Molí d'en Torrella. Parc fluvial del Ripoll. Sabadell

ELS MOLINS

Mercè Argemí

EL MOLÍ D’EN TORRELLA (de la Garriga, d'en Garriga, d'en Martina, de Xicos Saltos)

Restes actuals i integració en el sistema hidràulic: La resclosa que porta l'aigua al molí d’en Torrella es troba situada just després del molí de l'Amat, ja que aquesta localització li permet recollir l'aigua que sortia d'aquest molí després de moldre. Es documenta que ja l'any 1677 la resclosa era al mateix indret.

La resclosa deriva l'aigua cap a una sèquia. Pocs metres després del seu inici, es reguen les terrasses d'hort del Fruiterar, abans que la sèquia s'endinsi al talús per mitjà d'una mina. Des d'un bagant d'aquesta mina es regava una porció de terreny, situada en un meandre del riu, que era l'anomenada als documents horta de la Garriga, relacionada amb el mas i el molí de la Garriga -que és el mateix molí d'en Torrella-. Actualment, la sèquia arriba per dins la mina fins a tocar el molí i porta l'aigua a la canal que discorre lateralment per tota la façana nord del molí, on es trobaven les rodes hidràuliques.

A la sortida del molí d'en Torrella, la sèquia continua, un primer tram soterrada i després a l'aire lliure fins a regar els horts de l'Horta Major o Vella i fins als molins Xic i d'en Fontanet.

L'edifici del molí d'en Torrella, tal com es veu avui, és una construcció gairebé feta tota de nou entre els anys 1819 i 1827. Actualment està molt enrunat.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Ressenya històrica: Segles X i XI: El que avui coneixem com a molí d'en Torrella és un dels molins del terme de Sabadell que apareix en una data més primerenca a la documentació.

La primera referència escrita data del 21 de juny del 999, quan Ermessenda i el seu fill Gerbert van donar a Sunifred i a la seva esposa Engelrada un molí amb adjacències situat a la Garriga, dins el terme d'Arraona. 165 Poc després, el 21 de desembre de 1007, es torna a esmentar aquest molí en un document de venda: Gustrines i la seva esposa Converga venien a Gerbert un molí amb les seves pertinences situat a la Garriga, a la parròquia d'Arraona, pel preu d'un mancús d'or cuit.166 L'any 1015, Gerbert, que podria ser el mateix personatge dels documents anteriors, va deixar en testament a la seva esposa i filla un alou amb masos i un molí, situat al terme d'Arraona, alou que, un cop mortes les hereves, havia de passar a mans dels monestirs de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona i Sant Llorenç del Munt.167 La donació testamentària al monestir de Santa Eulàlia del Camp es va fer efectiva, ja que així consta a la documentació posterior.168 El 21 de juny de l'any 1021, els marmessors del testament d'Ermessenda, i en nom de la difunta, donaren a Engelrada aquest molí: "molinum unum cum suis pertinentiis et adiacentiis et usabilia et trilia et terram cum ipsa insula quod est infra 165. ADB: ALTURO, 1985, doc.11.

166. ADB: ALTURO, 1985, doc.16.

167. AAM: La referència a aquest document la donen UDINA, 1984, doc.101 i PUIG, 1995, I, p.170 i nota 99.

168. Precisament, a partir d'aquesta donació, es van conservar en els fons documentals del monestir de Santa Eulàlia del Camp, en virtut de la seva possessió d'aquests masos i molí, tots els documents que hi feien referència. Aquest monestir fou unit al de Santa Anna de Barcelona entorn de l'any 1420 i els fons documentals d'ambdós monestirs es conserven, actualment, a l'ADB (ALTURO, 1985, p.41 i ss.).

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

terminos Arraone, in loco ubi dicitur ad ipsam Garrigam".169 Sembla que aquesta donació podria ser una confirmació de la donació ja feta l'any 999 per part d'Ermessenda i el seu fill Gerbert a Engelrada.

La successió d'aquests documents demostra que les donacions fetes del molí eren diverses. Cal pensar que es podria tractar de la donació dels drets sobre el molí, que podien repartir-se entre diversos senyors. També podria tractar-se de la donació de diferents parts del molí, fet que sembla més possible ja que, com es veurà tot seguit, el molí de la Garriga apareix documentat amb data molt primerenca com un molí doble, un casal amb dos molins.170 Al document del 1021 s'especifica que el molí afrontava a l'est i al nord amb el Ripoll, al sud amb una via pública i a l'oest amb la Garriga.171 També es diu que el molí es donava amb el rec d'entrada i sortida de l'aigua, amb tots els seus instruments i amb una trilla i terra i amb la seva "insula ".172 A partir d'aquest document, doncs, es pot reconstruir el que era tot el sistema hidràulic associat -i indissociable- al molí: la captació, el canal de conducció i el canal de sortida de l'aigua (caput rego, rego, subtus rego), i la terra regada que quedava delimitada entre el canal de rec i el mateix riu Ripoll, que apareix esmentada com a "insula" 173 i que correspon al que s'anomenarà l'horta de la 169. ADB: ALTURO, 1985, doc.24.

170. Les parts de molí, en els segles X i XI, també poden ser uns dies concrets d'ús del molí, com s'especifica en el cas d'un dels molins de Jonqueres, del qual es traspassen parts del molí corresponents a certs dies i nits dels torns d'ús del molí. En aquest cas, però, no s'especifica aquesta divisió temporal del molí.

171. "a parte orientis in ipso Ripullo, de meridie in strata publica, de occiduo in ipsa Garriga, de circio in prefato riuo".

172. "cum suo rego et caput rego et subtus rego et suis pertinentiis et usabiliis et triliam et terram cum ipsa insula cum exiis et regresiis earum".

173. Les insulae serien "campos vecinos a un río y que son regados por las crecidas periódicas, por capilaridad o con la ayuda de toscos canales de derivación" (MARTÍ, 1988, p.185). Segons aquest document, l'associació de la insula amb el molí demostraria que es podia regar a partir del mateix canal que duia l'aigua al molí. Les referències a insulae associades als molins medievals

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Garriga. La trilla que apareix als documents medievals correspon al planter de vinya d'emparrat o regada.

Segles XII i XIII: Segons A. Castells (1961, p.320), l'any 1157 s'esmenta el molí de la Garriga, però l'autor no dóna la referència del document.

El 22 de febrer de 1180, Bernat de Sobarber i la seva dona Dolça van donar a Ramon Carbó i a Maria el mas i "molinum de Garriga", els quals ja havia tingut Carbó de Garriga, pare de Ramon, a la parròquia de Sant Feliu d'Arraona, al lloc dit la Garriga. La donació incloïa el mas, on vivien Ramon Carbó i Maria, i terres, vinyes, horts, trilles i arbres de tots els gèneres, les cases i el molí. Tots aquests béns afrontaven a l'est amb el Ripoll i amb la via que anava "apud Sabatelli", al sud amb dita via, a l'oest amb el camp de Raimon de Garriga i amb l'honor de Guília Garrigola i també amb el manso de Pere de Mèdici que tenia Bernat Mac i amb la costa, al nord amb dita riera i amb dit manso. 174 Es tracta d'un document de donació al qual, com sempre, s'establien el beneficis que els donadors havien de rebre a canvi: Ramon i Maria Carbó havien de pagar anualment per les cases 1 parell de capons per Nadal, com a agrer o cens sobre la producció agrícola 1 pernil valorat en 3 sous, i pel molí i el mas una quartera de blat de cens per la festa de Sant Feliu d'agost. A més, tenien l'obligació d'engreixar un porc que cada any els donarien i pagaven, per aquesta donació, 10 sous de diners.

són freqüents a la documentació recollida al Cartulari de Sant Cugat del Vallès -la primera referència data del 988- (ROCA, 1990-a i b).

