36 Noves llambordes "stlolpersteine"

ELS DEPORTATS SABADELLENCS ALS CAMPS NAZIS I ALTRES VÍCTIMES DEL NAZISME (1940-1945) ACTES DE RECORD I RECONEIXEMENT

DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST 27 DE GENER DE 2020

ELS DEPORTATS SABADELLENCS ALS CAMPS NAZIS L’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya han preparat una segona fase del conjunt d’accions d’homenatge i reconeixement als sabadellencs que, en el marc de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945), van ser deportats als camps de concentració nazis i van viure l’horror en primera persona, i de retruc també les seves famílies. Fa dos anys, el 27 de gener de 2018, en el marc de la celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, a Sabadell es van col·locar 23 stolpersteine, unes llambordes especials amb les dades de les persones deportades que es

posen davant dels darrers domicilis on van viure abans de marxar a la guerra i començar el seu itinerari, que acabà en l’univers concentracionari nazi.

Enguany, entre els dies 25, 26 i 27 de gener de 2020, es tanca aquest cicle d’homenatge, amb la col·locació de les 36 llambordes stolpersteine que mancaven per completar aquest reconeixement i amb l’acte institucional i l’ofrena floral al monument als deportats de la plaça de Montserrat Roig com a cloenda.

L’Ajuntament de Sabadell forma part de la Xarxa de Municipis de Memòria i Prevenció del Feixisme “Mai Més”, conjuntament amb l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, i avui continua fermament compromès amb el desenvolupament del Programa de Memòria Històrica local.

Guerra, exili i deportació L’abril de l’any 1936 Sabadell tenia una població de fet que pràcticament arribava a la xifra de 50.000 persones, de les quals poc més de 23.500 eren homes. D’aquests, quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936, entre 7.000 - 8.000 foren mobilitzats i destinats al front. Allà hi deixaren la vida entre 700 i 1.000 sabadellencs, i altres 1.300 hagueren de fugir a França, a l’exili forçat. Aquestes són dades actualitzades recentment gràcies a la recerca en curs que està duent a terme l’historiador sabadellenc Esteve Deu Baigual. La tragèdia dels exiliats republicans continuà un cop s’inicià la Segona Guerra Mundial. Maltractats pel govern francès als camps de concentració de refugiats que s’habilitaren per tota la geografia francesa, sobretot a redós dels Pirineus i a les platges del Rosselló, una part important d’aquells

homes es van veure obligats a incorporar-se a les companyies de treballadors estrangers. Alguns fins i tot s’allistaren a la Legió Estrangera o entraren a la Resistència per continuar lluitant contra el feixisme.

Amb l’ocupació de França per part de l’exèrcit nazi alemany, sobretot a partir del maig de 1940, molts d’aquests republicans foren capturats i internats en camps de concentració.

Havien estat abandonats a la seva sort pel govern col·laboracionista de Vichy i van ser capturats per la Gestapo amb el consentiment de la dictadura franquista. Va ser llavors quan els van classificar com a apàtrides, els van traslladar a camps de concentració i els van col·locar un triangle blau per distingir-los com a tals. La majoria d’ells moririen en aquests camps, especialment al de Mauthausen-Gusen.

Gran part dels 9.446 republicans espanyols que es calcula que foren deportats a camps de concentració van

ser destinats al camp de Mauthausen.

Altres camps amb presència d’exiliats foren els de Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen i el de Ravensbrück (per a dones).

La majoria dels deportats no van ser enviats a camps d’extermini, com Auschwitz, tot i que alguns hi acabaren. En conjunt, més del 60% van deixar-hi la vida a causa de les terribles condicions d’internament: van morir per l’extenuació dels treballs forçats que havien de fer, per les malalties, a la cambra de gas o a causa d’experiments mèdics.

A aquestes defuncions, cal sumar-hi els morts durant les setmanes i mesos posteriors a l’alliberament dels camps.

Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi Arran de diversos estudis fets pels historiadors Josep Maria Benaul i Esteve Deu i els arxivers Jordi Torruella i Antonio Onetti, avui podem afirmar que foren deportades als camps nazis un total de 60 persones que havien nascut a Sabadell o bé que hi vivien i hi treballaven en el moment d’esclatar la guerra d’Espanya. D’aquests homes, 39 hi van morir i 21 en van sobreviure.

El seu recorregut vital va estar marcat per una veritable tragèdia personal i familiar. Després d’haver sofert els avatars d’una sagnant guerra al seu propi país, d’haver lluitat al front contra el feixisme del general Franco, l’exili a França no els va deparar millor sort.

Molts d’ells de seguida foren internats en camps de concentració de refugiats (Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el

Barcarès, Agde...), i posteriorment foren incorporats, traslladats i dispersats arreu del país per una munió de companyies de treballadors estrangers.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya del país veí tot plegat es va precipitar i finalment van esdevenir carn de deportació política i militar.

Aleshores el seu itinerari va seguir una veritable cartografia de l’horror, la que va gestar i executar de forma sistemàtica, cruel i inhumana l’Alemanya nazi, amb la connivència del règim feixista de Franco, i que va comportar la mort de milers i milers de republicans exiliats.

Els sabadellencs que foren deportats acabaren el seu recorregut en diversos camps de concentració i d’extermini, després de passar per diferents camps de presoners de guerra, els stalag, que estaven localitzats per terres de les actuals Polònia, Àustria i Alemanya, i que feren de filtre i redistribució als camps

definitius. Així, un total de cinquanta-set sabadellencs anaren a parar als camps de Mauthausen-Gusen-Ternberg, dels quals trenta-vuit hi moriren: 30 a Gusen, 4 al Castell de Hartheim, 3 al camp i 1 a Ternberg. Finalment, del conjunt de deportats un altre va morir a Auschwitz, un altre va sobreviure al camp de Neuengamme, un altre fou supervivent del camp d’Aurigny, un altre va sobreviure al camp de Buchenwald, un altre va sobreviure al camp de Dachau i finalment un darrer fou supervivent del camp de Sachsenhausen.

VÍCTIMES SABADELLENQUES A LA MASSACRE D’ORADOUR-SUR-GLANE El passat 10 de juny de 2019 es va fer un altre homenatge i reconeixement a dues sabadellenques víctimes del nazisme, les germanes Emília i Angelina Masachs Borruel, d’11 i 7 anys, que van morir assassinades en una massacre executada per l’exèrcit nazi a la localitat francesa d’Oradour–sur-Glane, el 10 de juny de 1944, en plena Segona Guerra Mundial. Avui, doncs, fa poc més de 75 anys que en aquesta localitat francesa va tenir lloc una de les massacres de població civil més cruents i salvatges de tota aquesta guerra. La majoria d’aquestes víctimes foren dones i criatures. Hi van morir un total de 642 persones, entre les quals 18 refugiats d’Espanya, entre els quals les dues germanes sabadellenques.

Sabadell ha estat la primera ciutat catalana i la segona de l’Estat espanyol que fa un homenatge, en origen, a unes de les víctimes d’aquells fets. I és la primera vegada que s’instal·len unes llambordes stolpersteine en record a unes víctimes del nazisme en sentit més ampli que no pas el de la deportació als camps d’extermini nazis.

La història de la família Masachs-Borruel ha estat estudiada per l’investigador sabadellenc David Ferrer Revull, membre de l’Amical de Mauthausen i col·laborador del Centre de la Mémoire d’Oradour-sur-Glane.

El pare d’aquestes dues noies, en Joan Masachs Prats, era fill de Sabadell i d’ofici era mecànic i filador; la mare, Emília Borruel Carbó, era filla de Sorita de Morella, havia vingut a viure a Sabadell cap a l’any 1924 amb la seva família i també era treballadora del tèxtil. Ambdós eren veïns de la Creu Alta i es casaren l’any 1932. La primera filla, Emília, nasqué el 9 de febrer de 1933.

