Page 1

Sant Pau de Riu-sec Església romànica (segles XI – XII)

Rectoria (1798) Paratge arqueològic (segle I aC – segle XV)

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANT PAU DE RIU-SEC I ELS SEUS 2.000 ANYS D’EVOLUCIÓ HISTÒRICA: LA VIL·LA ROMANA I LA PARRÒQUIA I GRANJA TEMPLERA MEDIEVALS INTRODUCCIÓ: SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT Les intervencions arqueològiques realitzades de forma discontínua en el conjunt de Sant Pau de Riu-sec, al llarg dels darrers 35 anys, han permès excavar parcialment un extens i potent jaciment de quasi 6.000 m2, amb importants restes arqueològiques i una seqüència evolutiva de més de 2.000 anys d’història de forma quasi ininterrompuda, amb ocupacions que van des d’època romana republicana fins a l’actualitat. El jaciment de Sant Pau de Riu-sec, amb la seva església romànica, es troba localitzat al sud del terme municipal de Sabadell, a 120 metres d’altitud. Els terrenys limiten amb el municipi de Badia del Vallès, el de Barberà del Vallès, el de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, l’enllaç viari C-58 i el camp d’aviació. El conjunt de l’església i la rectoria estan edificats en una plana limitada a llevant pel riu Sec, a uns 5 km del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll, i a ponent per l’autopista de Barcelona a Manresa. L’edifici de l’església romànica presenta una planta rectangular d’una sola nau de 13 x 6 metres, orientada a llevant, amb un absis semicircular i un campanar de torre a la cara nord. La volta de l’absis és de quart d’esfera, mentre que la de la nau és apuntada, amb l’eix de l’aresta asimètric. Aquesta diferenciació és forçada pel mur de tramuntana, en la unió amb el cos de l’absis, el qual possiblement podria ser el reaprofitament d’un mur transversal més antic. Els paraments exteriors presenten dos acabats diferents, un rejuntat dels carreus amb un cordó llis de calç i un arrebossat irregular de les parets. L’aparell constructiu és de pedra gran de riera, trencada per una o dues cares i disposada regularment en filades horitzontals amb morter de calç i sorra. Es coneix una consagració que s’ha datat a l’any 1054. La construcció de la casa rectoral annexa es va realitzar durant el segle XVIII, amb un edifici de cos quadrat adossat al mur de tramuntana de l’església. És molt possible que en aquest espai ja existís alguna construcció precedent o una primitiva rectoria d’època medieval, tal com insinua la presència de dues antigues portes

Amb el suport de:


tapiades obertes en el mur de tramuntana de la nau, les quals comunicarien amb un espai edificat anterior a la gran casa rectoral. Pel que fa al jaciment arqueològic tenim, en primer lloc, un assentament d’època romana republicana (s. I aC), amb una gran edificació ben definida amb diverses estances delimitades per murs de pedra i argila i amb potents nivells d’incendi i d’enderroc, que han proporcionat material arqueològic rellevant de ferro i fusta carbonitzada, totalment segellat. En segon lloc, es documenta part d’una vil·la romana imperial (s. I-II dC) amb construccions fetes de murs de pedra i morter i paviments d’opus signinum. Posteriorment, i lleugerament desplaçat de les estructures romanes precedents, s’hi emplaça un assentament d’època carolíngia amb sitges i una necròpolis associada de tombes antropomorfes (s. IX-X). La continuïtat del jaciment medieval està representada per l’església romànica i parròquia de Sant Pau de Riu-sec, del s. XI. Relacionada amb aquesta, hem pogut excavar part de la seva extensa necròpolis medieval i moderna, amb prop dels dos centenars de sepultures, cosa que ofereix una complexa seqüència i una evolució des del s. XI al s. XIX. Així mateix, s’ha excavat un elevat nombre de sitges de la sagrera eclesiàstica, amb un quantiós i rellevant registre arqueològic, del qual destaca el material ceràmic medieval i el material de bronze i numismàtic. D’altra banda, també ha estat possible excavar algunes construccions emplaçades a l’entorn de l’església, que corresponen al període de domini i possessió de Riu-sec per l’Orde del Temple, entre mitjan s. XII i inici del s. XIV. LES DADES HISTÒRIQUES I LES REFERÈNCIES DOCUMENTALS El topònim principal referit a Sant Pau de Riu-sec és Rivo Sicco , la forma llatina de Riu-sec, que al·ludeix a un curs d’aigua de poc cabal. S’aplicà a la designació del lloc de Riu-sec, a la seva església i a persones vinculades a aquest lloc perquè hi residien o hi tenien propietats. Un exemple conegut és el de Bernat Giribert de Riusec del segle XII. Presentem aquí de forma abreujada i sintètica, a manera de llista cronològica, les principals notícies històriques i les referències documentals recollides sobre Sant Pau de Riu-sec, des de la primera cita coneguda –de l’any 984– fins al traspàs de la parròquia –l’any 1868.

