Carteles de cine checoslovacos

Cartells de cine txecoslovacs Els cartells de cine en la llavors Txecoslovàquia van ser creats d’una manera diferent als d’altres països. Els principals artistes plàstics txecs, que per la censura no podien exposar ni vendre obres de lliure creació, es guanyaven la vida en l’àmbit de les arts aplicades. A conseqüència d’això, al llarg de trenta anys van sorgir dissenys de cartells de cine d’un gran valor artístic. Els artistes de cartells pintaven, aplicaven el collage, el fotocollage, la tipografia artística, etc. En els cartells no calia que aparegueren logotips ni els rostres dels protagonistes, com passava en altres països. Així va sorgir l’univers particular dels cartells de cine txecoslovacs.

Juntament amb els cartells polonesos, es tracta d’un fenomen únic a nivell mundial.

Cartells de cine txecoslovacs del 18 d’abril al 26 de maig de 2013 MuVIM

El cartell de cine txecoslovac El cartell de cine txecoslovac és un fenomen important en la història moderna de les arts aplicades d’Europa.

Mentre que a la resta d’Europa els cartells de cine es feien amb les eines d’expressió tradicionals (fotografies dels protagonistes, títols grans, dibuix il·lustratiu o descriptiu, etc.), a Txecoslovàquia, al llarg de trenta anys (1959-1989), sorgeixen obres de destacats artistes gràfics i plàstics que no dubten a experimentar i treballar amb eines d’expressió modernes.

D’esta manera, el cartell de cine txecoslovac, des de principis dels anys seixanta, es dirigia al públic a través d’unes eines d’expressió molt modernes. Els autors aplicaven collages, fotomuntatges, extraccions, acoblaments. S’inspiraven en l’art informal, l’art pop i la fotografia moderna. Usaven de manera inventiva la tipografia en els títols dels cartells, apegaven i estratificaven, unes damunt de les altres, les lletres i les imatges retallades de llibres, revistes, atles anatòmics o mapes. En els seus treballs aprofitaven la seua experiència en arts gràfiques i il·lustració de llibres. Per a molts, el treball en els cartells de cine representava l’únic recurs. No hi havia un mercat de l’art, era difícil exposar, així que els cartells de cine van passar a ser l’única possibilitat de presentar les obres pròpies al públic. Els autors no estaven limitats per cap exigència sobre com havia de ser el cartell, així que, fins a un cert punt, tenien una gran llibertat per a realitzar-lo.

En els anys setanta i huitanta la situació es va fer, per descomptat, més complicada; no obstant això, la censura intervenia només en l’àmbit ideològic dels cartells (no podien aparéixer en els cartells, per exemple, banderes dels països de l’oest, calaveres, etc.); la part expressiva no li interessava.

Els artistes plàstics tenien així, llevat de xicotetes restriccions, les mans lliures per a realitzar els cartells. Molt sovint sorgien fulls gràfics comparables amb la creació lliure dels autors. Així va sorgir aquest fenomen de les arts plàstiques, únic en el món, anomenat cartell de cine txecoslovac.

La botiga cinematogràfica Terryho Ponožky es dedica a col·leccionar cartells de cine txecoslovacs, a vendre’ls i a organitzar-ne exposicions.

Pavel Rajcan, comissari de la col·lecció dels cartells Més en: www.terry-posters.com

Carteles de cine checoslovacos del 18 de abril al 26 de mayo de 2013 MuVIM

Czechoslovakian film posters April 18 to May 26, 2013 MuVIM

Carteles de cine checoslovacos Los carteles de cine en la entonces Checoslovaquia fueron creados de un modo diferente al de otros países. Los principales artistas plásticos checos, que por la censura no podían exponer ni vender obras de libre creación, se ganaban la vida en el ámbito de las artes aplicadas. A consecuencia de ello, a lo largo de treinta años surgieron diseños de carteles de cine de gran valor artístico. Los artistas de carteles pintaban, aplicaban el collage, el fotocollage, la tipografía artística, etc. En los carteles no era necesario que aparecieran logotipos ni los rostros de los protagonistas, como pasaba en otros países. Así surgió el universo particular de los carteles de cine checoslovacos. Junto a los carteles polacos, se trata de un fenómeno único a nivel mundial.

El cartel de cine checoslovaco El cartel de cine checoslovaco es un fenómeno importante en la historia moderna de las artes aplicadas de Europa.