L’any 1934 la família canvià de domicili i es traslladà la Creu de Barberà: s’instal·laren al pis de sobre del bar El Lliri, a l’actual carretera de Barcelona. La seva segona filla, l’Àngela, nasqué a l’inici de la Guerra Civil, el 22 d’agost de 1936; el seu pare ja havia marxat al front com a milicià de la Columna “Carles Marx” (UGT-PSUC).

A començaments de 1939, amb la imminent caiguda de Catalunya a mans de les tropes feixistes, la família Masachs-Borruel es va poder reagrupar a Sabadell i emprengué la ruta de l’exili. L’Emília tenia tot just sis anys; l’Angelina, dos anys i mig. No van tornar mai més al seu país. Van passar els pocs més de cinc anys que els restaven de vida com a refugiades en un país que aviat entrà en guerra, i sense gaire voluntat o capacitat d’acollir-les. La família Masachs-Borruel havia travessat la frontera pirinenca amb França el 12 de febrer de 1939. Després d’haver-se de separar de nou i d’anar d’un cantó a l’altre, elles passant per diversos cen-

tres de refugiades i també pel camp de concentració d’Argelers, i ell destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Cravant (Borgonya), la família es tornà a reagrupar i s’instal·là a Oradour-sur-Glane, prop de Llemotges, vers el 20 de juny de 1940. Els Masachs-Borruel vivien a la caseria de La Fauvette, prop d’Oradour, on les germanes anaven a l’escola.

Molt avançat el conflicte armat, i pocs dies després del desembarcament aliat de Normandia, el poble d’Oradour-sur-Glane va ser ocupat i encerclat per uns dos-cents soldats de la tercera companyia del primer batalló del regiment Der Führer de la divisió Das Reich, amb els seus vehicles blindats i una dotzena de camions. Era el 10 de juny de 1944. Tota la gent que es trobava al poble va ser forçada a concentrar-se a la plaça del poble; tot seguit, de la gernació acumulada van separar les dones i les criatures, en un nombre aproximat de 400, que conduïren cap a l’església, a la sortida sud del poble. Els homes res-

taren a la plaça i després foren dividits en sis grups i van ser portats a diferents punts de la localitat, on foren metrallats, assassinats i cremats en massa.

Les dones i les criatures foren tancades a l’església, metrallades i cremades vives dins del recinte. Tot seguit, el poble va ser saquejat i tots els edificis foren incendiats. De la massacre només hi haurà 6 supervivents en total, cinc homes i una dona.

El matrimoni Masachs-Borruel sobrevisqué a aquells fets perquè en aquell moment no eren a la vila. Al cap de poc temps van refer la vida i van tornar a tenir fills: en Joan, nascut l’any 1945, i na Maria Rosa, nascuda l’any 1947. La nova família restà a l’exili fins al 1948, en què van retornar a Sabadell. Joan Masachs i Emília Borruel moriren l’any 1979; el fill Joan va morir l’any 1989 i actualment na Maria Rosa viu i és veïna de Ca n’Oriac.

LES LLAMBORDES STOLPERSTEINE Creades per l’artista alemany Gunter Demnig, aquestes llambordes s’han convertit en un reconeixement simbòlic internacional a les víctimes de l’holocaust nazi. Es tracta d’unes peces quadrades fetes de formigó i recobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen en el paviment de davant de les cases o llocs on les víctimes van néixer, viure o treballar lliurement abans d’haver de deixar la seva ciutat, primer a causa de la Guerra d’Espanya, després a causa de l’exili forçat, i finalment amb motiu de la deportació i la concentració en els camps nazis durant la Segona Guerra Mundial.

En alemany stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i volen servir per homenatjar les víctimes del nazisme i com a eina per a l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones.

