Les masies de Sabadell. Les arrels

1

De l’1 de setembre de 2016 al 19 de febrer de 2017

La Torre del Canonge, abans Togores Jussanes, documentada d’ençà el segle XII, és una de les masies més antigues del terme de Sabadell i es troba en estat ruïnós. Sabadell, 2012 (Norbert Vila Navarro)

Cal reivindicar la memòria rural, una memòria que mostra més de 900 anys de preeminència d’un país amb una estructura rural arrelada, i que era el modus vivendi de les comunitats que habitaven tot el Principat. La ignorància ha fet mal al reconeixement patrimonial d’aquests edificis i al paisatge que van modelar els que hi habitaren i el treballaren. Reflexionem-hi.

ARRELS HISTÒRIQUES Explicar les masies de Sabadell és explicar la història de l’explotació i la vida al camp del Vallès, els canvis de nom d’aquestes finques per casaments, la immigració francesa dels segles XVI i XVII, la crisi dels masos del segle XVII, l’esplendor del conreu de la vinya al segle XVIII, els hisendats del segle XIX, els mals usos, els costums matrimonials o les xarxes socials de parentiu.

Analitzar les masies també permet explicar la part humana d’aquest món rural, la reconstrucció de l’arbre genealògic troncal d’hereus i pubilles de les famílies pageses que n’han estat els propietaris útils, i també les vicissituds dels masovers, parcers i jornalers que hi van deixar l'esquena i les mans treballanthi. I, finalment, el seu estudi també ens permet copsar la història d’uns pagesos de mas que sovint, però no sempre, ni de forma lineal, amb el capital acumulat en set o vuit-cents anys, amb alts i baixos, intervenen en el procés de la industrialització i creixement de Sabadell.

Tanmateix, en el fons, és una història moguda pels canvis en les relacions socials i de poder polític, una història de transformació del paisatge i de l’entorn, impulsada pel motor de la industrialització, les immigracions i el creixement demogràfic, i condicionada pels canvis econòmics i culturals de la nostra comunitat i, també, per les nostres paradoxes i contradiccions.

Aquesta història, al Vallès, la podem resumir en quatre grans períodes: -

Segle XI - mitjan segle XIV. Els masos són petits, de cinc, deu, quinze o vint quarteres (aproximadament 3 quarteres equivalen a 1 hectàrea). Els establiments proliferen al segle XIII, coincidint amb l’època de Jaume I el Conqueridor.

-

Crisi demogràfica del segle XIV – crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX. Els masos es fan grans, els terrenys agrícoles creixen en extensió. Es consolida l’estructura familiar i social de l’hereu i la pubilla.

Es complica la diferenciació social del món pagès: pagesos de mas, masovers, pagesos de sagrera, parcers, bracers i jornalers... Els conreus s’expandeixen, especialment la vinya, fet que comporta una major desforestació i l’aprofitament de les terres marginals. Apareix una nova figura jurídica agrària: la rabassa morta o establiment a temps limitat.

-

Finals del segle XIX – 1939. El procés d’industrialització, la lenta però imparable urbanització del territori, els conflictes socials per la terra, la guerra i les dinàmiques polítiques, comporten la marginalitat progressiva del món pagès.

-

1939 – actualitat. La Guerra Civil i el posterior règim dictatorial franquista comporten el principi del final de la pagesia arrelada al territori, l'especulació territorial dels propietaris per a nous usos i ocupacions residencials i industrials, i la repressió de la classe pagesa tradicional, que durant la Segona República havia assolit més drets

d'accés i d'explotació de la terra. La terra, com a font primària de renda i productes, esdevé, de forma desmesurada i sense cap respecte pel paisatge rural modelat durant segles, una font de negoci especulatiu per a les noves classes dirigents i per a nous sectors econòmics (immobiliàries, indústries, serveis...).