984 985 988 1007

-

...in rivosico. Primera menció coneguda del topònim. ...Palatio de Rivosicco.... ...Locum que dicunt Riosicco....

Apareix Riu-sec en la confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès del papa Silvestre II. 1054 - Acta de consagració de l’església (original perdut. Còpia del s. XVIII). 1111 - ...in termino et in parroechia Sancti Pauli de Rivo Sicco.... 1143 - Riu-sec passa a mans de l’Orde del Temple. 1307 - Dissolució dels Templers. L’església passa a mans de l’Orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. 1325 - L’Orde de l’Hospital abandona la possessió, que queda a favor de la senyoria de Sabadell. 1471 - Privilegi de Joan II a la vil·la de Sabadell: confirmació de la unió de Sant Pau de Riu-sec a Sabadell (només hi queda una casa). 1635 - Troballa de la marededéu de Riu-sec (encara conservada). 1797-1798 - Construcció de l’edifici de la rectoria. 1851 - Supressió de la parròquia de Sant Pau de Riu-sec, que passà a ser subsidiària de Sant Feliu de Sabadell. 1868 - Traspàs dels objectes a la nova parròquia de la Puríssima de Sabadell. 1900 - Venda de la rectoria i de l’església.


LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES EN EL CONJUNT En el conjunt de Sant Pau de Riu-sec s’hi han dut a terme diferents intervencions arqueològiques al llarg dels anys, entre les quals destaquen les pioneres actuacions a l’interior de l’edifici de l’església, desenvolupades en diferents campanyes al llarg dels anys 80 del segle XX (ROIG-ROIG, 1996-97), i les grans intervencions en extensió dels anys 2007 i 2008. Aquestes intervencions s’han fet, pràcticament de forma continuada, als camps de l’entorn de l’església i de la masia de Can Borrell, amb pràcticament 26.400 metres quadrats de superfície prospectada i excavada en diferents sectors, alguns dels quals parcialment (ROIG-COLL, 2011, 2012 i 2013). Les intervencions han estat motivades per l’execució del Pla Parcial de Sant Pau de Riu-sec, que inclou la transformació urbanística de tot aquest sector sud del terme de Sabadell. Actuacions realitzades: •

1970: Repicats i sanejaments de l’església per part del mossèn i col·laboradors de la parròquia.

1979-1986: Actuacions arqueològiques dins i fora de l’edifici de l’església durant els estius per part del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu d’Història de Sabadell, dirigides per Eduard Carbonell, Roger Marcet i Albert Roig.

1993-1994: Restauració arquitectònica de l’edifici de l’església, excavacions arqueològiques (dirigides per Alfred Mauri, del Centre d’Estudis de Martorell) i museïtzació de part de les restes localitzades a la nau, com també la restauració de les façanes de la rectoria i la planta baixa, per part de l’Ajuntament de Sabadell.