Cada llamborda és única i es realitza de

manera artesanal, com a gest de respecte i d’humanitat que vol contrastar amb l’extermini massiu que va practicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 75.000 stolpersteine distribuïdes per més de 1.800 poblacions d’una vintena de països europeus, com Hongria, Polònia, Ucraïna, Txèquia, França, Noruega, Alemanya, Àustria, Itàlia i Grècia, entre altres.

La primera pedra a la península Ibèrica es va posar a la localitat de Navàs (Bages), l’any 2015. Fins ara, a Catalunya se n’han posat un total de 148, i a Espanya,

recentment, se n’han col·locat a les Illes Balears i a Madrid. Sabadell, amb un total de 61 llambordes stolpersteine instal·lades, esdevindrà el municipi amb més stolpersteine de tot Catalunya i de tot l’Estat espanyol.

Aquest projecte és impulsat i coordinat pel Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya), que vetlla, en coordinació amb els ajuntaments, per eixamplar aquest acte d’homenatge que ha esdevingut popular a escala europea i per difondre’n els continguts i la significació històrica.

BIBLIOGRAFIA Josep M. Benaul Berenguer, Antonio Onetti Vera i Jordi Torruella Llopart (2006). “Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Una primera aproximació”. Arraona, 30, p. 108-127 (http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204813) Josep M. Benaul Berenguer, Antonio Onetti Vera i Jordi Torruella Llopart (2008). “Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Addenda”. Arraona, 31, p. 192-195. (http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/205132) Benito Bermejo i Sandra Checa (2006). Libro memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). Madrid: Ministeri de Cultura.

Andreu Castells Peig (1983). Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució, 1936-1939, vol. V. Sabadell: Edicions Riutort.

Andreu Castells Peig (1989). Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976, vol. VI. Sabadell: Edicions Riutort.

Centre de la Mémoire d’Oradour (2015). Comprendre Oradour. L’integrale du parcours de mémoire. Limoges: EPAD-Centre de la Mémoire.

Esteve Deu Baigual (2017). Sabadell, 1936. Economia, societat i política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 302).

Esteve Deu Baigual (2018). La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 305).

Museu d’Història de Sabadell (2018). 2 llambordes stolpersteine en record de les germanes Emília i Angelina Masachs Borruel. Exposició (29 de maig - 8 de juny de 2018). Full de sala. Sabadell: MHS. ( https://issuu.com/museusabadell/docs/llambordes) Museu d’Història de Sabadell (2019). Deportats. 60 sabadellencs als camps nazis (1940-1945). Exposició (24 de gener – 28 d’abril de 2019). Exposició en línia. Sabadell: MHS (https://issuu.com/ museusabadell/docs/cataleg_issuu_deportats_4) Portal de Archivos Españoles (PARES). Españoles deportados a Campos de Concentración Nazis. (http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController) Montserrat Roig (2017). Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 10a edició.

Sabadellencs deportats als camps de concentració i d’extermini nazis

Jaume Arís Estrada

(Sallent, 19-4-1900 / Mauthausen, Àustria, 1-10-1942)

Eugeni Arqués Simó

(Sabadell, 28-12-1912 / Castell de Hartheim, Àustria, 10-2-1942)

Ramon Batet Planas

MORTS Antonio Aguilar Sánchez

(Sabadell, 2-2-1909 / Gusen, Àustria, 8-11-1941)

Esteve Cañellas Mañé

(Orà, Algèria, 27-4-1902 / Gusen, Àustria, 12-9-1941)

(Sabadell, 2-6-1906 / Gusen, Àustria, 3-11-1941)

Laureano Alegre Belmonte (Alcalá de la Selva, Terol, 14-7-1900 / Gusen, Àustria, 7-12-1941) Pau Alemany Figueres (Sabadell, 10-7-1915 / Gusen, Àustria, 11-11-1941) Celestí Altarriba Bosoms (Gironella, 14-3-1898 / Gusen, Àustria, 20-7-1941) Josep Amorós Maestre (Petrer, Alacant, 21-5-1888 / Gusen, Àustria, 4-7-1941) Venanci Anglès Anglès (Masquefa, 4-4-1912 / Gusen, Àustria, 16-12-1941)