ARRELS FÍSIQUES I PRODUCTIVES La masia és la casa i habitació de la família que treballa el mas, aquella unitat territorial que comença a aparèixer al Vallès a finals del segle XI i substitueix cada vegada més les antigues vil·les de l’antiguitat tardana. Si el mas és la unitat d’explotació agrícola de la Catalunya Vella i la unitat fiscal per als que tenien dret a les rendes i impostos d’aquestes terres, la masia és la casa d’habitació, l’obrador on es fan les transformacions de productes com l’oli, el vi, els formatges, els embotits i c onserves... És el magatzem dels cereals i dels llegums destinats al consum, a la venda als mercats i a la sembra dels camps en el cicle agrícola següent; és el «garatge» de les màquines i estris necessaris per a la activitat agrícola, és on es guarda el bestiar més preuat, el que en diem «de tracció de sang» (bous, cavalls, mules, rucs i someres), els ramats, els porcs, l’aviram i el conills...

Per tant, la masia és un conjunt multifunció que va adaptant-se a les necessitats econòmiques, culturals, religioses i defensives de cada moment. És un conjunt dinàmic que evoluciona històricament (can Roqueta, can Domènec o can Moragues, per exemple) o un conjunt dinàmic que queda aturat, que queda «fossilitzat» en una època per circumstàncies diverses, com ara la venda a senyors forans que no hi inverteixen més (can Lletget o can Puiggener, per exemple).

Tot i que l’estament eclesiàstic, les parròquies, els rectors, els vicaris i els preveres beneficiats de les famílies de mas insisteixen en preceptes bàsics com l’austeritat en les formes i en el fons de les famílies i, sobretot, la humilitat

La masia de Can Puiggener, amb l’era en primer terme. Antigament, en el segle XV, era coneguda com a Mas Canals de Jonqueres. Sabadell, 1932 (autor desconegut / cedida per la família Tarté, AHS).

cristiana en l’actuació, la diferenciació social en les comunitats pageses també s’exterioritza a les masies en dos àmbits molt concrets: un a fora, a la façana principal de la casa, amb les finestres i el portal dovellat (com més dovelles, més car de fer), i l’altre a la sala, aquest espai generalment mal aprofitat que és el gran distribuïdor de les estances dormitori i que tothom voldria que s’assemblés a les sales dels palauets dels senyors de Barcelona, on es dirimeixen els grans afers familiars.

La masia de Torre Berardo o Castellarnau, amb la seva esbelta arquitectura, ornamentada i fortificada, es documenta d’ençà els segles XIII-XIV. Sabadell, ca. 1924 (Francesc Casañas i Riera/ AHS).

Porta d'entrada a la masia de Torre Berardo o Castellarnau.

Sabadell, ca. 1924 (Francesc CasaĂąas i Rierra / AHS).

Sala noble de la masia de Ca N’Ustrell. Sabadell, 1973 (Josep Vilanova Boix / AHS).

Menjador de la masia de Ca N’Ustrell. Sabadell, 1973 (Josep Vilanova Boix / AHS).

Dormitori de la masia de Ca N’Ustrell. Sabadell, 1973 (Josep Vilanova Boix / AHS).

ARRELS SOCIALS L’esdevenidor del mas i la família que l’explota, ja des dels primers segles d’existència dels masos, queda condicionat per la figura del cap de casa, que ho és tot: és el que pren les decisions familiars, econòmiques (com a “empresari”), polítiques i socials (participació en la vida social de la comunitat), i fins i tot en temes d’ordre social i defensa (sometent local)... Als segles XII, XIII i XIV hi ha un sistema de matriarcat que es dilueix amb la figura emergent de l’hereu, i de la pubilla a partir del segle XIV si no hi ha fills mascles.