174. ADB: ALTURO, 1985, doc. 487.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

En el document s'establien, a més, totes aquelles condicions referents al molí: Ramon i Maria rebrien la tercera part de les multura, 175 però havien de posar les moles al molí i tenir cura de la tercera part de tots els instruments necessaris per a fer-lo funcionar Els donadors es comprometien a transportar les moles i a tenir cura de les altres dues terceres parts dels aparells del molí. Evidentment ells havien de cobrar les dues terceres parts de les moltures.176 En aquest document del segle XII queda, doncs, ben explícit el paper d'aquest molí, com de tots els molins feudals, com a mecanisme d'extracció de renda del treball pagès en forma de producte (BARCELÓ, 1988). També queda ben clar com els senyors del molí i els possessors que el gestionaven per a ells es repartien els beneficis que generava.

Mig segle més tard, el 16 de juliol de 1240, es documenta el molí de la Garriga com un casal amb dos molins.177 En aquesta data, els senyors que tenien el mas i el molí de Garriga en franc alou eren Oliver de Togores i la seva dona Adalaida, senyors de la Casa de Sobarber, els quals venien el molí, junt amb altres béns immobles i censos, al prior i la casa de Santa Eulàlia del Camp. Segons el document, Nina de Garriga era la possessora del mas i el molí i ho continuaria essent, de manera que només canviava el senyor feudal que hi havia per damunt d'ella en la cadena d'establiments.

175. Les multura eren les quantitats en gra que pagaven els pagesos que portaven cereals a moldre al molí, és a dir, els beneficis que es repartien els senyors i els possessors del molí, fossin els moliners o no. Sembla que la taxa de la moltura devia ser entre 1/13 i 1/16 de la quantitat de gra portat a moldre. D'aquest percentatge, el senyor del molí se'n podia quedar 1/3 o 1/2 o, en el segle XIII, fins a 2/3, com és el cas del present document (MARTÍ, 1988, p.182).

176. "de predicto molendino habeatis terciam partem de omnes ipsas multuras quas lucrare posit dies et noctes et uos mitatis ibi semper molas et nos faciamus eas adducere cum nostros homines et cum nostro cibo et cum uestro pertecherio et in rededeno et in pichis et in alia ferramenta et in tota alia usibilia terciam partem mitatis..."

177. ADB, C.8, Perg.139.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Es venien els dos molins anomenats de la Garriga amb la dècima i el rec, caprec, subrec, glevers, llenyes i aparells en general que tenien al Ripoll, junt amb el bosc que hi havia sobre el rec i resclosa dels dits molins.178 Venien també el mas de la Garriga, situat prop dels molins esmentats, el cens de 4 quarteres de blat que pagaven els possessors del molí "de Nogaria" pel dret d'aigua 179 i els censos en cànem, lli i altres productes que els pagaven diverses persones per l'ús de l'aigua dels molins per regar a l'horta de Sabadell.180 També els venien el mas anomenat "de Portello", que per ells tenia Bernat de Mas. Tot pel preu de 303 morabatins alfonsins d'or.181 El novembre de 1254, Guillem Garriga reconeixia com a senyor el prior i la Casa de Santa Eulàlia del Camp i prometia donar-li dues parts dels beneficis que treia del molí de la Garriga, que ell tenia en alou de Santa Eulàlia.182.

178. "ipsa duo molendina que vocant de Garriga cum decima et reggis capudreggis subreggis glebariis lignariis utensilibus et pertinenciis ... in rivo de Ripullo simul cum toto illo boscho et terra in qua funditur quod est super reggo et resclosa dictorum molendinorum". El rec, el cap-rec i el subrec són les diferents parts de la canal de conducció de l'aigua d'entrada i sortida del molí; els glevers fan referència a la resclosa, concretament a la seva part interior, on es dipositaven les gleves -pans de terra i herbes- per evitar que l'embassament perdés aigua (BOLÓS i NUET, 1983).

179. "racione aque super molendina de Nogaria". El molí "de Nogaria " o de les Nogueres és el que es coneix actualment com el molí Xic, situat a l'Horta Major o Vella, després del molí d'en Torrella, segons el curs de les aigües. L'any 1240, doncs, ja es documenta que els possessors del molí de les Nogueres pagaven els drets d'aigua als senyors del molí de la Garriga, després d'en Torrella.

180. "uendimus etiam uobis canaba et lina et quecumque alia accipimus pro regaturis aqua dictorum molendinorum in orta de Sappatello".

181. Tres dies després d'aquesta venda, Bernat de Mas i Nina de Garriga, habitants a la parròquia de Sant Feliu d'Arraona i possessors dels masos de Portell i de Garriga, respectivament, reconeixien el nou senyor: el prior i la casa de Santa Eulàlia del Camp.

Reconeixen el nou senyoratge "racione empcionis quam de ipsis mansis fecistis ab Olivario de Tuguris qui fuit dominus noster et de predictis facimus uobis homagium secundum usatichum Barchinone" (ADB, C.8, perg.138).

182. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.54.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Els molins feudals generaven rendes sucoses que eren causa de conflictes entre els senyors, laics o eclesiàstics, per cobrar-les. Així, entre els mesos de maig i juny de 1267 es va resoldre un conflicte entre el prior de Santa Eulàlia del Camp i el rector de Sant Feliu d'Arraona sobre qui tenia dret de cobrar el delme sobre els molins de la Garriga, dret que s'atorgà al rector de Sant Feliu.183 De fet, els interessos per la percepció de les rendes de l'alou d'Arraona (mas i molí de la Garriga i mas Portell) encara generaven conflictes l'any 1329, aquest cop entre Santa Eulàlia del Camp i Ramon Rovira.184 També calia reglamentar amb detall les obligacions de les diferents parts per a assegurar el bon funcionament del molí. L'11 de setembre de 1288, per exemple, Bernat Ferrer de Polinyà, possessor dels molins i Guillem Sobarber, senyor aloer, acordaven pagar respectivament 2/3 i 1/3 de les despeses de la reparació de la resclosa i la neteja de la sèquia dels molins de la Garriga.185 Per aquest document s'observa que, tot i la venda de domini sobre els molins feta per Oliver de Togores a Santa Eulàlia del Camp, els Sobarber encara continuaren essent senyors dels molins, segurament per sota de la Casa de Santa Eulàlia en l'escala de relacions feudals.

Però encara hi havia més implicats en la possessió dels molins: segons un document de 1285, l'esmentat Bernat Ferrer i Guilleuma, la seva dona, havien rebut els dos molins de la Garriga, amb tots els seus drets i censos, per establiment de la Casa de Santa Eulàlia del Camp a cens de 9 quarteres de blat. Dit matrimoni reclamava que Feliu Garriga havia de pagar cens pels molins. Efectivament, el jutge designat pel prior de Santa Eulàlia per resoldre el cas, sentencià que Feliu Garriga tenia els molins per Bernat Ferrer i Guilleuma, als quals havia de pagar 2/3 parts de les moltures dels molins, tant del seu blat com del d'altres, i que havia de contribuir a les despeses d'arreglar la sèquia i la resclosa.

183. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.53 i CD-1, núm.24.

184. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.60 i CD-1, núm.170.

185. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.59.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

De tots aquests documents, doncs, cal concloure que l'escala de domini feudal sobre els molins de la Garriga, al segle XIII, havia quedat establerta de la següent manera:

Santa Eulàlia del Camp els Sobarber Bernat Ferrer i Guilleuma (de Polinyà) Feliu Garriga Possiblement Feliu Garriga era el moliner i habitant del mas Garriga, descendent de Nina de Garriga.