Melcior Cañellas Mañé (Sabadell, 7-11-1899 / Gusen, Àustria, 2-12-1941) Emili Català López (Alcoi, Alacant, 22-3-1904 / Gusen, Àustria, 15-1-1942) Jaume Causanillas Gené (Sabadell, 9-4-1898 / Gusen, Àustria, 8-4-1941) Josep Coll Saperas (Vila-rodona, 20-1-1914 / Gusen, Àustria, 14-3-1941) Josep Domènech Cortada (Cervià de les Garrigues, 6-5-1908 / Gusen, Àustria, 14-11-1941)

Emili Ferrando Rosell (Querol, 14-7-1900 / Gusen, Àustria, 4-7-1941) Antoni Hilario Planellas (Sabadell, 13-1-1904 / Gusen, Àustria, 8-1-1942) Marià Llonch Casanovas (Sabadell, 19-2-1898 / Gusen, Àustria, 31-8-1941) Joaquim Lou Ripollés (Plou, Terol, 8-3-1906 / Gusen, Àustria, 6-11-1941) Emili Marquès Aracil (Alcoi, Alacant, 7-7-1908 / Gusen, Àustria, 1-4-1942) Rafael Monllor Belenguer (Alcoi, Alacant, 19-2-1906 / Castell de Hartheim, Àustria, 22-9-1941) Pedro Monter Ferris (Binaced, Osca, 13-8-1899 / Auschwitz, Polònia, 22-2-1943) Manuel Mullor Català (Penàguila, Alacant, 10-6-1913 / Gusen, Àustria, 27-1-1942) Pere Navarro Bielsa (Sabadell, 27-5-1919 / Gusen, Àustria, 14-11-1941)

Valentí Oliveras Valls (Navarcles, 8-3-1894 / Gusen, Àustria, 3-11-1941) Pau Pallàs Alsina (Ripollet, 5-9-1906 / Gusen, Àustria, 11-4-1941) Jaume Paloma Masafret (Sabadell, 22-4-1917 / Gusen, Àustria, 11-11-1941) Pelegrí Pelegrí Porqueras (Torrebesses, 28-7-1896 / Gusen, Àustria, 8-12-1941) José Pérez Coello (Saint Aubin, França, 16-5-1920 / Ternberg, Àustria, 20-6-1943) Ginés Pérez Garrido (Cartagena, Múrcia, 2-7-1911 / Gusen, Àustria, 7-11-1941) Josep Rodríguez Escursell (Sabadell, 3-12-1919 / Gusen, Àustria, 7-5-1943) Francesc Sabatés Esperanza (Santa Perpètua de Mogoda, 30-7-1903 / Gusen, Àustria, 11-11-1941) José Sánchez Laorden (Barcelona, 4-2-1921 / Mauthausen, Àustria, 20-7-1943)

Francesc Sas Llop

(Palma d’Ebre, 23-2-1912 / Castell de Hartheim, Àustria, 8-11-1941)

Miguel Senar Burón (Bellver de Cinca, Osca, 27-9-1900 / Gusen, Àustria, 29-11-1941) Daniel Serratosa Fitó (Sabadell, 12-6-1900 / Gusen, Àustria, 30-7-1941) Alexandre Tamarit Guiu (El Soleràs, 16-3-1901 / Gusen, Àustria, 20-12-1941) Jesús Valera Sarria (Santomera, Múrcia, 16-12-1920 / Gusen, Àustria, 23-1-1942) Salvador Vidal Claramunt (Igualada, 6-12-1917 / Castell de Hartheim, Àustria, 19-12-1941)

SUPERVIVENTS Francesc Abad Samper

(Sabadell, 27-2-1900 / Chauprix, França, 5-6-1976)

Pablo Alós Escartín (Peralta de Alcofea, Osca, 13-1-1910 / Sabadell, 17-11-1991) Francesc Arroyo Maldonado (Sabadell, 6-1-1913 / França, s.d.)