Aquest model vital afecta tota la vida de les famílies pageses de mas fins al punt que l’arbre troncal d’hereus de les masies centrada en la transmissió unipersonal de l’hereu o la pubilla condiciona tot l’entorn social i econòmic. La reconstrucció de l’arbre troncal d’hereus permet evidenciar moltes vegades aspectes com ara un hereu escampa, una pubilla amb personalitat, el govern de molts anys d’un hereu o una pubilla, o allò més amagat del govern de les mares dels hereus i la xarxa de relacions socials que es teixeixen al voltant dels fills no hereus i filles casades a altres cases de pagès .

Retrat de Feliu Ustrell i Oriac, ca. 1875-1885, propietari de Ca N’Ustrell.

Pintura a l’oli cedida per Jordi Domingo i Feliubadaló. Sabadell, juliol de 2016 (Genís Ribé i Monge / MHS).

Un bon casament de l’hereu en un moment de bonança econòmica per a les famílies generalment queda reflectit en modificacions de la masia i, sobretot, en aquells elements de demostració de poder i ascens social en els àmbits de les façanes, o en les reformes per tenir la gran sala ben moblada i ornamentada.

De la mateixa manera, les decisions errònies del cap de casa en l’àmbit econòmic, la fatalitat de la mort del cap de casa, la manca de braços per a l’explotació del mas... poden provocar en una família períodes molt dolents, i fins i tot la ruïna del mas i la seva venda. Les compres especulatives de masos al Vallès, especialment al segle XVII, van comportar generalment la fossilització de la masia en l’estructura d’aquell moment i petites reformes posteriors lligades a la funció de masoveria.

Uns dels darrers masovers de la masia de Can Gambús: Rosita Avellaneda Mitjana, amb la seva filla Assumpció en braços, i Josep Carulla, acompanyats d'un cavall i d’un gos, a l'era de la masia. Sabadell, 1947 (autor desconegut / AHS).

La cuina de la masia de Can Deu, ca. 1924. Aquesta cuina va ser retratada per Francesc Casañas, i també va ser dibuixada per Narcís Giró. La fotografia i el dibuix van ser publicats en diversos butlletins i revistes, i ara sabem que van passar a formar part de l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana, impulsat i coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya sota el mecenatge de Rafael Patxot, entre els anys 1924 i 1936 (Francesc Casañas i Riera / AHS).

IDEA, COORDINACIÓ I PRODUCCIÓ Museu d’Història de Sabadell (MHS) COMISSARIAT Genís Ribé i Monge (MHS) TEXTOS ÀMBIT “ARRELS” I GENEALOGIES Esteve Canyameres i Ramoneda FOTOGRAFIES ACTUALS DE LES MASIES Norbert Vila i Navarro MUNTATGE Laura Pascual i Pascuas (MHS) Carlos Rivera i Romero (MHS) ACTIVITATS DIDÀCTIQUES Isabel Argany i Comas (MHS) REPRODUCCIONS FOTOGRÀFIQUES Joan Carles Lorenzo / NEO 30 CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Assessoria lingüística. Ajuntament de Sabadell AGRAÏMENTS Assumpció Carulla Meritxell Casadesús (MAS) Joan Comasòlivas Jordi Domingo Roser Enrich Lluís Fernàndez

ORGANITZA

Josep Font Magdalena Font Josep Gallart Bernat Garriga Oriol Garriga Pere Girbau Roser Girbau David González (AHS) Ismael Guillamón Carola Magem Tona Majó Montse Mañosa (AHS) Joaquim Morera Teresa Morera Antonio Onetti (AHS) Salut Pardellans (Arxiu Històric / Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859) Jordi Renom Carme Roquer Pere Sanfeliu Miquel Tarté Hilari Teixidó (Espai Natura / Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859) Jaume Torrella Jordi Torruella (AHS) Laura Vicens (Fundació Bosch i Cardellach) Fons Pere Calders (UAB) Fundació Bosch i Cardellach Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 Museu d’Art de Sabadell (MAS) Unió Excursionista de Sabadell (UES)

HI COL·LABOREN

AMB EL SUPORT DE Sabadell, setembre de 2016