2007-2008 i 2009: Intervencions arqueològiques motivades pel Pla Parcial Urbanístic del Sector Sant Pau de Riu-sec en diferents sectors del jaciment i especialment a l’espai de davant de l’església i de la rectoria per part de l’equip d’arqueòlegs de l’empresa sabadellenca Arrago, SL, dirigits per Jordi Roig. L’àmbit total de l’actuació arqueològica comprenia una gran superfície d’uns 26.400 m2. Finançament: Junta de Compensació del Pla Parcial Urbanístic del Sector de Sant Pau de Riu-sec

2010-2013: Intervencions arqueològiques amb pràctiques dels estudiants del grau d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’han fet un total de quatre campanyes d’excavació arqueològica a la zona de darrere l’església, coordinades per Joaquim Pera (UAB) i dirigides per Jordi Roig (Arrago, SL), en el marc del conveni signat entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Ajuntament de Sabadell. Finançament: Ajuntament de Sabadell, Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i UAB.

L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE SANT PAU DE RIU-SEC: DELS ROMANS ALS TEMPLERS A partir de les diferents intervencions realitzades en el conjunt, tant a l’edifici de l’església com a tot el seu rodal, s’ha confirmat l’extensió i la importància del jaciment. Ofereix una seqüència cronològica àmplia, que abraça des d’època romana republicana fins a època moderna i contemporània, moment en què desapareix la parròquia i s’abandona l’església, passant per les etapes alt medievals i baixmedievals, amb pràcticament dos mil anys d’evolució històrica. D’aquesta manera, l’estudi i la recerca arqueològica permeten identificar i establir un total de vuit grans fases evolutives per al conjunt (ROIG-COLL, 2012 i 2013).


LA VIL·LA D’ÈPOCA ROMANA (del s. I aC al II dC): LA PETITA ‘POMPEIA’ VALLESANA En primer lloc, destaca un inèdit i interessant assentament d’època romana republicana (segles I aC) tipus vil·la residencial i productiva, amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila, amb potents nivells d’incendi, d’enderroc de les cobertes i d’abandó, amb presència abundant de material arqueològic. D’aquest assentament tan sols s’ha excavat una petita part, la resta roman pendent d’excavació i s’estén per sota de l’església i l’edifici de la rectoria i el camp del davant. A les habitacions excavades es va documentar un estrat d’incendi amb fustes carbonitzades i abundants objectes de ferro. Al mig d’una estança es va localitzar una arada que havia quedat carbonitzada amb tots els seus elements de ferro. En el seu entorn immediat es localitzen altres elements de fusta carbonitzada que hi podrien estar associats, així com les diferents peces de ferro i eines agrícoles. D’altra banda, tenim una segona habitació que hauria disposat d’una teulada feta amb tegulae (teula plana romana), de la qual es va localitzar tot el nivell d’enderroc. A la part central d’aquesta estança hi havia alguns retalls circulars a manera d’encaixos de tenalles i àmfores. En una altra habitació contigua es va recuperar força material arqueològic, del qual destaca, per la seva singularitat, una rella de ferro d’una segona arada, així com panys de porta i d’arquetes, i Vista de l’àmbit A d’època romana gran part de dues àmfores republicana amb els nivells d’incendi i esclafades en el nivell de d’abandó i detall de les restes d’una paviment. Destaca també arada carbonitzada del segle I aC localitzada al mig de l’estança (autor: l’abundant ceràmica de cuina Jordi Roig – Arrago sl, 2008). i la ceràmica d’importació amb peces de la vaixella de taula de l’anomenada ceràmica de vernís negre itàlica de la zona de la Campània. En una segona fase immediatament successiva documentem la continuïtat de l’assentament amb la construcció d’una nova edificació tipus vil·la romana d’època imperial que va estar en funcionament entre els segles I i el II dC. S’han localitzat diferents murs fets de pedra i morter que delimiten estances que romanen en gran part per excavar, pavimentades amb opus signinum (paviment d’argamassa molt fort fet de calç i fragments de ceràmica triturats). També s’ha identificat part de l’abocador d’aquesta vil·la romana, amb abundants materials ceràmics d’importació, com ara la anomenada ceràmica sigil·lada sud-gàl·lica i la ceràmica nord-africana, i material de bronze com ara útils domèstics i monedes. En conjunt, i pel que fa al jaciment romà, sabem que ocupa una superfície d’uns sis mil metres quadrats, i que aproximadament un terç de la vil·la romana es troba encara conservada en el subsòl sota l’edifici de l’església i de la rectoria. La resta s’estén pel camp del davant ocupat per la necròpolis medieval i moderna de la parròquia.

