facilitar una menor dependència de l’agricultura i la progressiva transformació en una vila manufacturera: l’antecedent la ciutat fabril contemporània.
Entre els segles XVI i XVIII Sabadell va viure, com moltes altres poblacions catalanes, importants canvis demogràfics, urbanístics, econòmics i socials que van
1. EL TERME DE SABADELL I ELS INTENTS D’EXPANSIÓ
En aquesta època el terme de Sabadell tenia una extensió de 1.550 ha. En el seu si coexistien el nucli urbà, format per un conglomerat de carrerons tancats per la muralla, que es va anar eixamplant a mesura que ho feia la trama urbana; el rodal, que mantenia la seva especialització agrícola i un hàbitat dispers, i el Ripoll, que concentrava les activitats més intensives en aigua: les hortes i els molins. El Consell Municipal va intentar ampliar els límits del terme a costa de les parròquies veïnes de Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Quirze de Galliners i Sant Julià d’Altura. Jonqueres, que s’estenia fins al nucli urbà, frenava la seva expansió i generava constants problemes fiscals i jurisdiccionals. Tots els intents d’annexió, però, van fracassar i la delimitació definitiva d’aquesta part del terme va restar pendent de solució. Els límits amb Barberà del Vallès foren més estables.
Fita termenal del segle XVII que marcava el límit del terme de Sabadell amb Barberà. S’observa, d’una banda, la ceba en l’escut de Sabadell i, de l’altra, la pinya de la família Pinós, senyors de Barberà (Fotografia: T. Peñarroya/MHS) 7