Del segle XIV al XVI: Tot just iniciat el segle XIV, el 23 de febrer de 1302, es documenta l'establiment emfitèutic fet per Guillem Sobarber a Bernat Ferrer de Fontanet, de la parròquia de Sant Salvador de Polinyà, i, per sota d'aquest darrer, a Feliu Garriga, de la parròquia de Sant Feliu d'Arraona, dels molins anomenats "d'en Garriga", en els quals hi havia, segons el regest del document, dos molins de cup, "vulgo pous".

Guillem Sobarber els concedia el dret de portar l'aigua del Ripoll als cups dels molins i de poder tancar els cups en el temps en què piquessin les moles i sempre que no molguessin per falta de blat. 186 A partir d'aquesta referència documental, doncs, s'esmenten, per primer cop en aquest tram del riu Ripoll, uns molins de cup.

El cup és una canal vertical de secció circular, com si fos una xemeneia, construïda per crear un desnivell d'uns metres i acumular-hi l'aigua de manera que, quan se li obre el pas perquè caigui sobre el rodet horitzontal que impulsarà la mola, l'aigua adquireixi més velocitat que no tindria circulant per una canal inclinada i oberta (fig.

1).

186. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-3, núm.108.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

En aquesta època encara més persones participaren en la possessió del molí.

El 18 de desembre de 1309, el prior de Santa Eulàlia va signar un establiment de 2/3 parts del molí de la Garriga a favor de Bartomeu Miquel, habitant del terme del castell d'Arraona. Dit Bartomeu ja tenia establert pel dit prior l'altra tercera part del molí, així com el mas de la Garriga, a cert cens. El molí es descriu com un casal amb dos enginys, situat al lloc anomenat la Garriga. El cens que havia de pagar per les dues terceres parts era de 6 sous per Nadal. S'establia a Bartomeu Miquel també el dret d'aigua per moldre, mentre que l'aigua restant quedava per a ús del prior.187 El 28 de juny de 1310, Antic Garriga, possible descendent de Feliu Garriga, es declarava home propi i afocat del prior de Santa Eulàlia del Camp perquè per ell tenia el mas de la Garriga, les moltures d'un molí i altres honors. 188 I el maig de 1317 era Berenguer Sagarriga (o Garriga) qui es declarava home propi i afocat del dit prior pel mas i molí de la Garriga. 189 Ja Guillem Garriga, l'any 1254, s'havia declarat home propi i sòlid del prior pels béns que aquest darrer li havia establert.

A partir de la segona meitat del segle XI es generalitza, contemporàniament a la consolidació del feudalisme, la relació de solidantia o homenatge sòlid, per la qual un vassall que tenia diversos senyors reconeixia que un d'ells prevalia entre els altres. Sembla que és a partir del segle XII que aquesta relació de dependència encara s'estrenyerà més, i el vassall quedarà obligat a residir a la tinença que se li ha establert (BONNASSIE, 1981). A aquests lligams fan referència les declaracions d'home sòlid i afocat que van fer Guillem i Antic Garriga, els anys 1254 i 1310, al prior de Santa Eulàlia per la possessió del mas i molí de la Garriga.

L'1 d'octubre de 1335, Arnau Ferrer, de Sant Salvador de Polinyà segurament descendent del Bernat Ferrer de Fontanet documentat l'any 1302-, va vendre al prior de Santa Eulàlia del Camp els dos molins de la Garriga, amb les seves moles, 187. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-1, núm.171.

188. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.38.

189. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-2, núm.56.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

canals i dret d'aigua. Reconeix que els tenia en alou el dit monestir, al qual pagava un cens de nou quarteres de blat. El preu de la venda era de 125 monedes de tern. 190 A partir d'aquesta venda, doncs, la família Ferrer de Polinyà va deixar de tenir drets sobre els molins de la Garriga.

Al cap d'un any, però, ja s'havia ocupat el lloc dels Ferrer en la cadena d'establiments del molí: el 19 d'agost de 1336, el prior de Santa Eulàlia arrendava per cinc anys a Pere Rupit, de la vila de Sabadell, 2/3 parts de les moltures i emoluments que el prior rebia dels molins de la Garriga. Per l'arrendament pagaria un cens anual de 9 quarteres de blat 191. Però el mateix Pere Rupit, en un altre document del 23 de setembre del mateix any, feia definició i absolució de la venda que li havia fet el prior: és a dir, li tornava els drets que li havia venut sobre els molins i rebia, a canvi, 65 monedes de tern.192 Consta que, el 4 de febrer de 1355, el prior de Santa Eulàlia establia els molins de la Garriga a Guillem Martina, de Sabadell.193 Al document s'especifica que eren dos molins bladers i que, junt amb els molins, en Martina rebia el dret de cobrar el censos que pagava, pels molins i pel dret d'aigua, l'hereu de Francesc Sartre, de Sabadell, en lloc de l'hereu de Sobarber. El prior es reservava el cobrament del cens de 4 quarteres d'ordi que li pagaven per l'aigua dels molins segurament es refereix al cens que pagaven els possessors del molí de les Nogueres, documentat l'any 1240-. Aquest Martina, com es veurà més endavant, donà nom al molí, que fou conegut, en algun moment entre els segle XV i XVI, com el molí d'en Martina.

190. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-4, núm.254.

191. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-1, núm.62.

192. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-3, núm.266 i Perg. C.38, núm.32; Regestos CD-2, núm.55.

193. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-1, núm.172.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

El 27 de febrer de 1386, Pere Parets i la seva dona Elisenda feien redempció dels drets de l'aigua del molí de la Garriga, els quals tenien en alou del monestir de Santa Eulàlia del Camp a cens de 4 quarteres d'ordi.194 Del segle XV es coneixen poques referències escrites al molí: apareix documentat com a afrontació o en llistats de censos sense més especificacions. Per ara no s'ha pogut recuperar una sèrie documental com la que s'ha descrit fins aquí pels segles anteriors.

Pel que fa al segle XVI, un sol document aporta informació per a reconstruir tota la cadena de transmissions, al nivell dels moliners, des de l'any 1527 fins al 1588: el 23 de novembre de 1588, Jeroni Torrella reconeixia ser "dominis utilis et proprietarius domus et molendini bladerii vocatus den Martina et postea den Garriga, nunch vero de Xicos Saltos", en alou i per concessió feta del prior de Santa Anna de Barcelona i de Santa Eulàlia del Camp, monestir agregat al primer.195.

Jeroni legitimava la seva possessió del molí per l'herència dels seus ascendents.

Així, al document, cita un per un, amb les seves dates de redacció, els documents relatius a la transmissió familiar del molí: -12 d'abril de 1527: Bartomeu Arts va vendre el molí a Antoni Torrella.

-23 d'abril de 1530: Antoni Torrella deixà el molí en testament al seu fill Jaume Torrelles (sic).

-18 de febrer de 1561: Jaume Torrelles deixà el molí en testament al seu primer fill Jaume Torrella. Al morir aquest en edat jove va heretar Joan Pere Torrella.

-6 d'abril de 1578: Joan Pere Torrella deixà el molí en testament al seu fill primogènit Antoni Torrella. En morir aquest jove, heretà Jeroni Torrella, el declarant del document de 1588.

194. ADB: Col·legiata de Santa Anna, Regestos CD-1, núm.17.

195. ADB: CP-7, Capbreu original del Priorat de Santa Anna (1582-1596), f.169 i ss.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Al llarg de totes aquestes transmissions, el senyor aloer del molí no va canviar, continuava essent el monestir de Santa Eulàlia del Camp, ara ja integrat al monestir de Santa Anna de Barcelona, el qual rebia, com a cens pel molí i per les terres que li pertanyien, 4 quarteres de blat amb mesura antiga de Sabadell "quatuor quarteriarum frumenti boni niti et recepibilis ad rectam veteram mensuram dicte ville Sabadelli"- pagadores per la festa de Sant Pere i Sant Feliu d'agost. El prior també rebia "omnia tercia et laudemio".

