4. LA MANUFACTURA TÈXTIL. LA LLANA Des d’antic a Sabadell es treballaven la llana, el cànem i el lli i a finals del set-cents també es va introduir el cotó. Els teixits de cotó, coneguts amb el nom d’indianes, perquè imitaven els percals que els anglesos importaven de l’ Índia, es tenyien i estampaven amb colors i dissenys variats, que feien furor entre la clientela catalana, espanyola i colonial. Al segle XVII Sabadell es va beneficiar de la migració de la manufactura llanera procedent de Barcelona. Aquí hi va trobar aigua, bones comunicacions i, sobretot, mà d’obra abundant, barata i coneixedora del treball tèxtil.
Motlle de fusta per a l’estampació d’indianes (Fotografia: J. C. Lorenzo/MHS)
La vila va dotar-se d’instal·lacions de tints, batans, estricadors, de maquinària, de capacitat d’organització i de capital humà (paraires, teixidors, perxadors) suficients per fabricar draps. Al segle XVIII Sabadell va esdevenir un dels principals centres llaners del país, especialitzat en l’elaboració de teixits de qualitat mitjana i alta.
Els cardadors s’encarregaven de cardar la llana, per facilitar la feina de les filadores. Segons Antoni Bosch i Cardellach, molts eren homes grans incapacitats per fer altres feines. Les filadores convertien el floc de llana cardada en fil. Aquesta feina ocupava la canalla i les dones de Sabadell, i també les d’altres pobles, com Sant Quirze, Castellar i Sentmenat.
Des dels seus mercats d’origen, als Pirineus i a l’interior peninsular, el velló de llana iniciava un llarg pelegrinatge pels diferents artesans:
Els teixidors eren els responsables del tissatge. Treballaven amb telers amples i tenien un ajudant, el llançaire, que era l’encarregat de retornar la llançadora. Els teixidors disposaven de la seva pròpia estructura gremial i van mantenir una lluita quasi permanent contra les pretensions abusives dels paraires. Van nodrir la menestralia local.
Els paraires eren responsables de les feines primeres de triar, rentar i untar la llana; de l’articulació de la producció, i de la comercialització dels teixits. Estaven organitzats en gremi des del segle XVI i foren la pedrera dels primers empresaris llaners.
16