Miquel Balart Nasarre (Sabadell, 4-3-1905 / ?)

Gabriel Benedicto Albalate (Sabadell, 24-10-1921 / ?)

Fèlix Calatayud Tormo (Sabadell, 18-4-1911 / ?)

Narcís Canales Llopart (Palma de Mallorca - Barcelona?, 9-4-12 / ?)

Joan Capellas Fages (Sabadell, 10-6-1917 / Montpellier, França, 10-1-1946) Andrés Casbas Güerre (Arroyo Cerezo, València, 30-11-1913 / ?)

Conrad Crespí Vergés (Sabadell, 4-8-1908 / 22-3-1982) Vicenç Expósito Serra (Sabadell, 8-9-1909 / ?)

Vicente Garcia Negrillo (Múrcia, 11-11-1905 / ?)

Eduard Garrigós i Soler (Benilloba, Alacant, 10-3-1909 / Frontignan, França, 19-1-1998) Joan Grau Farràs (Sant Feliu de Codines, 12-1-1911 / ?)

Agustí Ibáñez Solves (Sabadell, 25-12-1903 / Reus, 15-2-1957) Josep Maria Medina Solé (Lleida, 20-10-1910 / ?)

Carles Retana Valls (Sabadell, 29-2-1913 / París, 5-1-2002) Enric Segarra Espinach (Barcelona, 27-8-1906 / ?)

Enric Tomàs Urpí * (Barcelona, 27-11-1911 / Mauthausen, Àustria, 7-5-1945) Miquel Vial Candia (Sabadell, 11-12-1915 / Montauban, 11-1-2007) Ramon Vitales Cáncer (Lleida, 18-3-1920 / ?)

Sabadellenques assassinades per l’exèrcit nazi a Oradour-sur-Glane (10 de juny de 1944) Emília Masachs Borruel (Sabadell, 9-2-1933 / Oradour-surGlane, França, 10-6-1944) Angelina Masachs Borruel (Sabadell, 22-8-1936 / Oradour-surGlane, França, 10-6-1944)

* A Gusen va esdevenir un kapo (encarregat de vigilància) que va cometre maltractaments i assassinats de companys seus del camp. Per aquests fets no se li posarà cap llamborda commemorativa.

Indrets on hi ha col·locades les llambordes stolpersteine a Sabadell 1. FRANCESC ABAD SAMPER

