Afortunadament, sí que tenim informació de les altres tres autores que ens ocupen. En el cas de Sofia Salvador, qui va escriure els llibrets de la Falla de Benimaclet de 1956, premiat per Lo Rat Penat amb el Segon Plat de Glòria, i de 1957. Hem de recordar que son pare, el gramàtic Carles Salvador, mestre a Benimaclet, fou l’encarregat d’escriure els llibrets de la falla del barri entre els anys 1945 i 1952, per la qual cosa és lògic pensar que, atesa eixa vinculació personal, fóra la seua filla qui, després de la mort de l’escriptor, se n’encarregara.
Desconeixem la vinculació que va fer que Carmelina Sánchez Cutillas escriguera l’any 1965 H2O o es xopà fins la Moma, és
a dir, el llibret per a la falla de la plaça de Na Jordana. En aquells moments Sánchez Cutillas estava a punt de consolidar una trajectòria literària que la convertiria en una de les més reeixides poetes valencianes dels últims anys del franquisme i de la transició, que va culminar amb la redacció de poemaris, com ara Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) o Llibre d'amic i amada (1980), i amb la novel·la Matèria de Bretanya, guanyadora l'any 1975 del Premi Andròmina de Narrativa dins dels Premis Octubre. Amb tot, la incursió d’esta escriptora dins de l’àmbit de la literatura fallera, encara que lloable, fou esporàdica.
El cas d’Amèlia Comba sí que presenta una major continuïtat dins de la poesia festiva. La trobem l’any 1971 ja com a autora del llibret de la Falla Borrull - Socors, que li valgué el premi a l’autor novell del concurs de llibrets de Lo Rat Penat, entitat que li havia atorgat aquell any el títol d’Honorable Escriptora. Comba continuaria la relació amb esta comissió fins a l’any 1977, escrivint seguint les Normes de Castelló, oficials en aquell moment en el concurs de Lo Rat Penat. En consideració a la seua aportació als llibrets de falla, la Junta Central Fallera li atorgà el Bunyol d’Argent.
229
llibertat! na jordana 2018 / TEXTOS
llibret de la falla Martí Grajales - Francesc Eiximenis i que és la primera autora de llibrets de falla de la qual es té notícia. Malauradament, la recerca de dades biogràfiques sobre esta autora ha resultat infructuosa i queda encara pendent poder situar la seua figura en el panorama literari de la postguerra. D’altra banda, l’anonimat formal dels llibrets i el fet que només transcendiren els noms dels poetes guanyadors d’algun premi pot fer que hi haja alguna altra dona que amb anterioritat escriguera algun llibret de falla, però de moment no està documentada eixa possibilitat.