Mientras que en el resto de Europa los carteles de cine se hacían con las herramientas de expresión tradicionales (fotografías de los protagonistas, títulos grandes, dibujo ilustrativo o descriptivo, etc.), en Checoslovaquia, a lo largo de treinta años (1959 – 1989), surgen obras de destacados artistas gráficos y plásticos que no dudan en experimentar y trabajar con herramientas de expresión modernas.

De esta forma, el cartel de cine checoslovaco desde principios de los años 60 se dirigía al público a través de unas herramientas de expresión muy modernas. Los autores aplicaban collages, fotomontajes, extracciones, ensamblajes. Se inspiraban en el arte informal, el arte pop y la fotografía moderna. Usaban de modo inventivo la tipografía en los títulos de los carteles, pegaban y estratificaban unas encima de otras las letras e imágenes recortadas de los libros, revistas, atlas anatómicos o mapas. En sus trabajos aprovechaban su experiencia en artes gráficas e ilustración de libros. Para muchos, el trabajo en los carteles de cine representaba el único recurso. No existía un mercado del arte, era difícil exponer, así que los carteles de cine pasaron a ser la única posibilidad de presentar las obras propias al público. Los autores no estaban limitados con ninguna exigencia de cómo debía ser el cartel, así que hasta cierto punto tenían una gran libertad para su realización.

En los años 70 y 80 la situación se hizo, desde luego, más complicada, sin embargo, la censura intervenía sólo en el ámbito ideológico de los carteles (no podían aparecer en los carteles, por ejemplo, banderas de los países del oeste, calaveras, etc.), la parte expresiva no le interesaba.

Los artistas plásticos tenían así, salvo pequeñas restricciones, las manos libres para realizar los carteles. Muy a menudo surgían hojas gráficas comparables con la creación libre de los autores. Así surgió ése fenómeno de las artes plásticas, único en el mundo, llamado cartel de cine checoslovaco.

La tienda cinematográfica Terryho Ponožky se dedica a coleccionar carteles de cine checoslovacos, a venderlos y a organizar exposiciones.

Pavel Rajcan, comisario de la colección de los carteles.

Más en: www.terry-posters. com

Czechoslovakian film posters Film posters from erstwhile Czechoslovakia were created in a manner that was different from other countries. The major Czech artists, unable to exhibit or sell their freely-created works due to censorship, mostly earned their living in the field of the applied arts. In consequence, for some thirty years they produced film poster designs of great artistic value. These poster artists used paint, collage, photomontages, artistic typefaces and techniques. Posters were not required to bear the logos or the faces of the stars as they did in other parts of the world. Thus a special kind of universe was created for Czechoslovakian film posters. Together with Polish posters, this was a unique phenomenon on the world level.

The Czechoslovakian film poster The Czech film poster is a major phenomenon in the modern history of the applied arts in Europe.

Whereas in the rest of Europe film posters were created using traditional expressive means (photos of the stars, oversized titles,

illustrative or descriptive drawings, etc.) in Czechoslovakia for some 30 years (1959-1989) works were produced by leading graphic and plastic artists who showed no qualms at all in experimenting and working with more modern forms of expression.

From the early 1960s, the Czech film poster was therefore a medium that used ultra-modern expressive techniques to attract the public. These artists applied collages, photomontages, extracts and excerpts, assemblies and other techniques. They took inspiration from pop art and modern photography. They inventively used typefaces for their film titles, often pasting and stratifying them over others, and using cut-out images from books, magazines, anatomical atlases or maps. Their works benefited from their experience in the field of the graphic arts and book illustration. For many, film poster production was their only source of income. There was no art market per se, exhibiting was difficult, and so film posters became their only outlet for presenting their creativity to the public. These authors were by no means limited by any official requirements as to what their posters should look like, so to a certain extent they were free to follow their creative drift.

In the 70s and 80s the situation became more complicated, yet censorship was only brought to bear on the ideological part of the poster (for example, posters were not allowed to show Western flags, skulls and crossbones, etc.), as the expressive side was of no interest to the censors.

Plastic artists thus had free reign, except for a few restrictions, in creating their posters. This often resulted in graphic works comparable to freely-created artworks. And so this phenomenon in the plastic arts came to be something unique in the world – the golden age of the Czech film poster.

The film store Terryho Ponožky is involved in collecting Czech film posters, selling them and organising exhibitions.

Pavel Rajcan, curator of the Czech film poster collection

More at: www.terry-posters. com