Al document es descriuen les afrontacions del molí i la feixa de terra que li pertanyia: "ab oriente in rieria de Ripollet, a meridie in camino publico per quem [...]teritur ad villam Calidarum de Monte Bovino, ab occidente in olivario den Fontanet de Sabadell qui fuit Stephani Canals dicte ville Sabadelli qui fuit Joannis Mates et partim in pecia terre Joannis Llobet ales Cadamada dicte ville, et a circio partim cum dicta pecia terre Joannis Llobet et partim in dicta riaria de Ripollet". La peça de terra era sobre el casal, al costat de ponent -queda en blanc la superfície que tenia-.

També es donen algunes precisions de com era el molí: a més d'especificar que eren molins bladers, Jeroni Torrella diu que tenia el molí amb el seu casal i un portal, "cum duabus rotis sive trestalladors et aliis apparatibus et exerciciis eiusdem".196 Del segle XVII a l'actualitat: Sembla que a finals del segle XVI o inicis del XVII es degué produir un canvi important al molí dels Torrella: si el 1588 encara apareix documentat com a molí blader, el 1623 i el 1624 ja consta que el seu possessor, Jeroni Torrella, era moliner de draps i de farina. Cal pensar, doncs, que com altres molins del Ripoll a 196. L'estellador designa, generalment, la post de fusta "que es posa com a comporta per a obrir el pas de l'aigua al rec o a la canal del molí" (BOLÓS i NUET, 1983). En aquest cas, però, s'associen els estelladors amb les rodes: podria tractar-se de les comportes que donaven pas a l'aigua directament sobre les rodes.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Sabadell, en aquesta època fou transformat, almenys en part, en molí draper.

Possiblement fou el mateix Jeroni Torrella l'artífex d'aquestes transformacions. Cal dir, però, que es degué tractar d'una transformació de l'enginy hidràulic, sense implicar gaires canvis en l'estructura de l'edifici, tal com sembla indicar-se en els documents que tot seguit es comenten.

El 28 de novembre de 1623, Jeroni Torrella, havent ja fet testament anterior, feia les seves últimes voluntats davant de notari a la seva cambra, instituint els tutors i curadors que havien de gestionar els béns del seu hereu, Jacint Torrella, de cinc anys, nét seu i fill del difunt Jacint Torrella. Els tutors eren Nicolau Tristany, notari de Sabadell, Jaume Cot, saboner de Caldes de Montbui, i Antoni Torrella, sastre i cosí de Jeroni.

El 17 de gener de 1624, els esmentats tutors, un cop ja mort Jeroni Torrella, feien inventari davant notari dels béns de l'hereu, Jacint Torrella. En l'inventari consta: "totas aquellas casas ab dos portals obrints junt lo riu de Ripoll". Les cases constaven de diferents estances, de les quals s’enumeren, una per una, els objectes que s'hi trobaven. A l'entrada hi havia, entre altres, "un matxo de pel castany, un torn de carregar sachs ab sos guarniments, una albarda usada, un fre y una soga, quatra portadoras dolentas, dos sobarbos de moli novos, una massa dolenta, dos capsals de moli dolents, dos mig cortans de fusta, un corter de pi dolent" -aquests objectes són tots relatius a la mòlta de farina, al seu transport i a la feina de mesurar-la. La massa podria associar-se a una massa de batanar draps-. A "lo moli fariner" hi havia: "lo moli fariner ab una mola molent ab tots los arreus y ferros..., una tramuja de fusta, dos tallans, un parpal petit, un mall, una aixa, una serra, dos palas de farina de fusta, un parol de escalfar aygua ficat y perentat a la fogayna, un ganxo de ferro, un noch ab ses masses, un torn per alsar les masses, un parpal gros, dues pales de ferro usades".

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Com es veu, el que abans havia estat un casal de molí amb dos enginys fariners, en aquesta data ja havia estat transformat i s'havia substituït una de les parelles de moles per un arbre horitzontal amb masses de batanar.197 Les altres estances del molí eren el celler, la sala i la cuina, dues cambres, una estança sobre el celler -on es guardaven tres riscles de molí dolentes i una tramuja vella-, i unes golfes amb cambra. En una de les cambres hi havia, entre moltes altres coses, "un quadern de comptos de draps" i "dos llibres de comptos".

També s'especifica el que hi havia "sobre lo cup de pedra": "sinch pessas de pii, dos cortes de pi". Podria tractar-se del cup que conduïa l'aigua als rodets, i les peces de fusta devien servir per tapar-ne l'entrada i evitar que hi caigués qualsevol persona o animal.

Jaume Cot, un dels tutors de Jacint, a més d'administrar els seus béns, va casar la seva filla Elionor Cot amb l'hereu del molí. També va arrendar el molí, que ja consta com a draper i fariner, des de l'any 1624 al 1638, pel preu de 80 lliures anuals, segons es diu als capítols matrimonials que ell mateix signà, per la seva filla Elionor, amb Jacint Torrella.

Còpia de tots aquests documents es conté en un expedient incoat el 27 de març de 1700 per Elionor Cot, dona del difunt Jacint Torrella, que reclamava a Marià Amat, tutor i procurador dels néts de Jacint Torrella, 300 lliures que li pertocaven pel seu dot, segons els capítols matrimonials signats entre ella i el seu difunt marit Jacint.198. En aquesta data, el molí era conegut com el molí "vulgo dit de Xicos Saltos" i els seus possessors devien ser els néts de Jacint i Elionor.

197. Per la descripció del document, sembla que l'arbre de masses es va instal·lar al mateix lloc on hi havia hagut una parella de moles de molí fariner. Si en aquesta època encara era un molí amb dos cups, l'arbre de masses es degué instal·lar amb un engranatge o algun tipus de sistema que transmetia el moviment circular de l'arbre vertical lligat al rodet o turbina, a l'eix horitzontal que movia les masses (fig.2).

198. AHS: Cort del Batlle de Sabadell [ACS-68].

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Efectivament, el 1677 consta que era Esteve Torrella qui tenia el molí. En aquesta data, Joan Amat, possessor d'un molí draper i fariner a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, "lo qual esta superior i antes que no los dos molins fariners de Esteva Torrella y del Vallcorba", declarava que els possessors d'aquests molins "han sempre acostumat de escurar lo rech y resclosa que tenan des del moli desta part fins als seus molins, vui reusant ferho lo que redunda en grave dany del dit moli desta part per regolfar la aygua de manera que li impedeix lo poder molrrer". Ateses les raons de Joan Amat, el procurador general de Catalunya ordenava que s'obligués als dits Torrella i Vallcorba a netejar rec i resclosa.199 Segons la descripció continguda en aquest document es pot saber que, l'any 1677, la resclosa que duia l'aigua al molí d'en Torrella i al molí d'en Vallcorba -Xic-, estava construïda allà on encara existeix ara, just a la sortida del molí de l'Amat. És per això que, si l'aigua s'embassava amb excés per un mal funcionament del sistema hidràulic dels molins inferiors, la sortida d'aigües del molí Amat es podia inundar i impedir-ne el funcionament. El document, doncs, és també un clar exemple de la necessitat de regular les relacions entre els diferents possessors de molins, per tal d'assegurar-ne el bon funcionament, quan aquests comparteixen un mateix curs d'aigua, encara que no comparteixin estrictament la mateixa sèquia.

Altres documents referents al manteniment comú de la sèquia i la resclosa dels molins daten d'aquesta mateixa època. L'any 1695, per exemple, es documenta que Josep Cabanes -possessor de la meitat del molí de Vallcorba o Arderius, el molí Xic- es comprometia a pagar 33 lliures a Mateu Amat, procurador dels béns de l'hereu Torrella, "per raho dels jornals que per nostre compte haveu fet treballar en la foradada del rech dels molins del pubill torrella y nostre".200 Aquest deute s'acabà de pagar l'any 1749: en aquesta data, Feliu Gay Bruguera, procurador de Feliu i Marianna Llobet, reconeixia a Maria Arderius haver rebut el preu establert l'any 1695 per la seva part en les despeses de "in constructione de la 199. AHS: Cort del batlle de Sabadell, [VARI-1], dins un expedient del 23 de març de 1721.

200. AHS: Notari Joan Baptista Asbert, Manual de 1695, f.227v.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

resclosa, pont, trastallador, aturas y nou rech molendini vocati den Torrella".201 La referència a aquestes obres va fer pensar a Castells que el molí hauria estat ampliat en aquesta època, sobretot per la referència al "nou rech" (CASTELLS, 1961, p.321). També se sap que, el 9 d'abril de 1712, Jaume Duran, possessor del molí de les Nogueres (Xic), es va vendre el molí per no poder subvenir a les importants despeses que calia fer per arreglar la conducció de l'aigua al molí, que ja venia de la resclosa del molí d'en Torrella, a causa de la "ruynam factam vulgo per una gran salciada 202 se ha fet en la foradada que es part demunt lo moli den Torrella haventse de fer molta foradada nova per conduir la aygua a dit moli".203 L'any 1794, després d'una disputa entre Magdalena Gay de Sierra i la comunitat de preveres de Sabadell per l'herència dels béns de Llobet -que tenia drets sobre el molí d'en Torrella, segons s'ha documentat l'any 1749-, consta que es va vendre el molí d'en Torrella, amb algunes terres contigües, a Bartomeu Amat, botiguer de Barcelona i fill de Sabadell (BOSCH i CARDELLACH, 1944). A partir d'aquesta data, doncs, els possessors del molí d'en Torrella foren els Amat.

Fou Joan Amat qui va fer realitzar les transformacions més importants al molí i va fer construir l'edifici que actualment es conserva, encara que amb prou feines, dempeus. J.M. Benaul ja va observar que fou entre aquestes dates quan el molí d'en Torrella, "un petit molí fariner, fou transformat en un dels molins industrials més grans del Ripoll" (BENAUL, 1996). Així consta a les àpoques firmades els anys 1822 i 1827 pels mestres d'obres, fusters i ferrers que van participar en la reforma del molí, reconeixent els pagaments que els havia fet Joan Amat.

Una primera fase d'obres es va fer entre 1819 i 1820.204 Així, Jaume i Domingo Vinyes, mestres de cases de Sabadell, reconeixien haver rebut de Joan 201. AHS: Notari Bonaventura Campmany Coll, Manual de 1749, f.61v.

202. "Salciada" significa "ensulsiada, despreniment de roques o pedres "XXX. 203. AHS: Fons eclesiàstics. Comunitat de Preveres de Sant Feliu (G. 82).

204. AHS: Notari Joan Mimó, Manual de 1822, f.109r a 112v.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Amat 6071 lliures i 8 diners per "lo que habem treballat y fet treballar de nostre ofici y de lo que habem comprat y pagat per la construcció dels dos molins que en lo mateix terme de Sabadell nos ha fet operar prop del riu Ripoll en lo camí que va a Caldas lo señor Don Joan de Amat y Jovany, habitant en Barcelona, en terreno que ja antes poseía y que hi habia edificat un petit molí molt vell de farina, anomenat den Torrella, quals obras comensaren en lo mes de febrer de mil vuytcents dinou y acabaren en lo juny de mil vuytcents vint". Entre les obres realitzades declaren "examinar lo terreno y modo de edificar lo molí de Batans, tirar nivells i demes operacions conduents, com y tambe determinar lo millor modo de traurer las molas vellas y colocarlas novament en lo salt mes baix aixís com eran en lo de dalt dels dos que vuy dia hi a servibles".

Entre altres feines, també declaraven haver fet "un mapa o plan arreglat ab midas corresponents" amb el projecte del nou edifici, incloent-hi les "rodas, massas i demes". Les obres implicaren un desmunt del marge de "trenta palms de fondo, ab quaranta de alt y setanta de llarch per donar lloch per lo edifici dels batans" aproximadament equival a l'excavació d'un terreny de 5,7m de fons, 7,6m d'alçada i 13,3m de llarg-. També es va "prolongar la mina o asequia cuberta inmediata al moli a fi de guanyar salt de aygua" i es va "enfundir uns trenta palms -uns 5,7m- lo terreno ahont se habian de situar las molas en lo salt ultim o mes fondo y tambe per enfundir lo lloch de la pessa de las mateixas molas y tot lo devant del molí per la necessaria plassa". Es va construir "la nova bassa per lo molí de farina en lo salt de baix que antes sols podia servir per lo de dalt dexanla enterament corrent extraient tota la terra per medi de tirarla al riu 205" i es van "foredar las gruxudas parets de pedra de la antigua bassa del moli de farina vell a fi de sortir l'aigua dels batans y despues passar de la bassa a las novas molas, fer una petita mina per passar l'aigua que hix dels batans a regar las feixas de baix de l'altre part del cami com y tambe enfundir lo terreno per la colocació dels jochs subterraneo dels 205. Es conserva còpia d'un plànol de 1831 a l'AHS, fet per resoldre la qüestió d'uns abocaments incontrolats de terres al riu Ripoll. La proximitat de la data fa pensar que podria tractar-se dels abocaments realitzats durant les obres de construcció del nou edifici, tal com es diu explícitament en aquest paràgraf.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

batans". Per l'edifici dels nocs es van construir "dos centas y set canas de paret de pedra de tres palms cumplerts de ampla", equivalent aproximadament a 310,5 m de paret, i per la resta d'estances "cent y catorse canas de paret de dos palms ... noranta canas de bolta de maons" -uns 171 m i 135 m respectivament, 206- a més de la teulada, l'enrajolat, "emblancats y enllisats" i "en tot lo que se feu per la edificacio de la quadra per las novas molas, quartos nous, escala, carcabans y demés".

Sembla, doncs, que fou en aquesta data quan es van construir dos salts d'aigua: a l'inferior s'hi van instal·lar les moles del molí fariner, mentre que el superior s'aprofità per al molí draper. La modificació es féu excavant prop de 6m de fondària al terreny arran del riu, a la part més baixa del talús, sense haver de tocar, doncs, el nivell de la sèquia. D'aquesta manera, allà on hi havia hagut l'antic molí degué instal·lar-se el nou molí draper i les moles del fariner es van col·locar al nou nivell creat per mitjà de l'excavació del terreny. El que sí que es devia fer, va ser eliminar els cups de l'antic molí amb la construcció dels dos salts per moure dues rodes verticals.

A part dels mestres d'obres, també signaren àpoques a favor de Joan Amat el rajoler Rafel Lluch, de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, el manyà Anton Gual, de Sabadell, i el fuster Josep Rius, de Sant Esteve de Castellar. Aquest darrer declarava haver utilitzat roures, alzines, albes i pins en la construcció dels dos edificis i "per la colocació en un de ells de dos rodes de batans Ab u sis massas en cada roda, segons lo metedo modern y en lo altre de dos molas de farina". A l'àpoca del fuster es precisa que el pi s'utilitzà per a portes, finestres i empostissats, que les jàsseres eren d'alba, que es van utilitzar "catorse roures per la construccio dels batans y de una de las rodas de ells" i que 10 pins foren usats "los tres molt grossos per arbres dels batans y los restants per construcció de la segona roda y altres pessas".

206. Per les equivalències de les mesures antigues amb el sistema mètric decimal, vegeu ALSINA, FELIU, MARQUET, 1990.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Una segona fase de transformació del molí es va dur a terme entre octubre de 1825 i gener de 1827. En aquestes dates es va construir un edifici per a màquines de llana, amb el seu salt d'aigua corresponent, del tercer salt del qual es conserven traces actualment (BENAUL, 1996, nota 31). En aquestes dates, els minaires de Sarrià, Gaietà Artigas i Joan Martí, havien fet "varios desmonts de terra per rebaxar lo terreno ... y tambe per aprofitar y servirse de la pedra que ha sortit al temps de fer los indicats desmonts ... de la qual pedra se han construit totas las parets y fonaments del edifici". També havien fet "noranta canas de mina y pous que desde lo salt de aigua mes alt se ha fet fins a trobar lo matex nivell en la pessa del olivar gran que dit señor Amat poseex alli matex habentse travessat lo cami real ab cual mina se ha lograt regar la dita pessa de terra" i "cuaranta dos canas de vall obert que desde acabada dita mina se han tingut que fer per conduir la aigua a las fexas del dit regadiu". Rafel Lluch, rajoler, tornava a signar àpoca pel preu del material aportat "en la construccio del edifici o casal gran y demes que lo Señor de Amat ha fet construir contiguo al moli de batans y de farina", Tomàs Vallcorba, fuster, també firmava àpoca pels diners rebuts pel seu treball a la barana, portes i finestres de dit edifici.207 La documentació és prou precisa per il·lustrar que la transformació de l'edifici fou realment enorme i que, de l'antic molí, no en degué quedar res, tan sols les moles de farina en un nou emplaçament. La descripció de l'edifici que es va construir entre 1819 i 1827, a partir de la iniciativa de Joan Amat, correspon amb força exactitud a les restes de l'edifici tal com es conserva avui.

En totes aquestes obres, hi tingué un paper fonamental el propietari del molí, Joan Amat, que pagà la major part de les despeses, però també hi intervingueren els arrendataris del molí, pagant per avançat el preu de l'arrendament o fent-se càrrec directament d'algunes despeses com, per exemple, la construcció de la roda i arbres que Joan Salt i Anton Casanovas havien d'assumir al tercer salt del molí l'any 1826 (BENAUL, 1996, nota 31 i p.22, nota 43).

2 0 7 . AHS: Notari Ramon Mimó, Manual de 1827, ff.150v-152r i 288r-292v.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Salt i Casanovas, "fabricants de paños" de Sabadell, arrendaren el molí, en data 17 d'octubre de 1826, per cinc anys, a comptar des de l'1 de gener de 1832 fins al 31 de desembre de 1836 "al obgecte de collocar en lo matex moli una fabrica de robas de llana". L'arrendament incloïa "lo us i servitud de la aygua de la riera o riu de Ripollet que se pren o recull per medi de una resclosa formada en lo albeo de dit riu axi que surt del rech de desguás del moli de Junqueras i que per medi de rech y minas se troba dita aygua conduida per valersen en un salt que fa la matexa aigua en uns vint palms de desnivell o caiguda, fins que se troba altre segon salt de aigua per lo us y moviment de dos rodas de batans de dit señor Don Joan Amat, junt ab lo tercer salt que abuy servex de moli de farina".208 A partir d'aquesta transformació radical, el molí d'en Torrella passà a formar part de la infraestructura tèxtil moderna de Sabadell. Amb la construcció de l'edifici per a màquines de llana entorn de 1826, l'aprofitament de l'energia hidràulica ja no fou exclusivament per a moure simples arbres de lleves sinó que es destinà a la mecanització de la producció tèxtil. Aquest aprofitament coincideix plenament amb l'etapa d'impuls mecanitzador de la indústria tèxtil llanera dels anys 1814 a 1833, que va comportar l'augment de la demanda d'energia hidràulica allà on n'hi havia disponibilitat i on ja existia infraestructura de molins, com és el cas del molí d'en Torrella. Al primer salt d'aigua d'aquest molí s’instal·laren les primeres màquines l'any 1831, segons consta en el sotsarrendament fet per J. Salt als Torras, mentre que al segon salt es mantenien les dues rodes de batans; l'any 1835, consta que hi havia màquines de carda i filatura i pels acabats de la llana; i a partir de la dècada de 1840, els batans del segon salt ja foren substituïts per instal·lar-hi maquinària moderna (BENAUL, 1991, p.593-597; BENAUL, 1996, nota 50).

208. AHS: Notari Francesc Viladot, Manual de 1831, f.225r-226v. Segons aquest document, Casanovas disposava de dues terceres parts del salt de dalt i Salt disposava d'una tercera part, la qual sotsarrendava a Joan i Fidel Torras, també fabricants de "paños" de Sabadell, pel preu de 2.330 lliures de moneda catalana (466 lliures anuals). Els Torras havien "collocar las suas maquinas en lo moli den Torrella aixi que se aniran transportan del de las Tres Creus".

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

Referències documentals i bibliogràfiques: AAM Arxiu de l'Abadia de Montserrat ADB: Arxiu Diocesà de Barcelona AHS: Arxiu Històric de Sabadell ALSINA, C.; FELIU, G.; MARQUET, L. 1990: Pesos, mides i mesures dels Països Catalans.

Barcelona.

ALTURO, J. 1985: L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Barcelona.

BARCELÓ, M. 1988:"La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural", a M. Barceló (coord.) Arqueología medieval. En las afueras del "medievalismo", pp.195-274. Barcelona.

BENAUL, J.M. 1991: La indústria tèxtil llanera a Catalunya, 1750-1870. El procés d'industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa. Tesi doctoral inèdita. U.A.B. Bellaterra.

BENAUL, J.M. 1996: "El riu Ripoll i la industrialització del tèxtil en el segle XIX", Plaça Vella, 40, pp.15-44.

BOLÓS, J. i NUET, J. 1983: Els molins fariners. Barcelona.

BONNASSIE, P. 1981: Catalunya mil anys enrera (s. X-XI). Barcelona.

BOSCH i CARDELLACH, A. 1944: Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell comensant en desembre de 1787. Sabadell (AHS).

CASTELLS, A. 1961: L'art sabadellenc. Sabadell.

GONZÁLEZ TASCÓN, I. 1987: Fábricas hidráulicas españolas. Madrid.

MARTÍ, R. 1988: "Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña", a Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo (M. Barceló et alii), pp. 165-194. Barcelona.

Molí d'en Torrella

Mercè Argemí

PUIG, P. 1995: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. 3 vols. Barcelona.

ROCA, P. 1990-a: "Referències a molins en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès (i II)", Arraona, 7, pp.71-82.

ROCA, P. 1990-b: "Referències a molins en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès (I)", Arraona, 6, pp.87-95).

UDINA, A. 1984: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barcelona.

Documentació gràfica: Fig. 1. Esquema d'un molí de cup (BOLÓS i NUET, 1983).

Fig. 2. Esquema de funcionament de les masses amb un rodet horitzontal (GONZÁLEZ TASCÓN, 1987, P.400).

Molí d'en Torrella

PARC FLUVIAL DEL RIPOLL. SABADELL

Fig. 1 Esquema d'un molí de cup (BOLÓS i NUET, 1983).

Fig. 2 Esquema de funcionament de les masses amb un rodet horitzontal (GONZÁLEZ TASCÓN, 1987, pàg. 400).

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

Descripció arquitectònica: El molí d'en Torrella és una construcció força complexa que es compon de diversos edificis adossats i construïts més o menys en un mateix moment cronològic però per a usos diferents. El conjunt s'orienta, aproximadament, en la direcció de llevant a ponent que correspon, físicament, a una disposició perpendicular al curs del riu.

