anar en bici des del meu poble fins al Nou Estadi!

Doncs tant de bo, podem fer un reportatge a Força Nàstic d’aquesta ruta en bici de Joan Torné, ho signem ara mateix! Pel que fa a la xerrada, fou la demostració perfecte del que és un professional d’alta qualificació i coneixements, i també d’estima i implicació envers el Nàstic, i això, sempre suma. Un plaer de conversa, com ho va ser dinar a l’extraordinari restaurant SolRic.

ENTREVISTA “Els jugadors del Nàstic són grans professionals”

Joan Torné Gil 4 - 3 - 1991 Sarral (Tarragona)

Equips com a preparador físic

UE Olot (3a divisió) Gimnàstic (Juvenil Divisió d’honor) CF Reus Deportiu (2a A) Gimnàstic (Juvenil Divisio d’honor) CF Pobla (3a divisió) Gimnàstic (1a RFEF)

This article is from: