Nietzsche: Crítica de l'utilitarisme i la mort de Déu.

NIETZSCHE: LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME I LA MORT DE DÉU AURORA 132 GAIA CIÈNCIA 125

LA CRÍTICA A L’UTILITARISME 3-9 LA MORT DE DÉU 10-18

AURORA 132 Quin és el tret característic de la moral moderna?

L’acte moral per excel·lència és aquell que mostra desinterès per allò que és particular i, en canvi, una gran preocupació per allò que pot repercutir en el benestar dels altres (principi d’utilitat).

El lema de la moral moderna és “VIURE PER ALS ALTRES” 3

AURORA 132 Quin és l’element que preval en l’ètica d’avui en dia?

Comte Schopenhauer Stuart Mill

L’ interès general té com a finalitat desterrar qualsevol forma d’egoisme de l’ésser humà.

Aquest és l’“impuls secret” anima les doctrines morals que tenen el seu origen en la Revolució Francesa.

4

AURORA 132 Per què aquestes doctrines comparteixen el mateix missatge?

Comte Schopenhauer Stuart Mill

Tot i que són morals generades al marge de la religió, que entre elles mantenen les seves discrepàncies, en el fons són ressons del cristianisme (formes “secularitzades” del cristianisme).

Aquesta “recristianització” del món per part d’aquestes morals a què obeeix?

5

AURORA 132 Aquesta “recristianització” del món per part d’aquestes morals, a què obeeix?

Es pretén sacrificar l’individu en nom del col·lectiu.

L’instint de ramat s’imposa sobre l’individu.

Aquest “col·lectiu” pot tenir diferents noms, però només hi ha un sistema social (la moral cristiana continua sent la predominant):

Ordre actual/Ordre futur Nació/Humanitat Diverses utopies (socialismes utòpics)

L’individu, en qualsevol cas, s’ha de convertir en una cosa útil per a la col·lectivitat.

6

LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME Gaia Ciència (1882), “Als mestres del desinterès”, 21

BO ÉS QUI NO ÉS EGOISTA, EL QUE VIU PELS ALTRES

L’utilitarisme és contradictori: Per què interessa tant als altres que jo sigui desinteressat? No estaré servint a l’egoisme dels altres en intentar no ser egoista? (Fernando Savater, Historia de la ética, vol II, pàgina 588) Si “bo” és allò desinteressat, aquells que es beneficien d’aquestes accions immediatament les haurien d’haver declarat “dolentes” i renunciat als seus benèfics efectes.

7

LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME Genealogia de la moral (1887), Primera Dissertació John Stuart Mill

El plantejament de la moral utilitarista és “anhistòric”, afirma Nietzsche.

Al llarg de la història, qui ha fixat el significat d’una paraula ha estat aquell que disposava de poder. Donar significat a les paraules era el seu privilegi, la seva prerrogativa. I això continua vigent en la actualitat.

En el seu origen, el significat del terme “bo” no era el mateix que en l’actualitat.

“Bo” era allò que interessava al poderós, no el que interessa al col·lectiu.

8

LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME Genealogia de la moral (1887), Primera dissertació Si en l’actualitat “bo” és contrari a accions egoistes és perquè vivim un temps en què els que manen així ho han decretat.

Segons Nietzsche, vivim sota el domini d’una cultura democràtica i el significat de “bo” com “acció que ha d’estar subordinada a l’interès general” és el més adient a aquest nous temps “democràtics”.

La moral democràtica és, doncs, una moral utilitarista. L’utilitarisme és la versió actualitzada de la moral cristiana, que segons Nietzsche és una moral d’esclaus.

9

GAIA CIÈNCIA 125 El que Nietzsche en Aurora (1881) acaba d’explicar: el triomf d’un succedani del cristianisme, contrasta amb un dels temes que seran dels més recurrents en la seva filosofia: la mort de Déu.

A l’aforisme 125 de la Gaia Ciència (1882) un boig apareix cridant: “Busco a Déu!

Busco a Déu!” enmig d’una plaça plena de gent, provocant la burla de tots els que hi eren. “On hi és Déu?, pregunta i de seguida respon: “Déu ha mort!, entre tots l’hem mort”!.

Tanmateix, la humanitat no està encara preparada per entendre el significat d’aquest succés tan transcendental. Cal temps per assimilar les conseqüències, igual que cal temps per sentir i veure els efectes del llamp, el tro i la llum que ens 10 arriba dels estels i els astres.

GAIA CIÈNCIA 125 El que preocupa a Nietzsche no és el fet del que ha acabat de succeir, sinó que encara la major part de la humanitat, fins i tot els grans pensadors, els màxims responsables del seu assassinat, viuen com si res hagués passat. L’únic lúcid és el boig.

Les ideologies dels segle XIX que pretenen substituir a Déu no han sabut interpretar l’autèntica dimensió d’aquest acte: la possibilitat d’alliberar la humanitat d’Aquell que l’ha mantingut sotmesa al seu poder.

En comptes d’extreure la conseqüència més lògica, pretenen substituir Déu per nous petits ídols, per noves formes de submissió.

11

GAIA CIÈNCIA 125 La concepció més lògica de la mort de Déu seria l’acceptació de la vida tal com és i permetria l’acceptació de nosaltres tal com som L’assumpció coherent d’aquest esdeveniment implicaria la més gran responsabilitat possible, per això igual que no caldria per viure el suport de Déu tampoc caldria la direcció de cap Führer.

Si acceptem caminar pel nostre compte, des d’aquest moment haurem de prescindir de cap bastó, de cap pròtesi que ens ajudi a mantenir-nos drets. Seríem completament lliures.

12

GAIA CIÈNCIA 125 El concepte Déu significa la pressuposició que el sentit de l’existència s’ha de trobar en un lloc transcendent, en un lloc fora d’aquest món.

L’afirmació Déu ha mort vol expressar la fi d’una forma de relacionar-se amb la realitat i de conviure amb els altres, és a dir, l’enfonsament d’uns valors, l’acabament d’una cultura, l’occidental cristiana.

L’origen d’aquest valors, d’aquest ideals cal buscar-los més enllà del cristianisme, en el platonisme.

13

GAIA CIÈNCIA 125 Platonisme i cristianisme comparteixen la mateixa actitud hostil i de menyspreu envers la vida, considerada com un simple trànsit cap a la mort.

Tots dos són els grans difamadors dels sentits i del cos. Tots dos estimen el que no és (la mort) i rebutgen el que és (la vida).

Déu i els ideals, els grans absents, han estat presentats com les realitats supremes.

Aquesta mentida s’ha acceptat al llarg de la història del pensament com la més gran de les veritats.

Hem hagut d’esperar l’aparició d’un boig perquè caiguessin les màscares. Només si entenem el veritable significat de la mort de Déu podrem assolir l’autèntica 14 llibertat.

GAIA CIÈNCIA 125 El cristianisme només és una forma de platonisme popular.

El socialisme, l’anarquisme, el nacionalisme, la il·lustració, fins i tot, el feminisme, són hereus del vell Plató i del seu mestre Sòcrates. Són les formes laiques del cristianisme. Ens mantenen en la creença d’un futur millor.

Les ideologies que s’han encarregat d’assassinar Déu, son formes d’un cristianisme sense Déu.

15

GAIA CIÈNCIA 125 La mort de Déu succeeix quan la faula d’un Déu bo que governa el decurs de la història es torna insostenible. D’aquesta manera el propi Déu esdevé inversemblant.

Tanmateix, la seva incoherència no ha impedit als ésser humans refugiar-se un cop i un altre en ella. Déu no ha deixat de ressuscitar en cadascuna de les seves morts.

La idea que el patiment dels innocents no ha servit de res, que el dolor immerescut no trobarà una compensació futura és una idea que per a l’ésser humà comú resulta insuportable.

16

GAIA CIÈNCIA 125 Quines han de ser les conseqüències de la mort de Déu?

• NO ha de ser res transcendent el que ha d’imposar sentit al món, sinó els propis humans individualment els que estan destinats a donar-li sentit.

• LLUITAR contra aquelles ideologies que volen ressuscitar Déu sota altres conceptes: ciència, igualtat, progrés, pàtria ...

• DEFENSAR l’ateisme, ja que la negació de Déu significa necessàriament l’afirmació de l’ésser humà.

• CREAR constantment ideals, perquè no hi ha ideal que sigui etern ni definitiu.

17

La desaparició de la pràctica religiosa, l'aparent autonomia de l'ètica respecte de la religió (...) donen la impressió que vivim en una època que es preocupa poc de la religió.

Compte! la desaparició de la pràctica no significa el retrocés de la creença. (...) Sense sacerdot o la seva ombra, dos mil·lennis d'història i dominació ideològica continuen sotmeten, forjant i formatejant els subjectes. D'aquí la permanència i actualitat de la lluita contra aquesta força molt més amenaçadora perquè fa la impressió d'haver caducat.

Michel Onfray, Tractat d'ateologia,

18