Materials arqueològics de la fase romana republicana: 1, Vaixella de ceràmica de taula del tipus anomenat de vernís negre itàlic de la zona de la Campània. 2, Dues relles de ferro i anelles corresponents a dues arades. 3, Anelles i claus d’una arada i un podall petit de ferro (autor: Jordi Roig – Arrago sl, 2009).


EL VILATGE PAGÈS D’ÈPOCA ALTMEDIEVAL CAROLÍNGIA (s. IX-X) I LA SEVA NECRÒPOLIS: EL PALATIO DE RIVOSICCO Així mateix, s’ha localitzat un assentament o vilatge d’època altmedieval carolíngia dels segles IX-X, format per un nombrós conjunt de sitges d’emmagatzematge i una necròpolis associada, situada a les seves proximitats, amb tombes del tipus antropomorf característiques del període, tant d’individus infantils com adults, amb una vintena de sepultures conegudes fins a la data (es tracta d’unes fosses fetes al terreny natural que emmarquen la forma del cos ressaltant la zona del cap). Aquestes tombes sabem que són anteriors al temple romànic del segle XI i a la seva sagrera i cementiri, i ara com ara, en l’estat actual de la recerca, no sabem si podrien estar relacionades amb una primitiva església preromànica precedent, totalment desapareguda o no localitzada encara. En l’àmbit documental i en relació amb aquesta fase i període històric, tenim esmentat, a finals del segle X, l’existència d’un ‘palau’ altmedieval en el lloc de Riu-sec (any 985: ...Palatio de Rivosicco...), el qual caldria associar a aquest assentament amb sitges i tombes del tipus antropomorf. Molt probablement es tractaria d’una explotació agrícola tipus mas o granja de propietat senyorial (ROIG-COLL, 2013). LA PARRÒQUIA MEDIEVAL DE SANT PAU DE RIU-SEC (S. XI-XII): L’ESGLÉSIA ROMÀNICA, LA NECRÒPOLIS I EL SITJAR DE LA SAGRERA Durant la primera meitat del segle XI es construeix una església romànica directament al damunt de les restes de la vil·la romana precedent i se n’aprofita algun mur. Cal suposar, doncs, que aquestes es van mantenir visibles i en alçat, i corresponien a l’edificació existent abans de la construcció de l’església romànica, i de la qual ja ens parla la documentació escrita del segle X i XI. Aquest nou edifici romànic presenta una planta rectangular d’una sola nau orientada a llevant, amb un absis semicircular d’estil llombard i un campanar de torre a la cara nord. Coneixem la data d’una consagració l’any 1054, que tal vegada caldria associar a la construcció de l’església romànica, que tanmateix ja apareix en la documentació l’any 1033 acompanyada de sagrera. L’acta de consagració constata la presència d’una sagrera, o àrea de trenta passes al voltant de l’església, que havia estat sacralitzada amb la institució de la Pau i Treva (s. XI), amb la intenció de protegir els pagesos i els béns de l’església de la violència feudal. La sagrera de Sant Pau de Riu-sec era, doncs, un espai ocupat per habitatges, magatzems, coberts i tanques, i graners amb sitges per emmagatzemar cereal. En el document de 1054 l’ús de la sagrera queda ben especificat i delimitat, d’una banda com a cementiri per l’est i el sud, i d’altra banda per l’est del cementiri amb les cases de la sagrera (“...Termeneja la dita església de Sant Pau per orient i altres afrontacions amb el cementiri; i

el cementiri per orient afronta amb una propietat de la dita església amb camí interposat per migdia, en part amb les cases de la sagrera de la dita església i en part amb els alous de la dita Església; per occident amb pertenències de la dita Església, i per cerç, amb l’hort de la dita església. Té molts alous en diversos llocs, el clergue té cases en la Sagrera i les seves vinyes i peces de terra per treballar que són al voltant de l’Església...”).