11. FRANCESC ARROYO MALDONADO

2. ANTONIO AGUILAR SÁNCHEZ

12. MIQUEL BALART NASARRE

3. LAUREANO ALEGRE BELMONTE

13. RAMON BATET PLANAS

4. PAU ALEMANY FIGUERAS

14. GABRIEL BENEDICTO ALBALATE

5. PABLO ALÓS ESCARTÍN

15. FÈLIX CALATAYUD TORMO

6. CELESTÍ ALTARRIBA BOSOMS

16. NARCÍS CANALES LLOPART

7. JOSEP AMORÓS MESTRES

17. ESTEVE CAÑELLAS MAÑÉ

8. VENANCI ANGLÈS ANGLÈS

18. MELCIOR CAÑELLAS MAÑÉ

9. JAUME ARÍS ESTRADA

19. JOAN CAPELLAS FAGES

10. EUGENI ARQUÉS SIMÓ

20. ANDRÉS CASBAS GÜERRE

Ctra. de Terrassa, 169

Pl. de Montserrat Roig

C. de Maria de Bell-lloc, 53 C. de Sant Miquel, 18

C. dels Sentmenat, 144

C. de Galceran de Pinós, 1 (cant. garatge) C. de Llobet, 39

C. de Latorre, 20-28

C. de l’Escola Pia, 32

C. de Sant Honorat, 85

C. de Sant Pau, 73

C. de l’Estrella, 129

C. de les Cases d’en Sangés, 5 Ctra. de Barcelona, 547 Raval de Dins, 22

Ptge. de Gertrudis Artigas, 5 C. de Larra, 59

Pl. de Magdalena Calonge, part alta C. de Jesús, 6

C. de Castellar, 19

21. EMILI CATALÀ LÓPEZ

32. AGUSTÍ IBÀÑEZ SOLVES

22. JAUME CAUSENILLAS GENÉ Pl. de Magdalena Calonge, part alta 23. JOSEP COLL SAPERAS

33. JOAQUIM LOU RIPOLLÈS

24. CONRAD CRESPÍ VERGÉS

35. EMILI MARQUÈS ARACIL

25. JOSEP DOMÈNECH CORTADA

36. ANGELINA MASACHS BORRUEL

26. VICENÇ EXPÓSITO SIERRA

37. EMÍLIA MASACHS BORRUEL

27. EMILI FERRANDO ROSELL

38. JOSEP MARIA MEDINA SOLÉ

28. VICENTE GARCIA NEGRILLO

39. RAFAEL MONLLOR BELENGUER

29. EDUARD GARRIGÓS i SOLER

40. PEDRO MONTER FERRIS

30. JOAN GRAU FARRÀS

41. MANUEL MULLOR CATALÀ

31. ANTONI HILARIO PLANELLAS

42. PERE NAVARRO BIELSA

C. del Jardí, 52

C. de Riera Villaret, 65

C. del Pare Sallarès, 40 C. dels Montcada, 45 C. de Buxeda, 47 C. del Vapor, 26 C. de Borrell, 6

C. de Piferrer, 25

C. de Pare Sallarès, 74

C. de les Comèdies, 19

C. de Brutau, 217

C. de Paco Mutlló, 55

34. MARIÀ LLONCH CASANOVAS C. del Papa Pius XI, 172 C. de Manso, 71

Cta. de Barcelona, 558 Cta. de Barcelona, 558

C. de Narcisa Freixas, 29 C. de Llobet, 32

Ctra. de Caldes, 11 Pg. de Manresa, 3 C. de Turull, 71

43. VALENTÍ OLIVERAS VALLS

53. FRANCESC SAS LLOP

44. PAU PALLÀS ALSINA

54. ENRIC SEGARRA ESPINACH

45. JAUME PALOMA MASAFRET

55. MIGUEL SENAR BURÓN

46. PELEGRÍ PELEGRÍ PORQUERAS

56. DANIEL SERRATOSA FITÓ

47. JOSÉ PÉREZ COELLO

57. ALEXANDRE TAMARIT GUIU C. del Taulí, 29 58. JESÚS VALERA SARRIA

Pl. del Vallès, 26-29

Av. de Barberà, 343 Raval de Fora, 36

C. del Convent, 96

C. de Santa Cecília, 3

48. GINÉS PÉREZ GARRIDO C. de Riera Villaret, 46

49. CARLES RETANA VALLS

C. de Brujas, 161 Rambla, 22

C. de Prat de la Riba, s/n C. de Garcilaso, 118

Av. de Barberà, 402

50. JOSEP RODRÍGUEZ ESCURSELL

59. MIQUEL VIAL CANDIA C. de la Salut, 123 60. SALVADOR VIDAL CLARAMUNT

51. FRANCESC SABATÉS ESPERANZA

61. RAMON VITALES CÁNCER

C. de Garcilaso, 60 C. de Tetuan, 191

C. de Sant Cugat, 79

52. JOSÉ SÁNCHEZ LAORDEN C. de Riera Villaret, 80

Av. de l’Alcalde Moix, 5 C. de Vidal, s/n

60

16 29 52 23 48

61 20

3

33

34

4

13 57 46

17

55

1756

49

9

19 41

24 30 12

18 22

1

45 15

53 40 10 59

27

7 31

38

54

43 51

39

21

25

11

42

6

28 8 32

35

Indrets on hi ha col¡locades les llambordes stolpersteine a Sabadell

50

26

2

47 14

58 44

36

37

5