En primer lloc i començant pel costat més a prop del riu, -per llevant-, tenim un primer edifici, (fig. 1), format per una nau de planta trapezoïdal amb tres costats, pràcticament ortogonals i l'últim, el situat a tramuntana, esbiaixat, i de dues plantes. L'eix de la nau té l'orientació, una mica desviada, de migdia a tramuntana. Aquesta nau té una amplada de 9 m i una llargada de 17 de mitjana.

L'amplada es redueix en l'últim tram, que passa a tenir uns 6,60 m. La planta baixa era formada per dues crugies separades per columnes de ferro colat, avui desaparegudes, que suportaven unes jàsseres de fusta, que encara hi són, les quals, a la vegada, aguantaven el sostre de la nau. Sobre aquestes jàsseres hi descansaven bigues de fusta i el corresponent paviment, totalment inexistent avui.

La planta primera era constituïda per una nau coberta per una estructura d'encavallades de fusta.

La coberta és a dues aigües i té el carener perpendicular a la façana de migdia, és a dir, té la mateixa orientació que l'eix de la nau, era de teula àrab col·locada sobre una solera de rajoles que descansaven damunt llates; tant les teules com les rajoles eren posades en sec. Aquest conjunt era aguantat per les bigues, - o corretges-, i les encavallades. Actualment aquesta estructura és força degradada; tanmateix, queden els elements estructurals, però han desaparegut els de cobertura. De les columnes de la planta baixa no en queda cap, però hi ha senyals de la seva existència en restes fixades a les jàsseres. De la coberta queden les encavallades, les corretges i totalment degradades les llates amb algunes rajoles També queden les jàsseres de fusta que, amb una llargada de 9 metres, són d'una peça.

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

Els murs de la nau són construïts amb pedra i morter i les finestres o portals que s'hi obren són perfilades amb maons. Aquest cos ha sofert una modificació molt important, possiblement per una forta ensulsiada que va obligar a eliminar dues plantes i a refer-ne una part del mur de tramuntana, el qual hom el refà també amb pedra, però, amb una forta presència de maons.

Hi ha adossats dos cossos annexos, de construcció molt moderna, dels quals un cobreix un pou i l'altre era utilitzat per a tasques auxiliars.

El segon edifici, (fig. 2), adossat pel costat de ponent, és constituït pel molí fariner, que es format per dues crugies separades per un mur i dividit en quatre plantes. Les crugies tenen una amplada mitjana interior de 4 a 4,70 m, segons la planta, en el cos de la dreta, i d'uns 3,60 m el de l'esquerra. La planta d'aquest edifici és també trapezoïdal i es presenta força compartimentada atès l'ús de la planta baixa com a molí fariner i com a habitatge les superiors. La planta baixa és ocupada per les dependències pròpies del molí fariner, una sala que fa d'entrada, situada al cos de l'esquerra, dóna pas a la sala de les moles al fons i per un portal, obert al mur central, es passa al cos de la dreta on hi ha una cuina. A la part del darrera de la sala de les moles hi ha un espai, actualment molt enrunat, en el qual hi havia instal·lada últimament una turbina. Al cos de la dreta hi ha, tocant la façana de migdia, la cuina que té encara un forn de planta elíptica, molt interessant i al darrera, hi ha l'escala d'accés a la planta superior. El forn queda sota el replà de l'escala. Des de la cuina també es pot accedir a la nau del costat de llevant.

Darrera l'escala hi ha una zona que sembla que sigui massissa o com a mínim no hi hem trobat encara cap accés. Aquesta zona es correspon amb l'espai de la turbina del cos de l'esquerra. Sota l'entrada i la sala de les moles hi ha un àmbit soterrat que ocupa tota la sala de les moles i part de la de l'entrada, però que és dividit en dos subespais separats per un mur i coberts amb volta. Aquest àmbit és el carcabà del molí fariner, el qual hostatjava dos rodets que movien sengles moles situades a la planta superior.

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

La sala d'entrada presenta un paviment de pedra, una part del qual és fet amb la reutilització de moles en desús.

La planta primera té, pràcticament, totes les compartimentacions fetes amb murs d'obra, de manera que es defineixen quatre compartiments, dos que donen a la façana de migdia, un per cada cos i tres a la part de tramuntana. D'aquests últims, dos corresponen al cos de l'esquerra, dels quals un, el que és sobre la sala de les moles és una petita cambreta amb accés a l'edifici del costat de l'esquerra, que és coberta per una bonica volta esfèrica feta de maons, que són disposats en sardinell i formant cercles concèntrics. L'altre forma un sol espai amb la planta inferior. El tercer compartiment correspon al cos de la dreta i és una sala ocupada parcialment per un dipòsit fet d'obra i l'escala que puja de la planta inferior. Des d'aquest espai també es podia accedir a l'edifici de la dreta. El mur que tanca aquesta sala pel costat de tramuntana és un mur de pedra i morter de calç, d' 1,80 m de gruix, el qual és l'aprofitament d'una estructura anterior a la construcció actual. Els dos compartiments de la façana de migdia eren subdividits en altres subespais, mitjançant envans, dels quals, avui, en queda ben poc, sembla que eren una cuina i dues alcoves.

Les plantes segona i tercera continuen, a grans trets, l'estructura de la planta inferior, però hi ha murs que són substituïts per parets i/o envans, aquests últims totalment desapareguts actualment. No és possible conèixer la distribució, com tampoc la connexió entre les diferents plantes sinó és a través de planimetria feta just abans del seu enrunament, tampoc no sabem si era un o més habitatges, el que sí que sembla és que cada planta tenia, o havia tingut en algun moment, comunicació amb les corresponents plantes de l'edifici de l'esquerre (o costat de ponent).

L'estructura de l'edifici és a base de murs de càrrega i biguetes de fusta, els murs són de pedra i morter de calç que es barregen també amb maons, tot i que la quantitat d'aquests no és gaire gran. El mur que separa aquest edifici amb el de

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

llevant, a les plantes segona i tercera, és des de la façana de migdia fins la meitat de l'edifici de maó. Els forjats són a base de biguetes de fusta i revoltons de rajola.

La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta coberta presenta una modificació en la qual hom va augmentar lleugerament el pendent. La coberta és de teula àrab col·locada sobre una solera de rajoles, que són, a la vegada, posades en sec sobre llates de fusta. Tot aquest conjunt és sostingut per biguetes de fusta.

El tercer edifici (fig. 3) és constituït per una nau de planta rectangular, d' 11,60 m, d'amplada per 16,00 m de llargada i quatre pisos d'alçada. L'adaptació a ls pendents, que dóna la topografia del lloc, col·loca la planta baixa d'aquest edifici a una l'alçada que és entre la primera i la segona planta de l'edifici anterior. Hom va bastir aquest edifici desplaçat, cap a migdia, respecte de l'edifici anterior i amb una certa desviació de l'eix cap a ponent.

L'estructura d'aquest edifici és a base de murs de fàbrica, jàsseres i sostres unidireccionals. Els sostres es divideixen en dues crugies que es recolzen, als extrems, sobre els murs laterals de la nau i al centre, sobre dues jàsseres aparellades i un pilar central. La planta baixa té els sostres construïts per bigues i jàsseres de ferro i revoltons de rajola plana. Les jàsseres es recolzen, al mig, sobre un pilar de ferro colat. La planta pis té els sostres fets amb biguetes i llates de fusta, solera de rajola posada en sec i paviment d'acabat. Aquests sostres són suportats al centre per dues bigues metàl·liques i un pilar central de maó. Els sostres de les plantes superiors, així com també la coberta, són totalment enrunats i queden pocs indicis de l'estructura de suport. La coberta era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.

Els murs són fets de pedra de paredar i maó barrejats amb morter de calç; tanmateix, tenen les cantonades fetes amb pedres que són més grans i tenen les dues cares vistes escairades. La quarta planta té els murs de maó. El gruix dels murs disminueix a mesura que anem pujant plantes.