D’aquesta manera, i estretament relacionades amb la sagrera de l’església, les intervencions arqueològiques han localitzat un elevat nombre de sitges medievals entre el segle XI i el XIII, situades tant a l’interior del temple com a l’exterior, per tot el seu costat de migdia i ponent. Així mateix, també coneixem gran part de la seva necròpolis amb un elevat nombre de tombes, prop dels dos centenars, amb un marge cronològic ampli entre els segles XI i XV, corresponent als diferents moments de funcionament del cementiri, amb més de sis segle d’evolució ininterrompuda. D’aquest important cementiri parroquial resten per excavar al voltant de quatre-centes sepultures. Destaca, per la qualitat, la necròpolis medieval, amb presència de tombes en fossa de planta allargassada i coberta de lloses, i d’estructures funeràries singulars fetes mitjançant grans fosses amb cobertes de lloses i senyalitzacions superiors mitjançant laudes fetes de còdols i morter, així com la presència d’aixovars


funeraris consistents en olles de ceràmica col·locades a l’interior de les sepultures. Aquests tipus d’enterrament amb coberta de maçoneria i amb dipòsits funeraris d’olles es poden datar entre el segle XII i XIII i corresponen a l’etapa en que Sant Pau de Riu-sec està en mans de l’orde del temple (ROIG-COLL, 2012). LES REFORMES DE L’ESGLÉSIA I LES NOVES CONSTRUCCIONS SOTA EL DOMINI DELS TEMPLERS (S. XII - INICI S. XIV) Les excavacions van permetre documentar una ampliació dels peus de la nau romànica efectuada cap a la segona meitat del segle XIII, que configurà l’edifici que coneixem avui. Així mateix, es va detectar l’amortització del conjunt de sitges de l’interior de la nau, que van ser reomplertes al llarg del segle XIII amb runa, terres i material ceràmic; destaca algunes monedes de Jaume I. A partir de la documentació textual sabem que entre el segle XII i XIII Riu-sec esdevingué granja templera, concretament a mitjan segle XII en que sembla que és lliurada pel comte de Barcelona a l’Ordre del Temple (part de la documentació més antiga sobre l’etapa templera està pendent d’estudi i revisió). Així, després de quasi cent setanta anys de domini, en extingir-se l’orde el 1307, la jurisdicció passa als cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, però aquests ja havien abandonat la possessió i el domini el 1325, que passà a dependre de la senyoria de Sabadell. D’aquesta manera, és molt possible que les obres d’ampliació i de reforma de l’església fetes en el segle XII i XIII, i constatades per l’arqueologia, hi estiguessin relacionades.

Vista del lateral d’un gran edifici de planta

D’altra banda, atribuïble també a aquesta fase i rectangular d’època medieval fet amb murs de vinculada a la casa o granja templera, constatem gruixària considerable, atribuïble a l’etapa templera l’existència, a nivell de fonaments, d’unes grans (s. XII-XIII) (autor: Jordi Roig – Arrago sl, 2009). construccions de planta quadrada amb potents murs perimetrals de més d’un metre d’amplada, fets de pedra, argila i restes de morter, situades al costat nord de l’edifici de la rectoria i estenent-se parcialment sota seu. Aquests grans edificis, algun de característiques defensives, es poden associar a les diferents obres fetes sota el domini templer, esdevenint, ara com ara, els únics exemples arqueològics que tenim a la comarca i al territori, d’una casa o granja templera medieval.

Materials arqueològics medievals de la fase templera (2a meitat s. XIII – inici s. XIV): 1, Sivelles de bronze de cinturó. 2, Daga o punyal de ferro. 3, Guardiola de ceràmica amb vidriat verd. 4, Olles de ceràmica de cuina procedents dels aixovars de les tombes (autor: Jordi Roig – Arrago sl, 2011).