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

Les obertures són, com les dels altres edificis, emmarcades de maó i a la llinda, formada per una arc rebaixat, són disposats en sardinell. La distribució de les obertures originals és ordenada i simètrica, una per crugia i planta, tot i que presenta actualment importants modificacions, a la façana de migdia s'han reduït o paredat totalment les dimensions d'algunes de les obertures existents i se n' han introduït de noves a la façana de tramuntana i a la planta baixa, aquesta modificació ha estat total.

El quart edifici, (fig. 4), és una nau allargada, de tres plantes, disposada en la direcció de llevant a ponent. L'amplada d'aquest edifici es correspon amb la llargada de l'edifici anterior, 16 m, i té una llargada de 22,80 m. La planta baixa, forçada per l'adaptació a la topografia del terreny, és més curta i fa només 16,30 m, i és formada per tres cossos allargats i paral·lels disposats en sentit ortogonal a l'eix de la nau. Hi ha un petit cos rectangular excavat dins el terraplè que limita el cos de l'esquerra. La planta primera i segona es converteixen en dues grans sales interceptades només per una línia de pilars centrals que les divideixen en quatre crugies per tal de salvar la llargada de l'edifici.

L'estructura d'aquest edifici és, en general, a base de murs de fàbrica, jàsseres i sostres unidireccionals, tanmateix la planta baixa té una estructura diferent, la qual és formada per murs de càrrega i voltes rebaixades que cobreixen cada un dels cossos que la formen. Aquestes voltes són fetes amb maó pla i presenten, distribuïts uniformement, uns reforçaments transversals formats per arcs de maó pla. Els sostres de les plantes superiors es divideixen en quatre crugies, tres de les quals coincideixen amb els cossos de la planta baixa i recolzen, en un dels extrems, en el mur de la façana de ponent i en l'altre, en el de separació amb l'edifici anterior. Les crugies interiors es recolzen sobre una estructura formada per jàsseres de fusta i pilars d'obra, els quals les divideixen en dues tramades. Els sostres d'aquestes plantes són fets amb biguetes i llates de fusta, sobre les quals descansa una solera de rajola posada en sec i el paviment d'acabat, que també era de rajola.

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

La coberta era de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'estructura segueix el mateix esquema que la de les plantes inferiors, això és, formada per biguetes i llates de fusta les quals sostenen una solera de rajola posada en sec i les teules. Les biguetes descansen, als extrems, sobre murs i a l'interior sobre jàsseres de fusta interiors, que són posades, en aquest cas, seguint el pendent de la coberta. Les jàsseres descansen sobre pilars de maó, que en els dels extrems són adossats als murs de façana.

Els murs són fets amb pedra de paredar, maó i morter de calç; tanmateix, tenen les cantonades fetes amb pedres més grans i les dues cares vistes escairades. Una part del mur de la façana de tramuntana, pràcticament la meitat i en tota l'alçada, va ser reedificada amb maó. El gruix dels murs va disminuint a mesura que pugen les plantes.

Tot aquest complex sembla que va ser edificat o reconstruït a partir de principi del segle XIX. La descripció que fa l'àpoca de l'any 1819, de les obres que es realitzen al molí són prou clares com per poder pensar que dels edificis anteriors no en va quedar quasi res. Aquesta àpoca descriu importants moviments de terra per tal de poder-hi situar el molí fariner i el bataner, el primer dels quals es correspondria amb l'edifici 2on, l'actual molí fariner i el segon es situaria al lloc on hi ha el 3er edifici que hem descrit. Les mides que dóna el document es corresponen quasi exactament amb les dels dos edificis esmentats. Tanmateix, encara queden restes d'un mur de l'antiga bassa del molí fariner utilitzat com a basament de la façana de tramuntana de l'edifici del molí fariner actual. Aquest edifici sembla que en un primer moment era un petit edifici de dues plantes, amb la planta baixa dedicada a cuina i a les feines pròpies del molí, i la superior, a dormitori; més tard, l'any 1833, juntament amb la nau del primer edifici, es bastiria una potent construcció unitària de quatre plantes i amb un aspecte complet de fàbrica. La unitat d'aquest edifici es perdria entre els anys 1911 i 1912, quan es rebaixà l'alçada del primer edifici a dues plantes i la part del molí fariner va agafar un aspecte més aviat d'un habitatge dels que es denominen d'entre mitgers al nucli urbà. Durant aquesta remodelació es va canviar el sentit de la coberta de la nau i

Molí d'en Torrella

Josep M. Masagué

es va donar més pendent a la del casal moliner. El tercer edifici sembla que es va edificar des d'un principi amb tres plantes i la quarta s'hi afegiria en un moment indeterminat, però abans de l'any 1881, data en què ja hi ha documentació gràfica amb l'edifici complet.

La lectura dels murs dels diferents edificis que s'han descrit ens dóna, en general, unes característiques molt semblants i és només a través de les juntes de construcció que es formen en les successives ampliacions, que ens permet fer una lectura de les diferents reformes i ampliacions de l'edifici, i això encara amb reserves, ja que, alguns punts són tan excessivament malmesos per les obres d'adaptació que fan impossible cap mena de lectura. Hom ha modificat les obertures de les façanes, a les plantes baixes, que per les dimensions que solen tenir han transformat totalment les característiques dels murs i només és a les plantes altes on és possible fer-ne aquesta lectura; tanmateix, la incidència és menor i les obertures més petites, (fig. 5).

S'ha de tenir en compte que la documentació existent descriu obres molt importants en un espai de temps molt curt, com és la reconstrucció total d'un antic i petit edifici moliner, entre els anys 1820 i 1822, que correspon al tercer edifici i al molí fariner; una gran ampliació, el quart edifici, que es devia fer en els últims mesos de l'any 1825, i una última gran ampliació, l'any 1833, que correspondria a l'ampliació del molí fariner juntament amb la construcció del primer edifici.

El quart edifici, que correspon a la segona etapa d'obres importants, es devia construir d'un bon principi amb dues plantes senceres i la tercera devia ocupar només la meitat de la planta inferior i devia estar situada a tocar el tercer edifici.

L'ampliació de la totalitat d'aquesta última planta sembla que es va fer amb posterioritat a l'any 1852, o així sembla que es desprèn d'un contracte de lloguer d'aquest any. La façana de tramuntana presenta una forta ensulsiada que comprèn tota l'alçada de l'edifici i una bona part de la llargada, la qual sembla que va ser reconstruïda al mateix moment que es va ampliar la quarta planta del tercer edifici.

Molí d'en Torrella

FAÇANA

PLANTA 6

PLANTA 5

PLANTA 4

PLANTA 3

PLANTA 2

PLANTA 1 PLANTA 1

FAÇANA DE LLEVANT

FAÇANA DE TRAMUNTANA

MOLÕ

SECCIÓ LONGITUDINAL

POU

LOCAL

HABITATGE

LOCAL

CUINA

HABITATGE ANNEX LOCAL

ENTRADA

CARCAV¿ sota sala moles

CORT

PATI

COBERT

PATI

N

PLANTA 1

PLANTA 2

PLANTA 3

HABITATGE

LOCAL LOCAL LOCAL LOCAL

PATI

PLANTA 4

PARC FLUVIAL DEL RIPOLL. SABADELL

PLANTA 5

PLANTA 6

Josep Maria Masagué

PARC FLUVIAL DEL RIPOLL

Façana de Migdia

Façana de Tramuntana

Nivell 3

Nivell 6

Nivell 2

Nivell 5

Nivell 1

Nivell 4

Edifici 1

Edifici 2

Edifici 3

Edifici 4

Josep M. Masagué Molí d'en Torrella.