Els materials arqueològics d’aquest període són molt abundants i rellevants. Destaca en primer lloc, i per sobre de la resta, una peça singular i rara dins els registres ceràmics del segle XIII. Es tracta d’una guardiola de ceràmica vidrada verda localitzada sencera, però fragmentada en dues parts a dins d’una sitja. Presenta una forma esfèrica tancada amb el fons pla i amb la ranura a la part superior, just per sobre d’una línia incisa concèntrica feta sota la coberta vidriada. Les dimensions


són de 8 cm de diàmetre màxim, 4,4 cm de diàmetre de fons i 6,5 cm d’alçada. Aquesta peça, ara com ara, és única i no té paral·lels coneguts en el repertori ceràmic medieval català, i tal vegada podria tractar-se d’una importació dels tallers de la zona valenciana d’influència islàmica (ROIG-COLL, 2012). Tot el conjunt de materials ceràmics d’aquesta etapa presenta evidents paral·lelismes amb els contextos ceràmics del segle XIII del territori del Vallès, amb nombrosos exemples en els jaciments de Sant Menna, Santa Perpètua de Mogoda i la vila de Sabadell (ROIG-COLL-MOLINA, 1995a i b, 1997) (ROIG-ROIG, 2002). D’altra banda, destaquen un bon nombre de sivelles de cinturó de bronze amb sobredaurat i diversos útils de bronze, com ara pinces, agulles, didals... Així mateix, i com a peces rellevants de tipus militar, tenim un punyal o daga de ferro que conserva restes de l’emmanegament de fusta, i més singularment, una espasa curta de ferro conservada sencera en varis fragments. És del tipus conegut a la documentació medieval com a “coltell”. L’EVOLUCIÓ DE LA PARRÒQUIA A L’ÈPOCA BAIXMEDIEVAL (S. XIV-XV) I ELS MASOS DEL TERME DE RIU-SEC Durant aquest període es detecten pocs canvis a l’edifici de l’església i tan sols es constata la intensa ocupació de l’espai de necròpolis i la presència d’algunes sitges i retalls amb murets de pedra seca al sector sud de la sagrera. Quant a notícies històriques, a partir dels documents sabem que Sant Pau de Riu-sec va passar a mans de l’orde dels cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem l’any 1307 i que l’any 1325 passà a la senyoria de Sabadell, per acabar finalment incorporada al municipi de Sabadell l’any 1471. És durant aquesta fase que tenim constància de l’existència d’alguns masos dins el terme parroquial, entre els segles XIV i XV. Cal suposar, però, que aquests nuclis d’explotació agrícola ja existien amb anterioritat, configurant l’hàbitat dispers de tipus rural que explotaria les terres de la parròquia. • Masia de Can Borrell, situada a uns 150 m en línia recta de l’església. En tenim constància escrita ja al s. XV. Se’n conserva tota la construcció, actualment abandonada, amb diferents reformes estructurals entre el s. XVIII i XIX. • Masia de la Torre de Sant Pau, que és un edifici del segle XVI conservat en alçat i un xic més allunyada de l’església, actualment ocupada i en ús. • Masia de Can Diviu - Torre Gorina, amb un edifici actual d’època contemporània datat el 1880, però que es localitza en un indret on anteriorment es documenta una masia d’ençà el segle XV, amb diferents esments al llarg del temps, com a Mas Bonet, Mas Lledó i Mas Diviu.

Vista aèria del conjunt arqueològic de Sant Pau de Riu-sec amb l’església romànica i la rectoria i la vil·la romana en curs d’excavació (Jordi Roig-Arrago sl, 2008).


BIBLIOGRAFIA · CARBONELL, E. - MARCET, R. - ROIG, A. (1980).- "Sant Pau de Riu-sec. Resultats d'una primera etapa d'excavacions, juliol-setembre 1979", Arrahona, núm. 9, II època, primavera 1980, p. 31-40. · CARBONELL, E. - MARCET, R. - ROIG, A. (1982).- "Sant Pau de Riu-sec", Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya n. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 383-384, Barcelona 1982. · MAURI, Alfred (1996).- L’església de Sant Pau de Riu-sec (Sabadell, Vallès Occidental). Sabadell: Ajuntament de Sabadell (Quaderns de Patrimoni, III). · ROIG, Albert (1982).- "Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)", L'Arqueologia a Catalunya, avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1982, p. 166. · ROIG, Albert (1991).- "Sant Pau de Riu-sec", Catalunya Romànica, El Vallès, volum XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991, p. 153-155. · ROIG, Albert (1993).- "Sant Pau de Riu-sec, Sabadell", Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Anuari d'intervencions arqueològiques núm. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993, p. 273. · ROIG, Albert - ROIG, Jordi (1996-1997).- "St. Pau de Riu-sec (Sabadell, Vallès Occ.): una capçalera paleocristiana de model oriental", Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XXXVIII, Girona, 1996-97, p. 1.347-1.359. · ROIG, Albert - ROIG, Jordi (2002).- La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI). Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1988-2000), Quaderns d’Arqueologia, núm. 1, Museu d’Història de Sabadell, abril 2002, Sabadell. · ROIG, A. - ROCA, P. - MAÑÉ, P. (1979).- "Estudis sobre Sant Pau de Riusec", Arrahona, núm. 7, II època, Sabadell primavera 1979, p. 19-38. · ROIG, Jordi (2003).- “Sitges i estructures d’emmagatzematge d’època medieval a la vila de Sabadell (del segle XII al XIV)”. II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 18-21 d’abril de 2002, St. Cugat del Vallès, Actes volum I, ACRAM, Barcelona 2003, p. 381-394. · ROIG, Jordi (2007).- “Esglésies rurals de l’antiguitat tardana i l’època altmedieval al territori del Vallès”, Taula Rodona Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segle V-X) (Esparreguera-Montserrat, 25, 26 i 27 d’octubre de 2007), Montserrat 2011 (en premsa). · ROIG, Jordi (2009a): “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)”, The archaeology of early medieval villages in Europe, Juan Antonio Quirós Castillo (ed.), Documentos de arqueología e historia 1, Universidad del País Vasco, Vitoria-Gasteiz 2009, p. 207251. · ROIG, J. - COLL, J .M. (2000). “Consideraciones acerca de un contexto cerámico de en torno al año mil en el Condado de Barcelona: St. Menna (Sentmenat, Vallès Occ.)”. Actas V Congreso de Arqueología Medieval Española, Valladolid 1999. Volumen 2. Valladolid 2002, p. 589-597. · ROIG, J. - COLL, J. M. (2011).- Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Pau de Riu-sec, campanyes de 2007 i 2008, dipòsit del SAGC, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2011. Inèdit. · ROIG, J. - COLL, J. M. (2012), 2La intervenció arqueològica a Sant Pau de Riu-sec 2007-2008 (Sabadell, Vallès Occ.): la vil·la romana, l’assentament d’època carolíngia i la parròquia i granja templera medievals”, Arqueologia Medieval, 6-7 (2010-2012), ACRA, Barcelona, 2012, p. 24-41. · ROIG, J. - COLL, J. M. (2013), "Los palatia altomedievales del Vallés (siglos X-XI): la aportación de la arqueología", Actas del Coloquio Internacional Teoría y práctica fiscal en el occidente latino y en Dar al-Islam (ss. VII-IX), Barcelona 18 i 19 de novembre de 2010, BAR International Series 2525, Oxford, 2013, p. 223-257. · ROIG, J. - COLL, J. M. - MOLINA, J. A. (1995a).- L’església Vella de Sant Menna (Sentmenat): 1500 anys d’evolució històrica, Ajuntament de Sentmenat, Sentmenat 1995. · ROIG, J. - COLL, J. M. - MOLINA, J. A. (1995b).- "El forn de la Vinya d'en Sant (Castellar del Vallès) i els contextos ceràmics del segle XIII al Vallès", Arraona núm. 17, Tercera època, Sabadell, p. 9-36. · ROIG, J.- COLL, J. M. - MOLINA, J. A. (1997). “Ceràmica d’època carolíngia i comtal al Vallès”. Ceràmica Medieval Catalana. Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9, Barcelona 1997, p. 37-62. Jordi Roig Buxó1

1

Arqueòleg. Arrago, SL – Universidad del País Vasco (UPV/EHU) (jordiroig@arragosl.com)

2014

Profile for museuhistoriasabadell

Sant Pau de Riu-sec  

Església romànica (segles XI-XII) Rectoria (1798) Paratge arqueològic(segle I aC - segleXV)

Sant Pau de Riu-sec  

Església romànica (segles XI-XII) Rectoria (1798) Paratge arqueològic(segle I aC - segleXV)